Activitats de Ciències Socials.pdf

índex ATENCIÓ A LA DIVERSITAT Atenció a la diversitat en el projecte Saba .............................................................................................. 3 Repàs unitat 1. De l’univers al teu entorn ................................................................................................ 4 Reforç unitat 1. Un viatge pel sistema solar ............................................................................................ 6 Reforç unitat 1. Els girs de la Terra .......................................................................................................... 7 Reforç unitat 1. La Terra. Representació i orientació ............................................................................... 8 Ampliació unitat 1. La Terra. Representació i orientació .......................................................................... 9 Repàs unitat 2. El clima ......................................................................................................................... 10 Reforç unitat 2. L’oratge i el clima ......................................................................................................... 12 Reforç unitat 2. Les zones climàtiques .................................................................................................. 13 Reforç unitat 2. Els climes d’Espanya .................................................................................................... 14 Ampliació unitat 2. Les prediccions meteorològiques ........................................................................... 15 Repàs unitat 3. Som ciutadans .............................................................................................................. 16 Reforç unitat 3. El territori espanyol ...................................................................................................... 18 Reforç unitat 3. Els poders i els símbols de l’Estat ................................................................................. 19 Reforç unitat 3. Llegim tota mena de gràfics ......................................................................................... 20 Ampliació unitat 3. Les piràmides de població ...................................................................................... 21 Repàs unitat 4. La ciutadania europea .................................................................................................. 22 Reforç unitat 4. El continent europeu .................................................................................................... 24 Reforç unitat 4. Els membres de la UE ................................................................................................... 25 Ampliació unitat 4. Els climes i els paisatges d’Europa .......................................................................... 26 Ampliació unitat 4. La Unió Monetària Europea .................................................................................... 27 Repàs unitat 5. L’edat mitjana ............................................................................................................... 28 Reforç unitat 5. Els nous regnes cristians .............................................................................................. 30 Reforç unitat 5. Al-Àndalus ................................................................................................................... 32 Ampliació unitat 5. L’art medieval ......................................................................................................... 33 Repàs unitat 6. L’edat moderna ............................................................................................................ 34 Reforç unitat 6. El món modern ............................................................................................................ 36 Reforç unitat 6. Els Reis Catòlics ........................................................................................................... 37 Reforç unitat 6. La conquesta d’Amèrica ............................................................................................... 38 Ampliació unitat 6. L’art en l’edat moderna ........................................................................................... 39

Atenció a la diversitat en el projecte Saba En Saba donem resposta als diferents ritmes i estils d’aprenentatge dels alumnes. Per això, el quadern d’Atenció a la diversitat presenta fitxes de treball fotocopiables per a cobrir les diferents necessitats: Repàs

• Les fitxes de repàs inclouen activitats que recorren els continguts fonamentals de tota la unitat.

• Poden utilitzar-se per a consolidar definitivament aquests continguts una

vegada acabat l’estudi de la unitat. Per exemple, es poden repartir entre els alumnes com a pas previ a l’examen.

Reforç

• Les fitxes de reforç estan focalitzades en els aspectes de més dificultat de cada una de les unitats didàctiques.

• Inclouen activitats que aborden els continguts bàsics des de diferents punts de vista, i així, es fan accessibles a un nombre més gran d’alumnes.

Ampliació

• Les fitxes d’ampliació proposen activitats que van un pas més enllà del que s’ha vist a classe.

• Estan plantejades amb un cert caràcter lúdic, de manera que l’alumne que de veritat puga fer més, es motive per a fer aquest tipus d’activitats.

• Permeten aprofundir en continguts ja treballats. Totes aquestes fitxes i els solucionaris corresponents estan disponibles en Sabadigital. Si vol, el mestre podrà assignar-los des d’allí directament als alumnes que considere oportú.

Atenció a la diversitat en el projecte Saba

3

uniTAT

1

REPÀS

De l’univers a la Terra

Nom:

Data:

Curs:

1 Completa el mapa del sistema solar posant nom als planetes.

2

Defineix els termes següents. Estrela

Planeta

Satèl·lit

3

Analitza la imatge i respon a les preguntes que s’hi plantegen. a. Com s’anomena el moviment que fa la Terra sobre el seu eix?

b. Quant de temps tarda a fer-lo?

c. Quin és el principal efecte que provoca?

Ciències Socials 5é EP. Unitat 1

MATERIAL FOTOCOPIABLE

4

uniTAT

1

REPÀS

De l’univers a la Terra

Nom:

Data:

Curs:

4 Indica amb quina estació es correspon cada imatge i quin mes comença.

Estació: Mes:

Estació: Mes:

Estació: Mes:

Estació: Mes:

5

En quina fase es troba la Lluna en cada una de les il·lustracions?

6

Uneix cada terme amb la definició corresponent. Galàxia

Galàxia en la qual es troba el sistema solar.

Telescopi

Conjunt d’estreles i planetes.

Via Làctia

Instrument que serveix per a observar l’espai.



5

unitat

1

REFORÇ

Un viatge pel Sistema Solar

Nom:

Data:

Curs:

1 Completa el mapa del sistema solar posant nom als planetes.

2

A continuació, agrupa’ls segons si són planetes interiors o exteriors.

PLANETES INTERIORS

3

PLANETES EXTERIORS

Indica amb quin concepte es relacionen les definicions següents. Cometa

Cos compost per gel, pols i roca que gira molt lluny del Sol.

