Guia Coneixement del medi 5 PRIMËRIA
Grup Promotor Santillana
La Guia didàctica de Coneixement del medi 5, per a cinquè curs d’Educació Primària, és una obra col·lectiva concebuda, creada i realitzada al Departament de Primària de Grup Promotor / Santillana, sota la direcció de José Tomás Henao i Maria Àngels Andrés Casamiquela.
Text del llibre de l’alumne: G. Comas, L. Etxebarria, B. Forés, À. Martí, J. I. Medina, A. Moral, A. I. Pérez, A. Rodríguez i J. Rubió. Text de la Guia didàctica: G. Comas i A. Sánchez-Ramal. Il·lustració: P. Coulbois, C. Fernández, C. Salom, J. Santos i B. Seguí. Edició: G. Comas, A. Sagristà i A. Sánchez-Ramal.
Introducció Projecte La Casa del Saber . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . IV Educació Primària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . VI Les competències bàsiques del currículum. . . . . . . . . VII Recursos per al cinquè curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . VIII Recursos per al sisè curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . X Continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XII Les competències bàsiques en l’àrea del Coneixement del medi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XIV Programa d’ESTUDI EFICAÇ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XVIII Treballar amb mapes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XX El llibre de l’alumne . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XXII La guia didàctica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XXVIII
Guia didàctica PRIMER TRIMESTRE Unitat 0. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8A Unitat 1. La unció de nutrició . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12A Unitat 2. La unció de relació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26A Unitat 3. El planeta Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40A Unitat 4. La protecció del medi ambient . . . . . . . . . . 54A Recull trimestral 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68 SEGON TRIMESTRE Unitat 5. La matèria i les propietats que té . . . . . . 76A Unitat 6. Les orces i el moviment . . . . . . . . . . . . . . . . 90A Unitat 7. El relleu de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102A Unitat 8. El clima i la vegetació de Catalunya . . . 116A Recull trimestral 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128 TERCER TRIMESTRE Unitat 9. La població i les activitats econòmiques a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 136A Unitat 10. La prehistòria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150A Unitat 11. L’edat antiga . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 164A Unitat 12. L’edat mitjana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 176A Recull trimestral 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 192 Annex: Glossari - Làmines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200
Projecte La Casa del Saber Un projecte ben fonamentat
Una casa per a tots
La Casa del Saber persegueix una educació de qualitat que aciliti l’èxit escolar dels alumnes. És ruit d’un llarg procés d’investigació d’ investigació i debat. En el disseny hi han participat mestres, pedagogs, psicòlegs, editors, dissenyadors, il·lustradors i molts altres proessionals proessionals que hi han aportat la seva illusió i els seus coneixements. La seva eina i la llarga experiència de Grup Promotor / Santillana onamenten la solidesa d’aquest projecte.
La Casa del Saber procura aconseguir l’equitat l’ equitat en l’educació, de manera que tots els alumnes trobin una resposta apropiada al seu ritme d’aprenentatge i a les seves condicions personals. Per assolir l’equitat, el projecte planteja una auvalors, amb una atenció espetèntica educació en valors, cial a la tolerància, la convivència, la cura del medi ambient i altres valors que promouen la construcció d’un món millor per a tots. Aquest projecte pretén també que els alumnes reconeguin i valorin la diversitat cultural de la societat en què vivim. La Casa del Saber és un espai on hi cabem tots: alumnes, mestres, pares...
Els mestres, els alumnes i els pares poden diposiSaber. tar la seva coniança en La Casa del Saber.
IV
La Casa del Saber, el nou projecte de Grup Promotor / Santillana, és un espai educatiu en el qual els alumnes poden adquirir les capacitats que necessiten per al seu desenvolupament personal i social.
Els pilars del projecte
• Contribuir al desenvolupament de les competències
bàsiques que ha d’adquirir l’alumnat al llarg de l’ensenyament obligatori. Des de totes les àrees s’aavoreix el desenvolupament de les competències següents, que són les que els alumnes necessiten per desenvolupar-se en la societat actual: Pensar i comunicar ■ Descobrir i tenir iniciativa ■ Conviure i habitar el món ■ Ser i actuar de orma autònoma Dins d’aquestes quatre grans competències bàsiques, n’hi trobem d’altres que són interdependents, de manera que alguns elements d’aquestes es creuen o aborden perspectives complementàries. El desenvolupament i la utilització de cadascuna necessita al seu torn les altres: – Competències per aprendre a aprendre. – Competències culturals, socials i ciutadanes. – Competències en comunicació lingüística. – Competències matemàtiques de raonament, de càlcul, de resolució de problemes… – Competències d’aplicació de coneixements adquirits. – Competències en el coneixement i la interacció amb el món. – Competències en higiene i salut. – Competències per prevenir i resoldre conlictes. – Competències en el tractament de la inormació i la competència digital. – Competències artístiques. – Competències en educació viària. – Competències aectives. – Competències en participació. ■
La Casa del Saber s’apuntala en tres principis: • Promoure un aprenentatge eficaç que permeti
l’alumne desenvolupar satisactòriament les habilitats que ha d’adquirir en el Cicle superior de Primària. Es tracta de garantir un aprenentatge sòlid dels continguts curriculars onamentals d’aquest cicle. Per aconseguir-ho, a més dels llibres de l’alumne, oerim múltiples recursos per explicar, reorçar, complementar i avaluar els continguts onamentals. • Aplicar el coneixement a la vida quotidiana, quotidiana, de
manera que els nens i nenes siguin capaços d’actuar satisactòriament en la seva vida diària. Així doncs, pretenem que els alumnes es desenvolupin en les situacions comunicatives en què es trobin immersos, acin servir els seus coneixements matemàtics per resoldre problemes de cada dia i acin ús dels continguts apresos per comprendre i per prendre decisions sobre el seu entorn natural i social.
V
Educació Primària FINALITAT I OBJECTIUS
Segons el Decret d’ordenació curricular de l’educació primària de la Generalitat de Catalunya, la finalitat de l’Educació Primària és «proporcionar a tots els nois i noies una educació que els permeti assegurar un sòlid desenvolupament personal, adquirir les habilitats i les competències culturals i socials relatives a l’expressió i comprensió oral, a l’escriptura, al càlcul, a la resolució de problemes i als coneixements bàsics de la ciència, la cultura i la convivència; desenvolupar la competència d’expressar el que s’ha après; d’explicar amb raons coherents, fiables i ben justificades el seu punt de vista i la seva opinió, de saber escoltar el punt de vista dels altres amb respecte i d’arribar a acords quan sigui necessari; desenvolupar les habilitats socials, d’esforç, treball i estudi; expressar el sentit artístic, la creativitat i l’afectivitat; i conèixer els elements bàsics de la llengua, la història, la geografia i les tradicions del país que permetin el seu arrelament.»
•
•
•
•
•
En l’apartat en què s’enumeren els objectius de l’etapa, el Decret exposa el següent: «L’educació primària ha de contribuir a desenvolupar les habilitats i les competències que permetin als nois i a les noies: •
•
•
VI
Conèixer, valorar i aplicar els valors i les normes de convivència per ser un ciutadà o ciutadana lliure capaç de prendre compromisos individuals i col·lectius, respectar els drets humans i acceptar el pluralisme propi d’una societat democràtica. Tenir consciència del valor del treball individual i col·lectiu i desenvolupar hàbits d’esforç i treball en l’estudi, així com actituds de confiança, amb iniciativa personal, autodisciplina, sentit crític i responsabilitat. Adquirir habilitats per mantenir i millorar el clima de convivència, i per prevenir i resoldre conflictes de manera pacífica tant en l’àmbit familiar com en l’àmbit escolar i social.
•
•
•
•
•
Conèixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferències entre les persones; i defensar l’aplicació dels drets humans en tots els àmbits de la vida personal i social, sense cap tipus de discriminació. Conèixer i utilitzar de manera apropiada tant la llengua catalana, com la llengua castellana, i si escau l’aranès, així com una llengua estrangera. Desenvolupar les competències matemàtiques bàsiques i ser capaç d’aplicar-les a les situacions de la vida quotidiana. Conèixer, valorar i estimar l’entorn natural, social i cultural per reforçar el sentiment de pertinença i arrelament al país i ser capaç de prendre compromisos responsables per mantenir o canviar elements d’aquest entorn. Utilitzar diferents representacions i expressions artístiques en la construcció de propostes plàstiques i musicals. Seleccionar i valorar la informació rebuda o aconseguida per mitjà de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Desenvolupar les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en la manera de relacionar-se amb els altres. Aplicar, en contextos diversos, els diferents coneixements adquirits i els recursos propis, a fi de resoldre de manera creativa problemes, situacions personals i necessitats de la vida quotidiana. Valorar la importància de la higiene i de la salut, i acceptar les seves característiques personals i ser respectuós amb les dels altres. Adquirir els elements bàsics d’una correcta educació viària i les actituds de respecte que afavoreixin la prevenció d’accidents de trànsit.»
Les competències bàsiques EN EL CURRÍCULUM
La Llei Orgànica d’Educació i el Decret curricular de la Generalitat de Catalunya presenten una novetat important: la incorporació de les competències bàsiques al currículum. En el Decret curricular, concretament, s’afirma que «la finalitat central de cadascuna de les àrees curriculars és el desenvolupament de les competències bàsiques, tot tenint en compte que cadascuna de les àrees o matèries contribueix al desenvolupament de diferents competències i, a la vegada, cada una de les competències bàsiques s’assolirà com a conseqüència del treball en distintes àrees o matèries. Per tant, l’eficàcia en la consecució de les competències bàsiques depèn d’una bona coordinació de les activitats escolars de totes les àrees curriculars.» Sobre aquest mateix assumpte, la Llei diu el següent: «El currículum s’estructura a l’entorn d’àrees de coneixement, que és on s’han de buscar els referents que permetran el desenvolupament de les competències en aquesta etapa.» Així, doncs, a cada àrea s’inclouen referències explícites sobre la seva contribució a aquelles competències bàsiques a les quals s’orienta en més gran mesura. D’altra banda, tant els objectius com la pròpia selecció dels continguts pretenen assegurar-ne el desenvolupament.
Què entenem per competència bàsica Entenem per competència bàsica la capacitat de posar en pràctica d’una manera integrada, en contextos i situacions diferents, els coneixements, les habilitats i les actituds personals adquirides.
Les competències bàsiques o clau tenen les característiques següents: •
•
•
Promouen el desenvolupament de capacitats més que no pas l’assimilació de continguts, encara que aquests estan presents a l’hora concretar-se els aprenentatges. Tenen en compte el caràcter aplicatiu dels aprenentatges , ja que s’entén que una persona «competent» és aquella capaç de resoldre els problemes propis del seu àmbit d’actuació. Es fonamenten en el seu caràcter dinàmic, ja que es desenvolupen de manera progressiva i poden ser adquirides en situacions i institucions formatives diferents.
Tenen un caràcter interdisciplinari i transversal, ja que integren aprenentatges procedents de diverses disciplines acadèmiques.
•
•
Són un punt de trobada entre la qualitat i l’equitat . D’una banda, amb elles s’intenta garantir una educació que doni resposta a les necessitats reals de l’època en què vivim (qualitat). D’altra banda, es pretén que siguin assimilades per tot l’alumnat, de manera que serveixin de base comuna a tots els ciutadans i ciutadanes (equitat).
Les competències clau o bàsiques són, doncs, aquells coneixements, destreses i actituds que tots els individus necessiten per a la seva realització i desenvolupament personal, per a la seva inclusió a la societat i per a la seva incorporació al món de l’ocupació. Les competències s’haurien d’haver adquirit al final de l’ensenyament obligatori, i haurien de constituir la base d’un continu aprenentatge al llarg de tota la vida.
El concepte de competència inclou tant els coneixements teòrics com les habilitats o coneixements pràctics i les actituds. Va més enllà del saber i del saber fer o aplicar, perquè inclou també el saber ser o estar.
VII
Recursos per al cinquè curs RECURSOS PER ALS ALUMNES
RECURSOS PER AL PROFESSOR
Llibres
Guies didàctiques
• Llengua
catalana 5
• Llengua
castellana 5. Más Plural
• Matemàtiques • Coneixement • Música
5
del medi 5
5. Inclou CD
• Dibuix
i pintura 5
• Religió
catòlica 5
• Essential • Drawing
Science 5
• Guia
didàctica de Llengua catalana 5 – Inclou CD
per al programa de Comprensió i expressió oral • Guia
didáctica de Llengua castellana 5. Más Plural – Inclou CD per al programa de Comunicació oral
• Guia
didàctica de Matemàtiques 5 • Guia didàctica de Coneixement del medi 5 • Guia didàctica de Música 5 – Inclou 2 CD amb cançons, exercicis i audicions
and painting un 5
• Lectures
5
• Diccionari
escolar
Recursos per a l’aula Mapes muts interactius • Mapes
murals d’Espanya, d’Europa i del món, amb noms per treure i posar
Quaderns
Material manipulable per a Matemàtiques
13 de Matemàtiques • Quadern 14 de Matemàtiques • Quadern 15 de Matemàtiques
geomètrics: cons, prismes, cilindres, eseres, cub, piràmides... • Instruments per a la pissarra: regle, compàs, transportador, escaire i cartabó • Desenvolupament dels cossos geomètrics • Plaó per treballar raccions • Figures planes • Bitllets i monedes
• Activitats.
Coneixement del medi 5 • Les TIC en el coneixement del medi 5 • Les competències lingüística i matemàtica des del Coneixement del medi 5
Làmines de Matemàtiques
• Ortograia
Làmines de Coneixement del medi
• Nombres
• Làmines
• Quadern
13 de Llengua • Quadern 14 de Llengua • Quadern 15 de Llengua • Quadern
i operacions • Problemes de Matemàtiques • Activitats amb mapes • Activitats de Ciències Naturals • Càlcul mental
VIII
• Cossos
• Classes
de quadrilàters, classes de triangles, polígons, el cercle i la circumerència, tipus d’angles, cossos geomètrics per treballar el cos humà, mapes de Catalunya, d’Espanya, d’Europa...
Làmines de Llengua • Models de conjugacions verbals Llengua catalana • Models
de conjugacions verbals Llengua castellana
Recursos digitals • Guia
didàctica Dibuix i pintura 5 • Guia didàctica de Religió catòlica 5 • Guia del diccionari escolar • Teacher’s Book Essential Science 5 • Teacher’s Book Drawing and Painting un 5
• CD
Recursos didàctics
• CD
Documents curriculars
• CD
Solucionari. Cicle superior
Programa d’Estudi Eficaç • Manual
per al proessorat
Recursos per avaluar • Recursos
per a l’avaluació. Llengua catalana 5 • Recursos per a l’avaluació. Lengua castellana 5. Más Plural • Recursos per a l’avaluació. Matemàtiques 5 • Recursos per a l’avaluació. Coneixement del medi 5
Recursos per atendre la diversitat • Fitxes
de reorç i ampliació. Llengua 5 • Fitxes de reorç i ampliació. Llengua castellana 5. Más Plural • Fitxes de reorç i ampliació. Matemàtiques 5 • Fitxes de reorç i ampliació. Coneixement del medi 5 • Més recursos. Llengua catalana 5 • Més recursos. Lengua castellana 5. Más plural • Més recursos. Matemàtiques 5 • Més recursos. Coneixement del medi 5 • Treballar amb mapes
Recursos per treballar les competències • 100
propostes per millorar la competència en comunicació lingüística • 100 propostes per millorar la competència matemàtica • 100 propostes per millorar la competència en el coneixement i interacció amb el món ísic
IX
Recursos per al sisè curs RECURSOS PER ALS ALUMNES
RECURSOS PER AL PROFESSOR
Llibres
Guies didàctiques
• Llengua
catalana 6
• Llengua
castellana 6. Más Plural
• Matemàtiques • Coneixement • Educació • Música
6
del medi 6
per a la ciutadania
6. Inclou CD
• Dibuix i pintura 6 • Religió
• Guia
didàctica de Llengua catalana 6 – Inclou CD
per al programa de Comprensió i expressió oral • Guia
didáctica de Llengua castellana 6. Más Plural – Inclou CD per al programa de Comunicació oral
• Guia
didàctica de Matemàtiques 6
• Guia
didàctica de Coneixement del medi 6
• Guia
didàctica de Educació per a la ciutadania
catòlica 6
• Essential • Drawing
Science 6
and painting un 6
• Lectures
6
• Diccionari
escolar
Quaderns
Recursos per a l’aula Mapes muts interactius • Mapes
murals d’Espanya, d’Europa i del món, amb noms per treure i posar
Material manipulable per a Matemàtiques
16 de Matemàtiques • Quadern 17 de Matemàtiques • Quadern 18 de Matemàtiques
geomètrics: cons, prismes, cilindres, eseres, cub, piràmides... • Instruments per a la pissarra: regle, compàs, transportador, escaire i cartabó • Desenvolupament dels cossos geomètrics • Plaó per treballar raccions • Figures planes • Bitllets i monedes
• Activitats.
Coneixement del medi 6 • Les TIC en el coneixement del medi 6 • Les competències lingüística i matemàtica des del Coneixement del medi 6
Làmines de Matemàtiques
• Ortograia
Làmines de Coneixement del medi
• Nombres
• Làmines
• Quadern
16 de Llengua • Quadern 17 de Llengua • Quadern 18 de Llengua • Quadern
i operacions • Problemes de Matemàtiques • Activitats amb mapes • Activitats de Ciències Naturals • Càlcul mental
X
• Cossos
• Classes
de quadrilàters, classes de triangles, polígons, el cercle i la circumerència, tipus d’angles, cossos geomètrics per treballar el cos humà, mapes de Catalunya, d’Espanya, d’Europa...
Làmines de Llengua • Models de conjugacions verbals Llengua catalana • Models
de conjugacions verbals Llengua castellana
Recursos digitals • Guia
didàctica de Música 6 – Inclou 2 CD
amb cançons, exercicis i audicions • Guia
didàctica Dibuix i pintura 6
• Guia
didàctica de Religió catòlica 6
• Guia
del diccionari escolar
• Teacher’s
Book Essential Science 6
• CD
Recursos didàctics
• CD
Documents curriculars
• CD
Solucionari. Cicle superior
Programa d’Estudi Eficaç • Manual
per al proessorat
Recursos per avaluar • Recursos
per a l’avaluació. Llengua catalana 6 • Recursos per a l’avaluació. Lengua castellana 6. Más Plural • Recursos per a l’avaluació. Matemàtiques 6 • Recursos per a l’avaluació. Coneixement del medi 6
Recursos per atendre la diversitat • Fitxes
de reorç i ampliació. Llengua 6 • Fitxes de reorç i ampliació. Llengua castellana 6. Más Plural • Fitxes de reorç i ampliació. Matemàtiques 6 • Fitxes de reorç i ampliació. Coneixement del medi 6 • Més recursos. Llengua catalana 6 • Més recursos. Lengua castellana 6. Más plural • Més recursos. Matemàtiques 6 • Més recursos. Coneixement del medi 6 • Treballar amb mapes
Recursos per treballar les competències • 100
propostes per millorar la competència en comunicació lingüística • 100 propostes per millorar la competència matemàtica • 100 propostes per millorar la competència en el coneixement i interacció amb el món ísic
XI
Continguts
CINQUÈ CURS CONTINGUTS
UNITAT
La respiració
L’excreció
La sang i l’aparell circulatori
La unció de relació
El sistema nerviós
El sistema nerviós i els moviments
La coordinació interna
1 2
La funció de relació
3
El planeta Terra
L’estructura de la Terra
L’escorça canvia
El sistema solar
L’univers
4
La protecció del medi ambient
Els ecosistemes
La nutrició en els ecosistemes
El medi ambient
La protecció del medi ambient
5
La matèria i les propietats que té
Les propietats de la matèria
Les mescles i les substàncies pures
Els canvis d’estat
Els canvis químics
6
Les forces i el moviment
El moviment i la velocitat
La orça de la gravetat i el moviment
Les màquines simples
Les unitats de relleu de Catalunya. Les terres del nord
El relleu del centre, el sud i el litoral de Catalunya
Els rius de Catalunya
La Catalunya seca
Llacs, embassaments i canals de Catalunya
7
El relleu de Catalunya
8
El clima i la vegetació de Catalunya
El clima de Catalunya
La Catalunya humida
9
La població i les activitats econòmiques a Catalunya
La població de Catalunya
La població El sector i el sector primari secundari a Catalunya a Catalunya
El sector terciari a Catalunya
El paleolític
El neolític
L’edat dels metalls
El territori de Catalunya en la prehistòria
Ibers, celtes i colonitzadors
Els romans a Hispània
El territori de Catalunya en l’edat antiga
El començament de l’edat mitjana
El inal de l’edat mitjana
La vida a Al-Andalus
10 La prehistòria 11
L’edat antiga
12
L’edat mitjana
XII
El procés digestiu
La funció de nutrició
La vida als regnes cristians
El territori de Catalunya en l’edat mitjana
SISÈ CURS CONTINGUTS
UNITAT
1
Les persones i la salut
2 La reproducció
La salut i la malaltia
Riscos per a la salut
Les malalties ineccioses
Els caràcters sexuals
La ecundació
L’embaràs i el part
La cèl·lula
Els éssers pluricel·lulars: animals i plantes
Els altres éssers vius
El tractament de les malalties
3
Els éssers vius
4
Màquines, tecnologia i societat
Les màquines i els usos que en em
Les parts d’una màquina
Els operadors mecànics
Els avenços tècnics i la societat
5
L’electricitat i el magnetisme
Les càrregues elèctriques
Els imants i el magnetisme
El corrent elèctric
Els circuits elèctrics
6 L’energia
L’energia i les seves propietats
La calor i la llum
La producció d’electricitat
L’energia en la nostra societat
7
La Terra i els mapes
El planiseri ísic
El relleu i les aigües d’Europa
El planiseri polític
El relleu peninsular. La Meseta Central
Les muntanyes exteriors a la Meseta, les depressions, les illes i les costes
Rius, llacs El clima i embassaments mediterrani a Espanya i la seva vegetació
La representació de la Terra
8
El relleu, el clima i els paisatges d’Espanya
9
La població i les activitats econòmiques a Espanya
Característiques i distribució de la població espanyola
El sector primari i el sector secundari a Espanya
Els serveis a Espanya
10
Les institucions de Catalunya, Espanya i Europa
Les institucions de Catalunya
L’organització territorial d’Espanya
Les institucions d’Espanya
Les institucions de la unió europea
11
L’edat moderna
Els Reis Catòlics. El descobriment d’Amèrica
L’imperi dels Àustria
La crisi de l’imperi
La societat i la cultura en l’edat moderna
El segle XIX
La vida en el segle XIX
De la dictadura de Primo de Rivera a la de Franco
La transició i la democràcia
12
L’edat contemporània
El clima oceànic, el de muntanya i el subtropical. La vegetació
XIII
Les competències bàsiques en l’àrea de Coneixement del medi DESENVOLUPAMENT DE LA COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC Per assolir aquesta competència, cal que l’alumnat:
Sigui capaç d’explicar com funciona el cos humà, amb la finalitat d’actuar per prevenir malalties i conservar la salut pròpia i la dels altres.
Al cicle superior, l’alumnat aprendrà com són i com funcionen els principals aparells i sistemes del cos humà, i com duen a terme les tres funcions vitals. A més, coneixerà algunes malalties i reflexionarà sobre la manera de preservar la seva salut.
Sigui capaç de reflexionar de manera crítica i de manifestar actituds responsables sobre el medi ambient.
En aquest cicle, l’alumnat comprendrà què és el medi ambient, quines accions el malmeten i quines mesures ajuden a conservar-lo. També serà conscient de la seva responsabilitat personal en la preservació del medi natural. A més, valorarà els espais naturals de l’Estat espanyol i en coneixerà diferents categories.
Sigui capaç d’aplicar coneixements científics per explicar el món físic i resoldre problemes de la vida quotidiana.
Al cicle superior, l’alumnat aprendrà com estan constituïts el nostre planeta, el sistema solar i l’Univers. També estudiarà nocions bàsiques sobre la matèria, l’energia, i les forces simples i complexes, que li permetran comprendre fenòmens quotidians. D’altra banda, aprofundirà en el coneixement sobre com funcionen algunes màquines simples i compostes.
XIV
Sigui capaç d’explicar amb criteris científics el funcionament dels éssers vius i la seva interacció amb el medi natural i amb els éssers humans.
L’alumnat comprendrà durant aquest cicle l’organització cel·lular dels éssers vius. Així mateix, reconeixerà éssers dels cinc regnes. A més, podrà explicar les relacions bàsiques que hi ha entre els components d’un ecosistema.
Sigui capaç de comprendre les característiques dels diferents paisatges i entorns per valorar-ne la diversitat i per orientar-se en l’espai.
En aquest cicle, l’alumnat aprendrà a reconèixer com són els elements del paisatge –relleu, rius, vegetació i clima– de Catalunya, d’Espanya i també el relleu d’Europa. També aprendrà a interpretar un mapa de relleu i a localitzar punts en un planiseri.
DESENVOLUPAMENT DE LA COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA Per assolir aquesta competència, cal que l’alumnat:
Sigui capaç d’entendre l’organització social i econòmica en els entorns propers per participar com a ciutadà actiu en la vida social.
Al cicle superior, l’alumnat estudiarà l’organització política de Catalunya, d’Espanya i de la Unió Europea. També aprendrà les dades bàsiques sobre les activitats econòmiques, la població i les institucions de Catalunya i d’Espanya, i també les institucions europees. A més, participarà activament en debats, diàlegs i posades en comú sobre dierents temes.
Sigui capaç de reconèixer fets i personatges del passat per comprendre el present en el seu entorn proper.
En aquest cicle, l’alumnat aprendrà a reconèixer les característiques de cada etapa històrica i a explicarne l’evolució. També aprendrà a situar ets rellevants de la història en una seqüència temporal.
Sigui capaç de comprendre i valorar la realitat social per conviure de manera tolerant i solidària.
Al cicle superior, l’alumnat relexionarà sobre la importància de les lleis i de les institucions autonòmiques, estatals i europees. A més, aprendrà a posar-se en el lloc d’altres persones que viuen situacions conlictives i suggerirà maneres de resoldre conlictes.
XV
CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI AL DESENVOLUPAMENT D’ALTRES COMPETÈNCIES BÀSIQUES Competència comunicativa lingüística i audiovisual
En l’àrea de Coneixement del medi es presenten diferents tipus d’informació: textos expositius, cartells, notícies, fulletons, etc., que permeten treballar la competència lectora. A més, es desenvolupen les habilitats de comunicació oral per mitjà d’activitats d’intercanvi d’opinions sobre diferents temes.
Competència matemàtica
Des del coneixement del medi, de manera especial en els temes relacionats amb les ciències i la geografia, es contribueix a desenvolupar aquesta competència proposant la interpretació i l’expressió matemàtica dels fets i els fenòmens. Al cicle superior es treballen nocions relacionades amb la interpretació numèrica del món físic (la mesura del temps, la distància i la velocitat, la introducció a la mesura de la matèria i la mesura de diferents elements meteorològics) i de la societat (demografia i activitats econòmiques).
Tractament de la informació i competència digital
Aquesta àrea contribueix al tractament de la informació per mitjà de múltiples activitats d’observació i descripció de la realitat, i també de registre i classificació d’informació en diferents formats, com ara taules, fitxes, escrits...
Competència artística i cultural
Des d’aquesta àrea s’afavoreix el coneixement i la valoració d’expressions culturals d’altres societats i èpoques. També s’afavoreix el desenvolupament d’aquesta competència en la mesura en què l’observació guiada i sistemàtica d’il·lustracions forma part de les habilitats pròpies de l’educació artística. En l’àrea de Coneixement del medi es duen a terme activitats de creació plàstica i es promou el desenvolupament d’aquesta competència per mitjà d’una acurada selecció estètica de les il·lustracions i les fotografies.
XVI
Competència d’aprendre a aprendre
En aquesta àrea es treballen dierents tècniques per seleccionar, organitzar, interpretar i memoritzar inormació. A més, es proposa una seqüenciació acurada de les activitats d’aprenentatge i s’oereixen molts resums i dierents tipus de gràics i d’organitzadors gràics. Al començament de les unitats es dóna l’oportunitat de recordar el que es coneix sobre el tema en qüestió, per vincular els coneixements nous amb els ja adquirits.
Competència d’autonomia i iniciativa personal
En l’àrea de Coneixement del medi, les múltiples activitats d’aplicació de coneixements i de solució de problemes de la vida diària –especialment el programa Sóc capaç de...– promouen el desenvolupament d’aquesta competència. Igualment, la manera en què s’han redactat els textos i les activitats permet que els alumnes acin el seu treball de manera autònoma.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES EN CONEIXEMENT DEL MEDI 5
UNITATS 1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
Competència en el coneixement i la interacció amb el món ísic Competència comunicativa lingüística i audiovisual Tractament de la inormació i competència digital Competència artística i cultural Competència d’aprendre a aprendre Competència d’autonomia i iniciativa personal Competència matemàtica Competència social i ciutadana
XVII
Programa d’Estudi Eficaç
PROGRAMA D‘ESTUDI EFICAÇ A I R À M I R P
El projecte La Casa del Saber pretén, al cicle superior de Primària, preparar els alumnes perquè arontin amb èxit l’ESO. El programa d’ESTUDI EFICAÇ és una eina per assolir-ho. Amb aquest programa es pot entrenar els alumnes en l’ús de tècniques i habilitats que els seran molt útils en la s eva vida acadèmica.
t a r o s s e f o r p l a r e p s o s r u c e R
Manual per al proessorat Refexions, estratègies i activitats per treballar les tècniques d‘estudi, la preparació d‘avaluacions i la presentació de treballs
Aquest programa té quatre components:
1. Manual per al professorat
Grup Promotor Santillana
Conté relexions, estratègies, suggeriments didàctics i itxes otocopiables. Comprèn tres grans apartats: tècniques d’estudi, preparació d’avaluacions escolars i presentació de treballs.
Tècniques d’estudi
Tècniques d’estudi
Tècniques d’estudi
Subratllar Subratllardesenvolupa: L’atenció. La concentració. La capacitat d’anàlisi.
Aquest apartat inclou les habilitats següents, que permeten als alumnes consolidar l’aprenentatge dels continguts, a mesura que van estudiant un tema:
1. En què consisteix subratllar Subratllar implica detectar allò que resulta important dins d’un text. Però ens importa sempre el mateix? Depenent de quins objectius perseguim, podem realitzar dierents tipus de subratllat. És possible que només pretenguem localitzar unes dades en el text; potser hi busquem la idea essencial i les idees secundàries que conté, o pot ser que vulguem examinar-lo de manera detallada. Segons l’objectiu que ens plantegem, resultarà pertinent subratllar més o menys quantitat de text.
2. Per a què subratllem Subratllem paraules clau per generar marcadors mentals . Aquest tipus de subratllat és útil especialment per aprendre conceptes i per explicar-ne després el signiicat. En la digestió participen diverses parts de l’aparell digestiu: A la boca, els aliments s’esmicolen amb les dents i es mesclen amb la saliva, produïda per les glàndules salivals. Així es orma el bol alimentari.
boca Digestió
Preparació d’avaluacions escolars
Aprofiteu aquest tipus de subratllat per elaborar esquemes.
dents glàndules salivals
bol alimentari
… …
Preparació d’avaluacions
Repassar procediments
Subratllem parts del text per identificar-ne les idees principals .
Aquest tipus de subratllat és útil per estudiar un tema i després desenvolupar-lo. Enla digestióparticip endiversespartsde l’aparelldigestiu: A la boca, els aliments s’esmicolen amb les dents i es mesclen amb la saliva, produïda per les glàndules salivals. Així es orma el bol alimentari.
El material necessari Un llibre en què no importi marcar (o una otocòpia). Unllapisiun esborr ador, per poder rectiicar.
1. En què consisteix repassar procediments Repassar Aprofiteu aquest tipus L’alt contingut procedimental de l’àrea de Matemàtiques justiica dedicar un apartat deprocediments subratllat per redactar garanteix: especíic per relexionar sobre les estratègies i les tècniques que són pròpies resums. Comprendre el que s’està ent. Establir rutines d’autocontrol. Verbalitzar processos mentals. Prendre consciència dels processos d’aprenentatge.
Tècniques per seleccionar la informació • Subratllar. • Inerir les idees principals. • Detectar idees abans de llegir. Tècniques per sintetitzar la informació • Resumir. • Organitzar gràicament la inormació: esquemes i taules.
d’aquesta àrea. No obstant això, alguns dels suggeriments que s’inclouen aquí són igualment vàlids en altres àrees d’aprenentatge. L’alumnat amb poques habilitats estratègiques no repassa un procediment de manera espontània. És important prendre consciència d’aquest et per planiicar les 7 iniciatives didàctiques que s’emprenguin. Si un procediment té èxit, el nen o nena no es plantejarà si ho ha et bé o malament. En té prou amb el resultat. Si un procediment racassa, el nen o nena el repetirà mecànicament; i si continua racassant, potser desistirà, potser provarà un altre procediment i..., torna a començar.
Per tant, l’acció docent ha de dirigir-se a inculcar en l’alumnat hàbits de relexió i actituds d’interès pel treball ben et, perquè prengui consciència dels processos d’aprenentatge de què són protagonistes.
2. Per a què repassem procediments L’objectiu últim de repassar procediments és tenir la certesa que una tasca està Presentació de treballs
Preparació d’avaluacions escolars El segon apartat del programa està dedicat a treballar les habilitats següents, que els alumnes necessiten per preparar les avaluacions:
ben eta. En el terreny pràctic, això es tradueix en una doble seguretat:
Repassar continguts
Estar segurs que no s’han comès errors. Estar segurs que s’ha et servir el millor procediment possible.
Buscar informació Per a què repassem els procediments
Exemples de situacions matemàtiques en què l’alumnat repassa procediments
Per comprovar resultats 1. En què consisteix buscar informació
No dóna per acabada una divisió ins que a la prova de l’operació (quocient3 divisor 1 residu).
Per detectar errors Buscar informació és una tasca planificada que va encaminada a un fi. en el resultat
A classe, durant la correcció d’una sèrie de percentatges, veu que té malament un càlcul. En lloc de limitar-se a copiar el resultat correcte, el recalcula sobre la marxa i l’anota bé.
Per detectar errors en el procés
A la seva companya li surt un resultat dierent en el problema i compara els passos que han seguit l’un i l’altra.
Què busco? Permillorar procediments
Per calcular 2/3 de 150 abans eectuava totes les operacions (150 : 3 i 50 3 2). Quan ha automatitzat el procediment de càlcul, el a mentalment i n’anota el resultat.
Abans de començar a buscar inormació, cal: 1r Saber bé què es busca. 2n Sospesar quina és la ont més idònia. 3r Aplicar l’estratègia més eicaç.
Reflexionar sobre l’aprenentatge propi
On ho buscaré?
Com ho buscaré?
2. Per a què busquem informació L’alumnat busca inormacions puntuals per:
53
Resoldre activitats concretes que els han encarregat. Resoldre dubtes i adquirir coneixements pel et que es preguntin, sigui de orma espontània o per encàrrec.
Preparar i elaborar un treball escrit. Preparar i presentar una exposició oral.
3. Estratègies: triar bones fonts d’informació Els alumnes de Primària encara no disposen de capacitat plena per distingir entre inormació i opinió. Tampoc no poden discernir de manera autònoma les inormacions veraces i contrastades de les que no ho són.
Buscar la informació
Per triar correctament les onts d’inormació, cal tenir en compte tres variables: Opinió i interpretació
Veracitat
Imprecisió, intenció tendenciosa o recreació subjectiva
Realitat
Ficció
En un llibre de text trobem la inormació ben dierenciada de tot el que no ho és.
Enun documentaltelevisiu ,sobreto tsi estàavalatper unairma de prestigi, solemtrobarveracitat.
Elaborar treballs escrits En una novel·la trobem icció,encara quepotserunaiccióversemblant.
73
XVIII
Presentació de treballs En aquest apartat s’inclouen les habilitats següents, necessàries per planiicar i elaborar de manera organitzada els treballs escrits i les exposicions orals:
A més, en el tercer cicle de Primària, l’alumnat s’inicia en la recerca d’inormació sobre un tema monogràic per:
Inormació
Repassar procediments
Presentació de treballs
Presentar exposicions orals
2. Activitats en els llibres de l’alumne
2
Repassa Mantenir la distància de seguretat
24. Llegeix el resum.
Distància deseguretat: distància
44m
80km/h de separació que s’ha de deixar respecte delvehicle deldavant perevitarxocaren casd’una 100km/h renada brusca.Aquesta distància augmenta amb lavelocitatdel vehicle. 120km/h
La funció de relació Per mitjà de la funció de relació les persones responem als canvis que tenen lloc al nostre medi extern i al nostre medi intern. En la resposta enront dels canvis en el medi extern intervenen els òrgans dels sentits, el sistema nerviós i l’aparell locomotor. El sistema nerviós està ormat pel sistema nerviós central i el sistema nerviós perièric. El sistema nerviós central està ormat per l’encèal i la medul·la espinal. El sistema nerviós perièric està ormat pels nervis. Les cèl·lules del sistema nerviós són les neurones. La coordinació interna orma part de la unció de relació. Fa que tot el nostre cos actuï de manera conjunta i organitzada. En aquesta unció intervenen el sistema nerviós, els músculs involuntaris i el sistema endocrí. El sistema endocrí està ormat per les glàndules endocrines, que abriquen hormones.
70m
Distància defrenada: distància que recorre un vehicle
desque elconductor veu unperillfns que acciona elsrens.Elconducto rtardaa accionarelsrensuna mica menysd’un segon,però aquesttempsaugmenta siestà cansato distre to siha begutalcohol.Commésràpid va elvehicle,més distància recorreen aquesttemps.
desqueel conductoraccionaels rensfnsqueelvehicle s’atura.Depèn de la velocitat,però també delbon estat de la carretera.Aquesta distància augmenta bastant amb la pluja.
distància de reacció
En els llibres de l’alumne es proposen activitats –identiicades amb l’etiqueta ESTUDI EFICAÇ– en què es treballen estratègies per estudiar i repassar els continguts bàsics. A més, a les guies per al proessorat i a l’inici de cada unitat s’oereix la llista d’aquestes activitats i de les estratègies a què an reerència.
103m
Distància dereacció: distància que recorre un vehicle
distància de renada
25. ESTUDI EFICAÇ. Copia el mapa conceptual i completa’l.
DISTÀNCIA D’ATURADA
LA FUNCIÓ DE RELACIÓ Distància d’aturada: distància totalque recorre un vehicle desque el conductorveu un perillfns que elvehicle s’atura. Equivala la distància de reacció mésla distància de renada.
hi intervenen
els òrgans dels sentits
.........
els músculs involuntaris
.........
el sistema endocrí
27. Indica quin dels esquemes es relaciona amb cada situació i explica per què.
format per format per
format per
......... el sistema nerviós central
el sistema esquelètic
.........
.........
La Mireia circula a 100km/h. Està atenta idescansada. distància de reacció
26. ESTUDI EFICAÇ. Completa la taula de les glàndules endocrines. GLÀNDULA
Hipòisi
HORMONA
Hormona delcreixement ialtreshormones
En Jep circula a 100km/h. Aquesta nitha dormitmalament.
distància de renada
A
distància de reacció
B distància d’aturada
FUNCIÓ
Controla elcreixement idirigeix l’activitatd’altres glàndulesendocrines.
e ràn c i l a o T
LaJanacirculaa100km/h. Haploguti lacarreteraestàmullada.
distància de renada
distància de reacció
distància de renada
C
4
distància d’aturada
distància d’aturada
La nutrició en els ecosistemes
28. Ens quins dels casos anteriors cal prendre precaucions especials? Per què?
CADENA ALIMENTÀRIA
òliba
Els éssers vius es relacionen en els ecosistemes de moltes maneres, però les relacions39 més importants són les alimentàries: qui s’alimenta de qui?
38
guineu
ratolíde camp
4. Esquemes de Llengua, Coneixement del medi i Matemàtiques
r Fageda. En els medis terrestres, les plantes són els productors.
4. Cadenes i xarxes alimentàries Les relacions d’alimentació entre les espècies d’un ecosistema es representen per mitjà de cadenes alimentàries. En aquestes representacions, les espècies s’uneixen amb letxes que van des de l’ésser viu que serveix d’aliment, ins al que se n’alimenta. y En un ecosistema hi ha moltes cadenes alimentàries dierents, i una mateixa espècie pot intervenir en moltes cadenes dierents. Per això, per representar més bé les relacions de l’ecosistema, s’usen les xarxes alimentàries, unes representacions en orma de xarxa que combinen diverses cadenesalimentàries.
t Voltors. Els voltors són carronyaires. Ajuden a eliminar els cadàvers dels ecosistemes.
La versió denitiva d‘aquest material didàcticla lliurarem gratuïtament en CD
carronyaire – rotten consumidor – consumer depredador – predator productor – producer
Respon 3. Per què les plantes reben
el nom de productors? Quins altres productors coneixes? 4. Explica per què els descomponedors contribueixen a mantenir la fertilitat del sòl. 5. Què són les relacions
6. Vés a http://www.edu365. cat/eso/muds/ciencies/ cadenes/index.htm,
i construeix una xarxa alimentària.
58
59
PROGRAMA D‘ESTUDI EFICAÇ
t a r o s s e f o r p l a r e p s o s r u c e R
a P r o v r i a l t o e d i d e t r a m o s
Esquemes de Llengua catalana Els continguts imprescindibles de la Primària resumits en 23 esquemes
Grup Promotor Santillana
PROGRAMA D‘ESTUDI EFICAÇ
PROGRAMA D‘ESTUDI EFICAÇ
t a r o s s e f o r p l a r e p s o s r u c e R
estepa
y Cadenaalimentàriaixarxa alimentària. Les xarxes alimentàries relecteixen més bé que les cadenes alimentàries les relacions alimentàries de l’ecosistema.
alimentàries? Com es poden representar?
En un ecosistema hi ha organismes productors, que es abriquen els aliments, i consumidors, que han d’aconseguir els aliments. Les relacions d’alimentació en els ecosistemes es representen per mitjà de cadenes i xarxes alimentàries.
La versió denitiva d‘aquest material didàcticla lliurarem gratuïtament en CD
a P r o v r i a l t o e d i d e t r a m o s
lligabosc
3. Els descomponedors El sòl d’un bosc a la tardor està cobert d’una catia de ulles. Si les ulles que cauen any rere any s’acu mulessin a terra, arribarien a er diversos metres de gruix. Però això no passa perquè hi actuen els éssers vius descomponedors. Els descomponedors són bacteris i ongs que descomponen totalment les restes dels éssers vius, tant vegetals com animals. D’aquesta manera, les sals minerals que contenen aquestes restes tornen al sòl, que així es manté èrtil.
Hi ha uns altres animals que s’alimenten dels consumidors secundaris. Són els consumidors terciaris.
A I R À M I R P
Aquests materials recullen els continguts imprescindibles de Primària presentats en orma d’esquemes.
A I R À M I R P
conill
saltamartí cargol
herbes
Els animals carnívors s’alimenten d’ani mals herbívors. S’anomenen consumidors secundaris.
Els animals carnívors que cacen altres animals per alimentar-se s’anomenen depredadors. Un altre tipus de consumidors són els carronyaires. Són animals, com ara els voltors o molts insectes, que s’alimenten de cadàvers d’altresanimals. t Altres consumidors són els paràsits, que prenen l’aliment d’altres éssers vius, tot i que no els maten. Un exemple en són els mosquits, que xuclen la sang dels mamíers.
corb
abella
alzina
Els animals herbívors s’alimenten de plantes i reben el nom de consumidors primaris.
Aquests suggeriments són el pont natural entre el Manual per al proessorat i els llibres de l’alumne. S’hi an propostes concretes per utilitzar el Manual al llarg del llibre de l’alumne. Són a les columnes de suggeriments didàctics de cada unitat.
serp verda rata cellarda
lligabosc
2. Els consumidors Els animals no poden abricar el seu aliment. L’han d’aconseguir d’altres éssers vius, dels quals s’alimenten. Per això, els animals s’anomenen consumidors.
guineu
ratolíde camp
1. Els productors de l’ecosistema Les plantes s’encarreguen de abricar aliments a partir de la llum del sol i de substàncies senzilles. Per això, les plantes s’anomenen productors. r En els ecosistemes aquàtics, les algues són els productors. Com ja saps, moltes d’aquestes algues són microscòpiques, però són importantíssimes com a productores d’aliment.
3. Suggeriments a les guies per al professorat
XARXA ALIMENTÀRIA
Esquemes de Coneixement del medi Els continguts imprescindibles de la Primària resumits en 30 esquemes
Grup Promotor Santillana
A I R À M I R P t a r o s s e f o r p l a r e p s o s r u c e R
a P r o v r i a l t o e d i d e r a m o s t
La versió denitiva d‘aquest material didàcticla lliurarem gratuïtament en CD
Esquemes de Matemàtiques Els continguts imprescindibles de la Primària resumits en 28 esquemes
Grup Promotor Santillana
XIX
Treballar amb mapes
A I R À M I R P t a r o s s e f o r p l a r e p s o s r u c e R
El projecte La Casa del Saber respon als objectius curriculars de l’àrea de Coneixement del medi: contribuir a desenvolupar en l’alumnat les capacitats i les habilitats relacionades amb mapes i plànols. Per complir aquest propòsit, Grup Promotor / Santillana Educación posa a la disposició del proessorat un material que s’organitza en dos blocs ben dierenciats: Mapes muts fotocopiables i Lectura i interpretació de mapes.
Coneixement del medi
Treballar amb mapes
a P r o v r i a l e d i t o o s t r a d e m
CICLE SUPERIOR PRIMÀRIA
6 8 a p e s m t s m u
Espanya polític. Comunitats autònomes N
O
E
© 2 0 0 9 G r u p P r o m o t o r / S a n t i l l a n a E d u c a c i ó n , S . L . S e r v e i s
Grup Promotor Santillana
S
Europa ísic
Mapes muts fotocopiables
C
a r t o g r à f c s
N
S
a n t i l l a n a
O escala © 65 2
0
E
130
0 0 9
S
quilòmetres G
r u p P r o m ALTURES o t o CANARIAS r (en metres) /
La col·lecció de mapes muts otocopiables permet a l’alumnat de l’àrea de Coneixement del medi reconèixer i localitzar els principals elements del medi ísic i humà.
CANARIAS Santa Cruz de Te nerife
LLEGENDA
CANARIAS
S a CANARIAS n Mésde 1.500 t i l l a CANARIAS n CANARIAS a De 1.000 a 1.500 E CANARIAS d u c a c De 400 a 1.000 i ó n , S De 0 a 400 . L . S e Depressió r v e i s
Capital de comunitat autònoma
2 2
! Ciutat autònoma !
M A P A
Oceans
C
Cimsprincipals
a r t o g r à f c s
En aquesta secció s’han incorporat 61 mapes muts en ormat DIN-A4 amb diversos temes i a escales dierents.
S
a n t i l l a n a © 2 0 0 9 G r u p P r o m o t o r /
0
S a n t i l l a n a E d u c a c i ó n , S . L . S e r v e i s
escala 300
600
1 6
quilòmetres
M A P A
C
a r t o g r à f c s S
N
a n t i l l a n a
O
E
S
escala 0
1. 2 0 0
2. 40 0
1
quilòmetres
M A P A O CE À
G L A C I AL À R T I C
OCEÀ ATLÀNTIC
L’enocament innovador d’aquesta secció rau en la incorporació de suggeriments didàctics per treballar cada mapa, destacant les diicultats més comunes de cada aspecte geogràic.
OCEÀ
OCEÀ
PACÍFIC
PACÍFIC OCEÀ ÍNDIC N
O
E
S escala 0
1 2 . 0 0
24 . 00
OCEÀ
G L A C I AL
A N T À
R T I C
quilòmetres
Suggeriments per treballar el mapa El mapa mostra la localització espacial dels oceans en el món. Un cop retolat el mapa, els alumnes poden pintar de color marró les terres emergides o continents per dierenciar-los dels oceans. El proessor ha de recordar a l'alumnat els aspectes següents: ● Els oceans són grans masses d'aigua salada i ocupen el 70 % de la superície terrestre. Observeu en el mapa que aquestes cobreixen la major part de l'hemiseri sud. ● Els oceans són cinc: Atlàntic, Glacial Àrtic, Glacial Antàrtic, Índic i Pacífic. Aegiu que la prounditat mitjana és de gairebé 4.000 metres. Destaqueu que a l'oceà Pacíic trobem la major prounditat del nostre planeta, amb més d'11.000 metres. També és l'oceà més extens de tots cinc, amb 179.680.000 quilòmetres quadrats. ● Els oceans són una ont important de recursos: pesquers, energètics,etc. Es pot demanar als alumnes que busquin imatges d'algun oceà on es mostri la auna,l'explotació pesquera i energètica o una imatge submarina. Posteriorment, que localitzin la imatge sobre l'oceà del mapa que han elaborat i que acin una breu descripció oral del que s'hi mostra: la orma del relleu submarí, el tipus de auna,el recurs econòmic que hi apareix,etc.
País Basc
DIFICULTATS ● Normalment,els alumnes tenen diicultat a prendre consciència de l'extensió dels oceans. Pot ser interessant que realitzeu un gràic sectorial de la proporció que ocupen els oceans respecte dels continents (oceans,71 %; continents,29 %).
Andalusia © 2009GrupPromotor/SantillanaEducación,S.L.Serveis Cartogràfcs Santillana
0
escala 2 0
40
N quilòmetres
© 2 0 0 9 G r u p P r o m o t o r / S a n t i l l a n a E d u c a c i ó n , S . L . S e r v e i s
O
E
S
0
escala 8 quilòmetres
© 2009Grup Promotor/ Santillana Educación,S.L. Serveis Cartogràfcs Santillana
16
4 9
M A P A
C
a r t o g r à f c s S
a n t i l l a n a
N
O
E
S
XX
A més, s’han incorporat dos mapes de cada comunitat autònoma, un de ísic i un altre de polític, perquè el proessor els pugui utilitzar de la manera que s’adapti millor al seu projecte didàctic.
COM ES DESENVOLUPA UNA UNITAT Pàgines inicials Què en saps?
Número i títol de la unitat
4
Què en saps?
La protecció del medi ambient
Els ecosistemes Cada ésser viu habita al lloc on pot satisfer les seves necessitats d’aliment, refugi, etc. Un ecosistema està format per un conjunt d’ éssers vius i el medi físic on viuen. Aquest medi físic inclou l’aigua, el sòl, el clima, etc. Hi ha ecosistemes terrestres, com ara els boscos, les praderies i els deserts, i ecosistemes aquàtics, que poden ser d’aigua dolça o d’aigua salada. Digues un animal, una planta i un element del medi físic que podries trobar en aquests ecosistemes i uns que no.
Imatge d’entrada de la unitat
a. un bosc
c. un desert
b. una praderia
d. un riu
Activitats per recordar
Les relacions en els ecosistemes Entre els éssers vius d’un ecosistema s’estableixen diferents tipus de relacions, com ara aquestes:
Observa la cadena alimentària i explica què significa.
Relacions d’alimentació. Són aquelles en què uns éssers vius serv eixen d’aliment a uns altres. Es representen mitjançant cadenes alimentàries. Relacions de competència. Es donen quan diferents éssers vius tenen una mateixa necessitat. Relacions de cooperació. Tenen lloc quan dos éssers vius col·laboren, és a dir, quan tots dos obtenen un benefici.
ratolí
esparver
blat
Explica quina relació s’estableix entre una planta i els insectes que en pol·linitzen les flors.
Resums
Què aprendràs? Què són els ecosistemes i quins components tenen. Com s’alimenten els éssers vius en els ecosistemes. Què són les cadenes i les xarxes alimentàries. Què és el medi ambient.
Què hi veus?
Quins problemes afecten el medi ambient.
Quins éssers vius i quins components del medi físic reconeixes en la fotografia?
Què podem fer per protegir el medi ambient.
Quins altres éssers vius podrien viure en un entorn així?
Com s’utilitza una clau d’identificació.
55
54 1 3 17 7
.i
7. i
/ /
1 : 3 : 1
: :
Què hi veus?
Què aprendràs?
Propòsits •
•
Presentar una nova unitat. Desenvolupar la competència comunicativa lingüística i audiovisual.
•
Recordar els coneixements previs dels alumnes.
•
Anunciar els continguts fonamentals de la unitat.
Idees per a la classe 1. Anuncieu als nens i les nenes que comencen l’estudi d’una nova unitat i demaneu-los que en llegeixin el títol. 2. La majoria de les imatges permeten fer un comentari en veu alta. Doneu l’oportunitat a dos o tres alumnes perquè comentin la imatge a la resta de companys i companyes. 3. Demaneu a uns quants alumnes que relacionin la imatge amb el títol de la unitat i que expressin què creuen que hi aprendran. 4. Proposeu als alumnes que associïn la imatge que veuen amb d’altres de similars que tinguin presents.
XXIV
5. Podeu utilitzar els suggeriments i els recursos que aportem en aquesta guia relacionades amb l’ampliació de la informació. Dirigiu la recerca dels alumnes i orienteu-la cap als continguts que estudiaran en la unitat. 6. Llegiu els resums de la secció Què en saps? i demaneu a uns quants alumnes que els expliquin. Podeu dictarlos a la classe i demanar-los que els copiïn. 7. Finalment, feu que un dels alumnes llegeixi l’apartat Què aprendràs? Pregunteu als nens i les nenes quin aspecte els sembla més interessant, o si ja en coneixen algun, i així en revisareu les idees prèvies.
Pàgines d’informació Número de la unitat
4
Els ecosistemes
Títol de la doble pàgina
3. El medi físic
A
La societat està cada vegada més interessada en l’ecologia i el medi ambient. Però per poder opinar seriosament sobre aquests temes, cal estar inormat.
El medi ísic d’un ecosistema inclou nombrosos elements que inlueixen sobre els éssers vius, com ara la temperatura, el grau d’humitat, el tipus de sòl... Aquests elements s’anomenen factors.
1. Els ecosistemes
El medi ísic pot ser terrestre o aquàtic. En cadascun d’aquests medis inlueixen actors dierents.
Un ecosistema és un conjunt ormat per éssers vius i el seu medi físic. Pot ser molt petit, com un bassal en un prat, o molt gran, com tot un oceà. L’ecosistema més gran que podem deinir és el ormat per la Terra i tots els éssers vius que hi habitem. Aquest ecosistema és la biosfera.
B
Tots els membres d’una espècie que habiten en un ecosistema ormen una població.
Els éssers vius de l’ecosistema es relacionen entre si. Per exemple, els grans herbívors, com les zebres o els búals, necessiten que hi hagi herba en abundància. I si hi ha grans herbívors, hi pot haver depredadors de mida gran, com els lleons, ja que aquests necessiten els grans herbívors per alimentar-se’n. A més, aquests depredadors eviten que hi hagi massa herbívors, que acabarien ent malbé l’herba.
Preguntes sobre les il·lustracions
q Dues espècies molt semblants. A. Pardal comú. B. Pardal de passa. Quines diferències observes entre les dues espècies?
w Éssers vius d’un ecosistema. Cada població forma part d’una espècie. A quin tipus d’ecosistema pertanyen aquests éssers vius?
mallerengues carboneres
COMUNITAT
INDIVIDU astors
roures
algueres senglars ratolins
Vocabulari català-anglès
medi físic – physical environment medi terrestre – earthly environment
escanyapolls
reigs bords
i els éssers vius El medi ísic d’un ecosistema inlueix sobretot en la vegetació. Així, depenent de la combinació del clima, el sòl i el relleu, hi podrà haver boscos, praderies, desert... Al seu torn, el tipus de vegetació determina els animals que hi pot haver en l’ecosistema. Per exemple, en una praderia no hi poden viure ocells que necessitin niar als arbres. D’altra banda, els éssers vius també modiiquen el medi ísic. Per exemple, molts animals excaven galeries al sòl i contribueixen a transormar-lo. e
Un ecosistema està ormat per un medi ísic i una comunitat d’éssers vius. El medi ísic determina els éssers vius que poden viure en l’ecosistema, i els éssers vius modiiquen el medi ísic.
56
Propòsits •
Presentar els continguts onamentals a partir de textos i imatges.
•
Proposar activitats que acilitin l’aprenentatge.
Imatges inormatives
4. Relacions entre el medi físic
gaig
POBLACIÓ
medi aquàtic – aquatic environment
En els medis aquàtics els actors més inluents són la salinitat, és a dir, la quantitat de sal, la llum, els corrents, la temperatura i el tipus de ons. Segons la salinitat, els medis aquàtics poden ser d’aigua dolça o d’aigua salada. La llum depèn de la prounditat i de la transparència de l’aigua.
Tots els éssers vius s’agrupen en espècies. Per exemple, els lleons ormen una espècie d’éssers vius, igual que els tigres, les roselles o les alzines. q
El conjunt de totes les poblacions d’un ecosistema orma una comunitat. w
ésser viu – living being
En els medis terrestres els actors més importants són el clima, el tipus de s òl i el relleu. El clima, al seu torn, inclou molts altres actors: la temperatura, la humitat, la presència d’estacions...
2. Els éssers vius de l’ecosistema
Textos inormatius
ecosistema – ecosystem
e Castors europeus. Els castors modiiquen el medi ísic, ja que construeixen preses que an que es ormin estanys i llacs als rius.
Respon 1. Què és la biosfera? 2. Quins factors fan que hi hagi més o menys
Preguntes
llum en un medi aquàtic?
57
Resum
Idees per a la classe 1. Llegiu el títol de la pàgina i expliqueu com es relaciona amb el tema general de la unitat.
continguts i destinades a explotar millor la inormació de la il·lustració.
2. Per introduir la unitat podeu utilitzar els suggeriments i els recursos que aportem en la guia. Les activitats de l’apartat Per començar estan especialment indicades per er-ho.
6. Recordeu, a l’hora de resoldre la secció Quin món vo- lem? , que els alumnes han d’expressar lliurement les seves opinions i posar-les en comú amb la resta de companys i companyes. El respecte per les opinions dels altres és una de les habilitats comunicatives que els alumnes han de treballar.
3. Una visita al laboratori del centre, er un petit experiment, organitzar una sortida pedagògica o veure un DVD són maneres excel·lents de motivar els alumnes a l’inici d’una lliçó.
7. Demaneu a les nenes i els nens que responguin les preguntes proposades.
4. Llegiu amb tota la classe els textos inormatius i expliqueu-ne els continguts. Pregunteu als alumnes quins dubtes els desperten i resoleu-los. Relacioneu els nous conceptes amb ets i experiències dels nens i les nenes.
8. Feu que tots els alumnes llegeixin en veu alta el resum inal i el vocabulari català-anglès. Si us sembla convenient, demaneu-los que els copiïn a la llibreta.
5. Feu que els alumnes es ixin en les imatges. Els peus inclouen inormació i preguntes relacionades amb els
10. Al llarg de la doble pàgina, podeu utilitzar els suggeriments i recursos que us oerim en aquesta guia.
9. Corregiu a la pissarra les activitats de resposta gràica i rectiiqueu els possibles errors.
XXV
Pàgines d’activitats 4
Activitats
Títol de la doble pàgina
Activitats de diversos tipus
Comprèn 12. Llegeix les afirmacions següents sobre els ecosistemes i digues si són certes o falses. Explica per què. a. Un ecosistema és un conjunt d’éssers vius. b. L’ecosistema més gran és la biosera. c. Tots els éssers vius d’un ecosistema constitueixen una població. 13. Indica quins factors del medi físic tenen més influència sobre els éssers vius en els medis terrestres i en els medis aquàtics. 14. Defineix les paraules següents. depredador – carronyaire – descomponedor 15. Observa la cadena alimentària i respon les preguntes.
16. Un carnívor pot ser un consumidor primari? Un herbívor pot ser un consumidor secundari? Explica-ho.
d. Hi podria haver un consumidor terciari? Quin podria ser?
C
B
D
D
A
A
E
19. Redacta un paràgraf per explicar per què hem de protegir el medi ambient.
25. Feu grups de tres o quatre i elaboreu cartells per promoure la responsabilitat personal en la defensa del medi ambient. Després, pengeu-los a l’aula.
20. Elabora una llista dels espais naturals que hi ha a Catalunya. Raona 21. A l’interior de les coves hi viuen molt pocs éssers vius. Explica per què.
roure
c. Quins éssers vius són els consumidors secundaris? Per què?
C
18. Explica què és la desforestació i per què és un problema greu per al medi ambient.
larva d’escanyapolls
b. Quins éssers vius són els consumidors primaris? Per què?
C
24. Aquests esquemes representen diverses cadenes alimentàries d’un ecosistema. Cada lletra representa una espècie d’ésser viu. a. Dibuixa la xarxa alimentària que inclou aquestes cadenes. b. Indica quins són els productors. c. Indica quins són els consumidors primaris. d. Explica què passaria si desaparegués l’espècie C i si desaparegués l’espècie A.
17. Què és el medi ambient? Explica-ho amb les teves paraules.
picot negre
a. Quins éssers vius són els productors? Per què?
Aplica
22. Les espècies d’animals que es troben en perill d’extinció no es poden caçar. Penses que amb això n’hi ha prou per protegir-les? Explica per què.
Aprèn a fer de botànic Aprèn a er de...
La identificació d’éssers vius amb una clau Els cientíics, com ara els botànics que estudien les plantes, utilitzen claus per identiicar les espècies d’éssers vius. Et mostrem l’exemple d’una clau que serveix per identiicar dierents espècies de pi. Sempre que vulguis identiicar un pi amb aquesta clau has de començar pel número 1. Has de llegir les dues alternatives i triar-ne una. Després, a la part de la dreta, et dirà el nom de l’espècie o et remetrà a un altre número.
26. Identifica els pins que surten en els dibuixos.
A
1. Agulles de 20 a 30 centímetres de longitud Agulles de menys de 20 centímetres de longitud
Pi de Canàries Aneu al número 2 ➞
2. Agulles en grups de tres Agulles en grups de dos
Pi insigne Aneu al número 3 ➞
3. Capçada densa en orma de para-sol Llavors(pinyons)comestibles Capçada irregular o piramidal Pinyons petits, no comestibles 4. Pinyes sobre una petita tija pròpia Les pinyes surten enganxades a les branques, sense tija pròpia
Pi pinyer Aneu al número 4 ➞ Pi blanc Aneu al número 5 ➞
5. Gemmes no resinoses i ulles rígides de més de 10 centímetres Gemmes resinoses i ulles d’un altre tipus
Pinastre Aneu al número 6 ➞
6. Fulles lexibles de 8 a 16 centímetres Fulles rígides de 2 a 8 centímetres
Pinassa Aneu al número 7 ➞
7. Part superior del tronc ataronjada Part superior del tronc grisosa
Pi roig Pi negre
B
23. Explica l’afirmació següent. Una bona manera d’estalviar aigua i energia és ser moderat en les compres. Per exemple, no comprar roba o joguines només perquè el que tenim «no està de moda».
64
65
Propòsits •
Facilitar l’aprenentatge dels continguts amb la realització de dierents tipus d’activitats.
•
Promoure l’aplicació dels coneixements i l’expressió de les opinions personals.
•
Ensenyar als alumnes tècniques i procediments.
Idees per a la classe 1. A l’hora de demanar als alumnes que solucionin les activitats, tingueu en compte l’ordre en què es presenten en la pàgina, ja que la diicultat està seqüenciada. Les primeres incideixen en la comprovació de la comprensió, mentre que en les últimes es demana als alumnes que raonin a partir del que han après, que ho apliquin i expressin la seva opinió.
3. L’activitat Aprèn a fer tracta de tècniques i procediments que els alumnes utilitzaran amb reqüència en els cursos posteriors. Impliqueu els nens i les nenes en l’avaluació d’aquest apartat i aavoriu la relexió sobre l’aprenentatge propi.
2. Expliqueu als alumnes la resolució de les activitats; eu-les, si cal, i poseu en comú les respostes. Si ho creieu convenient, anoteu algunes pautes a la pissarra, especialment en les activitats de resposta gràica.
5. En aquestes pàgines o en les pàgines d’inormació es presenta una activitat per unitat plantejada per er-la en grup, per treballar la tolerància o per treballar les TIC. Una icona especíica les identiica.
XXVI
4. Podeu comprovar les solucions de les activitats a la guia, així com ampliar les respostes i explicar als alumnes els dubtes que els puguin sorgir.
Pàgines finals 4
Repassa
Títol
Debatre sobre la conservació del medi ambient
27. Llegeix el resum.
Els ecosistemes Els ecosistemes estan ormats per un medi físic i una comunitat d’éssers vius . El medi ísic pot ser terrestre o aquàtic i inclou diversos actors que inlueixen sobre els éssers vius. Al seu torn, els éssers vius modiiquen el medi ísic.
Resum
Sóc capaç de…
Els éssers vius es classiiquen en productors, consumidors i descomponedors, segons la manera com an la unció de nutrició. Les seves relacions es representen per mitjà de xarxes alimentàries.
transparencias
El medi ambient El medi ambient de l’ésser humà inclou tot allò que aecta la nostra vida, és a dir, tant el medi ísic com altres éssers vius. El medi ambient té problemes, com ara la contaminació, l’escalfament global, la desforestació o la pèrdua de biodiversitat . Protegir-lo depèn dels ciutadans i de les autoritats.
28. ESTUDI EFICAÇ. Copia l’esquema i completa’l. ELS ECOSISTEMES
Imagina que fa anys hi havia una llacuna que a la tardor i a l’hivern s’inundava i que s’assecava al final de la primavera i a l’estiu. En aquesta llacuna passaven l’hivern milers d’ocells aquàtics, sobretot diverses espècies d’oques i ànecs. En la dècada de 1960 aquesta llacuna es va dessecar per dedicar l’espai a l’agricultura i per eliminar els mosquits que hi criaven, ja que podien transmetre malalties greus. En dessecar la llacuna, van desaparèixer els ocells migradors. Cap al 1990, un grup de persones van aconseguir inundar una petita superfície del que havia estat l’antiga llacuna, per recuperar-ne una part. Ràpidament els ocells van tornar a ocupar el terreny. Després d’aquest èxit, es va ampliar la superfície inundada, i això va donar origen a la llacuna que torna a haver-hi en l’actualitat, visitada per desenes de milers d’ocells. Aquesta llacuna és una zona protegida. Milers de persones hi van per observar els ocells. Al poble que hi ha a prop, han construït un centre de visitants molt modern per informar les persones interessades. També s’han obert allotjaments i restaurants per atendre el gran nombre de visitants.
estan formats per
Activitats del programa d’ESTUDI EFICAÇ
la comunitat d’éssers vius
.........
inclou diverses
pot ser
Aplicació de coneixements per mitjà del desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal.
30. Quines conseqüències negatives penses que ha pogut tenir la recuperació de la llacuna? .........
.........
aquàtic à l e r n c i a o T
29. ESTUDI EFICAÇ. Completa l’esquema afegint a sota de cada tipus de medi una llista dels factors més importants que l’afecten.
66
31. Creus que la recuperació de la llacuna ha estat beneficiosa per als pobles de l’entorn? Per què? 32. De vegades sembla que la defensa del medi ambient està renyida amb el progrés. Penses que és així? Explica la teva posició.
67
Propòsits •
Repassar els continguts de la unitat.
•
Aavorir l’aprenentatge signiicatiu de coneixements per mitjà de la realització de les activitats de l’apartat ESTUDI EFICAÇ.
•
Fomentar el desenvolupament d’actituds positives cap a si mateix, cap als altres i cap al medi que els envolta.
Idees per a la classe 1. Comenceu ent un breu repàs oral de la unitat a partir del resum. 2. A l’hora de resoldre l’esquema, corregiu-lo a la pissarra de manera que els alumnes comprovin on va cada paraula i comprenguin les relacions entre els dierents conceptes. 3. Les activitats del programa d’ESTUDI EFICAÇ desenvolupen les estratègies del manual que duu el mateix títol. L’objectiu d’aquestes activitats és contribuir a er que els alumnes guanyin autonomia en la seva vida acadèmica.
4. La secció Sóc capaç de... s’enoca cap al desenvolupament de les competències bàsiques; resulta apropiada per er-la en grup i per discutir-la entre tots. 5. A l’hora de er les activitats de l’apartat Sóc capaç de... és important no desqualiicar les respostes de cap alumne. En alguns casos, en què clarament triïn opcions incorrectes, eu que ells mateixos se n’adonin mitjançant la discussió general.
XXVII
La guia didàctica La guia per al proessorat està organitzada de la manera següent: Esquema de la unitat Exposició general dels continguts de la unitat
Presentació de la unitat
4
La protecció del medi ambient
Esquema de la unitat UNITAT 4. LA PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT
Programació
Programació En aquesta pàgina es presenten els objectius, els criteris d’avaluació, els continguts i les competències bàsiques que es treballen en la unitat
Objectius r
r
r
r
r r
r
r
r
Aprendre que un ecosistema és el conjunt ormat per éssers vius i el medi ísic que els envolta. Comprendre que els éssers vius modiiquen el medi ísic de la mateixa manera que el medi ísic determina els éssers vius que hi poden viure. Saber que dins un ecosistema els organismes productors són els que es abriquen l’aliment. Saber que els consumidors són els éssers vius que han d’aconseguir els seus aliments i que poden ser consumidors primaris, secundaris o terciaris. Aprendre a representar xarxes alimentàries. Saber que el medi ambient d’un ésser humà està ormat per tot allò que aecta la seva vida. Aprendre que les activitats de les persones modiiquen el medi i poden causar grans perjudicis a l’ésser humà. Comprendre la importància de protegir el medi ambient i conèixer les responsabilitats dels ciutadans i de les autoritats. Extraure inormació de textos i mapes.
Criteris d’avaluació r r
r
r
La nutrició en els ecosistemes
Els ecosistemes
Continguts EL MÓN DELS ÉSSERS VIUS Els ecosistemes. La nutrició en els ecosistemes. El medi ambient. Lectura comprensiva, interpretació d’imatges i de xarxes alimentàries. Elaboració d’esquemes conceptuals. Interès per aprendre a identiicar els éssers vius de l’entorn. Curiositat per entendre com s’alimenten els éssers vius dins un ecosistema.
Aprèn a fer de botànic La identiicació d’éssers vius amb una clau
r
Quin món volem? Reconeixement del compromís personal per protegir el medi ambient
r
Ets capaç de... Debatre sobre la conservació del medi ambient
Repassa
r r
r
r
r
L’ENTORN I LA SEVA CONSERVACIÓ La protecció del medi ambient. Lectura i interpretació de mapes. Reconeixement de la importància de conservar el medi ambient.
Recursos i fitxes fotocopiables r r r
r r r
Activitats Coneixement del medi 5:Fitxa 4. Les TIC en el Coneixement del medi 5: Unitat 4. Les competències lingüística i matemàtica des del coneixement del medi 5: Unitat 4. Reforç: Fitxes 13, 14, 15 i 16. Ampliació: Fitxa 4. Recursos per a l’avaluació:Prova 4 / Test 4. Més recursos. Coneixement del medi 5.
r
100 propostes per millorar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
Estudi eficaç r
Completar esquemes, activitats 28 i 29, pàgina 66.
Previsió de dificultats
Competències bàsiques A més de la competència en el coneixement i la interacció amb el món ísic, en aquesta unitat es desenvolupen les competències artística i cultural, comunicativa lingüística i audiovisual, d’autonomia i iniciativa personal, d’aprendre a aprendre, i social i ciutadana.
r
r
r
CONNEXIONS AMB ALTRES ÀREES Identiicació d’éssers vius amb una clau. r
r
L’estudi dels ecosistemes no ha de presentar problemes per als alumnes. Ja coneixen de cursos anteriors el concepte de cadena alimentària, que ara es torna a treballar, tot i que augmentant-ne el nivell de complexitat. Exposeu dierents exemples de xarxes alimentàries, a més dels que surten en el llibre. Es tracta d’un concepte que s’explica molt bé de manera gràica: utilitzeu la pissarra perquè tots els alumnes vegin que els dierents éssers vius ormen part de més d’una cadena i que les cadenes es barregen les unes amb les altres. Aproiteu els continguts d’aquesta unitat per implicar els alumnes en la protecció del medi. Insistiu en les coses que ells poden er com a ciutadans particulars.
Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny
Nota: Durant les dues primeres setmanes del curs escolar podeu recórrer a l’Avaluació inicial inclosa en el quadern de Recursos per a l’avaluació.
54A
Estratègies del manual d’ESTUDI EFICAÇ. Inormació sobre les activitats destinades a aprendre i exercitar les tècniques d’estudi
Suggeriment de temporalització
r
Sap què és un ecosistema i qui el orma. Comprèn les relacions que es donen entre els éssers vius d’un ecosistema: productors i consumidors. Comprèn què és el medi ambient d’un ésser humà i com el medi i les persones s’aecten entre si. Coneix les responsabilitats de les persones i de les autoritats en relació amb el medi ambient.
Recursos i fitxes fotocopiables Materials i itxes de treball directament relacionades amb els continguts de la unitat
La protecció del medi ambient
El medi ambient
54B
Suggeriment de temporalització Calendari per desenvolupar els continguts de la unitat
Previsió de dificultats Inormació sobre les principals diicultats que poden trobar els alumnes
Pàgines inicials Objectius
Objectius Enumeració dels propòsits de la pàgina
r
r
r
r
4
Recordar als alumnes què és un ecosistema i que n’hi ha de dierents tipus. Saber que entre els éssers vius d’un ecosistema es donen relacions d’alimentació, de competència i de cooperació. Repassar alguns dels problemes de les activitats humanes que deterioren els ecosistemes. Presentar als alumnes els continguts de la unitat.
La protecció del medi ambient
UNITAT
Què en saps?
4
Per comprendre Mostreu als alumnes que les persones continuem sent els grans predadors. Encara que no ens dediquem a caçar animals salvatges, els criem perquè ens serveixin d’aliment.
Els ecosistemes
r
Cada ésserviu habita allloc on potsatiserlesseves necessitatsd’aliment,reugi,etc. Un ecosistema està ormatperun conjunt d’ éssers vius iel medi físic on viuen.Aquestmedi ísic inclou l’aigua, elsòl,elclima,etc. Hiha ecosistemesterrestres,comara elsboscos, lespraderiesi elsdeserts,i ecosistemesaquàtics, que poden serd’aigua dolça o d’aigua salada. Digues unanimal,una planta i un elementdel medi físicque podries trobar ena quests ecosistemes i uns queno. a. un bosc b. unapraderia
c. un desert d. un riu
Les relacions en els ecosistemes Entre elséssersvius d’un ecosistema s’estableixen dierentstipus de relacions, comara aquestes:
Programa de lectura de la imatge
Observa la cadena alimentària i explica quèsignifica.
Relacions d’alimentació. Sónaquelles
en què unséssersviusserveixen d’aliment a unsaltres.Es representen mitjançant cadenesalimentàries. Relacions deco mpetència. Esdonen quan dierentséssersviustenen una mateixa necessitat. Relacions deco operació. Tenen lloc quan doséssersvius col·laboren,ésa dir,quan totsdos obtenen un beneici.
Observeu la otograia i demaneu als alumnes que es ixin en l’entorn que s’hi observa i que intentin ubicar a quin continent correspon. Feu que raonin la resposta i que relexionin quin dels elements de la imatge els hi ha conduït.
ratolí
esparver
blat
Explica quina relaciós’estableix entreu na planta i elsinsectes queenpol·linitzenles flors.
Què aprendràs?
Suggeriments didàctics Per començar Abans d’iniciar la lectura de la imatge, repasseu amb els alumnes les característiq ues dels éssers vius, comparant-los amb els éssers inerts. Feu que els nens i les nenes parlin dels tipus d’éssers vius i del que els caracteritza. Demaneu-los si es poden agrupar d’alguna manera partint dels seus trets dierenciadors. Per explicar Expliqueu als alumnes que en els diversos medis ísics s’estableixen dierents relacions entre els animals. Aquestes relacions es classiiquen en unció de si hi ha cooperació entre els animals, competència o si un serveix per alimentar l’altre. Plantegeu-los dierents tipus de relacions entre animals perquè ells en puguin observar les dierències a nivell pràctic. r
r
r
Més informació / Altres activitats
54
XXVIII
Què hi veus? Quinséssersvius iquins componentsdelmediísic reconeixesen laotograia? Quinsaltreséssers viuspodrien viure en un entorn així?
54
Què són elsecosistemesi quinscomponentstenen. Coms’alimenten elséssersviusen els ecosistemes. Què són lescadenesi lesxarxesalimentàries. Què ésel mediambient. Quinsproblemesaecten elmediambient. Què podemerper protegirel mediambient. Coms’utilitza una clau d’identiicació.
Solucions Què hi veus? Es venen zebres en un lloc on hi ha aigua. Es veuen arbres i matolls, una vegetació pròpia d’un lloc sec. R. M. Giraes, eleants, lleons... R. M. a. Al bosc: sí, un llop i un roure; no, un ós blanc i un co-coter. b. En una praderia: sí, una llebre i herba; no, una balena i un cactus. c. En un desert: sí, una serp i una palmera; no, una oca i un avet. d. En un riu: sí, un salmó i algues; no, una tonyina i un pi. Aquesta cadena alimentària ens explica que l’esparver s’alimenta del ratolí, el qual s’alimenta del blat. Entre una planta i els insectes que en pol·linitzen les lors s’estableix una relació de cooperació. r
55
r r
Més informació Les adaptacions al medi de les plantes i la seva dispersió Expliqueu als nens i les nenes les adaptacions que han desenvolupat algunes plantes per sobreviure en medis on les condicions per viurehi són extremes. Comenteu-los, per exemple, la reserva d’aigua que an els cactus dels deserts per resistir llargs períodes de sequera. Plantegeu-los que hi ha plantes d’alta muntanya que per resistir la orça del vent tenen arrels molt ortes i proundes i, a la vegada, no tenen gaire alçada. També els podeu proposar que es ixin en plantes mediterrànies i que s’adonin que algunes, com ara la gatosa o la garriga, tenen ulles dures i espinoses que an allunyar els herbívors i que els permeten de conservar més la humitat durant el càlid estiu mediterrani.
A l’hora de dispersar-se, el et que les plantes siguin organismes immòbils no els impedeix conquerir nous territoris. La planta es garanteix la continuïtat a través del vent, l’aigua o els animals que transporten el seu pol·len o la seva llavor ins a altres llocs. Aquests són els mitjans de transport per al pol·len i les llavors, de manera que podem dir que l’ecosistema col·labora activament en la dispersió de les plantes.
r
r
55
Solucions
Pàgines d’informació 4 UNITAT
La nutrició en els ecosistemes Objectius r
r
r
r
Saber que els organismes productors en un ecosistema són les plantes i les algues. Saber que els organismes consumidors són els que han d’aconseguir l’aliment d’altres éssers vius. Aprendre el paper dels carronyaires, depredadors i descomponedors dins un ecosistema. Aprendre a representar les relacions d’alimentació en un ecosistema per mitjà de les cadenes i les xarxes alimentàries.
Suggeriments didàctics
Suggeriments didàctics Estratègies de treball per explotar i reorçar els continguts de la doble pàgina. Aquestes propostes són de tres tipus: • Per començar • Per explicar • Per comprendre
Per començar Abans d’iniciar la lectura dels continguts, demaneu a les nenes i els nens que observin les imatges i que diguin en cada cas de què s’alimenten els éssers vius que hi surten. Després de la primera lectura, eu que els alumnes copiïn en un ull els mots que hi ha marcats en negreta en l’apartat 2, Els consumidors . Tot seguit, demaneu-los que els memoritzin tal com s’explica en el manual Estudi eficaç (pàg. 51-52). Per explicar Expliqueu als alumnes que, de la mateixa manera que la pèrdua d’una espècie dins un ecosistema aecta totes les espècies d’éssers vius que ormen part de la seva cadena i la seva xarxa alimentària, la introducció d’una espècie nova també pot tenir conseqüències negatives per a l’equilibri de l’ecosistema. Exposeu-los el cas d’alguns ocells o amibis exòtics, que han arribat al nostre país com a animals de companyia i que actualment s’han adaptat al nostre clima i estan expulsant dels seus hàbitats naturals les espècies pròpies.
Els consumidors
Elsanimalsno poden abricarel seu aliment. L’han d’aconseguird’altreséssersvius, dels quals s’alimenten. Per això, els animals s’anomenen consumidors. Elsanimalsherbívors s’alimenten de plantesireben elnomde consumidors primaris.
ratolíde camp
corb
Competència comunicativa lingüística i audiovisual Les xarxes i les cadenes alimentàries són esquemes gràics que contenen molta inormació. Demaneu als nens i les nenes que basant-se en la il·lustració 6 redactin les relacions que es donen en l’ecosistema que es representa. Han d’indicar qui són els productors, qui són els consumidors, així com si hi ha depredadors, carronyaires o descomponedors. Demaneu-los també que diguin si hi ha algun ésser viu que no tingui depredador, és a dir, que no pugui ser menjat per cap altre animal del seu ecosistema.
conill
saltamartí
abella
cargol
lligabosc herbes alzina
3.
lligabosc
Els descomponedors
El sòld’un bosc a la tardorestà cobertd’una catia de ulles.Si lesulles que cauen any rere any s’acu mulessin a terra,arribarien a erdiversosmetres de gruix.Però això no passa perquè hiactuen elséssersvius descomponedors. Els descomponedors són bacteris i ongs que descomponen totalmentlesrestesdels éssersvius,tant vegetalscomanimals.D’aquesta manera,les salsminerals que contenen aquestesrestestornen alsòl,que aixíes manté èrtil.
Fageda. En elsmedisterrestres,lesplantessón elsproductors.
4.
Hiha unsaltres animalsque s’alimen ten delsconsumidorssecundaris.Sónels consumidors terciaris.
estepa
Cadenaalimentària ixarxa alimentària. Lesxarxes alimentàriesrelecteixen més béquelescadenesalimentàriesles relacionsalimentàries del’ecosistema.
carronyaire – rotten consumidor – consumer depredador – predator productor – producer
Cadenes i xarxes alimentàries
Lesrelacions d’alimentació entre lesespècies d’un ecosistema esrepresenten permitjà de cadenes alimentàries. En aquestesrepresentacions,les espèciess’uneixen amb letxesque van desde l’ésserviu que serveixd’aliment,ins al que se n’alimenta. En un ecosistema hiha moltescadenes alimentàriesdierents,i una mateixaespècie potintervenir en moltescadenesdierents.Per això,per representarmésbé lesrelacions de l’ecosistema,s’usen les xarxes alimentàries,unesrepresentacionsen orma de xarxa que combinen diversescadenesalimentàries.
Els animalscarnívors s’alimenten d’animalsherbívors. S’anomenen consumidors secundaris.
Els animalscarnívors que cacen altres animalsper alimentar-se s’anomenen depredadors. Unaltre tipus de consu midorssón els carronyaires.Són animals,com ara elsvoltors o moltsinsectes,que s’alimenten de cadàvers d’altresanimals. Altresconsumidorssón els paràsits,que prenen l’aliment d’altr eséssersvius, toti que no elsmaten. Un exemple en són elsmosquits,que xuclen la sang delsmamíers.
rata cellarda
ratolíde camp
Les plantes s’encarreguen de abricar alimentsa partirde la llumdelsoli de substànciessenzilles.Per això,les plantess’anomenen productors. En elsecosistemesaquàtics, les algues són elsproductors.Com ja saps,moltesd’aquestesalgues són microscòpiques,però són importantíssimescom a productoresd’aliment.
2.
Alguns exemples d’espècies invasores són la tortuga de Florida, el cranc de riu americà o la cotorra de pit gris.
guineu serp verda
guineu
Els productors de l’ecosistema
1.
Respon 3. Per quèles plantes reben
el nom depro ductors? Quins altres productors coneixes? 4. Explica per què
els descomponedors contribueixen a mantenir la fertilitatdel sòl.
Solucions
5. Quèsónles relacions
alimentàries? Com es poden representar?
En un ecosistema hiha organismesproductors, que esabriquen elsaliments , i consumidors,que han d’aconseguirels aliments.Lesrelacionsd’alimentació en elsecosistemeses representen permitjà de cadenesi xarxesalimentàries.
Voltors. Elsvoltorssón carronya ires.Ajuden a eliminarelscadàversdelsecosistemes.
Respon 3. Les plantes reben el nom de productors perquè es abriquen l’aliment. Només les algues verdes tenen aquesta mateixa capacitat i són productors dins els seus ecosistemes. 4. Els animals descomponedors contribueixen a mantenir la ertilitat del sòl perquè descomponen totalment les restes dels éssers vius, tant vegetals com animals, de manera que les sals minerals que contenen poden tornar al sòl. 5. Les relacions alimentàries són les que mantenen els éssers vius d’un mateix ecosistema i en les quals uns animals s’alimenten d’uns altres. Per representar aquestes relacions s’utilitzen cadenes i xarxes alimentàries. 6. Activitat TIC. Tractament de la informació i competència digital. R. Ll.
6. Vés a http://www.edu365. cat/eso/muds/ciencies/ cadenes/index.htm,
i construeixuna xarxa alimentària.
58
59
r
Més informació Menjar o ser menjats Els animals s’han de buscar l’aliment, ja que no són capaços de abricar-se’l ells mateixos, com an les plantes. Normalment el troben en el cos o en alguna part del cos d’un altre ésser viu, cosa que els exigeix dedicar bona part del seu temps a buscar i capturar les preses. Però, al mateix temps, també han d’evitar ser menjats per altres animals més orts que ells. La cerca d’aliment i la deensa dels seus enemics són els dos grans problemes en el món animal. Per aquesta raó els animals s’han de desplaçar, caçar, deensar-se, ugir i amagar-se i només poden sobreviure amb una òptima adaptació al medi.
4
XARXA ALIMENTÀRIA òliba
Elséssersvius esrelacionen en elsecosistemesde moltesmaneres,però lesrelacions més importants són les alimentàries:qui s’alimenta de qui?
r
r
CADENA ALIMENTÀRIA
Aquestes adaptacions s’observen àcilment en el cas de la boca de dierents animals, eta a la mida dels seus aliments habituals, des de la dels xucladors (papallona), ins a la dels iltradors (la balena), els carnívors (tigre) o els trituradors (cargol). Però també s’aprecien a l’hora d’evitar ser menjats. Un exemple molt conegut és la capacitat mimètica dels camaleons per passar desapercebuts. Demaneu als nens i les nenes que descriguin algunes maneres que coneguin, en el regne animal, de deensar-se dels enemics. Valoreu que en les respostes incloguin animals de totes les classes, no tan sols mamíers i animals superiors, sinó també insectes, mol·luscs, artròpodes, etc. r
58
59
Més informació / Altres activitats Ampliació dels continguts de la pàgina. Dades curioses o interessants i activitats per motivar i complementar l’aprenentatge
Competències bàsiques Propostes per desenvolupar habilitats, coneixements, actituds o valors que contribueixen al desenvolupament pràctic dels continguts de la unitat. • Competència en el coneixement i la interacció amb el món ísic • Competència social i ciutadana • Competència comunicativa lingüística i audiovisual • Tractament de la inormació i competència digital • Competència artística i cultural • Competència d’aprendre a aprendre • Autonomia i iniciativa personal
Solucions a les preguntes plantejades en la doble pàgina
Pàgines finals 4 UNITAT
Repassa Objectius r
r r
r
Debatre sobre la conservació del medi ambient
27. Llegeixel resum.
Repassar els conceptes que s’han après en la unitat. Completar esquemes. Aplicar el que s’ha après en la unitat valorant una actuació concreta sobre la natura. Comprendre la importància de protegir el medi ambient.
Els ecosistemes Els ecosistemes estan ormatsper un medi físic i u n a comunitat d’éssers vius.El mediísic potser terrestre o aquàtic iinclou diversosactorsque inlueixen sobre els éssersvius.Al seutorn,els éssersviusmodiiquenel mediísic. Elséssers viuses classiiquenen productors, consumidors i descomponedors , segonsla manera coman la unció de nutrició.Les sevesrelacionses representenpermitjà de xarxes alimentàries.
transparencias
El medi ambient
Paraules clau Vocabulari bàsic que es treballa en la unitat
Paraules clau de la unitat aquàtic biodiversitat biosera cadena alimentària carronyaire comunitat consumidor primari consumidor secundari contaminació depredador desorestació ecosistema escalament global espai protegit éssers vius medi ambient medi ísic població productor responsabilitat terrestre xarxa alimentària
Programa de tolerància Expliqueu als alumnes que deensar el medi ambient no signiica necessàriament aturar el progrés, sinó que pot signiicar buscar alternatives ecològiques. Plantegeu-los que el progrés implica canviar, estudiar les opcions per avançar i triar la millor a llarg termini, sobretot pel que a a l’impacte ambiental.
66
Elmedi ambientde l’ésserhumà inclou totallò que aecta la nostra vida,és a dir,tant elmedi ísic comaltres éssersvius.
Imagina quefa anyshi havia una llacuna quea la tardor ia l’hivern s’inundava iques’assecava al final dela primavera ia l’estiu.En aquesta llacuna passaven l’hivern milersd’ocellsaquàtics, sobretot diversesespèciesd’oquesiànecs.
Elmedi ambientté problemes,comara la contaminació,l’ escalfamentglobal, la desforestació o la pèrdua deb iodiversitat.Protegir-lo depèn delsciutadansi de lesautoritats.
En la dècada de1960 aquesta llacuna esva dessecar per dedicar l’espaia l’agricultura iper eliminar elsmosquitsquehi criaven,ja quepodien transmetremalaltiesgreus. Endessecarlallacuna,van desaparèixerelsocellsmigradors. Capal 1990, un grupdepersonesvan aconseguir inundar una petita superfície del quehavia estat l’antiga llacuna,per recuperar-neuna part.Ràpidament elsocellsvan tornar a ocupar el terreny.Desprésd’aquest èxit,es va ampliar la superfícieinundada,iaixòva donar origen a la llacuna quetorna a haver-hi en l’actualitat,visitada per desenesdemilersd’ocells.
28. ESTUDIEFICAÇ. Copia l’esquema i completa’l. ELS ECOSISTEMES
la comunitat d’éssersvius
.........
inclou diverses
potser
Solucions Estudi eficaç 28. Els ecosistemes estan ormats per la comunitat d’éssers vius, que inclou diverses poblacions, i el medi ísic, que pot ser terrestre o aquàtic. 29. En els medis terrestres, els actors més importants són el clima, el tipus de sòl i el relleu. En els medis aquàtics, són la salinitat, la llum, el corrent, la temperatura i el tipus de ons.
Aquesta llacuna ésuna zona protegida.Milersdepersoneshi van per observarelsocells.Al poblequehi ha a prop,han construït un centredevisitants moltmodernperinformarles personesinteressades. Tambés’han obert allotjamentsirestaurantsper atendre el gran nombredevisitants.
estanformats per
30. Quines conseqüències negatives penses queha pogut tenir la recuperació de la llacuna? .........
.........
aquàtic
31. Creusquela recuperaciódela llacuna ha estatbeneficiosa per alspoblesdel’entorn?
Per què?
29. ESTUDIEFICAÇ. Completa l’esquema afeginta sota decada tipus de medi una llista dels factors més importants que l’afecten.
32. Devegad es sembla quela defensa del mediambient està renyida amb elprogrés. Penses queés així? Explica la teva posició.
66
67
Altres activitats
Programa d’ESTUDI EFICAÇ
Zones humides En aquests ecosistemes únics es desenvolupa una auna de gran riquesa en què molts ocells troben un lloc de descans en les llargues migracions, i es converteixen en un lloc de reugi i nidiicació a l’hivern. Demaneu als nens i les nenes que triïn una zona humida de Catalunya, preerentment la més propera al lloc on viuen, i que elaborin un inorme sobre el medi i les dierents poblacions d’animals i plantes que hi habiten. Amb aquesta inormació, i aegint-hi algunes otograies, poden elaborar un mural per a l’aula. Entre la inormació general també han d’incloure els perills que amenacen aquest ecosistema.
En acabar la unitat, eu que els alumnes relexionin sobre el que han après. Completeu amb ells, o demaneu-los que completin tots sols, una taula com aquesta. UNITAT 4: La protecció del medi ambient El que he après...
r
Els ecosistemes La nutrició en els ecosistemes El medi ambient
El que he après a fer...
4
Competència social i ciutadana Més del 60 % de les zones humides de l’Estat espanyol han desaparegut durant els darrers 200 anys. Ara bé, enòmens com el canvi climàtic representen una gran amenaça per a aquestes zones. Els aiguamolls són importants per al lux migratori dels ocells, que hi an escala en els seus viatges. També són importants les petites zones humides que interconnecten les grans zones humides.
Competències bàsiques
Solucions a les activitats per aplicar les estratègies del manual d’ESTUDI EFICAÇ i a les activitats del Sóc capaç de...
Sóc capaç de... 30. Tot i que la recuperació d’aquesta llacuna ha tingut conseqüències positives, també s’han perdut terres de conreu i els mosquits que van desaparèixer en dessecar-la han tornat. 31. La recuperació d’aquesta llacuna ha estat beneiciosa per a l’entorn, ja que ha atret nombrososvisitantsa la zona, cosa que és una ont de riquesa (s’obren allotjaments i restaurants). 32. R. Ll. Els alumnes han de valorar tant els pros com els contres. Han d’entendre que hi ha un equilibri possible entre el desenvolupament humà i la deensa del medi ambient.
67
XXIX
Coneixement del medi 5 PRIMÀRIA
El llibre Coneixement del medi 5 , per a cinquè curs d’Educació Primària, és una obra col·lectiva concebuda, creada i realitzada al Departament de Primària de Grup Promotor / Santillana, sota la direcció de José Tomás Henao i Maria Àngels Andrés Casamiquela.
Text: G. Comas, L. Etxebarria, B. Forés, À. Martí, J. I. Medina, A. Moral, A. I. Pérez, A. Rodríguez i J. Rubió Il·lustració: P. Coulbois, Digitartis, C. Fernández, J. Santos i B. Seguí Edició: Magda Belsa, Lourdes Etxebarria, Juan Ignacio Medina, Aurora Moral i Anna Sagristà
Les activitats d’aquest llibre s’han de fer en un full a part. No s’han de fer mai en el llibre mateix.
Presentació Aquest llibre forma part del projecte LA CASA DEL SABER, un espai educatiu en què els alumnes poden adquirir les capacitats necessàries per desenvolupar-se personalment i socialment. Per assolir-ho, els llibres de Coneixement del medi pretenen que l’alumnat aconsegueixi els objectius següents: • Preparar-se per al pas a l’Educació Secundària. Per això, desenvolupem el Programa d’Estudi Eficaç , que ajuda a consolidar els coneixements fonamentals i que promou l’autonomia dels alumnes en el treball escolar. • Utilitzar el que s’aprèn per comprendre el món natural i social. En tot el llibre s’aplica el que es va aprenent a casos concrets i s’aprofundeix en el coneixement de Catalunya i d’Espanya. • Aprendre i treballar amb diferents tipus d’informació. A més dels textos expositius, es presenta informació en diferents formats: cartells, notícies, pàgines de revista, fullets... • Aprendre a prendre decisions en situacions quotidianes. Els alumnes tindran l’oportunitat de debatre i decidir què fer en una situació real, a partir dels coneixements adquirits. Així, s’afavoreix el desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal. LA CASA DEL SABER és un projecte on cabem tots. Per això, per mitjà dels continguts, les imatges i les activitats, es busca que els alumnes i les alumnes reconeguin i valorin la diversitat cultural de la societat on viuen. Igualment, es persegueix una autèntica educació en valors, amb especial atenció, en Coneixement del medi, a l’educació per a la salut, el respecte al medi ambient i la convivència.
UNITAT
0 1
Estudiem la natura Estudiem l’entorn La funció de nutrició
INFORMACIÓ ● ●
8
● ●
12
2
●
● ●
La funció de relació
26
3
●
● ●
El planeta Terra
4
●
La protecció del medi ambient
40
●
● ●
54
●
Què estudien les ciències naturals? Com ho fan? Quines ciències estudien l’entorn? El procés digestiu La respiració L’excreció La funció de relació El sistema nerviós El sistema nerviós i els moviments L’estructura de la Terra L’escorça canvia El sistema solar Els ecosistemes La nutrició en els ecosistemes El medi ambient
● ●
Què estudia la geografia? Què estudia la història?
●
La sang i l’aparell circulatori
●
La coordinació interna
●
L’univers
●
La protecció del medi ambient
LLEGEIX. LA VOLTA AL MÓN. REPÀS TRIMESTRAL. TALLER
5 6
La matèria i les propietats que té Les forces i el moviment
● ●
76
● ●
90
7
●
●
El relleu de Catalunya
8
●
El clima i la vegetació de Catalunya
102
●
● ●
116
●
Les propietats de la matèria Les mescles i les substàncies pures Els canvis d’estat
●
Els canvis químics
El moviment i la velocitat La força de la gravetat i el moviment Les màquines simples Les unitats de relleu de Catalunya. Les terres del nord El relleu del centre, el sud i el litoral de Catalunya
● ●
Els rius de Catalunya Llacs, embassaments i canals de Catalunya
El clima a Catalunya La Catalunya humida La Catalunya seca
LLEGEIX. LA VOLTA AL MÓN. REPÀS TRIMESTRAL. TALLER
9
La població i les activitats econòmiques a Catalunya
● ●
136
10
● ●
La prehistòria
150
L’edat antiga
164
11
●
●
12
●
● ●
L’edat mitjana
176
●
La població de Catalunya La població i el sector primari a Catalunya El paleolític El neolític L’edat dels metalls
Ibers, celtes i colonitzadors Els romans i Hispània El començament de l’edat mitjana El final de l’edat mitjana La vida a Al-Andalus
LLEGEIX. LA VOLTA AL MÓN. REPÀS TRIMESTRAL. TALLER. VOCABULARI - LÀMINES
●
●
●
●
● ●
El sector secundari a Catalunya El sector terciari a Catalunya
El territori de Catalunya en la prehistòria
El territori de Catalunya en l’edat antiga La vida als regnes cristians El territori de Catalunya en l’edat mitjana
QUIN MÓN VOLEM?
APRÈN A FER
SÓC CAPAÇ DE...
El fum del tabac
d’infermer: La mesura de les pulsacions i l’elaboració d’una gràfica
Fer la respiració artificial
Tinguem cura del sistema nerviós
de pediatre: La interpretació d’una gràfica de pes i talla
Mantenir la distància de seguretat
Que no es perdi el sòl
de geòleg: La construcció d’un model de geosfera
Opinar sobre l’exploració espacial
El compromís de cadascú
de botànic: La identificació d’éssers vius amb una clau
Debatre sobre la conservació del medi ambient
Els combustibles fòssils
de físic: La mesura de masses i volums
Comprendre una informació tècnica
No t’oblidis del cinturó!
de físic: Un experiment amb forces
Resoldre problemes sobre màquines simples
Respecte per la natura
de geògraf: Reconeixement del terreny en un mapa del relleu
Interpretar el gràfic del cabal d’un riu
La natura protegida
de geògraf: La interpretació d’un climograma
Comprendre les conseqüències del canvi climàtic
El consum responsable
de demògraf: La interpretació d’una piràmide de població
Opinar sobre el desenvolupament sostenible
Entre tots és més fàcil
d’historiador: L’ordenació de fets en el temps: abans i després de Crist
Desenterrar el passat
Som diferents
d’historiador: Fets successius i fets simultanis
Relacionar personatges amb la seva època
Coneix, respecta, conviu
d’historiador: La interpretació d’un mapa històric
Diferenciar construccions romàniques i gòtiques
0
Estudiem la natura Estudiem l’entorn
Programació Objectius •
•
•
•
Plantejar què són les ciències naturals i les ciències que estudien l’entorn i els seus objectius. Presentar les diferents ciències que formen part de les naturals i explicar a què es dedica específicament cadascuna: la biologia, la geologia, l’astronomia, la física i la química. Presentar les diferents ciències que estudien l’entorn: la geografia i la història. Respondre preguntes referents a cadascuna de les ciències que es presenten.
Continguts •
•
Criteris d’avaluació •
•
Participa activament en l’activitat d’observació de la imatge i mostra interès. Valora els coneixements previs dels alumnes sobre els continguts que es presenten quan se’ls plantegen qüestions.
Competències bàsiques A més de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, en aquesta unitat es contribueix a desenvolupar la competència d’aprendre a aprendre i la competència artística i cultural.
8A
•
•
Presentació de les ciències que es treballaran per explicar els continguts del curs i avaluació de coneixements inicials per part dels alumnes. Interès per expressar-se oralment davant dels companys i les companyes i per escoltar les intervencions dels altres. Anàlisi d’unes il·lustracions a partir d’unes preguntes pautades. Valoració global de les ciències que es fan servir per a l’estudi del coneixement del medi.
Esquema de la unitat UNITAT 0. ESTUDIEM LA NATURA
Com ho fan? Què estudien les ciències naturals?
La biologia La geologia i l’astronomia La física i la química
ESTUDIEM L’ENTORN
Què estudia la geografia? Quines ciències estudien l’entorn?
El relleu El clima i la vegetació La població i l’economia
Previsió de dificultats •
•
D’entrada, cal que els alumnes comprenguin que per estudiar el medi no n’hi ha prou amb una sola ciència. El medi comprèn la part natural, però també el món que ens envolta a nivell social, polític, històric i cultural. Això fa que siguin necessàries moltes maneres d’estudiar l’entorn per tal de poder entendre’l des de tots els punts de vista. Expliqueu als nens i les nenes que les fotografies que acompanyen el text, i això és aplicable a tot el llibre, són per il·lustrar o treballar el que s’explica. Feu que totes les imatges es treballin a classe, sigui perquè el peu de foto ho demana o perquè il·lustren el que el text que acompanyen exposa.
Què estudia la història?
Suggeriment de temporalització Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny
8B
0
Estudiem la natura
Objectius •
•
Observar una imatge relacionada amb el medi natural i respondre una qüestió. Expressar les idees de manera correcta i escoltar les dels altres.
Programa de lectura de la imatge Observeu la fotografia i demaneu als alumnes que es fixin en els colors que s’hi veuen. Pregunteulos quins són i si es poden identificar amb els colors de la natura.
Suggeriments didàctics Per començar •
•
Plantegeu als alumnes què és per a ells la natura i en quins àmbits de la seva vida i del seu entorn la troben. Feu que expressin la seva situació envers la natura: en gaudeixen, no en gaudeixen, els és propera pel lloc on viuen o llunyana, etc. Pregunteu-los quina mena d’activitats poden fer en un entorn natural que impliquin gaudir de la natura (excursionisme, esports d’aventura, etc.). Comenteu de manera col·lectiva quina els resulta més atractiva i per què.
Què estudien les ciències naturals? Les ciències naturals estudien tot el que té relació amb la natura i la vida a la Terra. S’ocupen d’estudiar els éssers vius de tota mena i també tots els elements naturals que no tenen vida, com ara l’aire, l’aigua i les roques. Quins elements de la fotografia poden estudiar les ciències naturals?
8 Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Proposeu-los que facin una valoració de la seva relació amb la natura: es limiten a gaudir de la platja a l’estiu o fan alguna cosa més? Quina?
Altres recursos •
Solucions •
Alguns dels elements de la fotografia que es poden estudiar des del punt de vista de les ciències naturals són: els animals, les plantes, l’ecosistema, la protecció del medi ambient, el cel i els astres, etc.
8
•
Proposeu als nens i les nenes que portin a classe fotos de llocs on la natura s’expressa en tota la seva magnitud (mars, volcans, cascades, rius, muntanyes nevades, prats, illes, aiguamolls, etc.). Feu que les observin amb atenció i que destaquin en cadascuna l’element de la natura que els crida més l’atenció i que justifiquin per quin motiu. Pregunteu als alumnes quines són les olors que associen a la natura. Poseu-los situacions concretes i pregunteu-los quines olors els evoquen. Per exemple: passejar per la platja, caminar pel bosc a la tardor, ser a la vora d’un riu, etc. Demaneu-los que parteixin de la seva experiència personal, encara que aquesta es limiti al parc urbà més proper a casa seva.
UNITAT
Com ho fan?
Objectius
Per estudiar la natura i la vida a la Terra hi ha diferents branques de la ciència o disciplines. Aquestes disciplines estan especialitzades en un o uns aspectes concrets, que van des de les unitats més petites de la matèria fins a l’univers sencer. Així, hi ha:
•
•
La biologia És la ciència que estudia els éssers vius, des dels més microscòpics i senzills fins als més grans i complexos. Descriu de la manera més científica que puguis aquest animal.
•
La física és la ciència que estudia els fenòmens de la natura i les característiques de la matèria. La química estudia les propietats i la composició de les substàncies de la matèria i els canvis i les reaccions que hi tenen lloc. Digues quines d’aquestes coses estudia la física: la llum, la calor, el cos humà, el so i l’electricitat.
Demaneu-los que facin una llista de totes les disciplines científiques que es presenten en aquesta pàgina i que n’escriguin les definicions corresponents.
La geologia i l’astronomia La geologia estudia la formació i l’evolució de la Terra, els materials que la componen i l’estructura actual.
Solucions
L’astronomia estudia els cossos celestes i els moviments que fan, i també la naturalesa que tenen i la posició en l’univers.
•
Quin científic o científica estudia què? c. un fòssil d. un cometa
9
Altres recursos •
•
Comenteu amb els alumnes quin dels continguts que han comentat a partir de la pàgina anterior que es podrien treballar a partir de la fotografia es correspon amb cadascuna de les ciències que es presenten en aquesta pàgina. Feu-ne una llista a la pissarra. D’aquesta manera podran sistematitzar alguns dels continguts que corresponen a la biologia, a la geologia, a l’astronomia... Si hi ha algunes ciències que no hi queden reflectides, com probablement passarà amb la física i la química, plantegeu alguns dels temes que poden tractar, per exemple els canvis d’estat de l’aigua en la natura. Demaneu als alumnes quina d’aquestes ciències els genera més interès i feu que raonin les respostes.
Expliqueu als alumnes, amb la programació del curs a les mans (pàg. 4-5), quines unitats corresponen a cadascuna de les ciències que es comenten en aquesta pàgina. Competència d’aprendre a aprendre
Busca en el diccionari el significat d’oxidació i de combustió ; totes dues són reaccions químiques.
b. un planeta
Introduir les diferents ciències que serveixen per estudiar el medi natural. Respondre preguntes per valorar els coneixements previs dels nens i les nenes sobre cadascun dels temes.
Suggeriments didàctics La física i la química
a. un mineral
0
•
•
•
Resposta model (R. M.). És una granota de petites dimensions. El color sembla ideal per camuflar-la en el paisatge: s’està al damunt d’una fulla verda, a sobre de la qual queda dissimulada. Les potes acaben en quatre dits que s’hi adhereixen. Els ulls són molt sortits i se situen als costats del cap (no a la part frontal). Té una boca molt grossa, que li va de banda a banda del cap. La física estudia la llum, la calor, el so i l’electricitat. Oxidació: formació d’òxid o rovell a la superfície del ferro o d’un altre metall, per l’acció de l’aire humit o per corrosió. Combustió: reacció d’oxidació que és acompanyada de despreniment de llum i de calor, amb flama o sense. a. i c. un geòleg: b. i d. un astrònom.
