coneixement del medi.pdf

nova edició

Coneixement del medi natural, social i cultural 2 Educació Primària Cicle Inicial

I

9

7 8 8 4 98 9 8 04 04 7 8 0 6

Telèfon d’atenció al professorat: 902 90 36 46 www.castellnoudigital.com

Direcció editorial:

Dolors Rius

Assessorament pedagògic: Marta Duñach

Redacció: Alicia Cañellas Edició: Oriol de Bolós Correcció lingüística: Laia Llobera Disseny de la coberta: Victoria García Disseny gràfic interior: Imma Hernández Maquetació: Oriol Samper Il·lustracions: Maria Oller, Oller, Mercè Ortí i Roger Simó Fotografies interiors: Arxiu Hermes, Josep M. Barres, David Campo, Mª Dolores Colazo i Getty Images

Primera edició: juliol de 2008 Segona edició: juny de 2011 ISBN: 978-84-980 978-84-9804-780-6 4-780-6 Dipòsit legal: xxxxxxx Impressió: xxxxxxx

© Hermes Editora General, S. A. U. - Castellnou Edicions

Castellnou Edicions Pau Claris, 184 08037 Barcelona www.castellnouedicions.com

Prohibida la reproducció o la transmissió total o parcial d’aquest llibre sota cap forma ni per cap mitjà, electrònic ni mecànic (fotocòpia, enregistrament o qualsevol mena d’emmagatzematge d’informació o sistema de reproducció), sense el permís escrit dels titulars del copyright i i de l’editorial. Hermes Editora General, S. A. U., ha fet una selecció acurada de les pàgines web, però no es pot fer responsable de cap reclamació derivada de la visualització o dels continguts de les pàgines web que no són de la seva propietat.

Aquest llibre ha estat imprès en paper provinent d’una gestió forestal sostenible, i és fruit d ’un procés productiu eficient i responsable amb el medi ambient. Paper ecològic i 100 % reciclable

ÍNDEX PROJECTE 1.

Presentació ........................................................................................................ ........... 6

2.

Didàctica i metodologia de l’àrea ................................................................................. 8

3.

Integració de les competències bàsiques en la programació d’aula ........................ 10

4.

Atenció a la diversitat ................................................................................................. 17

5.

Criteris per a l’avaluació ............................................................................................. 18

6.

Orientacions per a l’ús dels recursos digitals ............................................................ 19

7.

Materials per a l’àrea l’àrea de Coneixement Coneixement del medi medi ........................................................ 24

PROGRAMACIONS Programació Programaci ó d’àrea .................................................................................................. .......... 26 Programació Programaci ó d’aula .................................................................................................. .......... 33

ORIENTACIONS ORIENT ACIONS I SOLUCIONARI Unitat 1: L’escola i el barri ................................................................................................. 48 Unitat 2: La tardor ................................................................................................. ............. 55 Unitat 3: La salut ........................................................... .................................................... 62 Unitat 4: La família ............................................................................................................. 70 Unitat 5: L’hivern. L’aire, L’aire, la Terra Terra i el Sol ............................................................................ 77 Unitat 6: El poble i la ciutat ............................................................................................... ................. .............................................................................. 84 Unitat 7: Els animals de granja .......................................................................................... 91 Unitat 8: Els animals salvatges ........................................................................................... 98 Unitat 9: Les plantes .................................................................................................. ...... 105 Unitat 10: Els mitjans de comunicació ............................................................................ 112 Unitat 11: El paisatge ...................................................................................................... 119 Unitat 12: El pas del temps ............................................................................................. 126

ACTIVITA ACTIVIT ATS COMPLEMENTÀRIES Activitats complementàries ............................................................................................. 134 Solucionari ............................................................................................................. .......... 175

AVALUACIONS AV ALUACIONS Avaluació inicial .................................................................................................. ............. 219 Avaluació final ..................................................................................................... ............. 223 Avaluació contínua .......................................................................................................... 227 Avaluació inicial. Solucionari ........................................................................................... 239 Avaluació final. Solucionari .............................................................................................. 243 Avaluació contínua. Solucionari ...................................................................................... 247

RECURSOS DIGIT DIGITALS ALS Transcripcions del vocabulari interactiu .......................................................................... 261

ALTRES AL TRES RECURSOS Pautes d’escriptura ............................................................................................. ............. 274

Guia didàctica PROJECTE

1 PRESENTACIÓ Els recursos didàctics que us presentem configuren un projecte educatiu per a l’Educació Primària dins el marc curricular oficial actual: Decret 142/2007, de 26 de juny, DOGC núm. 4915, 29-06-2007, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’Educació Primària a Catalunya i Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’Educació Infantil, de l’Educació Primària i de l’Educació Secundària obligatòria per a les Illes Balears. El projecte Salvem la balena blanca és el fruit del treball d’un conjunt de professionals de l’educació i de l’edició. Hem tingut, també, especial cura en l’aspecte formal i gràfic del projecte, amb l’objectiu de fer-lo atractiu i de fàcil maneig, tant per als mestres com per als alumnes. La finalitat de l’educació en l’etapa de l’Educació Primària, tal com diu el decret, «és aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per entendre el món en què estan creixent. En aquesta etapa es configuren les bases per tal que els alumnes d’avui siguin els futurs ciutadans capaços d’intervenir activament i críticament en la societat plural, diversa i en continu canvi, que els ha tocat viure. «A més de desenvolupar els coneixements, capacitats, habilitats i actituds (el saber, saber ser, saber estar) necessaris, els nens i les nenes han d’aprendre a mobilitzar tots els recursos personals (saber actuar) per assolir la realització personal i esdevenir així persones responsables, autònomes i integrades socialment, per exercir la seva ciutadania de forma activa, incorporant-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaços al mateix temps de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida». L’enfocament competencial del currículum per a l’Educació Primària pretén afavorir la integració dels diversos aprenentatges, posant en relació els disversos tipus de continguts i utilitzar-los de manera efectiva en diferents situacions i contextos. Com a competències bàsiques s’entenen tots aquells coneixements, processos i habilitats que permeten a la persona fer un ús pràctic dels seus aprenentatges. En unes altres paraules, es pretén que els alumnes sàpiguen aplicar el que han après. Les competències bàsiques assenyalades per a l’ensenyament primari són les següents:

Competències comunicatives: 1. Comunicació lingüística i audiovisual 2. Competència artística i cultural Competències metodològiques: 3. Tractament de la informació i competència digital 4. Competència matemàtica 5. Competència per aprendre a aprendre Competències personals: 6. Autonomia i iniciativa personal Competències per conviure i habitar el món: 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana

6

Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Inicial Primària

r

P

Aquest plantejament competencial afecta totes les àrees de forma específica i també de forma t ransversal. Lògicament, segons l’àrea es treballaran més específicament les competències que li són pròpies, però en totes hem procurat fer propostes que permetin l’adquisició progressiva de les vuit competències bàsiques. El projecte Salvem la balena blanca ha estat elaborat amb l’objectiu d’oferir un ampli ventall de recursos que permetin facilitar al màxim el treball del docent, que ha de fer realitat els objectius competencials fixats per l’actual marc educatiu. El plantejament del projecte facilita la creació de situacions d’ensenyament-aprenentatge motivadores i alhora ben estructurades, de manera que, sense adonar-se, un alumne pugui avançar curs rere curs fins al final de l’etapa i assolir el que ens hem proposat. Des del punt de vista pedagògic hem partit d’una concepció globalitzadora dels aprenentatges que en el Cicle Inicial s’ha concretat amb una contextualització única dels continguts que es treballen en les diferents àrees, i en el Cicle Mitjà en el plantejament d’uns treballs de recerca interdisciplinars, un per a cada trimestre en forma de webquest . La programació de cada unitat didàctica ha prioritzat la definició dels objectius i de les competències bàsiques a aconseguir després de treballar amb activitats variades els diferents continguts. L’avaluació és una eina que ens permet controlar l’evolució en l’adquisició dels aprenentatges i l’assoliment de les competències bàsiques. L’atenció a la diversitat de ritmes d’aprenentatge està assegurada, doncs; per una banda la seqüenciació dels continguts s’ha fet d’una forma acurada, i per l’altra oferim una gran varietat de recursos en format paper i en format digital, així com d’activitats, identificades segons el grau de dificultat. Equip d’edicions Castellnou Edicions


7

2 DIDÀCTICA I METODOLOGIA DE L’ÀREA Segons es pot llegir en el Decret del Currículum de Primària, l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural a l’Educació Primària té com a finalitat proporcionar a l’alumnat els coneixements i les eines per ubicar-se en l’entorn on viu, per aprendre a habitar-lo, a respectar-lo i a millorar-lo. L’àrea pretén capacitar l’alumnat per entendre, opinar i prendre decisions sobre els aspectes de l’entorn amb els quals interacciona. L’aprenentatge ha de ser contextualitzat i encaminat a interpretar les experiències, tant directes com indirectes, properes en el temps i en l’espai, i significatives a fi de poder establir relacions cognitives i afectives. El coneixement del medi ha de permetre a l’alumnat d’incidir en la millora del seu entorn i fer-ne un ús sostenible. Fidels a aquestes reflexions, els llibres de Coneixement del medi de Cicle Inicial contribueixen a afavorir el procés de construcció de l’aprenentatge propi de cada nen i nena. Aquesta construcció es dóna a l’aula majoritàriament. És en aquest context en qué els nens i nenes han d’explicitar les seves idees prèvies i les diverses concepcions del món, les seves pròpies representacions i les explicacions personals que elaboren sobre tot allò que els envolta. La classe de Coneixement del medi ha de ser un espai de reflexió i comunicació, perquè només quan els nens i nenes prenen consciència del que saben o del que pensen que saben i són capaços de comunicarho, aleshores és quan estan en disposició de compartir-ho amb els altres i de modificar les seves idees, si és el cas. En el Cicle Inicial és especialment important que els infants evoquin les idees que els desperta la seva curiositat, que es facin com més preguntes millor i que estiguin motivats per resoldre els problemes i dubtes que es van plantejant, per cercar respostes i per comunicar allò que es va resolent. Per comprendre fets i fenòmens hi ha preguntes més adequades que d’altres, que generaran una mirada i una visió determinada. Aquesta és la tasca del professorat: incidir en aquelles preguntes que ajudin a avançar. En definitiva, la intervenció del professorat ha de poder fomentar l’equilibri entre el pensar (relacionar, comparar, imaginar…), l’experimentar (observar, classificar, identificar…) i el comunicar (parlar, escriure, dibuixar, construir, representar…), eixos bàsics de la classe de coneixement del medi.

2.1 Els continguts de l’àrea L’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural està estructurada en set blocs:

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.

8

L’entorn i la seva conservació. El món dels éssers vius. Les persones i la salut. Persones, cultures i societats. Canvis i continuïtats en el temps. Matèria i energia. Entorn, tecnologia i societat.


r

P

2.2 Estructura de les unitats Les unitats comencen amb una pregunta inicial que fa la funció d’exploració d’idees prèvies, de presa de consciència individual i col·lectiva d’allò que ja saben els alumnes i també de motivació cap a nous aprenentatges. Els nous continguts es presenten mitjançant activitats variades i experiències. En l’apartat Ens relacionem es tracten aspectes relacionats amb l’educació en valors i l’aplicació i transferència dels coneixements a altres contextos. Finalment, l’apartat Hem après suposa una estructuració dels coneixements apresos.


9

3 INTEGRACIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES EN LA

PROGRAMACIÓ D’AULA 3.1 Situació actual Des del 2006, any de publicació de l’actual llei d’educació (LOE), les competències bàsiques han entrat a l’aula. En alguns casos, la majoria, hi han entrat de forma virtual (només es troben en els documents de programació d’aula que s’entreguen al cap d’estudis a l’inici de curs); en altres casos, hi han entrat de forma puntual empeses per les proves d’avaluació general del sistema educatiu, que es fan a 4t i a 6è de l’Educació Primària i a 2n de l’ESO, i en altres casos, comptats, s’estan elaborant iniciatives amb la finalitat de treballar a l’aula amb un enfocament competencial. Hermes Editora General, mitjançant les seves publicacions, vol contribuir a la integració de les competències bàsiques en la pràctica educativa a l’aula amb propostes que facilitin un nou plantejament de treball en la praxis docent.

3.2 Les competències bàsiques La OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) defineix les competències bàsiques com la capacitat de posar en pràctica les habilitats, els coneixements i les actituds necessàries per resoldre una situació determinada en un context determinat. Les competències bàsiques són les que totes les persones necessiten per al seu desenvolupament personal, així com per poder participar de forma activa en la societat i en la vida laboral. Les competències s’han de treballar durant tot el període d’ensenyament obligatori i, com l’aprenentatge, s’han de desenvolupar, mantenir i actualitzar al llarg de tota la vida. En aquest sentit, el desenvolupament de les competències bàsiques ha de permetre als estudiants integrar els seus aprenentatges i relacionar-los amb continguts de diferents tipologies i àrees. Això facilitarà l’aplicació dels continguts en distintes situacions.

a) Les vuit competències bàsiques que s’han d’haver assolit al final de l’educació obligatòria, i en les quals té un paper molt destacat l’Educació Primària, són les següents: b) Competència lingüística i audiovisual . Fa referència a la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita; de representació, interpretació i comprensió de la realitat, i de construcció i comunicació del pensament, les emocions i la conducta, en qualsevol de les llengües oficials de la comunitat autònoma pròpia. c) Competència matemàtica. Es refereix a l’habilitat per utilitzar i relacionar els nombres, els conceptes matemàtics i les operacions, i les formes d’expressió i raonament matemàtic, tant per produir com per interpretar diferents tipus d’informació i resoldre problemes relacionats amb la vida diària. d) Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Recull l’habilitat per a la comprensió dels successos, la predicció de les conseqüències i la capacitat d’actuació sobre l’estat de salut de les persones i la sostenibilitat mediambiental.

10


r

P

e) Tractament de la informació i competència digital . Comporta l’habilitat per fer servir les eines tecnològiques per buscar, obtenir, processar i comunicar la informació i transformar-la en coneixement, incloent-hi la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a element essencial per informar-se i comunicar-se. f) Competència social i ciutadana. Permet viure en societat, comprendre la realitat social del món en què es viu i exercir la ciutadania democràtica. g) Competència artística i cultural. Suposa conèixer, apreciar, comprendre i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font de gaudi i d’enriquiment personal, i considerarles una part del patrimoni cultural dels pobles. h) Competència d’aprendre a aprendre. Implica conèixer les capacitats pròpies (intel·lectuals, emocionals i físiques) i tenir un sentiment positiu d’un mateix, de manera que es puguin plantejar nous reptes d’aprenentatge d’acord amb els objectius i les necessitats de cadascú. i) Competència per a l’autonomia i iniciativa personal . Permet dur a terme iniciatives personals que condueixin a la presa de decisions amb criteri propi, i imaginar i desenvolupar projectes individuals o col·lectius, tant en l’àmbit personal com en el social i el laboral, de forma responsable i autònoma. Les competències bàsiques es poden agrupar segons la seva transversalitat i la seva funció, tal com mostra la taula següent: Competències transversals

Competències comunicatives

1. Competència lingüística i audiovisual 2. Competència artística i cultural

Competències metodològiques

3. Tractament de la informació i competència digital 4. Competència matemàtica 5. Competència d’aprendre a aprendre

Competències personals

6. Competència per a l’autonomia i iniciativa personal

Competències específiques centrades en el fet de conviure i habitar el món

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana

Font: DECRET 142/2007, de 26 de juny. Generalitat de Catalunya.

Amb l’objectiu de consolidar les competències bàsiques, és necessari que totes les àrees contribueixin al seu desenvolupament. Només d’aquesta manera es podrà garantir l’eficàcia dels aprenentatges en aquest procés de consolidació. Per fer-ho, s’hauran d’integrar, tant com sigui possible, en l’estructura de la programació didàctica de cada unitat. En aquest sentit, en el moment de fer la selecció de continguts s’ha de tenir en compte que facilitin l’adquisició de les competències bàsiques o que se’n puguin relacionar amb alguns aspectes determinats.


11

3.3 Què significa emprar un enfocament competencial? L’enfocament competencial i integrador dels aprenentatges ha de ser un principi orientador a l’hora de pensar i desenvolupar els continguts i les propostes didàctiques dels nostres llibres. Des de la perspectiva de les competències bàsiques, el desenvolupament del procés educatiu competencial ha de tenir en compte els punts següents:

a) Cal prioritzar la reflexió i el pensament crític de l’alumnat per aconseguir el desenvolupament personal de cada alumne. b) Cal plantejar diferents situacions d’aprenentatge que afavoreixin la integració curricular de diferents matèries. c) Cal seleccionar els continguts, organitzar-los de forma prioritària i seqüenciar-los correctament, tant els de tipus conceptual (saber) com els actitudinals (voler) i de valors, i les destreses (fer) que s’han d’utilitzar en cada cas. d) Cal afavorir l’aplicació dels continguts en diferents contextos de la vida quotidiana. e) Cal desenvolupar diferents estratègies metodològiques, segons els interessos i les capacitats dels alumnes i les particularitats de cada àrea o matèria. f) Cal potenciar la lectura i el tractament de la informació com a estratègia d’aprenentatge. g) Cal integrar els recursos multimèdia i les TIC en l’activitat educativa. h) Cal integrar l’avaluació en els processos d’ensenyament-aprenentatge.

3.4 Avaluació de l’adquisició de les competències Per tal d’afavorir l’adquisició de competències i poder avaluar-ne l’assoliment, es plantejaran una sèrie de preguntes que facilitaran als alumnes l’assimilació de continguts nous i, al mateix temps, el desenvolupament de les diferents competències segons l’àrea i matèria. Aquestes preguntes es plantejaran tant en les activitats bàsiques de la unitat didàctica com en les que s’identifiquen com a activitats d’avaluació. Hi ha tres models de preguntes i d’activitats:

• Preguntes de resposta tancada, amb format d’elecció múltiple. Poden ser de resposta dicotòmica (només una resposta és correcta) o de resposta graduada (una resposta és correcta, algunes ho són en part i d’altres són incorrectes). • Preguntes que exigeixen el desenvolupament de processos i l’obtenció de resultats . En aquest cas, els alumnes han de donar una resposta única, però també es valora el procés seguit per arribar-hi, que pot ser diferent per a cada alumne. • Preguntes obertes que admeten respostes diverses. No hi ha una única resposta correcta, i es valora l’argumentació seguida a l’hora de plantejar la resposta.

12


r

P

3.5 La competència de les competències: la competència comunicativa Diem que una persona té una competència plena en una llengua quan és capaç de desenvolupar-se totalment en aquesta llengua en els diferents usos i registres. És a dir, quan és capaç d’entendre-la, parlar-la, llegir-la i escriure-la sigui quina sigui la situació, des d’una conversa entre amics fins a escoltar o pronunciar una conferència, des d’una nota familiar fins a un informe professional, per posar-ne exemples. Per això, aquesta competència és la que té més importància en totes les àrees i matèries. Massa sovint hem pogut comprovar com, a persones que han estudiat una determinada llengua, a l’hora de la veritat, és a dir, a l’hora de resoldre situacions reals en aquesta llengua, els ha mancat competència. Probablement, aquelles mateixes persones haurien pogut respondre qüestions referides al coneixement d’aquesta llengua: com es formulen les preguntes, com es diu tal cosa o tal altra, quin és el present d’un verb… Però el seu coneixement no els ha permès fer ús de la llengua en una situació real. Aquesta constatació demana un gir metodològic en l’ensenyament-aprenentatge de la llengua que acosti els alumnes a l’ús del llenguatge en situacions reals o versemblants, i els faci assumir el rol d’usuaris lingüístics en lloc de limitar-se al rol d’aprenents passius.

L’objectiu és comprendre i saber comunicar. Són sabers pràctics que han de recolzar en coneixements reflexius sobre el funcionament del llenguatge i les seves normes d’ús, i impliquen el desenvolupament de la capacitat per prendre el llenguatge com a objecte d’observació i anàlisi. Per això, aquesta competència requereix conèixer les regles de funcionament del sistema de la llengua i les estratègies necessàries per interactuar lingüísticament d’una manera adequada, i per expressar i interpretar diferents tipus de discurs d’acord amb la situació comunicativa en diversos contextos socials i culturals. Això suposa, en llengua oral, la utilització activa i efectiva d’habilitats lingüístiques i no lingüístiques i de les regles pròpies de l’intercanvi comunicatiu en diferents situacions, per produir textos orals adequats a aquesta situació de comunicació. Per la seva banda, llegir i escriure inclou les habilitats que permeten, a partir de diferents tipus de textos, buscar, recopilar i processar informació i ser competent a l’hora de comprendre, compondre i utilitzar textos amb intencions comunicatives diverses. La contribució de la competència lingüística a la construcció personal de sabers és fonamental. El llenguatge és l’instrument per excel·lència d’aprenentatge, de construcció i de comunicació del coneixement; ajuda a representar la realitat, a organitzar el propi pensament i a aprendre. Tal com indica l’ordenació dels ensenyaments obligatoris, «l’objectiu fonamental del projecte educatiu és aconseguir que tot l’alumnat assoleixi una sòlida competència comunicativa en acabar l’educació obligatòria, de manera que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el català i el castellà, i pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits senzills en una llengua estrangera decidida pel centre». Això, més endavant, es concreta en aquesta formulació: «Per això, el currículum presenta: la dimensió comunicativa, que inclou parlar i conversar; escoltar i comprendre; llegir i comprendre; escriure; i els coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge, la dimensió literària i la dimensió plurilingüe i intercultural». Tant en l’Educació Primària com en la Secundària, la competència comunicativa es pot estructurar en dues grans destreses comunicatives, que seran les que permetran el desenvolupament d’aquesta competència; es tracta de la comprensió (oral i lectora) i l’expressió (oral i escrita). Totes dues destreses es divideixen en una sèrie de processos que s’hauran de treballar a l’aula i que impliquen diferents graus de dificultat que


13

els alumnes hauran de superar. Aquestes destreses serviran per avaluar si l’alumne ha adquirit els objectius proposats en l’àrea. Les destreses comunicatives es mostren en la taula següent: Competència comunicativa Comprensió

ó i i ó c c a a c m fi i i x t n o r e p d A i i

ó i c a z t i n a g r O

i s e t n í s i ó i c a r g e t n I

Expressió ó i c a r o l a v i ó i x e fl e R

Textualització a i c i ó n c è r a c e i f l s p n a a r i T

ó i c a c fi i n a l P

a i c n è r e h o C

ó i s e h o C

ó i c a u q e d A

ó i c a t n e s e r p i ó i s i v e R

Si ens centrem en la destresa de la comprensió en la competència lectora, la OCDE la defineix de la manera següent: «La competència lectora és comprendre, utilitzar, reflexionar i interessar-se pels textos escrits per assolir els objectius propis i el coneixement i el potencial personals, i participar en la societat». És fonamental que aquesta competència es comenci a desenvolupar en l’Educació Primària, però és en la Secundària que s’ha de consolidar i convertir en una competència clau. Per fer-ho, la OCDE, a través de l es proves del Programa per a l’Avaluació Internacional dels Alumnes (PISA), proposa que s’hi incloguin textos de diferents tipus: Mitjà

• Imprès • Digital

Entorn

• Lector receptiu • Lector participatiu

Tipus

• • • •

Continu Discontinu Mixt Múltiple

• • • • • •

Descriptu Narratiu Expositiu Argumentatiu Instructiu D’intercanvi d’informació (transaccions)

Format del text

Gènere

D’aproximació i obtenció d’informació

Processos de lectura

Integrar i interpretar el que es llegeix Reflexionar i avaluar sobre el text i relacionar-lo amb l’experiència pròpia Personal

Àmbits d’ús

Públic Educatiu Laboral

14


r

P

Per tant, per desenvolupar la competència lectora és necessari que els alumnes es familiaritzin amb els diferents tipus de text i sàpiguen utilitzar els continguts del text que han llegit i, al mateix temps, incorporar-hi coneixements propis. Els processos cognitius que s’activen en la lectura són els següents: Competència lectora Utilització de coneixements externs al text

Utilització del contingut del text Accedir i obtenir

ó i c a m r o f n i r i n e t b O

Integrar i interpretar ó i s n e r p m o c l a a n b u l o r g a p u l o v n e s e D

Reflexionar i valorar ó i c a t e r p r e t n i a n u r a r o b a l E

t u g n i t n o c l e r t x a r t e o l l a e v i d r a n o i x e fl e R

a m r o f a l r a r t o x l e a t v l i e r d a n o i x e fl e R

Els nivells de rendiment en lectura, segons la OCDE, són els següents: 1b

Localitzar una dada en un text simple i breu.

1a

Relacionar la informació del text amb coneixements previs i reconèixer el tema principal del text.

2

Reconèixer la idea principal d’un text i comprendre-la. Construir significats i fer deduccions a partir de la informació que ofereix el text.

3

Interpretar i relacionar parts del text diferents. Reflexionar i construir significat a partir del text.

4

Comprendre textos llargs i complexos sense saber quin és el seu context. Interpretar matisos del llenguatge.

5

Elaborar hipòtesis a partir del text. Comprendre textos amb continguts poc coneguts.

6

Elaborar hipòtesis a partir del text i de coneixements previs. Generar interpretacions a partir de conceptes abstractes.

3.6 La competència científica La competència científica permet conèixer millor la condició natural de l’ésser humà com a part de la natura i les seves lleis, i també la interacció dels éssers humans amb el seu entorn natural i social. L’enfocament interdisciplinari de l’àrea permet adquirir, des de diferents perspectives, una millor comprensió d’aquesta realitat. El desenvolupament d’aquesta competència té com a objectiu capacitar l’alumnat per entendre, opinar i prendre decisions sobre els aspectes de l’entorn amb els quals interacciona. L’aprenentatge ha de ser contextualitzat i encaminat a interpretar les experiències, tant directes com indirectes, properes en el temps i


15

en l’espai, i significatives a fi de poder establir relacions cognitives i afectives. El coneixement del medi ha de permetre a l’alumnat incidir en la millora del seu entorn i fer-ne un ús sostenible. El treball per competències en l’àrea de les ciències s’orienta cap a l’adquisició de competències per part de l’alumnat a partir de la construcció constructivista de l’aprenentatge . És a dir, aprendre consisteix a integrar i relacionar noves informacions amb els coneixements preexistents, per tal que el coneixement sigui significatiu i aplicable. El desenvolupament competencial implica la capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions diverses i que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers. Suposa avançar en l’autonomia personal dels alumnes, en l’adquisició d’eines per aprendre, prenent consciència del procés d’aprenentatge propi, tant individual com col·lectiu. Treballar per competències implica la integració de diferents disciplines i àrees així, com la integració de continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals. Les competències pròpies de l’àrea estan estretament vinculades al bloc de competència en el coneixement i en la interacció amb el món físic, així com al de competència social i ciutadana. És especialment important que els alumnes evoquin les idees que els desperta la seva curiositat, que es facin com més preguntes millor i que estiguin motivats per resoldre els problemes i dubtes que es van plantejant, per buscar respostes i comunicar allò que es va resolent. Per comprendre fets i fenòmens hi ha preguntes més adequades que d’altres, que generaran una mirada i una visió determinades. Aquesta és la tasca de les propostes: incidir en aquelles preguntes que ajudin a avançar. En definitiva, les propostes d’activitats han de fomentar l’equilibri entre pensar (relacionar, comparar, imaginar...), experimentar (observar, classificar, identificar...) i comunicar (parlar, escriure, dibuixar, construir, representar...), eixos bàsics de la competència científica.

16


r

P

4 ATENCIÓ A LA DIVERSITAT L’atenció a la diversitat constitueix un aspecte fonamental no tan sols del projecte educatiu del centre, sinó també de la tasca docent de cada mestre. Tal com diu la LOE: «L’atenció a la diversitat s’estableix com a principi fonamental que ha de regir tot l’ensenyament bàsic, amb l’objectiu de proporcionar a tot l’alumnat una educació adequada a les seves característiques i necessitats». De fet, la Llei Orgànica d’Educació destaca, en un dels seus principis, la conveniència de trobar «la flexibilitat per adequar l’educació a la diversitat d’aptituds, interessos, expectatives i necessitats de l’alumnat». L’objectiu és tenir en compte la diversitat de l’alumnat com a principi i no com una mesura. Per aquesta raó, el projecte educatiu Salvem la Balena Blanca ofereix, en la guia didàctica, activitats complementàries que se sumen a les que figuren en el llibre de l’alumne, amb la finalitat d’ajudar el mestre o la mestra a l’hora d’atendre la diversitat de ritmes d’aprenentatge que es pugui trobar a l’aula en un curs determinat. D’aquesta manera, els alumnes que necessiten una seqüenciació major en la presentació dels continguts disposaran de més activitats per reforçar i consolidar el seu aprenentatge. Al mateix temps, aquells amb més capacitat o amb un ritme d’aprenentatge més ràpid podran fer noves activitats que els ajudaran a ampliar els seus coneixements. A més de les activitats complementàries, el projecte ofereix tres tipus d’avaluació (inicial, formativa i final), per tal d’avaluar els progressos dels alumnes en diferents moments del curs i valorar quins aspectes o temes han de ser reforçats en cada cas.


17

5 CRITERIS PER A L’AVALUACIÓ L’avaluació en l’Educació Primària consisteix en l’anàlisi contínua i global del procés d’ensenyamentaprenentatge. És un element integrat plenament en el procés educatiu i és, en si mateix, un instrument d’acció pedagògica que ha de contribuir a la millora de tot el procés. L’avaluació ha d’acomplir diverses funcions al llarg del procés educatiu. D’una banda, ha de permetre decidir la intervenció pedagògica que necessita cada alumne segons les seves característiques. De l’altra, ha de determinar en quin grau s’han aconseguit les intencions educatives. El mestre o la mestra haurà de crear unes condicions adequades que permetin l’activació dels esquemes de coneixement, i dirigir-los en la direcció adequada, segons el que s’hagi proposat en el currículum. No hi ha una fórmula única que permeti crear aquestes condicions, ja que l’entorn educatiu presenta una gran diversitat de situacions i necessitats. En qualsevol cas, és important comprendre que els alumnes no tan sols emmagatzemen informació nova, sinó que també desenvolupen noves competències i adquireixen nous coneixements, a partir dels seus coneixements previs. L’avaluació inicial permet determinar el punt de partida de l’alumnat i és la base per planificar el procés d’ensenyament-aprenentatge. Aquesta guia didàctica inclou un model d’avaluació inicial que es pot fotocopiar o descarregar del web, amb activitats que recullen tant fets com conceptes, sistemes conceptuals o procediments. L’avaluació formativa té com a finalitat proporcionar a cada alumne el suport pedagògic més adequat en cada moment del curs. Alhora, ha estat dissenyada per avaluar el procés d’ensenyament i, fins i tot, la mateixa pràctica docent. En aquesta guia, l’avaluació formativa es concreta en una taula (inclosa en el web), en què el mestre o la mestra disposa d’un espai horitzontal per omplir amb els criteris d’avaluació del currículum oficial (que s’adjunta en un arxiu .doc) i d’unes caselles verticals per completar amb els noms dels alumnes de la classe. L’avaluació final ha de permetre determinar si s’han aconseguit o no, i fins a quin punt, les intencions educatives, tant curriculars com competencials. En aquesta guia s’ofereix un model d’avaluació final, també fotocopiable, amb activitats referides als coneixements més importants que s’han anat adquirint durant el curs. Les funcions de l’avaluació estan interrelacionades, i n’és un exemple el fet que les activitats de l’avaluació final que s’inclouen en aquesta guia siguin les mateixes que les de l’avaluació inicial del curs següent.

18


r

P

6 ORIENTACIONS PER A L’ÚS DELS RECURSOS DIGITALS 6.1 ¿Quin objectiu ens fixem amb la inclusió, en cada unitat didàctica, de propostes de treball que utilitzen recursos digitals? El fet d’incloure l’ús de recursos digitals en el plantejament didàctic de cada unitat afavoreix el desenvolupament integrat de les competències bàsiques en general, i en especial de la competència digital i la competència d’aprendre a aprendre. Així doncs, aquestes propostes de treball tenen l’objectiu de complementar, reforçar i ampliar les que s’ofereixen en el llibre en paper. Com que es tracta d’una competència transversal, la competència digital s’ha d’incloure en la programació general del curs i de cada àrea. Dins d’un plantejament integrador de les competències, l’ús de les eines tecnològiques i de comunicació ha de formar part intrínseca del plantejament de cada unitat didàctica. Segons l’àrea, els recursos digitals tenen una funció determinada, tant els que estan associats al llibre de l’alumne com els que s’ofereixen per a l’ús del professor. Aquests recursos poden utilitzar-se a la pissarra digital interactiva (PDI) i també a l’ordinador personal. S’hi pot accedir a través d’Internet (accés en línia), i els recursos per al professor s’ofereixen a més en format CDROM (fora de línia), Així mateix, són compatibles amb totes les plataformes educatives existents en el mercat. Els diferents recursos es poden treballar a l’aula o a casa; el professor o la professora decidirà quan i com s’han d’usar. La nostra proposta editorial pretén facilitar l’ús de les tecnologies a l’aula, al mateix temps que s’enriqueixen i s’amplien les possibilitats de treball a l’aula i fora.

6.2 Quins recursos digitals ofereix el projecte educatiu Salvem la Balena Blanca? Els recursos digitals que ofereix el projecte Salvem la Balena Blanca estan pensats per facilitar l’ús dels programes informàtics i de les tecnologies de la comunicació a l’aula i fora. Aquests recursos, detallats per àrea, són els següents: Llengua catalana:

Per a l’alumne: L’alumne usuari del llibre de text del projecte educatiu Salvem la Balena Blanca per a l’àrea de Llengua catalana tindrà accés als recursos següents: Audicions Aquest apartat inclou les audicions i els dictats locutats ordenats per unitat. Sons i lletres Apartat que permet practicar l’escriptura correcta dels sons i les lletres treballats en cada curs.


19

Vocabulari interactiu Apartat que recull el vocabulari treballat en cada unitat i diferents tipus d’activitats interactives per practicar-lo. Textos Apartat per poder treballar textos digitals del mateix tipus que els que apareixen en la unitat i així aprendre les funcionalitats bàsiques del processador de textos i el programa de dibuix.

En l’apartat corresponent de la unitat didàctica s’indica el moment en què es recomana practicar un recurs determinat.

Per al mestre: El mestre usuari dels recursos digitals per a l’àrea de Llengua catalana tindrà accés als materials següents: Guia didàctica en format web Aquest apartat enllaça amb un lloc web estructurat per unitats des d’on es podran consultar la programació d’aula, les orientacions, el solucionari, les activitats de reforç i d’ampliació i les activitats d’avaluació. Per a l’aula Aquest apartat, organitzat també per unitats, conté tots aquells recursos pensats i elaborats per ser utilitzats amb la pissarra digital, com, per exemple, làmines, àudios, vídeos i activitats interactives. Per a l’alumne Aquest apartat dóna accés als recursos que tenen els alumnes. Llengua castellana:

Per a l’alumne: L’alumne usuari del llibre de text del projecte educatiu Salvem la Balena Blanca per a l’àrea de Lengua castellana tindrà accés als recursos següents: Audicions Aquest apartat inclou les audicions i els dictats locutats ordenats per unitat. Sons i lletres Apartat que permet practicar l’escriptura correcta dels sons i les lletres treballats en cada curs. Vocabulari interactiu Apartat que recull el vocabulari treballat en cada unitat i diferents tipus d’activitats interactives per practicar-lo. Textos Apartat per poder treballar textos digitals del mateix tipus que els que apareixen en la unitat i així aprendre les funcionalitats bàsiques del processador de textos i el programa de dibuix.

En l’apartat corresponent de la unitat didàctica s’indica el moment en què es recomana practicar un recurs determinat.

Per al mestre: El mestre usuari dels recursos digitals per a l’àrea de Lengua castellana tindrà accés als materials següents:

20


r

P

Guia didàctica en format web Aquest apartat enllaça amb un lloc web estructurat per unitats des d’on es podran consultar la programació d’aula, les orientacions, el solucionari, les activitats de reforç i d’ampliació i les activitats d’avaluació. Per a l’aula Aquest apartat, organitzat també per unitats, conté tots aquells recursos pensats i elaborats per ser utilitzats amb la pissarra digital, com, per exemple, làmines, àudios, vídeos i activitats interactives. Per a l’alumne Aquest punt dóna accés als recursos que tenen els alumnes. Matemàtiques:

Per a l’alumne: L’alumne usuari del llibre de text del projecte educatiu Salvem la Balena Blanca per a l’àrea de Matemàtiques tindrà accés als recursos següents: Calcula mentalment Aquest apartat inclou activitats de càlcul mental per practicar les sumes i les restes. Abans de començar, cal escollir el tipus d’operació, el valor màxim dels termes i el nombre d’operacions. Pensa i calcula Aquest apartat presenta una col·lecció de problemes per practicar el càlcul en contextos significatius. La dificultat dels problemes depèn de la unitat que s’hagi escollit. Juga amb les figures En aquest apartat es proposen activitats per aprendre geometria jugant amb les figures. També permet fer dibuixos, i imprimir-los.

Per al mestre: El mestre usuari dels recursos digitals per a l’àrea de Matemàtiques tindrà accés als materials següents: Guia didàctica en format web Aquest apartat enllaça amb un lloc web estructurat per unitats des d’on es podran consultar la programació d’aula, les orientacions, el solucionari, les activitats de reforç i d’ampliació i les activitats d’avaluació. Per a l’aula Aquest apartat, organitzat també per unitats, conté tots aquells recursos pensats i elaborats per ser utilitzats amb la pissarra digital, com, per exemple, làmines, àudios, vídeos, animacions de contingut i activitats interactives. Per a l’alumne Aquest punt dóna accés als recursos que tenen els alumnes. Coneixement del medi natural, social i cultural: L’alumne usuari del llibre de text del projecte educatiu Salvem la Balena Blanca per a l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural tindrà accés als recursos següents:


21

Per a l’alumne: Vocabulari interactiu Aquest apartat recull el vocabulari distribuït per unitats i diversos tipus d’activitats interactives per practicar-lo. Taller d’activitats Apartat per saber com es poden fer alguns experiments científics pas a pas. Enllaços interessants Aquest apartat inclou enllaços per practicar els conceptes més importants de la unitat i ampliarlos amb altres de nous.

Per al mestre: El mestre usuari dels recursos digitals per a l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural tindrà accés als materials següents: Guia didàctica en format web Aquest apartat enllaça amb un lloc web estructurat per unitats des d’on es podran consultar la programació d’aula, les orientacions, el solucionari, les activitats de reforç i d’ampliació i les activitats d’avaluació. Per a l’aula Aquest apartat, organitzat també per unitats, conté tots aquells recursos pensats i elaborats per ser utilitzats amb la pissarra digital, com, per exemple, làmines, àudios, vídeos, animacions sobre el contingut i activitats interactives. Per a l’alumne Aquest punt dóna accés als recursos que tenen els alumnes.

6.3 Com s’accedeix a aquests recursos? Segons el tipus d’usuari, l’accés requereix un sistema d’identificació o un altre.

Usuari alumne: Cada llibre de text del projecte Salvem la Balena Blanca de Castellnou Edicions té associat un codi d’accés als recursos digitals en línia. Per accedir-hi, l’alumne ha de seguir aquests passos: 1. Escriure l’adreça de la pàgina web, www.projecteSBB. com, en el navegador d’Internet. Telèfon d’atenció al professorat: 902 90 36 46

2. Introduir el codi d’accés, que és el que figura a la pàgina de crèdits del llibre.

www.castellnoudigital.com

Codi d’accès als recursos digitals on-line:

22


CPSB1031

r

P

Codi per als recursos digitals D’aquesta manera, l’alumne accedeix al menú de recursos associats a l’assignatura i curs dels quals s’hagi introduït el codi. En aquest menú ha d’escollir l’apartat; en l’àrea de Lengua castellana, per exemple, Audicions, Sons i lletres, Vocabulari interactiu o Textos. Per acabar la sessió només ha de tancar el navegador.

Usuari mestre: El mestre accedeix als recursos digitals associats a cada àrea i curs del projecte Salvem la Balena Blanca mitjançant un codi d’usuari. Ha de sol·licitar-lo prèviament al gestor comercial de la zona o posant-se en contacte amb l’editorial mitjançant el telèfon 902 90 36 46 o el correu electrònic [email protected]. Per introduir aquest codi ha d’estar registrat com a professor en www.castellnoudigital.com/professor.

6.4 Quins són els requisits tècnics? Els recursos digitals de Castellnou Edicions són compatibles amb diversos sistemes. Es poden utilitzar amb qualsevol d’aquests equips: - Ordinador de sobretaula, portàtil o Netbook, amb Windows (XP o superior) o Linux - Ordinador Mac OS X - Tablet amb Android (2.2 o superior) Els requisits són tenir accés a Internet i un navegador web. Per poder veure alguns materials determinats cal tenir Adobe Flash Player i PDF Reader. La resolució mínima de pantalla recomanada és de 1024 x 600 píxels.


23

7 MATERIALS PER A L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI 2.

CICLE INICIAL Per a l’alumne/a: Llibre de text amb accés als recursos digitals.

Per al mestre/a: Carpeta de la guia didàctica per al Cicle Inicial, perquè cada mestre/a se la pugui personalitzar.

nova edició

Coneixement del medi natural, social i cultural 2 Educació Primària Cicle Inicial

I

7 -

-

- 7

-

9 788498 047806

ISBN: 978-84-9804-776-9

ISBN: 978-84-9804-780-6

Es pot consultar en: http://www.castellnouedicions.cat Recull toda la informació disponible en la guia impresa i la presenta, en forma de lloc web, ordenada per unitats didàctiques. La informació es pot consultar en línea o es pot obtenir des de l’àrea de descàrregues en format PDF o en format DOC, segons el cas.

24


Guia didàctica en paper de Coneixement del Medi 2, organitzada en set apartats: ✓Projecte ✓Programacions ✓Orientacions i solucionari Activitats ✓ complementàries Avaluacions ✓ ✓Recursos digitals Altres recursos ✓

Guia didàctica PROGRAMACIONS

PROGRAMACIÓ D’ÀREA DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’Educació Primària. Generalitat de Catalunya .

Consideracions generals L’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural a l’Educació Primària té com a finalitat proporcionar a l’alumnat els coneixements i les eines per ubicar-se en l’entorn on viu, per aprendre a habitar-lo, a respectar-lo i a millorar-lo. El concepte de medi que dóna nom a l’àrea fa referència tant al conjunt de situacions, fenòmens, objectes, elements o problemes que integren l’espai natural i humanitzat (l’escenari on conviuen les persones i on interactuen entre elles i amb la naturalesa) com a una manera d’aproximar-se a l’estudi de la realitat natural i social. Per tant, el coneixement del medi és una estratègia d’intervenció didàctica centrada a facilitar a l’alumnat el pas de la cultura viscuda a la seva reconstrucció intel·lectual. El coneixement del medi haurà de capacitar l’alumnat per entendre, opinar i prendre decisions sobre els aspectes de l’entorn amb què interacciona de manera coherent amb el coneixement científic actual. L’aprenentatge ha d’ésser contextualitzat i encaminat a interpretar les experiències. Les experiències haurien de ser tant directes com indirectes, properes en el temps i en l’espai, i significatives a fi de poder establir relacions cognitives i afectives. Així doncs, considerem que el coneixement del medi ha de permetre a l’alumnat incidir en la millora del seu entorn i propiciar un ús sostenible. Els diferents aspectes i dimensions que constitueixen l’entorn s’interrelacionen i interactuen. Convé tenir present que els fenòmens naturals i socials, objecte d’estudi de l’àrea, no es presenten en la realitat sota un prisma disciplinar, sinó en forma de problemes, interessos, conflictes o expectatives que es comprenen millor quan s’estudien i s’analitzen relacionant els coneixements de les disciplines que integren l’àrea. Els objectius de l’àrea s’han de referir als conceptes propis del medi natural, social i cultural, als aspectes metodològics i procedimentals, i als hàbits i valors per a la convivència. Per assolir aquests objectius cal preparar l’alumnat perquè reflexioni sobre el seu propi procés d’aprenentatge. L’àrea contribueix molt especialment en el procés de creixement intel·lectual de les persones. Juntament amb l’Educació per a la ciutadania i els Drets Humans (que cal recordar que inclou les diferents temàtiques transversals), hauria de contribuir de manera preferent a capacitar l’alumnat per decidir per ell mateix la realitat futura i col·laborar en la seva construcció. Per tant, l’alumnat hauria de començar a aprendre a plantejar alternatives i propostes de millora a través d’un treball cooperatiu amb una actitud dialogant i oberta a les interpretacions dels altres, competències pròpies dels ciutadans i ciutadanes del segle XXI. I també hauria de saber com vetllar per la seva pròpia salut, i la dels altres. Tots els infants construeixen representacions del món i aprenen a elaborar explicacions personals sobre allò que els envolta. L’aula és el lloc on s’han d’explicitar aquestes idees prèvies i les diverses concepcions del món que estan a la base dels processos personals d’aprenentatge. Només quan l’alumnat pren consciència del que sap, o pensa que sap, i ho comunica està en disposició de compartir-ho amb els altres i de modificarho. Aquest és un procés reflexiu a partir del qual l’alumnat construeix el seu propi aprenentatge.

26


n i

a r

g o P

Competències pròpies de l’àrea El coneixement del medi hauria de facilitar el desenvolupament de les competències bàsiques de l’Educació Primària. Entenem per competència l’aplicació dels coneixements, habilitats i actituds en la resolució de problemes en contextos diferents. Per tant, el desenvolupament de les competències exigeix sempre una pràctica concreta i una seqüència dels continguts organitzats des del més simple i concret al més complex i abstracte, d’acord amb el procés maduratiu dels infants i presentats en una seqüència en espiral a través dels cursos, cicles i etapes. Les competències pròpies de l’àrea de Coneixement del medi social, cultural i natural estan estretament vinculades al bloc de competències específiques centrades en conviure i habitar el món (competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i competència social i ciutadana). Assolir la competència de conviure i habitar el món implica: •

•

• •

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

Situar-se en l’espai, orientar-s’hi i desplaçar-s’hi utilitzant plànols i mapes (saber localitzar noms i accidents geogràfics, realitzar i dissenyar itineraris...). Identificar, localitzar i descriure les principals característiques naturals, humanes i socials d’un territori utilitzant conceptes i procediments geogràfics. Conèixer i comprendre el context natural, social, cultural i tecnològic en què s’està immers. Utilitzar críticament totes les fonts d’informació (oral, escrita, gràfica...) que usin qualsevol tipus de suport (paper, electrònic, virtual...) per observar i analitzar l’entorn. Identificar un problema de naturalesa geogràfica o mediambiental, ubicar-lo en el territori, analitzar les causes i les conseqüències i el rol dels seus protagonistes, valorar les alternatives al problema, elaborar-ne una de pròpia, tenint en compte l’ús sostenible del medi, argumentar-la i dur-la a la pràctica. Situar etapes i fets de la història personal, familiar, local, catalana i espanyola en el temps i en una estructura cronològica. Descriure, analitzar i valorar els canvis, les continuïtats, les causes i les conseqüències d’algun esdeveniment clau de la història de Catalunya i d’Espanya utilitzant tota mena de fonts històriques primàries i secundàries. Relacionar alguns fets de la història dels segles XX i XXI amb la història familiar i local i narrar-los. Identificar i valorar elements del patrimoni. Participar en projectes de conservació i comunicació del patrimoni i de la memòria històrica. Plantejar preguntes investigables sobre característiques i sobre canvis observables en els materials i en els objectes tecnològics, en els éssers vius, en els ecosistemes propers i en la Terra vista com a planeta, identificar evidències i extreure conclusions que hi estiguin relacionades i que possibilitin prendre decisions per actuar. Explicar els fenòmens amb l’ajuda de models, verificar la coherència entre les observacions i l’explicació donada, i expressar-la utilitzant diferents modes comunicatius de manera que els altres l’entenguin. Utilitzar el coneixement científic per comprendre situacions properes relacionades amb problemàtiques ambientals, amb la conservació de la salut o amb l’ús d’objectes tecnològics i per prendre decisions per actuar coherents amb aquest coneixement. Valorar la democràcia com a forma de convivència i de govern que permet exercir i respectar els drets i deures individuals i col·lectius. Participar en la vida col·lectiva de la classe, de l’escola, de la localitat, posant en pràctica habilitats socials que afavoreixin les relacions interpersonals (la cooperació, l’empatia, el treball en equip, el diàleg, la negociació, l’assertivitat...). Actuar en el marc de projectes col·lectius per resoldre problemes i millorar la vida de la comunitat i per promoure una vida saludable.


27

Aportacions de l’àrea a les competències bàsiques Si considerem que l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural té com a finalitat proporcionar a l’alumnat els coneixements i les eines per situar-se en l’entorn on viu, per aprendre a respectar-lo, a millorar-lo i a conviure-hi, la contribució al desenvolupament de les competències transversals és força significativa. El coneixement del medi contribueix a l’assoliment de totes les altres competències de la manera que es detalla a continuació:

Competències comunicatives •

•

• •

Expressar i organitzar idees i informació de manera eficaç i intel·ligible sobre espais, fets, problemes i fenòmens geogràfics, històrics, socials, naturals i tecnològics. Comunicar idees i informacions de manera oral, escrita, visual, utilitzant TIC per informar, per convèncer, per dialogar. Utilitzar convencions cartogràfiques, matemàtiques, científiques, etc., i saber-les interpretar. Identificar informacions rellevants de l’àrea en textos que utilitzen diferents canals comunicatius i de procedències diverses (llibres, Internet…).

Competències metodològiques • • • •

Plantejar-se preguntes que puguin ser objecte d’investigació. Utilitzar habilitats de planificació del treball. Utilitzar habilitats per a la recollida i el tractament de la informació (anàlisi, síntesi...). Utilitzar el pensament crític i creatiu per a l’anàlisi de la informació, per a la resolució de problemes, per a la presa de decisions.

