Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC02
Vídeo Prova d’ Avaluació Continuada 01 (PAC02) Pregunta 1 Cerca a YouTube o a qualsevol altre portal on s'exposin clips de vídeo, dos exemples on s'apliquin temperatures de color diferent: en el primer cas de "temperatura de color alta" i en el segon de "temperatura de color baixa". Un cop els hagis trobat copia la URL en l'espai corresponent indicant aproximadament quan apareix temporalment ( en minut i segon ) i comenta molt breument la finalitat expressiva que persegueixen amb aquesta opció. a) URL amb exemple de temperatura de color alta. Detall del temps en minut/segon Los Otros • http://www.youtube.com/watch?v=yyq7BTFEdbI
• (0:05-0:10 || 0:31-0:33 || 0:45-0:48 || 1:02 || 1:201:26)
Comenta la finalitat expressiva. En aquest enllaç podrem visualitzar el tràiler de la pel·lícula "Los Otros", d'Alejandro Amenábar. Els talls a dalt assenyalats presenten una il·luminació amb una clara tendència al blau, oferint doncs una temperatura de color alta. Aquests clips mostren una clara finalitat expressiva. La seva il·luminació evoca fredor, neguit, angoixa... Les fonts de llum tendeixen clarament al blau per generar escenes fosques, pàl·lides i amb poca vida. Donen poca amplitud als espais i fan que l'espectador pugui sentir la claustrofòbia que viuen els protagonistes. És sens dubte una il·luminació ideal per crear una atmosfera angoixant, pròpia d'un film de terror.
-1-
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC02 b) URL amb exemple de temperatura de color baixa. Detall del temps en minut/segon Dior J'adore [New Film] • http://www.youtube.com/watch?v=mXrWiJcmvBI
• (1:15-1:30) Comenta la finalitat expressiva. En aquest enllaç podem visualitzar el darrer spot de Dior, protagonitzat per Charlize Theron. Tot i que hem escollit els darrers quinze segons com a paradigma del que ens ocupa, cal remarcar que tota la seqüència descansa sobre una il·luminació que tendeix als vermells i els taronges, oferint una temperatura de color baixa. Podríem trobar infinitat de motius a l'elecció d'aquest tipus d'il·luminació, però tenint en compte quin és l'origen i el "target" de l'anunciant, podem afirmar sense por a equivocar-nos que es busca clarament la idea de calidesa i de glamour. Les tonalitats es mouen constantment al voltant dels daurats, recordant potser la vàlua i l'exclusivitat de l'or. I anant un pèl més enllà crec que la il·luminació, juntament amb la planificació de les escenes, no només ofereixun producte càlid, sinó que ven exclusivitat, luxe i posició social.
Pregunta 2 -2-
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC02 Observa el següent clip publicitari: http://www.youtube.com/watch?v=cFA21vxN5w4&feature=related a) Explica com tracta la profunditat de camp des del segon 53 fins al segon 57. La profunditat de camp es tracta a partir de la relació establerta entre l'enfocament dels motius principals (la copa i l'ampolla de cervesa) i el desenfocament del fons. Això provoca que la profunditat de camp sigui baixa, ja que el centre d'atenció (el focus) es bolca sobre la copa i l'ampolla de cervesa, deixant el fons completament pla en un segon terme. Reduir la profunditat de camp ens podrà resultar molt interessant sempre que vulguem
centrar
l'atenció
de
l'espectador en un motiu per sobre de la resta de motius que hi ha dins de l'enquadrament.
b) Comenta també què cal fer per augmentar la profunditat de camp en un rodatge. •
Obertura de diafragma: treballar amb un diafragma tancat farà que la quantitat de llum que entra a la càmera sigui menor. Cal evitar però tant la sobreexposició com la subexposició. Una presa massa clara o massa fosca fa que els motius perdin focus i es desdibuixin, afectant de manera significativa a la reducció de la profunditat. Per això una obertura correcta ens permetrà captar els motius amb nitidesa i donar major profunditat a la nostra escena.
•
Distància del motiu: un motiu allunyat de l'objectiu dotarà de major profunditat de camp a l'escena. Cal tenir en compte que com més proper tinguem un motiu a la càmera major preponderància tindrà sobre la resta d'elements, restant força a la resta de motius de l'enquadrament.