9
Estudiem l’entorn Objectius •
•
Observar una imatge relacionada amb el medi social i cultural i respondre una qüestió. Expressar les pròpies idees correctament i escoltar amb atenció les dels altres.
Programa de lectura de la imatge Observeu la fotografia i demaneu als alumnes quins elements del paisatge formen part de la natura i quins són fets per persones.
Suggeriments didàctics •
•
Pregunteu-los què creuen que és el pilar que es veu en primer pla enmig del riu. Si en lloc de ser un riu fos un embassament, quina mena de ruïnes s’hi podrien veure quan les aigües estiguessin baixes? Pregunteu als alumnes de quina manera aconseguim les persones salvar els accidents del relleu (muntanyes, rius, etc.). Demaneu-los si la manera com ho fem és respectuosa amb el paisatge o no. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Pregunteu-los per què els éssers humans tendeixen a assentar les ciutats o pobles a prop de l’aigua (rius, llacs, mar...). Feu que es plantegin els avantatges que això representa o demaneu-los que diguin el nom d’algunes poblacions que s’ubiquen al costat d’un o més rius, com ara Girona o Lleida.
Quines ciències estudien l’entorn? La ciència que estudia el món que ens envolta és la geografia. La ciència que es dedica a estudiar el passat de l’entorn i ens ajuda a entendre el present és la història. Escriu dos elements d’aquest paisatge que estudia la geografia. Hi distingeixes cap edifici històric?
10
Altres recursos •
Solucions •
•
R. M. La geografia estudia el relleu i la vegetació. A la part més alta del poble hi ha una església que sembla tenir certa antiguitat.
10
•
Feu que als alumnes es fixin en el fons de la fotografia, arran de l’horitzó, i pregunteu-los què hi veuen. Dirigiu les qüestions de la manera següent: què s’hi veu?, quina finalitat té?, són iguals com eren antigament?, creus que tenen la mateixa finalitat que tenien aleshores? Aprofiteu el fet de presentar els molins com a generadors de l’energia eòlica, renovable i sostenible, per parlar dels tipus de fonts d’energia que es fan servir i de com cal que tothom s’eduqui per fer-ne un consum responsable. Partint de la pregunta que s’ha fet en la competència sobre la necessitat de l’aigua per a les persones, plantegeu-los com ens afecta la falta d’aigua. Si la vostra població ha patit restriccions d’aigua, aprofiteu per comentar-ho a classe.
UNITAT
Què estudia la geografia?
Objectius
La geografia s’ocupa d’estudiar el medi físic, per exemple ens explica i descriu:
•
El relleu El relleu és el conjunt d’accidents geogràfics, com ara les muntanyes, les serralades i els rius, que hi ha a la superfície de la Terra.
•
El clima i la vegetació El clima són les característiques generals de l’atmosfera en un lloc o en una zona. El conjunt de vegetals d’un indret, d’una regió o d’un clima en formen la vegetació. La geografia també explica com és la societat d’un lloc o d’un país, i per això n’est udia:
La població i l’economia La geografia fa estudis de la població, sobretot adulta, i del treball o les activitats econòmiques que duu a terme. Conèixer a fons aquests aspectes de la societat permet fer previsions de com organitzar-se de cara al futur.
Escriu una característica del relleu de la teva població, una característica del clima, una de la vegetació, una de la població i una de l’economia. Si fossis geògraf o geògrafa, quin aspecte n’estudiaries? Per què?
•
•
La història s’ocupa del passat humà, des que van aparèixer els primers éssers humans fins als nostres dies.
E
C
Demaneu als alumnes en què consisteix estudiar el relleu d’un lloc. Plantegeu-los què és un accident geogràfic. Proposeu-los quina mena d’informacions sobre la població poden ser útils de cara a l’estudi. Plantegeu-los de fer-ne una llista a la pissarra i comentar-la col·lectivament. Competència artística i cultural
Ordena aquestes fonts històriques, de la que et sembla més antiga a la més recent, i explica per què ho has fet d’aquesta manera. D A
Introduir les diferents ciències que serveixen per estudiar el món que ens envolta i la seva evolució al llarg del temps. Respondre preguntes per valorar els coneixements previs dels nens i les nenes sobre cadascun dels temes.
Suggeriments didàctics
Què estudia la història?
Per estudiar-lo, intenta recuperar tots els rastres possibles que tinguin relació amb els éssers humans, qualsevol objecte, document o testimoni de les seves activitats. Aquests testimonis s’anomenen fonts històriques.
0
B
Demaneu-los que, partint de la primera activitat d’aquesta pàgina, facin un dibuix del relleu de la seva població. Poden agafar de model la fotografia de la pàgina anterior i prendre una perspectiva llunyana per poder ubicar els punts més alts, els més baixos, si hi ha cap curs d’aigua, etc.
11
Solucions Altres recursos •
•
Pregunteu als alumes quines qüestions referents al clima d’una zona s’estudien per poder caracteritzar-lo. Conduïu les seves respostes cap a les temperatures, la proximitat i la llunyania respecte al mar, l’altitud, la humitat, el vent, etc., en definitiva, els elements que condicionen la climatologia d’una zona. Expliqueu-los que si la geografia estudia un lloc concret a tots els nivells, la història en fa l’estudi al llarg del temps, és a dir, què hi ha passat en una època determinada. La història no només parla de les guerres, les invasions i els dominis, tot i que en són una part important, sinó que també estudia com vivien les persones en una època determinada, en què creien, quins invents es van fer en aquell moment, com era la cultura, l’alimentació, la sanitat, etc.
•
•
Resposta lliure (R. Ll.). E, C, A, B i D. R. M. La E són pintures rupestres, pertanyents a la prehistòria; la C és una moneda probablement grega perquè hi ha Pegasus, un personatge mitològic grec; la A és un església del final de l’edat mitjana; la B representa una batalla de l’edat moderna, cap al segle XVIII, i es pot saber per la roba que duen els soldats; i la D és una imatge dels republicans a l’Espanya de la primera meitat del segle XX.
11
1
La funció de nutrició
Programació Objectius •
• •
•
• •
•
Comprendre que la nutrició inclou: obtenció dels nutrients dels aliments i de l’oxigen de l’aire, transport d’aquestes substàncies per tot el cos i eliminació del rebuig. Conèixer com es duen a terme les tres fases del procés digestiu: digestió, absorció i eliminació de les substàncies de rebuig. Aprendre que mitjançant la respiració obtenim l’oxigen de l’aire i eliminem diòxid de carboni. Reconèixer els òrgans de l’aparell respiratori i com funcionen. Saber que l’excreció consisteix a expulsar a l’exterior les substàncies de rebuig de la sang. Reconèixer els òrgans de l’aparell excretor i com funcionen. Aprendre que la circulació s’encarrega de transportar diferents substàncies a totes les parts del cos. Conèixer els components de la sang, els tipus de vasos sanguinis, els moviments del cor i com impulsa el recorregut de la sang. Distingir circulació general i pulmonar. Aprendre a elaborar una gràfica.
Criteris d’avaluació • • • • • •
Coneix la nutrició, processos i aparells que hi intervenen. Comprèn i explica el procés digestiu: la digestió, l’absorció dels nutrients i l’eliminació de les substàncies de rebuig. Sap per a què serveix la respiració, coneix els òrgans que hi intervenen i explica com es duu a terme. Sap per a què serveix l’excreció i explica com es duu a terme. Sap què és la circulació de la sang, distingeix entre la circulació general i la pulmonar, i sap com es duen a terme. Elabora una gràfica a partir d’unes dades donades.
Competències bàsiques A més de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, en aquesta unitat es contribueix a desenvolupar l’artística i cultural, la social i ciutadana, la comunicativa lingüística i audiovisual, la matemàtica i la de tractament de la informació i la competència digital.
12A
Continguts LES PERSONES I LA SALUT • El procés digestiu. • La respiració. • L’excreció. • La sang i l’aparell circulatori. • Curiositat per conèixer com funciona el nostre organisme. • Interès per protegir la salut pròpia i per conèixer els perills que comporta el tabac. • Curiositat per aprendre a fer la respiració artificial. CONNEXIONS AMB ALTRES ÀREES • Lectura comprensiva i interpretació d’imatges i esquemes. • Diferenciació sobre un esquema anatòmic de la circulació general i la pulmonar. • Interpretació i elaboració d’una gràfica.
Esquema de la unitat UNITAT 1. LA FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
El procés digestiu
La respiració
L’excreció
La sang i l’aparell circulatori
Aprèn a fer d’infermer
Quin món volem?
La mesura de les pulsacions i elaboració d’una gràfica
El fum del tabac
Sóc capaç de...
Repassa
Fer la respiració artificial
Recursos i fitxes fotocopiables • • •
• • •
Activitats Coneixement del medi 5 : Unitat 1. Les TIC en el Coneixement del medi 5: Unitat 1. Les competències lingüística i matemàtica des del Coneixement del medi 5 : Unitat 1. Reforç: Fitxes 1, 2, 3 i 4. Ampliació: Fitxa 1. Recursos per a l’avaluació: Prova 1 / Test 1. Més recursos. Coneixement del medi 5.
•
Estudi eficaç •
Elaborar i completar taules, activitat 29, pàg. 23.
•
Completar esquemes, activitat 31, pàg. 24.
•
Rellegir i explicar, activitat 32, pàg. 24.
Previsió de dificultats •
•
•
100 propostes per millorar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
Expliqueu als alumnes que la funció de nutrició engloba diversos processos: alimentació, procés digestiu, respiració, excreció i circulació. Als nens i les nenes els pot ser una mica confús diferenciar l’excreció de l’expulsió de femta que es produeix al final del procés digestiu. Expliqueu-los que en l’excreció s’expulsen les substàncies de rebuig que conté la sang i no les restes dels aliments que no han passat a la sang. A l’hora d’estudiar la circulació, expliqueu amb l’ajuda dels esquemes la doble circulació de la sang. Si ho creieu convenient, copieu els esquemes a la pissarra i demaneu a uns quants nens i nenes que dibuixin fletxes que assenyalin els diferents recorreguts de la sang pel cos humà.
Suggeriment de temporalització Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny
Nota: Durant les dues primeres setmanes del curs escolar podeu recórrer a l’Avaluació inicial inclosa en el quadern de Recursos per a l’avaluació.
12B
1
La funció de nutrició
Objectius •
• •
•
Recordar als alumnes que la funció de nutrició inclou diversos processos: el procés digestiu, la respiració, la circulació de la sang i l’excreció. Repassar els òrgans que coneixen de l’aparell respiratori. Repassar els òrgans que coneixen dels aparells circulatori i excretor. Presentar als alumnes els continguts de la unitat.
Programa de lectura de la imatge Observeu la fotografia i demaneu als alumnes a quins llocs es mengen aquesta mena d’entrepans. Pregunteu-los si és un menjar propi de la nostra cultura o si és importat.
Suggeriments didàctics Per començar • Comenceu dirigint l’atenció dels alumnes cap a la fotografia que introdueix la unitat i demaneu-los que descriguin el que hi veuen. Després, presenteu-los els continguts que estudiaran en la unitat. • Demaneu als nens i les nenes si aquest entrepà és un àpat complet i feu que raonin les respostes. Per explicar • La cultura i la dieta estan molt relacionades, i cada país i cada regió tenen una cultura gastronòmica pròpia. El primer criteri d’elaboració d’una dieta és la disponibilitat dels aliments, però de vegades els factors culturals o religiosos també poden tenir-hi molt pes. Poseu l’exemple de les religions musulmana i jueva, que consideren impura la carn de porc i, per tant, no se’n menja.
12
Què hi veus? Quins aliments conté l’entrepà? Què ens proporcionen els aliments? I l’aire que respirem?
12
Més informació Alimentació i evolució L’alimentació és un condicionant molt important en l’evolució d’una espècie. Els animals que s’alimenten d’herba, per exemple, necessiten grans aparells digestius per descompondre les fibres de cellulosa. En canvi, els animals omnívors o carnívors, com l’ésser humà, tenen un aparell digestiu molt més curt, que els permet destinar els recursos energètics no tant a la digestió, sinó a desenvolupar altres aparells i sistemes del seu cos, com ara el sistema nerviós central, és a dir, el cervell. De fet, alguns científics afirmen que l’expansió del cervell humà va tenir lloc en canviar l’alimentació de fibres vegetals a greixos vegetals i animals.
UNITAT
Què en saps? La funció de nutrició
L’aparell respiratori
La funció de nutrició inclou tots els processos per aconseguir els nutrients i l’energia que necessitem per viure. Inclou diversos processos:
Obtenim l’oxigen de l’aire gràcies a l’ aparell respiratori.
El procés digestiu, que té lloc en l’aparell digestiu. La respiració, que té lloc en l’aparell respiratori. La circulació, que té lloc en l’aparell circulatori. L’excreció, que té lloc en l’aparell excreto r. Quina funció té cadascun dels processos que intervenen en la nutrició?
L’aparell digestiu La part principal de l’aparell digestiu és un tub molt llarg que comença a la boca i acaba a l’anus. Aquest tub té diverses parts, com l’estómac i l’intestí . A quina part de l’aparell digestiu correspon cada número del dibuix?
1
Competència artística i cultural Aprofiteu la diversitat de procedències dels alumnes i demaneulos que expliquin quins són els menjars propis del seu país i com es poden relacionar amb el clima, la tradició, el tipus d’aliments dels quals es disposa, etc.
Digues si l’oració següent és correcta i explica la resposta. Gràcies a l’aparell respiratori, l’aire passa a l’interior del nostre cos.
L’aparell circulatori i l’excretor Les artèries, les venes i els capil·lars són els vasos sanguinis, pels quals circula la sang. El cor impulsa la sang i la fa circular. El cor, els vasos sanguinis i la sang formen l’aparell circulatori. Els ronyons i la bufeta formen part de l’aparell excretor, i s’ocupen d’eliminar les substàncies de rebuig de la sang. Posa’t la mà sobre el pit, al lloc on sentis el cor. Quants batecs fa el teu cor en un minut?
1
Què aprendràs? Què és l’aparell digestiu i quins òrgans el formen.
2
Quina funció té l’aparell digestiu i com la fa. 3
Per a què serveix la respiració i com es duu a terme.
Què hi veus? • Pa, enciam, tomàquet, hamburguesa i formatge. • Els aliments ens proporcionen l’energia que necessitem per viure; l’aire, l’oxigen.
Per a què serveix l’excreció i com es fa. 4
Per a què serveix la circulació i com es duu a terme. Com es mesura el pols i es representa en una gràfica.
13
Els primers homínids eren carronyaires i aconseguien la carn d’animals morts. En canvi, l’home de Cromanyó, que és ja la nostra pròpia espècie, pescava als rius, recollia marisc del litoral i caçava petits mamífers i rèptils. Arribar a caçar preses més grans va significar un nou motiu per a l’evolució, ja que implicava que uns individus cooperaven amb uns altres i treballaven en equip, i així desenvolupaven la seva intel·ligència social. • Convideu els alumnes a investigar una mica més els costums i l’alimentació dels primers éssers humans, parant una atenció especial als canvis d’hàbits fins a arribar a l’actualitat.
Solucions
Què en saps? • El procés digestiu s’encarrega d’obtenir els nutrients que contenen els aliments; la respiració s’encarrega d’obtenir l’oxigen de l’aire; la circulació fa arribar els nutrients a totes les parts del cos i en recull les substàncies de rebuig; l’excreció s’encarrega d’eliminar les substàncies de rebuig que recull la sang. • 1. boca, 2. estómac, 3. budell, 4. anus. • No és correcta, perquè no és l’aire el que passa a l’interior del nostre cos, sinó l’oxigen de l’aire. • R. Ll.
13
El procés digestiu Objectius •
• •
•
Saber que el procés digestiu consta de tres fases: digestió, absorció i eliminació de les substàncies de rebuig. Conèixer els òrgans de l’aparell digestiu i la funció que tenen. Saber que l’absorció consisteix en el pas dels nutrients del tub digestiu a la sang. Saber que en l’excreció les restes dels aliments s’expulsen a l’exterior per l’anus.
El procés digestiu consisteix a obtenir nutrients dels aliments, perquè l’organisme els pugui aprofitar. Té lloc en l’aparell digestiu i comprèn tres fases: la digestió, l’absorció i l’eliminació de rebuigs.
1. L’aparell digestiu
glàndules
tub digestiu
salivals
boca faringe esòfag
pàncrees fetge
estómac
L’aparell digestiu està format pel tub digestiu i per les glàndules annexes. q El tub digestiu està format per un conjunt d’òrgans buits que formen un tub des de la boca fins a l’anus. Aquests òrgans són la boca, la faringe, l’esòfag, l’estómac, l’intestí prim i l’intestí gros.
intestí prim
intestí gros
Les glàndules annexes s’encarreguen de fabricar uns líquids, els sucs digestius, que s’aboquen al tub digestiu. Aquestes glàndules són les glàndules salivals, el fetge i el pàncrees.
anus
Suggeriments didàctics Per començar • Repasseu, prenent com a referència la il·lustració 1, les característiques de cada òrgan i la ubicació en el cos. Per explicar • L’intestí és un tub molt llarg, d’uns vuit metres; doneu-los alguna referència perquè es puguin imaginar aquesta longitud. • Expliqueu-los que en la majoria dels esquemes anatòmics el fetge figura lleugerament desplaçat del seu lloc per poder observar l’estómac i el pàncrees, i que la seva posició real és sobre aquests dos òrgans.
2. La digestió
q Esquema de l’aparell digestiu.
La digestió consisteix a descompondre els aliments per obtenir-ne els nutrients. El procés és el següent: w A la boca els aliments s’esmicolen amb les dents i es barregen amb la saliva procedent de les glàndules salivals. Els aliments mastegats i barrejats amb la saliva reben el nom de bol alimentari.
1. A la boca es produeix la saliva i es forma el bol alimentari . 2. El bol alimentari passa per la faringe i l’esòfag.
El bol alimentari passa per la faringe i l’esòfag fins a arribar a l’estómac. A l’estómac es produeixen els sucs gàstrics. Els aliments, gràcies als moviments de l’estómac, es barregen amb els sucs gàstrics i formen el quim, una massa amb els aliments ja parcialment digerits. El quim passa a l’intestí prim, on es produeix el suc intestinal i es reben el suc pancreàtic, del pàncrees, i la bilis, del fetge. El quim es transforma en quil, una pasta formada pels nutrients dels aliments i les substàncies de rebuig que no es poden digerir més.
3. A l’estómac es produeixen els sucs gàstrics i es forma el quim. 4. L’intestí prim produeix el suc intestinal i rep la bilis i el suc pancreàtic. S’hi produeix el quil.
w Esquema de la digestió. Quins sucs digestius apareixen en la il·lustració?
14
Per comprendre • Alguns òrgans de l’aparell digestiu tenen uns músculs potents a les parets que utilitzen per moure-les i, d’aquesta manera, agitar i barrejar els aliments amb els sucs digestius, així com per facilitar-ne l’avanç. Després de donar aquesta informació, pregunteu-los què passaria si els òrgans del tub digestiu no tinguessin músculs. Competència comunicativa lingüística i audiovisual Demaneu-los que busquin i subratllin tots els mots esdrúixols que hi ha en el text d’aquesta doble pàgi-
14
Més informació Observació de l’interior de l’estómac El 1822 el canadenc Alexis St. Martin va ser ferit accidentalment de bala a l’estómac. El metge que el va tractar d’aquesta ferida, el doctor Beaumont, va poder salvar-li la vida, tot i que el tret havia fet grans destrosses. No obstant això, una part de l’estómac de St. Martin va quedar comunicada amb l’exterior, coberta tan sols per un plec de pell que es podia aixecar. Beaumont va decidir llavors, amb la col·laboració del seu pacient, aprofitar l’ocasió per estudiar el funcionament de l’estómac humà a través d’aquesta finestra. A través del forat, Beaumont podia introduir aliments directament a l’estómac del pacient per analitzar com reaccionava, veure les diferents fases de la digestió i els moviments peristàltics. Va comprovar
1 UNITAT vellositats intestinals
na. Després, proposeu-los de ferne una llista en ordre alfabètic.
nutrients plecs intestinals
intestí prim
Solucions Il·lustracions 2. Saliva, sucs gàstrics, suc intestinal, bilis i suc pancreàtic.
vasos sanguinis
3. L’absorció
e Esquema de l’absorció. Els nutrients travessen les parets de les vellositats intestinals i passen als capil·lars sanguinis.
Els nutrients que conté el quil no serveixen de res a l’interior del tub digestiu. Per poder utilitzarlos han de passar a la sang. L’absorció consisteix en el pas dels nutrients del tub digestiu a la sang. Té lloc en l’intestí prim. L’intestí prim té molts plecs, d’on surten unes prolongacions fines anomenades vellositats intestinals. A l’interior d’aquestes vellositats hi ha molts capil·lars sanguinis. L’absorció es produeix quan els nutrients passen de l’interior de l’intestí als capil·lars sanguinis de les vellositats. e
digestió – digestion estómac – stomach intestí – intestine nutrició – nutrition
Respon 4. L’eliminació dels rebuigs Després de l’absorció, en l’intestí prim només queden les restes dels aliments que no es poden digerir. Aquestes restes acaben de recórrer l’intestí prim, passen a l’intestí gros i es transformen en excrements, que s’expulsen a l’exterior per l’anus.
1. Són el mateix l’aparell digestiu i el tub
digestiu? 2. Quines fases comprèn el procés
digestiu? Què passa en cada fase? 3. Explica com comença a la boca
la digestió dels aliments. 4. Defineix tub digestiu, suc digestiu, quim i quil.
El procés digestiu té lloc en l’aparell digestiu. Comprèn la digestió dels aliments per obtenir-ne els nutrients, l’absorció, perquè passin a la sang, i l’expulsió dels rebuigs.
1
5. Vés a http://www.edu365.cat/primaria/ muds/natural/digestiu2/index.htm,
i fes una descripció breu de les fases de la digestió.
15
que els sucs havien d’estar calents a l’hora de digerir el menjar, que la llet es coagulava abans de la digestió o que les verdures eren més difícils de digerir que la carn. Els experiments de Beaumont van permetre per primera vegada veure com treballava l’estómac en directe i van significar un gran avenç en medicina i cirurgia gàstrica. St. Martin va morir el 1888 a l’edat de 82 anys, després d’haver dut una vida gairebé completament normal, amb el seu forat a l’estómac.
Respon 1. No. L’aparell digestiu està format pel tub digestiu (conjunt d’òrgans que formen un tub de la boca a l’anus) i les glàndules annexes (glandules salivals, fetge i pàncrees). 2. El procés digestiu comprèn tres fases: la digestió, que consisteix en la descomposició dels aliments a fi que puguem obtenir-ne els nutrients que contenen; l’absorció, que consisteix en el pas dels nutrients del tub digestiu a la sang; l’eliminació de les substàncies de rebuig, que consisteix a expulsar del cos les restes no aprofitables dels aliments. 3. La digestió comença a la boca, en mastegar i barrejar els aliments amb la saliva. 4. Tub digestiu: conjunt d’òrgans buits que formen un tub des de la boca fins a l’anus. Sucs digestius: substàncies que segreguen diferents glàndules de l’aparell digestiu per descompondre els aliments, com ara els sucs gàstrics que segrega l’estómac, el suc intestinal o el suc pancreàtic. Quim: massa que es forma a l’estómac amb els aliments ja parcialment digerits i barrejats amb els sucs gàstrics. Quil: massa que es forma a l’intestí prim, composta pels nutrients que contenen els aliments i les substàncies de rebuig que no es poden digerir més. 5. Activitat TIC. Tractament de la informació i competència digital. R. Ll.
15
La respiració Objectius •
•
•
•
Aprendre que amb el procés de la respiració prenem l’oxigen de l’aire i expulsem el diòxid de carboni. Saber que l’aparell respiratori està format per les vies respiratòries i pels pulmons, i conèixer la funció de cadascun d’aquests òrgans. Comprendre com es duen a terme els dos moviments respiratoris: la inspiració i l’espiració. Saber que l’intercanvi de gasos de la repiració té lloc als alvèols pulmonars.
Suggeriments didàctics Per començar • Abans de començar a llegir els apartats, convideu els nens i les nenes a recordar que l’aire és una barreja de gasos i que quan respirem el que fem és extreure l’oxigen que conté i, en espirar, eliminar diòxid de carboni, és a dir, aire amb menys oxigen. • Durant la lectura, feu que els alumnes es fixin en el dibuix de les vies respiratòries i observin l’aspecte de cada òrgan. Feu que segueixin el camí de l’aire en la il·lustració 5 partint de l’esquema de la 4. Per explicar • Sovint els nens i les nenes confonen els termes aire i oxigen. Expliqueu-los que el nostre cos necessita l’oxigen, que l’obtenim de l’aire mitjançant la respiració i que alhora expulsem el diòxid de carboni. Proposeulos que busquin totes dues paraules, aire i oxigen, al diccionari i que en comprovin el significat, seguint les pautes sobre recerca d’informació del programa d’ESTUDI EFICAÇ que us oferim al Manual del profes- sorat (pàg. 73 i 74).
16
diòxid de carboni
oxigen
La respiració consisteix a obtenir l’oxigen que necessitem per viure.
RESPIRACIÓ
Té lloc en l’ aparell respiratori.
Amb la respiració prenem oxigen i eliminem diòxid de carboni. L’oxigen és necessari perquè les cèl·lules el fan servir per combinar-lo amb els nutrients i obtenirne energia. Aquest procés s’anomena respiració cel·lular.
diòxid de carboni
oxigen
1. Què és la respiració? nutrients
respiració cel·lular
Quan es fa la respiració cel·lular, es produeix diòxid de carboni, un gas que s’ha d’expulsar.
2. L’aparell respiratori L’aparell respiratori consta de les vies respiratòries i els pulmons. r Les vies respiratòries són els conductes per on l’aire entra i surt del nostre cos. Les vies respiratòries són les fosses nasals, la faringe, la laringe, la tràquea, els bronquis i els bronquíols. Els pulmons són dos òrgans esponjosos on té lloc l’intercanvi gasós, és a dir, es pren l’oxigen de l’aire i s’expulsa el diòxid de carboni. Els pulmons estan protegits a la caixa toràcica, que està formada per l’estern, les costelles i part de la columna vertebral. Quan respirem, l’aire entra al nas per les fosses nasals i passa a la faringe, que és una part comuna de l’aparell digestiu i el respiratori. De la faringe passa a la laringe i després a la tràquea. La tràquea es divideix en dos bronquis, cadascun dels quals entra en un pulmó.
energia
r Esquema de la respiració i de la respiració cel·lular. Explica l’esquema amb les teves paraules.
fosses nasals faringe laringe bronquíols
tràquea bronquis pulmons
alvèol pulmonar
A l’interior dels pulmons els bronquis es van dividint en bronquíols cada vegada més fins. Als extrems dels bronquíols més fins hi ha els alvèols pulmonars. Són uns saquets de teixit molt fi recoberts de capil·lars sanguinis. t
t L’aparell respiratori.
16
Més informació Tos i esternuts Uns pulmons adults tenen capacitat per a 3 litres d’aire i en respirem uns 5-6 litres per minut. Encara que podem fer-ho per la boca, s’ha de respirar pel nas perquè d’aquesta manera l’aire fa un recorregut més llarg, arriba més calent als pulmons i així no ens constipem tan fàcilment. La tos és un mecanisme de defensa del sistema respiratori, un moviment automàtic que serveix per mantenir lliures i buides les vies respiratòries i eliminar la mucositat; el mateix podem dir de l’esternut. Una curiositat sobre la tos és que, en tossir, l’aire pot sortir expel·lit de la nostra boca a una velocitat de 140 quilòmetres per hora, de manera que és un mètode de contagi de malalties molt eficaç. Cada
1 3. Els moviments respiratoris L’aire entra i surt dels pulmons gràcies als moviments respiratoris: la inspiració i l’expiració. y Durant la inspiració, la caixa toràcica s’expandeix i fa que els pulmons també s’expandeixin. Això provoca que l’aire entri per les vies respiratòries i ompli els pulmons. Durant l’expiració, la caixa toràcica es contrau, de manera que els pulmons es desinflen. Això fa que l’aire recorri les vies respiratòries i surti a l’exterior. Per expandir i contraure els pulmons intervenen diversos músculs: el diafragma, que separa el tòrax de l’abdomen, i els músculs intercostals, situats entre les costelles.
UNITAT A
B
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Comenteu amb els alumnes que, encara que no fumem, respirem un aire que, sovint, està força contaminat i embruta els nostres pulmons. Demaneu-los que parlin dels llocs on l’aire està més contaminat i dels llocs on ho està menys dins de la seva comarca i de Catalunya.
diafragma
inspiració
expiració
y Els moviments respiratoris. El diafragma i els músculs intercostals intervenen en la respiració.
4. L’intercanvi de gasos Després de recórrer les vies respiratòries, l’aire arriba als alvèols de l’interior dels pulmons. Com que les parets dels alvèols són molt primes i estan recobertes de molts capil·lars, l’oxigen passa fàcilment de l’aire a la sang, i el diòxid de carboni passa de la sang a l’aire. u Com a resultat d’aquest intercanvi de gasos, l’aire que surt per les fosses nasals i la boca conté menys oxigen i més diòxid de carboni que l’aire atmosfèric.
aire ric en oxigen
Quin món volem?
capil·lar
u Intercanvi de gasos en els alvèols pulmonars.
pulmó – lung respiració – breathing
El fum del tabac
Què diries a un parent que està començant a fumar? Escriu almenys tres idees.
Aquest apartat mostra als alumnes com n’és d’important el tabaquisme en el deteriorament de l’aparell respiratori. També els mostra com és de nociva la contaminació. Solucions. R. Ll.
aire pobre en oxigen
QUIN MÓN VOLEM?
El fum del tabac, tant si es fuma com si es respira de l’ambient, perjudica la nostra salut. Alguns dels efectes que provoca, com ara la irritació de la gola, són immediats. Al cap del temps es danyen les vies respiratòries, i hi ha un risc molt elevat de tenir càncer de pulmó o de boca.
alvèol
sang pobra en oxigen
sang rica en oxigen
La respiració té la finalitat d’obtenir l’oxigen de l’aire i eliminar el diòxid de carboni.
1
Respon 6. Escriu en ordre el camí que segueix
l’aire des de les fosses nasals fins a l’interior dels pulmons. 7. Explica la diferència que hi ha entre
l’aire que entra als pulmons i l’aire que en surt.
17
Solucions vegada que tossim o esternudem milers de gotes diminutes surten disparades amb l’aire transportant els virus i els bacteris que contenen. • Engresqueu els alumnes perquè facin una petita prova i intentin esternudar amb els ulls oberts (per provocar l’esternut n’hi ha prou de fer pessigolles amb un trosset de paper dins del nas). Comprovaran que és impossible.
Respon 6. L’aire entra per les fosses nasals i recorre la faringe, la laringe, la tràquea, els bronquis, els bronquíols i, finalment, arriba als alvèols pulmonars. 7. L’aire que entra al nostre cos té la mateixa composició que l’aire atmosfèric. El que en surt conté menys oxigen i més diòxid de carboni.
17
L’excreció Objectius •
•
•
Comprendre que l’excreció consisteix en la retirada de les substàncies de rebuig de la sang per expulsar-les a l’exterior a través de l’orina. Conèixer els òrgans que formen l’aparell excretor: els ronyons, la bufeta de l’orina, els urèters i la uretra, així com les funcions que tenen. Saber que les glàndules sudorípares produeixen suor, que s’elimina del cos pels porus de la pell.
Suggeriments didàctics Per començar • Demaneu als nens i les nenes que recordin situacions en què habitualment suen. Pregunteulos com és la seva suor (aquosa, transparent...)? Per on l’expulsen? Per explicar • Indiqueu als alumnes que els ronyons són uns òrgans tan eficaços que podem sobreviure amb un únic ronyó. Si un cessa de funcionar, l’altre augmenta de mida i és capaç de fer el treball de tots dos. • En llegir l’apartat 3, La suor i les glàndules sudorípares , comenteu als nens i les nenes que la suor i l’orina són dos líquids molt similars, ja que tots dos contenen majoritàriament aigua i serveixen per eliminar impureses. Després, demaneu-los que recordin situacions en què suïn molt, com quan fan exercici o quan fa molta calor, i que enumerin les zones del seu cos que suen més (les aixelles, els palmells de les mans, els peus, el cap, l’esquena...). Expliqueu als alumnes que en aquestes parts tenen una quantitat més gran de glàndules sudorípares que treballen en situacions extremes.
18
1. El procés de l’excreció Durant el procés de la nutrició es produeixen algunes substàncies de rebuig que passen a la sang. Si aquestes substàncies s’acumulen a l’interior del cos, causen danys i, fins i tot, la mort. L’excreció consisteix en la retirada de substàncies de rebuig de la sang per expulsar-les a l’exterior. Aquesta funció la fa l’aparell excretor.
ronyons
No hem de confondre l’excreció amb l’eliminació de la femta. Les substàncies de rebuig que formen la femta no han passat a la sang.
urèters bufeta de l’orina
2. L’aparell excretor uretra
L’aparell excretor està format pels ronyons, els urèters, la bufeta de l’orina i la uretra. i Els ronyons són a l’abdomen, a tots dos costats de la columna vertebral. Tenen forma de mongeta i són de color vermell fosc. La bufeta de l’orina és l’òrgan on s’acumula l’orina abans de ser expulsada. Augmenta de mida segons la quantitat d’orina que s’hi acumula.
i Els òrgans de l’aparell excretor.
Els urèters són dos tubs que comuniquen els ronyons amb la bufeta de l’orina. La uretra és el tub que comunica la bufeta de l’orina amb l’exterior. Tota la sang del nostre cos passa pels ronyons. Els ronyons actuen com si fossin coladors: filtren la sang per separar les substàncies de rebuig. Com a resultat del treball dels ronyons es forma l’orina. L’orina surt dels ronyons, recorre els urèters i arriba a la bufeta. Allà s’acumula fins que s’expulsa a través de la uretra. L’orina és un líquid groguenc, compost d’aigua, sals minerals i substàncies de rebuig. Com que més del 95 % de l’orina és aigua, per facilitar la funció dels ronyons hem de beure molts líquids, sobretot aigua. D’aquesta manera eliminem millor les substàncies de rebuig que produeix el nostre cos. o
o Beure molta aigua és un hàbit saludable. Quanta aigua beus en un dia?
18
Més informació Aigua contra la deshidratació La deshidratació és la pèrdua excessiva d’aigua i sals minerals d’un cos. Es pot originar per una calor excessiva, un exercici intens, falta de beguda o una combinació de les tres coses. També es produeix deshidratació en algunes malalties. Encara que el cos és capaç de resistir setmanes sense ingerir aliments, la falta d’aigua no es pot suportar més d’un parell de dies. Sentim set quan s’ha perdut l’1 o l’1,5 % de l’aigua del cos. Els símptomes de deshidratació són sequedat de les mucoses, nàusees, fatiga mental i física, etc. Per disminuir la quantitat d’aigua eliminada davant el risc de deshidratació, els ronyons concentren més l’orina. Quan la deshidratació
1 UNITAT
1
porus pèl
Per comprendre • Perquè els alumnes es facin una idea de com són els ronyons d’eficaços, expliqueu-los que aquests òrgans són capaços de filtrar tota la sang del cos en només cinc minuts. Comenteulos, a més, que treballen contínuament, també mentre dormim.
glàndules sudorípares
a Les glàndules sudorípares estan situades a les capes profundes de la pell. Quina forma tenen les glàndules sudorípares? Com arriba la suor des d’aquestes glàndules fins a la superfície de la pell?
Competència social i ciutadana
s Quan fem exercici es produeix suor a les glàndules sudorípares.
Aprofiteu aquesta unitat per insistir en la importància que tenen la donació d’òrgans i els trasplantaments a l’hora de salvar la vida de molts malalts. Els ronyons són dels òrgans que es trasplanten amb més èxit i que salven més vides cada any. Si aquests òrgans no funcionen, les substàncies de rebuig s’acumulen en l’organisme i poden arribar a ocasionar la mort de la persona. Però hi ha altres òrgans que es poden trasplantar, com el cor, el fetge o la còrnia, per exemple. Pregunteu-los si coneixen persones que siguin donants d’òrgans o persones que hagin estat receptors o esperin un trasplantament.
3. La suor i les glàndules sudorípares La suor és un líquid que es produeix quan fa calor o quan fem exercici, amb l’objectiu de refrescar-nos el cos.
excreció – escretion
La suor es forma en les glàndules sudorípares, que estan situades a la pell. Cada glàndula té una part en forma de globus situada a l’interior de la pell. Aquesta part es comunica amb l’exterior per un tub que acaba en un porus. a
ronyó – kidney
orina – urine suor – sweat
La suor està formada sobretot per aigua, però també conté sals i una petita quantitat de substàncies de rebuig. Com que la suor s’elimina a l’exterior per la pell, també participa en la funció d’excreció. s Com que en suar es perd aigua, és important beure molta aigua a l’estiu i quan fem exercici. Com que am b l’aigua també es perden sals, algunes begudes per a esportistes inclouen sals, per compensar les que perdem. o
Respon 8. Quina funció tenen els ronyons? 9. Indica el recorregut de l’orina
des que es forma al ronyó fins que s’expulsa.
L’excreció serveix per eliminar les substàncies de rebuig de la sang. La duen a terme l’aparell excretor i les glàndules sudorípares.
10. Per què diem que les glàndules
sudorípares participen en la funció d’excreció?
19
Solucions
es torna més extrema, el ronyó falla i ja no produeix més orina, de manera que les substàncies de rebuig es van acumulant en l’organisme. Encara que no ho sembli, la suor pot representar més pèrdua d’aigua que l’orina, per això hem de beure més líquids quan suem molt, fins i tot encara que no tinguem set. La deshidratació desapareix ràpidament després de beure aigua sense cap limitació, fins i tot amb deshidratacions de fins al 10 % del pes corporal.
Respon 8. Els ronyons tenen la funció de filtrar la sang per eliminar-ne les substàncies de rebuig. 9. L’orina va des dels ronyons fins a la bufeta de l’orina a través dels urèters. Allà és on s’acumula fins que s’expulsa a l’exterior per la uretra. 10. Perquè produeixen un líquid, format principalment per aigua, a través del qual s’eliminen substàncies de rebuig.
19
La sang i l’aparell circulatori Objectius •
•
• • •
• • •
Aprendre que la sang arriba a totes les cèl·lules del cos i s’encarrega de transportar oxigen, nutrients, diòxid de carboni i substàncies de rebuig. Conèixer els principals components de la sang: plasma i cèllules sanguínies. Conèixer els tipus de vasos sanguinis. Comprendre com és el cor i com funciona. Saber que la circulació és el recorregut que fa la sang pel cos a través dels vasos sanguinis. Conèixer els moviments del cor: sístole i diàstole. Descriure el recorregut de la sang en la circulació pulmonar. Descriure el recorregut de la sang en la circulació general.
Suggeriments didàctics Per començar • Inicieu la classe fent que tots els alumnes es localitzin el pols, al canell o al coll. Pregunteu-los: què és el batec que notem? Per explicar • Expliqueu als nens i les nenes que el cor està una mica desplaçat cap al costat esquerre del cos i que per aquesta raó el pulmó esquerre és una mica més petit que el dret. Expliqueu-los també que la mida d’aquest òrgan és aproximadament la del puny tancat de la persona. • Demaneu als alumnes que es fixin en el dibuix del cor de la pàgina 20, i expliqueu-los que una de les meitats del cor recull i expulsa cap a la resta del cos la sang oxigenada, mentre que l’altra meitat recull i expulsa cap als pulmons la sang carregada de diòxid de carboni per ser purificada.
20
La circulació de la sang serveix per transportar per tot el cos els nutrients, l’oxigen i les substàncies de rebuig. Té lloc en l’ aparell circulatori.
cor – heart sang – blood
venes
artèries
1. La sang
jugular
caròtida
La sang és l’únic teixit del nostre cos que és líquid. Arriba a totes les cèl·lules del cos i s’encarrega de transportar nutrients, oxigen, diòxid de carboni i substàncies de rebuig. La sang està formada per un líquid, el plasma, i diversos tipus de cèl·lules sanguínies. Els glòbuls vermells són les cèl·lules sanguínies més abundants. S’encarreguen de transportar l’oxigen i donen a la sang el color vermell característic. Els glòbuls blancs ens defensen de moltes malalties. Les plaquetes són trossos de cèl·lules que s’encarreguen de taponar els vasos sanguinis quan hi ha una ferida. Aquest procés s’anomena coagulació.
subclàvia
subclàvia
cava superior
aorta
pulmonars
pulmonars aorta abdominal
cava inferior
ilíaca
femoral
ilíaca
femoral
2. Els vasos sanguinis Els vasos sanguinis són com canonades per on circula la sang. Hi ha vasos sanguinis de tres tipus: artèries, venes i capil·lars. d Les artèries són els vasos sanguinis que tenen les parets més gruixudes. Condueixen la sang que surt del cor. Les venes són els vasos sanguinis que condueixen la sang cap al cor. Són més amples com més a prop són del cor. Els capil·lars són els vasos sanguinis més fins. Comuniquen les artèries amb les venes i condueixen la sang per l’interior dels òrgans.
3. El cor El cor és un òrgan amb parets musculoses que impulsa el moviment de la sang per tot el cos. Batega sense parar durant tota la vida. Està situat a la caixa toràcica, entre els pulmons, i una mica desplaçat cap a l’esquerra. f Per dins, el cor està dividit en dues meitats, la dreta i l’esquerra, separades per un envà que no les comunica. Cada meitat té dues cavitats: una aurícula, a la qual arriben les venes, i un ventricle, del qual parteixen les artèries.
d Vasos sanguinis principals. Com es diuen les artèries que surten directament del cor? I les venes que arriben al cor?
aorta vena cava superior
artèries pulmonars venes pulmonars
aurícula dreta ventricle dret
aurícula esquerra
vena cava inferior
ventricle esquerre
f Anatomia del cor. Cada aurícula es comunica amb el ventricle del mateix costat per una vàlvula. La sang circula sempre des de les aurícules fins als ventricles, i mai a l’inrevés.
20
Més informació Algunes dades sobre el cor El cor és un òrgan buit que té la missió de bombar la sang i fer-la circular per tot el cos. El seu famós batec és el so que produeixen les vàlvules en obrir-se i tancar-se. Un cor adult bomba tanta sang que podria omplir un dipòsit de 8.000 litres en un sol dia, i impulsa uns 80 ml de sang per batec (més o menys un glop d’aigua). Quan fem exercici respirem més vegades, el cor bomba més de pressa i la sang circula, per tant, a més velocitat. El batec cardíac també pot variar en funció de l’edat: una persona gran té 60-80 pulsacions per minut, mentre que un infant en pot tenir el doble. El primer trasplantament de cor el va fer el 3 de desembre de 1967 el cirurgià sud-africà Christian Barnard. La supervivència del pacient va
1 4. La circulació de la sang
UNITAT A
artèries pulmonars
La circulació és el recorregut que fa la sang pel cos a través dels vasos sanguinis. El cor impulsa la circulació gràcies al fet que batega contínuament. La sang fa dos recorreguts diferents pel cos, que donen lloc a la circulació pulmonar i a la circulació general.
5. La circulació pulmonar
La sang que hi ha a l’aurícula dreta del cor passa al ventricle dret. El ventricle dret es contrau i impulsa la sang per les artèries pulmonars. La sang viatja per les artèries pulmonars, que penetren als pulmons i es divideixen fins a donar lloc a capil·lars. La sang arriba fins als capil·lars que envolten els alvèols pulmonars per fer l’intercanvi gasós: pren oxigen i cedeix diòxid de carboni. La sang passa dels capil·lars a unes altres venes. Finalment, passa a les venes pulmonars, que duen la sang a l’aurícula esquerra.
Per comprendre • Aclariu als alumnes que en els esquemes anatòmics sempre es representen les artèries de color vermell i les venes, de color blau. Després, demaneulos que diferenciïn les venes i les artèries en la il·lustració 12 i comenteu-los que es tracta d’un esquema molt simplificat, ja que hi ha venes i artèries per tot el cos.
venes pulmonars
B
La circulació pulmonar és el recorregut que fa la sang per passar pels pulmons. L’objectiu és que la sang es carregui d’oxigen i s’alliberi de diòxid de carboni. g
arteria aorta
Competència matemàtica En una anàlisi de sang es mesura la quantitat de glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes que conté un mil·límetre cúbic de sang. El nombre que es considera normal és d’entre 4 i 5 milions de glòbuls vermells, entre 4 i 10 milions de glòbuls blancs i entre 150.000 i 300.000 plaquetes. Demaneu a les nenes i els nens que elaborin un gràfic de barres en què representin aquestes quantitats. Indiqueu-los que utilitzin diferents colors per a cadascun dels tipus de cèl·lula.
venes caves
6. La circulació general La circulació general és el recorregut de la sang per tot el cos, tret dels pulmons. En aquest recorregut duu oxigen i nutrients a totes les parts del cos, i en retira el diòxid de carboni i les substàncies de rebuig. g La sang que arriba amb oxigen a l’ aurícula esquerra passa al ventricle esquerre. El ventricle esquerre es contrau i impulsa la sang fora del cor per l’artèria aorta. Des de l’artèria aorta la sang es reparteix per artèries cada vegada més fines i, finalment, als capil·lars de tots els òrgans. Els capil·lars es reuneixen per formar les venes caves, que desemboquen a l’aurícula dreta. L’aparell circulatori està format per la sang, els vasos sanguinis i el cor. Per mitjà de la circulació es reparteixen pel cos els nutrients i l’oxigen i es retiren les substàncies de rebuig. Comprèn la circulació pulmonar i la circulació general.
1
g A. Esquema de la circulació pulmonar. B. Esquema de la circulació general.
Respon 11. Digues quins són els tipus
de cèl·lules sanguínies i quina funció té cada tipus. 12. Quantes cavitats té el cor
a l’interior? Com es diuen aquestes cavitats?
Solucions
13. Quins dos recorreguts fa la sang?
Quina funció té cadascun?
21
ser molt breu, però va obrir una porta a una tècnica que en l’actualitat salva la vida a milers de persones cada any a tot el món. • Hi ha moltes més dades interessants que els alumnes poden investigar sobre el cor; aprofiteu-ho perquè aprenguin a treballar en grup. Proposeu-los dos temes, «Tipus de cors en el regne animal» o «El marcapassos»; han de triar-ne un, buscar-ne informació i elaborar un mural explicatiu amb les dades que recullin i algunes imatges.
Respon 11. Glòbuls vermells: tenen com a funció transportar l’oxigen. Glòbuls blancs: tenen com a funció defensar l’organisme. Plaquetes: tenen com a funció dur a terme la coagulació de la sang quan es produeix un trencament en un vas sanguini. 12. El cor té quatre cavitats: dues aurícules i dos ventricles. 13. La sang fa dos recorreguts; en la circulació pulmonar, passa pels pulmons per carregar-se d’oxigen i alliberar-se del diòxid de carboni; en la circulació general, recorre tot el cos, excepte els pulmons, per transportar l’oxigen i retirar el diòxid de carboni.
21
Activitats Comprèn
Solucions Comprèn 14. El procés digestiu té lloc en l’aparell digestiu. Consisteix en la descomposició dels aliments a fi d’obtenir-ne els nutrients. La respiració té lloc en l’aparell respiratori. Consisteix en l’obtenció de l’oxigen de l’aire. L’excreció té lloc en l’aparell excretor. Consisteix en l’eliminació de l’organisme de les substàncies de rebuig. La circulació té lloc en l’aparell circulatori. Consisteix en el transport de nutrients i oxigen a tot el cos. 15. R. M. Hidrats: aporten energia i es troben en les patates, els llegums i els cereals. 16. Resposta gràfica (R. G.). 17. Boca, faringe, esòfag, estómac i intestí prim. 18. a. Transformació dels aliments en l’aparell digestiu per obtenir-ne els nutrients. b. Sucs que segreguen òrgans i glàndules del cos per ajudar a descompondre els aliments. c. Pas dels nutrients del tub digestiu a la sang. d. Pasta formada pels nutrients i les substàncies de rebuig. e. Pas dels nutrients del tub digestiu a la sang. Té lloc a l’intestí prim. 19. a. Inspiració: entrada de l’aire als pulmons per les vies respiratòries: la caixa toràcica s’expandeix i els pulmons també. b. Espiració: sortida de l’aire dels pulmons, la caixa toràcica es contreu i els pulmons es desinflen. c. Intercanvi gasós: pas de l’oxigen a la sang quan l’aire arriba als alvèols pulmonars de parets molt fines i plenes de capil·lars perquè l’oxigen passi a través seu. Mentrestant, el diòxid de carboni passa de la sang a l’aire. 20. Funcionen com un colador filtrant i separant les substàncies de rebuig que porta la sang.
22
20. Explica l’oració següent.
14. Completa les oracions per obtenir un resum dels processos i els aparells que intervenen en la nutrició. El procés digestiu té lloc en ....................... Consisteix en ....................... La respiració ....................... L’excreció ....................... La circulació .......................
Els ronyons funcionen com un colador.
21. Indica quin tipus de vas sanguini és cadascun i explica per què ho saps. A
B C
15. Completa una taula com la següent: Nutrients
Serveixen per
Són abundants
Hidrats de carboni
22. Copia i completa l’esquema.
... artèries .........
circulació pulmonar
venes .........
venes .........
circulació .........
artèria .........
16. Copia en un full aquest esquema de l’aparell digestiu. Pinta cada òrgan d’un color i escriu-ne els noms.
23. Explica en què es diferencien: 17. Quins són els òrgans de l’aparell digestiu on té lloc la digestió? 18. Explica el significat dels termes següents. a. digestió d. quil b. suc digestiu e. absorció c. quim 19. Explica què són i com tenen lloc els processos següents. a. inspiració b. expiració c. intercanvi gasós
a. b. c. d.
els bronquis i els bronquíols la faringe i la laringe els urèters i la uretra les aurícules i els ventricles
Raona 24. És el mateix l’alimentació que la nutrició? Explica per què. 25. Què passaria a una persona si no tingués lloc l’absorció? 26. Per què el cor és capaç de contraure’s i relaxar-se?
22
Més informació Com deixa de rajar sang d’una ferida Quan ens fem un tall en un dit o en qualsevol altra part del cos ens surt sang, molta o poca, segons el lloc i la mida de la ferida. Això passa perquè amb el tall s’ha danyat un capil·lar o un vas sanguini. El nostre organisme actua ràpidament per detenir l’hemorràgia, ja que la sang és un fluid vital, transporta l’oxigen i els nutrients a tots els òrgans i l’organisme no es pot permetre perdre’n grans quantitats. La resposta del cos consisteix, en primer lloc, a contreure el vas sanguini trencat per dificultar el pas de la sang. Mentrestant, les plaquetes comencen a adherir-se a les vores irregulars de la ferida i obstrueixen cada vegada més la sortida de la sang.
1 UNITAT Aplica
Opina
27. Descriu el recorregut que fa un entrepà des que te’l menges fins que n’expulses les restes. Explica què passa en cada òrgan de l’aparell digestiu.
28. En Julià és un nen molt actiu, que fa molt à exercici perquè li agrada l’esport. Tot i que no està gras, li agradaria estar més prim per assemblar-se als models de la televisió, així que ha decidit menjar menys. Et sembla una bona idea? Explica la resposta.
l e r o T
n c i a
Aprèn a fer d’infermer La mesura de les pulsacions i l’elaboració d’una gràfica El personal mèdic, com ara els infermers, comprova que el nostre cos funciona correctament prenent-nos la temperatura, la pressió sanguínia o mesurant les pulsacions. Aquestes dades es poden representar en gràfiques. La gràfica següent mostra com varien les pulsacions de la Laura quan fa exercici i quan deixa de fer-ne. 120
111
94 87
84
10 0 abans de córrer
després dos minuts després quatre minuts de córrer un minut d’acabar després d’acabar
Localitza’t el pols al canell. Amb l’ajut d’un rellotge, compta les pulsacions fins a trenta segons, multiplica’n el resultat per dos i obtindràs les pulsacions per minut.
Aplica 27. R. Ll.
29. Feu l’activitat següent per parelles: apunteu en una taula com aquesta les pulsacions per minut de cadascun de vosaltres abans i després de fer exercici, i feu una gràfica amb aquestes dades.
Nombre de pulsacions per minut
21. A: artèria; B: capil·lar; C: vena. 22. R. G. 23. a. Bronquíols: ramificacions en què es divideixen els bronquis, molt més fines. b. Faringe: part comuna a l’aparell digestiu i al respiratori; laringe, només pertany a l’aparell respiratori. c. Urèters: conductes que duen l’orina dels ronyons a la bufeta de l’orina; uretra conducte que condueix l’orina de la bufeta a l’exterior. d. Les aurícules: reben sang de les venes i els ventricles la impulsen a través de les artèries.
Raona 24. No, l’alimentació és una part de la nutrició. 25. R. M. Els nutrients no arribarien a la sang i la persona moriria. 26. Perquè està format per teixit muscular.
DEL RITME DE PULSACIONSCON AMBEL L’EXERCICI VARIACIÓN VARIACIÓ DEL RITMO DE PULSACIONES EJERCICIO
110 t 100 u n i 90 m r e 80 p s n 70 o i c 60 a s l u p 50 e d 40 e r b 30 m o 20 N
1
Opina 28. R. Ll.
Abans de córrer
Després de córrer un minut
Dos minuts després d’acabar
Quatre minuts després d’acabar
...
...
...
...
Programa de tolerància 23
Mostreu-los que ser gras o prim no depèn només de la quantitat d’exercici o del que es menja, sinó del metabolisme.
Aprèn a fer d’infermer Amb aquestes dues accions, la sortida de la sang ha disminuït, però encara no s’ha aturat. Perquè es tanqui del tot cal que la sang es coaguli fins a formar un taponament fet de fibres i cèl·lules sanguínies. Finalment, la sang deixa de rajar. Les persones que pateixen hemofília neixen sense un dels factors necessaris per coagular la sang, de manera que fins i tot un tallet o una ferida petita els pot desencadenar una hemorràgia incontenible.
Objectius • Mesurar les pulsacions i fer la gràfica.
Suggeriments didàctics •
Expliqueu-los la importància de les pulsacions perquè informen sobre el funcionament del cor.
Competència matemàtica Mostreu-los que per comptar les pulsacions han de posar molta atenció i no descomptar-se.
23
Repassa Objectius • •
30. Llegeix el resum.
Repassar els conceptes que s’han après a la unitat.
La funció de nutrició La funció de nutrició inclou tots els processos que fem per obtenir els nutrients i l’energia que necessitem. En la funció de nutrició intervenen quatre processos: el procés digestiu, la circulació, la respiració i l’excreció. El procés digestiu té lloc en l’aparell digestiu i comprèn tres fases: digestió, absorció i eliminació de rebuigs. L’aparell digestiu està format pel tub digestiu i les glàndules annexes. La respiració ens serveix per obtenir l’oxigen de l’aire. Aquesta funció la duu a terme l’aparell respiratori, que consta de les vies respiratòries i els pulmons. L’excreció consisteix en l’eliminació de substàncies de rebuig de la sang per expulsar-les a l’exterior. La duu a terme, sobretot, l’aparell excretor, per mitjà dels ronyons. La circulació és el circuit que fa la sang per l’organisme per transportar substàncies nutritives, oxigen, diòxid de carboni i substàncies de rebuig. La duu a terme l’aparell circulatori, que està format per la sang, els vasos sanguinis i el cor.
Elaborar esquemes i taules.
Paraules clau de la unitat aigua aparell circulatori aparell digestiu aparell excretor aparell respiratori aurícula bronquíols bronquis bufeta de l’orina circulació general circulació pulmonar cor diàstole espiració excreció faringe glàndules annexes glòbuls blancs glòbuls vermells inspiració laringe nutrició nutrients oxigen plaquetes plasma procés digestiu pulmons quil quim respiració ronyons sístole substàncies de rebuig suor tub digestiu urèters uretra vasos sanguinis ventricle
24
31. ESTUDI EFICAÇ. Copia el mapa conceptual i completa’l. LA FUNCIÓ DE LA NUTRICIÓ inclou
El procés digestiu
La respiració
.........
.........
té lloc en
consisteix a
té lloc en
consisteix a
té lloc en
consisteix a
.........
aconseguir els nutrients dels aliments, absorbir-los i expulsar-ne les restes
.........
.........
.........
.........
té lloc en
consisteix a
.........
.........
32. ESTUDI EFICAÇ. Elabora una taula amb tots els aparells que intervenen en la nutrició i els òrgans que els formen.
24
Més informació Les plantes i l’aire que respirem Els animals i les persones consumim l’oxigen de l’aire en la respiració i expulsem diòxid de carboni. Les plantes, en la fotosíntesi, fan just el contrari: absorbeixen diòxid de carboni i exhalen oxigen, de manera que aboquen a l’aire una gran quantitat d’aquest gas: mitja hectàrea d’arbres pot alliberar 1.900 quilos d’oxigen l’any. Així, animals i plantes tenen un sistema d’intercanvi de gasos d’anada i tornada que els beneficia a tots dos. Els arbres, a més, contribueixen a mantenir net l’aire que respirem, ja que són capaços d’absorbir contaminants com el diòxid de sofre i l’ozó.
1 UNITAT
Solucions
Fer la respiració artificial Saps com actuar per ajudar algú en cas d’accident?
Estudi eficaç
En primer lloc, el que s’ha de er sempre és trucar als serveis d’emergència, al telèon 112.
112, digueu?
Després, si hi ha alguna persona adulta al lloc de l’accident, pot aplicar els primers auxilis a la víctima, ins que arribin els proessionals d’emergències. La respiració artiicial pot salvar la vida d’una persona accidentada que no respira. És molt útil, per exemple, per a les víctimes d’un oegament. Es pot er amb el mètode del boca a boca.
transparencias
Aquest mètode s’ha d’aplicar unes deu vegades per minut ins que la víctima comenci a respirar o ins que arribin els serveis d’emergència. Si no sabem com er els primers auxilis, no hem de moure l’accidentat.
1 El cap s’inclina cap enrere.
Es tira la barbeta cap amunt amb una mà.
2 Es tapen els orifcis nasals amb els dits.
1
El telèon 112, únic per a tot l’àmbit europeu i amb resposta immediata les 24 hores del dia, centralitza totes les trucades d’urgència.
S’inspira proundament.
3 Es bua amb orça.
Entra aire als pulmons i el tòrax s’eleva.
31. La funció de nutrició inclou el procés digestiu, que té lloc en l’aparell digestiu i consisteix a aconseguir els nu trients dels aliments, absorbir-los i expulsar-ne les restes; la respiració, que té lloc en l’aparell respiratori i consisteix a obtenir l’oxigen de l’aire i expulsar diòxid de carboni; la circulació, que té lloc en l’aparell circulatori i consisteix en el recorregut de la sang per tot el cos, i l’excreció, que té lloc en l’aparell excretor i consisteix en la retirada de les substàncies de rebuig de la sang per expulsar-les a l’exterior. 32. R. G.
Sóc capaç de... 33. El primer que cal fer sempre és avisar els serveis d’emergència.
Amb l’altra mà s’empeny el ront cap enrere.
34. El 112 unifica tots els altres telèfons d’emergències i atén urgències mèdiques, incendis, avaries, catàstrofes, urgències policials, accidents de trànsit, ajuda al menor, ajuda a la dona maltractada, etc.
33. Què és el primer que faries si veiessis una persona desmaiada a terra? 34. Per a quins tipus d’urgències serveix el telèfon 112? 35. En algunes ocasions no n’hi ha prou de fer la respiració artificial i cal practicar un massatge cardíac. Busca’n informació i explica com es fa.
25
Competència en el tractament de la informació i competència digital
Programa d’ESTUDI EFICAÇ En acabar la unitat, feu que els alumnes reflexionin sobre el que han après. Demaneu-los que completin una taula com aquesta:
UNITAT 1: La funció de nutrició El que he après... El procés digestiu La respiració L’excreció La sang i l’aparell circulatori
35. R. Ll.
El que he après a fer...
Per mostrar com es fa la respiració artificial, els alumnes s’han de basar en les il·lustracions. En aquest cas, es tracta d’interpretar a través dels dibuixos un procés dinàmic, és a dir, una seqüència de moviments que es representen amb una sèrie de dibuixos acompanyats d’informació verbal. Demaneu als nens i les nenes que es fixin amb atenció en les fletxes que indiquen la direcció dels moviments i que els expliquin pas a pas.
25
2
La funció de relació
Programació Objectius •
•
•
•
•
•
•
•
Aprendre que mitjançant la unció de relació responem als canvis del medi extern i del medi intern. Saber que el sistema nerviós dirigeix la unció de relació, que el seu òrgan principal és el cervell i que les neurones són les cèl·lules que el ormen. Comprendre que els òrgans dels sentits recullen la inormació i la an arribar al cervell, que ordena una resposta a l’aparell locomotor. Saber que el sistema nerviós té dues parts, el sistema nerviós central i el sistema nerviós perièric. Dierenciar moviments relexos i moviments voluntaris, i entendre com el sistema nerviós i l’aparell locomotor es coordinen per er-los. Aprendre que la coordinació interna coordina les uncions del cos mitjançant els músculs involuntaris i el sistema endocrí. Saber que el sistema endocrí està ormat per les glàndules endocrines, segregades per les hormones que regulen dierents uncions del nostre cos. Aprendre a respectar la distància de seguretat quan se circula.
Criteris d’avaluació •
• •
Comprèn per a què serveix la unció de relació, sap que la duu a terme el sistema nerviós i en coneix les dierents parts. Sap com es an els moviments relexos i voluntaris. Sap què és la coordinació interna i comprèn com la duen a terme els músculs involuntaris i el sistema endocrí.
Competències bàsiques A més de la competència en el coneixement i la interacció amb el món ísic, en aquesta unitat es contribueix a desenvolupar les competències artística i cultural, la competència comunicativa lingüística i audiovisual, la competència social i ciutadana, la competència d’autonomia i iniciativa personal, la competència matemàtica i la competència d’aprendre a aprendre.
26A
Continguts LES PERSONES I LA SALUT La unció de relació. El sistema nerviós. El sistema nerviós i els moviments. La coordinació interna. Curiositat per comprendre com té lloc el moviment i com es coordinen les dierents uncions del cos. Valoració del descans com a manera de recuperació del cos i la importància de tenir una hàbits de son saludables. Reconeixement de la importància de respectar la distància de seguretat quan se circula en cotxe o en un altre vehicle. •
•
•
•
•
•
•
CONNEXIONS AMB ALTRES ÀREES Lectura comprensiva i interpretació d’imatges i esquemes anatòmics. Interpretació d’una gràica amb moltes dades. Elaboració d’esquemes conceptuals. •
•
•
Esquema de la unitat UNITAT 2. LA FUNCIÓ DE RELACIÓ
La funció de relació
El sistema nerviós
El sistema nerviós i els moviments
Aprèn a fer de pediatre La interpretació d’una gràica de pes i talla
Repassa
La coordinació interna
Quin món volem? Tinguem cura del sistema nerviós
Sóc capaç de... Mantenir la distància de seguretat.
Recursos i fitxes fotocopiables • • •
• • •
Activitats Coneixement del medi 5 : Unitat 2. Les TIC en el Coneixement del medi 5: Unitat 2. Les competències lingüística i matemàtica des del Coneixement del medi 5 : Unitat 2. Reforç: Fitxes 5, 6, 7 i 8. Ampliació: Fitxa 2. Recursos per a l’avaluació: Prova 2 / Test 2. Més recursos. Coneixement del medi 5.
Previsió de dificultats •
•
Dediqueu uns quants minuts a repassar els coneixements sobre anatomia humana dels alumnes, especialment l’aparell locomotor, parant una atenció especial als músculs i els ossos. Comenteu als nens i les nenes que en aquesta unitat aprendran que la unció de relació està vinculada amb l’aparell locomotor. Comprendre la utilitat de la coordinació interna i com es duu a terme requereix un alt nivell d’abstracció. Poseu més exemples, a part dels del llibre, de processos que el nostre cos duu a terme de manera inconscient, per tal que els alumnes comprenguin la necessitat d’una coordinació constant que uncioni també quan dormim o estem malalts.
•
100 propostes per millorar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
Estudi eficaç • •
Completar esquemes, activitat 25, pàg. 38. Rellegir i explicar, activitat 25, pàg. 38.
Suggeriment de temporalització Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny
Nota: Durant les dues primeres setmanes del curs escolar podeu recórrer a l’Avaluació inicial inclosa en el quadern de Recursos per a l’avaluació.
26B
2
La funció de relació
Objectius •
•
•
•
Recordar als nens i les nenes que la unció de relació serveix per captar la inormació de l’exterior i actuar-hi en conseqüència. Repassar com els òrgans dels sentits recullen inormació de l’exterior i la an arribar al cervell. Recordar com són els músculs i els ossos, i comprendre com es coordinen per produir el moviment. Presentar als alumnes els continguts de la unitat.
Programa de lectura de la imatge Observeu la otograia i demaneu als que hi apareixen quina mena de moviments an les nenes que hi apareixen. Pregunteu-los si són ràpids o lents, si requereixen agilitat o coordinació. Demaneu-los que raonin la resposta.
Suggeriments didàctics Per començar Abans d’iniciar el treball de la unitat, repasseu amb els alumnes els coneixements que tenen sobre la unció de relació. Per exemple, els podeu preguntar si altres éssers vius an aquesta unció i de quina manera la an. Conduïu les respostes cap a les plantes i eu que recordin de quina manera responen als estímuls externs.
Què hi veus?
•
Per explicar Mostreu als nens i les nenes que els sentits són els que ens permeten establir la relació amb el món que ens envolta, percebre els estímuls que en rebem i actuar en unció de les reaccions del nostre cervell davant del que percep. Pregunteu-los què ens passa quan no hi veiem o quan no hi sentim. •
26
Quines parts del cos mouen les nenes? Saps quin és l’òrgan que controla els nostres moviments? On es troba?
26
Altres recursos Els òrgans dels sentits Demaneu als alumnes que us diguin en quins òrgans (ulls, orelles, nas, llengua i pell) es troben els sentits (vista, oïda, olacte, gust i tacte). Trieu cinc alumnes i eu que cadascun descrigui un tros de poma a partir d’un dels cinc sentits. Per exemple, l’alumne que n’ha de er la descripció a partir del sentit del tacte, haurà de descriure la textura del tros de poma, el que ho aci a partir del sentit del gust, el seu sabor, etc. Quatre d’aquests cinc alumnes hauran de tenir els ulls tapats (tots excepte el que ha de treballar amb el sentit de la vista). Feu que la resta dels nens i les nenes de la classe escriguin les descripcions que an els seus companys i les seves companyes.
UNITAT
Què en saps? La funció de relació
Músculs i ossos
La funció de relació consisteix a captar inormació de l’ambient i actuar com resulti convenient.
Els ossos són uns òrgans rígids i resistents. Formen l’esquelet.
Les persones captem inormació per mitjà dels òrgans dels sentits. Després, interpretem aquesta inormació i actuem de la manera que ens convé. Explica, amb l’ajuda d’un exemple, com intervé la funció de relació a l’hora de travessar un carrer.
Els òrgans dels sentits Els òrgans dels sentits recullen inormació de l’exterior i l’envien al cervell.
Els ossos s’uneixen en les articulacions. N’hi ha de mòbils, que permeten que els ossos es moguin. Els músculs són uns òrgans elàstics: es poden encongir i després recuperen la seva mida. Els músculs s’uneixen als ossos i an que es moguin. Els ossos i els músculs han de treballar conjuntament en el moviment del nostre cos. Observa la il·lustració i respon les preguntes. a. Quin múscul està contret? b. Quin múscul s’ha de contraure perquè el braç s’estiri?
Enumera els sentits de què disposem i els òrgans corresponents. A quina part de l’ull i de l’orella correspon cada nombre?
2
Competència artística i cultural Proposeu als alumnes que es reparteixin la eina i acin dibuixos on es representin un nen o una nena dempeus, un nen o una nena saltant, un nen o una nena llençant una pilota amb la mà, un altre xutant-la amb el peu... Feu que observin els dibuixos i els comparin ixant-se en quines parts del cos es mouen per realitzar cadascuna de les accions, com hi participen, si cal agilitat o coordinació per er-ho, etc.
bíceps
1
2
3
Solucions
tríceps
6
Què hi veus? Les cames i els braços són les parts del cos que mouen les nenes de la otograia. L’òrgan que controla els nostres moviments és el cervell, l’òrgan principal del sistema nerviós, que està situat al cap, dins del crani. •
4
5
Què aprendràs? 7
8
•
En què consisteix la unció de relació.
9
Quins òrgans té el sistema nerviós. Com unciona el sistema nerviós. Com té lloc la coordinació interior del cos humà. 12
11
10
Què és i per a què serveix el sistema endocrí. Com s’interpreten les gràiques complexes.
27
A continuació, escriviu a la pissarra les descripcions que han copiat els alumnes i enceteu un debat sobre quin dels sentits dóna una inormació més completa i valuosa sobre el tros de poma que han analitzat. Feu que raonin les respostes. Aneu una mica més enllà i proposeu als alumnes que intentin explicar la connexió que hi ha entre els òrgans dels sentits, el cervell i els moviments que eien els seus companys i les seves companyes quan descrivien el tros de poma.
Què en saps? R. M. Per travessar un carrer primer ens aturem i mirem cap a les dues direccions perquè els nostres ulls vegin si ve cap vehicle. Després, quan hem comprovat que podem travessar, el cervell ordena er els moviments per caminar i travessar el carrer. La vista (l’òrgan és l’ull); l’olacte (l’òrgan és el nas); el gust (l’òrgan és la llengua); el tacte (l’òrgan és la pell); l’oïda (l’òrgan és l’orella). R. M. 1. iris, 2. cristal·lí, 3. retina, 4. nervi òptic, 5. còrnia, 6. pupil·la, 7. pavelló de l’orella, 8. cadena ossicular, 9. còclea / cargol, 10. nervi auditiu, 11. timpà, 12. conducte auditiu. a. El bíceps. b. El tríceps. •
•
•
•
27
La funció de relació Objectius •
•
•
•
Aprendre que mitjançant la unció de relació captem la inormació del medi extern i hi responem en conseqüència. Saber que el sistema nerviós s’encarrega de la unció de relació i que el seu òrgan principal és el cervell. Comprendre com els sentits capten la inormació i la an arribar al cervell perquè aquest ordeni una resposta. Saber que l’aparell locomotor està ormat pels músculs i els ossos.
Suggeriments didàctics Per començar Comenceu plantejant als alumnes preguntes com ara aquestes: quins sentits es necessiten per tocar la guitarra?, i per conduir un cotxe?, quins sentits utilitzem quan estudiem?, quin sentit es troba estès per tot el cos? •
Per explicar Perquè els nens i les nenes comprenguin d’una manera gràica la unció del sistema nerviós, compareu el cos humà amb una joguina electrònica i digueulos que si s’espatlla el xip que conté les ordres de uncionament de la joguina i les dierents parts que la componen, aquesta no pot uncionar. En les persones el sistema nerviós és el xip, el més complex i avançat que puguem imaginar, que controla i dirigeix totes les accions i uncions del nostre cos. •
Per comprendre Demaneu als alumnes que elaborin un esquema conceptual amb el text de l’apartat 1, Com fem la funció de relació. Podeu seguir les pautes del programa d’ESTUDI EFICAÇ que us oerim •
28
ÒRGANS DELS SENTITS
1. Com fem la funció de relació? Per mitjà de la funció de relació responem als canvis que tenen lloc a l’exterior, és a dir, al nostre medi extern. Per exemple, si estem asseguts al sol i puja molt la temperatura, el nostre organisme detecta aquest augment. Com a resposta, ens movem i ens posem a l’ombra. En l’exemple anterior han intervingut diversos òrgans, sistemes i aparells. En primer lloc, els òrgans dels sentits, que capten la inormació. En segon lloc, el cervell, que rep la inormació, la interpreta i decideix com actuar. I en tercer lloc, els músculs, que reben les ordres del cervell i an que ens desplacem. El cervell orma part del sistema nerviós, que ocupa el lloc central en la unció de relació. q D’altra banda, els músculs constitueixen el sistema muscular. Per er la seva unció, treballen conjuntament amb els ossos, que ormen el sistema ossi. El sistema muscular i el sistema ossi ormen l’aparell locomotor. A més, en aquesta unitat veuràs que, gràcies a la unció de relació, també responem als canvis que tenen lloc al nostre interior, en el medi intern.
2. Els òrgans dels sentits Els òrgans dels sentits capten la informació gràcies a unes cèl·lules especials que són capaces de percebre estímuls de l’exterior, com ara la llum, el so, la pressió, etc. Aquestes cèl·lules són les cèl·lules receptores. Les cèl·lules receptores envien inormació al cervell per mitjà dels nervis. Els nervis són una mena de cables per on es transmeten missatges per l’interior del cos. Alguns exemples de nervis són els nervis òptics, que surten dels ulls; els nervis auditius, que surten de les orelles; els nervis gustatius , que surten de la llengua, i els nervis olfactius, que surten del nas. També hi ha un gran nombre de nervis que surten de la pell per dur la inormació del tacte. w
inormació
CERVELL ordres
MÚSCULS
q Esquema de la funció de relació. Els òrgans dels sentits detecten que s’apropa una pilota de tennis i inormen el cervell. El cervell ordena als músculs que actuin per esquivar la pilota.
cervell ulls
nervis òptics
w Els nervis òptics porten la informació dels ulls al cervell. La inormació la capten les cèl·lules receptores de la retina.
28
Més informació Per què ens maregem? El mareig per moviment és el que té lloc quan ens sentim indisposats en viatjar en cotxe, en vaixell o en avió, per exemple. Passa perquè el nostre cervell rep inormació que no li encaixa sobre la posició i el moviment del cos. L’orella interna envia al cervell dades sobre si estem panxa enlaire, de boca terrosa, drets, de costat...; els ulls, al seu torn, envien inormació visual sobre si ens movem i cap a on, i els músculs i les articulacions inormen sobre la postura en què ens trobem. El cervell rep un inorme instantani d’aquestes parts del cos i intenta congeniar totes les dades per er-se una idea sobre què estem ent en un moment donat. Però si alguna peça d’aquest puzle no encaixa, podem sentir-nos marejats.
2 UNITAT
2
APARELL LOCOMOTOR Sistema ossi
Sistema muscular
esternoclidomastoïdal
masseter crani
maxil·lar
vèrtebra
escàpula estern
clavícula
costella
húmer
pelvis
deltoide
trapezi •
dorsal
pectoral
tríceps
bíceps
extensors dels dits
radi cúbit
fexors dels dits
gluti alanges èmur ròtula
tíbia
bíceps emoral
recte de l’abdomen adductors
bessó
sartori peroné
alanges
quàdriceps tibial anterior
3. L’aparell locomotor L’aparell locomotor està ormat per l’esquelet i la musculatura. Les persones tenim més de 200 ossos i uns 650 músculs. e Els extrems dels ossos estan coberts de cartílag, un teixit més elàstic, que també es troba a les orelles i el nas. Les articulacions són els punts on s’uneixen els ossos. Algunes són ixes, com les articulacions del crani, però n’hi ha moltes que es poden moure, com ara el colze, el genoll i el coll. En les articulacions mòbils, els ossos s’uneixen per mitjà dels lligaments. Per la seva banda, els músculs s’uneixen als ossos per mitjà dels tendons.
Per mitjà de la unció de relació, responem als canvis del medi extern i del medi intern. En la unció de relació intervenen els òrgans dels sentits, el sistema nerviós i l’aparell locomotor.
e L’aparell locomotor. Ossos i músculs principals. Quin és l’os més llarg del cos? Quins músculs hi ha al braç?
Competència comunicativa lingüística i audiovisual El cos humà està ormat per moltes parts amb noms especíics que de vegades no és àcil recordar. Demaneu als alumnes que escriguin en un ull les paraules cartílag , lligament i tendó, els signiicats que dóna de cadascuna el diccionari i l’origen que tenen.
múscul – muscle nervi – nerve os – bone
Respon 1. Imagina’t que travesses un carrer quan
el semàfor es posa verd per als vianants. Quins òrgans han intervingut en tot aquest procés? 2. Explica quina funció tenen les cèl·lules
receptores dels òrgans dels sentits. 3. Explica què són els cartílags,
Solucions
els lligaments i els tendons.
29
Per exemple, si viatgem en cotxe i intentem llegir un llibre, l’orella interna detectarà que ens movem. Però els ulls estan mirant un llibre que no es mou i els músculs li diuen al cervell que estem quiets. El cervell es a un embolic. Aquestes són algunes regles per evitar el mareig quan viatgis: Viatja sempre mirant cap endavant. Mira el paisatge o ixa la mirada a la llunyania. En el mitjà de transport en què viatgis, busca el lloc del mig per seure: el lloc que es mogui com menys millor. •
•
•
en el Manual per al professorat (pàg. 38). Expliqueu als alumnes que el nombre d’ossos d’una persona adulta no és igual al que tenia quan va néixer. En els nadons, alguns ossos estan lleugerament separats i se solden i endureixen a mesura que creixen ins a ormar un sol os. Això s’aprecia amb claredat en el crani: en el etus alguns ossos estan lleugerament separats perquè el cap es pugui comprimir i acilitar així el part a la mare, però en créixer se solden i ormen un sol os, i s’endureixen per protegir l’encèal.
Il·lustracions 3. L’os més llarg del cos és el èmur, que és a la cuixa. Els músculs del braç són el bíceps i el tríceps. Respon 1. Hi intervenen els ulls, el cervell i l’aparell locomotor. 2. La seva unció és percebre estímuls de l’exterior, com la llum, el so, la pressió, la temperatura... i enviar aquesta inormació al cervell. 3. El cartílag és el teixit elàstic que hi ha a les orelles, al nas i als extrems dels ossos. Els tendons són uns cordons molt resistents que serveixen per unir músculs i ossos.
29
El sistema nerviós Objectius •
•
•
•
Saber que el sistema nerviós dirigeix la unció de relació i està ormat per teixit nerviós. Saber que el teixit nerviós està ormat per unes cèl·lules especials anomenades neurones, capaces d’enviar i rebre missatges, i conèixer-ne les dierents parts. Conèixer les dierents parts del sistema nerviós: encèal i medul·la espinal. Saber que el sistema nerviós perièric està ormat pels nervis, que poden ser sensitius o motors.
Suggeriments didàctics Per començar Després de la primera lectura, eu que els nens i les nenes copiïn en un ull les paraules que hi ha marcades en negreta en l’apartat 3, El sistema ner- viós central. Després, demaneulos que les repeteixin en veu alta i que les memoritzin seguint les indicacions que es donen en el programa d’ESTUDI EFICAÇ que us oerim en el Manual per al professorat (pàg. 51 i 52). •
Per explicar •
•
Expliqueu als alumnes que les neurones no estan realment unides entre si, sinó que hi ha una petita distància entre elles. Les neurones no es comuniquen la inormació mitjançant el contacte, sinó per contigüitat. Durant la lectura de l’apartat 4, El sistema nerviós perifèric, animeu els nens i les nenes perquè es ixin en l’esquema anatòmic del sistema nerviós. En aquest esquema poden observar l’entramat de nervis que recorren tot el cos humà per transmetre la inormació, tant la motora com la sensitiva.
30
El sistema nerviós és l’encarregat de dirigir la funció de relació. L’òrgan més important d’aquest sistema és el cervell, però té altres parts.
➜
1. Com és el sistema nerviós El sistema nerviós està ormat per un sol tipus de teixit: el teixit nerviós, que està repartit per tot el cos. Aquest teixit està compost per unes cèllules, les neurones, que tenen una característica molt especial: són capaces de rebre i enviar missatges. r El sistema nerviós té dues parts: el sistema nerviós central i el sistema nerviós perifèric.
➜ ➜ ➜
r Teixit nerviós observat amb el microscopi. Les letxes assenyalen algunes neurones, que tenen moltes prolongacions. Veus alguna neurona més que no estigui assenyalada?
2. Les neurones Les neurones tenen una orma molt complicada, amb moltes prolongacions. S’hi distingeixen tres parts: t El cos, on hi ha el nucli i els orgànuls cel·lulars.
dendrita orgànuls
cos
Les dendrites, que són prolongacions gruixudes i ramiicades. A través seu, les neurones reben inormació dels òrgans dels sentits o d’altres neurones. L’axó és una sola prolongació, més ina que les dendrites. Té la unció de transmetre inormació des de la neurona ins a altres neurones o algun òrgan del cos.
nucli
Els axons s’uneixen amb altres axons per ormar els nervis.
axó
Les neurones tenen moltes dendrites i un sol axó. L’axó pot arribar a ser molt llarg, depenent del lloc on la neurona envia missatges. nervi
cervell – brain neurona – neuron
t Esquema d’una neurona.
30
Més informació La màquina més eficaç El cervell és com un ordinador summament ràpid i potent, capaç d’emmagatzemar molta inormació. Pensem, per exemple, en els itineraris per anar a llocs dierents que recordem, en les persones que coneixem, en les coses que ens han dit, etc. I tot això ho a una «màquina» més aviat petita, ja que el cervell d’un adult pesa menys d’un quilo i mig. La part principal del cervell és l’escorça cerebral, que constitueix el 85 % del seu pes i n’és la part pensant. Ens permet resoldre problemes, jugar amb videojocs, ballar, estudiar, recordar els aniversaris, pintar... L’escorça és la que raona i ens dierencia dels animals, el que ens a racionals.
2 3. El sistema nerviós central El sistema nerviós central consta de dues parts: l’encèal i la medul·la espinal. y L’encèfal és el principal centre de control del nostre cos. A més, és l’òrgan del pensament i la memòria. Està situat al cap, protegit pels ossos del crani. L’encèal té tres parts: – El cervell, que controla tots els actes voluntaris. També és el lloc on s’emmagatzema la memòria. – El cerebel, que coordina els moviments i manté l’equilibri. – El bulb raquidi, que regula l’activitat de molts dels nostres òrgans. La medul·la espinal va des de l’encèal ins al inal de l’esquena. Està protegida a l’interior de la columna vertebral.
4. El sistema nerviós perifèric El sistema nerviós perièric està ormat pels nervis. Arriben a totes les parts del cos i duen la inormació des dels òrgans dels sentits ins al sistema nerviós central, i d’aquest a altres òrgans. y Hi ha dos tipus de nervis: Nervis sensitius. Porten la inormació des dels òrgans dels sentits ins al sistema nerviós central. Nervis motors. Porten les ordres des del sistema nerviós central ins als músculs i altres òrgans. El sistema nerviós controla la unció de relació. Està ormat pel sistema nerviós central i el sistema nerviós perièric. Les cèl·lules del sistema nerviós s’anomenen neurones.
Respon 4. Quines parts tenen les neurones? 5. Són el mateix el cervell i l’encèfal?
I el cervell i el cerebel? Explica-ho. 6. Explica què són els nervis sensitius
i els motors.
UNITAT
sistema nerviós central
2
cervell cerebel sistema nerviós perifèric
bulb raquidi
nervis
medul·la espinal
y Les parts del sistema nerviós.
QUIN MÓN VOLEM? Tinguem cura del sistema nerviós El nostre cervell unciona constantment. De nit, quan dormim, el cervell també unciona. El son és un període de descans que el nostre cos i la nostra ment necessiten per recuperar-se. Quan no dormim bé, el dia següent estem cansats, de mal humor i no rendim a la eina o a l’escola. Un llarg període d’insomni produeix trastorns greus de la salut. Les hores de son necessàries varien segons l’edat. Els nadons, per exemple, han de dormir gairebé tot el dia. Als 11 i 12 anys cal dormir entre 8 i 10 hores cada nit. Cal que tinguem uns hàbits saludables per dormir suicientment, com ara anar-nos-en a dormir sempre a la mateixa hora. També hem d’estar relaxats al moment de dormir per evitar l’insomni o un son inquiet. Dorms prou hores? Pots millorar els teus hàbits per dormir millor? Com?
31
Competència social i ciutadana Les lesions medul·lars i les malalties del sistema nerviós en general són temes que s’han de tractar transversalment en aquesta unitat. Feu que els alumnes expliquin quines situacions quotidianes que ells mateixos viuen, en travessar el carrer o quan juguen a uns jocs determinats, poden comportar perill de cara a lesionar-se la medul·la (per exemple, activitats que si es an sense cura o amb brusquedat poden resultar perilloses). Insistiu-hi a l’hora de treballar l’apartat Sóc capaç de..., que tracta sobre les distàncies de seguretat.
Quin món volem? Mostreu als alumnes la importància de dormir prou hores i de tenir uns hàbits de son saludables. Comenteu que avui dia hi ha la medicina de la son, metges que s’especialitzen a resoldre les disuncions relacionades amb l’acte de dormir, com per exemple l’insomni o la interrupció del son. Solucions. R. Ll.
Solucions Il·lustracions 4. Sí, a la part de dalt a l’esquerra de la imatge.
El cervell està sempre treballant, ins i tot quan dormim. Durant el son el cos descansa i és el cervell el que mai no queda totalment adormit per controlar com dormim. Alguns cientíics creuen que els somnis són la manera que el nostre cervell té de classiicar el que passa durant el dia, ent que les coses que són importants quedin emmagatzemades en la memòria i la resta desaparegui. Per tenir cura del nostre cervell hem d’alimentar-nos bé, er exercici i dormir les hores necessàries, usar sempre un casc quan practiquem esports o em activitats com anar en bici o en moto. Beure alcohol, consumir drogues o umar tabac són activitats que destrueixen cèllules del cervell.
Respon 4. Les neurones tenen tres parts: el cos, les dendrites i l’axó. 5. No, el cervell és una part de l’encèal. El cervell i el cerebel són dues parts dierents de l’encèal. 6. Els nervis són una mena de cables pels quals es transmet la inormació a través del nostre cos, des dels òrgans dels sentits ins al sistema nerviós central, i d’aquest, als òrgans.
31
El sistema nerviós i els moviments Objectius •
•
•
Saber què són els moviments voluntaris i comprendre com els duu a terme el sistema nerviós. Saber què són els moviments relexos i comprendre com els duu a terme el sistema nerviós. Comprendre com l’aparell locomotor produeix el moviment.
Suggeriments didàctics Per començar Com altres vegades, eu que els nens i les nenes observin en el seu cos els conceptes que estudiaran. Mostreu-los exemples de moviments voluntaris i involuntaris, com ara els relexos al genoll i el colze, el parpelleig i d’altres. Abans d’abordar l’aparell locomotor, demaneu als alumnes que mirin en el seu braç, lexionant-lo i estirant-lo, com uncionen un parell de músculs antagonistes. •
•
Per explicar Dividiu la classe en grups i assigneu a cada grup una targeta amb una disciplina esportiva. Digueu-los que han de representar amb gestos, sense dir cap paraula, l’esport de què es tracta, de manera que els companys i les companyes endevinin quin és. En acabat, ajudeu-los a distingir els moviments voluntaris que han et. •
Competència d’autonomia i iniciativa personal L’esquelet humà representa el 12 % del pes total del cos; per exemple, una persona que pesa 75 quilograms té un esquelet d’uns 9 quilograms. L’esquelet d’una persona adulta conté només un quilo de calci, és a dir, una desena part del total del pes dels
32
Molts dels moviments que em són voluntaris, com ara quan agaem una pilota. D’altres, els em de manera involuntària, sense pensar, com els moviments relexos.
3 1 2
1. Els moviments voluntaris Els moviments voluntaris són els que em voluntàriament i de manera conscient, per caminar, menjar, escriure, etc. Les ordres per a aquests moviments provenen del cervell i arriben als músculs a través dels nervis. Per ordenar aquests moviments, el cervell disposa de la informació de l’exterior que rep a través dels òrgans dels sentits, però també dels records que emmagatzema, els gustos personals, l’estat d’ànim, etc. Així, si algú és en un parc i comença a sentir una música que li agrada, girarà el cap per veure el lloc d’on ve i se n’hi anirà. u
2. Els moviments reflexos Els moviments reflexos són moviments involuntaris molt ràpids que tenen lloc de manera automàtica, sense que n’haguem donat l’ordre conscientment. Però quan passen, en som conscients. Els moviments relexos tenen una unció protectora, per evitar situacions perilloses. Per exemple, tanquem els ulls quan alguna cosa se’ns acosta molt o enretirem la mà si ens punxem. En els relexos no intervé el cervell, sinó que els controla la medul·la espinal, que rep la inormació i ordena el moviment. D’aquesta manera, la resposta encara és més ràpida. i El procés té lloc en diversos passos: Un òrgan dels sentits capta un estímul molest, com ara punxar-se, i envia la inormació a la medul·la espinal mitjançant els nervis sensitius. La medul·la espinal rep la informació i ordena el moviment. L’ordre viatja als músculs pels nervis motors i els músculs an el moviment. La sensació de dolor també arriba al cerv ell, però el moviment és tan ràpid que ens n’adonem quan ja hem enretirat la mà.
1. Les orelles capten el so. 2. Els nervis auditius transmeten la inormació al cervell. 3. El cervell identiica el so, decideix que cal agaar el telèon i envia ordres als músculs.
4. Les ordres viatgen pels nervis. 5. Els músculs actuen i agaen el telèon.
4
5
u Moviment voluntari. Explica un altre exemple de moviment voluntari.
1. La pell capta que el got està molt calent. 2. Els nervis porten la inormació a la medul·la espinal. 3. La medul·la espinal rep la inormación i envia ordres per retirar la mà.
3
2
1
4 5
4. Les ordres viatgen als músculs pels nervis. 5. Els músculs actuen i enretirem la mà.
i Moviment reflex. Explica un altre exemple de moviment reflex.
32
Més informació Fenòmens gairebé paranormals L’expressió en rancès déjà vu (que vol dir ‘ja vist’) es reereix a l’experiència de sentir que s’ha experimentat abans una sensació o situació que, no obstant això, és nova. En realitat, no es tracta ni d’un somni ni d’una premonició, com creu molta gent, sinó d’una anomalia de la memòria a curt termini (successos que es perceben com a presents) i la memòria a llarg termini (successos que es perceben com a passats), quan totes dues s’encavalquen un segon. També existeix el enomen contrari, el jamais vu (‘mai vist’), que consisteix a no recordar alguna cosa que se sap amb certesa que s’ha vist abans.
2 3. El funcionament de l’aparell
locomotor
UNITAT
reflex – relex voluntari – voluntary
ossos; la resta és matèria orgànica. No és una gran quantitat si tenim en compte que l’esquelet sosté el pes de tot el cos. Comenteu als alumnes que per mantenir el nostre esquelet sa hem d’incloure en la nostra dieta les dosis recomanades de calci; alguns aliments rics en calci són la llet i tots els seus derivats, els espinacs, el bròquil, les ametlles, les sardines, el salmó, etc. Proposeu-los que acin una llista dels aliments rics en calci que prenen diàriament i en quina quantitat. Poseu-ho en comú i valoreu si és suicient.
L’aparell locomotor provoca el moviment per mit jà del treball conjunt dels músculs i els ossos. La base d’aquest moviment és la capacitat que tenen els músculs de contraure’s i relaxar-se. Els músculs reben ordres del cervell o de la medul·la espinal per mitjà dels nervis motors. Els nervis arriben ins als músculs i hi an contacte. Quan un múscul rep l’ordre, es contrau, és a dir, disminueix de mida, i estira els ossos als quals està unit. Quan l’ordre s’atura, el múscul es relaxa, recupera la mida original i l’os torna a la posició inicial. o El moviment del cos té lloc en les articulacions del sistema ossi. Sovint, en el moviment d’una articulació participen dos músculs, anomenats antagonistes, que an moviments oposats.
els nervis transmeten l’ordre el múscul es contrau
els nervis no transmeten l’ordre el múscul està relaxat
o Contracció i extensió d’un múscul.
Per exemple, en l’articulació del colze, el bíceps i el tríceps són músculs antagonistes. Quan un està contret, l’altre està relaxat, i a l’inrevés. a
bíceps
El sistema nerviós ordena moviments voluntaris i moviments relexos. Els moviments els a l’aparell locomotor gràcies a la capacitat dels músculs de contraure’s i relaxar-se.
2
tríceps
a El bíceps i el tríceps són músculs antagonistes.
Respon 7. Quan sents un so molt fort al teu costat, ràpidament gires el cap i t’apartes del soroll.
Quin tipus de moviment ha estat el que has fet: voluntari o reflex? 8. Indica quin moviment es fa quan es contrauen els músculs assenyalats amb una fletxa. quàdriceps
bíceps emoral
deltoide
bessó tibial anterior
9. Vés a http://bancoimagenes.isftic.mepsyd.es/ , busca-hi imatges del cervell i dels nervis,
teclejant el nom en castellà, i utilitza-les per il·lustrar l’explicació d’un moviment voluntari o reflex.
33
(‘gairebé vist’) és el que ens passa quan gairebé recordem alguna cosa, ho tenim en la punta de la llengua, però sense arribar a er-ho. Hi ha una altra expressió, l’esprit de l’escalier , que descriu la sensació que tenim quan ens ve al cap, quan ja no hi pensàvem, alguna cosa que intentàvem recordar sense èxit. Un altre enomen neurològic curiós és l’anomenada sacsejada hipnagògica, és a dir, la sacsejada sobtada i brusca que té lloc sovint just abans d’adormir-se i que ens a sentir que caiem, i ens desperta de sobte. Aquest enomen es considera un episodi lleu d’epilèpsia que dóna com a resultat una impressió de memòria o record erroni. El presque vu
Solucions Respon 7. Es tracta d’un moviment relex, ja que té lloc de manera automàtica, sense que n’hàgim donat l’ordre conscientment i per evitar un possible perill. 8. Quan es contreu el quàdriceps, la cama s’estira. Quan es contreu el deltoide, el braç se separa del cos. Quan es contreu el tibial anterior, el peu es lexiona cap amunt. Quan es contreu el bessó, el peu s’estira i queda de puntetes. 9. Activitat TIC. Tractament de la informació i competència digital. R. Ll.
33
La coordinació interna Objectius •
•
•
•
Aprendre que la coordinació interna s’encarrega de controlar que tots els processos que succeeixen en el medi intern uncionin de manera controlada. Saber que els músculs involuntaris s’encarreguen del uncionament de molts òrgans del cos. Aprendre que el sistema endocrí està ormat per un conjunt de glàndules que segreguen hormones dierents. Saber que cada tipus d’hormona s’encarrega de controlar unes uncions determinades de l’organisme.
Suggeriments didàctics Per començar Plantegeu als alumnes algunes preguntes per tal de detectar els coneixements previs i les experiències que tenen: com sabem quan hem de beure aigua?, podem aturar la digestió una vegada ja hem empassat els aliments?, quins òrgans i uncions del cos segueixen en uncionament quan dormim? •
Per comprendre Per assegurar-se que els alumnes han comprès la dierència entre els moviments voluntaris i els relexos, eu-los relexionar sobre un procés que ja han estudiat: el digestiu, de manera que reprodueixin tot el procés, des que introduïm els aliments a la boca ins que expulsem les restes no aproitables. Com masteguem el menjar, de manera conscient o involuntària? Com empassem? Seguiu amb ells la resta del procés de manera que comprovin que una part del procés és conscient i una altra part és eta per músculs involuntaris.
1. Què és la coordinació interna Tot el que hi ha a l’interior del cos humà: la sang, els ronyons, l’aparell digestiu, etc., constitueix el medi intern. En aquest medi intern tenen lloc processos com ara la digestió, la circulació, l’intercanvi de gasos i molts d’altres. Perquè el nostre organisme uncioni bé necessitem que tots aquests processos es acin de manera coordinada. Aquesta coordinació interna també orma part de la unció de relació i la duu a terme el sistema nerviós, que no tan sols governa els moviments que em, sinó que coordina totes les uncions del cos. Per er la coordinació interna, el sistema nerviós actua sobre els músculs involuntaris i sobre el sistema endocrí . s
2. Els músculs involuntaris Els músculs involuntaris no ormen part de l’aparell locomotor. Formen part de molts òrgans del nostre cos. Funcionen independentment de les nostres decisions i sense que en siguem conscients. És a dir, no podem controlar-ne el uncionament i ni tan sols som conscients que actuen. Entre els òrgans que tenen músculs involuntaris hi ha el cor i els òrgans que ormen el tub digestiu. Els músculs del cor es contrauen i es relaxen, i provoquen els batecs. Aquests moviments són la causa de la circulació sanguínia. Els músculs de l’aparell digestiu an que l’aliment es mogui des de la boca ins al inal de l’intestí gros. d El sistema nerviós controla el uncionament de tots aquests músculs a través de nervis, de manera semblant a com controla els músculs voluntaris. La dierència és que passa sense que ens n’adonem.
hormona – hormone
s Interior d’una indústria. El cos unciona com una gran àbrica. Hi tenen lloc nombrosos processos que cal coordinar.
tub digestiu
músculs involuntaris contrets
bol alimentari
d Músculs involuntaris de la paret del tub digestiu. En contraure’s i relaxar-se, aquests músculs impulsen els aliments.
34
•
34
Més informació Glàndules i hormones Aquestes són les glàndules i les hormones més importants:
– La hipòfisi: produeix l’hormona del creixement, que activa la reproducció cel·lular, la reparació dels teixits i el creixement dels ossos; també produeix la prolactina, que aavoreix la secreció de llet en les glàndules mamàries de la mare. – Els ovaris: produeixen estrògens, que són els responsables dels caràcters sexuals emenins secundaris i regulen el cicle menstrual. – Els testicles: produeixen testosterona, que és la responsable dels caràcters sexuals secundaris masculins i activen el creixement ossi i muscular.
2 UNITAT
3. El sistema endocrí El sistema endocrí està ormat per un conjunt d’òrgans, les glàndules endocrines. Aquestes glàndules abriquen unes substàncies anomenades hormones i les aboquen a la sang. Les hormones són substàncies que actuen com a missatgers, és a dir, transmeten ordres. Viatgen per l’aparell circulatori i es reparteixen per tot el cos ins que arriben a les cèl·lules. El sistema endocrí actua més lentament que el sistema nerviós i els canvis que provoca són més duradors que un simple moviment. A més, el sistema endocrí pot actuar sobre molts òrgans alhora. El sistema endocrí controla funcions molt importants, com ara el creixement i la reproducció. Però el seu uncionament està controlat pel sistema nerviós.
hipòsi tiroides
glàndules suprarenals
pàncrees
ovaris
testicles
•
f Glàndules endocrines principals. El pàncrees, a més de la unció endocrina, també té una unció digestiva. Anomena totes les glàndules endocrines que apareixen en la il·lustració.
Solucions Il·lustracions 13. Les glàndules endocrines que apareixen en la imatge són la tiroides, la hipòisi, les glàndules suprarenals, el pàncrees, els ovaris i els testicles.
Respon 10. Explica amb les teves paraules què
és la coordinació interna.
La coordinació interna orma part de la unció de relació. En aquesta unció intervenen el sistema nerviós, els músculs involuntaris i el sistema endocrí. El sistema endocrí està ormat per les glàndules endocrines, que abriquen les hormones.
Competència matemàtica Feu que els nens i les nenes esbrinin quin dels nombres següents correspon al dels músculs voluntaris que hi ha al cos humà (són 650). Per això, digueu-los que el nombre que busquen compleix les condicions següents: 911 749 650 La suma de les seves xires és 11. La xira que ocupa el lloc de les desenes és 5. •
4. Les glàndules endocrines El sistema endocrí té glàndules com ara: f La hipòfisi. Està situada al cervell i produeix hormones que dirigeixen l’activitat d’altres glàndules endocrines. D’aquesta manera, el sistema nerviós controla el uncionament del sistema endocrí. També produeix l’hormona del creixement. La glàndula tiroides. Produeix hormones, com la tiroxina, que an que aproitem els nutrients de manera adequada. El pàncrees. Produeix insulina, una hormona que regula la quantitat de sucre que circula per la sang. Les glàndules suprarenals. Produeixen adrenalina, que prepara l’organisme davant de situacions d’alarma. Els ovaris, en les dones, i els testicles, en els homes. Produeixen les hormones sexuals, que dirigeixen l’aparició dels caràcters sexuals emenins i masculins.
2
11. Explica què són les hormones,
on es produeixen i com funcionen. 12. Quines glàndules endocrines són
diferents en els homes i en les dones? 13. Què és la hipòfisi? Quines funcions té?
35
– El pàncrees: a més de la insulina, produeix glucagó, que a que augmenti la concentració de sucre en la sang. – La glàndula tiroide: a més de tiroxina, produeix calcitonina, que s’encarrega de calciicar els ossos, i parathormona, que s’encarrega de descalciicar-los si els nivells de calci són massa alts. – L’hipotàlem: part del cervell que produeix actors alliberadors o inhibidors de la hipòisi per controlar-ne la producció d’hormones. – Les càpsules suprarenals : s’encarreguen de produir adrenalina, que prepara l’organisme per er esorços ísics intensos i situacions d’estrès, i corticoide, un antiinlamatori natural que regula el metabolisme dels greixos i dels sucres.
Respon 10. R. M. La coordinació interna és la part de la unció de relació que s’encarrega de controlar el medi intern; és a dir, el que té lloc a l’interior del nostre cos, com ara la digestió, la circulació de la sang o la respiració, per exemple. 11. Les hormones són unes substàncies que produeixen les glàndules endocrines i que s’encarreguen de transmetre ordres a les cèl·lules perquè acin unes uncions determinades. 12. Les glàndules endocrines sexuals són dierents en els homes i en les dones. Els homes tenen testicles i les dones, ovaris. 13. La hipòisi és una glàndula del sistema endocrí que es troba al cervell i que s’encarrega de controlar les altres glàndules endocrines del cos i de produir l’hormona del creixement.
35
Activitats Solucions Comprèn 14. La pell capta que cauen gotes d’aigua. La inormació arriba des de la pell ins al cervell. El cervell rep la inormació, s’adona que plou i decideix que cal obrir el paraigua. El cervell envia als músculs l’ordre d’obrir el paraigua. L’ordre d’obrir el paraigua arriba als músculs. Es posen en uncionament els músculs necessaris perquè el nen obri el paraigua. 15. A: crani; B: vèrtebra; C: estern; D: húmer; E: èmur; F: peroné; G: tíbia; H: esternoclidomastoïdal; I: deltoide; J: pectoral; K: bíceps; L: tríceps; M: abdominals; N: quàdriceps. 16. Les neurones són les cèllules que componen el teixit nerviós. Consten de cos, dendrites i axó. R. G. 17. Òrgans dels sentits → nervis sensitius → medul·la espinal → nervis motors → músculs. 18. R. G. A: cervell, que controla els actes voluntaris i emmagatzema la memòria. B: cerebel, que coordina els moviments i l’equilibri. C: bulb raquidi, que regula l’activitat de molts òrgans. 19. Signiica que transmeten a les cèl·lules les ordres del cervell. Raona 20. R. M. Sí, poden er moviments voluntaris, com quan em l’ullet, o relexos, com quan parpellegem si se’ns apropa un objecte. 21. S’assemblen en el et que tots dos tipus de glàndules segreguen substàncies importants per a l’organisme. Es dierencien en el et que les glàndules digestives pro-
36
Comprèn 14. Descriu què passa en les il·lustracions. Per fer-ho, copia les oracions en l’ordre correcte.
La inormació arriba des de la pell ins al cervell. L’ordre d’obrir el paraigua arriba als músculs. La pell capta que cauen gotes d’aigua. El cervell rep la inormació, s’adona que plou i decideix que cal obrir el paraigua. El cervell envia als músculs l’ordre d’obrir el paraigua. Es posen en uncionament els músculs necessaris perquè el nen obri el paraigua.
16. Explica què són les neurones i quines parts tenen. Fes-ne un dibuix per ajudar-te. 17. Copia i completa amb aquestes paraules l’esquema dels moviments reflexos i fes-ne un de semblant per als moviments voluntaris. músculs – òrgans dels sentits nervis motors – nervis sensitius medul·la espinal .........
.........
Medul·la espinal
.........
18. Identifica en el dibuix les parts de l’encèfal i explica per a què serveix cadascuna. A
C
B
19. Què significa que les hormones funcionen com a missatgers?
15. Escriu a què correspon cada lletra. A
.........
H I
B J C
K
D
L
Raona 20. Les parpelles poden fer moviments reflexos i moviments voluntaris? Explica-ho amb exemples.
M E
N
F
G
21. Explica en què s’assemblen i en què es diferencien les glàndules digestives i les glàndules endocrines.
36
Més informació Curiositats del sistema nerviós El cervell humà és el més gran i més complex del regne animal, en relació amb la mida del cos. El nombre de connexions entre neurones en un cervell és comparable al nombre d’estrelles de tot l’univers. Alguns cientíics relacionen aquest nombre amb la intel·ligència: com més connexions hi ha entre les neurones, més alt és el coeicient intel·lectual. Les neurones són les úniques cèl·lules del nostre cos que no es regeneren, per això és especialment important no cometre excessos i tenir-ne cura. El consum d’algunes drogues, per exemple l’alcohol, redueix considerablement el nombre de neurones del nostre sistema nerviós.
2 UNITAT
2
Aplica
dueixen sucs digestius, mentre que les glàndules endocrines segreguen hormones.
22. Observa els dibuixos i explica quin tipus de moviment hi veus. Raona la resposta. A
B
Aplica 22. A: és un moviment reflex; la nena es fa mal en trepitjar la conquilla i el peu s’enretira sense haver-ho planejat. B: és un moviment voluntari; quan el nen veu que el semàfor es posa verd, decideix travessar el carrer.
Aprèn a fer de pediatre La interpretació d’una gràfica de pes i talla Els pediatres són metges especialitzats en els infants. Entre altres feines, comproven que el desenvolupament i el creixement es produeixin de manera normal. A les gràfiques de talla i pes s’hi representen els valors més freqüents d’alçada i pes per a cada edat.
Aprèn a fer de pediatre 23. Activitat per fer en grup. R. M. El pes i l’alçada del nadó en el naixement no depèn del sexe. Als onze anys les nenes pesen una mica més que els nens. Als onze anys les nenes tenen una alçada una mica superior a la dels nens.
23. Per parelles, interpreteu les gràfiques. Pesen el mateix els nens i les nenes en néixer? Qui pesa més? Qui pesa més als onze anys, les nenes o els nens? Qui té més estatura als onze anys, les nenes o els nens? I als catorze? TALLA I PES DELS NENS I LES NENES FINS ALS 14 ANYS alçada (cm) 165
L’eix de l’esquerra ens dóna el valor de l’alçada. Correspon a les línies vermelles.