Competències personals • • • •

28

Aplicar coneixements i habilitats en contextos familiars i del seu entorn. Buscar els fonaments de la seva identitat. Dissenyar i aplicar projectes individuals i col·lectius de manera responsable i creativa. Desenvolupar habilitats personals que afavoreixin les relacions intrapersonals (l’autoestima, l’autocrítica, l’autoreflexió, l’autoaprenentatge, la iniciativa...).


n i

a r

g o P

Estructura dels continguts Els continguts de l’àrea s’organitzen en set blocs: l’entorn i la seva conservació; el món dels éssers vius; les persones i la salut; persones, cultures i societats; canvis i continuïtats en el temps; matèria i energia; i entorn, tecnologia i societat. Aquesta organització dels continguts integra coneixements, procediments i actituds diversos. El professorat haurà de triar aquells continguts concrets que, depenent de l’entorn, facilitin que l’alumnat adquireixi eines útils per interpretar els fenòmens i problemes més rellevants i tingui marcs de referència per aproximar-se a la comprensió del món. Un món que no es pot restringir al marc espacial de la seva localitat, comarca o país, sinó que ha de poder abastar la informació a la qual tenen accés a través de les TIC i d’altres mitjans de comunicació. Els coneixements conceptuals, vinculats als procediments propis de les disciplines de l’àrea, han de relacionar-se amb el procés d’adquisició de competències relacionades amb els llenguatges oral, escrit i matemàtic i amb les de la resolució de problemes oberts.

Els continguts del medi social i cultural Els continguts del medi social i cultural procedeixen fonamentalment de la Geografia i de la Història. Aquestes dues disciplines han de permetre a l’alumnat de Primària situar-se en l’espai i en el temps i adquirir els instruments conceptuals i procedimentals necessaris per comprendre el món on viuen i contribuir a la seva evolució. La Geografia ha d’ajudar l’alumnat de Primària a construir: coneixements sobre: •

•

•

Els llocs, els paisatges i els territoris per poder situar-hi les informacions a les quals té accés, desplaçar-se i actuar. L’organització de l’espai i les condicions de vida de les persones que habiten els espais local, comarcal, català i espanyol sense deixar de banda altres espais on es produeixin situacions o problemes rellevants. Els grans problemes relacionats amb l’adaptació de les persones i de les societats a l’entorn i la utilització dels recursos que ofereix.

habilitats i estratègies per: • •

Actuar en l’espai i aprendre a resoldre problemes. Dominar els mètodes que el permetin utilitzar, i realitzar, plànols i mapes, imatges, croquis i esquemes, diagrames i gràfiques, observacions, enquestes i entrevistes, etc.

En resum, els coneixements geogràfics escolars han de permetre a l’alumnat d’aquesta etapa educativa percebre i conèixer els seus espais de vida, saber pensar i interpretar l’espai, saber actuar en, sobre i amb l’espai, saber expressar l’espai i saber expressar la dimensió espacial d’un problema. La història ha de permetre que l’alumnat de primària adquireixi: coneixements sobre: •

Els principals referents temporals i cronològics per organitzar la noció de temps.


29

s e i r s è t n a o i x m e s n e r n t o l a C b m a

: r

a l o c s e s r u C

P E n 2 :

s r u C

i d e m l e d t n e m e x i e n o C :

a i r è t a M

30

ó i c a v r e s n o c a v e s a l i n r o t n e ’ L

a c i t s à l p a i n l a a l u a i s t a V C ó a i c u a g c n u e d l L E

ó i c a u l a v a ’ d s i r e t i r C

l e r a s . d t b i s t . c l d s n s m fi e n s i a e e e t t n a n e l d n e s i m u r o s r e m a q e t a l u e a r c i s m e i t n d l a c e a t r i a p r t n i i e f o e n n i c ò l r s s à g s o n s t e n l p p r l e l e c e l r t l , i e o e t i o o n p x t z e s r e n e p n n i s e u s l p u r e i e g t i ’ s q m i r g l e l n a a s . r s s i t t z l a r n t e a r e a n t i r t s n o i t e t r c b l a l v c r i d n o n l r a e a a r e l a a o e e c , · l t s a m r m l s p o p l b a l s b l e o e v e s l a u a r O e r e p h V e r C t i d e r

s t u g n i t n o C

t e s n l d ó i l e t a a s b e ç m t e r n e c e r o a s d e ü j f t q t s t i l p t t n s s a e n m t s n a n t a e l i e a s l e t z u n z m a n ’ t m a i i l ó e p l u d a e i e r ç n l t i s u g i e a r n l e t d u c e ’ ’ t ’ a a a l d a r j ó ’ m d n i s t t d a i c n n u a ó . i ó p s a i i o e . ó c h u i i a m c c s s i a i . ó c n i t , t a a e n a e s n c r e c a n n r v a v r l r r r u t r m u v a e p r e r o o o a e ò m e e i q n v p l s t t u n p n l s n o s r s i e b t e b f e c b e à r o a e x e l o e o ’ n l ’ E l ’ r O i i o d b O l c

s e u q i s à b s e i c n è t e p m o C

b a n m a a i a d e a ó a r i i i t d c u m ) a n c I i o P c c e a i r n A i r t p o C l e ) s í t t l ( a i ü ) a u l c n F e i r M g a a ’ n o n l a I n A e i l e i C L p ) A d o s s i C i a ( a A i a r a a t C ( i i c l c C c e c c n c n a n ( n p n n e i s u è è è è è í e m t i t r t a t t e f e s e e e e v d i p ) p i x n p v o p n p t a m C m e ó i e m i m m r m c o S o n o d u o p o i o l n C C C a C a C i ( C c e

a l a e r i c à i ’ l I n e e d l c s i u C i t l c a e r j b e O p

, n , b r ó , s i a a ó t a i t o m c r s i c n t n i r l . a t a e c . n u à a s e e s z s a u c d s e t t l s n t i i i g e c ’ i a e t s l q e n e n n , , o t i , l m , r s e n l e r n u a a à e l s e l s m l r e t a o - c l t a a . t s t s n l e r q t c s n i a r e e d r d f o t r a i e d p t e a m r c g , o t n p a l c t o n u s n t u r s s a n o e g ò a i b r s t n l o e t t fi a p r n i l í l l a i e l e s i c a o t s n o r e o z t u r c t i e e u i d b l o p s e i m r u c u i a o n e s n a c i l m t l r a ’ c g l s e i e c v t p t p a a a i p l a s a s i e a l o a s l i r è i , s d e c e r s l e t , à t v p n d l s a m l e a a n e l t d i i t e m e n n a d n t a r t l a s r , r e c u o i t o s b n d i e i s e a a l , s r e r e t s e a a s f e o s e s c t a n r i s i e c l c l e s s n i i a g p t a i p e m i v t s s i o o t c n u t e r p m e e t r d s s o i t s e a s s l i r e m ò t s t v n n l a n a e r a i s s c a e c a i , n m n t , n a l a r e n a l a a c e r a a j p j n l n n e c a a t a z e a fi l d c i c i l p a t z v e r l i i o e i r i o e a l s a i c a u e m i b f fi r z c t r l t t t n i i i i a p c l r r t t u i u i u a s e à p t n n o i n d p c n e n i r b a n o t a t r b n t l i g a e r n l a l t n s a e c o r p s l t s n g a t t l o p m i r a n s r a c a o l u e i n a e P t e e f P d i a s n u i a p a d I p n a l


n i

a r

g o P

PROGRAMACIÓ D’AULA L’ENTORN I LA SEVA CONSERVACIÓ

1

L’ESCOLA I EL BARRI

2

Cicle Inicial Segon Curs

EL MÓN DELS ÉSSERS VIUS

·

LES PERSONES I LA SALUT

Orientació mitjançant l’observació de l’entorn

PERSONES, CULTURES I SOCIETATS Reconeixement de la importància de la participació en les tasques de la vida domèstica, escolar i social

Observació d’elements i de fenòmens naturals

Identificació de plantes de l’entorn

Reconeixement dels diferents tipus d’aliments

Exploració d’algun aspecte de l’entorn

Caracterització dels éssers vius per la seva capacitat de fer la funció bàsica de nutrició

Identificació de les parts del cos Reconeixement dels diferents aliments


Caracterització dels éssers vius per la seva capacitat de fer la funció bàsica de relació

Caracterització de l’ésser humà com a ésser viu

Observació de les manifestacions culturals i la seva diversitat i riquesa

5

Observació d’elements i de fenòmens naturals

Identificació d’animals i plantes de l’entorn

Caracterització de l’ésser humà com a ésser viu


6

Orientació mitjançant l’observació de l’entorn

Identificació d’animals i plantes de l’entorn

Reconeixement de la importància de la participació en les tasques de la vida domèstica, escolar i social

Observació d’elements i de fenòmens naturals i comunicació de les observacions

Identificació d’animals de l’entorn Valoració de la responsabilitat envers els animals domèstics

Identificació dels elements de l’entorn, els serveis i els espais comuns


Caracterització dels éssers vius per la seva capacitat de fer les funcions bàsiques: nutrició, reproducció i relació

Orientació mitjançant l’observació de l’entorn Exploració d’algun aspecte de l’entorn

Caracterització dels éssers vius per la seva capacitat de fer les funcions bàsiques: nutrició, reproducció i relació

LA TARDOR

3 LA SALUT

4 LA FAMÍLIA

L’HIVERN. L’AIRE, LA TERRA I EL SOL EL POBLE I LA CIUTAT

7 ELS ANIMALS DE GRANJA

8

ELS ANIMALS SALVATGES

9 LES PLANTES

10 ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

11

12


EL PAISATGE

Observació d’elements i de fenòmens naturals Exploració d’algun aspecte de l’entorn

EL PAS DEL TEMPS

Observació d’elements i de fenòmens naturals Exploració d’algun aspecte de l’entorn

Expressió de sensacions personals i respecte davant les opinions dels altres

Identificació de plantes de l’entorn

Identificació dels elements de l’entorn

Identificació dels elements de l’entorn, els serveis i els espais comuns



33

ENS RELACIONEM

CANVIS I CONTINUÏTATS EN EL TEMPS


Ús de les nocions bàsiques de temps Aplicació de nocions de canvi i continuïtat en fets quotidians

MATÈRIA I ENERGIA

ENTORN, TECNOLOGIA I SOCIETAT

Fem una enquesta


Fem panellets

Observació i identificació de les parts del cos que permeten la relació amb el medi

Observació dels canvis en les persones Ús de fonts orals, imatges i materials per reconstruir la pròpia història

Reconeixement de la importància de la participació en les tasques de la vida domèstica

Observació dels canvis en les persones Ús de fonts orals, imatges i materials per reconstruir la pròpia història


Fem un menú

Construcció d’estructures senzilles, tenint cura de les eines i dels materials

Fem un joc de màgia Fem un drac


Fem un molinet de vent

Aplicació de nocions de canvi i continuïtat en fets quotidians

Plantejament de preguntes a partir d’observacions


Distinció entre objectes d’un o més materials Aplicació de criteris de separació i selecció dels residus urbans

Visitem una antiga fàbrica

Plantejament de preguntes a partir d’observacions Ús de taules simples per recollir dades i comparar-les

Fem mató

Valoració de la responsabilitat envers els animals domèstics Exploració d’algun aspecte de l’entorn Valoració de la responsabilitat envers els animals domèstics i les plantes

Ús de les nocions bàsiques de temps i de les unitats de mesura

Valoració de la responsabilitat envers els animals domèstics i les plantes



Adopció de comportaments que contribueixen a la seguretat personal i a la dels altres Plantejament de preguntes a partir d’observacions Ús de taules simples per recollir dades i comparar-les Observació i descripció d’interaccions que produeixin canvis en un sistema

Reconeixement de la importància de la participació en les tasques en societat


Reconeixement de la importància de la participació en les tasques de la vida domèstica


34

FEM UN TREBALL

Plantejament de preguntes a partir d’observacions Ús de taules simples per recollir dades i comparar-les


Fem un treball d’investigació

Fem germinar llavors

Observació del funcionament d’aparells habituals de casa i de l’escola

Fem un taumàtrop


Fem un marc per a un paisatge

Observació del funcionament d’aparells habituals de casa i de l’escola

Fem un rellotge de sol

n i

a r

g o P

UNITAT 1 L’escola i el barri

Coneixement del medi

2 EP

Objectius. Contribució al desenvolupament de les competències b àsiques

1. Conèixer l’escola i les seves dependències. (CCIMF) 2. Llegir plànols senzills i identificar-ne els elements. (CAA) 3. Reflexionar sobre les formes de participació en les tasques escolars. (CSC, CCIMF) 4. Identificar què és un barri i les característiques d’aquest. (CCIMF)

5. Saber què són els serveis i equipaments públics. (CCIMF) 6. Observar els canvis que es produeixen en una ciutat al llarg del temps. (CCIMF) 7. Realitzar una enquesta senzilla i interpretar-ne els resultats. (CAA, CCIMF) 8. Percebre el diàleg com a eina per solucionar problemes. (CSC)

Continguts Conceptes L’escola i les seves dependències. Tasques i organització a la classe. La classe i els seus elements. El plànol: l’aula i el barri. El barri. El barri abans i ara.

Experiència Fer una enquesta. L’entorn El diàleg com a eina per solucionar problemes.

Criteris d’avaluació 1. Identificar les diverses dependències de l’escola. (Obj. 1) 2. Reconèixer i identificar els elements d’un plànol (aula, barri). (Obj. 2) 3. Saber completar i interpretar un gràfic de barres pautat. (Obj. 7) 4. Establir què és un barri, les seves característiques i els diferents tipus. (Obj. 4)

Descripció de les activitats

5. Observar i analitzar el pas del temps en l’entorn. (Obj. 6) 6. Participar en el repartiment de les tasques escolars (Obj. 3) 7. Distingir els serveis i equipaments públics. (Obj. 5) 8. Aprendre a dialogar per a resoldre conflictes. (Obj. 8)

Activitats d’avaluació

Temps

Inicials Motivació inicial: comentar la imatge d’entrada de la unitat

Fer preguntes sobre la imatge: tema, vocabulari, etc.

1h

Desenvolupament La meva classe (pág. 10) Organitzem la classe (pág. 11 - 12) L’escola (pág. 13 - 14) El barri (pág. 15) Ens desplacem pel barri (pág. 16) Itineraris (pág. 17) El barri abans i ara (pág. 18) Fem una enquesta (pág. 19 - 20) Ens relacionem (pág 21)

Avaluació de les activitats proposades en el llibre de text. Realització de les activitats complementàries de la guia didàctica.

8h

Finals Activitats de l’apartat Hem après (pàg. 22)

Activitats que ajuden a valorar si s’han assolit els objectius de la unitat.

2h


35

UNITAT 2 La tardor


2 EP


1. Descriure una masia per dins i per fora. (CLA) 2. Conèixer les feines que es poden fer en una masia. (CCIMF) 3. Identificar la verema com una tradició de la pagesia catalana. (CCIMF, CSC) 4. Identificar les parts del cep. (CCIMF) 5. Conèixer els passos que es fan per transformar el raïm en most o vi. (CCIMF)

6. Analitzar els arbres fruiters de la tardor i els seus fruits. (CCIMF) 7. Saber diferenciar entre fruita seca i fruita carnosa. (CCIMF) 8. Descriure les feines que es fan a l’hort i identificar les hortalisses. (CLA, CCIMF) 9. Reflexionar sobre la importància de tenir cura del camp. (CCIMF, CSC)

Continguts Conceptes La masia i les seves estances. La verema, el cep i el raïm. Els fruits de la tardor. Fruita seca i fruita carnosa. Els arbres fruiters. Les feines de l’hort. Les hortalisses.

Experiència Fem panellets L’entorn Reconeixement de les actituds correctes i incorrectes en el camp.

Criteris d’avaluació 1. Identificar les diferents estances, interiors i exteriors, de les quals consta una masia. (Obj. 1) 2. Distingir les feines que es poden dur a terme en una masia. (Obj. 2) 3. Identificar la verema com una tradició de la pagesia catalana. (Obj. 3) 4. Identificar les diferents parts de les quals consta un cep i saber com es transforma el raïm en most o en vi. (Obj. 4, 5)


5. Identificar les parts d’un fruit, els arbres fruiters i diferenciar entre fruita seca i carnosa. (Obj. 6, 7) 6. Conèixer les feines que es realitzen a l’hort i les hortalisses que podem trobar-ne. (Obj. 8) 7. Utilitzar vocabulari pertanyent al camp semàntic de les hortalisses. (Obj. 8) 8. Ser conscient de la importància de tenir cura del camp. (Obj. 9)


Temps



1h

Desenvolupament La masia per fora (pàg. 24) La masia per dins (pàg. 25) La verema (pàg. 26) El cep i el raïm (pàg. 27) Com es transforma el raÏm en most i en vi? (pàg. 28) Altres fruits de la tardor (pàg. 29) Els arbres fruiters (pàg. 30) L’hort (pàg. 31) Les hortalisses (pàg. 32) Fem panellets (pàg. 33 – 34) Ens relacionem (pàg 35)


9h



2h

36


n i

a r

g o P

UNITAT 3 La salut


2 EP

Objectius. Contribució al desenvolupament de les competències b àsiques 1. Identificar les parts del cos, els sentits i els òrgans que ens permeten percebre’ls. (CCIMF)

5. Identificar els hàbits correctes i saludables per tenir cura del nostre cos. (CCIMF, CAIP)

2. Saber quins són els ossos principals de l’esquelet, les articulacions i quina funció tenen. (CCIMF)

6. Saber diferenciar entre aliments d’origen animal i aliments d’origen vegetal. (CCIMF)

3. Conèixer tres dels principals òrgans interns (el cor, els pulmons i l’estómac) i la seva funció. (CCIMF)

7. Reconèixer les matèries primeres i diferenciar-les dels productes elaborats. (CCIMF)

4. Apreciar els canvis en el propi cos per efecte del pas del temps. (CAA, CCIMF)

8. Adquirir hàbits d’alimentació correctes. (CCIMF, CAIP)

Continguts Conceptes

Experiència

El cos i els sentits.

Fem un menú i llegim l’etiqueta d’un aliment.

Els principals ossos de l’esquelet humà.

L’entorn

Les articulacions i la seva funció.

Tenim cura del nostre cos: hàbits correctes i saludables.

Els principals òrgans interns (cor, pulmons i estómac).

La importància de les revisions mèdiques periòdiques: l’oculista i el dentista.

El nostre cos, abans i ara. Les etapes de la vida. Aliments d’origen vegetal i d’origen animal. Matèries primeres i productes elaborats.

Criteris d’avaluació 1. Apreciar els canvis en el propi cos. (Obj. 4) 2. Identificar els sentits i els òrgans que ens permeten veure, escoltar, olorar, tastar i tocar. (Obj. 1) 3. Aprendre quins són els principals ossos, articulacions i òrgans interns. (Obj. 2, 3)

4. Diferenciar entre les matèries primeres i els productes elaborats. (Obj. 7) 5. Conèixer els hàbits alimentaris correctes. (Obj. 8) 6. Adquirir els hàbits saludables. (Obj. 5) 7. Aprendre a identificar l’origen dels aliments. (Obj. 6)



Inicials Motivació inicial: comentar la imatge d’entrada de la unitat Desenvolupament El cos i els sentits (pàg. 38)

Temps


1h

Avaluació de les activitats proposades en el llibre de text.

9h

Realització de les activitats complementàries de la guia didàctica.

Els ossos (pàg. 39) Les articulacions (pàg. 40) El nostre cos funciona (pàg. 41) El nostre cos canvia (pàg. 42) Les etapes de la vida (pàg. 43) Cuidem el nostre cos (pàg. 44) Els aliments (pàg. 45) Matèries primeres i productes elaborats (pàg. 46)

La piràmide alimentària (pàg. 47) Cuinem i conservem els aliments (pàg 48) Fem un menú (pàg. 49) Llegim l’etiqueta d’un aliment (pàg. 50) Ens relacionem (pàg. 51) Finals Activitats de l’apartat Hem après (pàg. 52)


2h


37

UNITAT 4 La família


2 EP


1. Reconèixer els diferents membres que componen la família. (CCIMF) 2. Interpretar un arbre genealògic i dissenyar-ne un de la pròpia família. (CCIMF) 3. Reflexionar sobre la importància de col·laborar en les tasques domèstiques. (CSC, CAIP) 4. Identificar diferents activitats de lleure que es poden dur a terme amb la família. (CCIMF)

5. Aprendre a observar i a descriure una manifestació artística. (CAC) 6. Acceptar i complir les normes, formes i maneres convencionals de convivència. (CSC) 7. Investigar i cercar informació concreta a través d’Internet. (CD, CLA)

Continguts Conceptes La família i els vincles de parentesc. L’arbre genealògic. Feines en família. Activitats de lleure per fer amb la família. El museu i la lectura de quadres artístics..

Experiència Fem un joguina òptica (taumàtrop). L’entorn Conductes correctes de convivència en diferents àmbits de la vida quotidiana.

Criteris d’avaluació 1. Identificar la idea de família, els membres que la componen i els vincles de parentesc. (Obj. 1) 2. Saber representar l’arbre genealògic de la pròpia família. (Obj. 2) 3. Reflexionar sobre la importància que té col·laborar en les tasques domèstiques a casa. (Obj. 3) 4. Reconèixer la importància que té el lleure en el nucli familiar i descriure accions i activitats que es poden fer junt amb la família. (Obj. 4)


5. Aprendre a descriure els elements que conformen una manifestació artística: observació d’un quadre. (Obj. 5) 6. Acceptar i complir les normes de convivència en diferents àmbits de la vida quotidiana. (Obj. 6) 7. Usar les noves tecnologies de la informació aprenent a utilitzar un navegador d’Internet. (Obj. 7)


Temps



1h

Desenvolupament La família (pàg. 54 - 55) Les famílies tenen història (pàg. 56) Les feines en família (pàg. 57) Activitats en família (pàg. 58 - 60) Anem al museu (pàg. 61) Mirem un quadre (pàg. 62) Fem una joguina òptica (taumàtrop) (pàg. 44 - 45) Ens relacionem (pàg. 65)


9h



2h

Competència lingüística i audiovisual (CLA) - Competència matemàtica (CM) - Competència coneixement i interacció amb el món físic (CCIMF) - Competència artística i cultural (CAC) - Competència digital (CD) - Competència social i ciutadana (CSC) - Competència d’aprendre a aprendre (CAA) - Competència autonomia i iniciativa personal (CAIP)

38


n i

a r

g o P

UNITAT 5 L’hivern, l’aire, la terra i el sol Coneixement del medi 2 EP Objectius. Contribució al desenvolupament de les competències b àsiques

1. Situar l’inici i el final de l’hivern en el calendari. (CCIMF) 2. Conèixer el temps meteorològic a l’hivern i identificar-ne els paisatges. (CCIMF, CAA) 3. Descriure els estats de l’aigua i les propietats de l’aire i el vent. (CLA, CCIMF) 4. Conèixer les diferents parts del dia i observar com varia la posició del Sol. (CCIMF)

5. Valorar la importància del Sol per al desenvolupament de la vida. (CCIMF) 6. Conèixer els moviments que fa el planeta Terra. (CCIMF) 7. Adonar-se de la importància de l’estalvi energètic. (CCIMF)

Continguts Conceptes El calendari de l’hivern. El temps a l’hivern. La pluja. L’aire i el vent. Energia eòlica. El planeta Terra. El Sol. Les diferents parts del dia.

Experiència Fem un molinet de vent. L’entorn L’estalvi d’energia.

Criteris d’avaluació 1. Situar l’inici i el final de l’hivern en el calendari. (Obj. 1)

2. Conèixer el temps meteorològic característic de l’hivern i identificar-ne els paisatges propis. (Obj. 2) 3. Comprendre les propietats bàsiques de l’aire i el vent. (Obj. 3) 4. Saber explicar que la Terra és un planeta i que aquesta gira al voltant del Sol. (Obj. 6)


5. Entendre la importància que té el Sol per a la vida. (Obj. 5) 6. Diferenciar les parts del dia i identificar la posició que ocupa el Sol. (Obj. 4) 7. Ser conscients de la importància de l’estalvi energètic. (Obj. 7)


Temps



1h

Desenvolupament El calendari de l’hivern (pàg. 68) El temps a l’hivern (pàg. 69) La pluja (pàg. 70) L’aire (pàg. 71) El vent (pàg. 72) La terra (pàg. 73) El sol (pàg. 74) La terra i el sol (pàg. 75 – 76) Fem un molí de vent (pàg. 77 – 78) Ens relacionem (pàg. 79)


9h



2h



39

UNITAT 6 El poble i la ciutat


2 EP


1. Definir població i establir les característiques i les diferències entre un poble i una ciutat. (CLA, CCIMF) 2. Distingir els diferents tipus de pobles. (CCIMF) 3. Identificar els diferents tipus de cases que podem trobar en un poble i en una ciutat. (CCIMF) 4. Identificar què és un barri. (CCIMF) 5. Conèixer els diferents elements del mobiliari urbà. Saber què són els serveis públics. (CCIMF, CSC)

6. Identificar alguns mitjans de transport i diferenciar entre contaminants o no. (CCIMF) 7. Observar els canvis que es produeixen en un poble o ciutat amb el pas del temps. (CCIMF) 8. Reconèixer els serveis públics que ofereix la localitat. (CCIMF, CSC) 9. Reflexionar sobre la importància de reutilitzar i reciclar. (CSC, CAIP)

Continguts Conceptes Diferències entre els pobles i les ciutats. Tipus de pobles. Tipus de barris. El elements del mobiliari urbà. Els serveis públics. Els mitjans transports. Les poblacions, abans i ara.

Experiència Visitem una antiga fàbrica. Actituds Reutilitzar i reciclar.

Criteris d’avaluació 1. Conèixer les característiques i les diferències entre un poble i una ciutat. (Obj. 1) 2. Establir què és un barri i els diferents tipus. (Obj. 4) 3. Diferenciar els tipus de pobles. (Obj. 2) 4. Distingir entre les cases de poble i ciutat. (Obj. 3) 5. Identificar els diferents elements del mobiliari urbà. (Obj. 5)


6. Conèixer els diferents serveis públics dels quals disposa la nostra localitat. (Obj. 8) 7. Diferenciar entre mitjans de transport contaminants i no contaminants. (Obj. 6) 8. Observar i analitzar el pas del temps a les ciutats. (Obj. 7) 9. Prendre consciència de la importància de reciclar i reutilitzar. (Obj. 9)


Temps



1h

Desenvolupament La població (pàg. 82) Pobles i ciutats (pàg. 83) El poble (pàg. 84) La ciutat (pàg. 85) El mobiliari urbà (pàg. 86) Els serveis públics (pàg. 87) Els transports (pàg. 88) Les poblacions abans i ara (pàg. 89 – 90) Visitem una antiga fàbrica (pàg. 91 – 92) Ens relacionem (pàg. 93)


8h



2h

40


n i

a r

g o P

UNITAT 7 Els animals de granja


2 EP


1. Diferenciar entre animals salvatges i domèstics. (CCIMF) 2. Identificar les característiques bàsiques dels mamífers: el conill. (CCIMF) 3. Conèixer les parts d’un mamífer i com es reprodueix. (CCIMF) 4. Observar la vida dels animals de granja. (CCIMF) 5. Diferenciar entre un animal vivípar i un ovípar. (CCIMF)

6. Conèixer les tasques que es realitzen en una granja. (CCIMF) 7. Relacionar les eines i els aparells propis del medi rural. (CCIMF) 8. Reflexionar sobre la importància de les màquines per facilitar algunes feines. (CCIMF, CAA) 9. Adonar-se de la importància de respectar els animals de companyia. (CCIMF, CAIP)

Continguts Conceptes Els animals de granja. Els animals domèstics i els animals salvatges. Altres animals de granja: diferenciació entre vivípars i ovípars. Les feines d’una granja. Eines, aparells i màquines utilitzats a la granja.

Experiència Fem mató. L’entorn El respecte pels animals de companyia.

Criteris d’avaluació 1. Saber diferenciar entre animals salvatges i animals domèstics. (Obj. 1) 2. Saber diferenciar entre animals vivípars i ovípars. (Obj. 5) 3. Reconèixer les parts d’un mamífer i la seva reproducció. (Obj. 3) 4. Identificar les característiques bàsiques i les parts pròpies dels mamífers, a partir de l’estudi del conill. (Obj. 2)


5. Conèixer les diferents tasques que es poden realitzar en una granja. (Obj. 4, 6) 6. Identificar les eines, els aparells i les màquines que s’utilitzen en el medi rural. (Obj. 7) 7. Reconèixer la importància de les màquines per facilitar certes feines relacionades amb el camp. (Obj. 8) 8. Reflexionar sobre la importància de respectar els animals de companyia. (Obj. 9)


Temps



1h

Desenvolupament Quins animals són de granja? (pàg. 96) El conill (pàg. 97) La vida del conill (pàg. 98) Altres animals de granja (pàg. 99 - 100) Què obtenim dels animals de granja? (pàg. 101) Les feines d’una granja (pàg. 102) Què fan les vaques (pàg. 103) Eines aparells i màquines (pàg. 104) Fem mató (pàg. 105 - 106) Ens relacionem (pàg. 107)


9h



2h


41

UNITAT 8 Els animals salvatges


2 EP


1. Saber diferenciar entre animals vertebrats i invertebrats. (CAA) 2. Conèixer les parts i les característiques principals d’un mamífer, un ocell, un peix, un rèptil i un amfibi. (CCIMF) 3. Ser capaç de dur a terme un treball d’investigació. (CAIP, CAA)

4. Prendre consciència de l’existència d’animals en perill d’extinció. (CCIMF, CSC) 5. Reflexionar sobre les causes i les conseqüències dels incendis forestals. (CCIMF, CSC)

Continguts Conceptes Animals vertebrats i invertebrats. Un mamífer: l’ós bru. Alimentació i reproducció de l’ós bru. Un ocell: el gall fer. Un peix: la truita. Un rèptil: la serp blanca. Un amfibi: la granota roja.

Experiència Fem un treball d’investigació. L’entorn Animals en perill d’extinció: causes i possibles solucions al problema. Causes i conseqüències dels incendis al bosc.

Criteris d’avaluació 1. Diferenciar els animals que tenen ossos (vertebrats) i dels que no en tenen (invertebrats). (Obj. 1) 2. Saber les parts i les característiques principals d’un mamífer (l’ós bru), d’un ocell (el gall fer), d’un peix (la truita), d’un rèptil (la serp blanca) i d’un anfibi (la granota roja). (Obj. 2)


3. Seguir correctament el procediment per dur a terme un treball d’investigació a partir d’una pauta donada. (Obj. 3) 4. Prendre consciència de l’existència d’animals en perill d’extinció. (Obj. 4) 5. Reflexionar sobre les causes i les conseqüències dels incendis al bosc. (Obj. 5)


Temps



1h

Desenvolupament Vertebrats i invertebrats (pàg. 110) Un mamífer: l’ós bru (pàg. 111) Què menja? (pàg. 112) Com es reprodueix? (pàg. 113) Un ocell: el gall fer (pàg. 114) Un peix: la truita (pàg. 115) Un rèptil: la serp blanca (pàg. 116) Un amfibi: la granota roja (pàg. 117 - 118) Fem un treball d’investigació (pàg. 119 - 120) Ens relacionem (pàg. 121)


9h



2h


42


n i

a r

g o P

UNITAT 9 Les plantes


2 EP


1. Reconèixer la diversitat de plantes que hi ha a la natura i distingir-ne les diverses classes: arbre, arbust i herba. (CCIMF) 2. Identificar les diferent parts de les quals es composan una planta, una flor i un fruit (CCIMF) 3. Observar els canvis de les fulles dels arbres durant les estacions. (CCIMF)

4. Descriure el cicle vital d’una planta. (CCIMF, CLA) 5. Conèixer els diferents productes que s’obtenen de les plantes i aprendre el nom d’algunes plantes medicinals. (CCIMF) 6. Adquirir una actitud de respecte i cura envers les plantes. (CSC, CAIP)

Continguts Conceptes Els tipus de plantes. Les parts d’una planta i d’una flor. Observem un arbre. Les fulles en les diferents estacions de l’any. Les flors i els fruits. El cicle vital de les plantes. Coses que obtenim de les plantes. Les plantes medicinals.

Experiència Fem créixer una mongetera. L’entorn El respecte envers les plantes.

Criteris d’avaluació 1. Reconèixer els diferents tipus de plantes que hi ha a la natura: l’arbre, l’arbust i l’herba. (Obj. 1) 2. Saber indicar les diferent parts d’una planta, d’una flor i un fruit. (Obj. 2) 3. Reconèixer els canvis de les fulles dels arbres durant les estacions de l’any. (Obj. 3)


4. Descriure correctament el cicle vital que té una planta. (Obj. 4) 5. Identificar els productes que s’obtenen de les plantes i conèixer el nom d’algunes plantes medicinals. (Obj. 5) 6. Mostrar una actitud de respecte i cura envers les plantes. (Obj. 6)


Temps



1h

Desenvolupament Les plantes (pàg. 124) Tipus de plantes (pàg. 125) Les parts d’una planta (pàg. 126) Observem un arbre (pàg. 127) Les fulles (pàg. 128) Els fruits (pàg. 129) Les plantes són éssers vius (pàg. 130) Què ens proporcionen les plantes? (pàg. 131) Les plantes medicinals (pàg. 132) Fem créixer una mongetera (pàg. 133 – 134) Ens relacionem (pàg. 135)


9h



2h


43

UNITAT 10 Els mitjans de comunicació Coneixement del medi 2 EP Objectius. Contribució al desenvolupament de les competències b àsiques

1. Conèixer els diferents mitjans de comunicació. (CCIMF) 2. Diferenciar entre els mitjans de comunicació de massa i els personals. (CCIMF) 3. Identificar els diferents tipus de pla d’una imatge (picat, contrapicat i frontal). (CAA)

4. Explicar la finalitat de la publicitat i els anuncis. (CLA) 5. Saber analitzar un anunci de televisió. (CSC) 6. Reconèixer diferents sistemes de comunicació no verbal. (CCIMF)

Continguts Conceptes Els mitjans de comunicació. Els mitjans de comunicació personal. Els mitjans de comunicació de massa. Altres mitjans de comunicació: Internet i el cinema. El punt de vista o plans de les imatges: picat, contrapicat i frontal. La publicitat. La comunicació no verbal. Signes, senyals i gestos.

Experiència Analitzem un anunci.

Criteris d’avaluació 1. Conèixer i saber identificar els diferents mitjans de comunicació dels quals disposem. (Obj. 1) 2. Saber diferenciar entre els mitjans de comunicació de massa i els mitjans de comunicació personals. (Obj. 2) 3. Identificar i saber aplicar els diferents tipus de pla amb els quals es pot representar una imatge: picat, contrapicat i frontal. (Obj. 3)


4. Reflexionar sobre la finalitat de la publicitat i els anuncis i saber analitzar de manera crítica un anunci. (Obj. 4, 5) 5. Reconèixer, interpretar i utilitzar diferents sistemes de comunicació no verbal. (Obj. 6)


Temps



1h

Desenvolupament Ens comuniquem (pàg. 138) Els mitjans de comunicació (pàg. 139) Els mitjans de comunicació personal (pàg. 140) Els mitjans de comunicació de massa (pàg. 141) Altres mitjans de comunicació: Internet i el cinema (pàg. 142) El punt de vista (pàg. 143 - 145) La publicitat (pàg. 146) Analitzem un anunci (pàg. 147 - 148) Ens relacionem (pàg. 149)


9h



2h

44


n i

a r

g o P

UNITAT 11 El paisatge


2 EP


1. Conèixer els diferents tipus de paisatge: natural i humanitzat. (CCIMF) 2. Distingir els elements que formen un paisatge de costa, de plana i de muntanya. (CCIMF) 3. Aprendre vocabulari específic sobre el relleu i el paisatge. (CLA) 4. Identificar els canvis en els paisatges a les diferents estacions de l’any. (CCIMF)

5. Observar els canvis que es produeixen al paisatge amb el pas del temps. (CCIMF) 6. Reconèixer i identificar els elements d’un mapa. (CCIMF) 7. Conèixer accions que es poden dur a terme per preservar els paisatges. (CSC, CCIMF)

Continguts Conceptes Tipus de paisatge: natural i humanitzat. El paisatge de muntanya. El paisatge de plana. El paisatge de costa. Canvis en el paisatge: les estacions de l’any i el pas del temps.

Experiència Fem un mapa de carreteres. L’entorn Preservar el nostre paisatge.

Criteris d’avaluació 1. Conèixer els diferents tipus de paisatge i saber diferenciar entre un paisatge natural i un paisatge humanitzat. (Obj. 1) 2. Identificar els trets característics d’un paisatge de costa, un paisatge de plana i un paisatge de muntanya. (Obj. 2) 3. Aprendre i utilitzar correctament vocabulari pertanyent al camp semàntic del relleu i el paisatge. (Obj. 3)


4. Identificar els canvis que es donen en un paisatge amb el pas del temps o segons les estacions de l’any. (Obj. 4, 5) 5. Reconèixer i identificar els diferents elements necessaris per a la lectura i interpretació correcta d’un mapa. (Obj. 6) 6. Conèixer les diferents accions que es poden dur a terme per preservar els paisatges. (Obj. 7)


Temps



1h

Desenvolupament Tipus de paisatge (pàg. 152) Paisatge de muntanya (pàg. 153 - 154) Paisatge de plana (pàg. 155 - 156) Paisatge de costa (pàg. 157 - 158) Canvis en el paisatge (pàg. 159 - 160) Fem un mapa de carreteres (pàg. 161 - 162) Ens relacionem (pàg. 163)


8h



2h



45

UNITAT 12 El pas del temps


2 EP


1. Identificar el rellotge com a instrument per mesurar el temps. (CAA) 2. Llegir el rellotge amb l’apreciació fins a un quart. (CLA) 3. Comprendre les diferents maneres de representar les hores: rellotge d’agulles i digital. (CCIMF) 4. Reconèixer les diferents parts del dia prenent consciència del pas del temps. (CCIMF, CAIP)

5. Identificar els diferents elements que configuren un calendari. (CCIMF) 6. Saber quins mesos comprenen les diferents estacions de l’any. (CCIMF) 7. Construir un rellotge de sol. (CAA, CAC) 8. Saber interpretar dades i informació relacionada amb un horari. (CCIMF, CAA)

Continguts Conceptes Tipus de rellotges: finalitat i funcionament. Les hores. Les parts del dia i el pas del temps. El calendari. Les estacions de l’any. Interpretació de dades: l’horari de l’autobús.

Experiència Fem un rellotge de sol.

Criteris d’avaluació 1. Identificar el rellotge com a instrument per mesurar el temps. (Obj. 1) 2. Saber llegir el rellotge amb l’apreciació fins a un quart. (Obj. 2) 3. Comprendre la representació de les hores a un rellotge d’agulles i a un rellotge digital. (Obj. 3) 4. Reconèixer les diferents parts del dia i prendre consciència del pas del temps. (Obj. 4)


5. Saber identificar els diferents elements que configuren un calendari. (Obj. 5) 6. Identificar quins mesos formen part de les diferents estacions de l’any. (Obj. 6) 7. Aprendre a construir un rellotge de sol. (Obj. 7) 8. Saber interpretar dades i informació relacionada amb un horari estipulat partint d’un exemple concret: l’horari de l’autobús. (Obj. 8)


Temps



1h

Desenvolupament Els rellotges (pàg. 166) Les hores (pàg. 153 - 154) El temps passa (pàg. 169 - 170) El calendari (pàg. 171 - 172) Les estacions (pàg. 173 - 174) Fem un rellotge de sol (pàg. 175 - 176) Ens relacionem (pàg. 177)


8h



2h


46


Guia didàctica ORIENTACIONS I SOLUCIONARI

Segon Curs UNITAT 1: L’ESCOLA I EL BARRI El mestre o la mestra pot utilitzar aquesta pàgina com a punt de partida per introduir els temes que es tractaran al llarg de tota la unitat.

L’ESCOLA I EL BARRI

1

Entre tots, podeu llegir en veu alta el títol que figura a la làmina i demanar que els nens i nenes descriguin allò que observen a la il·lustració. Per això, formuleu-los les dues preguntes que figuren a la part inferior de la pàgina i complementeu-les amb altres qüestions, per guiar les intervencions descriptives que faci l’alumnat com, per exemple: A quina aula estan treballan t aquests nens i nenes? Quins elements hi ha? A la vostra escola teniu també una aula d’informàtica? Com és? Quines activitats es fan en aquest espai?...

ª Què fan en Martí, l’Anna i la Laia? ª Encercla el CD i els ratolins.

Són a l’aula d’informàtica nou 9

Pregunteu també als nens i nenes com van vestits els personatges que apareixen a la il·lustració i comenteu entre tots per què és important portar bata a l’escola. La finalitat és que reflexionin sobre aquest aspecte i arribin a les seves conclusions amb la vostra ajuda.

Pàgina 9

LA MEVA CLASSE

Em dic Martí i vaig a la classe de segon B. I tu? 1 Completa la fitxa:

(resposta oberta)

Em dic i vaig a la classe de

.

La meva mestra (o mestre) es diu i els meus companys de taula es diuen . A la classe som

nenes i

nens.

2 Dibuixa el que veus des de la teva taula:

10

deu

Pàgina 10

48

(resposta oberta)

Abans de realitzar les activitats proposades en aquesta pàgina, i una vegada el mestre o la mestra s’hagi presentat, seria interessant demanar als nens i nenes que cadascú també es presentés a la resta, indicant el nom, l’edat i per què els agrada anar a l’escola. Les presentacions seran útils per als nens i nenes nous. En cas que faci poc que visquin aquí, demaneu-los que expliquin d’on vénen. Tot seguit, proposeu-los fer l’activitat 1. Expliqueu-la prèviament en veu alta i aneu realitzant-la conjuntament. Individualment cada nen i nena anotarà les seves respostes en el llibre. En fer l’activitat 2, demaneu que cada nen i nena expliqui a la resta de la classe el seu dibuix. Cadascú ha d’indicar el nom dels elements de la classe que hi hagi inclòs, amb la finalitat de treballar el vocabulari pertanyent al camp semàntic de l’escola i l’aula. Aneu anotant a la pissarra els diferents elements per després explicar entre tots perquè serveixen cadascun dels objectes que hi ha a l’aula.

Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Inicial Primàri

a

i

i

i

Segon Curs UNITAT 1: L’ESCOLA I EL BARRI

Nom:

............................................................................... Data:

1

..................................................................................

ORGANITZEM LA CLASSE

1 Escriu què fa cadascú:

escriu a la pissarra

ordena els llibres

repartei x els fulls

rega les plantes

dona menjar als peixos

Per complementar l’activitat, seria convenient que, en comentar cada dibuix, feu reflexionar a l’alumnat sobre la importància d’organitzar bé les tasques que es fan a l’aula.

puja la persiana

2 Explica quina tasca t’agradaria fer a classe i per què:

(resposta oberta) .

onze

11

Pàgina 11

3 Observa aquesta classe i escriu el nom dels objectes:

llapidera

contenidors de reciclatge

làmines

safata

4 Dibuixa-hi els objectes que acabes d’escriure:

12 dotze

Pàgina 12

En fer l’activitat 1 demaneu prèviament als nens i nenes que descriguin en veu alta cadascuna de les illustracions que hi apareixen, indicant les diferents accions que s’hi representen. El mestre o la mestra ha d’anotar a la pissarra aquestes accions perquè després cada nen i nena les copiï en el seu llibre.

En fer l’activitat 2, pregunteu-los quina tasca els agradaria fer a classe i per què. Podeu aprofitar per establir els càrrecs de responsables de certes tasques comunes (baixar i pujar les persianes, regar les plantes de l’aula, esborrar la pissarra, repartir els folis...). Anoteu les diferents tasques en un mural i doneu a cada nen i nena una cartolina on hagin d’escriure el seu nom. Després, repartiu les tasques i enganxeu al mural el nom del responsable de cadascuna d’elles. Aquestes responsabilitats poden variar setmanalment, de forma rotatòria, per propiciar que cada nen i nena es responsabilitzi, durant un període de temps, d’una de les tasques. És important que els nens i nenes reconeguin la importància de la participació en les tasques de la vida escolar, domèstica i social. Debatiu sobre aixo. En fer l’activitat 3 demaneu-los que descriguin els diferents elements d’aquesta aula. Després han d’anotar el nom d’aquells que es demanen. Feu que es fixin en la situació que ocupa cada element a l’espai per després poder representar-lo a la il·lustració de l’activitat 4. Seria interessant explicar també la manera de representar les portes, les finestres, els mobles i altres elements als plànols. En l’activitat 4, en tractar-se d’una visió des d’una altra perspectiva, serà convenient que prèviament els mostreu com s’han de dibuixar els elements que es demanen al plànol (vistos des de dalt). Exemplifiqueu la ubicació d’un d’ells perquè després l’alumnat dibuixi la resta d’elements.


49

t a o c

O

r

i e


Nom:

............................................................................... Data:

1

..................................................................................

L’ESCOLA

1

Quina d’aquestes escoles s’assembla més a la teva?

2

1 Completa la fitxa de la teva escola:

Realitzeu l’activitat 1 tots plegats en veu alta perquè, paral·lelament, cada nen i nena vagi anotant en el llibre les seves respostes. Podeu complementar l’activitat formulant-los altres preguntes sobre l’escola: com és la façana, quins serveis o espais hi ha al voltant, quina és l’escola més propera...

La meva escola es diu . ,

És a la localitat de al barri de i al carrer número . A la meva escola, hi treballen

A la pàgina 13 es treballa com és l’escola per dins i per fora, així com la seva ubicació i el personal que hi treballa. Demaneu als nens i nenes que llegeixin en veu alta la pregunta que es formula abans de fer l’activitat 1 i sol·liciteu-los que expliquin per què la seva escola s’assembla més a una o altra il·lustració.

,

.

2 Dibuixa la teva escola per dins i per fora:

p e r d in s

p e r f o r a tretze

En l’activitat 2 els nens i nenes han de dibuixar l’escola per dins i per fora, segons la seva visió. Podeu optar per demanar-los que facin aquests dibuixos en un foli a part, per després penjar-los a una de les parets de l’aula.

13

Pàgina 13

3 Observa aquesta escola i relaciona cada nombre amb el nom

de l’espai:

1

4

2

3

5

7

6

8

9

10

5 6 3

7 sala d’actes 9 4 10 pati 2 a ul a d ’i nf or mà ti ca gimnàs

porteria

classe

lavabo

14 catorze

Pàgina 14

50

1 8

biblioteca menjador

s al a d e p ro fe ss or s

Abans de fer l’activitat 3, demaneu als nens i nenes que descriguin cadascuna de les dependèn cies de l’escola que apareixen al dibuix. Hauran d’indicar els elements que componen cada espai, les activitats que s’hi fan (tant les que es mostren al dibuix com altres que els nens i nenes aportin per coneixement propi), personatges que apareixen a cada dependència (diferenciant entre professorat i alumnat)... Després demaneu que relacionin cada espai amb el seu nom, indicant el número corresponent en cada cas. Seria interessant que destinéssiu una estona perquè cadascú intenti resoldre l’activitat individualment o per parelles, i després posar els resultats en comú per tal de corregir possibles errors. Podeu complementar aquesta activitat sol·licitant als nens i nenes que indiquin altres estances que tingui la seva escola i que no apareguin al dibuix del llibre: laboratori, aula de plàstica, sales de material... Alhora, també seria molt interessant organitzar una petita visita a cadascuna de les instal·lacions del centre escolar amb el grup classe.


a

i

i

i


Nom:

............................................................................... Data:

1

..................................................................................

EL BARRI

1 Marca amb una ✗ quin d’aquests barris s’assembla més al de la teva escola:

2 Enganxa: un ocell davant de la papereria

ocell

una senyora davant del mercat

senyora quinze 15

Pàgina 15

ENS DESPLACEM PEL BARRI 1 Escriu a

quin lloc aniries en cada situació i relaciona:

1 estació

He de recollir un paquet.

2 museu

3 ambulatori

4 correus

Agafaré el tren.

Tinc febre.

3

Veuré fotos antigues del barri.

Llegiré contes.

correus ambulatori estació biblioteca

5

5 biblioteca

museu

En aquesta pàgina ens centrarem en aspectes relacionats amb els barris. Per començar, demaneu als nens i nenes que descriguin cadascuna de les fotografies que apareixen en l’activitat 1: com són els edificis, quins elements observen a cada fotografia... Després, sol·liciteu que indiquin quina de les quatre opcions s’assembla més al seu barri. Seria convenient que promogueu que argumentin en veu alta el perquè de la seva elecció. En l’activitat 2 també seria convenient una descripció oral prèvia, per part dels nens i nenes, sobre el que observen al dibuix. La idea és que identifiquin els diferents elements que surten al dibuix, per després poder passar a enganxar els adhesius correctament ubicats. Podeu complementar ambdues activitats demanant a l’alumnat que expliqui què és el que més els agrada del seu barri i per què. Formuleu-los preguntes per promoure i anar guiant les seves intervencions. Finalitzeu l’exercici sol·licitant que dibuixin el seu barri en un full i pengeu tots els treballs en un mural conjunt. En aquesta pàgina es treballen alguns dels equipaments i serveis que els nens i nenes poden trobar en el seu barri o entorn proper. En fer l’activitat 1, recomanem que prèviament comenteu entre tots, en veu alta, els noms d’aquests equipaments, com són i què podem trobar en cadascun d’ells. Després, llegiu una per una, i en veu alta, cadascuna de les situacions que plantegen els personatges, decidiu entre tots a quin lloc s’hauria de dirigir cadascun d’ells i demaneu que els nens i nenes ho escriguin en l’espai corresponent de cada zona puntejada. Seguidament, realitzeu la segona part de l’activitat. En

2

aquest exercici, els nens i nenes han d’incloure, als quadrets en blanc que apareixen al dibuix, el número 4

1

que faci referència a aquell espai en concret. Podeu proposar que els alumnes facin primer l’exercici de manera individual per després posar en comú entre

16 setze

Pàgina 16

tots els resultats.

Comenteu entre tots altres serveis o equipaments que es poden trobar al barri. Intenteu que cada alumne i alumna digui la seva.


51

t a o c

O

r

i e


Nom:

............................................................................... Data:

1

..................................................................................

ITINERARIS

1 Ajuda l’Anna a arribar a l’escola:

Comenteu entre tots els elements que apareixen al dibuix de la primera activitat. Novament insistim en la comprensió de plànols senzills, tal i com vam fer amb el plànol de la classe però, en aquesta ocasió, es tracta del plànol d’un barri, on els nens i nenes han d’indicar quin és el camí que ha de seguir l’Anna per poder arribar a l’escola. En l’activitat 2 es demana que els alumnes dibuixin també el camí a seguir per poder arribar als diferents equipaments que s’indiquen, cadascun d’un color en concret. Destineu uns minuts perquè cada nen i nena faci l’activitat individualment i després poseu els resultats en comú per assegurar-vos que tothom ha fet correctament l’exercici.