•
Angle visual de l'objectiu: treballar amb focals curtes ens donarà major amplitud. Els objectius de gran angular amplien la perspectiva, mentre que les focals llargues la comprimeixen.
•
Il·luminació: planificar escenes amb llum de fons ens ajudarà a ampliar l'escena, ja que els motius queden més ben enfocats i es pot percebre de manera més clara la relació que s'estableix en els mateixos.
•
Plans sonors: la profunditat no només es pot generar a partir de la imatge. Les diferents intensitats dels plans sonors d'una escena faran que l'espectador pugui crear el seu propi mapa mental, dotant de major o menor profunditat una escena. Així doncs, qualsevol element sonor allunyat de la càmera emetrà un so de menor intensitat i per tant de major profunditat.
-3-
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC02 Pregunta 3 Observa les escenes on apareix l’actriu Rita Hayworth en el següent enllaç. http://www.youtube.com/watch?v=3CSYpHojCs0
a) Descriu com s’ha planificat la il.luminació. Mentre visualitzem l'escena ens anem adonant de la importància que juguen les ombres. En un espai reduït i completament envoltat de tonalitats que tendeixen al blanc (rajoles blanques, banyera, cortina, el cos nu de la noia,...), s'ha plantejat una il·luminació en to alt (o clau alta) que presenta un contrast baix entre les zones clares i les fosques, predominant la llum suau i les ombres poc pronunciades. •
Tipus de llum: la llum direccional hauria provocat ombres dures. Així doncs, la planificació no s'ha fet a partir d'un sol punt de llum artificial. La presència de diferents punts de llums genera força llum difusa, provoca la dispersió dels rajos i, en conseqüència, l'atenuació de les ombres, que es fan suaus i gairebé transparents.
•
Tipus d'ombra: les hombres que es creen en l'escena són ombres que están associades al motiu. El fet que l'escena estigui despullada de motius secundaris centra completament l'atenció sobre el motiu principal i això permet obviar altres elements que puguessin introduir ombres independents no desitjades dins de l'enquadrament. Cal puntualitzar aquí que es nota certa diferència entre les ombres generades per l'actriu abans i després de l'aparició del seu assassí. Els primers plans mostren unes ombres més difuses que els plans on l'actriu agonitza. Probablement es deu a la proximitat que hi ha amb la paret, però el cert és que és en aquests darrers plans quan la protagonista adquireix més pes i volum dins de l'escena.
•
Transició de la llum: el pas de llum a ombra es fa amb una transició suau, sense grans salts perceptius. Aquest tipus de transició suavitza la imatge de la noia, que no destaca excessivament sobre el fons blanc de les rajoles. Probablement s'han emprat difusors o s'ha projectat la llum sobre alguna superfície blanca.
Ara bé, com ha de planificar la il·luminació per arribar a crear aquests efectes? Doncs cuidant amb molta cura l'ubicació dels punts de llum: 1. llum principal (o de clau): situada una mica per sobre del motiu (45º aprox.) i lateralment a l'actriu, hi ha un sol focus l'il·lumina, donant volum al motiu dins de l'enquadrament i evitant la duplicitat d'ombres no desitjades.
-4-
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC02 2. llum de farcit: realitzar una escena només amb llum de clau pot generar ombres dures amb una ràpida transició de la llum. En aquest cas aquest resultat no interessava, fet pel qual s'ha generat llum de farcit a partir d'un focus ubicat en el costat oposat a la llum principal. Aquesta disposició afavoreix la disminució de l'ombra i ajuda a transparentar-la. Tal i com es pot obsevar en el clip, l'ombra projectada per la noia és pot percebre però de manera difusa i poc contrastada. Malgrat tot, s'ha intentat que la llum de farcit no s'igualés amb la llum de clau ja que això hauria provocat la completa desaparició de l'obra, fet que hauria aplanat el motiu principal, fent-li perdre volum i profunditat. 3. llum de contrallum: situat just al costat del bastiment de la porta es pot observar un focus de llum. Aquest punt de llum direccional provoca un efecte de contrallum quan es grava contra ell mateix. El motiu queda il·luminat per la part posterior i es retalla la seva silueta, perdent la definició dels detalls perquè aquests queden totalment enfosquits. En una clara intencionalitat narrativa, aquest tipus d'il·luminació genera suspens ja que permet mantenir en l'anonimat a la persona que ha aparegut en escena.