A l’eix inferior es recull l’edat dels nens i les nenes.
nenes
nens
pes (kg) 55
150
50
135
45
120
40
105
35
90
30
75
25
60
20
45
15
30
10
15
5
0
0 2
3
4
5
6
Les línies contínues es fan servir per a les nenes i les línies de punts, per als nens. L’eix de la dreta ens dóna el valor del pes. Correspon a les línies verdes.
Aprèn a fer de pediatre Objectius •
Aquesta línia és verda. Per tant, correspon al pes dels nens.
7 8 9 10 11 12 13 14 edat (anys)
Suggeriments didàctics •
37 :
.
Aprendre a interpretar una gràfica de pes i talla.
:
Mostreu als alumnes la funció de les gràfiques i la quantitat d’informació que proporcionen.
:
Competència d’aprendre a aprendre
El nostre cervell conté milers de milions de neurones i cadascuna intercanvia informació amb unes altres deu o vint mil neurones. En conjunt, es produeixen més de mil bilions de connexions neuronals que permeten rebre informació, processar-la i emmagatzemar milions de records. Els cervells d’alguns grans genis, com Albert Einstein, es conserven i s’estudien per intentar comprendre el funcionament d’aquest òrgan.
La lectura eficient de gràfiques, com la d’aquesta pàgina, és essencial per als alumnes en aquesta etapa, ja que n’hauran de manejar sovint a l’hora d’adquirir coneixements científics. En l’àmbit de les ciències és important saber extreure informació a partir de l’observació d’imatges i gràfics, així com classificar-la i organitzar-la. Demaneu-los que extreguin informacions concretes com ara: en quines unitats es mesura l’alçada?, i el pes?, quina alçada tenen les nenes als dotze anys?, i els nens?, etc.
37
Repassal’entorn Estudiem Objectius •
•
•
24. Llegeix el resum.
Repassar els conceptes que s’han après al llarg de la unitat. Completar esquemes. Aplicar el que s’ha après en la unitat alhora que es valora una actitud concreta a nivell social.
La funció de relació Per mitjà de la funció de relació les persones responem als canvis que tenen lloc al nostre medi extern i al nostre medi intern. En la resposta enront dels canvis en el medi extern intervenen els òrgans dels sentits, el sistema nerviós i l’aparell locomotor. El sistema nerviós està ormat pel sistema nerviós central i el sistema nerviós perièric. El sistema nerviós central està ormat per l’encèal i la medul·la espinal. El sistema nerviós perièric està ormat pels nervis. Les cèl·lules del sistema nerviós són les neurones. La coordinació interna orma part de la unció de relació. Fa que tot el nostre cos actuï de manera conjunta i organitzada. En aquesta unció intervenen el sistema nerviós, els músculs involuntaris i el sistema endocrí. El sistema endocrí està ormat per les glàndules endocrines, que abriquen hormones.
Paraules clau de la unitat aparell locomotor axó bulb raquidi cèl·lules receptores cerebel cervell coordinació interna cos dendrites encèal glàndula tiroides glàndules endocrines hipòisi hormones medi extern medi intern medul·la espinal moviments relexos moviments voluntaris músculs antagonistes músculs involuntaris nervis motors nervis sensitius neurones ovaris pàncrees relació sentits sistema endocrí sistema muscular sistema nerviós central sistema nerviós perièric sistema ossi testicles
38
25. ESTUDI EFICAÇ. Copia el mapa conceptual i completa’l. LA FUNCIÓ DE RELACIÓ hi intervenen
els òrgans dels sentits
.........
els músculs involuntaris
.........
el sistema endocrí format per
format per
format per
......... el sistema nerviós central
.........
el sistema esquelètic
.........
ciències estudien ESTUDI EFICAÇ. Completa la taula de lesl’entorn? glàndules endocrines. 26.Quines La ciència que estudia el món que ens envolta és la geografia. La ciència que es dedica GLÀNDULA HORMONA a estudiar el passat de l’entorn i ens ajuda a entendre el present ésFUNCIÓ la història. Escriu dos elements d’aquest paisatge que estudia la geografia. Hormona del creixement Controla el creixement i dirigeix l’activitat d’altres Hipòisi
i altres hormones
Hi distingeixes cap edifici històric?
glàndules endocrines.
10 38
Més informació Classes de músculs Els músculs voluntaris i involuntaris no tan sols tenen uncions dierents, sinó que són dierents: Els músculs voluntaris són estriats i ormen els músculs esquelètics del cos. Es caracteritzen perquè es contreuen lentament en comparació amb els músculs involuntaris. El 80 % de la musculatura està ormada per aquest tipus de músculs. Els músculs involuntaris també s’anomenen músculs llisos, perquè no tenen estries. Es troben en les parets del tracte digestiu i de l’urinari, en els vasos sanguinis i en l’úter. Es contreuen més lentament i consumeixen menys energia que els músculs voluntaris. •
•
2 UNITAT
Què estudia la geografia?
Programa de tolerància
medi físic, per exemple La geograia s’ocupa d’estudiar ella Mantenir distància de seguretat ens explica i descriu: Distància de seguretat: distància
de separació que s’ha de deixar El relleu
Mostreu-los com n’és d’important ser conscient del propi estat i de la situació exterior a l’hora de conduir.
44 m
80 km/h
respecte del vehicle del davant
accidents geogràfics El relleu elxocar conjunt d’d’una , com ara per és evitar en cas 100 km/h renada brusca. distància les muntanyes, lesAquesta serralades i els rius, que hi ha augmenta amb la velocitat a la superície de la Terra. del vehicle. 120 km/h
70 m 103 m
El clima i la vegetació
Distància de reacció: distància que recorre un vehicle Distància de frenada: distància que recorre un vehicle des que el conductor veu un perill ns que acciona des que el conductor acciona els rens ns que el vehicle ElElclima sóntarda les acaracterístiques generals de l’atmosfera els rens. conductor accionar els rens una mica s’atura. Depèn de la velocitat, però també del bon estat en un llocperò o en unatemps zona.augmenta El conjunt menys d’un segon, aquest si estàde vegetals d’un de la carretera. Aquesta distància augmenta bastant cansat oindret, distret od’una si ha begut Com més ràpid amb la pluja. regióalcohol. o d’un clima en ormen la vegetació. va el vehicle, més distància recorre en aquest temps.
La geograia també explica com és la societat d’un lloc o d’un país, i per això n’est udia: Escriu una característica del relleu distància de renada distància de reacció de la teva població, una La població i l’economia característica del clima, una de la vegetació, una de la població i una La geograia a estudis de la població, sobretot adulta, de l’economia. Si fossis geògraf i del treball o les activitats econòmiques que duu a terme. o geògrafa, quin aspecte Conèixer a ons aquests aspectes de la societat permet er n’estudiaries? Per què? previsions de com organitzar-se de cara al utur. DISTÀNCIA D’ATURADA
Què estudia la història?
Distància d’aturada: distància totalvan que recorre un vehicle La història s’ocupa del passat humà, des que aparèixer des que el conductor veu un perill ns que el vehicle s’atura. els primers éssers humans als nostres Equival a lains distància de reacciódies. més la distància de renada.
E
Per estudiar-lo, intenta recuperar tots els rastres possibles que tinguin relació amb els éssers humans, qualsevol C objecte, document o testimoni de les seves activitats. 27. Indica quin dels esquemes es relaciona amb cada situació i explica per què. Aquests testimonis s’anomenen fonts històriques. Ordena aquestes fonts històriques, de la que et sembla més antiga a la més recent, i explica per què ho has fet d’aquesta manera. La Mireia circula a 100 km/h. Està atenta i descansada.
En Jep circula a 100 km/h. Aquesta nit ha dormit malament.
A
distància de reacció
A
distància de reacció
distància de renada
B distància d’aturada
La Jana circula a 100 km/h. Ha plogut i la carretera està mullada.
B
distància de renada
distància de reacció
D
distància de renada
C distància d’aturada
distància d’aturada
à l e r n c i a o
T
28. Ens quins dels casos anteriors cal prendre precaucions especials? Per què?
3911
Programa d’ESTUDI EFICAÇ En acabar la unitat, eu que els alumnes relexionin sobre el que han après. Demaneu-los que completin una taula com aquesta: UNITAT 2: La funció de relació El que he après... La funció de relació El sistema nerviós El sistema nerviós i els moviments La coordinació interna
2
El que he après a fer...
Competència social i ciutadana Proposeu-los que parlin dels accidents de circulació i de les causes (excés d’hores al volant, imprudències, alcohol, drogues, etc.). Obriu un debat.
Solucions Estudi eficaç 25. La unció de relació: hi intervenen els òrgans dels sentits; el sistema nerviós, que està ormat pel sistema nerviós central, ormat al seu torn per l’encèal i la medul·la espinal; l’aparell locomotor, ormat pel sistema ossi i el sistema esquelètic; els músculs voluntaris, i el sistema endocrí, que està ormat per les glàndules endocrines. 26. R. M. Glàndula tiroides: tiroxina (a que aproitem els nutrients de manera adequada). Pàncrees: insulina (regula la quantitat de sucre que circula per la sang). Glàndules suprarenals. Ovaris/testicles. Sóc capaç de... 27. A: Mireia; és la que recorre menys espai abans d’aturar-se. B: Jep; que està cansat, augmenta la distància de reacció i, per tant, la distància d’aturada. C: Jana; com que la carretera està mullada, augmenta la distància de renada i, per tant, la distància d’aturada. 28. En els casos B i C cal prendre precaucions especials: en el B el xoer no està en condicions òptimes per a la conducció; en el C, les condicions meteorològiques són adverses.
39
3
El planeta Terra
Programació Objectius •
•
•
•
•
•
•
•
Saber que la Terra està ormada per tres capes: la geosera, la hidrosera i l’atmosera; caracteritzar-les. Aprendre que les restes dels materials erosionats són transportats i s’acumulen i sedimenten sobre la superície. Aprendre que l’energia de l’interior de la Terra és la causant dels volcans i els terratrèmols, entre altres enòmens. Saber que el sistema solar està ormat pel Sol i tots els astres que giren al seu voltant. Distingir entre planetes interiors, exteriors i nans. Comprendre que els estels són eseres de gas dins de les quals es produeix energia. Conèixer les característiques dels estels i que s’agrupen ormant galàxies, que poden ser de dierents tipus. Saber que la Terra es troba dins la Via Làctia, una galàxia espiral, i distingir els tipus de galàxies. Construir un model de geosera. Opinar sobre l’exploració espacial.
Criteris d’avaluació •
•
•
Coneix les capes que ormen la Terra: geosera, hidrosera i atmosera, i les seves característiques i els mecanismes d’erosió de roques i de ormació del sòl. Comprèn que l’energia de l’interior de la Terra és la causant de la ormació de muntanyes, volcans i terratrèmols. Sap que el sistema solar està ormat pel Sol i els astres que giren al seu voltant; què són els estels i els classiica; què és una galàxia, els tipus i dienrencia la Via Làctia.
Continguts L’ENTORN I LA SEVA CONSERVACIÓ L’estructura de la Terra. L’escorça terrestre. L’energia interna de la Terra: volcans i terratrèmols. Eectes de l’erosió en el paisatge i importància de protegir el sòl de l’erosió. Apreciació del paisatge i el sòl com a recursos que cal conservar. El sistema solar. L’univers. Identiicació d’astres i planetes del sistema solar per mitjà d’imatges. Curiositat per conèixer el lloc de la Terra en l’univers i les capes de l’interior de la Terra. Interès per comprendre els mecanismes que modelen el relleu terrestre. •
•
•
•
•
•
•
•
•
•
CONNEXIONS AMB ALTRES ÀREES Interpretació d’esquemes. Construcció d’un model de geosera. Valoració de la cooperació internacional com a eina de progrés cientíic. •
Competències bàsiques A més de la competència en el coneixement i la interacció amb el món ísic, en aquesta unitat es contribueix a desenvolupar la social i ciutadana, la matemàtica, la d’autonomia i iniciativa personal i l’artística i cultural.
40A
•
•
Esquema de la unitat UNITAT 3. EL PLANETA TERRA
L’estructura de la Terra
L’escorça canvia
El sistema solar
Aprèn a fer de geòleg La construcció d’un model de geosera
L’univers
Quin món volem? Que no es perdi el sòl
Sóc capaç de... Opinar sobre l’exploració espacial
Repassa
Recursos i fitxes fotocopiables •
•
•
•
•
•
Activitats Coneixement del medi 5: Unitat 3. Les TIC en el Coneixement del medi 5: Unitat 3. Les competències lingüística i matemàtica des del coneixement del medi 5: Unitat 3. Reforç: Fitxes 9, 10, 11 i 12. Ampliació: Fitxa 3. Recursos per a l’avaluació: Prova 3 / Test 3. Més recursos. Coneixement del medi 5.
•
Estudi eficaç •
Previsió de dificultats •
•
100 propostes per millorar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
Han de rebutjar la idea que el relleu terrestre és immutable, malgrat que no puguem apreciar com canvia amb els nostres sentits. Mostreu-los imatges d’alguns paisatges en èpoques dierents perquè puguin comprovar aquestes transormacions i expliqueu-los que alguns d’aquests canvis poden tenir lloc en pocs dies, o ins i tot hores, com un temporal en una platja, però que uns altres poden succeir al llarg de milers o milions d’anys. A l’hora de parlar de l’espai, els pot resultar diícil aconseguir el nivell d’abstracció necessari per comprendre’n les distàncies. Remarqueu el et que cada estel que poden veure al cel nocturn és un «sol» semblant al nostre.
Completar un esquema i aplicar recursos mnemotècnics per memoritzar, activitats 28 i 29, pàgina 52.
Suggeriment de temporalització Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny
Nota: Durant les dues primeres setmanes del curs escolar podeu recórrer a l’Avaluació inicial inclosa en el quadern de Recursos per a l’avaluació.
40B
3
El planeta Terra
Objectius •
•
•
•
•
Recordar als alumnes els dierents moviments que a el planeta Terra sobre si mateix i al voltant del Sol. Recordar als alumnes què són les roques, així com les característiques principals que tenen. Saber què són els minerals i recordar algunes de les propietats que tenen. Repassar amb els alumnes els components del sòl, així com les dierents capes que el ormen. Presentar els continguts de la unitat als alumnes.
Programa de lectura de la imatge Observeu la otograia i demaneu als alumnes que es ixin en la quantitat d’aigua i la quantitat de terra que s’hi veu. Pregunteu-los per què creuen que la Terra s’anomena el planeta blau.
Suggeriments didàctics Per començar Una manera de rerescar els coneixements previs dels nens i les nenes és repassar llocs on es poden trobar roques i minerals. Demaneu als alumnes que esmentin també objectes dels que tenen al voltant que estiguin ets de roques o minerals, des del sòl i les parets de l’aula ins a les parts metàl·liques de pupitres i cadires, la mina dels llapis, etc. Coneixen els noms d’algunes d’aquestes roques i minerals? En primer lloc, pregunteu als nens i les nenes si mai han vist un cometa. Un dels més cèlebres és el Halley, que visita la Terra cada 76 anys i que ho va er per darrera vegada el 1986. Si us és possible, mostreu-los imatges d’aquesta darrera visita.
Què hi veus? Reconeixes aquest planeta?
•
•
40
Quins elements hi veus? Saps de què està composta la superície terrestre?
40
Més informació El meteorit de Tunguska El et de Tunguska va ser una explosió aèria de molta orça que va tenir lloc a Sibèria (Rússia), a les 7:17 hores del 30 de juny de 1908. La detonació, similar a la d’una arma nuclear d’elevada potència, es va atribuir a un cometa ormat per gel, ja que no se’n va recuperar cap ragment. Tampoc no va deixar cap cràter, ja que no va arribar a la superície. El bòlid –que tenia uns 80 m de diàmetre– va detonar en l’aire. L’explosió va incendiar i va er caure arbres en una àrea de 2.150 km², va trencar les inestres de les cases i va er caure la gent a terra a 400 km de distància. Durant uns quants dies, les nits eren tan brillants en algunes parts de Rússia i d’Europa que ins i tot es podia
UNITAT
Què en saps? El planeta Terra La Terra, el planeta on vivim, és una gran esera. Gira al voltant del Sol en el moviment de translació, que dura 365 dies. També gira sobre si mateixa, com una baldua, en el moviment de rotació, que dura 24 hores. Aquest moviment dóna lloc a la successió dels dies i les nits.
Sol
Terra
Què és un planeta? Digues el nom d’altres planetes a més de la Terra. Com pots saber on és el nord a l’alba?
Les roques
El sòl
Les roques són els materials que ormen la part sòlida del nostre planeta. Estan compostes per minerals. Algunes, a més, contenen restes d’animals o plantes.
El sòl és la capa de terra que cobreix les roques i sobre la qual creixen les plantes. Conté trossos de roca, restes de plantes i animals, aigua i aire.
Hi ha roques, com la calcària, que estan ormades per un sol mineral. D’altres, com el granit, estan ormades per diversos minerals.
Les restes d’éssers vius ormen una substància de color osc, l’humus.
Les roques s’utilitzen en la construcció i com a matèria primera en diverses indústries. Indica quina fotografia correspon al granit i quina a la calcària, i explica per què ho saps. A B
Per explicar Expliqueu a les nenes i els nens que la cua brillant dels cometes i la seva cabellera són degudes al et que, en aproximar-se al Sol, aquest n’escala la superície i a que el glaç que contenen passi directament de l’estat sòlid al gasós. Expliqueu-los també que, a causa de la mida petita i de l’òrbita allargada, els cometes només es poden veure quan són a prop del Sol i durant un període curt de temps. •
El Sol surt per l’est a l’alba i es pon per l’oest al capvespre.
Encara que gairebé totes les roques són sòlides, també poden ser líquides, com el petroli.
3
Als sòls es poden distingir diverses capes. A la superior és on hi ha més humus i aigua. La sorra de la platja forma un veritable sòl?
Què aprendràs? Com està constituït el nostre planeta, des del centre de la Terra ins a l’espai exterior.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Proposeu als alumnes de veure algun episodi de la sèrie documental Cosmos, dirigida per Carl Sagan, molt apropiada per introduir els alumnes en l’apassionant món de l’astronomia. Un cop vist, comenteu-lo a classe.
Quins enòmens tenen lloc a la superície de la Terra que an que canviï. Què són els terratrèmols i els volcans. Com és el sistema solar i quins astres el ormen. Què són els estels i les galàxies. Com es a un model de la geosera.
Solucions Què hi veus? Sí. És la Terra. Els elements que s’hi veuen són la superície terrestre, l’aigua dels mars i els oceans i els núvols de l’atmosera. La superície de la Terra està composta per roca, terra i aigua. •
41
•
•
llegir després de la posta del sol sense necessitat de llum artiicial. Si hagués explotat sobre una zona habitada, s’hauria produït una massacre de grans dimensions. Els supervivents de la zona aectada per l’explosió la van descriure com un bolet gegant que s’elevava pels aires. Molts d’aquests supervivents van morir al cap de pocs dies a causa d’estranyes malalties, segurament aectats per radiació nuclear, i es van constatar mutacions en els ills dels nadius i en els animals. Feu que les nenes i els nens localitzin en un globus terraqüi la regió on va explotar el meteorit. •
Què en saps? La imatge A és la calcària, perquè podem observar que està ormada per un sol mineral, i la B és el granit, ja que s’aprecia que està ormat per dierents minerals. La sorra no és un sòl veritable, perquè està ormada només per roques molt ragmentades i no conté restes d’éssers vius. •
•
41
L’estructura de la Terra Objectius •
•
•
•
Aprendre que la Terra està ormada per diverses capes: la geosera, la hidrosera i l’atmosera. Conèixer les dierents capes de la geosera: l’escorça, el mantell i el nucli. Saber que la hidrosera és el conjunt de les aigües del planeta, i que aquestes aigües es poden trobar en estat sòlid, líquid o gasós. Conèixer dues de les capes de l’atmosera: la troposera i l’estratosera, així com les seves característiques principals.
Suggeriments didàctics Per començar És possible que als alumnes els sigui una mica diícil identiicar com a parts de la Terra l’atmosera i la hidrosera. Insistiu en aquest concepte i remarqueu que sense aquestes capes la vida a la Terra no seria possible. •
Per explicar A l’hora de parlar de la hidrosera, expliqueu-los, mentre observen la il·lustració 2, que el 94 % de l’aigua de la Terra és salada (les galledes) i només el 6 % és aigua dolça (les culleretes). Aquesta aigua dolça es reparteix entre les aigües subterrànies, que acaparen una mica més del 71 %; el glaç, que en reté més del 28 %, i només el 0,5 % el constitueixen les aigües supericials. De l’aigua supericial, gairebé el 97 % es troba en llacs i zones humides, i de la resta, la majoria se situa a l’atmosera i només el 0,5 % correspon als rius. Demaneu-los que elaborin un esquema conceptual amb el text de l’apartat 1, La geosfera , seguint les pautes del programa d’ESTUDI EFICAÇ del Manual per al professorat (pàg. 38). •
•
42
escorça
Saps en què s’assemblen la Terra i una ceba? Encara que no ho sembli, la Terra, com les cebes, està ormada per diverses capes. Vegem quines són.
1. La geosfera La geosfera és la part rocosa del nostre planeta, és a dir, abraça tot el que hi ha als nostres peus ins al centre de la Terra. Es tracta d’una gran esera, amb una superície una mica irregular, d’uns 6.400 km de radi. A la geosera es distingeixen tres capes: l’escorça, el mantell i el nucli. q L’escorça. És la capa més externa. És sòlida i està ormada per roques. L’escorça dels continents és més gruixuda que la dels oceans. Ara bé, aquesta capa és molt ina en comparació amb la mida de la Terra. No passa d’uns 50 km de gruix. El mantell. És una capa d’uns 3.000 km de gruix. La temperatura és molt elevada, i per això algunes roques estan oses; aquestes roques ormen el magma. El nucli. És la part més interna i està ormada, principalment, per erro. Es tracta d’una esera d’uns 3.400 km de radi. La temperatura és més alta que la del mantell. La part més externa del nucli està en estat líquid, mentre que la part més interna és sòlida.
50 km j
mantell
nucli
6
3.000 km
6
3.400 km
q Esquema de les capes de la geosfera.
aigua salada
2. La hidrosfera La hidrosfera és el conjunt de l’aigua del planeta, en qualsevol dels estats en què es pot trobar. La major part de l’aigua líquida es troba als mars i els oceans, i és aigua salada. w L’aigua dolça és als continents i les illes. Distingim entre les aigües superficials, de rius, llacs i torrents, i les aigües subterrànies. El glaç es troba a les zones més redes del planeta, especialment a les regions polars. El vapor d’aigua es troba a l’atmosera. Quan es condensa, orma els núvols.
aigües subterrànies glaç aigua dolça
aigües superfcials
w Proporcions aproximades dels diferents components de la hidrosfera.
42
Més informació L’evolució del planeta Fa uns 300 milions d’anys l’escorça terrestre no estava ormada, com ara, per diversos continents independents, sinó per una sola gran massa continental anomenada Pangea. Aquest supercontinent es va ragmentar a uns 200 milions d’anys, i va donar origen als continents que coneixem en l’actualitat. Si observem atentament un mapamundi, podem comprovar que la costa occidental de l’Àrica i la costa oriental de l’Amèrica del Sud presenten perils que es poden encaixar com les peces d’un puzle, perquè en realitat són trossos d’una sola massa continental que es va racturar. L’escorça terrestre està ormada per plaques continentals i oceàniques que es mouen en dierents direccions i es desplacen molt len-
3 UNITAT
3. L’atmosfera La capa més externa del nostre planeta és la capa d’aire que orma l’atmosfera.
nitrogen
Per comprendre L’aigua al nostre planeta es pot trobar també sota terra. El sòl es comporta com una esponja capaç de retenir una gran quantitat de l’aigua que rep de la pluja. Aquest et és molt important, ja que a possible la vida sobre la Terra tal com la concebem i la coneixem.
L’aire és una barreja de gasos. El més abundant és el nitrogen, i a continuació, l’oxigen. A més, conté molts altres gasos en menys quantitat, com el diòxid de carboni, el vapor d’aigua i l’ozó. e
•
L’atmosera es divideix en diverses capes, de les quals les més properes a la superície són la troposera i l’estratosera. r La troposfera és la capa de l’atmosera en què es desenvolupa la vida. Arriba ins als 10 o 20 km d’altura, segons el lloc. S’hi originen els vents i s’hi desenvolupen els núvols. La majoria de gasos de l’atmosera són en aquesta capa. L’estratosfera comença després de la troposera i arriba a uns 50 km de la superície. En aquesta capa l’atmosera és molt tènue i la temperatura és baixa. A la part més alta de l’estratosera hi ha la capa d’ozó. L’ozó és un gas que actua com una barrera contra els raigs ultraviolats que arriben del Sol i que són perjudicials per als éssers vius. Més enllà de l’estratosera hi ha altres capes en què l’atmosera és cada vegada més tènue, ins que desapareix del tot i s’arriba a l’espai exterior.
A la Terra es distingeixen diverses capes: la geosera, que es divideix en escorça, mantell i nucli, la hidrosera i l’atmosera. Les capes ineriors de l’atmosera són la troposera i l’estratosera.
DIBUJO
altres gasos
oxigen
e Proporcions dels gasos de l’atmosfera.
espai exterior
DIBUJO
capes exteriors
estratosera
raigs ultraviolats
capa d’ozó
troposera
r Esquema de les capes de l’atmosfera.
Respon 1. Escriu una llista de totes les capes que
formen el nostre planeta, ordenades des de l’estratosfera cap a l’interior. 2. És correcte dir que la geosfera
és la part sòlida del nostre planeta? Explica-ho.
3
atmosfera – atmosphere
Competència social i ciutadana Les activitats humanes i alguns dels gasos que aquestes activitats expel·leixen a l’atmosera han causat un aprimament de la capa d’ozó i dos grans orats. Un està situat sobre l’Antàrtida i l’altre, sobre l’Àrtic. El 1987, representants de 43 nacions van signar el protocol de Mont-real i es van comprometre a reduir els nivells de producció d’aquest tipus de gasos un 50 % per a l’any 1999. Però l’eecte d’aquesta reducció encara no és estadísticament signiicatiu. Demaneu als alumnes quines coses poden er ells per evitar contaminar l’atmosera.
capa d’ozó – ozone layer Terra – earth
3. Per què l’ozó és un gas tan important?
43
Solucions
tament. Per exemple, Europa i Amèrica del Nord es desplacen en direccions oposades i se separen cada any uns 7 cm. Aquestes plaques poden xocar, lliscar o separar-se, i els seus moviments són els causants de bona part dels canvis que tenen lloc en el paisatge. Mostreu als alumnes algunes imatges d’aquest primitiu supercontinent, Pangea, i de l’evolució que va seguir ins a conormar l’aspecte que té ara l’escorça terrestre. •
Respon 1. Estratosera, troposera, escorça, mantell i nucli. 2. És correcte en part, perquè les altres capes de la Terra estan en estat líquid (hidrosera) o gasós (atmosera). Ara bé, el nucli de la Terra està, en part, en estat líquid. 3. L’ozó és molt important perquè s’encarrega de iltrar els raigs ultraviolats que ens arriben des del Sol i que són molt per judicials per als éssers vius.
43
L’escorça canvia Objectius •
•
•
•
•
Aprendre que les roques que ormen l’escorça terrestre es desgasten i es disgreguen per dierents processos. Saber com es duu a terme l’erosió, el transport i la sedimentació, i comprendre que aquests processos alteren la superície terrestre. Comprendre que l’energia interna de la Terra és la causant dels terratrèmols i els volcans. Saber que els terratrèmols són deguts a moviments sobtats de l’escorça terrestre. Saber què és un volcà i conèixer-ne les dierents parts.
Suggeriments didàctics Per començar Periòdicament, els mitjans de comunicació donen notícies de grans desastres naturals. Demaneu-los que diguin en veu alta els desastres d’aquest tipus que coneixen: terratrèmols, erupcions volcàniques, riuades, inundacions, incendis... Conduïu les respostes que donin de manera que identiiquin els enòmens que tenen relació amb l’energia interna de la Terra. •
Per explicar A l’hora de parlar del transport i la sedimentació dels materials, ajudeu les nenes i els nens a entendre en què consisteixen ent-los preguntes, com ara: per què canvien de lloc, d’orientació i de orma les dunes d’un desert?, com es ormen les platges? Escolteu les respostes que donin abans d’explicar-los que el vent o la orça de les onades desà les roques ins a convertir-les en sorra, i que el vent arrossega aquests materials, que són molt poc pesants.
A
L’escorça terrestre està ormada per roques. Normalment, les roques es trenquen i es desgasten. L’energia de l’interior de la Terra a que es produeixin erupcions volcàniques i terratrèmols.
1. L’erosió, el transport i la sedimentació
B
L’erosió té lloc quan s’arrosseguen materials de les roques, normalment a causa de l’acció dels rius, els torrents, el vent o el mar. t Els rius i els torrents van desgastant a poc a poc el llit per on corren i donen lloc a congostos i valls. El vent pot arrossegar materials de zones sense vegetació. A més, quan va carregat de sorra pot desgastar la part més baixa de les roques. El mar va desgastant la part baixa dels penya-segats, i això origina arcs i voltes. L’aigua i el vent an el transport dels materials que han estat erosionats. Aquests materials poden recórrer així grans distàncies. Per exemple, a Catalunya arriben sovint vents procedents de l’Àrica carregats de pols, i ins i tot, de sorra. En molts rius, sobretot després de pluges ortes, s’observa que l’aigua corre tèrbola. La terbolesa és deguda als materials que transporta. Quan l’aigua i el vent perden velocitat, té lloc la sedimentació, és a dir, els materials que transporten es dipositen a la superície i s’acumulen. Així, els rius ormen deltes a la desembocadura amb els materials que han transportat, i el vent orma dunes als deserts de sorra i a les costes. Aquests dipòsits són els sediments.
C
t Efectes de l’erosió. A. Congost. B. Roca erosionada pel vent a la part baixa. C. Arc causat per l’erosió en un penya-segat.
2. El sòl Quan els ragments de les roques es barr egen amb les restes d’éssers vius, es orma el sòl. y Al sòl es distingeixen diversos tipus de components: Component sòlid. Comprèn els components orgànics, que són les restes d’éssers vius, i els components minerals, que provenen de les roques. Component líquid. És l’aigua amb les sals minerals que duu dissoltes. Component gasós. Es tracta d’aire atmosèric.
y Tall d’un terreny. La capa osca és el sòl. A sota, hi ha la capa de roca que s’està descomponent i, per sota d’aquesta, la roca mare.
44
•
44
Altres activitats Arrels poderoses A l’hora d’estudiar com les roques es ragmenten i es disgreguen, als alumnes els pot sorprendre que les simples arrels de les plantes puguin trencar pedres de duresa elevada. Feu un petit experiment perquè comprovin la gran pressió que les arrels poden arribar a exercir. Per er-ho, necessitaran una ampolla de vidre que es pugui tancar hermèticament, un recipient de plàstic (per exemple una galleda), una bossa de llegums, si pot ser mongetes, i una mica d’aigua. Demaneu-los que omplin l’ampolla de mongetes, tantes com puguin. Després, l’han d’omplir amb aigua, tapar-la, guardar-la dins el recipient de plàstic i deixar-la reposar uns quants dies. •
•
•
3 UNITAT
3. Els volcans i els terratrèmols Un volcà és una obertura de l’escorça terrestre per la qual el magma de l’interior de la Terra surt a la superície. Quan el magma arriba a la superície rep el nom de lava. Els volcans solen alternar temporades en què es mantenen inactius amb d’altres en què tenen lloc les erupcions volcàniques i emeten lava. A més, també expulsen gasos i cendres.
cràter
xemeneia con volcànic lava
El conducte per on ascendeix el magma és la xemeneia volcànica i l’oriici per on surt a l’exterior és el cràter. En sortir, la lava es rereda i dóna lloc a roques i cendres que s’acumulen i ormen un con volcànic. u Els terratrèmols són moviments sobtats de l’escorça terrestre, com ara tremolors o sacsejades. En realitat, contínuament s’originen terratrèmols, tan ebles que només es detecten gràcies a aparells especialitzats. Però de vegades els terratrèmols són molt violents i provoquen grans catàstroes, ja que el terreny es mou de manera violenta i els ediicis s’esondren. Un terratrèmol ort pot er que variï el paisatge d’una zona, que en canviï la inclinació, que s’alteri el curs dels rius...
3
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Les allaus són despreniments de masses de neu. La neu, quan cau, pot arribar als 300 km/h. Pregunteu-los com es controlen les allaus i què es a per avisar la gent.
Quin món volem? magma
Els alumnes han d’explicar per què cal seguir itineraris i camins marcats en espais naturals per evitar l’erosió del sòl. Solucions. Per protegir el medi natural.
u Esquema d’un volcà.
QUIN MÓN VOLEM? Que no es perdi el sòl
Les roques de l’escorça terrestre pateixen erosió i els seus materials es transporten i se sedimenten. Amb els ragments de roques i amb les restes dels éssers vius, es orma el sòl. L’energia interna de la Terra dóna lloc a terratrèmols i volcans.
Respon
L’erosió és un enomen natural, però l’acció de les persones pot convertir-la en un problema greu. Quan es perd la vegetació d’una zona, el sòl queda desprotegit enront de la pluja i el vent, que l’arrosseguen. D’aquesta manera, es a més diícil que s’hi instal·li nova vegetació i cada vegada es perd més sòl. Aquest és un altre motiu pel qual és necessari protegir la vegetació. En molts espais naturals està prohibit caminar fora dels camins marcats. Explica per què hi ha aquesta norma.
4. Defineix el sòl i enumera’n
els components. 5. Quins agents causen erosió?
Com ho fan? 6. Explica què és la sedimentació. 7. Defineix els termes següents:
terratrèmol, volcà, lava, con volcànic.
roca – rock terratrèmol – earthquake volcà – volcano
45
Passat aquest temps, les arrels que han sortit de les petites llavors de mongeta hauran exercit prou pressió per trencar el vidre. Expliqueulos que de la mateixa manera, si una arrel petita s’introdueix per l’esquerda d’una roca, quan creix actua com un tascó que pot arribar a trencar-la.
Solucions Respon 4. El sòl és el substrat sobre el qual viuen els éssers vius, animals i plantes, i que cobreix la major part de l’escorça terrestre. Els seus components són orgànics (restes d’éssers vius), minerals (procedents de les roques), líquids (l’aigua amb sals minerals que duu dissoltes) i gasosos (l’aire atmosèric i els gasos produïts pels éssers vius que habiten al sòl). 5. Els rius i els torrents, que desgasten els materials per on passen i que, a més, transporten molts sediments; el vent, que arrenca materials procedents del sòl i de les roques al seu pas, i el mar, que desgasta la part baixa dels penya-segats. 6. La sedimentació és el dipòsit sobre la superície dels materials transportats per l’aigua o el vent per eecte de l’erosió. 7. Terratrèmol: moviment sobtat de l’escorça terrestre. Volcà: obertura de l’escorça terrestre per la qual el magma puja a la superície. Lava: magma quan arriba a la superície. Con volcànic: acumulació de roques i cendres que es orma amb els productes volcànics.
45
El sistema solar Objectius •
•
•
Aprendre que el sistema solar està ormat pel Sol i tots els astres que giren al seu voltant. Conèixer els dierents tipus d’astres del sistema solar. Distingir els planetes exteriors dels planetes interiors i conèixer-ne les característiques principals.
Suggeriments didàctics Per començar Comenceu ent preguntes als alumnes, per tal de repassar els coneixements previs que tenen sobre el tema. Quins astres coneixen? Què és el sistema solar? Quants planetes té el sistema solar? Al voltant de quin estel giren els planetes del sistema solar? •
Per explicar Perquè els nens i les nenes es acin una idea de la distància que hi pot haver des del Sol ins a l’estel més proper, expliqueu-los que la llum del més proper dels estels que veiem a la nit tarda a arribar ins a nosaltres uns quatre anys, viat jant a 300.000 quilòmetres per segon. Comenteu amb els vostres alumnes també que no tots els punts lluminosos que es veuen al cel nocturn són estels. Hi ha uns quants planetes que es veuen a ull nu, per exemple Venus, Júpiter i Mart. Tot i que són planetes i, per tant, no tenen llum pròpia, re-lecteixen una part de la llum del Sol que reben, de manera que es veuen com a punts lluminosos i molt brillants. A més a més, la brillantor no parpelleja com la dels estels, que estan situats a una distància molt més gran. •
Cinturó de Kuiper
Neptú
Saturn
DIBUJO
Urà
Júpiter
Mercuri Sol Cinturó d’asteroides
cometa
Venus
Mart Terra
1. Què és el sistema solar?
i Esquema del sistema solar. Les mides dels planetes estan exagerades i les distàncies són més petites que en la realitat.
Quan mirem el cel a la nit, hi veiem milers d’astres. La ma joria són estels, però també hi ha altres astres que, com la Terra, ormen part del sistema solar. Sol
El sistema solar està ormat pel Sol i tots els astres que giren al seu voltant. i Aquests astres són els planetes, els planetes nans i els cossos petits del sistema solar.
Planetes interiors
2. Els planetes
Mercuri
Venus
Els planetes són astres grans esèrics que giren al voltant del Sol seguint una trajectòria gairebé circular anomenada òrbita. Hi ha dos grups de planetes: o Els planetes interiors són els més propers al Sol. Tenen una superície rocosa, com la de la Terra. Els planetes interiors, a partir del més proper al Sol, són: Mercuri, Venus, la Terra i Mart. Els planetes exteriors estan més allunyats del Sol. Són més grans que els interiors i són de naturalesa gasosa, és a dir, no tenen una superície sòlida com la dels interiors. Els planetes exteriors, a partir del més proper al Sol, són: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, que és el que n’està més allunyat. Al voltant de la majoria de planetes giren uns altres astres més petits, els satèl·lits. La Terra només té un satèl·lit, la Lluna. En canvi, al voltant de Júpiter giren més de seixanta satèl·lits.
Terra
Mart
Planetes exteriors
Júpiter
Urà
Saturn
Neptú
o Mides relatives dels planetes i el Sol. Si els ordenem de més gran a més petit, quedarien així: Sol, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú, Terra, Venus, Mart i Mercuri.
46
•
46
Altres activitats Un model de meteorit Els meteorits són petits ragments de roques que giren amb rapidesa al voltant del Sol en l’espai exterior. Quan cauen i travessen l’atmosera terrestre, els veiem com boles incandescents i brillants. Podem comprovar com passa això ent un experiment senzill, per al qual es necessita una ampolla de vidre de dos litres de capacitat plena d’aigua i una pastilla eervescent (com ara una Aspirina, un Alka-seltzer, o quelcom semblant). S’ha d’introduir la pastilla en l’ampolla d’aigua, observar el que passa i la manera com cau ins al ons: la pastilla es dissol i es va trencant en petits ragments que desapareixen en la trajectòria cap al ons de l’ampolla.
3 3. Els planetes nans Els planetes nans són cossos esèrics que giren al voltant del Sol, tot i que són més petits que els autèntics planetes. El més conegut és Plutó.
4. Els cossos petits del sistema solar
UNITAT asteroide – asteroid cometa – comet
Per comprendre Demaneu als alumnes que colloquin una llanterna encesa a la vora d’una taula i que apaguin el llum, deixant només la de la llanterna. Després, digueu-los que es col·loquin davant de la llum, a uns 30 cm de la llanterna. Observaran que a la seva panxa es orma una taca circular de llum; en canvi, entre la llanterna i ells no hi ha llum o és molt escassa. Expliqueu-los, llavors, que això és degut al et que la llum només es veu quan es relecteix sobre algun cos i que passa el mateix a l’univers. L’espai és osc a les zones on no hi ha cossos que relecteixin la llum que viatja per l’univers.
meteorit – meteorite
•
planeta – planet
Aquest grup inclou desenes de milers d’asteroides i cometes. Els asteroides són cossos petits de orma irregular que giren al voltant del Sol. Es troben pertot arreu, però sobretot en dues regions anomenades cinturons: el cinturó d’asteroides, entre Mart i Júpiter, i el cinturó de Kuiper, més enllà de Neptú. a Els cometes són astres glaçats que giren al voltant del Sol amb una òrbita el·líptica molt allargada. Quan s’acosten al Sol mostren una cua brillant. El més conegut és el cometa Halley, que s’acosta al Sol cada 76 anys.
a Asteroide Ida 243. Aquest astre es troba al cinturó d’asteroides. Fa uns 58 km de llarg.
De vegades, un asteroide o un cometa xoca contra un planeta. Si el cos és gran, el xoc pot tenir conseqüències greus. Es pensa que un xoc d’aquest tipus va provocar l’extinció dels dinosaures i moltes altres espècies a 65 milions d’anys. s Quan els cossos són petits com grans de pols o sorra, quan arriben a la Terra s’incendien en xocar contra l’atmosera i donen lloc als estels fugaços. Els que són una mica més grans i arriben ins a la superície terrestre sense cremar-se completament s’anomenen meteorits. d
Competència matemàtica
s Cràter Meteor, a Arizona (Estats Units). Aquest cràter gegantí el va causar un meteorit d’uns 50 cm de diàmetre a 50.000 anys.
El sistema solar està ormat pel Sol, els planetes, els planetes nans i els cossos petits, que són els asteroides i els cometes.
Respon 8. Ordena els planetes des del més proper
al Sol fins al més allunyat. 9. Quines són les diferències principals
entre els planetes interiors i els exteriors?
3
d Els estels fugaços són fragments despresos d’un cometa.
47
Expliqueu als alumnes que l’aigua representa l’atmosera terrestre i la pastilla, el meteorit. Els meteorits, igual que la pastilla, es van trencant en molts ragments a mesura que travessen l’atmosera, de manera que amb prou eines podem localitzar-ne les petites parts que arriben a terra. A dierència de la pastilla, el meteorit es precipita des de l’espai exterior a una velocitat molt alta; la ricció amb l’aire provoca un gran escalament de la roca o el ragment, ins que entra en incandescència i es desà en trossos diminuts.
Proposeu als nens i les nenes un càlcul matemàtic senzill com a manera d’assentar els coneixements i la comprensió sobre les distàncies en l’univers: la llum del Sol tarda una mica més de vuit minuts a arribar ins a nosaltres. Si la velocitat de la llum és de 300.000 km/s, a quina distància del Sol està situada la Terra? Un cop hagin obtingut la xira, demaneu-los que l’expressin en orma de potència.
Solucions Respon 8. Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. 9. Els planetes interiors són més petits que els exteriors i tenen la superície rocosa, mentre que els planetes exteriors no tenen una superície sòlida, ja que estan ormats de gas.
47
L’univers Objectius •
•
•
•
Aprendre què són els estels i d’on prové l’energia que irradien. Conèixer les propietats dels estels. Deinir i comprendre què és una constel·lació i distingir-ne alguna en el cel nocturn. Comprendre que els estels s’agrupen ormant galàxies i saber que el nostre sistema solar és dins d’una galàxia de orma espiral anomenada Via Làctia.
Suggeriments didàctics Per començar Abans d’iniciar la lectura dels continguts, demaneu a les nenes i els nens que recordin i esmentin quins astres es veuen de dia i quins es veuen de nit al cel. Després pregunteu als alumnes si saben per què durant el dia no podem veure els estels. Podeu demanar als alumnes que observin com els astres es mouen al llarg del dia i de la nit. És àcil comprovar com es desplaça el Sol d’est a oest; suggeriu-los que segueixin també els moviments de la Lluna ent una marca de la seva posició quatre o cinc vegades, cada mitja hora, amb retolador sobre el vidre d’una inestra. Recordeu-los que han de mirar des de la mateixa posició perquè la comprovació sigui correcta. •
•
Per explicar Per ajudar els alumnes a er-se una idea de la mida de la nostra galàxia, comenteu-los que si la orma os circular, necessitaríem uns 10.000 milions d’anys per travessar-la de costat a costat viatjant a la velocitat de la llum. •
48
A
A
L’univers està ormat per la Terra i tot el que es veu al irmament, a més de moltes més coses que no veiem. La Terra i el sistema solar són com una volva de pols en l’univers.
B B
1. Els estels Els estels són grans eseres de gas a l’interior dels quals es produeix una gran quantitat d’energia. Aquesta energia s’emet en orma de llum i calor. L’estel més proper a la Terra és el Sol. Els altres estels estan tan lluny que els veiem com a simples punts lluminosos.
f Diferències entre la lluminositat i la brillantor. L’estel A és igual de lluminós que l’estel B, tal com es veu en el requadre. No obstant això, l’estel B és més brillant. Per què?
Els estels tenen diverses propietats: El color. Pot ser blau, blanc, groc, taronja o vermell, depenent de la temperatura de l’estel. El Sol és groc.
Óssa Major
La mida. Hi ha grans dierències de mida entre uns estels i uns altres. El Sol, per exemple, és un estel mitjà.
Girafa
La lluminositat. És la quantitat d’energia que emet un estel. La brillantor. És la llum que es rep des de la Terra. Depèn de la lluminositat de l’estel, però també de la distància a què està de la Terra. f El Sol és l’astre més brillant del irmament.
Alguns estels, igual que el Sol, tenen planetes que giren al seu voltant.
Óssa Menor Polar
o r j M a s a Ó s
Dragó Óssa Menor
Cassiopea Polar
2. Les constel·lacions Una constel·lació és un conjunt d’estels que es veuen propers en una regió del cel. Des de l’antiguitat, es buscaven ormes i igures mitològiques unint amb línies els estels propers. Com que la Terra gira sobre si mateixa i al voltant del Sol, al llarg d’una nit unes constel·lacions es van amagant i en surten unes altres. Per la mateixa raó, tampoc no es veuen les mateixes al llarg de tot l’any, ni es veuen les mateixes constel·lacions des de l’hemiseri nord que des de l’hemiseri sud. g
Dragó
Óssa Major Polar
g Aspecte del firmament en tres moments de la primera nit de la primavera. En realitat, no gira el irmament, sinó la Terra.
48
Més informació Un model d’estel: el Sol El Sol és l’estel més proper a la Terra i l’astre amb més brillantor aparent del nostre cel. És la principal ont d’energia de la vida a la Terra i també aporta l’energia que manté en uncionament els processos climàtics. A l’interior del Sol tenen lloc reaccions de usió nuclear en què els àtoms d’hidrogen es transormen en heli; això produeix un excés d’energia que és el que rebem nosaltres. El Sol és un estel que es va ormar a uns 5.000 milions d’anys i que romandrà en el seu estat actual, segons els càlculs dels cientíics, cremant hidrogen de manera estable, aproximadament uns altres 5.000 milions d’anys més.
3 UNITAT A
B
C
3
Competència social i ciutadana Hi ha un tipus de contaminació que no augmenta els nivells de toxicitat de l’atmosera, però que ens priva de contemplar l’espectacle del cel estelat. És la contaminació lluminosa, causada pels llums de les ciutats i els assentaments humans. Recordeu als alumnes que per observar els estels cal triar una nit sense núvols i, a més, buscar un lloc al més allunyat possible d’aquests llums. Feu que relexionin sobre la necessitat de la llum i de com n’abusem en la vida quotidiana.
h Classificació de les galàxies. A. Espiral. B. El·líptica. C. Irregular.
3. Les galàxies Les galàxies són agrupacions de milers o milions d’estels, juntament amb ragments de roca i gas. Segons la orma, poden ser el·líptiques, espirals i irregulars. h El sistema solar es troba en una galàxia espiral anomenada Via Làctia. Nosaltres ens trobem en un dels braços d’aquesta galàxia, lluny del centre. j Gairebé tot el que veiem de nit, quan mirem el irmament, són estels que pertanyen a la nostra galàxia. La resta de galàxies estan molt allunyades i no es poden observar a ull nu. Per er-ho cal utilitzar telescopis.
estel – star galàxia – galaxy
➜
➜ Els estels són enormes eseres de gas que emeten energia en orma de llum i calor. Des de la Terra s’observen en grups anomenats constel·lacions.
Solucions
Les galàxies són agrupacions d’estels, juntament amb pols i gas. El sistema solar està situat a la Via Làctia.
Respon 10. Defineix estel, constel·lació i galàxia. 11. Enumera les característiques
dels estels i defineix-los. 12. Què és la Via Làctia?
Com es pot observar?
j Fotografia del firmament des de la Terra. Les letxes assenyalen una banda amb un gran nombre d’estels, tants que es veu més clara. Aquesta banda coincideix amb el disc de la galàxia i es coneix des de l’antiguitat com a Via Làctia o Camí de Sant Jaume.
49
Arribarà un dia que el Sol haurà esgotat tot l’hidrogen, en haver-lo transormat en heli. Com a resultat, el nucli de l’estel es contraurà, mentre que les capes exteriors tendiran a expandir-se i reredar-se. El Sol es convertirà en un estel gegant vermell, amb un diàmetre que pot arribar a l’òrbita de la Terra i sobrepassar-la, amb la qual cosa qualsevol orma de vida s’haurà extingit. La majoria de les onts d’energia usades per l’ésser humà deriven indirectament del Sol: els combustibles òssils preserven energia solar capturada a milions d’anys mitjançant otosíntesi, l’energia hidroelèctrica usa l’energia cinètica de l’aigua que es va condensar després d’haver-se evaporat per la calor del Sol, etc.
Respon 10. Un estel és una enorme esera de gas a l’interior de la qual es produeix una gran quantitat d’energia que s’allibera en orma de calor i llum. Una constel·lació és un grup d’estels que es veuen pròxims en una regió del cel. Una galàxia és una agrupació de milers de milions d’estels al costat de ragments de roca i gas. 11. El color, que depèn de la temperatura de l’estel, i que pot ser blau, blanc, groc, taronja o vermell. La mida, que pot variar; el Sol, per exemple, és un estel mitjà. La lluminositat, que és la quantitat d’energia que emet un estel. La brillantor, que és la llum que es rep des de la Terra i que depèn de la lluminositat de l’estel i de la distància a què es trobi. 12. La Via Làctia és una galàxia ellíptica a l’interior de la qual hi ha el nostre sistema solar. Cada vegada que mirem els estels estem veient la Via Làctia, ja que gairebé tots els estels que observem pertanyen a la nostra pròpia galàxia.
49
Activitats Solucions Comprèn 13. R. G. Atmosera: espai exterior, troposera. Hidrosera. Geosera: escorça, mantell, nucli. 14. Les capes de la geosera són escorça (sòlida i ormada per roques); mantell (amb roques oses, el magma) i nucli (ormat principalment per erro). Les capes de l’atmosera són la troposera, que és on es desenvolupa la vida, i l’estratosera, que és on hi ha la capa d’ozó. 15. Perquè l’aigua s’introdueix a les escletxes de les roques i, quan la temperatura baixa, es congela, augmenta de mida i actua com un tascó. 16. a. Lava: nom que rep el magma un cop surt a la superície. b. Es orma per l’acumulació de lava que es rereda i se solidiica al voltant del cràter. c. Quan un volcà és sota el mar, el con pot créixer ins a la superície i ormar una illa. 17. Planeta: astre gran i esèric que gira al voltant del Sol en una trajectòria gairebé circular. Satèl·lit: astre més petit que un planeta que orbita al voltant d’un planeta. Asteroide: cos petit de orma irregular que gira al voltant del Sol. Cometa: astre glaçat que gira al voltant del Sol amb una òrbita ellíptica molt allargada. Planeta nan: astre de mida més petita que un planeta que gira al voltant del Sol. Meteorit: cos petit que arriba a la superície de la Terra. Estel ugaç: cos molt petit que arriba a la Terra, s’incendia a l’atmosera, i deixa un solc brillant al cel. 18. a. Planeta i estel: el primer no emet llum ni calor pròpies; b. Un planeta gira al voltant del Sol i un satèl·lit, al voltant d’un planeta; c. Un planeta nan és més petit que un planeta; d.
50
Comprèn 13. L’esquema següent mostra les capes de la Terra. Copia’l i retola’n les parts.
19. Indica quin tipus d’astres del sistema solar representa cada dibuix i explica per què ho saps. A
B
⎫ . . . . . . . . . . . . . . . . . . ⎬ . . . . . . . . . ⎭ . . . . . . . . . .........
20. Quina relació hi ha entre la brillantor d’un estel i la lluminositat?
Raona
......... ⎫ ......... ⎬ ......... ......... ⎭
14. Enumera les capes de la geosfera i de l’atmosfera i indica una característica de cadascuna. 15. Explica com és possible que es trenquin les roques de les muntanyes per l’acció de l’aigua de pluja. 16. Respon les preguntes següents sobre els volcans. a. Quina relació hi ha entre el magma i la lava? b. Com es orma el con volcànic? c. Com pot un volcà originar una illa?
17. Fes una llista dels tipus d’astres del sistema solar, cadascun amb la definició corresponent. 18. Explica en què es diferencien els astres de cada parella. a. planeta – estel b. planeta – satèl·lit c. planeta – planeta nan d. asteroide – meteorit e. meteorit – estel ugaç
21. Els congostos excavats pels rius de muntanya poden tenir el perfil que mostra el dibuix. Explica per què. 22. Els estels fugaços són estels? Explica la resposta. 23. Creus que els estels que formen una constel·lació es troben a prop els uns dels altres en l’univers?
Aplica 24. Si els dos estels de la imatge tenen la mateixa lluminositat, quin deu estar més a prop de la Terra? Com ho has esbrinat? B A
50
Més informació L’erosió fluvial L’acció de desgast provocada pels rius rep el nom d’erosió luvial, i és un dels principals agents modeladors del paisatge. Un dels paisatges més sorprenents del món, el congost del Colorado, als Estats Units, és degut a aquest tipus d’erosió i ha estat creat pel pas del riu del mateix nom sobre un terreny calcari durant milions d’anys. El congost té uns 446 km de longitud, serralades d’entre 6 i 29 km d’ample, i assoleix prounditats de més de 1.600 m. A més, al seu pas el riu ha anat desvellant prop de 2.000 milions d’anys de la història de la Terra en tallar capa rere capa la roca per on corre, i deixar exposades capes i estrats de sediments de l’era paleozoica.
3 UNITAT
25. Vés a http://www.edu365.cat/primaria/muds/natural/univers/index2.htm. Passa el ratolí per sobre dels planetes del sistema solar i observa com són. Fes una taula amb el nom dels planetes i el radi que tenen. Ordena’ls de més gran a més petit, segons el radi. ■
Els asteroides giren al voltant del Sol; els meteorits arriben ins a la Terra i xoquen contra la superície terrestre; e. Un meteorit és més gran que un estel ugaç i arriba a la superície terrestre sense cremar-se. 19. A: un asteroide (irregular). B: un cometa (cua brillant). 20. La brillantor d’un estel depèn de la lluminositat i de la distància a la Terra. Dos estels a la mateixa distància, el més lluminós serà el més brillant.
Observa com és el moviment de la Terra al voltant del Sol. Quina orma té l’òrbita que descriu?
Aprèn a fer de geòleg La construcció d’un model de la geosfera Un model és una representació de la realitat. Farem de geòlegs i construirem un model de la geosera. Necessites una esera de suro blanc, que pots aconseguir en una botiga d’articles per a manualitats, un compàs, un regle i pintures al tremp de colors.
1. Demana a un adult que t’ajudi a tallar l’esera per la meitat amb una ganiveta o una serra. Enganxa-la a sobre d’una cartolina i retalla-la.
2. Amb l’ajuda d’un regle, busca el centre de la mitja esera. Marca’l i mesura’n el radi.
4. La resta, entre el nucli i l’escorça, representa el mantell. Pinta’l de color taronja. Pinta de color marró una ranja estreta, d’un o dos mil·límetres, que representarà l’escorça.
3
Raona 21. Perquè els rius, un cop han excavat el llit, es poden expandir en amplada, segons si porten més o menys aigua. 22. No, els estels ugaços brillen durant un moment com estels, però són partícules de pols o roca que s’incendien en entrar a l’atmosera. 23. No, poden ser estels allunyats entre si, però, des de la Terra, es veuen a la mateixa regió del cel.
3. Amb un compàs, traça una circumerència que tingui el radi de la meitat de l’esera. Aquesta circumerència és el nucli. Pinta’l de color groc.
5. Per acabar, dibuixa i pinta la superície amb l’ajuda d’un mapamundi i un globus terraqüi. Els continents han de quedar de color marró o verd i els mars i oceans, de color blau.
Aplica 24. L’estel B és més brillant. 25. Activitat TIC. Tractament de la informació i competència digital. R. Ll. ■ L’òrbita té orma el·líptica.
26. Segueix les instruccions i construeix un model de la geosfera.
51
Aprèn a fer de geòleg 26. R. Ll.
Aprèn a fer de geòleg L’àrea de drenatge del riu Colorado es va ormar a 40 milions d’anys, tot i que el Grand Canyon té probablement menys de 6 milions d’anys d’antiguitat. L’erosió que ha generat aquest paisatge s’ha produït majoritàriament els darrers 2 milions d’anys i el resultat són les columnes geològiques més completes del planeta. El riu continua, a més, erosionant el llit i traient a la llum roques cada vegada més antigues. Mostreu als nens i les nenes unes quantes imatges d’aquest paisatge i dirigiu l’observació cap a les columnes geològiques. Expliqueu-los que encara que el Colorado no és gaire cabalós, l’acció continuada que ha dut a terme al llarg de tant temps ha erosionat el terreny d’aquesta manera espectacular. •
Objectius Construir un model de geosera. •
Suggeriments didàctics •
Feu que es ixin en les imatges que hi ha en la unitat per er una reproducció idel de la Terra.
Competència d’autonomia i iniciativa personal Pregunteu-los com ajuda l’activitat a comprendre com és la Terra.
51
Repassa Objectius •
•
•
27. Llegeix el resum.
Repassar els conceptes que s’han après en la unitat. Completar esquemes. Aplicar el que s’ha après en la unitat valorant una actuació concreta.
El planeta Terra i el sistema solar El planeta Terra està ormat per diverses capes concèntriques: la geosfera, la hidrosfera i l’atmosfera. A l’escorça terrestre hi ha processos d’erosió, transport i sedimentació. Les roques de la superície terrestre pateixen desgast i donen lloc al sòl. La Terra conté energia, que es maniesta en els terratrèmols i els volcans. El sistema solar està ormat per un estel, el Sol; els vuit planetes que orbiten al seu voltant, amb els seus satèl·lits; diversos planetes nans, i desenes de milers de cossos petits, que són els asteroides i els cometes.
Paraules clau de la unitat asteroide atmosera cometa con constel·lació cràter erosió erupció escorça estel estel ugaç estratosera galàxia geosera hidrosera lluna magma mantell meteorit nucli ozó planeta planeta nan roca satèl·lit sedimentació sistema solar sol sòl terratrèmol transport troposera univers via làctia volcà xemeneia
52
Els estels són enormes eseres de gas a l’interior dels quals es produeix una gran quantitat d’energia. Una agrupació de milers d’estels és una galàxia.
28. ESTUDI EFICAÇ. Copia l’esquema i completa’l. EL SISTEMA SOLAR està format per
el Sol
els planetes són
Mercuri
.........
Terra
.........
.........
.........
.........
.........
està formada per
geosera
.........
.........
29. ESTUDI EFICAÇ. Pots recordar els noms dels planetes interiors si recordes la frase següent: La Mercè venia terra i margarides. Penseu entre tota la classe una frase per recordar el nom dels planetes exteriors.
52
Més informació La Creu del Sud Els habitants de l’hemiseri nord no veiem els mateixos estels que els de l’hemiseri sud. Tot i així, les persones que viuen a la vora de la línia de l’equador són privilegiats perquè poden observar els estels de les dues meitats. Des de l’hemiseri nord podem veure l’estel Polar, que assenyala el nord i que ha estat emprat per navegants com a guia des de temps molt antics. En canvi, a l’hemiseri austral no hi ha un estel similar que assenyali el pol sud. La Creu del Sud és una constel·lació ormada per quatre estrelles creuades i brillants, i unes altres set de menys brillants, dues de les quals assenyalen amb claredat el sud i que s’usen per localitzar aquest punt cardinal.
3 UNITAT
3
Programa de tolerància
Opinar sobre l’exploració espacial
Mostreu als alumnes que es pot estar a avor o en contra de l’exploració espacial, però cal expressar-ho de manera respectuosa. Els fets
Competència artística i cultural
L’exploració espacial és extraordinàriament cara. S’hi han gastat molts milions d’euros, a més de milions d’hores de treball, combustible i primeres matèries no renovables.
El tema de l’exploració espacial es presta a elaborar treballs gràics, ja que tant les otos que s’obtenen de l’espai exterior, galàxies, nebuloses i altres ormacions, com les de les naus espacials humanes són imatges impactants i de vegades de gran bellesa, que poden servir per adquirir coneixements de manera gràica. Suggeriu als alumnes que elaborin, per grups, un mural. Per er-lo, han de seleccionar en primer lloc una missió concreta. Les expedicions Ap ol lo , l’arribada dels humans a la Lluna, la gossa Laika, les missions Voyager , la Pionner , l’exploració de la superície de Mart amb el vehicle Pathfinder , etc., són missions molt interessants de les quals no és complicat obtenir imatges. Recordeu-los que han d’acompanyar les imatges amb dades tècniques d’inormació que permetin entendre en què van consistir aquestes missions; a més, han d’explicar els coneixements que van aportar.
L’exploració espacial proporciona coneixements científcs de tota mena i ha estat ont de nombroses tecnologies que utilitzem en la nostra vida quotidiana.
LES OPINIONS A favor
En contra
1. Tot allò que proporciona coneixements científcs és important i, sovint, es tradueix en invents útils. Molts avenços dels quals gaudim avui dia són ruit de l’exploració espacial (el velcro, teixits especials, la teleonia mòbil, molts avenços mèdics i inormàtics...). 2. Si exhaurim els recursos minerals de la Terra, podrem tenir a la nostra disposició tots els recursos del sistema solar. 3. Si no es gastessin diners en l’exploració espacial, segurament aquests diners tampoc no es gastarien a arreglar els problemes de les persones més desaavorides.
àn c
l e r o T
i a
1. No és correcte gastar en l’espai una quantitat de diners que es podria utilitzar per resoldre problemes molt greus que hi ha a la Terra, per exemple, la am al Tercer Món. 2. Encara hi ha moltes coses del nostre planeta que no coneixem, per exemple, els ons marins. Aquesta exploració no seria tan cara i aportaria més benefcis. 3. L’exploració espacial és molt perillosa. Des que va començar, ha costat la vida a 21 astronautes, i a molts científcs i tècnics, així com a 350 persones d’una ciutat soviètica sobre la qual va caure un coet per accident.
30. Escriu una opinió més a favor de l’exploració espacial i una altra en contra. 31. Rebat una de les opinions a favor de l’exploració espacial i una altra de les que hi estan en contra. 32. Després de llegir totes les opinions i reflexionar-hi, estàs en contra o a favor de l’exploració espacial? Explica la resposta.
53
Solucions Programa d’ESTUDI EFICAÇ En acabar la unitat, completeu amb els alumnes una taula com aquesta, o demaneu-los que la completin tots sols. UNITAT 3: El planeta Terra El que he après... L’estructura de la Terra L’escorça canvia El sistema solar L’univers
El que he après a fer...
Estudi eficaç 28. El sistema solar està ormat pel Sol; els planetes, que poden ser interiors o exteriors, i que tenen satèl·lits; els planetes nans, i els cossos petits, que són els asteroides i els cometes. El sistema solar pertany a la Via Làctia. 29. R. Ll. Sóc capaç de... 30. R. Ll. 31. R. Ll. 32. R. Ll.
53
4
La protecció del medi ambient
Programació Objectius Aprendre que un ecosistema és el conjunt format per éssers vius i el medi físic que els envolta. • Comprendre que els éssers vius modifiquen el medi físic de la mateixa manera que el medi físic determina els éssers vius que hi poden viure. • Saber que dins un ecosistema els organismes productors són els que es fabriquen l’aliment. • Saber que els consumidors són els éssers vius que han d’aconseguir els seus aliments i que poden ser consumidors primaris, secundaris o terciaris. • Aprendre a representar xarxes alimentàries. • Saber que el medi ambient d’un ésser humà està format per tot allò que afecta la seva vida. • Aprendre que les activitats de les persones modifiquen el medi i poden causar grans perjudicis a l’ésser humà. • Comprendre la importància de protegir el medi ambient i conèixer les responsabilitats dels ciutadans i de les autoritats. • Extraure informació de textos i mapes. •
Criteris d’avaluació • • • •
Sap què és un ecosistema i qui el forma. Comprèn les relacions que es donen entre els éssers vius d’un ecosistema: productors i consumidors. Comprèn què és el medi ambient d’un ésser humà i com el medi i les persones s’afecten entre si. Coneix les responsabilitats de les persones i de les autoritats en relació amb el medi ambient.
Competències bàsiques A més de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, en aquesta unitat es desenvolupen les competències artística i cultural, comunicativa lingüística i audiovisual, d’autonomia i iniciativa personal, d’aprendre a aprendre, i social i ciutadana.
54A
Continguts EL MÓN DELS ÉSSERS VIUS • Els ecosistemes. • La nutrició en els ecosistemes. • El medi ambient. • Lectura comprensiva, interpretació d’imatges i de xarxes alimentàries. • Elaboració d’esquemes conceptuals. • Interès per aprendre a identificar els éssers vius de l’entorn. • Curiositat per entendre com s’alimenten els éssers vius dins un ecosistema. L’ENTORN I LA SEVA CONSERVACIÓ • La protecció del medi ambient. • Lectura i interpretació de mapes. • Reconeixement de la importància de conservar el medi ambient. CONNEXIONS AMB ALTRES ÀREES • Identificació d’éssers vius amb una clau.
Esquema de la unitat UNITAT 4. LA PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT
Els ecosistemes
La nutrició en els ecosistemes
El medi ambient
Aprèn a fer de botànic La identificació d’éssers vius amb una clau
La protecció del medi ambient
Quin món volem? Reconeixement del compromís personal per protegir el medi ambient Sóc capaç de... Debatre sobre la conservació del medi ambient
Repassa
Recursos i fitxes fotocopiables • • • • • •
Activitats Coneixement del medi 5: Unitat 4. Les TIC en el Coneixement del medi 5: Unitat 4. Les competències lingüística i matemàtica des del coneixement del medi 5: Unitat 4. Reforç: Fitxes 13, 14, 15 i 16. Ampliació: Fitxa 4. Recursos per a l’avaluació: Prova 4 / Test 4. Més recursos. Coneixement del medi 5.
•
Estudi eficaç •
Previsió de dificultats •
•
100 propostes per millorar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
L’estudi dels ecosistemes no ha de presentar problemes per als alumnes. Ja coneixen de cursos anteriors el concepte de cadena alimentària, que ara es torna a treballar, tot i que augmentant-ne el nivell de complexitat. Exposeu diferents exemples de xarxes alimentàries, a més dels que surten en el llibre. Es tracta d’un concepte que s’explica molt bé de manera gràfica: utilitzeu la pissarra perquè tots els alumnes vegin que els diferents éssers vius formen part de més d’una cadena i que les cadenes es barregen les unes amb les altres. Aprofiteu els continguts d’aquesta unitat per implicar els alumnes en la protecció del medi. Insistiu en les coses que ells poden fer com a ciutadans particulars.
Completar esquemes, activitats 28 i 29, pàgina 66.
Suggeriment de temporalització Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny
Nota: Durant les dues primeres setmanes del curs escolar podeu recórrer a l’Avaluació inicial inclosa en el quadern de Recursos per a l’avaluació.
54B
4 Objectius •
•
•
•
Recordar als alumnes què és un ecosistema i que n’hi ha de diferents tipus. Saber que entre els éssers vius d’un ecosistema es donen relacions d’alimentació, de competència i de cooperació. Repassar alguns dels problemes de les activitats humanes que deterioren els ecosistemes. Presentar als alumnes els continguts de la unitat.
La protecció del medi ambient
Programa de lectura de la imatge Observeu la fotografia i demaneu als alumnes que es fixin en l’entorn que s’hi observa i que intentin ubicar a quin continent correspon. Feu que raonin la resposta i que reflexionin quin dels elements de la imatge els hi ha conduït.
Suggeriments didàctics Per començar • Abans d’iniciar la lectura de la imatge, repasseu amb els alumnes les característiques dels éssers vius, comparant-los amb els éssers inerts. • Feu que els nens i les nenes parlin dels tipus d’éssers vius i del que els caracteritza. Demaneu-los si es poden agrupar d’alguna manera partint dels seus trets diferenciadors. Per explicar • Expliqueu als alumnes que en els diversos medis físics s’estableixen diferents relacions entre els animals. Aquestes relacions es classifiquen en funció de si hi ha cooperació entre els animals, competència o si un serveix per alimentar l’altre. Plantegeu-los diferents tipus de relacions entre animals perquè ells en puguin observar les diferències a nivell pràctic.
54
Què hi veus? Quins éssers vius i quins components del medi físic reconeixes en la fotografia? Quins altres éssers vius podrien viure en un entorn així?
54
Més informació Les adaptacions al medi de les plantes i la seva dispersió Expliqueu als nens i les nenes les adaptacions que han desenvolupat algunes plantes per sobreviure en medis on les condicions per viurehi són extremes. Comenteu-los, per exemple, la reserva d’aigua que fan els cactus dels deserts per resistir llargs períodes de sequera. Plantegeu-los que hi ha plantes d’alta muntanya que per resistir la força del vent tenen arrels molt fortes i profundes i, a la vegada, no tenen gaire alçada. També els podeu proposar que es fixin en plantes mediterrànies i que s’adonin que algunes, com ara la gatosa o la garriga, tenen fulles dures i espinoses que fan allunyar els herbívors i que els permeten de conservar més la humitat durant el càlid estiu mediterrani.
UNITAT
Què en saps?
4
Per comprendre • Mostreu als alumnes que les persones continuem sent els grans predadors. Encara que no ens dediquem a caçar animals salvatges, els criem perquè ens serveixin d’aliment.
Els ecosistemes Cada ésser viu habita al lloc on pot satisfer les seves necessitats d’aliment, refugi, etc. Un ecosistema està format per un conjunt d’éssers vius i el medi físic on viuen. Aquest medi físic inclou l’aigua, el sòl, el clima, etc. Hi ha ecosistemes terrestres, com ara els boscos, les praderies i els deserts, i ecosistemes aquàtics, que poden ser d’aigua dolça o d’aigua salada. Digues un animal, una planta i un element del medi físic que podries trobar en aquests ecosistemes i uns que no. a. un bosc b. una praderia
c. un desert d. un riu
Les relacions en els ecosistemes Entre els éssers vius d’un ecosistema s’estableixen diferents tipus de relacions, com ara aquestes: Relacions d’alimentació. Són aquelles en què uns éssers vius serveixen d’aliment a uns altres. Es representen mitjançant cadenes alimentàries. Relacions de competència. Es donen quan diferents éssers vius tenen una mateixa necessitat. Relacions de cooperació. Tenen lloc quan dos éssers vius col·laboren, és a dir, quan tots dos obtenen un benefici.
Observa la cadena alimentària i explica què significa.
ratolí
esparver
blat
Explica quina relació s’estableix entre una planta i els insectes que en pol·linitzen les flors.
Què aprendràs? Què són els ecosistemes i quins components tenen.
Solucions
Com s’alimenten els éssers vius en els ecosistemes. Què són les cadenes i les xarxes alimentàries. Què és el medi ambient. Quins problemes afecten el medi ambient. Què podem fer per protegir el medi ambient. Com s’utilitza una clau d’identificació.
55
A l’hora de dispersar-se, el fet que les plantes siguin organismes immòbils no els impedeix conquerir nous territoris. La planta es garanteix la continuïtat a través del vent, l’aigua o els animals que transporten el seu pol·len o la seva llavor fins a altres llocs. Aquests són els mitjans de transport per al pol·len i les llavors, de manera que podem dir que l’ecosistema col·labora activament en la dispersió de les plantes.
Què hi veus? • Es venen zebres en un lloc on hi ha aigua. Es veuen arbres i matolls, una vegetació pròpia d’un lloc sec. • R. M. Girafes, elefants, lleons... • R. M. a. Al bosc: sí, un llop i un roure; no, un ós blanc i un co-coter. b. En una praderia: sí, una llebre i herba; no, una balena i un cactus. c. En un desert: sí, una serp i una palmera; no, una foca i un avet. d. En un riu: sí, un salmó i algues; no, una tonyina i un pi. • Aquesta cadena alimentària ens explica que l’esparver s’alimenta del ratolí, el qual s’alimenta del blat. • Entre una planta i els insectes que en pol·linitzen les flors s’estableix una relació de cooperació.
55
Els ecosistemes Objectius •
•
•
•
Aprendre que un ecosistema està format pel medi físic i la comunitat d’éssers vius que hi habita. Saber que el nostre planeta és un immens ecosistema que anomenem biosfera. Aprendre que les diferents poblacions d’espècies d’un ecosistema formen una comunitat. Comprendre que el medi físic determina els éssers vius que hi poden viure, de la mateixa manera que els éssers vius modifiquen el medi on viuen.
Suggeriments didàctics Per començar • Convideu els alumnes a observar les fotografies de la pàgina 56 i feu-los aquestes preguntes: de què s’alimenten els éssers d’aquestes imatges?, n’hi ha cap que es fabriqui l’aliment?, de quina manera contribueixen aquests éssers vius a l’equilibri dels seus ecosistemes? Per explicar • Expliqueu als nens i les nenes que els éssers vius estan adaptats a les condicions determinades del medi on viuen i que tenen uns marges de tolerància. Això significa que poden suportar canvis en aquestes condicions, sempre que aquests canvis no siguin gaire dràstics. Sovint els ecosistemes pateixen canvis que poden ser d’origen natural, com un huracà o una riuada, per exemple, però si aquests canvis bruscos superen els límits de tolerància dels éssers vius que hi habiten, moltes espècies no podran sobreviure. Per comprendre • Expliqueu als alumnes que un ecosistema és estable quan pot suportar canvis en els éssers vius, el sòl, la temperatu-
56
A
La societat està cada vegada més interessada en l’ecologia i el medi ambient. Però per poder opinar seriosament sobre aquests temes, cal estar informat.
1. Els ecosistemes Un ecosistema és un conjunt format per éssers vius i el seu medi físic. Pot ser molt petit, com un bassal en un prat, o molt gran, com tot un oceà. L’ecosistema més gran que podem definir és el format per la Terra i tots els éssers vius que hi habitem. Aquest ecosistema és la biosfera.
B
2. Els éssers vius de l’ecosistema Tots els éssers vius s’agrupen en espècies. Per exemple, els lleons formen una espècie d’éssers vius, igual que els tigres, les roselles o les alzines. q Tots els membres d’una espècie que habiten en un ecosistema formen una població. El conjunt de totes les poblacions d’un ecosistema forma una comunitat. w Els éssers vius de l’ecosistema es relacionen entre si. Per exemple, els grans herbívors, com les zebres o els búfals, necessiten que hi hagi herba en abundància. I si hi ha grans herbívors, hi pot haver depredadors de mida gran, com els lleons, ja que aquests necessiten els grans herbívors per alimentar-se’n. A més, aquests depredadors eviten que hi hagi massa herbívors, que acabarien fent malbé l’herba.
q Dues espècies molt semblants. A. Pardal comú. B. Pardal de passa. Quines diferències observes entre les dues espècies?
w Éssers vius d’un ecosistema. Cada població forma part d’una espècie. A quin tipus d’ecosistema pertanyen aquests éssers vius?
mallerengues carboneres
COMUNITAT
INDIVIDU
astors roures gaig
falgueres senglars POBLACIÓ
ratolins
escanyapolls
reigs bords
56
Més informació Adaptacions al medi aquàtic Els éssers vius dels medis aquàtics i terrestres tenen característiques diferents per adaptar-se als medis corresponents. L’aigua és un medi molt més dens i viscós que l’aire, i això significa que els éssers aquàtics, per desplaçar-se, han de vèncer una resistència molt més gran que els éssers terrestres. Aquesta és la raó per la qual la majoria d’espècies nedadores han desenvolupat formes hidrodinàmiques. Com que l’aigua és més densa que l’aire, subjecta més i fa que els éssers hi surin amb facilitat. Per això tampoc no cal un esquelet rígid i resistent per vèncer la força de la gravetat. És per això que al mar hi ha animals invertebrats tan grans, com el calamar gegant, que en
4 3. El medi físic El medi físic d’un ecosistema inclou nombrosos elements que influeixen sobre els éssers vius, com ara la temperatura, el grau d’humitat, el tipus de sòl... Aquests elements s’anomenen factors. El medi físic pot ser terrestre o aquàtic. En cadascun d’aquests medis influeixen factors diferents.
UNITAT ecosistema – ecosystem
ra... sense perill que desaparegui. Comenteu-los que com més gran és un ecosistema, més estable és. Exemplifiqueuho amb un bassal: si hi ha sequera, el bassal desapareixerà i amb ell els éssers vius que hi habitaven. En canvi, en el cas d’un bosc de mida gran, encara que desapareguin unes quantes plantes, el bosc pot continuar existint.
ésser viu – living being medi aquàtic – aquatic environment medi físic – physical environment medi terrestre – earthly environment
En els medis terrestres els factors més importants són el clima, el tipus de sòl i el relleu. El clima, al seu torn, inclou molts altres factors: la temperatura, la humitat, la presència d’estacions... En els medis aquàtics els factors més influents són la salinitat, és a dir, la quantitat de sal, la llum, els corrents, la temperatura i el tipus de fons. Segons la salinitat, els medis aquàtics poden ser d’aigua dolça o d’aigua salada. La llum depèn de la profunditat i de la transparència de l’aigua.
4. Relacions entre el medi físic
i els éssers vius El medi físic d’un ecosistema influeix sobretot en la vegetació. Així, depenent de la combinació del clima, el sòl i el relleu, hi podrà haver boscos, praderies, desert... Al seu torn, el tipus de vegetació determina els animals que hi pot haver en l’ecosistema. Per exemple, en una praderia no hi poden viure ocells que necessitin niar als arbres. D’altra banda, els éssers vius també modifiquen el medi físic. Per exemple, molts animals excaven galeries al sòl i contribueixen a transformar-lo. e
Un ecosistema està format per un medi físic i una comunitat d’éssers vius. El medi físic determina els éssers vius que poden viure en l’ecosistema, i els éssers vius modifiquen el medi físic.
4
e Castors europeus. Els castors modifiquen el medi físic, ja que construeixen preses que fan que es formin estanys i llacs als rius.
Respon 1. Què és la biosfera? 2. Quins factors fan que hi hagi més o menys
llum en un medi aquàtic?
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Expliqueu-los que en una zona on no hi ha vida es pot arribar a crear un ecosistema. Primer, la pluja fa créixer algunes plantes petites, com les molses. A poc a poc apareixen diferents tipus d’herbes i amb elles animals com cucs de terra, escarabats, ratolins i ocells, fins que es forma un prat. El pas següent és el matoll, quan hi creixen arbustos que van enriquint a poc a poc el sòl fins que apareixen animals com els conills i les guineus. L’últim pas és el bosc, on hi ha herbes, arbustos, arbres i animals molt variats. Aquest procés necessita uns 200 anys per completar-se.
57
Solucions
l’ambient aeri moriria aixafat pel seu propi pes si no tingués un esquelet adequat. • Demaneu als alumnes que busquin informació sobre altres adaptacions dels animals aquàtics en comparació amb les dels animals terrestres i que en facin una petita llista.
Il·lustracions 1. R. M. El pardal comú és més gros i el pardal de passa té les franges de color de les ales més marcades. 2. Pertanyen a un ecosistema terrestre. Respon 1. La biosfera és l’ecosistema format per la Terra i tots els éssers vius que hi viuen. 2. El que fa que hi hagi més o menys llum en un ecosistema aquàtic són la profunditat i la transparència de l’aigua.
57
La nutrició en els ecosistemes Objectius •
•
•
•
Saber que els organismes productors en un ecosistema són les plantes i les algues. Saber que els organismes consumidors són els que han d’aconseguir l’aliment d’altres éssers vius. Aprendre el paper dels carronyaires, depredadors i descomponedors dins un ecosistema. Aprendre a representar les relacions d’alimentació en un ecosistema per mitjà de les cadenes i les xarxes alimentàries.
Suggeriments didàctics Per començar • Abans d’iniciar la lectura dels continguts, demaneu a les nenes i els nens que observin les imatges i que diguin en cada cas de què s’alimenten els éssers vius que hi surten. • Després de la primera lectura, feu que els alumnes copiïn en un full els mots que hi ha marcats en negreta en l’apartat 2, Els consumidors . Tot seguit, demaneu-los que els memoritzin tal com s’explica en el manual Estudi eficaç (pàg. 51-52). Per explicar • Expliqueu als alumnes que, de la mateixa manera que la pèrdua d’una espècie dins un ecosistema afecta totes les espècies d’éssers vius que formen part de la seva cadena i la seva xarxa alimentària, la introducció d’una espècie nova també pot tenir conseqüències negatives per a l’equilibri de l’ecosistema. Exposeu-los el cas d’alguns ocells o amfibis exòtics, que han arribat al nostre país com a animals de companyia i que actualment s’han adaptat al nostre clima i estan expulsant dels seus hàbitats naturals les espècies pròpies.
58
Els éssers vius es relacionen en els ecosistemes de moltes maneres, però les relacions més importants són les alimentàries: qui s’alimenta de qui?
1. Els productors de l’ecosistema Les plantes s’encarreguen de fabricar aliments a partir de la llum del sol i de substàncies senzilles. Per això, les plantes s’anomenen productors. r En els ecosistemes aquàtics, les algues són els productors. Com ja saps, moltes d’aquestes algues són microscòpiques, però són importantíssimes com a productores d’aliment.
2. Els consumidors Els animals no poden fabricar el seu aliment. L’han d’aconseguir d’altres éssers vius, dels quals s’alimenten. Per això, els animals s’anomenen consumidors.
r Fageda. En els medis terrestres, les plantes són els productors.
Els animals herbívors s’alimenten de plantes i reben el nom de consumidors primaris. Els animals carnívors s’alimenten d’animals herbívors. S’anomenen consumidors secundaris. Hi ha uns altres animals que s’alimenten dels consumidors secundaris. Són els consumidors terciaris. Els animals carnívors que cacen altres animals per alimentar-se s’anomenen depredadors. Un altre tipus de consumidors són els carronyaires. Són animals, com ara els voltors o molts insectes, que s’alimenten de cadàvers d’altres animals. t Altres consumidors són els paràsits, que prenen l’aliment d’altres éssers vius, tot i que no els maten. Un exemple en són els mosquits, que xuclen la sang dels mamífers.
t Voltors. Els voltors són carronyaires. Ajuden a eliminar els cadàvers dels ecosistemes.
58
Més informació Menjar o ser menjats Els animals s’han de buscar l’aliment, ja que no són capaços de fabricar-se’l ells mateixos, com fan les plantes. Normalment el troben en el cos o en alguna part del cos d’un altre ésser viu, cosa que els exigeix dedicar bona part del seu temps a buscar i capturar les preses. Però, al mateix temps, també han d’evitar ser menjats per altres animals més forts que ells. La cerca d’aliment i la defensa dels seus enemics són els dos grans problemes en el món animal. Per aquesta raó els animals s’han de desplaçar, caçar, defensar-se, fugir i amagar-se i només poden sobreviure amb una òptima adaptació al medi.
4 UNITAT CADENA ALIMENTÀRIA
òliba
Alguns exemples d’espècies invasores són la tortuga de Florida, el cranc de riu americà o la cotorra de pit gris.
guineu serp verda
guineu
rata cellarda
corb
ratolí de camp ratolí de camp
4
XARXA ALIMENTÀRIA
conill
saltamartí
abella
cargol
lligabosc herbes alzina
lligabosc
3. Els descomponedors El sòl d’un bosc a la tardor està cobert d’una catifa de fulles. Si les fulles que cauen any rere any s’acumulessin a terra, arribarien a fer diversos metres de gruix. Però això no passa perquè hi actuen els éssers vius descomponedors. Els descomponedors són bacteris i fongs que descomponen totalment les restes dels éssers vius, tant vegetals com animals. D’aquesta manera, les sals minerals que contenen aquestes restes tornen al sòl, que així es manté fèrtil.
estepa
y Cadena alimentària i xarxa alimentària. Les xarxes alimentàries reflecteixen més bé que les cadenes alimentàries les relacions alimentàries de l’ecosistema.
carronyaire – rotten consumidor – consumer depredador – predator productor – producer
4. Cadenes i xarxes alimentàries Les relacions d’alimentació entre les espècies d’un ecosistema es representen per mitjà de cadenes alimentàries. En aquestes representacions, les espècies s’uneixen amb fletxes que van des de l’ésser viu que serveix d’aliment, fins al que se n’alimenta. y En un ecosistema hi ha moltes cadenes alimentàries diferents, i una mateixa espècie pot intervenir en moltes cadenes diferents. Per això, per represent ar més bé les relacions de l’ecosistema, s’usen les xarxes alimentàries, unes representacions en forma de xarxa que combinen diverses cadenes alimentàries.
Respon 3. Per què les plantes reben
el nom de productors? Quins altres productors coneixes? 4. Explica per què
els descomponedors contribueixen a mantenir la fertilitat del sòl.
Solucions
5. Què són les relacions
alimentàries? Com es poden representar?
En un ecosistema hi ha organismes productors, que es fabriquen els aliments, i consumidors, que han d’aconseguir els aliments. Les relacions d’alimentació en els ecosistemes es representen per mitjà de cadenes i xarxes alimentàries.
Competència comunicativa lingüística i audiovisual Les xarxes i les cadenes alimentàries són esquemes gràfics que contenen molta informació. Demaneu als nens i les nenes que basant-se en la il·lustració 6 redactin les relacions que es donen en l’ecosistema que es representa. Han d’indicar qui són els productors, qui són els consumidors, així com si hi ha depredadors, carronyaires o descomponedors. Demaneu-los també que diguin si hi ha algun ésser viu que no tingui depredador, és a dir, que no pugui ser menjat per cap altre animal del seu ecosistema.
6. Vés a http://www.edu365. cat/eso/muds/ciencies/ cadenes/index.htm,
i construeix una xarxa alimentària.
59
Aquestes adaptacions s’observen fàcilment en el cas de la boca de diferents animals, feta a la mida dels seus aliments habituals, des de la dels xucladors (papallona), fins a la dels filtradors (la balena), els carnívors (tigre) o els trituradors (cargol). Però també s’aprecien a l’hora d’evitar ser menjats. Un exemple molt conegut és la capacitat mimètica dels camaleons per passar desapercebuts. • Demaneu als nens i les nenes que descriguin algunes maneres que coneguin, en el regne animal, de defensar-se dels enemics. Valoreu que en les respostes incloguin animals de totes les classes, no tan sols mamífers i animals superiors, sinó també insectes, mol·luscs, artròpodes, etc.
Respon 3. Les plantes reben el nom de productors perquè es fabriquen l’aliment. Només les algues verdes tenen aquesta mateixa capacitat i són productors dins els seus ecosistemes. 4. Els animals descomponedors contribueixen a mantenir la fertilitat del sòl perquè descomponen totalment les restes dels éssers vius, tant vegetals com animals, de manera que les sals minerals que contenen poden tornar al sòl. 5. Les relacions alimentàries són les que mantenen els éssers vius d’un mateix ecosistema i en les quals uns animals s’alimenten d’uns altres. Per representar aquestes relacions s’utilitzen cadenes i xarxes alimentàries. 6. Activitat TIC. Tractament de la informació i competència digital. R. Ll.
59
El medi ambient Objectius •
•
•
Comprendre que el medi ambient d’un ésser humà està format per tot allò que afecta la seva vida. Aprendre que els éssers humans modifiquen el medi ambient i que poden arribar a causar-li greus perjudicis. Conèixer els problemes més greus que les persones causen al medi ambient amb les activitats que duen a terme.
Suggeriments didàctics Per començar • Mostreu als alumnes imatges d’ecosistemes molt diferents, de manera que puguin apreciar les diverses condicions ambientals i la influència que tenen en els éssers vius. Pregunteu-los com viuen els éssers humans al desert, com viuen al pol i com ho fan en una illa tropical. Feu que s’adonin del pes de l’ecosistema en cada cas. Per explicar • Si ho creieu oportú, dibuixeu a la pissarra un esquema que tingui els alumnes de la classe com a centre. Quins factors formen el seu medi ambient, és a dir, quins aspectes afecten directament les seves vides? Són molt diferents dels que componen el medi ambient de la cabra pirinenca? Per comprendre • Una bona manera que els nens i les nenes vegin en la pràctica alguns dels conceptes que han après sobre els ecosistemes és investigant un ecosistema concret de la seva comarca. Aquest tipus de documentació és fàcil de trobar a Internet, als webs dels consells comarcals o al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
60
biodiversitat – biodiversity contaminació – pollution
Tots hem sentit a parlar dels problemes que afecten el medi ambient, però... sabem què és el medi ambient?
desforestació – deforestation escalfament global – global warming medi ambient – environment
1. Què és el medi ambient El medi ambient d’un ésser viu està format per tot allò que l’afecta. Per exemple, formen part del medi ambient d’una alzina el sòl sobre el qual està situada, l’aire, el clima, els herbívors que s’alimenten de les seves fulles, els paràsits que poden afectar-la, les persones que poden podarla o talar-la... u Ara bé, quan parlem del medi ambient, en general, ens referim al medi ambient de les persones, que està format per tot allò que afecta la nostra vida: l’atmosfera, les aigües, el clima, la resta d’éssers vius...
➜
➜ ➜
➜ ➜
➜
➜
➜
Com que les persones vivim per tota la Terra, pràcticament tot el planeta, amb els éssers vius, forma part del nostre medi ambient. u Medi ambient de la cabra salvatge. Digues quins elements del medi ambient de la cabra salvatge apareixen en la il·lustració.
2. Les persones modifiquen
el medi ambient Les persones modifiquem el medi ambient amb les activitats que duem a terme: talar arbres, cremar combustible, conrear la terra... Com que som milers de milions de persones i disposem de molta tecnologia, aquestes modificacions poden ser molt importants i afectar, en general, tots els ecosistemes de manera negativa. i Però els darrers anys ens hem fet cada vegada més conscients de la importància de conservar el medi ambient i disposem dels mitjans per aconseguir-ho.
i Camps d’alfals vistos des de l’aire.
60
Més informació Perill: incendi En l’incendi d’un bosc es donen alhora diversos dels problemes més greus que es poden causar al medi ambient: provoca la pèrdua d’arbres i, per tant, de sòl fèrtil, contribueix a l’escalfament global, comporta la pèrdua d’espècies animals i vegetals i contamina les aigües de rius i mars, ja que la pluja, quan cau sense arbres que l’aturin, forma corrents que arrosseguen el que queda de sòl juntament amb les cendres. A més, els incendis s’estenen ràpidament, i destrueixen animals, plantes i paisatges, que tarden dècades a recuperar-se. El nostre país és especialment vulnerable als incendis a causa del clima sec i càlid dels estius. Tots hem de col·laborar en la prevenció dels incendis, i podem fer-ho seguint unes normes senzilles:
4 UNITAT
3. Els problemes
4
del medi ambient Alguns dels problemes que les persones causen al medi ambient són aquests:
Competència d’autonomia i iniciativa personal Motiveu els alumnes perquè entenguin que les iniciatives personals són molt importants en la protecció del medi ambient. Demaneu-los què poden fer individualment per protegir el medi.
La contaminació. Consisteix a alliberar al medi qualsevol substància o objecte que pugui provocar-hi efectes negatius. En són un exemple les bosses de plàstic que es llencen al mar i que causen la mort de molts animals marins que les mengen per error. L’escalfament global. La Terra emet calor a l’espai, però el diòxid de carboni de l’atmosfera impedeix que tota aquesta calor s’escapi. Actua com si fos una manta i fa que la Terra sigui més càlida del que seria si no tingués atmosfera. Però en el darrer segle, a causa sobretot de la combustió dels combustibles fòssils, ha augmentat molt la quantitat de diòxid de carboni i les temperatures estan pujant. Això pot provocar un canvi en el clima del planeta, amb conseqüències greus. o
o L’Antàrtida, el continent glaçat. Si l’escalfament global arribés a fondre el glaç que cobreix l’Antàrtida, l’aigua fosa faria augmentar el nivell del mar.
Solucions Il·lustracions 7. La muntanya escarpada és l’entorn propi de la cabra salvatge. Les plantes representen el seu aliment i el rierol, la seva font d’aigua. El túnel a la muntanya i els excursionistes representen la invasió dels humans en el seu medi. L’àguila i el llop són els seus predadors.
La desforestació. És la pèrdua de la vegetació de boscos i selves. Es talen boscos per aconseguir espai per als conreus, per aprofitar-ne la fusta o per construir carreteres, urbanitzacions, etc. Si desapareix un bosc o una part de selva, també ho fa la fauna que hi habita. A més, el sòl queda desprotegit enfront de l’erosió. La pèrdua de biodiversitat. Podem definir la biodiversitat com la varietat d’espècies d’éssers vius que hi ha en un ecosistema. Avui dia, per diverses causes, com la contaminació, l’escalfament global i la desforestació, s’estan extingint moltes espècies a tota la Terra. És lamentable que desapareguin espècies tan boniques com el linx ibèric o l’ós panda. a Però fins i tot espècies menys vistoses, d’herbes o d’insectes, per exemple, poden ser molt importants, ja que formen part dels ecosistemes i, si falten, l’ecosistema complet es deteriora.
a Ós panda. L’ós panda és un animal en perill d’extinció i un símbol de la conservació del medi ambient.
Respon 7. Quins elements formen part
del medi ambient d’un dofí?
El medi ambient de l’ésser humà és tot allò que afecta la seva vida. L’ésser humà provoca canvis en el seu medi ambient, com ara la contaminació, l’escalfament global, la desforestació i la pèrdua de biodiversitat.
8. Quins són els principals problemes
que afecten el medi ambient? Quines conseqüències té cadascun? 9. Enumera tres éssers vius
que estiguin amenaçats.
61
– No encendre mai fogueres fora dels llocs preparats per fer-ho. – No deixar ampolles abandonades, perquè actuen com a lupes dels rajos solars i poden originar un foc. – No cremar deixalles ni rostolls al camp. – Al més petit senyal que indiqui la presència de foc, com ara olor de cremat o fum, hem d’avisar els guardes forestals o els bombers. Si els incendis no s’apaguen en la primera fase es poden estendre i assolar grans extensions de terreny. • Demaneu-los que per parelles o en grups de tres o quatre reflexionin sobre el perquè d’aquestes normes.
Respon 7. Formen part del medi ambient del dofí l’aigua i les seves característiques, com la salinitat, la transparència i la temperatura, el tipus de fons, els peixos de què s’alimenta, els seus depredadors, els éssers humans que de vegades el pesquen, etc. 8. Els problemes principals que afecten el medi ambient són la contaminació, que fa desaparèixer moltes espècies d’éssers vius, la degradació dels paisatges, etc.; l’escalfament global, que afecta tots els ecosistemes i tots els éssers vius del planeta, ja que els que no puguin adaptar-se a temperatures més altes acabaran desapareixent; la desforestació, que provoca la pèrdua de fauna i flora, així com l’erosió dels sòls i la pèrdua de biodiversitat, ja que cada espècie que desapareix comporta un deteriorament de l’ecosistema al qual pertany. 9. R. Ll. Valoreu que esmentin éssers vius de diferents tipus, i no tan sols animals.
61
La protecció del medi ambient Objectius •
•
•
Comprendre que els ciutadans tenim responsabilitats envers el medi ambient, i conèixer-ne algunes. Saber quina és la responsabilitat de les autoritats respecte de la protecció del medi ambient. Aprendre que els espais protegits, com els parcs nacionals, són una important mesura de protecció del medi natural.
Suggeriments didàctics Per començar • Demaneu als nens i les nenes que observin la primera il·lustració de la pàgina. Demaneulos que diguin en veu alta quines de les activitats que s’hi veuen formen part de les seves rutines: es dutxen o s’estimen més banyar-se?, què els agrada més, anar en cotxe o en autobús? Per explicar • Expliqueu als alumnes que la pràctica del reciclatge és a l’abast de tots i que podem contribuir a la protecció del medi ambient amb gestos quotidians tan senzills com separar les deixalles. Feu que avaluïn la seva conducta: separen a casa seva el vidre, el paper i els envasos de plàstic de la resta de deixalles?, separen les restes orgàniques de les escombraries? Competència d’aprendre a aprendre Motiveu els alumnes perquè observin el mapa i n’extreguin informació. Pregunteu-los, per exemple, on hi ha parcs naturals. Feu que facin una llista dels espais naturals de Catalunya que han visitat i d’aquells on encara no han estat mai.
62
Hem de protegir el medi ambient, ja que així protegim la natura i ens protegim nosaltres mateixos. Per això, cal que les actituds personals siguin positives i que les autoritats prenguin unes mesures adequades.
QUIN MÓN VOLEM? El compromís de cadascú A
B
1. Les responsabilitats dels ciutadans Cada ciutadà pot fer moltes accions favorables per a la conservació del medi ambient, per exemple aquestes: Estalviar aigua. Per exemple, assegurant-se de tancar les aixetes després de fer-les servir o dutxant-se en lloc de banyar-se.
C
D
Estalviar electricitat. Per exemple, apagant els llums i els electrodomèstics quan no es fan servir, o utilitzant de manera moderada l’aire condicionat. Estalviar combustible. Per exemple, usant mit jans de transport col·lectius i no abusant de la calefacció. Dipositar les deixalles i els residus als llocs adequats. No s’han de tirar substàncies contaminants pels desguassos o pel vàter.
En la nostra vida quotidiana podem contribuir a protegir el medi ambient. Explica què passa en cada dibuix i com contribueix a protegir el medi ambient.
Respectar la fauna i la flora. Sobretot, cal tenir cura als espais protegits.
2. Les responsabilitats
de les autoritats Les autoritats tenen el deure de dictar lleis que protegeixin el medi, com ara les lleis que regulen la caça i la pesca o les lleis que regulen la depuració de les aigües. Les diferents autoritats, tant de Catalunya com de l’Estat i les altres comunitats autònomes, han d’estudiar quines espècies estan en perill d’extinció i preparar plans per protegir-les, per preservar la biodiversitat. Per això, cal protegir els ecosistemes dels quals formen part. Una manera d’aconseguir-ho és protegir alguns espais que allotgen ecosistemes d’interès. s
s Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Aquest espai protegit, repartit entre les comarques pirinenques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i la Vall d’Aran, es va declarar parc nacional l’any 1955.
62
Més informació Espais naturals protegits de Catalunya Segons el nivell de protecció, els espais naturals de Catalunya són: • Parcs nacionals, de protecció integral. Només hi ha el d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, molt extens, no modificat per l’acció humana. No s’hi pot fer cap activitat que deixi rastres, ni recollir-hi cap element del medi natural. • Paratges d’interès nacional, de protecció alta. Són espais d’extensió mitjana o petita. Es preserven per l’interès científic, paisatgístic i educatiu que tenen. • Parcs naturals, de protecció alta. Són espais força extensos. Tot i que es protegeix l’entorn, hi són permeses les activitats tradicionals dels habitants, com ara l’agricultura o la silvicultura.
4 UNITAT
4
escala
0
F R A N Ç A Alt Pirineu Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
20
quilòmetres
ANDORRA
Els alumnes han d’explicar quines accions podem fer diàriament per protegir el medi ambient. Se’ls pot demanar si les solen fer a casa i, si no les fan, motivar-los perquè les facin. Solucions. En el dibuix A es veu un nen separant el vidre de la resta de deixalles per reciclar-lo, cosa que permet estalviar energia i primeres matèries. En el dibuix B es veu un nen que s’està dutxant, que és una manera d’estalviar aigua, ja que omplir una banyera consumeix molta més aigua que una dutxa. En el dibuix C es veu un nen que està observant els ocells, i conèixer i estudiar els animals és una manera de protegirlos. En el dibuix D es veu un autobús, un transport públic, que consumeix menys combustible que els transports privats, ja que permet transportar moltes persones alhora.
Cap de Creus Cadí-Moixeró
Zona Volcànica Aiguamolls de la Garrotxa de l'Empordà
Pedraforca
Illes Medes
Girona
ARAGÓ Sant Llorenç Montseny del Munt i l'Obac Lleida
Mas de Melons
Montserrat
Vall del Monestir de Poblet
Barcelona
i
Delta del Llobregat
n a r r
Tarragona
els Ports
M
Delta de l'Ebre
COMUNITAT VALENCIANA
m
a
e
d
i
t
e
LLEGENDA parc nacional parc natural
r
paratge natural reserva natural altres espais protegits
d Espais protegits de Catalunya.
3. Els espais protegits El Govern de la Generalitat, el de l’Estat, el de les altres comunitats autònomes i alguns organismes internacionals poden protegir certs espais naturals d’interès declarant-los espais protegits, per tal de preservar-ne els valors naturals. A l’Estat espanyol hi ha una xarxa de parcs nacionals que protegeixen ecosistemes ben diversos. A més, hi ha altres espais protegits, com ara els parcs naturals, els paratges naturals o les reserves naturals. d
Quin món volem?
estalviar – to save llei – law protegir – to protect respectar – to respect
Respon 10. Segur que se t’ocorren molts
Tant els ciutadans com les autoritats tenen responsabilitat en la defensa del medi ambient. Una manera de protegir el medi ambient és mitjançant la declaració d’espais protegits.
més consells per estalviar aigua i electricitat, a més dels que surten en el llibre. Digues tres consells més per a cada estalvi.
Solucions
11. Qui pot declarar un espai protegit?
63
•
•
Reserves naturals, de protecció alta o parcial. Són espais petits però de molt interès perquè s’hi preserva un ecosistema sencer o una part. En aquesta categoria hi ha les reserves naturals de fauna, que protegeixen una espècie animal i el seu hàbitat, o la reserva marina de les illes Medes, on no es pot pescar ni agafar cap element de la natura ni viu ni inert. Altres espais protegits, de protecció preventiva. Són espais protegits de manera provisional i en el futur s’inclouran en una de les quatre categories anteriors.
Respon 10. R. Ll. Per estalviar aigua es pot utilitzar aigua no potable per regar els parcs i els jardins, omplir bé el rentavaixella i la rentadora abans d’engegarlos o col·locar una ampolla gran i plena dins la cisterna del vàter per estalviar dos litres d’aigua en cada descàrrega. Podem estalviar electricitat aïllant bé les cases contra el fred, apagant els llums quan sortim d’una habitació i utilitzant bombetes de baix consum. 11. Només les autoritats, l’estat, les comunitats autònomes i alguns organismes internacionals poden declarar un espai protegit.
63
Activitats Solucions Comprèn 12. a. Fals, un ecosistema és el conjunt d’éssers vius i el medi on viuen. b. Cert. c. Fals, tots els éssers d’un ecosistema formen una comunitat. 13. Medis terrestres: clima, tipus de sòl i relleu. Medis aquàtics: salinitat, llum, corrent, temperatura i tipus de fons. 14. Depredador: carnívor que caça animals i se n’alimenta. Carronyaire: animal que s’alimenta de cadàvers d’animals. Descomponedor: ésser viu que descompon totalment les restes de vegetals o animals. 15. a. El productor és el roure, perquè és l’únic que es fabrica l’aliment. b. El consumidor primari és la larva de l’escanyapolls, perquè s’alimenta del productor. c. El consumidor secundari és el picot negre, perquè s’alimenta de la larva, que és herbívora. d. Sí, hi podria haver un consumidor terciari, un predador que s’alimentés del consumidor secundari. 16. No, un carnívor no pot ser consumidor primari, ja que s’alimenta d’herbívors. Un consumidor secundari no pot ser herbívor perquè aquests són consumidors primaris. 17. R. Ll. 18. La desforestació és la pèrdua de boscos; el sòl queda desprotegit enfront de l’erosió. 19. R. Ll. 20. R. M. Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Parc Natural de l’Alt Pirineu, Aiguamolls de l’Empordà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Cap de Creus, Delta de l’Ebre, Els Ports, Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, Serra de Montsant, Zona volcànica de la Garrotxa, L’Albera, Poblet, Massís del Pedraforca, Delta del Llobregat i Illes Medes.
64
Comprèn 12. Llegeix les afirmacions següents sobre els ecosistemes i digues si són certes o falses. Explica per què. a. Un ecosistema és un conjunt d’éssers vius. b. L’ecosistema més gran és la biosfera. c. Tots els éssers vius d’un ecosistema constitueixen una població.
13. Indica quins factors del medi físic tenen més influència sobre els éssers vius en els medis terrestres i en els medis aquàtics. 14. Defineix les paraules següents. depredador – carronyaire – descomponedor
15. Observa la cadena alimentària i respon les preguntes.
16. Un carnívor pot ser un consumidor primari? Un herbívor pot ser un consumidor secundari? Explica-ho. 17. Què és el medi ambient? Explica-ho amb les teves paraules. 18. Explica què és la desforestació i per què és un problema greu per al medi ambient. 19. Redacta un paràgraf per explicar per què hem de protegir el medi ambient. 20. Elabora una llista dels espais naturals que hi ha a Catalunya. Raona 21. A l’interior de les coves hi viuen molt pocs éssers vius. Explica per què.
picot negre
larva d’escanyapolls
roure
a. Quins éssers vius són els productors? Per què? b. Quins éssers vius són els consumidors primaris? Per què? c. Quins éssers vius són els consumidors secundaris? Per què? d. Hi podria haver un consumidor terciari? Quin podria ser?
22. Les espècies d’animals que es troben en perill d’extinció no es poden caçar. Penses que amb això n’hi ha prou per protegir-les? Explica per què. 23. Explica l’afirmació següent. Una bona manera d’estalviar aigua i energia és ser moderat en les compres. Per exemple, no comprar roba o joguines només perquè el que tenim «no està de moda».
64
Més informació L’equilibri dins l’ecosistema Demaneu a les nenes i els nens que pensin en un depredador típic, com ara el linx ibèric. Una família de sis linxs ibèrics necessita cada dia quatre conills per alimentar-se correctament (si només s’alimenten de conills). Això vol dir que necessitarien prop de 1.500 conills l’any per viure. Què passaria si en l’ecosistema només hi hagués un centenar de conills? Doncs que els linxs esgotarien tots els conills en menys d’un mes i després es moririen de fam. Els depredadors necessiten consumir moltes preses i per això cal que hi hagi una proporció entre la quantitat de preses i els depredadors perquè l’ecosistema funcioni correctament. Si les preses es reprodueixen prou ràpid perquè els predadors tinguin el menjar neces-
4 UNITAT
C
Aplica 24. Aquests esquemes representen diverses cadenes alimentàries d’un ecosistema. Cada lletra representa una espècie d’ésser viu. a. Dibuixa la xarxa alimentària que inclou aquestes cadenes. b. Indica quins són els productors. c. Indica quins són els consumidors primaris. d. Explica què passaria si desaparegués l’espècie C i si desaparegués l’espècie A.
C
C
B
D
D
A
A
E
25. Feu grups de tres o quatre i elaboreu cartells per promoure la responsabilitat personal en la defensa del medi ambient. Després, pengeu-los a l’aula.