Asteroide

Gran roca que gira al voltant del Sol.

Meteorit

Fragment de roca de dimensions reduïdes que es desplaça per l’espai.



6

unitat

1

REFORÇ

Els girs de la Terra

Nom:

Data:

Curs:

1 Completa les oracions que apareixen a continuació amb els termes dels requadres. A) La Terra tarda 365 dies a fer una volta al voltant del B) Aquest moviment s’anomena C) El moviment de la Terra al voltant del Sol provoca la successió d’ translació

Sol 2

3

estacions

Uneix cada mes amb l’estació de l’any que comença aquest mateix mes. desembre

primavera

març

tardor

juny

hivern

setembre

estiu

Amb quina estació de l’any relaciones les imatges següents? 1

1.

2

2.

3

3. 4

4.



7

unitat

1

REFORÇ

La Terra. Representació i orientació

Nom:

Data:

Curs:

1 Completa el següent dibuix.

2

Indica si les afirmacions següents són verdaderes (V) o falses (F) i escriu correctament les falses. A) La representació a escala de la Terra o d’una part d’aquesta s’anomena mapa.

B) En un mapa els rius i els mars apareixen representats de color verd.

C) En girar, una part de la Terra rep els raigs del Sol i una altra queda a les fosques.

3

Ordena els diferents moments del dia i de la nit. a poqueta nit

vespre

migdia

alba

1. 2. 3. 4. Ciències Socials 5é EP. Unitat 1


8

unitat

1

AMPLIACIÓ

La Terra. Representació i orientació

Nom:

Data:

Curs:

A través de les coordenades geogràfiques podem situar qualsevol punt sobre la superfície terrestre. Per això, n’hi haurà prou amb saber quin paral·lel i quin meridià s’encreuen sobre aquest punt, i això ens donarà una latitud i una longitud expressades en graus. pol Nord meridià 0

equador

pol Sud

La latitud va des de 0° a l’equador fins a 90° als pols, i pot ser nord o sud, segons l’hemisferi on es trobe el punt que hem de localitzar.

1

La longitud va des de 0° fins a 180°, i pot ser est o oest segons si es localitza a una banda del meridià 0° o a l’altra (també anomenat meridià de Greenwich).

Observa aquest mapa. Segons les dades oferides, intenta esbrinar amb quina de les ciutats representades es corresponen les coordenades geogràfiques que s’ofereixen a continuació. 180º

160º O

140º O

120º O

100º O

80º O

60º O

40º O

20º O

0º

20º E

40º E

60º E

80º E

100º E

120º E

140º E

160º E

180º

90º N 80º N

B

70º N 60º N

Moscou

50º N

OCEÀ

Los Ángeles

OCEÀ

AT L À N T I C

PACÍFIC

40º N 30º N 20º N 10º N

OCEÀ

0º

A

PACÍFIC

10º S

OCEÀ OCEÀ

Buenos Aires A T L À N T I C

20º S

ÍNDIC

Sidney

30º S 40º S 50º S 60º S

a) 34º latitud sud, 54º longitud oest b) 55º latitud nord, 37º longitud est c) 33º latitud sud, 150º longitud est d) 34º latitud nord, 118º longitud oest Ciències Socials 5é EP. Unitat 1


9

unitat

REPÀS

2

El clima

Nom:

Data:

Curs:

1 Assenyala el nom dels següents instruments i indica què mesuren (quantitat d’aigua, temperatura...).

Nom:

Nom:

Nom:

Nom:

Mesura

Mesura

Mesura

Mesura

2 Defineix els termes següents. Temps atmosfèric Clima

Calfament global

3 Analitza la imatge i respon a les preguntes que s’hi plantegen. a. Quines són les temperatures màximes? Temperatures (ºC) Precipitacions (mm)

b. Quan fa més fred?

Nápoles (Italia)

70 ºC 60

140 mm 120

50

100

40

80

30

60

20

40

10

20

0

0 G

F

M

A

M

J

J

A

S

O

N

D

c. Q uina quantitat de pluja es recull durant l’any? En quina època plou més? d. A quin clima dels que hi ha a Espanya penses que pertany? Per què?

Ciències socials 5é EP. Unitat 2


10

unitat

2

REPÀS

El clima

Nom:

Data:

Curs:

4 Pinta aquest mapa i la llegenda, i completa les cartel·les, d’acord amb els climes que es donen a Espanya.

Oceànic Mediterrani interior Mediterrani litoral Subtropical De muntanya

5 Indica si les següents fonts d’energia acceleren el canvi climàtic o el frenen.

6 Uneix el tipus de vegetació amb la zona climàtica on apareix.


freda ●

●

bosc atlàntic

càlida ●

●

vegetació d’alta muntanya

temperada ●

●

jungla MATERIAL FOTOCOPIABLE

11

unitat

2

REFORÇ

L’oratge i el clima

Nom:

Data:

Curs:

1 Observa el mapa i assenyala quin oratge fa a les comunitats autònomes indicades.

Galícia Catalunya Andalusia Canàries

2 Completa aquestes frases. A. El

és el conjunt de característiques meteorològiques d’una zona

durant un període llarg de temps. B. El clima depén de diversos factors, com la

, la distància al mar

i l’ C. Prop de l’

els raigs solars es concentren i donen més calor.

D. A les zones pròximes a la costa, les

són més suaus.

