GD Llengua Catalana i Literatura 1r Batx

G.D. Llengua i Lite - Introducc

15/11/02

11:23

Página 3

índex

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5

Utilització de la guia didàctica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

6

Elements per elaborar el projecte curricular del centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

8

Objectius generals de l’àrea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

8

Continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

9

Objectius terminals de la matèria de llengua catalana i literatura . . . . . . . . . . . . . . .

13

Orientacions metodològiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

15

Avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

17

Temporització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

18

Elements per elaborar la programació d’aula. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

18

Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

18

Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

20

Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

21

Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

23

Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

25

Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

27

Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

29

Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

31

Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

33

Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

35

3


15/11/02

11:23

Página 5

presentació El llibre de llengua catalana i literatura ofereix una part del contingut de la matèria, per repassar i aprofundir alguns aspectes vistos en estudis anteriors. Hem estructurat la presentació d’aquests coneixements en nou unitats ben diferenciades, cadascuna de les quals està formada per tres blocs de continguts distints: 1. Llengua i comunicació, incloent-hi l’estudi del text i de les seves propietats i la tipologia textual. 2. Gramàtica, amb el treball de la fonètica, la morfologia i la sintaxi de la llengua. 3. Literatura, amb els principals autors, moviments i obres des de l’origen de la lengua catalana fins al segle XIX. La seqüenciació dels continguts en tres blocs permet simultanejar el treball de les diferents tipologies textuals amb la reflexió sociolingüística i l’estudi gramatical; però alhora, la nostra proposta ofereix la possiblitat que cada professor o professora adapti la tria dels continguts a les necessitats i l’evolució de cada grup. Una altra consideració que hem valorat a l’hora de fer aquest projecte és el bagatge desigual amb què arriben els alumnes al Batxillerat. Aquesta consideració ens ha dut a no bandejar del currículum alguns aspectes l’aprenentatge dels quals, si bé s’ha d’haver assolit en l’etapa anterior, sovint no ha estat prou consolidat. Finalment, aquest projecte inclou un solucionari que resol les activitats proposades. Creiem necessari intentar donar respostes o oferir alternatives de tots els exercicis, fins i tot d’aquells que defugen una única correcció. Esperem que aquest material us sigui d’utilitat en el difícil repte d’ensenyar llengua a les escoles i els instituts del nostre país.

Els autors

5


15/11/02

11:23

Página 6

utilització de la guia didàctica Aquesta guia consta dels apartats següents:

Elements per elaborar el projecte curricular de centre 1. Objectius generals de l’àrea

Relació dels objectius que estableix el currículum del Batxillerat.

2. Continguts

Especificació dels continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals en relació amb els objectius terminals, i especificació dels continguts conceptuals per al primer curs.

3. Objectius terminals de la matèria de llengua catalana i literatura

Relació dels objectius terminals.

4. Orientacions metodològiques

Exposició d’una metodologia i una estratègia didàctiques per impartir els contingus de l’àrea.

5. Temporització

Proposta d’hores per treballar les unitats del llibre.

Elements per elaborar la programació d’aula Per a cada unitat s’inclou: 1. Objectius didàctics

Relació dels objectius que es pretén que l’alumnat assoleixi en acabar la unitat.

2. Continguts: – Fets, conceptes i sistemes conceptuals – Procediments – Valors, normes i actituds

Programació dels continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals que es treballen al llarg de cada unitat.

Solucionari del llibre de l’alumne S’ofereixen totes les solucions del llibre de l’alumne. 6


presentació

15/11/02

11:23

Página 7

elements per elaborar el projecte curricularpresentació del centre

Objectius generals de l’àrea D’acord amb el Decret 182/2002 de 25 de juny, en acabar els estudis de Batxillerat l’alumnat ha de ser capaç de: 1. Comprendre textos orals emesos en la varietat estàndard, i també en altres variants

2. 3. 4. 5.

6. 7 8. 9. 10. 11.

12. 13. 14. 15.

més usuals en el context situacional de l’alumnat. Llegir de manera expressiva textos de caràcter formal en la varietat estàndard, i textos literaris, amb la pronúncia i l’entonació adequades. Comprendre i resumir textos escrits de caràcter formal, literaris o no, tot distingintne l’estructura formal i el contingut. Expressar-se oralment en la varietat estàndard de la llengua en diverses situacions formals. Escriure textos de caràcter formal en la varietat estàndard i en diverses situacions formals (humanístics, científics, periodístics), amb adequació i coherència, usant, si cal, processadors informàtics. Fer servir amb correcció les normes que regulen l’ortografia en textos formals escrits, i la pronunciació i l’entonació en textos formals orals. Fer un ús correcte de les normes gramaticals a partir de les regles de la morfologia i la sintaxi. Usar un lèxic i unes estructures comunicatives adequades a cada situació, tenint en compte les relacions textuals i semàntiques. Analitzar, comentar i valorar textos en prosa, en vers o teatrals, significatius de la literatura catalana, des del punt de vista formal i de contingut. Llegir significativament, al llarg del Batxillerat, obres programades de la literatura catalana, tot valorant-ne l’enriquiment personal aportat. Contextualitzar adequadament els textos i els llibres llegits en relació amb l’autor, amb els períodes més representatius de la literatura catalana i amb altres paràmetres artístics. Ser conscient de la realitat plurilingüe i pluricultural del món d’avui, tot fent especial esment a la situació a Europa, a l’Estat espanyol i a la societat catalana. Valorar la llengua i la literatura com una herència cultural, com un mitjà d’interpretació de la realitat i de comunicació personal i social. Comprendre els factors socials i legals que condicionen el contacte entre llengües i valorar els processos de desplegament i normalització de la llengua catalana. Emprar tècniques de recerca, selecció amb sentit crític, elaboració i presentació de la informació, utilitzant tant els mitjans tradicionals com les noves tecnologies.

7


15/11/02

11:23

Página 8

Continguts Fets, conceptes i sistemes conceptuals I. Ús de la llengua 1. Elements de la comunicació. Aspectes no lingüístics. El context.

2. Funcions del llenguatge. 3. Tipus de textos orals i escrits: característiques. 4. Propietats del text: cohesió, coherència, adequació al context. La correcció en l’oral i en l’escrit. 5. Tipus de textos específics: científics i tècnics; jurídics i administratius; humanístics; periodístics; publicitaris. II. Literatura 1. Els gèneres literaris. 2. L’obra literària com a missatge: emissor/a, receptor/a, personatges, temes, tòpics,

lloc, temps, interpretació. 3. La llengua literària aplicada a l’estudi d’una obra: recursos fònics, morfosintàctics, lèxics i semàntics. 4. Evolució històrica de les formes literàries: 4.1. Edat mitjana: marc històric i cultural. Principals gèneres i autors/es. 4.2. Edat moderna: marc històric i cultural. Principals gèneres, moviments i autors/es. 4.3. Edat contemporània: marc històric i cultural. Principals gèneres, moviments i autors/es. III. Llengua i societat 1. La realitat plurilingüe i pluricultural de l’Estat espanyol i del món, amb especial 2. 3. 4. 5.

atenció al marc legal i la realitat sociolingüística de Catalunya. Origen i evolució social de la llenga catalana. Dominis lingüístics. Els fenòmens de contacte entre llengües: bilingüisme, diglòssia, conflicte lingüístic. La planificació lingüística i els processos de normalització lingüística. L’ús públic de la llengua en els mitjans de comunicació i en altres àmbits. La variació lingüística: social, geogràfica i estilística.

IV. Estudi de la llengua 1. Fonètica i ortografia.

1.1. Conceptes generals: fonètica, fonologia, ortografia. 1.1. Els sistemes vocàlic i consonàntic. 8


15/11/02

11:23

Página 9

presentació 2. Gramàtica.

2.1. Text, oració i mot. 2.2. Estructura del text. Els connectors. 2.3. Tipus d’oracions. Funcions sintàctiques. Categories gramaticals. 3. Lèxic. 3.1. Estructura del mot. 3.2. Relacions per la forma i pel significat. 3.3. Els camps lèxics i semàntics. 3.4. La formació del lèxic. 3.5. Les locucions i frases fetes. 3.6. Els reculls lèxics.

Procediments 1. Recollida, selecció i processament de la informació, utilitzant mitjans tradicionals i

2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14.

15. 16. 17.

noves tecnologies (CD-Rom, bases de dades, Internet). Interpretació i reconeixement de missatges orals formals. Reconeixement dels fonemes catalans, així com els principals al·lòfons dels fonemes catalans. Lectura expressiva de textos formals i literaris. Interpretació i resum de textos escrits formals, i també redactats en les diferents varietats i registres de la llengua. Identificació d’unitats lingüístiques, i de les seves funcions i relacions. Identificació i pràctica d’estructures comunicatives. Anàlisi dels recursos fònics, morfosintàctics i lexicosemàntics d’un text. Anàlisi, interpretació i comentari de missatges publicitaris. Producció de missatges orals en la varietat estàndard. Producció de textos escrits en la varietat estàndard, utilitzant un processador de textos. Correcció de textos d’acord amb les normes ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques. Lectura i interpretació de textos literaris significatius, d’acord amb pautes prefixades. Confecció i interpretació de quadres cronològics i esquemes que permetin relacionar les diverses manifestacions literàries entre elles, i amb la situació política, social i cultural en què es produïren. Anàlisi i comentari (lingüístic, literari, històric) de textos literaris i no literaris, tenint en compte els contextos en què se situen. Anàlisi i comentari d’obres literàries dels autors i autores estudiats. Producció de textos literaris d’acord amb les estructures de gènere i els recursos retòrics corresponents. 9


15/11/02

11:23

Página 10

presentació 18. Anàlisi dels comportaments lingüístics en la vida social. 19. Anàlisi de la situació sociolingüística a Catalunya. 20. Redacció de treballs acadèmics que incorporin els elements complementaris (fitxes, índexs, esquemes, glossaris, bibliografia), utilitzant processadors de textos.

Valors, normes i actituds 1. Relacionats amb la comunicació.

1.1. 1.2. 1.3. 1.4.

Predisposició per a l’intercanvi d’informacions i coneixements. Desenvolupament de la capacitat crítica i autocrítica. Respecte envers les normes de cada situació comunicativa a l’hora de participar-hi. Participació en activitats orals i escrites i en diverses manifestacions culturals.

2. Relacionats amb la literatura. 2.1. Sensibilitat per la lectura i la literatura, com a mitjà de coneixement personal, d’obertura a d’altres àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu. 2.2. Interès per conèixer les diverses produccions literàries. 3. Relacionats amb la societat. 3.1. Interès per la situació sociolingüística de Catalunya i la normalització de la seva llengua pròpia, i diàleg entorn de les diverses actituds lingüístiques. 3.2. Valoració del coneixement de diverses llengües com a factor d’enriquiment i promoció personals. 4. Relacionats amb l’aprenentatge de la llengua. 4.1. Valoració de la llengua com a mitjà de comprensió i d’anàlisi, de reflexió i de comunicació personal. 4.2. Interès per conèixer les diverses produccions lingüístiques. 4.3. Valoració de la cohesió i coherència, de la correcció lingüística i de l’adequació al context, tant en la recepció com en la producció de discursos orals i textos escrits. 4.4. Valoració de la llengua com a font de coneixement, com a vehicle transmissor d’una herència cultural, com a mitjà d’expressió d’una comunitat i com una manera d’entendre el món.

10


15/11/02

11:23

Página 11

presentació Primer curs Fets, conceptes i sistemes conceptuals I. Ús de la llengua 1. Elements de la comunicació: situació, intencionalitat, missatge, interlocutors/es i codi. Aspectes no lingüístics. El context. 2. Funcions del llenguatge. 3. Tipus de textos orals (conversa, tertúlia, debat, conferència) i escrits: característiques. El text expositiu. El text argumentatiu. El text descriptiu. El text narratiu. El text instructiu. El text predictiu. El text retòric. 4. Propietats del text: cohesió, coherència, adequació al context. La correcció en l’oral i en l’escrit (ortologia, entonació, signes de puntuació, ortografia, lèxic, morfosintaxi).

II. Literatura 1. Els gèneres literaris (narrativa, poesia, teatre, assaig, dietari, memòria, periodisme literari). 2. L’obra literària com a missatge: emissor/a, receptor/a, personatges, temes, tòpics, lloc, temps, interpretació. 4. Evolució històrica de les formes literàries: • Edat mitjana: marc històric i cultural. – La poesia trobadoresca. – Ramon Llull. – Les cròniques. – L’humanisme. – La poesia del segle XV: Ausiàs March. – La novel·la cavalleresca: Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc. • Edat moderna: marc històric i cultural. – La literatura catalana entre els segles XVI i XVIII. Renaixement, Barroc, Il·lustració. La literatura popular. • Edat contemporània: segle XIX. – El romanticisme: marc històric i cultural. – La Renaixença. Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà. – El realisme i el naturalisme. Narcís Oller.

11


15/11/02

11:23

Página 12

presentació III. Llengua i societat 1. La realitat plurilingüe i pluricultural de l’Estat espanyol i del món, amb especial atenció al marc legal i la realitat sociolingüística de Catalunya. 5. La variació lingüística: social, geogràfica i estilística. Les varietats geogràfiques del català.

IV. Estudi de la llengua 1. Fonètica i ortografia. • Conceptes generals de fonologia, fonètica i ortografia. La síl·laba. • El sistema vocàlic, tònic i àton. El sistema consonàntic. 2. Gramàtica. • Text, oració i mot. • Tipus d’oracions. Categories gramaticals. Funcions sintàctiques. 3. Lèxic. • Estructura del mot. Lexema i morfema. • Relacions per la forma: derivació i composició. • Els camps lèxics i semàntics. • El lèxic i el diccionari. Característiques de les obres lexicogràfiques bàsiques. Principis generals del diccionari en suport CD-Rom i a Internet. • Relacions pel significat: polisèmia i homonímia; sinonímia i antonímia; hiperonímia, hiponímia. • La formació del lèxic: mots populars, cultismes, semicultismes, doblets i pseudoderivats. Préstecs o manlleus. Procediments lingüístics de creació de neologismes. • Les locucions i frases fetes.

Objectius terminals de la matèria de llengua catalana i literatura 1. Obtenir, seleccionar i processar la informació relacionada amb els àmbits familiar,

social, acadèmic i dels mitjans de comunicació. 2. Consultar diccionaris, enciclopèdies i altres fonts de documentació en biblioteques, arxius, mediateques i xarxes telemàtiques. 3. Comprendre i analitzar els principals elements que formen part del procés de comunicació: interlocutors/es, missatge, canal, codi, intencionalitat i situació comunicativa. 4. Descriure els aspectes no lingüístics en una situació comunicativa i aplicar-los en la producció de textos orals i escrits. 12


15/11/02

11:23

Página 13

presentació 5. Identificar i valorar discursos orals i textos escrits en les diverses varietats i regis6. 7. 8. 9. 10.

11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19.

20. 21. 22. 23. 24. 25. 26.

tres de la llengua. Llegir, recitar o dramatitzar textos de tipologia diversa amb bona entonació i prosòdia adequada. Analitzar i interpretar textos orals i escrits de caràcter formal en la varietat estàndard i en les principals varietats geogràfiques i socials de la llengua. Analitzar i valorar críticament els missatges publicitaris. Reconèixer en un text concret les propietats textuals d’adequació, coherència i cohesió. Comprendre i resumir el contingut d’un text periodístic, humanístic, jurídic, administratiu, científic i tècnic (de divulgació), identificant-ne el tema, establintne les idees clau i organitzant-les correctament en un esquema. Exposar oralment un tema amb planificació prèvia i amb l’estratègia comunicativa més adient. Participar activament en activitats escolars i extraescolars, respectant les normes de cada situació comunicativa. Produir i corregir textos mitjançant processadors informàtics. Aplicar convenientment les diferents possibilitats funcionals que ofereix el llenguatge a l’hora de produir missatges orals i escrits. Ser tolerant i crític amb els missatges rebuts i autocrític amb els emesos. Reconèixer les diferències entre el sistema fonològic català i el sistema fonològic castellà. Aplicar les normes ortogràfiques, morfosintàctiques, lèxiques i signes de puntuació en la correcció de textos propis. Aplicar els registres lingüístics més usuals d’acord amb els factors que els determinen. Redactar textos amb cohesió, coherència, adequació al context i correcció lingüística, seguint les fases que integren el procés de creació d’un text: planificació, escriptura i reescriptura. Escriure textos formals d’àmbit acadèmic, periodístic, administratiu, amb estructura adequada a la intencionalitat i situació comunicativa. Comparar textos literaris i no literaris amb la finalitat de contribuir a una millor caracterització dels diversos tipus de textos. Fer comentaris de textos lingüístics i literaris, servint-se de criteris objectivables, segons esquemes i tècniques predeterminats, i redactar-los de manera coherent. Analitzar els principals recursos fònics, morfosintàctics i lexicosemàntics d’un text. Comentar aspectes mètrics i recursos expressius de textos literaris. Llegir significativament durant el curs les obres programades de la literatura catalana, tot valorant-ne l’enriquiment personal aportat. Analitzar obres literàries, tenint en compte l’autor/a, el lector/a, el missatge, tot relacionant-les amb les estructures de gènere i els procediments retòrics utilitzats, i contextualitzar-la dins la producció de l’autor/a, el marc polític, social i cultural de l’època i la seva importància en la literatura. 13


15/11/02

11:23

Página 14

presentació 27. Confeccionar i interpretar quadres cronològics i esquemes que permetin relacio28.

29. 30. 31.

32. 33. 34.

nar diverses manifestacions literàries entre elles i amb la situació social de l’època. Reflexionar, partint de l’entorn més proper, sobre la situació plurilingüe de l’Estat espanyol i del món contemporani, amb especial atenció a la realitat sociolingüística de Catalunya. Comprendre l’origen i l’evolució social de les llengües catalana i castellana, al llarg de la història i en el moment actual, i constatar-ne les varietats. Comprendre els factors socials i legals que condicionen el contacte entre llengües i valorar els processos de desplegament i de normalització de la llengua catalana. Aplicar a la situació actual de la llengua els conceptes de bilingüisme, diglòssia, conflicte, minorització, substitució i normalització, per superar les actituds diglòssiques i per explicar els canvis que s’hi estan produint. Valorar l’aprenentatge de llengües com a factor d’enriquiment cultural i de promoció personal. Redactar treballs acadèmics que incorporin els elements complementaris (fitxes, índexs, esquemes, glossaris, bibliografia), utilitzant processadors de textos. Valorar la llengua i la literatura com una herència cultural viva, com un mitjà d’expressió personal i comunitari i d’interpretació de la realitat.

Orientacions metodològiques Llengua i comunicació La metodologia del primer bloc no pot quedar deslligada de l’objectiu fonamental d’un curs de Batxillerat: potenciar l’ús de la llengua. En definitiva, aprendre llengua significa aprendre a comunicar-se. Per això, la caracterització de la llengua es fa a partir de la relació que s’estableix amb el pensament i la comunicació (unitat 1). En una segona fase (unitat 2), s’analitzen la llengua oral i la conversa. La presentació d’aquests continguts ha de ser només el marc teòric que ha de permetre desplegar un seguit d’activitats que potenciïn l’ús de la llengua oral. Cal crear diferents situacions comunicatives que permetin generar missatges, tant formals com espontanis. A més, cal incidir en els aspectes relacionats amb el llenguatge no verbal. La unitat 3 caracteritza el text i les seves propietats textuals, mentre que les unitats 4, 5 i 6 presenten els textos expositius, argumentatius i narratius. L’estudi d’aquests textos ha de permetre posar al descobert les propietats d’adequació, coherència i cohesió que singularitzen aquests textos. Amb aquest bagatge, els alumnes poden enfrontar-se a la producció de textos de diferents tipologies. Les unitats 7, 8 i 9 presenten la llengua des del punt de vista de la seva diversitat. La reflexió ha d’anar adreçada a fer veure a l’alumne que, amb variacions històriques, socials, geogràfiques o estilístiques, la llengua viu en la seva diversitat. 14


15/11/02

11:23

Página 15

presentació En definitiva, la identificació de les principals varietats dialectals catalanes hauria de ser un altre dels objectius que haurien d’assolir els alumnes; però la descripció dialectal hauria de permetre també reforçar i justificar la unitat que travessa totes les varietats de la llengua. La lectura i el treball de textos ha de permetre als alumnes d’enfrontar-se a situacions reals de comunicació, tant si corresponen a la realitat quotidiana com a l’àmbit literari. En qualsevol cas, donada la tipologia de contingut que s’ofereixen en el primer bloc, sembla que paral·lelament al mètode expositiu-instructiu s’imposa la utilització de procediments inductius. Gramàtica En el segon bloc se situa l’estudi de la gramàtica i el lèxic. L’objectiu d’aquests continguts no passa per oferir a l’alumne una formació teòrica deslligada de la pràctica lingüística. Els conceptes gramaticals estudiats estan orientats a la confecció de textos amb correcció i amb una varietat d’estructures. Novament, el mètode expositiu s’ha de combinar amb l’inductiu, perquè només en la mesura que l’alumne sap reconèixer els mecanismes que regulen l’ordenació sintàctica i gramatical podrà fer-ne ús en les seves produccions escrites. Un capítol a banda mereix el tractament de l’ortografia. No considerem que l’ortografia hagi de constituir un dels eixos d’estudi dels alumnes de Batxillerat. Tot i així, l’experiència ens diu que hi ha encara alguns alumnes que arrosseguen greus dèficits en aquest aspecte. Per aquest motiu hem situat al final del bloc gramatical corresponent a cada unitat un breu apartat ortogràfic. Es tracta que l’alumnat posi a prova els seus coneixements i, a partir dels exercicis pràctics, en dedueixi la norma que cal aplicar. Pel que fa al lèxic i la semàntica, encara resulta més evident que la reflexió lingüística que acompanya aquest apartat ha de tenir com a objectiu l’ampliació i la precisió lèxica. D’aquí que la lectura de textos hagi de ser el punt de partida del treball lèxic, que només posteriorment s’ha de posar en relació amb els mecanismes de creació lèxica i semàntica. Literatura L’apartat de literatura està encapçalat en cada unitat per un text d’algun autor destacat i entès en la matèria tractada. Aquest text permet al professorat introduir a classe de forma general i flexible els continguts que s’han d’estudiar. El plantejament metodològic és compartit amb els altres dos apartats del currículum: cada unitrat es divideix en el contingut teòric i les activitats pràctiques, concebudes per aplicar els coneixements adquirits i avaluar-ne l’aprenentatge assolit per l’alumnat. Aquestes activitats, i sempre a criteri del professor o professora, es poden fer de manera individual o bé col·lectivament. Totes les unitats es tanquen alternativament amb un comentari lingüístic o un de literari. En el cas del comentari literari, oferim un model de comentari poètic a l’annex de figures retòriques. A criteri del professorat, els textos dels diversos autors inclosos en 15


15/11/02

11:23

Página 16

presentació cada tema poden utilitzar-se per al comentari de text realitzat a classe, com a treball individual o fins i tot per a l’avaluació general de la unitat. A més, per les característiques obertes d’aquest plantejament, creiem que es pot valorar el comentari literari com una activitat d’ampliació per als alumnes que poden assolir uns objectius didàctics més ambiciosos.

Avaluació L’avaluació, que s’integra en el procés d’ensenyament-aprenentatge, ha de tenir com a primer objectiu que l’alumnat assoleixi un nivell de coneixements adequat a les seves possibilitats. Aquesta finalitat obliga a plantejar-nos l’avaluació des d’una doble perspectiva. D’una banda, ha de permetre adequar el disseny i el desenvolupament de la programació a les necessitats i els ritmes d’aprenentatge dels alumnes; de l’altra, ha de proporcionar-nos dades i informació sobre el procés d’adquisició de continguts de l’alumnat. Des d’aquesta perspectiva, l’avaluació ha de tenir una clara funció formativa i orientadora, la qual cosa implica que ha de ser per força contínua i diferenciada. En aquest context resulta evident la necessitat de partir dels coneixements previs dels alumnes si volem garantir l’efectivitat de l’ensenyament. L’avaluació inicial ens permetrà constatar els diferents graus d’aprenentatge que han assolit els alumnes al llarg de l’etapa de Secundària i adequar la programació a les necessitats que s’han detectat. Posteriorment, l’avaluació formativa hauria de permetre confirmar que els alumnes assoleixen individualment els objectius proposats en els diferents apartats de la matèria: llengua i comunicació, gramàtica i literatura. Quant a llengua i comunicació, cal avaluar positivament la valoració i el coneixement de la diversitat lingüística: variació geogràfica, social, registres... i la reflexió sobre el procés comunicatiu: factors que hi intervenen, context... De la mateixa manera, convé insistir en la producció de textos orals (converses, debats, exposicions...) i de textos escrits en els modalitats descriptiva, expositiva i argumentativa. Quant a la gramàtica, els alumnes han d’obtenir una competència lingüística adreçada a millorar l’expressió oral i escrita dels alumnes. Per això, tot i que pot ser avaluada de manera diferenciada, cal que els alumnes tinguin en compte que la gramàtica ha d’integrar-se en la producció o anàlisi de qualsevol text oral o escrit. Pel que fa a literatura, és especialment recomanable que s’efectuï una avaluació inicial, que hauria de permetre fixar els coneixements literaris i culturals dels alumnes. Evidentment, l’ensenyament de la literatura no pot basar-se en l’aprenentatge memorístic d’autors i obres, sinó que haurà de partir de l’anàlisi de textos. A partir d’aquí, cal que l’alumne sigui capaç de reconèixer els aspectes textuals coincidents que presenten les produccions pertanyents a una mateixa època i, alhora, que sàpiga identificar les característiques comunes que comparteixen els diferents gèneres literaris. Per això, el comentari de text s’ha de convertir en el mètode d’avaluació idoni, perquè permet a 16


15/11/02

11:23

Página 17

presentació l’alumne analitzar els recursos, tant des del pla de l’expressió com del contingut. A més, en la formació de l’alumnat es podria introduir la producció de textos literaris, que haurien de permetre posar en pràctica el coneixements adquirits en l’anàlisi dels diferents gèneres i períodes. En síntesi, en l’avaluació dels alumnes de Batxillerat haurem de considerar els continguts i capacitats següents: Llengua i comunicació • Valoració i coneixement de les principals varietats dialectals catalanes. • Utilització de diferents registres i coneixement i ús de l’estàndard. • Producció de textos orals i escrits amb adequació, coherència i correcció. Gramàtica • Identificació de les categories, estructures i funcions sintàctiques. Literatura • Contextualització històrica dels principals autors i obres de la literatura catalana. • Caracterització dels períodes més importants de la literatura catalana. • Comentari de textos literaris de diferents períodes i gèneres.

Temporització En la temporització d’aquest llibre podem seguir el criteri d’agrupar tres unitats per crèdit, la qual cosa permetria establir l’equivalència crèdit/avaluació. Cada crèdit suposa una dedicació horària de 36/40 hores efectives de treball, de les quals 3 es podrien dedicar a l’avaluació. Atès que cada crèdit inclou tres unitats, la temporització assignada a cada unitat seria de 12 hores. De tota manera, atesa l’articulació del llibre en tres blocs, també és possible que el pofessorat opti per donar continuïtat a un dels eixos. En aquest cas, la dedicació horària a cadascun dels blocs que constitueixen una unitat hauria d’estar al voltant de les 3 o 4 hores.

17


15/11/02

11:23

Página 18

elements per elaborar la programació d’aula unitat 1 Objectius didàctics 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10.