2 Dibuixa per on ha de passar l’Anna si vol anar:

de l’escola al parc de l’escola a la biblioteca de l’escola a la farmàcia 3 Explica quin camí fas tu per anar de casa a l’escola:

(resposta oberta) .

disset

Pàgina 17

17

L’activitat 3 és un exercici de resposta oberta en el qual cada nen i nena ha d’explicar quin és el camí que fa per arribar cada dia a l’escola. Podeu destinar una estona perquè redactin la seva explicació en el llibre i després proposar que cadascú surti davant la classe a explicar oralment quin és el camí que fa. Les dues fotografies d’aquesta activitat corresponen a la plaça del Primer Homenatge a la Vellesa, de Sant Sadurní d’Anoia, a l’Alt Penedès. Els nens i nenes han d’observar-les atentament. Convideu-los a descriure’n les diferències visibles: les principals tenen relació amb per la remodelació de la plaça i els vehicles que hi surten.

EL BARRI ABANS I ARA

1 Observa i respon:

1

Tot seguit, plantegeu als alumnes les qüestions que apareixen al final de la pàgina. Han de respondre-les en veu alta prèviament, per poder comentar-les entre tots. Després, sol·liciteu que les redactin en el llibre. 2

•

•

Quina d’aquestes fotografies és més antiga? Creus que és el mateix lloc?

1

. Per què?

(resposta oberta) Els barris canvien amb el pas del temps.

18

divuit

Pàgina 18

52

.

El conjunt d’edificis que ressegueixen l’extrem dret de la plaça eren, i són, cases particulars: han mantingut la seva funció. En canvi, l’edifici que apareix a la imatge més antiga, al darrere del carro, era una escola pública a començaments del segle XX , quan es va fer la fotografia, i, actualment, la seva funció està per decidir. Complementeu l’exercici amb la realització de l’activitat TIC que trobareu a la pàgina 180 i 181 del llibre.


a

i

i

i


Nom:

............................................................................... Data:

1

..................................................................................

FEM U N A ENQUEST A 1 Fes la pregunta que apareix a continuació a cinc nens i nenes

de la classe. Després, marca amb una ✗ la resposta de cadascú i escriu-ne el nom a la casella gran. •

Quina d’aquestes quatre àrees t’agrada més?

(resposta oberta)

Lle ngua catalana

Matemàtiques


Música

Lle ngua catalana

Matemàtiques


Música

Lle ngua catalana

Matemàtiques


Música

Lle ngua catalana

Matemàtiques


Música

Lle ngua catalana

Matemàtiques


Música

Seguiu pas a pas les instruccions que s’especifiquen al llarg d’ambdues pàgines. Primer, els nens i nenes han de seleccionar a quins companys i companyes realitzaran l’enquesta. El mestre o la mestra pot fer que cada nen i nena els seleccioni lliurement o bé fixar a priori qui realitzarà l’enquesta a qui, per tal que tothom hi participi.

dinou 19

Pàgina 19

2 Compta quantes ✗ té cada àrea i escriu els resultats en aquesta

taula:

(resposta oberta)

Llengua catalana

Matemàtiques


Música

3 Fixa’t bé en el gràfic i en el codi de colors. Pinta del color

corresponent, a cadascuna de les columnes, tants requadres com ✗ té cada àrea.

En aquestes pàgines proposem que els nens i nenes realitzin una experiència: fer una enquesta i expressarne i interpretar-ne els resultats gràficament. L’objectiu d’aquest exercici és explicar com es fa una enquesta molt simple sobre les assignatures d’aquest curs i, posteriorment, expressar les dades obtingudes per mitjà d’un gràfic molt bàsic. Les explicacions que realitzi el mestre o la mestra seran molt importants, ja que s’han d’oferir les pautes concretes a seguir en cada part del procés.

En l’activitat 1, dins de cadascun dels requadres més grans s’ha d’indicar el nom de la persona a qui es realitza l’enquesta i senyalar només una de les àrees en cada cas. En l’activitat 2 cada nen i nena ha d’escriure els resultats de les seves enquestes, dins la taula amb el número que correspongui, segons les respostes que els hagin donat els seus companys i companyes. Després han de fer l’activitat 3, en què es demana que pintin del color corresponent tants quadres com X té cada àrea, a partir del número que hagin indicat en l’activitat 2. Finalment, llegiu les indicacions finals que ofereix el llibre i comenteu entre tots els resultats obtinguts en l’exercici. Arribeu a les conclusions que us ofereixen aquest resultats.

Llengua catalana


Matemàtiques

Quan hagis pintat el gràfic sabràs:

• Quina és l’àrea que agrada més als teus companys i companyes (la que té la columna més alta).

• Quina àrea els agrada menys (la que té la columna més baixa).

20

vint

Pàgina 20

Música

Podeu repetir l’operació buscant altres preguntes com, per exemple, quants companys i companyes de la classe fan anys a la primavera, quants celebren l’aniversari a l’estiu i quants ho fan a la tardor o bé a l’hivern. Podeu penjar en una de les parets de l’aula el gràfic resultant d’aquesta o d’altres enquestes que plantegeu als nens i nenes.


53

t a o c

O

r

i e


Nom:

............................................................................... Data:

1

..................................................................................

ENS RELACIONEM

1 Observa els dibuixos i escriu què faries en cada cas:

1

2

Un company vol passar

Algú t’agafa

davant teu a la fila.

un llapis de l’estoig.

3

1

4

Un company

Les activitats

no vol jugar amb tu.

no et surten bé.

(resposta oberta)

.

2

.

3

.

4

.

La millor manera de resoldre els problemes amb els companys i companyes és parlar-ne.

vint-i-u

Pàgina 21

1 Escriu tres objectes que hi ha a classe i tres activitats que hi fas:

obje ctes que hi ha a classe

activ itats que fas a classe

2 Escriu el nom dels espais de l’escola:

2

1

3 8

6 5

7

1 2 3 4

aula cuina gimnàs aula d’informàtica

22 vint-i-dos

Pàgina 22

54

Després poseu en comú les respostes redactades i establiu un debat en el qual s’hagi de seleccionar quina de les alternatives és la més correcta, d’entre totes les que l’alumnat hagi aportat en cada cas. Reflexioneu sobre per què és així, tot propiciant la reflexió final que ofereix l’exercici a l’última frase: resoldre els problemes parlant-ne. Podeu complementar l’activitat fent un mural amb frase final, perquè els nens i nenes en repassin les lletres amb colors. Pengeu el mural a la paret per tenir sempre present aquesta idea.

Aquesta pàgina permetrà posar en relleu alguns aspectes que s’han anat treballant al llarg de la unitat.

HEM APRÈS

4

21

Demaneu als nens i nenes que descriguin cadascuna de les situacions que es representen als dibuixos de l’activitat 1. Llegiu tot seguit les frases explicatives que acompanyen cada situació i demaneu que redactin en el llibre què farien en cadascuna d’elles per solucionar-les. Per això disposen dels espais puntejats que figuren a la part inferior de l’exercici, amb el número corresponent a cada situació.

5 6 7 8

biblioteca lavabos laboratori pati

La primera activitat fa referència als objectes de l a classe i les activitats que es fan a l’aula. Proposeu que cada nen i nena faci l’exercici individualment i després poseu en comú els resultats per ampliar punts de vista. D’aquesta manera cada nen i nena complementarà el seu llistat amb les aportacions que facin els seus companys i companyes. L’activitat 2 se centra en l’observació del plànol d’una escola. Podeu procedir de la mateixa manera que en l’anterior activitat, és a dir, primer realitzant-la de manera individual i després posant-ne en comú les respostes. En fer la posada en comú, demaneu que els nens i nenes descriguin cadascun dels espais i els elements que els componen i pregunteu-los quins altres espais es poden trobar en una escola, que no surtin representats en aquest plànol: menjador, aula de professors, recepció o porteria, entre d’altres.


a

i

i

i

Segon Curs UNITAT 2: LA TARDOR Per començar, proposeu als nens i nenes que, mitjançant la projecció a l’aula d’aquesta primera pàgina (que trobareu a la galeria d’imatges de la web de recursos) descriguin allò que veuen a la il·lustració. Podeu guiar l’observació i la descripció proposant preguntes que complementin les formulades al llibre com, per exemple: Com és el paisatge? Què creus

LA TARDOR

2

que està explicant l’avi Josep a en Martí i l’Anna? Has estat alguna vegada en un lloc semblant al que es mostra a la il·lustració?...

El mestre o la mestra pot anar apuntant a la pissarra vocabulari d’interès que vagi sortint en les intervencions que facin els nens i nenes, per després comentarlo entre tots, amb la finalitat d’ampliar o reforçar coneixements sobre aquest vocabulari. Són a la vinya. ª Què diries que miren? Miren un cep. ª On

són en Martí, l’avi Josep i l’Anna?

vint-i-tres 23

Pàgina 23

Per altra banda, llegiu el títol d’aquesta unitat, «La tardor», i aprofiteu per preguntar-los quines són les característiques d’aquesta estació de l’any. Promoveu la dinàmica d’aixecar la mà per tal de sol·licitar el torn de paraula i així poder parlar davant la classe. Demaneu als nens i nenes que descriguin la fotogra fia

LA MASIA PER FORA

que apareix en l’activitat 1 tant el paisatge com les

1 Observa:

característiques de la masia. Després, llegiu en veu alta la frase que acompanya aquesta activitat i pregunteu als alumnes si alguna vegada han estat en una masia, perquè expliquin la seva experiència: com era la casa, quines activitats van fer, si els agradava o no... Una masia és una casa aïllada envoltada de terres de conreu, pastures i boscos.

2 Marca amb

una ✗ les feines que es poden fer en una masia:

X

X

X 24 vint-i-quatre

Pàgina 24

En fer l’activitat 2 també serà recomanable que els nens i nenes facin un treball previ de descripció de fotografies. Demaneu-los que expliquin cadascuna de les activitats que es representen a cada il·lustració. Treballeu a la pissarra les paraules noves que vagin apareixent i definiu-les per assegurar-vos que l’alumnat n’entén el significat. Després, sol·liciteu que marquin les feines que es poden fer en una masia. La fotografia on apareix la peixateria serà l’única que no hauran senyalat. Seria interessant que demanéssiu que argumentin en veu alta per què aquesta feina no es pot realitzar en una masia.


55

t a o c

O

r

i e

Segon Curs UNITAT 2: LA TARDOR

Nom:

............................................................................... Data:

2

..................................................................................

LA MASIA PER DINS

1 Enganxa els objectes que falten on els correspongui:

A la pàgina d’adhesius trobareu els objectes que els alumnes han d’enganxar al dibuix del llibre. Seria convenient que decidíssiu entre tots quin és el lloc més adient per a cada objecte intentant alhora, en veu alta, argumentar el perquè.

1 3 2 4 5

La masia és la casa de pagès típica de Catalunya.

vint-i-cinc

Pàgina 25

En aquesta pàgina els nens i nenes poden fer-se una idea de com és una masia per dins. Descriviu entre tots els elements i objectes que apareixen a l’interior i exterior de la masia, amb la finalitat de treballar el vocabulari corresponent. El mestre o la mestra pot anar apuntant alguns dels mots que vagin sorgint al llarg de les intervencions i anar definint-los, perquè després cada nen i nena els copiï en el seu quadern.

25

Podeu complementar aquesta activitat demanant que cada nen i nena dibuixi en un full a part una masia. Després, demaneu-los que cadascú surti davant la classe a explicar-ne el dibuix. Amb tots els treballs podeu crear un mural per penjar-lo en una de les parets de l’aula.

Descriviu entre tots les imatges de l’activitat 1. El mestre o la mestra ha d’intentar que els nens i nenes participin en la descripció, formulant preguntes sobre aquesta: Què mostra aquesta imatge? Què està fent

LA VEREMA

1 Observa i llegeix :

el senyor que hi apareix? D’on prové el raïm?...

A continuació, llegiu en veu alta el poema de Miquel Martí i Pol vàries vegades. Pot resultar de molta utilitat escriure’l a la pissarra. L’objectiu final és que cada nen i nena memoritzi aquest poema i el pugui recitar davant la classe.

Com si fos un emblema, pel setembre comença la verema i el pàmpol d’or convida a renovar la força de la vida. Miquel Martí i Pol

2 Completa:

veremadors

Durant la verema, els

vinyes

d e l es

però ara també es fa en

cistells

cistells

amb màquines

veremadors

vinyes

. S emp re s ’ha vi a f et m anu al ment ,

amb màquines

. El raïm es transporta

o caixes perquè no es faci malbé.

El raïm es pot menjar, i també serveix per fer vi o cava.

26 vint-i-sis

cullen el raïm

En l’activitat 2 l’alumnat ha de completar el text amb les paraules que s’ofereixen a l’inici de l’exercici. Seria convenient que abans de passar a realitzar l’activitat, proposeu als nens i nenes que intentin definir el significat de cadascuna d’aquestes paraules, per assegurar-vos que les coneixen. Després, demaneu que completin el text, de manera individual i, per finalitzar, poseu-ne els resultats en comú.

Pàgina 26

56


a

i

i

i


Nom:

............................................................................... Data:

..................................................................................

2

EL CEP I EL RAÏM 1 Observa les parts d’un cep i completa:

Aquestes són les parts d’un cep.

ci rc el l

Tot seguit, demaneu-los que indiquin el nom que correspon a cadascuna de les fotografies que en la part inferior de l’exercici. Podeu fer aquesta activitat en veu alta, entre tots, demanant que els nens i nenes que en sàpiguen la resposta aixequin la mà, en cada ocasió, per demanar el torn de paraula i verificar que realment la seva resposta és la correcta.

g ra ns d e ra ïm g ot im pà m po l s o c a

pàmpol

circell

soca

grans de raïm o gotim

2 Completa: raïm blanc

cep

El

Hi ha raïm Un

gotim

cep gotim negre

grans de raïm

raïm negre . grans de raïm .

és una planta i el seu fruit és el

blanc

i raïm

està format per

A la imatge que es mostra en l’activitat 1, els nens i nenes poden observar quines són les parts d’un cep. Reviseu tots plegats el nom de les diferents parts que s’indiquen i comenteu amb l’alumnat les seves característiques.

.

vint-i-set 27

Pàgina 27

En fer l’exercici 2, llegiu els mots que apareixen a l’inici i verifiqueu que cada nen i nena relaciona correctament cada mot amb el seu significat. A continuació, han de completar les frases amb les paraules adequades. Podeu realitzar l’exercici entre tots, en veu alta, o bé deixar una estona perquè completin l’activitat individualment i, després, posar-ne les respostes en comú. En aquesta activitat els nens i nenes coneixeran el procés de transformació que té el raïm, des que els veremadors el cullen directament dels ceps, fins que es converteix en most i en vi.

COM ES TRANSFORMA EL RAÏM EN MOST I EN VI? 1 Relaciona cada frase amb la fotografia corresponent:

1 Els veremadors cullen el raïm. 2 El tractor porta el raïm fins a la premsa. 3 La premsa aixafa el raïm i el transforma en most, que es guarda

en bótes al celler fins que es converteix en vi. 4 El vi s’embotella.

4

3

1

2

El most és el suc del raïm abans que fermenti i es converteixi en vi .

28 vint-i-vuit

Pàgina 28

Per començar, demaneu al grup classe que descrigui les quatre il·lustracions que apareixen en l’activitat. Han d’indicar-ne tots els detalls i elements que observin, per enriquir el seu vocabulari i posar-lo a la pràctica verbalment. Tot seguit, llegiu en veu alta les frases, d’una en una, i pregunteu als nens i nenes quina fotografia és la que il·lustra cadascuna d’elles. Hauran d’indicar el número corresponent en el quadradet en blanc que hi ha a cada fotografia. Per finalitzar, llegiu l’última frase. Pregunteu als nens i nenes si mai han tastat el most. Si hi ha algú que l’hagi tastat, demaneu-li que expliqui a la resta de la classe quin sabor té, si li va agradar o no, de quin color era... Si ningú no l’ha tastat mai, el mestre o la mestra pot realitzar aquesta explicació.


57

t a o c

O

r

i e


Nom:

............................................................................... Data:

2

..................................................................................

sàpiguen reconèixer les fruites de la tardor, diferenciar

ALTRES FRUITS DE LA TARDOR 1 Observa les

entre les fruites carnoses i les fruites seques, i aprendre

parts d’un fruit: •

closca

a reconèixer també quines són les parts d’una fruita.

pell

• •

polpa

•

En l’activitat 1 de la pàgina 29 es mostra un esquema que representa les parts d’una fruita. Demaneu als alumnes que observin amb atenció les dues illustracions i comenteu-les entre tots.

• •

llavor

fruita seca

2 Relaciona cada

L’objectiu d’aquesta pàgina és que els nens i nenes

fruita carnosa

fruit amb el seu nom:

Una vegada l’alumnat n’hagi assimilat els conceptes,

2

1

4 3

podeu complementar l’activitat representant a la pissar-

5 6

9

ra aquestes dues fruites que apareixen en l’exercici i

8

7

11

10

12

demanant que els nens i nenes surtin a la pissarra d’un en un. El mestre o la mestra ha d’indicar el nom d’una

1

pinyons

11

ametlla

9

figa

8

gerd

4

nou

6

castanya

5

gla

2

magrana

7

poma

3

mandarina

12 carabassa 10 avellana 3 Encercla la

de les parts de la fruita que acaben d’aprendre, i el nen o nena que surti davant la classe l’ha d’assenyalar al dibuix de la pissarra. Realitzeu aquesta activitat amb

fruita seca en els dibuixos de l’activitat 2.

cadascun dels nens i nenes del grup classe, tot i repevint-i-nou

29

tint diverses vegades les diferents parts de la fruita. La repetició afavorirà la memorització d’aquests mots.

Pàgina 29

En la segona part de l’activitat 2 els nens i nenes han d’indicar, amb el número corresponent, quina imatge representa cada nom. Podeu complementar l’exercici preguntant-los de quina planta prové cadascun dels fruits. Si no ho saben, doneu-los la resposta.

ELS ARBRES FRUITERS 1 Observa i relaciona els arbres fruiters amb els fruits que

produeixen:

olives olivera

figuera

magraner

ametller

•

•

•

•

•

•

magranes

30 trenta

ametlles

figues

Podeu aprofitar per tornar a repassar el vocabulari que acabeu de treballar amb els nens i nenes en l’exercici anterior, ja que ara hauran d’encerclar les imatges de la fruita seca que s’hi mostraven: pinyons, gla, castanya, avellana, ametlla i nou. En fer l’activitat 1 de la pàgina 30, demaneu als nens i nenes que facin una descripció de cadascun dels arbres fruiters que apareixen a les il·lustracions. Després han de relacionar els tres fruits de la part inferior amb la fotografia corresponent. Complementeu aquest exercici amb l’activitat TIC que trobareu a les pàgines 182 i 183 del llibre de text. En aquesta ocasió hauran de fer servir el programari de dibuix.

Pàgina 30

58


a

i

i

i


Nom:

............................................................................... Data:

2

..................................................................................

L’HORT

1 Completa les frases i ordena els dibuixos: cull

prepara

prepara

1 El p ag ès

rega

planta

l a t er ra . P ri me r l a c av a, l a r em ou

amb una aixada. Després hi posa adob, que ajudarà les pastanagues a créixer.

planta

2 E l p ag ès

e ls p la nç on s d e p as ta na ga .

3 El pagès

rega

l’hort.

4 El pagès

cull

les pastanagues.

4

2

1

3

Un hort és un tros de terra on es conreen hortalisses. Sovint també hi ha plantats arbres fruiters.

trenta-u 31

Pàgina 31

LES HORTALISSES 1 Relaciona: •

pastanaga

•

tomàquet

•

•

•

enciam

Per començar, els nens i nenes han de completar les frases de l’activitat 1 de la pàgina 31 amb els mots que s’ofereixen a l’inici de l’exercici. És recomanable que primer descriguin les il·lustracions de l’exercici, per anar-se familiaritzant amb el vocabulari, tenint el suport i l’ajuda del mestre o la mestra. Una vegada hagin descrit els dibuixos, llegiu en veu alta les frases i aneu completant-les entre tots, per després relacionar-les amb cadascun dels dibuixos que han anat veient des d’un inici. Llegiu la frase final de l’exercici i comenteu amb l’alumnat altres hortalisses que podem trobar en un hort, a part de la pastanaga. A l’exercici que trobareu a continuació (a l’altra pàgina), treballarem el vocabulari referent a aquestes hortalisses, per la qual cosa és bo fer-ne una introducció prèvia, aprofitant l’activitat en la qual ens centrem ara mateix. De la mateixa manera, indiqueu-los també alguns dels arbres fruiters que podem trobar en un hort. Seria interessant que el mestre o la mestra realitzés una cerca per Internet, o en algun llibre o revista especialitzada, per poder oferir als nens i nenes il·lustracions d’aquests arbres fruiters.

•

mongetes

•

cogombre

•

pèsols

En l’activitat 1 de la pàgina 32 els nens i nenes han de

•

carabassa

relacionar cada nom de les hortalisses que apareixen

•

patata

amb la imatge que il·lustra cadascuna d’elles. Llegiu

•

api

primer cadascun dels mots i pregunteu als nens i nenes

•

col

si coneixen aquesta hortalissa: quin gust té, com és... i

•

•

En aquestes pàgines ens centrarem en l’estudi de l’hort i les hortalisses, tot familiaritzant l’alumnat amb el procediment que se segueix per conrear.

•

•

•

bledes

• •

pebrot

•

• •

ceba

•

•

•

•

albergínia

•

•

procediu a relacionar-la amb la imatge corresponent. Una hortalissa és una planta que es conrea a l’hort.

2 Classifica les

hortalisses de l’activitat 1:

enciam, cogombre.

•

Es mengen crues:

•

Es mengen cuites:

•

Es mengen crues i cuites:

bledes, albergínia, mongetes, pèsols, col, patata.

ceba, api, carabassa.

tomàquet, pastanaga, pebrot,

L’activitat 2 consisteix a classificar les hortalisses de l’activitat anterior, segons si es mengen crues, cuites o crues i cuites. Realitzeu aquest exercici entre tots, en veu alta, mentre els nens i nenes, paral·lelament, van apuntant les respostes correctes en el llibre.

32 trenta-dos

Pàgina 32


59

t a o c

O

r

i e


Nom:

............................................................................... Data:

2

..................................................................................

FEM P A NELLETS

Els panellets són uns dolços de tardor. Tradicionalment es mengen el 31 d’octubre a la tarda, amb castanyes torrades i moniatos, per celebrar la castanyada. Aquests són els ingredients que necessitaràs per preparar-los:

-

500 g d’a metlla ratllada 250 g de sucre de llustre 4 ous 200 g de pinyons 100 g d’a metlla picada

- 1 bol gran - 1 cullera gran - film transparent - 1 davantal - 1 plat fondo

En aquestes dues pàgines proposem la realització d’una recepta senzilla de panellets. És essencial que evitem, tant com sigui possible, els procediments i els objectes que puguin resultar perillosos per als nens i nenes en realitzar aquesta activitat. Per altra banda, és molt important fer veure als alumnes que és imprescindible la netedat i el fet de tenir cura dels materials que s’utilitzaran. Recordeu-los que: «amb el men jar, no s’hi juga».

1 Posa’t el davantal i renta’t les mans. 2 Barreja l’ametlla ratllada i el sucre de llustre al bol, amb l’ajut d’una

cullera gran. Afegeix -hi dos ous, primer l’un i després l’altre, i continua barrejant fins a obtenir una massa homogènia.

A l’hora de realitzar l’activitat podeu dividir la classe en dos grups: un grup farà els panellets de pinyons i, l’altre grup, serà l’encarregat de fer els panellets recoberts amb ametlla picada.

3 Cobreix la massa amb film transparent per evitar que s’assequi

i desa-la a la nevera durant 12 hores com a mínim. 4 Passat aquest temps, treu la massa de la nevera i fes -ne boles

petites.

trenta-tres

Pàgina 33

5 Mulla les boletes de massa una per una en un plat amb clara d’ou

batuda.

6 Arrebossa amb pinyons unes quantes boletes, i amb ametlla

picada la resta. 7 Barreja un rovell d’ou i un rajolí d’aigua. Amb un pinzell, pinta

Per fer els panellets cal certa previsió i disposar d’un forn i dels estris de cuina que apareixen al llistat que es mostra en el llibre.

33

Si voleu, podeu afegir-hi altres ingredients i preparar altres tipus de panellets. Per exemple, podeu fer-ne de codony. En aquest cas haureu de tenir 500 g de codony, un corró i un ganivet de plàstic, i modificar les instruccions 4, 5, i 6. Aquestes són les noves instruccions, en el cas que feu panellets de codony: 4. Passat aquest temps, treu la massa de la nevera i estira-la amb l’ajut d’un corró. / 5. Fes trossos petits de codony i talla en rectangles la massa que acabes d’estirar. / 6. Col·loca un tros de codony en un extrem de cada rectangle i embolica’l amb la massa.

els panellets amb aquesta mescla. 8 Encén el forn a 250 ºC, amb l’ajut d’un adult. Posa-hi la safata

amb els panellets durant 7 o 8 minuts.

9 Treu la safata del forn i...

... ja tens els panellets fets!

34 trenta-quatre

Pàgina 34

60


a

i

i

i


Nom:

............................................................................... Data:

2

..................................................................................

ENS RELACIONEM

Demaneu que els nens i nenes descriguin la il·lustració d’aquesta activitat. Podeu formular-los preguntes per promoure l’observació dels detalls i perquè realitzin les seves intervencions de manera guiada com, per exemple: Què està fent el nen que surt a l’esquerra de

1 Observa el dibuix i pinta:

1

2

ben fet

Aquesta pàgina ens servirà per sensibilitzar l’alumnat vers el respecte amb l’entorn i els espais naturals.

mal fet

2

la imatge? I la nena? Quin dels dos està actuant cor1

rectament? Per què? Què faries tu si haguessis de passejar per aquest indret?...

2

Una vegada hagueu comentat totes les accions i els alumnes hi hagin reflexionat, proposeu-los pintar, amb els colors que s’indiquen, aquelles accions ben fetes i les que estan mal fetes.

2

1 1 2 Escriu les accions que has pintat de vermell: •

Fer malbé els arbres.

.

•

Trepitjar les flors i les plantes.

.

•

Llençar papers a terra.

.

trenta-cinc

Pàgina 35

HEM APRÈS 1 Escriu el nom d’aquestes hortalisses:

tomàquet

pastanaga

enciam albergínia

•

•

•

•

•

•

patata

pebrot •

•

pèsols

ceba

2 Escriu el nom d’aquestes fruites i encercla la fruita seca:

1 3 5

4

35

En l’activitat 2 han de redactar les accions que han pintat de vermell, és a dir, aquelles mal fetes. En posar en comú els resultats d’aquest exercici, torneu a preguntar-los per quin motiu és així i quina alternativa correcta haurien de contemplar.

Finalitzem la unitat 2 realitzant aquestes dues activitats, amb la finalitat de repassar alguns aspectes que hem anat treballant sobre el tema de les hortalisses i les fruites. En l’activitat 1 els nens i nenes han d’escriure el nom de les hortalisses que apareixen al dibuix. Podeu destinar una estona perquè intentin realitzar l’activitat individualment. En aquest cas, els podeu comentar que poden consultar, en cas de tenir algun dubte, l’activitat que van realitzar a la pàgina 32 del llibre. Una vegada hagin fet l’exercici, poseu els resultats en comú per corregir-lo i detectar-ne possibles errors.

2

6

1 2 3

pinyons

4

poma

5

ametlles

36 trenta-sis

Pàgina 36

8

7

pera castanyes

6 gerd

7

avellanes

8

nou

9

taronja

9

La segona activitat consisteix a escriure el nom de les fruites de la tardor que apareixen il·lustrades. D’aquesta manera el mestre o la mestra podrà verificar que l’alumnat ha assimilat correctament el vocabulari que s’ha anat treballant. La segona part de l’exercici consisteix a encerclar la fruita seca, tal i com es va fer en l’activitat 2 de la pàgina 29.


61

t a o c

O

r

i e

Segon Curs UNITAT 3: LA SALUT

Abans de començar a treballar la unitat, llegiu-ne el títol. Demaneu als nens i nenes que descriguin la illustració d’aquesta primera làmina i formuleu-los les

LA SALUT

3

preguntes que es plantegen a la part inferior d’aquesta.

Podeu complementar les qüestions plantejades amb altres preguntes que formuleu com, per exemple: Quin àpat creieu que estan fent aquests personatges: esmorzar, dinar, berenar o sopar? Per què? Què es morzes tu cada matí? Creus que és important esmor zar bé? Per què?, entre d’altres. D’aquesta manera,

el mestre o la mestra podrà tenir una idea inicial dels hàbits alimentaris del l’alumnat i així fer les recomanacions o comentaris pertinents.

ª Què

fan en Martí, la Núria i l’Ariadna?

ª Quins

aliments hi ha sobre la taula?

Esmorzen. Hi ha suc de taronja, iogurt, galetes i aigua.

trenta-set 37

En aquesta pàgina es fa un repàs dels continguts relacionats amb les parts del cos i els sentits, temes que es van introduir en el llibre de primer curs.

Pàgina 37

EL COS I ELS SENTITS

1 Relaciona i completa:

cara

•

panxa

•

maluc

•

mà

•

genoll

•

•

La

•

La

•

front

•

•

•

•

braç

peu

i els , el

•

cabells

•

esquena

•

colze

•

turmell

•

cuixa

•

cara , el front panxa , el pit

pit

•

•

•

cabells formen part del cap. maluc i l’ esquena formen

part del tronc. •

El

braç

mà

, la

i el

colze formen part

de les extremitats superiors. •

La

cuixa

, el

genoll , el peu

i el

turmell formen

part de les extremitats inferiors. 2 Completa:

Tenim cinc sentits, que ens serveixen per conèixer com són les coses: la vista, l’oïda, l’olfacte, el gust i el tacte. Veiem

ulls

amb els i olorem amb el la

38 trenta-vuit

Pàgina 38

62

Aprofiteu també per parlar sobre la importància de rentar-se les mans abans de qualsevol dinar, així com el fet d’ajudar a parar i desparar taula a casa. Feulos reflexionar sobre aquests temes i promoveu que expliquin oralment les seves vivències.

boca

, sentim amb les

nas

orelles

. L’òrgan del gust és

i el del tacte és la pell.

En l’activitat 1 es demana als nens i nenes que indiquin les parts del cos que ja es van tractar en el curs anterior i s’introdueixen alguns termes nous, com ara el maluc i el turmell. Un cop fet això, els podeu preguntar si coneixen el nom d’altres parts del cos, amb la finalitat d’ampliar vocabulari. Per continuar amb el repàs de 1r, recordeu-los els noms dels dits de la mà. Proposeu-los que facin aquestes accions i que escriguin el nom dels dits que utilitzem: - Agafar un llapis per escriure. (Polze, índex i dit del mig). - Picar un timbre. (Índex). - Agafar una bossa. (Tots: polze, índex, dit del mig, anular i petit). Després de fer l’activitat 2, centrada en els sentits, podeu proposar-los que diguin dues accions relacionades amb cadascun d’elles com, per exemple: llegir (vista), escoltar música (oïda), olorar colònia (olfacte)...


a

i

i

i


Nom:

............................................................................... Data:

3

..................................................................................

ELS OSSOS

1 Fixa’t en el nom dels ossos del nostre cos i respon:

crani

clavícula

•

•

costelles

estèrnum

•

•

húmer

•

columna vertebral

• •

•

•

radi

pelvis •

cúbit

fèmur

•

tíbia

peroné

•

Quins ossos hi ha al tronc? costelles, clavícula, estèrnum, columna vertebral, pelvis . I a les extremitats superiors? húmer, radi, cúbit . I a les extremitats inferiors? tíbia, fèmur, peroné .

•

•

En l’activitat 1 es treballen els principals ossos de l’esquelet humà. Cal que es fixin ben bé en els colors dels ossos i vagin a buscar el seu equivalent en les paraules proposades, per tal de poder contestar les preguntes. Feu que localitzin en el seu cos la ubicació dels ossos objecte d’estudi. Un cop fet això, han de copiar cada paraula al lloc que correspongui. Podeu proposar als nens i nenes que facin l’activitat per parelles, amb la finalitat que s’ajudin entre ells i després corregir-la projectant la imatge a l’aula.

•

2 Completa:

òrgans interns

ossos

esquelet

cos

ossos cos formen l’estructura del . ossos esquelet és l’ ossos . La seva L’ esquelet humà adult té 206 cos f un ci ó p ri nc ip al é s s os te ni r e l i p ro te gi r e ls òrgans interns , que són molt delicats. Els

El conjunt d’

.

trenta-nou 39

Pàgina 39

LES ARTICULACIONS

c

Feu l’activitat 2 entre tots, completant les frases amb l’articulació corresponent i sol·liciteu que verifiquin les parts del cos que cadascuna d’elles uneix, tal i com s’explica a cada frase.

a e

b d

a

espatlla

c

canell

e

genoll

b

colze

d

maluc

f

turmell

2 Completa:

espatlla genoll

•

L’

•

El

•

L es d ue s p ar ts d el b ra ç s ’u ne ix en p el

•

El peu s’uneix amb la cama pel

•

La mà s’uneix amb el braç pel

•

El

maluc

40 quaranta

Pàgina 40

uneix el braç amb el tronc. u nei x l es du es pa rt s d e l a ca ma .

colze turmell . canell .

uneix la cama amb el tronc.

Recomanem completar aquests dos exercicis amb l’activitat TIC que trobareu a les pàgines 188 i 189 del llibre de text. Per fer aquesta activitat s’haurà d’utilitzar el CD de recursos digitals que acompanya el llibre, així com el programa de dibuix que hi hagi instal·lat als ordinadors de l’escola. En l’activitat 1 els nens han d’indicar la lletra corresponent a cada articulació en l’espai en blanc adequat. Mentre feu l’activitat, proposeu-los que reconeguin en el seu cos la ubicació d’aquestes parts.

1 Escriu la lletra que correspon a cada articulació:

f

L’activitat 2 completa la informació sobre l’esquelet i n’explica la funció. Un cop feta, llegiu entre tots el text. Podeu enllaçar aquesta activitat amb les de la pàgina 41.

.

Seria interessant poder disposar d’una figura articulable. El mestre o la mestra pot col·locar aquesta figura en diferents posicions quotidianes (córrer, saludar amb la mà, pujar una escala, agafar un objecte de l’estanteria... A cada posició els nens i nenes hauran d’indicar quines articulacions s’utilitzen en cada cas. Podeu proposar un senzill joc consistent a indicar una part del cos o articulació i que l’alumnat, sense mirar el llibre, el localitzi al seu cos. Una vegada verifiqueu que tothom l’ha localitzat correctament, passeu a indicar-ne una altra part diferent, i així successivament.


63

t a o c

O

r

i e


Nom:

............................................................................... Data:

3

..................................................................................

EL NOSTRE COS FUNCIONA

1 Enganxa l’adhesiu de cada òrgan al seu lloc:

cor

pulmons

Cal que els nens i nenes es fixin bé en la forma que tenen cadascun d’ells, per poder buscar el seu equivalent en l’activitat 2 i poder incloure les paraules que es demanen per completar les frases, les quals expliquen alhora quina és la funció de cadascun d’aquests òrgans interns. Podeu proposar als nens i nenes que facin l’activitat per parelles. Un cop feta, llegiu entre tots el text per corregir-lo.

estómac

2 Completa: •

Els

•

L’

•

El

pulmons estómac cor

serveixen per respirar. serveix per fer la digestió. fa circular la sang per tot el cos.

3 Segueix les instruccions i completa :

En l’activitat 1 d’aquesta pàgina es treballen els principals òrgans interns del cos humà: els pulmons, l’estómac i el cor.

(resposta oberta)

1 Col·loca els dits índex i del mig

En l’activitat 3 els nens i nenes han de seguir les ins-

sobre la part interior del canell.

truccions que es formulen per comptabilitzar els ba-

2 Compta quants batecs sents

durant un minut:

tecs del seu cos durant un minut. Per dur a terme

batecs

l’activitat, seria interessant que el mestre o la mestra

El nostre cor batega i fa circular la sang per tot el cos.

disposés a l’aula d’un rellotge. Per verificar que l’alum-

El pols és el nombre de batecs del cor cada minut.

nat ha realitzat correctament el registre, repetiu l’exerquaranta-u

41

en el llibre quants batecs ha sentit en un minut i ho ha

Pàgina 41

d’indicar a la resta de companys i companyes.

En aquesta pàgina els nens i nenes prendran consciència sobre el pas del temps en els éssers humans i com el nostre cos va canviant al llarg de la nostra vida. Per això, es proposa una primera activitat en què han de completar les fitxes que es presenten: una centrada en l’etapa en què eren nadons (quan van néixer) i una altra centrada en la seva etapa actual.

EL NOSTRE COS CANVIA

1 Completa:

(resposta oberta)

Quan vaig néixer... ...pesava ...feia

quilos. centímetres.

...tenia els cabells

.

...menjava

.

...dormia

hores cada dia.

Enganxa aquí una foto de quan eres un nadó.

Han d’indicar, en ambdós casos: el seu pes, la seva estatura, el color o la forma dels seus cabells, el men jar i les hores de son. Per fer la primera fitxa, segurament hauran de consultar la informació a casa seva. S’hauria de tenir en compte aquest aspecte, per tenir una mica de previsió en fer aquesta activitat.

Ara... ...peso ...faig

quilos. centímetres.

...tinc els cabells ...menjo ...dormo

. .

Enganxa aquí una foto teva actual.

hores cada dia.

2 Explica quina evolució veus en aquestes tres fotografies:

(resposta oberta)

.

42 quaranta-dos

Pàgina 42

64

cici almenys tres cops. Després cadascú ha d’escriure

En el cas que no es pugui disposar de fotografies per il·lustrar cada fitxa, una alternativa viable seria fer un dibuix d’ambdues etapes, en un full a part, i després retallar-lo i enganxar-lo. En l’activitat 2, han d’explicar quina evolució veuen en el nen de les fotografies. Comenteu-les prèviament de forma oral.


a

i

i

i


Nom:

............................................................................... Data:

3

..................................................................................

LES ETAPES DE LA VIDA

1 Observa i explica què fan:

1

2

infància

joventut

3

4

maduresa

vellesa

2 Ordena aquestes persones de més jove a més gran:

3

2

4

1

La vida d’una persona passa per quatre grans etapes: la infància , la joventut, la maduresa i la vellesa.

quaranta-tres 43

Pàgina 43

✗ les accions que fas:

(resposta oberta)

Dormir 9 o 10 hores

Fer esport

Menjar aliments

cada dia.

sovint.

bons per a la salut.

Seure amb

Llegir amb llum

Dutxar-te cada dia.

l’esquena recta.

suficient.

Beure molta aigua.

44 quaranta-quatre

Demaneu als nens i nenes que descriguin en veu alta cadascuna de les fotografies que apareixen en l’activitat 1. Guieu les seves intervencions formulant-los preguntes referents al tema en el qual ens centrem en aquest cas, per evitar que la conversa es desviï amb altres detalls que no ens interessen especialment en aquesta ocasió. Recordeu-los també la importància de demanar el torn de paraula a l’hora de fer les intervencions. La idea és que descriguin com són les persones que apareixen a les fotografies. Després de la descripció, llegiu el peu de cada imatge i realitzeu les explicacions que creieu oportunes sobre cadascuna de les etapes. Per exemple: centreu-vos en les característiques físiques, formuleu hipòtesis sobre l’edat de cada personatge que apareix... En l’activitat 2 es reforça la idea que els nens i nenes han anat treballant en l’exercici anterior. Llegiu també la frase final, ja que es tracta de la idea essencial que es vol transmetre amb aquestes activitats.

CUIDEM EL NOSTRE COS 1 Marca amb una

Els exercicis d’aquesta pàgina estan destinats a treballar el tema referent a les etapes de la vida: infància, joventut, maduresa i vellesa.

Rentar-te les mans

Rentar-te les dents

abans de cada àpat.

després de cada àpat.

Després de fer l’activitat 1 (pàgina 44), podeu proposar-los que preparin una graella per controlar, amb l’ajut dels seus pares, quines d’aquestes accions fan amb més regularitat. En un DIN A-3, dibuixeu una graella, la qual fotocopiareu i repartireu a cada nen i nena. En la primera columna vertical, començant per l’esquerra, han d’escriure les nou accions de l’activitat 1 i, en la primera filera de la part superior, els dies de la setmana. Després de completar aquests camps, feu que cadascú analitzi què va fer correctament el dia anterior i marqui amb una X la casella corresponent. Al llarg de la setmana, dediqueu una estona a completar la columna corresponent al dia anterior i, en arribar el cap de setmana, demaneu que s’emportin la graella a casa, que la completin amb l’ajut dels pares i que la tornin a portar dilluns, per comentar els resultats de cadascú entre tots.

Pàgina 44


65

t a o c

O

r

i e


Nom:

............................................................................... Data:

..................................................................................

3

Abans de completar aquesta activitat, seria interessant que feu que els nens i nenes identifiquin en veu alta,

ELS ALIMENTS

entre tots, els aliments que hi apareixen. Després de

1 Completa i relaciona:

repassar-los, proposeu-los relacionar cada nom amb

o r i g e n a n i m a l

la imatge, així com completar aquells aliments que hi peix

•

ous

•

formatge

•

•

carn

•

llet

•

mantega

o r i g e n v e g e t a l

enciam

•

carabassó

•

mongetes

•

pa

•

cigrons

•

•

col

•

bledes

•

•

•

•

tomàquet escarxofa pasta

Pàgina 45

MATÈRIES PRIMERES I PRODUCTES ELABORATS

matèria primera

matèria primera

matèria primera

productes elaborats

producte elaborat

Seria convenient fixar l’atenció de l’alumnat en la diferenciació entre aliments d’origen animal i vegetal. Podeu proposar-los que indiquin altres aliments que ells coneguin i que pertanyin a cadascun dels grups. Apunteu-los a la pissarra perquè després ells mateixos els anotin en el seu quadern. D’aquesta manera treballareu amb més profunditat el vocabulari pertanyent al camp semàntic dels aliments.

arròs

quaranta-cinc 45

1 Observa i completa:

falten, per poder també relacionar-los amb la fotografia.

Per complementar l’activitat, podeu proposar als nens i nenes que facin un mòbil. Demaneu-los que portin fruites i verdures a classe, que en triïn una i que la dibuixin. Després de pintar-les i retallar-les totes, les hauran de lligar amb un fil, creant el tipus de mòbil que prefereixin. En l’activitat 1 d’aquesta pàgina, els nens i nenes han d’observar les il·lustracions, prestant atenció en aquells productes que són matèries primeres i en aquells que se’n deriven, és a dir, els productes elaborats. Descriviu entre tots els dibuixos i llegiu en veu alta les frases, per completar-les.

productes elaborats

matèries primeres productes elaborats

•

La llet, les olives i el blat són

.

•

El iogurt, l’oli i el pa són

.

Per complementar aquesta primera activitat, el mestre o la mestra pot demanar als alumnes que indiquin

2 Observa i respon:

noms de plats que continguin com a ingredients alguns dels productes elaborats que apareixen a les imatges.

1 1

Pela i trosseja les pomes.

2

Després, fes-les bullir amb sucre durant una hora.

3

Ja tens preparada la melmelada de poma!

•

Quina és la matèria primera?

•

Quin és el producte elaborat?

46 quaranta-sis

Pàgina 46

66

2

La poma La melmelada

3

. .

En l’activitat 2, els nens i nenes veuran quins són els passos a seguir per elaborar melmelada de poma. La finalitat última és que siguin capaços de diferenciar quin aliment és la matèria primera (la poma) i quin el producte elaborat (la melmelada). Llegiu en veu alta els passos que s’indiquen i després contesteu entre tots, en veu alta, les preguntes que es formulen. Per finalitzar, cada nen i nena ha d’escriure en el llibre la resposta que hagueu donat.


a

i

i

i


Nom:

............................................................................... Data:

3

..................................................................................

LA PIRÀMIDE ALIMENTÀRIA 1 Observa:

sucres greixos carn, ous, peix i llegums

lactis

fruita i verdura cereals

2 Enganxa cada aliment a la casella corresponent: cereals

fruita i verdura

1

lactis

2 carn, ous, peix i llegums

4

3

greixos

En aquesta pàgina es treballa la piràmide alimentària i els elements que conformen cada estrat. Demaneu que observin atentament el dibuix i indiquin els diferents aliments que observen en cada nivell. Expliqueulos com la piràmide alimentària representa, de manera ordenada, els aliments segons la quantitat que el nostre organisme necessita per tenir una bona dieta. Una vegada hagin indicat els diferents aliments de cada nivell, llegiu en veu alta el nom de cada grup d’aliments de la piràmide. Demaneu-los que afegeixin algun aliment més a cada grup. Aprofiteu per parlar sobre la conveniència de menjar aliments de tots els grups, en la seva mesura correcta i equilibrada, per poder créixer sans.

sucres

5

En l’activitat 2 els alumnes han d’enganxar els diferents adhesius a la casella corresponent.

6

quaranta-set

47

Podeu complementar aquestes activitats demanant als nens i nenes que proposin un menú equilibrat a partir dels aliments que han anat veient. No cal que sigui el

Pàgina 47

menú de tot un dia, sinó que poden triar un sol àpat.

Feu que intentin completar el text de l’activitat 1 a partir de les fotografies i dels coneixements previs que tenen sobre les diferents maneres que hi ha de cuinar els aliments. Després, feu que expliquin en què consisteixen aquests procediments i, si no ho tenen del tot clar, expliqueu-ho vosaltres de manera senzilla.

CUINEM I CONSERVEM ELS ALIMENTS


bullir

a la planxa

fregir

coure al forn

torrar

cru

fregir bullir , però l’encia m es menja

Per menjar-nos les croquetes o les patates, les podem Les verdures s’han de

cru

.

, ben tallat i amanit. Una manera de cuinar la carn

a la planxa . El pa, les galetes i alg uns rostits coure al forn a ba ns d e me nj ar- lo s. El pa , t am bé torrar .

i el peix és fer-los e ls he m de el podem

2 Relaciona cada aliment amb la paraula corresponent: •

•

•

fresc

•

congelat

•

en conserva

•

48 quaranta-vuit

Pàgina 48

Hi ha moltes maneres de cuinar els aliments. En alguns casos, hi ha aliments que, segons com es cuinen, són representatius de cultures diferents. Perquè entenguin aquesta idea, els podeu posar l’exemple de l’arròs, que es pot cuinar de diverses maneres i que forma part de plats típics de moltes cultures: - Amb safrà, verdures i carn o peix: paella. - Amb sucre, llet i canyella: arròs amb llet. - Bullit amb llet de coco i sucre: arròs negre glutinós (cuina indonèsia). - Bullit, amb peix cru i algues: sushi (cuina japonesa). - Cuit amb formatge i vi: risotto (cuina italiana). En fer l’activitat 2, demaneu que indiquin altres exemples d’aliments conservats (frescos, congelats i en conserva).


67

t a o c

O

r

i e


Nom:

............................................................................... Data:

3

..................................................................................

FEM UN MENÚ 1 Llegeix el menú i escriu els ingredients necessaris per preparar cada plat:

En l’activitat 1 de la pàgina 49, els nens i nenes han d’observar atentament els ingredients que figuren a cadascuna de les fitxes destinades a cada plat. L’activitat consisteix a descriure’ls i anar-los apuntant, fent un llistat, segons cadascun dels plats del menú.

Per al primer plat:

- oli - sal - arròs - pastanaga - mongetes

Seria interessant que, mentre aneu comentant els diferents ingredients que hi apareixen il·lustrats, expliqueu de manera senzilla els passos bàsics per fer cadascun dels plats. Òbviament, també serà enriquidor que els nens i nenes puguin dir-hi la seva, intentant explicar el procediment ordenat de cada recepta.

Per a les postres:

Per al segon plat:

- maduixes - plàtans - sucre - taronges - kiwis

- cuixes de pollastre - tomàquets - oli - sal

En aquestes pàgines proposem la realització de dues experiències: per una banda, analitzar diferents plats per descriure els ingredients que els componen; i per l’altra, llegir les etiquetes de diferents aliments.

quaranta-nou

49

Podeu complementar l’activitat demanant que preguntin a casa seva la recepta del seu plat preferit, per comentar-la l’endemà a la classe.

Pàgina 49

LLEGIM L’ETIQUETA D’UN ALIMENT

1 Observa l’etiqueta del iogurt i relaciona: 1 data de caducitat 2 capacitat

3 4

3 ingredients 4 conservació

4 3

1

2

io g u r t lí q u id e n s u c r a t

Indica com hem de guardar el producte perquè no es faci malbé. Enumera tots els components que s’han utilitzat per elaborar el producte.

1

Indica la data límit per menjar el producte (després d’aquesta data es fa malbé).

2

Indica quina quantitat de producte hi ha. Generalment, s’expressa en grams.

2 Completa i respon:

• • io g u r t

•

data de caducitat

•

ingredients conservació

capacitat

• P od ri es m en ja r- te e l i og ur t e l d ia 4 d ’a go st ? • Per què? Perquè estaria caducat

No

. .

En l’activitat 1 de la pàgina 50 s’expliquen els elements que habitualment apareixen en una etiqueta alimentària. Després de completar les instruccions, demaneu als nens i nenes que portin de casa l’etiqueta d’algun aliment envasat en què hi hagi escrits la data de caducitat i d’envasament, la capacitat, els ingredients i els consells de conservació del producte. Si és possible, enganxeu l’etiqueta en un full i analitzeu-la seguint els mateixos passos que es proposen en l’Experiència. Feu que els alumnes identifiquin i marquin amb fletxes cadascun dels elements treballats, tal i com hauran fet en l’activitat 2 d’aquesta mateixa pàgina. Podeu complementar aquestes activitats demanant als nens i nenes que es fixin, quan vagin al mercat, en qüestions com, per exemple: Com conserven el formatge o els iogurts a la majoria d’establiments?

50 cinquanta

Pàgina 50

68

Com s’acostuma a conservar el peix?... Comenteu

entre tots les respostes.


a

i

i

i


Nom:

............................................................................... Data:

3

..................................................................................

ENS RELACIONEM 1 Llegeix i identifica l’oculista i el dentista:

Si us renteu les dents cada dia i no mengeu gaires dolços, tindreu molt pocs problemes amb les dents. Tot i això, convé fer-ne una revisió cada sis mesos.

