ESCALETA
ACTE I SEQÜÈNCIA 1: AMOR D’INFÀNCIA ESCENA 1 EXT. PATI DE L’ESCOLA. DIA En Max i la Sara parlen mentre la resta de nens juguen. Ell se la mira amb els ulls ben oberts. Li diu que si vol ser la seva amiga ell la tractarà com a una princesa de conte. Li vol fer un petó a la galta i ella li diu que tanqui ells ulls. En Max ho fa i la Sara marxa mentre ell espera ansiosament el petò de la Sara. Quan finalment obre els ulls ella s’ha esvaït. Fa mitja volta i marxa capcot. ESCENA 2 INT. PASSADÍS DE L’ESCOLA. DIA En Max està recolzat sobre la paret, al costat de la porta de la seva classe de Segon d’ESO. Per davant seu passa La Sara amb un vestit blanc de fil, se’l mira i li pica l’ullet. En Max s’incorpora però no s’atreveix a anar a parlar amb ella. La Sara segueix caminant. Se li escapa un somriure mentre llegeix un paperet amb un número de telèfon al costat d’un nom. SEQÜÈNCIA 2: AMOR PRINCIPIANT ESCENA 3 EXT. PISCINA DE L’HOTEL. DIA Tots els alumnes són al viatge de final de Batxillerat a Eivissa. En Max i la Sara parlen dins de l’aigua mentre la resta de companys juguen. En Max es mira la Sara i li diu que si ella encara vol l’estimarà i la cuidarà tota la resta de la vida com a una princesa de conte. Li demana a la Sara que tanqui els ulls i li fa un petó. Ella el correspon. ESCENA 4 INT. PASSADÍS DE L’HOTEL. NIT La Sara s’acomiada d’en Max al replà de l’hotel i marxa. Quan arriba davant de la porta de la seva habitació dubta un moment, fa mitja volta i camina fins a l’habitació que hi ha tres portes més enllà. Truca i s’obre la porta. La Sara somriu amb ironia, una mà l’agafa, l’estira cap a dins i tanca. SEQÜÈNCIA 3: AMOR PÚBLIC
2. ESCENA 5 INT. BOTIGA DE FLORS. DIA En Max passa per la floristeria del barri de camí cap a l’escola on treballa. Recull el ram de 25 roses que ha encomanat (un per cada any que fa que coneix a la Sara). Saluda a l’Amparo, que li entrega el ram amb un somriure d’orella a orella mentre li diu que el temps passa volant. Sembla que fes quatre dies que corria amb pantalons curts. Li torna canvi, li fa una abraçada i li desitja sort. ESCENA 6 EXT. PATI DE L’ESCOLA. DIA És l’hora de la sortida. En Max espera que la Sara el vingui a recollir. Ella treballa en una important consultaria financera i avui és el seu dia de festa. Quan la Sara arriba en Max clava un genoll a terra amb el ram a la mà i li pregunta si vol ser la seva princesa de conte la resta de la seva vida. La Sara dubta un moment, se li escapa mitja rialla, mira al seu voltant i finalment diu que sí. En Max abraça la Sara i a ella se li dibuixa una ganyota que intenta recordar un somriure. La mirada li queda perduda en l’infinit. ACTE II SEQÜÈNCIA 4: AMOR ESPERAT ESCENA 7 INT. ESTUDI D’EN MAX. DIA Es veu una fotografia d’en Max i la Sara somrient i abraçats a la piscina de l’hotel d’Eivissa. Al costat del marc de fotos s’hi veu una caixeta amb dues aliances. Sona el telèfon. És la Sara, que li diu que a la feina ha sorgit un imprevist i haurà de ser fora fins dijous. En Max s’ofereix per acompanyar-la a l’aeroport però la Sara li diu que no cal perquè marxa acompanyada d’altres companys de feina i l’empresa els paga el desplaçament. En Max li desitja bon viatge, li diu que la trobarà a faltar i penja el telèfon. ESCENA 8 INT. RECEPCIÓ DE L’ESCOLA. DIA Avui és dijous 22, darrer dia d’escola. Abans de sortir s’acomiada de la Isabel, la recepcionista de l’escola. La Isabel li diu que mentre dinava ha parat atenció a la informació del temps. Les previsions pel cap de setmana són boníssimes, en Tomàs Molina ha donat sol i temperatures càlides tot el cap de setmana. En Max li confessa que se sent feliç perquè ara ja té a tocar de dits el que sempre ha desitjat. En aquest precís instant rep una trucada de la Sara. La Isabel se’l mira i li diu que l’agafi, que ja acabaran d’explicar-se les batalletes davant d’un cafè quan tornin al setembre. En Max s’acomiada dient adéu amb la mà mentre surt per la porta tot despenjant el telèfon.
3.