b) Comenta breument la selecció d’aquest tipus de llum amb la seva finalitat expressiva. Tal i com ja hem avançat en la resposta anterior, la il·luminació d'aquesta escena conté una clara intenció narrativa i expressiva. El fet que la il·luminació sigui de to alt presenta una escena sense forts contrastos d'il·luminació, on la noia queda completament integrada dins de l'entorn. Tota aquesta planificació es justifica per la necessitat de donar pes a l'entrada del personatge anònim que mata a la víctima. Narrativament el contrast és molt fort, ja que es passa d'uns plans en què la il·luminació és suau a uns plans en que la llum genera forts contrastos, servint a l'espectador una forta càrrega dramàtica i una bona dosi de suspens.
-5-
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC02 Pregunta 4 En un muntatge ideològic poden intervenir diferents situacions en què es desenvolupen tècniques de diferent índole. La temàtica, la composició dels plans i el guió de la situació pot ser clau en el desenvolupament del mateix. Tens l'encàrrec de produir un videoclip per promocionar via web les illes gregues i el seu turisme, en 10 segons. Descriu 5 plans que inclouries en un muntatge ideològic per a aquest videoclip. Abans d'embracar-nos en l'enregistrament caldria plantejar-se què és el que es vol oferir. Com que disposem de 10'' i cins plans, plantejarem cinc conceptes que vulguem transmetre, un per cada pla, i a partir d'aquí desenvoluparem el contingut del pla. Pla
CONCEPTE
DESCRIPCIÓ
1
entorn paradisíac
El que publicitem és un lloc d'una gran bellesa natural.
(PG)
Aquest pla presentarà un pla general de la costa retallada d'una de les illes gregues a la que ens dirigim. Buscarem un dia radiant, amb un sol esplèndit i la mar calmada. El pla pretendrà ser subjectiu, recollint la panoràmica que una parella de turistes pot copsar des de la coberta del creuer on viatgen.
2
exclusivitat
El que publicitem és un lloc d'accés exclusiu.
(PC)
El segon serà un pla de conjunt que intenta transmetre una idea d'exclusivitat. A les illes gregues no s'hi pot arribar amb cotxe, autocar o tren. Per fer-ho cal anar-hi per mar. Situant la càmera sobre la sorra, presentarem una llanxa potent tripulada per un jove de pell bruna que deixa els turistes a peu de platja on els espera un noi amb el cotxe en marxa.
3
gastronomia
El que publicitem és un lloc on gaudir dels petits plaers de la vida.
(PC)
Les illes gregues són un dels punts per excel·lència de la dieta mediterrània. En aquesta tercera present plantejarem un pla de conjunt semipicat que en un primer pla agafarà lateralment als dos turistes asseguts al voltant d'una taula farcida de plats típics i que en un segon terme mostrarà el vessant costerut i ple de vegetació que s'acaba endinsant en una mar blava i calmada. D'aquesta manera tornem a reforçar la noció d'entorn paradisíac i d'exclusivitat.
4
relax
El que publicitem és un lloc ideal per desconnectar.
(PP)
La quarta presa serà un primer pla que mostrarà els peus dels turistes recolzats sobre el petit mur de pedra que tanca la terrassa on han estat
-6-
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC02 dinant. Entre els seus peus es veurà la posta del sol. Els pantalons de fil arremangats a mitja cama, els peus nus sobre el mur i la llum tènue del capvespre voldran transmetre la idea de que el temps passa lentament sense importar als turistes, disposats a seguir gaudint de la tranquil·litat del lloc i del moment. 5
caràcter mediterrani
El que publicitem és un lloc per gaudir del caràcter mediterrani.
(PG)
El darrer pla de la promo serà un pla general de la terrassa il·luminada amb un fil de fanals de llum càlida, ja de nit. Els nostres turistes estaran gaudint amb la gent forània del ball candenciós i elegant d'un sirtaki, enmig de rialles i mirades de complicitat.