És recomanable que em visiteu un cop l’any. Molts problemes de la vista es poden solucionar si es detecten a temps.

oculista

En l’activitat 2 es presenten dos casos de nens que haurien de visitar un dels dos especialistes. Demaneu que observin les imatges i escriguin la seva resposta al llibre, per després comentar-les en veu alta a la resta de la classe i corregir-les en cas necessari.

dentista

2 Escriu el que recomanaries a cadascú:

Anar a l’oculista

Anar al dentista .

.

cinquanta-u

Pàgina 51

En aquestes pàgines ens centrem en les figures de dos professionals de la salut: el dentista i l’oculista. Llegiu en veu alta les intervencions de cadascun d’aquests dos personatges i demaneu als nens i nenes que els descriguin. A continuació, hauran de dir qui és l’oculista i qui és la dentista, escrivint el nom de cadascú als espais puntejats destinats per a aquest fi.

51

Aquestes dues activitats serviran al mestre o la mestra per poder comentar amb els nens i nenes la importància de realitzar visites periòdiques de control, tant a l’oculista com al dentista. Comenteu entre tots les conseqüències que pot comportar no fer-ho i els hàbits que s’han de seguir per mantenir una bona salut dental i evitar també problemes de vista.

En aquesta pàgina ens centrem en alguns dels coneixements principals que s’han treballat al llarg de

HEM APRÈS

la unitat: les parts del cos, l’esquelet humà i les ar-

1 Escriu les parts del cos a què corresponen aquestes imatges: braç

cap

tronc

ticulacions. Podeu complementar aquests exercicis

cama

realitzant diferents murals (prèviament dissenyats pel mestre o la mestra), sobre cadascun d’aquests t emes.

cap

braç

cama

tronc

2 Respon:

Per sostenir el cos i protegir els òrgans interns

Per a què serveixen els ossos?

3 Observa i escriu el nom de l’articulació indicada:

genoll 52 cinquanta-dos

Pàgina 52

canell

colze

.

Seria interessant que proposeu als nens i nenes que realitzin aquestes activitats, prèviament de manera individual, per després posar en comú les seves respostes i poder corregir possibles errors. D’aquesta manera també sabreu si presenten dificultats en alguns dels temes tractats, per poder realitzar les explicacions complementàries que creieu oportunes, o bé tornar a repassar alguns dels conceptes. Si ho creieu convenient, podeu indicar-los que, en fer aquestes activitats, poden consultar els exercicis que han fet anteriorment, en cas de dubte. Una altra opció, seria proposar la seva realització per parelles, per incentivar la ajuda mútua entre companys i companyes.


69

t a o c

O

r

i e

Segon Curs

UNITAT 4: LA FAMÍLIA A partir d’aquesta il·lustració demaneu que els nens i nenes facin una descripció, en veu alta, d’allò que obLA FAMÍLIA

4

serven. Podeu demanar també que formulin hipòtesis sobre quines explicacions està fent el guia als nens i nenes del dibuix. Complementeu les preguntes que es proposen a la part inferior de la pàgina amb altres qüestions com, per exemple: On són els personatges de la il lustració? Has anat mai a un museu? Com era? Què hi havia exposat ? Quin és l’últim lloc que has visitat amb la teva família? Què hi van fer ? T’agrada fer activitats amb ells? Per què?... La finalitat serà anar guiant les intervencions de l’alumnat i redirigir-les cap a l’objecte d’estudi d’aquesta unitat: la família. Seleccioneu algunes de les paraules que vagin apa-

ª

reixent en la conversa i apunteu-les a la pissarra, per

Miren un quadre. Què t’agrada fer amb la teva família? (resposta oberta).

ª Què

fan en Martí i els seus pares?

treballar el vocabulari. Per exemple: museu, família,

cinquanta-tres 53

guia, quadre... Després sol·liciteu que cada nen i nena formuli una frase amb cadascuna de les parau-

Pàgina 53

les treballades.

En l’activitat d’aquesta pàgina es presenta la fotografia de la família d’en Martí. Demaneu que els nens

LA FAMÍLIA

i nenes observin la il·l ustració i llegiu el parentesc de

1 Observa la família d’en Martí i completa:

cadascun dels personatges. L’alumnat, amb l’ajuda del professor, ha d’identificar qui és qui, abans de realitzar l’exercici. Recomanem que el feu entre tots, en veu alta i que, paral·lelament, els nens i nenes vagin apuntant les respostes correctes en el seu llibre. Per finalitzar, torneu a llegir les frases ja completes. Un cop finalitzada l’activitat, i per reforçar el treball mare pare avi àvia

Montserrat Lluís Josep Maria

oncle tia cosina petita cosina gran

és el

nét

de la

.

La

és la

mare

d’en

, i en

La

i l’

La

és la

tia

d’aprenentatge de les relacions de parentiu, demaneu als nens i nenes que observin novament la fotografia i formuleu oralment altres possibles relacions de paren-

En

són

Pau Júlia Núria Ariadna

cosines d’en

tiu entre els personatges del dibuix, com podrien ser, d’en

és el seu .

pare

.

per exemple, les següents: avi - néta; oncle - nebot; cosina - cosí...

.

Intenteu afavorir que els nens i nenes personalitzin 54 cinquanta-quatre

Pàgina 54

70

al màxim l’activitat i que tradueixin les relacions de parentiu de la família d’en Martí amb la seva família.


a

i

i

i

Segon Curs

UNITAT 4: LA FAMÍLIA

Nom:

............................................................................... Data:

..................................................................................

En l’activitat 2 de la pàgina 55, els nens i nenes han de completar diverses frases amb les paraules ade-

2 Completa amb la paraula correcta:

fill / filla

4

nét / néta avis cosins / cosines nebot / neboda

nét / néta dels meus avis. fill / filla de la meva mare i del meu pare. Jo sóc nebot / neboda dels meus oncles. cosins Els fills i les filles dels meus oncles són els meus cosines . i avis El s p ares de ls m eus p are s s ón el s me us . Jo sóc Jo sóc

3 Resol aquestes endevinalles:

quades que fan referència a les relacions de parentiu. Cada alumne i alumna hauria d’utilitzar la variant de gènere correcta, segons que sigui nen o nena, tot i que es pot optar per incloure ambdues opcions. Això dependrà del criteri pel qual decideixi optar el mestre o la mestra. Una vegada completades les frases, torneu-les a llegir en veu alta.

Hi ha tres germans, i cada germana té un germà. Quants germans són?

3

L’activitat 3 d’aquesta mateixa pàgina consisteix a resoldre les dues endevinalles que es plantegen, relacionades ambdues amb el tema de la família i els diferents membres que la componen. Seria interes-

La Montserrat i en Pau són germans.

sant que deixeu una estona perquè els nens i nenes

La Montserrat té dues nebodes que no són nebodes d’en Pau. Com pot ser, això?

filles d’en Pau

intentin resoldre aquestes endevinalles per si matei-

Perquè són

xos. Aquestes endevinalles poden resultar una mica

.

difícils perquè l’estil de redacció pot crear confusió. cinquanta-cinc 55

Per això, per facilitar la tasca a l’alumnat, pot anar bé representar les endevinalles i reflexionar sobre les

Pàgina 55

respostes. En el cas que no trobin la solució, el mestre o la mestra pot anar proporcionant més pistes explicatives, fins que els nens i nenes arribin a la solució correcta, o bé oferir-la directament si presenten dificultats.

LES FAMÍLIES TENEN HISTÒRIA 1 Observa l’arbre genealògic de la família de l’Anna i llegeix :

L’activitat 1 de la pàgina 56 consisteix a observar l’ar-

a v i

à v i a

Pere

bre genealògic de la família de l’Anna. Llegiu en veu

Joana

alta, tots junts, els diferents elements que componen m a r e

p a r e

t i a

Pepa

Quim

g e r m a n a

g e r m à

Xavier

Marta

Magda Anna

aquest arbre genealògic, tant fixant-vos en el nom de cada personatge, com en el parentiu que té amb l’Anna.

Un arbre genealògic és la representació d’una família mitjançant el dibuix d’un arbre o d’un esquema.

2 Dibuixa l’arbre genealògic de la teva família:

(resposta oberta)

Podeu reforçar l’explicació perquè els nens i nenes comprenguin millor la idea, reproduint un arbre genealògic similar a la pissarra, agafant com a exemple un nen o nena de la classe. Aquest exemple els serà molt útil per després poder realitzar l’exercici 2, ja que cadascú haurà de dibuixar l’arbre genealògic de la seva família. Poden realitzar l’activitat 2 en el llibre mateix, o bé en

56 cinquanta-sis

Pàgina 56

un full a part, per després penjar tots els treballs en una de les parets de la classe, dins un mural amb el títol «Les nostres famílies».


71

t a o c

O

r

i e

Segon Curs


Nom:

............................................................................... Data:

4

..................................................................................

sobre la importància d’organitzar i compartir les tas-

LES FEINES EN FAMÍLIA 1 Observa i respon:

Amb aquesta activitat farem reflexionar als nens i nenes ques de la casa i fer les feines en família. Primer de tot,

(resposta oberta)

demaneu que descriguin cadascun dels dibuixos de l’exercici i llegiu en veu alta les frases descriptives que els acompanyen. A continuació, formuleu-los les preguntes que s’hi exposen i comenteu-les tots plegats. E nd r eça r les jog uine s.

De sar el q u e h em c om p rat .

Finalment, hauran de redactar les seves respostes. Per complementar aquesta activitat, el mestre o la mestra pot proposar als nens i nenes un joc senzill.

P ara r ta ula.

Posa r la rob a br uta a l ci stell i d esa r les vam be s .

•

Quina d’aquestes activitats t’agrada més fer?

•

En quines d’aquestes feines col·labores?

Confeccioneu targetes que continguin cadascuna una de les possibles accions que es poden fer a casa. .

. •

Creus que aquestes tasques s’han de fer entre tots? .

•

Organitzeu la classe per grups i demaneu a cada grup que representi una d’aquestes accions amb mímica. La resta de companys i companyes han d’endevinar quina tasca està representant el grup que hagi sortit

Per què? .

cinquanta-set 57

davant la classe. Podeu ampliar l’activitat demanant que també intentin relacionar i indicar la tasca amb l’espai de la casa on se sol realitzar.

Pàgina 57

En aquesta pàgina hi ha sis il·lustracions que mostren activitats que es poden fer en família. Demaneu als

ACTIVITATS EN FAMÍLIA 1 Escriu a

sota de cada fotografia què fan i marca amb una ✗

les activitats que més t’agrada fer amb la teva família:

(resposta oberta)

nens i nenes que les observin atentament i les descriguin oralment. Després, han d’escriure a sota de cadascuna quina activitat estan fent els personatges. Tot seguit demaneu-los que marquin amb una X aquelles activitats que més els agrada fer amb la seva famí-

Anar al cinema.

Visitar un museu.

lia. Poseu els resultats en comú, sol·licitant que aixequin la mà tots els nens i nenes que han marcat cada fotografia, una per una, i feu-ne el recompte. Aprofiteu per establir una conversa amb el grup classe en la qual

Anar de viatge.

Fer una excursió.

l’alumnat pugui expressar les seves vivències i emocions vers el tema. Serà important establir un ordre en les intervencions, demanant els torns de paraula. Per complementar l’activitat podeu proposar als nens

Dinar junts a taula.

Anar a jugar.

i nenes que, amb l’ajuda del pares, escriguin en un full quines són les activitats que van fer el cap de setma-

58 cinquanta-vuit

Pàgina 58

72

na passat i aprofitar també l’ocasió per parlar sobre la importància que té l’oci en família.


a

i

i

i

Segon Curs


Nom:

............................................................................... Data:

..................................................................................

2 Dibuixa i escriu què fas amb la teva família:

(resposta oberta)

4

L’activitat 2 d’aquesta pàgina és un complement de l’anterior i pretén que els nens i nenes diguin què és el que solen fer amb la seva família. Podeu acotar la proposta demanant que dibuixin allò que més els agrada fer amb la família. Han d’acompanyar aquest dibuix amb una frase explicativa que han de redactar en el mateix llibre, sobre la zona puntejada per a tal fi. Després, demaneu-los que d’un en un surtin davant la

3 Dibuixa i escriu què t’agradaria fer amb la teva família el proper

cap de setmana:

(resposta oberta)

classe a explicar el seu dibuix a la resta de companys i companyes. Podeu establir el mateix procediment de posada en comú que acabem de comentar, en fer l’activitat 3. En aquesta ocasió, els nens i nenes han de dibuixar allò que els agradaria fer amb la seva família el proper cap de setmana. També han d’acompanyar la seva il·lustració amb una frase descriptiva que hauran de

Les activitats que fem amb la família i els amics i amigues ens fan sentir molt bé.

redactar a la zona inferior puntejada.

cinquanta-nou 59

En acabar de fer l’activitat 3, llegiu en veu alta la frase final que hi ha al final d’aquesta pàgina i feu-los refle-

Pàgina 59

xionar sobre aquesta. Establiu amb els nens i nenes una conversa, preguntant-los per què les activitats que fem amb la família, els amics i les amigues ens fan sentir molt bé. Intenteu que tots hi participin i diguin la seva, arribant a les seves conclusions.

4 Escriu què fan aquestes famílies i pinta:

juguen

fan manualitats

comparteixen el temps lliure

1

2

3

En l’activitat 4 es mostren algunes altres activitats que es poden fer en el nucli familiar. Demaneu als nens i nenes que descriguin oralment què fan els personat-

1

Juguen a un joc de taula.

Miren fotografies.

3

ges de cada dibuix i que redactin la seva explicació a sota de cadascun d’ells. Després, poseu en comú les respostes i, paral·lelament, demaneu que pintin amb el color que correspongui cada zona destinada

Cuinen.

3

Fan manualitats.

2

a indicar si «juguen», «fan manualitats» o bé «comparteixen el temps lliure». Per finalitzar, llegiu la frase final de l’activitat i propo-

Juguen a pilota.

1

1

Juguen a un joc de taula.

seu-los que indiquin altres formes de compartir el temps lliure amb la família.

A casa, amb la família podem compartir el temps lliure jugant, fent manualitats, cuinant, etc.

60

seixanta

Pàgina 60


73

t a o c

O

r

i e

Segon Curs


Nom:

............................................................................... Data:

4

..................................................................................

En l’activitat que es proposa en aquesta pàgina els nens i nenes han de completar una fitxa que fa re-

ANEM AL MUSEU

ferència a la Fundació Joan Miró. Per poder com-

1 Busca informació sobre aquest museu i completa la fitxa:

pletar-la correctament, serà necessari que cerquin

Fu nda ció J oan Mi r ó

informació sobre aquest museu a Internet, per la qual cosa cal fer l’activitat amb una mica de previsió, assegurant-vos que l’aula d’Informàtica del centre estigui

Abans d’anar al museu, n’hem buscat informació al lloc web.

disponible el dia programat per fer l’exercici. Un cop sigueu a l’aula d’Informàtica, seria convenient que el mestre o la mestra expliqui a l’alumnat, molt clarament i de manera pautada, les consignes a seguir per realitzar la cerca per Internet. Existeixen dues pos-

Fundació Joan Miró . On és: A Barcelona . Què hi podem fer: Veure exposicions d’obres d’art . Nom del museu:

Horari: De

sibles opcions: introduir en un cercador d’Internet les paraules Fundació Joan Miró per trobar l’enllaç a la pàgina d’aquest museu, o bé anar directament a la pàgi-

10 h a 20 h segons el dia .

Preu de l’entrada:

na de la Fundació (http://www.fundaciomiro-bcn.org).

Entre 6 i 8 € .

Podeu organitzar els nens i nenes per parelles o fer seixanta-u

61

grups de tres o quatre persones, segons el nombre d’ordinadors disponibles.

Pàgina 61

En l’activitat 1 d’aquesta pàgina, els nens i nenes han Joan Miró va pintar aquests quadres.

MIREM UN QUADRE

1 Observa aquests quadres i respon :

d’observar els dos quadres que es presenten, ambdós pintats per Joan Miró, i contestar les preguntes que es plantegen a continuació. Tant les preguntes de l’activitat 1, com els exercicis 2, 3 i 4, fan referència al elements més representatius de les dues obres i serveixen perquè els nens i nenes

• Quines formes hi veus? línies corbes, rectes, rodones, etc . • Quins colors? vermell, blau, groc, negre . • H i p ot s r ec on èi xe r a lg un e le me nt d e l a r ea li ta t? no . 2 Marca amb una

X

colors

✗ què tenen en comú tots dos quadres:

X

formes

X

estels

llunes

3 Dibuixa un altre element comú a aquests

quadres i respon:

• El pots identificar? no

.

4 Busca informació sobre aquest element i digues què representa.

Alguns pintors no representen la realitat tal com la veiem, sinó que fan servir altres formes, colors i símbols. Diem que tenen un llenguatge propi.

62

seixanta-dos

s’adonin de les característiques principals d’aquestes: els colors, la quantitat i distribució d’elements... Després de llegir la frase que figura al final de la pàgina, comenteu a l’alumnat que, des de sempre, la humanitat ha utilitzat la pintura per expressar-se i que algunes de les obres s’han convertit en patrimoni cultural, és a dir, en un tresor per a tothom. Seria interessant que porteu a classe altres reproduccions de quadres significatius en la història de l’art, per poder-los comentar entre tots. Podeu fer la cerca per Internet, o bé consultar llibres especialitzats.

Pàgina 62

74


a

i

i

i

Segon Curs


Nom:

............................................................................... Data:

4

..................................................................................

En aquestes pàgines proposem la realització d’un taumàtrop. Per construir-lo, cada nen i nena neces-

FEM UN T A UM À TROP

sita els materials i utensilis que s’indiquen a l’inici de

Necessitaràs:

l’activitat, per tant, el mestre o la mestra ha de tenir

fils

llapis

certa previsió. Seguiu els passos que s’indiquen en el llibre, un per

got

cartolina

tisores

un, per anar guiant el procediment a seguir. Seria con-

1 Col·loca el got cap per avall, al damunt de la cartolina.

venient fer aquest procediment tots plegats, pas a

2 Ressegueix el perfil del got amb un llapis.

pas, perquè l’alumnat pugui realitzar-lo amb seguretat

3 Retalla la cartolina seguint la línia que acabes de marcar.

i que entre uns i altres es proporcionin ajuda en el cas d’haver-hi companys i companyes que puguin tenir alguna dificultat en el procés d’elaboració. En el llibre trobareu els adhesius que s’indiquen al pas número 4. Es tracta d’un ocell i una gàbia, elements

4 Busca, al final del llibre, dos adhesius: un d’una gàbia i un altre d’un ocell.

importants per poder fer l’experiment. Una altra alter-

5 Enganxa la gàbia en una de les cares de la cartolina, de manera que quedi ben bé al centre. A l’altra cara de la cartolina enganxa

nativa podria ser dibuixar-los, però amb els adhesius,

l’ocell, també procurant que hi quedi al mig.

el resultat final quedarà molt més vistós i atractiu. seixanta-tres

63

Seria aconsellable que en el punt 6, en fer els forats

Pàgina 63

petits per on s’ha de fer passar els fils, sigui el mestre o la mestra qui marqui prèviament amb un llapis la ubicació d’aquests, perquè després cada nen i nena en faci els forats. Preneu com a model l’última il·lustració que s’ofereix en aquesta pàgina, per veure on han d’anar exactament aquests dos punts. Per finalitzar, els nens i nenes hauran de contestar la pregunta que es planteja al final de l’exercici i dibuixar

6 Fes un forat petit a cada extrem de la cartolina, com a les

fotografies. Pots fer-los pressionant la punta d’un llapis sobre la cartolina fins a foradar-la. 7 Fes passar un tros de fil gruixut per cada forat i fes-hi un nus.

en l’espai en blanc corresponent el resultat final que observen en fer girar el taumàtrop. Expliqueu-los per què té lloc aquest efecte, tot i que seria interessant plantejar-los abans aquesta qüestió i fer que cadascú aporti la seva teoria. Després, mostreu el motiu encertat, d’entre totes les possibles teories que hagin exposat.

8 Agafa els extrems dels dos fils i fes-los girar. 9 Dibuixa i respon:

Què hi veus? Un ocell dins d’una gàbia

.

64 seixanta-quatre

Pàgina 64


75

t a o c

O

r

i e

Segon Curs


Nom:

............................................................................... Data:

4

..................................................................................

A partir de les activitats d’aquesta pàgina els nens i nenes han de reflexionar sobre les accions correctes

ENS RELACIONEM

i incorrectes dins la convivència. Demaneu-los que 1 Marca amb

una

✗ les accions correctes:

descriguin les diferents il·lustracions de l’activitat 1 i que marquin amb una X aquelles que els semblin correctes. En posar en comú els resultats, hauran d’argumentar per què les han senyalat o per què no.

X

En l’activitat 2 han de dibuixar dos exemples més d’accions correctes. Podeu comentar possibles exemples entre tots, primer en veu alta, a partir de llocs o situacions que el mestre o la mestra proposi. X

Podeu complementar aquestes activitats explicant als 2 Dibuixa dos exemples més d’accions correctes:

nens i nenes que hi ha algunes accions que s’aprenen a casa i que es poden posar de manifest a l’escola, i al revés (coneixements que s’adquireixen a l’escola i que s’apliquen de manera quotidiana en el dia a dia) com, per exemple: no tirar papers a terra, respectar seixanta-cinc

65

els animals i les plantes, aprendre a relacionar-se, tenir cura dels materials i dels objectes personals i aliens...

Pàgina 65

En aquesta pàgina es recullen una sèrie d’exercicis molt útils perquè el mestre o la mestra pugui valorar

HEM APRÈS

els coneixements que ha assolit l’alumnat respecte

1 Fes els mots encreuats:

alguns dels temes tractats en aquesta unitat. Els nens

2 1 La mare de les meves cosines.

1

2 La filla dels meus oncles. 3 El germà de la meva mare.

4

4 El pare de la meva mare. 5 La mare de la meva mare.

5

T I A

ÀV

C 3 O N C L E S VI N I A

i nenes poden fer-los de manera individual i, després, comentar-los entre tots per corregir possibles errors. La primera activitat consisteix a solucionar aquests mots encreuats, relacionats amb les relacions de parentesc. Abans de procedir a realitzar l’exercici, serà molt important assegurar-se que tots els nens i nenes

2 Escriu qui fa aquestes tasques a casa teva: •

Endreçar les joguines:

•

Parar i desparar taula:

•

Fer el sopar:

•

Endreçar la roba:

•

Anar a comprar:

•

Regar les plantes:

3 Respon: •

(resposta oberta)

comprenen la dinàmica de l’activitat. Podeu realitzar un exemple amb la primera paraula, perquè observin el procediment i plantegin dubtes, si en tenen. Les activitats 2 i 3 són de resposta oberta. Deixeu una estona perquè les contestin individualment i des-

(resposta oberta)

Quina activitat t’agrada més fer amb la família? .

prés comenteu-les, per reforçar la idea que hem anat perfilant al llarg de la unitat, referent a la importància

66

seixanta-sis

Pàgina 66

76

de col·laborar en les tasques de la casa, així com la importància de tenir estones d’oci en el nucli familiar.


a

i

i

i

Segon Curs UNITAT 5: L’HIVERN. L’AIRE, LA TERRA I EL SOL

Llegiu en veu alta el títol d’aquesta nova unitat i demaneu als nens i nenes que descriguin la imatge que es mostra, tant els personatges que hi apareixen,

L’HIVERN. L’AIRE, LA TERRA I EL SOL

5

com el paisatge que els envolta. A més de les qüestions que es plantegen a la part inferior de la làmina, formuleu-los-en d’altres per guiar les intervencions que facin com, per exemple: Quina roba porten els nens i nenes de la il·lustració? Deu fer calor o fred ? Per què? Tens algun paraigües? Com és, de quins colors? A banda del paraigües, què més porten alguns d’aquests nens i nenes a la mà? Per a què serveix un molinet de vent ? T’agrada la pluja? Per què? El mestre o la mestra pot anar apuntant a la pissarra algunes paraules que vagin sorgint a la conversa, per

ª Observa ª Què

Plou. Un molinet de vent.

la imatge i digues quin temps hi fa.

porten en Martí i l’Anna a les mans?

després definir-les. La finalitat serà treballar amb més profunditat aquest vocabulari. Demaneu que cada

seixanta-set 67

nen i nena formuli oralment una frase en què aparegui cadascuna d’aquestes paraules que hagueu apuntat

Pàgina 67

a la pissarra. El calendari que apareix en l’activitat 1 d’aquesta pàgina serveix per situar els mesos que conformen l’hivern al llarg de l’any. Així mateix, també s’indica la

EL CALENDARI DE L’HIVERN

data d’inici i final d’aquesta estació.

1 Observa i completa :

final de l’hivern

inici de l’hivern L’hi ver n c ome nça e l d ia 20 i acaba el dia

22 de

de

març

desembre .

És l’estació més freda de l’any i la que té menys hores de claror. El Sol surt tard i es fa fosc molt aviat. A l’hivern celebrem diverses festes, com Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any i Reis, els dies 25, 26 i 31 de desembre i 6 de gener, respectivament.

Demaneu als alumnes que observin atentament aquest calendari i que completin la frase amb les dates corresponents. Llegiu en veu alta la resta del text d’aquesta activitat i pregunteu-los si coneixen altres característiques d’aquesta època de l’any. Comenteules en veu alta tots plegats i demaneu que facin un dibuix que representi l’hivern. Podeu penjar tots els dibuixos en un mural, sota el títol: «Som a l’hivern».

2 Llegeix i respon:

Per Santa Llúcia, un pas de puça. Per Nadal, un pas de pardal. Per Sant Esteve, un pas de llebre. Per Any Nou, un pas de bou. Per Sant Antoni, un pas de dimoni. Què vol dir, aquesta dita popular? Que des de mitjans de desembre a mitjans de febrer els dies es van . fent una mica més llargs. 68 seixanta-vuit

Pàgina 68

En l’activitat 2 es presenta una dita popular que parla de la durada de les estones de sol, les quals són més llargues a mesura que avança l’hivern. Podeu demanar als nens i nenes que busquin i expliquin altres dites relacionades amb l’hivern, com per exemple: «Pel gener, tanca la porta i encén el braser». Comenteu entre tots el significat de cadascuna de les dites que l’alumnat hagi aportat.


77

t a o c

O

r

i e


Nom:

............................................................................... Data:

5

..................................................................................

Demaneu que observin atentament les dues fotografies que apareixen en l’activitat 1 d’aquesta

EL TEMPS A L’HIVERN

pàgina. Quines diferències hi observen? Comenteu-


les tots plegats i expliqueu-los com s’interpreten els termòmetres que acompanyen cadascuna d’aquestes il·lustracions. A continuació, han de completar la frase de sota, de manera que aquesta tingui un sentit lògic. t a r d o r

h i v e r n

Per reforçar la interpretació de temperatures, seria més

A l’hivern fa

són molt baixes, pot

fred que a la tardor. Quan les temperatures

nevar

.

pissarra dos termòmetres, similars als que apareixen

2 Relaciona:

1 sòlid

interessant que el mestre o la mestra dibuixés a la

2 líquid

en el llibre. Marqueu a cada termòmetre una

3 vapor

temperatura determinada perquè els nens i nenes indiquin de quina temperatura es tracta. Després han d’indicar quin dels dos exemples representa una temperatura més freda i quin en representa la més

2

3

pluja

1

vapor d’aigua

neu

càlida. Repetiu l’exercici diverses vegades, indicantne diferents temperatures.

seixanta-nou 69

En l’activitat 2 l’alumnat ha de pintar l’espai de cada fotografia amb el color corresponent, segons l’estat

Pàgina 69

que presenti l’aigua a cadascuna d’elles.

Els nens i nenes han d’observar atentament les dues fotografies que es mostren en l’activitat 1

LA PLUJA

1 Observa les fotografies i escriu què passa:

d’aquesta pàgina. Deixeu una estona perquè

(resposta oberta)

cadascú, de manera individual, escrigui en els espais corresponents què és el que passa a cadascuna d’elles. Després, poseu en comú les respostes llegintles en veu alta d’un en un. La idea és que cada nen 1

2

1

.

2

.

2 Enganxa als mapes els símbols meteorològics adequats:

Avui ha plogut molt i demà farà núvol. Nevarà a la muntanya.

i nena realitzi la seva explicació personal amb les seves paraules, aconseguint endreçar les seves idees i plasmar-les en la seva redacció. En l’activitat 2 l’alumnat ha d’enganxar en els dos

3

mapes que s’ofereixen, els adhesius corresponents que trobaran al llibre. Aquests adhesius consisteixen

1

2

en símbols meteorològics de pluja, neu i núvols. Han de llegir atentament la predicció que realitza el

avui

demà

personatge, per poder incloure’ls de manera correcta. Una vegada realitzat l’exercici de manera individual,

70 setanta

poseu-ne en comú els resultats per detectar possibles errors comesos.

Pàgina 70

78


a

i

i

i


Nom:

............................................................................... Data:

5

..................................................................................

Abans de fer l’activitat 1, doneu un globus a cadascun dels nens i nenes de la classe i proposeu-los els

L’AIRE

exercicis següents:

1 Fes aquest experiment i completa les frases:

Primer, feu que els alumnes agafin tot l’aire que puguin i l’aguantin dins la boca. Aleshores, demaneu 1

2

1 Quan bufo, expulso 2 Dins del globus hi ha

aire aire

que el treguin bufant, a poc a poc, i amb una de les

3

seves mans a uns 10 cm de la boca, per notar la

. .

3 Si obro la boca del globus, en surt

aire

sensació de l’aire en sortir. Repetiu l’exercici, aquesta

.

vegada expulsant l’aire amb més força.

2 Pinta la resposta correcta:

L’ ai re e s p ot o lo ra r?

sí

no no

L’ ai re e s p ot v eu re ?

sí

no no

L’ ai re e s p ot t oc ar ?

sí

no no

L’ ai re t é f or ma ?

sí

no no

Proposeu-los que agafin novament l’aire però, en lloc de deixar-lo anar, han d’inflar el globus.

L’aire no té ni forma ni color. Els éssers vius necessitem aire per viure.

Per finalitzar, feu que deixin que el globus que han inflat es desinfli a poc a poc. Després, poden tornar a

3 Observa la fotografia i marca

amb una ✗ la resposta correcta:

inflar el globus i, en aquesta ocasió, deixar anar l’aire

Com està l’aire?

amb rapidesa.

net

✗

contaminat

A continuació, completeu les frases i contesteu les setanta-u

71

preguntes que es plantegen en l’activitat 2. Llegiu amb atenció la frase que acompanya aquesta activitat

Pàgina 71

i comenteu-la tots plegats. Feu-los reflexionar sobre el tema de la contaminació ambiental, a partir de l’activitat 3.

En l’activitat 1 els nens i nenes han d’observar atentament les dues fotografies i descriure-les en veu alta. Què està succeint ? Per què passa? Plantegeu-los aquestes dues qüestions i deixeu-los formular les seves hipòtesis sobre això. Després, llegiu tots plegats la frase explicativa que acompanya l’activitat i comenteu-la.

EL VENT

1 Observa:

El vent és el moviment de l’aire per causes naturals.

El mestre o la mestra pot exemplificar l’efecte del vent fent trocets de paper ben petits i situant-los sobre la

2 Observa i relaciona :

taula. Bufeu sobre els papers perquè els nens i nenes vegin l’efecte que es produeix: tots els paperets surten volant. Establiu una conversa en què els nens 1

1 2

El vent fa funcionar els molins per moldre el gra. Amb el vent, els molins produeixen electricitat. La força del vent pot produir energia .

72 setanta-dos

2

i nenes expliquin quina sensació tenen quan fa molt vent. Completeu l’exercici explicant-los també l’efecte que el vent té sobre el mar, quan forma les onades. En l’activitat 2 han de relacionar cada il·lustració amb la frase corresponent. Demaneu prèviament que les descriguin i comenteu-los alguns aspectes bàsics de

Pàgina 72

l’energia eòlica.


79

t a o c

O

r

i e


Nom:

............................................................................... Data:

5

..................................................................................

Demaneu que observin les fotografies que apareixen en l’activitat 1 i que facin una descripció en veu alta de

LA TERRA

cadascuna d’elles. A continuació, han de relacionar

1 Observa i relaciona:

les diferents frases amb cada fotografia. Llegiu la frase final d’aquesta activitat i amplieu les vostres explicacions sobre el planeta Terra i el Sol, mitjançant 1

2 1 3

2

3

dibuixos a la pissarra. Podeu enllaçar aquest exercici amb l’activitat 1 de la pàgina 75.

La Terra vista des d’un avió. La Terra vista des de l’espai.

Abans de fer l’activitat 2 recomanem que, prèviament,

La Terra vista des de la Terra.

comenteu aquesta imatge en veu alta entre tots.

La Terra és un planeta que gira al voltant del Sol.

2 Observa i respon:

Plantegeu les preguntes que s’indiquen i també

(resposta oberta) •

comenteu-les tots plegats, abans que cada nen i nena

Per què creus que la Terra també s’anomena el planeta

passi a contestar-les al llibre de manera individual.

blau? . •

Seria interessant que el mestre o la mestra portés a la classe un globus terraqüi, perquè els nens

Què creus que són les parts marrons? .

i nenes puguin manipular-ho. Expliqueu-los les característiques essencials del planeta Terra i

setanta-tres

73

reflexioneu amb ells sobre la cura del nostre entorn, ja que tots formen part d’un espai comú que hem de

Pàgina 73

respectar. En aquesta pàgina ens centrarem en l’estudi del Sol. Demaneu que els nens i nenes descriguin les dues il·lustracions de l’activitat 1 i llegiu en veu alta la frase

EL SOL

que acompanya l’exercici. Comenteu-la tots plegats,

1 Observa:

i exposeu-los les explicacions complementàries que creieu oportunes. A partir de l’activitat 2 l’alumnat podrà reflexionar sobre la importància del Sol per a l’existència El Sol és un estel que ens dóna llum i escalfor.

2 Escriu qui

necessita el Sol per viure: plantes

FOTO RETALLADA. Grup d’uns 3 nens o nenes de 7-8 anys.

(resposta oberta)

animals

FOTO RETALLADA. Animal.

persones

FOTO RETALLADA. Planta.

dels éssers vius. Demaneu que descriguin les tres fotografies i que indiquin a sota de cadascuna d’elles quin ésser viu hi surt. Llegiu la frase que apareix al final de l’activitat i pregunteu-los per què creuen que és tan important l’efecte del Sol per a la vida i què creuen que passaria si no existís la llum del Sol. Plantegeu aquestes

persones

plantes

animals

Els éssers vius necessitem la llum i l’ escalfor del Sol per viure.

qüestions amb la finalitat que aportin les seves argumentacions i després, complementeu la conversa realitzant les explicacions adients perquè arribin a

74 setanta-quatre

conclusions encertades i reals.

Pàgina 74

80


a

i

i

i


Nom:

............................................................................... Data:

..................................................................................

5

Tal i com vàrem mostrar en l’activitat 1 de l a pàgina 73, la Terra és un planeta que gira al voltant del

LA TERRA I EL SOL

1 Observa com canvia la posició de la zona indicada i llegeix :

Sol. L’activitat en què ens centrem ara amplia les explicacions d’aquest fenomen. Demaneu que els nens i nenes observin aquests

8 d e l v e s pr e

dos dibuixos i expliqueu-los detalladament què

La Terra fa una volta sobre ella mateixa cada dia. Per això veiem

representen. Completeu les vostres explicacions

8 d e l m at í

el Sol en diferents posicions mentre és clar i no el veiem durant la nit.

llegint la frase final que acompanya l’activitat. En aquesta ocasió també serà molt útil la utilització d’un

2 Observa les ombres de la casa i encercla :

globus terraqüi, ja que podreu fer els moviments per migdia

matí

tarda

exemplificar-los in situ. Si no disposeu d’un globus terraqüi, sempre teniu l’opció d’utilitzar una pilota o esfera, que simuli ser el planeta Terra, i una altra que

•

Al matí, quan el Sol està baix, l’ombra és llarga / curta.

•

Al migdia, quan el Sol està alt, l’ombra és llarga / curta.

•

A la tarda, quan el Sol està baix, l’ombra és llarga / curta. El Sol surt cada matí per l’est i es pon cada vespre per l’oest. Quan surt, comença a fer-se clar.

simuli ser el Sol. Realitzeu l’activitat 2 tots plegats, observant atentament el dibuix. En treballar aquesta activitat,

Quan es pon, comença a fer-se fosc.

serà recomanable complementar l’exercici amb una setanta-cinc 75

explicació bàsica dels quatre punts cardinals (est, oest, sud i nord), ja que apareixen en la frase final de

Pàgina 75

l’exercici.

En aquesta pàgina els nens i nenes han de redactar 2 Pinta i escriu quines

coses fas al llarg del dia:

1 quan és clar

(resposta oberta)

del dia. Treballeu els conceptes de matí , migdia,

2 quan és fosc

matí

algunes de les coses que fan en les diferents parts tarda, vespre i nit , tot indicant-los la franja horària

migdia

aproximada que cobreix cadascuna d’aquestes parts del dia. Podeu realitzar aquesta explicació amb l’ajuda 1

1

.

tarda

de la pissarra. .

Feu-los observar també la posició que ocupa el Sol a cadascuna de les imatges, i poseu especial atenció

vespre

al fet que, al dibuix que representa la nit, el Sol ha desaparegut, donant pas a la Lluna. Torneu a explicar,

2

1

si ho creieu convenient, per què passa aquest fet, .

.

tornant a reprendre les explicacions que vàreu fer en treballar l’activitat 1 de la pàgina anterior.

nit

Destineu un espai de temps determinat perquè els 2

.

nens i nenes puguin escriure les seves respostes en els espais del llibre i, després, comenteu aquestes

76 setanta-sis

respostes tots plegats i en veu alta. Podeu fer que Pàgina 76

cada nen i nena surti davant la classe per llegir als seus companys i companyes allò que ha escrit a cada apartat.


81

t a o c

O

r

i e


Nom:

............................................................................... Data:

5

..................................................................................

En aquestes pàgines proposem la realització d’una experiència: fer un molinet de vent. Per poder realitzar

FEM UN MOLINET DE V ENT

l’activitat, serà necessari que cada nen i nena disposi

Per construir-lo, necessitaràs una cartolina, un llistó d’uns 50 cm, un gomet rodó gran, una xinxeta, un regle i tisores.

de tots els materials que s’indiquen a l’inici de

1 Fes un quadrat de 25 cm  25 cm amb la cartolina.

l’exercici. Recomanem que tot el grup classe alhora vagi seguint cadascun dels passos que s’assenyalen. D’aquesta manera, el mestre o la mestra podrà disposar d’un

2 Marca les diagonals del quadrat i punteja-les fins a 2 cm del centre.

major control en el procés i oferir ajuda, en els casos necessaris, de manera més ordenada. Les diagonals que s’indiquen en el pas número 2 pot fer-les prèviament el docent, de manera que els nens i nenes ja disposin de la plantilla i només hagin de

3 Retalla la part puntejada de les diagonals.

retallar-la pel seu contorn (pas 1) i per les marques puntejades en diagonal (pas 3). Aquesta decisió dependrà del criteri del mestre o la mestra i del temps de què es disposi per poder realitzar l’activitat i/o setanta-set

77

preparar-la prèviament. Pàgina 77

També podeu optar per proposar als alumnes que decorin la seva cartolina amb colors diferents. D’aquesta manera, el resultat final serà molt més atractiu i divertit.

4 Doblega una de cada dues puntes cap al centre i enganxa-les

amb el gomet.

De tota manera, el pas que requereix més atenció i ajuda per part del mestre o la mestra és el número 5. Intenteu que els nens i nenes clavin la xinxeta correctament, exposant-los la manera de fer-ho, de forma visual. O bé proposeu-los que mantinguin el

5 Clava la xinxeta al centre del gomet i, alhora, al llistó que has

de posar al darrere del molinet. No la clavis gaire fort, perquè pugui girar.

gomet aguantat amb el dit (pas 4), fins que els ajudeu, un per un, a clavar-ne la xinxeta. Quan cadascú hagi creat el seu molinet de vent, sortiu al pati per comprovar com giren.

6 Treu el molinet a l’exterior i comprova que gira amb el vent.

78 setanta-vuit

Pàgina 78

82


a

i

i

i


Nom:

............................................................................... Data:

5

..................................................................................

d’aquesta activitat i comenteu entre tots en quines es

ENS RELACIONEM 1 Marca amb una

Feu observar als nens i nenes les diferents vinyetes malbarata energia i en quines se n’estalvia. Han de

✗ les accions que permeten estalviar energia

marcar amb una X aquelles en què s’estalvia energia

i escriu-les:

i, a sota, han d’escriure què es fa en aquesta vinyeta que han assenyalat. Arribeu entre tots a un consens •

✗

Utilitzar al màxim la llum natural.

.

i apunteu a la pissarra cada frase descriptiva perquè l’alumnat les copiï en el llibre. El mestre o la mestra pot aprofitar la realització d’aquesta activitat per proposar als nens i nenes

✗

•

Apagar la llum sempre que no la necessitem.

.

que indiquin altres accions que fan possible estalviar energia, tant accions que poden dur-se a terme a l’escola, com les que es poden realitzar a casa. Podeu

•

Utilitzar només la llum necessària.

✗ .

centrar la vostra conversa en l’energia elèctrica, com en aquest exercici, i també en altres energies, com el gas, per exemple.

Hem d’aprofitar al màxim la llum natural, així estalviarem energia elèctrica.

A partir de totes les accions comentades a classe, setanta-nou

79

podeu fer un mural. Acompanyeu cada frase amb dibuixos que les il·lustrin, fets per l’alumnat. Pengeu

Pàgina 79

el mural en una de les parets de l’aula.

HEM APRÈS 1 Escriu els mesos que falten:

desembre

febrer

gener

març

En aquesta pàgina repassarem alguns aspectes que hem anat veient al llarg de la unitat, per verificar que els nens i nenes han assimilat aquests continguts que s’exposen. És per aquest motiu que seria convenient que, inicialment, cada nen i nena realitzés les activitats de manera individual, per després posar-les en comú entre tots i poder corregir els possibles errors comesos. En l’activitat 1 els alumnes han d’escriure els mesos que falten i que es mostren en aquest calendari.

2 Marca amb una ✗ l’ombra correcta:

Podeu complementar l’activitat demanant que assenyalin la data en què comença l’hivern i la data en què finalitza aquesta època de l’any (22 de desembre ✗

i 20 de març, respectivament).

3 Escriu de quins moments del dia es tracta:

En l’activitat 2 els nens i nenes han de marcar amb una X l’ombra correcta, en funció de la posició que té el Sol a les il·lustracions. nit 80

vuitanta

matí

vespre

La tercera activitat se centra en les parts del dia. L’alumnat ha d’escriure a sota de cada dibuix el moment del dia en què està succeint cadascuna de

Pàgina 80

les accions.


83

t a o c

O

r

i e

Segon Curs UNITAT 6: EL POBLE I LA CIUTAT

EL POBLE I LA CIUTAT

6

Aquesta primera pàgina de la unitat, com en ocasions anteriors, serveix per introduir als nens i nenes els temes que tractarem a continuació: per una banda, els pobles i les ciutats (característiques, similituds i diferències) i, per l’altra, el tema referent al reciclatge. A partir de la formulació de les preguntes que es plantegen a la part inferior de la làmina, el mestre o la mestra podrà detectar quins són els coneixements previs que l’alumnat té sobre aquests aspectes per poder incidir, d’aquesta manera, en aquells aspectes que cal tractar amb més intensitat per assolir correctament els aprenentatges. Podeu complementar aquestes qüestions plantejant altres preguntes que ajudin a realitzar la descripció d’aquesta il·lustració com, per exemple: S’assembla

ª Què

el paisatge que apareix a la imatge amb el lloc on

Reciclen envasos.

fan en Martí i la seva mare?

ª Quins

elements del mobiliari urbà veus en aquest carrer?

Contenidors de reciclatge i paperera.

vius? Per què? Per a quins tipus de materials estan vuitanta-u 81

destinats cadascuns dels contenidors? Recicleu a casa? Com?...

Pàgina 81

LA POBLACIÓ

Com és el lloc on vius?

1 Observa i llegeix:

En fer l’activitat d’aquesta pàgina, podeu fer descriure als nens i nenes el que apareix en cadascuna de les fotografies. Feu-los observar les diferències entre les dues realitats (poble-ciutat) i reflexionar per tal de decidir quines característiques poden definir un poble i quines, una ciutat. Per ajudar-los en l’observació, feu-los preguntes del tipus: En quina fotografia es veu un poble? I una ciutat ?

població

En quina es veuen més cases? Com són aquestes cases, a cada fotografia? En quin paisatge hi ha més camp i verd ? Observes algun monument o edifici emblemàtic en alguna de les fotografies? Quin és?...

poble

ciutat

La població és el conjunt de persones que viuen en un poble o una ciutat. També anomenem poblacions els llocs on viuen aquestes persones: els pobles i les ciutats.

82

vuitanta-dos

Pàgina 82

84

Per finalitzar, llegiu el text que acompanya l’activitat, en el qual es defineix el concepte població. A partir d’aquí, feu veure als nens i nenes els dos significats d’aquest concepte, formulant frases d’exem ples com ara: Barcelona té una població de més d’un milió d’habitants / Barcelona és una població situada vora el mar.


a

i

i

i


Nom:

............................................................................... Data:

6

..................................................................................

POBLES I CIUTATS

(resposta oberta)

1 Respon: •

On vius, en un poble o en una ciutat?

.

•

Com es diu?

.

En fer l’activitat 1 d’aquesta pàgina, demaneu als nens i nenes que argumentin per què afirmen que viuen en un poble o en una ciutat, és a dir, sol·liciteu que descriguin les característiques de la seva població, en funció dels aspectes que hem anat veient fins ara.

2 Observa i encercla:

poble

En l’activitat 2 es reforcen algunes de les característiques pròpies d’un poble i d’una ciutat. Demaneu que observin atentament les dues il·lustracions i que encerclin, en les frases que es presenten a continuació, l’opció adequada en cada cas. Podeu formular-los altres preguntes relacionades amb aquestes i d’altres característiques com, per exemple: En un poble les cases són més o menys altes que en una ciutat ? En

ciutat

En un poble, els carrers són més / menys amples que en una

•

ciutat. En un poble hi ha més / menys trànsit que en una ciutat.

•

En un poble hi ha més / menys botigues que en una ciutat.

•

un poble, la població és més o menys nombrosa que en una ciutat ? En un poble la vegetació és més o

3 Completa:

rural

urbà

Tot allò que es refereix a la ciutat s’anomena De tot allò que està relacio nat amb el poble en diem

urbà rural

.

vuitanta-tres 83

Pàgina 83

EL POBLE

3

de costa

2

2

de muntanya

3

1

de plana

2 Explica quines diferències hi ha entre els pobles de l’activitat 1:

(resposta oberta) . 3 Observa la fotografia i respon:

(resposta oberta)

•

Com són les cases?

.

•

Com són els carrers?

.

84 vuitanta-quatre

Pàgina 84

En l’activitat 3 diferenciarem entre els conceptes rural i urbà. Formuleu-los frases d’exemple o demaneu que les formulin, amb la finalitat d’integrar aquests mots en el seu vocabulari. Demaneu als nens i nenes que observin atentament les fotografies que apareixen en l’activitat 1 i les descriguin. Seguidament, hauran d’indicar quina il·lustració mostra un poble costaner, quina un poble de muntanya i en quina s’observa un poble de plana. Serà important que incidiu en el paisatge de cadascuna d’aquestes imatges per poder resoldre correctament l’activitat.

1 Observa i relaciona les fotografies amb el tipus de poble:

1

menys abundant que en una ciutat ?...

.

Tot seguit, deixeu una estona perquè contestin de forma individual l’activitat 2, que és de resposta oberta. Després, poseu en comú les respostes i aneules anotant a la pissarra per desgranar les diferències entre cadascun dels tipus de poble objecte d’estudi. Podeu crear una graella amb tres columnes, una per a cada tipus de poble, i demanar que, una vegada recopilades totes les diferències, l’alumnat copiï la taula en el seu quadern. Comenteu entre tots la fotografia de l’activitat 3 i procediu de la mateixa manera que en l’anterior: deixeu una estona per resoldre-la individualment i després poseu-ne en comú les respostes.


85

t a o c

O

r

i e


Nom:

............................................................................... Data:

6

..................................................................................

LA CIUTAT

1 Observa aquestes fotografies i completa:

barri antic

barri comercial

barri residencial

• El barri comercial és ple de botigues i de llocs d’oci com ara cinemes i centres comercials.

• El barri residencial t é, s obr et ot , b lo cs de p is os o ca ses p er viure-hi.

• El

barri antic t é m onume nt s i e di fici s hi st òr ic s mo lt valuosos. És el nucli a partir del qual s’ha desenvolupat la ciutat.

2 Observa aquest bloc de pisos i respon:

plaques solars

• Què hi ha al terrat? plaques solars . • Per a què serveixen? per captar energia solar i produir electricitat . rampa . • Què hi ha a l’entrada? • Per a què serveix? per facilitar l’accés a persones en cadira de rodes . o als cotxets dels nens Les ciutats estan formades per barris. A les ciutats,molta gent viu en blocs de pisos.

rampa

vuitanta-cinc

Per fer l’activitat 2 han de fixar-se bé en el bloc de pisos que hi ha dibuixat i respondre les preguntes que s’hi formulen. Un cop finalitzat l’exercici, pregunteu als nens i nenes si coneixen altres tipus d’habitacles com, per exemple, els iglús, els palafits, les tendes tradicionals mongoles (gers), els tipis dels indis americans... Seria interessant poder disposar d’imatges, o bé organitzar una visita a l’aula d’Informàtica, per cercarne informació i imatges a Internet.

85

Per complementar l’activitat 2 i donar pas als exercicis de la pàgina següent, podeu preparar un senzill exercici d’observació: trieu un edifici proper a l’escola, i que estigui situat en una plaça o un espai prou gran per permetre que el grup de nens i nenes pugui seure-hi al davant i dibuixar-lo i, després, feu que el descriguin explicant-ne tots els detalls (tant de l’edifici com de la zona que l’envolta, el mobiliari urbà...).