Conèixer les possibilitats comunicatives del llenguatge. Saber utilitzar diferents sistemes simbòlics. Explicitar el valor comunicatiu dels signes, dels símbols i d’altres tipus de senyals. Identificar la diversitat d’usos (individuals i col·lectius) d’una llengua. Valorar totes les formes de comunicació, tant les orals com les escrites. Identificar els sons i fonemes de la llengua catalana. Relacionar els sons catalans i les grafies corresponents. Comprendre la definició del concepte de literatura Valorar la literatura com un acte de comunicació lingüística. Distingir les manifestacions de literatura culta i literatura popular segons el context històric i social del fet literari. 11. Conèixer l’evolució en la divisió dels gèneres literaris. 12. Identificar les característiques formals del gènere poètic: aplicar l’esquema mètric i estròfic en l’anàlisi dels poemes, a més de conèixer els principals recursos retòrics.

Continguts Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Llengua i comunicació 1.1 El llenguatge: pensament i comunicació 1.2 El llenguatge i la comunicació 1.3 La comunicació 1.3.1 El context comunicatiu 1.3.2 El signe lingüístic 1.3.3 Funcions del llenguatge 1.4 L’escriptura 2. Gramàtica 2.1 De la gramàtica a la fonètica 2.2 Fonètica i fonologia 2.3 La producció del so: l’aparell fonador 2.4 Del fonema al grafema 3. Literatura 3.1 El llenguatge literari 3.2 La poesia

18

Procediments 1. Recollida, selecció i processament de la informació, utilitzant mitjans tradicionals i noves tecnologies (CD-Rom, bases de dades, Internet). 2. Interpretació i reconeixement de missatges orals formals. 3. Lectura expressiva de textos formals i literaris. 4. Identificació i pràctica d’estructures comunicatives. 5. Producció de missatges orals en la varietat estàndard. 6. Producció de textos escrits en la varietat estàndard, utilitzant un processador de textos. 7. Correcció de textos d’acord amb les normes ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques. 8. Lectura i interpretació de textos literaris significatius, d’acord amb pautes prefixades.

Valors, normes i actituds 1. Predisposició per a l’intercanvi d’informacions i coneixements. 2. Desenvolupament de la capacitat crítica i autocrítica. 3. Respecte envers les normes de cada situació comunicativa a l’hora de participar-hi. 4. Participació en activitats orals i escrites i en diverses manifestacions culturals. 5. Sensibilitat per la lectura i la literatura, com a mitjà de coneixement personal, d’obertura a d’altres àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu. 6. Interès per conèixer les diverses produccions literàries. 7. Valoració del coneixement de diverses llengües com a factor d’enriquiment i promoció personals. 8. Valoració de la llengua com a mitjà de comprensió i d’anàlisi,


15/11/02

11:23

Página 19

presentació 9. Anàlisi dels comportaments lingüístics en la vida social. 10. Producció de textos literaris d’acord amb les estructures de gènere i els recursos retòrics corresponents.

de reflexió i de comunicació personal. 9. Interès per conèixer les diverses produccions lingüístiques. 10. Valoració de la cohesió i coherència, de la correcció lingüística i de l’adequació al context, tant en la recepció com en la producció de discursos orals i textos escrits. 11. Valoració de la llengua com a font de coneixement, com a vehicle transmissor d’una herència cultural, com a mitjà d’expressió d’una comunitat i com una manera d’entendre el món.

19


15/11/02

11:23

Página 20

presentació unitat 2 Objectius didàctics 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9.

Caracteritzar situacions d’ús oral i escrit, i valorar de la mateixa manera tots dos codis. Reconèixer la importància de la comunicació oral en la nostra societat. Expressar-se oralment en les diferents situacions comunicatives. Identificar els constituents immediats de l’oració: SN i SV. Reconèixer els diferents tipus d’oracions: simples, compostes; negatives, passives i tematitzades. Identificar els principals recursos narratològics d’un text en prosa. Distingir les característiques pròpies d’un text teatral. Conèixer les primeres manifestacions literàries en llengua romànica, especialment el primer ús escrit del català. Comprendre les relacions entre la literatura i el feudalisme.

Continguts Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Llengua i comunicació 1.1 El llenguatge oral i el llenguatge escrit 1.2 La conversa 2. Gramàtica 2.1 L’oració 2.2 L’estructura de l’oració 2.3 Classificació de les oracions 3. Literatura 3.1 La narrativa 3.2 El teatre 3.3 Orígens de la literatura 3.4 Primers textos en llengua catalana

20

Procediments

Valors, normes i actituds

1. Interpretació i reconeixement de missatges orals formals. 2. Reconeixement dels fonemes catalans, així com els principals al·lòfons dels fonemes catalans. 3. Lectura expressiva de textos formals i literaris. 4. Anàlisi dels recursos fònics, morfosintàctics i lexicosemàntics d’un text. 5. Producció de missatges orals en la varietat estàndard. 6. Producció de textos escrits en la varietat estàndard, utilitzant un processador de textos. 7. Correcció de textos d’acord amb les normes ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques. 8. Lectura i interpretació de textos literaris significatius, d’acord amb pautes prefixades. 9. Producció de textos literaris d’acord amb les estructures de gènere i els recursos retòrics corresponents. 10. Redacció de treballs acadèmics que incorporin els elements complementaris (fitxes, índexs, esquemes, glossaris, bibliografia), utilitzant processadors de textos.

1. Predisposició per a l’intercanvi d’informacions i coneixements. 2. Desenvolupament de la capacitat crítica i autocrítica. 3. Respecte envers les normes de cada situació comunicativa a l’hora de participar-hi. 4. Participació en activitats orals i escrites i en diverses manifestacions culturals. 5. Sensibilitat per la lectura i la literatura, com a mitjà de coneixement personal, d’obertura a d’altres àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu. 6. Interès per conèixer les diverses produccions literàries. 7. Valoració del coneixement de diverses llengües com a factor d’enriquiment i promoció personals. 8. Valoració de la llengua com a mitjà de comprensió i d’anàlisi, de reflexió i de comunicació personal. 9. Interès per conèixer les diverses produccions lingüístiques. 10. Valoració de la llengua com a font de coneixement, com a vehicle transmissor d’una herència cultural, com a mitjà d’expressió d’una comunitat i com una manera d’entendre el món.


15/11/02

11:23

Página 21

presentació unitat 3 Objectius didàctics 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13.

Reconèixer el text o discurs com a unitat significativa. Valorar positivament els elements comunicatius de tot tipus de text. Distingir les propietats textuals que fan adequat el missatge que transmet un text. Conèixer els elements lingüístics de la coherència, cohesió i adequació d’un text. Identificar el tema o unitat temàtica que cada text presenta. Classificar els diferents tipus de textos que apareixen en la nostra vida personal, acadèmica i professional. Analitzar les peculiaritats diferenciades dels tipus de textos que es reben o es produeixen. Reconèixer els constituents del SN, analitzar la morfologia del nom, identificar les funcions del SN i dels CN. Reconèixer els diferents gèneres de la literatura trobadoresca. Analitzar els aspectes formals d’un poema: vesificació i estrofes. Interpretar els continguts dels poemes i contextualitzar-los. Conèixer els aspectes geogràfics que incideixen en l’obra de Ramon Llull. Identificar els trets definidors de l’obra de Ramon Llull i reconèixer-los en fragments representatius.

Continguts Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Llengua i comunicació 1.1 El text i la seva caracterització 1.2 Les propietats textuals 1.3 La tipologia textual 2. Gramàtica 2.1 El sintagma nominal (SN) 2.2 Les funcions del sintagma nominal 3. Literatura 3.1 Literatura medieval (I). La lírica trobadoresca 3.2 Ramon Llull

Procediments 1. Recollida, selecció i processament de la informació, utilitzant mitjans tradicionals i noves tecnologies (CD-Rom, bases de dades, Internet). 2. Interpretació i reconeixement de missatges orals formals. 3. Lectura expressiva de textos formals i literaris. 4. Interpretació i resum de textos escrits formals, i també redactats en les diferents varietats i registres de la llengua. 5. Identificació d’unitats lingüístiques, i de les seves funcions i relacions. 6. Anàlisi dels recursos fònics, morfosintàctics i lexicosemàntics d’un text. 7. Producció de missatges orals en la varietat estàndard. 8. Producció de textos escrits en la varietat estàndard, utilitzant un processador de textos.

Valors, normes i actituds 1. Predisposició per a l’intercanvi d’informacions i coneixements. 2. Desenvolupament de la capacitat crítica i autocrítica. 3. Respecte envers les normes de cada situació comunicativa a l’hora de participar-hi. 4. Participació en activitats orals i escrites i en diverses manifestacions culturals. 5. Sensibilitat per la lectura i la literatura, com a mitjà de coneixement personal, d’obertura a d’altres àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu. 6. Interès per conèixer les diverses produccions literàries. 7. Valoració de la llengua com a mitjà de comprensió i d’anàlisi, de reflexió i de comunicació personal. 8. Interès per conèixer les diverses produccions lingüístiques. 9. Valoració de la cohesió i coherència, de la correcció lingüística i de l’adequació al context

21


15/11/02

11:23

Página 22

presentació 9. Correcció de textos d’acord amb les normes ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques. 10. Lectura i interpretació de textos literaris significatius, d’acord amb pautes prefixades. 11. Confecció i interpretació de quadres cronològics i esquemes que permetin relacionar les diverses manifestacions literàries entre elles, i amb la situació política, social i cultural en què es produïren. 12. Anàlisi i comentari (lingüístic, literari, històric) de textos literaris i no literaris, tenint en compte els contextos en què se situen. 13. Anàlisi i comentari d’obres literàries dels autors i autores estudiats.

22

tant en la recepció com en la producció de discursos orals i textos escrits. 10. Valoració de la llengua com a font de coneixement, com a vehicle transmissor d’una herència cultural, com a mitjà d’expressió d’una comunitat i com una manera d’entendre el món.


15/11/02

11:23

Página 23

presentació unitat 4 Objectius didàctics 1. Reconèixer els discursos expositius i aprendre’n les peculiaritats organitzatives i estructuradores. 2. Diferenciar i classificar els diversos tipus de textos expositius. 3. Reconèixer el lèxic específic que sol associar-se a cada missatge expositiu i valorar la importància semanticoinformativa que confereix al text. 4. Identificar el sintagma adjectival i la seva estructura. 5. Reconèixer els determinants i utilitzar-los amb correcció. 6. Reconèixer els pronoms i identificar les funcions que exerceixen. 7. Situar les cròniques dins el marc de la Corona catalanoaragonesa. 8. Reconèixer les característiques de la literatura historiogràfica medieval. 9. Situar la literatura religiosa i moral dels segles XIV i XV en el seu context històric i ideològic. 10. Identificar les característiques retòriques de la prosa cancelleresca. 11. Situar la figura i l’obra de Bernat Metge en el seu context històric.

Continguts Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Llengua i comunicació 1.1 Els textos expositius 1.2 Tipus de textos expositius 2. Gramàtica 2.1 El sintagma adjectival (SAdj) 2.2 Els determinants 2.3 Els pronoms 3. Literatura 3.1 Literatura medieval (II) 3.2 Literatura historiogràfica 3.3 Literatura religiosa i moral 3.4 L’humanisme. Bernat Metge

Procediments 1. Recollida, selecció i processament de la informació, utilitzant mitjans tradicionals i noves tecnologies (CD-Rom, bases de dades, Internet). 2. Interpretació i reconeixement de missatges orals formals. 3. Lectura expressiva de textos formals i literaris. 4. Interpretació i resum de textos escrits formals, i també redactats en les diferents varietats i registres de la llengua. 5. Identificació d’unitats lingüístiques, i de les seves funcions i relacions. 6. Anàlisi dels recursos fònics, morfosintàctics i lexicosemàntics d’un text. 7. Producció de missatges orals en la varietat estàndard. 8. Producció de textos escrits en la varietat estàndard, utilitzant un processador de textos. 9. Correcció de textos d’acord amb les normes ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques.

Valors, normes i actituds 1. Predisposició per a l’intercanvi d’informacions i coneixements. 2. Desenvolupament de la capacitat crítica i autocrítica. 3. Respecte envers les normes de cada situació comunicativa a l’hora de participar-hi. 4. Participació en activitats orals i escrites i en diverses manifestacions culturals. 5. Sensibilitat per la lectura i la literatura, com a mitjà de coneixement personal, d’obertura a d'altres àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu. 6. Interès per conèixer les diverses produccions literàries. 7. Valoració de la llengua com a mitjà de comprensió i d’anàlisi, de reflexió i de comunicació personal. 8. Interès per conèixer les diverses produccions lingüístiques. 9. Valoració de la cohesió i coherència, de la correcció lingüística i de l’adequació al context

23


15/11/02

11:23

Página 24

presentació 10. Lectura i interpretació de textos literaris significatius, d’acord amb pautes prefixades. 11. Confecció i interpretació de quadres cronològics i esquemes que permetin relacionar les diverses manifestacions literàries entre elles, i amb la situació política, social i cultural en què es produïren. 12. Anàlisi i comentari (lingüístic, literari, històric) de textos literaris i no literaris, tenint en compte els contextos en què se situen. 13. Anàlisi i comentari d’obres literàries dels autors i autores estudiats.

24

tant en la recepció com en la producció de discursos orals i textos escrits. 10. Valoració de la llengua com a font de coneixement, com a vehicle transmissor d’una herència cultural, com a mitjà d’expressió d'una comunitat i com una manera d’entendre el món.


15/11/02

11:23

Página 25


Reconèixer els textos argumentatius i saber-ne produir. Valorar la importància de l’argumentació en la producció de textos orals i escrits. Aprendre les peculiaritats de l’estructuració lingüística dels textos argumentaris per després saber-la utilitzar. Diferenciar entre els tipus d’argumentacions que llegim o produïm. Identificar l’estructura del SV i reconèixer els lexemes i morfemes verbals. Identificar les irregularitats verbals i conèixer l’ús dels verbs ser i estar. Reconèixer les característiques singulars de l’obra poètica d’Ausiàs March. Comprendre la concepció amorosa de l’obra marquiana i comparar-la amb la lírica trobadoresca. Identificar les característiques més representatives de les literatures de l’Escola Valenciana: Jaume Roig i Joan Roís de Corella. 10. Distingir els llibres de cavalleries de la novel·la cavalleresca. 11. Analitzar les característiques singulars de la novel·la Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.

Continguts Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Llengua i comunicació 1.1 L’argumentació 1.2 Els textos argumentatius 2. Gramàtica 2.1 El sintagma verbal (SN) 2.2 Els verbs irregulars 3. Literatura 3.1 Literatura medieval (III). La poesia dels segles XIV i XV 3.2 L’escola valenciana 3.3 La novel·la cavalleresca


Valors, normes i actituds 1. Predisposició per a l’intercanvi d’informacions i coneixements. 2. Desenvolupament de la capacitat crítica i autocrítica. 3. Respecte envers les normes de cada situació comunicativa a l’hora de participar-hi. 4. Participació en activitats orals i escrites i en diverses manifestacions culturals. 5. Sensibilitat per la lectura i la literatura, com a mitjà de coneixement personal, d’obertura a d’altres àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu. 6. Interès per conèixer les diverses produccions literàries. 7. Valoració de la llengua com a mitjà de comprensió i d’anàlisi, de reflexió i de comunicació personal. 8. Interès per conèixer les diverses produccions lingüístiques. 9. Valoració de la cohesió i coherència, de la correcció lingüística i de l’adequació al context tant en la recepció com en la pro-

25


15/11/02

11:23

Página 26

presentació 10. Lectura i interpretació de textos literaris significatius, d’acord amb pautes prefixades. 11. Confecció i interpretació de quadres cronològics i esquemes que permetin relacionar les diverses manifestacions literàries entre elles, i amb la situació política, social i cultural en què es produïren. 12. Anàlisi i comentari (lingüístic, literari, històric) de textos literaris i no literaris, tenint en compte els contextos en què se situen. 13. Anàlisi i comentari d’obres literàries dels autors i autores estudiats.

26

ducció de discursos orals i textos escrits. 10. Valoració de la llengua com a font de coneixement, com a vehicle transmissor d’una herència cultural, com a mitjà d’expressió d’una comunitat i com una manera d’entendre el món.


15/11/02

11:23

Página 27


Conèixer els elements d’una narració i els tipus de textos narratius, descriptius i instructius. Identificar els elements que donen coherència i cohesió en un discurs narratiu. Conèixer les possibilitats informatives dels missatges descriptius. Aprendre a utilitzar la descripció tant per aplicar-la a éssers vius com a éssers inanimats. Reconèixer l’estructura del discurs descriptiu i els elements lingüístics que el fonamenten. Aprendre l’estructura dels textos directius i aplicar-la als missatges d’aquesta tipologia que es produeixin. Conèixer la forma lingüística de les instruccions, reconèixer-la i saber-la utilitzar. Identificar el predicat verbal i nominal i reconèixer els complements verbals: CD, CI, Atr., CPred, CCV i CC. Comprendre les implicacions històriques i polítiques de la davallada lingüística i literària que caracteritza el període comprès entre els segles XVI i XVIII. 10. Valorar les manifestacions en defensa de la llengua catalana durant el període de la Decadència. 10. Reconèixer el valor de la literatura popular i identificar-ne les característiques. 11. Distingir els diferents gèneres de la literatura popular.

Continguts Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Llengua i comunicació 1.1 Els textos narratius 1.2 Els textos descriptius 1.3 Els textos instructius 2. Gramàtica 2.1 Les funcions sintàctiques en el sintagma verbal 3. Literatura 3.1 Literatura dels segles XVI a XVIII. Literatura popular.


Valors, normes i actituds 1. Predisposició per a l’intercanvi d'informacions i coneixements. 2. Desenvolupament de la capacitat crítica i autocrítica. 3. Respecte envers les normes de cada situació comunicativa a l’hora de participar-hi. 4. Participació en activitats orals i escrites i en diverses manifestacions culturals. 5. Sensibilitat per la lectura i la literatura, com a mitjà de coneixement personal, d’obertura a d'altres àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu. 6. Interès per conèixer les diverses produccions literàries. 7. Valoració de la llengua com a mitjà de comprensió i d'anàlisi, de reflexió i de comunicació personal. 8. Interès per conèixer les diverses produccions lingüístiques. 9. Valoració de la cohesió i coherència, de la correcció lingüística i de l’adequació al context tant en la recepció com en la pro27


15/11/02

11:23

Página 28

presentació 10. Lectura i interpretació de textos literaris significatius, d’acord amb pautes prefixades. 11. Confecció i interpretació de quadres cronològics i esquemes que permetin relacionar les diverses manifestacions literàries entre elles, i amb la situació política, social i cultural en què es produïren. 12. Anàlisi i comentari (lingüístic, literari, històric) de textos literaris i no literaris, tenint en compte els contextos en què se situen. 13. Anàlisi i comentari d’obres literàries dels autors i autores estudiats. 14. Producció de textos literaris d’acord amb les estructures de gènere i els recursos retòrics corresponents.

28



15/11/02

11:23

Página 29

presentació unitat 7 Objectius didàctics 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

Reconèixer els diferents factors que incideixen en la variació lingüística. Analitzar les variacions socials i històriques en la llengua catalana. Identificar i valorar textos orals i escrits produïts en les diferents varietats i registres de la llengua. Identificar l’estructura i el funcionament dels sintagmes preposicional i adverbial. Utilitzar amb correcció les preposicions i els adverbis. Identificar els trets característics del Renaixement. Identificar els trets característics del Barroc. Identificar els trets característics dels dos moviments del segle XVIII: la Il·lustració i el neoclassicisme.

Continguts Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Llengua i comunicació 1.1 La variació lingüística 2. Gramàtica 2.1 Els sintagmes preposicionals i adverbials. 3. Literatura 3.1 Literatura dels segles XVIII. Literatura culta.

XVI

a

Procediments

Valors, normes i actituds

1. Recollida, selecció i processament de la informació, utilitzant mitjans tradicionals i noves tecnologies (CD-Rom, bases de dades, Internet). 2. Interpretació i reconeixement de missatges orals formals. 3. Lectura expressiva de textos formals i literaris. 4. Interpretació i resum de textos escrits formals, i també redactats en les diferents varietats i registres de la llengua. 5. Identificació d’unitats lingüístiques, i de les seves funcions i relacions. 6. Anàlisi dels recursos fònics, morfosintàctics i lexicosemàntics d’un text. 7. Producció de missatges orals en la varietat estàndard. 8. Producció de textos escrits en la varietat estàndard, utilitzant un processador de textos. 9. Correcció de textos d’acord amb les normes ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques. 10. Lectura i interpretació de textos literaris significatius, d’acord amb pautes prefixades.

1. Predisposició per a l’intercanvi d'informacions i coneixements. 2. Desenvolupament de la capacitat crítica i autocrítica. 3. Respecte envers les normes de cada situació comunicativa a l’hora de participar-hi. 4. Participació en activitats orals i escrites i en diverses manifestacions culturals. 5. Sensibilitat per la lectura i la literatura, com a mitjà de coneixement personal, d’obertura a d'altres àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu. 6. Interès per conèixer les diverses produccions literàries. 7. Valoració del coneixement de diverses llengües com a factor d’enriquiment i promoció personals. 8. Valoració de la llengua com a mitjà de comprensió i d’anàlisi, de reflexió i de comunicació personal. 9. Interès per conèixer les diverses produccions lingüístiques. 10. Valoració de la cohesió i coherència, de la correcció lingüística i de l’adequació al context tant en la recepció com en la pro-

29


15/11/02

11:23

Página 30

presentació 11. Confecció i interpretació de quadres cronològics i esquemes que permetin relacionar les diverses manifestacions literàries entre elles, i amb la situació política, social i cultural en què es produïren. 12. Anàlisi i comentari (lingüístic, literari, històric) de textos literaris i no literaris, tenint en compte els contextos en què se situen. 13. Anàlisi i comentari d’obres literàries dels autors i autores estudiats. 14. Anàlisi dels comportaments lingüístics en la vida social.

30



15/11/02

11:23

Página 31

presentació unitat 8 Objectius didàctics 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11.

Identificar les varietats dialectals de la llengua catalana. Valorar l’aportació que des de cadascuna de les varietats es fa a la unitat de la llengua catalana. Aprofundir en els camps lèxics i semàntics de la llengua catalana. Reconèixer els mecanismes de la formació de noves paraules en català. Valorar les aportacions fetes pels llenguatges d’especialitat. Establir relacions de significats entre els termes lèxics dels llenguatges d’especialitat. Aprendre els mecanismes de formació de termes. Comprendre el context històric en què se situa la recuperació lingüística i cultural del segle XIX. Identificar els trets romàntics de la poesia de la Renaixença. Conèixer la figura i l’obra de Jacint Verdaguer. Conèixer les característiques de la producció dramàtica d’Àngel Guimerà.

Continguts Fets, conceptes i sistemes conceptuals

Procediments

1. Llengua i comunicació 1.1 Els dialectes 2. Gramàtica 2.1 Terminologia 2.2 Ús del diccionari 3. Literatura 3.1 Literatura dels segle Poesia i teatre 3.2 Jacint Verdaguer 3.3 Àngel Guimerà

XIX

(II).

1. Recollida, selecció i processament de la informació, utilitzant mitjans tradicionals i noves tecnologies (CD-Rom, bases de dades, Internet). 2. Interpretació i reconeixement de missatges orals formals. 3. Lectura expressiva de textos formals i literaris. 4. Interpretació i resum de textos escrits formals, i també redactats en les diferents varietats i registres de la llengua. 5. Identificació d’unitats lingüístiques, i de les seves funcions i relacions. 6. Anàlisi dels recursos fònics, morfosintàctics i lexicosemàntics d’un text. 7. Producció de missatges orals en la varietat estàndard. 8. Producció de textos escrits en la varietat estàndard, utilitzant un processador de textos. 9. Correcció de textos d’acord amb les normes ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques.

Valors, normes i actituds 1. Predisposició per a l’intercanvi d'informacions i coneixements. 2. Desenvolupament de la capacitat crítica i autocrítica. 3. Respecte envers les normes de cada situació comunicativa a l’hora de participar-hi. 4. Participació en activitats orals i escrites i en diverses manifestacions culturals. 5. Sensibilitat per la lectura i la literatura, com a mitjà de coneixement personal, d’obertura a d’altres àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu. 6. Interès per conèixer les diverses produccions literàries. 7. Interès per la situació sociolingüística de Catalunya i la normalització de la seva llengua pròpia, i diàleg entorn de les diverses actituds lingüístiques. 8. Valoració del coneixement de diverses llengües com a factor d’enriquiment i promoció personals.

31


15/11/02

11:23

Página 32

presentació 10. Lectura i interpretació de textos literaris significatius, d’acord amb pautes prefixades. 11. Confecció i interpretació de quadres cronològics i esquemes que permetin relacionar les diverses manifestacions literàries entre elles, i amb la situació política, social i cultural en què es produïren. 12. Anàlisi i comentari (lingüístic, literari, històric) de textos literaris i no literaris, tenint en compte els contextos en què se situen. 13. Anàlisi i comentari d’obres literàries dels autors i autores estudiats. 14. Anàlisi dels comportaments lingüístics en la vida social.

32

9. Valoració de la llengua com a mitjà de comprensió i d’anàlisi, de reflexió i de comunicació personal. 10. Interès per conèixer les diverses produccions lingüístiques. 11. Valoració de la cohesió i coherència, de la correcció lingüística i de l’adequació al context tant en la recepció com en la producció de discursos orals i textos escrits. 12. Valoració de la llengua com a font de coneixement, com a vehicle transmissor d’una herència cultural, com a mitjà d’expressió d’una comunitat i com una manera d’entendre el món.


15/11/02

11:23

Página 33

presentació unitat 9 Objectius didàctics 1. 2. 3. 4. 5. 6.

Identificar i caracteritzar els diferents registres de la llengua. Valorar la varietat estàndard com a element unificador i referencial de la llengua. Conèixer les possibilitats combinatòries dels signes lingüístics i utilitzar aquests tipus de relacions. Reconèixer els mecanismes de formació de paraules noves en català. Diferenciar els mots de nova creació segons el procés seguit. Valorar les aportacions fetes en el camp del lèxic, tant les degudes a la de derivació com les relatives a la composició. 7. Reconèixer les característiques realistes i naturalistes en la narrativa catalana. 8. Identificar els trets característics de la producció narrativa de Narcís Oller.

Continguts Fets, conceptes i sistemes conceptuals

Procediments

1. Llengua i comunicació 1.1 Els registres lingüístics 2. Gramàtica 2.1 Semàntica 3. Literatura 3.1 Literatura dels segles Narrativa. 3.2 Narcís Oller

XIX

(II).

1. Recollida, selecció i processament de la informació, utilitzant mitjans tradicionals i noves tecnologies (CD-Rom, bases de dades, Internet). 2. Interpretació i reconeixement de missatges orals formals. 3. Lectura expressiva de textos formals i literaris. 4. Interpretació i resum de textos escrits formals, i també redactats en les diferents varietats i registres de la llengua. 5. Identificació d’unitats lingüístiques, i de les seves funcions i relacions. 6. Anàlisi dels recursos fònics, morfosintàctics i lexicosemàntics d’un text. 7. Producció de missatges orals en la varietat estàndard. 8. Producció de textos escrits en la varietat estàndard, utilitzant un processador de textos. 9. Correcció de textos d’acord amb les normes ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques. 10. Lectura i interpretació de textos literaris significatius, d’acord amb pautes prefixades.