Pregunta 5
La majoria de televisions públiques i privades tenen diferents serveis informatius durant el dia. Al començar els mateixos acostuma a veure’s un clip d’entrada d’uns segons de durada. Tenim exemples diversos a YouTube, como la del Telediario, o del Telenotícies de TV3 a • http://www.youtube.com/watch?v=REHjHeApSE&feature=PlayList&p=81810CB5BC6FB4F4&index=3 • http://www.youtube.com/watch?v=A06svTUzG7Q&feature=related
a) En aquest tipus d’edicions de vídeo ¿es tracta d’una edició vertical o horitzontal? Raona la resposta. Les capaçaleres del informatius es basen en l'edició vertical. A diferència de l'edició de vídeo horitzontal, on el concepte de continuïtat demana planificar de manera acurada le preses per evitar salts que dificultin l'edició, la composició de vídeo vertical permet introduir en un sol pla diferents elements de manera conjunta. Aquesta simultaneïtat permet que aquests elements interactuin de manera constant entre ells. La verticalitat ve donada pel desenvolupament de programes d'edició de vídeo que permeten treballar de manera vertical sobre la línia de temps, creant un ordre d'apilament entre les diverses capes que la formen. D'aquesta manera es pot treballar de manera conjunta la continuïtat dins d'un clip i alhora entre diferents clips que comparteixen espai dins de la línia de temps.
-7-
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC02
Pregunta 6 Et fan un encàrrec on et proposen com a responsable per enregistrar una seqüència de vídeo que ja té guió, semblant a la que podràs veure en el següent enllaç. • http://www.youtube.com/watch?v=7EYAUazLI9k&feature=related Donat que es tracta d'un projecte en què hauran d'intervenir diferents persones, adoptant diferents papers, a les que segurament també caldrà contractar, comenta les dues qüestions que es plantegen.
-8-
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC02 a) Quin
equipament
tècnic
creus
que
es
necessitarà
per
aconseguir
l’enregistrament de les imatges? IL·LUMINACIÓ
Aquest projecte ha estat gravat en un gran espai interior, fet que segurament ha obligat a realitzar les preses basant-se en la llum artificial del propi edifici. Per altra banda, no podem obviar que una de les cartes amb què compten els productors d'aquest projecte és el factor sorpresa, fet que probablement els va obligar a minimitzar la infraestructura pròpia d'un rodatge per obtenir les reaccions espontànies del públic. En aquest sentit, una càmera és més fàcil d'escamotejar que una estructura d'il·luminació, detall que ens fa pensar que nivell d'il·luminació l'equipament devia ser inexistent o molt bàsic.
SO
Una de les parts més importants d'aquesta seqüència és el so, base de la coreografia dels actors. La megafonia de l'Estació Central devia sevir de base per la coreografia. Però el so d'ambient és molt difícil de controlar i tot sovint els sistemes de megafonia no ofereixen una bona qualitat de so. Per això penso que segurament l'edició va mesclar so d'ambient captat en directe amb el track del tema principal per donar una millor qualitat d'àudio.
IMATGE
L'enregistrament de la seqüència s'ha fet amb un equip multicàmera. Visualitzant la gravació amb atenció es poden observar: • preses realitzades amb càmeres de mà, situades a peu de plaça capten detalls propers tant del públic com dels ballarins. Es nota que estan gravades sense suport ja que en algun moment l'enquadrament experimenta algun moviment. • preses realitzades amb càmeres fixes situades al pis superior de l'edifici: 1. situada en una cantonada, una d'elles està preparada per recollir el pla general de la seqüència. 2. una segona càmera elevada i centrada recull plans generals picats de les accions conjuntes dels diferents ballarins ballarins. 3. la resta de càmeres enregistren plans de conjunt i plans sencers que recullen les reaccions del públic. De manera anàloga a la producció televisiva, durant l'edició s'escolliran les preses més adients per mantenir un bon ritme i un fil argumental adient.
-9-
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC02
Preses realitzades amb càmeres de mà, situades a peu de plaça.
Càmera preparada per recollir el pla general de la seqüència.
Càmera elevada i centrada per enregistrar plans generals picats.