Aprèn a fer de botànic La identificació d’éssers vius amb una clau Els científics, com ara els botànics que estudien les plantes, utilitzen claus per identificar les espècies d’éssers vius. Et mostrem l’exemple d’una clau que serveix per identificar diferents espècies de pi. Sempre que vulguis identificar un pi amb aquesta clau has de començar pel número 1. Has de llegir les dues alternatives i triar-ne una. Després, a la part de la dreta, et dirà el nom de l’espècie o et remetrà a un altre número. 26. Identifica els pins que surten en els dibuixos.
A
1. Agulles de 20 a 30 centímetres de longitud Agulles de menys de 20 centímetres de longitud
Pi de Canàries Aneu al número 2 ➞
2. Agulles en grups de tres Agulles en grups de dos
Pi insigne Aneu al número 3 ➞
3. Capçada densa en forma de para-sol Llavors (pinyons) comestibles Capçada irregular o piramidal Pinyons petits, no comestibles 4. Pinyes sobre una petita tija pròpia Les pinyes surten enganxades a les branques, sense tija pròpia
Aneu al número 4 ➞ Pi blanc Aneu al número 5 ➞ Pinastre Aneu al número 6 ➞
6. Fulles flexibles de 8 a 16 centímetres Fulles rígides de 2 a 8 centímetres
Pinassa Aneu al número 7 ➞
7. Part superior del tronc ataronjada Part superior del tronc grisosa
Pi roig Pi negre
Raona 21. Com que no hi entra la llum del sol, no hi creix cap planta. Com que no hi ha éssers productors, no n’hi ha d’altres. 22. R. M. No, també cal protegir l’hàbitat, l’ecosistema on viuen, s’alimenten, etc. 23. R. M. Cal tenir present que l’energia i l’aigua es fan servir en la producció. Gastar-ne no depèn d’obrir l’aixeta o encendre el llum, sinó consumir de manera responsable. Aplica 24. a. Resposta gràfica. (R. G.) b. Productors: A i E. c. Consumidors primaris: B i D. d. Si desaparegués C, B i D no tindrien cap depredador. Si desaparegués A, B, C i D es quedarien sense aliment, tret de la cadena de l’esquerra, on el productor és E i no A. 25. Activitat per fer en grup. R. Ll.
Pi pinyer
5. Gemmes no resinoses i fulles rígides de més de 10 centímetres Gemmes resinoses i fulles d’un altre tipus
4
Aprèn a fer de botànic 26. Esquerra: un pi roig. Dreta: pi pinyer.
B
Aprèn a fer de botànic 65
Objectius • Aprendre a identificar éssers vius amb una clau.
Suggeriments didàctics •
sari tot va bé, però si no és així, en poc temps disminuirà el nombre de preses i els depredadors no podran subsistir. Ara podem comprendre per què els depredadors són escassos: han de procurar que no s’acabin les preses. Els linxs no poden reproduir-se gaire més perquè necessitarien també més preses per mantenir-se. D’alguna manera, les espècies predadores reconeixen quant menjar els pot proporcionar el medi on viuen i no es reprodueixen si veuen que l’aportació d’aliment perilla.
Comenteu-los que la feina dels botànics té una part d’observació i recollida de dades directes de la natura.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Plantegeu-los de quina manera es pot fer treball d’observació i de recollida de dades de les plantes sense agredir-les ni intervenir en el seu cicle de vida.
65
Repassa Objectius • • •
•
27. Llegeix el resum.
Repassar els conceptes que s’han après en la unitat. Completar esquemes. Aplicar el que s’ha après en la unitat valorant una actuació concreta sobre la natura. Comprendre la importància de protegir el medi ambient.
Els ecosistemes Els ecosistemes estan formats per un medi físic i una comunitat d’éssers vius. El medi físic pot ser terrestre o aquàtic i inclou diversos factors que influeixen sobre els éssers vius. Al seu torn, els éssers vius modifiquen el medi físic. Els éssers vius es classifiquen en productors, consumidors i descomponedors, segons la manera com fan la funció de nutrició. Les seves relacions es representen per mitjà de xarxes alimentàries.
El medi ambient El medi ambient de l’ésser humà inclou tot allò que afecta la nostra vida, és a dir, tant el medi físic com altres éssers vius.
Paraules clau de la unitat aquàtic biodiversitat biosfera cadena alimentària carronyaire comunitat consumidor primari consumidor secundari contaminació depredador desforestació ecosistema escalfament global espai protegit éssers vius medi ambient medi físic població productor responsabilitat terrestre xarxa alimentària
Programa de tolerància Expliqueu als alumnes que defensar el medi ambient no significa necessàriament aturar el progrés, sinó que pot significar buscar alternatives ecològiques. Plantegeu-los que el progrés implica canviar, estudiar les opcions per avançar i triar la millor a llarg termini, sobretot pel que fa a l’impacte ambiental.
66
El medi ambient té problemes, com ara la contaminació, l’escalfament global, la desforestació o la pèrdua de biodiversitat. Protegir-lo depèn dels ciutadans i de les autoritats.
28. ESTUDI EFICAÇ. Copia l’esquema i completa’l. ELS ECOSISTEMES estan formats per
la comunitat d’éssers vius
.........
inclou diverses
pot ser
.........
.........
aquàtic
29. ESTUDI EFICAÇ. Completa l’esquema afegint a sota de cada tipus de medi una llista dels factors més importants que l’afecten.
66
Altres activitats Zones humides En aquests ecosistemes únics es desenvolupa una fauna de gran riquesa en què molts ocells troben un lloc de descans en les llargues migracions, i es converteixen en un lloc de refugi i nidificació a l’hivern. • Demaneu als nens i les nenes que triïn una zona humida de Catalunya, preferentment la més propera al lloc on viuen, i que elaborin un informe sobre el medi i les diferents poblacions d’animals i plantes que hi habiten. Amb aquesta informació, i afegint-hi algunes fotografies, poden elaborar un mural per a l’aula. Entre la informació general també han d’incloure els perills que amenacen aquest ecosistema.
4 UNITAT
Debatre sobre la conservació del medi ambient
transparencias Imagina que fa anys hi havia una llacuna que a la tardor i a l’hivern s’inundava i que s’assecava al final de la primavera i a l’estiu. En aquesta llacuna passaven l’hivern milers d’ocells aquàtics, sobretot diverses espècies d’oques i ànecs. En la dècada de 1960 aquesta llacuna es va dessecar per dedicar l’espai a l’agricultura i per eliminar els mosquits que hi criaven, ja que podien transmetre malalties greus. En dessecar la llacuna, van desaparèixer els ocells migradors. Cap al 1990, un grup de persones van aconseguir inundar una petita superfície del que havia estat l’antiga llacuna, per recuperar-ne una part. Ràpidament els ocells van tornar a ocupar el terreny. Després d’aquest èxit, es va ampliar la superfície inundada, i això va donar origen a la llacuna que torna a haver-hi en l’actualitat, visitada per desenes de milers d’ocells.
Estudi eficaç 28. Els ecosistemes estan formats per la comunitat d’éssers vius, que inclou diverses poblacions, i el medi físic, que pot ser terrestre o aquàtic. 29. En els medis terrestres, els factors més importants són el clima, el tipus de sòl i el relleu. En els medis aquàtics, són la salinitat, la llum, el corrent, la temperatura i el tipus de fons.
30. Quines conseqüències negatives penses que ha pogut tenir la recuperació de la llacuna?
àn c
31. Creus que la recuperació de la llacuna ha estat beneficiosa per als pobles de l’entorn? Per què?
i a
32. De vegades sembla que la defensa del medi ambient està renyida amb el progrés. Penses que és així? Explica la teva posició.
67
Programa d’ESTUDI EFICAÇ En acabar la unitat, feu que els alumnes reflexionin sobre el que han après. Completeu amb ells, o demaneu-los que completin tots sols, una taula com aquesta. UNITAT 4: La protecció del medi ambient El que he après... Els ecosistemes La nutrició en els ecosistemes El medi ambient
El que he après a fer...
Competència social i ciutadana Més del 60 % de les zones humides de l’Estat espanyol han desaparegut durant els darrers 200 anys. Ara bé, fenòmens com el canvi climàtic representen una gran amenaça per a aquestes zones. Els aiguamolls són importants per al flux migratori dels ocells, que hi fan escala en els seus viatges. També són importants les petites zones humides que interconnecten les grans zones humides.
Solucions
Aquesta llacuna és una zona protegida. Milers de persones hi van per observar els ocells. Al poble que hi ha a prop, han construït un centre de visitants molt modern per informar les persones interessades. També s’han obert allotjaments i restaurants per atendre el gran nombre de visitants.
l e r o T
4
Sóc capaç de... 30. Tot i que la recuperació d’aquesta llacuna ha tingut conseqüències positives, també s’han perdut terres de conreu i els mosquits que van desaparèixer en dessecar-la han tornat. 31. La recuperació d’aquesta llacuna ha estat beneficiosa per a l’entorn, ja que ha atret nombrosos visitants a la zona, cosa que és una font de riquesa (s’obren allotjaments i restaurants). 32. R. Ll. Els alumnes han de valorar tant els pros com els contres. Han d’entendre que hi ha un equilibri possible entre el desenvolupament humà i la defensa del medi ambient.
67
Llegeix
Objectius •
•
Llegir i entendre un text sobre la circulació de la sang. Comprendre que el cor fa que la sang circuli i per tant és l’òrgan fonamental del cos.
Programa de comprensió lectora La circulació de la sang •
•
•
Mostreu als alumnes que el moviment de la sang es descriu com a circular : la sang és impulsada del cor a les extremitats i torna de les extremitats al cor. Per això es parla de circulació de la sang.
La circulació de la sang Dpé n t t q h t nt xpnt b ng, g nç fxn b ng . Eftnt, q ng é nç é p tt pt gà bt. Gà fç p, ng , f n t, é p xttt tn xttt , n q f n nt .
Pregunteu als nens i les nenes a què es compara el cor en el text i demaneu-los per què creuen que s’estableix aquesta mena de comparació.
Axí, é pnp , tx n q, ppnnt, S x nn- ón.
Plantegeu als alumnes d’on parteix la teoria de Harvey: com i quan havia observat el cor i la sang en el cos humà? Quina relació tenen aquestes observacions amb la seva feina?
William Harvey, Assaig anatòmic sobre el moviment del cor i la sang dels animals. Aptó
Respon 1. En quines parts del nostre cos hi ha sang? 2. Per què necessitem que la sang es mogui? 3. Què impulsa la sang?
Solucions 1. Hi ha sang a totes les parts del nostre cos.
4. Busca informació sobre William Harvey i escriu unes línies sobre la seva vida.
68
2. Perquè arribi a totes les parts del nostre cos. 3. El cor impulsa la sang gràcies al batec: gràcies a la seva força i el seu pols, la sang es mou i arriba a totes les parts del cos. 4. William Harvey, biòleg anglès. Es féu famós perquè descrigué per primera vegada la circulació major de la sang. Tot i les aportacions anteriors de Servet i Cesalpino, se li reconeix la prioritat en el descobriment del moviment circular de la sang. Va ser metge de Carles I, cosa que el va distanciar dels seus experiments durant un temps.
68
Més informació El colesterol El colesterol que el nostre cos utilitza normalment té dos orígens: un prové de l’alimentació i l’altre és el que elabora el nostre propi organisme. El nostre cos necessita colesterol per desenvolupar moltes funcions, com ara produir hormones, ajudar a la formació de bilis i vitamina D, i mantenir l’estructura cel·lular de l’organisme. Un aspecte molt diferent, però, és que s’elevin les concentracions de colesterol a la sang per sobre del que és normal. Això pot ocasionar problemes de salut. Una alimentació equilibrada és el primer pas per a la prevenció i el tractament de l’excés de colesterol. http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/ gentgran/csggca11.htm. Adaptació
RECULL TRIMESTRAL 1
Viatge a l’interior del cervell En aquest relat de ciència-ficció, un submarí i la seva tripulació són reduïts a una mida microscòpica i introduïts en el cos d’una persona.
Objectius •
–H ntt – nn Own, nnt ’xtó q nt. V n g é ·nó nt n. Tt n p nnt n q tn nnt q tt t, fn tt ’bjt ó, ’ b p n ntnt nt. –Qn ! – D. Gnt tbé xpnt qt pó. Sn bt, hà ’ntnt é pt ’n, tnt n ’p é ptt pb. E nt n n n. L è· q pn n g, nt, tn pï ’n n pngn fb, q btn ptt fn t.
•
Respon d’Isaac Asimov? Què significa aquest títol?
Programa de comprensió lectora
6. Què és el cervell?
On està situat?
Viatge a l’interior del cervell
7. Com s’anomenen
les cèl·lules que hi ha al cervell?
•
Vet aquí un gran caçador
Gerald Durrell, La meva família i altres animals. Aptó
Comprendre la funció del cervell en el cos humà i la cadena alimentària en la natura.
5. Quin és el títol de la novel·la
Isaac Asimov, Viatge al·lucinant. Aptó
Vg b q nt f q t tn fú h n t n ’n, n nt ç t ftg, tt f n tg. S n p ntnnt f gn gb b nt , tnt n tnt ’t, ’np nt pt p, gt tnt. S gn q p p f ’n bn bn , q òb; pé, nt xn f, pptbnt, nç, ’t ptnt bjt pfí f ’h t é é. Un p p pp, ’nt ç p, fg pt f pnt f n bn p, pé b bn bt , n n n ’bç p, t t nt . M n g , n p ft nb fn pó t, q p ’qt nt pé pç.
Llegir i entendre un text no científic sobre l’interior del cervell i un altre sobre un insecte caçador.
Feu que parlin del cervell com una de les tres parts de l’encèfal. Pregunteu-los quina és la funció de l’encèfal dins del sistema nerviós central.
Vet aquí un gran caçador •
Respon
Plantegeu-los com funcionen les cadenes alimentàries en la natura. Pregunteu-los en què consisteixen les relacions d’alimentació, de competència i de cooperació.
8. Busca en el diccionari
les paraules següents:
Solucions
tanca, fúcsia, guaitar 9. Qui és el «gran» caçador al
5. El títol de la novel·la és Viatge al·lucinant. Aquest títol recull tant la idea que el que s’hi narra és un viatge com que és increïble.
qual fa referència el títol? 10. Indica el nom de dos
animals que cacen altres animals i el d’uns altres dos que siguin preses.
69
Més informació Ecologisme Als anys setanta va sorgir el moviment ecologista per alertar sobre la tendència suïcida que portava l’economia industrialista. Múltiples indicadors assenyalaven els riscos per a la vida humana al planeta si no es corregien cer tes dinàmiques: desforestació i desertització, pluja àcida, energia nuclear... Si fins a l’aparició de l’ecologisme la concepció de l’home era bàsicament enfrontat a la natura per dominar-la, aquest nou moviment social planteja la necessitat d’una concepció en què l’home és part integrant de la natura i en depèn directament. http://www.fundacioperlapau.org/activitats/Expo2002/ecol.htm. Adaptació
6. El cervell és una part de l’encèfal que controla els actes voluntaris i s’hi emmagatzema la memòria. Està situat al cap i protegit pels ossos dels crani. 7. Neurones. 8. tanca: reixa, conjunt de pals o bardisses per tancar un terreny o una obertura; fúcsia: planta del gènere Fuchsia, de la família de les onagràcies, subarbustiva, de flors penjants, vistoses, amb quatre sèpals i quatre tèpals de colors purpuris o violacis, i de fruit en baia, originària d’Amèrica i cultivada com a ornamental; guaitar : observar, mirar. 9. L’aranyeta. 10. R. Ll.
69
Els jocs Objectius •
•
Conèixer la finalitat del joc: divertir-se.
Tt nn nn ón jgn. On? A , ... Ab q? Ab gn, b , b p... Jg é n t , tnt j é n qp é n. P jg, n tn jgn, né n n gn n ’gnó.
Caracteritzar els jocs de taula i els jocs amb les mans.
Paraules clau •
joc
•
jugador
•
El s jo cs d e t a ul a
equip
En j t jg tn gt n ’hn bg. D g, ntn t, ftx, p, t... p jg-h.
Treballem valors •
Feu que els alumnes s’adonin de la part didàctica del joc. Hi ha jocs que ens ajuden a desenvolupar habilitats físiques (saltar, córrer, mantenir l’equilibri...) i d’altres que desenvolupen les habilitats mentals (pensar una estratègia, anticipar-nos al moviment que farà l’adversari, etc.). Tots, però, ens ensenyen alguna cosa.
Aqt j n pt , n t nt ón: t, pxí, , bkgn, òn, n, t.
ns Ju ga r a mb l e s m a Tbé h h j q pn pt q q n: t, gt t n n . L ptgnt ’qt j ón n, j p, pp t, q té t nt. O, p xp, j , n qè g n btnt g p pnt , né b n, ’h fn f bx.
Suggeriments didàctics •
•
Proposeu-los que parlin dels jocs de taula a què acostumen a jugar i amb qui hi juguen (amics, germans, avis, etc.). Feu que comentin quins són els jocs que fan amb les man s. Demaneu-los quan fan aquesta mena de jocs, en quines situacions i plantegeu-los si són jocs que encara estan de moda o si, ben al contrari, es van perdent en favor d’altres.
r e r i -s i t Ju ga r pe r d ve
Més informació Jugar
Competència social i ciutadana Mostreu als nens i les nenes que jugar és una acció social en tant que es fa amb altres persones, tant si juguem amb elles formant un equip com si hi juguem en contra. Jugar ens ensenya a pactar, decidir, organitzar, etc. col·lectivament. Proposeu-los que expliquin quina mena d’accions (triar, escollir, etc.) han de fer quan juguen.
70
Totes les criatures necessiten jugar. Jugar desenvolupa la pròpia capacitat física i mental, és font d’autoafirmació, satisfacció i plaer i comporta ser actiu i preparar-se per a la vida adulta. Una carència important de joc en la infantesa portarà un desenvolupament incomplet de la personalitat. Per tant, cal considerar la importància del jocs en la vida del nen, valorar les joguines i abandonar la idea que el joc és només un entreteniment. El joc ajuda a desenvolupar les àrees sensorial i perceptiva, motriu, intel·lectual, afectiva i emocional, i social. http://www.xtec.cat/serveis/eap/e3907125/documents/EL%20 JOC%20I%20LES%20JOGUINES.pps#256.1.ELJOCILESJOGUINES. Adaptació
RECULL TRIMESTRAL 1
l ir e l l iu r e Ju ga r a ’a Objectius H h t j t t, q qxn q ptpnt bgn: ón j ’ . Aqt j n t pn: t, ó, f qb, f pnt... P xp: xn, n’h h nt ón. E j , g q f tnt tt n q fnt, tbé é pnt t .
•
•
•
Jg q p pn àn j pt-n n. En fnó j qè jg, t n pnnttg n pàt. P xp: jg , f tb nt pnnt n jg; jg t p, n f n tp ó xt nt ; jg j , tb nt hbtt b n...
E j p pnnttg ó, pò tbé pt pt b pn q n ntn nt . E té ntàn j tp phtò. E j ón n pt t hn n.
participants
•
mecànica
•
normes
•
compartir
Treballem valors •
71
•
http://www.xtec.es/~fmarti58/reciclajoc/interficieinici/ queesreciclajoc.htm
També podeu proposar de cercar informació sobre jocs de carrer, en altres pàgines web com ara: •
http://www.baldufa.com/webcat18.htm
Mostreu als alumnes que conèixer les normes del joc i acatar-les ens ajuda a comprendre el funcionament de la societat: de vegades hi ha coses amb les quals no estem d’acord, però les assumim perquè la societat les determina d’aquesta manera. Nosaltres, com a part de la societat, les acceptem i les respectem, igual com fem amb les normes del joc.
Suggeriments didàctics •
Proposeu als alumnes que vagin a algunes pàgines d’Internet per cercar informació més concreta sobre els jocs. Es poden trobar pàgines web que parlin de diferents tipus de jocs i que en plantegin, com la pàgina següent, que proposa de fer servir material reciclat:
Veure el joc com una part de la cultura i de la societat al llarg de la història.
•
ic ’a n t Ju ga r ve d
Recursos a la xarxa
Comprendre que per jugar cal seguir unes regles.
Paraules clau
L e s r e gl es d el jo c
Altres recursos
Caracteritzar el joc a l’aire lliure.
Proposeu-los que investiguin a quins jocs jugaven els seus pares i els seus avis i en quins llocs. Feu que els demanin informació i que la posin en comú a classe.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Expliqueu-los que el joc a l’aire lliure és condicionat per l’entorn: no poden jugar de la mateixa manera la canalla d’un poble petit que els nens i les nenes d’una ciutat; ni les criatures d’un lloc de clima polar poden jugar al mateix que els infants que viuen en un lloc de clima tropical. Pregunteu als alumnes a quina mena de jocs de carrer juguen i on hi juguen.
71
Repàs trimestral UNITAT 1
Objectius •
Repassar els continguts treballats per unitats.
Paraules clau •
nutrició
•
digestió
•
respiració
•
circulació
1. Redacta una oració que inclogui les paraules següents: nutrients – nutrició – energia – funció vital
6. On podem trobar més oxigen, en l’aire que inspirem o en el que expirem? I més diòxid de carboni? Explica per què. 7. Completa l’esquema amb les paraules següents:
2. Explica què és el procés digestiu i quina importància té dins la nutrició.
artèries – sang – cor – capil·lars – venes – vasos sanguinis
3. Explica el procés de digestió des que et menges aquest plat fins que n’expulses les restes.
Aparell circulatori
Competència d’aprendre a aprendre Feu-los que s’informin sobre malalties respiratòries i contaminació.
......
......
......
......
......
......
8. Indica a què correspon cada lletra. 4. Indica a què correspon cada lletra. A
Solucions
A
B
1. R. Ll.
C
C
2. Obtenir nutrients dels aliments perquè l’orga-nisme els pugui absorbir, passin a la sang. 3. A la boca es produeix el bol alimentari, que passa per la faringe i l’esòfag fins a l’estómac, on es barreja amb els sucs gàstrics i es forma el quim. El quim passa a l’intestí prim, on es produeix el suc intestinal i el pancreàtic i la bilis. El quim es converteix en quil. Del tub digestiu, s’absorbeixen els nutrients cap a la sang i les restes passen de l’intestí gruixut a l’annus, per on s’expulsen.
B
E
D F
E
F
G
H
I
6. Més oxigen en l’aire que respirem, més diòxid de carboni en el que expirem, perquè el cos ja ha agafat l’oxigen de l’aire. 7. sang, vasos sanguinis, cor, artèries, venes, capil·lars. 8. Corregir amb la pàg. 209.
72
H
G
I J
5. Explica què són els processos següents i quina funció tenen dins la nutrició. a. nutrició b. excreció c. circulació
K
72
4. Corregir amb la pàg. 209. 5. a. nutrició: conjunt de processos per aconseguir els nutrients i l’energia que cal per viure. b. excreció: procés d’expulsió dels rebuigs de la digestió. c. circulació: procés pel qual la sang transporta pel cos els nutrients, l’oxigen i les substàncies de rebuig.
D
Suggeriments didàctics •
•
Pregunteu als alumnes si saben com es poden mesurar les pulsacions d’una persona. Demaneu-los si coneixen quins són els valors a nivell del nombre de pulsacions que podem considerar normals i a partir de quin nombre de pulsacions podem parlar d’irregularitat. Proposeu als nens i les nenes la importància de l’alimentació a nivell de nutrició. Pregunteu-los si saben com els pot afectar el cos el fet de menjar més o menys fruita, molta o poca verdura, beure força aigua o no beure’n, menjar molts productes de factura industrial o menjar productes naturals, etc. Feu que valorin totes les respostes i que comentin quina creuen que és la dieta més adequada, la dieta ideal que hauríem de fer tots.
L
1-4 RECULL TRIMESTRAL 1
UNITAT 2
9. Imagina’t que has de participar en una cursa i estàs esperant a la línia de sortida. De sobte, sents el senyal de sortida i comences a córrer.
Objectius
10. Completa l’esquema.
•
SISTEMA NERVIÓS
Descriu la situació anterior completant les oracions següents:
......
a. L’orella ... b. Els nervis auditius ... c. El cervell rep .. ., la interpreta i elabora
......
nervis
encèfal
Paraules clau
......
......
11. Copia l’esquema i completa’l.
.........
sistema nerviós
•
capes de la terra
•
cadena alimentària
•
ecosistema
Feu que, individualment, busquin informació a Internet sobre els problemes actuals amb la contaminació de l’atmosfera i preparin una breu exposició per fer a classe. Si ho considereu convenient, podeu portar aquest tema a debat i plantejar-los quines coses poden fer ells per no contaminar l’atmosfera.
.........
hidrosfera .........
geosfera
•
Competència d’autonomia i iniciativa personal
altres capes
CAPES DE LA TERRA
aparell locomotor
......
UNITAT 3
.........
•
......
...
d. Els nervis motors porten ... e. Els músculs ...
Repassar els continguts treballats per unitats.
......... nucli
UNITAT 4
12. Observa la xarxa alimentària i fes les activitats. a. Escriu dues cadenes alimentàries a partir de la xarxa alimentària de la il·lustració. esparver
b. Què són els productors en un ecosistema? Indica dos productors en aquesta xarxa alimentària.
guineu sargantana
c. Què són els consumidors en un ecosistema? Indica dos consumidors primaris, dos de secundaris i un de terciari en aquesta xarxa alimentària.
d. Què passaria si desapareguessin els productors d’aquesta xarxa alimentària?
xoriguer
conill
Solucions
ratolí saltamartí
blat
trèvol
73
Suggeriments didàctics •
•
•
Demaneu als alumnes que parlin dels moviments voluntaris, els moviments involuntaris i els moviments reflexos del nostre cos. Feu que els exemplifiquin i que els comentin.
Respon 9. a. L’orella percep el soroll del senyal de sortida. b. Els nervis auditius porten la informació al sistema nerviós central. c. El cervell rep la informació, la interpreta i elabora la reacció corresponent (donar les ordres per iniciar el moviment). d. Els nervis motors porten les ordres del sistema nerviós central als músculs. e. Els músculs es posen en moviment seguint les ordres dels nervis motors.
Proposeu als nens i les nenes que recordin els planetes que formen el sistema solar i que en facin un esquema tot ubicant-los al lloc que els correspon respecte del Sol. Feu que responguin: què són els satèl·lits?, i els planetes nans?, què són els cometes?, què són els asteroides?, i els estels?, i una galàxia?
10. perifèric, nervis; central: encèfal (cervell, cerebel, bulb raquidi), medul·la espinal.
Plantegeu-los que expliquin què és un ecosistema i quin tipus de relacions s’estableixen entre els éssers vius que hi ha. Pregunteulos la importància de cadascun dels éssers que forma part de l’ecosistema per mantenir-ne l’equilibri.
11. atmosfera (altres capes, estratosfera, troposfera); hidrosfera; geosfera (escorça, mantell, nucli). 12. R. Ll.
73
Objectius •
Practicar de manera individual o en grups alguna de les qüestions de cadascuna de les unitats.
Suggeriments didàctics
Taller Unitat 1. Experiència
L’observació de pulmons Els pulmons són els òrgans en els quals té lloc l’intercanvi gasós. A continuació, observarem les característiques d’uns pulmons de porc i com es poden expandir, és a dir, omplir-se d’aire, i contraure, és a dir, buidar-se’n. Material necessari: safata
Experiència 1 •
Proposeu a les nenes i els nens com afecta els pulmons el fum del tabac. Feu que parlin dels fumadors actius i dels passius, i que comparin els efectes del tabac en uns i altres. Pregunteulos si la contaminació de les ciutats té el mateix efecte en els pulmons que el tabac.
Experiència 2 •
Plantegeu als alumnes com arriba la informació al sistema nerviós central a través dels nervis sensitius. Proposeu-los de comprovar-ho amb experiments pràctics. Feu que es tapin els ulls per tenir una percepció millor: no percebre visualment fa que s’aguditzin la resta de sentits.
Demaneu-los que parlin dels canvis que es produeixen en l’escorça terrestre i dels fenòmens que els provoquen. Pregunteu-los com afecta l’erosió, el transport i la sedimentació en la configuració del paisatge que percebem. Plantegeu-los si podem dir que el paisatge canvia constantment.
Feu que els alumnes parlin dels problemes del medi ambient i de les maneres que tenim per protegir-lo. Plantegeu-los de fer un debat sobre la responsabilitat individual i la de les autoritats. Pregunteu-los per què hi ha espais que reben la denominació d’espais protegits o parcs naturals i d’altres que no: quin és el criteri?
74
Les anelles que té la tràquea.
tisores
El color i la mida que tenen els pulmons.
cànula
2. Col·loca una cànula a l’inici de la tràquea i bufa-hi
guants de làtex
fortament a dins. Observa com s’inflen els pulmons.
1. Respon les preguntes. a. Canvien de color els pulmons quan s’inflen? b. Per què els pulmons poden expandir-se i contraure’s?
2. Dibuixa amb detall els pulmons i escriu-ne les parts.
Unitat 2. Experiència
El recorregut de la informació El recorregut de la informació que capten els òrgans dels sentits i les respostes que dóna el sistema nerviós els podem representar en esquemes que expliquen el següent: L’òrgan del sentit que capta la informació i el tipus d’informació que recull. La part del sistema nerviós on arriba la informació i l’ordre que dóna. L’aparell on arriba l’ordre i el tipus de resposta.
3. Elabora un esquema per explicar com es duu a terme la funció de relació en els casos següents: a. Et cremes la llengua menjant sopa. b. Et banyes en un riu on l’aigua està molt freda. c. Veus en una pastisseria el teu pastís preferit.
74
Altres recursos •
Experiència 4 •
i observa:
pulmons de porc
Experiència 3 •
Segueix els passos: 1. Posa’t els guants, agafa els pulmons per la tràquea
•
Proposeu als alumnes que es plantegin quins problemes hi pot haver en el procés digestiu que dificultin l’absorció dels nutrients. Feu que busquin informació sobre les intoleràncies alimentàries i les malalties que es poden produir a nivell d’aparell digestiu. Demaneu als nens i les nenes que es plantegin la importància del sistema nerviós central en el funcionament del cos humà a tots els nivells. Pregunteu-los què passa quan aquest no és capaç de regular les funcions involuntàries del cos, com per exemple: quan una persona està en coma, cal posar-li respiració assistida perquè el seu cos obtingui l’oxigen i expulsi el diòxid de carboni, o cal alimentar-la de manera intravenosa, perquè el seu cos no és capaç de dur a terme la funció digestiva.
RECULL TRIMESTRAL 1
Unitat 3. Experiència
Els volcans
Tractament Tractament de la informació i competència digital
A través dels volcans surt el magma de l’interior de la Terra. Podem representar en una maqueta un volcà per entendre millor com té lloc una erupció volcànica. Material necessari: fang
Segueix els passos: 1. Fes una maqueta d’un volcà amb el fang.
pot de rodet de fotografia
2. Col·loca dins el volcà un pot
bicarbonat
3. Posa al pot tres cullerades
vinagre
de rodet de fotografia. de bicarbonat i després, ràpidament, afegeix-hi una mica de vinagre.
4. Observa què passa.
Proposeu als alumnes que, a partir d’un cercador d’Internet, busquin informació sobre algun dels volcans següents: el Vesuvi, el Krakatau, l’Etna, el Kilauea o el Kilimanjaro. Feu que recullin les dades sobre les darreres erupcions i les conseqüències que van tenir.
4. Respon les preguntes. a. Què passa quan s’afegeix el vinagre? b. Quins materials representa la barreja del bicarbonat i el vinagre?
5. Com s’anomena el conducte per on puja aquest material? I l’orifici per on surt?
Unitat 4. Experiència
Solucions
Els espais protegits
1. a. Sí que canvien de color, perquè el teixit s’estira per contenir l’aire que hi entra. b. Els pulmons es poden expandir i contraure per permetre l’entrada i la sortida de l’aire.
El Montseny és un espai natural protegit, declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO l’any 1978. Aquest indret, com la resta d’espais naturals protegits, està regulat per unes normes especials per no m almetre la natura.
6. Dissenya un cartell informatiu per penjar al parc, en el qual s’indiquin les normes següents:
2. R. G. Comproveu-ho amb l’esquema de l’aparell respiratori de la pàgina 209.
a. Endueu-vos les deixalles, no les llenceu.
b. No acampeu. c. No feu foc. d. No molesteu els animals, ni arrenqueu les plantes.
e. No sortiu dels camins senyalitzats.
75
•
•
Feu que els alumnes es plantegin per què hi ha persones que viuen a la vora dels volcans tot i el risc que saben que corren. Pregunteulos si hi té a veure el fet que les terres properes als volcans siguin molt més fèrtils que la resta. Plantegeu a les nenes i els nens que durant molt segles les persones han lluitat contra la natura per dominar-la, per controlar-la i per treure’n el màxim partit. Avui dia, força gent és conscient del fet que s’ha anat deteriorant progressivament la natura (s’han contaminat els rius i els mars, s’han expulsat fums contaminants des de les fàbriques, s’han talat boscos sencers per construir carreteres, polígons industrials, etc.) i que ara cal aturar aquestes situacions i emprendre accions per revertir aquests processos.
3. a. La cremada es percep a nivell tàctil a la llengua, i els nervis sensitius porten la informació al sistema nerviós central, que activa la sensació de dolor. b. La pell percep a nivell tàctil la temperatura de l’aigua, molt freda, i els nervis sensitius transmeten la informació al sistema nerviós central, que activa la resposta (tremolar o posar la pell de gallina, per exemple). c. En veure el pastís que t’agrada, s’activa en el sistema nerviós central el desig de menjar i el plaer que comporta i comencem a salivar. 4. a. Quan s’afegeix s’afegeix el vinagre, el bicarbonat fa que bulli i sembla que el volcà entri en erupció. b. Representen la lava. 5. La xemeneia i el cràter, respectivament. 6. R. Ll.
75
5
La matèria i les propietats que té
Programació Objectius •
•
•
•
•
•
•
•
•
Aprendre que tots els cossos estan ormats per matèria i que cada tipus de matèria és una substància dierent. Conèixer les propietats de la matèria, distingint les propietats generals de les característiques. Comprendre que la matèria es pot presentar com a substància pura o com a mescla. Dierenciar entre mescles homogènies i mescles heterogènies. Conèixer alguns mètodes de separació de mescles. Saber quins són els canvis d’estat i com tenen lloc. Aprendre què són la temperatura de usió i d’ebullició, i saber que en les substàncies pures són una propietat característica. Saber què són els canvis químics i comprendre com tenen lloc alguns d’aquests canvis. Aprendre a mesurar la massa i el volum d’un cos.
Criteris d’avaluació •
•
•
•
•
•
Sap que tots els cossos estan ormats per matèria i en coneix algunes de les propietats generals i característiques. Sap què és una substància, distingeix entre substàncies pures i mescles, i coneix els tipus de mescles. Sap què són els canvis d’estat i comprèn com passen. Comprèn què són la temperatura de usió i d’ebullició. Sap què són els canvis químics i en coneix algun exemple. Sap interpretar inormació tècnica.
Competències bàsiques A més de la competència en el coneixement i la interacció amb el món ísic, en aquesta unitat es contribueix a desenvolupar les competències de tractament de la inormació i competència digital, les competències artística i cultural, la competència d’autonomia i iniciativa personal, la competència comunicativa lingüística i audiovisual, la competència social i ciutadana i la competència d’aprendre a aprendre.
76A 76 A
Continguts MATÈRIA I ENERGIA La matèria i les propietats que té. Les mescles i les substàncies pures. Canvis d’estat. Canvis químics. Curiositat per comprendre com tenen lloc els canvis de la matèria. Interès per aprendre a er mesuraments precisos de la matèria. •
•
•
•
•
•
L’ENTORN I LA SEVA CONSERVACIÓ Reconeixement de la importància de l’estalvi de combustibles òssils en la lluita contra l’escalament global. •
CONNEXIONS AMB ALTRES ÀREES Lectura comprensiva i interpretació d’esquemes de processos. Mesurament de la massa i el volum d’un cos. Lectura i interpretació d’inormació tècnica. •
•
•
Esquema de la unitat UNITAT 5. LA MATÈRIA I LES PROPIETATS QUE TÉ
Les propietats de la matèria
Les mescles i les substàncies pures
Els canvis d’estat
Aprèn a fer de físic La mesura de masses i volums
Repassa
Els canvis químics
Quin món volem? Els combustibles òssils
Sóc capaç de... Comprendre una inormació tècnica
Recursos i fitxes fotocopiables •
•
•
•
•
•
Activitats Coneixement del medi 5: Unitat 5. Les TIC en el Coneixement del medi 5: Unitat 5. Les competències lingüística i matemàtica des del Coneixement del medi 5: Unitat 5. Reforç: Fitxes 17, 18, 19 i 20. Ampliació: Fitxa 5. Recursos per a l’avaluació: Prova 5 / Test 5. Més recursos. Coneixement del medi 5.
•
Estudi eficaç •
•
Previsió de dificultats •
•
•
100 propostes per millorar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
Motiveu els alumnes perquè relexionin sobre els canvis de la matèria que els envolta, analitzant el seu entorn de manera cientíica i identiicant els conceptes que estudien en la seva activitat quotidiana. Els conceptes que poden comportar més diicultats de comprensió són la dierenciació entre substàncies pures i mescles, i entre mescles homogènies i heterogènies. Repasseu aquests conceptes i poseu-ne orça exemples perquè els nens i les nenes aprenguin a dierenciar-los. Repasseu amb els alumnes els coneixements adquirits en cursos anteriors sobre la matèria i els materials, i assegureu-vos que en comprenen bé la dierència. Recordeu-los, a més, que tot té matèria, també els gasos, com l’aire que respirem.
Completar esquemes, activitat 15, pàgina 86. Rellegir i explicar, activitat 20, pàgina 86.
Suggeriment de temporalització Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny
Nota: Durant les dues primeres setmanes del curs escolar podeu recórrer a l’Avaluació inicial inclosa en el quadern de Recursos per a l’avaluació.
76B 76 B
5 Objectius •
•
•
•
La matèria i les propietats que té
Recordar als alumnes què és la matèria i quines són algunes de les característiques característiques que té. Saber que la matèria es pot presentar en estat líquid, sòlid o gasós i recordar les característiques principals de cada estat. Saber que la matèria pot canviar d’un estat a un altre. Presentar als alumnes els continguts de la unitat.
Programa de lectura de la imatge Observeu la imatge i proposeu-los que expliquin si n’han vist mai cap de semblant. Demaneu-los on, probablement serà en alguna pel·lícula, i eu que ubiquin en quin país o en quin continent se situava.
Suggeriments didàctics Per començar Abans de respondre les preguntes de l’apartat Què hi veus? , demaneu als alumnes que diguin en veu alta el nom d’ob jectes o éssers que compleixin les característiques següents: – Objectes que pesin molt i objectes molt lleugers. – Objectes que ocupin molt espai i d’altres amb poc volum. – Objectes el volum dels quals pot variar, i esmentar en quines circumstàncies ho an. Per explicar La separació de l’or de la resta de materials que l’acompanyen es pot er gràcies a la dierent densitat dels elements: l’aigua s’emporta la terra, i l’or, que és més dens, queda al ons del sedàs (atuell per separar les palletes d’or de la sorra, al centre de la imatge). La densitat és un concepte poc intuïtiu per als alumnes. Expliqueu-los que si l’or es diposita al •
•
•
76
Què hi veus? Les persones de la imatge estan buscant or. Com ho an? Quines eines an servir? Saps com s’utilitza un sedàs?
76
Més informació La febre de l’or Al inal del segle XIX, l’anomenada ebre de l’or va recórrer algunes zones dels Estats Units. Va començar a Caliòrnia, quan un granger va trobar una palleta d’or al llit d’un rierol pròxim a la seva granja, i va desencadenar una allau de gairebé 300.000 persones a les ribes del riu. Durant anys es van dedicar a pentinar les sorres obsessionats amb el somni de er-se milionaris, encara que molt pocs ho van aconseguir. La ebre va arribar ins a Sud-àrica, a Austràlia i posteriorment al Yukon, al Canadà, on la recerca d’or va ser més intensa. L’or es presenta en la natura de maneres molt dierents, encara que la més àcil d’observar és als rius, d’on l’ésser humà l’ha extret des de a milers d’anys per mitjà de la tècnica del garbellament. Es tracta
UNITAT
Què en saps? La matèria
Els estats de la matèria
Tots els objectes de l’univers estan ormats per matèria.
La matèria es pot presentar en tres estats dierents: sòlid, líquid i gasós.
Els objectes tenen dues propietats: la massa i el volum.
Els cossos sòlids tenen un volum fix i una forma fixa.
Quin dels dos objectes de la fotografia conté més massa d’aigua?
ons dels sedassos és perquè és més dens que la resta d’elements de la sorra. Poseu-ne un exemple més: si agaem dues galledes semblants i n’omplim una amb aigua i una altra amb palla (o esponges, barres de pa, paper...), quina de les dues és més pesant? No obstant això, tenen el mateix volum. Expliqueulos que la densitat de la galleda d’aigua és més alta que la de la galleda de palla perquè té més massa en el mateix volum.
Els cossos líquids tenen un volum fix, però no tenen una forma fixa. Els gasos no tenen ni volum ni forma fixos. Els cossos poden passar d’un estat a un altre quan canvien de temperatura. Això s’anomena canvi d’estat. Completa la taula. FORMA FIXA Sí
Quin dels objectes de la fotografia té un volum més gran?
No
VOLUM FIX Sí
5
No
Tractament de la informació i competència digital
Sòlid Líquid Gasós
Demaneu-los que cerquin imatges a Internet sobre els buscadors d’or i les seves tècniques i que les portin a classe per posar-les en comú.
Indica un exemple de canvi d’estat que tingui lloc en la natura.
Solucions Què aprendràs? Què és la matèria i quines propietats té. Què és la densitat d’un cos i per a què serveix conèixer-la. Què són les substàncies pures i les mescles, i com se separen els components d’una mescla. Què són els canvis d’estat i quines propietats tenen. Què són les reaccions químiques. Com es mesuren la massa i el volum d’un cos.
Què hi veus? Trituren la roca en bocins que barregen amb aigua i passen pel sedàs, perquè l’aigua s’endugui la sorra i deixi el mineral. Pics, pales, sedàs i recipients per al transport. Es posa a sobre del sedàs la sorra que es vol iltrar, es barreja amb aigua i es va movent perquè l’aigua s’endugui la sorra i el mineral quedi al sedàs. •
•
•
77
Què en saps? Conté més massa d’aigua la gerra que el got: té més quantitat de la mateixa substància. Té més volum la pilota de tennis que la de gol, ja que ocupa un espai més gran. L’estat sòlid presenta una orma i un volum ixos; l’estat líquid no té orma ixa, però el volum sí que és ix; l’estat gasós no té ni orma ni volum ixos. R. M. L’evaporació de l’aigua dels oceans, la usió de la neu per la calor, etc. •
d’aproitar els arrossegaments que an les aigües quan passen per sobre de les pedres de quars i alliberen les palletes d’or que contenen. Posteriorment, els còdols erosionen aquestes palletes, i queden dividides en múltiples i petites partícules que, com que tenen un alt pes especíic, es van dipositant als ons dels salts d’aigua, als rabeigs de les recolzades i en qualsevol lloc on les sorres permetin la iltració d’aquest mineral tan preuat.
•
•
•
77
Les propietats de la matèria Objectius •
•
•
•
Aprendre que tots els cossos de l’univers estan ormats per matèria. Distingir les propietats generals i les característiques de la matèria. Saber què són la massa i el volum d’un cos i aprendre com es mesuren. Comprendre què és la densitat, com es calcula i com ens serveix per identiicar dierents substàncies.
Suggeriments didàctics Per començar Expliqueu als alumnes que els gasos també estan ormats per matèria, però un tipus de matèria que tendeix a expandir-se i a ocupar el màxim espai possible, per això les substàncies gasoses tenen molt poca densitat. Per comprovar de quina manera s’expandeixen els gasos n’hi ha prou de polvoritzar un ambientador en una habitació i observar com s’omple tota del perum. Repasseu amb els nens i les nenes la dierència entre massa i pes. Recordeu-los que la massa, que és la quantitat de matèria que conté un cos, no varia, però que el pes, que és la orça amb què és atret per la Terra, sí que pot variar. Poseu-los l’exemple següent: si ens pesem quan som a la vora del mar, pesem més que si ho em al cim d’una muntanya, però ha canviat la nostra massa? Expliqueu als alumnes que, quan pesem un objecte en una balança, el que estem ent en realitat és comparar la quantitat de massa que conté amb la d’un patró ix, en aquest cas els pesos.
1. Matèria, cossos i substàncies Tots els objectes que ormen part de l’univers, com un llibre, un peix o una roca, són cossos. Així, la Terra, per exemple, és un cos que està ormat per un gran nombre de cossos. Tots els cossos estan fets de matèria . Però hi ha molts tipus de matèria. Les medalles olímpiques, per exemple, es an amb tres tipus dierents de matèria: or, plata i bronze. Cada tipus de matèria és una substància dierent. q La matèria està ormada per unes partícules petitíssimes anomenades àtoms. Hi ha més de cent tipus d’àtoms que, en combinar-se els uns amb els altres, ormen totes les substàncies de l’univers. Cada substància està ormada per la mateixa combinació d’àtoms, dierent de la d’altres substàncies.
q Medalles d’or, plata i bronze. Cada medalla és un cos. L’or, la plata i el bronze són substàncies dierents.
2. Les propietats de la matèria La matèria té dues classes de propietats: Les propietats generals són comunes a tot el que està et de matèria. Per exemple, la massa, el volum i la temperatura. Les propietats característiques són les que varien d’unes substàncies a unes altres i ens permeten distingir-les. Per exemple, el color, la transparència, la duresa o la densitat.
•
3. La massa i el volum La massa és la quantitat de matèria que té un cos. Es mesura en quilograms o grams. Un quilogram conté mil grams. Per esbrinar la massa d’un cos s’utilitza la balança. La balança compara la massa del cos amb la massa dels pesos. w
w Balança. El tomàquet té la mateixa massa que els pesos que hi ha a l’altre balançó.
El volum és l’espai que ocupa un cos. Se sol mesurar en litres o en mil·lilitres. El mil·lilitre també equival al centímetre cúbic. Per mesurar el volum es an servir recipients transparents amb les mesures marcades. e àtom – atom balança – balance densitat – density matèria – matter
e Recipients per mesurar el volum de líquids. Aquests recipients tenen marques que indiquen el volum.
•
•
78
78
Més informació Per què volen els globus El 1783 els germans Montgolier van dur a terme els primers experiments amb globus plens d’aire calent. Havien observat que el um ascendia en l’aire i van decidir omplir un globus de paper d’aire i escalar-lo, i van comprovar que, en eecte, el globus ascendia. Llavors van construir un globus més gran i van ser capaços d’elevar-lo amb dos passatgers a bord. En l’actualitat, els globus s’escalen amb cremadors de gas i s’omplen d’una barreja de gasos molt lleugers, per exemple l’heli. Aquests gasos s’expandeixen en escalar-se, de manera que un litre d’aire calent ocupa més espai que un litre d’aire a temperatura ambient.
5 UNITAT
4. La densitat La densitat d’un cos es calcula dividint-ne la massa entre el volum. Per exemple, un centímetre cúbic d’aigua té una massa d’un gram. Per tant, la densitat de l’aigua és d’un gram per centímetre cúbic. En canvi, el mercuri és molt més dens que l’aigua. Un centímetre cúbic de mercuri té una massa de 14 grams. Per tant, la densitat del mercuri és de 14 grams per centímetre cúbic. Això signiica que en un centímetre cúbic de mercuri hi ha 14 vegades més matèria que en un centímetre cúbic d’aigua. La densitat serveix per identiicar substàncies, ja que cada substància té sempre la mateixa densitat si és pura. Per exemple, imagina’t que tens un lingot d’or de 250 centímetres cúbics i 4.250 grams i vols saber si és or pur. En primer lloc, has de mirar en un llibre quina és la densitat de l’or, que és de 19 grams per centímetre cúbic. A continuació, has de calcular la densitat del lingot dividint 4.250 grams entre 250 centímetres cúbics. El resultat és de 17 grams per centímetre cúbic. Per tant, el lingot no és d’or pur. r
Per comprendre Gairebé totes les substàncies són més denses en estat sòlid que en estat líquid. No obstant això, hi ha una excepció: l’aigua és més densa en estat líquid que en el sòlid. Convideu els alumnes a relexionar sobre aquest et i la seva importància per a la vida en el nostre planeta. Què passa quan es congelen rius i mars? Què passaria si l’aigua os més densa en estat sòlid? •
Densitat =
4.250 g = 17g/cm3 250 cm3
r És un lingot d’or pur? La densitat de l’or pur és de 19 grams per centímetre cúbic. El lingot del dibuix no és d’or pur.
Competència d’autonomia i iniciativa personal
5. Per què suren els cossos Quan se submergeix un cos en un líquid, la densitat determina si lotarà o s’enonsarà. Així, quan la densitat d’un cos és menor que la de l’aigua, el cos sura. En canvi, si la densitat és més gran que la de l’aigua, el cos s’enfonsa. La usta és menys densa que l’aigua. Per això, un bloc de usta sura en l’aigua. En canvi, l’acer és més dens, per això un bloc d’acer s’enonsa en l’aigua. Avui dia, la majoria de vaixells es construeixen d’acer. Però no s’enonsen, sinó que suren. La raó d’això és que els vaixells estan plens d’aire, que és molt menys dens que l’aigua. D’aquesta manera, el vaixell en conjunt té una densitat més petita que la de l’aigua i per això hi lota. t
5
t Experiment amb objectes de vidre. El vidre és més dens que l’aigua. Per això les bales s’enonsen. L’ampolla és plena d’aire, que és molt poc dens. Per això sura.
Aproiteu l’apartat 5, Per què suren els cossos , per proposar a les nenes i els nens que, després de llegir l’apartat 4, La densitat, expliquin raonadament per què suren els vaixells, malgrat que estan ets de materials la majoria dels quals són més densos que l’aigua.
Respon 1. Què és una cadira, un cos
Els cossos de l’univers estan ormats per matèria. La matèria té propietats generals, com ara la massa i el volum, i propietats característiques, com ara la densitat.
o una substància? I l’aigua? 2. Què té més massa, un quilogram
de palla o un quilogram de paper? I més volum? Explica per què.
79
Solucions A l’interior del globus l’aire pesa menys que el que hi ha a ora; és a dir, el globus i el gas que conté pesen menys que l’aire red del qual ocupa el lloc, per això ascendeixen. Els alumnes poden comprovar que qualsevol cos suspès en l’aire o surant en un líquid és impulsat cap a dalt si la seva densitat és menor que la de l’aire o el líquid que l’envolta. Proposeu-los que intentin enonsar un globus ple d’aire en una galleda d’aigua; veuran que l’aigua empeny el globus cap amunt amb molta orça. Expliqueu-los que l’eecte és el mateix amb un globus d’aire calent suspès en l’aire. •
Respon 1. Una cadira és un cos i està eta de substàncies dierents. L’aigua és una substància. 2. Els dos tenen la mateixa massa, un quilogram. No obstant això, el quilo de palla té més volum que el de paper. La raó és que el paper té una densitat més gran que la palla, és a dir, té més quantitat de matèria per unitat de volum.
79
Objectius •
•
•
Conèixer les dierències entre substàncies pures i mescles. Saber que les mescles poden ser homogènies o heterogènies. Conèixer alguns dels mètodes que es an servir per separar les dierents substàncies que ormen part d’una mescla.
Les mescles i les substàncies pures
B C A
De vegades parlem d’aire pur. Però per a un cientíic l’aire pur no existeix, ja que l’aire no és una substància pura, sinó una mescla.
1. Les substàncies pures Les substàncies pures són les que estan ormades per un sol tipus de matèria i no es poden separar en altres substàncies per mitjà de mètodes senzills.
y Exemples de substàncies pures. A. Quars. B. Or. C. Mercuri.
Són exemples de substàncies pures l’aigua, l’or, el erro, els dierents tipus de plàstics, la sal, el sucre, els minerals... y A
Suggeriments didàctics Per començar Comenceu a desenvolupar la doble pàgina convidant els alumnes a expressar les seves idees prèvies. Demaneu-los que diguin el nom de substàncies pures i de mescles, i escriviu les respostes que donin a la pissarra, en dues columnes. En acabar, expliqueu-los tots dos conceptes i repasseu la llista. Que hi arien algun canvi? Eliminarien alguna substància de qualsevol de les dues columnes o la canviarien de columna? •
Per explicar A l’hora d’abordar amb els nens i les nenes el tema de la dierència entre substàncies pures i mescles, comenteu-los que en la natura hi ha molt poques substàncies pures, ja que gairebé tot té alguna barreja o impuresa. Poseu-los l’exemple del mineral de quars, que es troba en la natura en colors molt variats. El color d’aquest mineral és degut a les petites impureses d’altres elements i minerals que conté. Hi ha moltes substàncies que a ull nu presenten un aspecte homogeni. Expliqueu als alumnes que sovint és necessari mirar les substàncies amb el microscopi per adonar-se que es tracta de mescles i no de substàncies pures. •
•
80
2. Les mescles
B
Les mescles estan ormades per diverses substàncies pures diferents. Podem distingir dos tipus de mescles: Les mescles heterogènies. En aquestes mescles els components es distingeixen àcilment, com una sopa de ideus o una roca. u Les mescles homogènies o dissolucions. Els components de les mescles homogènies no es distingeixen àcilment, com l’aigua de mar, que està ormada per aigua i sals, o l’aire, que està ormat per la mescla de diversos gasos. i
C
u Exemples de mescles heterogènies. A. Roca. B. Sòl. C. Amanida.
Un tipus especial de mescles són els aliatges. Són mescles homogènies en què una o diverses substàncies són metalls. Alguns exemples d’aliatges són aquests: El bronze. És un aliatge de coure i estany. El resultat és un material dur i resistent.
B
A
C
L’acer. És un aliatge de erro i carboni. Té moltíssims usos en la construcció i en la indústria. La majoria de les substàncies que em servir són mescles. Per exemple, l’aigua és una substància pura, però no se sol trobar realment pura, ja que gairebé sempre duu altres substàncies dissoltes, com ara sals minerals, clor, etc.
i Exemples de mescles homogènies. A. Colònia. B. Aire. C. Bronze.
80
Més informació La destil·lació La destil·lació és una operació que consisteix a separar, normalment mitjançant calor, els dierents components líquids d’una mescla, aproitant les dierents temperatures d’ebullició de cadascuna de les substàncies que componen la mescla. El sistema, que és molt senzill, és el següent: en escalar la mescla, les substàncies que la ormen comencen a evaporar-se en moments dierents i així es poden separar de la resta de components. Una vegada evaporades, es capturen i es rereden per separat, quan ja estan condensades. L’aparell utilitzat per a la destil·lació al laboratori s’anomena alambí o destil·lador. Consta bàsicament d’un recipient on s’emmagatzema la
5 UNITAT
3. La separació de mescles De vegades és necessari separar les dierents substàncies que ormen part d’una mescla. Per aconseguir-ho, hi ha dierents sistemes. Alguns dels més coneguts són els següents:
Poseu-los l’exemple de la llet i de la maionesa i, si podeu, eulos observar una mostra de totes dues substàncies amb el microscopi.
La filtració. Serveix per separar mescles heterogènies d’un sòlid amb un líquid, per exemple, sorra i aigua. Es a passar la mescla per una malla ina o per un paper porós, que reté el sòlid i deixa passar el líquid. També serveix per separar sòlids de mides dierents. o La decantació. S’utilitza per separar mescles heterogènies de substàncies amb densitats dierents. Es deixa reposar la mescla ins que la substància més densa es diposita al ons. Per exemple, l’aigua i l’oli se separen per mitjà d’un embut de decantació, que té una aixeta a l’extrem. a
Per comprendre Observant les imatges de la pàgina 81, demaneu als alumnes que pensin en situacions i tasques quotidianes en què an servir algun mètode de separació de mescles. •
o Estris de cuina. Molts estris que em servir a la cuina serveixen per iltrar.
La separació magnètica. S’usa quan un dels elements de la mescla és de erro i l’altre no. Es a servir un imant, que atreu els elements que són de erro.
Competència comunicativa lingüística i audiovisual
L’evaporació. S’utilitza per separar mescles homogènies. Consisteix a evaporar la part líquida, de manera que les substàncies sòlides es poden recuperar. És el mètode que es a servir a les salines per obtenir la sal que conté l’aigua de mar. Es a entrar l’aigua del mar en grans estanys. Allà l’aigua s’evapora i hi queda la sal.
Hi ha altres mètodes per separar els components d’una mescla, i cada tipus de mescla en té un de més apropiat per er-ho.
La matèria es pot presentar com a substància pura o mescla. Les mescles poden ser heterogènies o homogènies i els components es poden separar per diversos mètodes.
5
a Decantació d’aigua i oli. L’oli és menys dens que l’aigua i queda per sobre seu.
Repasseu les regles d’accentuació amb els alumnes. Demaneu-los que anotin en un ull totes les paraules de l’apartat 3, La separa- ció de mescles , que duen accent. Han d’anotar-les en columnes dierents segons que es tracti de paraules agudes, planes o esdrúixoles. Després, han d’indicar en cada cas la regla per la qual aquestes paraules duen accent.
Respon 3. Defineix substància pura , mescla heterogènia, mescla homogènia i aliatge. 4. Quin mètode de separació faries servir si
volguessis treure els fideus d’una sopa?
aliatge – alloy evaporació – evaporation filtració – iltration mescla – mixture
81
mescla a la qual s’aplica calor, un condensador on es rereden els vapors generats, de manera que quan tornen a l’estat líquid, van a parar a un recipient en el qual emmagatzema el líquid concentrat. Demaneu als alumnes que investiguin productes que es poden obtenir per destil·lació i que en acin una llista. Poseu-la en comú i eu una llista d’aquests productes a la pissarra. •
Solucions Respon 3. Una substància pura és la que està ormada per un sol tipus de matèria i no es pot separar en altres substàncies per mètodes senzills. Una mescla heterogènia és aquella en què se’n poden distingir els components. Una mescla homogènia és aquella en què no se’n poden distingir els components. Un aliatge és una mescla homogènia en què una o diverses substàncies són metalls. 4. Utilitzaria la iltració, ja que la sopa és un líquid del qual volem separar alguns components sòlids.
81
Els canvis d’estat Objectius •
•
•
•
Aprendre què són els canvis d’estat i com tenen lloc. Conèixer els dierents canvis d’estat. Saber què són les temperatures de usió i d’ebullició, i aprendre que en les substàncies pures aquestes tenen lloc a temperatures ixes. Comprendre que mentre té lloc un canvi d’estat en una substància pura, la seva temperatura no varia.
Suggeriments didàctics Per començar Demaneu als alumnes que descriguin els canvis d’estat de la matèria que poden observar a la cambra de bany quan es dutxen amb aigua molt calenta. Demaneu als nens i les nenes que recordin com la lava surt expulsada dels volcans quan hi ha una erupció. En quin estat es troba? Què passa quan surt a la superície? •
•
Per explicar Expliqueu als alumnes que com més substància hi ha, més calor es necessita perquè tingui lloc un canvi d’estat. Es necessita aportar més quantitat de calor per escalar dos litres d’aigua que per escalar-ne mig. •
Per comprendre Els alumnes tendeixen a pensar que és necessari escalar molt l’aigua, ins a l’ebullició, perquè es vaporitzi. Feu amb ells un senzill experiment deixant a l’aula durant diversos dies una galleda amb aigua, si és possible en una inestra on hi toqui el sol. D’aquesta manera comprovaran que la quantitat d’aigua va disminuint cada dia. A l’hora de memoritzar els tipus de canvi d’estat, aciliteu als •
•
82
1. Tipus de canvis d’estat Quan la matèria passa d’un estat a un altre, ha tingut lloc un canvi d’estat. Normalment, els canvis d’estat tenen lloc quan augmenta o disminueix la temperatura. Són els següents: Fusió. És el pas de sòlid a líquid. Té lloc, per exemple, quan es on el glaç. Solidificació. És el pas de líquid a sòlid. Té lloc a la mateixa temperatura que la usió.
s Condensació. El vapor d’aigua es condensa i orma gotetes d’aigua al mirall.
Vaporització. És el pas de líquid a gas. Es pot produir de dues maneres:
– Ebullició. Té lloc d’una manera ràpida, quan s’assoleix una temperatura determinada, que és ixa per a cada substància. És el que passa, per exemple, quan escalem aigua i comença a bullir. – Evaporació. Té lloc lentament i a una temperatura inerior a la d’ebullició. És el que passa amb l’aigua quan la roba estesa s’asseca.
A
B
Condensació. És el pas de gas a líquid. Té lloc, per exemple, quan el vapor d’aigua de la dutxa es condensa al mirall. s Sublimació. És el pas de sòlid a gas sense passar per l’estat líquid. S’observa molt bé en algunes substàncies, com ara el iode o la natalina d Sublimació inversa. És el pas de gas a sòlid sense passar per l’estat líquid. Aquest canvi d’estat també s’observa molt bé en el iode i la natalina. f
d Sublimació del iode. A. El iode és una substància sòlida de color negre. B. Quan se sublima, es transorma en un gas de color porpra.
2. Les temperatures de fusió i ebullició Cada substància pura té una temperatura ixa per passar de sòlid a líquid, que s’anomena temperatura de fusió. La temperatura de usió és una propietat característica de les substàncies. La temperatura de usió de l’aigua és de 0 graus centígrads (s’escriu 0 °C), mentre que la de l’or és de 1.064 °C i la del mercuri, de 39 °C sota zero. La temperatura d’ebullició és la temperatura a la qual una substància entra en ebullició i també és una propietat característica de les substàncies. La temperatura d’ebullició de l’aigua és de 100 °C, mentre que la de l’alcohol és de 78 °C i la de mercuri, de 657 °C.
f Sublimació inversa del iode. El gas de iode passa a sòlid a la part superior del recipient, que es rereda amb glaç.
82
Més informació Curiositats sobre els estats de la matèria
El mercuri és l’únic metall que es troba en estat líquid a temperatura ambient, ja que la resta de metalls es caracteritzen per ser sòlids i durs a aquesta temperatura, i per passar a l’estat líquid necessiten ser escalats ins a temperatures molt altes. L’aigua és l’única substància que es troba en el nostre planeta de manera natural en els tres estats: sòlid, líquid i gasós. Una altra de les seves curiositats és que en estat sòlid és menys densa que l’aigua líquida, de manera que pot surar-hi a sobre. A més de sòlid, líquid i gasós, la matèria es pot trobar en altres estats. D’aquests estats, en la natura només es dóna l’estat de plas-
5 UNITAT
3. Com tenen lloc els canvis d’estat Els canvis d’estat tenen una característica molt interessant: mentre té lloc un canvi d’estat d’una substància pura, la seva temperatura no varia . Així, si posem uns glaçons en un cassó i els comencem a escalar, veurem que la temperatura del glaç va augmentant, des de valors sota zero ins que arriba als 0 °C. Aleshores, el glaç es comença a ondre i tenim una mescla d’aigua i glaç. En aquest moment, tant l’aigua osa com el glaç es queden a 0 °C, i si ho continuem escalant, la temperatura no augmenta, sinó que el glaç es continua onent. Si encara ho continuem escalant, quan ja s’ha os tot el glaç, la temperatura de l’aigua comença a pujar. g Igualment, si tenim aigua bullint a 100 °C i la continuem escalant, l’aigua continua a 100 °C. No n’augmenta la temperatura, sinó que continua bullint i evaporant-se.
condensació – condensation fusió – usion solidificació – solidiication vaporització – vaporization
alumnes algunes pautes, com les del programa d’ESTUDI EFICAÇ que us oerim al Manual per al professorat (pàg. 51 i 52).
Competència social i ciutadana
4. Aplicacions dels canvis d’estat Les persones hem après a aprofitar els canvis d’estat . Alguns exemples de com els utilitzem són els següents: La usió i la solidiicació es an servir per abricar un gran nombre d’objectes. Alguns plàstics i metalls s’escalen ins que es onen i passen a estat líquid. Després s’aboquen en un motlle i es deixen solidiicar. Així s’aconsegueix un objecte amb la orma del motlle. h Als llocs molt reds an servir la solidiicació de l’aigua per construir carreteres. Aboquen l’aigua sobre el sòl perquè solidiiqui i doni lloc a una superície sòlida i plana. Com ja saps, l’evaporació de l’aigua del mar serveix per extraure sal a les salines.
Els canvis d’estat són la usió, la vaporització, la condensació, la solidiicació, la sublimació i la sublimació inversa. Els canvis d’estat en les substàncies pures tenen lloc a una temperatura ixa, que no canvia mentre es produeix el canvi d’estat.
g Pas de glaç a aigua líquida. Mentre té lloc el canvi d’estat, la temperatura no varia. Es manté a 0 °C. Quina temperatura marca cada termòmetre?
h Producció d’objectes de metall. El metall os s’aboca en motlles amb la orma desitjada perquè solidiiqui.
Respon 5. Enumera els canvis d’estat que tindran
lloc si escalfem un glaçó en una cassola fins que la cassola quedi buida. ■ Explica el procés que es duu a terme en cada canvi d’estat de l’aigua.
Il·lustracions 14. El primer termòmetre marca –5 °C, el segon, 0 °C, i el tercer, 4 °C.
el terra d’una habitació? 7. Si escalfem aigua en una cassola, quina
és la temperatura màxima que assolirà? Per què?
ma, en què la matèria és semblant a un gas encara que amb un comportament dierent. Exemples de plasma són la lama i la superície del Sol. Proposeu als alumnes que pensin en coses que estiguin al seu entorn. Demaneu-los que imaginin què passaria si aquestes coses estiguessin en un altre estat. Per exemple, què passaria si l’aigua es trobés en estat sòlid a temperatura ambient?
Al llarg de la història, l’ésser humà ha anat aplicant els seus coneixements cientíics a la seva vida quotidiana, i ha obtingut productes cada vegada més soisticats i enginyosos que es basen en les propietats de la matèria. Poseu aquests exemples: les coles de més ixació es basen en els canvis d’estat de la matèria. Normalment són substàncies que s’apliquen en estat líquid sobre les superícies que es volen unir i que a temperatura ambient passen a l’estat sòlid d’una manera ràpida, i creen unions molt resistents. Demaneu-los que posin altres exemples que il·lustrin aquesta explicació.
Solucions
6. Quin canvi d’estat té lloc quan s’asseca
83
•
5
Respon 5. El primer canvi que té lloc és la usió, el pas de sòlid a líquid, és a dir, de glaç a aigua. Després, en continuar escalant l’aigua líquida, es produiria una vaporització en orma d’ebullició quan l’aigua comencés a bullir. L’ebullició continuaria ins que s’evaporés tota l’aigua del cassó. 6. Quan s’asseca el terra d’una habitació té lloc una vaporització per evaporació. 7. La temperatura màxima d’ebullició de l’aigua és de 100 °C. Perquè s’assoleix una temperatura màxima que ja no se supera.
83
Els canvis químics Objectius •
•
•
•
Aprendre què són els canvis químics. Conèixer què és l’oxidació. Aprendre que una combustió és un tipus especial d’oxidació i saber com té lloc. Comprendre la importància de les reaccions químiques per als éssers vius, així com les aplicacions industrials que tenen.
Suggeriments didàctics Per començar Insistiu en l’observació de la imatge 16 i eu que els nens i les nenes s’adonin que la substància que es orma és dierent de les substàncies originals en color i com en canvien les propietats característiques, i ins i tot l’estat ísic. Comenteu als alumnes que els combustibles són substàncies que contenen molta energia química. Mitjançant una reacció química, en aquest cas una combustió, podem extreure’n l’energia que contenen. Per exemple, quan es crema un tros de usta, aquesta es transorma en um i cendra, però també es desprèn molta energia en orma de calor, que podem utilitzar per escalar l’ambient, per cuinar, etc. Per comprendre Exposeu més exemples de canvis químics que utilitzem per obtenir substàncies noves i productes útils. Per exemple, quan escalem el sucre, aquest es converteix en caramel, que emprem en l’elaboració de molts tipus de dolços. Els derivats del petroli, com tots els plàstics, el cautxú, etc., s’obtenen mitjançant reaccions químiques. El iogurt o el ormatge són productes naturals que també s’obtenen a partir de reaccions químiques. •
•
•
84
combustió – combustion
Els canvis químics també es coneixen amb el nom de reaccions químiques. Aquestes reaccions són habituals en la nostra vida diària.
oxidació – oxidation reacció – reaction
1. Què són els canvis químics Els canvis químics són els canvis en què unes substàncies es transformen en unes altres de diferents. Vegem-ne dos exemples: Si es crema usta, aquesta es transorma en cendres i es desprèn um. j Si deixem un objecte de erro a la intempèrie, es va transormant en òxid de erro. Aquestes reaccions tenen lloc perquè els àtoms que ormen les substàncies, en reaccionar, es combinen d’una manera dierent. Això no passa en els canvis d’estat.
2. L’oxidació L’oxidació és una reacció química molt comuna. Té lloc quan una substància es combina amb l’oxigen. La nova substància que es orma s’anomena òxid. Així, el erro, en oxidar-se, dóna lloc a l’òxid de erro. El erro no és l’única substància que s’oxida. També s’oxiden altres substàncies, com ara l’alumini, el crom, etc.
j Exemple d’una reacció química. En barrejar una dissolució de nitrat de plom, transparent, amb una altra de iodur de potassi, també transparent, es orma una substància sòlida de color groc, el iodur de plom.
3. La combustió La combustió és un tipus especial d’oxidació que té lloc molt ràpidament i en la qual es desprèn molta calor. Les combustions necessiten oxigen i solen produir diòxid de carboni, que va a l’atmosera. Les substàncies que experimenten la combustió reben el nom de combustibles. Aquestes substàncies han tingut molta importància en la història de la humanitat, i encara en tenen. En l’antiguitat s’usaven com a combustible la usta dels arbres i alguns greixos, com ara la cera o els olis vegetals. Més tard es va començar a er servir el carbó i, més recentment, els productes derivats del petroli, com ara la gasolina i el gasoli. k
k Refineria. Les reineries són indústries en què el petroli se sotmet a dierents processos per obtenir combustibles i altres substàncies.
84
Més informació Alquimistes i químics L’alquímia és una antiga pseudociència que unia conceptes de ilosoia amb principis de medicina, astrologia, ísica, metal·lúrgia, misticisme i, ins i tot, art. Des de a uns 2.500 anys moltes de les grans civilitzacions de l’antiguitat han conreat aquest compendi de sabers, des de Mesopotàmia ins a l’Antic Egipte, Pèrsia o Grècia. No obstant això, l’alquímia ha passat a la imaginació popular com la recerca d’un procés que havia d’aconseguir transormar el plom i altres metalls en or, i els alquimistes, com a bojos i al·lucinats que elaboraven remeis miraculosos, verins i pocions per proporcionar la vida eterna. Però personatges tan il·lustres com Isaac Newton o Robert Boyle van practicar l’alquímia als seus laboratoris.
5 4. Les reaccions químiques de la vida
UNITAT A
C
A l’interior dels éssers vius tenen lloc multitud de reaccions químiques. Les més importants són les següents: La fotosíntesi. Per mitjà d’aquesta reacció, les plantes obtenen tots els seus aliments a partir d’aigua, diòxid de carboni i sals minerals. Per dur-la a terme utilitzen l’energia de la llum del Sol i una substància que tenen les plantes, la cloroil·la. l
Coneixement i interacció amb el món físic Plantegeu als alumnes com aecta el nostre entorn la indústria i els residus que genera. Proposeuho com un debat obert on tothom pugui opinar.
B
La respiració cel·lular. Aquesta reacció té lloc a l’interior de les cèl·lules animals i vegetals. Consisteix en una oxidació dels nutrients. Així, els nutrients es combinen amb l’oxigen de l’aire i produeixen diòxid de carboni. Amb aquesta reacció, les cèl·lules aconsegueixen l’energia que contenen els aliments.
Quin món volem? És important que els alumnes entenguin que problemes com el de l’escalament global es poden solucionar amb les polítiques energètiques adequades que adoptin els països del món, però també modiicant els hàbits quotidians de les persones particulars. Remarqueu que ells poden i han d’implicar-se en la reducció del seu propi consum energètic.
5. Les reaccions químiques
en la indústria Hi ha moltes indústries en què es an reaccions químiques. D’aquesta manera, les primeres matèries es transformen en unes altres substàncies diferents i útils, com ara plàstics, detergents, cosmètics, medicaments, ertilitzants, ils, pintures, etc. La indústria química proporciona molts llocs de treball i acilita la nostra vida diària. Ara bé, també pot ser molt contaminant. Per això aquestes empreses han d’extremar les mesures de precaució, per tal d’evitar danyar el medi. Els canvis químics o reaccions químiques són els canvis en què unes substàncies es transormen en unes altres de dierents. Algunes reaccions químiques són l’oxidació, la combustió, la otosíntesi i la respiració cel·lular.
5
l Extracció de la clorofil·la d’una planta. A. Es trituren unes ulles d’espinacs en un morter. B. Es mesclen amb acetona i es deixa reposar. C. Es iltra la mescla.
QUIN MÓN VOLEM? Els combustibles fòssils Els combustibles òssils són el carbó i els derivats del petroli. És molt important mirar d’estalviar al màxim aquests combustibles, per dos motius:
Solucions. Activitat per er en grup. R. Ll.
Aquests combustibles no són renovables, és a dir, s’exhauriran.
Respon 8. Quan encenem una bombeta, té lloc
una reacció química? I quan encenem una espelma? Explica per què. 9. Defineix amb les teves paraules òxid i combustible. 10. Explica per què la fotosíntesi i la respiració
cel·lular són reaccions químiques.
Quan s’utilitzen aquests combustibles s’allibera diòxid de carboni, responsable, en bona part, de l’escalament global.
Solucions
Per parelles, redacteu dos consells concrets per col·laborar en l’estalvi de combustibles fòssils. Poseu-los en comú amb la resta de la classe i elaboreu-ne una llista entre tots.
85
Els alquimistes consideraven que tot el que existeix està ormat per quatre elements: terra, aire, oc i aigua, en combinacions dierents. L’obtenció de substàncies com la pólvora, l’anàlisi i el reinament de minerals, la metal·lúrgia, la tinta, dierents pintures i cosmètics, l’adobatge del cuir, la abricació de ceràmica i vidre, la preparació d’extractes i licors, etc., són deguts a la seva tasca. Amb el pas dels segles l’alquímia es va convertir en l’origen de la química moderna. Moltes de les substàncies, les eines, les reaccions químiques i els processos que encara em ser vir tenen l’origen en els alquimistes i en la seva recerca de la pedra ilosoal.
Respon 8. Quan encenem una bombeta no té lloc una reacció química, ja que les substàncies que la ormen no varien. No obstant això, quan encenem una espelma es produeixen canvis ísics, com la usió de la cera, i químics, ja que el ble i la cera cremen i les substàncies que les ormen es transormen. 9. Un òxid és la substància que es orma quan s’oxiden algunes substàncies, és a dir, quan es combinen amb l’oxigen. Un combustible és una substància que experimenta una combustió, un tipus especial d’oxidació que té lloc molt ràpidament i en la qual es desprèn molta calor. 10. Són reaccions químiques perquè les substàncies que hi intervenen es combinen i es transormen per produir-ne de noves.
85
Activitats Solucions Comprèn 11. Les propietats generals són comunes a tota la matèria, com la massa (quantitat de matèria que conté un cos) i volum (espai que ocupa un cos). Les propietats característiques varien d’una substància a una altra i ens permeten distingir-les: densitat (quantitat de matèria que conté un cos per unitat de volum). 12. Té una densitat de 8 g/cm 3 (48 g entre 6 cm3). 13. a. La massa d’1 cm3 de pirita és 5 g. b. La massa de 250 cm3 de pirita és 1.250 g. 14. Filtració: er passar una mescla per una malla ina que reté els sòlids i permet passar els líquids. Decantació: deixar reposar una mescla ins que la substància més densa es diposita al ons. Separació magnètica: separar mitjançant un imant els elements de erro. Evapora-ció: evaporar la part líquida d’una mescla, de manera que les substàncies sòlides es puguin recuperar. 15. R. G. 16. El punt de usió és la temperatura a la qual una substància passa de l’estat sòlid al líquid. El punt d’ebullició és la temperatura a la qual una substància entra en ebullició i comença a vaporitzar-se. Serveix per saber a quina temperatura passen a l’estat líquid els materials plàstics per abricar objectes, per identiicar substàncies, etc. 17. Oxidació: reacció química que té lloc quan una substància es combina amb l’oxigen. Combustió: oxidació que té lloc molt ràpidament i que desprèn molta calor. 18. En la indústria química s’obtenen detergents, cosmètics, plàstics, medicaments, pintu-
86
Comprèn
Raona
11. Uneix les dues columnes i defineix cadascun dels termes de les columnes. Propietats generals
massa volum
Propietats característiques
19. La densitat del vidre és més gran que la de l’aigua. Explica, llavors, per què una ampolla de vidre flota quan està buida i s’enfonsa quan està plena d’aigua. 20. Observa el que passa quan s’introdueix un objecte de coure en una dissolució de nitrat de plata i digues si penses que ha tingut lloc alguna reacció.
densitat
12. Quina densitat té una bola de 6 centímetres cúbics de volum i una massa de 48 grams? 13. La densitat de la pirita és de 5 grams per centímetre cúbic. Sabent això, respon les preguntes.
▼
a. Quina és la massa d’un centímetre cúbic de pirita? b. Quina és la massa de 250 centímetres cúbics de pirita?
14. Fes una llista dels mètodes de separació de mescles que coneguis i explica en què consisteix cadascun. 15. Copia i completa l’esquema dels canvis d’estat de la matèria.
. . . . . . . . .
. . . . . . . . .
SÒLID
. . . . . . . . .
.........
. . . . . . . . . . . . . . . . . .
Aplica 21. Indica quina foto correspon a una substància pura i quina a una mescla. Explica per què. A
B
. . . . . . . . .
.........
16. Explica què són els punts de fusió i d’ebullició i per a què poden ser útils. 17. Explica què és una oxidació i què és una combustió. Després, explica quina relació hi ha entre totes dues reaccions. 18. Quin tipus de productes s’obtenen en la indústria química? Per què aquestes indústries han d’extremar les mesures de precaució?
roca
mineral
22. Com separaries els components d’una pila amb llimadures de ferro, sal i serradures de fusta?
23. Per fer un flam cal posar els ingredients en una cassola al bany maria, és a dir, dins d’un altre recipient amb aigua, que és el que es posa al foc. Per què creus que es fa així?
86
Més informació Metalls i gasos nobles Els metalls nobles són un grup de metalls caracteritzats per ser inerts, cosa que signiica que no reaccionen químicament amb altres compostos químics (o que hi reaccionen molt poc). Aquesta característica els a molt interessants per a inalitats tecnològiques o en joieria, ja que no es degraden. Això vol dir que no es corroeixen ni s’oxiden, et que els dóna una aparença d’inalterabilitat. Els més coneguts són l’or, la plata i el platí, però hi ha altres elements menys comuns en la natura classiicats com a nobles, com el ruteni, l’osmi, el rodi, l’iridi o el pal·ladi. Com a curiositat, el tercer premi per als guanyadors dels Jocs Olímpics es va establir sota la alsa creença que el bronze (que és un aliatge de coure i estany) era un metall noble.
5 UNITAT
Aprèn a fer de físic
res, etc. Calen precaucions perquè són molt contaminants.
La mesura de masses i volums
Raona 19. R. M. L’ampolla sura perquè està plena d’aire i té menys densitat que l’aigua. 20. Sí: el coure ha canviat de color i aspecte, i s’ha ormat un precipitat sobre la molla.
Els cientíics com ara els ísics i els químics sovint han de mesurar la massa i el volum dels cossos. Per conèixer la massa i el volum d’un cos necessites una balança i un recipient graduat, dels que es an servir al laboratori o a la cuina. Massa d’un cos sòlid Col·loquem el cos sobre la balança i n’anotem la massa.
Massa d’un cos líquid En primer lloc pesem el recipient que arem servir i n’anotem la massa. Després pesem el recipient amb el líquid i n’anotem la massa total. Finalment, a la massa total li restem la massa del recipient.
Volum d’un cos sòlid Posem prou aigua al recipient mesurador per cobrir l’objecte que volem mesurar i n’anotem el volum. Després introduïm l’objecte i anotem el volum que assoleix l’aigua. Finalment, al volum de l’aigua amb l’objecte li restem el de l’aigua sola.
Aplica 21. La oto A és una mescla i la B, una substància pura. En la roca podem distingir diverses substàncies. El mineral de la imatge B està ormat per un sol tipus de substància. 22. Primer separaria el erro amb un imant (magnetisme). Després, separaria les serradures de la sal per decantació, o tirant les dues substàncies a l’aigua (les serradures suren). Després, per evaporació, separaria la sal de l’aigua. 23. Perquè l’aigua entra en ebullició als 100 ° C i la temperatura ja no augmenta, es manté una temperatura constant.
Volum d’un cos líquid Posem el líquid al recipient graduat, observem ins on arriba i n’anotem el volum.
24. Observa les il·lustracions de la pàgina i escriu: a. la massa i el volum del cargol
c. la densitat del líquid
b. la massa i el volum del líquid
d. la densitat del cargol
5
25. Vés a http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/massa_pes/index.htm , i llegeix la definició de la massa d’un cos i de quilogram. Dibuixa una balança i situa-hi les parts que té.
87
Aprèn a fer 24. a. 72 g, 10 cm3. b. 700 g, 50 cm3. c. 7,2 g/cm 3. d. 14 g/ cm3. 25. Activitat TIC. Tractament de la informació i competència digital. R. Ll.
Aprèn a fer de físic Els gasos nobles són l’equivalent als metalls nobles. Es tracta d’un grup d’elements químics amb propietats molt similars: sota condicions normals són gasos inodors, incolors i amb una reactivitat química molt baixa. Els sis gasos nobles que es troben en la natura són l’heli, el neó, l’argó, el criptó, el xenó i el radioactiu radó. El xenó, el neó i l’argó es an servir en la abricació de tubs luorescents, i en algunes cirurgies de l’ull s’empra un làser de criptó.
Objectius Mesurar masses i volums. •
Suggeriments didàctics •
Expliqueu-los la importància d’estar receptiu a l’aprenentatge de tècniques i sistemes de mesura.
Competència d’autonomia i iniciativa personal Feu que valorin i verbalitzin el que han après de manera individual.
87
Repassa Paraules clau de la unitat aliatge àtom canvi d’estat canvi químic combustible condensació decantació densitat ebullició evaporació iltració usió massa matèria mescla mescla heterogènia mescla homogènia òxid oxidació reacció química respiració cel·lular separació magnètica solidiicació sublimació sublimació inversa substància vaporització volum
26. Llegeix el resum.
La matèria La matèria orma tots els cossos de l’univers. Al seu torn, està ormada per àtoms. La matèria té propietats generals, com ara la massa i el volum, i propietats característiques, com ara la densitat. Els cossos poden estar ormats per substàncies pures o per mescles. Aquestes poden ser heterogènies o homogènies.
Els canvis d’estat Els canvis d’estat que poden passar en augmentar la temperatura són la fusió, la vaporització i la sublimació. Els que poden tenir lloc en disminuir la temperatura són la solidificació, la condensació i la sublimació inversa.
Els canvis químics Els canvis químics o reaccions químiques són els processos en què les substàncies es transformen en unes altres de dierents. Algunes de les reaccions químiques més importants són les oxidacions, les combustions, la otosíntesi i la respiració cel·lular.
27. ESTUDI EFICAÇ. Copia l’esquema i completa’l. LA MATÈRIA
té
es presenta com a
propietats
.........
.........
substàncies pures
.........
experimenta canvis
.........
canvis d’estat
.........
heterogènies
28. ESTUDI EFICAÇ. Repassa la unitat i escriu què és el que et resulta més difícil. Demana a un company o una companya que t’ajudi a comprendre-ho.
88
Programa de tolerància Expliqueu als alumnes que el et de poder netejar i reutilitzar les aigües no implica que es puguin embrutar indiscriminadament.
Competència d’aprendre a aprendre La interpretació d’inormació gràica com la que igura en aquesta pàgina és una habilitat important per a l’estudi de les ciències. Els coneixements cientíics se solen representar simbòlicament de manera gràica i tant el et d’aprendre a interpretar-la com a elaborarla ha de ser matèria avaluable.
88
Més informació Com es reconeix un canvi químic Quan té lloc un canvi químic de la matèria es poden detectar alguns senyals que ho indiquen: – Canvi de coloració. – Aparició de sediment o precipitat. – Despreniment de gas, és a dir, sorgeix una nova substància que es presenta en estat gasós a temperatura ambient. – Absorció o alliberament de calor. – Canvis en altres propietats, com l’acidesa, l’olor, l’aparició de propietats òptiques enront de la llum, propietats magnètiques o elèctriques, etc.
5 UNITAT
Comprendre una informació tècnica En aquesta depuradora d’aigua es recullen les aigües residuals per tal de regenerar-les i abocar-les en les millors condicions possibles al riu. A l’estació, l’aigua experimenta diversos processos. 1. L’aigua passa a través d’una reixa, que reté els conta minants sòlids de mida gran.
2. Unes malles més fnes retiren els sòlids més petits.
3. Es passa al desarenador i al desgreixador. Aquí, la sorra es diposita al ons i els greixos pugen a la superície, a causa de la densitat, i totes dues substàncies es retiren.
5. Al reactor biològic, l’aigua es mescla amb aire, perquè els bacteris que hi ha a l’aigua disposin d’oxigen en abundància i s’alimentin de les restes. En er la respiració cel·lular, transormen moltes restes en diòxid de carboni, que surt a l’atmosera.
7. L’aigua que surt del decantador secundari ja es pot utilitzar per al reg o es pot abocar als rius o al mar.
ràn c
l e o T
i a
6. Als decantadors secundaris es dipositen al ons els bacteris, i gairebé totes les substàncies contaminants que encara conté l’aigua.
29. Esbrina què són les aigües residuals. Per què han de passar per l’estació depuradora? 30. Les aigües residuals són una mescla. Quins processos de separació de mescles surten en el text? 31. En quin dels passos té lloc una reacció química? 32. Com que l’aigua es neteja en depuradores, creus que la podem embrutar tant com vulguem? Explica com podem fer un ús correcte de l’aigua a casa nostra.
89
Programa d’ESTUDI EFICAÇ En acabar la unitat, demaneu als alumnes que completin una taula com aquesta: UNITAT 5: La matèria i les propietats que té El que he après... El que he après a fer... La matèria i les propietats que té Les mescles i les substàncies pures Els canvis d’estat Els canvis químics
En aquest cas, eu que segueixin, amb l’ajuda dels textos, el camí que recorren les aigües residuals des que arriben a la planta ins que són retornades al riu. Demaneu-los que assenyalin amb letxes aquest camí.
Solucions
4. Al decantador primari, les partícules molt fnes van caient al ons a causa de la densitat i es retiren. 8. Les restes que s’extreuen del ons de tots els dipòsits ormen els llots. Els llots se sotmeten a uns altres tractaments per descontaminar-los i poder-los utilitzar com a ertilitzants en l’agricultura.
5
Estudi eficaç 27. La matèria té propietats generals i característiques; es presenta com a substància pura o en orma de mescla, que poden ser homogènies o heterogènies. La matèria experimenta canvis d’estat i canvis químics. 28. R. Ll. Utilitzeu aquesta activitat per comprovar si els alumnes han assimilat correctament els conceptes importants de la unitat i valorar quins d’aquests conceptes presenten més diicultat i, per tant, cal repassar. Sóc capaç de... 29. Les aigües residuals són un tipus d’aigua que està contaminada amb substàncies ecals i orina, procedents de deixalles orgàniques humanes o animals, normalment dels desguassos i les cisternes de les cases. Han de passar per la depuradora per ser regenerades i retornades a les lleres naturals, és a dir, als rius. 30. En primer lloc, la iltració per retenir els sòlids contaminants de mida gran. Després, una nova iltració amb malles més ines per retirar els sòlids més petits. A continuació se separen els greixos i les sorres per decantació. La decantació es torna a er servir perquè els bacteris i totes les substàncies contaminants es dipositin al ons. 31. Al pas 8, en el tractament dels llots. 32. R. Ll.
89
6
Les forces i el moviment
Programació Objectius •
•
•
•
•
•
•
Aprendre que les forces són les causants que els cossos es comencin a moure i que s’aturin. Comprendre com actua la força de fregament sobre els cossos en moviment. Saber que la velocitat ens indica la rapidesa amb què es mou un cos. Comprendre com actua la força de la gravetat sobre els cossos. Conèixer les màquines simples i com funcionen. Fer experiments i resoldre alguns problemes amb màquines simples, com ara la palanca. Comprendre la importància de l’ús del cinturó de seguretat quan ens desplacem en cotxe.
Criteris d’avaluació •
•
•
•
•
•
Sap que les forces són les causants que els cossos es comencin a moure i que s’aturin. Sap què és la velocitat i comprèn com augmenta o disminueix. Comprèn com actuen sobre els cossos la força de fregament i la força de la gravetat. Coneix i explica el funcionament d’algunes màquines simples. Sap resoldre problemes relacionats amb màquines simples. Comprèn la importància d’usar el cinturó de seguretat en viatjar en cotxe.
Competències bàsiques A més de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, en aquesta unitat es contribueix a desenvolupar la competència social i ciutadana, la competència matemàtica i la competència comunicativa lingüística i audiovisual.
90A
Continguts MATÈRIA I ENERGIA El moviment i la velocitat. La força de la gravetat i el moviment. Les màquines simples. Curiositat per comprendre de quina manera actuen les diferents forces sobre els cossos. Interès per observar les màquines del seu entorn i comprendre’n el funcionament. •
•
•
•
•
CONNEXIONS AMB ALTRES ÀREES Lectura comprensiva i interpretació d’esquemes de processos. Comparació de la velocitat de dos vehicles. Resolució de problemes sobre màquines simples. Responsabilitat i interès per la nostra seguretat en viatjar en un automòbil. •
•
•
•
Esquema de la unitat UNITAT 6. LES FORCES I EL MOVIMENT
El moviment i la velocitat
La força de la gravetat i el moviment
Aprèn a fer de físic Un experiment amb forces
Repassa
Les màquines simples
Quin món volem? No t’oblidis del cinturó!
Sóc capaç de... Resoldre problemes sobre màquines simples
Recursos i fitxes fotocopiables •
•
•
•
•
•
Activitats Coneixement del medi 5: Unitat 6. Les TIC en el Coneixement del medi 5: Unitat 6. Les competències lingüística i matemàtica des del Coneixement del medi 5: Unitat 6. Reforç: Fitxes 21, 22 i 23. Ampliació: Fitxa 6. Recursos per a l’avaluació: Prova 6 / Test 6. Més recursos. Coneixement del medi 5.
•
Estudi eficaç •
•
Previsió de dificultats •
•
100 propostes per millorar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
Molts alumnes tendeixen a pensar que si un cos no està en moviment vol dir que no hi està actuant cap força a sobre. Remarqueu el fet que sobre un cos en repòs actuen forces constantment, per exemple la de la gravetat, i que no necessàriament una força ha de canviar l’estat de moviment d’un cos. És possible que els alumnes no identifiquin com a màquines un balancí, una rampa o una roda, i que pensin que només ho són els aparells formats per molts elements, és a dir, les màquines compostes. Insistiu en la definició del terme i recordeu-los que una màquina és tot allò, per senzill que sigui, que ens serveix per dur a terme una tasca amb menys esforç.
Completar esquemes; activitat 22, pàgina 100. Rellegir i explicar; activitat 23, pàgina 100.
Suggeriment de temporalització Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny
Nota: Durant les dues primeres setmanes del curs escolar podeu recórrer a l’Avaluació inicial inclosa en el quadern de Recursos per a l’avaluació.
90B
6
Les forces i el moviment
Objectius •
•
•
•
Recordar als alumnes els efectes que les forces poden exercir sobre els cossos. Aprendre que les forces poden ser d’atracció i de repulsió. Saber que les màquines serveixen per estalviar-nos temps i esforç, i que necessiten energia per funcionar. Presentar als alumnes els continguts de la unitat.
Suggeriments didàctics Per començar Convideu els alumnes a observar la fotografia i a valorar si el surfista fa gaire esforç i si va ràpid o a poc a poc i per què els sembla que és així. Feu-los adonar de la presència del vent i de les onades en aquesta situació. •
Per explicar Expliqueu als nens i les nenes que, encara que solem entendre per màquines els mecanismes i els aparells complexos, les màquines simples són la base de tots aquests altres. Per exemple, gairebé totes les màquines disposen de rodes i engranatges basats en la roda, una màquina simple. Convideu els alumnes a observar el seu entorn i a identificar-hi la presència de les màquines simples. Els rebaixos de les vorades de les voreres o les rampes són màquines. Pregunteu-los quina utilitat creuen que tenen. En aquesta unitat els alumnes coneixeran tan sols la politja i no el polispast, és a dir, la combinació de politges. Si ho creieu convenient, comenteulos que la politja serveix per canviar el sentit de la força que s’exerceix, però que per reduir la força que es necessita cal fer servir una combinació de politges. •
Què hi veus? Quines forces fan que la taula avanci? Com aconsegueix l’esportista mantenir-se en equilibri? Coneixes màquines que funcionin amb la força del vent? Quines?
90
•
•
90
Més informació Les quatre interaccions o forces de l’univers La física moderna diu que hi ha quatre interaccions fonamentals en l’univers. Totes són forces a distància. Aquestes interaccions són, per ordre decreixent d’intensitat: interacció nuclear forta, interacció electromagnètica, interacció nuclear feble i interacció gravitatòria. De les quatre interaccions, les dues nuclears només tenen efecte a distàncies molt petites. Les altres dues són interaccions de llarg abast. Les forces també tenen un efecte estàtic. Les forces poden produir canvis en la velocitat dels cossos o deformacions en la seva superfície. Aquesta mena de forces són anomenades efectes dinàmics de deformació.
UNITAT
Què en saps? Les forces
Les màquines
Les forces provoquen diferents efectes sobre els cossos:
Les màquines són objectes que fem servir per estalviar temps o esforç quan fem diferents feines. Les màquines necessiten energia per funcionar. Utilitzen diversos t ipus d’energia, com l’energia de les persones, l’energia elèctrica o la del combustible. Les màquines simples són les que tenen poques peces. Les màquines compostes estan formades per diversos elements. Són exemples de màquines simples la roda, el pla inclinat i la palanca, i de màquines compostes, un rellotge i una calculadora.
Fan que es moguin.
Fan que s’aturin.
Fan que es deformin.
Fan que es trenquin.
Les forces poden actuar per contacte, com quan es colpeja una pilota amb un bat, o a distància, com passa quan un imant atreu un objecte de ferro que n’està separat. Hi ha forces que són d’atracció, com en el cas de l’imant i l’objecte de ferro, i n’hi ha que són de repulsió, com la força que exercim amb la bota sobre una pilota de futbol. Posa exemples de forces que actuïn per contacte i de forces que actuïn a distància. Posa exemples de forces d’atracció i de forces de repulsió. Observa la seqüència i descriu el que passa en cada vinyeta. Utilitza algunes de les paraules següents:
aturat – força – contacte – es comença a moure moviment – disminueix la velocitat A
B
C
6
Competència social i ciutadana Aprofiteu l’ocasió per parlar de les màquines que s’utilitzaven en l’antiguitat, com ara els molins, els carros, els vaixells, l’arada... Demaneu als nens i les nenes que redactin un breu informe sobre aquestes màquines, amb quins tipus d’energia es movien o quina utilitat tenien.
Indica quines màquines surten en les imatges i quina energia fan servir per funcionar. A
C
Solucions B
Què hi veus? Les forces que fan que la taula avanci són la del vent i la del corrent de l’aigua amb les onades. Compensant amb el seu pes la inclinació que el vent provoca en la vela. R. M. Molins per moldre o per generar electricitat. •
Què aprendràs? Per què es mouen els cossos i per què s’aturen.
•
Quins efectes tenen les forces en els moviments. Què és la velocitat i com es calcula la velocitat d’un cos.
•
Què és la força de gravetat i com afecta el moviment. Quines són les màquines simples més importants. Com es fa un experiment amb forces.
91
Què en saps? R. M. Forces que actuïn per contacte són una empenta, un cop de martell, tancar una porta... A distància, la de la gravetat i la dels imants, per exemple. La de la gravetat o la dels imants quan atrauen un objecte de ferro són forces d’atracció. La força de repulsió és quan s’aproximen pols iguals. A: la pilota està aturada.Empesa per una força de contacte, es comença a moure; B: es continua movent perquè cap força l’atura; C: el porter exerceix una força sobre la pilota i l’atura. A: un reproductor d’MP3; funciona amb electricitat. B: una grapadora; funciona amb l’energia de les persones. C: un molí; utilitza l’energia del vent. •
•
Però les forces poden produir un altre efecte anomenat estàtic, que impedeix que els cossos puguin variar de velocitat. Així, si estaven aturats, continuaran aturats. Això és molt important en arquitectura i enginyeria, ja que és el que explica que els edificis i els ponts no caiguin.
•
•
91
El moviment i la velocitat Objectius
1. Per què es mouen els cossos
Aprendre que les forces són les causants que els objectes es comencin a moure, s’aturin o canviïn de direcció. Comprendre com actua la força de fregament. Saber què és la velocitat i comprendre de quina manera les forces hi influeixen.
Per a tots és evident que un cos que està aturat no es començarà a moure si no és que una força hi actua a sobre i el posa en moviment . Així, en un partit de futbol, la pilota no es comença a moure fins que no li donen un cop de peu.
Suggeriments didàctics
De vegades hi ha forces actuant sobre un objecte però aquest no es mou. Això passa, per exemple, quan dues persones fan força en dues direccions oposades en el joc d’estirar la corda. w
•
•
•
Per començar Abans de començar a llegir els apartats, assegureu-vos que els alumnes recorden com actuen les forces, per contacte i a distància, i poseu-ne alguns exemples. Si us és possible, feu-los observar com uns clips, o qualsevol altre objecte petit i metàl·lic, es desplacen per la força magnètica d’un imant sense que aquest els toqui.
D’altra banda, si un cos s’està movent, es continuarà movent en línia recta encara que res no l’empenyi, fins que una altra força faci que s’aturi o que canviï de direcció q. És a dir, la pilota que s’està movent pel camp de futbol continua movent-se encara que no hi hagi cap força que la faci moure. I continuarà movent-se fins que alguna força no la faci aturar. Per exemple, fins que el porter faci força amb les seves mans en direcció contrària al moviment.
q La bola es mou en línia recta, encara que res ni ningú no l’empenyi.
•
Per explicar Posem un exemple gràfic de la força de fregament sobre la velocitat dels cossos, parleu als alumnes del paracaigudes, que a causa del fregament amb l’aire és capaç de frenar la caiguda dels objectes. Els nens i les nenes poden pensar que quan un objecte es mou és perquè una força hi actua a sobre. Expliqueu-los que quan un cos es troba en moviment la seva tendència és romandre en moviment si res no l’atura, i poseu-los l’exemple d’un disc d’hoquei: el disc llisca a molta velocitat sobre el gel, i si finalment s’acaba aturant és a causa de la força de fregament que hi exerceix el gel. Observant la il·lustració 3, comenteu que l’única força que actua sobre el patinador és la de fregament, que fa que es vagi aturant a poc a poc. •
•
•
92
2. La força de fregament Segons el que hem dit en l’apartat anterior, sembla que una pilota de futbol no s’aturaria mai si no la parés un jugador. Ara bé, segur que has vist que una pilota, encara que ningú no la pari, s’acaba aturant. Això passa perquè hi ha una força que la va frenant fins que s’atura: la força de fregament.
w La corda no es mou, ja que els dos equips fan la mateixa força i en direccions oposades.
La força de fregament és una força que apareix quan un cos es mou. La direcció d’aquesta força sempre és contrària al moviment. e És deguda al fregament amb el terra i també a la resistència que ofereixen l’aire o l’aigua . Els cotxes esportius tenen una forma que fa disminuir el fregament amb l’aire. De la mateixa manera, la forma de les llanxes mira d’evitar el fregament amb l’aigua. En l’espai exterior no hi ha aire i, per tant, no hi ha fregament. Per això, els satèl·lits artificials i altres naus, quan són a l’espai, es desplacen sense haver de gastar combustible.
força de fregament
moviment
e La força de fregament fa que el patinador vagi més lent i que arribi a aturar-se.
92
Altres activitats Velocitat a pedals Tots els objectes ofereixen resistència al lliscament a causa de la força de fregament amb l’aire, amb el terra, etc. Les rodes d’una bicicleta freguen contra el paviment i van frenant la velocitat a la qual circulem si deixem de pedalejar. Com més gran és la superfície de fregament, més gran és la força que ens frena; per això, amb els pneumàtics ben inflats se circula més de pressa: la superfície de contacte entre el pneumàtic i el terra és més petita, i la força de fregament també ho és. Per aquesta raó, pedalejar ens costa menys esforç amb les rodes ben inflades, i passa el mateix amb els cotxes: amb els pneumàtics inflats correctament consumeixen menys combustible.
6 Figueres
A
100 km/h
600 km Figueres
B
3. La velocitat La velocitat ens indica la rapidesa amb què es mou un cos. Es calcula dividint l’espai que recorre un cos entre el temps que tarda a recórrer-lo. Per exemple, la distància entre Figueres i la Vila joiosa és d’uns 600 quilòmetres. Si un cotxe tarda 6 hores a recórrer aquesta distància, la velocitat al llarg del recorregut haurà estat de 100 quilòmetres per hora (600 : 6 h = 100 km/h). Evidentment, el cotxe no circula tota l’estona a la mateixa velocitat; hi ha uns moments en què circularà a més velocitat i uns altres, a menys velocitat. Per saber la velocitat en un moment concret, hem de mirar el velocímetre del cotxe. r
80 km/h
la Vilajoiosa
240 km
r Comparació de la velocitat de dos automòbils. L’automòbil A circula sempre a 100 km/h. L’automòbil B circula tres hores a 80 km/h i unes altres tres hores a 120 km/h. Tots dos recorren els 600 quilòmetres en sis hores. Per tant, la velocitat mitjana a què van en aquest recorregut és de 100 km/h.
Quan un automòbil està aturat, no hi actua a sobre cap força que el faci moure. Perquè es comenci a moure, el motor del cotxe ha d’exercir una força sobre les rodes, per tal que el cotxe acceleri, és a dir, augmenti la velocitat. Quan el cotxe assoleix la velocitat desitjada, ja no ha d’accelerar. En aquest cas, el motor exerceix la força necessària per contrarestar la força de fregament i fer que el cotxe es continuï movent a la mateixa velocitat. Al final, quan es vol aturar el cotxe, n’hi ha prou de deixar de trepitjar l’accelerador. En aquest cas, el motor no exerceix cap força sobre les rodes, i la força de fregament fa que el cotxe vagi disminuint la velocitat fins que s’atura. Si es vol aturar el vehicle més ràpidament, cal accionar el fre. El fre augmenta molt el fregament de les rodes , i això fa que l’automòbil s’aturi molt més ràpidament.
Perquè un cos es comenci a moure o perquè s’aturi, cal exercir-hi una força. La velocitat ens indica la rapidesa amb què es mou un cos.
Per comprendre Assegureu-vos que les nenes i els nens han entès la manera en què actuen algunes forces fent-los les preguntes següents: la força de fregament, actua per contacte o a distància?, i la força de la gravetat?, per què patinen els cotxes sobre la calçada quan ha plogut i el terra està mullat? Competència matemàtica Demaneu als alumnes que calculin la velocitat a què caminen. Per ferho, han de triar un recorregut la longitud del qual coneguin amb exactitud (com ara la pista poliesportiva del centre), caminar a una velocitat normal durant 10 minuts i multiplicar per 6 l’espai que hagin recorregut per saber el que recorrerien en una hora.
força – force moviment – movement
4. El moviment d’un automòbil
6
•
120 km/h
360 km
UNITAT
la Vilajoiosa
velocitat – speed, velocity
Respon 1. Podem dir que sempre
que es mou un cos és perquè una força l’empeny? 2. Defineix la força de
fregament i posa un exemple en què es vegi com actua aquesta força. 3. Si la Laura recorre
Solucions
en bicicleta dotze quilòmetres en una hora, a quina velocitat va? 4. Explica com actua el fre
d’un automòbil.
93
Una manera de comprovar-ho és baixant un turó o una rampa amb la bicicleta de les dues maneres: primer amb els pneumàtics a la pressió adequada i després amb els pneumàtics lleugerament desinflats. Prenent el mateix impuls des de dalt de la rampa, cal anotar el punt on s’atura l’avanç de la bicicleta. Els alumnes podran observar que amb els pneumàtics ben inflats la distància recorreguda és més gran.
Respon 1. No necessàriament; un cos pot estar en moviment sense que cap força l’empenyi, mentre no n’hi intervingui una altra que el freni o l’aturi. 2. La força de fregament apareix quan el cos es mou; s’oposa al moviment i està causada pel fregament amb el terra i per la resistència que ofereixen l’aigua o l’aire. Quan anem en bicicleta i deixem de pedalejar, la velocitat a què anem disminueix a poc a poc a causa d’aquesta força. 3. La velocitat haurà estat de 12 quilòmetres per hora. 4. El fre d’un automòbil funciona emprant la força de fregament per frenar el moviment: les pastilles de fre freguen contra les rodes i fan que s’aturi.
93
La força de la gravetat i el moviment Objectius •
•
Aprendre què és i com actua la força de la gravetat. Comprendre com afecta la força de la gravetat en el moviment dels cossos.
Suggeriments didàctics Per explicar Demaneu als alumnes que es fixin amb atenció en les il·lustracions 5 i 6. Expliqueu-los que en la primera la força de la gravetat actua a favor del moviment i fa que la pilota s’acceleri en el descens, mentre que en el segon dibuix la gravetat actua frenant l’ascensió de la pilota. Feu que s’adonin que en el segon interval es mou menys que en el primer. En observar la il·lustració 7, assenyaleu el fet que la pilota no solament canvia de trajectòria i comença a caure, sinó que, a més, comença disminuint la velocitat fins que inicia la caiguda; és a dir, primer fa que augmenti la velocitat i després, en descendir, fa que torni a augmentar. Després de llegir els tres apartats d’aquesta doble pàgina, convideu els alumnes a elaborar un breu resum dels continguts que s’hi presenten seguint les estratègies del programa d’ESTUDI EFICAÇ que us oferim en el Manual per al professorat (pàg. 14, 15 i 16). •
•
Les forces fan que els cossos es comencin a moure i que s’aturin, però també tenen altres efectes.
1. La força de la gravetat La força de la gravetat és la que fa que els cossos siguin atrets cap a la superfície de la Terra . Per això, quan saltem, tornem a caure en lloc de sortir volant i perdre’ns per l’espai.