3 Uneix amb fletxes cada instrument de mesurament atmosfèric amb l’element que mesura.


termòmetre ●

●

direcció del vent

baròmetre ●

●

pressió atmosfèrica

penell ●

●

quantitat de pluja

pluviòmetre ●

●

temperatura


12

unitat

2

REFORÇ

Les zones climàtiques

Nom:

Data:

Curs:

1 Observa el mapa i indica amb quines zones climàtiques es correspon cada regió. OCEÀ

OCEÀ

GLACIAL

GLACIAL

ÀRTIC

ÀRTIC

60° N Cercle polar àrtic

60° N Cercle polar àrtic

OCEÀ AT L À N T I C

30° N

30° N

Tròpic de Càncer

Tròpic de Càncer

OCEÀ

PACÍFIC

OCEÀ

Equador

Equador

PACÍFIC

Tròpic de Capricorn

OCEÀ

OCEÀ

AT L À N T I C

ÍNDIC Tròpic de Capricorn

30° S

30° S

60° S Cercle polar antàrtic

60° S Cercle polar antàrtic

OCEÀ

GLACIAL

A N TÀ R T I C

2 Relaciona cada un d’aquests paisatges amb la zona climàtica a la qual pertanyen.

3 Completa aquesta taula. ZONA CLIMÀTICA

cÀlida

Temperatures

Molt baixes

Precipitacions

escasses al desert

Vegetació


Abundants a la selva i

Boscos atlàntics i

mediterranis


13

unitat

2

REFORÇ

Els climes d’Espanya

Nom:

Data:

Curs:

1 Observa el mapa i indica amb quin clima d’Espanya es correspon cada cartel·la.

Oceànic Mediterrani interior Mediterrani litoral Subtropical De muntanya

2 Relaciona cada una d’aquestes fotos amb el clima a què corresponen.

3 Completa la taula següent sobre els climes d’Espanya. CLIMA

Oceànic

Mediterrani litoral

Mediterrani interior

De muntanya

Subtropical

Temperatures Precipitacions Ciències socials 5é EP. Unitat 2


14

unitat

2

AMPLIACIÓ

Les prediccions meteorològiques

Nom:

Data:

Curs:

El temps atmosfèric és el resultat de la situació meteorològica produïda per les condicions de pressió i temperatura de l’atmosfera, i que provoquen que l’oratge siga més estable o menys en funció dels següents factors. Anticiclons, borrasques, masses d’aire i fronts Quan la pressió atmosfèrica és superior a 1.016 mil·libars es forma un anticicló, que sol estar associat a un oratge estable. 1016 Quan la pressió atmosfèrica és inferior a 1016 mil·libars es forma una borrasca, que sol estar associada a inestabilitat atmosfèrica i pluja. Com menor siga la pressió, més intensa serà la borrasca. Les zones amb la mateixa pressió s’uneixen amb línies imaginàries anomenades isòbares. Com més juntes es troben les isòbares, major serà la velocitat del vent. En l’atmosfera circulen fronts d’aire fred, que es representen de color blau i amb forma triangular; i fronts càlids, representats de color roig i amb forma semicircular. Quan es troben, es produeix inestabilitat atmosfèrica i pluges.

1025

1029 1009

1008 1018

A Anticicló B Borrasca Isòbara

Front càlid Front fred 1008 mil·libars

1 Observa aquest mapa de l’oratge i contesta les preguntes. a. H i ha algun anticicló? Quina n’és la màxima pressió? b. H i ha alguna borrasca? Quina n’és la mínima isòbara? c. I ndica amb una fletxa a quina zona penses que serà més intens el vent. d. Quin oratge preveus a Espanya? Ciències socials 5é EP. Unitat 2


15

unitat

3

REPÀS

Som ciutadans

Nom:

Data:

Curs:

1 Explica com s’organitza territorialment Espanya a partir d’aquesta il·lustració.

2 Relaciona la unitat administrativa amb la institució que la governa. Municipi ●

●

Diputació

Província ●

●

Comunitat autònoma ●

●

Govern autonòmic Ajuntament

3 Analitza la imatge i respon a les preguntes que s’hi plantegen. a. Què representa aquest gràfic? Esperança de vida en nàixer en cada sexe

85

b. Quin interval d’anys analitza? 75

65

55

c. Q uina ha sigut l’evolució de les dades durant aquests anys?

45

35

25 1901

1911

1921

1931

1941 Hòmens

1951

1961

1971

Dones

1981

1991

2001

d. Q ui viu més anys, els hòmens o les dones?



16

unitat

3

REPÀS

Som ciutadans

Nom:

Data:

Curs:

4 Observa les dues fotografies i respon a les preguntes que es fan a continuació.

a. Quina de les dues localitats creus que té una densitat de població major? b. A quina la població deu ser més vella? c. A quina de les dues penses que hi haurà un major percentatge d’immigrants? 5 Completa les taules amb les llengües que es parlen a les següents comunitats autònomes. Comunitat autònoma

Llengües que s’hi parlen

Galícia

Castella i Lleó

País Basc

Catalunya

Comunitat Valenciana

Illes Balears

Aragó



17

unitat

3

REFORÇ

El territori espanyol

Nom:

Data:

Curs:

1 Assenyala el nom de les províncies indicades en el mapa. ST I S

L G

B C

N R O C

G O

Z R

S I C E S C ST Ó

C N C

H L A M R

L A

2 Indica a quina comunitat autònoma pertanyen les següents províncies. PROVÍNCIA

COMUNITAT AUTÒNOMA

terol

sevilla

Alacant

Badajoz

Toledo

Burgos

Las Palmas

Tarragona



18

unitat

3

REFORÇ

Els poders i els símbols de l’Estat

Nom:

Data:

Curs:

1 Relaciona cada un dels tres poders de l’Estat espanyol amb la funció que compleix. Poder executiu ●

●

Poder legislatiu ●

●

Poder judicial ●

●

Vigilar el compliment de les lleis. Executar les lleis i governar. Elaborar les lleis i aprovar-les.