Valors, normes i actituds 1. Predisposició per a l’intercanvi d'informacions i coneixements. 2. Desenvolupament de la capacitat crítica i autocrítica. 3. Respecte envers les normes de cada situació comunicativa a l’hora de participar-hi. 4. Participació en activitats orals i escrites i en diverses manifestacions culturals. 5. Sensibilitat per la lectura i la literatura, com a mitjà de coneixement personal, d’obertura a d'altres àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu. 6. Interès per conèixer les diverses produccions literàries. 7. Interès per la situació sociolingüística de Catalunya i la normalització de la seva llengua pròpia, i diàleg entorn de les diverses actituds lingüístiques. 8. Valoració del coneixement de diverses llengües com a factor d’enriquiment i promoció personals. 9. Valoració de la llengua com a mitjà de comprensió i d’anàlisi, de reflexió i de comunicació personal.

33


15/11/02

11:23

Página 34

presentació 11. Confecció i interpretació de quadres cronològics i esquemes que permetin relacionar les diverses manifestacions literàries entre elles, i amb la situació política, social i cultural en què es produïren. 12. Anàlisi i comentari (lingüístic, literari, històric) de textos literaris i no literaris, tenint en compte els contextos en què se situen. 13. Anàlisi i comentari d’obres literàries dels autors i autores estudiats. 14. Anàlisi dels comportaments lingüístics en la vida social.

34

10. Interès per conèixer les diverses produccions lingüístiques. 11. Valoració de la cohesió i coherència, de la correcció lingüística i de l’adequació al context tant en la recepció com en la producció de discursos orals i textos escrits. 12. Valoració de la llengua com a font de coneixement, com a vehicle transmissor d’una herència cultural, com a mitjà d’expressió d’una comunitat i com una manera d’entendre el món.

G.D. Llengua i Lite cat (Soluc)

15/11/02

11:25

Página 35

solucionari unitat

1

Llengua i comunicació 1. a) En el llenguatge podem distingir dues funcions principals: la comunicació i l’elaboració

del pensament. b) Edward Sapir i Benjamin L. Whorf van proposar la teoria del relativisme lingüístic. En síntesi, aquests lingüistes consideraven que el llenguatge determina la percepció de la realitat i la manera de pensar. Segons aquesta teoria, cada llengua ofereix una perspectiva única del món. c) Resposta oberta. La proposta de Sapir-Whorf s’apuntala damunt una base real, tal com posa de manifest la comparació entre llengües i cultures diferents. Tot i així, no pot ser admesa amb valor absolut perquè, encara que sigui amb més d’una paraula, un parlant d’una altra llengua pot adquirir un concepte que no existeix en la seva. 2. a) Reposta oberta. Certament els humans posseïm una capacitat innata per al llenguatge.

Però aquesta capacitat per a l’aprenentatge lingüístic només es pot desenvolupar a partir dels contactes i estímuls socials: pares, avis... Sense aquest marc social un infant no aprendria res. b) La trobada al llarg de la història de diferents infants salvatges ha permès constatar aquesta evidència. Mancats de la facultat del llenguatge, la majoria d’intents adreçats a fer-los aprendre una llengua van fracassar. 3. a) Resposta oberta. A hores d’ara no resulta prou clar quines són les parts del cervell impli-

cades en la producció lingüística, però dues àrees, les de Broca i Wernicke, hi tenen un paper decisiu. b) L’ús del llenguatge va implicar la modificació i reutilització d’alguns òrgans: connexió entre cavitat bucal i nasal, abaixament de la laringe, pujada del paladar, escurçament i volum de la llengua. 4. a) Resposta oberta. Podem definir la cultura com l’espai de comunicació en què se situa una

persona. Aquest espai cultural està integrat per diferents signes: lingüístics, gestuals, gastronòmics... b) Resposta que admet diferents propostes segons si es tenen en compte criteris semiòtics, socials, polítics, etc. 5. En la configuració del llenguatge no verbal podem distingir quatre grups de signes: gestuals,

expressió facial, tàctils i olfactius. 6. a) Segons F. de Saussure, el signe lingüístic està constituït per la unió d’un concepte (signi-

ficat) i una forma acústica (significant) 35


15/11/02

11:25

Página 36

presentació b) Característiques: arbitrarietat, doble articulació, immutabilitat i mutabilitat, concatenació. c) Exemples: qualsevol paraula permet justificar la definició i les característiques. 7. a)

elements comunicació

forma lingüística

emissor

funció emotiva

codi

funció metalingüística

missatge

funció poètica

elements comunicació

forma lingüística

receptor

funció conativa

referent

funció referencial

canal

funció fàtica

b) La funció identificativa o simbòlica queda al marge de les relacions establertes entre els elements de la comunicació i les funcions lingüístiques. 8. En l’origen de l’escriptura es troben els pictogrames (relació forma/contingut). El pas

següent va ser l’adopció del logograma, en què el símbol ja representa una paraula (cuneïforme/jeroglífica) i d’aquí, vers el 1700 aC, a l’escriptura alfabètica. El primer alfabet va ser el fenici. 9. Il·lustració 1 funció expressiva

2 funció conativa 3 funció metalingüística 4 funció referencial 10. Escrit de la Generalitat: símbol.

Text: signe lingüístic (símbol). Mapa del parc: icona. Senyals de prohibició: combinació d’icones (allò que es prohibeix) amb el símbol de prohibit. 11. a) banderes: símbols

b) paó: indici c) caricatura de Berlioz: icona d) foc: no és un signe; si que ho seria el fum (indici). 12. Resposta oberta. 13. Resposta oberta.

36


15/11/02

11:25

Página 37

presentació 14. a) l’emissor: el professor

el receptor: els alumnes el canal: oral; si escriu a la pissarra, escrit el missatge: informació exposada pel professor el codi: llengua en què s’ha expressat el referent: context social dels interlocutors: l’aula b) l’emissor: qui fa els senyals amb les banderes el receptor: qui les interpreta el canal: aire el missatge: informació que contenen els senyals emesos el codi: llenguatge gestual, visual el referent: context dels interlocutors, plataforma d’aterratge del vaixell c) l’emissor: el repartidor de telegrames el receptor: la persona a qui va adreçat i/o la persona a qui es lliura el canal: el text està escrit, però el canal a través del qual arriba és l’espai geogràfic, el lloc el missatge: la informació sintetitzada que s’ha escrit com a missatge que s’envia o es rep. el codi: l’emissor pot escriure’l o bé comunicar-lo per telèfon. El telègraf l’envia a través del llenguatge Morse. L’oficina de telègraf el rep i el transcriu en un paper, codi escrit que es lliurarà al destinatari el referent: comunitat lingüística dels interlocutors d) l’emissor: aquell que escriu i envia el missatge electrònic el receptor: qui el rep el canal: Internet, els respectius servidors el missatge: la informació codificada i comunicada el codi: idioma en què s’escriu i es rep; llenguatge de màquina que els ordinadors utilitzen el referent: context social dels interlocutors e) l’emissor: el pianista el receptor: el públic el canal: aire el missatge: la partitura on hi ha transcrita la composició musical el codi: les notes del codi musical el referent: context social dels interlocutors, lloc on es realitza l’audició f) l’emissor: els dofins el receptor: el públic el canal: aire i espai el missatge: sons emesos pels dofins el codi: llenguatge propi dels dofins el referent: context on s’ofereix l’espectacle 15. Resposta oberta. Cal distingir entre el llenguatge, que és una característica humana, i la

capacitat de comunicar-se, que comparteixen també altres espècies animals. La comuni-

37


15/11/02

11:25

Página 38

presentació cació animal està determinada, en general, per raons genètiques. Així, per exemple, en el cas de les abelles es tracta d’una comunicació tancada: només pot indicar la distància i l’orientació en què es troba la font de nèctar. Quant a Kanzi i d’altres experiments similars fets amb ximpanzés, cal tenir present que es fan sobre una base conductista (estímul - resposta - premi) en un ambient que no és natural. Tot i així, els resultats són molt pobres, sobretot si es compara amb la capacitat d’aprenentatge dels humans.

Gramàtica 1. a) Gramàtica intuïtiva: conjunt de coneixements que té una persona de la llengua que

parla. b) Competència lingüística: conjunt de coneixements que fan que un parlant pugui produir, compondre i interpretar les oracions produïdes en aquesta llengua. c) Actuació lingüística: ús real de la llengua o, dit d’una altra manera, l’actualització de la competència lingüística. 2. Resposta oberta. Les definicions d’A. Bofarull i A. Blanc i J. P. Ballot tenen un caràcter més

normatiu, ja que introdueixen judicis de valor sobre les construccions lingüístiques. En canvi, la definició de M. Llinàs s’ajusta més a una formulació descriptiva/predictiva, la qual, a partir de l’estudi del corpus d’una llengua, dedueix les regles que en permeten generar qualsevol oració. 3. El fonema pot ser definit com la realització ideal d’un so. En realitat, quan articulem un so

ho fem amb unes peculiaritats distintes segons quin sigui el context lingüístic o extralingüístic en què ens trobem; tot i així els altres parlants sabran distingir els trets pertinents que permeten identificar-lo amb un determinat fonema de la llengua. Per aquest motiu considerem que [ β ] [ δ ] són al·lòfons, ja que la seva aparició és determinada pel context fonètic i en cap cas pot permetre distingir dos lexemes diferents. 4. Els fonemes /“/, /∫/ tenen com a trets d’oposició la sonoritat.

/“/ palatal fricativa sonora. /∫/ palatal fricativa sorda. Aquest tret té un caràcter distintiu o funcional, ja que la seva presència o absència permet distingir entre dos lexemes diferents. joc/xoc xec/gec xac/jac xa/ja

/∫/ > /“/

Els fonemes /z/, /s/ mantenen la mateixa oposició descrita anteriorment. casa/caça els avis/els savis/ /z/ > /s/ rossegar/rosegar cel/zel

38


5.

6.

15/11/02

punt d’articulació

11:25

Página 39

mode d’articulació

sonoritat

[˚]

palatal

africada

sonora

[-]

labiodental

nasal

sonora

[l]

alveolar

lateral

sonora

[r]

alveolar

vibrant

sonora

[z]

alveolar

fricativa

sonora

[n]

alveolar

nasal

sonora

[p]

bilabial

oclusiva

sonora

[t∫]

palatal

africada

sorda

[g]

velar

oclusiva

sonora

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

pi: bilabial oclusiva sorda tu: dental oclusiva sorda potser: alveolar africada sorda zel: alveolar fricativa sonora dutxa: palatal africada sorda sóc: alveolar fricativa sorda sol: alveolar/velar lateral sonora mà: bilabial nasal sonora xoc: palatal fricativa sorda duc: dental oclusiva sorda llis: palatal lateral sonora cos: velar oclusiva sorda lleig: palatal africada sorda fals: labiodental fricativa sorda las: alveolar lateral sonora

16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

nas: alveolar nasal sonora nus: alveolar fricativa sorda blanc: velar nasal sonora mare: alveolar vibrant sonora bo: bilabial oclusiva sonora dotze: alveolar africada sonora far: alveolar vibrant múltiple sonora que: velar oclusiva sorda joc: palatal fricativa sonora àmfora: labiodental nasal sonora vi: bilabial oclusiva sonora got: velar oclusiva sonora platja: palatal africada sonora roc: alveolar vibrant múltiple sonora vinya: palatal nasal sonora

7. 1 [d“]; 2 [d“]; 3 [t∫]: 4 [∫]; 5 [t∫]; 6 [t∫]: 7 [“]; 8 [t∫]; 9 [∫]; 10 [“]

a) tx/ig: aquestes grafies corresponen al so [t∫] (palatal africat sord). El dígraf tx pot aparèixer entre vocal, cotxe, i a final de paraula, despatx. En aquesta posició pot alternar amb ig. Cal utilitzar tx quan el derivat verbal manté el caràcter sord: despatx > despatxar. En canvi s’haurà d’escriure amb ig quan en el derivat verbal el so esdevingui sonor: desig > desitjar. b) x, ix: aquestes grafies corresponen al so palatal fricatiu sonor. La grafia x s’utilitza a principi de paraula, xec; després de consonant, linx; darrere la semivocal u, disbauxa, i darrere i, bixest. Escriurem ix darrere les vocals a, e, o, u: reixa, maduixa, peix. c) Les alternances tj/tg i j/g es produeixen davant a, o, u/e, i, respectivament. A més, cal recordar les excepcions dels grups jec, ject, el verb jeure i altres mots com ara Jesús, Jerusalem, majestat, jerarquia, jeroglífic.

39


15/11/02

11:25

Página 40

presentació 8. 1 calze [z]; 2 holandesa [z]; 3 comissió [s]; 4 dimissió [s]; 5 passar [s]; 6 baronessa [s]; 7

cel [s]; 8 caçar [s]; 9 exposició [z][s]; 10 princesa [s][z]; 11 zona [z]; 12 posar [z]; 13 enfonsar [z]; 14 transatlàntic [z]; 15 ceba [s]; 16 expressar [s] a) El so sord [s] admet la grafia s a principi de mot, serp; entre consonant i vocal, dansa; a final de mot, pagès, i darrere prefixos i mots compostos, entresòl, gira-sol. S’utilitza la grafia ss per representar el so [s] entre vocals: missió, passar. A més, el so [s] pot ser representat per la grafia c davant e, i; cel, cistell o bé ç (ce trencada) davant a, o, u: semblança, puça i, en alguns casos, a final de mot després de consonant, avenç. El so sonor [z] pot representar-se amb la grafia s, que s’utilitza entre vocals, països, o bé en els compostos dins, fons, trans. A més, caldrà utilitzar la grafia z a principi de mot, zero, zona i després de consonant, colze, tretze. b) anglès: to express; commission; to pass; resignation; zone; opposition francès: exprimer (però expressió és expression); commission; passer; démission; zone; opposition italià: esprimere (però expressió és espressione); commissione; passare; dimissione; zona; oppositzione En general, l’origen etimològic comú d’aquests mots (llatí) explica la coincidència en la utilització de la grafia ss per representar el so alveolar fricatiu sord, i z/s per representar el so alveolar fricatiu sonor. 9. 1 relaxar [ks]; 2 sintaxi [ks]; 3 exèrcit [gz]; 4 sexe [ks]; 5 excel·lent [ks]; 6 lèxic [ks]; 7 fix

[ks]; 8 exactitud [gz]; 9 examen [gz]; 10 complex [ks] 10.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

terra cel defensa costa tro roc premi conte cabell poma clos jove

[1] [1] [1] [3] [3] [3] [1] [o] [1] [o] [3] [o]

13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

oberta oberta oberta oberta oberta oberta oberta tancada oberta tancada oberta tancada

peix francès rovell ploma mossa amor europeu torrent ferrer mort serp mosca

[e] [1] [e] [o] [o] [o] [1] [e] [e] [3] [e] [o]

tancada oberta oberta tancada tancada tancada oberta tancada tancada oberta tancada tancada

Repassem l’ortografia 1. a) 1 ai-xe-lla

2 3 4 5

40

ju-li-ol creu-re fés-siu pin-güí

6 7 8 9 10

jut-ges-sa mo-uen guar-di-o-la dè-iem his-tò-ri-a

11 12 13 14 15

boi-na jo-ia io-de di-ürn iie-na

16 cu-a 17 co-pi-o 18 quo-ta


15/11/02

11:25

Página 41

presentació b) Dígrafs inseparables: ll, ny, qu, gu, ig. c) Diftong: grup de fonemes vocàlics constituït per una semiconsonant seguida d’una vocal o per una vocal seguida d’una semivocal. Consonantització: fenomen fonètic en què i/u (àtones) se situen a principi de paraula seguida de vocal o entre dues vocals a l’interior d’un mot. d) Diftong decreixent: creure, féssiu, boina Diftong creixent: pingüí, guardiola, quota Consonantització: mouen, dèiem, joia, iode, hiena 2. 1 estàtua

2 3 4 5 6

xofer dormirien tèxtil policíac traduiríeu

3. 1 vuitè

2 3 4 5 6

admès préstec època matèria gairebé

4. 1 això

2 3 4 5 6

córrer de debò fórmula colònia ressò

7 8 9 10 11 12

síndria històric dia medul·la examen país

13 14 15 16 17 18

masia fenomen orígens futbol sortiríem període

7 8 9 10 11 12

diguéssiu vèncer entén créixer préssec interès

13 14 15 16 17 18

cafè excés aliè anglès església éreu

7 8 9 10 11 12

espòs calorós racó nerviós pólvores glòria

13 14 15 16 17 18

exclòs verdós sabó repòs arròs allò

posseïdor suïcidi cuinera veïna reduint fluid

13 14 15 16 17 18

arruïnar espontaneïtat heroic egoísme empaitar ingenuïtat

5. 2 ús/us (pronom)

5 7 8 9 11 12 14

vós/vos (pronom) fóra/fora (adverbi) sé/se (pronom) sòl/sol (astre) pèl/pel (preposició + article) mà/ma (possessiu àton) nét/net (adjectiu)

6. 1 diürn

2 3 4 5 6

intuïció fluïdesa helicoïdal circuit peüc

7 8 9 10 11 12

41


7.

15/11/02

present subjuntiu

11:25

Página 42

imperfet indicatiu

pretèrit perfet

actuï

reduïa

posseí

actuïs

reduïes

posseïres

actuï

reduïa

posseí

actuem

reduíem

posseírem

actueu

reduíeu

posseíreu

actuïn

reduïen

posseïren

8. a) Per indicar que cal pronunciar la u dels conjunts que, qui, gue, gui.

b) Per senyalar que la i/u no formen diftong amb la vocal anterior o següent. c) Sempre que la i/u porten dièresi, perquè són tòniques i no formen diftong amb la vocal anterior o posterior, també n’han de dur en els mots derivats encara que la i/u no siguin tòniques: veí, veïna, veïnatge. d) Els mots amb terminacions -tat, -dal, porten dièresi en la i sempre que aquesta vocal aparegui darrere d’una altra vocal: homogeneïtat, helicoïdal. e) Fem estalvi de la dièresi: • En l’infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. • En els mots acabats en els sufixos -isme, -ista. • En els mots compostos amb els prefixos anti-, auto-, co-, contra-, re-, semi-. • En les terminacions llatines -us, -um.

Literatura 1. Es tracta de tres quartets de versos decasíl·labs, rima consonant, femenina i encadenada

distribuïda de la manera següent: ABAB CDCD EFEF. Els fenòmens de contacte vocàlic que hi apareixen són elisions als versos 1, 7, 10, 12 i sinalefa al vers 2. 2. Resposta oberta. Cal tenir en compte a l’hora de fer el comentari aspectes com: la defini-

ció de cal·ligrama, la relació amb el cubisme, el collage lingüístic, que Guynemer fou un aviador francès mort en combat durant la primera guerra mundial, el lloc on s’esdevenen els fets, la disposició gràfica del poema (essa central), etc.

42


15/11/02

11:25

Página 43

presentació unitat

2

Llengua i comunicació 1. En general les informacions que ofereix el text de Cassany es refereixen al codi escrit.

– El codi escrit és un sistema de signes que serveixen per transcriure l’oral. – El codi escrit no és un simple sistema de transcripció de l’oral, sinó que és un codi complex i independent, un codi nou. Les gramàtiques tracten bàsicament de fonètica i ortografia, de morfologia i sintaxi, i de lèxic, i els manuals de redacció també presenten les activitats escrites segons aquesta divisió. Per tant, el codi escrit seria només això. Però la lingüística textual i la gramàtica del discurs ens constaten que, quan parlem o escrivim (i també quan escoltem o llegim), necessitem fer moltes més coses. Les regles fonètiques, ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques són només una part dels coneixements lingüístics necessaris per dominar la llengua; les regles que permeten elaborar textos són les regles d’adequació, de coherència i de cohesió. 2. Trobada cara a cara:

Moltes dades per captar les intencions i l’estat interior de l’altre. Veiem el seu rostre i el que fa (riu, somriu, fuma...). Veiem el seu cos, què fa, com ho fa. Veiem com va vestit. Conversa telefònica: Captar els matisos de veu, del to, l’estat d’ànim de l’altre, les intencions... Copsar la realitat sense veure-la. La capacitat de concentració en una conversa telefònica és o ha de ser molt alta, ja que, si no l’altre se n’adona. 3. a) Trucar a un programa televisiu per participar en un concurs.

– Nom i cognoms de la persona que fa la trucada; número del DNI; altres dades personals. – El text corresponent al tipus de concurs i el seu desenvolupament constitueix una resposta oberta. – Els guionets de diàleg mostraran els torns d’intervenció. b) Demanar hora perquè ens visitin al centre mèdic del barri. – Nom i cognoms del pacient, número de DNI i de la pòlissa d’assegurança (Servei Català de la Salut, de la mútua privada X, etc.). – En el text de la conversa telefònica hi haurà la informació corresponent a: • El metge especialista que es vol visitar i les raons d’aquesta visita, si les demanen o si es volen comentar, el dia i l’hora que se sol·licita o que s’adjudica, les condicions en què ha d’anar-hi el malalt (en dejú, amb mostres de...), un telèfon per contactar, i les frases tòpiques de conclusió de diàleg (respectar el principi de cortesia de les regles conversacionals).

43


15/11/02

11:25

Página 44

presentació c) Sol·licitar el pressupost per canviar la caldera de la calefacció. – Identificació personal (nom i cognoms, DNI, adreça completa, telèfon de contacte...). – Concreció del dia i l’hora en què es fa la trucada i es deixa el missatge. El text que explica allò que se sol·licita podria ser així: Voldria informació sobre el cost d’una caldera de calefacció de la marca que és a la vegada escalfador i calefactor; en el pressupost que els demano agrairia que s’hi detallessin els costos de l’aparell i de la instal·lació. Agraeixo la seva informació tot esperant la seva resposta (per carta o bé per telèfon) al més aviat possible. d) Convidar algú a una festa. – Concreció del dia i l’hora en què es fa la trucada i es deixa el missatge. El text que explica el motiu de la festa i el dia en què es farà podria ser així: Sóc el/la (identificació personal (nom i cognoms, adreça (si cal), telèfon de contacte). Voldria convidar-te a la festa d’aniversari que celebrarem el proper dissabte (dia i mes) a casa meva; espero que puguis venir. Confirma la teva assistència per poder preparar l’avituallament de la festa. Gràcies. 4. Resposta oberta. 5. a) Saber mantenir el clima de respecte. Ser amable i dialogant. Tenir bona presència i per-

fecta dicció. Saber reconduir la conversa sobre el tema. Saber tallar amb elegància. Conèixer bé el tema i els participants. Controlar les intervencions que es puguin produir per part de l’auditori. b) Resposta oberta. Seran textos orals que podrien ser transcrits per després analitzar-los i comentar-los. 6. a) Resposta lliure. Podríem suposar que anem a trucar a la porta de casa seva i li ho expo-

sem. També podríem pensar que ens hi encarem des de la finestra que dóna al pati cobert de l’edifici. El registre podria ser col·loquial o fins i tot vulgar si estem molt i molt enfadats. b) Resposta lliure. La carta o bé l’imprès de sol·licitud estàndard de què disposa el centre tindrà un marcat to formal i el registre escrit seguirà la normativa i les regles de cortesia. 7. Resposta oberta.

Gramàtica 1. a) Cada dia resulta més car viure a les grans ciutats. Det

N

V

SN

Adj

V/N prep det

SAdj SV

44

Adv

adj SPrep

SN

N


15/11/02

11:25

Página 45

b) Com que no sempre estudia veig difícil que acabi aprovant el curs. Conj.

Adv

Adv.

V

V

Adj

conj.

V

det

N

SAdv SV

SV/oració SAdj SV

c) Res no m’amoïna tant com el futur de les zones humides del litoral. Pron adv pron SN

V

conj

det

N

prep det

N

adj

SV

prep/det N SPrep

SPrep SN

d) No crec que la Carme pensi el que ens ha dit. Adv

V

conj det

N

V

det

conj. Pron

SN SN

V SV

SV

SV

e) Renoi! quin mal que m’has fet. Interj.

Det.

N

--

pron

V

SV

2.

Naturalesa del verb a) atributiva b) predicativa/transitiva c) predicativa/transitiva d) predicativa/transitiva e) predicativa/transitiva f) predicativa intransitiva g) predicativa transitiva h)predicativa transitiva i) predicativa intransitiva

Modalitat oracional negativa interrogativa directa total dubitatives exhortatives enunciatives optativa interrogativa directa parcial interrogativa indirecta total dubitativa

3. a) No hi ha verb. Fragment.

b) Fragment. c) Oració constituïda per SN/SV. d) Oració impersonal. El pronom en fa de CD. e) Oracions impersonals. 4. Resposta oberta. Sempre m’ha agradat viatjar per les terres occitanes. 5. Resposta oberta.

Cap diputat pot acceptar aquesta llei. Si en trobes cap avisa’m. Ningú no s’ho pensava.

45


15/11/02

11:25

Página 46

presentació Has vist ningú? No vull res. Què has trobat res a la nevera? No aniré enlloc amb ell. Aniràs enlloc aquest estiu? No li ho perdonaré mai. Si mai el trobo, li ho diré. 6. a) Transitiva reflexiva

b) Atributiva c) Intransitiva d) Impersonal e) Passiva pronominal f) Atributiva/impersonal g) Impersonal h)Passiva pronominal i) Transitiva/recíproca 7. a) No vingueu cap aquí.

b) No estudieu la unitat abans de fer l’examen. c) Ningú no m’havia dit que no vindries. d) No ho facis immediatament. e) No hi vagis avui, i no tornis demà. Canvis morfològics: • Canvi del mode imperatiu al subjuntiu. • Substitució del pronom algú per ningú. • Col·locació proclítica dels pronoms febles. 8. a) Els ecologistes locals (oració activa).

b) Les relacions amb els sindicats (oració tematitzada). c) Relacions (oració passiva pronominal). d) Hom (oració activa). e) 3a persona plural (oració activa). 9. a) El segrestat, el van alliberar els mossos.

b) La casa, la tenim empantanegada per les obres. c) Els aldarulls, els va provocar un grup de descontents. d) La novel·la, la va publicar amb disset anys. e) La guitza, la fan cada dia. f) Els camps de golf, els construeixen sense mesures de protecció. 10. a) La manifestació antitransvasament va arribar a Brussel·les.

TEMA b) En la reunió, només hi va parlar el ministre. TEMA REMA

46

REMA


15/11/02

11:25

Página 47

presentació c) El campionat del 1974, el va guanyar el Barça. TEMA REMA d) La Bohème TEMA

va ser composta per Puccini. REMA

11. Resposta oberta. Una possibilitat amb la primera oració és la següent:

Els nens no dormen deu hores cada dia (negativa) Que els nens dormin deu hores cada dia! (imperativa) Els nens dormen deu hores cada dia? (interrogativa) Tant de bo els nens dormissin deu hores cada dia. (optativa) Potser els nens dormiran deu hores. (dubitatives). 12. a) Cap cosa l’espanta.

b) Qualsevol cosa l’espanta. c) L’espanta el no-res (concepte filosòfic/religiós).