Pàgina 85

EL MOBILIARI URBÀ 1 Relaciona i resol els

En l’activitat 1 d’aquesta pàgina es presenten tres fotografies que mostren diferents tipus de barri (antic, comercial i residencial). Demaneu que els nens i nenes les observin i les descriguin per, a continuació, completar les frases que s’ofereixen. Seria interessant que identifiquin a quins indrets de la seva població estan situades aquestes zones.

mots encreuats:

1 2 3

6 4

5

8

7

9 9

1 3 5 4 2 9 6 8 7

fanal banc

contenidor

rampa semàfor senyal

86 vuitanta-sis

Pàgina 86

86

2

paperera

indicador

B U S T I A N 8 S D C O N T E N I D O R M C 6 R F A N A L 3 D A 7 F M S O O P A P E R E R A A N F B A N C 5 L 1

bústia

4

En l’activitat de la pàgina 86, a partir d’uns mots encreuats, es treballa el vocabulari pertanyent al camp semàntic relacionat amb el mobiliari urbà. La primera part de l’activitat consisteix a indicar amb el número corresponent el mot que defineix cadascun dels dibuixos. A continuació, els nens i nenes han d’integrar aquests mots en l’espai adequat, dins els mots encreuats, segons el número que tinguin assignat. Podeu complementar l’activitat demanant que cadascú formuli una frase amb cadascuna de les paraules treballades. Pregunteu-los si coneixen altres elements del mobiliari urbà, per ampliar vocabulari: vorera, pas de vianants, font... L’exercici d’observació que proposàvem a la pàgina anterior facilitarà aquesta tasca.


a

i

i

i


Nom:

............................................................................... Data:

6

..................................................................................

ELS SERVEIS PÚBLICS 1 Llegeix i completa:

aeroports

bombers

serveis públics

bombers

La policia municipal, els

, els

hospitals

hospitals

,

algunes escoles, universitats i biblioteques, les estacions de tren i els

aeroports

són

serveis públics

.

2 Relaciona:

1

escombriaire

2

bomber

3

guàrdia urbana

3 O rg an it za e l t rà ns it . 2 Apaga els incendis.

4 1

4

metgessa

A té n e ls m al al ts . Neteja els carrers.

3 Escriu els serveis públics que hi ha a la teva localitat: •

(resposta oberta)

•

•

•

vuitanta-set 87

Pàgina 87

L’activitat 1 consisteix a completar la frase amb els mots que es presenten a l’inici de l’exercici. Seria convenient parlar sobre aquests mots i els que apareixen a la frase, ja assenyalats, un per un, i explicar entre tots per a què serveixen cadascun d’aquests serveis. Demaneu que relacionin cada personatge de l’activitat 2 amb el tipus de feina que fa i, a continuació, sol·liciteu que pensin en els serveis públics que tenen a la seva localitat perquè els redactin en l’activitat 3. A partir d’aquestes activitats els nens i nenes poden explicar situacions que hagin viscut a casa seva, en què hagin hagut de fer servir aquests o d’altres tipus de serveis. Feu-los adonar de la necessitat de memoritzar o tenir a mà els números de telèfon de serveis urgents com ara el dels bombers, policia, ambulància, informació... Per això, feu-los dissenyar una petita agenda amb els números de telèfon local d’aquests serveis, perquè els tinguin a casa.

En aquesta pàgina treballarem sobre diferents mitjans de transport, alhora que diferenciarem entre els

ELS TRANSPORTS

contaminants i no contaminants. Per començar, en

1 Relaciona i encercla els mitjans de transport que no contaminen: 1 anar a peu

3 metro

5 autobús

l’activitat 1 els nens i nenes han de relacionar el nom de

2 cotxe

4 bicicleta

6 moto

cada mitjà de transport amb la imatge que els il·lustra i, després, han d’encerclar aquells que no contaminen.

2 Respon:

5

6

4

3

1

2

(resposta oberta)

•

Quin mitjà de transport utilitzes més sovint?

•

Quins d’aquests transports són públics?

•

Quin fas servir per anar a l’escola?

•

Saps anar amb bicicleta? Hi ha algun carril bici, al teu barri?

.

.

.

.

88

vuitanta-vuit

Pàgina 88

En el cas del metro, hem assenyalat que aquest mitjà de transport no és contaminant, ja que utilitza l’energia elèctrica. En l’actualitat, alguns autobusos urbans també podrien considerar-se no contaminants, pel tipus d’energia que fan servir. Seria interessant comentar aquest aspecte als alumnes, perquè ho tinguin present. L’activitat 2 és un exercici de resposta oberta, en el què els nens i nenes han de contestar aquestes preguntes, relacionades totes elles amb els mitjans de transport. Recordeu-los la diferència entre transports públics i privats, que ja vam tractar en el curs anterior, quan poseu en comú les respostes.


87

t a o c

O

r

i e


Nom:

............................................................................... Data:

6

..................................................................................

LES POBLACIONS, ABANS I ARA 1 Observa:

abans

En l’activitat 1 podeu observar dues fotografies d’un mateix indret d’una ciutat, amb gairebé cent anys de diferència. Demaneu a l’alumnat que descrigui ambdues imatges, tot indicant les diferències entre una i l’altra. A més dels elements que han canviat, assenyalats en l’activitat 2, seria convenient que el mestre o la mestra apuntés a la pissarra la resta d’elements que els nens i nenes hagin anat comentant en l’exercici anterior, per tenir-los presents.

ara

2 Marca amb una

✗

✗ els elements que han canviat amb el temps:

✗ edificis

transports

✗ fanals vuitanta-nou

Pàgina 89

3 Dibuixa i enganxa els elements que et semblin més importants per completar aquest carrer:

En l’activitat 3 els nens i nenes han d’enganxar, en els espais que creguin més adients, els diferents adhesius que trobaran a la pàgina d’adhesius del llibre. En el solucionari d’aquesta pàgina us oferim una possible opció, tot i que la ubicació d’alguns d’aquests elements pot variar.

2

4

7 1

5 3

6

90 noranta

89

Per complementar aquestes activitats, podeu proposar als nens i nenes que, entre tots, facin un treball d’investigació. Dividiu la classe en tres grups i demaneu que cadascú porti fotografies antigues del lloc on visqui. No cal que siguin tan antigues com les de l’activitat. Quan les tingueu a classe, trieu-ne una de cada grup, la que sigui més fàcil d’identificar amb l’espai actual, i fixeu una data per anar a fotografiar el mateix lloc. Amb les sis fotografies (tres antigues i tres actuals) creeu un mural i, a sota de cadascuna, escriviu el nom del lloc i la data aproximada en què es va fer. Exposeu el mural a l’aula i comenteu, entre tots, les diferències més significatives entre cadascuna de les fotografies que facin referència al mateix indret.

Els alumnes també poden dibuixar altres elements de mobiliari urbà que creguin convenients: un pas de vianants, una rampa per creuar el carrer (a cada vorera), algun senyal de trànsit... Deixeu una estona perquè facin l’exercici i, després, comenteu entre tots les composicions que cadascú hagi creat. Feu-los sortir d’un en un davant la classe, perquè expliquin en veu alta, a la resta de companys i companyes, on han col·locat cada element.

Pàgina 90

88


a

i

i

i


Nom:

............................................................................... Data:

6

..................................................................................

V ISITEM UN A A NTIG A F À BRIC A (respostes obertes) Alguns edificis que van ser fàbriques durant molts anys ara són museus. Per fer-ho possible, els espais es restauren, s’adapten al nou ús i, finalment, s’obren al públic. Sovint, en les obres de remodelació de l’edifici es respecten les formes originals, i això ens dóna algunes pistes per intentar reconstruir-ne la història. Prenem com a exemple l’antiga fàbrica Casarramona, a Barcelona, que ara és un centre cultural. 1 Prepareu una sortida amb el mestre o la mestra a l’antiga fàbrica Casarramona. 2 Observa aquesta fotografia. És la façana de l’antiga fàbrica de cotó al començament del segle XX .

3 Compara la façana de l’edifici actual amb la de la fotografia i respon: •

•

Què es manté igual? Què ha canviat?

. . noranta-u

Pàgina 91

(respostes obertes) 4 Entra al centre cultural i fixa’t en l’accés. És el

l’edifici era una fàbrica?

mateix que quan . Quines dif erències hi ha? .

5 Observa aquesta fotografia de l’interior de

la fàbrica. Mostra una de les naus on hi havia les màquines que s’utilitzaven per fabricar les peces de roba de cotó. Fixa’t en les finestres i les columnes de ferro.

6 Busca una sala on hi

hagi finestres i columnes amb les mateixes característiques i respon:

91

En aquestes dues pàgines proposem una experiència: realitzar una visita amb el grup classe a l’antiga fàbrica Casaramona, a Barcelona, que actualment és un centre cultural. Fent referència al pas 1 del llibre podem dir que, per organitzar la sortida, seria interessant que el mestre o la mestra recopilés informació sobre l’indret que es visitarà i que l’exposi a l’alumnat, perquè els nens i nenes tinguin informació prèvia sobre aquest lloc. Quan arribeu a l’antiga fàbrica Casaramona, demaneu que els nens i nenes responguin les preguntes que s’hi plantegen. Podeu optar per establir amb previsió que cada nen i nena s’emporti a la visita el seu llibre de text, o bé optar per realitzar els exercicis a classe, una vegada n’hagueu tornat. En aquest cas, seria interessant poder disposar de fotografies que el mestre o la mestra hagi pres durant la visita, per poder-les projectar a l’aula i que serveixin de suport per realitzar els exercicis. En el cas que no sigui possible realitzar aquesta visita, el mestre o la mestra pot organitzar una altra sortida a un indret similar al que es proposa (una antiga fàbrica o un altre tipus d’edifici reformat). En aquest cas, serà important preparar tota una sèrie de preguntes perquè els nens i nenes puguin contestar durant la visita o en finalitzar-la, alhora que també necessitareu disposar de material visual que faci referència a com era l’espai objecte d’estudi temps enrere. Com en aquest cas, l’objectiu principal de l’activitat és que els alumnes puguin apreciar com ha transformat el pas del temps certs espais, quins d’aquests s’han mantingut intactes, quins han canviat considerablement o totalment...

Quins altres elements es mantenen igual?

•

. Quins han canviat?

•

. Per a què serveix aquesta sala, ara?

•

. 92 noranta-dos

Pàgina 92


89

t a o c

O

r

i e


Nom:

............................................................................... Data:

6

..................................................................................

ENS RELACIONEM 1 Llegeix què fa en Martí i respon: – Creua el carrer Ample pel pas de vianants. – Creua el carrer de l’escola. – Camina per davant del supermercat i passa pel costat del semàfor i del fanal, sense baixar de la vorera.

v i d r e

p a p er

•

A on va en Martí?

e n v a s o s

A tirar uns diaris al contenidor de paper .

2 Completa: reciclar

reutilitzar

Per tenir cura del nostre entorn és important l a d es pes a d e ma ter ia ls ,

reutilitzar

- lo s i

reduir

reduir reciclar

els residus de manera adequada.

noranta-tres

1 Dibuixa el teu carrer i marca amb una ✗ l’opció correcta:

(resposta oberta)

•

El meu carrer es troba en un barri:

•

El meu carrer té:

•

A prop del meu carrer hi ha:

dels afores

semàfors

passos de vianan ts

un poliesportiu

un ambulatori

u n c in ema

u n me rca t

u n c en tre co merc ial

una escola

una bibli oteca

una parada d’autobús

un teatre

un parc

una estació de tren

Pàgina 94

90

comercial

un hospital

94 noranta-quatre

Aprofitant l’activitat 2, parleu tots plegats sobre la importància de reciclar, reutilitzar i reduir la despesa de materials, tot pensant en possibles accions que podem dur a terme per aconseguir-ho.

En aquesta última pàgina repassarem alguns dels aspectes que hem anat aprenent al llarg de la unitat.

HEM APRÈS

rampes

Observant el trajecte que fa en Martí i allò que aquest personatge duu a les mans, els nens i nenes han de contestar la pregunta que se’ls formula.

Complementeu aquestes activitats amb la realització de l’activitat TIC que trobareu a les pàgines 186 i 187 del llibre.

Pàgina 93

antic

93

Demaneu als nens i nenes que descriguin la imatge i els diferents elements que observen. Després, llegiu en veu alta les diferents accions que realitza en Martí segons el llibre. En revisar el segon punt ( Creua el carrer de l’escola), serà important que pregunteu als nens i nenes per on pensen que ha de creuar en Martí aquest carrer. És obvi que han de tenir clar que s’ha de fer pel pas de vianants, per la qual cosa recomanem que aprofiteu per comentar entre t ots per què, amb la finalitat que l’alumnat reflexioni sobre aquest aspecte.

Seria convenient que deixéssiu als nens i nenes una estona per fer el dibuix i perquè puguin contestar individualment les diferents qüestions que s’hi plantegen. Han de marcar l’opció adequada en cada cas. Després, poseu en comú les seves respostes, entre tots i en veu alta. En la posada en comú, recordeu entre tots cadascuna de les característiques dels barris que hem anat veient, així com els diferents elements de mobiliari urbà (tant els que s’especifiquen en l’exercici, com la resta que hem anat treballant), així com els serveis públics als quals es fa referència en aquesta ocasió. La realització d’aquest exercici, i anar recordant entre tots aquests aspectes ja treballats, possibilita al mestre o la mestra apreciar si tots els nens i nenes han assimilat els aprenentatges correctament, i saber quins aspectes haurien de reforçar-se.


a

i

i

i

Segon Curs UNITAT 7: ELS ANIMALS DE GRANJA

Llegiu en veu alta el títol d’aquesta unitat i pregunteu als nens i nenes què és una granja. Intenteu que tots participin en la definició i, finalment, exposeu-los el

ELS ANIMALS

7

DE GRANJA

significat: és un lloc destinat a la cria d’aviram o de bestiar. Demaneu que l’alumnat faci una descripció d’allò que s’observa a la imatge: persones que hi apareixen, tipus de paisatge (rural o urbà), si és de dia o de nit, quants animals hi ha... I formuleu-los també les preguntes que figuren a la part i nferior de la làmina. Seria interessant demanar-los que expliquin alguns aspectes que van veure el curs anterior, respecte de les aus (parts, reproducció, alimentació...), de manera introductòria, ja que en la unitat següent es tornen a treballar.

ª On

són l’Oriol, la Sara, en Martí, l’Anna, la Laia i en Toni?

ª Quins

En una granja.

animals hi ha a la imatge?

Gallines i pollets.

noranta-cinc 95

Pregunteu-los també si saben quins altres tipus d’animals es poden trobar en una granja. D’aquesta manera, el mestre o la mestra pot saber quins són els

Pàgina 95

coneixements previs dels nens i nenes sobre aquest tema que, veurem, es treballa amb més profunditat al llarg d’aquesta unitat. Demaneu als nens i nenes que observin atentament

QUINS ANIMALS SÓN DE GRANJA?

les dues imatges que es mostren en l’activitat 1 i


que descriguin el paisatge on s’ubiquen cadascun

m u s s o l

dels animals que hi figuren. Després, llegiu el nom ca v a l l ós

g o s

saben de cadascun d’ells. g a l li n a

p o r c s e n g l a r •

El

salvatges

mussol

, el

Per finalitzar aquesta activitat, l’alumnat haurà de com-

domèstics

porc senglar

i l’

ós

viuen al bosc: són animals salvatges. •

El

cavall

, el

gos

i la

gallina

viuen en una granja: són animals domèstics. 2 Escriu el nom d’altres animals que coneguis: a ni ma ls s al va tg es

d’aquests animals i pregunteu als nens i nenes què

(resposta oberta)

a ni ma ls d om ès ti cs

pletar les dues frases que figuren a la part inferior de les il·lustracions, afegint el nom dels animals que correspongui, segons que siguin salvatges o domèstics. Parleu entre tots de quines característiques tenen els animals salvatges i quines els animals domèstics: on viuen, com aconsegueixen el menjar per alimentar-se, quina utilitat proporcionen a l’ésser humà... L’objectiu

Els animals poden ser salvatges o domèstics, segons que visquin en llibertat o prop de les persones.

96 noranta-sis

és que es facin una idea, com més aproximada millor, sobre les seves característiques, per poder realitzar amb més facilitat l’activitat 2, en què han d’escriure el nom d’altres animals que coneguin, diferenciant-los

Pàgina 96

novament entre salvatges o domèstics.


91

t a o c

O

r

i e


Nom:

............................................................................... Data:

7

..................................................................................

nill: les característiques principals, les diferents parts

EL CONILL

que té, on viu, com es reprodueix i de què s’alimenta.

1 Observa la fitxa:

Llegiu amb atenció, i en veu alta, la fitxa que figura en

El conill •

•

En aquestes pàgines ens centrarem en l’estudi del co-

Què és? És un mamífer.

l’activitat 1 de la pàgina 97. S’hi expliquen les carac-

Com és? Està cobert de pèl i té el cos allargat. Té les orelles llargues. Les potes del darrere també són llargues, per poder saltar.

terístiques principals d’aquest animal. Una possible forma de realitzar aquest exercici podria ser plantejar

•

On viu? Viu en granges i també al bosc.

•

Com cria? Cria entre 4 i 8 cops l’any,

prèviament als alumnes les diferents preguntes que

i pot tenir de 6 a 10 llorigons cada vegada.

es presenten perquè les responguin en veu alta i, des-

•

Què menja? Menja hortalisses i pinso.

prés, anar llegint la resposta que ofereix la fitxa, per contrastar la informació.

2 Enganxa-hi el nom de les parts del conill:

llom

orella

En l’activitat 2 els nens i nenes han d’enganxar els

•

ull

•

pelatge

•

•

morro

diferents adhesius que trobareu al llibre, i que contenen el nom de les parts del conill. Per complementar

•

aquesta activitat, podeu demanar a cada nen i nena

•

pota

cua

•

que faci un dibuix d’un conill en un full a part i que indiqui les parts que acaba de treballar, sense consul-

noranta-set

97

tar el llibre. Com a suport, el mestre o la mestra pot apuntar aquests mots a la pissarra, perquè serveixin

Pàgina 97

de referència. Enganxeu tots els dibuixos en un mural, sota el títol «Les parts del conill» i pengeu-lo en una de les parets de la classe. L’activitat 1 de la pàgina 98 consisteix a completar

LA VIDA DELS CONILLS

el text amb les paraules que es mostren a l’inici de

1 Completa:

llorigó

vuit

any

pelatge

ventre

sent

llorigó . Abans de néixer s’està 30 dies al ventre de la mare. Quan neix, no té pelatge , sent . L a m ar e t é e nt re u na i vuit n o h i v eu n i h i crie s cada vegada i, en tot un any , pot tenir-ne entre 25 i 50. La cria del conil l es diu

l’exercici. Feu una primera lectura en veu alta, tant de les paraules com del text. Després, entre tots, torneu a llegir el text i, aquesta vegada, decidiu quina paraula hauria d’anar a cadascuna de les zones puntejades. En completar tot el text, torneu a llegir-lo per analitzar la informació que proporciona i, si ho creieu convenient, aporteu les clarificacions o ampliacions d’infor-

Els conills poden viure en una granja o en llorigueres , al bosc.

2 Completa i encercla què menja el conill:

enciam

mació que creieu oportunes. Després de descriure entre tots les imatges, llegiu

•

pastanagues

també en veu alta la frase final d’aquesta activitat, ja

pinso

que proporciona informació rellevant que els nens i

•

•

•

pomes

•

formatge pomes

pinso

enciam

tomàquets

pastanagues

tomàquets

xocolata

nenes han de conèixer. En l’activitat 2 s’han de completar els espais amb el nom de cada aliment indicat al dibuix i encerclar els

98 noranta-vuit

que menja el conill.

Pàgina 98

92


a

i

i

i


Nom:

............................................................................... Data:

7

..................................................................................

En aquestes dues pàgines aprofundirem en el vocabulari pertanyent al camp semàntic dels animals de

ALTRES ANIMALS DE GRANJA

granja, alhora que establirem la diferenciació entre

1 Observa:

animals vivípars (que neixen de la mare) i ovípars (que neixen d’un ou). v a q u es

p o r cs

Demaneu als alumnes que observin atentament la illustració de l’activitat 1 i aneu repassant cadascun

g o s o v e l le s

dels noms d’animals que hi apareixen assenyalats.

c o n i ll s

Seria interessant que els nens i nenes fessin una

g a l l i n e s

descripció física de cada animal i també del lloc on es troben situats al dibuix. Recordeu-los les carac-

2 Escriu el nom d’aquests animals:

terístiques que tenen els animals de granja i la seva diferenciació vers els animals salvatges. En l’activitat 2, els nens i nenes han d’escriure el nom de cada animal que apareix a les fotografies. Deixeu

vaca

porc

gallina

una estona perquè realitzin l’exercici de manera individual i, després, poseu els resultats en comú per

noranta-nou

99

detectar possibles errors comesos. En la posada en comú, descriviu aquests animals i establiu diferències

Pàgina 99

entre ells: pelatge, o plomatge, grandària, nombre de potes, si tenen morro o bec... L’activitat 3 consisteix a relacionar cada frase amb la imatge que correspon. Primer, demaneu que obser-

3 Relaciona :

vin i descriguin les il·lustracions i, a continuació, llegiu cadascuna de les frases. Els nens i nenes han de 1

relacionar els números dels dibuixos amb cadascuna

2

de les frases.

2 Els animals que neixen de la mare s’anomenen vivípars. 1 Els animals que neixen d’un ou s’anomenen ovípars.

Per reforçar la idea de diferenciació entre animals oví-

4 Completa: •

La galli na és un animal

pars i animals vivípars, llegiu les frases de l’activitat

ovípar . El mascle de la gallina és

4 i feu reflexionar l’alumnat sobre la paraula que cal

el gall i les cries són els pollets. •

El porc és un animal

vivípar . La femella del porc és la truja

incloure en cada frase, per tal de completar-la i apor-

i les cries són els garrins.

tar-li el significat correcte. Podeu apuntar a la pissar5 Observa i respon:

ra els mots ovípar i vivípar , per tal que seleccionin el correcte, en funció de la informació que han vist en l’activitat anterior. Una vegada completades les frases, torneu-les a llegir.

vac a, b ou i ved ell

c ava ll, e gua i po ltre

•

Quin tipus d’animal són la vaca, el bou i el vedell?

•

I el cavall, l’egua i el poltre?

vivípars

vivípars . .

En l’activitat 5, els nens i nenes han de contestar les preguntes que es plantegen, indicant si aquests ani-

100 cent

Pàgina 100

mals són ovípars o vivípars. Realitzeu les explicacions complementàries adients.


93

t a o c

O

r

i e


Nom:

............................................................................... Data:

7

..................................................................................

En l’activitat 1 els nens i nenes veuran quins productes podem obtenir dels animals de granja. Aneu revi-

QUÈ OBTENIM DELS ANIMALS DE GRANJA?

sant cadascun dels animals que apareixen il·lustrats

1 Observa:

vaca

i, amb la finalitat de poder treballar paral·lelament el

ovella

vocabulari, comenteu el nom dels productes que se’n deriven. Anoteu a la pissarra aquestes relacions, de manera que els nens i nenes després les puguin coporc gallina conill

piar en el seu quadern. L’activitat 2 consisteix a encerclar del color corresponent cadascun dels aliments que es mostren als dibuixos, segons que siguin productes que obtenim del

2 Encercla el

porc, de la gallina o de l’ovella. Abans de fer l’activitat,

que obtenim d’aquests animals: porc

ovella

gallina

assegureu-vos que tots els nens i nenes reconeixen

ovella

ovella

p o r c

els diferents elements. Deixeu una estona perquè realitzin l’activitat per parelles i, després, poseu en comú els resultats.

porc

gallina

gallina

Per complementar aquestes activitats establiu una cent u

101

conversa per parlar sobre quins dels productes que acabem de treballar són més importants i per què,

Pàgina 101

amb la finalitat que argumentin les seves aportacions.

Les fotografies que es mostren en aquesta activitat serveixen per introduir els alumnes en l ’explicació de

LES FEINES D’UNA GRANJA 1 Marca amb

una

les tasques o tipus de feines que es fan en una granja.

✗ la feina que es fa cada dia en una granja:

Hi ha feines que s’han de realitzar cada dia i d’altres que només es realitzen de tant en tant. L’activitat consisteix a marcar amb una X aquelles que es fan de manera diària. ✗ Alimentar els animals.

Avisar el veterinari.

Esquilar les ovelles.

Abans de fer l’activitat, demaneu als nens i nenes que descriguin cadascuna de les fotografies, i llegiu en veu alta la frase que acompanya cada il·lustració. Pregunteu-los per què s’han de fer cadascuna d’aquestes tasques, amb la finalitat que reflexionin sobre aquest aspecte i sàpiguen aportar la seva explicació. Pregun-

✗ Recollir els ous del galliner.

✗

✗

Netejar els estables i corrals.

Munyir les vaques.

Hi ha feines de la granja que s’han de fer cada dia i d’altres que es fan de tant en tant.

102 cent dos

teu-los també sobre les conseqüències que tindria la no-realització d’aquestes feines. Per exemple: Què passaria si no s’alimentessin els animals? I si no es netegessin mai els estables i corrals? I si no s’avisés el veterinari quan un animal està malalt ?...

Pàgina 102

94


a

i

i

i


Nom:

............................................................................... Data:

7

..................................................................................

En l’activitat 1 de la pàgina 103 els nens i nenes indicaran, a cada requadre en blanc que acompanya les

QUÈ FAN LES VAQUES?

frases, el número de la fotografia corresponent. Serà

1 Relaciona : 1

2

convenient que primer observeu i descriviu, entre tots,

3

les il·lustracions; feu una lectura inicial de l es frases i, per finalitzar, una segona lectura de cada frase, una per una, en la qual els nens i nenes indiquin quina

2 A l’hivern, cap a les 8 del matí i les 8 del vespre, les vaques

fotografia li correspon.

3 A l’estiu, les vaques surten a pasturar a mig matí. 1 Cap a les 6 del matí i les 6 de la tarda es munyen.

En l’activitat 2 els nens i nenes han de comparar les

mengen.

dues fotografies que apareixen i contestar les pre-

2 Observa i respon:

guntes que es formulin. La finalitat última d’aquest

2

1

exercici és que l’alumnat s’adoni del fet que les màquines representen una millora i un progrés per a les persones que treballen a la granja, ja que els facilita •

•

•

•

Què fa el granger en aquestes fotografies?

Muny les vaques

Amb la mà I a la segona? Amb una màquina Quines diferències hi ha? Amb la màquina es fa més ràpid Com ho fa a la primera fotografia?

cent tres

.

molt la feina.

. . .

103

Per complementar l’activitat 2, i donar pas alhora als exercicis següents, podeu proposar als nens i nenes que realitzin una pluja d’idees en la qual hagin d’indicar altres màquines que creguin que s’han inventat

Pàgina 103

(en l’àmbit de la granja) i han representat una millora per a l’alleugeriment de les feines del camp. Podeu ampliar la visió comentant també altres màquines que no corresponguin necessàriament a l’àmbit rural.

EINES, APARELLS I MÀQUINES

En fer l’activitat 1 de la pàgina 104, demaneu-los


que descriguin cadascuna de les fotografies i llegiune el nom corresponent que figura a la part inferior. L’exercici consisteix a indicar quines d’aquestes eitractor

serra elèctrica

nes, aparells o màquines serveixen per llaurar, quines

furgoneta

per transportar i quines per serrar. Els alumnes han d’escriure les seves respostes en el llibre. En l’activitat 2 l’alumnat ha de respondre la pregunta. serra •

•

•

carretó

arada

tractor, arada Serveixen per transportar: furgoneta, carretó Serveixen per serrar: serra, serra elèctrica Serveixen per llaurar:

Deixeu una estona perquè pensin i comenteu entre . . .

2 Respon:

Algunes feines que es fan a les granges ara són més fàcils gràcies a les màquines.

funciona gràcies a la força d’un animal, per tant, no la inclouríem a la resposta.

Quines eines funcionen només amb la força dels braços?

serra i carretó

tots quina seria la resposta adequada. L’arada també

.

Per finalitzar, llegiu en veu alta la frase final perquè tornin a reflexionar sobre aquesta qüestió, ja introduïda a la pàgina anterior.

104 cent quatre

Pàgina 104


95

t a o c

O

r

i e


Nom:

............................................................................... Data:

7

..................................................................................

En aquestes dues pàgines proposem la realització d’una experiència: fer mató.

FEM M A TÓ

Abans de fer l’activitat, els nens i nenes han de con-

El mató és un aliment que s’elabora a partir de la llet. Els aliments derivats de la llet s’anomenen lactis.

testar una sèrie de preguntes relacionades amb els

1 Escriu el nom dels animals de granja dels quals obtenim llet: vaca

ovella

lactis i amb aquest producte en concret.

cabra

L’activitat 1 consisteix a indicar el nom dels tres animals que apareixen a les fotografies, dels quals obtenim llet per fabricar diferents productes lactis. Dei-

cabra

vaca

xeu una estona perquè l’alumnat escrigui les seves

ovella

respostes i, després, poseu-les en comú entre tots.

2 Observa aquests productes lactis i completa:

En l’activitat 2 es mostren tota una sèrie de productes lactis. Observeu-los detingudament i llegiu en veu alta formatge

iogurt

llet formatge

La

mató

mantega

el nom de cada aliment. Seria interessant recordar

nata

i els seus derivats, com el

la posició que ocupen aquest tipus d’aliment dins la

iogurt

piràmide alimentària que vam treballar en una de les

i el

, enforteixen

unitats anteriors.

els ossos i les dents.

cent cinc

Pàgina 105

105

Després, els nens i nenes han de completar la frase de sota amb els mots adequats, seguint com a pista els dibuixos que hi ha inclosos (llet, formatge i iorgurt). Una vegada completada la frase, torneu-la a llegir i comenteu les propietats beneficioses que aporten al nostre cos aquests aliments. Reflexioneu sobre la

Per fer mató, segueix aquestes instruccions: 1 Fes bullir llet de cabra o de vaca.

importància d’una dieta equilibrada que inclogui la llet i els seus derivats.

2 Afegeix llimona a la llet perquè es faci espessa i deixa-la refredar.

Podeu aprofitar la realització d’aquestes activitats per comentar també l’existència de persones que no poden prendre llet o derivats de la llet, ja que tenen 3 Separa la part sòlida (mató) de l’aigua (xerigot). 4 Posa el mató dins d’uns motllos grans perquè s’escorri l’aigua que

sobra.

intolerància a la lactosa. Expliqueu-los que en aquest cas existeixen productes semblants, com la soja, que tenen beneficis similars, però que no són l actis. A la pàgina 106 es mostren els passos a seguir per poder fer mató. Seria interessant poder dur a terme

5 Reparteix el mató en motllos més petits, coberts amb gases. 6 Posa el mató a la nevera fins al moment de menjar-lo.

aquesta experiència al centre (si es disposa d’una aula equipada, com pot ser el laboratori, per exemple, ja que es necessiten fogons i una nevera), o bé proposar que a casa, i amb l’ajuda dels pares, els nens i nenes duguin a terme aquest procediment.

106

cent sis

Pàgina 106

96


a

i

i

i


Nom:

............................................................................... Data:

7

..................................................................................

Els exercicis d’aquesta pàgina estan pensats perquè els nens i nenes valorin la importància de tenir cura

ENS RELACIONEM

dels animals domèstics i la responsabilitat que su-

1 Completa i relaciona:

posen. En l’activitat 1 han de completar les oracions, a partir de l’observació de les imatges, i indicar quina frase 1

2

3

fa referència a cadascun dels dibuixos. Primer acon-

1 H i h a a ni ma ls q ue e ns p ro po rc io ne n llet . 2 E l g os p ig al l a ju da l es p er so ne s cegues . 3 Alguns gossos, ben adaptats al fred, t iren els trineus

sellem que, entre tots, descriviu allò que apareix a cada il·lustració. Després, llegiu en veu alta les frases i

en llocs on hi ha molta neu.

2 Marca amb una

demaneu a l’alumnat que indiqui amb quin mot s’hau-

✗ les accions correctes:

ria de completar. Un cop completades, torneu-les a llegir i demaneu que indiquin el número de la imatge corresponent a cada frase.

✗

✗

L’activitat 2 consisteix a assenyalar les accions cor-

(resposta oberta)

3 Respon:

rectes, d’entre les tres que es presenten. Comenteu

•

Tens algun animal a casa? Quin?

.

•

Com el cuideu?

.

cent set

107

aquestes accions i feu que hi reflexionin. En l’activitat 3, de resposta oberta, cada nen ha de contestar les preguntes següents, segons la seva

Pàgina 107

experiència personal. Després, poseu en comú les respostes. En aquesta pàgina repassarem alguns dels continguts que hem anat treballant en aquesta unitat. Deixeu una estona perquè l’alumnat realitzi les activitats individual-

HEM APRÈS

ment. D’aquesta manera, en corregir-les conjuntament,

1 Enganxa cada animal on correspongui i escriu-ne el nom:

(adhesiu ovella)

(adhesiu porc)

(adhesiu gallina)

apreciareu com han assimilat dels continguts tractats. En l’activitat 1, els nens i nenes han d’enganxar, en els espais en blanc, els adhesius, que trobareu en el llibre,

jersei de llana

p er ni l i b ot if ar re s

ovella

o us

porc

gallina

2 Completa:

corresponents als animals dels quals s’obté cadascun dels productes que figuren als dibuixos de sota. Després, han d’escriure el nom d’aquests animals en l’espai corresponent. L’activitat 2 consisteix a completar la frase, aplicant

arada

L’

i el

tractor

serveixen per

llaurar .

fotografies.

3 Relaciona les parelles: cavall boc

gos

gallina porc

el vocabulari correcte, a partir de l’observació de les

vaca

truja egua

gossa

gat

gall

bou cabra

gata

En l’activitat 3, s’han de relacionar els diferents mots, referents als mascles i les femelles de cada espècie animal, unint-los mitjançant fletxes. Per complementar

108

cent vuit

Pàgina 108

l’activitat, proposeu-los que facin un dibuix de cada parella d’animals.


97

t a o c

O

r

i e

Segon Curs UNITAT 8: ELS ANIMALS SALVATGES

En l’unitat anterior vam començar a tractar el tema dels animals salvatges, tot diferenciant-los dels animals domèstics o de granja. En aquesta unitat treba-

ELS ANIMALS

8

SALVATGES

llarem centrant-nos novament en els animals, concretament en els salvatges, per això seria interessant que llegíssiu en veu alta el títol de la unitat i que, amb la finalitat que serveixi com a introducció inicial, demaneu als nens i nenes que expliquin què recorden sobre aquests tipus d’animals, dels quals ja es va parlar anteriorment a gran trets. Seguidament, formuleu-los les preguntes que figuren a la part inferior d’aquesta làmina perquè les responguin en veu alta, entre tots. Intenteu que tots hi participin, demanant el torn de paraula en fer les seves intervencions.

ª Encercla ª En

Han de descriure cadascun dels animals que hi apa-

els animals que vegis a la imatge.

coneixes el nom?

reixen i indicar-ne el nom. Si el desconeixen, ajudeu-

Isard, llúdria, granota, sargantana.

cent nou 109

los. A continuació, sol·liciteu-los també que descriguin la resta de components de la imatge: personatges,

Pàgina 109

paisatge, elements naturals... A partir del treball d’aquesta pàgina cal explicar als nens i nenes l’existència d’animals vertebrats (aquells que tenen ossos) i invertebrats (els que no en tenen).

VERTEBRATS I INVERTEBRATS

1 Relaciona: 1 caragol

2 cigonya

3 gos

4 cranc

5 formiga

6 granota

7 calamar

8 peix

En l’activitat 1 els alumnes han d’assenyalar, amb el número corresponent, el nom de cadascun dels animals que apareixen il·lustrats. Feu que es fixin com

1 4

cadascun d’ells tenen un requadre de color negre que

3 2

simula una radiografia. Expliqueu-los que, si s’hi fixen atentament, poden observar com alguns d’aquests

5

6

animals tenen esquelet, igual que els éssers humans.

7 8

2 Completa aquesta taula amb els animals de l’activitat 1 i llegeix: tenen ossos

gos cigonya granota peix

no tenen ossos

cranc cargol formiga calamar

Els animals que tenen ossos s’anomenen vertebrats. Els que no en tenen s’anomenen invertebrats.

110 cent deu

Tot seguit, sol·liciteu als nens i nenes que completin la taula de l’activitat 2. En una de les columnes han d’escriure els animals de l’activitat anterior que sí tenen ossos (tenen esquelet) i, a l’altra columna, els animals que no en tenen. Per finalitzar, llegiu la frase final d’aquesta pàgina i proporcioneu-los altres exemples d’animals sense ossos (tortuga, serp, mosquit i altres insectes...) i d’animals amb ossos (vaca, porc, cavall...).

Pàgina 110

98


a

i

i

i


Nom:

............................................................................... Data:

..................................................................................

En aquestes pàgines ens centrarem en l’estudi de l’ós bru: les seves característiques principals, les seves

UN MAMÍFER: L’ÓS BRU

parts, on viu i de què s’alimenta.

1 Escriu les parts de l’ós bru:

cap orella morro

ull pota pelatge llom urpa

llom

8

orella •

• • •

cap ull

•

pota

morro •

En l’activitat 1 de la pàgina 111 els nens i nenes han d’escriure, en els diferents espais en blanc, el nom de les parts de l’ós bru. Per complementar aquesta activitat, podeu demanar a cada nen i nena que faci un dibuix d’un ós bru, en un full a part, i que indiqui

• •

pelatge

urpa

les parts que acaben de treballar, sense consultar el llibre. Com a suport, el mestre o la mestra pot apuntar

2 Llegeix:

aquests mots a la pissarra, perquè serveixin de refeL’ós bru és un animal fort i robust, que pot

rència. Enganxeu tots els dibuixos en un mural, sota

pesar fins a 240 quilos. Es desplaça caminant. Té les potes acabades en urpes, que fa servir

el títol «Les parts de l’ós bru» i pengeu-lo en una de

per agafar el menjar i enfilar-se als arbres.

les parets de la classe, tal i com vau fer en treballar

Marca el seu territori fent senyals als troncs dels arbres i deixant la seva olor, tant als

les parts del conill.

arbres com a les roques. S’orienta amb els sorolls i les olors que sent. Avui dia, hi ha uns vint óssos bruns a tot els Pirineus.

Llegiu amb atenció, i en veu alta, la fitxa que figura en l’activitat 2. S’hi expliquen les característiques princent onze 111

cipals d’aquest animal. Una possible forma de realitzar aquest exercici podria ser plantejar prèviament a

Pàgina 111

l’alumnat algunes preguntes sobre la informació que es proporciona en aquesta fitxa, perquè les responguin en veu alta i, després, llegir el text per contrastar la informació.

QUÈ MENJA?

L’activitat 1 de la pàgina 112 consisteix a trobar dins

1 Pinta el dibuix segons el codi i sabràs què menja l’ós bru:

1

2

3

4

el dibuix els aliments que menja l ’ós bru. Demaneu-

5

los que pintin cada element que trobin ocult al dibuix d’un dels colors que s’indiquen a l’inici de l’exercici. Deixeu-los una estona perquè intentin trobar-los. En l’activitat 2 els alumnes han d’escriure el nom dels diferents elements que hi havia ocults en l’exercici anterior. Deixeu també una estona perquè realitzin l’activitat individualment i, després, poseu-la en comú. Per finalitzar, llegiu en veu alta la frase final que fa referència a la dieta de l’ós bru, ja que conté informació

2 Completa:

L’ós bru menja

mel, peix, fruits i formigues .

rellevant que els nens i nenes han de conèixer.

La dieta de l’ós bru és molt variada. L’ós és omnívor, és a dir, menja carn, peix i vegetals.

112 cent dotze

Pàgina 112


99

t a o c

O

r

i e


Nom:

............................................................................... Data:

8

..................................................................................

En aquesta pàgina seguim treballant sobre l’ós bru però centrant-nos, en aquesta ocasió, en la manera

COM ES REPRODUEIX?

com es reprodueix aquest animal.

1 Ordena les vinyetes i sabràs com es reprodueix l’ós bru.

Les vinyetes que es presenten en l’activitat 1 estan desordenades, per tant, per tal de descobrir com es 3

La femella embarassada es Durant el bon temps, el mascle prepara per passar l’hivern dormint. i la femella s’aparellen.

2

reprodueix l’ós bru, els alumnes han d’ordenar-les indicant el número corresponent a cada quadret en blanc. Per fer això, demaneu prèviament als nens i nenes que descriguin cadascun dels dibuixos en l’ordre

Cap al mes de gener, neixen d’un a quatre ossets.

4

5

Durant els primers cinc mesos, s’alimenten de la llet de la mare.

amb què hi figuren inicialment i, després de realitzar cada descripció, llegiu en veu alta la frase que els acompanya. D’aquesta manera tindran una idea ge-

Els ossets són curiosos i juganers.

6

Quan tenen dos anys busquen un nou territori per viure-hi.

1

L’ós bru neix del ventre de la mare i mama durant els primers mesos de vida. És un animal mamífer. Els mamífers són animals vertebrats. La majoria es desplacen caminant però també n’hi ha que neden i que volen.

neralitzada dels aspectes que s’hi tracten, per poder realitzar l’exercici amb més facilitat. Una vegada ordenades totes les vinyetes cronològicament, torneu a llegir-les per ordre i llegiu també l’explicació que figura al final de l’activitat. En aquest

cent tretze

113

text s’expliquen altres aspectes concrets sobre l’ós bru que cal que l’alumnat també conegui.

Pàgina 113

En aquesta pàgina ens centrarem en l’estudi de les parts del cos d’un ocell i veurem altres característi-

UN OCELL: EL GALL FER

ques pròpies d’aquest animal.

1 Escriu les parts del gall fer: bec

pota

plomatge

ala

cua

coll

cua

bec

•

•

En l’activitat 1, abans de realitzar l’exercici, demaneu als alumnes que descriguin l’ocell que s’hi mostra:

coll

•

el gall fer. A continuació, després de llegir el nom de les parts del cos del gall fer, que figuren a l’inici de

•

plomatge

pota

•

l’activitat, els nens i nenes han d’escriure, al lloc cor-

•

ala

responent, cadascun dels mots. Podeu deixar-los una estona perquè realitzin l’exercici de manera individual,

El gall fer és un ocell i neix d’un ou. Els animals que neixen d’un ou s’anomenen ovípars . Els ocells

per després posar les respostes en comú o bé fer-ho

són animals vertebrats i n’hi ha que es desplacen volant.

entre tots, de manera simultània. 2 Marca amb una

✗ si és ocell:

Llegiu el text que hi ha en aquesta activitat, ja que es tracta d’informació rellevant d’interès per a l’alumnat. ✗ cigonyes

✗

castor

pardals

Demaneu-los que formulin preguntes sobre aquest animal, perquè el mestre o la mestra pugui donar-ne resposta als dubtes.

114 cent catorze

En l’activitat 2 han de reconèixer quins d’aquests aniPàgina 114

mals són també ocells i marcar-los amb una X.

100 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Inicial Primària

a

i

i

i


Nom:

............................................................................... Data:

..................................................................................

i altres aspectes relacionats amb aquest animal: quin

1 Escriu les parts de la truita:

ull escates •

cua ganya aleta

escates

aleta

•

• •

•

boca

cua

ganya

2 Marca amb una

✗ la fitxa correcta:

La truita és un animal vertebrat. És un peix. Viu a l’aigua i es desplaça nedant. Té el cos cobert d’escates, i unes aletes i una cua que l’ajuden a moure’s. És carnívor. Menja peixos i crustacis. Pon els ous dins l’aigua.

tipus d’animal és, on viu, com es desplaça, què menja... Com en anteriors ocasions, abans de realitzar l’activi-

•

ull

En aquesta pàgina ens centrem en l’estudi d’un peix: la truita. Els nens i nenes coneixeran les diferents parts

UN PEIX: LA TRUITA

boca

8

tat 1, demaneu als alumnes que descriguin la imatge del peix que s’hi mostra. A continuació, després de llegir el nom de les parts del cos de la truita que figuren a l’inici de l’activitat, els nens i nenes han d’escriu-

La truita és un animal vertebrat. És una au. Viu a l’aigua. Es desplaça volant. Té el cos cobert d’escates. Té dues potes i una cua que l’ajuden a moure’s. És herbívor. Menja fruita. Pon els ous dins l’aigua.

✗

re, al lloc corresponent de la imatge, cadascun dels mots. Podeu destinar una estona a realitzar l’exercici de manera individual, per després posar les respostes en comú, o bé fer-ho entre tots de manera simultània. L’activitat 2 consisteix a marcar amb una X la descripció que correspon a la truita, d’entre les dues fitxes

La truita és un peix i neix d’un ou. Els peixos són animals vertebrats.

que s’hi mostren. Llegiu atentament ambdós textos i pregunteu als nens i nenes quin és el correcte i per cent quinze 115

què. Han d’argumentar-ne la resposta davant la resta de companys i companyes.

Pàgina 115

En aquesta pàgina ens centrem en l’estudi d’un rèptil : la serp blanca. Després de llegir en veu alta les diferents parts UN RÈPTIL: LA SERP BLANCA

d’aquest rèptil, i havent demanat prèviament als nens

1 Escriu les parts de la serp blanca i llegeix:

cua

cap

i nenes que el descriguin amb detall, demaneu-los

escates

ull

que completin els espais amb el nom de cadascuna de les seves parts, situant-les en el lloc adequat.

cap

• •

escates

ull

•

A continuació s’ofereix informació complementària sobre aquest animal, en la qual s’explica quin tipus

•

cua

d’animal és, com es desplaça i de què s’alimenta.

La serp blanca és un animal vertebrat. És un rèptil. Té el cap petit i arrodonit. Es desplaça arrossegant-se i s’alimenta d’animals com ara ratolins, ocells, insectes o sargantanes. La serp blanca és un rèptil i neix d’un ou. Els rèptils són animals vertebrats.

Llegiu aquest text en veu alta i demaneu als nens i nenes que us formulin preguntes sobre la serp blanca, per saber aspectes que desconeguin i que els agradaria saber. El mestre o la mestra ha de facilitar

2 Marca amb una

✗ si és un rèptil:

les explicacions necessàries per poder respondre els dubtes que li plantegi l’alumnat.

✗ escurçó

116 cent setze

✗

abella

sargantana

En l’activitat 2, els nens i nenes han de marcar amb una X la casella dels animals que, com la serp blanca, són també rèptils. Parleu-los sobre les seves característiques.

Pàgina 116

Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Inicial Primària 101

t a o c

O

r

i e


Nom:

............................................................................... Data:

8

..................................................................................

d’aquest amfibi: la granota. Els nens i nenes han d’es-

UN AMFIBI: LA GRANOTA ROJA

criure cadascuna de les parts del cos d’aquest animal

1 Escriu les parts de la granota: cap pota dits

cap morro

• •

•

en els espais en blanc corresponents. Podeu realitzar

ull ventre morro •

potes

En l’activitat 1, llegiu en veu alta les diferents parts

•

ull dits

•

ventre

2 Llegeix i ordena:

aquesta activitat entre tots, o bé destinar una estona perquè cadascú completi l’exercici i, després, fer u na posada en comú per detectar i corregir possibles errades comeses per l’alumnat.

La granota roja és una animal vertebrat. És un amfibi perquè, tot i que generalment viu a la terra, també pot viure a l’aigua. Es desplaça saltant o nedant.

L’activitat 2 consisteix a ordenar les quatre fotografies que il·lustren l’exercici, de forma cronològica, en

S’alimenta de petits animals invertebrats com caragols, cucs o insectes. Hiverna. Pon els ous a l’aigua. Dels ous surten els capgrossos que, al cap de pocs mesos, es fan granotes.

funció de la informació que s’ofereix al text a l’inici de l’activitat. Aquest text parla sobre el tipus d’animal que és la granota, on viu, com es desplaça, de què s’alimenta i com es reprodueix. Feu-ne una primera

2

1

4

3

lectura pautada i, a continuació, demaneu als alumnes que descriguin cadascuna de les fotografies. Una

La granota roja és un amfibi. Neix d’un ou. Els amfibis són animals vertebrats.

vegada les hagin descrit, torneu a llegir novament el cent disset 117

text i demaneu que indiquin l’ordre seqüencial corresponent a cada imatge.

Pàgina 117

A partir de les característiques pròpies de cadascun dels diferents animals que hem anat veient a les pà-

1 Classifica aquests animals:

gines anteriors, en aquesta activitat els nens i nenes han de classificar els animals que apareixen a les imatges d’aquest exercici, segons que siguin mamíisard

salamandra

eriçó

fers, ocells, peixos, rèptils o amfibis. Demaneu als alumnes que descriguin cada fotografia i llegeixi el nom de l’animal que es representa a

puput

truita

escurçó

cadascuna d’elles. Sol·liciteu-los que especifiquin característiques que coneguin sobre cada animal i, si cal, ajudeu-los ampliant informació sobre aquests.

sargantana mamífer

isard, ratolí

eriçó

gripau

ocell

peix

puput

truita

rèptil

ratolí amfibi

escurçó gripau sargantana salamandra

Els mamífers, els ocells, els peixos, els rèptils i els amfibis són animals vertebrats.

118 cent divuit

A continuació han d’omplir la taula amb el nom dels diferents animals. Seria convenient realitzar l’activitat entre tots l’activitat. Llegiu l’última frase i, per complementar l’activitat, els podeu demanar que encerclin en el llibre les imatges (o el nom) dels animals vertebrats de l’exercici.

Pàgina 118


a

i

i

i


Nom:

............................................................................... Data:

8

..................................................................................

d’una experiència: un treball d’observació i investiga-

FEM UN TREB A LL D’IN V ESTIG A CIÓ

ció a partir de la criança de cucs de seda.

Necessitaràs: cucs de seda

fulles de morera

En aquestes dues pàgines proposem la realització

Per realitzar l’activitat, cada nen i nena necessita, junt amb els cucs de seda, el material que s’indica en el

capsa de cartó

llibre, per tant el mestre o la mestra ha d’establir una

1 Feu un grup amb 3 nens o nenes de la classe. 2 Poseu dins la capsa unes quantes fulles de morera i, a sobre, els cucs. Feu forats a la tapa de la capsa perquè puguin respirar.

planificació prèvia.

3 Heu de vigilar que sempre tinguin fulles de morera per menjar. També caldrà netejar la capsa quan

Llegiu en veu alta les instruccions (de la 1 a la 3) que figuren a l’exercici, pas a pas, perquè l’alumnat se-

estigui bruta.