El cinturó és l’element que més seguretat aporta als usuaris en cas d’accident. Hi ha altres dispositius, com els frens ABS, els coixins de seguretat o els reposacaps, però l’efectivitat d’aquests està condicionada a l’ús correcte del cinturó. Quan té lloc una collisió, el cos es veu sotmès a una gran força que l’empeny cap endavant. El cinturó impedeix que el
94
força de gravetat velocitat
La força de la gravetat afecta el moviment. Com qualsevol força, pot fer que un cos es comenci a moure i pot fer que s’aturi. Però, a més, pot modificar el moviment d’altres maneres. força de gravetat
2. Amunt i avall Per veure els efectes que té la gravetat en el moviment dels cossos, vegem què passa en un cas molt senzill: algú deixa caure una pilota des d’una certa altura. t
velocitat
t Estudi del moviment d’una pilota que es deixa caure. Com varia la velocitat de la pilota?
Quan es deixa anar la pilota, la força de la gravetat fa que la pilota vagi cap avall . Com que és una força que no s’interromp, fa què la velocitat vagi augmentant contínuament. Com més altura, més velocitat tindrà la pilota quan caigui.
velocitat
Si en lloc de deixar caure la pilota, la tirem cap amunt, el moviment serà diferent. y En llançar-la, exercim una força cap amunt i comuniquem a la pilota una velocitat cap amunt. Però quan deixem anar la pilota, la força de la gravetat comença a frenar-la. Per això, la pilota va perdent velocitat fins que s’atura en el punt més alt. A partir de llavors, la gravetat fa que la pilota es comenci a moure cap avall i que la velocitat vagi augmentant fins que arribi a terra.
força de gravetat velocitat força de gravetat
força de gravetat
força de gravetat
velocitat
•
Quin món volem?
força de gravetat
y Estudi del moviment d’una pilota que es llança cap amunt. Descriu el moviment de la pilota.
94
Altres activitats Avions de paper Per fer aquest experiment es necessiten diferents classes de paper, tisores, guix, un metre per mesurar la distància, uns quants clips i un quadern de notes. Talleu trossos de paper de la mateixa mida i confeccioneu avions senzills i que tinguin el mateix disseny; tots els avions han de ser iguals. Després, llanceu els avions intentant que volin en paral·lel al terra. Quan aterrin, marqueu amb un guix la distància que ha assolit cada avió, mesureu-la i anoteu-la en un full. Repetiu l’experiència amb els diferents tipus d’avió almenys tres vegades. •
•
•
6 UNITAT
6
velocitat velocitat força de gravetat
passatger surti disparat fora del vehicle i evita al màxim que es colpegi contra el volant o el parabrisa. L’ús també és obligatori als seients del darrere. Solucions. Activitat per fer en grup. R. Ll.
velocitat
força de gravetat força de gravetat
velocitat força de gravetat
Programa de tolerància
u Estudi del llançament d’una pilota cap endavant. Com és el moviment de la pilota?
3. Llançaments Un cas més complex és el d’un llançament: què passa si llancem una pilota cap endavant. u Quan llancem una pilota, exercim sobre seu una força i li comuniquem una velocitat cap endavant. Però, al mateix temps, la gravetat hi exerceix una força cap avall, cada vegada amb més velocitat.
gravetat – gravity llançament – throwing
El resultat d’aquests dos moviments, cap endavant i cap avall, és que la pilota es desplaça seguint una trajectòria corba.
Solucions
QUIN MÓN VOLEM?
La gravetat és la força que fa que els cossos siguin atrets per la Terra. Aquesta força frena els objectes que es mouen cap am unt i accelera els que es mouen cap avall.
No t’oblidis del cinturó! Si vas en un cotxe que circula a 100 km/h i frena sobtadament, per exemple perquè xoca contra un obstacle, tu continuaràs movent-te a 100 km/h fins que alguna cosa et freni. Probablement, el seient davanter o el parabrisa del cotxe.
Respon 5. Explica per què la velocitat d’un cos que
cau va augmentant contínuament. 6. Per què quan llancem un cos cap endavant segueix una trajectòria corba? 7. Vés a http://educalia.educared.net/ externs/cosmoc02/c/interface.htm, busca les activitats de forces i practica el llançament de la pilota. Què observes?
Mostreu als alumnes la importància que té que tothom prengui consciència de la seguretat al volant i faci el que cal per evitar riscos innecessaris i accidents.
Entens per què el cinturó de seguretat és imprescindible? ràn c
l e o T
i a
Inventa’t el text d’un anunci de ràdio per promoure l’ús del cinturó de seguretat. Quina creus que és la millor manera per promoure l’ús del cinturó, les campanyes per conscienciar les persones o les multes?
Il·lustracions 5. La velocitat de la pilota va augmentant a mesura que cau. 6. Primer és ascendent i va augmentant de velocitat; després comença a frenar fins que s’atura i comença a descendir, i en la caiguda la velocitat creix a poc a poc. 7. El moviment de la pilota és descendent i descriu una corba en paràbola; la velocitat va augmentant de manera constant mentre que la direcció varia per apropar-se a la vertical.
95
•
•
•
•
Col·loqueu un clip a cadascuna de les ales dels avions, torneu a llançar-los i anoteu els nous resultats. Poseu un clip a la cua dels avions i repetiu de nou els llançaments. Col·loqueu un clip al morro dels avions i repetiu de nou els llançaments. Un cop anotats tots els resultats, pregunteu als alumnes: influeix el tipus de paper en el vol?, de quina manera?, de quin paper està fet l’avió que ha aconseguit una distància més gran?, a què creuen que és degut?, com afecta el vol dels avions el fet que se’ls posin els clips?, influeix el lloc on es col·loquin?
Respon 5. La velocitat augmenta perquè la gravetat és una força que no s’interromp, que no deixa d’actuar sobre el cos, de manera que la velocitat va creixent contínuament a mesura que augmenta el temps de caiguda. 6. Perquè la força que fem en llançar-lo l’impulsa cap endavant. Després, la força de la gravetat fa que es desviï cap a baix. El resultat de l’acció de totes dues forces fa que la trajectòria sigui corba. 7. Activitat TIC. Tractament de la informació i competència digital. R. Ll.
95
Les màquines simples Objectius •
•
Aprendre com són i com funcionen i quina utilitat tenen algunes màquines simples: la roda, la politja i el pla inclinat. Conèixer el funcionament de la palanca i quina utilitat tenen. Distingir entre palanques de primer gènere, de segon gènere i de tercer gènere.
Suggeriments didàctics Per començar Convideu els alumnes a identificar màquines en el seu entorn immediat amb preguntes com aquestes: la maquineta és una màquina?, per què?, i l’esborrador de la pissarra?, quines altres màquines tens a prop en aquest moment?, quina n’és la funció? •
Per explicar Alguns nens i nenes poden confondre la direcció amb el sentit a l’hora de parlar de forces i, en concret, en parlar de la polit ja. Expliqueu-los que, en general, diem que dos objectes es mouen en la mateixa direcció quan es mouen en la mateixa direcció i sentit; per contra, diem que es mouen en direccions oposades quan es mouen en sentits oposats. Poseu-los l’exemple de dos cotxes que circulen per una mateixa via (un carrer d’una sola direcció o sentit o de dues). Feu que els alumnes observin les fletxes que acompanyen les il·lustracions d’aquesta doble pàgina, de manera que s’adonin que no tenen la mateixa longitud. Pregunteu-los què creuen que pot significar la mida de les diferents fletxes i expliqueu-los que simbolitzen la quantitat de força que s’exerceix i la quantitat de la força que s’obté amb l’ús d’aquestes màquines simples. •
•
96
palanca – lever politja – pulley
Les màquines simples més comunes són la roda, la politja, el pla inclinat i la palanca. Aquestes màquines serveixen per modificar les forces.
roda – wheel
A
força
1. La roda La roda és una màquina simple i, també, un component de les màquines compostes. Consisteix en una peça circular que gira al voltant d’un eix .
força força de fregament
Les rodes es fan servir en la majoria de vehicles que es desplacen per terra. S’utilitzen perquè permeten disminuir molt la força de fregament amb el terra. i
2. La politja
força de fregament
B força
força
Una politja és una roda amb un solc pel qual passa una corda. S’utilitza per aixecar objectes pesants. La politja canvia, només amb les mans, la direcció en què caldria aplicar la força per moure un objecte. En el dibuix i s’observa la diferència entre fer servir una politja per aix ecar un objecte i no fer-la servir. En tots dos casos cal exercir la mateixa força, però amb la politja és més fàcil fer-ho.
3. El pla inclinat Un pla inclinat és qualsevol superfície inclinada que salva un desnivell .
C
força
força
força
El pla inclinat ajuda a pujar càrregues perquè s’utilitza menys força de la que caldria si no es fes servir. En canvi, cal fer aquesta força durant un recorregut més llarg. El dibuix i mostra que per pujar el moble amb la politja cal fer molta força. En pujar-lo pel pla inclinat, la força és més petita, però cal fer-la al llarg d’un gran recorregut. Com més petita és la inclinació del pla, menys força cal fer, però s’ha de fer al llarg d’un recorregut més gran.
i A. La roda fa que disminueixi la força de fregament. Per això és més fàcil transportar càrregues. B. La politja permet canviar la direcció de la força . Fa que aixecar objectes sigui més còmode. C. El pla inclinat permet aixecar un objecte . Hem d’utilitzar una força més petita que si aixequéssim l’objecte amb la politja.
96
Altres activitats Observar l’efecte de la força de la gravetat Per observar com la gravetat actua sobre els cossos n’hi ha prou de fer un experiment senzill. Es necessita un cartró dur d’uns 30 cm de llarg per 10 d’ample, una goma elàstica, un cordó de 25 cm de longitud, 3 clips, un got de cartró o de plàstic, unes quantes bales i un full de paper mil·limetrat. •
•
•
Per començar, enganxeu el paper mil·limetrat sobre el cartró. Després, col·loqueu un clip a la vora superior del car tró i un altre a la vora inferior. Subjecteu la goma amb el clip de la vora superior; introduïu el tercer clip per l’extrem lliure de la goma i lligueu el cordó.
6 4. La palanca Una palanca és una màquina simple que, igual que el pla inclinat, permet fer una tasca utilitzant menys força de la que caldria si no es fes servir. La palanca més habitual és una barra rígida i necessita un punt de suport . Cadascuna de les parts que queden als costats del punt de suport s’anomenen braços. En el dibuix o es veu com funciona una palanca. La força que exerceix el braç més curt sobre l’objecte és molt més gran que la que apliquem en el braç més llarg.
UNITAT A
6
Per comprendre Assegureu-vos que els alumnes recorden les principals màquines simples i que són capaços de reconèixer-les en els estris del seu entorn. Treballeu amb les il·lustracions al llarg de tota la doble pàgina. En la número 9 es poden observar tant la força aplicada en cada punt com el recorregut de cada braç de la palanca. Plantegeu a les nenes i els nens preguntes relacionades amb aquestes dades: què passaria si exercíssim la força més a prop del punt de suport?, què passaria si el braç de la palanca on exercim la força fos més llarg? •
força
força
•
5. Tipus de palanques El tipus de palanca que hem estudiat s’anomena de primer gènere. En aquestes palanques el punt de suport és entre la força aplicada i la resistència, que és la força que cal vèncer. En el cas del dibuix, la resistència és el pes de l’objecte que volem aixecar. Les palanques de segon gènere són aquelles en què el punt de suport és en un extrem i a prop seu hi ha la resistència. Un exemple n’és el trencanous, format per dues palanques de segon gènere. a Les palanques de tercer gènere són aquelles en què el punt de suport és en un extrem i a prop seu hi ha la força que apliquem. Aquest tipus de palanca es troba en algunes grues. a
o Funcionament de la palanca. El braç més curt fa un recorregut més petit que el llarg i exerceix més força sobre l’objecte.
A
força força força
B
força força
Les màquines simples, com la roda, la politja, el pla inclinat i la palanca, modifiquen les forces que hi actuen a sobre.
Competència comunicativa lingüística i audiovisual
força
C
Respon 8. Per què els patins tenen rodes? 9. Indica quina oració és la correcta
i explica per què. a. La politja permet aixecar objectes pesants amb una força més petita que si no es fes servir. b. El pla inclinat permet aixecar objectes pesants amb una força més petita que si no es fes servir.
força
força
a Exemples de palanques de primer gènere (A), de segon gènere (B) i de tercer gènere (C) . Digues un exemple més de palanca de cada gènere.
97
•
•
•
•
Passeu la corda pel clip de la vora inferior del cartró per evitar que es mogui. Perforeu el got a prop de la vora superior i lligueu-lo amb la corda, de manera que quedi suspès de la goma. Col·loqueu una bala dins del got i registreu sobre el paper millimetrat la longitud que aconsegueix la goma. Aneu afegint bales d’una en una, i registrant l’allargament de la goma. En acabar, pregunteu als alumnes: com es diu la força exercida per les bales?, quin efecte causa aquesta força?, quina relació hi ha entre la quantitat de bales que posem al got i l’allargament de la goma?
Demaneu als alumnes que escriguin una redacció en què facin servir els noms dels operadors i les màquines que han conegut en aquesta doble pàgina. El tema de la redacció ha de ser El món del futur , un món en què les màquines hagin suplantat totalment les persones en totes les tasques que fan. En què emprarien els homes i les dones el seu temps en un món així? Com durien a terme les activitats quotidianes?
Solucions Respon 8. Els patins tenen rodes per disminuir la superfície de fregament amb el terra i reduir d’aquesta manera la força de fregament. 9. La b: és una força més petita, però durant un recorregut més llarg.
97
Activitats Solucions Comprèn 10. a. La bola A es comença a moure perquè el pal hi exerceix una força a sobre. b. No, la bola es mou perquè res no l’atura. c. La bola s’atura perquè el pal exerceix una força contrària al moviment. 11. R. G. La fletxa verda ha d’apuntar cap a la dreta, la fletxa vermella ha d’apuntar cap a l’esquerra i la fletxa blava ha d’apuntar cap a la dreta. 12. La velocitat és la distància que recorre un cos en un temps determinat. Per calcular-la es divideix la distància recorreguda per un cos pel temps que ha emprat a recórrer-la. 13. La pilota seguirà el trajecte del dibuix A. Es mou cap endavant i alhora cap a baix a més velocitat cada vegada. 14. La roda, que serveix per disminuir la força de fregament; la politja, que serveix per canviar la direcció d’una força; el pla inclinat, que serveix per pujar càrregues amb menys esforç; i la palanca, que permet fer una tasca aplicant una força més petita que la que necessitaríem si no la utilitzéssim. Raona 15. R. M. La pilota tornarà a caure a la mà, ja que quan la llancem ja s’està movent cap endavant, amb nosaltres i amb tot el que hi ha al vagó. 16. Perquè el nostre cos tendeix a continuar movent-se en la mateixa direcció, oposant-se a la nova direcció del cotxe. Aplica 17. L’avió viatjava a 900 km/h (1.800 : 2 = 900 km/h). 18. La B, ja que apunta lleugerament cap a dalt per contrares-
98
Comprèn 10. Observa les vinyetes i respon les preguntes. a. Per què es comença a moure la bola en la vinyeta A? b. Hi ha alguna força que faci que la bola es mogui en la B? c. Per què la bola s’atura en la C?
13. Quin dels tres trajectes deurà seguir la pilota? Descriu com és el moviment. A
B A
C B
C
14. Explica la utilitat que tenen les màquines simples que has vist en aquesta unitat. Raona
11. Copia el dibuix i afegeix una fletxa verda gruixuda per representar la força que exerceix el cavall sobre el carro, una altra de vermella per representar la força de fregament i una fletxa blava fina per representar el moviment.
15. Imagina’t que vas en un vagó de tren amb una pilota a la mà. Si llances la pilota cap amunt, et tornarà a caure a la mà? O caurà més enrere, ja que et vas movent? Per què? 16. Quan anem en cotxe i aquest gira ràpidament en un revolt, ens aixafem co ntra la porta o contra la persona que tenim al costat. Explica per què. Aplica
12. Explica què és la velocitat i com es calcula la velocitat d’un cos.
17. La distància entre Barcelona i Tenerife és d’uns 1.200 km. Quan en Jan hi va anar de vacances, l’avió va tardar dues hores des que es va enlairar a Barcelona fins que va aterrar a Tenerife. A quina velocitat va fer el viatge, l’avió?
98
Més informació Formes aerodinàmiques La força de fregament és la resistència a l’avanç que experimenten els cossos que es mouen a través de l’aire. Aquesta resistència a l’avanç es pot reduir de manera significativa tot fent servir formes aerodinàmiques. Cal tenir en compte que la forma d’un objecte afecta molt la resistència al moviment que hi exerceix l’aire a sobre (poseu l’exemple d’un avió). Per exemple, una esfera o una superfície quadrada obliguen l’aire a canviar de direcció, de manera que frena l’objecte; en canvi, pensem en el perfil dels ocells i les seves línies suaus i apuntades. Un perfil aerodinàmic tot just pertorba l’aire, de manera que oposa menys resistència a l’avanç.
6 UNITAT 18. Quin dels dos arquers és més probable que encerti la diana, el de A o el de B?
19. Un rem és una palanca. De quin gènere és? Descriu com actua.
A
B
Aprèn a fer de físic Un experiment amb forces Els científics, com és el cas dels físics, sovint treballen en grup per experimentar sobre els fenòmens que investiguen. Comproveu com funciona una palanca. 1. Aconseguiu un llistó de fusta de 45 centímetres de longitud, feu-hi una marca al punt central. Després, als braços, feu marques als 10 cm i als 20 cm del centre, tal com es veu en el dibuix.
1
2. Enganxeu gotets de plàstic a les marques dels braços, o subjecteu-los amb xinxetes, i marqueu-los amb nombres, com en la il·lustració.
2
3. Col·loqueu sota la marca del punt central un llapis rodó, que serà el punt de suport. La palanca ha de quedar equilibrada. Si no està equilibrada, moveu una mica el punt de suport fins a aconseguir que ho estigui.
3
20 cm
■
tar la força de la gravetat que fa que la fletxa tendeixi a anar cap a baix. 19. Un rem és una palanca de primer gènere. Té un punt de suport a la vora del rem i serveix per ampliar el moviment, ja que qui rema descriu amb les mans un cercle petit, però l’extrem del rem descriu a l’aigua un cercle molt més gran. És a dir, funciona al revés que les palanques habituals: exerceix una força més petita a l’extrem, però amb un recorregut més gran.
Aprèn a fer de físic 20. Activitat per fer en grup. Dins del got 3 caldria col·locar el mateix nombre de bales, és a dir, quatre. I en el got 4 caldria col·locar-ne menys; si es tractés d’una palanca ideal, caldria posar dues bales, però en aquest cas en podrien caldre tres. En el got 3 caldria posar vuit bales o més. En el got 4 caldria posar quatre bales. R. Ll.
10 cm
20. Per grups, col·loqueu quatre bales iguals al got 2. Quantes bales heu de col·locar al got 3 perquè s’equilibri la palanca? I quantes al 4? ■
6
Ara col·loqueu les quatre bales al got 1 i calculeu quantes n’heu de col·locar al 3 i al 4 per equilibrar la palanca. Poseu en comú les vostres observacions i redacteu un informe de l’experiment. Ha de recollir què heu fet, quins resultats heu obtingut i quina conclusió n’extraieu.
Aprèn a fer de físic 99
Objectius Experimentar amb forces. •
Suggeriments didàctics •
Els cotxes de curses són molt baixos amb la finalitat que l’aire es desplaci a gran velocitat per l’estret espai que hi ha entre la carrosseria i el terra. Això empeny amb força el vehicle cap avall, cosa que millora l’adherència. Aquests cotxes també duen a la part del darrere una peça aerodinàmica en forma d’ala. Recordeu als alumnes que, a més de l’aerodinàmica, també hi ha la hidrodinàmica, quan els cossos es desplacen dins l’aigua o qualsevol altre fluid, i demaneu-los que posin exemples d’objectes i éssers que tinguin formes d’aquest tipus. •
Expliqueu als alumnes la importància de l’experimentació pràctica en la física per comprendre tot el que s’explica.
Competència d’aprendre a aprendre Mostreu als nens i les nenes que la pràctica porta a l’aprenentatge: es pot retenir més informació a partir d’un experiment que a partir d’un text. Pregunteu-los quina mena d’experiments d’aquesta unitat els han permès comprendre el que s’hi explicava.
99
Repassa Paraules clau de la unitat direcció distància força fregament gravetat moviment palanca palanca de primer gènere palanca de segon gènere palanca de tercer gènere pla inclinat politja punt de suport resistència roda temps velocitat
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Sovint, les màquines simples formen part, juntament amb altres operadors i mecanismes, de màquines compostes que utilitzem de manera habitual. Els alumnes han de ser capaços de reconèixerles en aquests objectes. És senzill identificar rodes o plans inclinats formant part d’una gran quantitat d’aparells, però potser comporta una dificultat més gran trobar i reconèixer els diferents tipus de palanques. Proposeu a les nenes i els nens que analitzin diversos objectes i que assenyalin quines màquines simples hi reconeixen i, si es tracta de palanques, en quins punts s’exerceix la força i on està el punt de suport. Podeu partir d’alguns exemples, com ara: un obrellaunes una catapulta unes tenalles un trencanous un carretó unes pinces una grapadora una grua un tallaungles un obreampolles...
100
21. Llegeix el resum..
El moviment Els cossos estan aturats o es mouen en línia recta sense variar la velocitat, fins que una força hi actua a sobre. La força de fregament actua sobre els cossos en moviment i els frena. La velocitat indica la rapidesa amb què es mou un cos. Es calcula dividint l’espai que recorre el cos entre el temps que utilitza. La força de la gravetat fa que augmenti la velocitat dels cossos que cauen i disminueix la dels cossos que es llancen cap amunt.
Les màquines simples Les principals màquines simples són la roda, la politja, el pla inclinat i la palanca. La roda disminueix la força de fregament. La politja canvia la direcció d’una força. La palanca i el pla inclinat permeten aplicar forces més petites que si no es fessin servir.
22. ESTUDI EFICAÇ. Estudia aquests esquemes i explica què passa en cadascun d’ells. A
força de fregament
força
La velocitat es manté.
La velocitat augmenta. B
La velocitat disminueix.
C velocitat
força de gravetat
La pilota puja, s’atura i baixa.
La pilota segueix una trajectòria corba.
23. ESTUDI EFICAÇ. Elabora un mapa conceptual sobre les màquines simples. Ha d’incloure la utilitat que tenen i, en el cas de la palanca, els tipus que n’hi ha.
100
Més informació La gravetat dels planetes del sistema solar Cada planeta del nostre sistema solar té una gravetat diferent, depenent de la massa, que hem de comparar amb la de la Terra per entendre com de lleugers o pesants ens hi sentiríem: La gravetat a Mercuri és de 3,70 m/seg 2. La gravetat a Venus és de 8,87 m/seg 2. La gravetat a la Terra és de 9,80 m/seg 2. La gravetat a Mart és de 3,71 m/seg 2. La gravetat a Júpiter és la més gran, 23,12 m/seg 2. La gravetat a Saturn és de 8,96 m/seg 2. La gravetat a Urà és de 8,69 m/seg 2. La gravetat a Neptú és d’11 m/seg 2. • • • • • • • •
6 UNITAT
Solucions
Resoldre problemes sobre màquines simples
Estudi eficaç 22. En els dos primers dibuixos de l’esquema del ciclista, la força del pedaleig és més gran que la de fregament, de manera que augmenta la velocitat de la bicicleta. En el tercer dibuix, el ciclista només pedaleja per contrarestar la força de fregament i la velocitat es manté. En l’últim dibuix, el ciclista deixa de pedalejar, de manera que la velocitat disminueix. En el segon esquema la pilota és llançada cap a dalt, fins que la força de la gravetat l’atura i la fa caure. En el tercer esquema la pilota és llançada cap endavant, però la trajectòria es torna corba i descendent a causa de la força de la gravetat, que l’atreu. 23. R. G.
Pro ves A
d’engin y Quin dels tres personatges necessitarà fer menys força per moure la roca?
B
Quin dels dos carretons deu ser més fàcil d’aixecar?
A quina de les piràmides han d’enviar els treballadors més forts?
6
C
a
b
24. Resol les proves d’enginy i explica’n la solució. 25. Inventa’t una altra prova d’enginy semblant a aquestes.
101
Programa d’ESTUDI EFICAÇ En acabar la unitat, completeu amb els alumnes una taula com aquesta, o demaneu-los que la completin tots sols.
Sóc capaç de... 24. Haurà de fer més esforç el personatge del dibuix A, ja que és el que té la palanca amb una barra més curta. El més fàcil d’aixecar serà el carretó 1, ja que és el que té la càrrega més a prop del punt de suport. Cal enviar treballadors més forts a la piràmide A, ja que pujar-hi una càrrega requereix un esforç més gran. 25. R. Ll.
UNITAT 6: Les forces i el moviment El que he après... El que he après a fer... El moviment i la velocitat La força de la gravetat i el moviment Les màquines simples
101
7
El relleu de Catalunya
Programació Objectius •
•
• •
• •
• • •
• •
Comprendre que Catalunya és un país amb un relleu molt variat. Conèixer les diferents formes de relleu que podem trobar a Catalunya. Situar en el territori les diferents formes de relleu. Conèixer les aigües superficials de Catalunya: els rius, els llacs, els aiguamolls, els embassaments i els canals. Identificar les xarxes fluvials de Catalunya. Reconèixer els rius, els embassaments, els canals i els aiguamolls de Catalunya. Reconèixer el terreny en un mapa de relleu. Interpretar el gràfic del cabal d’un riu. Aprendre que les persones modifiquen el medi per adequar-lo a les seves necessitats. Comprendre la importància de regular el consum d’aigua. Extraure informació de textos i mapes.
Criteris d’avaluació • • •
• •
Reconeix que Catalunya és un país amb un relleu molt variat. Identifica i situa les diferents formes del relleu català. Localitza les xarxes fluvials, els embassaments, els llacs, els canals i les zones d’aiguamolls. Reconeix el terreny en un mapa de relleu. Coneix les responsabilitats de les persones i de les autoritats en relació amb l’entorn i amb el consum d’aigua.
Continguts L’ENTORN I LA SEVA CONSERVACIÓ Les unitats del relleu de Catalunya. El relleu del nord de Catalunya. El relleu del centre, el sud i el litoral de Catalunya. Els rius de Catalunya. Llacs, embassaments i canals de Catalunya. Elaboració d’esquemes conceptuals. Interès per ubicar el relleu de Catalunya. Lectura i interpretació de textos i mapes. Reconeixement de la importància de respectar la natura i de controlar el consum d’aigua. •
•
•
•
•
•
•
•
•
CONNEXIONS AMB ALTRES ÀREES Ús de tècniques de representació gràfica. Anàlisi d’elements del patrimoni natural de Catalunya. •
Competències bàsiques A més de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, en aquesta unitat es contribueix a desenvolupar la competència comunicativa lingüística i audiovisual, la competència d’autonomia i iniciativa personal i la competència d’aprendre a aprendre.
102A
•
Esquema de la unitat UNITAT 7. EL RELLEU DE CATALUNYA
Les unitats del relleu de Catalunya. Les terres del nord
El relleu del centre, el sud i el litoral de Catalunya
Els rius de Catalunya
Aprèn a fer de geògraf Reconeixement del terreny en un mapa de relleu
Llacs, embassaments i canals de Catalunya
Quin món volem? El respecte per la natura Sóc capaç de... Interpretar el gràfic del cabal d’un riu
Repassa
Recursos i fitxes fotocopiables • • •
• • •
Activitats Coneixement del medi 5 : Unitat 7. Les TIC en el Coneixement del medi 5: Unitat 7. Les competències lingüística i matemàtica des del Coneixement del medi 5 : Unitat 7. Reforç: Fitxes 24, 25, 26 i 27. Ampliació: Fitxa 7. Recursos per a l’avaluació: Prova 7 / Test 7. Més recursos. Coneixement del medi 5.
•
Estudi eficaç •
Previsió de dificultats •
•
100 propostes per millorar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
Procureu que els alumnes entenguin com es representen les diferents formes de relleu en un mapa. Feu que relacionin les diferents formes de relleu d’un indret amb les persones que hi viuen i les activitats que hi duen a terme: en un relleu accidentat, la comunicació és més complicada i les activitats que s’hi poden desenvolupar són més reduïdes. Mostreu-los que les formes de relleu es poden agrupar en grans conjunts (muntanya, plana, costa), però per parlar-ne amb precisió, cal que coneguin un vocabulari específic que els ajudarà a descriure-les (serralada, depressió, altiplà, costa alta, etc.) i els donarà més exactitud a l’hora d’interpretar els mapes.
Situar accidents del relleu i completar un esquema, activitats 19 i 20, pàgina 114.
Suggeriment de temporalització Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny
Nota: Durant les dues primeres setmanes del curs escolar podeu recórrer a l’Avaluació inicial inclosa en el quadern de Recursos per a l’avaluació.
102B
7
El relleu de Catalunya
Objectius •
•
•
•
Mostrar als alumnes una imatge de satèl·lit de Catalunya. Caracteritzar a grans trets el relleu de l’interior i el de la costa. Classificar les comarques en funció del relleu que predomina en cadascuna. Presentar als alumnes els continguts de la unitat.
Programa de lectura de la imatge Observeu la fotografia i demaneu als nens i les nenes quins accidents geogràfics de Catalunya són capaços de reconèixer en aquesta imatge. Feu que, entre tots, en recordin els noms.
Suggeriments didàctics Per començar Abans d’iniciar la lectura de la imatge, repasseu amb els alumnes els límits del territori català i feu-los veure que, en alguns casos, els límits polítics coincideixen amb les fronteres geogràfiques (rius, muntanyes, etc.). Demaneu als nens i les nenes que parlin de les característiques de relleu de la seva comarca. Poseu en comú la informació. •
•
Per explicar Expliqueu als alumnes que el relleu condiciona el tipus de vida que es fa a cada lloc. Plantegeu-los, per exemple, que no és el mateix viure a l’alta muntanya, on hi ha neu uns mesos l’any i, depenent del lloc, fins i tot es poden quedar incomunicats, que viure a la costa, on el clima és més benigne (amb temperatures més suaus) i no acostuma a condicionar tant la vida de les persones. •
102
Què hi veus? A quines parts de Catalunya hi ha les zones més muntanyoses? Localitzes cap zona de plana? I el recorregut d’algun riu o cap delta? Saps el nom de cap muntanya o serralada catalana? I de cap riu? On se situen?
102
Més informació Els Pirineus i la llengua basca Expliqueu als nens i les nenes que el relleu abrupte de la zona pirinenca fa que la comunicació entre els pobles d’aquesta zona i la resta del territori, a banda de les muntanyes, hagi estat força complicat al llarg de la història. Com que no és una zona gaire transitada, sovint ha quedat aïllada dels esdeveniments que es produïen a les zones més properes. Això és el que va passar durant el període de la romanització: la inaccessibilitat del lloc va fer que l’arribada dels romans i la seva influència tardés molt més a fer-se sentir. Les zones de plana van adoptar ràpidament la llengua i els costums dels conqueridors, que van eliminar les llengües que s’hi parlaven anteriorment; en canvi, a la zona
UNITAT
Què en saps? El relleu d’interior El relleu és el conjunt de formes que té la superfície de la Terra. A les zones d’inter ior hi ha muntanyes i planes. Les muntanyes són grans elevacions del terreny. Una serra és un conjunt de muntanyes alineades. Una serralada o sistema muntanyós és un conjunt de serres.
Per comprendre Mostreu als alumnes com les persones canviem el nostre entorn per adaptar-lo a les pròpies necessitats: es fan embassaments, es construeixen carreteres i túnels que travessen muntanyes, s’instal·len molins per aprofitar l’energia del vent, es fan ports esportius i de mercaderies, etc.
D C
•
A
B
Les planes són grans extensions de terreny pla i horitzontal. Els altiplans són planes elevades. Les depressions són planes enfonsades que estan a menys altitud que les terres del voltant. Identifica cadascuna de les formes del relleu assenyalades en aquest dibuix.
El relleu de costa
El relleu i les comarques
Els terrenys que estan en contacte amb el mar formen les costes. A les costes s’identifiquen diferents formes del relleu.
Pel que fa al relleu, a Catalunya hi ha comarques interiors de muntanya, comarques interiors de plana i comarques litorals.
Un cap és un entrant de terra al mar. Una badia és una entrada de mar a la terra; quan és molt gran s’anomena golf, i quan és petita, cala. Una península és un tros de terra que entra cap al mar, envoltat d’aigua per tots els costats menys un, que s’anomena istme. Indica en què s’assemblen i en què es diferencien un cap i una península.
7
Les comarques interiors de muntanya estan situades al nord de Catalunya. Les comarques litorals voregen el mar Mediterrani o hi són molt a prop. Les comarques interiors de plana se situen entre les comarques de muntanya i les litorals. Digues el nom d’una comarca interior de muntanya, una de plana i una de litoral.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Porteu a classe fotografies de canvis que fa l’ésser humà en l’entorn (embassaments, ports, parcs eòlics, canalitzacions de rieres, etc.) i feu que els alumnes expliquin per què es fa cadascuna d’aquestes adaptacions i com influeix en l’entorn. Podeu debatre les diferents opinions que sorgeixin.
Què aprendràs? Com és el relleu de Catalunya. Quines són les grans unitats del relleu de Catalunya. Quines són les xarxes fluvials, els embassaments, els llacs i els canals de Catalunya. Com s’aprofita l’aigua dels rius. Com es reconeix el relleu d’un mapa.
103
Solucions Què hi veus? Al nord, els Pirineus. Per exemple, el pla de Lleida i el d’Urgell, a l’oest. L’Ebre, al sud. R. Ll. •
•
dels Pirineus es va conservar la llengua preromana, emparentada amb el basc, que encara podem trobar en els topònims com Urús, Das, Urtx, Esterri, Suert, Montiberri... Cal tenir en compte que la dificultat de desplaçar-se per aquell terreny unida a l’aferrissada defensa dels pobladors de la zona va convertir aquesta zona dels Pirineus en un bastió de resistència que els romans van tardar molt a poder controlar.
Què en saps? A. altiplà. B. depressió. C. muntanya. D. serra o serralada. Un cap és un entrant de la terra al mar i una península és un tros de terra que entra cap al mar, envoltat d’aigua per tots els costats llevat d’un, que s’anomena istme. R. M. Comarca interior de muntanya: la Cerdanya. Comarca interior de plana: el Bages. Comarca litoral: el Maresme. •
•
•
103
Objectius •
•
•
•
Definir les quatre grans unitats de relleu de Catalunya. Localitzar en un mapa el límits geogràfics de Catalunya i les muntanyes més altes. Caracteritzar les dues subunitats del Pirineu: Pirineu axial i Prepirineu. Situar la serralada Transversal.
Les unitats de relleu de Catalunya. Les terres del nord Pica d'Estats 3.143 m a
Comaloforno 3.033 m
s e
r a l l a P
N u
•
Per comprendre Demaneu als alumnes que facin una llista amb els noms dels llocs on han estat ells i que s’esmenten en aquestes pàgines. Feu que diguin què van fer a cada lloc (excursionisme, esquí, vacances, etc.). A continuació, plantegeu-los que facin una llista amb els noms dels llocs on no han estat, però que els agradaria conèixer. •
104
serra de Cadí serra del s r a s o u e Catllaràs r a e g a t a P g s e e r U d e r
a s e rr
d el
o l L u i
r i u
M o n t s e c
C
a
G a r
r i u
Seg r e
riu L lo
b r e g ó
IÓ SS RE P E PLA D'URGELL s
riu Sió
D
PLA DE LLEIDA
Lleida
riu Corb
r i u d e S e t
S
L A u e r R A A n g E Rconca d ' i u r
de Barberà E R
t S r r a a n s e n t s muntanyes o de Prades M d e
í l o c n a r F
r i u S
an a
r i u
u i r
a l
r s a
e d u i
serra U E de Cardó
R
E
I T L M o
A
R E
D L Ar i u F
o i x
à i a G u i r
r
el Caro 1.447 m r i u d e l a S é n i a
DELTA
R
L
A
r i
u
L
l o
b C r e g
r r a
D
t
E
P
m
R
E
S
E s
S
IÓ
L
e
platja de Pals cap de Begur
punta de Molí
punta de Garbí
a e r r d L i u T o r
DELTA DE LA TORDERA
i n
a
A D DELTA DEL BESÒS A
i
illes Medes
T e r
l e s G a v ar re s
B u i r
altitud – altitude
r r
mapa – map
t
muntanya – mountain ALTURES (en metres)
relleu – relief 2.000
r
cap de Tortosa
r i u
T L I
R ò P e s
d
Norfeu
Girona
Barcelona A R R DELTA DEL LLOBREGAT S E e
M a
O
cap de
golf de Roses
DE L'EMPORDÀ
E A N R O T A A L IT S R L O
a
t
Tarragona
cap de Santes Creus
golf de Sant Jordi
O
n t s e
ES
I
B
g r l A u i
R
L n y C E N T R A t s e PLA DE ALTIPLÀ Sant Llorenç o n S BAGES E M DE LA del Munt R
cap de Salou
alet a
a n
C
R
P
A D a
i r
SEGARRA
a i o n A u i r
Puigsacalm 1.515 m
i e s u i ll e r l e s G
e
n e r
PLA
l A ' l b e r a
s e r r Creus a r i u d e R o d M e s cap de u g a
r iu F l uv ià
s e T r r a r n s a l a v e r d a s a l PLANA DE VIC
a
r
e
s e r r a d e
Puig de Bastiments 2.881 m
r r a r a s e a l l e v r C a r i u T e
r a v
b
r d
•
•
DE LA CERDANYA
P R E P I R I N E
Suggeriments didàctics
Per explicar Demaneu als alumnes que situïn en el mapa els topònims que van apareixent al llarg del text d’aquestes dues pàgines. D’aquesta manera els aniran retenint a la memòria a l’hora que en treballen la localització. Proposeu-los que prenguin nota de totes les paraules referides al relleu, que les busquin al diccionari escolar i que en copiïn el significat. Això els pot ajudar de cara a la comprensió del text i també servir de cara a l’estudi de la unitat.
Se g r e DEPRESSIÓ r i u
port del Comte
o
i r
ANDORRA
serra de del Boumort Sant Gervàs
a ç r o g
a ib R ra e u g
Coma Pedrosa 2.946 m
P I R I N E U
conca e r a u de Tremp o g N u serra i r
a n
ARAGÓ
r e g S e i u r
Per començar Expliqueu als nens i les nenes que el 80 % del territori de Catalunya està ocupat per muntanyes poc o molt altes. Feu que s’adonin que això condiciona la vegetació, la llargària dels rius i l’accessibilitat dels llocs.
F R A N Ç A
massís serra de Beret dels Canals
1.500 1.000
DE L'EBRE
serra, serralada – mountain range
700 500 0
q Mapa del relleu de Catalunya. Observa el quadre de les altures i localitza-hi les muntanyes més altes.
Observa el mapa q. Catalunya es troba al nordest de la península Ibèrica. Limita al nord amb França i Andorra, al sud amb la Comunitat Valenciana, a l’oest amb Aragó i a l’est amb el mar Mediterrani.
1. Les grans unitats del relleu català El relleu de Catalunya s’organitza en quatre grans unitats o parts: el Pirineu, situat al nord del país; la serralada Transversal, la depressió Central i el Sistema Mediterrani. q La major part de la superfície del territori té grans desnivells, amb altituds que van des dels 200 m damunt del nivell del mar fins als 1.000 m. w
entre els 200 m i els 1.000 m menys de 200 m més de 1.000 m
w Gràfic de la superfície del territori de Catalunya segons l’altura.
104
Més informació El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) Expliqueu a les nenes i els nens que el Centre Excursionista de Catalunya és l’entitat excursionista més antiga de Catalunya. Té la seu en una casa del carrer Paradís de Barcelona. Es va constituir a Barcelona l’any 1890, sota la presidència d’Antoni Rubió i Lluch. Des que es va fundar, el CEC ha estat molt interessat a conèixer i defensar el patrimoni natural i cultural de Catalunya i ha promogut, entre d’altres, cursos regulars d’història i literatura catalanes, de geologia, de geografia, de botànica, d’arqueologia i d’espeleologia. Publica un butlletí i diverses revistes, guies i treballs monogràfics sobre temes concrets. Disposa d’una gran biblioteca de llibres de geografia i mapes i d’un immens arxiu fotogràfic.
7 UNITAT
2. El Pirineu El Pirineu català forma part de la gran serralada dels Pirineus, situada al nord de la península Ibèrica. Els Pirineus són fronterers amb França i s’estenen des de l’oceà Atlàntic fins al mar Mediterrani. El Pirineu català té uns 230 quilòmetres dels 435 que tenen els Pirineus. És la unitat de relleu mé s important que hi ha a Catalunya i està dividit en dues subunitats: el Pirineu axial i el Prepirineu. El Pirineu axial n’és l’eix principal. Està format per muntanyes grans i escarpades, amb cims superiors als 3.000 metres d’altitud, com ara la Pica d’Estats , amb 3.143 m, o bé els Besiberris: el Besiberri sud, amb 3.024 m, i el Besiberri nord, amb 3.015 m. e El Prepirineu és un conjunt de serres paral·leles situades al sud del Pirineu axial. Tot i que no arriben a fer els 3.000 m, aquestes muntanyes són elevades, com ara el Pedraforca, amb 2.497 m, o el Boumort, amb 2.077 m. També hi ha la serra del Cadí o la del Montsec, que està dividit en dues grans masses rocoses que divideixen Catalunya d’Aragó a través del congost de Mont-Rebei. r
e El cim del Besiberri nord, al Pirineu axial. Com són les línies de la serralada? I les masses rocoses?
A
3. La serralada Transversal
7
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Proposeu als alumnes que triïn una de les zones de relleu esmentades i que planifiquin quina mena d’activitats s’hi podrien dur a terme en cas que hi anessin. Insistiu que tot el que es faci, sigui en el lloc que sigui, ha de ser respectuós amb l’entorn i segur per a les persones que ho fan.
B
La serralada Transversal enllaça el Pirineu amb la serralada Prelitoral i separa el pla de l’Empordà de la depressió Central. La muntanya més alta d’aquesta unitat de relleu és el Puigsacalm, amb 1.525 m. q
Solucions Catalunya està situada al nord-est peninsular i fa frontera amb França. El relleu de Catalunya és molt variat. Les unitats més importants de relleu són el Pirineu, la serralada Transversal, la depressió Central i el Sistema Mediterrani. El Pirineu està dividit en el Pirineu axial i el Prepirineu.
Il·lustracions 1. Les muntanyes més altes són la Pica d’Estats (3.143 m), el Besiberri Sud (3.024 m) i el Besiberri Nord (3.015 m). No tan altes són el Pedraforca (2.497 m) i el Boumort (2.077 m). 3. Les línies de la serralada estan formades per muntanyes altes i escarpades, amb masses rocoses als cims.
r El congost de Mont-Rebei. A. Paret de Catalunya B. Paret d’Aragó.
Respon 1. Observa el mapa q i escriu:
a. Els territoris amb què limita Catalunya. b. On es localitzen les quatre grans unitats del relleu català. 2. Quina és la diferència més notable entre el Pirineu axial i el Prepirineu?
105
Els seus membres van ser pioners en la pràctica de l’esquí, tant de pista com de fons, i uns quants han aconseguit primeres escalades a cims africans, sud-americans i asiàtics. Demaneu als alumnes que busquin informació a Internet sobre el CEC i les activitats que promou. •
Respon 1. a. Catalunya limita pel nord amb França i Andorra; per l’oest, amb Aragó; pel sud, amb la Comunitat Valenciana i per l’est, amb el mar Mediterrani. b. Les quatre grans unitats del relleu català se situen: al nord, el Pirineu; al nord-est, la serralada Transversal; al centre, la depressió Central; i paral·lel a la costa, el Sistema Mediterrani. 2. El Pirineu axial està format per muntanyes grans i escarpades, amb cims superiors a 3.000 metres d’altitud, mentre que el Prepirineu és un conjunt de serres paral·leles que no arriben als 3.000 metres.
105
Objectius •
•
•
•
Caracteritzar el relleu del centre, el sud i el litoral de Catalunya: depressió Central, Sistema Mediterrani i costes. Situar la depressió Central en les comarques. Diferenciar les parts del Sistema Mediterrani. Distingir les parts de la costa catalana.
Suggeriments didàctics Per començar Porteu un mapa de les comarques de Catalunya a classe, prou gran com per poder-lo pen jar, i feu que hi situïn les parts de relleu que s’anomenen al llarg del text i vegin en quines comarques es localitzen.
El relleu del centre, el sud i el litoral de Catalunya 1. La depressió Central
A
La depressió Central és una zona molt àmplia situada al centre de Catalunya, entre el Prepirineu, la serralada Transversal i la serralada Prelitoral. Tot i que les depressions són extensions planes de terra sense desnivells importants, a Catalunya no és ben bé així. El terreny de la depressió Central no és completament pla, però es diu així pel contrast entre les grans muntanyes del Pirineu i la serralada Litoral. A la depressió Central el relleu és força variat, amb turons, valls, planes i altiplans, i s’hi concentra la major part dels conreus de Catalunya. Hi trobem tres grans superfícies planes: t
B
el pla de Lleida i el pla d’Urgell, a l’oest de Catalunya. l’altiplà de la Segarra i el del Solsonès, al centre. la plana de Vic i el pla del Bages, a l’est.
•
Per explicar Comenteu-los que l’orografia del terreny condiciona les activitats econòmiques: la indústria, la ramaderia, l’agricultura i, en el cas de la costa, la pesca. Expliqueu-los que en una zona muntanyosa és poc lògic posar una fàbrica per la difícil accessibilitat, però que és un lloc ideal per a la ramaderia i per al turisme rural i de muntanya, tan freqüents avui dia. •
Competència comunicativa lingüística i audiovisual Demaneu als alumnes que esbrinin el vocabulari que es fa servir per descriure els diferents estats del mar, com per exemple: temporal, mar en calma, tràngol, maregassa... feu que en facin una llista amb les definicions de cada concepte.
Quin món volem? Els alumnes han d’explicar accions que siguin respectuoses amb la natura per fer a la muntanya. Solucions. R. Ll.
106
2. El Sistema Mediterrani El Sistema Mediterrani està format per les serralades Prelitoral i Litoral, que discorren paral·leles a la costa, la depressió Prelitoral i un conjunt de planes litorals. La serralada Prelitoral s’estén des de les muntanyes de les Guilleries fins als ports de Beseit. Conformen aquesta serralada la serra de Prades, la serra del Montsant, Montserrat i el Montseny, on se situa la muntanya més alta, el Turó de l’Home, amb 1.706 m. t La serralada Litoral s’estén des de les Gavarres fins a la serra del Montsià. La característica principal és que es troba molt a prop del mar. Les muntanyes més importants són el massís del Garraf, la serra de Collserola i el Montnegre. La depressió Prelitoral és una plana allargada que separa la serralada Prelitoral de la serralada Litoral. Les planes litorals són extensions sense desnivells importants, molt a prop de la costa. En destaquen el delta de l’Ebre, el Camp de Tarragona, el Maresme i el pla de l’Empordà.
t Formacions del relleu català. A. El pla de Bages, que forma part de la depressió Central. B. La serra del Montsant , que forma part de la serralada Prelitoral.
QUIN MÓN VOLEM? El respecte per la natura
ràn c
l e o T
i a
Moltes persones anem a la muntanya per gaudir de la natura. No som els únics que ho fem. Per això hem de comportar-nos de manera respectuosa amb la natura i les altres persones que ens hi trobem. Recollir les deixalles que generem i no posar música alta són dues accions de respecte a la natura i els altres. Escriu tres accions més que siguin respectuoses amb la natura.
106
Més recursos Les illes Medes Expliqueu als nens i a les nenes que les illes Medes són un arxipèlag que hi ha davant de la costa del Baix Empordà. Aquestes illes són visibles des de molts llocs de la costa d’aquesta comarca, però la població més propera és l’Estartit. L’arxipèlag està format per la Meda Gran (que fa un quilòmetre de llarg i mig d’ample), la Meda Xica i diversos esculls, com el Tascó Gros, el Tascó Petit i el Cavall Bernat. Està situat a uns 900 metres al sud-oest de la punta Guixera. Des del 1986 és un espai natural marí protegit, ja que té una gran riquesa d’espècies de fauna marina, ornitològica i terrestre. A la Meda Gran hi ha un far que és l’única construcció de tot l’arxipèlag.
ARAGÓ
ANDORRA
s a r e l a l P a r a u e o g N u i r
a n a r ç o g a ib R r a e u g o N r iu
riu Se gre
T e r r i u
costa – coast
r e g S e r i u
delta – delta depressió – depression
r a u e g A n d ' r i u
r iu d e S e t
r i u F r a n c o l í
a a n u r S i r i u
plana – plain
r i u
DELTA DEL BESÒS à i a G u i r
r i u F o i x
DELTA DEL LLOBREGAT
golf de Sant Jordi DELTA
cap de Tortosa
m
3. Les costes La costa catalana fa uns 550 km de llarg i s’estén del nord-est al sud del país. El r elleu és variat i no gaire accidentat, amb trams de costa alta i trams de costa baixa. y A la part nord hi trobem les formacions més abruptes, amb penya-segats, corresponents a la costa alta. Els accidents del relleu més destacables són el cap de Creus i el cap de Begur, el golf de Roses i les illes Medes. Al sud hi trobem platges més extenses, de sorra fina, pròpies de la costa baixa. Les formes del relleu més notables són el cap de Salou i el golf de Sant Jordi. També hi ha trams de costa ocupats pels deltes de rius com el Ter, la Tordera, el Llobregat , el Besòs i l’Ebre, que és el més extens.
D
d
e
r
r
n
i
Programa de tolerància
costa alta
r
costa baixa
DE L'EBRE
COM. d e l a S én i a VALENCIANA
a
e
i
t
a
Solucions. R. M. No arrencar plantes, no destorbar els animals, no trepitjar plantes...
C
DELT A DE LA TORDERA
ò s s B e i u r
M
R IU
E B R E
B
r i u L l o b r e g a t
riu C orb
costa que correspon a un delta
costa molt modificada
A
B
El cap de Creus.
C
Solucions
D
La desembocadura de la Tordera.
El Sistema Mediterrani està format per la serralada Prelitoral i la Litoral, amb tot de serres paral·leles a la costa, i també per la depressió Prelitoral i les planes litorals. La costa catalana té un relleu variat, amb formes pròpies de la costa alta i la baixa.
Extensió de dunes al delta de l’Ebre.
y Les costes de Catalunya i les formes del relleu més importants.
3. Fes un esquema de la depressió
Central i un del Sistema Mediterrani que inclogui: a. On es localitza. b. Com n’és el relleu. c. Les formes del relleu més importants. 4. Observa el mapa y i escriu el nom de
dos accidents del relleu de la costa alta, de dos de la baixa i de dos deltes.
107
La costa del Baix Empordà forma part de la Costa Brava. En aquest tram del litoral català es vivia tradicionalment de la pesca. L’arribada del turisme va fer que poblacions petites i pesqueres com l’Estartit experimentessin un gran creixement que va provocar canvis en la façana marítima i en la manera de viure de la gent. Demaneu als nens i les nenes que busquin informació sobre com es pot gaudir de la biodiversitat de les illes Medes (immersions, vaixells amb fons de vidre per veure el fons del mar, etc.). •
Expliqueu als alumnes que respectar l’entorn no significa únicament no embrutar-lo amb deixalles o amb contaminació acústica. També vol dir ser respectuós amb les plantes, els animals que hi habiten i fins i tot les persones.
Les illes Medes.
Respon La depressió Central és una zona molt àmplia situada al centre de Catalunya, entre els Pirineus, la serralada Transversal i la serralada Prelitoral.
7
r T e r iu
r a r d e T o r iu
ai o n A
UNITAT
r iu F l uv i à
a s e r r a v a G a r e i r
ui r
7
A
r iu M u g a
r iu L l o b r e g ó s
riu Sió
altiplà – plateau
riu Se gre
Respon 3. Depressió Central: a. Centre de Catalunya, entre el Prepirineu, la serralada Transversal i la serralada Prelitoral. b. No és totalment pla, perquè hi ha turons, valls, planes i altiplans. c. pla de Lleida, pla d’Urgell, altiplà de la Segarra i el del Solsonès, plana de Vic i pla del Bages. El Sistema Mediterrani: a. Paral·lel a la línia de la costa. b. Format per les serralades Prelitoral i Litoral, que discorren paral·leles a la costa, la depressió Prelitoral (plana que separa la serralada Prelitoral de la Litoral) i les planes litorals (zones sense desnivells importants). c. Serralada Prelitoral: les Guilleries, ports de Beseit, serra de Prades, serra de Montsant, Montserrat i el Montseny (Turó de l’Home, 1.706 m); serralada Litoral: les Gavarres, serra del Montsià, massís del Garraf, serra de Collserola i el Montnegre; planes litorals: delta de l’Ebre, Camp de Tarragona, Maresme i pla de l’Empordà. 4. R. M. Costa alta: cap de Creus, illes Medes. Costa baixa: cap de Salou, golf de Sant Jordi. Deltes: el del Llobregat i el de l’Ebre.
107
Els rius de Catalunya Objectius •
•
Conèixer la distribució de les xarxes fluvials de Catalunya i caracteritzar els rius de cadascuna. Entendre quins són els factors que influeixen en els rius: relleu i clima.
Suggeriments didàctics Per començar Plantegeu als alumnes que parlin de la sequera. Pregunteulos quines en són les causes i quines les conseqüències. Demaneu-los si coneixen algun lloc on es pateixin les conseqüències de la sequera i feu que expliquin en quins aspectes de la vida quotidiana de les persones i del seu entorn es noten. •
Per explicar •
Si ho creieu oportú, remarqueu la diferència entre riu i afluent i reviseu el concepte de xarxa fluvial. Assegureu-vos que els nens i les nenes tenen clars aquests conceptes. Si ho creieu oportú, demaneu-los que utilitzin el diccionari per fer-ne les definicions. Compareu-les i comenteu-les a classe per assegurar-vos que no s’han limitat a copiar-les, sinó que les han entès.
Per comprendre •
Proposeu als alumnes que facin esquemes sobre cada xarxa fluvial: feu que escriguin el nom de la xarxa i el nom dels principals rius que la formen. Això els ajudarà a memoritzar amb facilitat els rius i a adjudicar-los a la xarxa correponent. Aquest tipus d’exercici estimula la memòria a partir de l’escriptura d’allò que es vol retenir.
108
1. Com són els rius catalans
T L A S R U C
Els rius són corrents continus d’aigua que neixen a les muntanyes per l’acumulació de l’aigua de pluja o del desglaç. Els rius discorren per un llit i s’hi distingeixen altres elements: el curs, o recorregut que fan, el cabal, o quantitat d’aigua que porten, i el règim, o la variació del cabal del riu al llarg de l’any. u
embassament afluent
meandre
Els rius que discorren per Catalunya són força desiguals pel que fa al curs, el cabal i el règim. L’Ebre, que neix fora de Catalunya, i els rius que neixen al Pirineu són els més llargs i cabalosos. Els que neixen a les serralades properes al mar són més curts i de règim irregular, tant poden tenir èpoques de grans crescudes com d’estiatge, és a dir, de cabal molt escàs per la sequera. Només hi ha un riu, la Garona, que desemboca a l’oceà Atlàntic. La resta són afluents d’altres rius o desemboquen al mar Mediterrani.
2. Els factors que influeixen
X I A B S R U C
delta
u El curs d’un riu. A quina part té el cabal més ample? Quina té més pendent?
A
en els rius Per comprendre per què uns rius són llargs i uns altres són curts, per què uns rius són cabalosos i uns altres no, i per què uns tenen un règim regular i uns altres el tenen irregular, cal tenir en compte les característiques del relleu i del clima de les zones per on corren. i La influència del relleu. El relleu influeix en la longitud dels rius i en la velocitat de les aigües. Així, els rius són curts quan neixen en muntanyes que són a prop del mar on desemboquen i són llargs quan en neixen lluny. La influència del clima. El clima influeix en el cabal i el règim dels rius. Els rius que travessen zones plujoses són molt cabalosos i tenen règim regular. En canvi, els que corren només per zones amb clima mediterrani tenen règim irregular, amb una disminució forta del cabal a l’estiu, i crescudes a la tardor i la primavera.
À J T I M S R U C
B
i Influència del relleu i del clima en els rius. A. Riu en el curs alt. B. Riu amb estiatge.
108
Més informació Esports d’aventura Comenteu amb els alumnes que algunes persones han trobat en els esports d’aventura una nova manera de treure partit de les aigües braves dels rius del Pirineu. El ràfting, una activitat lúdica amb molts seguidors avui dia, té en el Noguera Pallaresa un dels seus rius favorits. Altres activitats que es poden dur a terme en aquests rius són l’hidrotrineu (baixar pel riu amb una planxa de plàstic i unes aletes), el piragüisme, l’open kayak (baixar pel riu amb una canoa pneumàtica) i el l’hidrobob (baixar pel riu amb una embarcació pneumàtica que munten, com es tractés si d’un cavall, les quatre o cinc persones que hi naveguen).
i u r
a s e r a l l a P
a ç r o
El riu Ter:
ANDORRA a
Se g r e r i u
V u i
r
u i r
r i u M u g a
r T e r iu
r iu F l uv ià
R
a r e
r iu
a s e r
u
g o N
a
u i r
G
a
e
r
e i r
riu Ll o b r
e g
a i o n A u i r
r i
u
L
l
o b r e g
riu Corb
r a u e g A n d ' u i r
r iu d e S e t
a e r r d T o i r u DELTA DE LA TORDERA
ó s
riu Sió
í l o c n a r F
u r i S
ana
r i u
a t
r iu
u i r
DELTA DEL BESÒS
F o i x
u i r
C
s r a
a l e d
R
I
U
E
golf de Sant Jordi
B
R E
u i
r
r iu l a S
COMUNITAT VALENCIANA
DELTA
é n i
a
M
cap de Tortosa
DE L'EBRE
d e
m
i
DELTA DEL LLOBREGAT
à i a G u i r
a
r
e
Motiveu els alumnes perquè entenguin que les iniciatives personals són molt importants en l’estalvi d’aigua. Demaneu-los quines accions personals poden dur a terme per estalviar aigua. Poseu-les en comú i feu que raonin si són gaire difícils de fer o si és només qüestió de canviar de costums.
curs alt
s ò s e B
anale t a
u g l i A r
Competència d’autonomia i iniciativa personal
T e r
r a v
Se g r r i u
7
i l
g a b i
r e g S e i u r
UNITAT
a r
r a e u g o N
a n
AR AG Ó
7
F R A N Ç A
G a r o n a
i
d
t
e
r
r
a
n
curs mitjà XARXES
FLUVIALS
xarxa Pirineu-Mediterrani escala
0
25
quilòmetres
xarxa mediterrània xarxa de l’Ebre límit de xarxa fluvial
curs baix
o La xarxa fluvial de Catalunya.
3. Els rius i el territori El conjunt dels rius, els afluents i els corrents d’aigua que recullen l’aigua d’una regió fins que desemboca al mar formen una xarxa fluvial. Els rius catalans s’agrupen en tres xarxes fluvials: o La xarxa de l’Ebre està formada pel riu Ebre i els seus afluents catalans. El riu Ebre és el riu més cabalós de Catalunya, neix a la serralada Cantàbrica, al nord de la península Ibèrica, i desemboca al mar Mediterrani formant un gran delta. El riu Segre n’és l’afluent principal, neix al Pirineu i recull les aigües de la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i la Valira, també nascuts al Pirineu. La xarxa Pirineu–Mediterrani està formada per rius que neixen al Pirineu i desemboquen al mar Mediterrani. Hi trobem rius com el Ter, el Llobregat, el Fluvià i la Muga. La xarxa mediterrània està formada pels rius i les rieres que neixen a la serralada Prelitoral i desemboquen directament al mar. Hi trobem rius com la Tordera, el Besòs, el Foix, el Gaià, el Francolí i la Sénia.
Els rius catalans són molt desiguals, depenen de la proximitat al mar, del relleu i del clima. S’agrupen en tres xarxes fluvials: la de l’Ebre, la del Pirineu–Mediterrani i la mediterrània. L’Ebre n’és el riu més llarg i cabalós.
afluent – tributary river cabal – stream flow curs – course règim – river regimen riu – river xarxa fluvial – river system
Solucions Respon 5. Quines diferències hi ha entre
un riu que neix al Pirineu i un altre que neix a la serralada Prelitoral? 6. Observa el mapa o.
a. Quina xarxa és la més extensa? b. Localitza-hi els rius Ter, Foix, Ebre i Noguera Pallaresa. c. Fes una fitxa amb cadascun i escriu-hi la xarxa a què pertanyen, el sistema muntanyós on neix i si és un riu principal o un afluent.
109
Poden consultar algunes adreces per tenir més informació, com per exemple: •
http://www.parcolimpic.com
•
http://www.raftingllavorsi.com
•
http://www.turisnat.com
•
Proposeu-los que entrin en algunes d’aquestes pàgines i consultin en què consisteixen els esports que es poden practicar al riu.
Il·lustracions 7. El cabal més ample és allà on s’ajunta el riu amb l’afluent. La part amb més pendent és just després de l’embassament. Respon 5. El relleu, en aquest cas el pendent de les muntanyes, fa que les aigües del riu baixin més o menys ràpides (al Pirineu o a la serralada Prelitoral, respectivament). També influeix la longitud: el riu que neix al Pirineu és més llarg. Ha de fer més recorregut fins a arribar al mar. 6. a. La xarxa més extensa és la de l’Ebre. b. El Ter pertany a la xarxa Pirineu-Mediterrani. El Foix, a la mediterrània; l’Ebre i la Noguera Pallaresa, a la xarxa de l’Ebre. c. Ter: xarxa PirineuMediterrani, neix al Pirineu, és un riu principal. Foix: xarxa Mediterrània, neix al Sistema Mediterrani, és un riu principal. Ebre: xarxa de l’Ebre, neix a la serralada Cantàbrica, és un riu principal. El Noguera Pallaresa: xarxa de l’Ebre, neix al Pirineu, és un afluent.
109
Llacs, embassaments i canals de Catalunya Objectius •
•
•
Distingir i caracteritzar llacs, aiguamolls, embassaments i canals de Catalunya. Conèixer els noms dels llacs, els aiguamolls, els embassaments i els canals més importants de Catalunya. Entendre el procés d’aprofitament de l’aigua per al consum, la producció d’energia i per a activitats esportives.
estany de Liat estany Tòrt de Rius
embassament d'Escales
embassament de la Torrassa
F R A N Ç A A N D OR R A embassament de Boadella aiguamolls de l'Empordà
embassament de Talarn
ARAGÓ
estany de Banyoles embassament de Sau embassament de Susqueda
embassament embassament de la Baells d'Oliana embassament embassament de Canelles de Sant Ponç embassament embassament de Rialb embassament de Camarasa de Santa Anna
i
canal d'Urgell
n a r
embassament de Mequinensa
r
embassament de Siurana embassamentembassament de Foix de Gaià embassament de Riba-roja embassament de Riudecanyes
Suggeriments didàctics Per començar Expliqueu als nens i les nenes que les reserves d’aigua de Catalunya no són sempre les mateixes perquè depenen de la quantitat de pluja, de les temperatures, etc. L’aigua corrent que tenim a les cases prové dels rius. En el curs d’alguns rius s’han construït embassaments per emmagatzemar-hi l’aigua.
estany de Certascan
bassa de l'Estella embassament d'Ulldecona
COMUNITAT VALENCIANA
bassa del Pradot
M m
a
e
d
•
Per comprendre Plantegeu algunes de les mesures que es prenen quan s’instaura el decret contra la sequera i feu que en valorin l’efectivitat (deixar les fonts sense aigua, buidar els estanys i els llacs dels parcs, no regar els carrers, etc.). •
110
t
r
la Tancada
L L E G E N DA
rius
embassaments o estanys canals
l'Encanyissada
•
Per explicar Mostreu als alumnes que en les èpoques que plou i neva molt els rius porten molta aigua i els embassaments s’omplen. Si no plou, els rius porten poca aigua i fins i tot poden assecarse en alguns trams. Aleshores l’aigua dels embassaments no es renova, n’anem gastant i els embassaments es van buidant. Llavors és quan les autoritats han de prendre mesures per estalviar aigua mentre esperen les precipitacions perquè tornin a omplir els embassaments.
i
e
A Catalunya, a més de l’aigua dels rius, hi ha la del mar, els llacs i els embassaments. Són les aigües superficials. Sota terra hi ha les aigües subterrànies, procedents de l’aigua de la pluja que s’hi filtra, i quan s’acumulen formen els aqüífers.
1. Els llacs i els aiguamolls Els llacs són acumulacions naturals d’aigua en una depressió del terreny. Al Pirineu trobem llacs petits o estanys procedents de la neu de les glaceres, per això s’anomenen llacs glacials. N’és un exemple l’estany Tòrt de Rius, a la Vall d’Aran.
a Mapa de les aigües superficials de Catalunya.
aiguamoll – marsh, swamp canal – channel embassament – reservoir llac – lake
El llac més gran de Catalunya és l’estany de Banyoles, al Pla de l’Estany. És un llac tectònic, és a dir, que s’ha format per la ruptura de les roques del relleu. a A Catalunya, en algunes zones planes a prop de la costa hi ha maresmes o aiguamolls, com els de l’Empordà. Els aiguamolls són terrenys inundats a causa de l’aigua del mar d’una manera permanent.
110
Més informació Deltes i aiguamolls Expliqueu als nens i les nens que, a la costa catalana, les desembocadures d’alguns rius formen espais especials, amb un aspecte peculiar i una flora i una fauna pròpies. Demaneu-los si en coneixen algun. Després proposeu-los els següents: Entre les desembocadures dels rius Muga i Fluvià hi ha una zona d’aiguamolls que actualment és un espai protegit, el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. El Parc Natural del Delta de l’Ebre. La Reserva Natural del Delta del Llobregat. El delta de la Tordera té una zona d’estanys al voltant. •
•
•
•
7 UNITAT
2. Els embassaments i els canals Els embassaments o pantans són llacs artificials fets per l’home en el curs d’un riu per aprofitar-ne l’aigua. L’aigua del riu es reté amb la construcció d’una paret anomenada presa. Així es pot controlar l’aprovisionament i l’aprofitament d’aquesta aigua. s Els embassaments de Catalunya es troben al curs alt i mitjà dels rius. Els embassaments que tenen més capacitat són: el de Canelles, al riu Noguera Ribagorçana; el de Rialb, al riu Segre; el de Tremp-Talarn, al riu Noguera Pallaresa, i el de Susqueda, al riu Ter. a També es pot desviar l’aigua d’un riu construint llits artificials anomenats canals, que porten l’aigua fins als camps de conreu. En destaquen els canals d’Urgell, que aprofiten l’aigua del riu Segre per regar les comarques de l’Urgell, el Pla d’Urgell, la Noguera, el Segrià i les Garrigues. d
Competència d’aprendre a aprendre
s El pantà de la Baells, a la comarca del Berguedà. Aprofita les aigües del riu Llobregat i les subministra a l’àrea metropolitana de Barcelona.
3. L’aprofitament de les aigües Els embassaments són molt importants per l’ús que se’n fa. L’aigua dels embassaments s’utilitza per al consum humà, per regar, per produir energia elèctrica i per a activitats esportives. Els embassaments també són una bona mesura per regular la despesa d’aigua, un bé tan necessari i que comença a ser escàs.
A Catalunya hi ha llacs glacials a la zona del Pirineu. El llac més gran és l’estany de Banyoles. També hi ha aiguamolls en algunes zones costaneres i s’han construït embassaments al curs alt i mitjà dels rius per aprofitar-ne les aigües.
7
Motiveu els alumnes perquè observin el mapa i n’extreguin informació. Pregunteu-los, per exemple, on hi ha els embassaments. També podeu plantejar-los que busquin informació sobre quines parts del territori abasteix d’aigua cadascun dels embassaments. Feu que busquin informació sobre l’estat actual dels embassaments i que dedueixin el significat que això pot tenir de cara a l’abastiment dels pobles i les ciutats de Catalunya.
d Els canals d’Urgell, al marge esquerre del riu Segre. Aquesta obra hidràulica rega unes 70.000 hectàrees i dóna servei a uns 77.000 habitants.
Respon 7. Observa els dibuixos i indica quin correspon
a un llac i quin, a un embassament. Què els diferencia?
A
B
8. Observa el mapa a i digues el nom
Solucions
d’un embassament que s’hagi construït en aquests rius:
Muga Ebre
Ter Segre
Llobregat Cardener
Noguera Pallaresa Noguera Ribagorçana
9. Per què es construeixen els embassaments i els canals?
111
•
Dividiu la classe en grups i adjudiqueu a cadascun un delta. Feu que en busquin informació per redactar un treball i exposar-lo a classe davant dels companys i les companyes. Podeu aconseguir imatges per Internet per poder il·lustrar les explicacions.
Respon 7. La A correspon a un embassament, perquè hi ha una construcció feta per l’home per emmagatzemar l’aigua. La B és un llac, perquè l’aigua s’ha acumulat de manera natural en una depressió del terreny. 8. Muga: Boadella; Ebre: Mequinensa i Riba-roja; Ter: Sau i Susqueda; Segre: Mequinensa; Llobregat: la Baells; Cardener: Llosa del Cavall i Sant Ponç; Noguera Pallaresa: Camarasa; Noguera Ribagorçana: Escales, Canelles i Santa Anna. 9. Els embassaments es construeixen per poder aprofitar l’aigua per al consum humà, per regar, per produir energia elèctrica i per a les activitats esportives. Els canals són llits artificials que porten l’aigua fins als camps de conreu.
111
Activitats Solucions Comprèn 10. R. G. 11. Cardener, Pirineu-Mediterrani, Llosa del Cavall o Sant Ponç; Ebre, Ebre, Riba-roja, Mequinensa; Foix, mediterrània, pantà de Foix; Llobregat, Pirineu-Mediterrani, la Baells; Segre, Ebre, Mequinensa; Ter, Pirineu-Mediterrani, Sau i Susqueda. a. El Cardener és afluent del Llobregat i el Segre, de l’Ebre. b. La xarxa de l’Ebre és la que està formada per rius més llargs. La xarxa del Pirineu-Mediterrani està formada per rius que neixen al Pirineu. La xarxa mediterrània està formada per rius més curts perquè neixen a la serralada Prelitoral. 12. Activitat TIC. Tractament de la informació i competència digital. R. Ll. Raona 13. a. Els desbordaments dels rius són més freqüents a la tardor i a la primavera. b. Als rius que corren per zones de clima mediterrani, perquè redueixen força el cabal a l’estiu i tenen un règim irregular. 14. Segre: 265 km. Besòs, 17,7 km. El Segre neix al Pirineu i recorre molts quilòmetres fins que s’uneix a l’Ebre. El Besòs neix al Vallès Oriental i té un trajecte força curt fins al mar. Aplica 15. Activitat per fer en grup. R. Ll. Opina 16. R. Ll. Tingueu en compte que en la resposta valorin el fet que s’inunden pobles, però per poder proveir d’aigua molta gent.
112
Comprèn 10. Copia aquest mapa en un full i pinta’l de manera semblant. Situa-hi els elements del relleu següents.
escala
0
28
quilòmetres
11. Consulta els mapes de la unitat i completa una taula com aquesta en un full. RIU
XARXA FLUVIAL
EMBASSAMENTS
Pirineu Prepirineu serralada Transversal depressió Central serralada Prelitoral depressió Prelitoral serralada Litoral cap de Creus delta de l’Ebre golf de Roses golf de Sant Jordi
12. Vés a http://www.edu365.cat/primaria/ muds/socials/catrelleu/index.htm, mira les animacions i fes l’activitat de l’apartat «Practica».
Cardener Ebre Foix Llobregat Segre Ter
a. Hi ha cap riu dels de la taula que sigui afluent d’un altre? b. Escriu una característica dels rius de les diferents xarxes fluvials.
Raona 13. Llegeix el text i respon les preguntes. El cabal dels rius pot augmentar sobtadament com a conseqüència de les pluges torrencials. Aleshores s’originen desbordaments de rius i inundacions que provoquen catàstrofes.
a. En quina època de l’any són freqüents els desbordaments dels rius? b. Als rius de quin vessant sol passar això? Per què?
14. Informa’t de la longitud del riu Segre i del riu Besòs. Per què la diferència és tan gran?
112
Altres activitats Les poblacions de cada unitat de relleu Dividiu les nenes i els nens en quatre grups. Assigneu a cada grup una gran unitat de relleu de Catalunya: el Pirineu, la depressió Central, la serralada Transversal i el Sistema Mediterrani. Demaneu que cada grup busqui la informació següent sobre la unitat de relleu que li hagi tocat: Comarques que ocupa. Capital de cada comarca i algunes poblacions importants. Sobre les capitals de comarca: nombre d’habitants, edificis emblemàtics, indústries i feines bàsiques que fan els seus habitants, vies de comunicació que hi ha per arribar-hi. •
•
•
7 UNITAT Aplica
Opina
15. Per grups, feu un recull de fitxes sobre el relleu i els rius de Catalunya. Cada grup ha de fer una d’aquestes fitxes: les muntanyes del Pirineu, l’interior de Catalunya, les muntanyes litorals, la costa alta, la costa baixa i les tres xarxes fluvials. ■ A cada fitxa hi ha d’haver el títol, les característiques i les unitats del relleu més importants.
7
Aprèn a fer de geògraf 17. a. Els Cantons. No, perquè tot el voltant del poble és a nivell de 0 a 200 metres. Tot i així està situat al peu del puig d’Isolda i del cim Vell, tots dos entre 1.000 i 1.500 metres, a l’est i al nord, respectivament, cosa que pot fer l’efecte de desnivell, però suau. b. R. G.
16. Per construir embassaments en els rius s’inunden valls. Quins avantatges i quins inconvenients té la construcció d’un embassament?
Aprèn a fer de geògraf Reconeixement del terreny en un mapa del relleu Un mapa del relleu o mapa físic ens dóna informació sobre les diferents altures del terreny. L’altura d’un terreny mesurada des del nivell del mar s’anomena altitud. Per interpretar-la és important saber com es representa en un mapa.
250 200
Aprèn a fer de geògraf
150 100 50 0
•
1. Es mesura l’altitud que té el terreny. Quan es dibuixa el mapa, els punts que tenen la mateixa altitud s’uneixen amb línies. Aquestes línies s’anomenen corbes de nivell . L’espai que hi ha entre dues corbes de nivell es pinta d’un color diferent segon l’altitud.
250
150 200
50
0
100
Suggeriments didàctics
2. Si les corbes de nivell estan molt pròximes, el terreny té molt pendent .
Per començar Recordeu-los que els geògrafs són els que es dediquen a l’estudi, la descripció i la representació de la Terra en la configuració de la superfície i en la distribució espacial dels fenòmens, especialment els relacionats amb la presència i l’activitat humanes.
3. Quan les corbes de nivell estan molt separades, el terreny té poc pendent.
17. Observa aquest mapa físic i respon les preguntes. a. Digues el nom del poble que hi ha a menys altitud. Està situat en una zona amb gaire pendent? Per què ho saps? b. Calca el mapa i traça un itinerari que passi per una zona de 1.000 metres, per una de menys de 400, per una zona amb molt pendent i per un llac.
Objectius Aprendre a reconèixer el terreny en un mapa de relleu.
•
metres 1.500 1.000 800 600 200 0
riu camí
cim llac
Per explicar Comenteu que hi ha una relació entre la llegenda (el requadre) i els colors del mapa. En la llegenda veuen que el desnivell en vertical està compartimentat en colors, segons l’altitud de cada tram. Els colors del mapa indiquen l’altitud de cada zona (descrita en la llegenda). Si el canvi de colors, o les corbes de nivell, és molt proper, el terreny té un pendent pronunciat; si hi ha molta distància, puja suaument. •
113
Sobre un poblet petit de la unitat de relleu: la mateixa informació que han recollit sobre les capitals de comarca. Abans que res, feu que els alumnes de cada grup es reparteixin la feina equitativament. Després hauran d’unir tota la informació en un sol treball. Cada grup farà una exposició oral del seu treball a la resta de la classe. •
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Plantegeu als alumnes com es poden mesurar els accidents geogràfics. Feu que busquin informació a Internet.
113
Repassa Objectius •
•
•
18. Llegeix el resum.
Repassar els conceptes que s’han après en la unitat. Completar esquemes. Interpretar un gràfic sobre el cabal d’un riu.
El relleu de Catalunya Catalunya està situada al nord-est de la península Ibèrica i té un relleu molt variat. Les grans unitats del relleu són quatre: el Pirineu, que s’estén per tot el nord del país; la depressió Central, que ocupa el centre; la serralada Transversal, que enllaça el Pirineu amb la serralada Prelitoral, i el Sistema Mediterrani, amb serralades paral·leles a la costa.
Paraules clau de la unitat accident geogràfic altiplà badia cabal cala canal cap costa alta i baixa delta depressió embassament golf illa llac litoral massís muntanya pantà península penya-segat plana prelitoral relleu riu serra serralada sistema muntanyós vall xarxa fluvial
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Plantegeu-los que cal respectar els camins de l’aigua. Pregunteulos què passa quan, després de canalitzar una riera, vénen pluges que fan que es desbordi i es produeixin desgràcies materials i humanes.
114
La costa de Catalunya s’estén del nord-est al sud i té formes de relleu pròpies de la costa alta i de la costa baixa. Les aigües del mar, els llacs, els aiguamolls, els rius, els embassaments i els canals formen les aigües superficials de Catalunya. Els rius de Catalunya s’agrupen en tres xarxes fluvials: la de l’Ebre, la del Pirineu-Mediterrani i la mediterrània.
19. ESTUDI EFICAÇ. Consulta les pàgines 104 a 107 i escriu on se situen aquests accidents del relleu i de quina unitat formen part. Pica d’Estats Turó de l’Home serra del Cadí serra de Collserola
cap de Salou Pedraforca cap de Begur plana de Vic
pla de l’Empordà altiplà de la Segarra ports de Beseit Puigsacalm
20. ESTUDI EFICAÇ. Copia l’esquema en un full i completa’l.
LES XARXES FLUVIALS DE CATALUNYA
són
la de l’Ebre
formada per rius com
l’Ebre, el Segre i la Valira
que neixen
al Pirineu, menys l’Ebre
.........
formada per rius com
.........
que neixen
.........
.........
formada per rius com
.........
que neixen
.........
114
Altres activitats Posada en comú Proposeu als alumnes, un cop hagin acabat les activitats, de fer un balanç sobre els continguts d’aquesta unitat. Aquest exercici té com a finalitat que les nenes i els nens s’acostumin a expressar les seves opinions lliurement i que respectin les dels altres. A partir d’això també podeu valorar l’interès que ha motivat la unitat i quines qüestions els han engrescat més. Feu-los preguntes del tipus: De tot el que heu estudiat en la unitat, quines coses ja sabíeu? Què ha estat més fàcil d’aprendre? I el més difícil? Per què? Què és el que us ha agradat més? I menys? Per què? Us ha quedat cap dubte sobre tot el que s’ha treballat?
7 UNITAT
Solucions
Interpretar el gràfic del cabal d’un riu Aquest gràfic representa el cabal del riu Llobregat durant un any. Cada una de les barres representa la quantitat d’aigua corresponent a cada mes de l’any. Al peu de cada barra hi ha l’abreviació corresponent al nom del mes de l’any: G (gener), F (febrer), M (març), etc. fins a D (desembre). L’expressió l/seg vol dir que el cabal s’indica amb els litres d’aigua que porta el riu cada segon.
El riu Llobregat l/seg
70.000
66.680
60.000 50.000 43.390
40.000
35.030
30.000 20.000
26.830 21.420
19.200
14.260 8.660
10.000
10.600 7.790 6.950 7.330
G
F
M
A
M
J
J
A
S
O
N
D
21. Fixa’t bé en el gràfic i respon les preguntes. En quin mes porta més aigua? Per què? Per què al mes de gener té tan poc cabal? Creus que el gràfic del cabal d’aquest riu sempre és igual? Per què? En quins mesos pot tenir més cabal? I menys?
115
Programa d’ESTUDI EFICAÇ En acabar la unitat completeu una taula com aquesta: UNITAT 7: El relleu de Catalunya El que he après... Unitats del relleu de Catalunya. El nord El relleu del centre, el sud i el litoral de Catalunya Els rius de Catalunya Llacs, embassaments i canals de Catalunya
El que he après a fer...
7
Estudi eficaç 19. Pica d’Estats, Pirineu Axial, Pirineu; Turó de l’Home, massís del Montseny, Sistema Mediterrani; serra del Cadí, serralada Litoral, Sistema Mediterrani; Serra de Collserola, serralada Litoral, Sistema Mediterrani; cap de Salou, costa baixa, Sistema Mediterrani; Pedraforca, Prepirienu, Pirineu; cap de Begur, costa alta, Sistema Mediterrani; plana de Vic, plana interior, depressió Central; pla de l’Empordà, plana litoral, Sistema Mediterrani; altiplà de la Segarra, plana interior, depressió Central; ports de Beseit, serralada Prelitoral, Sistema Mediterrani; Puigsacalm, entre el Pirineu i la serralada prelitoral, serralada Transversal. 20. Les xarxes fluvials de Catalunya són: 1. la de l’Ebre... 2. la Pirineu-Mediterrani, formada per rius com el Ter, el Llobregat, el Fluvià i el Muga, que neixen al Pirineu. 3. xarxa mediterrània, formada per rius com la Tordera, el Besòs, el Foix, el Gaià, el Francolí i la Sénia, que neixen a la serralada Prelitoral. Sóc capaç de... 21. L’abril és el mes que registra més cabal a causa de les pluges i del desglaç. Al gener té poc cabal perquè no és època de pluges i està tot nevat. No ha de ser sempre igual, perquè la tardor pot ser plujosa i així fa pujar el cabal del riu. El cabal pot ser més abundant entre l’octubre i el novembre i menys abundant entre el juliol i l’agost.
115
8
El clima i la vegetació de Catalunya
Programació Objectius •
•
•
•
•
•
•
•
•
Saber quins factors determinen el clima. Conèixer els quatre grans climes que podem trobar a Catalunya. Entendre la divisió de Catalunya entre seca i humida. Caracteritzar els paisatges de la Catalunya humida. Caracteritzar els paisatges de la Catalunya seca. Aprendre a interpretar un climograma. Aprendre que les activitats de les persones modifiquen el medi i poden causar grans perjudicis a la natura. Comprendre la importància de protegir la natura. Extreure informació de textos i mapes.
Continguts L’ENTORN I LA SEVA CONSERVACIÓ El clima a Catalunya. La Catalunya humida. La Catalunya seca. Influència de les activitats humanes sobre la natura. Reconeixement de la importància de protegir la natura. Elaboració d’esquemes conceptuals. Comprensió de les conseqüències del canvi climàtic. •
•
•
•
•
•
Criteris d’avaluació •
•
•
•
•
•
Sap quins factors determinen el clima. Situa els quatre grans climes que hi ha a Catalunya. Divideix el territori de Catalunya en la zona seca i la zona humida. Coneix les espècies vegetals que es poden trobar a la Catalunya humida i on es localitzen. Coneix les espècies vegetals que es poden trobar a la Catalunya seca i on es localitzen. Sap interpretar un climograma.
Competències bàsiques A més de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, en aquesta unitat es contribueix a desenvolupar les competències artística i cultural, la competència d’aprendre a aprendre i la competència social i ciutadana.
116A
•
CONNEXIONS AMB ALTRES ÀREES Interpretació de representacions gràfiques: climogrames i mapes. •
Esquema de la unitat UNITAT 8. EL CLIMA I LA VEGETACIÓ DE CATALUNYA
El clima a Catalunya
La Catalunya humida
Aprèn a fer de geòleg La interpretació d’un climograma
La Catalunya seca
Quin món volem? La natura protegida
Sóc capaç de... Comprendre les conseqüències del canvi climàtic
Repassa
Recursos i fitxes fotocopiables •
•
•
•
•
•
Activitats Coneixement del medi 5: Unitat 8. Les TIC en el Coneixement del medi 5: Unitat 8. Les competències lingüística i matemàtica des del Coneixement del medi 5: Unitat 8. Reforç: Fitxes 28, 29 i 30. Ampliació: Fitxa 8. Recursos per a l’avaluació: Prova 8 / Test 8. Més recursos. Coneixement del medi 5.
•
Estudi eficaç •
Previsió de dificultats •
•
100 propostes per millorar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
D’entrada, cal que els alumnes entenguin correctament el concepte de clima i siguin capaços de destriar-lo del concepte de temps atmosfèric, tal com el fem servir quotidianament. Un cop s’hagin posat aquestes bases, caldrà situar els climes que hi ha a Catalunya i concretar més encara establint la divisió entre la Catalunya humida i la seca. Expliqueu als nens i les nenes que el clima condiciona les espècies animals i vegetals de cada lloc. També cal que prenguin consciència de les incidències que l’activitat humana té en els paisatges naturals.
Completar un esquema i buscar informació sobre un tema, activitats 22 i 23, pàgina 126.
Suggeriment de temporalització Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny
Nota: Durant les dues primeres setmanes del curs escolar podeu recórrer a l’Avaluació inicial inclosa en el quadern de Recursos per a l’avaluació.
116B
8 Objectius •
•
•
Diferenciar el temps atmosfèric del clima. Presentar les característiques fonamentals del clima. Plantejar els climes que hi ha a Catalunya.
El clima i la vegetació de Catalunya
Programa de lectura de la imatge Observeu la fotografia i demaneu als alumnes que es fixin en els arbres que s’hi veuen i que comentin si els sembla que són arbres joves o tenen una certa edat. Determinen l’edat d’un arbre els anells concèntrics del tronc; pot haver-hi arbres no espectacularment alts, però amb un senyor tronc.
Suggeriments didàctics Per començar Abans de començar a treballar la lectura de la imatge, plantegeu als alumnes si coneixen el tipus de paisatge que es veu en la fotografia i pregunteu-los a quin lloc el situen. Pregunteu als nens i les nenes quina mena d’influència creuen que té el clima en el tipus de vegetació i els animals que es poden desenvolupar en un lloc concret. Poseu-ne alguns exemples pràctics i comenteu-los (per exemple: les cabres es troben en llocs amb poca aigua i vegetació escassa). •
Què hi veus? Quin tipus de plantes reconeixes en la fotografia? Descriu-les. Per l’aspecte que tenen, necessiten molta aigua o poca?
•
Per explicar Per començar a treballar el paisatge, es pot partir de descriure el que es té més a l’abast. Proposeu als alumnes que facin la descripció del paisatge del seu entorn, del seu municipi. Si el lloc on viuen és molt urbà, plantegeu-los que parlin de l’espai de natura més proper (no s’hi val un parc, ha de ser un espai natural, no creat per les persones). •
116
Per què creus que és necessària la vegetació? Per què hem de protegir els boscos de plagues o d’incendis?
116
Més informació Els parcs urbans Plantegeu als alumnes que moltes persones l’únic accés que tenim a la natura, si més no entre setmana, són els parcs i jardins de la nostra ciutat o del nostre poble. Tot i que les ciutats siguin els llocs on hi ha els paisatges més humanitzats, també cal que hi hagi una certa presència de paisatges naturals: els parcs. Els parcs solen estar situats a dins del nucli urbà o molt a prop seu, tenen la funció d’airejar-lo i de procurar la recreació dels seus habitants. Alguns exemples d’aquesta mena de parcs poden ser la Devesa de Girona (que té els seus orígens en el segle XVIII) o el Parc del Laberint d’Horta a Barcelona (també originari del XVIII), que conjumina la fórmula del parc amb la del jardí. La muntanya de Collserola també s’ha
UNITAT
Què en saps?
Per comprendre Recordeu a les nenes i els nens quina funció tenen les plantes i els arbres en el nostre entorn. Pregunteu-los què passaria si no hi hagués arbres. Feu que s’adonin que els arbres són el pulmó del planeta i que, sense ells, aquest s’aniria deteriorant progressivament en tots els sentits (falta de pluja, sequera, etc.).
El temps i l’atmosfera
•
El temps atmosfèric reflecteix com està l’aire que ens envolta. És a dir, si fa calor, si plou o si fa vent. Tots aquests canvis de temps tenen lloc en l’atmosfera, que és la capa de gasos que envolta la Terra.
Observa la fotografia i indica com és el temps atmosfèric en aquest lloc.
El clima
El clima a Catalunya
Els diferents tipus de temps atmosfèric que fa en un lloc al llarg de diversos anys ens indiquen com n’és el clima. El clima varia d’unes zones a unes altres de la Terra. Per conèixer les característiques d’un clima cal saber la temperatura que hi fa i com són les precipitacions.
A Catalunya, el clima no és igual a tot el territori. Es distingeixen quatre tipus de clima.
La temperatura. Són els graus de calor o fred que mesura el termòmetre. Les precipitacions. Són la quantitat d’aigua de pluja, neu o calamarsa que cau en cada lloc. Es mesuren amb el pluviòmetre.
8
El clima mediterrani litoral. El clima mediterrani interior. El clima d’alta muntanya. El clima atlàntic. Com creus que és el clima al lloc on vius? Quines en són les característiques: plou sovint, neva, fa molta calor, hi ha molta humitat, és sec...?
Com influeixen les temperatures i les precipitacions en el clima?
Solucions
Què aprendràs? Quins són els elements i els factors del clima. Com són els tipus de clima que hi ha a Catalunya Com és la vegetació de la Catalunya humida i la de la Catalunya seca. Com s’interpreta un climograma.
117
incorporat a la xarxa de parcs urbans de Barcelona. A Barcelona, però, el parc més artístic és el Parc Güell, projectat per Antoni Gaudí. Darrerament, la majoria de ciutats i de pobles han recuperat algunes zones del seu municipi com a parcs urbans. A part de la funció que innegablement té la natura en un entorn urbà, també cal destacar que els parcs esdevenen nuclis socials on es reuneixen les persones per parlar o per jugar, tant siguin nens i nenes que passen l’estona als gronxadors, com gent gran que juga a la petanca o joves que es dediquen a jocs de pilota, per exemple.
Què hi veus? Es veuen arbres: alzines en primer pla, i pins al darrere; arbustos i plantes herbàcies. Són plantes que no necessiten gaire aigua per viure, amb fulles petites i resistents a la sequedat. R. M. La vegetació és necessària per a l’oxigenació de l’aire. Cal protegir els boscos de plagues i incendis perquè sense ells l’aire perd qualitat, les temperatures són més altes, etc. •
•
Què en saps? Aparentment, és un temps plu jós, però no massa fred, perquè les persones no van gaire abrigades. L’oscil·lació de les temperatures fa que el sòl pateixi més o menys canvis al llarg del dia. La quantitat de precipitació determina el grau d’humitat en l’ambient. R. Ll. •
•
•
117
El clima a Catalunya Objectius •
•
•
Definir el concepte de clima. Conèixer els factors que determinen el clima. Situar els quatre grans climes que hi ha a Catalunya.
Suggeriments didàctics Per començar Porteu a classe una fotografia d’un Nadal a un país de l’hemisferi nord i una de la mateixa època de l’any a un país de l’hemisferi sud. Els alumnes s’adonaran que el Nadal a l’hemisferi sud és estiu, mentre que al nord, és hivern. Partiu d’aquestes observacions per comentar que la relació inversa entre el nord i el sud és una de les mostres que la latitud influeix en el clima de les diferents zones de la Terra. Feu que situïn Catalunya en el globus terraqüi i pregunteu-los: en quin hemisferi està?, és més a prop de l’equador que del cercle polar?, creus que això té repercussió en el clima?, a quina de les tres zones climàtiques se situa? •
•
Per explicar Llegiu el tema en veu alta i atureu la lectura per preguntar si s’entén tot el que s’hi explica i per aclarir els dubtes que vagin sorgint. Aprofiteu per anar relacionant el que s’explica amb les imatges que acompanyen el text.
El clima influeix en les persones i ho podem comprovar en la manera de vestir. Per exemple, no es vesteixen igual en un clima fred que en un de càlid.
1. Què és el clima Si al llarg de molts anys observem les característiques del temps atmosfèric més freqüent que fa en un lloc, coneixerem el clima que té. El clima és l’estat característic de l’atmosfera que es repeteix en un lloc, és a dir, com són les temperatures, les precipitacions i els vents al llarg de molts anys.
q La distància al mar influeix en el clima. Les zones properes a la costa tenen temperatures menys contrastades que les de l’interior.
El clima es defineix per les característiques de les temperatures i les precipitacions. Així, diem que hi ha climes càlids o climes temperats, i climes secs o climes humits.
2. Els factors que influeixen
en el clima Per comprendre per què el clima d’una zona és diferent al d’una altra, cal tenir en compte els factors que influeixen en el clima: La distància al mar. L’aigua s’escalfa i es refreda més lentament que la terra, per això el mar tempera, és a dir entebeeix, les temperatures de la costa. Així, a les zones d’interior, a l’estiu, fa molta més calor i a l’hivern, molt més fred que a la costa. q El relleu. Si en una zona hi ha una plana i a prop una serralada elevada, el clima de la serralada és més fred, perquè la temperatura disminueix amb l’altitud, i serà més humit, perquè els núvols xoquen contra les muntanyes i provoquen pluges. w La proximitat a l’equador. Els rajos de sol no escalfen la Terra de la mateixa manera. Les zones pròximes a l’equador són les zones que reben més calor i, en canvi, els pols són les zones que en reben menys. Entre aquestes dues zones hi ha la zona temperada, on està situada Catalunya. e
w El relleu influeix en el clima. A quina zona està plovent?
Z O N A F RE D A
Z O N A T EM P E R A D A Z ON A C À L I D A Z O N A T EM P E RA D A
ZONA FREDA
e Les zones climàtiques de la Terra.
•
Per comprendre Amb la finalitat que els alumnes vagin sumant els continguts que van aprenent al llarg del curs, proposeu-los que comparin el mapa dels climes de Catalunya que tenen en la pàgina 119 amb el mapa del relleu de Catalunya que hi ha en la pàgina 104. Feu-los preguntes del tipus: quin clima i quin relleu tenen a la zona de Tortosa?, •
118
118
Més informació Història de la meteorologia a Catalunya A partir del segle XVIII alguns científics van començar a recollir dades meteorològiques amb regularitat, una tradició que van seguir les agrupacions excursionistes i altres entitats culturals. Però la meteorologia, tal com la coneixem avui dia, va sorgir a Barcelona l’any 1896, quan Eduard Fontserè va organitzar la Xarxa Pluviomètrica de Catalunya i Balears. L’any 1913, amb l’ajut de l’Institut d’Estudis Catalans, Fontserè i altres científics van fer els primers sondeigs a les capes altes de l’atmosfera amb un globus sonda. Aquest grup d’investigadors va ser el nucli del Servei Meteorològic de Catalunya, que va tenir una vida curta (1921-1939), però força productiva en la qual destaca la publicació de l’ Atles Pluviomètric de Catalunya. A partir de 1939 els
i ll
FRANÇA
8
ANDORRA
distància – distance estiu – summer hivern – winter influència – influence
ARAGÓ
ç r o g a
mar – sea
l
tardor – autumn
r T e
o b r
e
r e S e g
Girona
g a
t
Manresa
Lleida
primavera – spring proximitat – closeness, proximity
Olot
L
b i R
a r e u g o N
UNITAT
Puigcerdà
a n a
Barcelona clima d'alta muntanya
E b r
e
Tortosa
ma r
clima mediterrani interior: – humit – extremat – sec
N
O
E
Mediterrani
COM. VALENCIANA
3. Els climes de Catalunya Les altes muntanyes del Pirineu i la proximitat al mar determinen el clima de Catalunya, on podem distingir quatre tipus de clima: r El clima mediterrani litoral, a les terres situades a prop de la costa. Les temperatures són suaus a la primavera i la tardor. Els estius són calorosos, però no massa; els hiverns són freds, però no gaire a causa de la influència del mar. El clima mediterrani interior, a les terres de l’interior de Catalunya. Els hiverns són freds i els estius, calorosos. En aquest clima es donen tres varietats: humit, sec i extremat, segons com són les precipitacions. El clima d’alta muntanya , al Pirineu i a les zones més altes del Pirineu. Els hiverns són molt llargs i freds, i els estius, frescos i suaus. Les precipitacions són força abundants i hi neva sovint. El clima atlàntic , en una petita zona de la vall d’Aran. Els hiverns són molt freds i els estius, frescos. Les precipitacions són molt abundants pels vents humits que vénen de l’oceà Atlàntic.
El clima és l’estat de l’atmosfera que es repeteix en un lloc, és a dir, com són les temperatures, les precipitacions i els vents al llarg de molts anys. A Catalunya hi ha quatre tipus de clima: el mediterrani litoral, el mediterrani interior, el d’alta muntanya i l’atlàntic.
S
clima mediterrani litoral límit de pluges regulars i abundants
r Mapa dels quatre climes de Catalunya.
Coneixement i la interacció amb el món físic Proposeu als alumnes la importància que té el clima en la manera de viure de les persones. Feu que es plantegin com afecten les persones el fred, la calor, la pluja, la neu, etc. en diferents llocs del món i com els condiciona la vida.
Respon 1. Escriu en un full quina oració
es refereix al clima. a. Avui fa tramuntana. b. Ha caigut un bon xàfec! c. A l’hivern hi ha molta humitat. d. Als estius estem a l’ombra perquè fa molta calor. 2. Explica els factors que
influeixen en el clima. 3. Observa el mapa r i escriu
quin clima hi ha a la teva comarca. 4. Vés a http://www.edu365. cat/primaria/muds/socials/ meteocom/comar.htm,
i elabora el mapa del temps indicat.
119
estudis meteorològics i astronòmics a Catalunya van estar a càrrec de l’observatori Fabra, a la muntanya del Tibidabo de Barcelona. Aquest observatori continua molt actiu avui dia i es pot visitar. Proposeu als alumnes que busquin informació a Internet sobre l’observatori Fabra i que prenguin nota de totes les informacions que considerin interessants. •
quin clima creus que té la comarca que té Manresa com a capital?, hi ha alguna relació entre el relleu i el tipus de clima que es troba al litoral mediterrani?, per què?, etc.
clima atlàntic
Tarragona
vent – wind
8
Solucions Il·lustracions 2. Plou a dalt de tot de la muntanya. Respon 1. L’oració d es refereix al clima, entès com els diferents tipus de temps atmosfèric que fa en un lloc al llarg de diversos anys. a, b i c fan al·lusió a aspectes del temps atmosfèric (vent, precipitacions, humitat) en moments concrets. 2. Els factors que influeixen en el clima són la distància respecte al mar (el mar tempera, és a dir, entebeeix les temperatures a la zona de la costa; a les zones de l’interior les temperatures són més extremes); el relleu (el clima en llocs elevats és més fred i més humit, perquè també hi plou més); la proximitat a l’equador (els rajos del sol donen més calor a les zones més properes a l’equador i menys a les zones properes als pols). 3. R. Ll. 4. Activitat TIC. Tractament de la informació i competència digital. R. G.
119
La Catalunya humida Objectius •
•
•
Entendre la divisió entre la Catalunya seca i la Catalunya humida. Saber quines zones comprèn la Catalunya humida. Conèixer la vegetació de les diferents zones de la Catalunya humida.
N
Viella
FRANÇA ANDORRA Sort
Per explicar Recordeu amb els alumnes quins són els tres factors que determinen el tipus de vegetació que es fa a cada lloc. Escriviulos a la pissarra per tenir-los presents en tot moment al llarg de les explicacions. Per situar els climes, proposeu de fer una activitat a classe: els haureu de dir el nom d’una comarca i els alumnes hauran de dir quin clima hi ha.
S
Figueres
ARAGÓ
Berga
Tremp
Girona Solsona Vic
Manresa Lleida
Tàrrega
Granollers Igualada
Terrassa
prats d'alta muntanya
Barcelona
Valls
m a r
arbres de fulla perenne arbres de fulla caduca
Gandesa
Tarragona
matollar, arbust i garriga conreus
•
•
E
Olot
Suggeriments didàctics Per començar Per tal que els alumnes comprenguin bé la diferència entre la Catalunya humida i la seca, pengeu a classe un mapa de relleu de Catalunya i un de comarques i feu que puguin ubicar les dues zones tant a nivell de mapa físic com a nivell de mapa polític. Mostreu a les nenes i els nens que molts dels hàbits quotidians depenen del clima i del tipus de vegetació que aquest genera. Per exemple: els dos llocs de la Península on hi ha una cuina tradicional del bolet són Catalunya i el País Basc, perquè aquestes són les dues zones que presenten una climatologia adequada perquè s’hi facin bolets.
O
Puigcerdà
M e d i t e r r a n i
Tortosa
COMUNITAT VALENCIANA
zona urbana altres paisatges límit entre la Catalunya humida i la seca
t Mapa de la vegetació dominant a Catalunya.
El clima condiciona la vegetació natural d’un lloc, perquè el creixement de les plantes depèn de les precipitacions i les temperatures. A Catalunya, segons si les precipitacions són abundants o escassegen, distingim dues grans zones: la Catalunya humida i la Catalunya seca. t
1. Els paisatges de la Catalunya
humida La Catalunya humida o plujosa comprèn les terres del Pirineu, la serralada Transversal, el Montseny i el sector de les Guilleries, dins la serralada Prelitoral. A la Catalunya humida les pluges superen els 700 mm anuals de precipitació. En aquestes zones els paisatges són molt verds i podem parlar de paisatge d’alta muntanya i de paisatge de muntanya mitjana humida. y
y Paisatge de Santa Fe del Montseny a la tardor.
120
•
•
Per comprendre Proposeu als alumnes que busquin imatges a Internet de cadascun dels arbres i els ar•
120
Més informació Espinelves Poble de les Guilleries, situat a la comarca d’Osona. El seu municipi té molt de bosc; hi ha castanyers, alzines, roures, faigs i coníferes. El conreu del bosc i el seu aprofitament racional, la silvicultura, ha estat la seva activitat econòmica tradicional: el carboneig, els rodells de bótes, les perxes i els penjadors, els esclops... Durant uns quants anys aquest aprofitament del bosc es va abandonar. Actualment, però, s’ha recuperat gràcies als planters d’avets que s’han fet. Els habitants d’Espinelves han trobat la manera de fer rendible l’explotació del seu entorn de manera ecològica. Cada any se celebra una fira de l’avet que ha esdevingut molt important. Es fa just abans de Nadal. Hi van a comprar els avets típics
8 2. El paisatge d’alta muntanya Segons l’altura, el paisatge de l’alta muntanya varia: Entre els 2.500 i els 3.000 metres , a les zones més altes del Pirineu, gairebé no hi ha vegetació, hi ha roca nua. La inclinació del sòl és un impediment per a qualsevol espècie vegetal, perquè la pluja i l’aigua arrosseguen els nutrients de la planta i en dificulten el creixement. A més, a molts cims de 3.000 metres hi ha neus perpètues. Entre els 2.300 i els 2.500 metres hi ha prats d’alta muntanya, també anomenats prats alpins, amb herbes de tija curta que floreixen a l’estiu. Les baixes temperatures que hi fa dificulten que hi creixin arbres i arbustos. Entre els 1.600 i els 2.300 metres, hi ha boscos de pi negre, bedoll i avet, que són arbres de fulla perenne, és a dir, que no perden la fulla a l’hivern i que resisteixen bé el fred. També hi creixen molts arbustos, com ara el neret, el ginebró, el nabiu i la boixerola.
3. El paisatge de muntanya mitjana
ºC
Segons si les precipitacions són abundants o escassegen parlem de la Catalunya humida o la Catalunya seca, respectivament. A la Catalunya humida hi ha el paisatge d’alta muntanya i el de muntanya mitjana humida.
bustos que s’anomenen en aquestes pàgines.
25 20 15 70 60 50 40 30 20 10 0
10 5 0
mesos
G F MA M J J A S O N D G F MA M J J A S O N D
B
u A. Gràfics de temperatures i precipitacions d’Olot, per mesos. B. Fageda, a la Garrotxa.
Competència artística i cultural Porteu a classe rams de diferents arbustos del sotabosc de les zones humides. Si això no és possible, partiu de les imatges que els alumnes han trobat a Internet. Demaneu-los que en triïn un i en facin un dibuix tan realista com els sigui possible. Expliqueu-los que abans de l’invent de la fotografia, els naturalistes i els botànics havien de fer apunts del natural de totes les espècies que localitzaven i que volien estudiar.
humit – humid, damp, wet
Respon 5. Digues si aquestes afirmacions són
certes o falses: a. El pi negre creix al litoral. b. A la Catalunya humida predominen les precipitacions. c. Hi ha moltes precipitacions a la Catalunya seca. d. Arran de terra creixen molts arbustos. 6. Hi ha vegetació entre els 2.500
i els 3.000 metres? Per què? 7. Escriu tres plantes pròpies del paisatge
d’alta muntanya i tres més, del paisatge de muntanya mitjana humida.
121
d’aquestes festes tant els particulars (que compren al detall, per posar l’arbre a casa seva) com els comerciants (que compren a l’engròs, per vendre’ls al detall després). Proposeu als alumnes que busquin a Internet informació sobre la Fira de l’Avet d’Espinelves. Feu que recullin dades del tipus: en quines dates es fa?, com s’hi pot arribar?, hi ha llocs d’interès cultural o natural a l’entorn d’Espinelves?, etc. •
8
30
humida Entre els 800 i 1.600 metres , a les terres del Prepirineu, el nord de la serralada Prelitoral i la serralada Transversal podem trobar la muntanya mitjana humida, amb fred a l’hivern i pluges freqüents a l’estiu. En aquestes zones hi trobem boscos de fulla caduca, com les fagedes i les rouredes, i boscos de pi roig, de fulla perenne, als indrets més assolellats. u El sotabosc, o conjunt de plantes que creixen arran de terra, depèn dels arbres que formen el bosc. S’hi troben espècies com ara el saüc, els esbarzers, la bruguerola o el roser boscà.
UNITAT
l/m2
A
Solucions Respon 5. a. Falsa. El pi negre creix als boscos situats entre els 1.600 i els 2.300 metres. b. Certa. c. Falsa. A la Catalunya seca hi escassegen les precipitacions. d. Certa. 6. Entre els 2.500 i els 3.000 metres gairebé no hi ha vegetació. El sòl és roca nua amb moltíssima inclinació, cosa que impedeix que hi arreli qualsevol espècie vegetal, perquè la terra i l’aigua arrosseguen els nutrients de la planta i en dificulten el creixement. A part, a molts cims de 3.000 metres hi ha neus perpètues. 7. R. M. Plantes pròpies del paisatge d’alta muntanya: el bedoll, l’avet i el nabiu. Plantes pròpies del paisatge de muntanya humida: el faig, el roure i els esbarzers.