- 10 -
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC02
Càmeres que recullen les reaccions del públic.
b) Quin equip humà de videoproducció creus que necessitaràs per a la seva realització? Partim de la base que la tasca que se'ns encomana és una tasca de producció que englobarà totes les tasques d'intendència, organització i finançament d'aquest projecte. D'entrada el projecte que ens encarreguen ja parteix d'un estudi previ. Així doncs, no caldrà reunir un grup de persones que es plantegin quina serà la idea que caldrà comunicar ni el "target" o "diana" a la que anirà dirigit. El fet que el projecte ja tingui un guió fet ens estalvia aquesta feina. Ara la qüestió serà conformar un equip que treballi en les tres fases del nostre projecte: la preproducció, la producció i la postporducció. PREPRODUCCIÓ
L'activitat que estem realitzant s'emmarcaria dins d'aquesta fase. En aquest estadi necessitarem un equip de gent que ens ajudi a reunir el grup de videoproducció necessari, alhora que preveurà tots els aspectes relacionats amb contractació, sol·licitud de permisos als estaments pertinents, previsió de despeses i disponibilitat de tots els recursos materials necessaris. Malgrat que aquest equip no es veurà directament implicat en el procés d'enregistrament la seva tasca és vital per evitar imprevistos que puguin alterar el devenir de la gravació i la posterior edició.
PRODUCCIÓ
El nostre projecte es duu a terme gravant una única seqüència, fet que exigeix la màxima eficiència. Tan sols es diposa d'una oportunitat per realitzar-la amb èxit. Per enregistrar aquest projecte necessitarem: • un director que s'encarregui de planificar l'enregistrament a partir del guió donat. • uns operadors de càmera amb experiència per dur a la pràctica les indicacions donades pel director. • uns tècnics de so amb experiència en la gravació de plans sonors a
- 11 -
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC02 l'exterior. Vist el resulat final del nostre projecte, l'àudio és una de les parts més
importants
de
la
nostra
producció.
Caldrà
assegurar
que
l'enregistrament és bo per facilitar el treball d'edició a l'estudi. • un director de fotografia i el seu equip per controlar la il·luminació de la seqüència. Igual que passa amb el so, s'està gravant en un lloc públic, fet que no permet controlar al 100% tots els factors que influeixen sobre la llum. De manera anàloga al que hem comentat abans, disposar d'una bona direcció de fotografia ens facilitarà la feina d'edició. • un equip de coreografia en el cas que aquesta part també recaigui sota la nostra responsabilitat. • un equip de muntadors per organitzar de manera eficient el muntatge de tota la infraestructura de gravació (cablejat, càmeres, micròfons,...). POSTPRODUCCIÓ
Un cop feta la gravació caldrà donar editar el material. Per fer-ho serà necessari comptar amb la participació d'un equip de muntadors d'edició i un equip d'edició de so, tot i que si l'edició es fa fora de línia (off-line) aquesta tasca pot recaure sobre una sola persona que fa alhora de muntador i d'enginyer de so. Serà interessant que sigui un professional amb experiència en ambdòs àmbits ja que aquest aspecte ens ajudarà a reduir despeses.
Pregunta 7 Elaborar amb Adobe Premiere un clip de vídeo de 10 segons de durada on sols hi hagi un títol. Es valorarà el domini dels diferents recursos que ofereix la “Finestra de Títol” (font, moviment, color, ús de figures geomètriques, opacitat…) i la seva combinació aplicats amb sentit de la creativitat i originalitat. Pots exposar un títol, rètol o tema relacionat amb l’assignatura o sobre qualsevol temàtica o idea que et sigui d’interès. En acabar el procés d’edició i d’exportació,
cal pujar-lo
a Youtube, Vimeo,
DailyMotion, etc., per afegir posteriorment l’enllaç en la resposta.