Repassem l’ortografia Als naturals del poble del Vilosell, a la part alta de la comarca de les Garrigues, en els primers replecs de la serra de la Llena, se’ls coneix –ara ja no tant– pel renom genèric de llops, però no tots són o eren tan ferotges com es podria deduir del seu apel·latiu col·lectiu. Algun fins i tot n’ha sortir més semblant a un corderet. Seria al cas, entre altres, de Pere Queixal, abat de Poblet entre 1526 i 1531 i visitador general del Císter. Malgrat la importància d’algunes de les obres impulsades per l’abat Queixal al capdavant del monestir de la Conca de Barberà, com ara el formidable altar major d’alabastre encarregat al mestre Damià Forment, el seu mandat va ser fortament contestat per alguns membres de la comunitat, sobretot pels monjos més joves, descontents amb la divisió del dormitori col·lectiu en cel·les individuals, que l’abat havia imposat per tal d’evitar cets abusos... A més a més, i en la mateixa línia, havia prohibit sota pena d’excomunió que cap frare entrés en la cel·la d’un convers o a la inversa. VIDAL VIDAL, El salvatge oest

Literatura 1. Resposta oberta. 2. • Estructura: correspon al nus de la narració segons l’ordenació lineal dels fets.

• Punt de vista: narrador omniscient des del punt de vista extern. • Espai: al camp de concentració nazi d’Auschwitz. En concret, al taller de fusteria del camp. 47


15/11/02

11:25

Página 48

presentació • Temps: el temps extern és durant la segona guerra mundial. El temps intern del text correspon a les hores de la nit fins al matí. • Personatges: el protagonista de la novel.la correspon al personatge del text –un luthier i músic– que és presoner del camp nazi. 3. • Platea: 1. En un teatre, planta baixa, generalment voltada de llotges, on hi ha una sèrie

• • • • •

•

de files paral.leles de cadires o butaques per als espectadors. 2. El conjunt d’espectadors que s’asseuen a la platea. Llotja: compartiment construït en un teatre, o en un altre lloc d’espectacle públic, separat per envans. Bastidors: cadascuna de les teles o dels papers pintats i fixats en una armadura de fustes i llistons que hom posa a banda i banda de l’escenari formant part d’una decoració teatral. Coverol: en el prosceni d’un teatre, el forat on s’amaga l’apuntador, proveït d’una coberta que generalment té forma de mig hemisferi. Trapa: tanca, generalment de fusta a manera de porta, d’una obertura practicada en un sostre o a terra. Galliner: part alta d’un teatre o d’un cinema, sovint allunyada de l’escenari o de la pantalla, que ofereix preus més populars i assequibles que uns altres sectors de les sales d’espectacles. General: platea.

4. Cal tenir en compte les diferències existents entre el teatre i els altres gèneres, per poder

destacar la importància d’alguns elements, com ara l’escenografia, absent en la narrativa o en la poesia. S’hauria d’insistir en el concepte del text literari, que en una representació teatral comparteix protagonisme amb altres elements.

unitat

3

Llengua i comunicació 1. Tot i que la resposta és lliure, cal no oblidar l’exposició de les informacions corresponents

a cada un dels apartats indicats a l’esquema. 2. El text A seria el més resumit i, a la vegada, el més precís, ja que les informacions principals

hi apareixen exposades. El text B seria millor que el C perquè les expressions col·loquials d’aquest darrer allarguen la lectura, omplen la informació bàsica de matisos i subjectivitats. Text A incisos: no n’hi ha paraules falca: no n’hi ha repeticions: no n’hi ha preguntes retòriques: no n’hi ha nivell de llenguatge: estàndard o estàndard alt 48


15/11/02

11:25

Página 49

presentació Text B incisos: escolta això; com que no sabia què dir paraules falca: A veure; Ah, sí!; Com t’anava dient; Aleshores, escolta això; Bé repeticions: Com t’anava dient; així, jo, això i allò, aleshores, ell preguntes retòriques: Què t’anava a dir? nivell de llenguatge: col·loquial o familiar

Text C incisos: Ja me’n recordo; Bueno, el que et deia; que res paraules falca: Bueno, aixins, Después, i aleshores, Ah, sí! El que et deia repeticions: Estic... estic; que res, com si res preguntes retòriques: no n’hi ha nivell de llenguatge: col·loquial baix, molt, molt familiar però no arriba a vulgar

3. La resposta enllaçaria les informacions tot seguint aquest ordre: en primer lloc la infor-

mació de l’apartat f; després seguirien les informacions corresponents als apartats d, g, c, a, e, h (copiats en aquest ordre), i, finalment, la de l’apartat b, que podria explicar-se amb més detalls. 4. Elements de cohesió logicosemàntica (connectors i flexió verbal) són:

I, que, ofereix, a, de, en, per a, els que, són, però, també, han estat, hi troben, i, es conjuga, sobretot, aposta, per, com ara, o, quan, era, portava, aquí, sentir, que, diu, és, freqüent, on, han trobat, passen, canvien, continua ocupant, sobre, atraient, abans, hi pujava, ara, hi puja, es reparteixen, entre, continua pujant, disfrutar, sense, oblidar, conserva, no, hi falten, a les quals, s’afegeixen, permet fer, veure, si fa o no fa, que, es veu, s’aterra, amb, de debò, perquè, per la banda, solen creuar, ofereix, des de, es veu, és, gira, eleva, fins a, volta, per tot, més, malgrat, hi ha, a les quals, s’han d’afegir, junt, últimament, se n’han potenciat, estan adaptades, augmenta, destacar, segons, hi ha, ni, mai, hi ha hagut, treballen, varia, hi pot haver, aparentment, ha variat, fa, només, encara, es pagava, es pujava, avui, es paga, s’hi està, fins a, aprofitar, a més, té, s’hi exhibeix, concebut, espantar, els que, hi gosen entrar, decorat, com, si, fos, és visitat, arriben a conèixer, s’emporten, hi treballen, es conserven, protagonitzen, als que, són, o, han estat, es fan, rep, durant, completen, destaca, especialment, es veu, des de dalt, envolten, brilla, està, fa Connectors preposicions: a, de, en, amb, per, per a, fins a, sobre, entre, des de, sense, durant, segons conjuncions: i, ni, però, o, encara, perquè, malgrat adverbis i locucions adverbials: també, sobretot, aquí, com ara, abans, ara, no, si fa o no fa, de debò, per la banda de dalt, més, junt, últimament, mai, aparentment, només, avui, a més, com, si, des de dalt, freqüentment, especialment pronoms relatius: que, on, els que, a les quals, als que 49


15/11/02

11:25

Página 50

presentació Classificació dels verbs segons: • la conjugació: oferir, ser, estar, trobar-hi, conjugar, posar, portar, sentir, trobar, passar, canviar, continuar, disfrutar, oblidar, conservar, atraure, pujar, repartir-se, continuar, faltar, afegir, permetre, fer, veure, aterrar, creuar, oferir, veure’s, potenciar, adaptar, augmentar, destacar, haver-hi, treballar, variar, poder haver-hi, pagar, pujar, estar-s’hi, aprofitar, exhibir-hi, concebre, espantar, gosar entrar, decorar, visitar, arribar a conèixer, emportar-se, treballar-hi, conservar, protagonitzar, fer-se, rebre, completar, destacar, envoltar, brillar • lla persona gramatical: terceres persones del singular i del plural • lel temps verbal: present d’indicatiu, pretèrit imperfet d’indicatiu, pretèrit anterior, infinitius, gerundis, participis • lel mode: en general, l’indicatiu, etc. 5. coreferències: les paraules Tibidabo, parc, muntanya màgica es refereixen a un mateix indret i

s’alternen en el text per fer-lo més lleuger. anàfores/catàfores: els que són nens, però també els que ho han estat; quan el teu pare era petit i jo el portava aquí; Sentir un avi que diu... repeticions: de verbs en persona, nombre, temps i mode, com per exemple: hi ha, ofereix, puja, paga, etc. D’altres mots, com per exemple: atraccions clàssiques, atraccions més modernes. la concordança morfològica en el segon paràgraf: per exemple: sentir un avi que diu aquestes paraules al seu nét és força freqüent al Tibidabo. Abans, el 90 % de la gent hi pujava en funicular. Ara hi puja amb aquest transport un 30 % dels visitants i la resta es reparteixen entre autocars, motos i, sobretot, cotxes. la presència de pronoms en el tercer paràgraf: hi, a les quals, que, s’ (es), es, que (pron relatiu), on. 6. Resposta oberta. 7. Resposta oberta. 8. Resposta oberta. 9. Resposta oberta. 10. piscina: aigua, coberta, poliespostiu, nedadors, competicions, olimpíades, trofeus, guanya-

dors, banyador, ulleres, casquet, sabatilles, xancletes, esport, braça, papallona, esquena... institut: companys, passadissos, aules, professors, llibres, exàmens, papers, bolígrafs, llapis, compàs, goma, taules, edifici, gimnàs, barra, cantina, sala de professors, despatxos, secretaria, laboratoris... pel·lícula: cinema, sales petites, multicines, pantalles grans, so estèreo, butaques, crispetes, actors de cinema, directors de cinema, color, blanc i negre, policíaca, drama, comèdia, fantàstica... 11. Canigó (fragment): la descripció d’un paisatge de la Cerdanya, la serra del Cadí, el riu

Segre. La fageda d’En Jordà: exposa la situació d’un indret i les seves qualitats de manera poètica. És quan dormo que hi veig clar: juga amb el llenguatge tot cercant la rima.

50


15/11/02

11:25

Página 51

presentació 12. mitjans de comunicació: carta a la premsa, avís, reportatge, article d’opinió, notícia, entre-

vista, eslògan publicitari, anunci, assaig, columna esportiva acadèmic: exàmens, debat, conferència, apunts, resum, butlletí de notes, avís, fitxa, tesi, treball monogràfic, article de diccionari científic: conferència, entrevista, informe tècnic, fitxa, tesi, assaig quotidià: diari personal, notes, agenda, avís, pressupost, factura d’oci: còmic, conte, novel·la, pel·lícula, teatre, poema cultural associatiu: acta d’una reunió, participació de boda, entrevista polític: intervenció parlamentària, eslògan polític, míting electoral religiós: homilia, pregària administració pública: llibre de família, instància, formulari, decret, declaració jurada professional: partitura musical, currículum, enquesta, pressupost, factura, poema –diari personal: expressar les pròpies vivències i emocions. –participació de boda: comunicar l’esdeveniment. –còmic: entretenir. –examen: demostrar allò que se sap, s’ha après. –pel·lícula: entretenir, conèixer nous esdeveniments. –homilia: predicar als fidels i convèncer-los. –instància: sol·licitar alguna cosa. –article d’opinió: exposar les teves idees sobre un afer o un tema. –acta de reunió: resumir i exposar els temes tractats i la manera com s’han tractat, els acords presos, etc. –notícia: informar sobre un esdeveniment concret. –informe tècnic: comunicar l’estat de la qüestió sobre un assumpte determinat. –anunci: donar a conèixer les bondat d’un producte. –treball monogràfic: recopilar i aprendre informació exhaustiva sobre un tema. –factura: comprovar les despeses realitzades i arxivar-les. –míting electoral: convèncer l’auditori del programa que es defensa.

Gramàtica 1. pineda: concret, comú, comptable.

Jofre: concret, propi, comptable, individual, animat, antropònim llibertat: abstracte, comú, individual peu: concret, comú, comptable, individual pèsol: concret, comú, comptable, individual Cotlliure: concret, propi, comptable, individual, topònim neu: concret, comú, individual dolor: abstracte, comú, individual. 2. Els dies de sol els bucs de La Bella Casa del Capità (subjecte)

La porositat del mar (subjecte) Aigua (CD d’absorbint) Llavors i pols portades pel vent (subjecte d’incrustaven)

51


15/11/02

11:25

Página 52

presentació Les façanes (subjecte) La Bella Casa (subjecte) Les quals (subjecte) La sensació (CD) 3. a) abadessa; b) advocadessa; c) princesa; d) baronessa; e) poetessa; f) metgessa; g) burge-

sa; h) satressa; i) pagesa; j) jutgessa; k) diablessa; l) marquesa; m) alcaldessa; n) deessa; o) mestressa; p) sacerdotessa q) promesa; r) duquessa; s) tigressa; t) hostessa 4. a) guilla (al llibre hi hauria de dir guillot); b) fornera; c) mestra; d) alumna; e) lloba; f)

masovera; g) óssa; h) sogra; i) núvia; j) parenta; k) pagesa; l) fillola 5. a)monja; b) vídua; c) presidenta; d) Lluïsa; e) néta; f) jueva g) òrfena; h) comtessa;

i) àvia; j) serva; k) minera; l) europea 6. a) el corrent; b) el senyal; c) el costum; d) les allaus; e) les anàlisis; f) els llegums;

g) el dubte; h) el pendent; i) el compte 7. a) text; b) aigües; c) segles; d) usos; e) fix; f) terços; g) pugnes; h) dialecte; i) tendència;

j) complex 8. a) comitès; b) raons; c) cinquens; d) esquís; e) frens; f) veïns; g) menús; h) sofàs; i) setens;

j) bacallans; k) tabús; l) tarannàs 9. a) braços; b) peixos; c) despatxos; d) gusts/os; e) complexos; f) texts/os; g) discs/os;

h) passeig; i) lluços; j) feixos; k) esquitxos; l) tasts/os; m) reflexos; n) cascs/os; o) mariscs/ os; p) gests/os 10. a) El pebrot

b) Ø / granotes. En plouen c) el que dius d) els expedicionaris e) 3a persona plural (indefinició semàntica) f) diners/educació. Li’n sobren i li’n falten g) impersonal h) 1a persona plural (semànticament pot referir-se a la 2a persona singular) i) 1a persona del singular/subjecte empeny: qui dia passa ---subjecte passa: qui j) antiguitats 11. Resposta oberta. 12. Resposta oberta. 13. nusos, calçs, orfes, milhomes, llapis, guant, anàlisi, assaigs/assajos, trossos 14. a) la; b) la; c) la; d) una; e) el; f) el; g) un; h) els; i) els; j) el; k) el; l) la; m) la; n) la; o) el;

p) la 52


15/11/02

11:25

Página 53

presentació 15. a) fase; b) síntesi; c) tesi; d) paraigua; e) parèntesi; f) oasi; g) anàlisi; h) crisi; i) paràfrasi;

j) guant; k) pantaló/pantalons; l) apendicitis 16. a) el riu Ebre det

N

N

esp. nucli CN (aposicional)

b) aquelles tardes fredes de l’hivern passat det

N

adj

prep det/N

adj

esp

CN CN

esp

N

CN

c) el rebuig a la LOU det

N

prep det

esp

N

CN

d) la crisi de les avellanes det

N

prep det

esp

e) l’equip det

N CN

N

del

president

del

prep/det

N

pre/det

esp

govern N

CN CN

f) manual d’instruccions per a homes i dones sense recursos pecuniaris N

prep

N

prep

N

conj

N

prep

N

adj CN

CN CN

g) plaça dedicada a la memòria d’un home sense escrúpols ni principis N

adj/V

prep det

N

pre/det

N

prep

N

conj

N

CN CN CR CN

h) enquesta telefònica realitzada als ciutadans N

adj

adj/V

prep/det

N CI

CN

CN

i) la germana vídua de l’oncle Ramon det

N

adj

prep det N

N CN (aposició)

esp

CN CN

53


15/11/02

11:25

Página 54

presentació j) l’únic gol marcat a la final det adj

N

Adj/V

prep det

N

CC CC

CN

* En las oraciones g, h, j, hi ha un participi que té caràcter adjectival i verbal.

Repassem ortografia 1. a) 1 el mestre

2 la mestra

3 el pediatre 4 la pediatra

5 el poble 6 la Pobla

Regla general: els noms acaben en -e quan són masculins i en -a quan són femenins. b) 1 2 3 4

febre diploma mare tema

5 6 7 8

torre suïcida classe poeta

9 10 11 12

base patriarca piràmide anarquista

Regla les terminacions: -arca, -cida, -ista, -ta, -ma acaben en -a; en canvi, febre, classe, mare, torre, base, piràmide tot i ser femenines acaben en -e. c) 1 espera 2 compren

3 tenies 4 saltaven

5 salta 6 dormíem

Regla: a final absolut de verb s’escriu -a; si la vocal no és l’últim so s’escriu -e. d) 1 corre 2 vine

3 obre 4 omple

5 riure 6 ploure

Regla: la tercera persona del singular del present d’indicatiu del verb córrer, venir, obrir i omplir incorporen una e. També s’escriuen amb e els infinitius de la segona acabats en -re. 2. a) 1 defensor

2 fusteria 3 segador 4 encadenar

5 6 7 8

serralada peixater banyador rosegador

9 10 11 12

llampec escalfador abraçada ventall

Regla: a l’interior d’un mot s’escriu -a/-e segons que un altre mot de la mateixa família tingui -a o -e tònica. b) 1 2 3 4 5 6 7 54

xerrem passo resem farem raspalleu empaitaven peso

8 9 10 11 12 13 14

sabríeu començaria nedaria neixen peixen descarregaren disfressaran

15 16 17 18 19 20

traurem nedo avancem tasteu jaiem enyorar


15/11/02

11:25

Página 55

presentació Regla: a l’interior de verb, s’escriu a/e segons que aparegui a/e en la primera persona del present d’indicatiu. Fan excepció a aquesta regla els verbs treure, néixer, jeure, fer i saber, que escriuen a en totes les formes en què l’arrel és àtona. 3.

1 2 3 4 5 6 7

afaita monestir avaria Sardenya avaluar efeminat resplendent

4. a) 1 trossos

2 zero 3 musclo 4 porxo

8 9 10 11 12 13 14 5 6 7 8

rave meravella assassí polseguera estendard rancor sergent

15 16 17 18 19 20

assemblea estella ambaixada racó arravatar sometent

número lloro ferro carro

9 10 11 12

països suro gerro morro

Regla: a final de mot s’escriu -o en els mots que es pronuncien [u] (dialecte central). b) 1 2 3 4

cactus continu correus globus

5 6 7 8

trofeu assídua sinus trineu

9 10 11 12

liceus museu individu ambigu

Regla: constitueixen una excepció a la regla anterior els cultismes acabats en -us i els mots acabats en diftong decreixent. 5. a) 1 sucar / suc

2 3 4 5

juvenil / jove bocassa / boca ulleres / ull curvatura / corba

6 7 8 9 10

bucal / boca fullejar / full joventut / jove endolcir / dolç humà / home

11 12 13 14 15

encorbar / corba dulcificar /dolç dotzena / dotze plomall / ploma golafre / gola

Regla: a l’interior d’un mot s’escriu o o bé u segons que un altre mot de la mateixa família tingui una o o una u en posició tònica. Alguns mots manllevats directament del llatí conserven la vocal etimològica (pseudoderivats). b) 1 2 3 4 5

poséssim juguem polsar correrem tornaràs

6 7 8 9 10

bullim mullava gronxaré espolsem trobés

Regla: a l’interior d’un verb s’escriu o/u segons que s’escrigui en un context tònic. 6.

1 2 3 4 5

cullo vull surts collia volia

6 7 8 9 10

sortim tus escup cosim tossim

11 12 13 14 15

escopirem podem cuses puc puguem 55


15/11/02

11:25

Página 56

presentació Regla: els verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir s’escriuen amb u quan l’arrel és tònica. Però les formes en què la vocal de l’arrel és àtona s’escriuen amb o. 7. pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin 8. 1 avorrir-se

2 3 4 5 6 7 8 9

turment polir cartolina sospirar govern joglar sufocar bordell

10 11 12 13 14 15 16 17 18

roí suport complir torró escullera ordir suborn sofrir botifarra

19 20 21 22 23 24 25

sorgir esportiu cobrir muntar embotit ateu muntanya

Literatura 1. a) plany

b) alba c) sirventès d) tençó e) cançó f) pastorel·la

2. Introducció i contextualització

Bernat de Ventadorn (1147-1170) és considerat un dels trobadors més importants i representatius del gènere. La seva producció poètica és exclusivament de temàtica amorosa i es caracteritza pel to de sinceritat i d’autenticitat. Anàlisi mètrica Aquesta cançó és formada per set cobles de vuit versos octosíl·labs cada una i una tornada de tres versos. Són cobles alternades i capcaudades. La rima és consonant i creuada (abbacddc) i la tornada repeteix la rima dels darrers tres versos de l’última estrofa. Concreció del tema El tema d’aquesta composició és l’expressió de l’angoixa que el trobador sent davant l’actitud de la dama, que no respon al seu amor. En el poema podem distingir tres parts. A les dues primeres cobles, el poeta es defineix com el millor trobador perquè el motiva l’amor, «car al meu cor el guanya amor, / i al seu poder, fidel roman», i manifesta la seva incomprensió davant el fet que hi hagi gent que no estimi; ell mateix s’estimaria més morir que sentir desamor.

56


15/11/02

11:25

Página 57

presentació En les cobles 3, 4, 5 i 6, el poeta expressa com aquest sentiment i el desig d’aconseguir els favors de la dama fan que s’identifiqui amb el fenhedor o amant tímid, que se sent insegur i temorós quan veu la dama, i que experimenti un seguit de sentiments contradictoris: li agrada estimar, encara que aquest amor el faci patir: «D’aquesta amor sóc molt sofrent, / però és tan dolç el seu sabor / que cent cops moro de dolor / i joiós revisc altres cent». En l’última estrofa el trobador, que ha assolit com a enamorat l’estadi de pregador, demana a la dama que accepti el seu servei, és a dir, que accepti el seu amor. Finalment, en la tornada, i mitjançant el senhal, es fa referència a la dama a qui el trobador tramet els seus versos. Recursos estilístics En aquesta cançó s’incorporen tot un seguit d’elements característics de l’amor cortès. La relació amb la dama és paral·lela a la d’un vassall envers el seu senyor. Fixem-nos com aquesta superioritat i altivesa de la dama es reflecteix tant en l’ús del tractament midons, com en les repetides demandes i súpliques que el trobador manifesta: «o a midons no fos ben sotmès» (v. 15); «De la més bella, sedejant / i amb fe lleial cerco el favor» (v. 17 i 18); «...si no mercès / a pietat que ella no sent?» (v. 23 i 24); «midons volgués ser benevolent» (v. 40); «Doncs si midons així m’ha ullprès, / per què no escolta més mon plant?» (v. 47 i 48). Aquesta concepció de l’amor, entès com a servei i submissió, i expressat i viscut tot seguint les pautes de comportament de la cort, queda perfectament definida en la darrera cobla, en la qual el trobador s’adreça a la dama: «Dama gentil, sols us deman / que m’accepteu de servidor. / Jo us serviré com bon senyor. / Cap guardó no seré esperant. / Estic al vostre manament / amb cor humil gai i cortès; [...]». Conclusió Així doncs, aquesta cançó de Bernat de Ventadorn s’ajusta perfectament als preceptes tant formals com temàtics de la lírica trobadoresca. Tant pel tractament i el desenvolupament del tema com per l’estructura estròfica, el poema esdevé un model representatiu del gènere de la cançó. 3. • Estrofa 1: es refereix al seu naixement terrenal, a la vida pecaminosa com a cortesà a la

cort del rei Jaume I de Mallorca i a la posterior conversió l’any 1263, després de la visió miraculosa i profètica de Jesucrist crucificat. • Estrofa 2: del 1265 al 1274 es dedicà a la vida contemplativa al puig de Randa, entre vinyes al centre de l’illa. Per revelació divina gestà els fonaments de la seva filosofia, centrats en l’amor a Déu. El 1275, l’infant Jaume de Mallorca li permet fundar el monestir de Miramar per a la formació de missioners. • Estrofa 3: la conversió en la seva vida és total: abandona els vells principis per centrar la nova vida en tres objectius: compondre un nou sistema filosòfic basat en la raó per lluitar contra els errors dels infidels; exercir una labor missional; crear noves escoles missionals.

57


15/11/02

11:25

Página 58

presentació • Estrofa 4: Llull es troba al final de la seva vida vell, incomprès i abandonat, sense claudicar en cap moment dels seus principis. • Estrofa 5: un dels tres principis de la seva tasca és la formació de missioners i predicadors de sòlida preparació que sàpiguen transmetre la paraula de Déu. Prega perquè en l’hora de la mort li siguin perdonats els pecats. • Estrofa 6: tota la seva ambició és lloar Déu, tot i que sap que ha estat un gran pecador, per exemple perquè ha exercit de trobador de poesies amoroses. • Estrofa 7: la finalitat dels seus múltiples viatges ha estat fer el bé i clamar l’amor de Déu, la qual cosa ha exalçat en els seus llibres (en tots, siguin filosòfics, científics, novel.les, manuals de predicació o llibres místics). • Estrofa 8: prega a Déu en l’hora de la mort que li permeti una vida celestial sense turment, a canvi de la seva devoció en la lleialtat, el temor i la raó. 4. Les carreres per les quals l’amich encercha son amat són [...] he enluminades d’amors.

L’Amic anà a la font on aquell que no ama [...] senti en el cor fiblades amoroses. Les carreres per les quals l’amich encercha son amat són longues, perilloses, poblades de consideracions, se suspirs e de plors [...] L’Amat també hi anà […] mes ai!, també cresqueren les congoixes. Cantava l’aucell en lo verger de l’amat. Un aucell de grogues ales de l’Amat cantava en l’hort. Cantava de nit i dia l’himne de ses llaors Vench l’amich, qui dix al auçell: – Si no.ns entenem per lenguatge, entengam-nos per amor i l’Amic li deia: «Canta, aucell de les ales d’or: si no ens enetenem per llengua entenem-nos per amor, cor en lo teu cant se representa a mos hulls mon amat. que les teves refilades me parlen de l’Aimador.» 5. franchs / servitud

serfs / llibertat Correcció a criteri del professorat.

58


15/11/02

11:25

Página 59

presentació unitat

4

Llengua i comunicació 1. La superestructura o unitat bàsica del text A és del tipus causalitat, perquè hi ha una rela-

ció de causa (antecedent) a efecte (conseqüent). La superestructura del text B és del tipus comparació, ja que s’hi descriuen dos fenòmens o entitats que es confronten entre ells per fer-hi notar les semblances i les diferències. Comparar és sempre posar cara a cara dos conceptes, dos objectes, dos fets o fenòmens i buscar-hi les semblances i les diferències. La superestructura del text C és del tipus seqüència o enumeració, ja que conté diferents arguments units de manera simultània o sense un lligam clar i específic. En una enumeració, les frases informatives tenen totes el mateix valor, no n’hi ha cap de predominant. La superestructura del text D és del tipus descripció, ja que ens dóna informació sobre un tema particular tot descrivint-lo, assenyalant-ne les característiques. 2. a) El text A és de tema derivat, s’exposa la causa (la proximitat del mar) i, a continuació,

es diu l’efecte produït (En aquests indrets només s’hi fan una sèrie de vegetals molt especialitzats que presenten una fisiologia pròpia adaptada a aquests ambients, etc.). El text B és de tema derivat perquè en el primer paràgraf s’anuncia que es parlarà de les investigacions de Pasteur. El text C és de tema lineal perquè comença per situar el concepte, després el defineix i l’exemplifica. Aquesta seqüenciació es repeteix amb els diferents termes específics que s’exposen al llarg del text, paràgraf a paràgraf. El text D, Els altiplans de Manresa ,és de tema lineal perquè la seva superestructura és descriptiva i aquest tipus de missatge segueix linealment l’exposició dels continguts temàtics. b) Els textos A, B, C, D d’aquesta activitat podrien classificar-se segons el tema, l’emissor, el receptor, etc. El text A tracta un tema de ciències, concretament del medi geogràfic. L’emissor és l’autor del text (A. Batlle) i el receptor, els lectors del llibre Els aiguamolls de l’Empordà. El text B tracta un tema d’investigació científica, dins el camp de la medicina. L’emissor és Isaac Asimov, i el receptor és el públic a qui s’adreça. El text C tracta d’un dels avenços de la humanitat, la impremta, i la revolució que va suposar en el món: la divulgació del coneixement existent. El text D descriu un espai geogràfic concret, els altiplans de Manresa. L’autor, emissor del text, s’adreça a un ampli sector de públic, ja que una guia d’una ciutat se suposa que té un públic ampli i divers.