2 Assenyala si les afirmacions següents són verdaderes (V) o falses (F). A. Segons la nostra Constitució, el cap de l’Estat és el rei.

B. Les Corts Generals estan compostes pel Congrés dels Diputats i el Senat.

C. El poder executiu està dirigit pels reis d’Espanya.

D. Els membres del Consell General del Poder Judicial són nomenats pel president.

3 Pinta amb retoladors la bandera i l’escut d’Espanya. A continuació, respon a les preguntes.

a. Quins regnes medievals estan representats en l’escut?

b. Què hi ha a la part superior de l’escut? Per què creus que hi apareix?

c. Quins colors té la bandera? Tenen la mateixa amplària les tres franges?

d. Com s’anomena també l’himne nacional?



19

unitat

3

REFORÇ

Llegim tota mena de gràfics

Nom:

Data:

Curs:

1 Observa els gràfics i contesta les preguntes que es plantegen a continuació. Nombre de fills per dona

Hòmens Dones

Esperança de vida al nàixer 90

5

80

4

70

3

60 2

50

1

40 30 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2012

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2012

a. Què indica l’eix vertical del primer gràfic? b. Què registra l’eix vertical del segon gràfic? c. Què apareix reflectit en els eixos horitzontals dels dos? d. Quin era el nombre de fills per dona el 1920? I el 2012? e. Quina era l’esperança de vida en nàixer de les dones espanyoles l’any 2012? 2 Construeix un gràfic amb dades sobre quantes persones viuen a casa d’alguns dels teus companys. Per a fer-lo, segueix els passos següents. a. En un full de paper quadriculat, dibuixa un eix vertical i situa-hi el nombre de persones (d’1 a 8). b. D ibuixa l’eix horitzontal i posa la inicial dels teus companys. Pots triar els 8 companys més pròxims. c. R egistra les dades que et done cada un d’ells per mitjà de barres. d. Després, pinta les barres. e. F inalment, indica quin és el nombre de persones més habitual entre les famílies dels teus companys.



20

unitat

AMPLIACIÓ

3

Les piràmides de població

Nom:

Data:

Curs:

La piràmide de població és un tipus de gràfic utilitzat per a estudiar la població d’un lloc, habitualment un país. S’hi registra la distribució de població per sexe i edat. En la meitat esquerra de la piràmide es representen els hòmens i en la dreta, les dones. L’eix horitzontal assenyala el nombre d’individus o persones, i el vertical les edats, agrupades de cinc anys en cinc. Segons l’estructura demogràfica d’un país, la piràmide de població té una forma o una altra. Anys 85 o + 80 - 84 75 - 79 70 - 74 65 - 69 60 - 64 55 - 59 50 - 54 45 - 49 40 - 44 35 - 39 30 - 34 25 - 29 20 - 24 15 - 19 10 - 14 5-9 0-4

600

0

400 200 milers de persones

Anys 85 o + 80 - 84 75 - 79 70 - 74 65 - 69 60 - 64 55 - 59 50 - 54 45 - 49 40 - 44 35 - 39 30 - 34 25 - 29 20 - 24 15 - 19 10 - 14 5-9 0-4

0

200 400 milers de persones

600

2500

2000

1500

1000

500

milers de persones

Les piràmides de població als països menys desenvolupats concentren la població en la base. La major part dels habitants són jóvens perquè naixen molts xiquets i l’esperança de vida en nàixer és baixa, i la part superior és estreta.

0

0

500

1000

1500

2000

2500

milers de persones

Les piràmides de població als països desenvolupats tenen la base més estreta, perquè naixen menys xiquets. A més, la part superior de la piràmide s’eixampla, perquè augmenta l’esperança de vida en nàixer.

1 Observa la següent piràmide de població i respon a les preguntes. a. E t sembla una piràmide de població d’un país desenvolupat o poc desenvolupat? Població vella

Població adulta

Població jove

Anys

b. En aquest lloc, naixen més xiquets o xiquetes?

80 o + 75 - 79 70 - 74 65 - 69 60 - 64 55 - 59 50 - 54 45 - 49 40 - 44 35 - 39 30 - 34 25 - 29 20 - 24 15 - 19 10 - 14 5-9 0-4 6

5

4

3

2

1

0

%

c. E ntre quines edats es concentra el màxim nombre d’habitants? 0

1

2

3

4

5

6

Font: INE

d. S uma els percentatges de les barres superiors a 65 anys i indica quin és el tant per cent de població anciana.