4 Observeu els cucs cada dia i, quan hagin crescut, completa aquesta fitxa:

gueixi les indicacions oportunes de cara a tenir cura i assumir la responsabilitat de la seva capsa de cucs

blanc . Mengen fulles de morera . pell De tant en tant, els cucs muden la Quan creixen, es fan de color groc/marró El s cu cs pe ti ts s ón d e co lo r

D es pr és d e d ive rs es mu de s, pa ss at s (resposta

capoll

un cuc de seda fa el Finalment, el dia

(resposta oberta) surt una

de seda. En aquestes instruccions també s’indiquen alguns aspectes a seguir quant a la neteja dels cucs

. .

i la seva alimentació.

oberta) di es ,

.

papallona

Reviseu la fitxa que figura al pas número 4. Els alum-

del capoll.

nes, de manera individual (o per parelles), han de cent dinou

completar-la amb la informació que es requereix. Po-

119

den obtenir aquesta informació mitjançant l’obserPàgina 119

vació diària del procés que segueixen els seus cucs de seda. En el pas 5 han d’anar dibuixant els canvis que vagin observant en els cucs. Seria convenient que el mestre

5 Dibuixa i escriu els canvis que has observant en els cucs:

1

2

(resposta oberta)

o la mestra guiés aquest registre, indicant els punts claus dels moments en què s’han de completar: inici, muda de color, elaboració del capoll per part del cuc i transformació en papallona. A sota de cada dibuix han d’incloure una explicació de cada fase. Seria interessant complementar aquesta activitat realitzant una fitxa model en què s’especifiquin algunes característiques referents als cucs de seda: quin tipus

3

4

d’animal són, com es desplacen, què mengen, quines són les seves fases al llarg de la seva vida... Podeu realitzar la fitxa entre tot el grup classe, i, fins i tot, fer un mural amb aquestes dades, acompanyant-lo amb dibuixos il·lustratius que realitzin els nens i nenes.

120 cent vint

Pàgina 120


t a o c

O

r

i e


Nom:

............................................................................... Data:

8

..................................................................................

En aquesta pàgina treballarem el tema dels incendis i les accions adequades per a la seva prevenció.

ENS RELACIONEM

Observeu amb atenció la il·lustració prèvia a l’activitat 1 i demaneu que els nens i nenes descriguin el que observen a la fotografia. Llegiu també, en veu alta, l’anotació que figura en aquest dibuix, que parla sobre les causes més comunes que originen els incendis forestals. Alguns incendis són causats per les altes temperatures. Però n’hi ha altres que són provocats per l’acció imprudent de les persones. 1 Respon:

Aprofiteu per preguntar al s nens i nenes si mai han

(resposta oberta)

vist un incendi (per televisió, en directe...) i demaneu-

• Què pots fer per evitar els incendis al bosc?

los que expliquin com era i quines conseqüències va .

tenir per l’entorn. La idea és que els alumnes, a banda d’analitzar les possibles causes que poden comportar

• Quines feines fan els guardes forestals?

la creació d’un incendi al bosc, també analitzin les .

conseqüències que aquests fets tenen per als ecosistemes (vegetació, animals, éssers humans,...).

Evitar els incendis al bosc és cosa de tots.

cent vint-i-u

121

Proposeu-los que contestin les preguntes, per analitzar també les possibles mesures de prevenció que

Pàgina 121

es poden dur a terme. Comenteu-les en veu alta i després demaneu que les escriguin en el llibre. En aquesta pàgina repassarem alguns dels aspectes més importants que hem anat veient al llarg de la unitat. Serà una bona manera perquè el mestre o la mes-

HEM APRÈS 1 Identifica els animals i marca amb una ✗ la casella corresponent:

tra detecti si l’alumnat ha assimilat bé els continguts donats. Si observeu dubtes o errors, seria convenient

té

✗ ✗ ✗

cap potes cua

✗ ✗

✗ ✗ ✗

✗

✗

✗ ✗

ales plomatge escates

✗ ✗ ✗ ✗ ✗

✗

pelatge

✗ ✗ ✗

✗ ✗

aletes

✗

✗

✗ ✗ ✗

L’activitat consisteix a marcar amb una X cadascuna

✗

de les caselles corresponents, segons l’animal ob-

volant

✗

nedant

✗

arrossegant-se saltant

jecte d’estudi.

ne i x

✗

d’un ou del ventre de la mare

✗

✗

✗

✗

és vertebrat

✗

✗

✗

✗

✗

✗

invertebrat mamífer

✗

✗ ✗

ocell peix rèptil amfibi 122

cent vint-i-dos

cici tots plegats en veu alta i que, paral·lelament, cada nen i nena vagi enregistrant les respostes al seu llibre.

e s de spla ça caminant

guin del tot clars, per tal d’assegurar que es dissipin els dubtes que puguin tenir. Seria adient realitzar l’exer-

✗

bec

reforçar aquells aspectes que els nens i nenes no tin-

✗ ✗ ✗

El primer bloc fa referència a les parts del cos d’aquests animals; el segon bloc se centra en la manera que cadascun té de desplaçar-se; al tercer bloc indicaran com neixen (si són vivípars o ovípars); i, per finalitzar, al quart bloc, hauran de dir quin tipus d’animal és: vertebrat o invertebrat, mamífer, ocell, peix,

Pàgina 122

rèptil o amfibi.


a

i

i

i

Segon Curs UNITAT 9: LES PLANTES

Feu observar a l’alumnat la il·lustració inicial d’aquesta unitat. Demaneu-los que llegeixin el títol i descriguin allò que observen a la imatge, a partir de les pregun-

LES PLANTES

9

tes que es formulen a la part inferior, i complementant-les amb altres qüestions com, per exemple: Què estan fent els personatges de la imatge? Quines eines utilitzen? Quin color predomina a la imatge? Quins altres aspectes et criden l’atenció?... La idea és introduir l’alumnat en la temàtica que es treballarà en aquesta unitat: les plantes. Podeu comentar entre tots algunes de les característiques prèvies que els nens i nenes sàpiguen en relació amb les plantes. Podeu preguntar-los si les plantes són éssers vius o inerts, si necessiten aigua per sobreviure,... Intenteu que ells mateixos aportin nova informació, per poder valorar així els coneixements

ª On

són en Martí, el seu oncle Pau i l’Anna?

ª Què

Són en hort.

previs sobre la temàtica objecte d’estudi.

Enciams .

hi veus, dins del cistell?

cent vint-i-tres 123

Pàgina 123

Llegiu en veu alta la informació inicial que ofereix el text de l’activitat 1. A continuació, demaneu que els

LES PLANTES

nens i nenes descriguin cadascuna de les fotografies

1 Llegeix i respon:

que apareixen en l’exercici i que indiquin on trobem

Les plantes conreades són les que sembren i cuiden les persones. Les plantes silvestres creixen lliurement en la natura.

plantes conreades (a l’hort) i on trobem plantes silvestres (al bosc). A continuació, els alumnes han de contestar les dues

h o rt

•

b o s c

Quines plantes conreades coneixes?

preguntes que s’hi plantegen. Podeu realitzar l’exerci-

(resposta oberta) .

•

Quines plantes silvestres coneixes?

(resposta oberta)

ci entre tots, en veu alta, i anar anotant les respostes a la pissarra perquè després cadascú les copiï en el

.

seu llibre. Promoveu que cada nen i nena hi digui la 2 Llegeix i relaciona:

Algunes plantes, com la farigola o la ginesta, fan flors. D’altres, com

seva, demanant el torn de paraula, perquè aprenguin a fer de manera ordenada les seves intervencions.

la falguera o la menta, no en fan.

En l’activitat 2, els nens i nenes han de relacionar •

•

•

farigola

•

•

ginesta

•

•

falguera

•

menta

cada fotografia amb el nom corresponent, unint-les mitjançant fletxes. Prèviament però, recomanem que llegiu en veu alta el text introductori i que demaneu a

124 cent vint-i-quatre

l’alumnat que descrigui les fotografies de l’exercici.

Pàgina 124


t a o c

O

r

i e


Nom:

............................................................................... Data:

9

..................................................................................

En aquesta pàgina veurem els diferents tipus de plantes que podem trobar.

TIPUS DE PLANTES

1 Relaciona:

Per començar, demaneu als nens i nenes que descriguin cadascuna de les tres fotografies de l’activitat 1 i en llegeixin el nom corresponent. A continuació, llegiu 1

arbre

2 3 1

3

2

arbust

herba

en veu alta les tres descripcions que s’hi presenten. Han de relacionar cada descripció amb el tipus de

Té diversos troncs que es ramifiquen des de terra.

planta a la qual es fa referència, indicant en el quadre

Tenen una tija prima i curta. Té un tronc principal, amb branques a partir d’una certa altura.

en blanc el número corresponent de cada imatge.

2 Completa: tronc

prims

E ls a rb re s t en en u n

tronc

tija

poden tenir més d’un tronc. Són curts i

tija

tenen una

curta i

prima

a lt i g ru ix ut . E ls a rb us to s

prims prima

. Les herbes .

3 Escriu el nom de dos arbres, dos arbustos i dues herbes:

(resposta oberta) arbre

arbust

herba

A l’activitat 2 els alumnes han de completar el text amb cadascuna de les paraules que figuren en l’inici de l’activitat. Realitzeu una lectura prèvia del text, una de repàs perquè completin, i una final per verificar i assimilar el contingut que es vol transmetre. Demaneu que indiquin diferents exemples de plantes.

En la natura hi ha una gran diversitat de plantes.

cent vint-i-cinc 125

Han d’escriure individualment el nom de dues plantes de cada tipus, en la graella de l’activitat 3. Després, poseu els resultats en comú per ampliar coneixements, amb les aportacions dels companys i companyes.

Pàgina 125

En aquesta pàgina veurem les diferents parts que tenen un arbre i una flor.

LES PARTS D’UNA PLANTA


Demaneu als alumnes que observin detingudament la

capçada

il·lustració de l’activitat 1, i llegiu en veu alta les dife-

fulles

fruit

rents parts que s’hi indiquen. Comenteu-ne les caracflor

pogués disposar d’il·lustracions de suport (fotogra-

branca

fulles branca tronc arrels

escorça tronc arrels

fia d’un arbre i fotografia d’un arbust), per poder-les mostrar als nens i nenes paral·lelament als dibuixos. Després d’analitzar la il·lustració del llibre, completeu, entre tots, els espais en blanc referents a les parts que


corol·la

pètal estam

estam

té un arbust. Reforceu l’activitat realitzant les explicacions complementàries que creieu oportunes, per tal d’assegurar-ne la correcta comprensió per part de

pistil

pètal

sèpal

l’alumnat.

pistil calze

126 cent vint-i-sis

terístiques. Seria interessant que el mestre o la mestra

sèpal

Procediu de la mateixa manera que en l’activitat 1 a l’hora de fer l’activitat 2. En aquest cas, l’objecte d’estudi és la flor.

Pàgina 126


a

i

i

i


Nom:

............................................................................... Data:

9

..................................................................................

Demaneu als nens i nenes que observin atentament les il·lustracions de l’activitat 1, que mostren algunes

OBSERVEM UN ARBRE

de les parts de l’alzina.

1 Observa l’alzina i algunes de les seves parts i respon:

A continuació, els alumnes han de contestar les preguntes que es plantegen en el llibre. Seria convenient alzina

fulla

que, prèviament, les comentéssiu entre tots en veu

fruit

Robustos

•

Com són el tronc i les branques?

•

Com són les fulles? En té tot l’any? Dentades punxegudes i perennes. Sí .

•

Com són els fruits? Quan surten?

.

Són glans. A la tardor

.

alta, i que el mestre o la mestra anés apuntant les respostes a la pissarra perquè, posteriorment, cada nen i nena les copiés en el seu llibre. Es tracta que

2 Dibuixa l’escorça d’un plataner i d’una perera:

l’alumnat pugui analitzar aquest arbre i les seves característiques, però sempre amb l’ajuda del mestre o la mestra. p l a ta n e r

p e r e r a

Per realitzar l’activitat 2, seria convenient que el mestre

3 Llegeix i completa: •

o la mestra disposés d’una fotografia d’un plataner i una

Un bosc de faigs és una fageda.

•

Un bosc de pins és una

•

Un bosc de roures és una

pineda roureda

. .

altra d’una perera. D’aquesta manera, els nens i nenes

f a g e d a

les podran utilitzar com a model per fer els dibuixos de

Molts arbres de la mateixa espècie formen un bosc.

la manera més aproximada possible a la realitat. cent vint-i-set

127

En l’activitat 3 han de completar les frases amb la paraula adequada.

Pàgina 127

En aquesta pàgina ens centrarem en l’estudi de les fulles. Demaneu als alumnes que observin les fotogra-

LES FULLES

fies, que representen els mateixos arbres en estacions


de l’any diferents. Expliqueu-los la diferència entre fu a la primavera

a la tardor

lles perennes i fulles caduques i, a continuació, feu-los llegir les frases de sota i demaneu que les completin amb la paraula adequada, segons l’explicació que els acabeu de facilitar.

p i

p i

p l at a n e r

Q ua n a rr ib a l a t ar do r, e l

Quan feu l’activitat 2, expliqueu-los que les fulles dels

p la t an e r

plataner

p er d l es f ul le s: é s u n

pi

, no els cauen les fulles

arbres tenen formes diferents, però bàsicament les podem agrupar en quatre grups: d’agulla, de cor,

arbre de fulla caduca. A altres arbres, com el

d’estel i de llança. Demaneu que identifiquin la forma

a la tardor: són arbres de fulla perenne.

que tenen les fulles que apareixen a les quatre foto-

2 Relaciona cada fulla amb la seva forma:

1 d’agulla

2 de cor

3 d’estel

4 de llança

grafies i que relacionin el nom corresponent per a cada il·lustració, apuntant el número en l’espai en blanc. Plantegeu l’activitat per fer-la inicialment de manera

3 128 cent vint-i-vuit

Pàgina 128

1

4

2

individual i, després, poseu-ne en comú les respostes. Per complementar l’activitat seria interessant organitzar una sortida al bosc i observar els diferents tipus d’arbres i les seves fulles.


t a o c

O

r

i e


Nom:

............................................................................... Data:

9

..................................................................................

En aquesta pàgina ens centrarem en l’estudi dels fruits.

ELS FRUITS

1 Observa i llegeix:

Demaneu a l’alumnat que observi detingudament les illustracions de l’activitat 1, i llegiu en veu alta l’explicació que acompanya l’exercici. Comenteu-la entre tots. En l’activitat 2, una vegada analitzat el dibuix en què

Les flors es transformen en fruits. Els fruits contenen

s’indiquen les diferents parts d’un fruit (la poma) com-

les llavors, de les quals neixen noves plantes.

pleteu, entre tots, els espais en blanc del dibuix de la

2 Observa i completa el nom de les seves parts:

llavor

llavor

pell

pell

polpa préssec

polpa poma

3 Escriu el nom del fruit que donen els arbres següents:

cirera

cirerer:

albercoquer:

poma presseguer: préssec perera: pera

oportunes, per tal d’assegurar la correcta comprensió del contingut: textura de cada part, color...

disposar d’aquestes fruites per poder-les mostrar

ametller:

cent vint-i-nou

tat fent les explicacions complementàries que creieu

Seria interessant que el mestre o la mestra pogués

albercoc

ametller taronger: taronja llimoner: llimona

pomera:

dreta, corresponent a un préssec. Reforceu l’activi-

paral·lelament als nens i nenes i identificar in situ les parts de les fruites que es van treballant. 129

En l’activitat 3 han d’escriure el nom corresponent dels fruits que donen cadascun dels arbres que s’indiquen.

Pàgina 129

Demaneu als nens i nenes que observin i llegeixin l’esquema que es representa en l’activitat 1, en què s’ex-

LES PLANTES SÓN ÉSSERS VIUS

plica el cicle vital d’una planta. Podeu complementar

1 Observa el cicle de la vida d’una planta:

aquest esquema realitzant novament una explicació

La llavor germina, és a

La llavor està sota terra.

2 dir, comença a créixer.

de les diferents fases, a la pissarra. Promoveu que

1

l’alumnat faci preguntes per tal de resoldre possibles dubtes.

3 La llavor creix i es converteix en una planta.

4

5 Les flors donen fruits.

nents a l’explicació que acabem de veure a l’exercici

La planta floreix, és a dir, fa flors.

anterior. Llegiu les paraules i demaneu als nens i ne-

2 Ordena i completa:

floreix

En l’activitat 2 s’il·lustren tres dels passos correspo-

nes que les escriguin sota del dibuix adequat en cada

creix

germina

cas. A continuació, han d’ordenar cronològicament aquestes tres fases, indicant en l’espai en blanc de cada dibuix els números 1, 2 i 3.

2 creix

1 germina

3 floreix

Les plantes neixen a partir d’una llavor.

Quan realitzeu l’experiència que proposem a la pàgina 133 del llibre, consistent a fer germinar una mongeta, seria interessant que tornéssiu a revisar aquest cicle

130 cent trenta

Pàgina 130

entre tots, perquè els nens i nenes es fixin en les diferents fases durant l’evolució de la seva llavor.


a

i

i

i


Nom:

............................................................................... Data:

9

..................................................................................

Feu observar als nens i nenes les il·lustracions de l’activitat 1, en què es mostren els diferents usos que

QUÈ ENS PROPORCIONEN LES PLANTES?

podem fer de les plantes i alguns dels i productes

1 Observa:

que n’obtenim. Per complementar l’activitat, podeu proposar-los que facin un llistat de cadascun dels apartats que s’especifiquen, i que indiquin alguns fusta

sabons i cremes

fruites i verdures

exemples concrets com, per exemple: - Sabons i cremes (d’espígol, de roses, d’àloe...).

roba

- Fusta (de pi, de roure, de castanyer...).

infusions

- Fruites i verdures (poma, pastanaga, enciam...). - Paper (cartó, folis, cartolines...).

paper

- Roba (teixits de cotó, de lli...). - Infusions (de camamilla, de menta, til·la...). 2 Escriu el

nom de sis coses que s’obtinguin de les plantes i que les

persones necessitem per viure:

(resposta oberta)

1

4

2

5

3

6

En l’activitat 2, els nens i nenes han d’escriure el nom de sis coses que s’obtinguin de les plantes i que siguin necessàries per a l’ésser humà. Deixeu una estona per a la realització individual de l’exercici i després cent trenta-u

131

poseu en comú les respostes. Pàgina 131

Cada nen i nena trobarà al seu llibre els adhesius necessaris per poder realitzar l’activitat 1 d’aquesta

LES PLANTES MEDICINALS

pàgina. Cada adhesiu representa una de les plantes

1 Enganxa cada adhesiu al seu lloc:

medicinals que es treballaran a continuació.

Les plantes medicinals són les que ajuden a curar o alleujar algun mal.

C a l m a l a p ic o r d e le s p i c a d e s .

C u ra e l m al d e p a nx a .

Ajuda a curar els refredats.

Demaneu-los prèviament que observin les diferents fotografies i llegiu en veu alta la informació referent a les propietats i el nom de cadascuna de les plantes

1

3 àloe

5 camamilla

eucaliptus R e p e l ·l e i x e l s m o s qu i ts .

A j u d a a c i c a t r i t z a r l e s f e r i d e s .

Tr a nq u i l ·l it za .

medicinals que s’hi exposen. A partir de cada fotografia, l’alumnat ha d’escollir quin és l’adhesiu corresponen a cada planta i enganxar-lo en l’espai en blanc corresponent.

2

4 calèndula

6 alfàbrega

til·la

cant, en cada cas, la planta medicinal corresponent.

2 Respon: •

•

camamilla . alfàbrega

Si tinc mal de panxa, puc prendre una infusió de Per evitar que em piquin els mosquits, tindré a prop meu.

•

Si em p ica un a ves pa , m’h i p uc po sa r

L’activitat 2 consisteix a completar les tres frases indi-

àloe

.

Per poder realitzar l’exercici, els nens i nenes han de tornar a llegir les propietats i usos de cada planta treballada en l’activitat anterior. Deixeu una estona perquè puguin consultar i completar individualment

132 centtrenta-dos

Pàgina 132

l’activitat. Després, poseu en comú els resultats per detectar possibles errors.


t a o c

O

r

i e


Nom:

............................................................................... Data:

9

..................................................................................

Tal i com avançàvem anteriorment (en les propostes exposades en treballar la pàgina 130 del llibre), en

FEM CRÉI X ER UN A MONGETER A

aquestes dues pàgines plantegem que els nens i ne-

Necessitaràs:

nes realitzin una experiència relacionada amb el món llavors de mongetes

pot de vidre

de les plantes: fer créixer una mongetera i observar-ne el procés de germinació i creixement.

cotó fluix

1 Humiteja un tros de cotó fluix i posa’l en un pot de vidre.

Us recordem que és convenient que repasseu l’es-

2 Col·loca les llavors dins del pot i cobreix-les amb més cotó fluix.

quema corresponent a les fases del cicle vital d’una

Fes que tot el conjunt es mantengui humit durant uns quants dies.

planta, amb la finalitat que els nens i nenes puguin observar-ne les diferents etapes, de forma directa a través del seu experiment. Passat aquest temps, veuràs que comença

Cada nen i nena necessitarà tenir disponible el ma-

a néixer una arrel de cada llavor. Més endavant, apareixerà una petita tija

terial que es mostra a l’inici de la pàgina 133: una o

d’on sortiran algunes fulles.

dues llavors de mongetes (per assegurar-nos que almenys una germina), un pot de vidre i un tros de cotó fluix. Podeu demanar-los que portin de casa un pot de vidre que no facin servir. Anirien bé, per exemple, cent trenta-tres

Pàgina 133

133

un pot buit o un got gran. Aneu seguint els diferents passos que indica el llibre per realitzar correctament tot el procediment (passos 1 i 2). Llegiu també l’explicació que apareix a les illustracions de la pàgina 133 i demaneu que descri-

3 Completa aquestes fitxes:

(resposta oberta)

guin cadascuna de les fotografies.

Dia:

Per tal de fer un registre de les diferents fases que es

Què ha passat?

van succeint en la mongeta, en l’activitat 3 s’ofereixen tres fitxes perquè els alumnes puguin explicar els canvis que van observant i en facin un dibuix il·lustratiu .

Dia:

sobre cadascuna. A cada fitxa hauran d’indicar la data d’observació;

Què ha passat?

seria adient que l’establís el mestre o la mestra, centrant-se en punts clau del procés: l’inici (quan comen.

ça a germinar la llavor); el període intermedi (quan la planta va creixent); i al final (quan les fulles de la planta

Dia:

ja sobresurten del pot de vidre on hi ha plantada la

Què ha passat?

llavor).

.

134 cent trenta-quatre

Pàgina 134


a

i

i

i


Nom:

............................................................................... Data:

9

..................................................................................

tren en aquesta activitat i demaneu-los que comentin

ENS RELACIONEM 1 Marca amb una

Feu observar als nens i nenes les vinyetes que es mosquè fan els personatges, en cada cas. Seguidament,

✗ les accions respectuoses amb les plantes:

han de marcar amb una X les accions respectuoses amb l’entorn i, concretament, amb les plantes. Una vegada marcades les accions respectuoses,

✗

✗

demaneu que expliquin per què es consideren correctes i per què les altres són actituds perjudicials per a l’entorn. Intenteu que cada nen i nena faci la seva aportació, sempre recordant que han de demanar el torn de paraula per intervenir. Per complementar aquesta activitat podeu plantejar al grup classe fer un debat en què s’exposin altres actituds –respectuoses i nocives- per al medi ambient, el bosc, les plantes i l’entorn natural en general. La idea fonamental i finalitat última és aconseguir que els nens i nenes reflexionin sobre la importància de

cent trenta-cinc

135

tenir cura de la natura. Pàgina 135

Finalitzarem aquesta unitat fent un repàs d’alguns dels aspectes més importants que s’han anat treballant a les pàgines anteriors. Seria convenient que cada HEM APRÈS

nen i nena realitzi les activitats d’aquesta pàgina de

1 Observa aquests dos castanyers i encercla les opcions correctes:

manera individual i que després poseu les respostes en comú. D’aquesta manera, podreu detectar amb més facilitat el grau d’assoliment dels aprenentatges per part de l’alumnat.

p ri m a v e ra

tardor

El castanyer perd / no perd les fulles a la tardor. És un arbre de fulla caduca / perenne. groselles

2 Respon: • •

De quina planta obtenim aquests fruits? Del groseller . És un arbre o un arbust? Un arbust .

3 Escriu el nom de quatre coses que s’obtinguin de les plantes:

1

(resposta oberta)

2

3

nens i nenes han d’encerclar a les frases de sota cadascuna de les opcions correctes. En l’activitat 2 han d’observar els fruits que s’hi mostren i contestar les preguntes que es plantegen. L’activitat 3 és un exercici de resposta oberta. La posa-

4

da en comú reforça els coneixements adquirits sobre

4 Relaciona: arbres •

•

arbustos •

•

herbes •

•

136

Després d’observar els dos arbres de l’activitat 1, els

Tenen una tija prima i curta. Tenen un tronc alt i gruixut. Tenen troncs curts i prims.

els diferents productes que s’obtenen de les plantes ja que, en principi, cada nen i nena aporta diferents respostes, respecte dels seus companys i companyes.

cent trenta-sis

En l’activitat 4 han de relacionar cada tipus de planta Pàgina 136

amb la seva descripció.


t a o c

O

r

i e

Segon Curs

UNITAT 10: ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ Abans de començar a treballar la unitat, llegiu-ne el títol. Demaneu que els nens i nenes descriguin la ilELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

10

lustració d’aquesta primera làmina i formuleu-los les preguntes que es plantegen a la part inferior d’aquesta.

Podeu complementar les qüestions plantejades formulant-los altres preguntes com, per exemple: Has anat alguna vegada al cinema? Quina pel·lícula vas anar a veure? Com són els cinemes per dins? Creus que el cinema és un mitjà de comunicació? Per què? Coneixes altres mitjans de comunicació, a part del cinema? Quins?, entre d’altres. D’aquesta manera,

el mestre o la mestra pot fer-se una idea dels coneixements previs que els nens i nenes tenen sobre el tema d’aquesta unitat.

Surten del cinema. Són sistemes per transmetre missatges i informació. 137

ª Què

fan, en Martí i els seus pares?

ª Saps

què són, els mitjans de comunicació?

cent trenta-set

Pàgina 137

ENS COMUNIQUEM

1 Escriu el nom d’aquests mitjans de comunicació i digues

Aprofiteu també per parlar sobre la importància de respectar certes normes de comportament al cinema: mantenir el silenci per no molestar la resta de persones, no tirar res a terra (papers, crispetes,...), seure correctament a la butaca…

En l’activitat 1 l’alumnat ha d’escriure el nom dels diferents mitjans de comunicació i explicar per a què serveixen.

per a què serveixen:

telèfon

premsa

correu

televisió

2 Digues quins mitjans de comunicació utilitzes i escriu quant

de temps hi dediques cada dia: telèfon

televisió

3 Escriu quin mitjà de comunicació faries servir:

Internet

(resposta oberta)

•

Si estàs de viatge i vols saludar els teus amics:

•

Si vols convidar els teus cosins a una festa

•

Si vols anar a jugar al parc amb un amic:

. d’aniversari:

. .

Fem servir els mitjans de comunicació per comunicar-nos. Triem el més adequat en cada cas.

138

cent trenta-vuit

Les activitats 2 i 3 són de resposta oberta. Poseu en comú cadascuna de les respostes per comentar-les, amb la finalitat de veure els diferents punts de vista i hàbits de cada nen i nena sobre la utilització dels diferents mitjans de comunicació. A partir de la realització d’aquestes activitats, demaneu als nens i nenes que preguntin a casa seva, als pares o als avis, com eren els mitjans de comunicació fa uns anys. Segurament els explicaran la importància de la ràdio, que no existia la televisió i que, fins fa poc, tampoc Internet ni els telèfons mòbils. Proposeu als nens i nenes que imaginin com seria la vida a casa seva o a l’escola sense televisió, Internet, telèfon... Manteniu una conversa sobre aquest tema, intentant que cadascú expressi la seva opinió.

Pàgina 138


a

i

i

i

Segon Curs

UNITAT 10: ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

Nom:

............................................................................... Data:

..................................................................................

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ 1 Observa i completa les frases:

premsa

ràdio

televisió

10

En aquesta pàgina diferenciarem entre els mitjans de comunicació de massa i els mitjans de comunicació personals. Per començar, demaneu als nens i nenes que descriguin les imatges que apareixen en aquesta activitat i llegiu el nom del mitjà de comunicació al qual fan referència. Podeu aprofitar les descripcions que es vagin realitzant per comentar altres aspectes o característiques. Formuleu preguntes al grup classe perquè els nens i nens les contestin com, per exemple: Quant temps destines diàriament a cadascun d’aquests mitjans de

correu postal

premsa

La

, la

telèfon

ràdio

conversa

televisió

i la el

són mitjans de comunicació de massa perquè s’adrecen a molta gent. Serveixen per informar i entretenir. El

correu postal

, el

telefòn

i la

conversa

són mitjans de comunicació personals perquè afecten grups petits de persones.

comunicació? Quin és el que més utilitzes? I el segon? Prefereixes escoltar la ràdio o veure la televisió? Per què?, entre d’altres. L’objectiu és que els alumnes

reflexionin sobre l’ús dels mitjans de comunicció i analitzin més profundament les seves característiques.

cent trenta-nou 139

Per finalitzar l’activitat, demaneu que completin les frases amb el nom dels mitjans de comunicació adequats en cada cas, perquè aquestes tinguin sentit.

Pàgina 139

En aquesta pàgina es treballen els mitjans de comunicació personals.

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ PERSONALS 1 Escriu cada paraula al seu lloc i respon:

destinatari

•

segell

Demaneu als alumnes que observin atentament la carta de l’activitat 1. Reviseu les diferents parts que la componen i la ubicació que ocupa cadascuna. A continuació, demaneu-los que indiquin en quin espai del dibuix cal incloure el destinatari, el segell i el remitent.

remitent

Ma x Jun yen t Plaça Ma jor, 3 08 500 Vic

segell •

remitent destinatari codi postal

Berta Puig • Carrer de l’Orient, 2 25310 Agramunt •

•

•

destinatari carrer i número

•

localitat

La Berta Puig En Max Junyent

Després, proposeu-los que contestin individualment les

•

Qui és el destinatari de la carta?

.

•

I el remitent?

.

feu una posada en comú per corregir possibles errors.

2 Pinta i respon:

•

Al dibuix de l’activitat 2 hi ha un mitjà de comunicació ocult que els nens i nenes han de localitzar i pintar. Deixeu una estona perquè detectin el telèfon mòbil i, tot seguit, llegiu la pregunta, demaneu-los que indiquin el nom d’aquest element i que l’escriguin al llibre.

Quin mitjà de comunicació s’amaga al dibuix?

El telèfon mòbil 140 cent quaranta

Pàgina 140

preguntes que es plantegen tot seguit i, per finalitzar,

.

Podeu complementar l’activitat explicant-los l’evolució d’aquest mitjà de comunicació, amb l’ajuda de fotografies de telèfons de diferents èpoques, que podeu trobar per Internet.


t a o c

O

r

i e

Segon Curs


Nom:

............................................................................... Data:

..................................................................................

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSA 1 Marca amb una

✗ el que ofereix cada mitjà: premsa

ràdio

televisió

✗ ✗

✗ ✗ ✗

✗ ✗ ✗

notícies entrevistes programes infantils

2 Encercla els mitjans de comunicació de massa que expliquen

notícies: cinema

ràdio

Internet

televisió diari

publicitat

revista

Quan els mitjans de comunicació de massa transmeten notícies, els anomenem mitjans d’informació . Ens ajuden a conèixer

10

En aquesta pàgina ens centrarem en els mitjans de comunicació de massa. En l’activitat 1 els nens i nenes han de marcar amb una X les caselles de la graella per indicar quins d’aquests mitjans de comunicació de massa ofereixen notícies, entrevistes i/o programes infantils. Destineu una estona perquè cadascú realitzi l’exercici de manera individual i, després, poseu els resultats en comú. Aprofiteu per preguntar als alumnes quins programes infantils els agrada veure a la televisió i per què.

millor què passa al nostre voltant.

Podeu complementar l’activitat 2 demanant als nens i nenes que busquin un diari o revista (o bé que escoltin les notícies de la ràdio o la televisió) i seleccionin una notícia que els hagi cridat la atenció per comentar-la, l’endemà, a la resta de la classe.

3 Dibuixa tres mitjans d’informació i escriu-ne el nom:

(resposta oberta)

cent quaranta-u 141

Pàgina 141

L’activitat 3 és un exercici de resposta oberta. Cada nen i nena pot dibuixar els tres mitjans que desitgi, sempre i quan compleixin amb la premissa de ser mitjans de comunicació de massa. En aquesta pàgina ens centrem en altres mitjans de comunicació: Internet i el cinema.

ALTRES MITJANS DE COMUNICACIÓ: INTERNET I EL CINEMA 1 Encercla l’opció correcta i completa les frases:

co r r eu e le c t r ò n ic

•

El correu electrònic és un mitjà de comunicació de massa / personal perquè

•

l lo c w e b

afecta un grup petit de persones

Quan consultem llocs web, utilitzem Internet com a mitjà de comunicació de massa / personal perquè

s’adreça a molta gent .

Internet pot ser un mitjà de comunicació personal

o un mitjà de comunicació de massa.

2 Respon: •

Què hi veus, al dibuix?

Un cinema •

.

.

Quin tipus de mitjà de comunicació és el cinema?

De massa

El cinema és un mitjà de comunicació de massa.

142 cent quaranta-dos

Pàgina 142

.

En l’activitat 1, els nens i nenes han d’observar atentament les dues fotografies i explicar què es mostra a cadascuna d’elles. Després, demaneu-los que encerclin i completin les frases que s’hi proposen, per saber de quin tipus de mitjans de comunicació es tracten (de massa o personals) i per què. Pregunteulos què més en coneixen i establiu una conversa amb el grup classe. Per complementar l’activitat 1, seria recomanable poder organitzar una visita a l’aula d’Informàtica, amb la finalitat que els nens i nenes puguin, per una banda, veure de primera mà els diferents llocs web que indiqui el mestre o la mestra i, per altra banda, veure com és un correu electrònic, les seves parts i el seu mecanisme. Seguiu el mateix procediment per realitzar l’activitat 2: observació i descripció de la imatge i, posteriorment, resolució de les preguntes.


a

i

i

i

Segon Curs


Nom:

............................................................................... Data:

10

..................................................................................

EL PUNT DE VISTA

1 Observa:

p l a s e n ce r

En aquestes dues pàgines veurem els diferents plans que pot tenir una fotografia (pla sencer, primer pla, pla general, pla picat, contrapicat i pla frontal). L’activitat 1 de la pàgina 143 presenta una part de la teoria. Feu que els nens i nenes observin atentament les tres fotografies i llegiu el tipus de pla que s’hi mostra. Demaneu-los que indiquin les diferències que veuen i comenteu-les entre tots.

p r i m e r p l a p la g en er al 2 Respon: •

Què veus en un pla general que no vegis en un primer pla?

Part de la resta del cos del protagonista •

.

Quin pla és millor per veure la cara del protagonista?

El primer pla 3 Dibuixa:

.

(resposta oberta)

un primer pla

un pla sencer

un pla general

cent quaranta-tres 143

Pàgina 143

4 Observa i escriu, en cada cas, de quin tipus de pla es tracta:

Quines diferències veus en aquestes imatges? en Mar tí la Pua

Partint d’aquestes fotografies, en l’activitat 2 es plantegen dues preguntes. Proposeu als alumnes que les realitzin individualment per després posar en comú les respostes. Podeu complementar l’activitat formulant altres preguntes al respecte. Per fer l’activitat 3 haureu de proporcionar-los la consigna que els elements a dibuixar han de ser els mateixos en els tres casos, però només canviant de pla. Podria ser interessant mostrar-los, com a model, una il·lustració en pla general (i, si és possible, projectar-la a l’aula) perquè els alumnes la dibuixin en els diferents plans. L’activitat 4 de la pàgina 144 se centra en els plans picat, contrapicat i frontal. Llegiu en veu alta la pregunta que formula en Martí i demaneu als nens i nenes que comentin aquestes diferències que observen. Expliqueu-los per què, segons des del punt de vista que es capta una fotografia, aquesta pren perspectives diferents. A continuació, partint de l’observació de les representacions d’en Martí, els nens i nenes han d’establir mental-

picat

contrapicat

frontal

ment la relació entre aquestes i les de la Pua. Demaneulos que indiquin a sota de cadascuna el tipus de pla des del qual s’ha pres i llegiu la frase final de l’exercici. Per complementar tots aquests exercicis, seria molt

contrapicat

frontal

Podem veure una mateixa cosa des de punts de vista diferents.

picat

interessant que cada nen i nena pogués posar en pràctica els aspectes que acabem de veure, tal i com proposarem a la pàgina següent. Si fos possible, demaneu-los que portin una màquina fotogràfica a la classe,

144 cent quaranta-quatre

Pàgina 144

o bé que practiquin aquests diferents plans a casa.

Podeu aprofitar per explicar-los les diferents parts que té una màquina fotogràfica i el seu funcionament.


t a o c

O

r

i e

Segon Curs


Nom:

............................................................................... Data:

..................................................................................

5 Fes dues fotografies d’un nen o una nena de la classe: una en picat

i una altra en contrapicat, enganxa-les i completa les frases:

•

Aquesta fotografia és un picat perquè

La imatge està feta des de dalt (des de la part superior)

•

.

Aquesta altra és un contrapicat perquè

La imatge està feta des de la part inferior

. cent quaranta-cinc 145

Pàgina 145

10

Tal i com comentàvem en les propostes de la pàgina anterior, seria molt interessant que cada nen i nena pogués posar en pràctica els aspectes que ha après sobre els diferents plans d’una fotografia, utilitzant una màquina fotogràfica. Si fos possible, demaneu-los que portin una a la classe, o bé que practiquin aquests diferents plans a casa i portin a la classe una fotografia en pla picat i una altra en contrapicat, perquè puguin enganxar-les en l’activitat 5 del llibre. Si no fos possible, sempre teniu la opció que representin les diferents imatges mitjançant un dibuix. Observant atentament les dues imatges, i prenent com a punt de partida tot els aspectes que es van comentar en treballar els diferents plans, demaneu als nens i nenes que completin les frases que s’hi formulen, de manera individual per, posteriorment, posar en comú les respostes i poder identificar així possibles errors comesos. També poden practicar la resta de plans que hem vist i procedir de la mateixa manera.

LA PUBLICITAT

Abans de realitzar els exercicis que es proposen al llibre, seria adient que el mestre o la mestra expliqués què és la publicitat, quina finalitat té i on podem trobar-la. Feu les vostres explicacions proposant preguntes perquè l’alumnat hi participi i arribi a les seves conclusions.

r e v is t a

1 Observa i respon: •

On apareix aquest anunci?

En una revista (premsa) . •

En quins altres mitjans de comunicació trobem anuncis?

A la ràdio, a la televisió i a Internet . •

Què diu, l’anunci?

Refresca’t el cap!

.

a n u n c i

2 Relaciona cada anunci amb el lloc on es troba:

Demaneu-los que observin la imatge de l’activitat 1 i contesteu les preguntes entre tots perquè, a continuació, cada nen i nena n’escrigui la resposta al llibre. En l’activitat 2 han de relacionar cada anunci amb el lloc on es troba, segons la imatge.

•

•

•

fullet

•

•

banderola

•

Internet

La publicitat és una tècnica que es fa servir per vendre alguna cosa o donar informació . La trobem en els mitjans de comunicació de massa: premsa, ràdio, televisió i Internet.

146 cent quaranta-sis

Pàgina 146

Podeu complementar aquestes activitats demanantlos que creïn un petit anunci. Oferiu-los una cartolina i diverses revistes. Mitjançant la tècnica del collage han de crear un anunci sobre un producte o servei que prèviament pactareu amb cadascun dels nens i nenes, utilitzant retalls de revistes. Proposeu-los que surtin davant la classe i expliquin l’anunci.


a

i

i

i

Segon Curs


Nom:

............................................................................... Data:

10

..................................................................................

A N A LITZEM UN A NUNCI 1 Observa aquest anunci de televisió d’una companyia de transports: 1

2

3

4

5

6

RES NO ÉS MÉS RÀPID.

2 Respon:

Un paisatge amb flors . Un ocell . Què fa, aquest nou personatge? Està volant . Quin element apareix, al fons, a la imatge 3 ? Una furgoneta . On és ara, l’ocell? Més a prop de la flor . On és l’ocell, a la imatge 4 ? Olorant la flor . I la furgoneta? Al darrere . Què diu, a la imatge següent? Res no és més ràpid . A què creus que es refereix? Al transport . Què apareix en l’última imatge? La marca de l’empresa .

•

Què hi veus, a la imatge 1 ?

•

Quin personatge apareix, a la imatge 2 ?

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

Quin a rela ció hi ha entre els elements de colo r groc?

.

Quina característica es destaca, de la companyia de transports?

La seva rapidesa en entregar les comandes cent quaranta-set

Pàgina 147

3 Observa ara aquest altre anunci de televisió. A sota de cada

fotograma hi ha escrit què se sent mentre veiem la imatge.

p i n y e s : z e r o

m i g d i a d e s : z e r o

a v e n t u r e s : z e r o

o c e l l e t s : z e r o

c o l o r s : z e r o

o l o r s : z e r o

f a d e s : z e r o

s a b o r s : z e r o

f a u n a : z e r o

Qu a n u n b os c e s cre m a, n o qu ed a re s.

a l b o s c , f o c z e r o

Hi ha anuncis que podem veure en diferents mitjans de comunicació. Aquest anunci també apareix en diaris i revistes. 4 Respon:

• Quin objectiu té l’anunci? Prevenir els incendis al bosc • Quina relació hi ha entre el que veiem i el que sentim

.

(o el que llegim)? Veiem en cada imatge el contrari del que sentim (o llegim). Al final de l’anunci entenem per què: . si el bosc es crema, res del que mostren les imatges existirà. 148 cent quaranta-vuit

.

147

En aquestes dues pàgines proposem la realització d’una experiència: analitzar dos anuncis de televisió. Abans de començar a realitzar les activitats, expliqueu als nens i nenes que les diferents vinyetes que ara veuran són imatges en seqüència extretes d’un anunci de televisió que va fer una companyia de transports. Llegiu en veu alta l’enunciat de l’activitat 1 de la pàgina 147 i comenteu breument els diferents fotogrames que hi apareixen. En aquest moment no es tracta de fer una anàlisi exhaustiva, sinó de fer la presentació de l’activitat i observar-ne alguns elements. En l’activitat 2 es plantegen una sèrie de preguntes per fer l’anàlisi detallada de cadascuna de les imatges. Aneu llegint cada pregunta i comenteu-la amb el grup classe. Promoveu que tot l’alumnat hi participi i, en arribar a una conclusió, feu-los apuntar al llibre la resposta adequada. La idea és que s’adonin que tots els anuncis tenen una finalitat o objectiu i que volen comunicar un missatge concret.

Quan realitzen l’activitat 3 de la pàgina 148, feu directament, si poden, una ànalisi detallada de cada fotograma, mentre observen cadascuna de les imatges. Després de llegir la informació que exposa el personatge, plantegeu-los realitzar l’activitat 4 de manera individual. L’objectiu és que sàpiguen reconèixer quin és el missatge que es vol transmetre. Una vegada hagin contestat les preguntes, poseu-les en comú per veure si coincideixen en les respostes. Per complementar aquesta experiència, seria interessant que el mestre o la mestra facilités a l’alumnat altres anuncis de productes (de la premsa escrita, de televisió, de ràdio o d’Internet), per analitzar el missatge entre tots. Serà important que els feu veure que no tots els anuncis mostren la realitat tal i com és, i que la seva finalitat és convèncer. Per això s’ha de ser crític i decidir en funció del que realment necessitem, i no creure tot el que se’ns diu en un anunci.

Pàgina 148


t a o c

O

r

i e

Segon Curs


Nom:

............................................................................... Data:

10

..................................................................................

ENS RELACIONEM 1 Observa i respon: Silenci, si us plau.

silenci

1

2

3

• Què vol comunicar la bibliotecària? • De quines maneres ho fa? 1 Parlant 2 Penjant un cartell 3 Amb un gest

.

. . .

2 Relaciona cada personatge amb el que vol comunicar:

• •

• •

Estic content.

Ens estimem.

Les persones també ens comuniquem mitjançant signes, senyals i gestos.

cent quaranta-nou

Pàgina 149

HEM APRÈS 1 Encercla els mitjans de comunicació:

2 Completa i respon:

escoltar música, escoltar les notícies, escoltar anuncis publicitaris, etc .

•

Mitjançant la ràdio podem

•

Amb el telèfon podem

•

Per què la ràdio i el telèfon són mitjans de comunicació?

comunicar-nos amb un amic o familiar que no sigui amb nosaltres . Per que transmeten informació entre persones .

3 Completa les frases: diari

ràdio

ordinador

E sc ol te m l es n ot íc ie s p er l a

televisió

ràdio

telèfon

. Ta mb é p od em

televisió . Les llegim al diari . telèfon po dem p ar la r am b el s am ics a d is tà nc ia , i a mb l ’ ordinador e ls e sc ri vi m c or re us veure-les per la

Demaneu als nens i nenes que observin atentament les tres vinyetes de l’activitat 1. Descriviu-les entre tots, una per una, i sol·liciteu que, a continuació, contestin les preguntes que s’hi plantegen. És convenient que intentin fer l’exercici de manera i ndividual, per després corregir-lo posant en comú les respostes de cada nen i nena. Per complementar l’activitat 2, en què s’han de relacionar mitjançant fletxes el que fa cada personatge amb el missatge que ens fa arribar, proposeu als alumnes que representin amb mímica accions diferents com, per exemple: estic enfadat, no m’agrada aquest men jar, vull fer-te una abraçada, tinc son,…

• •

Tinc gana.

A partir de la realització de les activitats d’aquesta pàgina, veurem algunes de les diferents maneres que l’ésser humà té per comunicar-se amb els altres.

149

Per altra banda, després de llegir la frase final seria una bona ocasió per explicar-los el sistema que utilitzen les persones sordes per comunicar-se: el llenguatge de signes. En aquesta pàgina els nens i nenes treballen novament alguns aspectes que hem anat veient al llarg de la unitat. Recomanem que presenteu cadascuna de les activitats i deixeu una estona perquè les puguin realitzar de manera individual. D’aquesta manera poden detectar si han assimilar correctament els continguts i, en el cas d’observar que presenten dubtes sobre alguns dels temes, podreu tractar novament, amb explicacions de reforç, aquells aspectes que no hagin quedat del tot clars. En l’activitat 1, els nens i nenes han d’encerclar només les imatges que representin un mitjà de comunicació. En presentar l’activitat, demaneu a l’alumnat que indiqui el nom de cada objecte per assegurar-vos que tothom els ha identificat correctament.

Mi tj anç ant e l

electrònics, que arriben de seguida. 150 cent cinquanta

Les activitats 2 i 3 consisteixen a completar aquestes frases,que fan també referència a alguns mitjans de comunicació.

Pàgina 150


a

i

i

i

Segon Curs UNITAT 11: EL PAISATGE

Demaneu als nens i nenes que observin la il ·lustració d’aquesta pàgina i en descriguin els diferents elements que observen. Recordeu-los la importància de

EL PAISATGE

11

demanar el torn de paraula aixecant la mà, respectar aquests torns i escoltar les intervencions de la resta de nens i nenes. Podeu complementar les preguntes que es plantegen a la part inferior de la làmina, formulant-los altres qüestions relacionades amb la descripció d’aquestes i/o amb les seves vivències: Quin color predomina en el paisatge? Quantes persones apareixen a la imatge? Què fa cadascuna d’elles? Has fet mai, amb la teva família, un menjar a la natura? Com el vau organitzar? T’agradaria fer-ne un? Per què?, entre d’altres. Podeu aprofitar per preguntar-los si recorden al-

ª Què

fotografia, l’Anna?

ª Quins

gun paisatge que els hagi agradat especialment.

La seva família i el paisatge.

elements del paisatge apareixen a la fotografia?

Riu, plana, riba.

Demaneu-los que expliquin a la resta de companys i

centcinquanta-u 151

companyes com era aquell paisatge, on el van observar, i que el descriguin amb detall.

Pàgina 151

En aquesta pàgina veurem els diferents tipus de paisatges que ens podem trobar: paisatges naturals i

TIPUS DE PAISATGE

1 Marca amb una

paisatges humanitzats.

✗ els elements que hi ha en aquests paisatges

i respon: riu muntanya arbres

En l’activitat 1 els nens i nenes han d’observar amb

✗ ✗ ✗

atenció les dues fotografies que s’hi mostren i marcar

carretera

amb una X els elements que observen a cadascun

cases

p a i s a t g e n a tu r a l

pont

dels paisatges. Demaneu-los que descriguin amb detall cada il·lustració i comentin altres elements que,

riu muntanya arbres carretera cases

p a is a t g e h u m a n i tz a t •

pont

A continuació es plantegen dues preguntes relacionades amb les imatges que acabem de veure. Deixeu una estona perquè les contestin de manera individual

En quin d’aquests paisatges creus que han intervingut les

En el paisatge humanitzat Quin t’agrada més? Per què? (resposta oberta) persones?

•

a banda dels assenyalats amb una X, també trobem.

✗ ✗ ✗ ✗ ✗

.

.

El paisatge natural és el que no ha estat modificat per

i, després, poseu en comú les respostes. En la segona pregunta serà important que els nens i nenes argumentin per què els agrada més una imatge que l’altra.

les persones. En el paisatge humanitzat , en canvi, hi podem veure elements creats per l’ésser humà.

152 cent cinquanta-dos

Després de llegir la frase final, podeu fer-los reflexionar sobre l’impacte que, en ocasions, els éssers humans produïm amb les nostres construccions als paisat-

Pàgina 152

ges originàriament naturals. Establiu un debat sobre el tema.


t a o c

O

r

i e


Nom:

............................................................................... Data:

..................................................................................

11

En aquesta ocasió estudiarem els paisatges de muntanya. Realitzant les activitats d’aquestes dues pàgi-

PAISATGE DE MUNTANYA

nes, els nens i nenes veuen quins són els elements

1 Observa:

principals d’aquest tipus de paisatge, alguns animals

c im

i plantes que podem trobar...

m u nt a ny a p e u

b o sc v a ll

v e s s a nt

Per començar, en l’activitat 1 de la pàgina 153 s’exposa una imatge que conté alguns dels principals noms dels diferents elements propis d’un paisatge de mun-

2 Escriu el nom d’aquests elements d’un paisatge de muntanya: muntanya

cim

vall bosc

peu vessant

cim muntanya

•

vessant

tanya. Demaneu-los que observin amb deteniment la fotografia, llegiu en veu alta aquests noms i comenteu la posició que ocupen dins la imatge, així com les

peu

seves característiques.