59


15/11/02

11:25

Página 60

presentació c) La presentació inclou el concepte de tipografia i l’inici de l’explicació del procés. (La presentació respon a un fragment curt que conté, a mode de resum, les idees fonamentals que el text es proposa d’explicar.) El desenvolupament el constitueix l’exposició de la resta del procés, des de «Per fer el tipus d’un llibre […]» fins a «[...] impresa en paper». El desenvolupament està constituït per la part més llarga de text, ja que s’hi exposa, pas a pas, el procés tipogràfic. La conclusió és un fragment breu que informa sobre l’abast d’aquest avenç; es correspon amb l’últim paràgraf. d) Els adjectius són: impossible, degut, excessiva, especialitzats, pròpia, suculentes, carnoses, crassifoli. El tipus de qualificació que aporten aquests adjectius és neutre, perquè els termes lèxics que conformen l’adjectivació utilitzada en el fragment admeten aquesta valoració; són formes lèxiques generalitzables a diferents noms substantius, verbs atributius, etc. e) Els connectors són: ( : ) , i, ( . ), ( , ), menys, en, ( : ), sobre, de, ( ; ), com si, ( , ), mentre que, no, ( . ), i, que, no, per, com, Però, a, no, cap, ( : ), de, i, al, ( . ), de, ( , ), mentre que, de, de, ( . ), als, de, de, del, ( . ), com, de, ( , ), de, i, de, ( . ) La funció dels nexes com ara mentre que, que, però, i, com, no, menys, com si indiquen relacions de causa-efecte, comparació i confrontació. Els nexes preposicionals (a/al, de,/d’/del, en, sobre, cap) indiquen sintagmes preposicionals que completen el significat de substantius. Finalment, el tipus de signes de puntuació (comes, punts i comes, dos punts, punt i seguit o punt i a part) indiquen l’estructuració textual en fragments informatius distints; per exemple, l’ús dels dos punts indica una enumeració; l’ús del punt i coma indica la concatenació d’idees; l’ús del punt i seguit indica l’estructuració segmentada de la informació; els punts i a part, la segmentació en paràgrafs distints. f) Les nominalitzacions són: altiplans, Manresa, terme, Manresa, manera, resta, comarca, successió, altiplans, cal Gravat, Cardener, Llobregat, alçada, m, materials, esment, altiplà, Collbaix, termes, Manresa, Sant Joan, Vilatorrada, m, altitud, rieres, Fonollosa, Rajadell, riu, Cardener. m: abreviatua de metre (mesura de longitud) Els adjectius que hi ha són marins, fronterer, separador. Els verbals utilitzats són es caracteritza, mostrar, cal destacar, situat, assoleix, s’aixeca, cal, ateny, és. El fet que hi hagi tants noms substantius és degut al tipus d’informació que el text ofereix: la descripció d’un indret geogràfic, la qual es construeix tot enumerant els elements geogràfics que componen el lloc i la delimitació d’uns elements i uns altres. No hi ha gaires adjectius perquè la forma de complementació nominal utilitzada és el CN (format per sintagmes preposiconal tipus «de...»). La selecció verbal també indica el tipus de missatge analitzat. 60


15/11/02

11:25

Página 61

presentació 3. a, e i f, perquè suggereixen temes propis de textos expositius i perquè la manera com

solen presentar-se les informacions referides a aquests temes respon a aquesta tipologia de text. 4. a) Els valors.

b) 1r paràgraf: presentació. 2n, 3r, 4t, 5è i 6è paràgrafs: desenvolupament. L’estructura del discurs ofereix la informació des d’allò més general a allò més particular. Després de la definició de valor (2n paràgraf), amplia el tema tot exposant altres informacions relacionades amb els valors; els dóna exemples i els comenta; planteja la valoració i els valors des de diferents punts de vista; concreta una de les característiques més importants i peculiars de la valoració humana. No hi ha conclusió del discurs perquè es tracta d’un fragment i no es pot donar el tema ni el text per acabats. c) A través d’exemples de valors concrets. Oferint informacions detallades sobre alguns valors, etc. d) La progressió temàtica segueix el model del tema derivat. 5. Resposta oberta. A la Gran enciclopèdia catalana trobareu informació adequada buscant

atmosfera, ozó, Terra. 6. a) Oferir un nombre de rutes (50 per exemple) que mostrin els itineraris que es poden

seguir i les peculiaritats de cada un d’ells, tant per les facilitats o dificultats en el recorregut com pels diferents indrets que es podrien visitar. b) Possibilitats de copsar la bellesa submarina amb una càmera especial. Detalls sobre el tipus de càmera i el seu funcionament. Paisatges submarins que podríem aconseguir fotografiar. c) El problema de l’atur en els diferents països europeus: causes i conseqüències. Plantejaments laborals que miren de pal·liar el problema. d) La manca de pluja durant les èpoques estivals. La cura del bosc: neteja del sotabosc, vigilància, recursos per sufocar els incendis ràpidament. e) Molts cotxes, infraestructura viària deficitària. 7. Compara el diccionari pràctic amb el diccionari teòric. Així, interrelaciona, tot contrastant-

les, les parts constitutives d’aquests tipus de reculls lèxics. També en compara la mida (més o menys entrades) i la manera com hi apareix exposada la informació. A més, concreta el contingut semàntic dels termes que es reflecteixen en cada tipus de diccionari. 8. a) Text A: L’Auditori de Barcelona. Text B: Tenir cura de la nostra veu.

b) Text A: Un nou espai per a la música. Text B: Salut laboral: la prevenció és la millor manera de cuidar la veu.

61


15/11/02

11:25

Página 62

presentació c) El text A està format per dos fragments expositius i descriptius sobre el nou auditori barceloní: sales que hi ha i destinacions que se’ls adjudicarà. Hostatges habituals i condicions de l’espai lúdic que s’ha dissenyat. El text B té una introducció que conté la definició de la veu, la importància i la cura que se n’ha de tenir, i un desenvolupament format pels apartats: factors que hi incideixen (respiració i alimentació) i elements que cal tenir en compte (precaucions i ambient). d) Entre les semblances destacaríem la funció referencial informativa que ambdós posseeixen, la forma de presentació de la informació (text i fotografia; text i dibuix explicatiu). També coincideixen en la tipologia de missatge que el conjunt informatiu representa, ja que en ambdós casos s’ha utilitzat l’exposició. Les diferències es trobarien en el contingut concret que cada tríptic ofereix. e) Per al primer tríptic, tant les guies turístiques de Barcelona com la bibliografia editada sobre l’Auditori barceloní ens n’oferiran. Per al segon, els manuals de medicina laboral, les monografies sobre l’aparell fonador, els manuals de medicina. 9. Resposta lliure. 10. Resposta oberta. 11. Resposta oberta. 12. a) L’apartat primer del prospecte seria la introducció d’un text expositiu.

b) El segon i el quart corresponen a textos instructius, així com els gràfics que completen el quart fragment. El tercer podria ser un eslògan publicitari. c) Resposta lliure.

Gramàtica 1.

mixt

mixta

mixts/mixtos

mixtes

francès

francesa

francesos

franceses

ignorant

ignorant

ignorants

ignorants

boig

boja

boigs/bojos

boges

mig

mitja

mitjos

mitges

pobre

pobra

pobres

pobres

comú

comuna

comuns

comunes

gris

grisa

grisos

grises

annex

annexa

annexos

annexes

2. a) política íntegra; b) pediatre eficaç; c) professor culte; d) cantaire cèlebre; e) monja

pobra; f) duquessa corrupta; g) vídua trista; h) boc salvatge

62


15/11/02

11:25

Página 63

presentació 3. a) psicòloga nul·la; b) bruixa comuna; c) pediatra gasiva; d) òrfena tranquil·la; e) heroï-

na boja; f) actriu magribina; g) bombera ardaç; h) degana valenta 4. a) texts/os ambigus; b) casos homòlegs; c) assaigs/jos durs; d) llapis grisos; e) gasos fixos;

f) pastissos crus; g) accessos europeus; h) índexs complexos; i) sufixos eficaços; j) desigs/tjos precoços 5. Dues terminacions

opulent, cruent, violent, calent, dolent, sant Invariables prudent, preferent, conscient, pestilent, exigent, brillant, abundant, excel·lent, elegant, equivalent, repel·lent, decent, negligent, torelant 6. Resposta oberta. Les formes femenines dels adjectius són: pobra, còmoda, agra, ampla,

destra, rude, sinistra, íntegra 7. Resposta oberta. Les formes masculines són: minso, mixt, hipòcrita, culte, neutre, veraç,

insigne, unànime 8. a) capaç, capaç, capaços, capaces

b) nu, nua, nus, nues c) atroç, atroç, atroços, atroces d) precoç, precoç, precoços, precoces e) dolç, dolça, dolços, dolces f) rude, rude,, rudes rudes g) feliç, feliç, feliços, felices h) roí, roïna, roïns, roïnes 9. tènue, tranquil·la, òrfena, felices, potent, brillant, grisa, inerta, tèbia. 10. Resposta oberta. 11. a) el que/allò que

b) el que c) el fet cert d) el que és autèntic del que és fals e) a allò pactat f) el que ha dit el president g) Vine al més aviat / com més aviat h) Fes-ho al més aviat / com més aviat 12. a) He visitat l’ateneu i he decidit fer-me’n soci.

b) Massa persones han expressat les seves queixes. c) El que facin els altres no m’interessa. d) El professor i els seus alumnes van anar al teatre. e) No m’atabalis més; ja tinc prou problemes. 63


15/11/02

11:25

Página 64

presentació f) Connecta el televisor; no tinc gaire son. g) Avui em quedo, però dilluns me’n vaig a casa. h) Tot Vilafranca en va plena. 13. a) tant/prou

e) força f) tan g) gaire h) gaire

b) força/gaire c) bastants d) massa 14. a) m’ho dieu

b) els l’escriviu/escriu-los-la c) l’en posen/posem-l’en d) ens hi apuntem/apuntem-nos-hi e) li’n porta/porta-li’n f) us les renteu/renteu-vos-les g) aixafar-nos-ho h) us els canvieu/canvieu-vos-els i) l’en parleu/parleu-l’en j) us hi vaig trobar/vaig trobar-vos-hi k) els n’enviant l) ens n’anem/anem-nos-en 15. a) amagar-los-la

b) volien trencar-los-els c) vols treure-l’en d) volem quedar-nos-en e) vau beure-us-en un f) va arreplegar-nos-hi g) vaig escriure-los-hi 16. a) m’assabento / fes-me / dóna’m / em mireu

b) emporta’t / renyant-te / t’estimo / et banyaré c) agafi’s / va rentar-se / s’aixeca / es bullen d) ens enfadem / vam trobar-nos / ens fixem / comenta’ns e) van felicitar-vos / us renteu / us acabeu / vull veure-us 17. faci’s el llit

estiri’s segui canviï’s digui’m mogui’s no es mogui ha de moure’s vagi-se’n vostè, què faria

64

feu-vos el llit estireu-vos seieu canvieu-vos digueu-me moveu-vos no us mogueu heu de moure-us no us n’aneu vós, què faríeu?


15/11/02

11:25

Página 65

presentació Repassem l’ortografia 1. 1 la

2 3 4 5 6

l’ l’ la la la

2. 1 a l’

2. can 3. ca l’

7 8 9 10 11 12

el l’ la la l’ la

4. per la 5. de l’ 6. de la

13 14 15 16 17 18

l’ l’ l’ l’ l’ el

7. ca n’ 8. als 9. per als

Literatura 1. Una vídua no pot ser vanitosa; per tant no pot cercar la bellesa física ni amb la roba ni amb

cap altre ornament. No pot pintar-se, depilar-se, ni pentinar-se seguint certes modes. La seva actitud ha de ser decorosa. Han de treballar, no exhibir-se ni burlar-se dels altres, sinó respectar el dol sense oferir-se descaradament al millor partit. 2. La intenció és alliçonar les dones sobre el seu comportament, concretament les dones que

han estat vídues. El discurs parteix de la línia moralitzant pròpia de l’època i participa de les característiques generals d’aquests tipus de textos. S’allunya, però, de la tradició misògina. No ataca les dones, sinó que intenta de manera planera, per tant adreçant-se a tota mena de públic, oferir un manual de comportament per a les dones cristianes. 3. Les qualitats atribuïdes per Turmeda als animals són falses. Turmeda pretén demostrar la

superioritat de l’home sobre els animals. Tots els seus arguments són refutats per l’ase, com demostra aquest fragment menys l’últim «Déu va triar la forma humana per encarnar-se». Turmeda barreja ironia i historietes anticlericals que converteixen l’obra en un producte divertit. La solució que proposa està lligada al seu escepticisme radical i a la visió del món que se’n desprèn. 4. El tema que s’hi tracta és la fe i la creença en els predicadors. Els exemples que usa Vicent

Ferrer són els dels apòstols, per demostrar què és un predicador, i el del no creient per justificar la fe.

65


15/11/02

11:25

Página 66

presentació unitat

5

Llengua i comunicació 1. a) Argumentatiu. Pèrdua del poder adquisitiu dels pensionistes; b) Expositiu; c) Expositiu;

d) Argumentatiu. Causes del fet d’arribar tard; e) Argumentatiu. Importància de la selecció natural de les espècies al llarg dels temps; f) Expositiu. 2. El text B és expositiu. El text A és argumentatiu. La tesi que planteja és «El racisme al món».

El plantejament es correspon amb el primer paràgraf; presenta la igualtat entre les races –no hi ha races pures. Els arguments d’aquest text giren entorn de l’estudi genètic dels éssers humans, de l’estructuració social de les poblacions i de la varietat/diversitat que s’hi aprecia. La conclusió es correspon amb l’últim paràgraf. 3. El fet de menjar bé o el de menjar unes menges determinades es relaciona amb les cele-

bracions festives i amb la noblesa. La necessitat d’aigua que les persones tenim i el benefici que una aigua té sobre el nostre estat físic (ho relaciona amb fer esport, gimnàstica, tenir bona imatge, figura). 4. Exemples d’ironia

«Us auguren i prometen tants drets, que si fos de veres, això seria la glòria celestial». «Amb la regulació corresponent advertireu de seguida que tot són prohibicions.» «La mitologia de la llibertat, tan estimada, és una fal·làcia.» «Apa, a complir la llei. La llibertat podem llegir-la en un poema de Paul Éluard.» Exemples de paradoxa «No feu cas de les lleis. Bé: feu-ne cas.» «Però no: hi ha les lleis [...] llibertats seran regulades després». «En la mesura [...] poder ens otorga.» «Les llibertats no són [...] respectuoses amb les altres llibertats.» «La ignorancia de la ley no excusa de su cumplimiento.» Els termes lèxics relacionats amb els conceptes bàsics que vehiculen el tema presentat podrien relacionar-se amb la valoració de mots cultes, encara que no siguin realment cultismes; entre aquests destacaríem: lleis, dret, règim, llibertats, declaracions, Constitució, regulació, abismal, atorga, prohibicions, emana, Codi Civil i, de manera particular, els mots clàusula, auguren, precautòria, fal·làcia, kantianament, mitologia. Entre els termes i les expressions més col·loquials hi ha: són una altra cosa, mals majors, seria la glòria celestial, aplicarà com li plaurà, les lleis habituals, retalla una llibertat, amos, subalterns, apa, a complir la llei, podem llegir-la. La utilització d’un tipus de termes o uns altres és donada pel sentit irònic, contraposat, paradoxal que Fuster mostra en el seu escrit. Fins i tot el títol, Nota sobre la llibertat, indica part d’aquesta matisació.

66


15/11/02

11:25

Página 67

presentació 5. a) Per què l’anglès pot esdevenir l’única llengua oficial europea?

Quina anàlisi sociolingüística ho podria corroborar? Què succeiria amb les altres llengües europees? Com resoldríem els problemes d’aprenentatge de l’anglès en països on no hi ha tradició acadèmica o escolar d’estudiar-lo? b) El govern defensa la flexibilitat per a l’horari laboral? I els sindicats? Què en pensem nosaltres? c) Hi ha igualtat d’oportunitats i de responsabilitats per a les dones en el món laboral? Per què? d) La televisió ha vist en la retransmissió dels partits de futbol, tant dels grans clubs com de les grans competicions d’aquest esport, una font d’ingressos inesgotable. Sembla que han trobat la gallina dels ous d’or. Vèncer aquesta tendència i arribar a no retransmetre ni un partit és una tasca gairebé impossible d’assolir. Caldrà molta inventiva i moltes compensacions econòmiques a les televisions per poder-ho aconseguir. e) Què entenem per tribus urbanes? Quina és la seva trajectòria ciutadana? f) Per què no són acceptats, en general, aquests grups socials? 6. Resposta oberta. 7. Resposta oberta. 8. Marta, t’envio aquesta entrada de cinema perquè aquest matí, quan ha sonat el despertador, m’he lle-

vat massa de pressa i, en posar el peu a terra, el guix s’ha esquerdat. He hagut de tornar a anar a l’hospital perquè me’l tornessin a enguixar. El metge m’ha dit que he de fer bondat i estar-me una setmana fent repòs absolut. Com que tinc una entrada per demà, per al cinema, te la faig arribar perquè l’aprofitis.Que t’ho passis bé i ja m’explicaràs la pel·lícula, eh? a) El destinatari d’aquest escrit seria la Marta, una amiga de l’autora del text, la Cristina. b) La relació que deu haver-hi entre elles és una bona amistat. c) El diàleg telefònic seria: —Hola Marta! Mira, demà no podré anar al cinema,i ja tinc l’entrada, la vols? —És clar Cristina, ja saps com vaig de peles. Però per què no hi aniràs? Què t’ha passat? —Doncs mira, aquest matí, quan he sentit el despertador, m’he llevat de pressa i, en posar el peu a terra, he sentit una forta fiblada i el guix s’ha esquerdat. —Què dius? Realment, tens mala pata, eh? —Bé no te’n riguis, que he tornat a l’hospital i després de treure’m el guix del peu esquerre el metge me n’ha posat un altre de nou. La veritat és que l’altra vegada no vaig seguir les recomanacions del metge; els quatre dies de repòs i immobilitat es van convertir en dos. —Ho sento molt! —Bé! T’envio l’entrada del cinema per missatger. —Gràcies. Ja t’explicaré si m’ha agradat. —Adéu.

67


15/11/02

11:25

Página 68

presentació 9.

a) A una institució que actués en contra de l’avortament i que estés recollint signatures per presentar-ne un recurs. b) S’utilitza aquest model textual perquè el grau de formalitat que tenen implícit els recursos jurídics exigeix que la recollida de signatures segueixi unes normes establertes. c) Si es fes una consulta ciutadana i es recollissin les signatures en taules situades als carrers i les places, n’hi hauria prou de posar el nom i els cognoms, el DNI i la signatura de cada un dels ciutadants que s’hi solidaritzen. Els encapçalaments dels dos textos són idèntics perquè es tracta de dues instàncies. Allò que difereix en ambdós casos és la manera com s’expressa la informació; en el primer cas, es tracta d’una simple exposició i una petició. En el segon, l’exposició va acompanyada d’una argumentació que explicita el tema esmentat en la sol·licitud. Els paràgrafs finals tornen a coincidir perquè el grau de formalitat i els requisits del missatge hi obliguen.

Gramàtica 1.

forma verbal tornaríem portés cantarà vingui estàveu

2.

lexema/ morfema

persona

nombre

torn-a-ríe-m port-é-s cant-a-rà vingu-i est-à-ve-u

1a 1a/3a 3a 1a/3a 2a

pl. sing. sing. sing. pl.

imperfet d’indicatiu

infinitiu

debatia irrompia transmetia recorria incloïa emetia difonia

debatre irrompre transmetre recórrer incloure emetre difondre

3. a)

cond. pret. imperf. fut. pres. pret. imperf.

futur debatré irrompré transmetré recorreré inclouré emetré difondré

mode

aspecte

ind. subj. ind. subj. ind.

imperf. imperf. imperf. imperf. imperf.

condicional debatria irrompria transmetria recorreria inclouria emetria difondria

present de subjuntiu jo tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles

canviï canviïs canviï canviem canvieu canviïn

jo tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles

saltés saltessis saltés saltéssim saltéssiu saltessin

perdi perdis perdi perdem perdeu perdin

dedueixi dedueixis dedueixi deduïm deduïu dedueixin

pretèrit imperfet de subjuntiu

b)

68

temps

servís servissis servís servíssim servíssiu servissin

corregués correguessis corregués correguéssim correguéssiu correguessin


15/11/02

11:25

Página 69

presentació 4. a) agrair: agraïa, agraïes, agraïa, agraíem, agraíeu, agraïen

conduir: conduïa, conduïes, conduïa, conduíem, conduíeu, conduïen b) condicional simple penedir-se: em penediria; et penediries; es penediria; ens penediríem; us penediríeu; es penedirien anar-se’n: me n’aniria; te n’aniries; se n’aniria; ens n’aniríem; us n’aniríeu, se n’anirien condicional compost anar-se’n: me n’hauria anat; te n’hauries anat; se n’hauria anat; ens n’hauríem anat; us n’hauríeu anat; se n’haurien anat penedir-se: m’hauria penedit; t’hauries penedit; s’hauria penedit; ens hauríem penedit; us hauríeu penedit; s’haurien penedit c) trobar: trobava, trobaves, trobava, trobàvem, trobàveu, trobaven reduir: reduïa, reduïes, reduïa, reduíem, reduíeu, reduïen aparèixer: apareixia, apareixies, apareixia, apareixíem, apareixíeu, apareixien partir: partia, parties, partia, partíem, partíeu, partien d) portar: portí, portares, portà, portàrem, portàreu, portaren perdre: perdí, perderes, perdé, perdérem, perdéreu, perderen sortir: sortí, sortires, sortí, sortírem, sortíreu, sortiren 5. agrair: agraeixi, agraeixis, agraeixi, agraïm, agraïu, agraeixin

suar: suï, suïs, suï, suem, sueu, suïn fer: faci, facis, faci, fem, feu, facin 6. a) anuncio; b) suo; c) inicio; d) estudio; e) aprecio; f) trio; g) desvio, h) renuncio; i) acari-

cio; j) copio; k) situo; l) canvio 7. vaig, conec, comparec, visc, caic, cabo, sé, sóc, tinc, estic, hec 8. creure

indicatiu: creia, creies, creia, crèiem, crèieu, creien subjuntiu: cregués, creguessis, cregués, creguéssim, creguéssiu, creguessin coure indicatiu: coïa, coïes, coïa, coíem, coíeu, coïen subjuntiu: cogués, coguessis, cogués, coguéssim, coguéssiu, coguessin poder indicatiu: podia, podies, podia, podíem, podíeu, podien subjuntiu: pogués, poguessis, pogués, poguéssim, poguéssiu, poguessin encendre indicatiu: encenia, encenies, encenia, enceníem, enceníeu; encenien subjuntiu: encengués, encenguessis, encengués, encenguéssim, encenguéssiu, encenguessin viure indicatiu: vivia, vivies, vivia, vivíem, vivíeu, vivien subjuntiu: visqués, visquessis, visqués, visquéssim, visquéssiu, visquessin

69


15/11/02

11:25

Página 70

presentació cabre indicatiu: cabia, cabies, cabia, cabíem, cabíeu, cabien subjuntiu: cabés, cabessis, cabés, cabéssim, cabéssiu, cabessin sentir indicatiu: sentia, senties, sentia, sentíem, sentíeu, sentien subjuntiu: sentís, sentissis, sentís, sentíssim, sentíssiu, sentissin 9.

infinitiu

present d’indicatiu 1a pers. sing.

present de subjuntiu 1a pers. sing.

gerundi

cabre conèixer saber oferir veure merèixer moure viure treure riure

cabo conec sé ofereixo veig mereixo moc visc trec ric

càpiga conegui sàpiga ofereixi vegi mereixi mogui visqui tregui rigui

cabent coneixent sabent oferint veient mereixent movent vivint traient rient

cantava abatia concloïa adscrivia admetia confonia corrompia concebia assentia combatia concorria

cantar

canten

abatre concloure adscriure admetre confondre corrompre concebre assentir combatre concórrer

abaten conclouen adscriuen admeten confonen corrompen conceben assenteixen combaten concorren

cantaran abatran conclouran adscriuran admetran confondran corrompran concebran assentiran combatran concorreran

participi cabut conegut sabut ofert vist merescut mogut viscut tret rigut

cantéssiu abatéssiu concloéssiu adscrivíssiu/guéssiu admetéssiu confonéssiu corrompéssiu concebéssiu assentíssiu combatéssiu concorreguéssiu

10. a) donessis; b) visc; c) conec; d) hagis; e) facis; f) donis; g) sabéssim; h) vagis; i) càpiguen 11. a) batent; b) comparegut; c) espremut; d) interrompent; e) concorrem; f) calgut 12. a) estar: estigues, estigui, estiguem, estigueu, estinguin

b) treure: treu, tregui, traguem, traieu, treguin c) conèixer: coneix, conegui, coneguem, coneixeu, coneguin d) venir: vine, vingui, vinguem, veniu, vinguin e) beure: beu, begui, beguem, beveu, beguin f) dir: digues, digui, diguem, digueu, diguin g) dur: duu/du, dugui, duguem, dueu, duguin h)voler: vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin i) tenir: té/tingues, tingui, tinguem, teniu/tingueu, tinguin j) desaparèixer: despareix, desaparegui, desapareguem, desapareixeu, desapareguin

70


15/11/02

11:25

Página 71

presentació 13. a) doneu; b) enceneu; c) beveu; d) dueu; e) creieu; f) asseieu; g) veniu; h) digueu;

i) moveu 14. a) No us la begueu.

b) No ens l’obrin. c) No ens ho llegiu. d) No la hi escriguis. 15. a) estret/estrenyent

b) mòlt/molent c) resolt/resolent d) imprès/imprimint e) clos/cloent f) nascut/naixent g) obert/obrint

e) f) g) h)

No te n’adonis. No ens la inaugurin. No us hi oposeu. No els la indiquis.

h) dut/duent i) pres/prenent j) aparegut/apareixent k) empès/empenyent l) difós/difonent m)admès/admetent

16. a) atès/atenent

b) ajagut/ajaient c) recaigut/recaient d) romàs/romanent e) dolgut/dolent f) omplert/omplint g) concorregut/concorrent 17. a) és; b) són; c) hi ha; d) s’està; e) és; hi és; f) està; g) és; h) és; i) ser; j) hi ha; k) s’estan;

l) estaran/seran/estaran; m) estic; n) està/estan 18. a) sabessis

b) i es va trencar la pelvis c) no m’ho hauries dit d) conec e) he de dir-li la veritat f) devien ser les sis g) traiem h)puguem i) volent j) imprès 19. a) aprovaran/aprovin

b) vindré/vingui c) treballava/treballés d) deia/digués Comentari: l’ús del subjuntiu situa l’acció en un pla més hipotètic, mentre que l’indicatiu l’acosta a una realitat més probable.