21

unitat

REPÀS

4

La ciutadania europea

Nom:

Data:

Curs:

1 Situa en el mapa físic d’Europa els nombres dels següents accidents geogràfics. 30°

20°

10° Oest

70°

0

10° Est

20°

30°

40° 70° Nord

50°

60°

70°

60°

60°

30° 70°

50° 20° 50°

60°

40° Nord 40° Nord

10° Oest

16° Oest

28° Nord

0

1. Alps

10° Este

2. Carpats

6. Riu Rin

7. Riu Loira

20°

3. Urals

8. Sicília

30°

4. Caucas

30°

40°

5. Serralades Escandinaves

9. Mar Bàltic

10. Mar Negre

2 Completa les següents frases: A. El Consell de la UE té la seu a

i el formen els dels països de la Unió Europea.

B. La Comissió Europea té la seu a

i està formada per elegits per cada un dels països membres.

C. El Parlament Europeu té la seu a i està format per Ciències Socials 5é EP. Unitat 4

elegits pels ciutadans. MATERIAL FOTOCOPIABLE

22

unitat

4

REPÀS

La ciutadania europea

Nom:

Data:

Curs:

3 Llig les següents frases i marca amb un clic totes les coses que pots fer com a ciutadà de la Unió Europea. Pots viatjar a qualsevol país que forme part de la Unió. Pots utilitzar l’euro en qualsevol país membre. Pots estudiar o treballar al país de la Unió Europea que preferisques. Tries el president del Govern de qualsevol dels països integrants. Pots demanar protecció als tribunals europeus. 4 Completa la taula indicant quins països formen part de la Unió Europea i l’any de la seua incorporació. País

Membre de la Unió Europea

Any d’incorporació

Irlanda

Federació Russa

França

Espanya

Alemanya

Polònia

Suïssa

5 Observa la imatge i respon a les preguntes. a. Quin és el nom d’aquesta moneda? b. Quin any entrà en circulació? c. Tots els països europeus l’usen? d. Tots els països de la Unió Europea l’empren? e. Quins estats membres de la UE la utilitzen?



23

unitat

REFORÇ

4

El continent europeu

Nom:

Data:

Curs:

1 Completa el següent esquema. UNITATS DE RELLEU EUROPEES

2 Localitza i completa el nom dels accidents geogràfics en el mapa. 30°

20°

10° Oest

70°

60°

0

10° Est

20°

30°

40° 70° Nord

50°

60°

70°

60°

R

I_ _ _N_ _ _

U_ _LS

30°

70°

R_ _ R_ _

R_ _ V_ _ _ _ 50°

20° 50°

60°

C_ _C_ _ P_R _ _ _ _S 40° Nord 40° Nord

M _ _ N _GR_

10° Oest

R_ _ D_N_ _ _

A__S

16° Oest

28° Nord

0

1. Alps

6. Islàndia


10° Este

2. Urals

7. Riu Rin

20°

3. Pirineus

8. Riu Danubi

30°

C_ _P_T_

4. Carpats

9. Riu Volga

30°

40°

5. Caucas

10. Mar Negre


24

unitat

4

REFORÇ

Els membres de la UE

Nom:

Data:

Curs:

1 Completa el següent mapa amb els noms dels països membres de la Unió Europea. ELS PAÏSOS DE LA UNIÓ EUROPEA

1 B 2 P 3 D

S F

R U

E 3

I

2 1 F

4 L

À 4

E

7 E 8 C

L

9 H 10 E

10

6

9

7

R

8 P

6 À

L

P

5

5 R

B

I

G M

X

2 Completa les fases d’ampliació de la Unió Europea amb la data en què es va produir i els països que s’hi van unir en cada una. Països fundadors: 1a ampliació: 2a ampliació: 3a ampliació: 4a ampliació: 5a ampliació: 6a ampliació: 7a ampliació:



25

unitat

4

AMPLIACIÓ

Els climes i paisatges d’Europa

Nom:

Data:

Curs:

Europa és un continent xicotet, però amb una gran diversitat climàtica i paisatgística, ja que hi ha des de climes i paisatges subtropicals fins a regions amb climes i paisatges polars.

po

la r

Continental Mediterrani

OCEÀ GLACIAL ÀRTIC

àr tic

I. Vesterålen

Mar Blanc

Irlanda

uh

R. S er

Mar Jònic e d Sicília ite rra Malta ni

M

I. Canàries

Mar Caspi

Mar d’Azov

i

R. Roin

e

tic

rià

Mar Tirré

a

er

r ste ut Pr R.

R . D an

Ad

R. G

Od

ar

Sardenya

on

R.

a

ava

al Ur

R. V olg

nièp

R . Dn ié

R. S

R. Po

Còrsega

I. Balears M ar

en

R. D

R. Danubi

M

re

Eb

Guadalqu iv i r R.

Elb

R.

I. Madeira

R. Ta jo uadiana

uero

R.

R. D

R.

R . Vístula

in

Mar Cantàbric

R. Niem

a

R. Loir a

R. D nt v i n a O cci d e

R. D

Mar Bàltic

R. R

R

. Sen

olga R. V

al

Mar del Nord Gran Bretanya I. Frisones R.

Tàm esi

OCEÀ AT L À N T I C

L. Ladoga

I. Åland

ub

Tropical sec

a

Climes càlids I l les Britàniques

ep . D te v in nt a rio na l

L. Onega

I. Shetland

Desèrtic

a

m Ka

D’alta muntanya

or

R.

Mar de Noruega I. Fèroe

Polar

Pe č

R S

Climes freds

R.