•

• •

L’activitat 2 té com a objectiu verificar que els nens i •

•

vall

bosc

nenes han assimilat bé el vocabulari treballat en l’exercici anterior. Entre tots, decidiu quina posició ha d’ocu-

Una muntanya és una elevació natural del terreny, que s’aixeca per damunt del pla.

par cadascuna de les paraules que s’especifiquen en l’activitat i demaneu-los que les escriguin en el llibre.

cent cinquanta-tres 153

Llegiu després la frase final, ja que conté informació rellevant que l’alumnat ha de conèixer. Es tracta, con-

Pàgina 153

cretament, de la definició de muntanya. L’activitat 3 se centra en els animals i les plantes que podem trobar a la muntanya. Llegiu en veu alta la

3 Observa i llegeix :

frase explicativa i, a continuació, demaneu-los que descriguin les imatges i en l legeixin cada nom. Podeu aprofitar per proposar-los que indiquin altres pi negre

esquirol

grèvol

perdiu

En una muntanya hi viuen molts animals i moltes plantes diferents.

4 Completa la taula:

plantes que trobem a la muntanya

talp

d’aquest tipus. El mestre o la mestra també pot realitzar aportacions que cregui convenient tenir en comp-

(resposta oberta)

animals que viuen a la muntanya

animals i plantes que podem trobar en un paisatge

alzina

te. Apunteu a la pissarra el vocabulari que vagi apareixent i parleu tots plegats sobre les característiques de cada animal o planta. A continuació, plantegeu-los l’activitat 4. Han d’escriure al lloc corresponent de

5 Observa la fotografia i respon:

• D’on prové l’aigua dels rius? De les muntanyes • Quins rius coneixes? (resposta oberta)

la taula tres animals i tres plantes dels que acaben .

de comentar-se. Poseu els resultats en comú, per assegurar-vos que han fet la selecció correctament.

.

• Quin és el riu més proper a la teva localitat? (resposta oberta)

.

En l’activitat 5 cada nen i nena ha d’observar la fotografia i contestar les preguntes que es plantegen.

154 cent cinquanta-quatre

Pàgina 154

Comenteu-les tots plegats un cop hagin finalitzat l’exercici.


a

i

i

i


Nom:

............................................................................... Data:

11

..................................................................................

En aquestes dues pàgines estudiarem els paisatges de plana: els seus elements i les seves característi-

PAISATGE DE PLANA

ques més comunes.

1 Observa la fotografia i escriu el nom dels elements que hi ha:

Per realitzar l’activitat 1 de la pàgina 155, demaneu als nens i nenes que observin amb atenció la fotografia i la descriguin, llistant en l’espai inferior els elements que hi observen: cases, conreus, camins, muntanyes… Podeu proposar que la realitzin prèviament de manera individual, o bé fer-la inicialment tots alhora,

(resposta oberta) . 2 Completa:

en veu alta, perquè després cada nen i nena redacti la resposta al seu llibre.

fred plana calor

U na

mar altes muntanyes

plana

és un t er re ny pl a i ba st ant

extens situat a poca altura sobre el nivell del

mar

.

Pot tenir algunes

altes

muntanyes , no gaire

, que s’anomenen turons.

fred a l’hivern calor a l’estiu.

Hi fa força i molta

En l’activitat 2 es presenten una sèrie de paraules que els alumnes han d’incloure en el text per completar-lo correctament. Llegiu prèviament aquestes paraules i proposeu als nens i nenes que les defineixin amb les seves pròpies paraules. Després, el mestre o la mestra els ha de facilitar la definició correcta. Podeu apun-

cent cinquanta-cinc 155

tar aquestes definicions a la pissarra, perquè després cada nen i nena les copiï en el seu quadern. Serà una

Pàgina 155

bona manera de treballar les definicions d’aquest vocabulari i els facilitarà la realització d’aquest exercici. Per poder realitzar l’activitat 3 de la pàgina 156, els alumnes necessiten els adhesius que hi ha al final del

3 Enganxa els adhesius al lloc corresponent:

2

llibre. Han d’enganxar cada adhesiu en l’espai cor-

1

responent. L’aspecte que principalment els ajudarà

• •

a diferenciar entre plana i camp de conreu serà la

5

grandària de cadascun d’aquests dos adhesius, en relació amb l’espai que es mostra al dibuix. Definiu

•

•

4

•

3

cada paraula oralment. Per complementar l’activitat, seria interessant que demanéssiu als nens i nenes que


fessin una frase amb cadascuna d’aquestes paraules. En l’activitat 4 s’expliquen algunes característiques més sobre els paisatges de plana. Demaneu que descriguin les diferents il·lustracions i que intentin com-

poblacions

indústries

trens

A l’interior de Catalunya hi ha molts paisatges de plana. Hi trobem

poblacions i també una bona xarxa de comunic acio ns: trens i carreteres. indústries Bona part dels habitants treballen en . moltes

pletar, sense l’ajuda del mestre o la mestra, el text. Després, poseu els resultats en comú per corregir l’exercici.

156 cent cinquanta-sis

Pàgina 156


t a o c

O

r

i e


Nom:

............................................................................... Data:

..................................................................................

11

En aquesta ocasió estudiarem els paisatges costaners. Per començar, en l’activitat 1 de la pàgina 157 hi ha una

PAISATGE DE COSTA

imatge on s’assenyalen alguns dels principals elements

1 Observa i escriu el nom corresponent al seu lloc:

d’un paisatge de costa. Demaneu als nens i nenes que observin amb deteniment la fotografia, llegiu en veu alta

r o qu e s

c ap

p e n y a -s e g a t

aquests noms i comenteu la posició que ocupen dins la

m a r p l a tj a

imatge, així com les seves característiques.

b a d i a

p o rt

En la segona part de l’activitat han de reconèixer i indicar el nom d’alguns dels elements treballats anteriorment. Les fotografies que s’hi presenten són ampliacions de la primera. Informeu d’aquesta dada als alumnes, perquè els sigui més fàcil realitzar l’activitat, platja

port

en presentar-se algun dubte. En l’activitat 2 es presenten una sèrie de paraules que l’alumnat ha d’incloure en el text per completar-lo

cap

penya-segat

correctament. Tal i com vau fer quan treballàveu els paisatges de plana, i amb la finalitat d’aprofundir en el

cent cinquanta-set 157

vocabulari, llegiu prèviament els mots i proposeu-los que els defineixin amb les seves paraules. Després, fa-

Pàgina 157

ciliteu-los la definició correcta (directament extreta d’un diccionari). L’activitat 3 consisteix a marcar amb una X l’opció correcta, en cada cas. Es tracta d’afirmacions re-


ferents als pobles costaners. Llegiu en veu alta les frases, una per una, perquè cada nen i nena marqui l’opció que consideri adequada.

peix

Els

pescadors

fresc

Podeu complementar l’activitat realitzant un joc molt

p e i x o s a la l l o t ja

v a ix e ll d e p e s c a

pescadors

porten el

peix

senzill. Cada nen i nena ha de tenir una cartolina (o

mercat

acabat de pescar

en un lloc anomenat llotja. Els peixaters hi van a comprar el peix

fresc

3 Marca amb una

per poder-lo vendre al

mercat

.

un llapis) de color verd i una altra de color vermell. Proposeu a l’alumnat altres afirmacions sobre els pobles o paisatges de costa. A cada afirmació, han

✗ l’opció correcta:

•

Els pobles de costa tenen mar.

sí ✗

no

•

Molta gent es dedica a pescar.

sí ✗

no

•

Els edificis són molt alts.

sí

no

més convenient, sent el color verd l’equivalent a un

•

El peix que els pescadors han pescat es ven

sí ✗

no

“Sí” i el color vermell l’equivalent a un “No”. Podeu

sí ✗

no

✗

en un lloc anomenat llotja. •

El far ajuda els vaixells i les barques a no perdre’s a la nit.

d’aixecar la cartolina (o llapis) del color que considerin

ampliar l’activitat aplicant-la a afirmacions referents a la resta de tipus de paisatges que hem anat treballant.

La costa de Catalunya està banyada pel mar Mediterrani.

158 cent cinquanta-vuit

Pàgina 158


a

i

i

i


Nom:

............................................................................... Data:

11

..................................................................................

Expliqueu als nens i nenes que els paisatges poden experimentar canvis, tant a causa dels éssers hu-

CANVIS EN EL PAISATGE

mans, com per causes naturals, com a continuació

1 Observa i explica els canvis que veus en aquest paisatge:

veurem. En l’activitat 1 hi ha quatre fotografies amb el mateix paisatge, però en diferents estacions de l’any. primavera

estiu

tardor

Demaneu que les observin amb atenció. Comenteu

hivern

(resposta oberta) .

entre tots com és el paisatge a cadascuna de les imatges: color del cel, color del terra, i quines ca-

2 Observa aquestes fotografies i escriu dues diferències entre elles:

racterístiques presenta en cada època l’arbre que hi apareix. Després, demaneu que escriguin en el llibre els canvis més significatius que heu anat comentant. 1 1

En l’activitat 2 es mostren dues fotografies de la zona

2

(resposta oberta)

2

.

de platja del barri de la Barceloneta (a Barcelona).

.

Després de descriure les imatges, per facilitar la tas-

El paisatge canvia amb el pas del temps.

ca, seria adient que, com vau fer en l’activitat anterior, establiu una conversa prèvia entre tots, comentant

cent cinquanta-nou 159

aquests canvis, perquè després cada nen i nena en seleccioni dos i els escrigui en el llibre.

Pàgina 159

Demaneu als nens i nenes que descriguin les foto3 Escriu a sota de cada fotografia l’element que ha canviat el paisatge:

ésser humà

pluja

grafies que es mostren en l’activitat 3 de la pàgina 160: quins elements hi apareixen, quina impressió els

vent

produeix cadascuna… A continuació, llegiu en veu alta les paraules de l’inici de l’activitat i demaneu als alumnes que indiquin a cada imatge quin d’aquests tres elements ha estat el causant que hagi canviat el vent

pluja

ésser humà

4 Enganxa-hi dues fotografies de la teva localitat (una d’antiga

paisatge. Feu que imaginin com seria el paisatge si no hi hagués intervingut cap d’aquests tres elements.

i una altra d’actual) i explica les diferències que hi veus:

(resposta oberta)

ara

En l’activitat 4 l’alumnat ha de tenir disponible una fotografia antiga de la seva localitat i una d’actual. Si fos possible, seria interessant que aquestes fossin del mateix indret una plaça, un carrer... El mestre o la mestra pot fer una recerca prèvia per Internet per

abans

poder localitzar algunes imatges (antigues i actuals) i El paisatge pot canviar per causes naturals (el vent, la pluja, etc.) o per causes artificials (l’acció de l’ésser humà).

distribuir-ne una a cadascú. Comenteu les diferències entre tots.

160 cent seixanta

Pàgina 160


t a o c

O

r

i e


Nom:

............................................................................... Data:

11

..................................................................................

d’una experiència: fer un mapa de carreteres. Per re-

FEM UN M A P A DE C A RRETERES

soldre aquest exercici, serà necessari que cada nen i

Necessitaràs :

nena disposi del material que s’especifica en l’inici de

paper vegetal

clips llapis

En aquestes dues pàgines proposem la realització

l’activitat: llapis, clips, gomets i paper vegetal.

gomets

En l’activitat 1 es mostren dos mapes de carreteres

1 Observa aquests dibuixos:

que els alumnes han d’observar i, amb l’ajuda del mestre i la mestra, interpretar. Expliqueu-los la utilitat de la llegenda i els significats diferents que tenen els símbols que hi apareixen. Oferiu-los alguns exemples basats en els mapes en qüestió. Per exemple, feu que observin com el poble de l’esquerra del primer mapa es comunica amb el poble de dalt mitjançant la via de tren i, en canvi, amb s í m b o l s carretera autopista via del tren ciutat poble

el poble de sota està comunicat mitjançant una carretera… Així, fins a revisar les diferents rutes que es l l e g e n d a

poden realitzar entre pobles i també entre les ciutats cent seixanta-u

161

i pobles del segon mapa. Pàgina 161

La dificultat en aquest segon és que les poblacions no estan representades amb cases, sinó només amb el símbol corresponent: un quadrat quan es tracta de ciutat i un cercle quan es refereix a un poble.

2 Col·loca el paper vegetal sobre el dibuix següent, subjectat

amb dos clips perquè no es mogui, i calca ’l. 3 Enganxa sobre els pobles i la ciutat els gomets segons els símbols

indicats a la llegenda. carretera autopista via del tren ciutat poble

Tal i com s’indica en l’activitat 2, cada nen i nena ha de col·locar el seu paper vegetal sobre el dibuix que es mostra en l’activitat 3, per calcar-lo. Seria convenient que els indiqueu que no cal que calquin les cases, ja que aniran tapades amb gomets. A continuació, han d’enganxar els gomets sobre els pobles i ciutats que figuren al mapa, seguint com a exemple els símbols que s’indiquen a la llegenda, i

4 Identifica-hi les carreteres, autopistes i vies del tren i pinta-les. 5 Enganxa el teu dibuix a continuació:

pintar les carreteres, autopistes i les vies de tren. En l’espai que hi ha en l’activitat 5 han d’enganxar el seu dibuix. Feu-los observar com han aconseguit representar un veritable mapa, de la mateixa tipologia que el mapa que es mostrava de segona opció en l’activitat 1.

162

cent seixanta-dos

Pàgina 162


a

i

i

i


Nom:

............................................................................... Data:

..................................................................................

11

En aquestes activitats tractarem amb l’alumnat alguns temes sobre la conservació del nostre entorn, cen-

ENS RELACIONEM

trant-nos en aspectes referents a la contaminació de

1 Completa: aigües

netes

depuradora

En una

rius

depuradora

aigües

es tracten les

procedents

de la pluja i dels pobles i ciutats (cases i indústries). Després,

netes

les aigües ja

rius

es tornen als

.

2 Pinta els trams on l’aigua pot estar contaminada:

l’aigua. L’activitat 1 consisteix a completar el text amb les paraules que figuren en l’inici de l’exercici. Llegiu aquestes paraules en veu alta i definiu-les entre tots. Després, feu una lectura inicial del text i, tot seguit, realitzeu una segona lectura, en la qual els nens i nenes intervinguin, indicant quina paraula cal incloure en cada espai en blanc. Per finalitzar l’activitat, realitzeu una tercera lectura

3 Escriu tres accions que podem fer per preservar el nostre paisatge:

(resposta oberta)

•

.

•

.

•

.

del text i comenteu el missatge que es transmet. Aprofiteu per aprofundir en explicacions relacionades amb la depuració d’aigües, és a dir, comenteu-los el

Conservar el nostre entorn en bones

procés que se sol seguir, complementant l’explicació

condicions depèn de tots nosaltres.

amb la realització de l’activitat 2. cent seixanta-tres 163

L’activitat 3 és de resposta oberta. Deixeu una estona Pàgina 163

perquè els alumnes responguin i comenteu les diferents accions en veu alta, per reflexionar-hi. En aquesta pàgina revisarem alguns dels aspectes més destacats que hem anat tractant al llarg de la

HEM APRÈS

unitat. Recomanem que destineu una estona perquè

1 Relaciona cada fotografia amb el tipus de paisatge: 1 de costa

2 de plana

els nens i nenes realitzin aquestes activitats de mane-

3 de muntanya

ra individual per, a continuació, corregir-les entre tots. Així us adonareu si hi ha algun tema que no els hagi 1

3

2

quedat clar i que calgui reforçar o tornar a explicar. En l’activitat 1 els alumnes han de relacionar cada fotografia amb el tipus de paisatge que és (de costa,

3

2

1

el número corresponent.

2 Escriu aquests noms al lloc corresponent del dibuix: platja

muntanya

muntanya •

riu

vall

vall

bosc

de plana o de muntanya), escrivint en l’espai en blanc

plana

plana

L’activitat 2 té com a objectiu verificar que els nens i nenes han assimilat el vocabulari referent al paisatge

•

•

natural i que saben reconèixer les característiques de cada element i identificar-lo. Llegiu en veu alta

•

• •

bosc 164 cent seixanta-quatre

riu

platja

els mots que hi ha en l’inici de l’activitat i demaneulos que els escriguin en l’espai corresponent de la il·lustració.

Pàgina 164


t a o c

O

r

i e

Segon Curs UNITAT 12: EL PAS DEL TEMPS

Ens trobem en l’última unitat del llibre. Proposeu als nens i nenes que, mitjançant la projecció a l’aula d’aquesta primera pàgina (que trobareu a la gale-

EL PAS DEL TEMPS

12

ria d’imatges de la web de recursos) llegeixin el títol d’aquesta unitat i, a continuació, descriguin allò que veuen a la il·lustració. Podeu guiar l’observació i la descripció proposant les preguntes formulades al llibre, i complementar-les amb d’altres com, per exemple: Perquè creus que serveixen els rellotges? Utilitzes normalment el rellotge de mà? Per què? Tots el rellotges són iguals que el que es mostra en aquesta il·lustració? Com són els altres rellotges que coneixes? Saps alguna altra ma nera per mesurar el temps? Quina? Com creus que podem mesurar els dies?...

ª On

En una estació de tren. Un quart de dues.

són en Martí i els seus pares?

ª Què

indica el rellotge?

centseixanta-cinc 165

La idea és que a partir d’aquestes qüestions, el mestre o la mestra pugui establir una conversa amb l’alumnat, que li faciliti detectar els coneixements previs dels nens i nenes sobre els temes que tractarem

Pàgina 165

al llarg de la unitat.

A partir d’aquesta pàgina els nens i nenes coneixen

ELS RELLOTGES

1 Escriu el tipus de rellotge i encercla l’opció correcta:

rellotge d’agulles

rellotge de sol

rellotge digital

diferents tipus de rellotges que podem utilitzar per mesurar el pas de les hores. Demaneu als nens i nenes que descriguin cadascuna de les tres fotografies que es mostren en l’activitat 1.

rellotge de sol rellotge d’agulles rellotge digital Aquests rellotges es diferencien pel seu funcionament / pel seu ús.

L’exercici consisteix a identificar quina imatge mostra un rellotge d’agulles, un rellotge de sol i un rellotge digital. Han d’apuntar el tipus de rellotge corresponent,

2 Observa:

tot just al peu de cada fotografia, i encerclar quin és el

La busca llarga

La busca curta

indica els minuts.

indica les hores.

tret que els diferencia. Expliqueu-los que l’ús és el mateix, però que varia el funcionament. Complementeu

r ello t ge d ’ag u lles

r ello t ge d igit a l

15:30 Indica les hores. Indica els minuts. El rellotge serveix per mesurar el temps.

les vostres explicacions amb la informació que es presenta en l’activitat següent. En l’activitat 2 s’explica el funcionament d’un rellotge d’agulles i el d’un de digital. Reviseu entre tots aquesta informació i complementeu les vostres explicacions

166 cent seixanta-sis

Pàgina 166

afegint alguns exemples a la pissarra. Assegureu-vos que tothom entén aquesta mecànica.


a

i

i

i


Nom:

............................................................................... Data:

12

..................................................................................

Aquestes dues pàgines seran de gran utilita t per a l’alumnat ja que, a partir de les activitats que s’hi pro-

LES HORES

posen, els nens i nenes poden posar en pràctica la

1 Observa el camí que fa la busca llarga:

interpretació de les hores, mitjançant exemples mostrats tant en rellotges d’agulla com en rellotges digitals. les no u en pu n t

un qu a rt d e d e u

do s qu arts de d eu

tre s qu arts de deu

A l’hora de fer aquestes activitats seria molt interessant que cada alumne disposés d’un rellotge real o, si no és

2 Observa aquesta altra manera de representar les hores:

09:00

09:15

09:30

les nou en pun t

un qua rt d e de u

21:00

21:15

el cas, que se’n construeixin un amb cartolines, amb 09:45

la vostra ajuda, per poder practicar amb exemples.

dos qua rts d e d e u tres qu a rts de d eu

21:30

21:45

En l’activitat 1 s’explica com s’ha de llegir el rellotge amb l’apreciació fins a un quart. Feu que observin atentament cadascun dels exemples i indiqueu-ne

A partir del migdia, el rellotge digital marca

altres de similars a la pissarra: uns quants que repre-

la una com a 13.00, les dues com a 14.00, etc.

sentin les hores en punt, uns altres amb la represen-

3 Respon: •

•

•

quinze trenta I tres quarts d’hora? quaranta-cinc Quants minuts té una hora? seixanta Quants minuts són un quart d’hora?

tació d’un quart, de dos i de tres quarts.

I dos quarts d’hora?

cent seixanta-set

167

En l’activitat 2 es representen les mateixes hores que en l’exercici anterior, però en rellotges digitals. Procediu de la mateixa manera que ho vau fer anteriorment: interpretant aquests exemples i facilitant-ne

Pàgina 167

de nous, per reforçar les explicacions. Llegiu la frase explicativa que acompanya l’activitat, ja que ofereix informació rellevant que l’alumnat ha 4 Escriu les

de conèixer. Complementeu aquesta informació amb

hores següents:

els exemples que ofereix el mateix exercici amb els 17:15

08:00

tres quarts de dotze un quart de sis 5 Dibuixa les

les vuit en punt

rellotges de la segona franja. Plantegeu les preguntes que es mostren en l’activitat 3. A partir d’aquest exercici, els nens i nenes han d’aga-

busques:

far consciència del concepte minut i de quants minuts consta cada quart i, per defecte, una hora sencera. dos quarts de sis 6 Relaciona les

les nou en punt

tres quarts d’una

En l’activitat 4 els alumnes han de reconèixer quines hores es representen a cadascun dels rellotges que

hores amb els rellotges:

s’hi mostren. Podeu complementar l’exercici indicant altres exemples a la pissarra, perquè els nens i nenes •

•

•

els resolguin.

•

•

•

tres quarts de tres

les deu en punt

dos quarts de dues

•

•

•

•

22:00

•

14:45

•

13:30

•

02:45

En l’activitat 5 han d’incloure la posició de les agulles del rellotge perquè reflecteixin l’hora indicada en cada cas. Complementeu-ho també amb altres exemples.

168 cent seixanta-vuit

L’activitat 6 consisteix a relacionar els rellotges amb Pàgina 168

les hores corresponents.


t a o c

O

r

i e


Nom:

............................................................................... Data:

12

..................................................................................

Anem a mostrar les diferents parts del dia, perquè els nens i nenes prenguin consciència del pas del temps

EL TEMPS PASSA

en el nostre dia a dia.

1 Relaciona:

1 matí

2 migdia

3 tarda

4 vespre

5 nit

Llegiu les diferents parts del dia que es troben numerades en l’inici de l’activitat 1. A continuació, demaneu als alumnes que descriguin en veu alta cadascuna de

3

2

1

les vinyetes que figuren en l’exercici. Feu que es fixin especialment en l’hora que marca cada rellotge, per tenir una referència més. L’activitat consisteix a indicar a

4 2 Escriu algunes

5

cada dibuix el número corresponent amb la part del dia en què té lloc cada activitat representada a les imatges.

de les activitats que fas al llarg del dia:

(resposta oberta) matí

L’activitat 2 és un exercici de resposta oberta. Els

migdia tarda

nens i nenes, de manera individual, han d’escriure

vespre

a la taula diferents activitats que fan al llarg del dia,

nit

indicant si les fan al matí, al migdia, a la tarda, al vespre o a la nit.

Les persones fem coses diferents al llarg del dia.

cent seixanta-nou 169

Seria interessant que complementeu les activitats explicant a la pissarra, mitjançant un esquema, quines hores pertanyen a cada part del dia.

Pàgina 169

Continuem treballant el tema del pas del temps, però en aquesta ocasió a partir de l’evolució històrica

3 Enganxa l’adhesiu que falta i escriu la història de la Maria:

d’un personatge, observant les diferents etapes de la seva vida, mitjançant il·lustracions de l a seva vida. Demaneu als nens i nenes que descriguin cada una de les imatges que s’hi mostren i que identifiquin el

1 2 3

personatge de la Maria, l’àvia d’en Martí, eix central 5

d’aquesta història. Una vegada hagueu descrit entre tots cada fotografia, enganxeu l’adhesiu que falta. El trobareu a la pàgina 4

1

(resposta oberta)

2

d’adhesius, al final del llibre. Descriviu també aquesta .

il·lustració.

.

3

.

Per finalitzar, els nens i nenes han d’escriure la història

4

.

de la Maria als espais numerats del llibre, prenent com

5

. Anomenem passat tot allò que ja ha succeït. El present és el que està succeint ara. I el futur, el que encara ha de passar.

a punt de partida cadascuna de les imatges analitzades. Un cop fet, demaneu que cada nen i nena surti davant la classe a llegir el treball. D’aquesta ma-

170

cent setanta

Pàgina 170

nera podreu comprovar si han realitzat correctament l’exercici.


a

i

i

i


Nom:

............................................................................... Data:

12

..................................................................................

dari i l’estudi dels mesos de l’any. Seria interessant

EL CALENDARI

que, per tal que els nens i nenes disposin de fonts

1 Observa i respon:

 









 



                            













 





                       



    





                     









 





       

  

   

    

   

















models de calendari.



Demaneu als nens i nenes que observin atentament el

   

  

les explicacions que es realitzaran al llibre en diferents

                          

                      

          



classe un calendari de casa. Així podran reconèixer

 

       

 

 





  

 

                     

                      





                         

 

 

diferents, els demaneu amb antelació que portin a

  

 

   

   

En aquestes dues pàgines ens centrem en el calen-



   

  





calendari de l’activitat 1 de la pàgina 171. Expliqueu-



   

                      

                      

                       

                   

     

         

   

      

los, mitjançant l’exemple inferior, de quins elements es



composa el calendari i com es distribueix cadascun

                                   

mes setmana

dels dies de cada mes. Mostreu-los les diferents setmanes i la distribució dels dies. Complementeu l’ex-

    

dia

plicació indicant-los que la posició que ocupa cada (resposta oberta) Quins mesos tenen 31 dies? gener, març, maig, juliol, agost, octubre i desembre Quins mesos tenen 30 dies? abril, juny, setembre i novembre

•

Quin dia és el teu aniversari?

.

dia també indica si es tracta d’un dilluns, un dimarts,

.

un dimecres, dijous, divendres, dissabte o diumenge,

.

segons la columna en què estigui situat.

•

•

cent setanta-u

171

Aprofiteu per explicar-los també com, en alguns calendaris, els dies festius i els caps de setmana solen

Pàgina 171

identificar-se amb colors diferents, respecte de la resta de dies. En l’activitat 2 treballem els anys de traspàs. Demaneu-los que observin les dues il·lustracions i

2 Observa aquests dos fulls de calendari i completa:

que indiquin quina diferència observen entre un mes i 1

2

l’altre. Tot seguit, han de completar la frase de manera individual. A continuació, poseu en comú les respostes i torneu a llegir en veu alta tota la frase sencera, ja

El mes de febrer 1 té en té

29

28

dies i el mes de febrer 2

. Cada 4 anys, aquest mes té 29 dies i l’any

s’anomena any de traspàs.

que s’hi explica una dada important per saber què és un any de traspàs.

3 Completa aquesta fitxa:

L’activitat 3 pretén que els nens i nenes, amb l’ajuda L’any té 365 dies, excepte quan és de traspàs, que en té

366 .

12 mesos: gener , febrer , març , abril , maig , juny , juliol , agost , setembre , octubre , novembre i desembre . Cada mes té 30 o 31 dies, llevat del febrer, que generalment Cada any té

en té 28. En un any de traspàs, el mes de febrer té

29

calendari i puguin completar el contingut que s’exposa a la fitxa. Llegiu-la en veu alta i aneu completant els espais en blanc.

dies.

7 dies: dilluns , dimarts , dimecres , dijous , divendres , dissabte i diumenge . E l d ia t é 24 h or es . Cada setmana té

del mestre o la mestra, desgranin informació sobre el

La idea és que comenteu prèviament entre tots la informació i que sigui l’alumnat qui proposi cada solució, sent el mestre o la mestra qui doni la resposta correcta, finalment. Els alumnes poden utilitzar com a suport

172 centsetanta-dos

Pàgina 172

el calendari que hagin portat de casa o bé el que figura en l’activitat 1 de la pàgina anterior del llibre.


t a o c

O

r

i e


Nom:

............................................................................... Data: ...............................................................................

12

..................................................................................

En aquestes dues pàgines ens centrem en el treball de les estacions de l’any. Per assegurar un aprenen-

LES ESTACIONS

1 Llegeix i encercla , en el calendari, les dates

tatge correcte, sense dificultats per part dels nens i

indicades:

nenes, serà molt important que el mestre o la mestra

La primavera comença el 21 de març i acaba el 21 de juny.

verifiqui que l’alumnat ha assimilat correctament els

Al llarg de la primavera celebrem diferents festes, com ara Sant Jordi, el 23 d’abril, que és el Dia del Llibre.

continguts treballats anteriorment, referents al calendari i els mesos de l’any, ja que ambdós temes hi estan molt relacionats. En l’activitat 1 els nens i nenes han de llegir en veu alta

2 Observa el calendari i completa les frases:

el text de l’exercici i, a partir de la informació que s’hi exposa, encerclar encerclar en el calendari el dia d’inici i el dia final de la primavera. Podeu aprofitar per comentar les

inici de l’estiu

característiques d’aquesta època èpo ca de l’any, entre tots.

final de l’estiu

L’estiu comença el 22 de juny , quan solen començar les vacances. Co nt nt in ua ua du ra ra nt nt el s me so so s d e juliol agost i setembre . Acaba el 21 de setembre , poc després de tornar a l’escola. És l’època més calorosa de l’any l’any..

L’activitat 2 és molt similar a l’anterior, però amb la

,

diferència que els nens i nenes han de partir de la informació que figura en aquest calendari, per poder completar el text, en el qual s’explica el dia d’inici cent setanta-tres

173

i el dia final de l’estiu, així com els diferents mesos que corresponen a aquesta estació de l’any. Feu-los

Pàgina 173

observar com tot just finalitza la primavera (segons la informació de l’activitat 1) quan comença l’estiu. Comenteu també, com vau fer anteriorment, algunes de les característiques d’aquesta època de l’any.

3 Llegeix Llegeix les les frases i marca marca les les dates indicades en el calendari:

El procediment a seguir en l’activitat 3 és el mateix

La tardor comença el dia 22 de setembre

que vau seguir en l’activitat 1 de la pàgina anterior.

i acaba el 21 de desembre . Les temperatures comencen a baixar

En aquesta ocasió, en lloc de realitzar l’exercici en-

i, sovint, plou.

tre tots, seria interessant que proposéssiu als nens i nenes que facin l’activitat de manera individual, des d’un inici. Han de llegir en silenci la informació que 4 Marca Marca amb amb una

s’exposa sobre la tardor i, a continuació, encerclar-ne

✗ el paisatge d’hivern:

al calendari el dia d’inici i el dia final. Complementeu l’activitat comentant també les característiques d’aquesta època de l’any. En l’activitat 4 els alumnes han d’identificar quin és el ✗

paisatge d’hivern. Complemen Complementeu teu l’exercici indicantlos quan comença i quan acaba aquesta estació.

5 Descriu Descriu el el paisatge d’hivern de l’activitat 4:

(resposta oberta) .

L’activitat 5 consisteix a descriure descri ure el paisatge d’hivern de l’activitat 4.

174 cent setanta-quatre

Pàgina 174


a

i

i

i


Nom:

............................................................................... Data: ............................................................................... Data:

12

..................................................................................

En aquestes pàgines es proposa als nens i nenes la realització d’una experiència: fer un rellotge de sol.

FEM U UN N R RE ELL LLO OTGE D DE E S SO OL

Per poder realitzar-la, cal una mica de previsió per

Necessitaràs:

part del mestre o la mestra ja que, per dur-la du r-la a terme, cola

serà necessari que cada nen i nena pugui disposar de material que s’especifica en l’inici de l’activitat: un plat

plat de paper

llapis

de paper, un llapis, cola i cartó gruixut.

cartó gruixut

1 Agafa un plat de paper i un llapis amb molta punta. Fes un forat

Aneu seguint pas per pas el proced procediment iment que s’espe s’espe--

al mig del plat i clava -hi el llapis de forma que quedi ben dret. Posa-hi cola perquè s’aguanti.

cifica al llibre. Serà convenient que realitzeu cada pas

2 Agafa el cartó i clava-hi el plat amb el llapis.

alhora, per tal de poder tenir un major grau gr au de control durant el procés i, d’aquesta manera, evitar que algun nen o nena s’equivoqui en la realització d’algun pas. Quan tothom tingui el seu rellotge construït, cal des-

3 Busca un lloc on hi toqui el sol.

tinar un espai al pati de l’escola per poder prendre,

4 Posa-hi el plat i, quan siguin les 12,

a les 12 del migdia, la l a posició que marca l’ombra del

fes una marca on hi ha l’ombra

llapis. Aquest serà el primer punt de referència, per

del llapis i escriu -hi un 12.

poder assenyalar les diferents hores al rellotge de cent setanta-cinc

Pàgina 175

175

cadascú. Cada nen i nena ha de marcar, a cada hora en punt, la posició de l’ombra que mostra el llapis al seu rell otge. Serà convenient, doncs, que el mestre o la mestra estigui atent per poder avisar del moment en què toca

5 Sense moure’l de lloc, vés fent el mateix cada hora: assenyala

l’ombra del llapis i escriu-hi el nombre corresponent. 6 Recorda que per completar el rellotge cal que escriguis les hores

anteriors a les 12 del matí. 7 Decora el rellotge com t’agradi. El pots pintar, pots enganxar-hi

papers de colors o gomets, etc.

anar a realitzar cada registre. Recordeu-los que, per tal que l’experiment funcioni, han d’assenyalar les marques de cada hora mantenint en tot moment la posició inicial del seu rellotge, ubicat també sempre al mateix indret. Una vegada hagin fet els passos 5 i 6, cada alumne pot decorar el seu rellotge pintant-lo, enganxant-hi gomets o papers de colors… per tal de

8 Indica les hores en aquests rellotges:

tres quarts de set

personalitzar-lo. Per finalitzar l’experiència, en el pas 8 de la pàgina

06 : 45

176 es presenta un exercici en el qual els nens i nenes han d’indicar les hores que es demanen a cadascun dels diferents tipus de rellotges.

un quart d’una

12 : 15 176 cent setanta-sis

Pàgina 176


t a o c

O

r

i e


Nom:

............................................................................... Data: ...............................................................................

12

..................................................................................

L’activitat d’aquesta pàgina consisteix a familiaritzar-se amb un suposat horari d’autobús, per tal de

ENS RELACIONEM

poder interpretar-lo interpretar-lo i, a partir d’això, contestar unes

1 Amb l’ajut de l’horari de l’autobús i de les pistes, respon:

preguntes que fan referència, precisament, a aquest horari i a la distribució temporal de diferents fets, tot relacionant-los i prenent consciència dels intervals en el pas del temps. Demaneu als nens i nenes que descriguin la il·lustració Horari de l’autobús:

i comenteu, entre tots, l’horari d’autobús que es mos-

e sc sc ol ol a

1 7. 7. 50 50

1 7. 7. 15 15

1 7. 7. 30 30

1 7. 7. 45 45

1 8. 8. 00 00

1 8. 8. 15 15

1 8. 8. 30 30

1 8. 8. 45 45

1 9. 9. 00 00

p ar ar c

1 7. 7. 10 10

1 7. 7. 25 25

1 7. 7. 40 40

1 7. 7. 55 55

1 8. 8. 10 10

1 8. 8. 25 25

1 8. 8. 40 40

1 8. 8. 55 55

1 9. 9. 10 10

c as as a

1 7. 7. 20 20

1 7. 7. 35 35

1 7. 7. 50 50

1 8. 8. 05 05

1 8. 8. 20 20

1 8. 8. 35 35

1 8. 8. 50 50

1 9. 9. 05 05

1 9. 9. 20 20

tra a la taula. Oferiu-los explicacions sobre la interpretació d’aquest horari i, tot seguit, llegiu en veu alta les

Pistes:

diferents pistes que s’hi ofereixen.

– Volem anar al parc després de sortir de l’escola. – L’autobús passa cada 15 minuts.

Tenint T enint en compte tota la informació, informació, han de contes-

– L’escola acaba a les cinc, és a dir, a les 17.00. – Hem de ser a casa a les set, es a dir, a les 19.00.

tar les preguntes que es plantegen. Intenteu que, en

•

A quina hora agafarem l’autobús per anar de l’escola al parc?

•

A quina hora agafarem l’autobús per anar del parc a casa sense

L’agafarem a les

17 : 15

fer tard? L’agafarem a les

donar les respostes, les argumentin. Això també ho

.

18 : 40

.

podeu aconseguir plantejant-los altres supòsits com, per exemple, indicar una hora diferent que sigui errò-

cent setanta-set

177

nia, perquè l’alumnat interpreti la informació i sàpiga explicar per què no seria viable agafar l’autobús en

Pàgina 177

l’horari que vosaltres proposeu. Els exercicis d’aquesta pàgina estan destinats a tractar els aspectes més importants que hem anat treballant al llarg d’aquesta unitat. Seria convenient que

HEM APRÈS

proposéssiu als alumnes que els realitzin de manera

1 Escriu les hores i dibuixa les busques:

individual. D’aquesta manera, quan els corregiu us podreu adonar del nivell d’assimilació que han aconseguit. En cas d’observar mancances o dubtes, us aconsellem que reforceu novament les explicacions i dos quarts de quatre quatre

un quart de vuit

dos quarts de deu

2 Completa les frases: •

•

•

•

tardor . hivern Al desembre es passa de la tardor a l’ hivern a la primavera Al març és passa de l’ juny primavera Al es passa de la estiu . a l’

els oferiu altres exercicis complementaris per tal d’assolir correctament els aprenentatges.

Al setembre es pass a de l’estiu a la

2

En l’activitat 1 han d’escriure les hores que es representen en els diferents rellotges i, en el cas del segon exemple, dibuixar les agulles en la posició correcta

3 Enganxa els adhesius al lloc corresponent: 1

. .

perquè marquin l’horari que s’indica a sota.

3

L’activitat 2 fa referència als mesos de l’any i les diferents estacions. Han de completar les frases amb les p a s s a t

178

cent setanta-vuit

p r es e n t

fu t u r

paraules que hi falten. Per fer l’activitat 3, els alumnes necessiten els adhesius corresponents, corresponents, que trobaran al final del llibre.

Pàgina 178


Guia didàctica ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

U1

ACTIVITA ACTIVIT ATS COMPLEMENTÀRIES COMPLEMENTÀRIES SEGON CURS Nom: ............ ......................... .......................... ........................... ........................... .......................... ...............

1

2

Data: ............ .......................... ........................... .......................... .......................... ........................... ................

Encercla els objectes que podem trobar en una classe:

llapis

llibre

carabassa

pissarra

arbre

motxilla

vaixell

pinta

Escriu tres coses que es puguin trobar a:

la biblioteca de l’escola .................. ................................. ............................... .................... ............................. ............................................ .............................. .............................. ............................ ............. ............................. ............................................ .............................. .............................. ............................ ............. al pati ........................................ ....................................................... .............................. ....................... ........ ............................. ............................................ .............................. .............................. ............................ ............. al gimnàs ............................. ............................................ .............................. ............................ ............. ............................. ............................................ .............................. .............................. ............................ ............. al menjador ....................................... ...................................................... .............................. ............... ............................. ............................................ .............................. .............................. ............................ .............


ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SEGON CURS Nom: ...............................................................................

3

U1

Data: ................................................................................

Marca amb una X els establiments que hi ha al teu barri:

Quin d’aquest llocs visites més sovint? .......................... ....................................................................................... ....................................................................................... Amb qui hi sols anar? ..................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... Què compres habitualment en aquests establiments? .... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... .......................................................................................



4

U1

Data: ................................................................................

Dibuixa la teva classe i escriu el nom de cinc objectes que hi trobis:

....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... .......................................................................................



5

U1

Data: ................................................................................

Observa el gràfic i respon les preguntes: 30 25 20 15 10 5 0 llapis

gomes

guixos

colors

Quin és el material que més hi ha a la classe? ................ ....................................................................................... Quant material hi ha en total a l’aula? ............................. ....................................................................................... Si hi ha 5 llapis i a la classe hi ha 20 nens i nenes, creus que hi hauran suficients llapis per a tots els nens i nenes? ........................................................... ....................................................................................... Fes una llista del material necessari en una classe. ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... .......................................................................................


U2


1

Data: ................................................................................

Respon les preguntes:

Has visitat una masia, algun cop? .................................. Amb qui hi vas anar? ..................................................... ....................................................................................... Digues quatre coses que podem trobar a una masia? ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... 2

Relaciona:

fruita hortalissa



3

U2

Data: ................................................................................

Senyala quina d’aquestes quatre imatges és pròpia de la tardor:

Com has sabut que es tractava de la tardor? ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... 4

Completa les frases amb les paraules següents:

fruites seques fruites carnoses

fulles bolets

castanya

A la tardor, alguns arbres perden les ......................... Els ...................... creixen a les parts més humides i fosques del bosc. El fruit del castanyer és la ............................................... Les ........................... són fruites amb closca. Les ........................... són fruites amb suc.


U2


5

Data: ................................................................................

Marca amb una X si les frases són correctes:

Sí No

Al bosc... podem llençar escombraries podem observar els animals podem fer excursions amb bicicleta podem fer foc podem arrencar les branques dels arbres podem passejar, respectant el medi ambient 6

Respon:

Quins són els fruits de la tardor? .................................... ....................................................................................... Quin d’aquests fruits t’agrada més? ............................... ....................................................................................... Per què? ........................................................................ ....................................................................................... ....................................................................................... 7

Dibuixa dos fruits que trobem a la tardor:


U3


1

Relaciona les paraules amb el lloc que els correspongui:

boca

ulls genoll

2

Data: ................................................................................

nas barbeta

celles

canell

colze

Escriu tres coses que podem fer per cuidar el nostre cos:

1. ................................................................................... 2. ................................................................................... 3. ................................................................................... 4. ...................................................................................



3

U3

Data: ................................................................................

Inventa i dibuixa un menú:



4

U3

Data: ................................................................................


dinar

esmorzar

berenar

sopar

L’.................. és l’àpat més important del dia. Per .................. menjo una fruita, de postres. A la tarda, prenc un entrepà per ..................................... Cada dia, menjo una mica d’amanida per ................... 5

Ordena les imatges de més jove a més gran:



6

U3

Data: ................................................................................

Retalla i enganxa imatges d’aliments a cada columna:

matèries primeres


productes elaborats


1

U4

Data: ................................................................................

Completa amb les paraules que hi falten:

endreçar les joguines desem el que hem comprat poso la roba bruta al cistell

parar taula

Abans de dinar cal ......................................................... Cada dia, després de jugar he d’ .................................... Quan tornem del mercat, ............................................... Abans d’anar a dormir ................................................... 2

Dibuixa la teva habitació i escriu cinc d’objectes que hi trobis:

....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... .......................................................................................


U4


3

Data: ................................................................................

Busca les cinc paraules que s’amaguen en la sopa de lletres:

O F K P G N A S

V A L Q E R V E

T M L A R T I J

X Í S Y M D A L

R L U E À F B R

H I Z O N C L E

M A R E D T I G

1. ................................................................................... 2. ................................................................................... 3. ................................................................................... 4. ................................................................................... 5. ................................................................................... 4

Escriu les paraules que hi falten:

pare

..............................

..............................

àvia

..............................

germana

fill

..............................

..............................

cosina

oncle

..............................



5

U4

Data: ................................................................................

Enganxa una fotografia d’un familiar teu:

Qui és la persona de la fotografia? ................................. ....................................................................................... Com es diu? .................................................................. ....................................................................................... Què ens en pots explicar? ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... .......................................................................................


U4


6

Data: ................................................................................

Escriu la teva activitat preferida per fer en família:

....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... 7

Marca amb una X les coses que podem trobar en un museu:

■

■


■

■


1

U5

Data: ................................................................................

Completa les frases:

calefacció

curts

març

desembre

freds

abric

- A l’hivern els dies són ........................ i ......................... - L’hivern comença el 21 de ........................ i acaba el 21 de ......................... - A l’hivern encenem la ........................ i ens posem roba d’......................... 2

Escriu tres coses que podem fer per estalviar energia:

1. ................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... 2. ................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... 3. ................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... .......................................................................................



3

U5

Data: ................................................................................

Dibuixa tres éssers vius que necessitin el sol per viure:


U5


4

5

Data: ................................................................................

Relaciona:

És un estel.

la terra

La seva força pot produir energia.

l’aire

Els éssers vius el necessitem per viure.

el sol

És un planeta.

el vent

Escriu els mesos que falten:

1. gener

7. juliol

2. .......................

8. .......................

3. .......................

9. setembre

4. abril

10. octubre

5. .......................

11. ......................

6. juny

12. ......................

Quins d’aquests mesos són els mesos de l’hivern? ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... 6

Ordena les lletres d’aquestes paraules :

nEgeria

.................................................................

rareT

.................................................................

Paluj

.................................................................

lenatPa

..................................................................



7

U5

Data: ................................................................................

Dibuixa una activitat que facis al matí i una altra a la nit:


U6


1

Data: ................................................................................

Dibuixa un carrer on hi hagi com a mínim cinc elements treballats a la unitat. Després, escriu-los.

....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... 2

Busca aquests mots:

poble, trànsit, barri, fanal, bústia B A R R I X T

A F G F B Z R

F P H A Ú R À

S O K N S P N

I B V A T J S

A L M L I R I

D E T G A P T



3

Data: ................................................................................

Escriu el nom dels oficis:

..................... ..................... .................... ..................... 4

Completa:

bancs, contenidor, bústia, senyals, fanals A la ................. tirem les cartes que escrivim. Els ................. il·luminen els carrers quan es fa fosc. Al ................. llancem la brossa. Als ................. del carrer ens hi podem asseure. Les ................. ens ajuden a circular per la calçada. 5

U6

Escriu tres diferències entre un poble i una ciutat:

1. ................................................................................... ....................................................................................... 2. ................................................................................... ....................................................................................... 3. ................................................................................... .......................................................................................



6

U6

Data: ................................................................................

Relaciona:

transport públic

transport privat



Data: ................................................................................

7

Senyala el mobiliari urbà:

8

Escriu el nom dels objectes que hagis senyalat i explica per a què serveixen:

....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... .......................................................................................


U6

U7


1

Encercla el nom dels animals de granja:

gallina

lleó

ovella

zebra

vaca

serp

esquirol 2

Data: ................................................................................

porc conill

cavall

Marca amb una X les eines de granja:

■

■

■

■

■

■


U7


3

Data: ................................................................................

Classifica:

ovípar

vivípar


U7


4

5

Data: ................................................................................

Marca amb una X si és correcta:

Les vaques ponen ous.

■

Les gallines tenen ales.

■

El porc senglar és un animal domèstic.

■

El cavall és un animal vivípar.

■

De les vaques obtenim llet.

■

Els porcs tenen plomes.

■

Observa i descriu la fotografia:

....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... .......................................................................................


U8


1

Data: ................................................................................

Busca:

rèptil, peixos, aleta, ganya, bec, plomatge, pota R È P T I L N P 2

S F E Z T D M L

G X I K A U V O

A G X B L X Z M

N M O V E B P A

Y P S C T J O T

Dibuixa l’animal salvatge que t’agradi més:


A H J M A K T G

B E C N I O A E

U8


3

Data: ................................................................................

Encercla la resposta correcta:

Els óssos són animals... domèstics

salvatges

Els animals ovípars neixen... d’ous

de la panxa de la mare

Els peixos són animals... vertebrats 4

Escriu sota la imatge si es tracta d’un mamífer o d’un ocell:

............... 5

invertebrats

....................

..................

...................

Classifica:

pardal, cocodril, serp, lluç, ratolí, isard, truita, cèrvol, tortuga, gavina, balena mamífer

ocell

peix

rèptil

................ ................ ................ ................ ................

................ ................ ................ ................ ................

................ ................ ................ ................ ................

................ ................ ................ ................ ................



6

Data: ................................................................................

Relaciona el nom amb el dibuix:

escurçó

puput

gripau

salamandra

isard 7

U8

Completa el text:

escates, ovípar, rèptil, ós bru L’...................... pot arribar a pesar 240 kilos. El gall fer és un animal ......................, perquè neix d’un ou. El cos de la truita de riu està cobert d’....................... La serp blanca és un .......................


U9


1

Data: ................................................................................

Completa:

arbre, cor, fruits, estel, conreades, herba, silvestres Les plantes ....................... creixen lliurement a la natura i les plantes ....................... són les que sembren i cuiden les persones. Les flors es transformen en ........................ Les fulles poden tenir forma de ......................., d’agulla, d’....................... o de llança. L’arbust, l’....................... i l’....................... són tipus de plantes. 2


Sí No

Els arbres tenen tija. El fruit del cirerer és la cirera. Un bosc de pins és una pineda. A l’hort es conreen plantes silvestres. Els arbres tenen arrels. 3

Encercla els noms de les parts d’una planta:

peu

flor

tija

aleta

fulla

cua

arrel

tronc

cap

fruit

ull

braç



4

U9

Data: ................................................................................

Relaciona:

taronger

castanyer

ametller

perera

figuera

pomera



U9

Data: ................................................................................

5

Dibuixa un arbre i escriu totes les seves parts:

6

Escriu si són un arbre, un arbust o una herba:

el pi ................................................................................ La ginesta ...................................................................... el roure ........................................................................... la gespa .........................................................................



7

U9

Data: ............ .......................... ........................... .......................... .......................... ........................... ................

Classifica:

maduixera ortigues menta farigola

plantes conreades

gira-sol

plantes silvestres

julivert tulipà molsa 8


El pi és un arbre de fulla caduca / perenne, perquè mai li cauen les fulles. El plataner és un arbre de fulla full a caduca / perenne, perquè a la tardor perd les fulles. Els arbres tenen un tronc alt i gruixut / una tija prima i curta. Els arbusts tenen una tija prima i curta / troncs curts i prims.


U10

ACTIVITA ACTIVIT ATS COMPLEMENTÀRIES COMPLEMENTÀRIES SEGON CURS Nom: ............ .......................... ........................... .......................... .......................... ........................... ..............

1

Data: ............. .......................... ........................... ........................... .......................... .......................... ...............