71


20.

creure

15/11/02

11:25

Página 72

lexema pur

futur: creuré condicional: creuria

lexema velaritzat

pret. perfet simple: creguí present subj: cregui imperfet subj: cregués imperatiu: cregui; però: creu/creieu

lexema amb i antihiàtica

imperfet: creia gerundi: creient participi: cregut present: crec, creus, creiem

entendre

lexema pur

imperfet: entenia gerundi: entenent present: entens (excepte entenc)

lexema eufònic

futur: entendré condicional: entendria pret. perfet: entenguí

lexema velaritzat

present subj: entengui Imperfet subj: entengués Imperatiu: entengui; però: entén/enteneu participi: entès

poder

lexema pur

imperfet indic: podia present: pots, però puc gerundi: podent

lexema eufònic

futur: podré condicional: podria

lexema velaritzat

pret perfet: poguí present: pugui imperfet subj: pogués imperatiu: pugues participi: pogut

Repassem l’ortografia 1. a) 1 poble

2 canvi 3 blanc 4 àmbit

5 6 7 8

branca vent brisa convicció

Regla: Escrivim b davant de r i de l. Escrivim b darrere m i v darrere n.

72

9 10 11 12

pobre envelat blat embenar


15/11/02

11:25

Página 73

presentació b) 1 2 3 4 5

blavenc bevia rebia sabéssim vivència

6 7 8 9 10

curvatura calvície labial mòbil probable

Regla: En una mateixa família alternen u amb v i p amb b. En alguns casos els pseudoderivats divergeixen d’altres mots de la mateixa família. c) 1 2 3 4 5 6

havíem acabava havia robàveu havent anava

Regla: Escrivim v en els acabaments en -ava dels verbs de la primera conjugació. El verb haver s’escriu amb v. d) 1 2 3 4 5 6 2.

1 2 3 4 5 6

rebentar rebolcar cavalcar biga govern envestir

7 8 9 10 11 12

llavi travar berruga basc avet ganivet

sabata vèncer suro adreça caçar sedàs

7 8 9 10 11 12

Saragossa safareig passar pes cera glaç

13 14 15 16 17 18

pavelló taverna avorrir provar canviar fava

Regla de l’essa sorda: A principi de mot, davant a, o, u escrivim s; davant e, i podem haver d’escriure c/s: sang, cel, suro. Enmig de mot entre vocals escrivim ss o c/ç; entre consonant i vocal s o ç/c; entre vocal i consonant, sempre s: cassola, dansa, escacs. A final de mot sempre s/ç. b) Regla els mots derivats i compostos no dupliquen la s, excepte els prefixos a-, dis-, pres-, pros-. c) Regla els mots acabats en -gressió, -gressor, -missió, -missor, -pressió, -pressor es pronuncien amb [s] i s’escriuen ss. d) Els mots derivats en -ança/-ença s’escriuen amb ç.

73


15/11/02

11:25

Página 74

presentació 3. a) 1 zero

2 3 4 5 6

7 8 9 10 11 12

oasi fase crisi presumpte princesa

guitza catorze països quinze zona marquesa

Regla: A principi de paraula s’escriu z. Enmig de paraula entre vocals escrivim s; entre consonant i vocal, z; en canvi entre vocal i consonant sempre s. b) Els mots formats amb trans, dins i fons es pronuncien [z] i s’escriuen amb s. Alguns mots cultes derivats del grec s’escriuen amb z.

Literatura 1.

TRAMUNTANA MESTRAL

GREGAL

PONENT

LLEVANT

GARBÍ

XALOC MIGJORN

2. Cal relacionar tota una sèrie d’elements que, units, provoquen la crisi de la baixa edat

mitajana, com són: la crisi espiritual i de pensament (Cisma d’Occident), la pesta negra, la guerra dels cent anys, revoltes socials, etc. 3. Activitat oberta. Es pot comentar oralment l’argument de novel·les i pel·lícules d’aventu-

res que l’alumnat hagi llegit o vist i que parteixin de l’esquema bàsic esmentat. 4. Activitat oberta. Cal comentar prèviament l’estructura bàsica de la lletra de batalla.

Després de la lectura, s’haurien d’identificar els diferents apartats de la carta: introducció i presentació del motiu del desafiament, plantejament del desafiament, condicions del combat (tipus de combat, armes, lloc...) i comiat. Aquest esquema s’ha de tenir en compte a l’hora d’escriure les pròpies lletres de batalla. Es pot fer l’activitat per parelles i adreçar la carta a altres companys, que posteriorment hi hauran de respondre.

74


15/11/02

11:25

Página 75

presentació unitat

6

Llengua i comunicació 1. El fragment de l’Odissea descriu la construcció d’una embarcació i l’avituallament necessa-

ri per emprendre el viatge. Els noms emprats són: grat, troncs, rai, terra, taulons, seguretat, Ponto, pa, aigua, vi, fam, vestits, vent, pàtria, déus, cel. Els adjectius: bon, grans, extens, fosc, rosat, propici, sa, estalvi, ampli. Els verbs: ploris, deixaré, vagis, relliga, forma, posa, porti, posaré, deslliurar, passar, donaré, enviaré, arribis, volen, habiten. El fragment de Decameró descriu una tempesta i el naufragi d’una nau i els seus passatgers. Els noms emprats són: vent, mar, embarcacions, força, vent, nau, Landolfo, embranzida, illa, Cefalònia, vidre, paret, desgraciats, nit, mar, ventura. Els adjectius: tempestuós, pobre, gran, llençat, pobres, negra, grossa, avalotada. Els verbs: vesprejar, aixecà, avalotant, separà, esdevingué, anava, encallà, esberlà, anaven, era, estava, nedaren, sabien nedar, començaren, aferrar-se, posava. El fragment de l’Eneida explica com és un indret geogràfic costaner. Els noms emprats són: lloc, badia, illa, port, molls, onades, costat, roques, pics, cel, alçada, aigües, silenci, amplada, façana, cova, estalactites, aigua, setials, roca, casa, nimfes, amarres, vaixells, àncora, dents. Els adjectius: resguardat, profunda, enormes, bessons, segures, dolça, viva, soferts, encorbades. Els verbs: hi ha, forma, es trenquen, amenacen, guarden, hi ha, no es necessiten, no ha de subjectar. Finalment, el fragment del Tirant explica el desenvolupament del duel que mantingueren el senyor de Vilesermes i en Tirant. Els noms emprats són: Tirant, senyor, Vilesermes, lletres, batalla, mort, rei, armes, jutge, senyor, Vilesermes, cavaller, batalla, peu, camises, seda, França, escuts, paper, barretet, flors, cap, vestit, armes, ganivets, fulla, puntes, pams, mida, Montpeller, manera, mort, armes, falta, nit, rei, armes. Els adjectius: requerit, ofensives, genovesos, agudes, llarg. Els verbs: es van reptar, van buscar, va poder triar, era, trio, es faci, siguin, combatré, aneu a aconseguir, faci, es faci, va dir. 2. a) Es tracta d’una ciutat.

b) L’autor aconsegueix l’expansió informativa tot descrivint els diferents aspectes de la contaminació ciutadana. Tots aquests efectes ens suggereixen l’existència, en aquell indret, d’una ciutat gran, industrial... c) Podia haver-se fet tot explicant els seus carrers i places, els edificis singulars, les condicions de vida, etc. 75


15/11/02

11:25

Página 76

presentació 3. Per descriure els personatges de les fotografies seguiríem l’esquema corporal, que s’inicia

tot dient com és la imatge que mostra el retrat, des de les informacions més generals fins a les més detallades, tant de les característiques físiques com de les interiors o anímiques (els dos actors cinematogràfics són prou coneguts per poder-ne dir algunes qualitats o defectes). També s’explicaria la indumentària i els complements de vestuari que els caracteritzen. El color de les fotos ens ho facilita. Per escriure els textos de les caricatures solament es remarcarien els aspectes físics, de vestuari i anímics dels dos dibuixos. En comparar els textos produïts es constatarà que els corresponents a les fotografies són més extensos –quantitat d’informació– i precisos. Els corresponents a les caricatures seran més sintètics però anunciaran uns trets molt i molt característics dels actors de cinema (allò pel que se’ls coneix, la fama, el renom que han adquirit amb les pel·lícules que han interpretat). 4. Resposta oberta. 5. Resposta oberta.

Un exemple de text seria: L’abric que acabo de veure és preciós. És de color negre, llarg fins a mitja cama, de pell tipus napa, i du un reng de botons negres al davant, des del coll fins al genoll. Té dues butxaques grans a banda i banda de la filera de botons. El coll és com el de les camises però està cobert amb vellut negre. Les mànigues són rectes i una mica amples, acabades amb un repunt també negre. El preu és una mica elevat ja que a l’etiqueta hi ha un nombre de cinc xifres que comença amb el nombre 7. 6. L’esmorzar

El noms utilitzats són: esmorzar, clericalisme, xicra, xocolata, espanyola, vas, cafè, llet, llesca, pa, vas, aigua, xocolata, marques, Banyoles, Trapa, espesseïment, color, cafè, llet, mica, cafè, marro, llet, quantitat, aigua, Girona, llet, desena, centúria, crostes, molla, pa, estona, líquid. Els adjectius són: acabat, provincial, terrosa, desmesurat, rogenc-ocre, esblaimat, tolerada, permesa. Els SPrep i CN són: d’un clericalisme acabat, en una xicra de xocolata a l’espanyola, de cafè amb llet, de pa, d’aigua, de Banyoles, amb les de la Trapa, d’un espesseïment desmesurat, d’un color rogenc-ocre esblaimat, amb llet, de cafè de marro, amb aquella quantitat d’aigua, a Girona, a la llet, en la segona desena de la centúria, amb les crostes, del pa, a sucar, a sucar, a sucar, a sucar. Els pronoms són: hi alternaven (entre les marques de xocolata), amb les de la Trapa (antecedent: marques de xocolata), que a Girona (antecedent: aigua), que anem passant (antecedent: centúria), de la tolerada (antecedent: aigua), ens dedicàvem, tot s’havia acabat. Els nexes i connectors són: d’, en, de, a, de, amb, de, i, d’, de, amb, de, d’, d’, amb, de, de, i, amb, d’, que, a, de, a, en, de, que, però, de, amb, i, del, a, a, a , a, fins que, i. d/d’/del (16) a (7) amb (5) en (2) i (4) que (2) però (1) fins que (1) Els signes de puntuació: comes (10), punt i seguit (3), punt i coma (1). El capellà El noms utilitzats són: capellà, casa, mossèn, Campol, senyor, galta, ulls, pietat , mica, el vestir, catedràtic, Seminari, capella, entrada, mica, claror, llum, finestra, noses, altar, llum, 76


15/11/02

11:25

Página 77

presentació lluerna, metres, paret, casa, ratlla, capella, corredor, bancs, banda, banda, sostre, volta, canó, lloc, bancs, terme, població, comunitat, mossèn, Campol, oficiant, maneres, bancs, silenci, capella. Els adjectius són: seriós, alt, inflada, pàl·lida, petits, recollit, ombrívola, acurat, modesta, pobra, desproveïda, baixa, altíssima, partida, central, vella, baixa, obscura, espiritualitat, escolar, cançoner, expeditives, ràpides, agradable, calmant. Els SPrep i CN són: de la casa, de galta inflada i pàl·lida, d’una pietat una mica ombrívola, en el vestir, del Seminari, a l’entrada, de claror, per una finestra, de noses, cap a l’altar, d’una lluerna, a dos metres, de la qual, d’una altra casa, per un corredor central, amb bancs a banda i banda, de volta de canó, al lloc, en els bancs del primer terme, en aquells bancs, de la capella. Els pronoms són: que era catedràtic del Seminari (antecedent: mossèn Campol), hi havia, hi entrava (antecedent: a la capella), de la qual s’alçava (antecedent: de la lluerna), que donava (antecedent: la volta de canó), hi sèiem (antecedent: en els bancs), s’hi estava bé(antecedent: en aquells bancs). Els nexes i connectors són: de, de, i, d’, en , que, del, a, de, perquè, per, de, però, al, cap a, d’, a, de d’, com si, al, per, amb, a, i, de, de, i, que, al, en, del, i, i, en, de, i. d/d’/del (13) a/al (6) en (3) per (2) cap a (1) i (6) que (2) però (1) perquè (1) com si (1) Els signes de puntuació: comes (17), punt i seguit (10), punt i coma ( cap ), dos punts (1). 7. Els quatre textos tracten el tema del menjar. Al text A s’expliquen les delícies del flam; al

B, què es necessita per fer flam d’ous i com s’elaboren aquestes postres; al C es comenta com és la sopa de pastor i s’hi esmenten els ingredients que s’hi utilitzen i, a grans trets, com es prepara. Finalment, el text D ofereix la llista de menjars que agraden a un personatge determinat. El text A és un poema sobre el flam; el B és una recepta de cuina o text instructiu també sobre el flam d’ous (ingredients i preparació); el text C és un fragment d’una novel·la que presenta una situació culinària d’un àpat o de l’elaboració d’un plat –les sopes de pastor–; el D parla de la fal·lera que Mr Leopold Bloom té pel menjar, i l’autor del text ens hi cita les menges que més agraden a Mr Bloom. a) Ingredients: un gra d’all, un brotet de farigola, quatre gotes d’oli, pa, aigua i sal. Preparació: Es posa un olla (un tupí) amb aigua al foc (probablement al foc a terra), a l’aigua s’hi posa un gra d’all, un brotet de farigola i pa llescat a trossets (llesquetes primes i de poca mida). S’hi tiren unes gotes d’oli i una mica de sal. Es deixen bullir una bona estona i ja es poden servir. b) Els noms substantius del text D són: Mr, Leopold, Bloom (cognom), òrgans, ocells, bèstia, sopa, menuts, griers, gust, nou, cor, llenques, fetge, crostons, pa, oueres, bacallà, paella, ronyons, be, graella, ronyons, cap, cuina, soroll, coses, esmorzar, plàtera, cuina, llum, aire, matí, estiu. El camp semàntic al qual pertanyen la majoria d’aquests substantius és el del menjar. La raó d’aquesta ubicació semàntica és deguda al fet que el fragment ofereix informació sobre els menjars que prefereix un personatge (Mr Bloom) mentre prepara l’esmorzar per a la seva companya. 77


15/11/02

11:25

Página 78

presentació c) Els verbs de la recepta Flam d’ous són: es fica, s’acaramel·la, quedi, es posa, escalfar, és, es baten, s’hi barreja, agradi, s’hi fica, es desfaci, dissolt, s’hi barreja, mesclat, s’aboca, es posa, coure, és, es tapa, dura, es comprova, introduint-hi, fer, surt, és cuit, es deixa, refredar, s’aboca, servir. La mateixa recepta escrita tot utilitzant els verbs en 2a persona del plural del present d’indicatiu seria així: Ingredients: sucre, 4 ous, un quart de litre de llet. Preparació: Fiqueu a la flamera quatre cullerades plenes de sucre i acaramel·leu-la, tota ella, fins que quedi ben folrada. Poseu la llet a escalfar un xic, així la cocció del flam és més ràpida. Bateu els ous i barregeu-hi el sucre, una cullerada a caramull per ou o a criteri propi, segons agradi més o menys dolç. Fiqueu-hi un raget de llet per desfer-ho més bé. Un cop dissolt el sucre, barregeu-hi la llet, i una vegada ben mesclat tot: ous, sucre i llet, aboqueuho a la flamera preparada i poseu-ho a coure, al forn o al bany maria (si és en aquest darrer sistema, tapeu la flamera). Deixeu-ho coure mitja hora aproximadament. Comproveu el punt, introduint-hi una vareta metàl·lica, o una agulla de fer mitja; si la vareta surt neta ja és cuit. Deixeu-lo refredar bé, i aboqueu-lo en una plata, per servir-lo. En canviar les formes verbals del text es comprova que hi ha alguna forma verbal que no admet la modificació. A més, en modificar totes les altres, el text adquireix un grau de generalització i de distanciament respecte al destinatari. Aquesta és, doncs, la modificació semàntica que aporta a la recepta de cuina reescrita. 8. a) Hi ha 22 ordres.

b) Ús dels verbs en mode imperatiu i segona persona del plural. El text segueix un ordre d’exposició que pretén assolir una fita: preparar el puré de patates correctament. En general, les frases són curtes; hi abunden els punts i a part; diferencia entre allò que es necessita i com s’ha de preparar el plat; s’utilitzen moltes formes verbals i es manté la flexió al llarg de l’escrit; s’hi utilitzen connectors lògics de causa-efecte i d’ordenació temporal; etc. c) És homogeni. Sols diferencia els ingredients del procés d’elaboració. En el desenvolupament del procés només s’hi constaten expressions lingüístiques referides a la preparació del puré. d) Els pronoms febles del text són: rentar-les (antecedent: les patates); poseu-hi (antecedent: l’olla); aboqueu-hi (a l’olla); deixeu-ho (les patates netes i pelades); passeu-les (les patates ja bullides); unteu-la (antecedent: la plata fonda); aboqueu-hi (antecedent: a la plata); poseu-hi (a la plata on ja hi ha les patates passades pel passapuré); repartiu-la (la mantega); poseu-hi (antecedent: a la plata amb la patata i la mantega); repartir-lo (antecedent: el formatge); afegiu-los (antecedent: els dos ous); remeneu-ho (la patata amb mantega, formatge i ous); tireu-ho (ídem); tapeu-ho (ídem); deixeu-ho (ídem); destapeuho (ídem); deixeu-ho (ídem). e) Podríem reescriure la recepta del puré de patates tot usant les formes impersonals dels verbs corresponents. Quedaria així: ingredients un quilo de patates, cent grams de mantega, dos ous, mig litre de llet, cent grams de formatge Gruyère ratllat, sal 78


15/11/02

11:25

Página 79

presentació elaboració Es pelen les patates i es renten sota l’aixeta Es posa una olla amb aigua al foc. S’hi posa també la sal corresponent. S’hi aboquen les patates pelades i netes i s’espera que comenci a bullir. Es deixa bullir quinze minuts perquè les patates quedin ben cuites. Es treuen les patates ja bullides, s’escorre bé l’aigua i es passen pel passapuré vigilant que no quedin grumolls. S’agafa una plata fonda de gratinar, s’unta amb una mica de mantega i de formatge ratllat. S’hi aboca el puré de patates sense grumolls que ja tenim a punt. S’hi posa la resta de mantega talladeta a trossets petits i es reparteix bé per tota la plata; finalment, s’hi posa el formatge ratllat mirant de repartir-lo per igual. Es fa bullir el mig litre de llet. Es baten els dos ous i s’afegeixen a la llet bullida; es remena una estoneta. Es tira damunt del puré de patates que ja té els trossets de mantega i el formatge, es tapa i es deixa al forn uns cinc minuts. Després, es destapa i es deixa gratinar perquè quedi ben rosset i dauradet. f) En canviar les formes verbals de l’imperatiu per les de l’impersonal, el text guanya en generalització i perd el to d’obligatorietat que el mode imperatiu li donava. 9. El text A és un diàleg entre el Petit Príncep i un marxant de píndoles que indirectament

ajuden a estalviar temps. El registre emprat és literari (l’obra a la qual pertany és un clàssic de la literatura francesa). El B és un fragment d’una entrevista que van fer a Francesc Mauri, home del temps de TV3. El registre no és ple de tecnicismes i termes específics sinó que en les respostes donades s’hi utilitza un registre col·loquial que segueix la normativa de la llengua catalana. El C és un fragment d’un article d’opinió i el registre és l’estàndard. El D és també un fragment d’un article escrit sobre un personatge famós –Nostradamus– i el registre usat pel periodista torna a ser l’estàndard; la revista de divulgació on apareix així ho confirma. Les diferències entre el text A i el B provenen del fet que l’A és un diàleg pertanyent a un text narratiu i el B és un diàleg corresponent a una entrevista; per tant, en el primer hi ha les marques aportades per l’ús dels guionets de diàleg, i en el segon, les inicials del nom i el cognom de l’entrevistador i l’entrevistat. A més, el primer text és un fragment d’una narració literària i el segon, un fragment d’una entrevista (gènere periodístic). En el primer hi ha la subjectivitat de l’autor literari, i en el segon, la subjectivitat de l’entrevistat. 10. a) El paràgraf introductori pot associar-se a la introducció d’un text expositiu que tractaria

sobre aquest tema. El fragment corresponent als principals tipus de rotondes podria formar part del desenvolupament d’aquest text expositiu o bé incloure tres textos breus descriptius de tres tipus distints de rotondes. El fragment «Funcionament d’una rotonda» seria una mena de text directiu o bé informatiu (formaria part d’un text expositiu més ampli). El fragment «Senyalització» és un text directiu (les formes del verb caldre que s’hi 79


15/11/02

11:25

Página 80

presentació utilitzen ho confirmen). El fragment «Com heu de circular» torna a ser un text instructiu, ja que explica com s’ha de fer per circular correctament per les rotondes sense perill d’accidents. I, finalment, el text «Accidentalitat», més que un referent escrit, és un referent gràfic, amb imatge visual, ja que els quatre esquemes dibuixats mostren com succeeixen els accidents en les rotondes. b) El principi de funcionament d’una rotonda depèn de l’alternativa circulatòria que es vulgui prendre; amb tot, regeix una norma del codi de circulació que mana cedir el pas al vehicle que ens ve per la nostra dreta. En l’explicació d’aquest apartat hi ha tres apartats distints, i cada un exposa el que i el com de la manera de circular. El to que s’hi aprecia és el d’obligatorietat. c) Els senyals de trànsit que s’enumeren en el paràgraf «Senyalització» són: un avís de rotonda a 150 metres, un cediu el pas, un senyal que marca la reducció de velocitat i els senyals que indiquen les destinacions possibles. Segons el tipus de senyal, tenen una forma o altra (el codi de circulació regeix la seva utilització i format). d) Els alumnes han de copiar els tres esquemes del «Com heu de circular» de la pàgina 217. e) La causa del primer accident és avançar un vehicle dins la rotonda tot anant pel carril interior. La del segon, no cedir el pas al vehicle que circulava per la rotonda abans d’introduir-nos-hi nosaltres. La del tercer i la del quart són les mateixes. Entrar a la rotonda tot envaint el carril d’un altre vehicle, però en el tercer cas es tracta de dos turismes, i en el quart, d’un turisme i un autocar.

Gramàtica 1. a) Ø; b) Ø; c) per a; d) Ø; e) Ø; f) al; g) Ø; h) Ø; i) a 2. a) verb pronominal; b) CI; c) verb pronominal; d) CD recíproc; e) verb pronominal; f) CD;

g) pronominal; h) CI; i) verb pronominal; j) verb pronominal 3. a) M’he oblidat de comprar el pa.

Subjecte: 1a pers. sing.

CD V

CRV

b) No acostumis els amics a acompanyar-los sempre a casa amb l’auto. Subjecte: 2a pers. sing. CD modificador oracional

V

CD

CRV

c) Els rosers han quedat glaçats. Subj.

80

V

CCT

Predicatiu V

CCL CCInstrument


15/11/02

11:25

Página 81

presentació d) La noia es veia tranquil·la. Subj

V

Predicatiu V

e) En Josep parlava molt ràpidament. Subj

V

CCM

f) Ahir va arribar el jutge. CCT

V

Subj

g) M’ho va explicar a corre-cuita. CI CD

V

CCM

h) Em vaig llevar d’hora. V



CCT

i) Farem els forats amb el trepant. V

CD

Subjecte: 1a pers. pl.

CCInstrument

j) L’Oriol sempre està de mal humor. Subj

CCT

V

Atribut

k) Em molesten els saberuts. CD

V

Subj

l) Vaig comprar-me uns pantalons de quadres.


CN V

CI

CD

m) A la Pepa li agrada l’arròs. CI

4.

V

Subj

a) el seu fill (CD) a caminar cada diumenge (CRV) b) el manuscrit (CD) al frare més humil (CI) c) totes les accions (CD) al comptat (CCM) d) en la seva germana (CRV) e) l’aigua (CD) en un beuratge imbevible (CRV)

f) el seu fill (CD) a la fira (CCL) g) en els reis (CRV) h) els nostres compromisos (CD) com (CCM) i) un ram (CD) li (CI) per Sant Jordi (CCT) j) d’això (CRV) al vostre tutor (CI)

5. a) La Rosa es pinta. Subj

CD V reflex

81


15/11/02

11:25

Página 82

presentació b) Aquesta llet s’ha tornat agra. Subj

V

Predicatiu

c) A Barcelona s’han venut molts pisos. CCL

V

Subj

d) El president i el ministre es passaven les responsabilitats. Subj

CI recíproc

V

e) La notificació, l’han duta a la mà. CD

V

CD


CCL

f) Van prendre el Gerard de cap d’esquila. V

CD


Predicatiu

g) No ens posem nerviosos. modificador oracional

V

Predicatiu

h) La Laura duia la bata rebregada. Subj

V

CD

predicatiu

6.

pronom davant

b c d e f g h

Mengeu pa Va desar els apunts No poden trobar el document Renteu la roba Vam beure unes cerveses Agafa les sabates Vau dir un secret a

7. a) Tothom en volia tenir.

b) La invitaré a sopar. c) Preguntem-li-ho. d) La va obrir amb gran energia. 8. a) Aquesta finca els va pertànyer.

b) Li va escriure. c) No els ho volia dir. d) Li ha enviat la carta. 9. a) Hi exposaven el quadre.

b) Se’n vanava. c) Hi va renunciar. d) A la reunió en parlava. 82

En mengen. Els va desar. No el poden trobar. La renteu. En vam beure unes. Les agafes. Va dir-ne un.

pronom darrere

Mengeu-ne. Va desar-los. No poden trobar-lo. Renteu-la. Vam beure’n unes. Agafa-les. En va dir un.

e) La va sotmetre a l’assemblea. f) L’havien de començar a les vuit. g) Trobeu-me’n on sigui. h)Ho hem comprovat. e) Els vaig fer la proposta. f) Quan vulguis, truca’ls. g) Els deu diners. h)Li regala un viatge. e) Afanyeu-vos-hi. f) Des de llavors s’hi dedica. g) El nostre grup se’n va abstenir h)Se’n van oblidar d’avui per demà.