L. Inari

I. Lofoten

Islàndia

Estepari

Kolgujev Mar de Barentsz

a

Oceànic

le

on

Ce

rc

Climes temperats

R. Kura

Mar Negre

Mar de Màrmara Mar R. eres Egeu end M

Rodes Creta

Xipre

0

250

500 km

1 Compara el mapa de climes i paisatges amb un mapa polític d’Europa i completa la taula següent: País

Paisatges i climes predominants

Federació Russa

Grècia

Islàndia

Regne Unit

Suïssa

França

Polònia



26

unitat

4

AMPLIACIÓ Nom:

La Unió Monetària Europea Data:

Curs:

L’any 1992 es va signar el tractat de Maastricht, pel qual es va crear la Unió Europea. Aquest tractat, a més, va donar lloc a l’aparició de la Unió Monetària Europea, que significà la posada en marxa d’una moneda única, l’euro. Però no tots els països de la UE utilitzen l’euro com a moneda. 1 Observa el mapa i respon a les preguntes que es fan a continuació sobre la Unió Europea. Estats de la zona euro Estats de la UE que tenen l’obligació d’unir-se a la zona euro Estats de la UE fora de la zona euro Estats no membres de la UE que utilitzen l’euro Estats i àrees de fora de la UE que utilitzen l’euro sense un acord

a. Quins membres de la UE des de 1973 no utilitzen l’euro com a moneda pròpia, no es troben a la zona? b. Q uin any es van incorporar a la UE la majoria de països que encara no usen l’euro? Hi ha alguns països incorporats aquest any a la UE que sí que tenen l’euro com a moneda? Quins? c. Quins països que no pertanyen a la Unió Europea utilitzen l’euro? d. Viatjaràs amb cotxe des d’Espanya fins a Grècia. Per quins països passaràs que no usen l’euro? Ciències Socials 5é EP. Unitat 4


27

unitat

5

REPÀS

L’edat mitjana

Nom:

Data:

Curs:

1 Completa les dates i els esdeveniments de la següent línia del temps sobre l’edat mitjana. : Creació del califat de Còrdova

476:

500

1500

1000 711 :

2

: Descobriment d’Amèrica

1212 :

Analitza la imatge i respon a les preguntes que s’hi plantegen. a. Com s’anomenava la cerimònia que està representada en el dibuix?

b. Quins personatges hi apareixen representats?

c. Què lliura el rei al seu vassall? Quin nom rebia aquesta part de la cerimònia?

d. Què rebia el rei a canvi? Com s’anomenava aquesta part?

3

Ordena de més antigues a més recents les etapes de la història d’al-Àndalus. Emirat independent

Califat

Regnes de taifes

Emirat dependent

1. 2. 3. 4.



28

unitat

5

REPÀS

L’edat mitjana

Nom:

Data:

Curs:

4 Observa aquestes tres fotografies i indica quin és un edifici andalusí, quin és romànic i quin és gòtic.

A. 5

6

B.

C.

Explica els motius de la teua resposta per a cada un d’aquests edificis. A) L’edifici A és

per

B) L’edifici B és

per

C) L’edifici C és

per

Defineix amb paraules teues els termes següents: Burgés

Soc

Marca Hispànica 7

Observa el dibuix i completa els noms de les parts principals de la ciutat musulmana.



29

unitat

5

REFORÇ

Els nous regnes cristians

Nom:

Data:

Curs:

1 Completa els mapes sobre l’evolució dels regnes cristians i indica amb quina època es correspon cada un d’aquests.

SEGLE 2

SEGLE

SEGLE

Completa les següents oracions amb aquestes paraules. visigots

Aragó

Castella

Astúries

catalans

Marca Hispànica

Lleó

A) Una part dels

que van fugir dels musulmans fundaren el regne d’

B) El comtat de de

s’independitzà el segle ix, i el 1230 es va unir al regne , d’on va sorgir la Corona de Castella.

C) Els comtats

formaven un territori dels francs anomenat

D) A partir de 1164 el regne d’ Corona d’Aragó. 3

i els comtats catalans formaren la

Uneix amb fletxes els conceptes que estiguen relacionats entre si.


Comtats catalans

Sanç III

Regne d’Astúries

Borrell II

Regne de Navarra

Ramir I


30

unitat

5

REFORÇ

Els nous regnes cristians

Nom:

Data:

Curs:

4 Completa el grup social amb el qual relacionaries cada un dels dibuixos següents i assenyala si pertanyia als estaments privilegiats o no privilegiats.

Privilegiat No privilegiat



5

Observa el dibuix i contesta les preguntes. a. Com s’anomenava aquest tipus d’explotació agrària?

b. Qui n’era el propietari? On habitava?

c. Qui treballava les terres?



31

unitat

5

REFORÇ

Al-Àndalus

Nom:

Data:

Curs:

1 Indica si les següents afirmacions són verdaderes (V) o falses (F) i escriu correctament les falses.

Des del segle vii es va formar un imperi musulmà a Aràbia que es va estendre per Europa. Amb el nom d’al-Àndalus es coneix el territori de la península Ibèrica que va ser ocupat pels musulmans.

L’any 711, els cristians van derrotar els musulmans en la batalla de Guadalete.

2

Ordena, de més antigues a més recents, les diferents etapes de la història d’al-Àndalus. Emirat dependent

Emirat independent

Califat

Regnes de taifes

1. 2. 3. 4. 3

Uneix amb fletxes la utilitat dels següents espais a les ciutats musulmanes.