121
La Catalunya seca Objectius •
•
•
Saber quines zones comprèn la Catalunya seca. Comprendre les principals característiques climàtiques de la Catalunya seca. Conèixer la vegetació de les diferents zones de la Catalunya seca.
Suggeriments didàctics Per començar Plantegeu als alumnes que últimament es parla molt de l’escalfament del planeta i de l’extensió de les zones seques de manera progressiva. Demaneulos que preguntin als seus pares i avis si és veritat que abans plovia més que ara. Compareu les respostes obtingudes i comenteu-les plegats. Torneu a fer el mateix que quan heu plantejat la ubicació de la Catalunya humida i feu servir els mapes de relleu i comarcals de Catalunya. •
•
Per explicar Proposeu als alumnes que, a mesura que vagin llegint el text, vagin subratllant el nom de les espècies vegetals que s’anomenen. A continuació, demaneulos que se les reparteixin i busquin la definició de cadascuna i, sigui imprès d’Internet o de retalls de revistes, que en portin imatges a classe. Observeu-les i comenteu-ne les característiques que es poden veure a cop d’ull. •
Per comprendre Feu un mural a classe amb totes les fotografies de les espècies vegetals que han portat els nens i les nenes a classe agrupades segons si pertanyen al paisatge del litoral i prelitoral o al paisatge de les comarques interiors seques. •
122 12 2
1. Els paisatges de la Catalunya seca La Catalunya seca comprèn les terres de la serralada Litoral, les de la serralada Prelitoral i també les de les comarques interiors de plana. En aquests territoris les precipitacions són més aviat escasses, no arriben als 700 mm anuals, i la vegetació i la fauna s’han adaptat a la calor i la sequera. La vegetació i el paisatge que es donen a la Catalunya seca són típicament mediterranis, amb arbres i arbustos de fulla perenne, petita, endurida i moltes amb punxes. Malauradament, molta de la vegetació del litoral ha desaparegut a causa de les activitats humanes, sobretot del turisme i la construcció.
ºC
A
l/m2
30 25 20 15 70 60 50 40 30 20 10 0
10 5 0
mesos
G F MA M J J A S O N D G F M AM J J A S O N D
B
2. El paisatge litoral i prelitoral La vegetació pròpia de les zones litorals i prelitorals de Catalunya són les alzines, les alzines sureres i també en són característiques les pinedes de pi blanc, les de pi roig i les de pi pinyoner. També formen part de la vegetació d’aquestes zones les plantes herbàcies, com ara l’esparreguera, i els arbustos, com ara la farigola i el romaní , que són les plantes aromàtiques. A les zones litorals i prelitorals més seques creixen les màquies, que són extensions d’arbustos. Destaca el massís del Garraf i les seves màquies de margalló, que és una petita palmera ben adaptada al clima mediterrani, i de llentiscle. i A la vora dels cursos dels rius i dels estanys creixen els boscos de ribera, amb espècies com ara els àlbers i els pollancres. A les zones d’aiguamolls la vegetació típica està formada per joncs i canyes, que formen canyissars, i també per plantes herbàcies. Destaquen els canyissars del delta de l’Ebre, del Llobregat i de la Tordera i també la vegetació dels aiguamolls de l’Empordà. El paisatge del litoral català és un dels més urbanitzats, les activitats econòmiques i la gran concentració de població han transformat en excés els paisatges de costa.
i A. Gràfics de temperatures i precipitacions de Sant Pere de Ribes, per mesos. B. Màquia de margalló, al massís del Garraf.
QUIN MÓN VOLEM? La natura protegida Les activitats econòmiques de les persones moltes vegades perjudiquen la vegetació i els rius, per exemple amb abocaments industrials i amb la construcció de carreteres. Per conservar la natura, els governs dels països han protegit alguns espais i els han declarat parcs nacionals. Són paisatges que destaquen per la importància del relleu, la vegetació o la fauna. Per què creus que és important protegir la natura?
122
Més informació Plantes mediterrànies Als boscos mediterranis s’hi troben moltes plantes que tenen qualitats terapèutiques. Durant molts segles el bosc era l’única farmaciola de la població. Tot i que la medicina ha avançat molt, les plantes continuen sent molt útils per tractar moltes afeccions, sobretot les de caràcter lleu. Avui dia la majoria de les persones ja no sap quina funció té cada planta i, si vol fer-ne servir alguna, la compra a l’herbolari o a les dietètiques (tot i que als mercats de poble encara acostuma a haver-hi parades on es poden comprar). Tanmateix, hi ha moltes plantes que podem collir i fer servir en cas de necessitat, com per exemple: la camamilla (que serveix com a digestiu i per netejar-se els ulls), la til·la (com a tranquil·litzant, per calmar els nervis), la farigola
8 3. El paisatge de les comarques
interiors seques
ºC
UNITAT
l/m2
A
8
30
Les comarques més seques de Catalunya són les meridionals interiors, que es corresponen amb la zona de la depressió Central. El clima d’aquestes terres del sud és més sec i càlid que les del nord. També hi ha molt contrast en les temperatures, que són molt fredes a l’hivern i molt elevades a l’estiu. o La vegetació de les comarques interiors seques és de fulla perenne, està molt adaptada a la sequedat i té recursos per conservar la poca aigua que rep. Hi predominen els arbres no gaire alts i els arbustos de fulla petita .
Quin món volem?
25 20 15 70 60 50 40 30 20 10 0
10 5 0
mesos
G F MA M J J A S O N D G F MA M J J A S O N D
B
En aquestes zones abunden l’alzina carrasca, de fulles petites i una mica punxents, molt resistents al fred i la calor, i les formacions d’arbustos, com ara la màquia de garric, amb fulles petites persistents i dures, i la d’arçot, amb fulles molt estretes i força espines. o
A la Catalunya seca les precipitacions són molt escasses, sobretot a l’estiu. Podem parlar de dos tipus de paisatge: el paisatge litoral i prelitoral, força transformat per les activitats humanes, i el paisatge de les comarques interiors seques.
Els alumnes han de parlar de quines maneres es deteriora la natura per causa de les activitats de les persones. També se’ls pot demanar si creuen suficients les mesures que prenen els governs per protegir-la (espais protegits i parcs nacionals). Solucions. R. Ll.
Competència d’aprendre a aprendre
o A. Gràfics de temperatures i precipitacions de Raimat, per mesos. B. Paisatge natural, al Segrià.
sec – dry
Respon 8. Amb quines grans unitats del relleu català es corresponen els paisatges de les diferents zones
de la Catalunya seca?
Plantegeu als alumnes la importància de motivar-se per aprendre i de buscar les maneres més útils per a cadascú, a nivell personal. Demaneu-los que es facin un esquema o un resum, en funció del que els sigui més útil de cara a l’estudi, de cadascun dels paisatges que s’explica en aquestes pàgines.
9. Relaciona cada espècie amb el paisatge de la Catalunya seca que li correspon.
màquia de margalló – canyissar – alzina carrasca pollancre – màquia de garric – esparreguera 10. Fes una fitxa per a cadascuna d’aquestes
plantes que inclogui el tipus de planta que és, les característiques pel que fa a l’adaptació al clima i a quins indrets de Catalunya creix.
Solucions alzina surera
margalló
123
(com a desinfectant), etc. També en els nostres boscos trobem plantes bones per cuinar. cuinar. És el cas dels espàrrecs, la farigola, el llorer, el romaní, l’orenga, etc. Cal que tinguin clar, però, que no podem anar al bosc a agafar el que ens sembli perquè s’ha de respectar l’equilibri de l’ecosistema. Feu que els alumnes confeccionin una llista de les plantes que es poden trobar als boscos mediterranis i que les classifiquin c lassifiquin segons si tenen finalitats terapèutiques o si es poden fer servir a la cuina. •
Respon 8. La Catalunya seca es correspon amb les terres de la serralada Litoral, la serralada Prelitoral i les comarques interiors de plana. 9. Al paisatge del litoral i prelitoral correspon: la màquia de margalló (massís del Garraf), el canyissar (als aiguamolls), el pollancre (als boscos de ribera) i l’esparreguera. Al paisatge de les comarques d’interior seques correspon: l’alzina carrasca i la màquia de garric. 10. Alzina surera: arbre; fulla perenne, petita i dura; serralada Litoral i serralada Prelitoral. Margalló: arbust, palmera petita; massís del Garraf.
123 12 3
Activitats Solucions Comprèn 11. R. G. a. El clima mediterrani litoral i el d’interior tenen temperatures suaus i el clima d’alta muntanya i l’atlàntic tenen temperatures extremes. b. Les precipitacions són més freqüents en els climes d’alta muntanya i atlàntic. 12. A. La proximitat del mar tempera les temperatures i fa que no siguin excessivament altes o baixes, que hi hagi poca oscillació tèrmica. La llunyania de les muntanyes fa que no hi plogui gaire. B. La proximitat de les muntanyes i la llunyania del mar fa que plogui més i que les temperatures siguin més extremes, tant per la banda alta com per la baixa. 13. Mediterrani litoral: temperatures suaus a la primavera i a la tardor, estius calorosos i hiverns freds, però no gaire. Les precipitacions són escasses. Mediterrani interior: temperatures fredes a l’hivern i caloroses a l’estiu. Segons les precipitacions aquest clima pot ser humit, sec o extremat. D’alta muntanya: pel que fa a les temperatures, hiverns molt llargs i freds i estius frescos i suaus. Les precipitacions són força abundants i hi neva sovint. Atlàntic: les temperatures són molt fredes a l’hivern i fresques a l’estiu. Les precipitacions són molt abundants. 14. R. M. Mediterrani litoral: alzina i pi blanc, Garraf i Tarragonès. Mediterrani interior: alzina carrasca i arçot, Pla d’Urgell, Segrià. D’alta muntanya: avet i pi negre; Cerdanya i Pallars Sobirà. Atlàntic: avet i pi negre, Vall d’Aran. 15. A. Prat d’alta muntanya, sense arbres ni arbustos per les baixes temperatures, amb herbes de tija curta que floreixen a l’estiu. Correspon al clima
124 12 4
Comprèn 11. Copia aquest mapa dels climes de Catalunya i pinta cada zona amb el color que correspongui.
clima mediterrani litoral clima mediterrani interior: humit extremat sec clima d’alta muntanya clima atlàntic a. Quins climes tenen temperatures suaus? Quins tenen temperatures extremes? b. En quins climes són freqüents les precipitacions?
12. Escriu quins factors influeixen en el clima de cada població. Digues com creus que deuen ser les temperatures i les precipitacions en cadascuna. A
B
14. Afegeix dues columnes més a la taula anterior. En l’una, escriu dos exemples de vegetació que s’hi associa, i en l’altra, la zona de Catalunya que té aquest clima. Raona 15. Observa les fotografies d’aquests paisatges i fes-ne una fitxa que expliqui:
13. Copia aquesta taula i completa-la amb les característiques dels climes de Catalunya. CLIMA
TEMPERATURES
El tipus de paisatge que és (muntanya, plana...). Si la vegetació és escassa o abundant. A quin tipus de clima creus que correspon i per què.
PRECIPITACIONS
mediterrani litoral
A
B
mediterrani interior d’alta muntanya atlàntic
124
Més informació Els gossos d’atura Per tal d’exemplificar les relacions que hi ha entre el clima i les activitats humanes, expliqueu als alumnes que els pastors del Pirineu, lloc on hi ha molta ramaderia, tenien, i residualment encara tenen, uns gossos ensinistrats per fer de pastors. Aquests gossos, els gossos d’atura, són una raça autòctona catalana que s’anomena així perquè el gos atura els ramats perquè no entrin als sembrats ni surtin de la ruta. Avui dia, que l’ofici de pastor està en recessió, aquesta raça de gossos ha esdevingut mascota, igual com la resta de races que en les societats antigues tenien unes funcions precises i determinades. Aquests gossos tenen un pelatge llarg que els protegeix del fred, no són gaire grossos, però són molt forts, resistents i àgils.
8 UNITAT Aplica
Opina
16. Els meteoròlegs registren cada dia dades de temperatures, precipitacions, vents... de diferents llocs. Creus que amb les dades que prenguin en un mes és possible definir el clima d’un lloc? Per què?
d’alta muntanya pel tipus de relleu i de vegetació. B. Paisatge de muntanya mitjana humida, amb boscos de fulla caduca (fagedes i rouredes) i de pi roig. Correspon al clima mediterrani interior humit.
18. Una empresa turística vol instal·lar una estació d’esquí i un parc d’atraccions amb instal·lacions aquàtiques a dos llocs de Catalunya. Recomana’ls una zona per a cada instal·lació, tenint en compte el clima que necessita cadascuna.
17.. Quina relació hi ha entre el relleu i els climes 17 de Catalunya? I entre els climes i la distància al mar? Quin dels quatre tipus de clima de Catalunya hi ha a la teva comarca? Per què?
Aplica 16. Sí que és possible, perquè es recullen les temperatures màximes i mínimes i la quantitat de precipitació, dades per determinar el clima. 17. Com més elevat és un lloc, més humit, perquè hi ha més pluja i més fred. Com més proper al mar, més temperat i suau i amb menys quantitat de pluja. R. Ll.
Aprèn a fer de geògraf La interpretació d’un climograma Per saber com és el clima d’un lloc necessitem conèixer com són les temperatures i les precipitacions al llarg dels anys. Aquesta informació ens la dóna el climograma, que és un gràfic en què es representen, mes a mes, les dades de les temperatures i les precipitacions d’un lloc. 1. El climograma té dos eixos verticals . En l’eix de l’esquerra hi ha les dades de les temperatures , que es mesuren de 5 en 5 graus centígrads (°C) (°C).
3. En l’eix horitzontal es representen els mesos de l’any.
ºC
30 25 20 15 10 5 0 mesos
G
F
M
A M
J
J
A
S
O
19. Analitza el climograma anterior. En quins mesos de l’any plou més? En quins mesos plou menys? Quins són els dos mesos més calorosos? Quins són els més freds? Quina diferència hi ha entre la temperatura del mes més càlid i la del mes més fred? A quin tipus de clima creus que correspon? Per què? 20. En grups de tres o quatre, interpreteu el climograma de la dreta a partir de les preguntes anteriors.
N
D
l/m2
2. En l’eix de la dreta hi ha les precipitacions , que es mesuren de 10 en 10 litres per metre quadrat (l/m 2).
70 60 50 40 30 20 10 0
4. Cada barra blava indica les precipitacions que cauen en un mes. 5. La línia vermella uneix els punts que indiquen la temperatura mitjana de cada mes.
ºC
l/m2
30 25 20 15 10 5 0
130 120 110 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0
mesos
G F M A M J J A S O N D
8
125
Opina 18. R. Ll. Aprèn a fer de geògraf 19. Quan plou més: abril, maig, octubre, novembre i desembre. Plou menys: juliol i agost. Els mesos més freds: gener i desembre. La diferència és de 17 graus. És un clima mediterrani interior humit, per les temperatures i les precipitacions. 20. Activitat per fer en grup. R. Ll.
Aprèn a fer de geògraf Respon Interpretar un climograma. •
Suggeriments didàctics Es tracta d’uns animals molt intel·ligents i obedients. Cada any, a diverses poblacions del Pirineu (Camprodon o Castellar de N’Hug, per exemple), es fan concursos de gossos d’atura en els quals aquests animals han de demostrar les seves habilitats per conduir els ramats. Proposeu als nens i les nenes que busquin informació i imatges sobre els gossos d’atura i que facin un mural o fitxa sobre cadascun. •
•
Expliqueu-los la importància del climograma per la quantitat de dades que aporta un sol gràfic.
Tractament Tractament de la informació i competència digital Proposeu-los que entrin a http:// www.meteocat.com i observin els gràfics de clima que es proporcionen en les prediccions municipals per a 8 dies. Feu que busquin el seu municipi i en comentin la previsió.
125 12 5
Repassa Objectius •
•
•
•
21. Llegeix el resum.
Repassar els conceptes que s’han après en la unitat. Completar esquemes. Aplicar el que s’ha après en la unitat aplicant-ho a una situació concreta que afecta el clima. Comprendre la importància de les pròpies accions sobre el medi ambient i, conseqüentment, sobre el clima.
El clima El clima d’una zona depèn de les temperatures i les precipitacions. A més, en el clima d’un lloc influeixen uns factors que el modifiquen: la distància al mar, la disposició del relleu i la proximitat a l’equador.
Els climes i la vegetació de Catalunya A Catalunya es distingeixen quatre climes, que determinen la vegetació: Clima mediterrani litoral. Les precipitacions són escasses. La vegetació és de fulla perenne, hi predominen les alzines, les pinedes i els arbustos com ara el romaní. Clima mediterrani d’interior. Les precipitacions són escasses, sobretot a l’estiu. A l’hivern les temperatures són baixes i a l’estiu, força elevades. Pot ser sec, humit i extremat. La vegetació és de fulla perenne.
Paraules clau de la unitat canvi climàtic Catalunya humida Catalunya seca clima clima atlàntic clima d’alta muntanya clima mediterrani climograma distància del mar efecte hivernacle graus centígrads meteoròleg paisatge precipitació proximitat de l’equador relleu temperatura mitjana temperatures temps atmosfèric vegetació
Clima d’alta muntanya. Les temperatures són baixes, la vegetació predominant són els prats i els boscos de pi negre. Clima atlàntic. Es dóna en una petita zona de la vall d’Aran. Els hiverns són molt freds i els estius, frescos. Hi abunden les precipitacions a causa dels vents humits que vénen de l’oceà Atlàntic.
22. ESTUDI EFICAÇ. Fes un esquema com aquest per a cadascun dels climes de Catalunya i la vegetació que s’hi associa.
EL CLIMA...
Les temperatures
Les pr precipitacions
Les zo zones on on es es dó dóna
La ve vegetació títípica
són
són
són
és
.........
.........
.........
.........
23. Busca informació sobre els aiguamolls a Catalunya. Quin tipus de vegetació hi trobem?
126
Més informació Programa de tolerància Expliqueu als alumnes que els problemes del canvi climàtic no són només a gran escala, sinó que a petita escala també hi ha conseqüències conseqüències molt greus. Feu que vagin més enllà de la concreció del món a Catalunya i que es plantegin com els afectaria directament a ells i elles al lloc on viuen (si és a prop del mar, a la muntanya, en una depressió en la zona seca de Catalunya, etc.)
126 12 6
L’agricultura L’agricultura en una zona també forma part de les espècies vegetals que s’hi troben, encara que formin part del paisatge que creen els éssers humans. Encara que siguin fruit del treball humà i no del paisatge que neix espontàniament en una zona per les seves condicions climàtiques (pluges, temperatures, vent, etc.), cal tenir en compte que el relleu i el clima faciliten que es puguin fer uns conreus determinats i no uns altres. Demaneu als alumnes que investiguin sobre la importància que té el sector agrari en cada paisatge estudiat i quins conreus concrets es troben a cada zona. Feu que comentin quina mena de conreus, si n’hi ha, es troben en el seu municipi o la seva comarca. •
8 UNITAT
Comprendre les conseqüències del canvi climàtic Els mitjans de comunicació han estat informant els darrers anys sobre el que els científics anomenen «canvi climàtic». Però, què és i quines conseqüències tindrà aquest canvi? El clima ha canviat al llarg de la història. En l’actualitat, la combustió excessiva de petroli i els seus derivats, gasolina i gasoli, fa augmentar el diòxid de carboni de l’aire. Aquest increment provoca «l’efecte d’hivernacle», que fa que la calor de la Terra no pugui sortir de l’atmosfera i, per això, n’augmenta la temperatura. Possibles conseqüències del canvi climàtic En el món
Competència social i ciutadana El canvi climàtic és responsabilitat de tothom, però és còmode pensar que són els governs que han d’actuar per evitar-lo. Feu que plantegin què poden fer a nivell individual.
A Catalunya
Desglaç dels casquets polars
Tempestes i huracans més violents
Augment del nivell del mar
Descens de les precipitacions
Augment de les sequeres i els deserts
Onades de calor més àmplies
Arribada d’animals de climes més càlids
Solucions
Augment de meduses al mar
24. Indica quines de les accions següents et semblen més importants per reduir el consum de petroli i per què. a. Utilitzar sobretot el transport públic. b. Aïllar les cases per consumir menys calefacció i aire condicionat. c. Utilitzar energies com ara l’eòlica o la solar, que no consumeixen petroli. ràn c
l e o T
8
i a
25. Afegeix una conseqüència del canvi climàtic que pugui tenir lloc a partir d’algunes de les que es mostren en l’esquema anterior. Exposa-la als companys i les companyes. Exemple: L’augment del nivell del mar pot provocar la desaparició d’illes de poca alçària.
127
Programa d’ESTUDI EFICAÇ En acabar la unitat, completeu amb els alumnes una taula com aquesta, o demaneu-los que la completin tots sols. UNITAT 8: El clima i la vegetació de Catalunya El que he après... El clima a Catalunya La Catalunya humida La Catalunya seca
El que he après a fer...
Estudi eficaç 22. Mediterrani litoral: temperatures suaus a la primavera i la tardor; estius, calorosos i hiverns, freds, però no gaire; precipitacions escasses; les zones on es dóna són les terres de la serralada Litoral, la serralada Prelitoral i les comarques interiors de plana; vegetació: d’arbres i arbustos de fulla perenne, petita, endurida i amb moltes punxes. Mediterrani interior: temperatures són fredes a l’hivern; estius, calorosos; precipitacions, depenent de la zona (clima humit, sec o extremat); es dóna a les terres de l’interior de Catalunya; vegetació d’arbres no gaire alts i arbustos de fulla petita. D’alta muntanya: hiverns, llargs i freds; estius, frescos i suaus; precipitacions abundants; les zones on es dóna són el Pirineu, la serralada Transversal, les Guilleries i el Montseny; vegetació típica: boscos de fulla caduca i de fulla perenne a les zones més seques. Hiverns molt freds i estius frescos; precipitacions molt abundants; es dóna a la vall d’Aran; vegetació: boscos de pi negre, bedoll i avet, arbustos i prats d’alta muntanya. 23. R. Ll. Sóc capaç de... 24. R. Ll. 25. R. Ll.
127
Llegeix
Objectius •
•
Llegir i entendre un text sobre Arquimedes. Comprendre la funció de les màquines simples com la palanca.
Programa de comprensió lectora La saviesa d’Arquimedes Mostreu als alumnes que l’actitud del rei Hieró, que desconfia totalment de l’afirmació d’Arquimedes, el porta a reptar-lo per demostrar la seva afirmació. La saviesa d’Arquimedes consisteix a enginyar un sistema de palanques amb cordes i politges que permeti moure un pes enorme amb un esforç mínim, per tant, és una qüestió purament mecànica. Pregunteu-los quines altres màquines simples coneixen a part de la politja i feu que posin exemples de com es fan servir en la vida quotidiana. Comenteu-ne els usos i feu que els nens i les nenes imaginin quines altres funcions podrien realitzar i en quins contextos. Demaneu-los que siguin creatius i que no tinguin vergonya d’expressar-se davant dels companys i les companyes. •
La saviesa d’Arquimedes «Dn- n pn d p», d Aqd, « é l ón». El Hó, pnn q fnfnj, l dn q pé d n pd d dbò. P l ón n, pò n p ln gn. Axí dn, Aqd llí n dl xll dl ll l f pl d àg pg. Fn b, h lg l’fç d l h l’j d l d p -l. Pò Aqd llg l d ngny n d plg (n n d’lçp, pò lzn d n ll d bg). Alh l d, b n l à f bx l xll fn l . Isaac Asimov, Moments estel·lars de la ciència. Adpó
•
Respon 1. Busca en el diccionari
les paraules o expressions següents, relacionades amb el món dels vaixells:
moll, avarar 2. Què penses que volia dir
Arquimedes amb la frase «doneu-me un punt de suport i mouré el món»? 3. La palanca és una màquina
simple. Digues el nom d’alguna altra màquina simple.
128
Solucions
Més informació
1. moll: construcció a la vora del mar per embarcar o desembarcar persones i mercaderies; als ports hi ha diversos molls. avarar: posar una embarcació a l’aigua, sobretot la primera vegada, un cop s’ha acabat de construir. 2. R. M. Amb aquesta oració volia dir que partint d’un punt de suport es pot moure qualsevol cosa per pesant que sigui. 3. la roda, el pla inclinat, la politja.
Arquimedes (Siracusa, Sicília, 287 aC - 212 aC) Considerat el més gran científic i matemàtic de l’antiguitat pels seus descobriments i aportacions a la matemàtica, l’enginyeria i la geometria, formulà l’anomenat principi d’Arquimedes. Estudià la palanca i reformulà les lleis generals que en descriuen el moviment, ideà el cargol d’Arquimedes, l’espiral d’Arquimedes... També va escriure moltes obres de temàtiques diverses. Creia que la demostració estrictament teòrica limitava la solució de molts problemes, i que els científics havien de traslladar el problema abstracte a la realitat per observar, experimentar i determinar-ne una solució. Així doncs, va fer el prototip del mètode modern d’investigació. http://www.digits.cat/colaboracions/detall.php?id=137. Adaptació
128
RECULL TRIMESTRAL 2
El paisatge del Vallès En dl Vllè n fn n , q pn n b pè, n q . «C l Vllè n h h ». Q l pn nyxn l l, l’ dl dl pjl; l plj n ndl q bg n l.
Objectius •
•
Llegir i entendre un poema que parla d’un paisatge. Comprendre un text sobre els perills de la calor i les recomanacions per protegir-se’n.
Pere Quart, Corrandes d’exili. Fgn
Programa de comprensió lectora
Respon 4. Escriu en un full els noms dels elements
del relleu que surten en aquest poema. 5. Redacta un paràgraf en què descriguis
•
aquesta fotografia del paisatge natural de Lliçà d’Amunt, al Vallès Oriental.
En alerta per la calor Plantegeu-los quina és la intenció d’aquest text: per què s’escriu, a qui vol arribar, en quin mitjà apareix publicat, etc. Pre-gunteu-los quina és la millor manera d’alertar la població de com actuar en cas d’una onada de calor, de fred... Proposeu aquesta activitat com un debat en què tothom participi activament.
En alerta per la calor
•
L l n q b bn p dl pnnl h f q l ngn l’l p l l p q gn. En lgn pn, l ò à fn 43 g nígd. E n l pbló q l’xpó l l q nng l àx d p pbl n ll b b q, é, gn bn nl. Axí x, bll l nnèn d f àp llg gl, pnd bgd ln n g l nl, f hl, q jdn p l l pdd p l .
El paisatge del Vallès Feu que busquin al diccionari les paraules del poema que no coneixen i demaneu-los que tornin a escriure’l en un llenguatge que els sigui fàcil d’entendre, sense versos ni rima, en forma de text narratiu.
Respon 6. Per què creus que és notícia
aquesta situació? Com solen ser les temperatures als mesos d’estiu a Catalunya? 7. Quines recomanacions hem de seguir
Solucions
quan fa molta calor?
EL PAÍS. Adpó
129
Més informació Onada de calor És una situació atmosfèrica que produeix unes temperatures extremadament altes en relació amb la mitjana de l’època i que duren més d’un dia. Es formen per invasió de masses d’aire molt càlid o bé per la permanència prolongada d’una d’aquestes masses en una zona determinada. Poden tenir una extensió de centenars o milers de quilòmetres quadrats. Un exemple en seria el de l’aire càlid i sec procedent del Sàhara. Aquesta massa sol ser molt seca i reescalfada i porta en suspensió partícules de pols que redueixen la visibilitat (calitja) i donen a l’aire un aspecte tèrbol. Aquests períodes de calor solen donar lloc a situacions d’alt risc d’incendi forestal. http://www.rinamed.net/cat/cat_ris_clim_calor.htm. Adaptació
4. Els elements del relleu que surten són: turons, serra, cala, pujol i platja. 5. R. Ll. 6. R. M. Perquè les temperatures arriben a ser extremadament altes i cal alertar la població que prengui mesures per protegir-se de la calor. Les temperatures a Catalunya els mesos d’estiu solen ser altes, voltant els 30 graus a la costa (i una mica més a l’interior). 7. Evitar l’exposició al sol, estar a l’ombra i en llocs ventilats, fer àpats lleugers i regulars, prendre begudes i aliments rics en aigua i sals minerals, com ara fruites i hortalisses, que ajudin a reposar les sals perdudes amb la suor.
129
L’escola Objectius •
•
Paraules clau •
•
•
escola ensenyament desplaçament
Treballem valors •
•
C é l l? É gn? Bn ndnd? É f d bn l dd? L n pp d ? H p, n np públ n np l? N l l dl ón ón gl... A pï Eòp l’Índ l nn l nn n nn llp, pp, blígf... ’pln b p. El bl d l l ln n nfn p l qn d’ln q l hn d f . H h ll n fn l g .
Feu que s’adonin que, hi hagi els recursos que hi hagi, totes les escoles tenen la mateixa finalitat en tant que volen ensenyar als nens i les nenes coses que són fonamentals per al desenvolupament de la seva vida, sigui a sumar i restar, a sembrar o a rentar-se.
Suggeriments didàctics •
s t f i e r en Esc ol e s be n d
Conèixer com són les escoles de diferents llocs del món. Diferenciar trets característics de les escoles d’alguns països: com són, què s’hi aprèn, amb quins mitjans...
Expliqueu-los que hi ha moltes famílies arreu del món que no es poden permetre el luxe d’enviar els seus fills i filles a l’escola perquè els necessiten per treballar i tirar endavant. Pregunteulos si aquests nens i nenes tenen les mateixes oportunitats a la vida que els que sí que han accedit a una formació. Feu que els alumnes comentin la dificultat que comporta haver de caminar 2 o 3 hores per anar a l’escola. Pregunteu-los quant tarden ells i elles per anar de casa al col·legi.
Competència social i ciutadana Pregunteu-los si consideren que l’educació és un dret o un deure i feu que valorin què els proporciona de cara al futur. Proposeu aquesta qüestió com un debat en què opinin i s’expliquin davant dels altres.
130
Tbé h h pï, l’Eqd, n l’l ’nny hgn pnl, p hbl n n ll n l’g é n lx. H h pï, Tnzàn Zàb, n nj ndç l’l f p d l fn dl ln. A Bwn ’nny l ln b pln p ln-. H h ll dl ón n l nfn hn d n l p n l’l hn d p- l dn n n nyl. Axò p pï l Cn, Kny, Mèx l Pú.
Més informació L’educació A l’escola no només s’aprèn allò que s’imparteix en cada assignatura, sinó que és on s’aprèn a conviure amb persones que no formen part de la pròpia família, a respectar opinions i creences dels altres, a compartir el material, les experiències i moltíssimes hores amb mestres i alumnes; a col·laborar amb els altres, a treballar en equip... en definitiva, a viure en societat. L’escola és un petit univers on cadascú té una feina, que ha de desenvolupar perquè l’escola rutlli. Per això podem dir que l’escola no només ensenya llengua, anglès, matemàtiques..., sinó que ensenya a conviure i també hàbits bàsics com ara saludar, rentar-se les mans abans de dinar o escoltar qui parla fins al final de la seva explicació, sense interrompre’l.
RECULL TRIMESTRAL 2
ya r A pr e nd r e i e ns e n
Objectius
A països com Mali, l’Índia, Nicaragua, Nova Caledònia o Kenya, molts infants, a part d’anar a l’escola, han de treballar. Hi ha llocs on els mestres demanen als alumnes que hi tornin, encara que a casa seva els necessitin al camp. Aquests alumnes ensenyen als pares el que aprenen a l’escola.
•
•
Conèixer les diferents funcions de l’escola a cada lloc. Comprendre les diverses dificultats de molts nens i nenes del món per poder anar a l’escola.
Paraules clau
A na r a e sc o la Hi ha llocs, com ara Zàmbia, l’Índia, l’Iran, el Pakistan..., on algunes nenes no s’escolaritzen perquè es considera que no els cal per ser mares. A països com l’Índia, Nicaragua o Nova Caledònia, també hi ha professors voluntaris que no cobren. Al Marroc, l’Índia o Nicaragua les mares porten als seus fills el dinar a l’escola i al Nepal molts nens i nenes van a l’escola perquè els donen menjar. A Mèxic, n’hi ha que van a l’escola perquè les aules són més agradables que casa seva.
•
treballar
•
professors voluntaris
•
clima
Treballem valors •
a i e sc ol a Cl im
Suggeriments didàctics •
El clima condiciona l’escola: al nord del Canadà, les classes se suspenen a partir dels 40 graus sota zero. A la serralada dels Andes, a Bolívia, fa tant de fred a la classe, que els alumnes surten a la plaça del poble per escalfar-se al sol. En canvi, a Nova Caledònia fan classe a l’aire lliure perquè fa massa calor. 131
.
:
Altres recursos Recursos a la xarxa Proposeu als alumnes que vagin a algunes pàgines d’Internet per cercar informació sobre les escoles arreu del món. •
•
Mostreu-los la importància del voluntariat a nivell de professors a molts llocs del món: hi ha nens i ne-nes que no tindrien cap mena d’accés a l’educació si no fos pels professors voluntaris que treballen de franc en condicions força dolentes.
Es pot partir de l’adreça: http://www.tv3.cat/videos/463519 , on podran veure un seguit de fotografies que formen part de l’exposició de Kim Manresa anomenada Escoles d’altres mons. També els podeu proposar de buscar informació sobre aquest tema a la biblioteca, on poden trobar llibres com De camino a la escuela, d’Anne Bouin, amb fotografies molt il·lustratives i colpidores de Sandrine Moreno i Alain Moreno, i il·lustracions d’Aurélia Fronty.
:
Proposeu-los que parlin de l’accés a l’escola de les nenes i els nens de països que pel fet d’haver de treballar, pel sexe o per les creences religioses de les famílies, no poden anar-hi. Feu que comentin aquesta situació i que expliquin com afecta això al fet que aquestes societats estiguin avui dia en la mateixa situació que fa doscents anys: absolutament estàtiques i sense avançar.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Expliqueu als alumnes que el medi, el clima i l’entorn, també condicionen l’accés a l’escola. Hi ha llocs on la calor fa que els nens i les nenes no puguin estar dins de les aules i han de fer la classe al carrer. Demaneu-los si han viscut mai que s’hagin suspès les classes a causa del temps. Feu que comentin les seves experiències.
131
Repàs trimestral UNITAT 5
Objectius •
Repassar els continguts treballats per unitats.
Paraules clau •
•
•
massa màquina relleu
Competència d’aprendre a aprendre Feu que busquin imatges de les muntanyes de Catalunya.
Solucions Respon 1. a. massa: quantitat de matèria d’un cos. b. volum: espai que ocupa un cos. c. densitat: resultat de dividir massa per volum. 2. La d’acer: en dividir massa per volum, el resultat és superior. 3. Sí, els glaçons són dins de l’aigua en estat líquid i a 4 °C. Perquè l’aigua es gelés, hauria d’estar per sota de 0 °C. 4. a. Que una força actuï sobre seu i el posi en moviment. b. La força de fregament l’atura. c. La força de fregament aturaria la bicicleta. d. La força de la gravetat corba la trajectòria. e. La força de la gravetat fa augmentar la velocitat. 5. roda: disminueix el fregament amb el terra; politja: per aixecar objectes pesants; pla inclinat: per pujar càrregues; palanca: per fer una tasca fent menys força. 6. costa alta: penya-segats, platges curtes, sorra gruixuda; costa baixa: terreny pla, platges extenses, sorra fina. 7. Prepirineu: Cadí i Montsec; serralada Prelitoral: Montserrat; serralada Litoral: Garraf, Montnegre; Pirineu axial: Pica d’Estats.
132
1. Defineix els termes següents: a. massa b. volum c. densitat
3. És correcta la il·lustració següent? Explica la resposta.
2. Una bala de vidre té una massa de 10 grams, mentre que una d’acer de la mateixa mida té una massa de 30 grams. Quina de les dues bales té una densitat més gran? Explica per què.
UNITAT 6
4. Respon les preguntes. a. Què ha de passar perquè un cos que està aturat comenci a moure’s? b. Per què una pilota que va rodant s’acaba parant encara que ningú no l’aturi? c. Per què quan vas en bicicleta per un terreny pla has de pedalejar per mantenir la velocitat?
d. Per què si llances un dard a una diana has d’apuntar una mica més alt del centre? e. Per què una pilota que cau va augmentat la velocitat fins que arriba al terra?
5. Enumera les màquines simples i explica per a què es fa servir cadascuna.
UNITAT 7
6. Classifica les característiques de la costa catalana en la casella corresponent. terreny pla – penya-segats – platges extenses – platges curtes – sorra molt gruixuda – sorra molt fina
7. Relaciona les muntanyes amb les grans unitats de relleu català. serra del Cadí serra del Montsec
depressió Central serralada Prelitoral
Montserrat
Costa alta
Costa baixa
.........
.........
massís del Garraf
.........
.........
Montnegre
.........
.........
Pica d’Estats
serralada Litoral Pirineu axial Prepirineu
132
Suggeriments didàctics •
•
Pregunteu als alumnes quines són les forces que han estudiat a la unitat 6. Demaneu-los que expliquin en què consisteix cadascuna i com ens afecta en la vida quotidiana. Proposeu-los que posin exemples pràctics de com actua cadascuna d’aquestes forces, però que no repeteixin cap dels casos que han aparegut a la pregunta 4 d’aquesta pàgina. Proposeu als nens i les nenes que, entre tots, expliquin les característiques pròpies del relleu de Catalunya. Pregunteu-los quin tipus de relleu predomina a Catalunya i què condiciona aquesta mena de relleu (les vies de comunicació, per exemple). Feu que parlin de la depressió Central, dels seus límits i de la seva ubicació.
5-8 RECULL TRIMESTRAL 2
8. Completa la taula amb tres exemples més per a cada xarxa.
xarxa de l’Ebre
xarxa Pirineu-Mediterrani
xarxa mediterrània
L’Ebre
El Fluvià
La Tordera
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
Objectius •
Paraules clau •
UNITAT 8
•
9. De quins paisatges de Catalunya són característics els arbres i els arbustos següents? Margalló, avet, pi blanc, pi negre, faig, pi pinyoner, alzina, neret, bruguerola, roure. ■
Situa’ls a l’altura que els correspon en el dibuix.
Repassar els continguts treballats per unitats.
•
xarxa fluvial clima paisatge
Competència d’aprendre a aprendre
3.000 m
2.000 m
Feu que busquin informació sobre l’estat dels boscos de Catalunya.
1.000 m
0m (nivell del mar)
10. Quins dels factors següents influeixen en el clima d’una zona? De quina manera ho fan?
Solucions
la distància a l’equador el nombre d’habitants la velocitat del vent la distància al mar
11. Identifica el tipus de paisatge de la fotografia i respon els punts següents: Indica la zona geogràfica on s’estén. Digues a quina altura sobre el nivell del mar es troba. Explica les principals característiques del clima. Anomena les espècies de plantes més característiques. ■
Explica de quina manera influeixen en el clima els factors que has triat.
133
Suggeriments didàctics •
•
Demaneu als alumnes que parlin de quina mena d’aprofitament de les aigües es fa a Catalunya. Plantegeu-los també quin són els embassaments més importants del nostre territori i en quina xarxa fluvial se situen. Feu que busquin informació a Internet sobre l’estat dels pantans i els embassaments. Proposeu-los que parlin del clima de la zona geogràfica on viuen. Feu que anomenin les característiques generals d’aquest clima i la localització que té dins del territori. Demaneu-los que parlin de la vegetació i del paisatge característics de la zona on viuen. També podeu aprofitar aquest tema per parlar de si es conserva l’entorn i el paisatge o bé si, al contrari, es deteriora progressivament amb polígons industrials, carreteres, càmpings, etc.
Respon 8. R. M. xarxa Pirineu-Ebre: l’Ebre, el Segre, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana; xarxa Pirineu-Mediterrani: el Fluvià, el Ter, el Llobregat, la Muga; xarxa Mediterrani: la Tordera, el Besòs, el Foix, el Francolí. 9. Litoral i prelitoral (0-800 m): margalló, pi blanc, alzina. Muntanya mitjana humida (8001.600 m): bruguerola, roure. Alta muntanya (1.600-2.300 m): avet, pi negre, neret. 10. La distància a l’equador: les zones properes a l’equador són les que reben més calor. La distància al mar: el mar atempera les temperatures a la costa. 11. Pirineu: prats d’alta muntanya o alpins. Se situen a 2.3002.500 m sobre el nivell del mar. Clima: hiverns llargs i freds i estius frescos i suaus; precipitacions abundants i força nevades. Plantes: herbes de tija curta que floreixen a l’estiu, pocs arbres i arbustos. ■ És una de les zones de Catalunya més allunyades de l’equador i del mar, de manera que té unes temperatures més fredes i extremes.
133
Objectius •
Practicar de manera individual o en grups alguna de les qüestions de cadascuna de les unitats.
Suggeriments didàctics Experiència 5 Proposeu a les nenes i els nens que parlin sobre les propietats de la matèria i feu que les exemplifiquin en materials concrets. Demaneu-los si aquestes propietats es poden canviar i, en cas afirmatiu, de quina manera es pot fer.
Taller Unitat 5. Experiència
Les mescles i les dissolucions Quan es barregen dues o més substàncies s’obté una mescla. Les mescles poden ser heterogènies o homogènies. A continuació prepararem diverses mescles i identificarem de quin tipus són. Material necessari:
•
Experiència 6 Plantegeu als alumnes que parlin de com actua la força de la gravetat sobre el moviment i sobre tot el que hi ha a la superfície de la Terra. Feu que posin exemples pràctics i comenteulos tots junts. Procureu que participin tots activament i que escoltin els companys i les companyes.
4 gots
sorra
cullera
oli
aigua
sucre
Segueix els passos: 1. Omple els quatre gots d’aigua. 2. Afegeix al primer got una cullerada de sal; al segon, una cullerada de sorra; al tercer, una cullerada d’oli, i al quart, una cullerada de sucre.
sal
1. Respon les preguntes. a. Què observes quan barreges aquestes substàncies? b. Quines d’aquestes mescles són homogènies? I heterogènies? Per què? c. Podem aconseguir que una mescla homogènia, com ara aigua i sucre, passi a ser heterogènia? Explica com ho faries.
2. Explica quines tècniques pots utilitzar per separar les substàncies que formen les mescles que has preparat.
•
Experiència 7 Demaneu als nens i les nenes que parlin dels problemes de Catalunya amb l’aigua en els darrers anys, de les causes d’aquests problemes i de les mesures que ha calgut prendre per poder pal·liar els efectes de la sequera.
Unitat 6. Experiència
Les forces
A
Les forces poden fer que els cossos es moguin o s’aturin. Has pensat alguna vegada les forces que actuen quan jugues amb els teus companys i les teves companyes o llances una pilota? B
3. Per parelles, representeu el que veieu en les fotografies i responeu les preguntes. a. Quines forces actuen en les dues situacions? b. Es produeix un moviment en els dos casos? Per què?
•
Experiència 8 Feu que els nens i les nenes, individualment, facin un esquema dels climes de Catalunya, que reculli el lloc on es troba cadascun, les característiques fonamentals i el tipus de vegetació que cada clima condiciona. Demaneu-los que treballin a fons l’esquema i que preparin una exposició oral tot comparant els diferents climes i els factors que determinen que siguin com són (proximitat del mar, situació respecte a l’equador i el relleu). •
134 13 4
4. Dibuixeu les fletxes que representen les forces que es fan en les dues situacions.
134
Altres recursos •
•
Proposeu als alumnes que desenvolupin el tema dels canvis d’estat de l’aigua. Feu que parlin de què condiciona aquests canvis (les temperatures en què es produeixen). Proposeu-los, també, que parlin de les propietats de l’aigua en cadascun dels estats i el que permeten. Demaneu als nens i les nenes que comentin les diferents forces que intervenen en el moviment partint d’exemples pràctics. Poseu en pràctica els moviments que us sigui possible de fer a l’aula sense provocar gaire rebombori. Feu que uns alumnes escenifiquin un moviment i que els altres els observin i prenguin nota de totes les forces que es produeixen en cada cas. Comenteu-ho plegats. Procureu que tots els alumnes hi participin activament.
RECULL TRIMESTRAL 2
Unitat 7. Experiència
Els embassaments de Catalunya
Competència d’autonomia i iniciativa personal
Els embassaments s’han construït per aprofitar l’aigua dels rius. La quantitat d’aigua que contenen varia segons l’estació de l’any en què ens t robem. Així, per exemple, l’estat dels embassaments a Catalunya el dia 8 de febrer de 2009 era el següent:
Proposeu als alumnes que provin de fer experiments del tipus del que es proposa en l’Experiència 5. Han de fer-ho amb altres productes, explicar quina mena de mescla aconsegueixen i amb quina tècnica es pot separar.
Boadella (Darnius): 60,55 % de la capacitat Sau (Vilanova de Sau): 75,36 % Susqueda (Osor): 94,37 % La Baells (Cercs): 97,10 % La Llosa del Cavall (Navès): 91,37 % Sant Ponç (Clariana de Cardener): 71,89 % Foix (Castellet i la Gornal): 100,00 % Siurana (Cornudella de Montsant): 62,20 % Riudecanyes (Riudecanyes, Baix Camp): 59,62 %
Competència social i ciutadana
5. Elabora un gràfic de barres amb l’aigua que contenen aquests embassaments. 6. Calcula quin era el tant per cent total d’aigua dels embassaments a Catalunya el dia 8 de febrer.
Demaneu als nens i les nenes quines coses poden fer a nivell personal, a casa i a l’escola, per consumir menys aigua.
7. De quins factors creus que depèn la quantitat d’aigua que contenen els embassaments?
Unitat 8. Experiència
El clima mediterrani Les precipitacions i les temperatures que hi ha en un lloc, en determinen el clima. Com ja saps, a Catalunya predomina el clima mediterrani.
Solucions
8. Busca informació sobre les característiques del clima mediterrani i elabora un informe en el qual es desenvolupin els aspectes següents: a. Com són les temperatures al llarg de l’any. b. En quins mesos de l’any es produeixen més precipitacions i si se solen produir en forma de neu o pluja. c. En quins mesos de l’any plou menys. d. Característiques dels embassaments. e. Característiques de la vegetació.
135
•
•
Feu que els alumnes parlin de com són els rius de Catalunya i quins elements condicionen aquestes característiques (el lloc on neixen és a prop o lluny del mar, en una zona de moltes o de poques pluges, hi ha molt de desnivell des del naixement del riu fins a la desembocadura, etc.). Plantegeu a les nenes i els nens per què és tan valorat el clima mediterrani a la resta d’Europa. Feu que es qüestionin per què el nostre és un país tan turístic: què troben els estrangers aquí que no tinguin als seus llocs d’origen. Pregunteu-los com influeix el turisme en l’entorn i com ha influït el fet de voler absorbir aquesta gran onada turística al nostre territori. Poden comentar casos concrets, potser fins i tot propers al seu municipi.
1. a. La sal i el sucre es dissolen dins l’aigua, la sorra va a parar al fons i l’oli sura damunt l’aigua. b. Formen mescles homogènies la sal i el sucre amb l’aigua perquè s’hi desfan a dins; formen mescles heterogènies la sorra i l’oli perquè no es barregen. c. Sí, fent evaporar l’aigua. 2. Per separar la sal o el sucre de l’aigua es faria servir l’evaporació; per separar la sorra de l’aigua, la filtració; per separar l’oli de l’aigua, la decantació. 3. a. En la A, actua la força amb què es llença la pilota, la de fregament i la de la gravetat. En la B, les forces que fan els dos nens. b. No, només en el primer cas, en el segon la força d’un contraresta la de l’altre i no hi ha moviment. 4. R. G. 5. R. G. 6. Se sumen tots els tants tants per cent cent i es divideixen pel nombre d’embassaments (9) per treure’n la mitjana: 79,16 %. 7. De la quantitat de pluja i del desglaç. 8. R. Ll.
135 13 5
9
La població i les activitats activitats econòmiques a Catalunya
Programació Objectius •
•
•
•
•
•
•
•
Conèixer els actors que determinen la quantitat de població i com es recompta a Catalunya. Entendre les migracions i l’estructura de la població catalana. Caracteritzar la distribució de la població en el territori català. Conèixer com es distribueix la població en el sector laboral. Saber quines són les activitats en el sector primari: agricultura, ramaderia, pesca i mineria. Caracteritzar el sector secundari: la construcció, les classes d’indústries, els principals sectors industrials i les onts energètiques. Deinir el sector terciari i caracteritzar el turisme, el comerç i el transport. Extreure inormació de textos, mapes i gràics.
Criteris d’avaluació •
•
•
•
•
•
Sap els actors que determinen la quantitat i el recompte de la població en un territori. Coneix els moviments migratoris que experimenta Catalunya i l’estructura de la seva població. Sap com es distribueix la població en el sector laboral. Coneix les activitats del sector primari, les del secundari i les del terciari. Calcula la densitat de població partint d’unes dades. Interpreta una piràmide de població.
Competències bàsiques A més de la competència en el coneixement i la interacció amb el món ísic, en aquesta unitat es contribueix a desenvolupar el tractament de la inormació i la competència digital, la competència social i ciutadana, la competència artística i cultural, la competència d’aprendre a aprendre i la competència matemàtica.
136A
Continguts PERSONES, CULTURES I SOCIETATS La població de Catalunya. La població i el sector primari a Catalunya. El sector secundari a Catalunya. El sector terciari a Catalunya. Elaboració de mapes conceptuals. •
•
•
•
•
ENTORN, TECNOLOGIA I SOCIETAT Valoració de l’impacte del desenvolupament tecnològic en les condicions de vida i de treball: el desenvolupament sostenible. •
CONNEXIONS AMB ALTRES ÀREES Interpretació de representacions gràiques i de mapes. •
Esquema de la unitat UNITAT 9. LA POBLACIÓ I LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES A CATALUNYA
La població de Catalunya
La població i el sector primari a Catalunya
El sector secundari a Catalunya
Aprèn a fer de demògraf La interpretació d’una piràmide de població
El sector terciari a Catalunya
Quin món volem? El consum responsable
Sóc capaç de... Opinar sobre el desenvolupament sostenible
Repassa
Recursos i fitxes fotocopiables •
•
•
•
•
Activitats Coneixement del medi 5: Unitat 9. Les TIC en el Coneixement del medi 5: Unitat 9. Les competències lingüística i matemàtica des del coneixement del medi 5: Unitat 9. Reforç: 31, 32, 33 i 34. Ampliació: Fitxa 9. Recursos per a l’avaluació: Prova 9 / Test 9.
•
•
Més recursos. Coneixement del medi 5. 100 propostes per millorar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
Estudi eficaç •
Completar esquemes, activitats 24 i 25, pàgina 148.
Previsió de dificultats •
•
•
Per començar, cal que els alumnes entenguin que la població d’un lloc està ormada per les persones que hi viuen, independentment del lloc on hagin nascut. També cal que entenguin quins actors socials i econòmics determinen la distribució de la població en un territori. Expliqueu-los que aquesta nova àrea de la geograia necessita un vocabulari especíic: actors demogràics, creixement natural, densitat de població, esperança de vida, sectors laborals, població activa i inactiva, etc. Cal que comprenguin aquests conceptes i els integrin per poder comprendre els textos. Mostreu-los que en aquesta unitat es an servir mapes temàtics amb llegendes i símbols o colors. Cal que tinguin present el mapa de comarques per ubicar la inormació que se’ls proporcionarà.
Suggeriment de temporalització Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny
136B
9 Objectius •
•
•
La població i les activitats econòmiques a Catalunya
Dierenciar el creixement natural de la població del creixement migratori. Presentar els tres sectors econòmics del treball. Plantejar com es distribueix la població a Catalunya pel que a al treball.
Programa de lectura de la imatge Feu que es ixin en la otograia i proposeu als alumnes quina de les eines que s’hi mostren els és més propera i per què. Aproiteu aquesta imatge perquè expliquin quina eina an els seus pares. Més endavant es pot recuperar aquesta inormació quan es parli dels dierents sectors econòmics del treball.
Suggeriments didàctics Per començar Proposeu als alumnes que acin un estudi dels components de la seva amília (no només dels pares): quina eina a cadascú?, a quin lloc la an, ísicament?, quantes hores diàries treballen?, són eines que demanen una capacitació prèvia a nivell d’estudis o una ormació proessional?, etc. •
Per explicar Per començar a treballar el creixement natural de la població, comenteu amb els alumnes que, a Catalunya, la natalitat havia baixat ins a la xira d’un ill per amília. Això eia que la població envellís progressivament: cada cop hi havia menys nens i nenes i més persones de la tercera edat. edat. Però en els darrers anys, en part gràcies a la immigració, el nombre de naixements ha augmentat i, amb ell, la quantitat de població jove. •
136 13 6
Què hi veus? En què treballen les persones de les otograies? Amb quines d’aquestes paraules relaciones la seva eina: agricultura, ramaderia, indústria, construcció, serveis ? Dóna dos exemples d’activitats econòmiques que es desenvolupin a la teva comarca. Ocupen més dones que homes?
136
Més informació El racisme Els moviments migratoris han estat una constant de la condició humana. Les persones s’han desplaçat d’unes terres a unes altres al llarg de la història per moltes raons. Actualment, moltes persones de països pobres intenten buscar una millor qualitat de vida i prosperitat al Primer Món. En les societats d’acollida, com Catalunya, tot i que es necessiten aquestes persones com a mà d’obra, de vegades se les mira amb recel perquè són dierents, cosa que pot provocar que siguin menystingudes, excloses o, en un cas extrem, que pateixin actes violents. Això és el que es coneix com a racisme (ideologia que creu que les races no són iguals) i xenoòbia (odi o antipatia als estrangers).
UNITAT
Què en saps? La població La població d’un territori és el nombre total de persones que hi viuen. La població d’un lloc canvia per creixement natural o per creixement migratori.
Per què augmenta la població d’un territori? I per què disminueix?
El creixement natural és la dierència entre el nombre d’habitants que neixen, o natalitat, i el nombre que en moren, o mortalitat . El creixement migratori és la dierència entre el nombre d’immigrants que arriben i el d’emigrants que se’n van.
La població i el treball
9
Per comprendre Comenteu amb els alumnes la importància del treball. Feu que es plantegin quin dels sectors que es mostren en aquesta pàgina és més abundant al seu municipi i a la seva comarca. Demaneu-los per què (per exemple, el terciari, concretament el turisme és molt abundant a Salou). •
Les persones treballen en diverses activitats, que es poden classiicar en tres grups. El sector primari. Agrupa els treballs que obtenen productes de la natura. El sector secundari. Comprèn els treballs que transormen primeres matèries en productes elaborats. El sector terciari. Agrupa els treballs que no obtenen productes, sinó que oereixen serveis. Digues a quin sector pertanyen aquestes feines.
La població i el treball a Catalunya La població de Catalunya és d’una mica més de set milions de persones. La majoria de la població catalana treballa en el sector terciari, mentre que el sector primari és el que ocupa menys persones. On hi deu haver més persones treballant a Catalunya, en la pesca o en el turisme?
A
Què aprendràs? Quines són les característiques de la població de Catalunya.
B
Què és la densitat de població i quina és la densitat de població de Catalunya. Quines són les activitats econòmiques i com són a Catalunya. Com són els serveis que ocupen més persones a Catalunya.
Solucions Què hi veus? En la otograia gran es veu una mestra amb els seus alumnes. En la otograia petita de l’esquerra es veuen dos homes amb serres en un bosc: es dediquen a la silvicultura. La otograia de la dreta mostra operàries en una cadena d’una indústria d’alimentació, concretament de conserves, que omplen els pots. R. Ll. •
•
Què en saps? En la otograia A es veu un quiròan on estan operant una persona; orma part del sector terciari o de serveis. En la otograia B es veu l’interior d’una àbrica. Pertany al sector secundari, perquè allà es transormen primeres matèries en productes elaborats. La població d’un territori augmenta perquè hi ha molts naixements i poques morts o bé perquè la població rep una onada d’immigració que passa a augmentar les xires de població. La població disminueix quan hi ha pocs naixements i moltes morts i no augmenten les xires de població amb la immigració. A Catalunya treballen més persones en el turisme que en la pesca. •
Com s’interpreta una piràmide de població.
137
•
Aortunadament, també hi ha molta gent que no només no és racista, sinó que lluita perquè això no succeeixi en la nostra societat. Hi ha moltes persones associades a ONG que es dediquen a evitar aquest problema i a ajudar els qui el pateixen. És el cas de SOS Racisme. A través d’Internet es pot trobar inormació d’aquesta mena d’ONG i visitar-ne els webs, com per exemple a: http://www.sosracisme.org.
•
137
La població de Catalunya Objectius •
•
•
Deinir el creixement natural i les migracions. Caracteritzar l’estructura de la població. Comprendre la distribució de la població en el territori i el concepte de densitat de població.
Suggeriments didàctics Per començar Feu una enquesta als alumnes i aneu anotant les dades resultants a la pissarra per poder-ne treure conclusions. Demaneulos: quants alumnes han nascut ora de Catalunya?, on (podeu classiicar-ho en: comunitats d’Espanya, països de la Unió Europea o països extracomunitaris)?, quants pares i mares d’alumnes han vingut de ora de Catalunya?, quants avis i àvies?, quants germans tenen cadascun d’ells?, si se sumen tots els nens i les nenes de la classe amb els germans respectius per una banda, i tots els avis i àvies, qui guanya?, hi ha més nenes i nens que avis?, hi ha més àvies vives que avis?, hi ha més nenes que nens? Expliqueu-los que per treballar la demograia cal conèixer aspectes de la població com ara l’edat, el sexe i la procedència. •
L’any 1900 Catalunya tenia 1.984.115 habitants, mentre que en l’actualitat en té més de set milions. Aquest creixement ha estat possible per dues raons: el creixement natural positiu i les migracions. Observa aquest creixement en el gràic q.
8.000.000
6.000.000
5.000.000
1. El creixement natural El padró de l’any 2008 xirava la població de Catalunya en 7.210.508 habitants. El creixement natural és positiu perquè la natalitat és superior a la mortalitat, la qual ha disminuït amb la millora de l’alimentació, la higiene i la sanitat.
2. Les migracions Les migracions són els desplaçaments de la població que marxa a viure a un altre lloc. Podem distingir entre immigració, que són les persones que arriben a un lloc per treballar-hi o viure-hi, i emigració, que són les que se’n van. Alhora, les migracions poden ser internes, si es an a dins d’un mateix estat o país, o externes, quan es canvia d’estat o continent. El creixement migratori a Catalunya també és positiu perquè la immigració és superior a l’emigració, ja que hi han vingut moltes persones d’altres països amb la intenció de millorar les seves condicions de vida. A Catalunya han immigrat persones d’altres territoris de l’Estat espanyol, i en l’actualitat sobretot d’altres països. Més d’un milió de les persones que viuen a Catalunya són immigrants estrangers. La majoria són marroquins, equatorians i romanesos. w
4.000.000
3.000.000
2.000.000
1.000.000
0
any
1900 1910 1920 19301940 1950 1960 1970 1981 19912001 2008
q Evolució de la població catalana. Quina tendència té la gràfica? Hi ha cap salt destacable?
A
B
3. Estructura de la població Per sexes, a Catalunya, la població femenina està lleugerament per sobre de la masculina. Per edats, el grup més nombrós és el comprès entre els 20 i els 50 anys, tot i que els últims anys ha augmentat la població de persones grans. L’esperança de vida és una de les més altes del món, ja que arriba als 80 anys. w
w La població a Catalunya. A. Els immigrants procedeixen sobretot del nord de l’Àrica, l’Amèrica Llatina, l’Àsia i l’Europa de l’Est. B. El nombre de població vella és orça elevat.
•
Per explicar Plantegeu-los que Catalunya orma part del Primer Món i, pel que a a l’esperança de vida dels habitants, som més a prop d’Alemanya que d’Etiòpia. Comenteu la importància que la població estigui ben repartida pel que a a l’edat: si hi ha més persones de la tercera edat que persones en edat laboral, la societat no unciona a nivell econòmic, perquè els elements productius són ineriors als no productius. •
•
138
138
Més informació La demografia La demograia és la ciència que té com a inalitat l’estudi de la població. La demograia com a ciència és recent, però l’interès pels ets de població, tant en el camp pràctic com en el teòric, és orça antic: ja a Egipte i a Roma es eien censos militars i iscals de la població. A l’edat mitjana, els recomptes de la població es deien ogatges perquè comptaven quantes persones vivien a cada llar on hi havia un oc, i tenien com a objectiu la recaptació d’impostos. En el segle XVIII a Europa es produeixen grans canvis demogràics provocats per la Revolució Industrial: és en aquest moment que la demograia adquireix entitat cientíica. L’estadística és una eina onamental per treballar la demograia. A mesura que l’estadística acilita més dades, la demograia pereccio-
VALL D’ARAN ALTA RIBAGORÇA
4. La densitat de població Per saber si un territori està molt poblat o poc poblat, cal relacionar els habitants amb la superície del territori on viuen. Amb aquestes dades es calcula la densitat de població, que ens indica el nombre d’habitants que hi ha en cada quilòmetre quadrat de superfície. e
densitat de població
=
nombre d’habitants quilòmetres quadrats de superície
PALLARS SOBIRÀ
CERDANYA
PALLARS JUSSÀ
GARROTXA
PLA DE L’ESTANY
SOLSONÈS
GIRONÈS
OSONA NOGUERA
VALLÈS ORIENTAL VALLÈS MARESME OCCIDENTAL
PLA D’URGELL SEGRIÀ URGELL ANOIA CONCA DE BARBERÀ GARRIGUES PRIORAT RIBERA D’EBRE
TERRA ALTA
BAIX CAMP
BAIX EMPORDÀ
BARCELONÈS ALT PENEDÈS BAIX ALT CAMP BAIX LLOBREGAT GARRAF PENEDÈS
límit de comunitat autònoma límit de comarca
DENSITAT DE POBLACIÓ (en habitants per quilòmetre quadrat) menys de 50
ma r
de 50 a 100 Mediterrani
MONTSIÀ
COMUNITAT VALENCIANA
de 100 a 200
de 200 a 1.000 més de 1.000
e Mapa de la densitat de població de Catalunya per comarques. Tria sis comarques i escriu-ne el nom, de la més poblada a la menys.
5. La distribució de la població
pel territori La població catalana es reparteix de manera desigual. La major part de la població viu a les ciutats i al litoral, mentre que les comarques interiors estan poc poblades. e Les comarques més poblades. La que ho és més de totes és el Barcelonès, i la segueixen les comarques que l’envolten: el Maresme, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental. Altres comarques força poblades. Són el Garra i el Tarragonès, al litoral, a més del Gironès i el Segrià, que contenen capitals de província. Les comarques menys poblades. Són les pirinenques, tot i que els darrers anys la població hi està augmentant pel turisme. En l’actualitat, Catalunya té uns 7.210.508 habitants. Tant el creixement natural com el migratori són positius. Per saber si un territori està molt poblat o poc se’n calcula la densitat de població. A Catalunya la població està repartida de manera molt desigual i es concentra a la costa i les ciutats.
emigrant – emigrant estranger – oreigner immigrant – immigrant mortalitat – mortality natalitat – birth rate
Respon 1. Quines són les raons que expliquen el
creixement de la població catalana?
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Proposeu als alumnes la importància que té el clima en la manera de viure de les persones. Feu que es plantegin com aecta les persones el red, la calor, la pluja, la neu, etc. en dierents llocs del món i com els condiciona la vida.
2. Calcula la densitat de població
de les quatre capitals provincials catalanes i compara-les. CIUTAT
Barcelona Girona Lleida Tarragona
Solucions 2
POBLACIÓ
SUPERFÍCIE (km )
1.615.908 94.484 131.731 137.536
101 39 212 65
139
na els seus mètodes i desperta interès tant en els economistes com en els polítics. Proposeu als alumnes que busquin inormació a Internet sobre la demograia i la seva evolució històrica. Poden navegar per algunes pàgines on trobaran la demograia d’un lloc concret i la seva evolució al llarg del temps. Aquesta mena de casos pràctics els ajudarà a comprendre’n la unció. •
LLEGENDA
TARRAGONÈS
Per comprendre Plantegeu als alumnes una sèrie de preguntes per comprovar si han entès el contingut d’aquestes dues pàgines. Les preguntes poden ser: què signiica que el creixement natural de la població d’un lloc és positiu?, a què ens reerim quan parlem d’esperança de vida?, què vol dir el concepte densitat de població?, quins són els llocs més poblats de Catalunya?, per què creus que és així?, etc. •
SELVA
BAGES
SEGARRA
9
ALT EMPORDÀ
RIPOLLÈS
BERGUEDÀ
BAIX EBRE
La densitat de població de Catalunya és de 224 habitants per quilòmetre quadrat, però unes zones estan per sobre d’aquesta densitat i unes altres, per sota.
UNITAT
ANDORRA
ALT URGELL
ARAGÓ
9
F R A N Ç A
Il·lustracions 1. La tendència de la gràica és cap a l’augment. Hi ha un salt destacable entre 1960 i 1970, en què es produeix un augment important de la població. Respon 1. D’una banda, el et que el creixement natural de la població és positiu (la natalitat és superior a la mortalitat); de l’altra, la gran quantitat d’immigrants que rep Catalunya. 2. Barcelona: 691.82 hab./km2. Girona: 120.06 hab./km 2 . Lleida: 34.44 hab./km 2 . Tarragona: 121.19 hab./km 2. La densitat de població de les quatre comarques catalanes és molt dierent: a Barcelona la densitat és altíssima, a Girona i a Tarragona es redueix a una sisena part, i a Lleida és considerablement més baixa.
139
La població i el sector primari a Catalunya Objectius •
•
Dierenciar entre la població activa i la població inactiva i comprendre la composició de cada grup. Caracteritzar les activitats del sector primari a Catalunya: els conreus, la ramaderia, la pesca i la mineria.
Suggeriments didàctics Per començar Per començar a treballar la qüestió de la població activa i inactiva, podeu tornar a er servir el recurs de l’enquesta, que acostuma a ser motivador per als alumnes. Pregunteu-los: treballen els seus pares?, a gaire temps que treballen en el mateix lloc?, si un dels dos no treballa i es dedica a la casa i els ills, es considera la eina que a?, per què?, els avis treballen?, cobren alguna pensió?, qui els la paga?, per què?, tenen algun germà de més de 16 anys que treballi?, quina eina a?, a partir de quina edat es pot treballar?, s’han plantejat si voldran continuar estudiant un cop acabin l’ESO o tenen pensada alguna eina de cara al utur? •
1. La població i el treball Els habitants d’un territori es classiiquen, segons la relació amb el treball, en dos grups: r La població activa. És el conjunt de persones que està en edat de treballar i en té les condicions. Dins d’aquest grup es distingeixen la població ocupada, que són les persones que treballen i reben uns diners a canvi, i la població aturada, que són les persones que busquen eina o se n’han quedat sense. La població inactiva. És el conjunt de persones que no pot treballar o que no cobra un sou per l’activitat que a. Aquest grup comprèn els jubilats, les persones més petites de 16 anys, els estudiants, les mestresses de casa i els malalts. La població activa treballa en tres sectors econòmics: el primari, el secundari i el terciari .
POBLACIÓ INACTIVA
POBLACIÓ OCUPADA
sector terciari (70 %)
POBLACIÓ ATURADA
sector primari (5 %)
2. Les activitats del sector primari El sector primari a Catalunya només ocupa cinc de cada cent persones. r Comprèn les activitats econòmiques de l’agricultura, la ramaderia, la pesca i també la mineria i la silvicultura, però hi treballen molt poques persones.
POBLACIÓ ACTIVA
sector secundari (25 %)
r Gràfics de població activa i inactiva de Catalunya. A quin sector treballen més persones?
Tot i que el sector primari perd importància a Catalunya, se’n mantenen les activitats a gairebé tot el territori. t
3. L’agricultura
A
B
C
D
El relleu muntanyós de Catalunya no acilita gaire l’agricultura. D’altra banda, la mecanització de les tasques del camp ha provocat que es necessitin molt pocs treballadors. Segons el règim de pluges distingim entre els conreus de secà, que predominen, i els de regadiu. y Els conreus de secà típics a Catalunya són els cereals, com ara el blat i l’ ordi, la vinya, l’ olivera, els fruits secs i els farratges per alimentar el bestiar. En els conreus de regadiu destaquen els arbres fruiters, com ara les pomeres i els presseguers, i en menys proporció les hortalisses , com ara els enciams, les carxoes, els tomàquets, les mongetes i les cebes. El conreu de l’arròs es dóna al delta de l’Ebre i a la zona de Pals. En els darrers temps ha pres importància el conreu de productes biològics, en què no s’utilitzen substàncies contaminants.
t Activitats del sector primari. A. Agricultura. B. Ramaderia. C. Pesca. D. Mineria.
140
Per explicar Expliqueu als alumnes que tant l’agricultura com la ramaderia, concretament l’estabulada o intensiva, s’han mecanitzat moltíssim els darrers anys, cosa que ha provocat menys necessitat de mà d’obra. Pel que a a la pesca, l’escassetat de peix, problema cada cop més abundant, a que menys persones es dediquin a aquest sector. La pesca a la Mediterrània es complica. Això, sumat al preu del combustible, ha provocat que cada cop més treballadors abandonin la pesca com a ont d’ingressos. •
•
140
Més informació La tercera edat A Catalunya, actualment, podem parlar d’una població envellida en el sentit que l’esperança de vida augmenta progressivament i la natalitat no ho a en la mateixa mesura. És a dir, hi ha més persones de la tercera edat que nens i nenes, i d’entre aquests avis, hi ha més dones que homes. Per això, a gairebé totes les poblacions de Catalunya hi ha casals per als avis. El et que la tercera edat hagi esdevingut activa ha potenciat també altres empreses del sector dels serveis: la gent gran viatja, necessita geriàtrics, atenció mèdica a casa, etc. Avui dia la gent gran a coses que a 50 anys eren impensables. Socialment es considerava que una persona vella s’havia de quedar
F R A N Ç A
9
ANDORRA
ARAGÓ
UNITAT
AGRICULTURA
conreus de secà conreus de regadiu L’activitat agrària no és dominant. blat i ordi blat de moro vinya m a r
RAMADERIA I PESCA
COMUNITAT VALENCIANA
La ramaderia es localitza a les terres de la Catalunya humida i a la Catalunya interior. És l’activitat econòmica més important del sector primari pel comerç de la carn i dels productes derivats, com ara els ous i la llet. La ramaderia estabulada o intensiva és la més productiva i el bestiar es cria en granges o estables. S’hi cria sobretot bestiar porcí i aviram, i també boví i oví . y En la ramaderia extensiva el bestiar pastura a l’aire lliure. Cada vegada es practica menys perquè és poc productiva. Hi destaquen el bestiar boví i oví . y
5. La pesca i la mineria Tot i que Catalunya té un llarg litoral i una extensa tradició pesquera, els recursos marins són cada vegada més escassos. Els ports de pesca més importants són, de nord a sud, els de Roses, Blanes, Arenys, Barcelona, Vilanova i la Geltrú, i Sant Carles de la Ràpita. y Tot i que la mineria ha perdut població activa, continua tenint importància l’explotació de les pedreres del Garra i el Baix Llobregat i les mines de sal de Súria, al Bages. A Catalunya el 5 % de la població activa treballa en el sector primari. L’agricultura de secà i la ramaderia en són les activitats econòmiques principals.
olivera
bestiar oví i caprí
arròs
aviram
patates
port de pesca
planta ornamental
y Mapa de les activitats principals del sector primari a Catalunya.
agricultura – agriculture, arming mineria – mining pesca – ishing
Proposeu als alumnes que es reparteixin la eina de buscar a Internet inormació i imatges dels conreus de secà, els de regadiu, els biològics, de la ramaderia intensiva i l’extensiva a Catalunya, dels ports de pesca i de les pedreres del Garra i el Baix Llobregat i de les mines de sal de Súria i el Bages.
ramaderia – cattle raising
Respon 3. Digues quina diferència hi ha entre població activa, població inactiva i població ocupada. 4. Observa el mapa y i escriu:
a. El nom de dos productes agrícoles de secà, dos de regadiu i on es localitzen. b. Dues zones on es cria bestiar porcí i dues on es cria bestiar boví.
141
a casa, tant perquè estaven a pitjor condició ísica que avui dia, com perquè es creia que no podien er cap eina útil. Avui dia els avis són persones dinàmiques i, en molts casos, un pilar onamental en les amílies perquè tenen cura dels néts i les nétes. Hi ha països europeus on els avis, voluntàriament, ajuden a controlar el trànsit a les hores d’entrada i sortida de l’escola, vigilen les sales dels museus i an altres tasques socials que els an sentir útils i eviten que es quedin sols a casa. Proposeu-los que acin una llista de les activitats que an els avis i que les classiiquin en lúdiques i d’ajut a la resta de la societat. •
•
Tractament de la informació i competència digital
arbres fruiters
bestiar porcí
4. La ramaderia
Per comprendre Proposeu als nens i les nenes que recullin inormació sobre l’activitat del sector primari que hi ha al seu municipi i que l’exposin a classe.
hortalisses
bestiar boví
Mediterrani
9
Solucions Il·lustracions 4. El sector on treballen més persones és el terciari. Respon 3. La població activa és aquella que està en edat de treballar; la població inactiva és la que no pot treballar o no cobra un sou per l’activitat que a; la població ocupada la ormen les persones que treballen i que reben uns diners a canvi. 4. R. M. a. Conreus de secà: el blat i l’olivera a la Conca de Barberà. Conreus de regadiu: arbres ruiters i hortalisses al Baix Llobregat. b. Es cria bestiar porcí a Osona i el Bages. Es cria bestiar boví al Gironès i l’Alt Empordà.
141
El sector secundari a Catalunya Objectius •
•
•
•
Caracteritzar les dierents activitats del sector secundari a Catalunya. Classiicar la indústria segons el que abriquen. Saber quins són els principals sectors industrials i què produeixen. Conèixer les onts d’energia renovables i les no renovables.
Suggeriments didàctics Per començar Plantegeu als nens i les nenes que un dels trets més característics de la Catalunya moderna és la ràpida vinculació a la Revolució Industrial europea (el sector del tèxtil, molt important al inal del segle XIX i al principi del segle XX).
Catalunya té una orta tradició industrial. En l’actualitat 25 de cada cent persones de la població activa es dedica a la indústria. En aquest sector de l’economia s’inclouen la construcció i les activitats industrials.
•
Per comprendre Proposeu un debat sobre les energies renovables i no renovables. Feu que els nens i les nenes s’adonin de la importància que tenen com a consumidors. Per exemple, una cosa tan senzilla com comprar-se una peça de roba de ibra sintètica implica el consum de petroli, que és el producte mare del qual deriven les ibres sintètiques. Pel que a al cotó, que és el que ens pot semblar més natural, el 25% dels pesticides que es an servir a tot el món van a parar a les plantacions de cotó. Això vol dir que, indirectament, estem depenent de la indústria química, una de les més contaminants. •
142
agroalimentària
tèxtil
metalls
química
noves tecnologies
construcció
ANDORRA
F R A N Ç A
ARAGÓ
1. La construcció Aquesta activitat econòmica comprèn la construcció de cases, edificis i obres públiques, com ara túnels, ponts i carreteres. u La construcció és una de les activitats més importants del sector secundari. Ocupa més de deu persones de cada cent, però des de l’any 2008 n’ha disminuït el nombre de treballadors. Tot i que és una activitat econòmica escampada per tot el territori, n’hi ha molta a les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Baix Camp, el Tarragonès, el Gironès i el Segrià, entre les quals hi ha unes bones vies de comunicació.
m a r
COMUNITAT VALENCIANA
u Mapa dels sectors industrials a Catalunya.
2. Classes d’indústries Segons el que abriquen, hi ha tres classes d’indústries: les bàsiques, les de béns d’equipament i les de béns de consum. u
Mediterrani
•
Per explicar Proposeu-los que anomenin la eina dels seus pares en cas que pertanyin al sector secundari. Pregunteu-los quina mena de capacitació laboral els cal per er aquesta eina, si tenen molta responsabilitat, etc.
àrea industrial
central hidroelèctrica
línia elèctrica de 400kV
central tèrmica
oleoducte
central nuclear
gasoducte
parc eòlic
Les indústries bàsiques elaboren productes semielaborats per a altres indústries, com ara l’acer o el ciment. Les indústries de béns d’equipament elaboren productes que s’utilitzen per abricar-ne d’altres, com ara les màquines. Les indústries de béns de consum abriquen productes que les persones consumim directament, com ara els aliments.
ANDORRA
F R A N Ç A
ARAGÓ
ma r
Mediterrani
construcció – building indústria – industry
COMUNITAT VALENCIANA
i Mapa de les fonts energètiques a Catalunya.
142
Més informació La Revolució Industrial i la literatura catalana Al inal del segle XIX i amb l’esclat de la Revolució Industrial, el panorama de la literatura europea va canviar. Els autors tenien la necessitat d’escriure sobre la nova realitat social i econòmica i el gènere que majoritàriament van escollir per er-ho va ser la novel·la. Els protagonistes d’aquest relats eren els representants de les noves classes socials: els empresaris, els amos de les àbriques i els obrers. Les històries relectien les dures condicions de vida dels treballadors i l’enriquiment sobtat de moltes grans amílies i, ins i tot, la seva ruïna. Aquestes novel·les esdevenen un clar testimoni de la nova realitat emergent, per això aquest moviment literari es va anomenar, en unció del seu objectiu inal, realisme o naturalisme.
9 3. Els principals sectors industrials
UNITAT A
Catalunya té una orta tradició industrial. La indústria es concentra a les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Baix Camp, el Tarragonès, el Gironès i el Segrià. Les indústries que més persones ocupen a Catalunya són les següents: u La indústria química, que elabora plàstics, medicaments, pintures, detergents, PVC, etc. Aquesta indústria es troba al complex petroquímic del Camp de Tarragona, al Baix Llobregat i al Vallès Occidental. La indústria dels metalls, que abrica automòbils, electrodomèstics, material elèctric i electrònic. La indústria agroalimentària, que produeix oli, vi, cava, arina, llet i derivats, embotits, etc. o La indústria de les noves tecnologies, que abrica components de telecomunicacions i d’inormàtica. o La indústria de la construcció, que proporciona materials per a les ediicacions. La indústria tèxtil, que produeix teixits i roba de conecció, i que perd importància a causa dels productes d’importació.
4. Les fonts energètiques La indústria requereix molta energia, que s’obt é de combustibles com ara el carbó, el petroli, el gas natural i l’ urani, que són fonts d’energia no renovables. Com que Catalunya no té aquests combustibles, els ha d’importar. i Catalunya disposa d’altres recursos energètics, com ara l’energia eòlica, l’energia solar i la hidroelèctrica, que són fonts d’energia renovables. i i o Les energies renovables ens les dóna la naturalesa, són inexhauribles i no contaminen. Actualment l’ús d’energies renovables a Catalunya és petit, però tendeix a créixer. En l’actualitat el 25 % de la població activa catalana es dedica a la indústria. A Catalunya destaquen la indústria química, la dels metalls i l’agroalimentària.
Competència social i ciutadana Parleu amb els alumnes de les eines que an molt immigrants. Aquestes eines sovint són les més dures i les pitjor retribuïdes, i les persones d’aquí s’estimen més no er. Plantegeu-los de quina manera es pot evitar aquesta situació i com inlueix el et que els immigrants tinguin o no papers en l’acceptació d’aquesta mena de eines, sovint sense contracte ni assegurança.
B
C
Solucions
o A. Una fàbrica de productes alimentaris. B. Una fàbrica d’electrònica. C. Parc eòlic a Trucafort, al Priorat.
Respon 5. Quines són les comarques catalanes més industrialitzades? 6. Indica en quina classe d’indústria s’obté el plàstic, una moto, el cotó i un ordinador. 7. Digues cinc consells per millorar el consum energètic de casa teva.
143
A Catalunya, el representant i creador de la novel·la moderna va ser Narcís Oller, un advocat que escrivia en el seu temps lliure com a distracció. Feu que els alumnes busquin inormació a Internet sobre Narcís Oller i les seves obres. Insistiu-los que cerquin inormació s obre la classe social que retratava aquest autor i els entorns en què situava les seves obres. •
9
Respon 5. Les comarques catalanes més industrialitzades són el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Baix Camp, el Tarragonès, el Gironès i el Segrià. 6. El plàstic el produeix la indústria química; una moto, a la indústria dels metalls; el cotó, la indústria tèxtil; un ordinador, la indústria de les noves tecnologies. 7. R. M. Ventilar la casa en comptes d’engegar l’aire condicionat per evitar d’augmentar el consum elèctric. Abaixar les persianes o els tendals a les hores de sol per aconseguir que la seva escalor no apugi la temperatura de dins de la casa, cosa que a que després calgui engegar l’aire condicionat. Tancar bé portes i inestres per conservar l’escalor quan a red. Obrir la nevera el mínim de vegades possible per aavorir que es mantingui el red i el motor no hagi de uncionar tant. No tenir la tele engegada si no es mira, de manera que consumeix per a ningú.
143
El sector terciari a Catalunya Objectius •
•
•
•
Caracteritzar les activitats del sector terciari a Catalunya. Classiicar els dierents tipus de turisme de Catalunya. Dierenciar entre el comerç interior i l’exterior. Conèixer els dierents tipus de transport.
Suggeriments didàctics Per començar Expliqueu als alumnes quina mena d’activitats comprèn el sector terciari, és a dir, el dels serveis. Després, entre tots, eu una llista de les activitats que an a l’escola i de les extraescolars que depenen d’aquest sector. Per exemple: cursets de natació, sortides culturals i lúdiques, colònies, viatges de inal de curs... Proposeu als nens i les nenes que recullin la inormació reerent a algun viatge o excursió turística que hagin et. Per exemple: quins serveis han utilitzat? (transport, restauració, llocs concrets que han visitat...), quin destí els ha agradat més? (un parc temàtic, una activitat esportiva o d’aventura, unes vacances a la platja...). Estant en aquests llocs, han vist alguna eina que els agradaria er?, quina?, saben quina preparació requereix? •
•
Per explicar Assegureu-vos que els alumnes entenen tota la inormació que se’ls dóna en aquestes pàgines. Aneu aturant la lectura per er-los preguntes que serveixin per comprovar que entenen tot el que s’explica. Podeu aproitar per aegir inormació concreta sobre qualsevol dels temes (turisme d’un tipus o un altre, comerç interior, transports) que sigui present en el seu munici•
144
El sector terciari és el que ocupa més persones a Catalunya; 70 de cada cent treballadors es dediquen als serveis. Aquest sector inclou activitats molt variades que es poden agrupar en serveis educatius, sanitaris, inancers, administratius, la comunicació, el turisme, el comerç i el transport. a
1. El turisme El turisme comprèn els desplaçaments de les persones, tant del país com estrangeres, a dierents llocs en cerca de descans o de diversió. A Catalunya l’oer ta turística és molt variada. s
a Estudi de televisió. Les eines relacionades amb els mitjans de comunicació ormen part del sector dels serveis.
El turisme de costa, de sol i platja, és el que ocupa més persones i es localitza a la costa mediterrània. El turisme rural es desenvolupa a tot Catalunya, sobretot a les àrees de muntanya. El turisme cultural o de lleure se centra en ciutats amb un ric patrimoni històric i artístic, com ara Barcelona, Tarragona, Lleida o Girona, entre altres poblacions.
2. El comerç El comerç és un servei que posa en contacte els productes i els béns obtinguts en els sectors primari i secundari amb els consumidors que els compren. És a dir, es venen productes i béns a canvi de diners. L’activitat del comerç es a dins d’un país o entre dierents països. El comerç interior. És l’intercanvi de productes que es produeixen en un país i que es venen en comerços del mateix país. Així, a Catalunya s’envasen productes alimentaris que es venen a Catalunya mateix o en altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol. El comerç exterior. És l’intercanvi de productes entre uns països i uns altres. Quan un país ven productes a un altre país, es diu que n’exporta. Catalunya exporta maquinària, vehicles de motor i productes d’alimentació. Quan un país compra productes i béns a un altre país, es diu que n’importa. Catalunya importa combustibles, com ara el petroli i el gas, productes químics i d’alimentació. Catalunya ven més productes a l’exterior que no en compra, i això és beneiciós per al país.
s El parc Güell, a Barcelona. Quan fas vacances, quin tipus de turisme practiques? Quins serveis utilitzes?
QUIN MÓN VOLEM? El consum responsable Vivim en un món en què cada vegada consumim més. En produir tant, moltes vegades es recorre a l’explotació de nens i adults, a la contaminació de la naturalesa o a la creació de residus. Per això és necessari que practiquem un consum responsable i que reciclem en la mesura del que puguem. Fes una llista amb les mesures que pots prendre per consumir menys a casa i a l’escola.
144
Més informació Les fires i els mercats locals A més dels establiments comercials de pobles i ciutats, trobem les ires locals, que acostumen a estar dedicades a un producte concret o a un àmbit especial, com ara: la ira de l’Ametlla, la ira de l’Avet, la ira de Santa Llúcia (de igures del pessebre i ornaments nadalencs) o la ira de Sant Ponç (d’herbes remeieres). N’hi ha d’altres que recorden èpoques passades, és el cas de les ires i els mercats medievals. També, en molts pobles, un dia determinat a la setmana es a en una plaça o en uns carrers un mercat especial perquè els venedors ambulants hi posin les parades i venguin els seus productes. En aquests mercats, segons el seu abast, s’hi pot trobar des de menjar, roba, aixovar de la llar, sabates ins a aviram.
Viella
9
F R A N Ç A
Diferents classes de transports:
ANDORRA
UNITAT
Sort la Seu d’Urgell
ARAGÓ Tremp
Figueres Berga
Cervera
pi o que destaqui com a sector que agrupa el major nombre de treballadors.
tren d’alta velocitat
Vic
Girona
Manresa
Lleida
Granollers Mataró
LLEGENDA
Martorell
autopista i autovia
Barcelona
Montblanc
carretera principal
Tarragona m a r
eix tranversal carretera comarcal
vaixell mercant
ferrocarril
Tortosa
COMUNITAT VALENCIANA
Mediterrani
3. El transport Perquè els productes arribin ins als comerços i per traslladar passatgers cal que hi hagi transports. Els transports es classiiquen en tres grups, segons el medi per on es desplacen. d Els transports terrestres. Persones o mercaderies es desplacen en camions per carreteres i autovies o en trens per vies de errocarril. A Catalunya, tant la xarxa viària com la erroviària tenen una estructura radial amb centre a Barcelona. Els transports marítims. Es desplacen per rutes marítimes en vaixells que surten i arriben a ports. Les mercaderies es transporten en vaixells mercants. Els ports on hi ha més moviment de mercaderies són el de Barcelona i el de Tarragona. Els transports aeris. Es desplacen per rutes aèries en avions que s’enlairen i aterren en aeroports. L’aeroport del Prat és el que té un trànsit més gran d’avions, tant de mercaderies com de passatgers. També reben molts turistes amb línies de baix cost els aeroports de Girona i Reus.
El sector terciari ocupa un 70 % de la població activa de Catalunya. Els serveis més importants són el turisme, el comerç i els transports terrestres, marítims i aeris de persones i mercaderies.
AVE port comercial aeroport
avió comercial
d Mapa de les comunicacions a Catalunya. La xarxa viària catalana té més de dotze mil quilòmetres de longitud.
Competència artística i cultural
comerç – commerce, trade transport – transport
Proposeu als alumnes que parlin dels llocs que han visitat i si, quan hi han anat, han gaudit d’alguna esta tradicional. Feu que les comentin i les valorin com a patrimoni comú.
turisme – tourism
Respon 8. Escriu en què s’assemblen
i en què es diferencien el comerç interior i el comerç exterior. Posa’n un exemple de cada. 9. Per què és tan important el transport per al comerç i per al turisme? 10. Vés a http://mercuri.icc.cat/
Solucions. R. Ll.
website/mob_nf/mob1/mob2/ inici2.htm, introdueix
la comarca i el municipi on vius, marca els serveis de la llista i consulta el mapa. Després, recull els serveis que hi apareixen.
Solucions
145
A Catalunya hi ha molta tradició de mercats al carrer i als pobles, sobretot, les persones compren gran part dels productes de consum quotidià, especialment aliments, en el mercat setmanal. Feu que els alumnes busquin inormació a Internet sobre els mercats ambulants dels pobles de Catalunya, el reglament que els regula i els problemes que hi ha amb les parades o els mercats no autoritzats pels municipis on se situen. •
Per comprendre Demaneu als nens i les nenes que responguin algunes preguntes del tipus: quina mena de comerç es a als mercats centrals?, per quina raó s’importen productes que aquí es produeixen?, quines comarques estan més ben comunicades a nivell de transports i quines més mal comunicades? •
carretera nacional
9
Il·lustracions 11. R. Ll. Respon 18. El comerç interior és el que es produeix en un mateix país, mentre que el comerç exterior és el que es a amb altres països. A Catalunya s’envasen productes alimentaris que es venen dins del mateix país. Catalunya exporta maquinària i vehicles de motor. 19. El transport és tan important per al comerç perquè permet que els productes arribin als comerços; i per al turisme, perquè transporta els passatgers d’un lloc a un altre. 10. Activitat TIC. Tractament de la informació i competència digital. R. Ll.
145
Activitats Solucions Comprèn 11. L’Alta Ribagorça: 9,38; el Baix Ebre: 75,87; el Baix Llobregat: 1.559,29; el Segrià: 131,96; la Selva: 145,15. 12. a. Amb la densitat més alta: el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Tarragonès, el Gironès, el Baix Camp, el Baix Empordà, la Selva, el Segrià, el Pla d’Urgell i l’Alt Empordà. Amb la densitat més baixa: el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, el Priorat, la Segarra, la Cerdanya, el Berguedà, l’Urgell, l’Alt Camp i el Baix Ebre. b. Costa: l’Alt Empordà, el Baix Camp, el Baix Ebre, el Baix Empordà, el Baix Llobregat, el Barcelonès, la Selva i el Tarragonès. Interior: l’Alt Camp, l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, el Berguedà, la Cerdanya, el Gironès, el Pallars Sobirà, el Pla d’Urgell, el Priorat, la Segarra, el Segrià i l’Urgell. 8 de costa i 12 d’interior; hi ha menys comarques de costa però és on concentra més població. 13. N o m b r e d ’ h a b i t a n t s : 7.210.508. Creixement natural positiu. Raons: la natalitat és superior a la mortalitat. Creixement migratori positiu. Raons: la immigració és superior a l’emigració. Densitat de població 224 hab./km2. Àrees més poblades: el Barcelonès, el Maresme, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental. Àrees menys poblades: les comarques pirinenques. 14. R. Ll. 15. A nivell de transports terrestres, a Catalunya hi ha tota una xarxa viària i erroviària amb estructura radial que té com a centre Barcelona. Pel que a als ports, on hi ha més moviment és als de Barcelona i Tarragona. Els transports aeris tenen el Prat com l’aero-
146
Comprèn 11. Calcula en un full les densitats de població que falten de les comarques de la taula. COMARCA
Alt Camp Alt Empordà Alt Urgell Alta Ribagorça Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Barcelonès Berguedà
Habitants
40.017 118.950 20.936 4.004 167.889 74.962 120.302 757.814 2.215.581 39.746
Superfície (en km2)
545 1.342 1.447 427 695 988 700 486 143 1.183
Densitat de població (hab./km 2)
73 89 14 ......... 241 ......... 172 ......... 15.493 33
12. Consulta la taula anterior i fes una taula amb dues columnes. a. Escriu en la primera columna el nom de les deu comarques amb la densitat de població més alta i en l’altra, les altres deu comarques que tinguin menys densitat. b. Subratlla amb color vermell les comarques de costa i amb color blau, les d’interior. Quantes n’hi ha de cada cas en cada columna? Quina conclusió en treus?
13. Copia en un full aquesta fitxa sobre la població de Catalunya i completa-la.
POBLACIÓ DE CAT ALUNY A Nombre d’habitants: ......... Creixement natural: ❑ positiu Raons: ......... ● Creixement mig ratori: ❑ positiu
COMARCA
Habitants
Cerdanya Gironès Pallars Sobirà Pla d’Urgell Priorat Segarra Segrià Selva Tarragonès Urgell
Superfície (en km2)
16.862 160.838 6.883 33.105 9.665 20.996 183.954 144.420 212.520 34.117
546 575 1.355 304 496 721 1.394 995 317 586
Densitat de població (hab./km 2)
31 280 5 109 19 29 ......... ......... 670 58
14. Fes una taula com aquesta sobre el sector primari a Catalunya i completa-la. Després, fes-ne una altra per a cada un dels sectors econòmics restants a Catalunya. EL SECTOR PRIMARI A CATALUNYA Activitats principals que desenvolupa. Zones on té importància. Característiques que té.
15. Explica les xarxes de comunicació de Catalunya. Quins ports, aeroports i tipus de trens hi ha?
●
●
❑
negatiu
❑ negatiu Raons: ......... ● Densitat de població: ......... hab. /km2 ● Distribució: – àrees més poblades: ......... – àr ees menys poblades: .........
Raona 16. Com ja saps, bona part de la població a Catalunya es concentra a les zones litorals. Per què creus que és així? 17. Què passaria si un any marxessin de Catalunya molts emigrants i baixessin molt els naixements?
146
Més informació Les energies no renovables Avui dia la major part de les onts d’energia que s’utilitzen són no renovables. Pregunteu als alumnes què passaria si comencés a escassejar el petroli: quines conseqüències tindria en el món tal com unciona avui dia? Cal que ens plantegem quines coses es poden er per estar preparats per al dia que els combustibles òssils escassegin, que tard o d’hora arribarà. Proposeu un debat. Podeu partir de plantejar qüestions del tipus: la solució a aquesta situació passa per convertir les energies renovables en una solució a gran escala? Quins canvis s’haurien de produir perquè això uncionés? També es pot plantejar si en realitat som una
UNITAT
9
port més important, seguit del de Girona i el de Reus.
Raona 16. Perquè des del punt de vista econòmic el litoral és on es concentren la indústria i les empreses de serveis, que donen feina a més persones. 17. El creixement natural seria negatiu, perquè hi hauria menys naixements que morts.
Aplica 18. Activitat per fer en grup. R. G.
Opina 19. Una població inactiva de tres quartes parts, difícilment es pot mantenir a nivell estatal, perquè la producció no cobreix les despeses que genera.
Aprèn a fer de demògraf 20. Al país A hi ha una natalitat molt baixa i la gent arriba a una edat més avançada: es parla de població envellida. Al país B, la natalitat és molt alta i la població és molt més jove. 21. B té la base més ampla. 22. Al país B caldrien serveis per les persones grans perquè n’hi ha més. En canvi, al país B, caldrien escoles infantils.
Aprèn a fer de geògraf Objectius •
societat que consumeix massa de tot i això provoca que la necessitat d’energia que tenim sigui molt superior a la que necessitaríem si féssim un consum responsable. Per encaminar el debat, proposeu-los de fer a la pissarra una llista de situacions quotidianes que impliquen una despesa d’energia que es podria evitar. Podeu dividir-ho per àmbits: domèstics (llums encesos, calefacció massa forta, etc.), a la via pública (enllumenat excessiu, massa cartells, etc.), empreses (oficines en edificis on es deixen els llums encesos a la nit, etc.)...
Entendre piràmides de població.
Suggeriments didàctics •
Expliqueu la informació que recull la piràmide de població.
Competència d’aprendre a aprendre Proposeu-los de recollir dades sobre les edats de les persones que formen la seva família directa (pares, germans, avis), fer-ne un llistat a la pissarra i convertir-les en una piràmide de població.
147
Repassa Objectius •
•
•
•
23. Llegeix el resum.
Repassar els conceptes que s’han après en la unitat. Completar taules amb dades. Aplicar el que s’ha après en la unitat aplicant-ho a situacions concretes. Comprendre les causes de la distribució de la població pel territori.
La població de Catalunya La població de Catalunya és d’uns 7.200.000 habitants. Està augmentant perquè el creixement natural i el creixement migratori són positius. La densitat de població de Catalunya és de 224 habitants per quilòmetre quadrat. La població es concentra a les zones de costa i a les ciutats. A les terres de l’interior i de muntanya la densitat és baixa.
Les activitats econòmiques La població es classiica, segons la relació amb el treball, en població activa, que és el conjunt de persones que són en edat i condició de treballar, i població inactiva, que són les persones que no poden treballar per l’edat o la condició. A Catalunya, la població activa treballa majoritàriament en el sector terciari; la segueix el sector secundari i, en una proporció molt petita, el sector primari.
Paraules clau de la unitat agricultura comerç construcció creixement natural densitat de població distribució emigració onts energètiques immigració indústria migració mineria pesca població activa població inactiva ramaderia sector primari sector secundari sector terciari transports turisme
Programa de tolerància Mostreu als alumnes la importància que té ser respectuosos amb les opinions de tothom. Plantegeu-los que en la qüestió de la sostenibilitat hi ha qui pensa que les solucions que es proposen no són visibles a curt termini a nivell d’estalvi energètic i que, només per aquesta raó, ja no val la pena dur-les a terme. Feu que s’adonin de la importància de la sostenibilitat a llarg termini per tenir cura del nostre planeta.
148
24. Tria un concepte de cadascuna de les sèries següents i defineix-lo. a. creixement natural positiu / creixement migratori negatiu b. població activa / població inactiva / població aturada c. sector primari / sector secundari / sector terciari
25. ESTUDI EFICAÇ. Completa aquest esquema sobre el sector terciari a Catalunya. LES PRINCIPALS ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI A CATALUNYA són
.........
el comerç
que pot ser
.........
rural
.........
que pot ser
.........
.........
que n’hi ha de
exterior
terrestre
.........
.........
vies de errocarril
148
Més informació Els accidents de circulació Una de les causes més importants de mortalitat entre la població jove són els accidents de circulació. En les piràmides de població hi ha un nombre de persones que no superen els 39 anys d’edat. És una edat de plenitud ísica i, per tant, cal buscar actors externs que justiiquin aquestes xires. S’ha comprovat que és la població més jove la que té més accidents de trànsit amb resultat de mort. La Dirección General de Tráico (DGT) i el Servei Català de Trànsit duen a terme campanyes de sensibilització dels conductors joves perquè siguin responsables i adquireixin bons hàbits de conducció. Concretament, intenten que no es consumeixi alcohol ni cap altra droga que pugui diicultar la conducció, i que respectin els límits de velocitat i els senyals de trànsit.
.........
9 UNITAT
Opinar sobre el desenvolupament sostenible
9
Competència matemàtica
L’agricultura, la ramaderia, la indústria i totes les altres activitats econòmiques aecten el medi natural. Conscients d’això, els habitants de Vilanova han decidit posar en marxa accions per assolir un desenvolupament sostenible, és a dir, per aconseguir el benestar ara i al utur, sense perjudicar el medi ambient. S’han proposat aquests objectius: controlar el consum d’aigua, reduir el consum d’energia i reduir la contaminació.
1
En demograia les matemàtiques són bàsiques pel et que s’han de er càlculs contínuament per obtenir la densitat de població, el tant per cent de població activa o inactiva, d’homes i de dones, etc. Plantegeu als alumnes que, amb l’ajut de la calculadora, repassin les densitats de població que es presenten en l’activitat 11.
2
Solucions 3
1. Controlar el consum d’aigua El reg per degoteig a arribar l’aigua gota a gota a les arrels de la planta. Així estalviaran el 60 % d’aigua. A més, amb les aigües depurades regaran els jardins.
2. Reduir el consum energètic S’han proposat que cada edifci que es construeixi disposi de plaques solars, que proporcionaran aigua calenta i part de la caleacció. Així estalviaran energia.
3. Reduir la contaminació Els fltres a les xemeneies i la depuració de les aigües reduiran la contaminació de l’aire i de l’aigua. A més, utilitzaran autobusos elèctrics per contaminar menys.
ràn c
l e o T
i a
26. Escriu en una taula els aspectes positius i els negatius que vegis en les accions que s’han proposat a Vilanova. 27. Com creus que canviarà el paisatge de Vilanova quan apliquin les mesures de desenvolupament sostenible?
149
Programa d’ESTUDI EFICAÇ En acabar la unitat, eu que els alumnes completin la taula següent: UNITAT 9: La població i les activitats econòmiques a Catalunya El que he après... La població de Catalunya La població i el sector primari a Catalunya El sector secundari El sector terciari
El que he après a fer...
Estudi eficaç 24. R. Ll. 25. Les principals activitats del sector terciari a Catalunya són: el turisme, que pot ser de costa, rural, i cultural o de lleure; el comerç, que pot ser interior o exterior; el transport, que n’hi ha de terrestre (carreteres i autovies; vies de errocarril), marítim i aeri. Sóc capaç de... 26. R. Ll. 27. Pel que a a l’aigua, probablement el riu anirà més ple, perquè el consum d’aigua serà inerior al que es eia abans de posar el reg per degoteig i del reg dels jardins amb aigües depurades. En els ediicis es veuran les plaques solars, depenent d’allà on se situïn. Per exemple, si es posen als terrats o les teulades, no es veurà res des del carrer. Pel que a a la reducció de la contaminació de l’aire amb iltres a les xemeneies i la utilització de vehicles elèctrics, es notarà en la qualitat de l’aire i el color del cel. Els iltres per reduir la contaminació de l’aigua també aconseguiran que l’aigua del riu estigui més neta.
149
10
La prehistòria
Programació Objectius • • • •
•
•
•
•
•
• •
Situar la prehistòria en el temps. Definir el concepte de prehistòria. Classificar les etapes de la prehistòria. Identificar el paleolític amb les societats de caçadors i recol·lectors nòmades. Identificar el neolític amb les societats d’agricultors i ramaders sedentaris. Reconèixer el neolític com la primera gran revolució de la humanitat. Identificar l’edat dels metalls amb la introducció de la metal·lúrgia i els invents com la roda, la vela i l’arada. Conèixer quines restes de cadascun dels períodes de la prehistòria s’han trobat a Catalunya i valorar-les pel que ens aporten. Identificar la funció que tenien els estris o les eines que s’han trobat en forma de restes. Ordenar fets històrics en la línia cronològica. Valorar la importància de conèixer el nostre passat i de l’arqueologia com a ciència que ens ho permet de fer.
Continguts CANVIS I CONTINUÏTATS EN EL TEMPS La prehistòria. El paleolític. El neolític. L’edat dels metalls. El territori de Catalunya en la prehistòria. Ubicacions d’invents i imatges en cada període. Ordenació de fets en el temps. Lectura i comprensió d’un text sobre els períodes de la prehistòria. Interpretació de mapes sobre jaciments. Valoració de la importància de desenterrar i interpretar el passat. Interès per conèixer el propi passat. Valoració del patrimoni històric i cultural del nostre país. •
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Criteris d’avaluació • •
•
•
Sap què és la prehistòria i quines en són les etapes. Diferencia els trets propis de cadascuna de les etapes de la prehistòria. Entén la importància de l’arqueologia i l’abast dels seus descobriments pel que fa a l’estudi de la història. Coneix la prehistòria a nivell general i al nostre país.
Competències bàsiques A més de la competència artística i cultural, en aquesta unitat es contribueix a desenvolupar la competència d’autonomia i iniciativa personal, la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, la competència d’aprendre a aprendre i la competència matemàtica.
150A
•
•
ENTORN, TECNOLOGIA I SOCIETAT Valoració de l’impacte dels invents en el context que es generen i dels canvis en les condicions de vida. •
Esquema de la unitat UNITAT 10. LA PREHISTÒRIA
El paleolític
El neolític
L’edat dels metalls
Aprèn a fer d’historiador Ordenació de fets en el temps
Repassa
El territori de Catalunya en la prehistòria
Quin món volem? Entre tots és més fàcil Sóc capaç de... Comprendre la importància de recuperar testimonis i interpretar el passat
Recursos i fitxes fotocopiables • • •
• • •
Activitats Coneixement del medi 5 : Unitat 10. Les TIC en el Coneixement del medi 5: Unitat 10. Les competències lingüística i matemàtica des del Coneixement del medi 5 : Unitat 10. Reforç: Fitxes 35, 36, 37 i 38. Ampliació: Fitxa 10. Recursos per a l’avaluació: Prova 10 / Test 10. Més recursos. Coneixement del medi 5.
•
100 propostes per millorar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
Estudi eficaç •
Completar taula i resumir conceptes bàsics, activitats 25 i 26, pàgina 162.
Previsió de dificultats •
•
•
Cal que els alumnes entenguin que la prehistòria és un període que va des de l’aparició de l’ésser humà fins a l’aparició de documents escrits. En conseqüència han de comprendre que les etapes de la prehistòria comprenen milers d’anys i que la prehistòria de la humanitat és molt més llarga que la seva història. Feu-los entendre que el neolític suposa el pas d’un sistema de vida nòmada a un de sedentari, capaç de generar i procurar-se l’aliment. Això comporta una revolució comparable a la Revolució Industrial. Interessa que els alumnes es familiaritzin amb el vocabulari i les tècniques de recerca i estudi pròpies de l’arqueologia i que comprenguin que, en un jaciment arqueològic, profunditat equival a antiguitat: com més avall es troba una resta, més antiga és.
Suggeriment de temporalització Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny
Nota: Durant les dues primeres setmanes del curs escolar podeu recórrer a l’Avaluació inicial inclosa en el quadern de Recursos per a l’avaluació.
150B
10 La prehistòria Objectius •
•
•
•
Mostrar el salt que representa passar de la cova (refugi natural) al poblat (construït pels humans). Reconèixer el progrés a través de les troballes arqueològiques. Identificar l’art prehistòric. Presentar els continguts de la unitat als alumnes.
Programa de lectura de la imatge Observeu les fotografies i demaneu als alumnes que es qüestionin la finalitat de totes les tasques que es duen a terme en les imatges i que en treguin conclusions tot relacionant-les amb l’esforç que dediquem avui dia a fer feines similars.
Suggeriments didàctics Per començar Previ a l’inici de la unitat, intenteu que els alumnes exposin els seus coneixements sobre la prehistòria i valoreu-ne la fiabilitat segons la procedència. •
Per explicar Expliqueu-los que la vida durant aquest període era molt dura. La major part de la feina que feien els éssers humans durant el dia estava dedicada a la recerca o la producció d’aliment. Quan aprenen a procurar-se l’aliment, la seva forma de vida canvia totalment i comencen a tenir temps per dedicar a altres coses com, per exemple, l’art. •
Per comprendre Mostreu als alumnes la importància d’entendre la història com un procés que arriba fins als nostres dies i a valorar cadascun dels avenços i els progressos dins del context en què s’han produït. •
150
Què hi veus? Què representen aquestes escenes de museu? Quines activitats fan els personatges? Creus que cap d’aquests personatges és un personatge històric? Per què?
150
Més informació Importància de la prehistòria Expliqueu als nens i les nenes que la prehistòria és una període molt important per a la humanitat. De vegades, sembla que els descobriments dels primers éssers humans eren fàcils i bàsics i això fa que alguns creguin que hi ha altres períodes històrics molt més importants. Feu-los veure que la prehistòria és un període molt més llarg que totes les altres etapes històriques que vénen darrere. Les coses que s’inventen i es descobreixen al llarg de la prehistòria són la base de tot el que s’inventarà i es descobrirà després. En la prehistòria els éssers humans van assentar les bases de la tecnologia creant eines per ajudar-se a fer les tasques diàries (entre
UNITAT
Què en saps?