15/11/02

11:25

Página 83

presentació 10. a) l’animal més gros

b) c) d) e) f) g)

les dues en punt l’alumna més intel·ligent metge petita malalt de cotó

11. a) cap més nit

b) c) d) e) f) g) h)

a causa de la boira amb la mare amb tren als prestatges sense fixar-shi al carrer amb una maça

l’és les són l’és ho és ho és ho està ho semblen CCT CC Causa CC Companyia CC mitjà CC Lloc CCM CC Lloc CC Instrument

12. a) l’hi té (CD+Pred)

b) s’hi va posar c) vaig restar-hi/hi vaig restar d) visqueu-hi

e) f) g) h)

si hi cau s’hi va mostrar l’hi consideren l’hi prenen

13. a) CD. Encara no us l’han arreglat

b) c) d) e) f) g) h) i) j) k)

Cd, CI. Li n’hem clavat una. Subj. Me’n calen més. CD, CI recíproc. En fa que s’escriven. Atr. Ho està. CRV. No s’hi avé gens. Pred. Me’n dir. Atr. Ho és. CD, CI. No els l’apugen. CRV. Va accedir-hi. Pred, CCL. Hi caminaren per la platja/Hi caminaven tranquils (només es pot fer una substitució) l) CC Lloc, CC Modo. no hi anaven amb aquell aspecte. m)CI, atr. No m’ho sembla. n) CRV. No hi estic. 14. a) els en va repartir

b) c) d) e) f) g)

els hi vam demanar /li’ls els en parlàvem les hi demana /li les li’n vaig parlar penja-la-hi /-li –la els les deixo

h) els el paga i) dóna-li-ho j) fiqueu-los-hi k) li’n porta l) els ho explica m) les hi sucava

83


15/11/02

11:25

Página 84

presentació 15. a) Només s’hi dedica: CRV

b) c) d) e) f) g) h) i) j) k) l)

Demà li ho enviaré: CI/CD No n’hi vull parlar: CCLl/CRV Els hi van deixar/van deixar-los-hi: CD/CI L’hi carreguen. La veïna n’ha estrenat un: CD No us en recordeu: CRV Els en desitgen: CI/CD Li vaig escriure: CI Els hi van convidar: CD/CVR La vaig trobar: CD M’ho han dit: CI/CD

16. a) en

b) c) d) e) f) g) h) i)

j) en sortim, en parlarem k) el portarà, li telefona l) ho volia saber, el perjudiquéssim m) el podem veure, li fan gara-gara n) porta-me’n o) l’hi vaig trobar p) li ho van permetre q) agafa’n dues, li’n dónes

li ho, te’n se’n li ho el/l’hi recordeu-li telefonar-li, dir-li, s’ho dóna’ls-en participa-hi, te’n penediràs

17. a) me’n; b) en/hi; c) en; d) n’/n’; e) l’hi; f) els en; g) deixeu-les; h) li ho; i) les; j) hi 18. a) es/s’hi/es/es/se’n/-ne/hi/-lo/-hi/-lo

b) s’hi/-la/la/li/n’/s’hi/en/les/-li/s’hi/s’hi/hi/-s’hi

Repassem l’ortografia 1. a) 1 sap

2 rígid 3 poruc 4 ràpid

5 6 7 8

llec sort noruec llarg

9 10 11 12

amic destorb humit càstig

Regla: A final de mot escrivim p, t, c darrere d’una vocal tònica. Quan el mot acaba en vocal àtona o consonant, hem de mirar un derivat de la mateixa família. b) 1 2 3 4 5 6 84

comprenc càrrec adob venc fàstic fred

7 8 9 10 11 12

tinc espàrrec sud mànec fent quietud

13 14 15 16 17 18

ferèstec biòleg demagog préssec solitud pròfug


15/11/02

11:25

Página 85

presentació Regla: Són excepcions a la regla anterior el present d’indicatiu -nc, els mots femenins acabats en -etud, -itud, entre d’altres excepcions que apareixen a la llista. 2.

1 2 3 4 5 6

acte dubte maragda obtenir cabdell dracma

7 8 9 10 11 12

pneumàtic optar abdomen capçal suggerir cabdal

3.

1 2 3 4 5 6

guix rauxa arxiu reixa xoc panxa

7 8 9 10 11 12

gruix baix xop eixam bixest maduixa

Regla: Escrivim -ix sempre que trobem el so [‘] darrere d’una vocal que no sigui i o bé la semivocal u. Escrivim x a principi de paraula, després de consonant, de i o de la semivocal u. 4. a) 1 gerani

2 girafa 3 jutjar 4 jardí

5 6 7 8

ginesta bogeria jugador joguina

Regla: Escrivim j davant a, o, u i escrivim g davant e, i. b) 1 2 3 4 5

objecte Jesús injecció Jerusalem jerarquia

6 7 8 9 10

Jeroni jeroglífic jeure majestat subjecció

Regla: Constitueixen una excepció a la regla anterior els grups -ecc ect i els mots jerarquia, majestat, jeroglífic, etc. 5.

1 2 3 4 5 6

capritx passeig botxí faig lleig bateig

7 8 9 10 11 12

boig fletxa estoig empatx cartutx esquitx

13 14 15 16 17 18

raig escabetx fuig assaig desig puig

Regla: Escrivim -ig si altres mots de la mateixa família tenen g/j o tg/tj. Escrivim -tx si en altres mots derivats hi ha tx.

85


15/11/02

11:25

Página 86

presentació Literatura 1. Activitat oberta. Es poden comentar oralment els recursos que l’alumnat trobi sobretot en

nadales, cançons i romanços: repeticions, paral·lelismes, tornades, encadenaments, rimes senzilles... 2. «Boniqueta sou...» i «Entre el clavell...»: la bellesa de la noia s’expressa amb comparacions

(«com la flor del gessamí...», «més fragància i hermosura...»). «Dos pardals...»: competència amorosa expressada amb la imatge «dos pardals en una espiga...». «Es dia que...»: tristesa i enyorança d’amor expressades amb una comparació hiperbòlica («No bastaren teixidors per teixir-me mocadors»). 3. Activitat oberta. 4. Arguments:

a) La cort reial que finança totes les iniciatives culturals és a Castella. b) La política de la cort castellana és centralista i unificadora. c) Amb la desaparició de la cort catalana de la Corona d’Aragó, s’afebleix l’autonomia i el poder polític català. d) Els escriptors es van castellanitzant progressivament. e) Els models literaris castellans del Siglo de Oro tenen un gran poder d’atracció sobre els intel.lectuals catalans. f) Al segle XVIII la dinastia dels Borbons marca la culminació de la repressió cultural i política a Catalunya (Decret de Nova Planta el 1716). g) La tradició lingüística i cultural catalana és relegada als àmbits populars, familiars i de tradició oral. 5. Resposta oberta. Cal recordar les característiques d’aquest tipus de composicions: poemes

anònims, rima assonant, transmissió oral en força casos, com en el romanç que s’està comentant, acompanyats d’alguna melodia i integrats en cançoners que s’interpretaven a les festes o trobades populars (és possible que entre l’alumnat algú reconegui la cançó La presó de Lleida). També cal comentar la presència de repeticions i l’estructura dialogada (en forma de pregunta-resposta) com a recursos que faciliten la memorització del romanç.

86


15/11/02

11:25

Página 87

presentació unitat

7

Llengua i comunicació 1. a) V; b) F; c) F; d) F; e) V; f) V; g) F; h) V 2. Variació històrica: modalitat que presenta la llengua en un determinat moment histò-

ric de la seva evolució. El català, com qualsevol altra llengua, ha sofert un procés de transformació al llarg del temps que es remunta al llatí vulgar portat en aquests territoris pels colons romans i que arriba a l’actualitat. A grans trets podem diferenciar quatre períodes: català preliterari (segles VIII-XII), català medieval (segles XII-XV), català de la decadència (segles XVI-XIX), i català actual (segle XX i XXI). Al llarg de la història el català ha sofert canvis que han afectat amb major o menor grau tots els components de la llengua: lèxic, fonètic, sintàctic o morfològic. Lèxic: forment (blat), enaixí (així), ensús (amunt), ministres (músics), jatsia (encara), pus (més), cogitar (imaginar). Fonètic: probablement el fenomen més peculiar que presenta l’evolució del vocalisme tònic català sigui l’evolució de la e tancada llatina en català. En català oriental la e llatina ha evolucionat a 1 oberta després de passar per una etapa intermèdia [2] (segles XI-XIII), tal com encara es manté en el dialecte balear. ∨

> ab[2]lla > ab[1]lla > estr[e]t > estr[1]t - > cad[2]na > cad[1]na CATENA APICULA ∨

STRICTU

Morfològic/sintàctic: es poden documentar restes de la primitiva declinació llatina fins als segles XIII-XIV. En el català medieval els temps compostos dels verbs intransitius i de moviment es construïen amb el verb ser: sóc vingut, és arribat, etc. 3. Varietat lingüística associada a una activitat social o professional utilitzada amb finalitat

críptica a fi d’estrènyer les relacions entre els seus membres: Característiques: • vinculat a un àmbit professional; • finalitat críptica i voluntat d’identificació amb un grup; • influència d’altres llengües: calós, castellà, anglès; • desplaçament de sentits per procedimetns metafòrics; • ús de mecanismes de derivació o escurçament. 4. La utilització d’un terme propi de l’argot té sovint una finalitat críptica i una voluntat de

marcar les relacions grupals. L’ús de l’argot, però, queda restringit als àmbits poc formals, mentre que la terminologia específica es reserva per als formals.

87


15/11/02

11:25

Página 88

presentació 5. Idiolecte: peculiar realització del codi que fa cada parlant d’una llengua, en la qual con-

vergeixen factors dialectals, socials, històrics, repertori verbal, estructures sintàctiques, etc. 6. varietat històrica: cèntims2, sou1, florí

varietat social: calés3, talego3, virolla3, pasta3, peles3 estàndard: pessetes, euro 1

sou també podria classificar-se com a varietat dialectal ja que és un terme d’ús freqüent a Mallorca.

2

la implantació de l’euro ha suposat la incorporació de la paraula cèntim a l’estàndard.

3

al marge de la varietat social, aquests termes corresponen a un registre poc formal.

7. Resposta oberta 8. Varietat històrica medieval: es tracta d’un text de 1374. La presència de l’arcaisme entro,

però sobretot les variacions morfològiques en verbs i pronoms així ho permeten determinar: fac/faç: faig

uolets: voleu

uullats: vulgueu

havets donat: heu donat

Utilització de les formes plenes dels pronoms personals febles: fac uos, uos uos uolets. Cal assenyalar també que es tracta amb tota probabilitat d’un text que pertany al català oriental perquè presenta vacil·lacions a l’hora d’escriure la vocal neutra en posició àtona: alegra, gayra, matzines. Al marge d’això, també resulta significativa la presència de les formes de l’article masculí, lo gat, que alterna amb formes elidides, quel, i, sobretot, amb restes de l’article salat: lescudella sescudella i sa casa. 9. Resposta oberta. Cal distingir entre el primer paràgraf, en què el narrador utilitzava una

varietat culturalitzada, i la resta del fragment, en què utilitzant l’estil directe se’ns presenta una modalitat lingüística distinta. Aquesta varietat social es caracteritza pels trets següents: Hàbitat: rural

Sexe: femení

Varietat: no culturalitzada

Codi: no interferit

10. Resposta oberta. A. M. Alcover s’oposa a la idea força comuna de valorar els dialectes a

partir de prejudicis relacionats amb la qualitat o la puresa. Contràriament, proposa una visió força més oberta i científicament més coherent. Del text de A. M. Alcover es dedueix que totes les llengües estan constituïdes per diferents dialectes i que, per tant, no existeix oposició entre llengua i dialecte, ja que només podem conèixer la llengua a través de l’estudi dels seus dialectes. Es tracta, doncs, d’una posició que s’enfronta al prejudici amb què encara avui són considerats molts dialectes. L’obra del Diccionari fa referència a la magna obra lexicogràfica que va iniciar A. M. Alcover. El primer volum es va publicar el 1926 i el darrer, el 1962.

88


15/11/02

11:25

Página 89

presentació Gramàtica 1. a) en; b) a; c) amb; d) al; e) amb; f) en; g) en; h) en; i) en; j) amb; k) amb; l) al; m) en;

n) en. 2. a) la noia; b) els pacients; c) el Rafel; d) a la Maite; e) els veïns; f) les nenes; g) el Pere;

h) la iaia; i) tothom/a tothom. 3. a) a; b) en/al; c) en; d) cap; e) a; f) a; g) de; h) en. 4. a) Ø; b) amb; c) Ø; d) En; e) Ø (de); f) per a; g) a; h) Ø; i) Per a; j) Per. 5. a) per; b) per a; c) per a; d) per a; e) per; f) per; g) per a; h) per a. 6. a) per (causa + SN)

b) per (infinitiu de causa i finalitat) c) per (davant adverbi) d) per a (termini temporal fix) e) per a (complement que afecta el nom) f) per (verb estar per atendre) g) per (infinitiu d’expectativa) h)per (expressió d’una opinió i) per a (infinitiu de finalitat) j) per (infinitiu de causa i finalitat) k) per a (complement que afecta el nom) l) per (infinitiu de causa i finalitat) 7. a) Ø que els expropiessin els terrenys

b) a conservar el patrimoni c) per (correspon a l’exercici 6) d) a fer totes les coses e) Ø que fos pessimista f) Ø que els investiguessin g) Ø que els preus augmentessin h)que l’expulsarien i) Ø que aprovaria 8. a) en; b) a; c) que; d) en; e) que; f) a; g) en; h) a; i) que; j) que; k) en; l) a 9. L’oració «sortir a passejar cada dia» fa de subjecte i per tant no pot ser introduïda per una

preposició que, hem de recordar, serveix per connectar i subordinar alhora. A més la preposició de que encapçala el subjecte no té un caràcter obligatori; per tant, no ens trobem davant una preposició, sinó simplement d’un connector sense cap funció. 10. a) pertot; b) enlloc; c) en l’aire; d) per tot; e) en lloc; f) enlaire; g) potser

89


15/11/02

11:25

Página 90

presentació 11. a) A mitjan.

b) Confio que: caiguda de preposició. c) Des que: caiguda de preposició. d) Va substituir Cruyff: el CD s’introdueix sense preposició. e) Davant un pronom tònic pot col·locar-se la preposició a. f) Ambdues preposicions són admissibles, però és aconsellable emprar amb. g) Baix no actua com a preposició. Cal posar sota. h) El CN s’introdueix amb la preposició de. i) Quant a/pel que fa a. j) Caiguda de les preposicions àtones davant la conjunció que. k) Les referències temporals s’introdueixen amb la preposició a. 12. a) 5/6; b) 1; c) 10; d) 8; e) 3; f) 2; g) 4; h) 9; i) 7; j) 4 13. a) 6; b) 3; c) 1; d) 8; e) 10; f) 9; g) 2; h) 5; i) 4; j) 7

Repassem l’ortografia 1. a) 1 ombra

2 commoure 3 conveni 4 triomf

5 6 7 8

immens campió èmfasi enveja

9 10 11 12

canvi amfibi omplir simfonia

9 10 11 12

inflar àmfora informe enmig

Regla: Escrivim m davant b, p, m, i f. Escrivim n davant v. b) 1 2 3 4

confessar tramvia conferència triumvir

5 6 7 8

enfeinat trumfo enfocar immòbil

Regla: S’escriu n davant de f en les paraules que comencen amb els prefixos: con-, en-, in2.

3.

90

1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5

alegria parcel·la recela milió rebel·lió estela axil·lar, b) ampul·lós, a) gàl·lic, i) excel·lent, h) il·lès, k)

7 8 9 10 11 12

revelar cèl·lula el·lipse molècula celebrar nul·litat

13 14 15 16 17 18

solució satèl·lit apel·lar col·lisió cal·ligrafia pol·len

6 7 8 9 10

cristal·lí, f) melós, o) infal·lible, m) colèric, c) mel·liflu, n)

11 12 13 14 15

corol·lí, e) hel·lènic, j) ineludible, l) colossal, d) el·líptic, g)


15/11/02

11:25

Página 91

presentació 4.

1 2 3 4 5

ahir maó adherir orxata subhasta

6 7 8 9 10

ermita coet orfe cohesió ham

5.

1 2 3 4 5

rebedor vapor prendre irracional monestir

6 7 8 9 10

arbre enraonar radicar garrofes madurs

11 12 13 14 15

isard cacauet filharmònica exhaurir hivern

Literatura 1. Sonet format per dos quartets i dos tercets de versos decasíl.labs de rima consonant: ABBA

CDDC EFG EFG. Els referents es troben en la poesia clàssica, en la poesia italiana i en l’interès per l’home (antropocentrisme). 2. Resposta oberta. Facilitem obres d’art significatives d’ambdós moviments susceptibles de

ser comparades: • Renaixement: Retaule Colonna de Rafael, pati del palau del Lloctinent a Barcelona, i Esclau morent de Miquel Àngel. • Barroc: La sagrada família amb sant Francesc de Rubens, entrada principal del palau del marquès de Dosaigües a València, i Éxtasi de santa Teresa de Bernini. 3. Sonet de tendència culterana, estructura perfecta, vocabulari culte, complexitat sintàcti-

ca, versos decasíl·labs de rima consonant i femenina (ABBA ABBA CDE CEE), temàtica amorosa, dedicat a la bucòlica Flora. 4. El títol fa referència al contingut de l’obra; articles sobre els temes i els aspectes més diver-

sos de la vida catalana del segle XVIII. Igual que en un «calaix de sastre», a l’obra hi té cabuda qualsevol comentari o anotació.

91


15/11/02

11:25

Página 92

presentació unitat

8

Llengua i comunicació 1. a) F; b) F; c) F; d) V; e) F; f) F; g) V; h) V; i) V; j) F 2.

3. Perpinyà: rossellonès; Prats de Molló: rossellonès; Prada de Conflent: rossellonès; Pont de

Suert: nord-occidental (ribagorçà); Benavarri: nord-occidental (ribagorçà); Vall-de-roures: nord-occidental (tortosí); Morella: valencià (septentrional); Xàtiva: valencià (meridional); Elx: valencià (meridional); Guardamar: valencià (meridional); Palma de Mallorca: balear (mallorquí); Maó: balear (menorquí); Ciutadella: balear (menorquí); València: valencià (apitxat); Alacant: valencià (meridional); Barcelona: central; Lleida: nord-occidental; Girona: central; Tarragona: central (tarragoní); l’Alguer: alguerès

92


15/11/02

11:25

Página 93

presentació 4. Les Corberes: frontera catalàseptentrional - occità.

Les Alberes: frontera català septentrional - català central. Noguera Ribagorçana: frontera català nord - occidental - aragonès. Franrolí: frontera català central - català nord-occidental. 5. Dialecte geogràfic: modalitat lingüística, característica d’un territori determinat. Entre llen-

gua i dialecte no hi ha per tant una diferència substancial. Ben mirat, si comparem la modalitat lingüística parlada a Menorca amb la parlada a la Toscana, hauríem d’acceptar que es tracta de llengües diferents (català/italià); però si establim la comparació entre Menorca i la Conca de Barberà ens adonarem que són formes dialectals d’una mateixa llengua (català). 6. Morfologia: article: lo, los

Demostratiu: aqueixa Pronom: formes plenes: se Verb: pos, moseva, sés, feva succeïeva, feva, dierem compreneva, tec Sintaxi: s’és tornat, és anat, s’eren posats, s’és arrecondat Lèxic: lego, davero, llonga, pistant, forsis, ixi Comentari: Text alguerès en què es poden detectar molts dels trets que identifiquen aquest dialecte. Probablement allò més característic sigui la morfologia verbal amb la conjugació específica del verb ser i l’ús de les formes analògiques de l’imperfet d’indicatiu de la 2a i 3a conjugació moieva, feva, dieven, etc. Quant al lèxic, cal destacar l’aparició del mot lego i d’arcaismes llonga o d’italianismes davero, forsis. 7. Morfologia:

article: sa, es pronom: me, nos preposició/adverbi: pus, devora verb: trob, tenga, començ

Lèxic: polissonada, vossa Mercè Comentari: Es tracta d’un text dialogat construït a partir de la varietat mallorquina. La presència de l’article salat (sa, es) i la utilització de les formes plenes dels pronoms febles juntament amb la manca de reforç vocàlic en la terminació de la 1a persona del present d’indicatiu (trob, començ) permeten adscriure aquest text a la varietat balear i, concretament, al subdialecte mallorquí. No obstant això, en els fragments que corresponen al narrador s’utilitza la varietat estàndard i apareixen les formes literàries de l’article: el, la. 8. Fonètica: traure

Morfologia: verbs: ingressà, vingué, volgué, retorcé, entengué, tinguera Lèxic: alqueria, xiquet, malea, rogíssima Comentari: En aquest text, escrit des de la varietat estàndard, s’hi poden detectar alguns trets valencians. En aquest sentit cal tenir en compte la presència de traure, la utilització de les formes simples del pretèrit perfet o l’ús de la terminació -era en l’imperfet de subjuntiu. Al marge d’això, cal fer atenció al lèxic amb mots com ara xiquet, rogíssima, etc. 93


15/11/02

11:25

Página 94

presentació 9. Morfologia:

possessius: seua verb: haigues dinyat, sortive, tingues, sigues, faigue

Fonètica: ancara, amb, é, aurella, ascales, semble, ere Lèxic: xantots Comentari: Novament el text presenta una clara dualitat entre el text dialogat i el narratiu. El primer pot identificar-se amb el dialecte nord-occidental, mentre que el narrador utilitza la varietat estàndard. Cal remarcar que en aquest text és possible identificar alguns trets fonètics del nord-occidental, com ara la diftongació de la o àtona inicial, l’articulació a de les e inicials travades: ancara, am, ascales. A banda d’això, podem assenyalar la presència dels possessius seua, l’ús de les formes verbals haigues, faigues i, sobretot, de sortive, la qual cosa ens permetrà situar el text dins el subdialecte pallarès.

Gramàtica 1. Termes específics:

ionosfera: alta atmosfera, altitud, ionització, conductor. ionització: ionitzar, ionització de xoc, àtom, molècula, partícula, energia, alliberar, electró; ionitzar: ions, medi. ió: àtom, càrrega elèctrica, ió negatiu, captura, ió carboni, catió, orgànic, càrrega electrònica, localitzat, carboni. Els elements que asseguren la precisió són: ionització, ionització de xoc, àtom, molècula, electró, càrrega elèctrica, catió, carboni. Els mots corresponents als termes d’especialitat provenen de les llengües clàssiques (llatí, grec) i aquest origen els dóna una forma lingüística similar en els diferents idiomes en què s’utilitzen. 2. a) xat; b) web; c) mailing; d) ciberespai 3. a) trigonometria; b) la subsistència de la humanitat; c) l’òpera. Resposta oberta. 4. a) en; b) amb; c) a la; d) de; e) de; f) de 5. General de la llengua; enciclopèdic; ortogràfic; de sinònims i antònims; d’abreviacions; de

pronunciació; de barbarismes; de locucions i frases fetes; ideològic; de rimes; invers; etc. 6. a) opcions; notícia, assumpte, fet; c) solució, resposta, idea, concepte; d) ingredients; e)

distracció, descans; activitat, tasca, feina, acció. 7. a) relacionava; b) dissenyat, fabricat; c) acostumades, avesades; d) redactar i aprovar;

e) compondre; f) fabrica. 8. a) Locució llatina que significa ‘des de la càtedra’. Donar opinions amb aire de mestre,

sense admetre contradiccions i dogmatitzant. 94


15/11/02

11:25

Página 95

presentació b) Locució llatina que significa ‘expressament, a propòsit, amb el propòsit exclusiu de’. c) Locució llatina qie significa ‘quedar-se en blanc’, no recordar allò que s’anava a dir, o allò que anteriorment se sabia. d) Locució llatina que significa ‘en cas extrem, com a darrera possibilitat, en el darrer moment’ (‘en cas de mort’ seria el més adequat). e) Locució llatina que indica una situació amb valor jurídic que pot ser contraposada o no a la realitat. Podria ser un sinònim de de facto, oposició, contraposició a una situació jurídica. 9. a) vulguis o no vulguis; b) aquí i ara; c) un altre jo; d) després del fet; e) a propòsit d’a-

quest fet; f) significació literal; g) estat de la qüestió; h) condició imprescindible perquè alguna cosa sigui possible; j) de fet; i) haver decidit una cosa i encara no haver-la feta pública. 10. bucal (boca), dulcificar (dolç), folial (full), concórrer (llatí concorrere), sèu (‘greix’), gin-

gival (geniva), fusió (del llatí fusio -onis, ‘fondre’), cloenda, cerebral (cervell), vulcanòleg (volcà), escriba (escriure). 11. Per exemple: antropologia, antropometria; heliògraf, helioscopi; fotosíntesi, fotorepro-

ducció; cosmopolita, cosmologia; circumferència, circumstància; intromissió, introversió; extraradi, extraordinari; postguerra, postmeridià. 12. tope, desahuciat, estrenos, solterón, lejía, cadera, moraleja, sablón, relleno, lentejuela,

quilat, panyals, repaldo, cunya, pepino.

Repassem l’ortografia 1. dl., dt., dm., dj., dv., ds., dg.; gen., febr., març, abr., maig, juny, jul., ag., set., oct., nov., des.;

1r, 2n, 3r, 4t, 5è, 6è; 1a, 2a, 3a, 4a, 5a, 6a. 2. 1 Excm/a.; 2 Rend.; 3 Hble.; 4 M. Hble.; 5 Il·ltre.; 6 S. M. 3. 1 a/c; 2 c.; 3 àt.; 4 rbla.; 5 distr., dte.; 6 art.; 7 av.; 8 entl.; 9 rda.; 10 esc.; 11 a.C., aC; 12 pl.;

13 bxs.; 14 s/n; 15 esq.; 16 ctra.; 17 bl.; 18 pta.; 19 núm.; 20 dta. 4. 1 Boletín Oficial del Estado; 2 Institut de Ciències de l’Educació; 3 Institut Nacional

d’Educació Física de Catalunya; 4 Índex de Preus al Consum; 5 Impost sobre el Valor Afegit; 6 Universitat Oberta de Catalunya; 7 Proves d’Aptitud per a l’Accés a la Universitat; 8 Síndrome d’immunodeficiència adquirida; 9 Taxa Anual Equivalent; 10 Unitat de Cures Intensives; 11 Tren de Gran Velocitat; 12 Associació de Pares d’Alumnes; 13 Institut d’Estudis Catalans; 14 Fons Monetari Internacional; 15 Impost sobre la Renda de les Persones Físiques; 16 United Nations Educational Scientific and Cultural Organisation; 17 Servei Públic; 18 Organització Mundial de la Salut; 19 Educació Secundària Obligatòria; 20 Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord. 5. a, dam, ha, ºC, min, M, rpm, m/s; E, NNO, ESE, O, SE, NE, S, ENE, SSO, N, NO, EO;

$USA / $, B, RU, FS, F, EUA, €, IRL, RUS, JPY, D, N. 95


15/11/02

11:25

Página 96

presentació Literatura 1. Oda

formada per sis octaves de versos dodecasíl·labs de rima consonant (ABBAACCA/DEEDDFFD/GHHGGJJG/KLLKKMMK/NOONNPPN/QBBQQRRQ /STTSSUUS), que alterna rimes femenines i masculines. Pel que fa al contingut, cal distingir la nostàlgia per l’allunyament de la pàtria, la idealització d’aquesta, la identificació amb la llengua materna, la confusió llemosí-català i l’interès per la tradició literària.

2. Els punts de contacte entre ambdós poemes són els següents: el poeta és lluny de la pàtria

i en fa una remembrança idealitzada; s’enumeren diferents elements destacats de la geografia de la pàtria; es recorda la mare i apareix el concepte de llengua materna, i es vol deixar constància d’un passat, d’una tradició literària. 3. Johann Wolfgang Goethe (Frankfurt 1749 – Weimar 1832). Pensador i literat alemany.

Obra destacada: Els sofriments del jove Werther (1774), Elegies romanes (1795) i la tragèdia Faust. Johann Christoph Friedrich von Schiller (Marbach 1759 – Weimar 1805). Escriptor alemany que estudià medicina a l’acadèmia militar de Stuttgart. El seu interès pel moviment romàntic el féu patir represàlies i va haver de fugir a Mannheim. Obra destacada: Els bandits (1781), Càbales i amor (1784) i Els déus de Grècia (1788). George Gordon Noel Byron (Londres 1788 – Mesolóngion, Grècia, 1824). Poeta romàntic anglès. Sisè baró de Byron. Poeta rebel, d’una extraordinària sensibilitat, excel.lí sobretot en el vers d’intenció polèmica i contingut líric i en les obres satíriques. Gràcies a la seva obra i a la seva biografia, esdevingué el prototipus de l’actitud romàntica europea. Obra destacada: Hores d’oci (1807), La infidel (1813), El corsari (1814) i El setge de Corint (1816). Walter Scott (Edimburg 1771 – Abbotsford 1832). Novel.lista, poeta i publicista escocès. Responsable de la novel.la històrica en l’època victoriana. Obra destacada: Rob Roy (1818), Ivanhoe (1819) i The bride of Lammermoor (1819). Giacomo Leopardi (Recanati 1798 – Nàpols 1837). Poeta italià de família noble. De vasta cultura, deformat, impotent i malaltís. Gran admirador de la cultura grega, de Dant i de Petrarca. Obra destacada: Proses satíriques (1827), Pensieri (1845), Canti (iniciats l’any 1818) i Agli amici suoi di Toscana (1831). John Keats (Londres 1795 – Roma 1821). Poeta anglès de família humil. Estudià medicina i publicà Poems (1817), Endymion (1818) i Lamia and other poems (1820). Va morir a Itàlia de tuberculosi. Victor Hugo (Besançon 1802 – París 1885). Poeta, novel.lista, assagista, dramaturg i pintor francès. És l’autor francès romàntic més fecund. Obra destacada: Odes et ballades (1828), Hernani (1830), Notre-Dame de Paris (1831) i Les misérables (1862).