SEQÜÈNCIA 5: AMOR OCULT ESCENA 9 INT. CUINA. DIA És divendres al matí. En Max avui no va a treballar i es lleva tard. Es dutxa, es vesteix i se’n va a la cuina a esmorzar. Allà es troba amb la seva mare, que mentre cuina es mira el rellotge de la paret i amb cara de condescendència li diu que més val que s’esperi una estona a dinar enlloc d’esmorzar perquè se li ajuntarà una cosa amb l’altra. En Max comenta que no és que tingui massa gana i la mare li comença a canturrejar "en Max està nervio-ós!, en Max està nervio-ós!...", talment com si fos una col·legiala a l’hora del pati. A en Max se li escapa una riallada, agafa a la seva mare i l’axieca del terra, li dóna una volta i la torna a deixar a terra. Tots dos s’abracen. ESCENA 10 INT. CASA DELS PARES D’EN MAX. DIA En Max es lleva de la migdiada. La seva mare li diu que la Sara ha passat per casa i li ha deixat la targeta de la floristeria amb l’adreça exacta i l’hora en què s’ha de recollir el ram de la núvia i la flor de la solapa per a ell i el padrí. Amb les presses s’ha deixat l’iPhone. Uns minuts més tard truca per dir que no pateixin, és el telèfon de la feina i avui ja no el necessitarà. SEQÜÈNCIA 6: AMOR COMPARTIT ESCENA 11 INT. HABITACIÓ D’EN MAX. NIT En Max posa la clau al portal de casa, ha sortit a prendre una cervesa amb els amics, la darrera de solter. Entra al pis i se’n va al seu estudi. Repassa els darrers detalls. En aquell moment sona un bip-bip i de manera automàtica el desbloqueja amb el seu pin compartit i llegeix el missatge. A la cara se li dibuixa una fugaç ganyota de dolor. Es queda mirant la pantalla durant una estona, l’atura i es queda mirant per la finestra. Agafa la seva jaqueta d’una revolada i li diu als seus pares que surt a fer un vol. ACTE III SEQÜÈNCIA 7: AMOR PROPI ESCENA 12 INT. ESTUDI D’EN MAX. DIA En Max s’acaba de vestir davant l’armari. La seva mare el crida pregunta si ho té tot preparat. caixa de les aliances encara és
del mirall de la porta de des del menjador i li Ell mira la seva taula. La oberta al seu lloc. Mira
4. cap a la porta, torna a mirar-se la caixa de les aliances i se li escapa un sí amb determinació. ESCENA 13 INT. ESGLÈSIA. DIA En Max espera davant l’altar acompanyat pel padrí. L’església és plena de gom a gom. La Sara no es fa esperar massa i entra radiant agafada del braç del seu pare. Poc a poc va enfilant el passadís central fins que arriba a altar. El pare de la Sara xuxiueja unes paraules a l’orella d’en Max, aquest somriu i els deixa sols. ESCENA 14 INT. ESGLÈSIA. DIA En Max i la Sara estan l’un assegut al costat de l’altre. L’oficiant demana els anells per poder continuar amb la litúrgia. Ningú es mou. En Max tanca els ulls i es posa d’empeus, s’aclareix la gola i es dirigeix als convidats. Els diu que la caixa de les aliances s’ha quedat a casa, entre un marc de fotos i el mòbil de la feina de la Sara. Al marc hi ha una foto de la Sara i ell abraçats a la piscina de l’hotel on van començar a festejar ja fa anys. Al mòbil hi ha una foto de la Sara i l’Àlex fent-se un petó a la piscina de l’hotel on es van allotjar la setmana passada, acompanyada d’un petit missatge:" Malgrat tot, la setmana vinent seguirem estimant-nos per a tota la vida... com fins ara!". I al mig s’hi han quedat els anells, oblidats. Ha decidit no casar-se. L’Àlex ha estat company de feina de la Sara i amic d’en Max tota la vida, tant que avui el seu padrí de noces... massa coses per compartir. I dirigint-se als seus amics, els recorda que la barra lliure està pagada, tothom que vulgui és convidat al restaurant. SEQÜÈNCIA 8: AMOR ESCENA 15 INT. FLORISTERIA/RECEPCIÓ DE L’ESCOLA. DIA En Max passa per la floristeria de l’Amparo de camí cap a l’escola i hi compra una rosa. És mitja tarda i falten pocs dies per començar el curs. Arriba a la recepció i allà troba la Isabel, amb els seus auriculars inalàmbrics arreglant papers a la seva taula. La Isabel somriu quan el veu. Abans que li pugui di res en Max li regala la rosa que duia amagada darrere de l’esquena. "Només una?", pregunta la Isabel fent-se l’ofesa. "Sí, només una!", diu en Max. "De moment ja n’hi ha prou. Anem a fer un cafè ara que sóc solter?" li pregunta en Max. Mentre es veu el marc de fotos buit a sobre de la taula de l’estudi d’en Max la Isabel li pregunta si no havia estat sempre un noi solter. "No...", li diu en Max, "... abans érem tres".