10
Competència artística i cultural Demaneu als alumnes que, en grups de quatre o cinc, facin un mural sobre la prehistòria a partir dels coneixements previs que en tenen. Aquest mural servirà per comprovar, un cop hagin acabat de treballar la unitat, els coneixements que han adquirit.
De la cova al poblat Els primers éssers humans vivien en coves o cabanes i caçaven, pescaven i recollien plantes per sobreviure. Més tard van aprendre a conrear plantes i a domesticar animals, i van construir poblats senzills. Els primers grups humans s’instal·laven a prop dels rius. Recordes per què? Observa el dibuix i descriu les diferents tasques que fan aquests homes i dones.
Pedra, os i ceràmica
Les primeres obres d’art
Fa molts milers d’anys, els homes i les dones fabricaven eines amb pedres i ossos dels animals. Així feien ganivets, fletxes, arpons, agulles...
Els primers artistes van viure fa molts milers d’anys. Decoraven les coves amb pintures d’animals i escenes de caça. Descriu aquesta pintura.
Més endavant, també van fabricar atuells de ceràmica amb argila fresca que modelaven i coïen en una foguera.
Solucions
Observa aquests objectes. De quin material estan fets?
Què hi veus? La imatge gran representa el treball de la pedra i la petita, la pintura rupestre. El personatge de l’escena gran està fabricant una eina a partir de dos trossos de pedra. Dels de l’escena petita, un prepara els pigments i el de darrere pinta la paret de la cova. Els personatges recreen una escena de la prehistòria i no representen cap persona en concret perquè no hi ha documentació que ens permeti conèixer els personatges importants de l’època. Aquests personatges, si haguessin existit, serien anònims. •
destral
agulla
arpó
punta de fletxa
Què aprendràs? Com era la vida en la prehistòria.
Per a què feien servir els atuells de ceràmica els homes i les dones d’aquesta època?
Qui va habitar el territori del que ara és Catalunya en la prehistòria. Com s’interpreta una línia del temps.
•
Fa
6.000 anys
Fa
1.000.000
Fa
3.000
Fa
7.000
d’anys
anys
anys
paleolític
neolític
edat dels metalls
151
Què en saps? Els primers grups d’humans s’instal·laven a prop dels rius perquè així tenien l’aigua i la pesca a l’abast. Els dos homes estan curtint una pell i la dona cou un tros de carn en una foguera. La destral està feta de pedra; l’agulla i l’arpó, d’os; i la punta de fletxa, de pedra. Els atuells de ceràmica es feien servir per guardar líquids i vegetals. A la pintura es veu la imatge d’un bisó. •
les quals hi havia l’elaboració d’altres eines), es van organitzar a nivell social en grups que acabarien formant pobles, van domesticar la natura (agricultura, ramaderia, mineria, foc), van aprendre a desplaçar-se en vehicles i van inventar rituals per relacionar-se amb el més enllà. Tot això es va fer en milers i milers d’anys. I tot el que va venir a continuació, ha tingut aquesta base.
•
•
•
•
151
El paleolític Objectius •
•
•
•
Entendre la prehistòria com la primera etapa de la història. Definir la prehistòria i establirne les etapes: treballar el paleolític. Caracteritzar els primers habitants de la península Ibèrica: d’on procedien, on vivien, com s’alimentaven, amb què es vestien, etc. Definir les tribus, les eines i el primer art de la prehistòria.
Suggeriments didàctics Per començar Assegureu-vos que els alumnes comprenen el concepte de prehistòria i feu-los veure que les diferents etapes s’estableixen en relació amb els avenços i els canvis que s’hi produeixen. •
Per explicar Expliqueu als nens i les nenes que hi ha llocs del món on encara es viu com en la prehistòria: l’organització tribal, el nomadisme, la manca de medecines, etc. encara són presents en molts racons del món (Amèrica, Àfrica, Oceania, Àsia). El dia a dia d’aquestes persones és molt dur i la seva esperança de vida, força curta en comparació a la nostra. •
Per comprendre Demaneu als alumnes que elaborin un esquema conceptual amb el text de l’apartat 1, La prehistòria , seguint les pautes del manual Estudi eficaç (pàg. 38). Expliqueu als nens i les nenes que l’art en la prehistòria es creu que forma part dels rituals. Per exemple, abans de sortir de cacera, els caçadors es pintaven abatent l’animal que sortien a caçar, cosa que suposadament els havia d’ajudar que tot sortís com calia. •
•
152
1. La prehistòria Els historiadors divideixen la història en cinc etapes o períodes per facilitar-ne l’estudi: prehistòria, edat antiga, edat mitjana, edat moderna i edat contemporània. La prehistòria és la primera etapa de la història, i la més llarga. Transcorre des de l’aparició de l’ésser humà, fa aproximadament un milió d’anys, fins a la invenció de l’escriptura, en fa uns tres mil. La prehistòria es divideix en tres etapes: paleolític, neolític i edat dels metalls.
caçar – to hunt eina – tool família – family os – bone paleolític – Paleolithic pedra – stone prehistòria – Prehistory recol·lectar – to harvest tribu – tribe
2. Els primers habitants
de la península Ibèrica Sembla que els primers éssers humans que van habitar a la península Ibèrica van arribar des de l’Àfrica, fa un milió d’anys aproximadament. Aquests homes i dones vivien a l’aire lliure, en coves o en cabanes senzilles que construïen amb branques i pells d’animals. S’alimentaven del que trobaven en la natura. Recol·lectaven fruits i arrels, pescaven peixos i caçaven rens, bisons, llangardaixos... Dels animals també obtenien pells per abrigar-se i ossos per fabricar estris. Quan els aliments escassejaven perquè hi havia pocs animals, els grups humans abandonaven el lloc i en buscaven un de nou per viure-hi. Per això diem que els primers éssers humans eren nòmades.
3. Les tribus Els homes i les dones del paleolític vivien agrupats en tribus q, que eren petits grups formats per diverses famílies. Cada tribu tenia uns trenta membres que s’ajudaven per sobreviure. Així, mentre uns caçaven, uns altres recol·lectaven fruits, cuinaven els aliments, fabricaven eines... La vida aleshores era molt dura. Els homes i les dones vivien uns 20 anys. Molts morien de fam en les èpoques més fredes, quan era més difícil caçar animals. Uns altres morien de malalties que avui dia considerem lleus, com ara un refredat o un os trencat.
q Una tribu del paleolític. Per a què utilitzaven el foc?
152
Més informació Charles Darwin Charles Darwin (1809-1882) va néixer a Anglaterra, d’on va marxar amb 22 anys, quan va ser acceptat com a naturalista en un viatge cartogràfic a l’Amèrica del Sud i a les Índies Orientals. Aquest viatge, que va durar cinc anys, va canviar totalment el pensament de Darwin, que va tornar a Anglaterra decidit a dedicar la seva vida a l’estudi científic. Les observacions sobre la distribució geogràfica dels fòssils a l’est de l’Amèrica del Sud i la fauna de les illes Galàpagos van convèncer Darwin que la creació dels éssers de la natura no es podia explicar de manera separada per a cada un d’ells. Això va ser l’origen de la teoria evolucionista. El concepte evolutiu es va aplicar a totes les
10 4. Les eines
UNITAT 1
2
Els éssers humans del paleolític usaven eines que fabricaven amb pedra i os : llances i paranys per caçar, arpons per pescar, agulles per cosir les pells, ganivets i bifaços per tallar... w Fabricaven les puntes de fletxa, els ganivets i els bifaços, que eren una mena de destrals, colpe jant amb cura una pedra amb una altra fins a donar-los la forma que desitjaven. Per fabricar els arpons i les agulles utilitzaven els ossos i les banyes dels animals.
3
10
Competència artística i cultural Porteu a classe fotografies de pintures rupestres i expliqueu als alumnes que, a part de les escenes de caça, també es representaven escenes de la recol·lecció dels vegetals o de les danses que feien. Demaneu-los que representin amb el mateix estil de les pintures rupestres alguna de les coses que fan habitualment, a l’escola o fora, però preferentment coses que es facin col·lectivament.
4
w Procés d’elaboració d’eines.
5. Els primers artistes En aquesta època van aparèixer els primers artistes, que pintaven animals a les parets i el sostre de les coves. Per fer-ho, utilitzaven les mans, i plomes i pèls d’animals com a pinzells. La pintura de diferents colors l’obtenien dels minerals, que trituraven i barrejaven amb greix d’animals. e Els primers éssers humans també van fer petites escultures de pedra que representaven dones. Aquestes figures es coneixen amb el nom de venus.
En el paleolític, els éssers humans eren caçadors i recol·lectors. Fabricaven eines amb pedra i ossos d’animals. S’organitzaven en tribus. Pintaven l’interior de les coves i feien petites escultures de pedra.
Solucions e Pintures del paleolític. El volum de l’animal s’aconseguia aprofitant els sortints de la cova.
Respon 1. En el paleolític, els homes i les dones eren nòmades. Per què no vivien sempre
al mateix lloc? 2. Què és una tribu? Creus que un ésser humà d’aquesta època podia sobreviure
sol, sense pertànyer a una tribu? Per què? 3. Enumera tres eines d’aquesta època. Digues de quin material estava feta
cadascuna i per a què es feia servir. 4. Com eren les pintures que van deixar els grups humans que van viure
en aquesta etapa? Descriu-les.
153
espècies, inclosa la humana, cosa que va provocar un gran daltabaix en la societat occidental de l’època, que creia de totes totes en la creació divina de les persones. Demaneu als alumnes que busquin informació a Internet sobre Charles Darwin, les seves teories i les conseqüències que aquestes van tenir. Si ho creieu convenient, es pot plantejar com una exposició oral per fer a classe. •
Il·lustracions 1. Per escalfar-se, coure menjar i espantar les bèsties. Respon 1. No vivien sempre al mateix lloc perquè, quan escassejaven els aliments en el lloc on s’estaven, l’abandonaven i en buscaven un altre on poder trobar menjar. 2. Una tribu és un petit grup format per diverses famílies, d’uns trenta membres, que s’ajuden entre ells per sobreviure. R. M. Una persona sola no hauria pogut sobreviure perquè no hauria pogut procurarse tot el necessari (a la tribu la feina es reparteix i el resultat d’aquesta feina és per a tots). 3. R. M. Llances i ganivets de pedra, agulles i arpons d’ossos o banyes. 4. Les pintures eren fetes a les parets de les coves. Les feien amb les mans, plomes i pèls d’animals que utilitzaven com a pinzells. Els colors s’aconseguien de minerals que es trituraven i es barrejaven amb el greix d’animals. Gairebé sempre representaven animals.
153
El neolític Objectius •
•
•
•
•
Reconèixer el neolític com la primera gran revolució de la humanitat. Identificar els éssers humans del neolític com a productors d’aliments. Relacionar la producció d’aliments amb el sedentarisme i l’especialització del treball. Vincular el neolític amb els avenços que li corresponen: les eines, els teixits i la ceràmica. Valorar els canvis de la pintura en el neolític: més temes i monocromatisme.
Suggeriments didàctics Per començar Proposeu als alumnes que es preguntin quines són les conseqüències que comporta el salt que representa passar del nomadisme al sedentarisme. Un cop hagin plantejat totes les seves idees, exposeu-les de manera ordenada i comenteules de manera col·lectiva. •
Per explicar Plantegeu als nens i les nenes que pensin el que comporta convertir-se en una societat sedentària: com que els éssers humans són capaços de plantar el que serà el seu aliment, cal que s’hi quedin a prop per tenir-ne cura i collir-ne el fruit quan sigui el moment; això implica construir un habitatge prou fort perquè duri força temps, per això calen eines, tant per construir l’habitatge com per treballar la terra; han d’organitzar-se amb els veïns, que també han plantat i han adoptat el mateix sistema de vida. Mostreu-los com el canvi és producte d’una cadena de fets, o bé que una successió de fets condueix a un canvi. •
154
1. La ramaderia i l’agricultura Fa uns 7.000 anys, alguns grups d’éssers humans van començar a construir tanques per guardar-hi animals: cabres, ovelles, bous... Així no els havien de perseguir per disposar de menjar. D’aquesta manera van sorgir els primers ramaders. En aquesta mateixa etapa, els éssers humans observaven que quan recol·lectaven fruits i alguna llavor queia a terra, en aquell lloc després hi creixia una planta. Per això van començar a conrear, primer blat i arròs, i després altres plantes.
2. La formació de llogarets Per tenir cura del bestiar i dels conreus, els homes i les dones necessitaven viure a prop de les terres conreades i dels animals. Per això, en el neolític els grups humans es van convertir en sedentaris i van sorgir els primers llogarets o poblats. Els llogarets se situaven a prop dels rius per disposar d’aigua. Generalment estaven envoltats per una tanca de troncs o palissada, que servia per defensar el llogaret de l’atac d’animals salvatges i d’altres grups humans. r En aquesta època, les persones es van començar a especialitzar en una feina: uns es van fer agricultors, uns altres ramaders i uns altres artesans.
r Un poblat neolític. Als llogarets hi havia cabanes construïdes amb fang i branques, estables per als animals i magatzems per guardar-hi les collites.
QUIN MÓN VOLEM? Entre tots és més fàcil Tant fa milers d’anys com en els nostr es dies, des que naixem necessitem l’ajut i la cooperació de les persones que ens envolten. Per exemple, podries haver après a parlar, a llegir i a escriure sense l’ajut d’altres persones? Pensa en unes altres tres coses que no podries haver après sense l’ajut dels altres.
154
Més informació Les navetes Expliqueu als nens i les nenes que aquests monuments de pedra es troben a les illes de Mallorca i Menorca i són característics de la prehistòria. El seu nom, naveta , diminutiu de nau, se’ls dóna per la seva forma. Les navetes feien de casa; es construïen navetes adossades (fins a tres o quatre) i se’n van fer poblats, com el de Boquer, a prop de Pollença. Més tard també es van construir navetes amb intencions funeràries, com la Naveta dels Tudons, a Menorca. Una rondalla explica que aquesta construcció havia de ser la casa d’una princesa:
10 UNITAT
3. Els primers artesans En aquesta època, les persones construïen eines de pedra cada vegada més elaborades. Van fabr icar aixades per remoure la terra, falçs per tallar les espigues, i molins de mà per moldre els grans. Aquests estris es feien amb pedra polida, que era més resistent que la que s’utilitzava en el paleolític. Per polir, fregaven repetidament una pedra a la ranura que feien en una altra. t
A
10
B
4. Les pintures neolítiques
Competència d’autonomia i iniciativa personal Expliqueu als alumnes que, tot i que l’individu depèn del collectiu, no s’ha de perdre la iniciativa personal. Demaneu-los quins invents creuen que els caldrien als nens i les nenes d’avui dia per tenir una vida més còmoda. Feu que treballin individualment i poseu en comú els resultats un cop hagin acabat.
Les pintures van canviar respecte de les del paleolític. Els artistes del neolític preferien representar escenes de caça i de grups ballant o recollectant plantes. y
Quin món volem?
C
A més, en aquesta època es van fer dos invents molt importants: els teixits i la ceràmica. Els teixits es fabricaven amb la llana dels animals, que es teixia en uns telers molt senzills. La ceràmica es fabricava amb fang modelat amb les mans i després cuit en una foguera.
t Eines del neolític. A. Falç per segar. B. Molí de mà per moldre els grans. C. Atuell de ceràmica per guardar-hi la collita i conservar-la.
Els alumnes han de parlar de la importància de la col·laboració entre les persones. L’exemple de l’aprenentatge personal com a fruit de la cooperació és molt clar perquè hi participen els mestres, els pares, els germans... Solucions. R. Ll.
Dibuixaven les figures amb formes molt esquemàtiques i les pintaven amb un sol color. A la península Ibèrica hi ha diversos exemples d’aquest art a la costa mediterrània.
En el neolític, els éssers humans es van fer agricultors i ramaders, i van construir llogarets. Fabricaven eines amb pedra polida, teixits i ceràmica. Pintaven escenes amb figures esquemàtiques.
y Pintura del neolític. Representa una parella d’arquers. Quins colors s’han utilitzat per fer aquestes pintures ?
Respon 5. Quan va començar el neolític
a la Península? Quins aspectes van canviar en la vida dels éssers humans en aquesta etapa? 6. Per què diem que en aquest període
van aparèixer els primers artesans?
Solucions
ceràmica – pottery
Il·lustracions 6. Només s’ha fet servir el color vermell.
neolític – Neolithic teixit – weave
7. Quines diferències hi ha entre les
pintures del paleolític i les del neolític?
155
El pare de la noia va dir que es casaria amb qui li fes el millor regal de noces. Dos joves cabdills van respondre a la crida: un va començar a construir un pou i l’altre, una casa. El de la casa va acabar primer la feina i l’altre, veient-se vençut, el va matar. Això va provocar la guerra entre les dues tribus. La Naveta dels Tudons va acabar sent la tomba dels qui van morir en la guerra. Demaneu als nens i les nenes que busquin a Internet informació sobre la naveta des Tudons: ubicació, antiguitat, història, etc. •
Respon 5. El neolític va començar fa uns 7.000 anys. Sorgeixen la ramaderia i l’agricultura, que canvien la vida de les persones. 6. Perquè cada vegada calen més eines per treballar el camp, per fer els tancats dels animals i per construir les cases, i algunes de les persones s’especialitzen en aquesta feina. 7. Les del paleolític estan fetes amb diferents colors i sempre representen escenes de caça, mentre que les del neolític es fan només amb un color i, a part de representar escenes de caça, també representen escenes de grups ballant o recol·lectant plantes.
155
L’edat dels metalls Objectius •
•
•
•
•
Identificar l’edat dels metalls com la darrera etapa de la prehistòria i fer-ne la datació. Saber quins metalls es feien servir i per a què. Veure aquesta època com la del naixement de la ciutat. Conèixer els invents de l’època: la roda, la vela i l’arada. Situar els monuments megalítics en l’edat del bronze.
Suggeriments didàctics Per començar Mostreu als nens i les nenes la importància dels nous invents: la roda, la vela i l’arada. Plantegeu-los la transcendència que tenen i feu que vegin que són la base dels avenços tecnològics posteriors. •
Per explicar Plantegeu als alumnes la importància de l’especialització del treball en aquesta època. En el moment en què les persones formen petites ciutats, cadascú comença a desenvolupar una tasca, sigui perquè hi té habilitat o perquè se li assigna. El fet que cada persona sigui especialista en allò que produeix millora el producte i n’accelera la producció. •
Per comprendre Perquè els alumnes s’adonin de la importància de l’especialització del treball, pregunteulos si són capaços de plantar mongeteres. Probablement respondran que sí; aleshores plantegeu-los quant trigarien a ferho i si ho sabrien fer tan bé com un pagès que s’hi dedica professionalment. Feu que valorin l’especialització del treball i que valorin l’estalvi de temps que comporta i el rendiment que genera. •
156
1. Els primers objectes de metall Fa uns 6.000 anys, en l’últim període de la prehistòria, els éssers humans van aprendre a fabricar objectes de metall. És per això que aquest període és conegut com l’edat dels metalls. Primer van fer servir el coure, més tard el bronze, que s’aconseguia barrejant coure i estany, i finalment, el ferro. Amb aquests metalls feien armes, com ara espases i destrals; adorns, com ara agulles de pit, i eines, com ara aixades i falçs. Els objectes de metall eren més resistents que els que es fabricaven amb pedra. u
ornament
punyal espasa
u L’elaboració d’objectes de metall.
2. Del llogaret a la ciutat Els metalls només es trobaven en alguns llocs. Algunes persones es van dedicar a anar a buscar-los i a comerciar-hi. Així, els llogarets que estaven situats a les zones riques en metalls van créixer i es van convertir en petites ciutats. i Les ciutats estaven envoltades d’una muralla de pedra perquè fos més fàcil defensar-les. Els habitants, per protegir-se, es van organitzar al voltant d’un cap. A més, a les ciutats van ser necessaris uns oficis nous. Per exemple, hi havia guerrers per defensar-les i comerciants que compraven i venien metalls, teixits, ceràmica...
3. Nous invents En aquesta època es van fer tres invents molt importants, que van facilitar la vida de les persones: la roda, la vela i l’arada. La roda va permetre traslladar en carros mercaderies més pesants. La vela va fer possible que els vaixells es moguessin gràcies a la força del vent. A partir d’aquest moment, els vaixells es van fer més grans i podien portar més persones i més mercaderies. L’arada, arrossegada per animals, va permetre llaurar extensions de terra més grans i a més velocitat.
i Algunes ciutats podien tenir més de mil habitants.
156
Altres activitats Monuments talaiòtics Proposeu als alumnes de buscar material sobre els megàlits per fer un mural. Expliqueu als nens i les nenes com són els tres tipus de megàlits característics de la cultura talaiòtica Les navetes, que tenen forma de nau invertida. Les taules, formades per dues pedres grans: una en posició vertical i l’altra, al damunt, horitzontal. El talaiot, que eren torres defensives construïdes amb pedres grans. Doneu-los un exemple de cadascun i les adreces on poden trobar-ne les imatges: •
•
•
10 UNITAT A
10
B
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Plantegeu-los la importància que té l’assentament dels éssers humans i la creació de la ciutat fortificada. Pregunteu-los com canvia el paisatge. Feu preguntes com per exemple: com afecten aquests canvis a l’espai natural?, modifiquen les persones el lloc on viuen?, amb quina finalitat?...
C
4. Els monuments megalítics Les persones que van viure en aquesta època van construir monuments amb grans pedres, anomenades megàlits . Per això aquestes construccions reben el nom de monuments megalítics. o Per fer-los, es necessitava la col·laboració de moltes persones, que traslladaven les enormes pedres amb l’ajuda de troncs i cordes.
En l’edat dels metalls, els éssers humans van aprendre a fabricar objectes de coure, bronze i ferro. Alguns llogarets es van convertir en petites ciutats. La invenció de la roda, la vela i l’arada va facilitar la vida.
o Hi ha diferents tipus de monuments megalítics. A. Menhir: és una gran pedra allargada clavada verticalment a terra. B. Dolmen: és un conjunt de grans pedres verticals cobertes amb una llosa. C. Cromlec: és un conjunt de grans pedres col·locades en forma de cercle.
arada – plough edat del bronze – Bronze Age edat del coure – Copper age, Chalcolithic edat del ferro – Iron Age vela – sail
Respon 8. Digues quatre característiques de l’edat dels metalls. 9. Com van aparèixer les primeres ciutats? Quines diferències hi havia entre un llogaret
del neolític i una ciutat de l’edat dels metalls? 10. Enumera algun invent d’aquesta època. Com va canviar la vida de les persones? 11. Què són els monuments megalítics? Defineix: menhir , dolmen i cromlec.
157
•
•
•
La naveta des Tudons: http://www.menorca.net/porta/multimenu/imagenes/historia_gran/ Naveta_de_Tudons.jpg La taula d’en Torralba d’en Salort: http://www.menorca.net/porta/multimenu/imagenes/historia_gran/ Torralba_den_Salort. jpg El talaiot de Torrellonet Vell: http://www.menorca.net/porta/multimenu/imagenes/historia_gran/ Talaiot_de_Torrellonet_Vell.jpg
Solucions Respon 8. R. M. Els éssers humans aprenen a fabricar objectes de metall; apareixen les ciutats emmurallades; hi ha invents molt importants (la roda, la vela i l’arada) i es produeix l’especialització del treball. 9. Les ciutats sorgeixen a partir dels petits llogarets situats en zones riques en metalls, que alguns es dediquen a buscar i hi comercien. Els llogarets se situaven a prop dels rius i s’envoltaven d’una tanca de troncs com a protecció, mentre que les petites ciutats s’ubicaven en llocs rics en metalls, s’emmurallaven i les persones que hi vivien s’organitzaven a l’entorn d’un cap. 10. R. M. La roda: permet traslladar carros amb mercaderies pesants. La vela: permet vaixells més grans moguts per la força del vent. L’arada: arrossegada per animals, llaurar més de pressa. 11. Els monuments megalítics són fets amb grans pedres i construïts entre moltes persones. El menhir és una pe-dra allargada clavada verticalment a terra. El dolmen és un conjunt de pedres verticals cobertes amb una llosa. El cromlec és un conjunt de pedres col·locades en forma de cercle.
157
El territori de Catalunya en la prehistòria Objectius •
•
•
Entendre l’abast de la prehistòria al territori de Catalunya. Valorar les restes del paleolític, del neolític i de l’edat dels metalls. Aprendre què ens diuen les restes que es troben del període en què es van fer.
PALEOLÍTIC
Abric Romaní (Capellades)
Per començar Plantegeu als nens i les nenes la importància dels documents gràfics, com les pintures, que ens mostren escenes del passat (de dansa, de recol·lecció, de caça), per conèixer una època de la qual no tenim testimonis escrits. Expliqueu-los que molts museus tenen representacions de l’art d’aquesta època per mostrar d’una manera sintètica com es vivia en aquest passat remot. •
Per explicar Expliqueu als alumnes que una de les innovacions que cal destacar de l’edat dels metalls és que apareix el ritual funerari d’incinerar els morts. Fins al moment, els morts s’enterraven a les coves o en tombes excavades a terra (cosa que protegia els cossos dels animals). El nou ritual consisteix a incinerar els morts i després enterrar-ne les cendres en atuells de fang acompanyats d’ofrenes. •
Per comprendre Feu que els nens i les nenes comprenguin que el ritual funerari ens permet entendre si creien en alguna cosa més enllà d’aquest món. El fet d’enterrar els morts acompanyats d’ofrenes demostra que els preparaven pel camí que havien de recórrer. •
158
Puig d’en Roca (Girona)
el Cogul
d i
a r m
NEOLÍTIC Dolmen de la Maina (Alp)
Cova de la Font Major (Espluga de Francolí)
Montblanc
Ulldecona
Suggeriments didàctics
Mollet I l’Arbreda Reclau Viver (Serinyà)
M e
Cova d’en Daina (Romanyà de la Selva)
Cau del Duc (Torroella de Montgrí)
Bòbila Madurell (Sant Quirze del Vallès)
r a n
i
r t e
restes en cova restes a l’aire lliure pintures rupestres altres restes
r a n
mines de Can Tintoré r (Gavà) t e
d i
a r m
M e
i restes en cova restes a l’aire lliure dòlmens
a Restes del paleolític i del neolític a Catalunya. És casual que els jaciments es localitzin a prop dels rius?
1. Les restes del paleolític Els primers pobladors del territori que actualment ocupa Catalunya es van instal·lar en coves i tendes a l’aire lliure a prop dels rius, com ara el Fluvià, el Ter i el Segre. Els llocs on hi ha abundància de restes prehistòriques i que els arqueòlegs excaven s’anomenen jaciments arqueològics. a
arqueòleg, arqueòloga
Els arqueòlegs han recuperat del paleolític molts ossos d’animals, armes de caça i eines de pedra i d’os per fer feines ben diverses, com ara treballar la fusta, cavar o escorxar animals. A Catalunya també s’han trobat a les parets de coves i balmes pintures dels darrers temps del paleolític, com les del Cogul (a les Garrigues), Ulldecona (al Montsià) o Montblanc (a la Conca de Barberà). f
2. Les restes del neolític A Catalunya s’han recuperat moltes restes de temps neolítics. s En destaquen la ceràmica decorada amb impressions de petxines i els enterraments individuals en què el difunt era sepultat amb objectes. f Pel territori de Catalunya també hi ha escampats molts dòlmens i algun menhir. a
s Poblat neolític de la Draga, a Banyoles. A partir de les restes trobades pels arqueòlegs s’hi han reconstruït dues cabanes i un graner.
158
Més informació La Draga, Banyoles El jaciment de la Draga va ser descobert l’abril de 1990 i pertany al neolític antic, ara fa uns 7.000 anys. El poblat ocupa 10.000 m 2, 1.000 m2 dels quals han quedat submergits dins l’Estany. Cap al 5200 aC, quan es construeix aquest poblat neolític, les aigües de l’Estany eren 2 metres més baixes que ara. Per això, la zona on hi havia les cabanes neolítiques, arran de l’antiga riba, ara està inundada. La Draga és l’únic jaciment prehistòric proper a un llac de la península Ibèrica. Els 317 pals de les cabanes que s’hi han trobat i els 8 objectes de fusta, recuperats sota l’aigua, l’equiparen als mítics poblats neolítics de la regió alpina.
10 UNITAT
10
A
Competència d’aprendre a aprendre
EDAT DELS METALLS
les Pixarelles (Tavertet)
Motiveu els alumnes perquè observin els tres mapes i n’extreguin informació. Pregunteu-los, per exemple, a quins llocs hi ha restes dels tres períodes de la prehistòria i si són coincidents. Feu que raonin per què i poseu-ho en comú.
B
Vallfogona de Balaguer la Fonollera (Torroella de Montgrí)
Genó i Carretelà (Aitona)
C
Cova de Solanes (Caldes de Montbui)
d i t
m
a r
M e
a e r r
D
ni
poblat cementiri
d Principals jaciments de l’edat dels metalls de Catalunya. Esmenta dos jaciments de l’edat dels metalls de Catalunya.
3. Les restes de l’edat dels metalls A Catalunya s’han trobat força restes de poblats de l’edat dels metalls, normalment amb una zona d’enterrament o cementiri a prop. d En aquests poblats, a més de restes de cabanes i fortificacions, s’han trobat forns i altres testimonis que demostren que els seus habitants criaven animals, conreaven la terra, fabricaven ceràmica i també eines de bronze i ferro. A més, també s’han trobat peces de ceràmica en forma de campana invertida. Aquestes peces estan decorades amb línies gravades i reben el nom de vasos campaniformes. f En aquella època va aparèixer el ritual d’incinerar els morts. Les cendres del difunt es ficaven en un recipient de ceràmica, fet per a aquest ús, que s’enterrava en un clot amb ofrenes al costat.
f Testimonis de la prehistòria a Catalunya. A. Escena de dansa de la cova del Cogul. B. Fragment de ceràmica amb marques de petxines. C. Formatgera neolítica. D. Vas campaniforme.
Respon 12. Des de quan està habitat el territori
que avui ocupa Catalunya? En quines zones es van instal·lar els primers pobladors? 13. Què són els vasos campaniformes?
Explica com vivien els éssers humans d’aquesta època. 14. Quina de les restes següents no és
Al territori que actualment ocupa Catalunya s’han trobat restes de la prehistòria. Les restes pertanyen tant als temps més remots del paleolític com als més recents de l’edat dels metalls.
possible que existeixi? a. una ceràmica del paleolític b. una cabana de l’edat dels metalls c. una ceràmica del neolític d. un enterrament de l’edat dels metalls
159
L’àrea de l’hàbitat quedava una mica elevada, amb un pendent suau cap al nord i l’oest, en direcció a l’estany. En canvi, al sud, on corria un riu de desguàs, i a l’est, cap a la carretera, el pendent era abrupte. És probable, doncs, que l’accés al poblat des de terra ferma (est), estigués sovint inundat. D’aquesta manera, l’hàbitat neolític devia quedar dins una illa o una mena de península, amb accés per un istme molt estret. Aquesta magnífica ubicació faria innecessaris altres elements defensius (estacades) en un medi desconegut pels colons neolítics. Plantegeu als alumnes de buscar a Internet informació en forma de text i de fotografies de la Draga i comenteu-la a classe. •
Solucions Il·lustracions 10. No, perquè el riu els proporcionava aigua i pesca. 12. Les Pixarelles (Tavertet) i la Cova de Solanes (Caldes de Montbui). Respon 12. Les restes indiquen que des del final del paleolític. Es van instal·lar a prop del rius. 13. Peces de ceràmica amb línies gravades que servien per posar les cendres de la persona incinerada. Formaven part del ritual funerari. Aquests vasos corresponen a l’edat dels metalls, quan les persones vivien en poblats fortificats, amb forns, on es criaven animals, es conreava la terra, es fabricava ceràmica i eines de bronze i de ferro. 14. La a (una ceràmica del paleolític) i la c (una ceràmica del neolític).
159
Activitats Solucions Comprèn 15. Paleolític: de fa un milió d’anys fins a en fa 7.000. Neolític: de 7.000 fins a 6.000. Edat dels metalls: de a 6.000, fins a 3.000. a. Paleolític, neolític i edat dels metalls. b. El paleolític. c. La més antiga: paleolític. La més recent: dels metalls. 16. Paleolític: vivien a l’aire lliure, en coves o en cabanes senzilles; eines: llances, paranys per caçar, arpons, agulles per cosir, ganivets, bifaços; art: pintaven animals a les parets de les coves i feien petites escultures de pedra, les ve-nus. Neolític: vivien en po-blats a prop dels rius envoltats per tanques de troncs; eines: aixades, falçs i molins de mà; art: pintaven escenes de caça, de recollecció i de dansa amb figures molt esquemàtiques monocromàtiques. L’edat dels metalls: vivien en petites ciutats envoltades d’una muralla; invents: l’arada, la vela i la roda; art: monuments megalítics. Raona 17. a. Perquè descobreixen que poden guardar els animals en lloc de perseguir-los quan necessiten menjar i que poden plantar i conrear les plantes que els alimenten. b. Se situaven a prop del rius per tenir aigua i s’envoltaven d’una tanca de troncs per defensar-se. 18. 1a imatge: neolític (escena de dansa). 2a: paleolític (imatge d’una animal pintada amb diferents colors). Aplica 19. R. Ll. Opina 20. Activitat per fer en grup. a. La roda i l’arada: l’edat dels metalls; la ceràmica i l’agricultura: neolític. b. La roda, per traslla-
160
18. A quina època correspon cada fotografia? Explica per què ho saps.
Comprèn 15. Copia la línia del temps i pinta cada etapa d’un color. Escriu les dates d’inici i de final de cada etapa. Després, respon les preguntes.
paleolític
[FOTO 1: ec011039 de 124323Unidad13. indd, pág. 26]
edat dels metalls
neolític
a. En quines tres etapes es divideix la prehistòria? b. Quina és l’etapa més llarga? c. Quina és l’etapa més antiga? I la més recent?
16. Completa una taula com aquesta en un full. PALEOLÍTIC
NEOLÍTIC
EDAT DELS METALLS
On vivien Quines eines o invents utilitzaven Quines obres d’art van fer
Aplica Raona 17. Respon les preguntes. a. Per què els éssers humans es van convertir en agricultors i ramaders? b. Com eren els primers llogarets? Per què estaven envoltats d’una palissada?
19. Elabora un glossari amb cinc paraules à que consideris fonamentals per explicar la prehistòria. r n c i
l e o T
a
Opina 20. Llegeix aquesta llista d’invents que es van fer en la prehistòria, agrupa’t amb dos o tres companys més i responeu les preguntes. roda – ceràmica – agricultura – arada a. En quina etapa de la prehistòria es va inventar cadascun? b. Per a què servien en aquella època? c. S’utilitzen en l’actualitat? Per a què? d. Quin de tots et sembla l’invent més important? Per què?
160
Més informació Les pintures rupestres Expliqueu a les nenes i els nens que la pintura rupestre és un concepte referit bàsicament a la pintura prehistòrica, quan es fa sobre les parets o als sostres de les coves. Els éssers humans dibuixaven o pintaven els animals que caçaven, escenes de significat ritual o màgic, com ara els ritus de la fertilitat, etc. Els materials que feien servir eren el carbó de llenya o d’ossos així com diferents tipus de terres de colors, aglutinats amb aigua o greixos d’animals. Les pintures rupestres més antigues que es coneixen són les de la cova de Chauvet, a l’Ardecha (França). Les persones que van viure en la prehistòria, igual que els pobles primitius de l’actualitat, atribuïen un significat i una funció màgics
10 UNITAT
Aprèn a fer d’historiador
dar amb carros mercaderies més pesants. La ceràmica, per conservar líquids i vegetals. L’agricultura fa que no s’hagin de desplaçar per buscar l’aliment. L’arada arrossegada per animals permet llaurar extensions grans ràpidament. c. Sí, tots s’utilitzen en l’actualitat, però han evolucionat. La roda, per moure vehicles; la ceràmica té un paper decoratiu; l’agricultura continua tenint la mateixa finalitat; l’arada té la mateixa funció. R. Ll.
L’ordenació de fets en el temps: abans i després de Crist Cada poble compta el temps prenent com a referència un esdeveniment fonamental. Per exemple, els romans el comptaven a partir de la fundació de Roma. Nosaltres ho fem a partir del naixement de Jesucrist, que és l’any 1. Per ordenar esdeveniments, has de tenir en compte que hi ha fets que van succeir abans d’aquesta data i fets que van succeir després.
Els anys anteriors a l’any 1 són anys abans de Crist (aC) i els comptabilitzem al revés, com si fos un compte enrere i comptéssim els anys que falten per al naixement de Jesucrist: 753 aC, 752 aC, 751 aC..., 3 aC, 2 aC i 1 aC, que és el darrer any anterior a Crist.
Els anys posteriors a l’any 1 són anys després de Crist (dC) i es compten de manera consecutiva; 1, 2, 3... fins a l’actualitat: 2000, 2001, 2002...
Recorda que no hi ha cap any ni cap segle 0. Passem directament de l’any 1 aC a l’any 1 dC i del segle I aC al segle I dC.
49 aC 1 aC 1 dC
218 aC
64 dC
10
313 dC
21. Ordena aquestes dates des de la més antiga fins a la més moderna: 1 dC, 1100 aC, 476 dC, 500 aC, 29 aC
22. Copia la línia del temps i escriu aquestes dates on correspongui: 42 dC, 1 aC, 33 dC, 1 dC, 23 aC, 16 aC
Aprèn a fer d’historiador 21. 1100 aC, 500 aC, 29 aC, 1 dC, 476 dC. 22. R. G. L’ordre de les dates ha de ser el següent: 218 aC, 49 aC, 23 aC, 16 aC, 1 aC, 1 dC, 33 dC, 45 dC, 64 dC, 313 dC. 23. Anníbal és el més antic, seguit de Sèneca i Trajà.
23. Quin personatge va néixer abans: l’escriptor romà Sèneca, l’emperador romà Trajà o el guerrer cartaginès Anníbal?
Programa de tolerància
SÈNECA: 4 aC
TRAJÀ: 53 dC
Mostreu-los que cadascú considera importants uns mots o uns altres en funció del que vol destacar. Han de ser flexibles, comprendre totes les opcions i no voler imposar la seva.
ANNÍBAL: 247 aC
161
Aprèn a fer d’historiador Objectius Aprendre a ordenar fets en el temps, abans i després de Crist. •
Suggeriments didàctics o rituals a les representacions de les seves pintures. Creien que la representació d’un bisó era una manera d’apropiar-se del bisó o que la representació d’una dona amb uns pits enormes assegurava la fertilitat. En tot cas, altres interpretacions suggereixen que algunes pintures rupestres podien tenir una finalitat instructiva, com uns dibuixos en esbós de la cova de Font de Gaume, a Dordonya (França), que poden ser interpretats com a indicacions d’on hi ha paranys per caçar mamuts.
•
Comenteu-los que establir la línia del temps respecte a Crist forma part de la tradició cristiana. A nivell d’estudis històrics, s’ha adoptat aquesta sistema.
Competència matemàtica Plantegeu-los que situïn dates en una línia del temps. Feu que es posin en parelles i que un digui a l’altre dates. Comproveu-ne els resultats.
161
Repassa Objectius •
•
24. Llegeix el resum.
Repassar els conceptes que s’han après en la unitat. Completar resums i taules.
La prehistòria La prehistòria es divideix en tres etapes: paleolític, neolític i edat dels metalls. Paleolític. Els éssers humans eren nòmades. Caçaven, pescaven i recol·lectaven per sobreviure. Vivien en tribus. Fabricaven eines amb pedra i os. Pintaven animals a les parets de les coves i feien petites escultures.
Paraules clau de la unitat agricultura art artesans bronze caça ceràmica ciutats coure cova edat dels metalls eines ferro invents llogarets monuments megalítics neolític os paleolític pedra pesca pintures poblat prehistòria ramaderia recol·lecció sedentarisme teixits tribu
Competència d’aprendre a aprendre Expliqueu-los que els jaciments, les reconstruccions del poblats, els cementiris i totes les restes de la prehistòria que s’han trobat i estudiat serveixen per conèixer el passat dels éssers humans. Pregunteulos què han après en aquesta unitat i feu que reflexionin sobre els avenços i els invents que han suposat les bases del progrés.
162
Neolític. Els éssers humans es van convertir en ramaders i agricultors, i van construir els primers llogarets. Fabricaven eines amb pedra polida i van inventar la ceràmica i els teixits. Pintaven les coves amb escenes de dansa, caça i recol·lecció. Edat dels metalls. Els éssers humans van començar a fabricar objectes de metall. Alguns llogarets es van convertir en ciutats. La invenció de la roda, la vela i l’arada va facilitar la vida quotidiana. Els éssers humans van cons-
25. ESTUDI EFICAÇ. Escriu aquests quatre conceptes: prehistòria, paleolític, neolític, edat dels metalls. Al costat de cadascun, escriu tres característiques que creguis que els descriuen. Exemple: prehistòria: primers éssers humans; anterior a la invenció de l’escriptura; grans invents (agricultura, ceràmica, roda...).
26. Consulta els mapes de les pàgines 158 i 159 i completa una taula com aquesta sobre els jaciments de la prehistòria trobats a Catalunya. Posa’n un exemple com a mínim per a cada període. JACIMENTS DE CATALUNYA NOM
PERÍODE DE LA PREHISTÒRIA
TIPUS DE RESTES TROBADES
27. Vés a http://www.edu365.cat/nobadis/jph/poblat1.htm, i juga a viure durant la prehistòria.
162
Més informació L’arqueologia i l’antropologia Expliqueu als alumnes que l’arqueologia és una disciplina que es dedica a l’estudi de cultures humanes antigues o societats més recents, com les d’època medieval. La majoria dels arqueòlegs del passat definien l’arqueologia com l’estudi sistemàtic de les restes materials de la vida humana ja desapareguda . Altres arqueòlegs, però, van definir l’arqueologia com la reconstrucció de la vida dels pobles antics. Proposeu als nens i les nenes que busquin al diccionari els conceptes arqueologia i antropologia i en copiïn els significats. Assegureu-vos que entenen el que comporta cadascuna de les disciplines. •
10 UNITAT
Solucions
Desenterrar el passat Com es pot excavar en un jaciment arqueològic? 1r. El jaciment es divideix en quadrats d’uns 2 x 2 metres. En cada quadrat excava un arqueòleg.
3r. Quan troba una resta, la renta amb cura i a sobre hi escriu la data i el lloc del jaciment on l’ha trobada.
2n. Cada arqueòleg va traient capes de terra d’uns 10 cm. Cada vegada que retira una capa, fotografia, dibuixa i anota tot el que hi veu: pedres, ossos...
4t. Finalment, les restes es porten al laboratori per estudiar-les, calcular-ne l’antiguitat i treure’n conclusions.
En una excavació cal dibuixar la successió d’estrats, des del més antic fins al més modern. Un estrat és una capa de terra del mateix color i textura. La successió d’estrats permet deduir a quina època correspon una resta, segons el lloc que ocupa en relació amb les que té per sobre o per sota. Totes les restes que es troben en un mateix estrat són de la mateixa època. Als estrats superiors hi ha les restes més modernes, mentre que als estrats inferiors hi ha les més antigues.
28. Les obres fetes per construir una carretera van descobrir unes restes que semblava que tenien molts milers d’anys. Un equip d’arqueòlegs va excavar l’indret. Aquestes són algunes de les restes que van trobar: a. Quines restes han trobat? De quin material són? b. A quines etapes corresponen les restes: paleolític, neolític o edat dels metalls? c. Aquest lloc va estar habitat en dos períodes de la prehistòria. Assenyala en quins i explica per què ho saps. paleolític i neolític neolític i edat dels metalls
punta de fletxa de metall
molí de mà
atuell de ceràmica
163
Programa d’ESTUDI EFICAÇ En acabar la unitat completeu amb els alumnes una taula com aquesta: UNITAT 10: La prehistòria El que he après...
10
Estudi eficaç 25. R. M. Paleolític: vivien a l’aire lliure o en coves; s’agrupaven en tribus que recol·lectaven i caçaven el que necessitaven; fabricaven les seves eines amb pedra i os. Neolític: s’inicia la ramaderia i l’agricultura; comença el sedentarisme i es formen llogarets; apareixen els primers artesans. Edat dels metalls: es comença a fer servir metalls per fer armes i eines (coure, bronze i ferro); els llogarets es converteixen en ciutats organitzades sota l’autoritat d’un cap, s’inventa la roda, la vela i l’arada. 26. R. M. Jaciment de la cova del Cogul, paleolític, pintures rupestres. Bòbila Madurell, neolític, restes a l’aire lliure. La Fonollera (Torroella de Montgrí), edat dels metalls, cementiri. 27. Activitat TIC. Tractament de la informació i competència digital. R. Ll. Sóc capaç de... 28. a. Un vas de ceràmica, un molí de mà de pedra i una punta de fletxa de metall. b. El vas i el molí de mà corresponen almenys al neolític, mentre que la punta de fletxa ha de ser de l’edat dels metalls. c. En el neolític a l’edat dels metalls, ja que la ceràmica apareix al neolític, mentre que el metall correspon a l’edat dels metalls.
El que he après a fer...
El paleolític El neolític L’edat dels metalls El territori de Catalunya en la prehistòria
163
11
L’edat antiga
Programació Objectius •
•
•
•
•
•
•
•
Saber que l’edat antiga de la península Ibèrica va transcórrer des de la invenció de l’escriptura fins al final de la Hispània romana. Identificar i reconèixer les principals característiques dels pobles que van habitar la península Ibèrica en l’antiguitat. Explicar la conquesta romana d’Hispània. Comprendre l’organització territorial i social d’Hispània. Saber què és la romanització i explicar el procés de romanització d’Hispània. Conèixer els trets més característics de la història antiga de Catalunya. Comprendre i interpretar mapes històrics. Fomentar l’interès per la història de la Península i la de Catalunya.
Criteris d’avaluació •
•
•
•
•
•
Coneix la cronologia de l’edat antiga a la Península. Identifica i reconeix els pobles principals que van habitar la Península en l’antiguitat. Explica la conquesta romana i sap com es va romanitzar Hispània. Interpreta mapes històrics. Coneix els trets més característics de la història antiga de Catalunya. Mostra interès per la història de la Península.
Competències bàsiques A més de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, en aquesta unitat es contribueix a desenvolupar la competència matemàtica, les competències artística i cultural, la competència d’aprendre a aprendre i la competència d’autonomia i iniciativa personal.
164A
Continguts CANVIS I CONTINUÏTATS EN EL TEMPS Ibers, celtes i colonitzadors. Hispània romana. El territori de Catalunya en l’edat antiga. Respecte cap a les cultures diferents de la pròpia. Valoració del patrimoni històric i artístic de Catalunya i d’Espanya. Valoració de la influència de la cultura romana en la nostra societat. •
•
•
•
•
•
CONNEXIONS AMB ALTRES ÀREES Lectura i interpretació de mapes històrics i línies del temps. Elaboració d’esquemes i taules. Anàlisi i comparació d’imatges. Lectura i comentari de textos històrics. •
•
•
•
Esquema de la unitat UNITAT 11. L’EDAT ANTIGA
Ibers, celtes i colonitzadors
Hispània romana
Aprèn a fer de geòleg Fets successius i fets simultanis
El territori de Catalunya en l’edat antiga
Quin món volem? Som diferents Sóc capaç de... Relacionar personatges amb la seva època
Repassa
Recursos i fitxes fotocopiables •
•
•
•
•
•
Activitats Coneixement del medi 5: Unitat 11. Les TIC en el Coneixement del medi 5: Unitat 11. Les competències lingüística i matemàtica des del Coneixement del medi 5: Unitat 11. Reforç: Fitxes 39, 40 i 41. Ampliació: Fitxa 11. Recursos per a l’avaluació: Prova 11 / Test 11. Més recursos. Coneixement del medi 5.
•
Estudi eficaç •
•
•
Previsió de dificultats •
•
•
100 propostes per millorar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
Els alumnes han estudiat en el curs anterior alguns elements de la cultura dels romans. En canvi, no disposen de coneixements previs sobre les cultures preromanes de la Península. Per això, és convenient que les presenteu a la pissarra en forma d’esquema. La romanització és un concepte abstracte que a alguns nens i nenes els costarà comprendre. Insistiu-hi i poseu-ne exemples per facilitar-ne la comprensió. Els alumnes estan aprenent a manejar cronologies d’abans i després de Crist. És possible que els costi comptar els anys aC. Recordeu-los que es compten al revés i proposeu-los activitats adreçades a reforçar aquesta habilitat.
Completar taules; activitat 11, pàg. 172 i 20, pàg. 174. Elaborar i completar esquemes; activitat 13, pàg. 172 i 20, pàg. 174. Reelaborar la informació; activitat 21, pàg. 174.
Suggeriment de temporalització Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny
Nota: Durant les dues primeres setmanes del curs escolar podeu recórrer a l’Avaluació inicial inclosa en el quadern de Recursos per a l’avaluació.
164B
11 L’edat antiga Objectius •
•
•
•
Saber que el temps històric es pot mesurar en anys, en segles i en mil·lennis. Recordar com es compten els anys anteriors i posteriors a Crist. Repassar quines són les principals construccions dels romans. Presentar als alumnes els continguts de la unitat.
Programa de lectura de la imatge Observeu la fotografia i pregunteu als alumnes quina mena d’obra artística i testimoni del passat s’hi observa. Feu que es preguntin de quina època acostumen a ser els mosaics que es troben a les nostres terres.
Suggeriments didàctics Per començar Podeu parlar d’algun lloc on hi hagi ruïnes romanes i on es puguin veure mosaics, com ara a Empúries o a Mataró. Pregunteu als alumnes quin significat té per a ells l’edat antiga i si coneixen algun fet o algun personatge d’aquesta època. Després d’escoltar els seus comentaris, expliqueu-los que en l’edat antiga van viure els faraons egipcis i es van construir les piràmides; els grecs van inventar la democràcia i van organitzar les primeres Olimpíades, i els romans van conquerir un imperi immens, del qual la península Ibèrica també formava part. •
Què hi veus? Descriu un animal, el mitjà de transport i l’activitat que fan els personatges d’aquesta escena.
•
Per explicar Expliqueu als alumnes que el que coneixem de la manera de viure dels celtes i els ibers prové del que els grecs i els romans van escriure sobre ells. •
164
Saps de cap fet històr ic succeït en temps antics? Explica’l.
164
Més informació Historiadors de l’antiguitat La majoria de coneixements que tenim sobre els pobles de l’antiguitat han arribat fins a nosaltres gràcies a les obres d’escriptors grecs i romans d’èpoques posteriors. Heròdot va viure entre els anys 484 i 425 aC i està considerat com el primer historiador. En les seves obres va relatar les guerres entre Grècia i Pèrsia, i va descriure la geografia i els costums d’aquests pobles. Polibi és el primer autor que va escriure una història universal. En la seva obra Història general, organitzada en quaranta volums, va descriure l’època de més esplendor de l’Imperi romà i la seva expansió pel mar Mediterrani. També va relatar els costums dels egipcis, els grecs i els pobles hispans.
UNITAT
Què en saps? •
Mesurar el temps
El temps dels romans
Els anys, els segles i els mil·lennis ens serveixen per localitzar i ordenar els fets que van tenir lloc en el passat.
Els romans van construir moltes ciutats. En aquestes ciutats hi havia domus, que eren cases unifamiliars, i insulae, que eren habitatges en edificis de diverses plantes, i molts edificis públics: teatres, amfiteatres, circs, termes i temples.
Cada segle comprèn cent anys. El segle I comença l’any 1 i acaba l’any 100. Els altres segles són consecutius. Un mil·lenni està format per mil anys. A quin segle correspon cadascun d’aquests anys? I a quin mil·lenni?
Explica per a què s’utilitzaven aquests edificis romans:
2000 – 735 – 1617 – 1450 – 929 – 63
domus
Nosaltres comptem el temps prenent com a referència el naixement de Jesucrist, que és l’any 1.
Poseu l’accent en la cronologia i treballeu a classe l’apartat El temps aC i dC . A més de les activitats proposades, suggeriu altres dates perquè els nens i les nenes les ordenin en el temps.
Competència matemàtica Les tres primeres activitats d’aquesta pàgina contribueixen a desenvolupar la competència matemàtica, ja que proposen treballar amb la mesura del temps, comptant cap endavant i cap enrere. Proposeu-los més dates per situar en la línia del temps.
A
El temps aC i dC
11
B
Els anys posteriors són anys després de Crist (dC) i es compten de manera consecutiva fins a l’actualitat. amfiteatre
Els anys anteriors són anys abans de Crist (aC) i els comptabilitzem cap enrere.
Solucions
Fes una línia del temps com aquesta i situa-hi les dates següents:
175 dC – 50 aC – 190 dC – 30 aC 100 aC
1 dC
100 dC
Què hi veus? R. M. S’hi veuen diferents classes de peixos, pops i el cap d’un dofí; és una barca de rems; estan pescant amb una xarxa. R. Ll.
Què aprendràs?
•
Com vivien els ibers i els celtes. Quins pobles van fundar colònies a la Península. Com era la Hispània romana. Qui va habitar al territori de l’actual Catalunya en l’edat antiga. Què són fets simultanis i fets successius.
•
Respon aquestes preguntes: a. Quin és l’any anterior a l’1 dC? Quin any va després? b. A quins segles corresponen els anys que acabes d’esmentar?
Preguntes L’any 2000, al segle XXI; el 735, al segle VIII; el 1635, al segle XVII; el 1450, al segle XV; el 929, al segle X; el 63, al segle I. Corresponen al primer mil·lenni els anys 735, 929 i 63; i al segon mil·lenni, els anys 2000, 1617 i 1450. L’ordre de les dates és el següent: 100 aC; 50 aC; 30 aC; 1 dC; 100 dC; 175 dC; 190 dC. Les línies negres assenyalen els anys 50 aC i 50 dC, respectivament, i serveixen per orientar l’alumne. Recordeu-los que l’any 0 no existeix i que l’any immediatament anterior a l’1 dC és l’1 aC. a. L’1 aC. El 2 dC. b. L’any 1 aC correspon al segle I aC i l’any 1 dC, al segle I dC. La domus era l’habitatge urbà de les famílies riques. A l’amfiteatre se celebraven espectacles, com ara les lluites de gladiadors. •
1000
409dC
218aC
aC
època
preromana
època
romana
165
•
Diodor va viure en el segle I aC. És l’autor de la Biblioteca històrica, una extensa obra en què narra la història i les maneres de viure de moltes regions, com ara Mesopotàmia, Egipte, l’Índia, Grècia... Plini el Vell va viure en el segle I dC. Va viatjar per diferents províncies de l’Imperi romà, com ara Hispània, la Gàl·lia i Germània. Va escriure Història del seu temps, una mena d’enciclopèdia en què va recollir una gran part del saber de la seva època, i Història Natural, on va reunir coneixements sobre botànica, zoologia, medicina, etc. Demaneu als alumnes que busquin informació sobre altres escriptors clàssics, com Tucídides, Plutarc, Estrabó o Tit Livi, i que escriguin un breu paràgraf sobre cadascun. •
•
•
165
cartaginesos – Carthaginians
Ibers, celtes i colonitzadors
celtes – Celtics
Objectius •
•
•
fenicis – Phoenicians grecs – Greeks
Identificar els pobles que habitaven a la península Ibèrica el primer mil·lenni aC. Conèixer les maneres de viure dels pobles ibers i celtes, respectivament. Saber quins pobles colonitzadors van arribar a la Península en l’antiguitat i a quins llocs van fundar colònies.
ibers – Iberians
Suggeriments didàctics Per començar Comenteu-los la il·lustració 1. Els poblats ibers estaven envoltats de muralles de pedra amb diverses torres de defensa. Les cases es disposaven de manera ordenada al voltant de la muralla i a tots dos costats d’un carrer principal. Les teulades es cobrien amb argila per evitar la humitat. Fabricaven ceràmica al torn. Els soldats portaven un escut circular fet de cuir i recobert de fusta, una cuirassa de cuir que protegia el pit i l’esquena, un casc que cobria tot el cap, incloent-hi les orelles, i la falcata, que era una espasa corbada molt flexible. •
Per explicar Comenteu el mapa de la il·lustració 2. Poseu l’accent en la llegenda i pregunteu als nens i les nenes el significat de cada color. Expliqueu-los que els pobles celtibers eren pobles celtes que vivien en contacte amb els ibers. •
Per comprendre Feu que expliquin les semblances i les diferències entre els pobles ibers i els celtes. •
Programa de tolerància Feu que els alumnes es posin en el lloc de les persones que marxen del seu país i que expliquin com els agradaria ser acollits. Aprofiteu
166
q Reconstrucció d’un poblat iber.
En el primer mil·lenni aC, a la península Ibèrica habitaven dos grups de pobles: els ibers i els celtes. Després van arribar pel mar Mediterrani els pobles colonitzadors: els fenicis, els grecs i els cartaginesos. w
1. Els ibers Els pobles ibers s’estenien pel sud i l’est de la Península. Vivien en poblats emmurallats construïts en zones elevades o a prop d’un riu. Les cases eren rectangulars i es distribuïen formant carrers. q Els ibers s’organitzaven en tribus. Moltes estaven governades per un reietó. La majoria de la població es dedicava a l’ agricultura i la ramaderia. A més, els ibers eren artesans experts. Fabricaven espases de ferro, recipients de ceràmica i teixits de llana i lli. Comerciaven amb les colònies fenícies i gregues, utilitzaven moneda pròpia en els intercanvis i també tenien una llengua i una escriptura pròpies.
mar Cantàbric
C I T N À L T A
LUCENSES S
E
S
N
E R
A C
A
R B
R S
AS T U
CÀNTABRES
S
O N S C A V
S E U C C
V A
S
N
S O
L U
VETONS
C A R P E
EDE TANS
T
LUSITANS
N
S
O R
CÈLTICS
E T A N S
CONTESTANS
TURDETANS
S
MED ITE RRA NI
T A N
À E C O
B A S T E
zona celta i celtibera zona ibera
w La península Ibèrica en l’edat antiga.
Altres activitats Escriure un reportatge Demaneu a les nenes i els nens que s’imaginin que són periodistes i que han d’escriure un article per a una revista d’actualitat en què expliquin, en unes vint línies, com era la península Ibèrica en l’antiguitat. Podeu donar-los un guió perquè no oblidin aspectes importants: Quins pobles van conquerir la Península? En quin moment? D’on provenien? Quins llocs van preferir els colonitzadors: les costes o l’interior? Què buscaven aquests pobles a la Península? Quan van arribar a la Península, ja hi havia altres pobles assentats? Quins? Com vivien? •
•
•
MAR
A
166
•
S
T A N
I E L A
AREVACS
11 UNITAT
2. Els celtes Els celtes ocupaven les terres de la Meseta i de la costa atlàntica de la Península, on convivien amb altres pobles, com ara els vascons. Vivien en pobles emmurallats i elevats anomenats castres. Les cases eren circulars i es distribuïen pel poblat de manera desordenada. e
la diversitat de procedències per comentar la situació a partir de la pròpia experiència.
Els celtes s’organitzaven en tribus. S’abastaven del que produïen ells mateixos. Per això el comerç era una activitat poc habitual . La majoria de persones es dedicaven a la ramaderia, tot i que també conreaven cereals. A més, els celtes eren especialistes en la fabricació d’objectes de metall.
e Castre celta de Santa Tecla, a Pontevedra, al nord-oest de la Península.
3. Els pobles colonitzadors
QUIN MÓN VOLEM?
Pels volts del segle VII aC, els fenicis van arribar a la Península atrets per la seva riquesa en minerals, com l’or i la plata. Provenien de l’Àsia i eren bons navegants i excel·lents comerciants. Es van instal·lar a la costa andalusa, on van fundar colònies, com ara Gadir (Cadis), Sexi (Almuñécar) i Malaka (Màlaga). Des d’aquestes colònies van comerciar amb els pobles ibers. Més tard, cap al segle VI aC, els grecs, que procedien de Grècia, van arribar a la costa mediterrània per comerciar amb els metalls, la sal i l’espart de la Península. Van fundar colònies com ara Rhode (Roses), Empòrion (Empúries), Sagunt i Hemeroskopeion (Dénia). Després, cap al segle III aC, els cartaginesos, que venien de l’Àfrica, es van instal·lar a les illes Balears i a l’est de la Península, on van fundar colònies com ara Ebussus (Eivissa) i Cartago Nova (Cartagena). Els cartaginesos volien conquerir territoris per augmentar el seu poder al Mediterrani, però els romans no estaven disposats a permetre’ls-ho. Per això, els cartaginesos i els romans es van enfrontar. Els romans van vèncer els cartaginesos, que van ser expulsats de la Península. Els pobles ibers i celtes de la Península van conviure amb els fenicis, els grecs i els cartaginesos.
11
Som diferents Des de l’antiguitat, per la Península han passat diferents pobles. De tots n’hem après alguna cosa. De fet, les nostres lleis, els nostres costums, les nostres construccions, la nostra llengua... són fruit de les aportacions que van fer aquests pobles. e ràn c
l o T
i a
Imagina’t que et trasllades a viure a un lloc molt llunyà, on la cultura és molt diferent a la teva. Com t’agradaria que et tractessin els teus companys i companyes de classe?
Respon 1. Enumera tres característiques
dels pobles ibers i unes altres tres dels pobles celtes. 2. Observa el mapa. Quines zones
de la Península ocupaven els pobles ibers? I els pobles celtes? 3. Completa una taula com aquesta: COLÒNIES FENÍCIES
COLÒNIES GREGUES
COLÒNIES CARTAGINESES
167
Altres activitats Pobles autòctons i colonitzadors Per ajudar els alumnes a memoritzar les característiques de cada poble estudiat, podeu proposar-los aquesta activitat: – Dividiu la classe en cinc grups i assigneu a cada grup el paper d’un poble autòcton (ibers i celtes) o d’un poble colonitzador (fenicis, grecs i cartaginesos). – Cada grup ha d’explicar als altres qui són, quines característiques els defineixen, d’on procedeixen (en el cas dels fenicis, els grecs i els cartaginesos) i per què es volen instal·lar a la península Ibèrica. – En escoltar l’explicació de cada grup, aprofiteu per remarcar les diferències entre els diversos pobles.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Els fenicis, els grecs i els cartaginesos van arribar a la península Ibèrica atrets per la riquesa natural d’aquest territori. L’explotació dels recursos naturals que van fer els pobles colonitzadors pot ajudar a prendre consciència de la importància de la conservació del medi ambient, atesa l’escassetat de recursos, i de la necessitat de ferne un ús correcte. Feu que ho comparin amb la situació actual.
Quin món volem? L’estudi de la convivència de diferents pobles a la península Ibèrica durant l’antiguitat es pot emprar per promoure una valoració crítica i positiva de la diversitat cultural del món, i per fomentar valors personals i col·lectius de tolerància. Solucions. R. Ll.
Solucions Respon 1. Pobles ibers: habitaven al sud i l’est de la Península; vivien en poblats emmurallats amb cases rectangulars i comerciaven amb les colònies fenícies i gregues. Pobles celtes: habitaven a la Meseta i a la costa atlàntica peninsular; vivien en castres amb cases circulars i es dedicaven principalment a la ramaderia. 2. Els pobles ibers ocupaven el sud i l’est de la Península; els pobles celtes, la Meseta i la costa atlàntica. 3. Colònies fenícies: Gadir, Sexi, Malaka; colònies gregues: Rhode, Empòrion, Sagunt, Hemeroskopeion; colònies cartagineses: Ebussus, Cartago Nova.
167
Objectius •
•
•
Explicar la conquesta romana d’Hispània i analitzar-ne l’organització política i social. Comprendre el procés de romanització d’Hispània. Conèixer les característiques principals de l’art romà.
Suggeriments didàctics Per començar Pregunteu als alumnes si han visitat alguns dels llocs que surten en les fotografies de les pàgines 168 i 169 i escolteu les seves experiències. També podeu esmentar altres llocs amb restes romanes, com ara Clunia (Burgos) o Segòvia. •
Per explicar Expliqueu el mapa de la illustració 4. L’any 237 aC, el general cartaginès Amílcar va desembarcar a Cadis i va pactar amb els romans els límits de la seva expansió pel territori peninsular. El seu successor, Anníbal, no va respectar el pacte, i això va desencadenar la segona guerra púnica, que va acabar amb el triomf romà. Acabada la guerra, els romans van conquerir la Península. En primer lloc, van conquerir amb facilitat la costa mediterrània i les valls de l’Ebre i el Guadalquivir; després, van iniciar la conquesta de la Meseta i les terres de l’oest, que va ser llarga per l’oposició dels lusitans i els celtibers. Els lusitans van ser vençuts quan el seu cabdill, Viriat, va ser assassinat pels seus propis generals el 139 aC, i els celtibers, quan la seva ciutat, Numància, va ser arrasada el 133 aC. Després, es va emprendre la conquesta del nord. Els galaics, els càntabres i els asturs van ser vençuts per l’emperador Octavi August, però van quedar alguns pobles sense sotmetre, com els vascons. •
168
Els romans i Hispània
guerres púniques – Punic wars llatí – Latin religió – religion
Fa més de 2.000 anys, els romans van derrotar els cartaginesos i van conquerir la Península. La van anomenar Hispània i la van convertir en una província més de l’Imperi romà.
1. La conquesta romana Els romans volien controlar tot el mar Mediterrani, però els principals rivals per aconseguir-ho eren els cartaginesos, que s’havien instal·lat a la Península. Per això, els romans i els cartaginesos es van enfrontar en les guerres púniques. L’any 218 aC, els romans van desembarcar a Empúries. En poc temps van vèncer l’exèrcit cartaginès, dirigit per Anníbal, i van expulsar els cartaginesos. Després van decidir ocupar el territori peninsular, atrets pels recursos naturals que oferia, sobretot pels metalls. La conquesta va durar més de 200 anys r. Els romans van ocupar amb facilitat la costa mediterrània, és a dir, les zones que havien mantingut relació amb els pobles colonitzadors. En canvi, els pobles que habitaven al nord, a l’oest i a l’interior peninsular van oferir una forta resistència. L’any 19 aC l’emperador August va vèncer els pobles del nord i així va acabar la conquesta romana d’Hispània.
romans – Romans
mar Cantàbric
C I T N À L T A
Astúr ica Numància Bàrcino MAR
Emèrita
Sagunt
Còrduba MEDIT ERRA NI
À E C O
primers territoris conquerits segons territoris conquerits darreres conquestes
r Les etapes de la conquesta romana d’Hispània. Quina zona van conquerir primer els romans: l’interior de la Península o la costa mediterrània? Quines van ser les darreres conquestes: les terres del nord o les del sud?
2. L’organització d’Hispània Un cop conquerida Hispània, els romans la van incorporar a l’Imperi romà i van organitzar el territori per controlar-lo millor. En primer lloc, van dividir Hispània en pr ovíncies i al capdavant de cadascuna van posar-hi un governador. El nombre de províncies va anar augmentant amb el pas del temps. Al principi n’eren dues, després en van ser tres i en el segle III dC ja s’havien creat cinc províncies: la Bètica, Lusitània, la Tarraconense, la Gal·lècia i la Cartaginense. t A més, els romans van implantar en tot el territori les lleis de l’Imperi romà. El dret romà és la base de moltes lleis que tenim en l’actualitat.
t Ruïnes romanes d’Emèrita Augusta (Mèrida), a Badajoz. Emèrita Augusta era la capital de la província de Lusitània.
168
Més informació L’Imperi romà L’Imperi romà es va desenvolupar entorn del mar Mediterrani, que els romans anomenaven Mare Nostrum, que significa ‘el nostre mar’ en llatí. Li van donar aquest nom perquè van arribar a dominar territoris en els tres continents que banya el mar Mediterrani: Europa, Àsia i Àfrica. La civilització romana va tenir l’origen l’any 753 aC a la ciutat de Roma, situada al centre de la península Itàlica. Entre l’any 500 i el 250 aC, Roma va anar conquerint tots els territoris de la península Itàlica. Després es va començar a expandir pel Mediterrani. Durant els segles I i II dC, l’Imperi va assolir la màxima esplendor: abastava des de les illes Britàniques fins al desert del Sàhara, i des d’Hispània fins a Mesopotàmia.
11 3. La societat hispanoromana
UNITAT A
La societat hispanoromana estava organitzada en persones lliures i persones esclaves.
Competència artística i cultural
Entre les persones lliures hi havia homes i dones molt rics, com els grans comerciants, els propietaris d’extensos terrenys i les famílies que procedien de Roma mateix, i d’altres de més humils, com ara els artesans, els petits comerciants i els petits propietaris agrícoles. Els esclaus eren propietat d’una altra persona i treballaven al camp, en el servei domèstic, a les mines o com a gladiadors al circ.
Aprofiteu els monuments que es poden observar en aquestes pàgines per fomentar en l’alumnat una actitud favorable vers la conservació del patrimoni cultural. Plantegeu-los la pregunta següent: els monuments antics s’han de tancar al públic per conservar-los?
B
4. La romanització Els hispans van adoptar a poc a poc els costums dels romans. Aquest procés es coneix amb el nom de romanització. La romanització va començar amb els legionaris, que eren els soldats romans. Es van establir als poblats celtes i ibers i els van transformar en ciutats romanes. També van fundar ciutats noves, com ara Híspalis (Sevilla) o Bàrcino (Barcelona). y
Solucions C
Il·lustracions 4. Primer van conquerir la costa mediterrània. Les últimes conquestes van ser les del nord de la Península.
Amb el pas del temps, la població hispanoromana va aprendre el llatí , que després va substituir les llengües que es parlaven a la Península abans de la conquesta romana. Només es va mantenir una llengua preromana, el basc. La religió també va canviar. Al principi, la majoria de la població hispana adorava els déus romans, però l’any 380 dC el cristianisme es va convertir en la religió oficial de tot l’Imperi romà.
y Les restes romanes són molt abundants a la Península. A. Mosaics de la ciutat d’Itàlica (Sevilla). B. Pont del Diable, a Tarragona. C. Teatre de Segòbriga, a Conca.
5. L’art romà Els romans eren excel·lents constructors. Feien servir dos nous materials: el ciment i el formigó, que és una barreja de pedres, ciment i sorra. Per decorar les parets i els terres, els romans feien pintures o elaboraven mosaics a base de petites pedres o vidres de colors. Els romans van conquerir Hispània i la van romanitzar: van fundar-hi ciutats i hi van estendre el llatí i el cristianisme.
Respon 4. Quan va començar la conquesta romana?
Quin any va acabar? Quants anys va durar? Per què va ser tan llarga? 5. Com van organitzar els romans el territori d’Hispània? 6. Explica què és la romanització i com es va romanitzar Hispània. 7. Quines diferències hi havia entre les persones lliures i els esclaus?
169
Per organitzar l’Imperi, els romans el van dividir en províncies, que van quedar sota l’autoritat d’un governador. Cada província estava obligada a pagar impostos a Roma. La unitat política va assegurar també l’expansió de la cultura romana. Les lleis romanes, el llatí, les ciutats, l’art... es van estendre a tots els racons de l’Imperi. Si en teniu l’oportunitat, mostreu als alumnes un mapa de l’imperi Romà perquè prenguin consciència de les dimensions que tenia. Els ajudarà a comprendre l’interès dels romans per conquerir Hispània, situada al Mediterrani occidental. •
11
Respon 4. La conquesta romana va començar l’any 218 aC, quan els romans van desembarcar a Empúries per enfrontar-se amb els cartaginesos. Va acabar l’any 19 aC i va durar gairebé dos-cents anys. Va ser tan llarga perquè els romans van haver de fer front a la forta resistència dels pobles de l’interior, l’oest i el nord peninsular. 5. Van dividir el territori en províncies i van posar al capdavant de cadascuna un governador. 6. La romanització és el procés mitjançant el qual la població hispana va anar adoptant els costums dels romans. Hispània es va romanitzar per mitjà dels legionaris que s’hi van establir i van crear ciutats, de l’extensió del llatí i les lleis romanes, i de l’adopció del cristianisme com a religió oficial. 7. Entre les persones lliures hi havia moltes diferències econòmiques, però aquestes persones no pertanyien a ningú, mentre que els esclaus eren propietat d’una altra persona i treballaven al camp, en el servei domèstic, a les mines o al circ romà.
169
Objectius •
•
•
Conèixer les principals característiques de l’edat antiga en el territori de Catalunya. Identificar quins pobles van habitar el territori de Catalunya en l’antiguitat. Comprendre el procés de romanització en el territori de Catalunya.
Suggeriments didàctics Per començar Comenteu amb els alumnes que tant els grecs com els romans van arribar al territori de l’actual Catalunya amb intencions que es poden considerar ben diferents: els grecs pretenien controlar un important punt comercial a la Mediterrània, mentre que els romans venien a conquerir i a annexionar territoris al seu gran imperi. La intenció de cada poble condiciona la manera com s’installen, la relació que s’estableix entre ells (grecs o romans) i els pobles autòctons, la seva actitud respecte a les llengües, les creences, les manifestacions culturals, etc. •
Per explicar Expliqueu als nens i les nenes que les zones on hi va haver colònies fenícies, gregues o cartagineses, així com aquelles on es van assentar els pobles ibers que intercanviaven productes amb els colonitzadors, es van romanitzar amb més facilitat. Els seus habitants estaven acostumats al contacte amb altres pobles que apareixien successivament. Per això, el territori de Catalunya va tenir una romanització més intensa i conserva moltes restes romanes en comparació amb altres zones de la península ibèrica, on es pot parlar d’una romanització de baixa intensitat.
El territori de Catalunya en l’edat antiga 1. Els ibers
ciutat – city, town territori – territory
Entre els segles VII i I aC, van habitar el territori de l’actual Catalunya diferents tribus iberes. u Entre les tribus o els pobles ibers destaquen: Els indigets, que habitaven les terres de les actuals comarques de l’Empordà i la Selva. Els ilergets, que ocupaven les planes de Lleida i un dels pobles preromans més importants. Els ausetans, que se centraven en les terres de l’actual comarca d’Osona. Els lacetans, que estaven establerts al territori de les actuals comarques del Bages i el Solsonès. Els laietans, que s’escampaven pel pla de Barcelona, el Vallès i el Maresme. Els ilercavons, que habitaven les terres del curs final de l’Ebre. Els bergistans, establerts a les terres del curs alt del Llobregat. Els cossetans, centrats al Camp de Tarragona i estesos fins a les terres de la Conca de Barberà i el Penedès.
A I R E N O S I S
CERETANS L L A N S C A S T E ·
E T S R G I L E
S N T A E S A U
A N S C E T
L A
R T L A
S
T E
N S O LO S I T A
BERGISTANS
A I E O L
G
I
D
N I
S
T A N
N S T A
E I A L CO S
A V
C E R I L
N S S E T A
O N S
a r m
d i t e M e
a n r r
i
poblats necròpolis
u Els pobles ibers al territori de Catalunya. Per quina part del territori s’escampaven els ibers?
2. Empúries Els grecs van fundar la colònia d’Empúries cap a l’any 550 aC. A més d’intercanviar els seus productes amb els dels ibers, van introduir nous elements, com ara el torn per treballar l’argila, la moneda per al comerç i, en urbanisme, la manera de construir i ordenar l’espai urbà. Empúries es va contruir seguint les característiques de les ciutats gregues; tenia muralles, una àgora o plaça central i una acròpolis, on hi havia els temples dels déus. L’any 218 aC Empúries es va convertir en el campament militar dels romans quan aquests es van enfrontar als cartaginesos. Passat el conflicte, va construir-s’hi la ciutat romana. i
C
B
i Empúries. A. El port comercial. B. La colònia o ciutat grega. C. La ciutat romana.
170
•
170
Més informació La moneda Els grecs van introduir la moneda al final del segle VIII aC i es va difondre ràpidament per tot el món antic. Els metalls més usats per fabricar-la eren l’or, l’argent i el bronze. El sistema monetari grec més difós tenia com a unitat la dracma. A Roma, el metall més usat va ser el bronze i la unitat de valor era l’as, tot i que també es van encunyar monedes d’argent, els denaris. Els àrabs també van crear monedes d’or (dinars) i d’argent (dirhem). En l’edat mitjana hi havia molts tipus de monedes perquè totes les grans entitats eclesiàstiques i tots els senyors feudals tenien dret d’encunyació. A partir del segle XVII l’encunyació es va perfeccionar i van aparèixer les monedes perfectament circulars i amb incisions més precises, tot
A
11 UNITAT A Iulia Lybica (Llívia)
a R o m a
Cervària (Cervera de la Marenda)
A Rhode (Roses) S T U Bergium G Emporiae(Empúries) (Berga) Ausa A U Gerunda (Girona) (Vic) IA V Aquis Voconis Ieso Ilerda (Guissona) (Caldes de Malavella) Aquae Calidae (Lleida) a A s t ú r i Sigarra (Caldes de Montbuí) Blanda (Blanes) c a V (Prats de Rei) I A Iluro (Mataró) A U Ègara G U Baetulo (Badalona) (Terrassa) S T A Bàrcino (Barcelona) T A S G U Tàrraco (Tarragona) A U Dertosa I A V (Tortosa) i a n r r d i t e
Eso (Isona)
Pont romà de Martorell, al Baix Llobregat.
B
a Gades
a r m
M e
vies principals vies secundàri es ciutats
11
Competència d’aprendre a aprendre Demaneu als alumnes que elaborin un esquema sobre la romanització a Catalunya, que reculli les principals restes romanes que es conserven en el territori. La selecció i l’organització de la informació els permetrà comprendre millor aquests conceptes i també memoritzar-los.
Via romana del Capsacosta, a la Garrotxa.
o El territori de Catalunya en època romana.
3. Ciutats, vil·les i calçades romanes
Per on passava la calçada principal que travessava el territori?
Els romans van construir moltes ciutats al territori de Catalunya aprofitant els poblats ibèrics o a partir dels campaments militars que hi instal·laven. Tàrraco va ser la ciutat més important de totes, i va ser durant segles una de les capitals de l’Imperi romà. o Aquestes ciutats imitaven l’estil de vida i l’arquitectura de Roma, amb muralles, fòrum o plaça central, aqüeductes per portar-hi l’aigua, edificis per a espectacles, cases de pisos i cases residencials o domus. A Catalunya els romans també van construir: un gran nombre de vil·les al camp, dedicades al conreu de la terra i algunes de molt luxoses. calçades per comunicar ciutats. La més important va ser la via Augusta, que venia de Roma i anava fins al sud de la Península. ponts per travessar els rius, com el de Martorell.
Respon 8. Observa el mapa de la pàgina
170. Quins pobles ibers relaciones amb el nom de comarques actuals? 9. Quina funció tenia Empúries
Els ibers habitaven el territori de Catalunya abans de la conquesta romana. Els grecs hi van fundar Empúries i els romans hi van construir ciutats, vil·les i calçades. La ciutat romana més important era Tàrraco.
en temps dels grecs? I dels romans? 10. Quins tres aspectes destacaries
Solucions
de la presència dels romans en el territori de Catalunya?
171
i que encara eren de metalls molt diferents. El 1865, a París, es va crear la unió monetària llatina, que va establir unes lleis pel que fa a la forma i els metalls que havien de tenir les monedes. Actualment el coure, el níquel i altres aliatges han desplaçat els metalls nobles, com ara l’or i l’argent. Demaneu als alumnes que busquin imatges a Internet de com eren les monedes en l’edat antiga. •
Il·lustracions 7. Per la zona del litoral. 9. Per Girona, Caldes de Malavella, prop de Terrassa, Tarragona, Tortosa i Lleida. Respon 8. bergistans, Berguedà; ceretans, la Cerdanya; ausetans, Osona; airenosis, la Vall d’Aran. 9. En temps dels grecs, Empúries era una colònia dedicada al comerç; en temps dels romans, esdevé un campament militar. 10. Construeixen calçades per comunicar les ciutats, ponts per travessar els rius i vil·les dedicades al conreu de la terra.
171
Activitats Solucions Comprèn 11. Zona celta i celtibera: de gris; ibera: de verd; colònies fenícies: de vermell; gregues: de blau; cartagineses: de groc. Ibers: laietans, contestans, bastetans, turdetans. Celtes: asturs, vacceus, vetons, lusons, arevacs, carpetans, cèltics. Colònies fenícies: Gadir, Malaka, Sexi, Abdera. Colònies gregues: Rhode, Empòrion, Sagunt, Hemeroskopeion. Colònies cartagineses: Ebussus, Cartago Nova. 12. Fundació de Gadir; fundació d’Empòrion; fundació de Cartago Nova; desembarcament dels romans a Empúries; divisió d’Hispània en cinc províncies; el cristianisme, religió oficial de l’Imperi romà. Abans de la conquesta: fundació de Gadir, Empòrion i Cartago Nova, i desembarcament dels romans a Empúries. Després de la conquesta: divisió d’Hispània en cinc províncies i cristianisme, religió oficial de l’Imperi romà. 13. Els ibers vivien en poblats emmurallats i elevats; s’organitzaven en tribus governades per un rei; es dedicaven a l’agricultura, la ramaderia, l’artesania i el comerç. R. G. Raona 14. a. Amílcar era cartaginès. Procedia de l’Àfrica. b. Anníbal: general cartaginès que va lluitar contra els romans en les guerres púniques. 15. Els romans van expulsar els cartaginesos i van començar la conquesta de la Península. Acaba la conquesta romana d’Hispània. Desapareixen les llengües autòctones, substituïdes pel llatí. El cristianisme esdevé la religió oficial a Hispània, perquè formava part de l’Imperi romà.
172
Comprèn
mar Cantàbric
C I T N À L T A
11. Fes un mapa com aquest i pinta la llegenda. Després, escriu els noms que surten en el mapa al lloc que correspongui de la taula.
R S A S T U
U S
E C C V A À E C O
VETONS
AREVACS R P
N
b. Desembarcament a Empúries. c. Divisió d’Hispània en cinc províncies. d. Fundació de Gadir. e. Fundació de Cartago Nova. f. El cristianisme, religió oficial de l’Imperi romà.
13. Completa un esquema com aquest sobre els ibers. Després, fes-ne un altre de semblant sobre els celtes. Vivien en .........
ELS IBERS
S’organitzaven en .........
Sagunt
S
Hemeroskopeion CÈLTICS
Gadir
S
TA N BA S T E
Malaka Sexi Abdera
COLÒNIES FENÍCIES
Ebussus
CONTESTANS TURD ETANS
12. Ordena aquests fets del més antic al més recent. Després, subratlla amb color vermell els que van tenir lloc abans de la conquesta romana i, amb verd, els que van tenir lloc després. a. Fundació d’Empòrion.
MAR
E T A
colònies: fení cie s greg ues cartagineses
POBLES CELTES
Empòrion N S I E TA L A
C A
zona celta i celtibera zona ibera
POBLES IBERS
Rhode
S
N
O
S L U
COLÒNIES GREGUES
Cartago Nova MEDITERRANI
COLÒNIES CARTAGINESES
Raona 14. Llegeix el text i respon les preguntes. Amílcar era general d’un exèrcit que va lluitar contra els romans. Ell i el seu poble havien arribat per mar a les costes de la península Ibèrica, on van fundar la ciutat de Cartagena. El seu fill es deia Anníbal. a. A quin poble colonitzador pertanyia Amílcar? b. Qui va ser Anníbal?
15. Quines conseqüències es van derivar d’aquests fets? L’any 218 aC els romans van desembarcar a la Península. L’any 19 aC l’emperador August vencé els darrers pobles de la Península. El llatí es va imposar sobre les llengües autòctones. L’any 380 dC, el cristianisme va passar a ser la religió oficial de l’Imperi romà. Exemple: Els romans van expulsar
Es dedicaven a .........
els cartaginesos i van començar la conquesta de la Península.
172
Altres activitats Viatjar per la Hispània romana Dividiu la classe en grups i demaneu a cadascun que s’imagini que és una agència de viatges. Cada grup ha d’organitzar una ruta turística de tres dies per Espanya per conèixer tres monuments romans importants. Si ho creieu oportú, podeu facilitar-los un guió com el següent: En primer lloc, han de seleccionar tres monuments romans i buscar-ne informació a Internet o en una enciclopèdia per poder-ne fer una presentació. Després, han d’escriure una breu fitxa informativa sobre cada monument: què és, on es troba, per a què s’utilitzava, de quin material està fet... •
•
11 UNITAT mar Cantàbric
Aplica 16. Imagina’t que ets un habitant de Roma que vol viatjar per Hispània per conèixer-la. Descriu el viatge que faràs des de Cesaraugusta fins a Híspalis. a. De quina província sortiràs? A quina província arribaràs? Per quines altres províncies passaràs? b. Quines ciutats coneixeràs en el trajecte? c. Quins accidents geogràfics travessaràs?
C I T N À L T A
Principals calçades romanes
GAL·LÈCIA Pompaelo
Astúric a
TARRACONENSE Numància
LUSITÀNIA Olisipó
Cesaraugusta Tàrraco MA R
Tolet
CARTAGINENSE Emèrita Híspalis
Còrduba
BÈTICA
ME DI TE RR AN I
À E C O
Aprèn a fer d’historiador Fets successius i fets simultanis En la història hi ha fets que tenen lloc de manera successiva i uns altres que tenen lloc de manera simultània.
11
Aplica 16. a. Sortiria de la província Tarraconense. Arribaria a la província Bètica, on hi ha Híspalis. Travessaria la província Cartaginense i potser també la província de Lusitània. b. Coneixeria Toletum i, segons la via romana que triés, Emèrita Augusta o Corduba. c. Travessaria la serralada Ibèrica, la Meseta Central, els Montes de Toledo i la Sierra Morena. Aprèn a fer d’historiador 17. Activitat per fer en grup. La fundació de Gadir i la fundació d’Empòrion són fets successius, perquè primer els fenicis van fundar Gadir i, més tard, els grecs van fundar Empòrion. Les guerres púniques i el començament de la conquesta romana de la Península són fets simultanis, perquè els romans van començar a conquerir Hispània durant les guerres púniques contra els cartaginesos. 18. Primer van arribar els fenicis, després els grecs i, més tard, els cartaginesos. Els fenicis van conviure amb els pobles ibers assentats a prop de les seves colònies.
Els fets successius tenen lloc l’un darrere l’altre. Per exemple, el desembarcament dels romans a Empúries l’any 218 aC, la conquesta d’Hispània, la romanització...
Els fets simultanis tenen lloc al mateix temps. Per exemple, el desenvolupament dels ibers i la colonització dels fenicis a la costa andalusa van tenir lloc alhora, en els primers segles del primer mil·lenni aC.
17. Feu grups i expliqueu si aquests fets són successius o simultanis. Fundació de Gadir / Fundació d’Empòrion. Guerres púniques / Començament de la conquesta romana de la Península.
18. Escriu per ordre d’arribada els pobles que van fundar colònies a la Península.
173
Aprèn a fer d’historiador Objectius Diferenciar fets successius i simultanis. •
Finalment, han d’establir la ruta. Per exemple: el primer dia, sortirem cap a la població de..., a la província de... per visitar... Es va construir l’any... i s’utilitzava per... Podeu proposar-los una selecció de monuments romans: aqüeductes de Segòvia, Tarragona, Alcanadre o Albatana, pont del Diable, teatre romà de Segòbriga, ciutats romanes d’Itàlica, Empúries, Baelo Claudia o Clunia, arcs de Berà o de Medinaceli, pont d’Alcántara, amfiteatre de Mèrida, calçada romana de la Fuenfría... Els treballs acabats es poden exposar a classe i, entre tots, decidir quina és la ruta més interessant i explicar el perquè. •
Suggeriments didàctics •
Expliqueu-los la importància de dominar el temps en tant que successió i en tant que simultaneïtat.
Competència matemàtica Proposeu-los que calculin els anys que passen entre fets històrics.
173
Repassa Paraules clau de la unitat art campament militar carpetans cartaginesos castre celtes ciutat colònia colonitzadors comerç conquesta costums cristianisme dret romà esclau fenicis governador grecs guerres púniques Hispània ibers legionari llatí lleis moneda mosaic muralles persona lliure poblat província religió romanització tribu
Competència d’autonomia i iniciativa personal En la vida quotidiana és important saber aplicar els coneixements generals apresos a situacions concretes. Per això, aprendre a contextualitzar un personatge, és a dir, relacionar-lo amb l’època a la qual pertany, ajuda els nens i les nenes a aplicar els continguts a la vida diària no solament en
174
19. Llegeix el resum.
L’edat antiga La Península abans dels romans
El primer mil·lenni aC, la Península estava habitada pels pobles ibers, assentats a la costa mediterrània, i els pobles celtes, assentats a l’interior i a la costa atlàntica. Pel mar Mediterrani van arribar, en primer lloc, els fenicis, més tard els grecs i, després, els cartaginesos. En el territori que avui ocupa Catalunya vivien els ibers. La Hispània romana
La conquesta romana de la Península va començar l’any 218 aC i va acabar el 19 aC. Després, els romans van organitzar Hispània en províncies, hi van imposar les lleis romanes, hi van estendre l’ús del llatí , hi van fundar ciutats i hi van introduir el cristianisme. La societat hispanoromana estava formada per persones lliures i esclaus.
20. ESTUDI EFICAÇ. Copia l’esquema i completa’l. EL TERRITORI DE CATALUNYA EN L’EDAT ANTIGA
Els ibers
S’organitzaven en...
Vivien en...
.........
La conquesta romana
Es dedicaven a...
.........
La ciutat principal era...
Va tenir lloc l’any...
Són exemple de les principals construccions...
......... .........
.........
.........
21. ESTUDI EFICAÇ. Escriu quatre preguntes que consideris importants per entendre el que va passar a la Península durant l’edat antiga. Després, respon-les. Exemple: Quins pobles habitaven la Península el primer mil·lenni aC? Els pobles ibers i els pobles celtes.
22. Vés a http://educalia.educared.net/sj03/jsp/escriu.jsp?taller=1&idioma=ca, i escriu un conte sobre l’edat antiga.
174
Altres activitats El mural de l’antiguitat Proposeu als nens i les nenes que elaborin un mural sobre la península Ibèrica en l’antiguitat. Per fer-lo, necessitaran el material següent: Una cartolina. Tisores, cola i pintures o retoladors de colors. Poden il·lustrar el mural amb fotografies obtingudes de revistes, fulletons de viatges i Internet o amb dibuixos que facin ells mateixos. Una vegada confeccionats tots els murals, poden exposar-los a classe perquè, entre tots, triïn el que els sembla més representatiu de l’edat antiga. •
•
11 UNITAT
11
temes històrics, sinó també en qualsevol altre context. Proposeulos alguns personatges coneguts de la història i feu que els situïn en el moment que els correspon.
Relacionar personatges amb la seva època Indíbil, rei dels ilergets Indíbil era el cap dels ilergets, que s’estenien per les terres de les actuals comarques de les Garrigues, l’Urgell, el Segrià i la Noguera, fins a la zona d’Osca. Les ciutats ilergetes més importants eren Atanagrum, que no s’ha localitzat on és exactament, i Iltirta, l’actual Lleida, que va arribar a tenir moneda pròpia. Indíbil lluità amb els cartaginesos contra els romans durant la segona guerra Púnica, poc temps després del desembarcament de l’exèrcit romà a Empúries, l’any 218 aC. Aquell mateix any fou fet presoner.
Solucions Estudi eficaç
Al cap de pocs anys, amb Mandoni fent-li costat, lluità amb els romans, potser perquè havia tingut topades amb els generals cartaginesos o perquè s’havia acollit a la política romana de captació d’indígenes.
20. Els ibers s’organitzaven en tribus. Vivien en poblats emmurallats. Es dedicaven a l’agricultura, la ramaderia i l’artesania. La conquesta romana va tenir lloc l’any 218 aC. La ciutat principal era Tàrraco. Són exemple de les principals construccions les vil·les, les calçades i els ponts.
L’any 207 aC, juntament amb Mandoni, s’alçà contra els romans, però fou vençut. Perdonat pel general romà Escipió, es revoltà altra vegada l’any 206, també amb Mandoni, al capdavant d’un exèrcit format per ilergets, ausetans i lacetans. Les tropes romanes el van tornar a vèncer i van llevar-li la vida.
21. R. Ll. L’alumne ha de tenir en compte els principals aspectes que s’estudien en la unitat: els pobles autòctons (celtes i ibers), els pobles colonitzadors (fenicis, grecs i cartagineses), la Hispània romana i el territori de Catalunya en l’antiguitat.
23. A quin poble pertanyia Indíbil: als ibers, als celtes o als colonitzadors? A quina zona s’havia establert el seu poble? 24. Fes una línia del temps a partir de la informació que et dóna el text. Per a les dates dels extrems de la línia, tria l’opció adequada.
a. entre l’any 550 aC i el 19 aC b. entre l’any 218 aC i el 19 aC c. entre l’any 207 aC i el 19 aC 25. Creus que Indíbil va viure en un període estable i de pau? Justifica la resposta. 26. En quina etapa de la conquesta romana d’Hispània es desenvolupa la història que has llegit: al principi o al final? Per què ho saps?
22. Activitat TIC. Tractament de la informació i competència digital. R. Ll. 175
Programa d’ESTUDI EFICAÇ En acabar la unitat, completeu amb els alumnes una taula com aquesta, o demaneu-los que la completin tots sols:
UNITAT 11: L’edat antiga El que he après... Ibers, celtes i colonitzadors Hispània romana El territori de Catalunya en l’edat antiga
El que he après a fer...
Sóc capaç de... 23. Era iber, concretament, ilerget. El seu poble habitava les actuals comarques de les Garrigues, l’Urgell, el Segrià i la Noguera. 24. R. G. b. Entre l’any 218 aC i el 19 aC. 25. No, perquè lluita amb els cartaginesos durant la segona guerra Púnica, i després s’alça contra els romans juntament amb Mandoni. 26. Al principi de la conquesta romana, perquè parla de quan els romans arriben l’any 218 aC.
175
12
L’edat mitjana
Programació Objectius •
•
•
•
•
•
•
Saber que l’edat mitjana va transcórrer des del final de la Hispània romana fins al descobriment d’Amèrica. Explicar la conquesta musulmana de la Península i l’evolució política d’Al-Andalus. Explicar la formació i l’evolució dels regnes cristians peninsulars. Conèixer les característiques de la societat i la cultura en els diferents territoris de la Península durant l’edat mitjana. Identificar els principals estils artístics sorgits en l’edat mitjana i reconèixer-ne alguns dels exemples més destacats. Interpretar mapes històrics. Conèixer els trets més característics de l’edat mitjana en el territori de Catalunya.
Continguts CANVIS I CONTINUÏTATS EN EL TEMPS El començament de l’edat mitjana. El final de l’edat mitjana. La vida a Al-Andalus. La vida als regnes cristians. El territori de Catalunya en l’edat mitjana. Tolerància cap a les cultures diferents de la pròpia. Interès per conèixer la història de Catalunya i d’Espanya. Valoració del patrimoni històric i artístic de Catalunya i d’Espanya. •
•
•
•
•
•
•
Criteris d’avaluació •
•
•
•
•
•
Coneix la cronologia de l’edat mitjana a la Península. Explica la creació i l’evolució d’Al-Andalus, i coneix les característiques de la societat i la cultura andalusines. Explica la creació i l’evolució dels regnes cristians peninsulars i en coneix les característiques socials i culturals. Identifica els principals estils artístics sorgits en l’edat mitjana i en reconeix alguns dels exemples més destacats. Interpreta mapes històrics. Coneix els trets més característics de l’edat mitjana en el territori de Catalunya.
Competències bàsiques A més de la competència social i ciutadana, en aquesta unitat es contribueix a desenvolupar les competències en el tractament de la informació i la competència digital, les competències artística i cultural, la competència matemàtica, la competència d’aprendre a aprendre i la competència comunicativa lingüística i audiovisual.
176A
•
CONNEXIONS AMB ALTRES ÀREES Anàlisi i interpretació de mapes històrics i línies del temps. Anàlisi i comparació d’il·lustracions i fotografies. Anàlisi i comparació d’obres d’art. Lectura i comentari de textos històrics. •
•
•
•
Esquema de la unitat UNITAT 12. L’EDAT MITJANA
El començament de l’edat mitjana
El final de l’edat mitjana
La vida a Al-Andalus
Aprèn a fer d’historiador La interpretació d’un mapa històric
Repassa
•
•
•
•
•
Activitats Coneixement del medi 5: Unitat 12. Les TIC en el Coneixement del medi 5: Unitat 12. Les competències lingüística i matemàtica des del Coneixement del medi 5: Unitat 12. Reforç: Fitxes 42, 43, 44 i 45. Ampliació: Fitxa 12. Recursos per a l’avaluació: Prova 12 / Test 12. Més recursos. Coneixement del medi 5.
•
•
Quin món volem? Coneix, respecta, conviu
100 propostes per millorar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
Estudi eficaç •
•
Previsió de dificultats •
El territori de Catalunya en l’edat mitjana
Sóc capaç de... Diferenciar construccions romàniques i gòtiques
Recursos i fitxes fotocopiables •
La vida als regnes cristians
L’edat mitjana és una etapa llarga en què es van consolidar alguns processos fonamentals per a la història de Catalunya i d’Espanya. Encara que els alumnes tenen algunes nocions sobre aquesta època, adquirides en cursos anteriors, és la primera vegada que estudien en profunditat aquest període, de manera que hauran de sistematitzar molta informació. Els esquemes i les línies del temps els ajudaran a ordenar fets i dates. La dificultat més gran del tema és que es tracta el desenvolupament de dues civilitzacions diferents en el mateix espai que abans ocupava la Hispània romana. A més, totes dues civilitzacions es desenvolupen en un marc temporal molt ampli. Per això, és fonamental fer exercicis de cronologia i activitats de comparació.
Buscar les idees principals; activitat 28, pàgina 188. Reelaborar la informació; activitats 30 i 31, pàgina 190.
Suggeriment de temporalització Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny
Nota: Durant les dues primeres setmanes del curs escolar podeu recórrer a l’Avaluació inicial inclosa en el quadern de Recursos per a l’avaluació.
176B
12
L’edat mitjana
Objectius •
•
• •
Relacionar l’edat mitjana amb el temps dels castells i amb AlAndalus. Reconèixer el romànic i el gòtic com a estils artístics propis de l’edat mitjana. Recordar què va ser Al-Andalus. Presentar als alumnes els continguts de la unitat.
Programa de lectura de la imatge Observeu la imatge i demaneu als nens i les nenes on es pot trobar una imatge com la que es veu (miniatura que prové d’un còdex medieval).
Suggeriments didàctics Per començar Pregunteu a classe si algun alumne ha visitat un castell o un monestir medieval, alguna església romànica o algun edifici gòtic, civil o religiós, i deixeu que narrin les seves experiències. Comenteu als alumnes que l’edat mitjana ha inspirat diverses obres literàries, com ara Els pilars de la terra, de Ken Follet, i algunes obres musicals, com Camelot, d’Alan Jay Lerner i Frederick Loewe. Podeu llegir a classe algun fragment de Els pilars de la terra o escoltar un fragment de Camelot. •
•
Per explicar Expliqueu als alumnes que, encara que les perioditzacions històriques són una qüestió subjectiva, ara estudiaran una etapa nova. Comenteu-los que «edat mitjana» és l’expressió que s’utilitza per referir-se al període de la història d’Europa que transcorre des del segle V fins al final del segle XV o, dit d’una altra manera, des del final de l’Imperi romà fins al descobriment d’Amèrica. •
176
Què hi veus? Com van vestits els personatges de la miniatura? Tenen una relació d’igual a igual? Per què? Quines construccions del passat relaciones amb l’edat mitjana? Quin ús se’n feia? N’has visitat mai cap?
176
Més informació Els pagesos medievals Al principi de l’edat mitjana, la majoria dels pagesos vivien dispersos pel camp. Després, van començar a concentrar-se en els llogarets; les cases se situaven entorn d’una església i al peu d’un castell, on es refugiaven en temps de guerra. Al voltant del llogaret hi havia les terres de conreu, que s’organitzaven en anells concèntrics. El primer anell estava format pels petits horts familiars. Els camperols els treballaven amb les seves mans i amb eines senzilles. En el segon anell hi havia els camps que pertanyien al cavaller i que treballaven els pagesos. I en el tercer anell hi havia el bosc. Els camperols n’obtenien mel, bolets, arrels i castanyes per men jar i fusta per fer foc i construir les cases, però hi tenien prohibit caçar.
UNITAT
Què en saps? •
Cavallers i castells Els cavallers de l’edat mitjana vivien als castells. A més de l’habitatge, els castells tenien estables, magatzems, ferreria, pou... A prop dels castells hi havia els llogarets, on vivien els pagesos. Molts castells es construïen en zones elevades. Recordes per què? Per què els llogarets dels pagesos se situaven generalment als peus del castell?
Romànic i gòtic
L’empremta d’Al-Andalus
Durant l’edat mitjana es van construir moltes esglésies d’estil romànic, primer, i gòtic, després. Les esglésies gòtiques eren més altes i més lluminoses que les romàniques.
En l’edat mitjana els musulmans van ocupar una bona part de la península Ibèrica. La van anomenar Al-Andalus i incloïa territoris de l’actual Catalunya. La mesquita de Còrdova i la suda de Tortosa, entre altres edificis, es van construir en aquella època.
Quin d’aquests arcs és característic de l’art gòtic?
A
B
C
Què aprendràs? Qui eren els visigots. Què va passar en l’edat mitjana a les terres de la península Ibèrica. Com era la vida a Al-Andalus i en terres dels regnes cristians. Quins fets formen part de la història medieval de Catalunya. Com s’interpreta un mapa històric. any
any
1492 AL –A ND AL US
VISIGOTS
REGNES
Tractament de la informació i competència digital
Solucions any
711
409
Comenteu als nens i les nenes que el territori de l’actual Catalunya és ple de testimonis de temps medievals, no només edificis i construccions (castells, ponts, esglésies, monestirs, etc.) sinó que també es conserven altres tipus de documents històrics, com textos, monedes, objectes de la vida quotidiana, etc. Molt bona part d’aquests documents es conserven en arxius, biblioteques i museus.
Feu que cerquin informació a Internet sobre Santa Maria de Poblet, o la ruta del Cister (Poblet-Santes Creus-Vallbona de les Monges). Si ho creieu convenient, poden fer la recerca d’imatges per poder-los visualitzar.
Què és una mesquita?
Observa la fotografia d’aquesta església gòtica i digues un parell de característiques d’aquest estil artístic.
12
CRISTIANS
177
Què hi veus? El que està assegut va vestit ricament i amb una corona; els altres van amb robes senzilles. No tenen una relació d’iguals perquè uns s’agenollen davant del que duu la corona, que s’està assegut. Per exemple, els castells. Eren com petites ciutats fortificades, fàcils de defensar en cas d’atac. R. Ll. •
•
La gent del camp menjava farinetes i pa de sègol, civada o blat negre. El blat que utilitzen actualment els forners quedava reservat per als cavallers. Els pagesos més rics solien tenir un porc, una vaca i unes quantes gallines. La vaca els servia per a les tasques agrícoles i només es matava per menjar quan era vella. Del porc obtenien cansalada, pernils i salsitxes, que es fumaven per conservar-los. La carn era molt cara i només se’n consumia els dies festius. De les gallines n’obtenien els ous. Demaneu als alumnes que s’imaginin un llogaret medieval i el dibuixin. •
Què en saps? Per defensar-se millor en cas d’atac. Perquè, en cas d’atac, es refugiaven dins les seves muralles. L’arc B, que és un arc apuntat. Arcs apuntats, murs elevats amb grans obertures, grans finestres amb vitralls, interior lluminós. Una mesquita és el temple on preguen els musulmans. •
•
•
•
•
177
Objectius •
•
•
•
Saber quan es va crear el regne visigòtic i reconèixer-ne alguns dels trets principals. Explicar com es va dur a terme la conquesta musulmana de la Península. Conèixer l’evolució política d’AlAndalus fins al final del califat. Explicar com i per què es van formar els regnes cristians de la Península.
Suggeriments didàctics Per començar Pregunteu als alumnes què tenen en comú paraules com aljub, carxofa, magatzem, catifa , albergínia , síndria, sínia... Comen-teu-los que totes provenen de l’àrab. Converseu amb els nens i les nenes sobre altres elements de la cultura àrab que han arribat fins a nosaltres. •
Per explicar Després de llegir els tres apartats d’aquestes dues pàgines, atureu-vos en les tres línies del temps de la il·lustració 4. Comenteu-les amb els nens i les nenes i expliqueu-los que la creació i l’evolució d’AlAndalus, així com les dels territoris cristians de la zona cantàbrica i les dels territoris dels Pirineus, són processos diferents, però que es desenvolupen al mateix temps i que estan relacionats entre si. •
Per comprendre Plantegeu als alumnes les preguntes següents: què va ser el califat de Còrdova?, com va sorgir el regne d’Astúries?, quan i com va sorgir el regne de Lleó?, de quin regne formava part el comtat de Castella?, quins territoris cristians van sorgir als Pirineus? •
178
El començament de l’edat mitjana L’edat mitjana va començar a les terres d’Hispània amb la creació del regne visigòtic. Després, els musulmans van conquerir-lo gairebé tot.
cristians – Christian edat mitjana – Middle Ages musulmans – Muslim, Moslem visigots – Visigoth
1. El regne visigòtic Pels volts de l’any 400, l’Imperi romà feia uns quants anys que suportava els atacs dels pobles germànics, que provenien del nord d’Europa. Els visigots eren un d’aquests pobles. Van arribar a Hispània i van fundar-hi un regne amb capital a Toledo. Entre els reis visigòtics van destacar Leovigild, Recared i Recesvint , que van prendre algunes mesures per unificar el regne. Els visigots eren molt pocs, enfront de la població hispanoromana. Per això van adoptar la seva llengua, que era el llatí, les lleis romanes i la religió cristiana q
2. La conquesta musulmana
q Joies visigòtiques. Els visigots eren experts en la fabricació d’objectes amb metalls i pedres precioses.
L’any 711, un exèrcit musulmà va arribar des de l’Àfrica i va envair el regne visigòtic. En pocs anys va conquerir bona part de la Península i les illes Balears. Els musulmans van anomenar aquest territori Al-Andalus i van establir-ne la capital a la ciutat de Còrdova. Al principi, Al-Andalus va ser un emirat, és a dir, una província que depenia del califa de Damasc, a l’Àsia. Després, l’any 756, el príncep Abderraman I es va proclamar emir independent i Al-Andalus es va separar de Damasc. w Més tard, l’any 929, l’emir Abderraman III va adoptar el títol de califa i va inaugurar el califat de Còrdova, que es va allargar fins a l’any 1031. Durant el califat, Al-Andalus va dur a terme grans conquestes militars, com les que va efectuar Almansor. A més, Còrdova es va convertir en una de les ciutats més poblades i importants de l’època. Acollia brillants metges, poetes, astrònoms, filòsofs i músics. A més, tenia mercats importants on es compraven i venien productes portats d’arreu del món conegut.