Resol:

2 1

3

1

2

VERTICALS 1. Premsa. 2. Local on es projecten pel·lícules. 3. Publicació amb escrits sobre diferents temes. HORITZONTALS 1. Xarxa informàtica mundial. 2. Cartell, fullets, pel·lícules amb missatges. 2

Escriu el nom del pla de cada fotografia.

............................ ............................ ............................



3

U10

Data: ............ .......................... ........................... .......................... .......................... ........................... ................

Relaciona:

mitjans de comunicació de massa mitjans de comunicació personals

4

Escriu:

Escriu el nom d’un mitjà de comunicació de massa: .............................. ............................................. .............................. ......................... .......... Escriu el nom d’un mitjà de comunicació comunicació personal: ........ ............................. ............................................ .............................. .............................. ............................ .............



5

U10

Data: ............. .......................... ........................... ........................... .......................... .......................... ...............

Dibuixa un cartell, amb l’anunci d’una festa de disfresses per al cap de setmana:



1

U11

Data: ............ .......................... ........................... .......................... .......................... ........................... ................

Relaciona:

paisatge de plana

paisatge de costa

paisatge de muntanya

2

Escriu tres coses que podem trobar en un paisatge de muntanya:

1. .............................. ............................................. .............................. .............................. ....................... ........ 2. .............................. ............................................. .............................. .............................. ....................... ........ 3. .............................. ............................................. .............................. .............................. ....................... ........



3

U11

Data: ............. .......................... ........................... ........................... .......................... .......................... ...............

Classifica:

paisatge natural

paisatge humanitzat



U11

Data: ................................................................................

4

Dibuixa el paisatge que t’agradi més (muntanya, plana o costa):

5

Completa:

alzina – paisatge natural – costa – peixos Els pobles que tenen mar es diuen paisatges de ........................ Els pescadors pesquen ........................ al mar. Un paisatge que no està modificat per les persones es diu ......................... L’........................ és un arbre que creix a la muntanya.


U12


1

Data: ................................................................................

Marca amb una X les respostes correctes:

Sí No

L’estiu comença el 21 de juny i acaba el 21 de setembre. L’any té 13 mesos. L’any acaba el 31 de desembre. A l’estiu ens posem bufanda i abric. Un any té 365 dies. 2

Classifica:

rentar-se les dents, dinar, sopar, berenar, dutxar-se, anar a l’escola, fer deures, dormir, jugar, esmorzar matí

3

migdia

tarda

vespre

nit

Dibuixa les hores:

les dues en punt

dos quarts de nou un quart de deu



4

U12

Data: ................................................................................

Completa:

present – futur – passat El .................. és allò que ja ha passat. El .................. és el que està passant ara. El .................. és el que encara ha de passar. 5

Escriu:

Quina és la data del teu aniversari? ................................. ....................................................................................... Com ho celebres?........................................................... Al matí ............................................................................ Al migdia ........................................................................ A la tarda ....................................................................... A la nit ............................................................................ 6

Observa la imatge i escriu:

Escriu tres diferències que vegis a les fotografies:

....................................................................................... .......................................................................................


U1

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI Nom: ...............................................................................

1

2

Data: ................................................................................

Encercla els objectes que podem trobar en una classe:

llapis

llibre

carabassa

pissarra

arbre

motxilla

vaixell

pinta

Escriu tres coses que es puguin trobar a: (resposta oberta)

la biblioteca de l’escola ................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... al pati .............................................................................. ....................................................................................... al gimnàs ........................................................................ ....................................................................................... al menjador ..................................................................... .......................................................................................



3

U1

Data: ................................................................................

Marca amb una X els establiments que hi ha al teu barri: (resposta oberta)

Quin d’aquest llocs visites més sovint? .......................... ....................................................................................... ....................................................................................... Amb qui hi sols anar? ..................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... Què compres habitualment en aquests establiments? .... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... .......................................................................................



4

U1

Data: ................................................................................

Dibuixa la teva classe i escriu el nom de cinc objectes que hi trobis: (resposta oberta)

....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... .......................................................................................



5

U1

Data: ................................................................................

Observa el gràfic i respon les preguntes: 30 25 20 15 10 5 0 llapis

gomes

guixos

colors

Quin és el material que més hi ha a la classe? ................ Colors ....................................................................................... Quant material hi ha en total a l’aula? ............................. 61 ....................................................................................... Si hi ha 5 llapis i a la classe hi ha 20 nens i nenes, creus que hi hauran suficients llapis per a tots els nens i nenes? ........................................................... No. Falten quinze llapis. ....................................................................................... Fes una llista del material necessari en una classe. (resposta oberta) ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... .......................................................................................


U2


1

Data: ................................................................................

Respon les preguntes: (resposta oberta)

Has visitat una masia, algun cop? .................................. Amb qui hi vas anar? ..................................................... ....................................................................................... Digues quatre coses que podem trobar a una masia? ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... 2

Relaciona:

fruita hortalissa



3

Data: ................................................................................

Senyala quina d’aquestes quatre imatges és pròpia de la tardor:

x

Com has sabut que es tractava de la tardor? (resposta oberta) ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... 4


fruites seques fruites carnoses

U2

fulles bolets

castanya

A la tardor, alguns arbres perden les fulles Els bolets creixen a les parts més humides i fosques del bosc. El fruit del castanyer és la castanya. Les fruites seques són fruites amb closca. Les fruites carnoses són fruites amb suc.


U2


5

Data: ................................................................................


Sí No

Al bosc... podem llençar escombraries podem observar els animals podem fer excursions amb bicicleta

x x

podem fer foc podem arrencar les branques dels arbres podem passejar, respectant el medi ambient 6

x x x

x

Respon: (resposta oberta)

Quins són els fruits de la tardor? .................................... ....................................................................................... Quin d’aquests fruits t’agrada més? ............................... ....................................................................................... Per què? ........................................................................ ....................................................................................... ....................................................................................... 7

Dibuixa dos fruits que trobem a la tardor:

(resposta oberta)


U3


1

Relaciona les paraules amb el lloc que els correspongui:

boca

ulls genoll

2

Data: ................................................................................

nas barbeta

celles

canell

colze

Escriu tres coses que podem fer per cuidar el nostre cos: (resposta oberta)

1. ................................................................................... 2. ................................................................................... 3. ................................................................................... 4. ...................................................................................



3

U3

Data: ................................................................................

Inventa i dibuixa un menú: (resposta oberta)



4

Data: ................................................................................


dinar

esmorzar

berenar

sopar

L’esmorzar és l’àpat més important del dia. Per dinar menjo una fruita, de postres. A la tarda, prenc un entrepà per berenar. Cada dia, menjo una mica d’amanida per sopar. 5

U3

Ordena les imatges de més jove a més gran:

2

4

1

3



6

U3

Data: ................................................................................

Retalla i enganxa imatges d’aliments a cada columna:

matèries primeres

productes elaborats

(resposta oberta)



1

Data: ................................................................................

Completa amb les paraules que hi falten:

endreçar les joguines desem el que hem comprat poso la roba bruta al cistell

parar taula

Abans de dinar cal parar taula. Cada dia, després de jugar he d’endreçar les joguines. Quan tornem del mercat, desem el que hem comprat. Abans d’anar a dormir poso la roba bruta al cistell. 2

U4

Dibuixa la teva habitació i escriu cinc d’objectes que hi trobis: (resposta oberta)

....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... .......................................................................................


U4


3

Data: ................................................................................

Busca les cinc paraules que s’amaguen en la sopa de lletres:

O F K P G N A S

V A L Q E R V E

T M L A R T I J

X Í S Y M D A L

R L U E À F B R

H I Z O N C L E

M A R E D T I G

1. mare 2. família 3. germà 4. àvia 5. oncle 4

Escriu les paraules que hi falten:

pare

mare

avi

àvia

germà

germana

fill

filla

cosí

cosina

oncle

tia



5

U4

Data: ................................................................................

Enganxa una fotografia d’un familiar teu: (resposta oberta)

Qui és la persona de la fotografia? ................................. ....................................................................................... Com es diu? .................................................................. ....................................................................................... Què ens en pots explicar? ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... .......................................................................................


U4


6

Data: ................................................................................

Escriu la teva activitat preferida per fer en família:

(resposta oberta) ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... 7

Marca amb una X les coses que podem trobar en un museu:

■ X

■

X

■

■



1

Data: ................................................................................

Completa les frases:

calefacció

curts

març

desembre

freds

abric

- A l’hivern els dies són curts i freds - L’hivern comença el 21 de desembre i acaba el 21 de març - A l’hivern encenem la calefacció i ens posem roba d’abric 2

U5

Escriu tres coses que podem fer per estalviar energia:

1. (resposta oberta) ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... 2. ................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... 3. ................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... .......................................................................................



3

U5

Data: ................................................................................

Dibuixa tres éssers vius que necessitin el sol per viure:

(resposta oberta)


U5


4

5

Data: ................................................................................

Relaciona:

És un estel.

la terra

La seva força pot produir energia.

l’aire

Els éssers vius el necessitem per viure.

el sol

És un planeta.

el vent

Escriu els mesos que falten:

1. gener

7. juliol

2. febrer

8. agost

3. març

9. setembre

4. abril

10. octubre

5. maig

11. novembre

6. juny

12. desembre

Quins d’aquests mesos són els mesos de l’hivern? desembre, gener, febrer i març ....................................................................................... ....................................................................................... 6

Ordena les lletres d’aquestes paraules :

nEgeria

Energia

rareT

Terra

Paluj

Pluja

lenatPa

Planeta



7

U5

Data: ................................................................................

Dibuixa una activitat que facis al matí i una altra a la nit:

(resposta oberta)


U6


1

Data: ................................................................................

Dibuixa un carrer on hi hagi com a mínim cinc elements treballats a la unitat. Després, escriu-los.

(resposta oberta)

....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... 2

Busca aquests mots:

poble, trànsit, barri, fanal, bústia B A R R I X T

A F G F B Z R

F P H A Ú R À

S O K N S P N


I B V A T J S

A L M L I R I

D E T G A P T

U6


3

Escriu el nom dels oficis:

escombriaire 4

Data: ................................................................................

bomber

policia

metge

Completa:

bancs, contenidor, bústia, senyals, fanals A la bústia tirem les cartes que escrivim. Els fanals il·luminen els carrers quan es fa fosc. Al contenidor llancem la brossa. Als bancs del carrer ens hi podem asseure. Les senyals ens ajuden a circular per la calçada. 5

Escriu tres diferències entre un poble i una ciutat:

1. (resposta oberta) ....................................................................................... 2. ................................................................................... ....................................................................................... 3. ................................................................................... .......................................................................................



6

U6

Data: ................................................................................

Relaciona:

transport públic

transport privat



Data: ................................................................................

7

Senyala el mobiliari urbà:

8

Escriu el nom dels objectes que hagis senyalat i explica per a què serveixen:

(resposta oberta) ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... .......................................................................................


U6

U7


1

Encercla el nom dels animals de granja:

gallina

lleó

ovella

zebra

vaca

serp

esquirol 2

Data: ................................................................................

porc conill

cavall

Marca amb una X les eines de granja:

■ X

■

■


X

X

■

■

■ X

U7


3

Data: ................................................................................

Classifica:

ovípar

vivípar


U7


4

5

Data: ................................................................................

Marca amb una X si és correcta:

Les vaques ponen ous.

■

Les gallines tenen ales.

X ■

El porc senglar és un animal domèstic.

■

El cavall és un animal vivípar.

X ■

De les vaques obtenim llet.

X ■

Els porcs tenen plomes.

■

Observa i descriu la fotografia: (resposta oberta)

....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... .......................................................................................


U8


1

Data: ................................................................................

Busca:

rèptil, peixos, aleta, ganya, bec, plomatge, pota R È P T I L N P 2

S F E Z T D M L

G X I K A U V O

A G X B L X Z M

N M O V E B P A

Y P S C T J O T

A H J M A K T G

B E C N I O A E

Dibuixa l’animal salvatge que t’agradi més:

(resposta oberta)


U8


3

Data: ................................................................................


Els óssos són animals... domèstics

salvatges

Els animals ovípars neixen... d’ous

de la panxa de la mare

Els peixos són animals... vertebrats 4

Escriu sota la imatge si es tracta d’un mamífer o d’un ocell:

mamífer 5

invertebrats

ocell

ocell

mamífer

Classifica:

pardal, cocodril, serp, lluç, ratolí, isard, truita, cèrvol, tortuga, gavina, balena mamífer ratolí isard cèrvol balena

ocell pardal gavina


peix lluç truita

rèptil cocodril serp tortuga


6

U8

Data: ................................................................................

Relaciona el nom amb el dibuix:

escurçó

puput

gripau

salamandra

isard 7

Completa el text:

escates, ovípar, rèptil, ós bru L’ós bru pot arribar a pesar 240 kilos. El gall fer és un animal ovípar, perquè neix d’un ou. El cos de la truita de riu està cobert d’escates. La serp blanca és un rèptil


U9


1

Data: ................................................................................

Completa:

arbre, cor, fruits, estel, conreades, herba, silvestres Les plantes silvestres creixen lliurement a la natura i les plantes conreades són les que sembren i cuiden les persones. Les flors es transformen en fruits. Les fulles poden tenir forma de cor, d’agulla, d’estel. o de llança. L’arbust, l’arbre i l’herba són tipus de plantes. 2


Sí No

Els arbres tenen tija.

X

El fruit del cirerer és la cirera.

X X

Un bosc de pins és una pineda. A l’hort es conreen plantes silvestres. Els arbres tenen arrels. 3

X X

Encercla els noms de les parts d’una planta:

peu

flor

tija

aleta

fulla

cua

arrel

tronc

cap

fruit

ull

braç



4

U9

Data: ................................................................................

Relaciona:

taronger

castanyer

ametller

perera

figuera

pomera



5

Data: ................................................................................

Dibuixa un arbre i escriu totes les seves parts:

(resposta oberta)

6

U9

Escriu si són un arbre, un arbust o una herba:

el pi arbre La ginesta arbust el roure arbre la gespa herba



7

U9

Data: ................................................................................

Classifica:

maduixera ortigues menta farigola

plantes conreades

gira-sol

plantes silvestres

julivert tulipà molsa 8


El pi és un arbre de fulla caduca / perenne, perquè mai li cauen les fulles. El plataner és un arbre de fulla caduca / perenne, perquè a la tardor perd les fulles. Els arbres tenen un tronc alt i gruixut / una tija prima i curta. Els arbusts tenen una tija prima i curta / troncs curts i prims.


U10

ACTIVITA ACTIVIT ATS COMPLEMENTÀRIES COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI Nom: ............ ......................... .......................... ........................... ........................... .......................... ...............

1

Data: ............ .......................... ........................... .......................... .......................... ........................... ................

Resol:

2

1

2

A N U N C

1

C 3

D

I

I

N T

R

E R N E

A

E

V

R

M

I

I

A S T A

VERTICALS 1. Premsa. 2. Local on es projecten pel·lícules. 3. Publicació amb escrits sobre diferents temes. HORITZONTALS 1. Xarxa informàtica mundial. 2. Cartell, fullets, pel·lícules amb missatges. 2

Escriu el nom del pla de cada fotografia.

pla sencer

primer pla


pla general

T

ACTIVITA ACTIVIT ATS COMPLEMENTÀRIES COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI Nom: ............ .......................... ........................... .......................... .......................... ........................... ..............

3

U10

Data: ............. .......................... ........................... ........................... .......................... .......................... ...............

Relaciona:

mitjans de comunicació de massa mitjans de comunicació personals

4

Escriu: (resposta oberta)

Escriu el nom d’un mitjà de comunicació de massa: ............................. ............................................ .............................. .......................... ........... Escriu el nom d’un mitjà de comunicació comunicació personal: ........ ............................... .............................................. .............................. .............................. .......................... ...........



5

U10

Data: ............ .......................... ........................... .......................... .......................... ........................... ................

Dibuixa un cartell, amb l’anunci d’una festa de disfresses per al cap de setmana:

(resposta oberta)


ACTIVITA ACTIVIT ATS COMPLEMENTÀRIES COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI Nom: ............ .......................... ........................... .......................... .......................... ........................... ..............

1

U11

Data: ............. .......................... ........................... ........................... .......................... .......................... ...............

Relaciona:

paisatge de plana

paisatge de costa

paisatge de muntanya

2

Escriu tres coses que podem trobar en un paisatge de muntanya: (resposta oberta)

1. ............................. ............................................ ............................... ............................... ....................... ........ 2. ............................. ............................................ ............................... ............................... ....................... ........ 3. ............................. ............................................ ............................... ............................... ....................... ........



3

U11

Data: ............ .......................... ........................... .......................... .......................... ........................... ................

Classifica:

paisatge natural

paisatge humanitzat



U11

Data: ................................................................................

4

Dibuixa el paisatge que t’agradi més (muntanya, plana o costa): (resposta oberta)

5

Completa:

alzina – paisatge natural – costa – peixos Els pobles que tenen mar es diuen paisatges de costa Els pescadors pesquen peixos al mar. Un paisatge que no està modificat per les persones es diu paisatge natural L’alzina és un arbre que creix a la muntanya.


U12


1

Data: ................................................................................

Marca amb una X les respostes correctes:

Sí No

L’estiu comença el 21 de juny i acaba el 21 de setembre.

X

L’any té 13 mesos.

X

L’any acaba el 31 de desembre.

X

A l’estiu ens posem bufanda i abric.

X

Un any té 365 dies. 2

X

Classifica: (resposta oberta)

rentar-se les dents, dinar, sopar, berenar, dutxar-se, anar a l’escola, fer deures, dormir, jugar, esmorzar matí

3

migdia

tarda

vespre

nit

Dibuixa les hores:

les dues en punt

dos quarts de nou un quart de deu



4

U12

Data: ................................................................................

Completa:

present – futur – passat El passat és allò que ja ha passat. El present és el que està passant ara. El futur és el que encara ha de passar. 5

Escriu: (resposta oberta)

Quina és la data del teu aniversari? ................................. ....................................................................................... Com ho celebres?........................................................... Al matí ............................................................................ Al migdia ........................................................................ A la tarda ....................................................................... A la nit ............................................................................ 6

Observa la imatge i escriu: (resposta oberta)

Escriu tres diferències que vegis a les fotografies:

....................................................................................... .......................................................................................


Guia didàctica AVALUACIONS

Introducció L’avaluació és l’anàlisi contínua i global del procés d’ensenyament-aprenentatge. És un element integrat plenament en el procés educatiu i és, en si mateix, un instrument d’acció pedagògica que ha de contribuir a la millora de tot el procés. Els mestres, com a autors del Projecte del Currículum de cada centre, han de ser responsables, també, de la seva correcta aplicació. Han d’avaluar, per tant, el procés d’ensenyament-aprenentatge tant en l’àmbit particular de la seva classe com en el Projecte del Currículum del Centre, ja que és l’equip de mestres qui determina una oferta educativa. L’avaluació ha d’acomplir diverses funcions al llarg del procés educatiu. D’una banda, ha de permetre decidir la intervenció pedagògica que necessita cada alumne segons les seves característiques. D’una altra, ha de determinar en quin grau s’han aconseguit les intencions educatives. El mestre o la mestra haurà de crear unes condicions adequades que permetin l’activació dels esquemes de coneixement i que l’orientin en un sentit determinat d’acord amb el que s’hagi proposat en el currículum. No hi ha una fórmula única que permeti crear aquestes condicions, j a que l’entorn educatiu presenta diversitat de situacions i necessitats. Però és important comprendre que els alumnes no tan sols emmagatzemen nova informació, sinó que també desenvolupen capacitats de connexió i d’adquisició de nous coneixements. L’avaluació inicial permet determinar el punt de partida de l’alumnat i és la base per planificar el procés d’ensenyament-aprenentatge. En aquesta guia didàctica trobareu un model d’avaluació inicial fotocopiable, amb activitats que recullen tant fets, conceptes i sistemes conceptuals, com procediments. L’avaluació contínua té la finalitat de proporcionar a cada alumne l’ajut pedagògic més adequat en cada moment del curs. Alhora, aquesta avaluació ha estat pensada per avaluar el procés d’ensenyament i la mateixa pràctica docent. Finalment, l’avaluació final ha de permetre determinar si s’han aconseguit o no, i fins a quin punt, les intencions educatives. Les funcions de l’avaluació estan interrelacionades, i n’és un exemple el fet que les activitats de l’avaluació final que oferim en aquesta guia didàctica per a un curs siguin les mateixes que les de l’avaluació inicial del curs següent.

AVALUACIÓ INICIAL SEGON CURS Nom: ...............................................................................

Data: ................................................................................

1 Ordena les vinyetes :

2 Agrupa la fruita seca :

3 Classifica : avet

pi

castanyer

noguera

No perden les fulles:

i

.

Perden les fulles:

i

.



Data: ................................................................................

4 Compta quants n’hi ha : cap

coll

braç cama peu

5 Ordena les vinyetes :

sopar

esmorzar

6 Encercla els disbarats :


berenar

dinar


Data: ................................................................................

7 Completa :

estiu

8 Relaciona :

9 Tria el contenidor correcte :



Data: ................................................................................

10 Llegeix les pistes i endevina quin animal és :

—Neix del ventre de la mare. —És salvatge. —Menja carn. — Té ratlles fosques per tot el cos.

11 Pinta :

abans

ara

12 Relaciona : presentador de telenotícies

diari

televisió


redactor

locutor

ràdio

AVALUACIÓ FINAL SEGON CURS Nom: ...............................................................................

Data: ................................................................................

1 Escriu el nom de cada animal:

2 Escriu els productes que obtenim de cada animal:



Data: ................................................................................

3 Les hortalisses són un conreu de regadiu. D’algunes d’aquestes, plantes ens en mengem l’arrel, d’altres, les fulles i, d’altres, els fruits. Fixa’t en aquests dibuixos i digues el nom de cada hortalissa i què n’aprofitem en cada cas.



Data: ................................................................................

4 Busca un calendari d’aquest any i digues si és un any de traspàs o no ho és i per què:

5 En 10 anys, quants anys de traspàs hi haurà?

Cada quant n’hi ha un? 6 Dibuixa les busques d’aquests rellotges d’agulles a partir de la informació que et donen els digitals i escriu com es diuen les hores: 7:15

a 15:50

d

12:30

b

14:05

c

21:55

e

1:25

f



Data: ................................................................................

7 Completa les frases següents amb aquestes paraules i expressions: SMS • carta • fax • postal a Demà anem a Sevilla i no hem dit res als avis. Haurem d’enviar-los un per dir-los que hi anem. aquest plànol a l’oficina de l’aparellador. b Envia per c He obert la bústia, i endevina qui ens ha escrit una : la Mariona! És a Mèxic de vacances! d La Beatriu ara viu a Castelló. Tots els seus companys i companyes del curs passat li escriurem una per explicar-li com estem.

8 Escriu l’adreça de tres llocs web i explica què hi pots trobar: a b c

9 Digues el nom de tres mitjans de comunicació personal i tres mitjans de comunicació de massa: mitjans de comunicació personals: mitjans de comunicació de massa:

10 Relaciona el nom dels oficis amb la feina que fan:

jardiner • conductor d’autobús • bibliotecària • escombriaire • electricista • guàrdia urbà • arquitecta • bombera •

• neteja i manteniment • transport i comunicacions • seguretat ciutadana • urbanisme i obres públiques • cultura, ensenyament i esports


AVALUACIÓ CONTÍNUA SEGON CURS Nom: ...............................................................................

U1

Data: ................................................................................

1 Escriu què fa cada personatge i pinta:

de vacances

a l’escola

2 Encercla els elements que hi ha a la teva classe:

pissarra taula

paperera

llit

bicicleta

cadira

llibre

banc

finestra

3 Dibuixa:

biblioteca

correus

ambulatori



U2

Data: ................................................................................

1 Observa el calendari i completa: OCTUBRE

6

7

NOVEMBRE

1

2

3

4

8

9

10 11 12

DESEMBRE

5 3

4

5

6

7

1

2

1

2

3

4

5

6

7

8

9

8

9

10 11 12 13 14

13 14 15 16 17 18 19

10 11 12 13 14 15 16

15 16 17 18 19 20 21

20 21 22 23 24 25 26

17 18 19 20 21 22 23

22 23 24 25 26 27 28

27 28 29 30 31

24 25 26 27 28 29 30

29 30 31

La tardor comença el dia i acaba el dia

de

de

Els dies són més

que a l’estiu perquè es fa

fosc més d’hora. Les temperatures són més

i plou més sovint.

2 Subratlla les paraules correctes:

El most / vi és el suc del kiwi / raïm abans que fermenti i es converteixi en most / vi. 3 Completa les parts de l’ametlla:

closca

pell

polpa



U3

Data: ................................................................................

1 Completa el nom dels ossos del cos que falten:

pelvis

costelles

columna vertebral

crani

2 Observa i respon:

Quina articulació fas servir en cada situació?



U4

Data: ................................................................................

1 Marca amb una ✗ quines d’aquestes activitats has fet

en família:

2 Completa:

àvia

oncle

fill/filla

nét/néta

El germà del meu pare és el meu La mare de la meva mare és la meva Jo sóc

dels meus pares.

Jo sóc

dels meus avis.


. .


U5

Data: ................................................................................

1 Dibuixa i respon:

Paisatge de tardor

Paisatge d’hivern

Quins colors predominen al paisatge de tardor?

I al paisatge d’hivern? A l’hivern fa més o menys fred que a la tardor? 2 Ordena:

3 Resol aquesta endevinalla:

Què és allò que corre sense tenir cames?



U6

Data: ................................................................................

1 Completa les fitxes sobre els pobles i les ciutats amb aquests mots:

estrets/amples

molts/pocs

altes/baixes

més /menys

silenci /soroll

pobles/ciutats

moltes/poques



U7

Data: ................................................................................

1 Escriu el nom de cada animal de granja:

1 2

3 5

4

1

3

2

4

5

2 Encercla les respostes correctes:

De la vaca obtenim:

ous

De la gallina obtenim: botifarra

llet

llana

formatge

ous

De l’ovella obtenim:

formatge ous

llana

Del conill obtenim:

llana

iogurt

carn

3 Relaciona:

serra

llaurar

carretó

arada

transportar

tractor

furgoneta

serrar

serra elèctrica



Data: ................................................................................

1 Completa afegint un animal a cada grup: amfibis

granota

salamandra rèptils

tortuga

serp ocell

àliga

U8

gall fer



U9

Data: ................................................................................

1 Encercla les parts d’una planta:

fulles

potes

arrels

braços

branques

flor

tronc

cap

fruit

2 Escriu el nom dels arbres que donen els fruits següents

i dibuixa el fruit que més t’agradi: poma:

ametlla:

pera:

taronja:

llimona:

albercoc:

3 Ordena el cicle de la vida d’una planta:



U10

Data: ................................................................................

1 Troba els mitjans de comunicació següents:

ràdio televisió

premsa

conversa Internet

telèfon

2 Relaciona:

pla frontal

pla contrapicat

pla picat

3 Explica un anunci que hagis vist a la televisió i fes-ne

un dibuix:



U11

Data: ................................................................................

1 Relaciona:

Elevació natural del terreny que s’aixeca per damunt

plana

del pla. Terreny pla i bastant extens situat a poca altura sobre el

muntanya

nivell del mar. 2 Dibuixa:

un paisatge canviat per causes naturals

un paisatge canviat per causes artificials

3 Marca amb una ✗ la part del riu que correspon al dibuix:



U12

Data: ................................................................................

1 Relaciona:

les nou en punt

tres quarts de deu

dos quarts de deu

un quart de deu

2 Completa: estiu

tardor

juny

hivern

primavera

desembre

juliol

setembre

novembre

3 Dibuixa com eres, com ets i com seràs:

passat

present


futur

AVALUACIÓ INICIAL SEGON CURS SOLUCIONARI Nom: ...............................................................................

Data: ................................................................................

1 Ordena les vinyetes : 2

4

1

3

2 Agrupa la fruita seca :

3 Classifica : avet

pi

castanyer

avet Perden les fulles: castanyer No perden les fulles:

i i

noguera

pi noguera

. .



Data: ................................................................................

4 Compta quants n’hi ha : 1

2

1

coll

cap

braç 2 2

cama

peu

5 Ordena les vinyetes : 4

1

sopar

3

esmorzar

6 Encercla els disbarats :


2

berenar

dinar


Data: ................................................................................

7 Completa :

estiu

hivern

tardor

primavera

8 Relaciona :

9 Tria el contenidor correcte :

✗



Data: ................................................................................

10 Llegeix les pistes i endevina quin animal és :

✗ —Neix del ventre de la mare. —És salvatge. —Menja carn. — Té ratlles fosques per tot el cos.

11 Pinta :

abans

ara

12 Relaciona : presentador de telenotícies

diari

televisió


redactor

locutor

ràdio

AVALUACIÓ FINAL SEGON CURS SOLUCIONARI Nom: ...............................................................................

Data: ................................................................................

1 Escriu el nom de cada animal:

vaca

ovella

porc

gallina

cabrit

2 Escriu els productes que obtenim de cada animal: lactis (formatge,

carn,

iogurt, llet), carn

ous

lactis, carn,

carn

llana

carn



Data: ................................................................................

3 Les hortalisses són un conreu de regadiu. D’algunes d’aquestes plantes, ens en mengem l’arrel, d’altres, les fulles i, d’altres els fruits. Fixa’t en aquests dibuixos i digues el nom de cada hortalissa i què n’aprofitem en cada cas.

albergínia

coliflor

patates

fruit

fruit

arrel

ceba

enciam

tomàquet

arrel

fulles

fruit

pastanaga

carxofa

pebrot

arrel

fruit

fruit



Data: ................................................................................

4 Busca un calendari d’aquest any i digues si és un any de traspàs o no ho és i per què:

(resposta oberta) .

5 En 10 anys, quants anys de traspàs hi haurà?

Pot arribar a

haver-n’hi un màxim de 3

.

Cada quant n’hi ha un? Cada 4 anys

.

6 Dibuixa les busques d’aquests rellotges d’agulles a partir de la informació que et donen els digitals i escriu com es diuen les hores:

7:15

a

un quart de vuit

15:50

d tres quarts

i cinc de quatre

12:30

b dos quarts

14:05

c

d’una

i cinc

21:55

e tres quarts

d’onze

les dues

1:25

f

dos quarts

menys cinc de dues



Data: ................................................................................

7 Completa les frases següents amb aquestes paraules i expressions: SMS • carta • fax • postal a Demà anem a Sevilla i no hem dit res als avis. Haurem d’enviar-los un per dir-los que hi anem. SMS fax aquest plànol a l’oficina de l’aparellador. b Envia per c He obert la bústia, i endevina qui ens ha escrit una : postal la Mariona! És a Mèxic de vacances! d La Beatriu ara viu a Castelló. Tots els seus companys i companyes del curs passat li escriurem una per explicar-li com estem. carta

8 Escriu l’adreça de tres llocs web i explica què hi pots trobar: (resposta oberta)

a b c

9 Digues el nom de tres mitjans de comunicació personal i tres mitjans de comunicació de massa: mitjans de comunicació personals: telèfon, correu electrònic, carta mitjans de comunicació de massa: premsa, ràdio, televisió

10 Relaciona el nom dels oficis amb la feina que fan:

jardiner • conductor d’autobús • bibliotecària • escombriaire • electricista • guàrdia urbà • arquitecta • bombera •

• neteja i manteniment • transport i comunicacions • seguretat ciutadana • urbanisme i obres públiques • cultura, ensenyament i esports


AVALUACIÓ CONTÍNUA SEGON CURS SOLUCIONARI Nom: ...............................................................................

U1

Data: ................................................................................

1 Escriu què fa cada personatge i pinta: de vacances

dibuixar a la pissarra

a l’escola

prendre el sol

endre ar el fotografiar material paisatges

2 Encercla els elements que hi ha a la teva classe: pissarra taula

paperera

llit

bicicleta

cadira

llibre

banc

finestra

3 Dibuixa:

biblioteca

correus

ambulatori



U2

Data: ................................................................................

1 Observa el calendari i completa: OCTUBRE

6

7

NOVEMBRE

1

2

3

4

8

9

10 11 12

DESEMBRE

5 3

4

5

6

7

1

2

1

2

3

4

5

6

7

8

9

8

9

10 11 12 13 14

13 14 15 16 17 18 19

10 11 12 13 14 15 16

15 16 17 18 19 20 21

20 21 22 23 24 25 26

17 18 19 20 21 22 23

22 23 24 25 26 27 28

27 28 29 30 31

24 25 26 27 28 29 30

29 30 31

23 de setembre i acaba el dia 21 dedesembre Els dies són més curts que a l’estiu perquè es fa

La tardor comença el dia

fosc més d’hora. Les temperatures són més

baixes i plou més sovint.

2 Subratlla les paraules correctes:

El most / vi és el suc del kiwi / raïm abans que fermenti i es converteixi en most / vi. 3 Completa les parts de l’ametlla:

closca

pell

polpa

closca

pell polpa



U3

Data: ................................................................................

1 Completa el nom dels ossos del cos que falten:

pelvis

costelles

columna vertebral

crani

crani costelles columna vertebral pelvis

2 Observa i respon:

Quina articulació fas servir en cada situació?

genoll

canell

colze



U4

Data: ................................................................................

1 Marca amb una ✗ quines d’aquestes activitats has fet

en família:

2 Completa:

àvia

oncle

fill/filla

nét/néta

oncle . La mare de la meva mare és la meva àvia Jo sóc fill/filla dels meus pares. Jo sóc nét/néta dels meus avis. El germà del meu pare és el meu


.


U5

Data: ................................................................................

1 Dibuixa i respon:

Paisatge de tardor

Paisatge d’hivern

Quins colors predominen al paisatge de tardor?

Els marrons I al paisatge d’hivern?

El blanc

A l’hivern fa més o menys fred que a la tardor?

Més fred 2 Ordena:

4

2

1

3

5

3 Resol aquesta endevinalla:

Què és allò que corre sense tenir cames?

El vent Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Inicial Primària 251


U6

Data: ................................................................................

1 Completa les fitxes sobre els pobles i les ciutats amb aquests mots:

estrets/amples

molts/pocs

altes/baixes

més /menys

silenci /soroll

pobles/ciutats

moltes/poques



U7

Data: ................................................................................

1 Escriu el nom de cada animal de granja:

1 2

3 5

4

1

vaques

3

ovelles

2

porcs

4

gallines

5

conills

2 Encercla les respostes correctes:

De la vaca obtenim:

ous

De la gallina obtenim: botifarra

llet

llana

formatge

ous

De la ovella obtenim:

formatge ous

llana

Del conill obtenim:

llana

iogurt

carn

3 Relaciona:

serra

llaurar

carretó

arada

transportar

tractor

furgoneta

serrar

serra elèctrica



Data: ................................................................................

1 Completa afegint un animal a cada grup:

(resposta oberta)

granota

amfibis

salamandra rèptils

tortuga

serp ocell

àliga

U8

gall fer



U9

Data: ................................................................................

1 Encercla les parts d’una planta:

fulles

potes

arrels

braços

branques

flor

tronc

cap

fruit

2 Escriu el nom dels arbres que donen els fruits següents

i dibuixa el fruit que més t’agradi:

pomera pera: perera llimona: llimoner poma:

ametller taronja: taronger albercoc: albercoquer ametlla:

3 Ordena el cicle de la vida d’una planta:

1

3

6

2

5

4



U10

Data: ................................................................................

1 Troba els mitjans de comunicació següents:

ràdio televisió

premsa

conversa Internet

telèfon

2 Relaciona:

pla frontal

pla contrapicat

pla picat

3 Explica un anunci que hagis vist a la televisió i fes-ne

un dibuix:



U11

Data: ................................................................................

1 Relaciona:

Elevació natural del terreny que s’aixeca per damunt

plana

del pla. Terreny pla i bastant extens situat a poca altura sobre el

muntanya

nivell del mar. 2 Dibuixa:

un paisatge canviat

un paisatge canviat

per causes naturals

per causes artificials

3 Marca amb una ✗ la part del riu que correspon al dibuix: ✗



Data: ................................................................................

1 Relaciona:

les nou

tres quarts

dos quarts

un quart

en punt

de deu

de deu

de deu

2 Completa: estiu

tardor

hivern

setembre desembre octubre gener juliol agost novembre febrer mar setembre desembre juny

primavera

mar abril maig juny

3 Dibuixa com eres, com ets i com seràs:

passat

U12

present


futur

Guia didàctica RECURSOS DIGITALS • Transcripcions del vocabulari interactiu

l a i

o

c e R

UNITAT 1: L’ESCOLA I EL BARRI • Vocabulari interactiu

ambulatori, ambulatoris

escola escoles

nom masculí Edifici d’una població on treballen metges i infermers visitant els malalts que no estan gaire greus o les persones que es volen fer una revisió o un control mèdic.

nom femení Lloc on es fan classes perquè els alumnes aprenguin.

barri, barris nom masculí Conjunt de cases i carrers que formen una part d’una ciutat o d’un poble.

bomber, bombera, bombers, bomberes nom masculí Persona que treballa apagant incendis, principalment, o rescatant persones d’una situació perillosa.

classe, classes nom femení Lloc d’una escola o d’un altre centre d’ensenyament on es treballa, s’expliquen les lliçons, es dibuixa, es canta, etc.

correus nom masculí plural Edifici d’una població que és el centre de recollida i distribució de cartes; és a dir, on els carters porten les cartes que han recollit de les bústies i agafen les que han de repartir per les cases.

enquesta, enquestes nom femení Preguntes que es fan a diferents persones per recollir informació sobre un tema.

gràfic, gràfics nom masculí Dibuix que serveix per entendre o explicar unes dades.

lavabo, lavabos nom masculí Lloc d’una casa, d’una escola o d’algun altre edifici on hi ha una pica, un vàter, una dutxa o banyera, que utilitzem per rentar-nos.

menjador, menjadors nom masculí Lloc d’una casa, d’una escola o d’algun altre edifici amb una taula, cadires i altres mobles que utilitzem per menjar.

metge, metgessa metges, metgesses nom masculí i femení Persona que, després de seguir uns estudis, es dedica a atendre els malalts i a buscar la manera de curar-los.

servei públic, serveis públics nom masculí Conjunt d’organismes, activitats, com ara hospitals, transport públic, etc., que ofereix un ajuntament, un govern, per satisfer les necessitats de la població.


UNITAT 2: LA TARDOR • Vocabulari interactiu

bóta, bótes nom femení Recipient rodó de fusta de dimensions grans que serveix per conservar el vi.

celler, cellers nom masculí Sala fresca i amb poca llum natural, normalment situada en un subterrani, on es conserva el vi, en ampolles o bótes.

circell, circells nom masculí Tija molt fina que es va cargolant en forma d’hèlix i que permet que la vinya s’hi agafi.

cistell, cistells nom masculí Recipient ovalat, fet de vímet, que té una nansa d’una banda a l’altra i una a cada banda i que utilitzem per transportar-hi coses.

gotim, gotims nom masculí Diversos grans de raïm.

masia, masies

panellet panellets nom masculí Pasteta dolça tradicional de Catalunya, feta a partir d’ametlles i sucre, que pot tenir diferents formes i que es pot decorar amb diversos productes com, per exemple, pinyons, ametlles, xocolata, codonyat, que mengem per Tots Sants.

plantar verb Introduir una llavor a la terra perquè hi arreli, creixi i es converteixi en una planta, arbust o arbre.

regar verb Dispersar aigua sobre la terra on hi ha plantes perquè aquestes puguin alimentar-se i créixer.

verema, veremes nom femení Activitat de recollir el raïm dels camps al començament de la tardor.

vinya, vinyes nom femení Planta baixa, amb un tronc força gruixut i recargolat i les fulles grans, que fa raïm.

nom femení Casa gran situada al camp, que pot ser envoltada per terres de cultiu o per estables amb animals.


l a i

o

c e R

UNITAT 3: ESTIC SA I CREIXO • Vocabulari interactiu

cap, caps nom masculí Part superior del cos de les persones i d’alguns animals, formada per la cara, amb els ulls, el nas, la boca i les orelles, i el cervell.

espatlla, espatlles nom femení Cadascuna de les dues parts del cos que se situen a banda i banda del coll.

esquelet, esquelets nom masculí Conjunt d’ossos d’una persona i d’alguns animals que sosté el cos i protegeix els òrgans interns.

genoll, genolls nom masculí Part del cos situada enmig de la cama i que serveix perquè puguem doblegar-la.

infància, infàncies

matèria primera, matèries primeres nom femení Producte que s’aconsegueix directament de la natura i que es fa servir per fabricar coses o fer funcionar màquines, com, per exemple, la fusta o el carbó.

piràmide alimentària piràmides alimentàries nom femení Dibuix, en forma de piràmide, que agrupa els éssers vius segons quina sigui la seva alimentació.

producte elaborat, productes elaborats nom masculí Producte que s’aconsegueix després d’un procés de fabricació que utilitza i transforma matèries primeres, com ara una taula.

tronc, troncs

nom femení Primera etapa de la vida d’una persona.

nom masculí Part central del cos d’una persona, que no inclou ni el cap ni les extremitats.

joventut, joventuts nom femení Període de la vida d’una persona que se situa entre la infància i la maduresa.

maduresa, madureses

vellesa, velleses nom femení Últim període de la vida d’una persona, després de la maduresa.

nom femení Etapa de la vida d’una persona que se situa entre la joventut i la vellesa.


UNITAT 4: LA FAMÍLIA • Vocabulari interactiu

avi, àvia, avis, àvies nom masculí i femení Pare i mare del nostre pare o mare.

cosí, cosina, cosins, cosines nom masculí i femení Fill o filla del germà o germana del nostre pare o mare.

endreçar l’habitació locució Col·locar al seu lloc tots els objectes d’una habitació i deixar-la neta.

família, famílies

nebot neboda, nebots nebodes nom masculí i femení Fill o filla del nostre germà o germana.

nét, néta, néts, nétes nom masculí i femení Fill o filla del nostre fill o filla.

parar taula locució Disposar sobre la taula del menjador o de la cuina tot el necessari per menjar-hi, com les estovalles i els tovallons, els plats, gots i coberts.

nom femení Conjunt de persones que tenen un parentiu comú.

fill, filla, fills, filles nom masculí i femení Descendent més directe d’una persona.


l a i

o

c e R

UNITAT 5: L’HIVERN. L’AIRE, LA TERRA I EL SOL

aire, aires

neu, neus

nom masculí Mescla de diferents gasos presents a la Terra, que respirem els éssers vius per tal de sobreviure.

boira, boires

nom femení Gotes d’aigua glaçades que cauen dels núvols quan fa molt de fred.

parc eòlic, parcs eòlics

nom femení Espècie de núvol baix i dens que impedeix veure bé les coses a una distància curta.

cel, cels nom masculí Part de l’espai que veiem des de la Terra, on podem distingir el Sol, la Lluna, els núvols i les estrelles.

nom masculí Recinte format per uns aparells semblants a un molí de vent modern que recullen l’energia del vent i la transformen en electricitat.

boira, boires nom femení Espècie de núvol baix i dens que impedeix veure bé les coses a una distància curta.

espai, espais nom masculí Lloc molt gran, del qual no coneixem els límits, on hi ha els diferents planetes i astres.

hivern, hiverns nom masculí Estació més freda de l’any que comença el 22 de desembre i acaba el 20 de març.

molí de vent, molins de vent nom masculí Edifici que conté una màquina al seu interior destinada a moldre gra, que funciona gràcies a unes aspes que hi ha a l’exterior que es mouen per la força del vent.

símbol meteorològic, símbols meteorològics nom masculí Dibuix que representa el temps que s’espera en els propers dies en un lloc concret.

Terra nom femení Planeta del sistema solar on vivim els humans.

vent vents nom masculí Moviment d’aire produït per causes naturals.


UNITAT 6: EL POBLE I LA CIUTAT • Vocabulari interactiu

bloc de pisos, blocs de pisos nom masculí Edifici amb diferents plantes que tenen una o més cases cadascuna.

ciutat, ciutats nom femení Població amb molts habitants, que disposa de tot tipus de serveis, escoles, hospitals, transports públics, etc.

mobiliari urbà, mobiliaris urbans nom masculí Conjunt de mobles que hi ha distribuïts pels carrers d’una població com bancs, fonts, papereres, fanals, etc.

plana, planes nom femení Zona de terra extensa i planera, que no té muntanyes i que se situa aproximadament al nivell del mar.

poble, pobles nom masculí Població amb menys habitants i més petita que una ciutat.

rampa, rampes nom femení Superfície inclinada que connecta una zona més elevada i una zona més baixa, que facilita la pujada i/o baixada de carretons, cotxets, cadires de rodes, etc.

placa solar, plaques solars nom femení Plafó que serveix per recollir els raigs del Sol, que després s’aprofiten per generar electricitat.


l a i

o

c e R

UNITAT 7: ELS ANIMALS DE GRANJA • Vocabulari interactiu

pinso, pinsos

domèstic domèstica, domèstics domèstiques adjectiu Dit dels animals que viuen en una casa, com, per exemple, el gos o el gat.

nom masculí Menjar dels animals.

poltre, poltres nom masculí Cria del cavall.

gos pigall, gossos pigall nom masculí Gos que està ensinistrat per acompanyar les persones cegues pel carrer i servir-los de guia.

llorigó, llorigons nom masculí Cria del conill.

salvatge, salvatges adjectiu Dit dels animals que viuen en llibertat a la natura, que no han estat domesticats.

vedell, vedella, vedells, vedelles nom masculí i femení Cria de la vaca.

mató, matons nom masculí Formatge fresc, molt blanc i tou, que es fa a partir de la llet de vaca o de cabra i que sovint es menja amb mel.


UNITAT 8: ELS ANIMALS EN PERILL • Vocabulari interactiu

amfibi, amfibis nom masculí Tipus d’animal vertebrat que pot viure tant a l’aigua com a la terra, com les granotes.

invertebrat, invertebrats nom masculí Animal que no té columna vertebral, com, per exemple, una mosca.

rèptil, rèptils nom masculí Animal vertebrat que s’arrossega pel terra per desplaçar-se, com, per exemple, les serps.

vertebrat vertebrats nom masculí Animal que té columna vertebral, com, per exemple, un gos.


l a i

o

c e R

UNITAT 9: LES PLANTES • Vocabulari interactiu

alfàbrega, alfàbregues

fageda, fagedes

nom femení Planta molt olorosa, que té les fulles verdes i petites i fa que unes flors blanques, que té propietats medicinals i que es fa servir sovint a la cuina.

nom femení Bosc de faigs.

avet, avets

nom femení Fulla dels arbres que cau a la tardor i torna a brotar a la primavera.

nom masculí Arbre molt alt en forma de piràmide que viu a zones muntanyoses, que té les fulles verdes i perennes.

fulla caduca, fulles caduques

fulla perenne, fulles perennes nom femení Fulla dels arbres que no cauen a la tardor.

camamilla, camamilles nom femení Planta molt olorosa, que fa unes flors grogues i que si es bull amb aigua i es beu té propietats medicinals com, per exemple, curar el mal de panxa.

eucaliptus, eucaliptus nom masculí Arbre amb unes fulles i uns fruits molt olorosos, que s’utilitzen per fer infusions amb propietats medicinals com, per exemple, respirar millor quan s’està constipat.

pi, pins nom masculí Arbre alt amb les fulles verdes, perennes i primes com una agulla.

planta medicinal, plantes medicinals nom femení Planta que té unes característiques que fan que sigui bona per a la salut.


UNITAT 10: ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ • Vocabulari interactiu

cinema, cinemes nom masculí Sala dotada d’una gran pantalla i un pati de butaques on es projecten pel·lícules.

contrapicat, contrapicats nom masculí Visió que s’obté d’un objecte, persona, escena, etc., col·locant la càmera arran de terra i enfocantla cap amunt.

enquadrament, enquadraments nom masculí Acció de situar un objecte, persona, etc. que volem fotografiar o gravar al centre de la imatge de manera que s’eliminin els elements que no ens interessen.

estudi de rodatge estudis de rodatge nom masculí Lloc preparat amb tot tipus de màquines per gravar-hi escenes per a una pel·lícula, sèrie o programa de televisió.

picat, picats nom masculí Visió que s’obté d’un objecte, persona, escena, etc., col·locant la càmera més amunt i enfocant-la cap a baix.

primer pla, primers plans nom masculí Imatge que reprodueix una part d’un objecte o d’una persona de manera que queda més gran i més a prop.

ràdio, ràdios nom femení Aparell electrònic que reprodueix sons, veu o música, a través de l’aire perquè moltes persones els puguin sentir tot i trobar-se molt lluny.

televisió, televisions nom femení Aparell electrònic que reprodueix sons, veu o música, i imatges a través d’unes ones perquè moltes persones els puguin sentir i veure des de qualsevol lloc.


l a i

o

c e R

UNITAT 11: EL PAISATGE • Vocabulari interactiu

peu, peus

paisatge de costa paisatges de costa nom masculí Paisatge propi de la zona costanera d’una població, província, país.

nom masculí Part baixa d’una muntanya o turó.

platja, platges nom femení Terreny al costat del mar pla i que és format per sorra.

paisatge de muntanya, paisatges de muntanya nom masculí Paisatge propi de la zona muntanyosa d’una població, província, país.

paisatge de plana, paisatges de plana nom masculí Paisatge propi de la zona interior d’una població, província, país.

penya-segat, penya-segats

terreny, terrenys nom masculí Extensió de terra que per les seves característiques té una finalitat determinada, com un terreny per conrear-hi cereals.

vessant, vessants nom masculí Cadascuna de les cares d’una muntanya que uneixen el cim amb la vall.

nom masculí Paret de roca que acaba de cop, en forma de precipici, al costat del mar.


UNITAT 12: EL TEMPS • Vocabulari interactiu

calendari, calendaris nom masculí Sistema de distribució del temps en dies, mesos i anys.

matí, matins nom masculí Període de temps que va des de l’alba fins al migdia.

migdia, migdies nom masculí Part central del dia, entre el matí i la tarda.

nit, nits

rellotge, rellotges nom masculí Aparell que pot ser de diferents formes, mides, etc. que serveix per indicar quina hora és.

tarda, tardes nom femení Període de temps que va des del migdia fins al vespre.

vespre, vespres nom masculí Període de temps que va des que s’acaba la tarda fins que comença la nit.

nom masculí Període de temps que va des que es pon el Sol fins que torna a sortir el dia següent.


Guia didàctica ALTRES RECURSOS


s

r

c

t A



s

r

c

t A


coneixement del medi.pdf

Recommend Documents