96


15/11/02

11:25

Página 97

presentació Friedrich Hölderlin (Wurttemberg 1770 – Tübingen 1843). Poeta alemany. Obra destacada: Hyperion (1797), Elegies (1800) i Himnes. A partir de 1805, restà a Tübingen a causa d’una malaltia mental. Alessandro Manzoni (Milà 1785 – 1873). Escriptor italià. Obra destacada: Inni sacri (escrits entre 1812-1822), Il conte de Carmagnola i I promessi sposi (1825-1827). 4. «L’arpa» és una composició escrita per Jacint Verdaguer i inclosa en un recull de l’any

1896, titulat Flors del Calvari, fruit de la darrera etapa del poeta. Aquest poema és format per 56 versos pentasíl·labs. Està estructurat en tres parts desiguals pel que fa al nombre de versos, que va disminuint a mesura que avancem en la lectura. És un intent de conjuminar el calze amb l’arpa, és a dir, els dos vessants de la vida de Verdaguer: la religió i la poesia. La primera part consta de 30 versos. És la més extensa i s’inicia amb la presència de Jesús crucificat (v. 1-4). Aquest Jesús rebutjat pel poble, igual que el poeta, fa un present diví a l’autor, la creu (v. 8), que més endavant es transformarà en una arpa (v. 21-22). És un bé senzill, però molt preuat pel poeta, i que naixerà de l’esqueixament del seu propi calvari (v. 9-10). Observem un segon estadi del recorregut del mite personal de Verdaguer, aquell en què l’harmonia es desestabilitza a causa del rebuig de la mediació del poeta entre l’esfera de la poesia i el món. És el mateix autor qui transformarà la creu en arpa, instrument que s’oposarà a la creu, ja que aquesta és aspra mentre que l’arpa és real (v. 22-23). El poeta intenta portar la creu; però el tercer dia, en veure que Jesús ho aprova fent-li una mitja rialla (v. 18), l’autor converteix la creu en una arpa, de manera que aprofita els elements que formen la creu i identifica el seu calvari amb el de Jesucrist (v. 25-30). Aquesta creu presenta una similitud amb la que apareix en una altra composició de Verdaguer titulada La Pomerola, en la qual la creu serveix per penjar el llaüt del poeta. Cal recordar que l’arpa, la lira o el llaüt eren instruments lligats al món trobadoresc, com també l’arbre del qual pengen. A més, Verdaguer, vinculat a aquesta tradició, assumeix el fet que trobador és sinònim de poeta. La segona part consta de vint versos (v. 31-50). Només començar, trobem l’aprovació de Jesús pel que fa a l’actitud del poeta, que toca l’arpa davant seu i arriba a un estat d’alegria mística i d’exaltació pròpies del Romanticisme (v. 31-34). L’autor és feliç, però demana l’arribada de més sofriments com a font d’inspiració per poder compondre. Es pot observar una identificació entre «penes–cordes» i «ànima» (v. 35-40). Les penes tensen –«són l’arquet»– les cordes de l’ànima i, per tant, podríem dir que creu i arpa són instruments idèntics que pertanyen a dos plans diferents: religió i poesia, dos mons propers a Verdaguer en els quals buscarà refugi. Quan, per diverses circumstàncies, sigui allunyat d’un món, cercarà recer en l’altre. En el vers 41 trobem una apel·lació directa a la creu, que es repeteix en el vers 45. El poeta insisteix en el fet que per a ell és una arpa i per a Jesús una creu; reforça la identificació anterior entre religió i poesia, i entre calvari de Jesús i calvari del poeta, el qual és rebutjat com a mitjancer entre la poesia i el seu públic (v. 45-50), però en marca les diferències. Des del vers 41 fins al 44 es repeteix una idea expressada amb anterioritat (v. 9-10): el regal que Jesús li ha fet és molt preuat pel poeta. Aquest instrument, l’arpa,

97


15/11/02

11:25

Página 98

presentació commociona l’ànima del poeta i el condueix a un estadi de goig místic que li fa desitjar la mort sempre que sigui en companyia de la creu-arpa, la qual li proporciona l’oportunitat d’expressar els seus sentiments i la inspiració com a creador (v. 47-50). La darrera estrofa és la més breu, ja que només té sis versos (v. 51-56), i ens dóna la clau de la inspiració poètica. L’instrument musical, sorgit de la transformació provocada en el poeta a causa del regal diví, és el que permet l’aparició de les composicions de Verdaguer. Aquestes composicions provenen dels patiments interiors i dels sentiments més íntims de l’ànima, i són comparades, seguint la tradició, amb els ocells. Això permet, en part, identificar Jesús i la creu, d’una banda, i Verdaguer i l’arpa, de l’altra (v. 51-54). Els dos darrers versos (v. 55-56) resumeixen el sentit del poema: l’exiliat és el poeta bandejat, a qui s’ajuda a retrobar el camí parlant-li de la pàtria, i que s’identifica amb aquell Jesús que encapçala la composició, rebutjat i crucificat. El poema acaba amb una estructura perfecta. Al començament ja reconeixem un «exiliat» i al final en trobem un altre. A mig camí, però, han coincidit i entre ells s’ha produït la identificació situacional. En conclusió, «L’arpa» és una composició breu de Verdaguer que expressa la provinença de la inspiració poètica i la relació íntima entre dos mons, religió i poesia, en la producció d’aquest autor. 5. Resposta oberta. Recerca bibliogràfica per part de l’alumnat.

unitat

9

Llengua i comunicació 1. a) F; b) V; c) F; d) V; e) F; f) V; g) V; h) F; i) V; j) V; k) V 2. A l’hora de determinar el registre que cal utilitzar en un context comunicatiu, hem de

considerar els factors següents: tema, canal de comunicació, grau de formalitat i intencionalitat. En general les temàtiques generals tendeixen a associar-se a registres poc formals, mentre que les específiques ho fan als formals. El canal també condiciona el registre emprat. A grans trets, podem afirmar que el canal escrit s’ha vinculat al registre formal, i el canal oral, en canvi, a formalitats més baixes. De la mateixa manera, el propòsit objectiu o subjectiu pot incidir en el registre adoptat. Així, l’objectivitat sol anar lligada als registres formals, mentre que la subjectivitat, als informals. Però, probablement sigui el grau de formalitat allò que condiciona més la tria del registre lingüístic. Evidentment els graus de formalitat elevada exigeixen la utilització de registres formals, mentre que els nivells de formalitat baixa impliquen l’ús de registres menys formals.

98


15/11/02

11:25

Página 99

3. L’estàndard hauria de constituir un subconjunt de la normativa. O, dit d’una altra mane-

ra, qualsevol terme o construcció lingüística corresponent a l’estàndard ha de cenyir-se a la normativa, però necessàriament no ha de succeir a l’inrevés. 4. Resposta oberta

a) Condició per assegurar la continuïtat d’una comunitat lingüística. Ocupa un lloc central en el sistema lingüístic i té, per tant, un valor simbòlic i aglutinant. És un element d’estabilitat: neutralitza les diferències existents entre els diversos dialectes. És la varietat del sistema educatiu, dels mitjans de comunicació i de l’Administració. b) En la formació de la varietat estàndard podem distingir dos models fonamentals. En el primer l’estàndard es modula sobre la base d’un dialecte que per raons polítiques o literàries ha tingut una projecció més gran; per exemple, l’italià, el francès, el castellà. Contràriament en el segon model, en la construcció de l’estàndard intervenen en grau divers tots els dialectes; per exemple, euskara batua. 5. Resposta oberta. Els avatars històrics que han sacsejat la història catalana a partir del se-

gle XVI han dificultat la creació i consolidació d’un estàndard català. Cal recordar que la normativització va haver d’esperar fins al segle XX. Un cop superat aquest entrebanc, els breus períodes de normalitat democràtica fins al 1977 i la compartimentació administrativa del domini lingüístic en què derivà el model autonòmic sorgit de la Constitució de 1978 han estat factors decisius a l’hora d’impedir la creació i consolidació d’un model estàndard unitari. A més dels anteriors cal afegir altres factors de caire intern, com ara la desigual implantació de la llengua a l’escola o la falta de grans grups mediàtics compromesos amb la normalització de la llengua. Quant a les característiques de l’estàndard català, caldria un model que fos prou flexible per incloure solucions morfològiques o lèxiques de diferents dialectes, però que alhora fos prou estable perquè tothom el veiés com a model de referència. 6.

culte

estàndard

col·loquial

vulgar anar al canyet dinyar-la

a

expirar

morir

b

dissertar

parlar

garlar

c

libar consumir

beure

mamar

d

satisfer

pagar

gratar-se la butxaca afluixar la mosca

esquitxar

e

jaure

dormir

fer una becaina

clapar

f

esposori noces

boda enllaç

embocar-se

menjar

matar el cuc cruspir-se

manducar

g

piular

99


15/11/02

11:25

Página 100

presentació 7. Resposta oberta.

a) Text de caràcter literari, que incorpora un registre col·loquial i vulgar, caracteritzat per la utilització de freqüents dissimilacions: dingú, vegili, domés, indiccions, iodització de la palatal -ig; o bé síncopes, apòcopes: pro, gafen. Aquests trets permeten veure que es tracta d’un registre poc culturalitzat i, a més, amb inteferències del castellà: afeitar-te, modos, lis, hermanes, lo que. La col·loquialitat, a més, pot detectar-se per la presència d’interjeccions: hala, i de comparacions: com una font. b) Text literari amb un propòsit descriptiu. Per aquest motiu utilitza una tria lèxica suggerent i altament connotativa: canó serpós d’un blau de calitja, i al mateix temps recorre a les personificacions: desempallegant-se, vagarejaven, majestuosament. c) Text de caràcter científic amb una finalitat descriptiva. Per aquesta raó, tot i el caràcter divulgatiu de l’article, apareixen termes científics com ara cumulonimbus o pressió atmosfèrica. d) Text de formalitat elevada, tal com pot comprovar-se amb el tractament que s’empra: excel·lentíssim, digníssims. D’aquí que s’opti per la utilització de la varietat estàndard: construccions sintàctiques complexes, tria lèxica, etc. e) Text científic de caràcter divulgatiu amb utilització de termes científics: interaccions nuclears, nuclis de deutori, protó, neutró. 8. Resposta oberta.

a) Variació dialectal: Rossellonès. Morfologia: pronoms forma plena te (té) Verbs: parli, foti, 1a persona present indicatiu formes pròpies del verb ser: sem Fonètiques: forma tònica pronom (té) Vocals epentètiques: sabes, aferes, dire Demostratius: aqueixa Sintaxi: auxiliaritat verbal amb ser: és esverat negativa amb pas Lèxic: jornal, sous anciens, trucs catalans, xef, donques, qualcús. Registre: literari, però amb la incorporació de característiques col·loquials/vulgars llengua oral i text dialogat; presència freqüent de suspensions (...) Formalitat baixa: tractament de tu Lèxic: frases fetes: treu foc pels queixals Col·loquialismes/vulgarismes: hòsties, conyeries, gros porc, emprenyis, colló, nanà, foti, la mare que el va parir b) Resposta oberta. Podem considerar els aspectes següents: Variació dialectal: valencià Morfologia: verbs: toque, obri Lèxic: servici Registre: varietat funcional literària que incorpora en el diàleg un registre vulgar 100


15/11/02

11:25

Página 101

presentació 9. a) L’anunci estableix un paral·lelisme entre la informació lingüística i l’element ico-

nogràfic. Amb aquesta estratègia, l’ús del cinturó deixa de convertir-se en una imposició derivada del codi de circulació per relacionar-se amb el verb estimar, en mode imperatiu, i amb la presència d’un complement directe de segona persona. Amb aquest recurs el cinturó de seguretat no és tant una prescripció legal com una necessitat vital. b) L’anunci utilitza un dels recursos més habituals en la publicitat: l’associació entre un objecte i el cos humà. El lligam es veu reforçat pel joc de contrast llum/ombra que s’estableix entre la cara del noi/rellotge amb el fons. A banda dels aspectes suggeridors que l’anunci explota àmpliament, el text: «tu desprens energia, aprofita-la» introdueix una segona línia de persuació que recolza en la doble càrrega semàntica que incorporen els mots energia i aprofita-la. Primerament pot fer referència al tipus de funcionament del rellotge, però de l’altra fa referència a la necessitat d’aprofitar el temps. Es tracta, així, d’una nova reutilització del tòpic del tempus fugit, buidat de qualsevol referència filosòfica i posat al servei del consumisme. 10. Resposta oberta.

En primer lloc el text parteix d’una confusió deliberada entre normativa, estàndard i variació funcional (registres). La barreja indiscriminada d’aquests tres conceptes permet a l’autor construir una crítica, que pretén ser sarcàstica, de l’ús lingüístic d’un dels participants. En realitat ambdós interlocutors desconeixen una característica essencial en la confecció de qualsevol text: l’adequació. D’aquí que la conversa establerta entre els dos interlocutors sigui un vertader despropòsit. L’arribada d’un nou interlocutor, que s’adreça en castellà als dos personatges anteriors, només serveix per crear més confusió al voltant de la idea que la llengua només ha de servir per facilitar la comunicació. 11. Resposta oberta. Llorenç Villalonga recorda l’existència a Mallorca de fins a cinc tipus de

tractaments: tu, vós, vostè, vossa mercè, Ell o ella. Ell mateix reconeix haver vist desaparèixer completament el darrer ell/ella, mentre que vossa mercè va quedar reduït a l’àmbit familiar després de la guerra del 14. Durant el s. XX la reducció ha continuat i ha vist com desapareixia de la llengua col·loquial el vós, que, no obstant això, s’ha introduït en el registre de l’Administració. A l’entrada del s. XXI resten únicament tu i vostè, però amb una tendència creixent del primer a ocupar els àmbits en què tradicionalment s’usava el vostè: persones més grans, desconeguts, indicació de respecte, etc.

Gramàtica 1. a) parar; b) trànsit; c) ponen; d) compondre; e) desa; f) llençar; g) eixugues; h) rentar

posar: col·locar; tràfic: comerç; composar: imposar una multa o contribució; guardar: preservar, protegir; llançar: deixar anar amb força enlaire; assecar: treure la humitat; fregar: netejar el paviment 2. a) greix; b) medicina; c) empremtes; d) mesures; e) músculs; f) adreça; g) estavellar; h)

sucar 101


15/11/02

11:25

Página 102

presentació grassa: que conté greix; medicina: medicament; ditades: taca que deixa el dit; mides: mesura lineal; muscles: part superior i lateral de l’espatlla; direcció: costat vers el qual es dirigeix; estrellar: castellanisme; mullar: adherir-se aigua o líquid a un cos 3. a) 1; b) 5; c) 8; d) 6; e) 3; f) 2, g) 4; h) 7; i) 10; j) 9 4. a) 3; b) 1; c) 6; d) 2; e) 10; f) 9; g) 8, h) 7; i) 5; j) 4 5. a) natural (complementari); b) construir (complementari); c) brut (gradació); d) asso-

lellat (gradació); e) dos (gradació); f) amollar (inversió); g) humit (complementari); h) valent (gradació); i) imprecís (gramatical); j) tebi (complementari); k) cuit (complementari); l) matusser (gradació) 6. Resposta oberta. 7. a) 2; b) 6; c) 3; d) 5; e) 4; f) 1 8. Resposta oberta. 9. Els hipònims formen part del camp semàntic en què s’integra l’hiperònim. Així, per exem-

ple, llobarro, mero, llenguado, etc., són hipònims de l’hiperònim peix i alhora poden formar part del camp semàntic de mar. 10. a) 8; b) 9; c) 5; d) 3; e) 6; f) 1; g) 2; h) 7; i) 4 11. a) 8; b) 1; c) 7; d) 2; e) 9; f) 5; g) 6; h) 4; i) 3 12. Resposta oberta.

a) cristall de Bohèmia / vidre de la finestra; b) ruïnes ibèriques / runes de l’edifici sinistrat; c) les ones de la platja / els cabells li fan ondes; d) ret que es posa al cap per retenir els cabells / xarxa de pesca; e) cursa d’obstacles / carrera d’advocat; f) gran: que té mesures considerables / gros: que té un volum considerable; g) medi ambient / mitjà: instrument, mitjans de comunicació; h) l’esquadra enemiga / cal utilitzar l’escaire per fer aquesta làmina; i) dejuni: privació voluntària d’aliments / has de fer-te l’anàlisi en dejú; j) gos de pèl llarg / aquell xicot du els cabells llargs; k) provar la innocència / tasta aquest rostit; l) abonar-se al Liceu / carn adobada, adobar el terreny; m) fets reals, família reial; n) òrgans humans, concert d’orgue; o) té una feina molt ben pagada / el treball corporal és esgotador. 13. Resposta oberta.

a) Enfadat, de tracte difícil. b) No vendre res. c) Adaptar l’opinió o els actes a la conveniència. d) Demostracions exagerades i insinceres. e) Neteja de la casa. f) Fer caure. g) Tenir aspecte ridícul. h) Portar les coses massa enllà. i) Arribar tard. j) Donar importància. No facis cabal del que diu. k) Tenir mala cara. l) Morir.

102


15/11/02

11:25

Página 103

presentació 14. a) Anar vivint. b) Expressió enutjada. c) Esperar un fill abans de casar-se. d) Deixar fer. e)

Galantejar. f) Explicar a la menuda. g) Importunar. h) Guanyar prou per alimentar-se. i) Importunar. j) No convèncer. k) De bon veure. l) Fer enveja. 15. a) No arribar a saber-ho amb certesa. b) Anar malament. c) Irritar. d) Atipar-se. e) Detallar.

f) Anar malament. g) Decaure, esfondrar-se. h) Conèixer com s’ha esdevingut un fet. 16. Els mots sinònims de robar que apareixen en el text són: lladrunyar, fer córrer l’ungla, afaitar

i cisar. A continuació es mostra la classificació segons el grau de formalitat:

17.

formalitat alta

formalitat mitjana

formalitat baixa

desposseir

prendre

fer córrer l’ungla

espoliar

furtar

arrambar amb

extorquir

robar

polir

sostreure

afaitar

defraudar

rapinyar

mot derivat

mot primitiu

lexema

peatge mil·lenària glacera vergonyant detenció eficàcia policial fitxatge triomfar utilització carreró sortida

peu mil glaç vergonya detenir eficaç policia fitxa triomf útil carrer sortir

pe(u)milglaçvergonydeteneficaç policifitxtriomfútilcarrsort-

18. matí: mati-(n)ada, mati-(n)ador, mati-(n)al, mati-(n)ar, mati-(n)ejar, mati-(n)er, mati-

(n)es En tots els casos cal afegir una n eufònica al lexema i, a continuació, el sufix corresponent. arbre: arbr-ot, arbr-eda, arbr-issó, des-arbr-at, arb-ust, arbor-icultor, arbr-ell, arbr-atge En el cas dels derivats d’arbre no cal fer-hi aquest tipus d’afegitó. El mot arboricultor té el lexema del mot culte arbori (arbor-). El derivat desarbrat té un prefix i un sufix. La resta sol tenen un sufix. matí: part del dia compresa entre l’alba i el migdia. matinada: començament del dia. matinador: persona a qui li agrada llevar-se d’hora. matinal: acció o activitat que es fa al matí. matinar: acció de llevar-se de bon matí. matinejar: agradar llevar-se dematí. matiner: que es lleva al matí. matines: part de l'ofici diví i primera de les hores canòniques.

103


15/11/02

11:25

Página 104

presentació arbre: vegetal llenyós. arbrot: el despectiu d’arbre. arbreda: plantació d’arbres. arbrissó: arbre petit. desarbrat: lloc sense arbres. arbust: vegetal llenyós que comença a ramificar des de terra. arboricultor: persona que es dedica a l’arboricultura. arbrell: arbre petit. arbratge: conjunt d’arbres d’una població. 19. incontestable: in-contest-able (prefix-lexema-sufix)

aportacions: a-port-acions (prefix-lexema-sufix) particularitats: part-icular-itats (lexema-sufix-sufix) acurat: a-cur-at (prefix-lexema-sufix) traspuaven: tras-pu-aven (prefix-lexema-morfema verbal) rebaixament: re-baix-a-ment (prefix-lexema-sufix) disgregació: disgreg-ació (lexema-sufix) acollir: a-coll-ir (prefix-lexema-sufix) 20. a) preexistir; b) prepirineu; c) pretext; d) predominant; e) precolombí; f) preromà; g) pre-

científic; h) premeditat; i) prejudici; j) predisposar; k) prehistòria; l) preconcebut 21.

primitiu

infix

derivat

primitiu

infix

derivat

ceba

-all-

ceballot

crit

-an-

cridaner

blanc

-in-

emblanquinar

magre

-itx-

magritxol

(es)prim

-atx-

esprimatxar

sang

-on-

sangonera

llarg

-ar-

allargar

nom

-en-

nomenar

22. a) migpartir: partir en dues parts iguals; b) aiguabarreig: ajuntar-se barrejant llurs aigües dos

o més rius, torrents, etc.; c) menysprear: considerar una persona com a indigna d’estima; d) caragirat: persona que canvia d’idea, que trenca la paraula donada; e) carvendre: fer pagar cara alguna cosa; f) camatrencat: persona o animal a qui han trencat una pota o les potes; g) capficar-se: preocupar-se greument per una cosa; h) corprendre: captivar el cor a algú. 23. rentaplats, llançaflames, comptagotes, paracaigudes, dragamines, eixugamans, parabrisa,

portaequipatges, muntacàrregues, curtcircuit, salvavides, gratacel, caganiu busca-raons, para-sol, porta-revistes, mata-rates, gira-sol

Repassem l’ortografia 1. 1 altocúmulus; 2 sociocultural; 3 lligacama; 4 dentinasal; 5 capipota; 6 grecoromà; 7 indo-

xinès; 8 centpeus; 9 sordmut; 10 filferro; 11 capgròs; 12 labiodental; 13 menysprear; 14 fisicoquímic; 15 terratinent

104


15/11/02

11:25

Página 105

presentació 2.1 tric-trac; 2 pengim-penjam; 3 no-tolerància; 4 bescomte; 5 vicerector; 6 sud-coreà; 7 adéu-

siau; 8 sud-africà; 9 perclorat; 10 maldecap; 11 cul-se-sac; 12 nord-oest; 13 cloc-cloc; 14 pesudoderivat; 15 usdefruit; 16 zum-zum; 17 abans-d’ahir; 18 a cuita-corrents; 19 ultraconservador; 20 vetesifils. 3. aplom: seguretat; a plom: caure verticalment.

daltabaix: caure, haver-hi un...; dalt a baix: mirar de dalt a baix. almenys: com a mínim; al menys: al menys lluny possible. aleshores: llavors; a les hores: a les hores de menjar. 4. 1 camió cisterna; 2 pica-soques; 3 futbol sala; 4 guarda-robes; 5 decret llei; 6 de soca-rel;

7 mà morta; 8 nou ric; 9 bocamoll; 10 cerca-raons

Literatura 1. Activitat oberta. Es poden repartir els autors i comentar oralment allò més rellevant.

Stendhal (Grenoble 1783 – París 1842). Nom amb què és conegut l’escriptor francès Henry Beyle. Obres destacades: Le rouge et le noir (1830), La Chartreuse de Parma (1839), Vie de Henry Brulard (publicada pòstumament el 1913). Honoré de Balzac (Tours 1799 – París 1850). Escriptor francès. Obra destacada: La Comédie Humaine, títol ideat per l’autor el 1842 i sota el qual s’apleguen un conjunt de novel·les agrupades en temes (escenes de la vida privada, escenes de la vida de província, escenes de la vida parisenca...); en formen part Le père Goriot, Eugénie Grandet, La cousine Bette entre d’altres. Gustave Flaubert (Rouen 1821 – Croisset, Normandia 1880). Novel·lista francès. Obres destacades: Madame Bovary (1857), Salammbô (1863), Éducation sentimentale (1870). Lev N. Tolstoi (Iasnaia Poliana 1828 – Astapovo 1910). Escriptor rus. Obres destacades: Guerra i Pau (1867), Anna Karenina (1874-1877), La mort d’Ivan Ílitx (1886), Sonata a Kreutzer (1890). Fiodor M. Dostoievski (Moscou 1821 – Sant Petersburg 1881). Escriptor rus. Obres destacades: Crim i càstig (1866), El jugador (1866), L’idiota (1866), Els germans Karamàzov (1878). Charles Dickens (Landport, Hampshire 1812 – Gadshill, Kent 1870). Novel·lista anglès. Obres destacades: Pousthumous Papers of de Pickwick Club (1837-1839), Oliver Twist (1838), A Christmas Carol (1843), David Copperfield (1849), A tale of two cities (1859). Benito Pérez Galdós (Las Palmas de Gran Canària 1843 – Madrid 1920). Novel·lista, dramaturg i articulista. Obres destacades: Episodios nacionales (conjunt de novel·les lligades per les aventures fulletonesques del seu protagonista (1873-1879, 1a sèrie; 1898-1912, les altres). El amigo Manso (1882), Tormento (1884), La de Bringas (1884), Fortunata y Jacinta (1886 i 1887), Miau (1888). Leopoldo Alas (Clarín) (Zamora 1852 – Oviedo 1901). Novel·lista, periodista i assagista. Obres destacades: la novel·la La Regenta (1884-1885) i els reculls de contes i novel·les curtes Pipà (1886), Doña Berta, Cuervo, Superchería (1892). 105


15/11/02

11:25

Página 106

presentació 2. • Costumistes: seleccionen la realitat, els interessa descriure’n només una part que es

correspon amb les escenes, els personatges i les activitats més tradicionals i pintoresques, i que, en un món en procés de canvi, estan a punt de desaparèixer. Descripció nostàlgica. Escenes de la vida quotidiana i personatges típics dels barris populars o del món rural. • Realistes: observació i descripció de la realitat en la seva globalitat (allò bo però també allò dolent). Punt de vista objectiu i crític; absència de sentimentalismes i idealitzacions. • Naturalistes: la realitat es converteix en un instrument d’observació i d’experimentació per investigar les lleis que regeixen la societat i les persones. S’hi apliquen mètodes científics. Sovint es fixa l’atenció en els ambients més marginals i desagradables de la societat que cal reformar. 3. Activitat oberta. Cal comentar fonamentalment dos aspectes que Zola qüestiona: la pèr-

dua d’objectivitat provocada per l’entendriment del narrador i la idealització dels personatges. 4. Activitat oberta. Cal comentar fonamentalment la manera com Zola defensa la funciona-

litat de la creació literària i es mostra en desacord amb la manifestació literària gratuïta, és a dir, que obeeixi només a inquietuds personals estètiques. Oller defensa en canvi l’aportació individual de l’artista a l’hora de crear una obra.

106

GD Llengua Catalana i Literatura 1r Batx

Recommend Documents