[MAPA 1. Base 124323Unidad14.indd, pág. 32: la Península en l’edat antiga]
w Mesquita de Còrdova. Abderraman I va començar a construir-la. La mesquita és el lloc de pregària dels musulmans.
178
Més informació L’art asturià Al nord de la Península es va desenvolupar a partir del segle IX l’art asturià. Sota aquest estil artístic es van construir petites esglésies de pedra amb arcs de mig punt, com San Julián de los Prados, San Miguel de Lillo, Santa Cristina de Lena i San Salvador de Valdediós. Els sostres es cobrien amb voltes de canó, que es formen mitjançant la prolongació de l’arc de mig punt. Una de les construccions asturianes més interessants és Santa María del Naranco, construïda en temps del rei Ramir I; va ser concebuda com a palau i es va transformar en església al final del segle IX. (Busqueu a Internet alguna imatge d’aquesta construcció i mostreu-la als alumnes).
12 UNITAT
3. La formació dels regnes cristians Els cristians que vivien al nord de la Península van oferir una forta resistència als conqueridors musulmans. A poc a poc, es van organitzar en regnes i en comtats. e A la zona cantàbrica, els cristians van acceptar com a cap un noble visigot anomenat Pelagi i van fundar el regne d’Astúries l’any 722. Més tard, l’any 910, van traslladar la capital a Lleó i el regne es va passar a anomenar regne de Lleó. La part més oriental del regne es va independitzar i es va acabar convertint en el regne de Castella. Als Pirineus es van crear el regne de Navarra, els comtats catalans i els aragonesos. D’aquests comtats va sorgir després el regne d’Aragó. r En aquella època el regne de Navarra es va convertir en un dels més importants de la zona cristiana.
S E F I A T
1031 T A F I L A C
1076
1035
T A R I M E
A R R A V A
E D
910
S E I R Ú T S A ’ D E N G E R
S N A L A T A C S T A T M O C
N
929 T N E D N E P E D N I
1037
1134
951
Durant gairebé vuit segles els regnes cristians van lluitar contra Al-Andalus. Però també van mantenirhi relacions comercials, en van conèixer els costums, van viatjar pel seu territori...
L’any 711 els musulmans van envair el regne visigòtic i van conquerir bona part de la Península, que van anomenar Al-Andalus. Els cristians que habitaven al nord van oferir una gran resistència i es van organitzar en regnes i comtats.
A L L E Ó T E S L A L C E E D D E E N N G E G R E R
E N G E R
988 970
Expliqueu als alumnes que els nombres que utilitzem en els nostres dies es diuen nombres aràbics perquè els àrabs van introduir-los a Europa. Proposeu-los uns quants nombres romans perquè els escriguin en nombres aràbics.
820 803
756 EMIRAT
722
716
Solucions Respon 1. Qui eren els visigots? 2. Qui va posar fi al regne visigòtic? Va ser
una conquesta fàcil o difícil? Per què? 3. Què és Al-Andalus? Ordena les etapes
de la seva organització política. emirat – califat – província musulmana 4. Per què es van formar els comtats
i els regnes cristians? A quines terres es van crear?
179
L’edifici té una planta rectangular i dos pisos. La planta inferior està voltada i no té finestres. El pis superior és un gran saló al qual s’arribava per mitjà d’unes escales situades en un dels costats. Als extrems destaquen les grans finestres amb arcs de mig punt peraltats. Demaneu als alumnes que busquin informació sobre algun dels monuments de l’art asturià esmentats i que n’elaborin una fitxa en què recullin de quin material està fet, quina finalitat tenia i quines en són les característiques més excel·lents. •
Competència matemàtica
Ó G A R A ’ D E N G E R
r La formació dels regnes cristians de la Península.
e Castell de Mur, al Pallars Jussà. Entre el Llobregat i el Pirineu es van construir molts castells com aquest per defensar el territori.
12
Respon 1. Els visigots eren un poble germànic que es va establir a la Península i va fundar un regne amb capital a Toledo. Com que eren una minoria respecte de la població hispanoromana, van adoptar el llatí, les lleis romanes i la religió cristiana. 2. Els musulmans van posar fi al regne visigòtic. Va ser una conquesta molt ràpida, per tant, força fàcil. 3. Al-Andalus és el territori que van controlar els musulmans a la península Ibèrica entre el segle VIII i el segle XV. La seva extensió va variar al llarg del temps, en funció de les terres que estaven sota el poder musulmà en cada moment. Primer va ser un emirat o província musulmana i després es va convertir en un califat. 4. Els regnes i comtats es van formar per oposar-se a la conquesta musulmana. A la zona cantàbrica (regnes d’Astúries, de Lleó i, posteriorment, de Castella) i zona dels Pirineus (regnes de Navarra, comtats catalans i regne d’Aragó).
179
Objectius •
•
•
Conèixer l’evolució política d’AlAndalus des del final del califat de Còrdova fins al regne de Granada. Explicar l’expansió i la consolidació dels regnes cristians de la Península, des del segle XI fins a la conquesta del regne de Granada. Saber què va ser el regne de Granada i com es va conquerir.
Suggeriments didàctics Per començar Repasseu amb els alumnes l’evolució política d’Al-Andalus i dels regnes cristians des del segle VIII fins al segle XI, perquè siguin conscients de la continuïtat entre el que han estudiat en la lliçó anterior i el que estudiaran ara. Plantegeu-los preguntes com aquestes: com es va organitzar políticament Al-Andalus?, com es va formar el regne d’Astúries?, quina importància va tenir el regne de Navarra? •
Per explicar Expliqueu-los que, mentre que a la corona de Castella el poder del rei era molt gran (fins i tot es va encunyar l’expressió «no hi ha lleis on hi ha reis» per indicar que el poder del rei estava per sobre de la llei i que ho podia canviar tot segons la seva voluntat), a la d’Aragó, en canvi, els reis van anar perdent aquest poder absolut mitjançant el «pacte» amb els diferents estaments o grups socials del regne. Per això, la monarquia aragonesa és qualificada de pactista o paccionada. De fet, el rei de la corona d’Aragó no podia exercir el seu poder fins que no havia jurat mantenir i defensar les lleis i els costums del país. Tampoc no podia establir nous impostos ni lleis sense l’aprovació de les corts de cada regne. •
180
El final de l’edat mitjana
corona d’Aragó – Crown of Aragon corona de Castella – Crown of Castile regne – kingdom
1. Del califat al regne de Granada A partir del segle XI, els regnes cristians van conquerir molt territori musulmà i van modificar-ne les fronteres. t L’any 1031, Al-Andalus es va dividir en petits regnes anomenats taifes i, per tant, el califat va desaparèixer. Els regnes de taifes estaven enfrontats els uns contra els altres. Els reis cristians van aprofitar la feblesa provocada per aquests enfrontaments i van estendre les seves fronteres cap al sud. Per frenar l’avenç cristià, van arribar nous grups de musulmans des de l’Àfrica i van reunificar els regnes de taifes. En primer lloc van arribar els almoràvits, i després, els almohades. Però el 1212 va tenir lloc la batalla de Las Navas de Tolosa. Un exèrcit compost de castellans, navarresos i aragonesos va derrotar les tropes musulmanes. Després d’aquesta batalla, els reis Ferran III, primer, i Alfons X, després, van conquerir gairebé tot Al-Andalus. Només es va mantenir un territori musulmà a la Península: el regne de Granada.
t Monestir de Poblet, a la Conca de Barberà. A les zones conquerides, els cristians van crear monestirs per afavorir que aquestes terres es tornessin a poblar i evitar que els musulmans les recuperessin.
2. La consolidació dels regnes
cristians Amb el pas del temps, els regnes i els comtats cristians de la Península, a més de guanyar territori als musulmans, es van anar unint. y El 1137, els comtats catalans i el regne d’Aragó es van unir després del matrimoni de Peronella, hereva d’Aragó, i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. Així es va crear la corona d’Aragó, el primer rei de la qual va ser Alfons I. Uns quants anys més tard, el regne de Portugal es va independitzar del regne de Lleó. D’altra banda, Castella i Lleó s’havien unit i separat diverses vegades. El 1230, durant el regnat de Ferran III, es van unir definitivament i van formar la corona de Castella. El regne de Navarra va perdre part dels seus territoris en favor de Castella i al principi del segle XIII va passar a estar governat per reis francesos.
mar Cantàbric
C I T N À L T A
REGNE DE LLEÓ
REGNE DE NAVARRA CORONA REGNE DE
D’ARAGÓ
REGNE DE PORTUGAL
CASTELLA
i n a
ALMOHA DES
r r e
i t
À E C O
d M e r
a
m
y La península Ibèrica cap a l’any 1200. Quins regnes cristians hi havia?
180
Més informació El camí de Sant Jaume En l’època dels visigots, alguns textos assenyalaven que l’apòstol Jaume havia predicat en terres peninsulars. De mica en mica, aquesta idea es va assentar a la Península, i es va acceptar que el seu cos havia estat portat des de Jerusalem i havia estat enterrat a Galícia. Al principi del segle IX, un ermità va descobrir la suposada tomba de l’apòstol a Compostel·la. Sobre la tomba es va construir una petita església i Santiago de Compostel·la es va convertir en seu episcopal. La devoció per l’apòstol Jaume es va difondre per tot Europa i Santiago va passar a ser un important lloc de peregrinació. El camí de Sant Jaume era la ruta que duia els pelegrins des de diferents punts d’Europa i de la Península fins a Santiago de Compostel·la.
12 UNITAT
3. Les corones de Castella i Aragó Durant els segles XIII, XIV i XV, la corona d’Aragó i la corona de Castella van conquerir territoris i van expandir les seves fronteres. Durant el regnat de Jaume I el Conqueridor, la corona d’Aragó va incorporar les illes Balears i el regne de taifa de València. u Més endavant la corona d’Aragó es va expandir per la Mediterrània i es van conquerir les illes de Sicília i Sardenya, Nàpols i Atenes. La corona d’Aragó estava governada per un mateix rei, però cadascun dels territoris que la formaven tenia unes institucions polítiques pròpies, que el rei havia de consultar. La corona de Castella també va conquerir territori als musulmans. Ferran III hi va incorporar Extremadura i gairebé tot Andalusia. Més tard, Castella va començar la conquesta de les illes Canàries, que va durar gairebé cent anys. La corona de Castella estava governada per un rei, que tenia consellers que l’ajudaven en les tasques de govern. El 1479, Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó, els Reis Catòlics, es van casar i van unir les dues corones, però es van mantenir les lleis i els costums de cada lloc.
Competència d’aprendre a aprendre
u La conquesta de la ciutat de Palma per Jaume I.
Durant diversos segles, els regnes cristians es van anar unint i van lluitar contra els musulmans per ampliar les seves fronteres. El 1492 van dominar tota la Península.
Il·lustracions 6. El regne de Portugal, que es va independitzar del regne de Lleó el 1139; el regne de Lleó, el regne de Castella, el regne de Navarra i la corona d’Aragó, formada el 1137.
i L’Alhambra de Granada. Era el palau dels reis nassarites.
Respon 5. Per quina raó els regnes cristians
van conquerir molts territoris a partir del segle XI? 6. Com es va formar la corona d’Aragó? Quins territoris va conquerir entre els segles XIII i XV? 7. Com es va formar la corona de Castella? Qui la governava? 8. Indica dues característiques del regne
nassarita de Granada.
181
Al llarg de la ruta es van construir esglésies romàniques, hostals per atendre els pelegrins, ponts per travessar els rius... Moltes d’aquestes construccions es conserven encara actualment, i per això el camí de Sant Jaume ha estat declarat patrimoni de la humanitat. L’any 997, Almansor va saquejar Compostel·la i va destruir el santuari. Després, a partir del segle XI, es van millorar els camins d’accés, es van dictar lleis per protegir els pelegrins, es va redactar una guia per als pelegrins i es va planejar la construcció d’una catedral romànica. Comenteu amb els alumnes que, en l’actualitat, moltes persones fan el camí de Sant Jaume per diferents motius. Pregunteu-los si els agradaria fer-lo i per què. •
Per ajudar-los a memoritzar els continguts de la unitat, demaneulos que elaborin una línia del temps en què anotin els esdeveniments més rellevants succeïts entre el segle XI i el segle XV. Assegureu-vos que hi figuren: 1031, 1137, 1212, 1230, 1479 i 1492.
Solucions
4. La fi del regne de Granada En el segle XV, els regnes cristians havien conquerit gairebé tota la Península. Només quedava un territori musulmà: el regne nassarita de Granada. i El regne nassarita va destacar per la bellesa de les construccions i pel gran desenvolupament de la cultura. Ara bé, aquest regne era molt feble, com a conseqüència dels enfrontaments interns. Els governants granadins fins i tot havien de pagar un tribut als reis cristians i ajudar-los en cas de guerra. Els Reis Catòlics van conquerir el regne nassarita de Granada el 1492.
12
Respon 5. A partir del segle XI els regnes cristians van conquerir molts territoris perquè van aprofitar la situació de feblesa d’AlAndalus, que s’havia dividit en petits regnes de taifes enfrontats entre si. 6. La corona d’Aragó es va formar el 1137, després del matrimoni de l’hereva d’Aragó, Peronella, i el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV; això va significar la unió del regne d’Aragó i els comtats catalans. La corona d’Aragó estava governada per un rei, però cada territori conservava les institucions pròpies. 7. La corona de Castella es va formar el 1230, quan el regne de Lleó i el regne de Castella es van unir definitivament. Entre els segles XIII i XV va conquerir Extremadura, Andalusia i les illes Canàries. La governava Ferran III. 8. R. M. Políticament, va ser un regne feble, com a conseqüència dels enfrontaments interns. Culturalment i artísticament va tenir un gran desenvolupament.
181
La vida a Al-Andalus Objectius •
•
•
Identificar els trets de la societat i la cultura d’Al-Andalus. Conèixer la importància de la ciutat en el món islàmic de l’edat mitjana. Reconèixer la presència de la cultura musulmana a la península Ibèrica.
Suggeriments didàctics Per començar Podeu llegir a classe algun dels contes que componen el llibre de Les mil i una nits. Es tracta d’una recopilació de contes àrabs medievals en els quals, a través d’històries fantasioses, es poden descobrir alguns trets de la cultura àrab. •
Per explicar Aprofiteu aquesta lliçó per proporcionar-los una visió més àmplia de l’islam, ja que en l’actualitat l’aparició del terrorisme islàmic n’ha enterbolit la imatge. Valoreu-ne els aspectes positius, explicant els nombrosos vincles amb la nostra història, tradicions, llengua, economia, societat, etc., i fomenteu actituds de tolerància i respecte. Si en el grup hi ha algun alumne musulmà, po-deu demanar-li que expliqui als altres algunes característiques de la seva cultura. •
Competència comunicativa lingüística i audiovisual Escriviu a la pissarra les parelles de termes següents i demaneulos que n’expliquin les diferències: muladí-mossàrab , mesquitamedina, jueu-musulmà.
Quin món volem? Insistiu en l’important paper de la península Ibèrica en altres èpoques com a aglutinadora de cultures diferents, cosa que va donar
182
1. La societat
QUIN MÓN VOLEM?
Després de la conquesta de la Península, els musulmans van ser tolerants amb els cristians i els jueus, i els van permetre continuar practicant la seva religió i els seus costums. Per això, molts es van quedar a viure a Al-Andalus i només uns quants van marxar cap a les terres de domini cristià. La societat d’Al-Andalus era molt variada. Estava formada per persones de religions diferents. Els conqueridors musulmans eren el grup més poderós. Ocupaven els càrrecs de govern i eren propietaris de les millors terres. Els muladís eren els cristians que havien acceptat la religió musulmana. Alguns ho van fer perquè d’aquesta manera no havien de pagar impostos.
Coneix, respecta, conviu Durant l’edat mitjana, a la Península van conviure tres religions: la cristiana, la musulmana i la jueva. En el nostre temps també convivim amb persones de diferents religions i cultures. Tant llavors com ara, el respecte i la tolerància són la base de la convivència. ràn c
l e T o
i a
Tria una de les tres religions esmentades. Busca’n informació en una enciclopèdia o a Internet, i comenta’n els aspectes que et semblen més interessants.
Els mossàrabs eren els cristians que van continuar practicant la seva religió. Els jueus eren una minoria. Vivien en barris separats dels altres habitants.
2. Les ciutats A Al-Andalus les ciutats tenien molta importància, com Còrdova i Sevilla. Estaven emmurallades i tenien uns carrers estrets i irregulars. La part principal era la medina, on se situaven els edificis més importants, com la gran mesquita. A les ciutats vivien molts artesans i comerciants. Els artesans eren experts en el treball de la seda, els metalls, el cuir i la ceràmica. Elaboraven els productes als tallers i els venien al soc, que era el mercat. A més, els productes andalusins es venien a altres regions del món i, a canvi, els comerciants portaven or i esclaus. o Les terres de conreu envoltaven les ciutats i bona part de la població es dedicava a l’agricultura, que va tenir un gran desenvolupament. Els musulmans van introduir a la Península nous conreus, com les carxofes, les albergínies i l’arròs, i van escampar els conreus de regadiu. Per regar els camps van construir sínies i sèquies.
o El soc en una ciutat islàmica.
182
Altres activitats El hammam Llegiu aquest text adaptat del llibre La vida cotidiana en la España musulmana, de Fernando Díaz-Plaja, i després formuleu les preguntes als alumnes. «El hammam o bany públic era molt freqüent a Al-Andalus. No hi havia ciutat, per poc important que fos, que no en tingués uns quants. A Còrdova, segons els cronistes, n’hi havia tres-cents, o fins i tot siscents al final del segle X. Solia ser propietat del tresor estatal, que l’arrendava a un empresari, el qual disposava d’un personal de massatgistes i mossos de bany, així com d’un encarregat del guarda-roba, que responia de la custòdia de les peces dels banyistes, els venia la pedra sabonosa amb què es rentaven els cabells i els llogava tovalloles.
12 3. Les construccions
UNITAT A
12
A Al-Andalus es van alçar edificis fabulosos. Els arquitectes musulmans construïen amb materials pobres i poc duradors, com el guix i el maó, però recobrien les parets amb molta decoració per donar l’aparença de gran riquesa.
com a resultat una gran riquesa cultural i social.
A l’interior, els edificis tenien moltes columnes. Sobre les columnes es col·locaven diferents arcs: uns en forma de mitja circumferència, uns altres en forma de ferradura, uns altres en forma apuntada... A més, gairebé totes les construccions comptaven amb la presència de l’aigua, per fer fonts, piscines, cascades... a
Programa de tolerància
Solucions. R. Ll.
Comenteu-los que la religió és una opció cultural i personal. Cadascú tria si vol seguir una religió o no en vol seguir cap. En cas afirmatiu tria la religió o se l’educa per tradició dins d’una de concreta. Tanmateix, el fonamental és que les persones, siguin o no religioses siguin respectuoses amb els altres.
B
4. La cultura A partir del segle X, Al-Andalus es va convertir en un gran centre de cultura. A les ciutats vivien importants metges, escriptors, astrònoms, matemàtics i filòsofs, com Averrois i Maimònides. De l’època andalusina conservem molts trets en la nostra cultura. Per exemple, moltes paraules i noms de lloc, com ara arrova, minaret, Benissanet i Alcarràs, tenen un origen àrab. També alguns plats de la gastronomia, com els dolços fets amb ametlla, i alguns sistemes de regadiu, com les sèquies i les sínies, són herència de la cultura andalusina.
A Al-Andalus convivien musulmans, muladís, mossàrabs i jueus. La majoria de la població vivia a les ciutats, on es van construir edificis fabulosos.
a Testimonis d’arquitectura andalusina. A. Palau a Saragossa, construït en el segle XI, amb columnes que sostenen arcs de forma apuntada i molt decorats. B. Pati del palau de l’Alhambra de Granada.
Solucions
artesà – artisan comerciant – merchant, trader cultura – culture edifici – building
Respon 9. Defineix aquests conceptes: mossàrab, muladí, medina, soc, mesquita. 10. Enumera tres característiques de les ciutats d’Al-Andalus. 11. Observa les fotografies
i explica com eren les construccions d’Al-Andalus.
183
•
•
A la tarda, quan el hammam estava prohibit per a la clientela masculina, un personal femení substituïa el del matí i la nit, i prestava els mateixos serveis a les banyistes. L’estada al bany, que es perllongava diverses hores, era un motiu de diversió, sobretot per a les dones, que, com en un saló, es reunien amb les amigues, berenaven i procuraven enlluernar les altres amb la bellesa i la finor de la seva roba blanca.» Què era un hammam? Et recorda algun edifici públic del temps dels romans? Hi ha alguna cosa semblant al hammam en els nostres dies?
Respon 9. Mossàrab: cristià que vivia a Al-Andalus i continuava practicant la seva religió. Muladí: cristià que vivia a Al-Andalus i s’havia convertit a la religió musulmana. Medina: part de la ciutat musulmana on hi havia els edificis més importants, com la mesquita principal. Soc: mercat de les ciutats musulmanes, on els artesans venien els seus productes. Mesquita: temple on preguen els musulmans. 10. R. M. Les ciutats musulmanes estaven emmurallades i tenien carrers estrets i irregulars. El centre era la medina, on estava situada la mesquita principal. 11. En les fotografies A i B es pot observar que els musulmans construïen amb materials pobres, que utilitzaven moltes columnes i que utilitzaven diferents tipus d’arc, com el de mig punt i el de ferradura. En la foto C es pot constatar la importància que tenia l’aigua en les construccions musulmanes, ja que moltes disposaven d’estanys i fonts.
183
La vida als regnes cristians Objectius •
•
•
Identificar les característiques de la societat i la cultura dels regnes cristians de la Península. Reconèixer les parts i els edificis principals de la ciutat medieval en els territoris cristians. Reconèixer i comparar l’art romànic i l’art gòtic.
Suggeriments didàctics Per començar Proposeu als alumnes que observin la il·lustració 11 de la pàgina 184 i la il·lustració 13 de la pàgina 185 i demaneulos que exposin les diferències que veuen entre la ciutat medieval islàmica i la cristiana. Pregunteu-los també a quin dels dos models creuen que s’assemblen més les ciutats dels nostres dies. •
Per explicar Els gremis van adquirir un paper molt important durant l’edat mitjana i part de l’edat moderna. Expliqueu als nens i les nenes que cada gremi elaborava un estatut que tots els membres havien de jurar, on establien els drets i les obligacions de cadascú. El gremi distribuïa les primeres matèries de manera equitativa i controlava fermament el nombre de treballadors, la qualitat dels productes i els preus. Els membres del gremi pagaven unes quotes, i amb aquests diners s’atenia els malalts, les vídues i els orfes. Ningú que no pertanyés al gremi es podia dedicar a aquest ofici. Cada ofici es dividia en tres categories: el mestre, que era l’amo del taller; l’oficial, que era l’expert del taller; i l’aprenent, que treballava per aprendre, i no percebia cap salari. •
184
1. La societat Als regnes cristians hi havia dos grans grups: els privilegiats i els no privilegiats. Els privilegiats , que eren els nobles i el clergat, no havien de pagar impostos. Els nobles vivien als castells , eren els amos de grans propietats i tenien moltes riqueses. El clergat estava format pels monjos i les monges que vivien als monestirs, dedicats al treball i la pregària, i els sacerdots i els bisbes que atenien les esglésies. Els no privilegiats estaven obligats a pagar impostos. En formaven part els pagesos, els artesans i els comerciants. Els pagesos eren el grup més nombrós. Vivien als llogarets situats a prop d’un castell. La majoria conreava les terres dels nobles. Els artesans i els comerciants vivien a les ciutats. s
s La ciutat medieval. No hi havia clavegueres. Les escombraries es llençaven directament al carrer.
art – art castell – castle catedral – cathedral clergat – priesthood església – church monestir – monastery noble – nobleman, noblewoman universitat – university
184
Més informació L’art mudèjar A més de l’art romànic i l’art gòtic, a l’Espanya medieval es va desenvolupar l’art mudèjar, que va deixar una important empremta en molts edificis dels regnes cristians. El mudèjar és un estil arquitectònic amb una forta influència musulmana, que va aconseguir la màxima esplendor a la península Ibèrica entre els segles XII i XV. El tret més característic de l’arquitectura mudèjar és l’ús del maó com a element constructiu, amb el qual es va fer una versió original i particular dels estils romànic i gòtic sense crear noves estructures arquitectòniques. Es va desenvolupar primerament a Toledo seguint les estructures romàniques.
12 UNITAT
2. Les ciutats Les ciutats medievals van prendre importància a partir del segle XII. Estaven envoltades de muralles i tenien portes que es tancaven a la nit per defensar-se d’un possible atac. S’organitzaven en barris. Els carrers eren estrets i les cases, de fusta. Tenien una gran plaça on els comerciants i els pagesos posaven paradetes per vendre els seus productes. A moltes ciutats es van construir unes esglésies i catedrals molt belles, com Santa Maria del Mar a Barcelona. d A les ciutats hi vivien, sobretot, els comerciants i els artesans : fusters, tintorers, teixidors... Elaboraven els productes als seus tallers, que estaven situats al mateix lloc on tenien l’habitatge. Els artesans del mateix ofici s’agrupaven en gremis i solien tenir els tallers en un mateix carrer. En moltes ciutats encara es conserven els noms d’aque lls carrers: carrer dels Boters, dels Flassaders, etc. Cada gremi controlava la qualitat i el preu dels seus productes. En algunes ciutats se celebraven fires de comerç una o dues vegades l’any, a les quals arribaven productes de tot Europa. f A les principals ciutats es van crear les universitats per estudiar-hi dret, teologia, medicina, etc.
Competència artística i cultural Mostreu als alumnes unes quantes fotografies amb exemples d’arquitectura romànica i gòtica i demaneu-los que relacionin cada imatge amb un estil artístic, tot justificant la resposta. d Interior de l’església de Santa Maria del Mar, a Barcelona. És una església romànica o gòtica? Per què ho saps?
En la societat dels regnes cristians hi havia els privilegiats i els que no ho eren. Les ciutats van començar a tenir importància a partir del segle XII. En l’edat mitjana es van construir edificis romànics i gòtics.
f Els gremis establien les regles de l’ofici.
Respon 12. Quines diferències hi havia entre
la societat andalusina i la dels regnes cristians? 13. Què eren els gremis? I les fires? 14. Enumera tres diferències entre l’art
romànic i l’art gòtic i posa-les en comú amb els companys i les companyes.
185
A partir del segle XIII, el mudèjar en maó es va adaptar a l’estil gòtic. El desenvolupament més gran va tenir lloc a Aragó, on són notables les catedrals de Tarazona i Terol, i a Andalusia en època més tardana, amb les esglésies de San Pablo a Còrdova, Santa María a Lebrija i el convent de Santa Paula a Sevilla. També es van construir en estil mudèjar edificis civils, especialment durant els segles XIV i XV com l’alcàsser de Sevilla i els castells de Coca a Segòvia i La Mota a Medina del Campo. Si en teniu l’oportunitat, mostreu a classe fotografies de construccions mudèjars perquè els alumnes hi reconeguin les característiques principals d’aquest estil arquitectònic. •
Solucions Il·lustracions 12. L’església de Santa Maria del Mar, a Barcelona, és una església gòtica, perquè té arcs apuntats, els murs són esvelts i amb grans finestres, l’interior és lluminós i les finestres s’adornen amb vitralls de colors.
3. L’art romànic i l’art gòtic En l’edat mitjana, els grans edificis, com les esglésies, els monestirs i els palaus, es van construir en dos estils: el romànic i el gòtic. Al principi es van construir segons l’estil romànic. Els edificis romànics tenien poca alçària i uns murs de pedra molt gruixuts i amb poques finestres. Per això l’interior era fosc. Les portes i les finestres tenien forma d’arc de mitja circumferència. A partir del segle XIII es van començar a construir catedrals i palaus d’estil gòtic. Els edificis gòtics eren alts. Els murs eren més prims i s’hi obrien grans portes i finestres amb arcs de forma apuntada. Les finestres tenien vitralls de colors. d
12
Respon 12. L a societat andalusina era més tolerant que la cristiana i estava formada per persones de diferents religions, com ara musulmans, muladís, mossàrabs i jueus. La societat dels regnes cristians, en canvi, estava organitzada en dos grans grups: els privilegiats, que eren els nobles i el clergat, que no pagaven impostos, i els no privilegiats, que eren els pagesos, els artesans i els comerciants, que sí que en pagaven. 13. Els gremis eren agrupacions d’artesans d’un mateix ofici que controlaven la qualitat i el preu dels productes. Les fires eren mercats que se celebraven una o dues vegades l’any i on es venien productes portats des de diferents països d’Europa. 14. Activitat per fer en grup. Les construccions romàniques tenen murs de pedra més gruixuts que les construccions gòtiques i amb menys finestres i més petites; a més, utilitzaven arcs de mig punt en comptes d’arcs apuntats.
185
El territori de Catalunya en l’edat mitjana Objectius •
•
Conèixer els fets més rellevants que van succeir en l’edat mitjana al territori de Catalunya. Reconèixer el llegat artístic i cultural de l’edat mitjana al territori de Catalunya.
Suggeriments didàctics Per començar Pregunteu als nens i les nenes si coneixen algun monument de l’edat mitjana que hi hagi a la població o comarca on viuen: una església, un monestir, un castell... Demaneu-los que diguin on es troba, de quin material està fet i si saben per a què s’utilitzava. Pregunteulos quina funció té actualment (museu, seu d’algun organisme oficial, etc.). •
Per explicar Comenteu a classe amb els alumnes les construccions que figuren en les fotografies de les pàgines 186 i 187. Organitzeules en construccions religioses i construccions civils, i expliqueu que totes formen part del patrimoni cultural i artístic de Catalunya. •
Per comprendre Perquè els nens i les nenes vagin adquirint una visió general de la història de Catalunya, demaneu-los que repassin els continguts estudiats fins al moment. Per fer-ho, poden elaborar una fitxa per a cada època de la història (prehistòria, edat antiga i edat mitjana) i anotarhi els principals jaciments arqueològics, els monuments, els fets o els personatges, segons convingui en cada etapa. Proporcioneu-los algunes estratègies, seguint les pautes del programa d’ESTUDI EFICAÇ que us oferim en el Manual per al professorat (pàg. 20 i 21).
1. L’època visigòtica En l’època visigòtica, el territori que avui és Catalunya era molt insegur. Hi havia molts bandits que atacaven les ciutats. Per això, els habitants les van anar abandonant i es van dispersar pel camp per protegir-se. Una guarnició militar visigòtica va assetjar Tàrraco, que era capital provincial de l’afeblit Imperi romà. Va ser de les poques ciutats de l’actual territori català que va perviure en temps del regne visigòtic.
comtat – county frontera – border, frontier gòtic – Gothic romànic – Romanesque
2. La Catalunya Vella
i la Catalunya Nova Quan l’any 711 els musulmans van envair la Península es van assentar en poc temps a part de les terres que avui ocupa Catalunya. En el segle IX, el territori de l’actual Catalunya va quedar dividit en dues zones separades pel riu Llobregat: Les terres del nord del riu fins als Pirineus, que avui anomenem Catalunya Vella, estaven sota el domini cristià. Aquesta zona es va anomenar Marca Hispànica i aviat es va omplir de castells, torres de defensa i algun monestir per aturar els possibles atacs militars islàmics. Les terres del sud, o Catalunya Nova, van quedar sota domini musulmà fins al segle XII. Els musulmans hi van construir fortaleses, situades a la cruïlla de les vies de comunicació, i talaies, que eren torres circulars utilitzades per comunicar-se amb senyals de fum. g En aquesta època al territori de Catalunya van destacar les ciutats musulmanes de Turtuixa (Tortosa), Làrida (Lleida) i Madinat Balají (Balaguer).
g Castell de Miravet, a la Ribera d’Ebre. Aquesta fortalesa medieval islàmica controlava el moviment de les persones pel riu Ebre. Miravet prové del terme àrab muràbit, que vol dir ‘monjo guerrer’.
R EGNE DE FRANÇA Perpinyà
R I BAGORÇA
El territori de la Marca Hispànica estava organitzat en diversos comtats, cadascun dirigit per un comte. Aquests comtes depenien del rei francès i havien d’obeir-lo, però de mica en mica se’n van anar deslligant. Durant molt de temps, els comtes cristians catalans, com ara Guifré el Pelós i Borrell II, es van enfrontar als musulmans per prendre’ls territoris i fer-los repoblar amb pagesos i ramaders, i també buscaven més independència de França, de la qual, al final del segle X, van prescindir després que no va ajudar a aturar un atac musulmà. h
C ERDANYA
Sort
Roda Tremp
3. Catalunya, terra de comtats
Prada
P AL LAR S
la Seu Puigcerdà d’Urgell
U RGELL Berga Vic Pilzà Lleida
OSONA Manresa
Cervera
R O S S E L L Ó
B ESALÚ
Castelló d’Empúries
Girona
G IRONA
B ARC ELO NA Barcelona
A L - AN DAL US
EMPÚRIES
Besalú
mar
Med ite rran i Tarragona Tortosa
límit de comtat límit de la casa de Barcelona
h Els comtats catalans en el segle XI. Quines terres de la Catalunya actual formaven part d’Al-Andalus?
186
•
186
Més informació Els usatges Amb el nom de usatges és conegut el conjunt dels drets i els deures que els vassalls tenien respecte dels seus senyors feudals i els senyors feudals respecte dels seus vassalls. Els drets dels serfs eren molt escassos, es reduïen al dret de poder refugiar-se rere els murs del castell del seu senyor en cas d’atac. A canvi d’aquest servei, de poder viure a les terres del senyor feudal i treballar-les, els serfs havien de donar al senyor feudal una quantitat important de la seva collita i de qualsevol guany que obtinguessin com a producte de la seva feina. També havien de pagar per fer ús de l’únic molí del terme feudal i acompanyar el seu senyor quan anava a la guerra.
12 4. En temps de la corona d’Aragó
UNITAT A
Entre els segles XI i XIII, hi va haver prosperitat econòmica, va augmentar la població i les ciutats van créixer. També es van crear nuclis de població importants al voltant de castells, monestirs i rutes comercials o de pelegrins. Les ciutats de la corona d’Aragó, com les de Girona, Besalú o Montblanc, tenien muralles, amb torres i portes ben protegides, i carrers estrets que s’entrecreuaven en placetes porxades. Moltes altres poblacions de l’actual Catalunya conserven l’empremta del seu passat medieval.
12
Competència artística i cultural Transmeteu als nens i les nenes la necessitat de tenir cura dels monuments que formen part del llegat històric i cultural de Catalunya. Aprofiteu l’ocasió per recordar-los que quan visitem un museu o un monument hem de comportar-nos de manera correcta. Demaneu-los quin ha estat l’últim museu o monument que han visitat, amb qui ho han fet i si els ha agradat.
B
Les ciutats més grans de la corona, com ara Barcelona, Perpinyà i València, tenien catedral i edificis civils, com ara hospitals, llotges, on es reunien els mercaders i els comerciants per fer els tractes, i fins i tot universitats i drassanes. j C
5. El llegat artístic Els testimonis de l’art visigòtic a Catalunya són escassos, amb construccions austeres on s’utilitza l’arc de ferradura i la pedra tallada, com a Santa Maria de Terrassa. En escultura hi ha poques estàtues i abunden els capitells i els frisos decorats amb motius vegetals. De la cultura islàmica que es va assentar a la Península, a Catalunya es troben mostres artístiques al voltant de l’Ebre, i vestigis de castells a Lleida, Balaguer i Tortosa. j En canvi, al territori de Catalunya es conserven moltes construccions romàniques, sobretot a la zona dels Pirineus, i gòtiques, als nuclis antics de moltes ciutats amb un passat medieval. j
j Testimonis medievals que es conserven a Catalunya. A. Les drassanes gòtiques de Barcelona, construïdes en temps de l’expansió mediterrània de la corona d’Aragó. B. La suda, o l’alcàsser, de Balaguer. C. Sant Feliu de Barruera, a l’Alta Ribagorça.
Solucions
Respon
Il·lustracions 15. Les terres que queden dins del triangle format per Tarragona, Tortosa i Lleida formaven part d’Al-Andalus.
15. Per què es van despoblar les ciutats
En l’època visigòtica, el territori de Catalunya era insegur. A les terres de la Catalunya Nova es van construir fortaleses i talaies, i a la Catalunya Vella, castells, torres de defensa i monestirs. De temps medievals conservem algun testimoni visigòtic, islàmic i molts monuments romànics i gòtics.
del territori que avui ocupa Catalunya en temps dels visigots? 16. Defineix aquests termes: Catalunya Vella,
Catalunya Nova i Marca Hispànica. 17. Vés a http://www.edu365.cat/primaria/ muds/socials/viurealscastells/index.htm,
i fes una llista dels castells de Catalunya amb la comarca on es troben.
187
Les obligacions dels pagesos es van anar ampliant fins que van arribar a ser abusives. Els pagesos es van convertir en una propietat més del senyor feudal i si volien anar a viure a un altre lloc, li havien de pagar una quantitat important per redimir-se: eren pagesos de remença. Aquesta situació abusiva va provocar al final de l’edat mit jana la revolta dels pagesos, els quals van aconseguir que s’abolissin els anomenats mals usos. Proposeu als alumnes que busquin a Internet informació sobre els usatges, els remences i els mals usos. •
Respon 15. Les ciutats es van despoblar perquè es van convertir en un territori insegur, ja que els bandits, que eren abundants, les atacaven sovint. La ciutat més important en aquesta època era Tàrraco. 16. Catalunya Vella: terres del nord del riu Llobregat fins al Pirineu. Catalunya Nova: terres del sud del riu Llobregat, sota domini musulmà fins al segle XII . Marca Hispànica: correspon a la Catalunya Vella, que es va omplir de castells, torres de defensa i monestirs per evitar les invasions musulmanes. 17. Activitat TIC. Tractament de la informació i competència digital. R. Ll.
187
Activitats Solucions Comprèn 18. Regne visigòtic: començament del segle V; emirat: 716 l’emirat depenent i 756 l’emirat independent; regne de Lleó: 910; califat: 929; regnes de taifes: 1031; corona d’Aragó: 1137; corona de Castella: 1230. 19. Leovigild: rei visigot que va unificar el regne. Abderraman III: príncep musulmà que es proclamà califa l’any 929. Pelagi: primer rei d’Astúries. Almansor: militar musulmà que va guanyar batalles contra els cristians. Maimònides: savi jueu que va viure a Al-Andalus. Jaume I: rei de la corona d’Aragó que va incorporar-hi les Balears i València. Raona 20. Emirat: província depenent de Damasc; califat territori independent. Romànic: estil ar tístic de murs gruixuts, poques finestres i arcs de mig punt. Gòtic: estil artístic de murs esvelts, grans finestres amb vitralls i arcs apuntats. Gremi: associació d’artesans d’un mateix ofici per controlar la qualitat i el preu dels seus productes. Universitat: escola superior. Muladí: cristià que vivia en territori musulmà i havia acceptat l’islam. Mossàrab: cristià que vivia en territori musulmà i continuava practicant la seva religió. Privilegiats: no havien de pagar impostos (noblesa i el clergat); no privilegiats: estaven obligats a pagar impostos (pagesia, artesans i comerciants). Medina: centre de la ciutat musulmana; Alcàsser: fortalesa militar. Taifes: petits regnes independents en què es fragmentà el califat; almoràvits: musulmans arribats de l’Àfrica per reunificar les taifes.
188
Comprèn
Aplica
18. Ordena cronològicament aquestes etapes. Després, escriu la data d’inici de cadascuna. regne de Lleó – califat – regne visigòtic – corona d’Aragó – emirat – corona de Castella – regnes de taifes
22. Digues si el mapa representa la Península al principi o al final de l’edat mitjana. Explica per què ho saps. Després, digues si el territori de Catalunya estava en territori cristià o musulmà.
19. Digues una característica de cada personatge i indica si va viure en el regne visigòtic, a Al-Andalus o en algun regne cristià.
zona cristià
Leovigild
Abderraman III
Pelagi
zona musulmà
23. Emma de Barcelona, filla de Guifré el Pelós, va ser abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, al Ripollès. Llegeix aquest text i respon les preguntes. Almansor
Maimònides
Jaume I
Raona 20. Explica les diferències que hi ha entre les parelles de termes següents. califat – emirat romànic – gòtic gremi – universitat muladí – mossàrab privilegiats – no privilegiats medina – alcàsser taifes – almoràvits 21. És l’any 1240. En Bernat és artesà, fabrica bótes de fusta al taller de la ciutat de Barcelona, on va néixer. Viu a Al-Andalus o en un regne cristià? A quin grup social pertany?
–Pare, voldria ser a les trobades on parleu del govern dels comtats, de la lluita contra els musulmans i dels batibulls polítics dels teus dominis. La vida del monestir ha de conformar-se segons la regla de sant Benet, però la reorganització dels territoris no té una regla escrita com aquesta. Vull conèixer la teva manera de governar i comprendre el nostre poble i les dificultats que sorgeixen en les terres frontereres, i això només m’ho pots ensenyar tu, el més reconegut entre els nobles de la Marca.
a. Quines expressions del text delaten que el que s’explica passa en l’edat mitjana? Escriu-ne almenys tres. b. Quan degué tenir lloc aquesta situació? Existia llavors la corona d’Aragó? Com estava organitzat el territori de Catalunya?
188
Més informació Títols i càrrecs medievals L’administració i l’organització dels regnes medievals v a afavorir la creació d’un gran nombre de càrrecs personals. duc: era el títol nobiliari més alt. Els ducs estaven directament subordinats al rei i el títol només s’atorgava a les grans famílies de la noblesa i als membres de la família reial. marquès: originàriament, era el títol que en l’edat mitjana tenien els nobles que manaven les tropes d’una «marca» o zona fronterera amb els musulmans. comte: en l’Imperi romà els comites eren els encarregats d’acompanyar el Cèsar. En l’edat mitjana, els comtes s’ocupaven de diversos assumptes civils i militars del rei. •
•
•
12 UNITAT
12
Opina b. A quin grup social pertanys: noblesa, clergat, pagesia, mossàrabs, musulmans...? c. On vius: en un castell, en un mo nestir, en una ciutat...? Per què?
24. Imagina’t que vius en l’edat mitjana. Escriu un paràgraf breu en què expliquis com és la teva vida. a. A quin territori vius: al regne visigòtic, a Al-Andalus o a algun dels regnes cristians? Per què?
Aprèn a fer d’historiador La interpretació d’un mapa històric Un mapa històric representa fets o esdeveniments del passat que han tingut lloc en un territori. Per exemple, l’expansió d’un imperi, les fronteres d’un territori, el desenvolupament d’una batalla... 1. Títol Informa sobre els fets o els aspectes que es representen.
Perpinyà
P AL LA RS R I BAGORÇA
Sort
Roda Tremp
la Seu d’Urgell
Prada
C ERDANYA Puigcerdà
Cervera
2. Territori Informa sobre la zona geogràfica que es representa.
Lleida
B ESALÚ
E MPÚRIES
Castelló Besalú d’Empúries
U RGELL Berga Pilzà
R O SSELLÓ
Vic
O SONA
Aplica 22. Representa el final de l’edat mitjana: zona musulmana reduïda a Granada. Catalunya estava a la zona cristiana. 23. a. Parla del govern dels comtats, de la lluita contra els musulmans, de la reorganització dels territoris i de Guifré el Pelós com a noble reconegut de la Marca. b. En temps dels comtats catalans. Enca-ra no existia la corona d’Aragó. Els territori estava organitzat en comtats, dirigits per comtes.
Girona
Opina 24. R. Ll.
G IRONA
Manresa
B ARC ELO NA
21. En Bernat viu a Barcelona, dins de la corona d’Aragó. Pertany al grup dels no privilegiats.
mar
Barcelona Med ite rran i
Tarragona
Tortosa
límit de comtat límit de la casa de Barcelona repoblament expedició d’Almansor expedicions musulmanes
Aprèn a fer d’historiador 25. El mapa representa els comtats catalans en el segle XI. 26. Fletxes verdes: expedicions musulmanes. Fletxes taronges: repoblament. Els musulmans entraren pel sud. 27. Vuit, una per a cada comtat. 28. Que els musulmans van arribar a Catalunya pel sud i els límits dels diferents comtats.
3. Llegenda Explica el significat dels signes i els colors que s’han utilitzat en el mapa.
25. Quin territori representa el mapa? En quina època? 26. Què signifiquen les fletxes verdes? I les taronges? Per on van entrar a Catalunya els musulmans: pels Pirineus, pel sud o pel mar Mediterrani? 27. Quantes taques de color es fan servir en el mapa? Quin significat té cadascuna? 28. Quina informació et proporciona aquest mapa?
189
Aprèn a fer d’historiador Objectius Interpretar un mapa històric. •
•
•
•
•
cavaller: era el guerrer que combatia a cavall. Per arribar a ser cavaller era necessari fer un dur aprenentatge en el maneig de les armes i del cavall. corregidor: era el representant del rei en una comarca i tenia molts poders, com ara recaptar impostos i administrar justícia. senescal: era el majordom del rei. Pertanyia a la noblesa i tenia el privilegi de substituir el rei en el comandament de les tropes durant les campanyes. conseller: a Catalunya, rebien aquest títol les primeres autoritats municipals.
Suggeriments didàctics •
Expliqueu-los que per interpretar un mapa històric calen coneixements històrics i geogràfics. La lectura es basa en l’anàlisi geogràfica i la interpretació depèn del context històric.
Competència d’aprendre a aprendre Demaneu-los quina informació els proporciona un mapa històric.
189
Repassa Paraules clau de la unitat Al-Andalus almohades almoràvits àrab artesà califat clergat comtat consellers corona cristià emirat fira gòtic gremi jueu medina mesquita mossàrab mudèjar muladí musulmà no privilegiats noble pagès privilegiats regne rei romànic taifes tribut universitat
Competència artística i cultural Proposeu als alumnes que busquin en la unitat les fotografies de la mesquita de Còrdova i del palau de Saragossa, que són clares mostres de l’art musulmà. Feu que en copiïn els arcs que hi apareixen i que els comparin amb els arcs del romànic i del gòtic que es poden observar en aquesta pàgina. Demaneu-los que els comparin (la forma, l’alçada que assoleixen, els materials amb què es fabriquen, etc.).
190
29. Llegeix el resum.
El regne visigòtic En el segle V, els visigots es van establir a la Península i van fundar un regne amb capital a Toledo. Van acceptar el llatí, les lleis romanes i la religió cristiana.
Al-Andalus i els regnes cristians La creació d’Al-Andalus. L’any 711 els musulmans van envair el regne visigòtic. Van organitzar Al-Andalus com un emirat i, més tard, com un califat. Al mateix temps, els cristians del nord de la Península es van organitzar en regnes i comtats. L’avenç cristià. En el segle XI, Al-Andalus es va dividir en regnes de taifes i els regnes i els comtats cristians van ampliar les fronteres. El final d’Al-Andalus. Els Reis Catòlics van conquerir el regne de Granada el 1492. La Península va quedar organitzada en quatre regnes: la corona d’Aragó, el regne de Portugal, la corona de Castella i el regne de Navarra. La societat i la cultura. La societat andalusina estava formada per musulmans , muladís, mossàrabs i jueus. Al-Andalus va ser un gran centre de cultura.
La societat cristiana estava organitzada en privilegiats, com els nobles i el clergat, i no privilegiats, com els pagesos, els artesans i els comerciants. En aquesta època es van construir edificis romànics i gòtics.
30. ESTUDI EFICAÇ. Llegeix les pàgines dedicades al territori de Catalunya i explica: a. Què era la Marca Hispànica. b. Què és l’estil romànic. Posa’n algun exemple. c. Quines ciutats de la corona d’Aragó van ser importants.
31. ESTUDI EFICAÇ. Torna a llegir la unitat. Anota els personatges i les dates que s’hi esmenten. Al costat de cada personatge, escriu-ne una característica. Després, ordena les dates i escriu al costat de cadascuna el fet al qual fa referència.
190
Més informació Les aportacions dels àrabs La llarga presència dels àrabs a la península Ibèrica va permetre que s’hi implantessin les seves aportacions culturals i tècniques com ara: – La pólvora: tot i que és d’origen xinès, els àrabs van ser els primers a utilitzar-la a la Península amb fins militars. – El paper: també d’origen xinès, però els àrabs van començar a fabricar-ne a la Península cap al 1154 utilitzant el lli. – A més, els àrabs van perfeccionar els sistemes de regadiu. Així ho recorden paraules com sèquia, sínia, safareig i aljub. Demaneu als alumnes que s’informin sobre altres aportacions àrabs, com ara l’àlgebra, l’astrolabi, els escacs, les rajoles, etc. •
12 UNITAT
Solucions
Diferenciar construccions romàniques i gòtiques
4 8 3
1
5
6
7 9 2
ROMÀNIC
GÒTIC
q Sòlida i monumental. Murs gruixuts de pedra.
y Esvelta, amb diversos pisos i murs fins.
w Arcs de mitja circumferència.
u Arcs apuntats.
e El sostre es cobreix amb voltes de canó. La volta de canó és
i El sostre es cobreix amb voltes de creueria. La volta de creueria
la prolongació dels arcs de mig punt. Les voltes són molt pesants i es recolzen en els murs. Per això es reforcen amb uns arcs que les divideixen en trams. r t Poques finestres i petites. L’interior és fosc.
es forma quan s’encreuen perpendicularment dos arcs apuntats. És lleugera i es recolza sobre pilars o columnes. o Moltes finestres i de mides grans. Tenen vitralls de colors. L’interior és lluminós i colorista.
32. Assenyala dues característiques que consideris fonamentals de l’estil romànic i dues de l’estil gòtic.
A
B
33. Per què les esglésies gòtiques són més lluminoses que les romàniques? 34. Quina construcció correspon a l’art romànic i quina a l’art gòtic? Per què ho saps?
191
Programa d’ESTUDI EFICAÇ En acabar la unitat, feu que completin aquesta taula: UNITAT 12: L’edat mitjana El que he après... El que he après a fer... Començament de l’edat mitjana Final edat mitjana La vida a Al-Andalus La vida als regnes cristians Territori de Catalunya en l’edat mitjana
12
Estudi eficaç 30. a. La Marca Hispànica era el conjunt de comtats que formaven la Catalunya Vella i que resistien davant la pressió dels musulmans. b. El romànic és el primer estil artístic que caracteritza l’edat mitjana. Sant Feliu de Barruera n’és un exemple. c. Les ciutats més importants de la corona d’Aragó eren Barcelona, Perpinyà i València. 31. R. Ll. Comproveu que els alumnes han anotat els personatges i les dates principals: Abder-raman III, Pelagi, Almansor, Jaume I, 711, 929, 1212, 1137, 1230, 1492... Sóc capaç de... 32. Expliqueu a l’alumnat que la diferència principal entre l’arquitectura romànica i la gòtica rau en l’ús d’arcs i voltes diferents, així com en el gruix dels murs. Estil romànic: murs gruixuts i amb poques obertures, i ús de l’arc de mig punt. Estil gòtic: murs esvelts i finestres amb grans finestrals, i ús de l’arc apuntat. 33. Les esglésies gòtiques són més lluminoses perquè tenen moltes finestres i de mida gran. 34. La construcció de la fotografia A correspon a l’art romànic, perquè utilitza arcs de mig punt, presenta poques finestres i de mida reduïda i, com a conseqüència, té un interior més aviat fosc. La de la fotografia B, en canvi, correspon a l’estil gòtic, perquè empra arcs apuntats, té moltes finestres i de mida gran i, com a conseqüència, té un interior lluminós.
191
Llegeix
Objectius •
•
•
Llegir i entendre un text on una immigrant explica la seva experiència com a tal. Comprendre com enriqueix la persona el fet de conèixer cultures diferents. Fer una valoració positiva de l’emigració i de la immigració.
Del Marroc a Catalunya J s V, q tt q f dt ys, q ’ syt tts ss d d, tt psts gts. V és stt t ptt p , g q tt t, Nd, st q f pt d ; j f pt d V Cty. E st b pgd d pd è ds ts dfts, psds, b s t s àg ds.
Programa de comprensió lectora
N pdt t s s s, só q gyt t t s ts sts. M’gd f b sús p d tpà d p b tàqt p sp. P qè ?!
Del Marroc a Catalunya •
•
Mostreu als alumnes la valoració positiva de l’adquisició d’una nova cultura davant l’opció dels que prenen l’actitud negativa i se senten desarrelats: quan són al seu país no s’hi senten identificats perquè fa temps que no hi viuen, i quan són al país que els acull tot els sembla malament i ho critiquen sistemàticament perquè no és com el seu país. Expliqueu-los que durant el segle XX els catalans van ser els emigrants, fos per qüestions polítiques o econòmiques. Demaneu-los que preguntin a les seves famílies si hi ha emigrants, on van anar i quant de temps s’hi van estar.
Laila Karrouch, De Nador a Vic. Adptó
Respon 1. La persona protagonista del text, respecte de Catalunya, és emigrant o immigrant? I respecte del Marroc? 2. Aquest text transmet optimisme o pessimisme? Per què? 3. Si haguessis de marxar a un lloc amb una cultura diferent de la teva, què trobaries a faltar? Què t’agradaria trobar-hi?
192
Solucions 1. La protagonista del text és una immigrant del Marroc que va venir a Catalunya. Respecte del seu país natal és una emigrant. 2. El text transmet optimisme perquè valora el fet de marxar a un altre país en positiu: permet a qui marxa conèixer una altra cultura i enriquir-se personalment. La protagonista afirma que no es perd una cultura, sinó que se’n guanya una altra. 3. R. Ll.
192
Més informació La immigració a Catalunya
Catalunya és, i ha estat, terra d’acollida, els creixements demogràfics s’han produït per onades significatives d’immigrants, que venien a fer de Catalunya la seva llar i el seu futur. Lluny queda en el record el gairebé milió i mig de persones que arribaren entre els anys 1900 i 1960 procedents d’arreu de l’Estat espanyol, molts d’ells encara entre nosaltres, per sumar-se als catalans (un percentatge significatiu amb arrels occitanes) i fer plegats de Catalunya una de les comunitats més dinàmiques i pròsperes de l’Estat espanyol, i una de les regions més importants de la Unió Europea. http://www.cperc.net/continguts/article.php?llengua=ca&idvar=72.
Adaptació
RECULL TRIMESTRAL 3
Bufallums, tritons i cucs L ç ps ’ú ft d’ts d . Ls ds st tbï és , pqè, tt gds, ·t bs fts s q , d’ t ft q dft s’d. Apg s bts s s fs tds ds tès, d ’fs, ds bfs; ds, s qs bs s t s pts; bs ts fts. Es ps pgts q f s p s bs tbé s f s d ps p b s sqs bs- tts dss s sts; ps Respon ·ss d’g dç s tts t d sò g tt d bbs, tbs s. 4. Què creus que significa en el Tt ò b gtzt s ps d s ps text la paraula recol·lectar ? q d psds g ó ds s. Ls fs 5. Enumera algunes coses que ds s p b; gs, pss, menjaven els éssers humans s ï d. en la prehistòria.
Objectius •
•
Programa de comprensió lectora Bufallums, tritons i cucs •
Jean M. Auel, El clan de l’ós de les cavernes. Adptó
Tortosa vista per un musulmà L’ssb d Tt p . E d ’gó s’sté ’st d d ’ssb, stà djt p d pd q s stïd sgt tçt d’ t t. L tt tbé té bs q s tq b s d d d sd, s dsss; tt jt és tt p sòd d pd. A Tts tbé sqt d s b pt p, qt bys t, s tb tt d’bjts ftts d ds. Aqst tt és d s stds d ps s Mdtà d s ss ss ts. L st b fqüè ts d tts s pïss. A gó d Tts fst g qttt, q és ptd. L fst és ptt q pd és d p, q és spt b sp tt st d fsts.
Llegir i entendre un text narratiu sobre la prehistòria i un text sobre la ciutat de Tortosa des de la perspectiva d’un musulmà. Comprendre i analitzar conceptes a partir de les lectures.
Proposeu-los que comparin la tasca que fan les dones que es descriu en el text amb la feina que desenvolupen les dones en moltes societats actuals que viuen en un estadi força primitiu (a l’Àfrica o a Oceania, per exemple). Demaneu-los si s’assembla la feina de les dones prehistòriques del text a la que fan aquestes.
Tortosa vista per un musulmà •
Feu que busquin informació sobre Al-Andalus, el seu abast i el seu final.
Al-Himiarí, sg xv. Adptó
Respon
Solucions
6. Com descriu Tortosa l’autor del text? Era una ciutat important? Per què? 7. Pel que s’explica en el text, Tortosa formava part d’Al-Andalus? Raona la resposta.
193
Més informació Novel·les sobre la prehistòria
forma part d’una sèrie de novel·les escrites per Jean M. Auel sota el títol genèric d’ Els fills de la Terra. Aquestes novel·les ens situen a l’Europa de fa 30.000 anys, quan les espècies humanes de neandertal i cromanyó van conviure en el mateix temps i en el mateix espai. La protagonista d’ El clan de l’ós de les cavernes és Ayla, una nena cromanyó de cinc anys que perd el seu clan en un terratrèmol i és recollida per un grup de neandertals que busquen una nova cova. Les diferències genètiques entre Ayla i els neandertals seran font de conflictes. El clan de l’ós de les cavernes
http://papermullat.blogspot.com/2008/02/302-el-clan-de-ls-de-les- cavernes-de.html
4. Recol·lectar significa recollir . 5. Brots nous i fulles tendres dels trèvols de l’alfals, dels bufallums, cards, baies, fruits, tritons, cucs molsuts, mol·luscs d’aigua dolça, bulbs, tubercles, arrels i repalassa. 6. Descriu la ciutat partint de l’alcassaba situada a la part més alta. Parla de les cases amuntegades, de les drassanes, de la mesquita, els banys i el mercat. Era una ciutat important a nivell co-mercial pel port. El producte més valorat: la fusta de pi de gran qualitat. 7. Tortosa va ser una ciutat andalusina: tenia una alcassaba, una mesquita de cinc naus, banys i un mercat, construccions típiques de les ciutats musulmanes.
193
Els aliments Objectius •
•
Comprendre que els aliments estan mal repartits entre els habitants del món. Entendre que el clima condiciona el tipus d’aliments i la manera com es preparen.
i i s r t r ep a t al l r e n t s m a e n me A l li i m A ó p j p s 6.200 s d pss q . S s ptss s ts qttt, tt s’t tt. tt. Pò és : és 24 pss d d 100 sp t p j 26 st sst dsdds.
Paraules clau •
•
•
•
•
•
•
aliments menjar clima dieta religió tradició preparació
H s s ç ’és d pdó, t q d’ts pss q d ’jd t.
n t s e n m e a i e l l s a l l i im m a El c l l i im
Treballem valors •
Feu que valorin la situació privilegiada que tenen que poden permetre’s el luxe de triar el que volen menjar i fins i tot deixar el menjar al plat quan no els ve de gust. Feu que comentin el que significa menjar amb els ulls i si està bé de fer-ho o és millor menjar el que convé o el que toca.
Suggeriments didàctics •
•
Proposeu als alumnes que parlin de com el clima condiciona els tipus d’aliments que es poden prendre, la manera com es poden adquirir i com es cuinen o es preparen. Plantegeu a les nenes i els nens per què es diu que la dieta mediterrània és equilibrada. Pregunteu-los si la manera que tenim de menjar avui dia es pot considerar dieta mediterrània. Pregunteu-los: quants dies per setmana mengen peix?, i llegum?, i carn?, quanta fruita i verdura prenen al llarg del dia?, mengen productes de pastisseria industrial? Si ho creieu adequat, podeu prendre nota d’aquestes dades i valorar-les col-
194 19 4
E d q s j d d st pt. Nsts, p p, f dt dtà, d: p , p, s, ft, d, g, d’, t. E , és fd és ps, ys ts fss s g (s fts s ds sb s s fds) és ptï, f d d p.
Més informació Les ONG
Una organització no governamental (ONG), és una organització privada independent de governs i organismes internacionals que no és creada pels estats. Encara que la definició d’ONG tècnicament pot incloure les corporacions amb ànim de lucre, el terme sovint s’utilitza de manera restringida als grups de defensa o protecció social, cultural, legal i ambiental les metes dels quals no són comercials. Les ONG usualment són organitzacions sense ànim de lucre que obtenen una porció dels seus recursos de fonts privades. Les ONG poden ser d’àmbit internacional o regional. Aquest terme generalment sovint està associat amb les Nacions Unides i les organitzacions que designa. http://ca.wikipedia.org/wiki/ONG . Adaptació
n t s e n m e a l l i im s l l e i s e e c c n n e e e e r r c s e e L
RECULL TRIMESTRAL 3
Ls gs tbé d j. E gs és pès d j dtts ts. P p, s ss g d p ’Íd g d .
•
Ls tds s sts tbé d q : s s j d gs, d sp, fgs... d’ts, qsts gs f gú.
u e u r e r r a r ’ ’a n t s d en m e A l l i im Cd p s j d’ és sbt dfts s d ó; s ts t fts. A, s tb pdts d s ys, s gs, pp tf, stt d s. E d’ts s, s dts, s fs s spàs, tbé pt q s s tt d’ts qs èp d ’y és q ’és tpd.
n t s e n me r e l l s a l li i m ar n a Cu i in Es ts d sb fó d s . A d s ts s pp dft: fgts, bts, stts, ts f ( bs p)... Es ts s pd j d dss s: s, ts, ts, fts, ssts, s... d té s ss sts.
195
Altres recursos Recursos a la xarxa
Proposeu als alumnes que dediquin una estona a navegar per una pàgina que correspon a una exposició fotogràfica que, després de voltar per molts llocs, també ha estat a Barcelona. Només les fotografies els poden proporcionar moltíssima informació i fer-los valorar el que significa el menjar en cada lloc i en cada cultura. És: •
http://video.alisys.net/c http://video.alisys.net/cajamadrid/obr ajamadrid/obrasocial/planetahamb asocial/planetahambriento/ riento/
Feu que mirin totes les famílies que es presenten i que es fixin en el pressupost que tenen per a l’alimentació, la quantitat de membres que formen la família i el tipus de productes que mengen. Demaneulos en quina de les famílies es veuen més reflectits per la manera com mengen a casa seva.
•
lectivament com si es tractés d’una enquesta. Pregunteu-los per què en la nostra societat occidental es llença tant de menjar i en altres llocs del món les persones es moren de gana. Plantegeu-los si creuen que hi ha alguna manera de solucionar aquesta situació i obriu un diàleg en què els alumnes aportin les seves idees i les defensin davant dels companys i les companyes. Feu que els alumnes comentin per què l’anorèxia és una malaltia tan important avui dia, mentre al Tercer Món la gent mor de gana. Competència artística i cultural
Mostreu als nens i les nenes que cada poble, cada cultura té una manera diferent de menjar. La gent que marxa del seu país i se’n va a viure a un altre lloc, una de les coses que procura mantenir és la manera de menjar m enjar,, sobretot en les celebracions en les quals s’associa una data a un tipus d’à-pat concret. Pregunteu als alumnes quins àpats associen a celebracions concretes, com ara els canelons el dia de Sant Esteve. Feu una llista a la pissarra pissar ra i, si la diversitat a l’aula ho permet, agrupeulos per tradicions o religions. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Mostreu-los que els productes que es mengen a cada país, el recipient on es cuinen, el foc o forn on es couen, etc. depenen del lloc del món on es trobi. Avui dia, gràcies a la globalització, podem menjar tot tipus d’aliments propis de qualsevol part del món en qualsevol moment. Proposeu als alumnes quina mena de productes que no són propis de Catalunya es troben als mercats i les botigues. Saben d’on provenen i com es mengen?
195 19 5
Repàs trimestral UNITAT 9
Objectius •
Repassar els continguts treballats per unitats.
Paraules clau •
•
•
productes indústria prehistòria Competència d’aprendre a aprendre
Demaneu als alumnes que busquin informació a Internet sobre els productes catalans amb denominació d’origen.
1. Tria sis comarques catalanes i esbrina quins productes autòctons en són més característics (per exemple, l’oli, el vi, els fruits secs, la secallona, etc.).
3. Explica les característiques de les indústries següents:
metal·lúrgica – alimentària – tèxtil – química
2. Consulta les pàgines d’informació de la unitat i completa la taula. Comarca que té turisme cultural i turisme de platja.
.........
Comarca amb activitat agrícola i ramadera.
.........
Comarques amb gran producció tèxtil.
.........
Comarques amb gran activitat química.
.........
UNITAT 10
4. Un equip d’arqueòlegs ha trobat les restes següents en un jaciment. En quina etapa de la prehistòria van viure els éssers humans que els van fer? Per què ho saps?
A
Solucions 1. R. M. Oli de les Garrigues, vi del Penedès, fruits secs del Baix Camp, pomes de l’Empordà, arròs del Montsià, embotits d’Osona. 2. R. M. Comarca que té turisme cultural i turisme de platja: l’Alt Empordà; comarca que té una oferta de balnearis i aigües termals: la Selva; comarques amb gran producció tèxtil: el Vallès Occidental; comarques amb gran activitat química: el Baix Llobregat. 3. metal·lúrgia: fabrica automòbils, electrodomèstics, material elèctric i electrònic; alimentària: produeix oli, vi, cava, farina, llet i derivats, embotits, etc.; tèxtil: teixits i roba de confecció; química: plàstics, medicaments, detergents i PVC. 4. A. pintura del neolític, pel monocromatisme i les figures esquemàtiques; B. edat dels metalls, perquè és un vas campaniforme; C. destrals del neolític, perquè són de pedra polida; D. molí de mà: neolític, perquè servia per moldre els grans que recol·lectaven.
196 19 6
C
B
destrals de pedra polida
atuell de ceràmica
D
pintura
molí de mà
196
Suggeriments didàctics •
•
Pregunteu als alumnes quines activitats formen el sector primari a Catalunya. Demaneu-los què produeixen. A continuació, plantegeulos quines activitats formen part del que denominem sector sect or terciari i feu que expliquin en què consisteixen. Comenteu-ho plegats i procureu que els nens i les nenes participin de manera activa i respectuosa amb els seus companys i companyes. Proposeu-los que expliquin en què consisteix el gran salt que es produeix entre el paleolític i el neolític a nivell de com viuen les persones. Després plantegeu-los quin és el salt que hi ha entre el neolític i l’edat dels metalls. Demaneu-los quant de temps s’allarga el període que denominem prehistòria i quins fets són els que en determinen el final.
9-12 RECULL TRIMESTRAL 3 UNITAT 11
5. Els bastetans habitaven al sud de la Península. Vivien en poblats, amb cases rectangulars que organitzaven en carrers. Mantenien contacte amb les colònies fenícies i gregues establertes a la costa. Per això s’intercanviaven diferents productes.
Els bastetans eren un poble iber o celta? Justifica la resposta.
Objectius
6. Digues quina és l’opció correcta. L’Octavi és un home lliure que viu a Emèrita Augusta, capital de Lusitània.
•
L’Octavi... a. Treballa com a gladiador en el circ. b. Prové de Roma i és propietari de grans
extensions de terra a Lusitània. c. És propietat d’un altre hispanoromà.
Paraules clau •
•
UNITAT 12
•
•
7. Ordena cronològicament aquests esdeveniments i situa’ls en la línia del temps on correspongui. rendició del regne de Granada formació de la corona d’Aragó batalla de Las Navas de Tolosa
•
creació del regne d’Astúries inici del califat de Còrdova
•
•
•
•
•
ibers celtes Roma edat mitjana regne d’Astúries califat de Còrdova regne de Granada corona d’Aragó romànic gòtic Competència d’aprendre a aprendre
8. Observa les fotografies i respon les preguntes. a. A quin estil artístic correspon cadascuna? Enumera dos trets que justifiquin la resposta
que has donat.
Feu que busquin informació sobre esglésies romàniques i gòtiques de Catalunya.
b. Quina creus que es va construir primer? Per què ho penses?
A
Repassar els continguts treballats per unitats.
B
Solucions Respon
197
Suggeriments didàctics •
•
Demaneu als alumnes que expliquin el que saben dels pobladors de la Península anteriors a l’arribada dels romans: els ibers i els celtes. Pregunteu-los, també, quina mena d’influència tenen els grecs i els fenicis sobre els pobles de la Península i feu que justifiquin per què no va més enllà. Feu que es plantegin per què tenim tanta influència de Roma i tan poca de Grècia. Proposeu als nens i les nenes que parlin de la península Ibèrica a l’edat mitjana. Feu que expliquin quins regnes es formen i en quins llocs de la Península. Pregunteu-los com s’annexionen els territoris i quant de temps duren les lluites entre els regnes cristians i els regnes musulmans. Demaneu-los si aquesta situació arriba també a les illes Balears.
5. Els bastetans eren un poble iber perquè estaven situats a l’actual Andalusia i Múrcia, zona ibera. 6. b. Prové de Roma i és propietari de grans extensions de terra a Lusitània. 7. Creació del regne d’Astúries (722), inici del califat de Còrdova (929), formació de la corona d’Aragó (1137), batalla de les Navas de Tolosa (1212), rendició del regne de Granada (1492). 8. a. La fotografia A correspon al gòtic, pels arcs de forma apuntada i les finestres amb vitralls. La B és romànica pels arcs de mitja circumferència i la foscor que genera l’absència de finestres. b. La B es va fer primer, perquè és un estil menys complicat de construir i amb menys avenços arquitectònics.
197 19 7
Objectius •
Practicar de manera individual o en grups alguna de les qüestions de cadascuna de les unitats.
Suggeriments didàctics Experiència 9 •
Proposeu a les nenes i els nens que parlin d’altres empreses que es dediquen al sector terciari. Feu que expliquin quina feina desenvolupen i a quin sector de la població es dirigeixen.
Taller Unitat 9. Experiència
El turisme a Catalunya El turisme és una activitat econòmica cada cop més important a Catalunya. L’activitat turística fa que moltes persones treballin en el sector dels serveis. Establiments com ara les agències de viatges estan directament relacionats amb aquesta activitat del sector terciari. Segueix els passos: 1. Imagina’t que treballes en una agència de viatges
i has d’ajudar un client a organitzar una estada de cap de setmana. El client et demana la informació següent: Estada de cap de setmana a un lloc de muntanya. Allotjament en un hostal. Possibilitat de practicar algun esport d’aventura.
2. Busca la informació que et demana
el client a les biblioteques, Internet, oficines d’informació turística i agències de viatge. 3. Selecciona i organitza la informació.
Elabora un breu resum dels atractius dels llocs seleccionats.
Poder arribar-hi amb transport públic (tren o autocar).
1. Prepara i presenta una exposició oral d’uns deu minuts a la resta de la classe. Segueix els passos indicats. a. Prepara el guió de l’exposició tenint en compte el temps que dedicaràs a cada una
de les parts de l’explicació.
Experiència 10 •
Plantegeu-los quina finalitat té l’art al llarg de la història. Demaneu-los per què creuen que a la prehistòria es pintava dins les coves i què es volia representar amb aquestes pintures. Parleu del valor místic o religiós de l’art. Aprofiteu per introduir la qüestió dels rituals funeraris i el significat que poden tenir.
b. Presenta l’exposició a la classe. Pots acompanyar-la de fotografies, mapes, etc.
Unitat 10. Experiència
Els artistes de la prehistòria En la prehistòria ja existien artistes. Tant els éssers humans del paleolític com els del neolític feien pintures, per exemple a les parets de les coves. Intenta ser per una estona un artista de la prehistòria. Material necessari:
teula o totxana pinzell o branca pintures de diferents colors
Experiència 11 •
Demaneu-los que parlin de la finalitat que tenien els estris, els objectes i les eines que fabricaven els ibers. Pregunteulos quina relació tenia aquesta producció amb el contacte amb altres pobles i que expliquin de quina manera s’establia.
Segueix els passos: 1. Decideix a quina etapa de la prehistòria vols que pertanyi
la teva pintura i, segons l’etapa escollida, pensa en el dibuix que faràs i en els colors que utilitzaràs. 2. Dibuixa primer en un paper l’esbós de l’escena
que has pensat. 3. Pinta l’escena a la rajola, utilitzant un pinzell
o una branca.
2. En què es diferencien les pintures paleolítiques de les neolítiques? 3. Coneixes altres manifestacions artístiques dels éssers humans de la prehistòria?
198
Experiència 12 •
Feu que, individualment, facin resum de quines persones componien la societat d’Al-Andalus. Hauran de recollir d’on procedia cadascú i quina era la seva religió. Aprofiteu aquesta qüestió per introduir el tema de la tolerància religiosa en la societat musulmana. Plantgeu als alumnes la importància de viure en una societat que tolera totes les religions i que no n’imposa cap. La immigració fa que convisqui gent de procedència molt diversa i per tant la tolerància esdevé una necessitat.
198 19 8
Altres recursos •
•
Proposeu als alumnes que facin un llistat dels diferents tipus d’oferta turística de Catalunya. Han de recollir el turisme de platja, el de muntanya, el rural, el d’aventura, el cultural… i explicar en quines zones es concentra i quina mena de persones el practiquen, tant si són d’aquí com si són estrangers. Poseu en comú les dades i complementeu les dels uns amb les dels altres. Pregunteu-los quanta gent es dedica al turisme a Catalunya. Demaneu als nens i les nenes que parlin dels monuments megalítics. Feu que expliquin en què consistien i quins tipus de monuments hi havia en funció de la seva composició i les seves formes. Pregunteu-los a quins llocs de Catalunya hi ha monuments megalítics, si els han visitat mai i si els resultaria interessant de fer-ho.
RECULL TRIMESTRAL 3
Unitat 11. Experiència
Els telers en l’edat antiga
Tractament de la informació i competència digital
Els ibers fabricaven teixits de llana i lli. Per fabricar aquests teixits utilitzaven els telers. A continuació et proposem construir-ne un. Segueix els passos:
Material necessari:
un cartró gruixut i dur de 20 cm per 30 cm tisores llanes de colors un llapis
Proposeu als alumnes que busquin informació a Internet sobre el turisme d’aventura i que preparin una exposició per fer a classe davant dels companys i les companyes.
1. Amb les tisores, fes uns tallets a les dues
vores més llargues del cartró. Cada tallet ha de fer 1 cm de llarg i ha d’estar separat 1,5 cm del següent. Procura que els talls d’un costat i de l’altre del cartró siguin paral·lels. 2. Fes la trama del teixit: lliga un cap del fil al primer tallet i passa’l d’un costat
a l’altre del cartró fixant-lo en els tallets que has fet.
Competència artística i cultural
3. Talla un tros de llana i enganxa’l al llapis amb la cinta adhesiva.
cinta adhesiva
4. Passa el llapis amb la llana per sota i per sobre de cada fil
de la trama. A la passada següent, el fil de la trama que t’ha quedat per sota haurà d’anar per sobre, i a la inversa.
Plantegeu als nens i a les nenes quines restes arquitectòniques d’època romana tenim a Catalunya. Comenteu quina era la funció de cadascuna, feu-ne una llista a la pissarra i ubiqueu-les al territori.
5. Canvia el color de la llana segons el teu gust.
4. T’ha semblat que teixir és una activitat fàcil? Per què? 5. Quins objectes, eines o estris fabricaven els ibers?
Unitat 12. Experiència
La vida en un castell Els castells són edificis representatius de la vida en l’edat mitjana. T’has imaginat mai vivint en un castell? 6. Elabora un informe sobre com podia ser la vida en un castell. Descripció de l’edifici. Explicació dels residents habituals d’un castell i quines tasques feien. Elements de defensa. L’entorn del castell.
Solucions
7. Relaciona les feines següents amb cada personatge: copiar manuscrits, cosir, conrear el camp, educar els nens, tenir cura dels animals, lluitar, anar a les fest es, llegir, pregar, anar a cavall, celebrar una missa. a. dama
b. cavaller
c. pagès
d. monjo
8. Establiu un debat a classe sobre l’estructura de la societat en l’edat mitjana.
199
•
•
Feu que els alumnes parlin de la romanització, que en defineixin el concepte i que expliquin com afecta a nivell lingüístic i religiós. Plantegeu-los que l’expansió de l’Imperi romà no va ser només a base de conquerir i dominar militarment els territoris, sinó que també va ser cultural, lingüística i religiosa. Proposeu a les nenes i els nens que comparin l’art d’Al-Andalus amb l’art dels regnes cristians i que en facin una valoració. Demaneu-los quin els sembla més lluminós, quin més llòbrec, quin presenta un nivell de coneixements arquitectònics superior i per què, etc. Proposeu-los que cerquin imatges de l’Alhambra de Granada o de la Mesquita de Còrdova i de Santa Maria del Mar, a Barcelona, per poder fer-se una idea de les diferents arquitectures.
1. R. Ll. 2. Les pintures paleolítiques es fan amb diferents colors aprofitant el relleu de les parets de les coves per donar volum a les figures. Les pintures del neolític són monocromàtiques, representen figures de manera més esquemàtica i presenten escenes de caça, recol·lecció o dansa. 3. Per exemple, les petites figures que representaven dones, anomenades venus. 4. R. Ll. 5. Els ibers fabricaven espases de ferro, recipients de ceràmica i teixits de llana i lli. 6. R. Ll. 7. Les dames cusen, eduquen els nens i van a festes; els cavallers lluiten, van a les festes i van a cavall; els pagesos conreen el camp i tenen cura dels animals; els monjos copien manuscrits, llegeixen, preguen i celebren les misses. 8. R. Ll.
199
Annex Anexo
Vocabulari Ciències naturals Geografia Història
Làmines anatòmiques La funció de nutrició La funció de relació
Mapes Mapa del relleu de Catalunya Mapa dels rius de Catalunya Mapa comarcal de Catalunya
201
Ciències naturals "JHÛFTSFTJEVBMTr Aguas residuales rSewage
Aigües que contenen residus diversos procedents de la indústria, de nuclis de poblament humà o d’activitats agropecuàries.
Alga r"MHBr Alga Mena de planta inferior que té clorofil·la i habita principalment a l’aigua. Astre Astro Star Qualsevol cos que hi ha al firmament, com ara les estrelles i els planetes. r
r
Àtom Átomo Atom Partícula més petita que pot intervenir en una combinació química, tot i que continua conservant les seves propietats. r
r
Combustible Combustible Combustible Substància o producte que es crema per produir calor o energia. r
r
Condensació Condensación Condensation Pas d’una substància de l’estat de gas a líquid. r
r
Decantació Decantación Decantation Mètode de separació de mescles heterogènies basat en la diferència de densitat dels components. r
r
Delta Delta Delta Terreny en forma de triangle que es forma a la desembocadura d’alguns rius amb la terra que ha arrossegat el corrent. r
r
Bacteri Bacteria Bacterium Organisme microscòpic format per una sola cèl·lula sense nucli que pot produir còlera, el tifus i altres malalties. r
r
Botànic, -a Botánico, -a Botanist Persona dedicada a la botànica, és a dir, a l’estudi de les plantes. r
r
Capil·lar sanguini
r
Capilar sanguíneo
r
Blood
capillary
Cadascun dels finíssims vasos sanguinis que uneixen el final de les artèries amb el començament de les venes.
Clima Clima Climate Conjunt de característiques generals de l’atmosfera en un lloc o en una regió. r
r
Clorofil·la Clorofila Chlorophyll Substància de color verd que tenen la majoria de les plantes; amb aquesta substància fan la fotosíntesi. Es fa servir en la fabricació de medicaments i de productes de bellesa. r
202
202
r
Densitat Densidad Density Resultat de dividir la massa d’un cos pel volum que té; per exemple, la densitat de l’aigua és 1 perquè 1 litre d’aigua pura pesa 1 quilo. r
Diòxid de carboni
r
Dióxido de carbono
r
Carbon
r
dioxide
Gas que té les molècules formades per un àtom de carboni i dos d’oxigen; a partir d’una certa quantitat, pot produir asfíxia. Es troba a l’aire en molt poca quantitat.
Duna Duna Dune Muntanyeta de sorra que es forma per l’acció del vent als deserts i en algunes platges. r
r
Femta Heces Faeces Excrement d’una persona o d’un animal. r
r
Firmament Firmamento Firmament Lloc de l’espai on hi ha els estels i tots els astres. r
Fong Hongo Fungus Petit ésser viu vegetal que neix en llocs humits. N’hi ha de minúsculs, com ara els que formen la capa verda o blanquinosa dels aliments que s’han florit, o de més grossos i comestibles, com per exemple els bolets. r
Ecologia Ecología Ecology Ciència que estudia les relacions que tenen els éssers vius entre ells i amb el medi ambient on viuen. r
r
Eix Eje Axle Barra, vareta o línia que passa pel mig d’un cos i que serveix perquè aquest cos hi giri al voltant; per exemple, l’eix que uneix les rodes d’un cotxe de dues en dues. r
r
Esquelet Esqueleto Skeleton Conjunt d’ossos que aguanten els músculs i les parts toves del cos dels humans i dels vertebrats. r
r
Estímul Estímulo Stimulus Allò que, quan actua sobre un ésser viu, hi provoca una reacció o un canvi; per exemple, el fred és un estímul que fa que tinguem esgarrifances i que se’ns posi la pell de gallina. r
r
Estómac Estómago Stomach Òrgan en forma de bossa que tenen els éssers humans i altres animals on els aliments es barregen amb unes substàncies de l’organisme perquè es puguin digerir. r
r
Fauna Fauna Fauna Conjunt d’animals que habiten en un mateix lloc o temps determinat. r
r
Força Fuerza Force Qualsevol causa capaç de deformar un cos o de canviar-ne l’estat de moviment. r
r
Força de fregament
r
Fuerza de rozamiento
r
Friction force
Força que s’oposa al moviment d’un cos i fa que freni.
r
Estel Estrella Star Astre que brilla al firmament amb llum pròpia. r
r
r
Força de la gravetat
r
Fuerza de la gravedad
r
Force of gravity
Força d’atracció que exerceix la Terra sobre els cossos.
Fotosíntesi Fotosíntesis Photosynthesis Procés pel qual les plantes verdes, utilitzant la llum del Sol, converteixen les substàncies que obtenen de la Terra en aliment. r
r
Geòleg, -òloga Geólogo, -a Geologist Persona que es dedica a la geologia, és a dir, a la ciència que estudia els materials i la formació de la Terra. r
Glàndula endocrina
r
Glándula endocrina
r
Endo-
r
crine gland
Glàndula que secreta hormones directament a la sang o a altres compartiments del medi intern.
203
203
Lava Lava Lava Material líquid molt calent i viscós que expulsen els volcans quan estan en erupció. Està format per roques que es fonen per les altes temperatures que hi ha a l’interior de la Terra. r
r
Òrgan Órgano Organ Cadascuna de les parts del cos de les persones, dels animals o de les plantes que fan una funció diferent. r
r
Organisme Organismo Organism Conjunt d’òrgans que formen un ésser viu. r
r
Oxigen Oxígeno Oxigen Element químic gasós que, barrejat amb el nitrogen, forma part de l’aire i, barrejat amb l’hidrogen, compon l’aigua. És necessari per respirar i perquè es produeixin combustions. r
r
Ozó Ozono Ozone Gas de color blavós que, a les zones altes de l’atmosfera, forma una capa que protegeix els éssers vius de les radiacions del Sol; és per això que, si es destrueix, perilla la vida a la Terra. r
Magma Magma Magma Massa de roques foses que es troba a les zones més profundes de l’escorça terrestre i que forma la lava que surt dels volcans. r
r
Medul·la espinal
r
Médula espinal
r
Spinal me-
dulla
Part del sistema nerviós protegida per la columna vertebral, de la qual neixen els nervis.
r
Palanca Palanca Lever Barra rígida mòbil amb un punt de suport que serveix per alçar o moure alguna cosa. r
r
Paràsit Parásito Parasite Organisme animal o vegetal que s’alimenta durant un temps o sempre d’un altre ésser viu, el qual perjudica. r
r
Metall Metal Metal Cos amb una brillantor característica que és un bon conductor de la calor i de l’electricitat. A temperatura normal els metalls són sòlids, excepte el mercuri, que és líquid. r
r
Musculatura Musculatura Musculature Conjunt dels músculs del cos i disposició d’aquests músculs. r
Nervi Nervio Nerve Cadascun dels òrgans en forma de fibres fines que neixen al cervell i a la medul·la espinal i recorren tot el cos. Els nervis transmeten les ordres del cervell i les sensacions, com ara el fred, la calor o el dolor.
Planeta Planeta Planet Cos sòlid que gira al voltant del Sol o d’un altre estel i que no té llum pròpia, com per exemple la Terra, Urà, Mart o Júpiter.
Nucli Núcleo Nucleus Part principal d’una cèl·lula, on hi ha els cromosomes.
Primera matèria Materia prima Raw material Substància que s’extreu directament de la natura per utilitzar-la després en la indústria.
Nutrient Nutriente Nutrient Element que l’organisme necessita per viure i que s’obté per mitjà dels aliments.
Porus Poro Pit Petit orifici gairebé imperceptible, com els que tenim a la pell, que ens permet transpirar.
r
r
r
r
r
204
204
r
r
r
r
r
r
r
r
Reaccionar Reaccionar To react Combinar-se diverses substàncies per formarne una o unes altres de diferents.
Via Làctia Vía Láctea Milky Way Galàxia espiral en un dels braços de la qual es troba el sistema solar.
Residu Residuo Residue Part que no s’aprofita o que sobra d’alguna cosa.
Geografia
Respiració artificial
"GMVFOUr Afluenter Affluent
r
r
r
r
r
r
Respiración artificial Ar-
r
r
tificial respiration
Respiració que s’activa manualment o amb una màquina quan l’aparell respiratori ha deixat de funcionar de manera espontània; s’aplica, per exemple, a una persona que s’ha ofegat a l’aigua.
Respiració cel·lular
r
Respiración celular
r
Cell
respiration
Conjunt de processos amb què una cèl·lula obté l’energia necessària per acomplir les seves funcions vitals.
Salina Salina Salt pan Llacuna o estany poc profund amb aigua salada d’on es treu la sal que queda al fons quan s’ha evaporat l’aigua. r
r
Corrent d’aigua o riu que desemboca en un altre de més important. "JHVBNPMMrMarjalrMarsh
Terreny inundat d’aigua més o menys permanentment. "MUJQMÆr AltiplanorPlateau
Elevació en el terreny que forma una superfície extensa i més o menys plana. "MUJUVEr Altitudr Altitude
Altura d’un punt qualsevol de la Terra respecte del nivell del mar. "RÛÎGFSr Acuíferor Aquifer
Cavitat del terreny que conté aigües subterrànies. "WJSBNr AveríorPoultry
Conjunt dels ocells de corral, com ara gallines, oques, ànecs i similars. $BCBMrCaudalrFlow
Quantitat d’aigua que circula per un riu en un moment determinat. $BQrCaborCape
Part de la costa que entra mar endins.
Teixit Tejido Tissue Conjunt de cèl·lules d’una mateixa classe i amb una mateixa funció. r
r
Tòrax Tórax Thorax Cavitat del pit; està formada per les costelles i conté el cor i els pulmons. r
r
Trajectòria Trayectoria Trajectory Direcció que segueix una cosa quan es mou. r
r
Vena cava Vena cava Vena cava Cadascuna de les dues grans venes que duen la sang venosa cap al cor. r
r
$MJNPHSBNBrClimogramarClimogram
Representació gràfica d’un clima en el qual s’indiquen les temperatures mitjanes i les precipitacions mensuals. $POHPTUrDesfiladerorGorge
Pas profund i de parets escarpades entre dues muntanyes que ha estat excavat pel curs d’un riu. %FOTJUBUEFQPCMBDJÓr Densidad de poblaciónr Population density
Nombre mitjà d’habitants per unitat de superfície en un territori determinat; normalment, s’utilitza el km2 com a unitat de superfície.
205
205
%FQSFTTJÓrDepresiónrDepression
Part d’una superfície o d’un terreny que està enfonsada. %FTHMBÉrDeshielorThaw
Fosa de la neu i el glaç a les muntanyes. &GFDUFEIJWFSOBDMFr Efecto invernaderorGreen- house effect
Fenomen que consisteix en l’escalfament de l’atmosfera a causa de la seva transparència a la radiació solar i la seva capacitat d’absorbir la radiació terrestre. &OFSHJBFÖMJDBrEnergía eólicarWind energy
Energia obtinguda a partir de la força del vent. &RVBEPSrEcuador rEquator
Cercle imaginari que és perpendicular a l’eix de la Terra i que la divideix en dues meitats anomenades hemisferis: el nord i el sud. L’equador és el paral·lel central de la Terra. &TQFSBOÉBEFWJEBr Esperanza de vidarLife ex- pectancy
Perspectiva mitjana de durada de la vida d’una persona. &TUSVDUVSB SBEJBM r Estructura radial r Radial structure
Disposició de les vies de comunicació semblant a la dels radis d’una roda, en què totes van a parar a un punt central. (PMGrGolforGulf
Tros de mar que s’interna a la terra.
*OEÙTUSJBCÆTJDBrIndustria básicarPrimary me- tal industry
Indústria que fabrica productes semielaborats per a altres indústries, com ara l’acer o el ciment. /FVTQFSQÍUVFTr Nieves perpetuas r Perpetual snow
Neu que en l’alta muntanya subsisteix d’un hivern a un altre. 1MBOUBBSPNÆUJDBr Planta aromàticar Aromatic plant
Planta que desprèn una olor molt intensa i que pot tenir propietats culinàries o medicinals. 1JSÆNJEFEFQPCMBDJÓr Pirámide de poblaciónr Population pyramid
Diagrama per representar l’estructura per edats i sexes d’una població. 1PMrPolorPole
Cadascun dels dos punts extrems al nord i al sud de la Terra, i les regions del voltant, on fa molt fred. 1SFDJQJUBDJÓrPrecipitaciónrPrecipitation
Caiguda d’aigua de l’atmosfera en forma de pluja, pedregada o neu. 1SFTBrPresarDam
Mur que es construeix en un riu per desviar o aturar un corrent d’aigua. 4JMWJDVMUVSBr SilviculturarSilviculture
Conservació i aprofitament racional dels boscos. 7FHFUBDJÓr VegetaciónrVegetation
Conjunt de vegetals que creixen en un indret, una regió o un clima. 9BSYBGMVWJBMrRed fluvialrRiver system
Conjunt de cursos d’aigua que drenen una regió.
Història "DSÖQPMJTr Acrópolisr Acropolis
(SÆGJDrGráficorGraphic
Dibuix o esquema per explicar alguna cosa.
206
206
En les antigues ciutats gregues, lloc més alt i fortificat que servia de refugi i on es practicaven els cultes religiosos.
Àrab • Árabe • Arabic Llengua que es parla a Aràbia i a altres països islàmics de cultura àrab. Arada • Arado • Plough Instrument agrícola que serveix per llaurar obrint solcs a la terra. Arqueòleg, -òloga • Arqueólogo, -a • Archaeologist Persona dedicada a l’arqueologia, és a dir, a la ciència que estudia els pobles i les civilitzacions del passat a partir de qualsevol mena de restes materials deixades pels éssers humans. Bisbe • Obispo • Bishop Sacerdot que té al seu càrrec un territori de l’Església i del qual depenen els altres sacerdots d’aquest territori. Calçada • Calzada • Roman road Camí construït amb grans pedres per on circulaven les persones, a peu o a cavall, i els carros en temps dels romans.
Celta • Celta • Celt Individu d’un poble que habitava a la Meseta i a la costa atlàntica de la Península en el primer mil·lenni aC. Ceràmica • Cerámica • Ceramics Fabricació de recipients i objectes diversos de terra cuita. Colònia • Colonia • Colony Enclavament dominat econòmicament i políticament per un territori que està fora de les seves fronteres; són colònies, per exemple, els centres comercials fundats pels fenicis i els grecs a la península Ibèrica en l’antiguitat. Comtat • Condado • County Títol d’un comte i territori que en depenia. Corona d’Aragó • Corona de Aragón •
Crown of
Aragon
Califa • Califa • Caliph Antigament, príncep musulmà, successor de Mahoma.
Entitat política nascuda l’any 1137 de la unió dinàstica del regne d’Aragó i els comtats catalans mitjançant el matrimoni del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV amb Peronella d’Aragó.
Capitell • Capitel • Capital Part de dalt d’una columna o d’un pilar decorada de maneres molt diferents segons l’estil arquitectònic a què pertany.
Dolmen • Dolmen • Dolmen Monument prehistòric de l’època del neolític que consisteix en una gran llosa horitzontal sostinguda per dues o més pedres verticals. Edat dels metalls • Edad de los metales • Metal age
Període de la prehistòria posterior a l’edat de pedra (paleolític i neolític) en què els éssers humans van començar a usar els metalls per fabricar estris.
Fenici, -ícia • Fenicio, -a • Phoenician Individu d’un poble colonitzador procedent de Grècia que va fundar colònies a la costa mediterrània cap al segle vi aC.
Cartaginès, -nesa • Cartaginés, -nesa • Punic Individu d’un poble colonitzador procedent del nord de l’Àfrica que va fundar colònies a l’est de la Península i a les illes Balears cap al segle iii aC.
Gladiador • Gladiador • Gladiator Lluitador en els jocs dels amfiteatres romans. Gremi • Gremio • Guild Agrupació de persones de la mateixa professió o del mateix ofici que va aparèixer a Europa durant l’edat mitjana. 207
.
207
(VFSSFTQÙOJRVFTr Guerras púnicasrPunic wars
Guerres que en l’antiguitat van enfrontar els romans i els cartaginesos pel control del mar Mediterrani. )JTUPSJBEPSBrHistoriador, -arHistorian
Persona dedicada a la història, és a dir, a la ciència que estudia els fets importants del passat. *CFSBr Íbero, -arIberian
Individu d’un poble que habitava al sud i a l’est de la Península en el primer mil·lenni aC. +BDJNFOUBSRVFPMÖHJDrYacimiento arqueológicor Archaelogical site
Lloc on hi ha abundància de restes prehistòriques o de temps passats. -MBUÎrLatínrLatin
Llengua parlada pels antics romans i de la qual procedeixen les llengües romàniques, com ara el català, el castellà, el gallec i el francès, entre d’altres. -MFJr Ley rLaw
Norma o conjunt de normes que tothom ha d’obeir i que regula el funcionament de la comunitat. .FHÆMJUr MegalitorMegalith
Monument prehistòric construït amb pedres molt grans, per exemple un dolmen o un cromlec. .FOIJSr Menhir rMenhir
Monument prehistòric que consta d’una pedra molt grossa clavada verticalment a terra. .FTRVJUBr MezquitarMosque
A l’islam, edifici destinat a l’oració dels fidels. .POFTUJSr Monasterio rMonastery
Edifici on viuen els monjos o les monges. /FPMÎUJDr NeolíticorNeolithic
Segon període la prehistòria, en què els éssers humans es van fer sedentaris i van començar a polir les eines de pedra que fabricaven. 0GSFOBr OfrendarOffering
Allò que s’ofereix a la divinitat per aplacar-la o implorar-ne l’ajuda.
208
208
1BMFPMÎUJDrPaleolíticorPalaeolithic
Primer període de la prehistòria, en què els éssers humans eren nòmades i fabricaven eines de pedra. 4ÎOJBrNoriarWater wheel
Màquina per treure aigua dels pous que consisteix en una roda vertical amb dipòsits, anomenats catúfols, que té una altra roda horitzontal engranada per fer-la girar. La roda horitzontal la sol moure un animal que va fent voltes. 5SJCVUrTributorTax
Conjunt de diners o altres coses que un vassall havia de donar al seu senyor, a l’Església o a un rei. 7JTJHPUPEBr Visigodo, -arVisigoth
Individu d’un antic poble germànic que va ocupar la península Ibèrica. 7JUSBMMr VidrierarStained glass window
Vidriera de colors, muntada en general sobre un bastidor metàl·lic, com les que hi ha en esglésies antigues i en edificis importants.
La funció de nutrició l a v i l a s a l u d n à l g
s e v i t s e g i
d s e l u d n à l g
u i t s e g i d l l e r a p A
u i t s e g i
a c o b
d
b u t
s i u q n o r b
e g t e f
e g n i r a f
g a f ò s e
c a m ó t s e
s e e r c n à p
í t s e i m t n r i p
s o r g n o í t l s o c e t n i
a l a t r i n o a m o a d i r b è a t r a
ó m l u p
i r o t a r i p s e r l l e r a p A l a s a n a s s o f
a r l a i u l c i í b s e v
x i d n c è e p c a
a l i r a n è e t r r a
e t c e r
s u n a
a a t n e i r f o u ’ b l e d
r o t e r c x e l l e r a p A
e g n i r a f
e g n i r a l
a e u q à r t
l o í u q n o r b
r a n l o o m è l v u l a p
a v a r c o i a r e n f e n v i
l a n e r a n e v
ó y n o r
s r e t è r u
a r t e r u
209
209
s a e n a
e m o r a l
p e r o n e a l
v d e r n e t t r i c l e
i n t e r v e n t r i c u e l n v a r à
210
210
e v s e q n u t e r i r r c l e e
i l í a c a
t i b i a l
e m o r a l
t v r i à c l v ú u s l p a i d e
p v u à l l v m u o a l n a r
v m à l v i u t r l a l a
a v ò à r l v t i u c l a a
c u b i t a l
c u b i t a l
d a r u e r t í a c u l a
e s a q u u r í e c u r r l a a
r a d i a l
r a d i a l
h u m e r a l
i l í a c a
i n c a v e a r i o r
a b d o m a o i n r a t l a
c a v a i n e r i o r
a o r t a
a x i l · l a r
h u m e r a l
s c u a v p a e r i o r
a x i l · l a r
s u b c l à v i a
a o r t a
p v u e l n m e o s n a r s
s u b c l à v i a
p a u t r l è m r i o a n a r
p u l m v o e n n a e r s s
v e n e s
j u g u l a r
c a r ò t i d e
a r t è r i e s
c a v a s u p e r i o r
d e l ’ c r a o o s r s t a a
A p a r e l l c i r c u l a t o r i
La funció de relació l a t i p i c c o
i s s o a m e t s i S
i n a r c
s ) 7 e r ( b l s e a t r c è i v v r e c
s ) 2 e r 1 b ( e s t r l è a v s r o d
a l u p à c s e
l a t e i r a p
l a t n o r f
l a r o p m e t
r o i r e p u s r a l · l i x a m
s ) 5 e r ( b s e r t r a è b v m u l
r e m ú h
r a l a m
r o i r e f n i r a l · l i x a m
a l n a r b m e u t l r o e c v
a l u c í v a l c
e r c a s
t i b ú c
i n a c l a c
x i c c ò c
r u m è f
i d a r
a i b í t
s r a t
n r e t s e
s e l l e t s o c
é n o r e p
p r a c a t e m
s e g n a l a f
p r a c
s i v l e p
s r a t a t e m
s e g n a l a f
a l u t ò r
211
211
s a r t o r i
a d d u c t o r
a n t e t i b r i a i o r l
q u à d r i c e p s
i n b t e s e r n s ó
e b x e t e s s r n ó
s e m i t e n d i n ó s
212
212
d f e e x l o s r d s i t s
a b d o m r e i n c a t l e
a b d o m o i n b l a c i l
b í c e p s
s e r r a t
p e c t o r a l
d e l t o i d e
d o e b r l i s c l l u a l v a i r s
e s t m e a r n s o t o c l ï d i d a o l -
d e e x l t e s n d s i o t s r s
e m b í c o e r p a s l
g l u t i
d o e b r l c i e s u l p a a r r p e l l e s
m a s s e t e r
t r í c e p s
d o r s a l
t r a p e z i
r o n t a l
t e m p o r a l
S i s t e m a m u s c u l a r
Mapa del relleu de Catalunya 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 . 5 . 0 . 7 5 2 1 1
e s d u p e r a C c
s a e r r od e s R e a d g
ra e lb A l' e d a r r e s
A Ç N A R F
e u s d f e e s p r a o o c N R
u M i u r
e d f l o g ià v u A Fl L P ui r
E a s o r d e P m a 6 4 m o 9 . C 2
N I
R I
r
e S
u i r
n A R E D R O T A L E D A T L E D
r r a v a G s le
a 5 1
r
a l a c s e
r
0
e
a r s e e d i L r r o A e T l l R u i i r u O L G T I A s y L e n e S R l
a r r e s
T E S
i r u
e t t r m o o C p l U e d E
t r o m a r r u a l e o . l a a 3 P a s B r e c u i l g o N P e u i r t d s e p í r s e s a m s B a c e e à v e r n T m d d r o e c e a G r d r t e n s a o m S
d e M
l L
u i r
P
P
t
a
r
a m
A L P A R i r u G i a a à R A e
Ó I S S E
s ó
g r e b o
R I
R
r
P E D
i o S a n A u i r R
N I
E
D E L r i u A G
L A A N P B
b r e L l o
r R e E s t O n r T o e C A n x À A R M S I i e L L R E F o P r d I L A a T E G C u D r i L D r iu E A E
c e
t s n o M e l
d
a r
r
e r o g s a b i a R r e u g o N u i r
a n a ç
T S A Ò G S E E R B B L O E a L D n L o A l L T E s L e D t E O E c n o R T A I s D r T a M L ò s B L E e E B ç N E i D r A R u
n t D e n A P L r A o u T Ó L l I S L M A A S a s e t l R r r a v a O G a r e i r e S n d R R a C t E E R S g a S
l L t a o e a g r b r e u g e s P o s a d r e
P
r
g
e S u
i r
r
i ó S u i r
E S A i r F u r a n c í l o A ' d u à r L i r s s e e e A a y d c b r n a R n a a r o B t c P R t e n n u e d E a d m s t S a n r o r M e t s e a e S a d n u
L L L G P R P U ' E D
R A E
e
a n o g a r r a u o T l
b r o C u i r
D a d i e l A L
g D n
e d u i r
D I A E e L L r P L g e E S D u i
r
a S e d p a c
s u e r C s e t n a S e d p a c
a s o t
i r o d T e r e o d d J f p l t a o n g a c S
ó d a r r a r e C s e d
r
u i
S u r
i
a
n
d u i r
i r l A u s g r a
S
N
E R B E ' L E D
BR E U E
a l e
Ó G A R A
A T L E D
R I a t e l
a C
E
s e r t e m ò l i u q
t
a l C I l a d r s a A N V a r e r s v A L E e P D s a n T r
l s e r d à a l a l r r t e a s C
s l s a t n a a r a t r C s m e s l s E 3 e ' 4 s d d 1 a e r
n r o 3 f 3 o 0 l . a 3 m o C
a n o r i G
m l a c m a 5 s g 1 i u 5 . P 1
r v r a e s C
U
r e À T u i D r R O P M E ' L E D
í l o e r í d u M b e r p g e d a a B G c a t n e u d p t a n s u p e
i
s t n e m i t s a B e m d 1 r g 8 a e T i . r u 8 u e i l r p 2 a l a
A Y N Ó I A S D S R E E R C í P d E A a D L C e E e D d g
s l a P e s d s e a e d j l l e t i a M l p
S E ) R s e r t U e T m L n e ( A
i
o r m a 7 4 C l 4 . e 1
i a é n S
a l e d u i r
T A A N T I A I N C U N E M L O C A V
O
213
213
Mapa dels rius de Catalunya O
A R A G Ó
V C A O L E M N U C N I A I T N A A T
E
l g ar s r iu A
r i u d e
r i u
d e
l a C
a
n
a l e
l a
S é n
I R E U
i a
r i u S e g r e
t a
E B R D E L ' E B R E
r i u N
gu er a R ib ag or ç an a
o
r i u d e S e t
r i u
D E L T A
S
i u r
a n a
r i u S i ó
r i
u
S e
r iu N o g u e r a P
g r
e
r i u d ' A n g
riu Francolí
r i u C o r b
L
l o b r e g ó s
u
m
r
a
s a
u
a
r iu An o ia
r i u F o i x
a l l a r e
r i
e
riu Gaià
r
i u C r a d e n e r
r i
u
S e g
r
e
L l obr egat r i u
i r u
l L o r b e
sa
M e
D E L T A D E L B E S Ò S
d
r i u B e s ò s
r i u T e r
r i u T o r d e r a
i t
D E L T A D E L A T O R D E R A
e r
r a
n
214
214
0 1 5
e s c a l a
i
r i u T e r
R N
riera Gav ar re
D D E E L L T L A L O B R E G A T
F A
g a t
r
q u i l ò m e t r e s
N
S
r i u F l u v i à
r i u M u g a
Ç A
Mapa comarcal de Catalunya a m o n ò t u a a t c a r t i a a n c r m u a o m m c o o e c c d a e e l c r d d a a t i t t p m i i A a o í m í m c c l l
i n a
À D R O P M E T L A
l à d a b r o s p i B m E a ' l d
s e r e u g Y s S a i e È n F E N l o D r N i A o T y n O G A a S R L E B I P
A X T O R R A G
A Ç N A R F
S À R R I A L B L O A S P N A R A ' D L L A V
a l l e i V
A Y N A D R E C
l l e g r U ' d u e S a l
t o l O
À D E U G R E B L L E G R U T L A
t r o S
A Ç t r R t n e A u T O o S L G P e A A l B e d I R
E
S
N
' L
S È L l L l O o p i P I R R
à d r e c g i u P
À D X I R O A P B M E
p m e r T
r r e
D N E G E L L
F A R R A G
t E M S i E s 5 G e R r 1 t ó A a A r l L V e a a d t L M A m c a E T S s ò l S M i N e È 0 u E N a I q e O n R s L o l O r E e e l l l C c S l A e È o R r c N i a L M n d L a a A B A O V r b L T B u t S a ú A G a S r i g N O È t l V S l L E e e r e F b D a L G I t l o s A n a C L s V l a r a T C i S e r r A O d F a e G v S T A a S X È R o I E s E n a a e R D R l g A a r G r s B a è E A i n B e A V a N O c B l d B M L n e E G l e L a r P a r n d f e m d P T n a a l l i l L S e S a V e A È V S A È I u l d È a X g I D e N O I N n E O A N a O o N P B s n A G S l À o A o M E L R g P R A A a O S E A r r S R a R r B C C a A R e R T T N T v L l A r s A c O n A l G e B C l a a E C V E b S a t s g L D n u e L o r e r E M R À à G P X T S I M A R S L U s S A R A L a U e s E B E J C E s g e T U r r u U A s G A S o e q L u G u G t r R e R e B n I R P O g a R l e U l O A s s a r N l ' l I l B R L e o b l a D a a R L F E t A E M B ' P s A G d R o P E A B a p a r E R R À s m ó I o E A B t X a R M I r B d G ' I E i À o A T I e E D A R T a l B S L S L s e T A d N n A a O R G M R T A E A N T a s m o r l e o n C r a F a t e n d a S
Ó G A R A
T I A I N C U N E M L O C A V
O
215
215
Notes
Notes