Protegia la ciutat. Muralla

Mesquita Era el lloc d’oració i estudi. Era un castell fortificat. Era la plaça del mercat.

Soc


Alcàsser


32

unitat

5

AMPLIACIÓ

L’art medieval

Nom:

Data:

Curs:

Les diferents manifestacions artístiques fetes en un determinat lloc i en una època històrica concreta ens permeten conéixer millor els qui van viure en aquesta època. Comprova-ho. 1 Llig les característiques dels diferents estils d’art medieval a la península Ibèrica. Després, relaciona cada edifici amb el seu estil i indica tres característiques que et permeten identificar-lo.

ART VISIGOT Les esglésies eren xicotetes i estaven decorades amb motius geomètrics o vegetals. San Martín de Frómista, segle xi

Estil: Característiques:

San Juan de Baños, segle vii

ART ANDALUSÍ Utilitzà l’arc de ferradura i les cúpules. Les construccions es feien amb materials humils, però es decoraven de manera rica i abundant.


ART ROMÀNIC Les esglésies presentaven murs gruixuts i finestres xicotetes amb formes arredonides. Les parets es decoraven amb pintures i escultures de colors.

ART GÒTIC Alhambra de Granada, segle xiv


S’edificaren grans catedrals amb finestres amples, apuntades i decorades amb vidrieres.

Catedral de Burgos, segle xiii




33

unitat

6

REPÀS

L’edat moderna

Nom:

Data:

Curs:

1 Completa les dates i els esdeveniments de la següent línia del temps sobre l’edat moderna. : Inici regnat Felip II

1701:

segle xvi

1492:

segle xvii

1621:

segle xviii

: Revolució Francesa

2 Analitza la imatge i respon a les preguntes que s’hi plantegen. a. Q uin esdeveniment històric apareix reflectit en aquest mapa? OCEÀ AMÈRICA

EUROPA

b. Qui va ser el protagonista d’aquest fet?

DEL NORD

AT L À N T I C ÀFRICA

c. Quin any tingué lloc aquest esdeveniment?

AMÈRICA

d. P er què als habitants del Nou Món se’ls va anomenar “indis” o “indígenes”?

DEL SUD

3 Ordena, de més antic a més recent, els següents reis espanyols i indica en quin segle van regnar. Carles II

Isabel I

Felip II

1.

segle

2.

segle

3.

segle

4.

segle


Ferran VI


34

unitat

REPÀS

6

L’edat moderna

Nom:

Data:

Curs:

4 Observa les imatges i assenyala quin rei representa cada una.

A.

B.

C.

5 Defineix amb les teues paraules els següents termes: Renaixement Il·lustració Barroc

6 Pinta el mapa seguint les instruccions: a. P inta de verd fosc les possessions de la Corona de Castella.

Corona de Castella Incorporacions castellanes Corona d’Aragó Incorporacions aragoneses Matrimonis dels hereus dels Reis Catòlics

b. P inta de verd clar les incorporacions territorials de la Corona de Castella.

ANGLATERRA PAÏSOS BAIXOS

Ciutats africanes conquerides

BORGONYA

OCEÀ

c. P inta de taronja les possessions de la Corona d’Aragó.

ÀUSTRIA

AT L À N T I C NAVARRA

PORTUGAL NÀPOLS SARDENYA

AMÈRICA

S LE IL

GRANADA S RIE NÀ CA


SICÍLIA Melilla

d. P inta de groc els territoris incorporats a la Corona d’Aragó. e. P inta de morat les àrees annexionades o dependents de la monarquia hispànica després dels matrimonis dels fills dels Reis Catòlics. f. Pinta de roig les ciutats africanes conquerides.


35

unitat

6

REFORÇ

El món modern

Nom:

Data:

Curs:

1 Marca amb una X quines de les característiques següents són pròpies de l’edat moderna. Aparició d’una societat dividida en privilegiats i no privilegiats. Desenvolupament de l’humanisme i del Renaixement. Construcció de castells i catedrals. Sorgiment de les monarquies autoritàries. 2 Completa aquestes oracions amb les paraules següents. humanistes

impremta

comerç

monarquies

exèrcits

A) En el segle xv la invenció de la

vaixells

burgesia

rutes

va permetre la difusió de les idees

B) El desenvolupament del

va afavorir l’enriquiment de la

C) Les

autoritàries necessitaven grans sumes de diners per a

mantindre els seus D) Gràcies a la construcció de més grans es van poder explorar noves

comercials.

3 Indica a quins tres estils artístics i a quins segles corresponen les imatges següents:

Estil

Estil

Estil

Segle

Segle

Segle



36

unitat

6

REFORÇ

Els Reis Catòlics

Nom:

Data:

Curs:

1 Localitza en la següent sopa de lletres els territoris que van pertànyer o van estar sota la influència dels Reis Catòlics. B

w

e

f

g

z

a

s

i

o

a

o

u

i

n

a

m

a

A

a

l

v

r

o

z

a

e

r

Y

r

l

z

g

g

v

o

r

d

N

a

E

m

y

a

o

m

i

e

O

g

t

g

r

i

m

ç

c

n

G

o

s

r

m

y

b

z

a

y

R

S

a

u

s

t

r

i

a

a

O

v

c

g

l

a

e

z

e

v

B

o

2 Observa la il·lustració i respon a les preguntes. a. Q uina famosa exploració reflecteix la imatge? b. Q ui va ser el navegant que la va protagonitzar? c. Quin any va tindre lloc?