URL http://vimeo.com/33810977
- 12 -
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC02 Pregunta 8
Escriu un article de divulgació per publicar a MOSAIC (http://mosaic.uoc.edu/), on apareguin els conceptes que es relacionen seguidament: llum de base, intracamp, mapa mental, formats de vídeo, steadycam, temperatura de color, postproducció, intraquadre, banda sonora, el.lipsi Realitzar un projecte de vídeo requereix un plantejament previ que ens ajudarà a planificar de manera correcta el treball d'enregistrament i a més ens ajudarà a evitar imprevistos i despeses no contemplades. Aquesta serà la fase de preproducció. En aquest estadi haurem de tancar el nostre guió, l'equip de professionals amb què treballarem, les localitzacions i el material que emprarem i la previsió del pressupost necessari per assolir el projecte plantejat. Un cop enllestida la preproducció, molt recomanable per no dir imprescincible, entrarem en el procés de producció. Aquest serà el moment de portar el guió a l'enregistrament. Òbviament, serà necessari comptar amb un bon equip d'operadors de càmera, així com amb un grup de persones experimentades en l'enregistrament de so. Però una de les parts que tot sovint passen més desapercebudes per l'espectador és la il·luminació. Poder comptar amb el concurs d'un bon director de fotografia serà bàsic per dotar el nostre projecte de l'atmofesra desitjada i per evitar salts entre les diferents escenes si és que aquestes s'enregistren en diferents localitzacions o diferents moments del dia. Dit així sembla fàcil, però a la pràctica demana ser un bon coneixedor del fenòmen de la llum. Entre altres coses perquè abans d'enregistrar una escena el director de fotografia haurà de controlar
la llum de base, és a dir, la intensitat de llum que s'haurà d'aconseguir. No
és irrellevant aquest pas previ, doncs de la lluminositat que es vulgui per a una escena dependrà el diafragma amb què treballarà la càmera. Paral·lelament, el director de fotografia haurà de mantenir un diàleg fluït amb el director del projecte per establir quina serà la
temperatura de color que es desitja donar al projecte. Si la temperatura de color
és alta la il·luminació haurà de tendir als colors blavosos. Si, per contra, la temperatura de color és baixa la llum tendirà als colors vermellosos. En funció de l'opció i del lloc d'enregistrament, el director de fotografia haurà de triar els filtres adients o bé haurà d'aconsellar en quin moment del dia serà més recomanable enregistrar. Tot i que sempre és molt recomanable tenir planificats tots el detalls, actualment es pot fer una bona feina d'edició digital per subsanar algun d'aquests punts. Un cop establerta la il·luminació comença la feina dels operadors de càmera. Entre tots els que podem trobar en un rodatge potser destaca per la seva aparositat i perícia l'operador de l'steadycam. Aquesta càmera permet gravar en moviment sense un suport fix, evitant les vibracions pròpies de la gravació domèstica. Per aconseguir-ho se serveix d'un braç fix i un joc de contrapesos que va subjectat al cos de l'operador. Abans d'enregistrar cal tenir en compte que el nostre metratge serà limitat i que en algun moment haurem
- 13 -
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC02 d'emprar alguna tècnica que ens permeti condensar la història. Aquest és el cas de l'el·lipsi, un recurs narratiu que permet sintetitzar i explicar una història en un període de temps que habitualment és menor que el temps real de l'acció. El propi espectador s'encarregarà de dotar de contingut aquestes seqüències a partir del mapa
mental que va establint ell mateix al llarg del visionat.
Un cop finalitzada la producció entrarem en la fase de postproducció, dirigida a muntar i editar els clips i optimitzar la sonorització del metratge. Especial cura caldrà tenir la
banda sonora, conjunt
d'arranjaments musicals que donen personalitat i contingut al que es vol transmetre. Pel que fa a l'edició del material en brut, caldrà triar un
format de vídeo digital adient. Nosaltres ho
farem per norma general en DV-PAL, sistema europeu amb una mida de fotograma de 720x576 i 25fps. En cas que haguéssim de treballar per algun projecte dirigit al mercat americà treballarem amb DV-NTSC, amb una mida de fotograma de 720x480 i 30fps. L'últim pas de la postproducció serà la publicació, moment en què també caldrà triar el format en què quedarà acabat el projecte. Tot i que podríem treballar en formats de vídeo analògic (compost, separat o per components), actualment s'ha consolidat el format digital. En aquest cas, la publicació comportarà una compressió de les dades. Processos com l'intracamp (compressió espacial que s'aplica entre elements d'un mateix camp o semiimatge) o l'intraquadre (compressió espacial que s'aplica entre elements d'un mateix quadre o imatge) es duen a terme en aquest punt. Això ens permetrà exportar el treball final en qualsevol dels formats digitals de publicació disponibles: MPEG-1, MOEG-2, H264 o FLV entre d'altres.
- 14 -