3 Indica si les següents afirmacions són verdaderes (V) o falses (F). a. Ferran I i Isabel I són coneguts com els Reis Catòlics. b. Els Reis Catòlics van ser monarques només de la Corona de Castella. c. Els Reis Catòlics van conquerir Aragó i Navarra. d. L’any 1492 van decretar l’expulsió dels jueus de la península Ibèrica. e. Els Reis Catòlics van finalitzar la Reconquesta amb la presa de Portugal. Ciències socials 5é EP. Unitat 6


37

unitat

6

REFORÇ

La conquesta d’Amèrica

Nom:

Data:

Curs:

Després del descobriment d’Amèrica, la Corona de Castella va emprendre la conquesta del territori americà. Mentre que les illes i les costes del mar Carib estaven poblades per grups poc organitzats, a Amèrica Central i Amèrica del Sud hi havia cultures desenvolupades que van oposar resistència a la conquesta. 1 Observa el mapa i respon a les preguntes que es fan a continuació: a. Quins imperis dominaven Amèrica Central? O C E À

IMPERI ASTECA

A T L À N T I C Mérida

Tenochtitlán

d. Investiga quin nom van rebre aquests territoris des d’aquell moment.

Cuzco

P A C Í F I C

c. Q ui va conquerir aquests territoris per a la Corona castellana? Quin any?

IMPERI MAIA

O C E À

b. On tenien la capital?

IMPERI INCA

e. Quin imperi s’estenia per Amèrica del Sud? f. On tenia la capital?

N

O

E

S

g. Investiga quin nom rep aquest territori des d’aleshores.

2 Busca informació en Internet sobre Hernán Cortés o Francisco Pizarro i elabora’n una biografia breu. Ciències socials 5é EP. Unitat 6


38

unitat

6

AMPLIACIÓ

L’art en l’edat moderna

Nom:

Data:

Curs:

Durant l’edat moderna es van succeir tres estils artístics: l’art renaixentista, propi de final del segle xv i tot el xvi; l’art barroc, que es va estendre al llarg del segle xvii i part del xviii, i l’art neoclàssic, l’esplendor del qual es va viure durant la segona meitat del segle xviii i l’inici del segle xix.

1 Després de llegir les característiques dels diferents estils, relaciona cada edifici amb un estil concret i assenyala tres trets que et permeten identificar-los.

1. ART RENAIXENTISTA

2. ART BARROC

L’estil renaixentista es va inspirar en l’art grec i l’art romà; als edificis s’usaven columnes, arcs de mig punt, cúpules, etc.

L’art barroc abandona l’ordre i la proporció. La decoració dels edificis s’ompli d’un nombre més gran d’elements.

En escultura i pintura les obres buscaven l’harmonia i la proporció de les formes.

En pintura i escultura, les escenes mostren més moviment i dramatisme.

3. ART NEOCLÀSSIC L’art neoclàssic és l’estil de la Il·lustració. Es torna a les formes clàssiques, encara que els edificis tenen més grandiositat. En pintura i escultura s’opta per la senzillesa i la geometria en les escenes.

Museu del Prado, de Juan de Villanueva; Madrid, segles xviii-xix.

Basílica de San Lorenzo, de Filippo Brunelleschi; Florència, segle xv.

Fontana di Trevi, de Niccolò Salvi; Roma, primera meitat del segle xviii.

Estil:

Estil:

Estil:

Característiques:

Característiques:

Característiques:



39

El quadern d’Atenció a la diversitat de Ciències socials de 5é de Primària forma part del Projecte Editorial d’Educació Primària d’SM Arrels. En la seua realització ha participat l’equip següent:

Autoria Equip SM Edició Miguel García del Río, Arturo Martín Garcés Coordinació i assessorament lingüístics Donís Seguí Penadés, Jaume Sellés Lloret / I més. Serveis Lingüístics i Editorials Il·lustració GlezBros, Félix Moreno Arrastio / ARCHIVO SM, El Bello Quebrado / Pelorroto, Felipe López Salán, Ariel Alejandro Gómez, Ariadna Reyes Fernández, RUGOMA CARTOGRAFÍA, Ricardo Salas Loizaga Fotografia Sonsoles Prada, José Manuel Navia, Sergio Cuesta / ARXIU SM; Neil Beer / PHOTODISC; FNMT - FÁBRICA NACIONAL DE MONEDA Y TIMBRE; EFE; ORONOZ; LATINSTOCK; THINKSTOCK; 123RF; AGE FOTOSTOCK / ALBUM Edició gràfica Sonsoles Prada San Segundo Disseny de la coberta i dels interiors Estudi SM Maquetació Equip SM; Equip I més Responsable del projecte Gregorio Baquero Artigao Coordinació de continguts digitals Mara Mañas Martínez Coordinació editorial d’Humanitats Javier Ibarra Alonso Coordinació editorial de Primària Pilar Menéndez Camarena, Nuria Corredera Arana Direcció d’Art del projecte Mario Dequel Losa Direcció editorial Aída Moya Librero

© SM Imprés a la UE / Printed in EU

Aquest llibre està imprés en paper procedent de boscos gestionats de manera sostenible.

Activitats de Ciències Socials.pdf

Recommend Documents