1-Una cronologia, 1898-1931 a) Elabora Elabora una línia línia del del temps del del període període 1898-19 1898-1931. 31.
1898: Eleccions generals. generals. Francisco Sivela president. president. Tratat Tratat alemany i espanyol 1901: Francisco Cambó fnda la !liga "egionalista 190#: $ntonio %ara president. 190&: Eleccions generals 190': %ateo %orral atenta contra el "ei 190(: Eleccions generals. !lei d)administració local sobre el reconei*ement de la atonomia mnicipal 1908: !erro* fnda el partit radical r adical 1909: Setmana Tr+gica 1910: Eleccions generals. Canale,as president. !lei del canda. -ei* la C-T 191: /rotectorat espanyol al %arroc. os Canale,as assassinat. "omanones president. 1912: Eleccions generals. Espa3a es declar+ netral a la 45%. Enric /rat de la "iba fnd+ la %ancomnitat de Catalnya 191': Eleccions generals. 191(: %anel 5arc6a /rieto president. Es creen les ntes %ilitars de 7efensa. aga general. Crisis del 1( 1919: Eleccions generals. Comencen els governs de coalició. aga aga anomenada !a Canadiense en ;arcelona. 190: os %illan<$stray fnda la !egió Espanyola. 191: $ssassinat $ssassinat de Edardo 7ato. $provació de la llei Cambó 19#: Eleccions generals. Comen=+ el directori militar de /rimo de "ivera 19&: Comen=a el directori civil. Elaboració de l)estatt l )estatt provincial. 19#0: 7ictablanda de 7>maso ;erenger 19#1: Es restablei*en les garanties constitcionals. an ;aptista $?nar< Caba3as president. Eleccions mnicipals.
b) Busca més informaci sobre Enric !rat de la "iba i #al$ador #eguí. Elabora%n les biografies. Enric !rat de la "iba i #arr& @Castellter=olA 9 de novembre de 18(0 < 1
dBagost de 191( Fill de propietaris rrals originaris de Can /rat de la "ibaA de ;igesA els ses pares foren Esteve /rat de la "iba i %agarins i %aria Sarr+ i "os+s. 4nici+ els ses estdis secndaris a ;arcelonaA on es llicenci+ en 7ret lBany189#. El 1892 es doctor+ a %adrid amb la tesi La ley jurídica de la industria@;arcelonaA 1898. El 189& es va encarregarA amb dos altres companys dBestdisA de la redacció de la "evista r6dica de Catalnya. TambA des del 189& va participar en les tasDes de lB$cadmia de risprdncia i !egislació de ;arcelona. El 188( va ingressar al Centre Escolar CatalanistaA essent president entre el 1890 i el 1891. $Dest any fo elegit secretari de la ,nta de la nió Catalanista i va intervenir en la preparació i els debats de lBassemblea de %anresa De aprov+ les ;ases de %anresa. %embre de la !liga de Catalnya fins al 1899A va implsar la creació del Centre -acional Catal+A i el 1901 va sser n dels fndadors de la !liga "egionalista. a dirigir el diari !a e de CatalnyaA pblicant n gran nombre dBarticles. a e*posar en les dissertacionsA en els escrits period6sticsA i principalment en el se llibre !a nacionalitat catalana @190'A n concepte organicista de la nació. El 190& va sser elegit membre de la diptació de ;arcelona pel districte segon i fo reelegit pel de ic<5ranollers el 1909 i el 191#. Elegit president de la diptació el 190(A reelegit el 1909A 1911A 191# i 191(A defensor de la mancomnitat provincialA va sser elegit president de la %ancomnitat de Catalnya el 1912 i reelegit el 191(. a ser membre de lB$cadmia de risprdncia i !egislacióA de ;arcelonaA i ator de nombrosos articles pblicats a la Revista Jurídica de Catalunya.
#al$ador #eguí i "ubinat @TornabosA lBrgellA # de
desembre de 188' < ;arcelonaA 10 de mar= de 19#. 7e professió pintorA ,a des de molt ,ove va mostrar inDietd per les idees llibert+riesG segidor de lBEscola %oderna de Francesc Ferrer i 5+rdiaA en la seva formació atodidacta tamb va relacionar
dBacció entre la C-T i la 5T com a front Inic del moviment obrerA De convocaren plegats inicialment na vaga general de 2 Jores com a protesta per lBagment de pre dels comestiblesA De va continar amb na vaga general indefinidaA el 191(A com a petició al 5overn espanyol per tal De garant6s a la població obrera na m6nima Dalitat de vida i activitats emancipadores. Es va aconsegir la ,ornada laboral de 8 Jores. Fo escollit secretari general de la C-T a Catalnya al Congrs de Sants del 1918A on va proposar De fos permesa lBactalit?ació de mestres racionalistes @pedagogia llibert+ria segidora de lBEscola %oderna dins aspectes sindicals. K#L $ congressos posteriorsA ,ntament amb oan /eiró i Mngel /esta3aA va oposar
'-El lerrou(isme i la #etmana r&gica a) Busca informaci sobre *le+andro errou( i redacta%n, després, una breu biografia. uines eren les se$es idees /om $a e$olucionar políticament
$le,andro !erro* 5arc6a @!a "amblaA CNrdovaA 2 de mar= de 18'2 O %adridA & de ,ny de 1929 $le,andro !eror* 5arc6a va militar des de la seva ,oventt en els partits repblicansA segint a %anel "i? Porrilla. Es va dedicar al periodismeA desenvolpant n estil agressi i poplistaG dirigiria diverses pblicacionsA entre elles El /a6sA El /rogrsA !a /blicitatA !B4ntransigent i El "adical. 7iverses vegades detingt i presA
impenitent delista a la manera rom+nticaA es va establir a ;arcelona i posteriorment en El Te,arA on va ser nomenat director del diari !a /blicitat. $mb les seves campanyesA drament anticlericals i poplistesA es va ganyar a lBambient obrerA i va arribar a ser cridat lBEmperador del /aralQlelA sector barcelon6 dBalegre vida noctrna. !es campanyes del se periNdic van prodir distrbis de car+cter antimilitarista i anticatalanistaA contrarestats per fortes reaccions dBaltres sectors oposats. 4 fo /resident del govern espanyol el 19##A entre 19## i 19#2 i entre 19#2 i 19#& drant la Segona "epIblica. !es seves idees es basaven en ser repblic+ i radical. !erro* era anticlerical i poplistaA fins i tot va intervenir en algnes campanyes contra els governs de la "estaració. b) E(plica el contingut del te(t. uines sn les idees més destacables 0ue conté
El contingt del te*t es basa en na mena de e*citació de les masses perD destrRssin tota l)administració. Tamb dei*a molt clara la seva postra en contra de l)esglsiaA arribant a dir coses tant directes com Jay De destrir la 4glesia c) uina relaci es pot establir entre articles com a0uest i els fets de la #etmana r&gica
!a relació entre aDest escrit i la Setmana Tr+gica sembla ser De per aDest escrit la població va anar a llitar al carrer. /otser va ser l)escrit De va encendre la met*a de aDell fet revolcionari. d) escriu el mapa. uins $an ser els fets més destacats de la re$olta
Els fets ms destacats clarament van ser els atacs constants contra l)EsglsiaA atacant a esglsiesA conventsA escolesA residncies religioses masclines i fins i tot a algn asil. 3-a 2ancomunitat de /ataluna a) u4 era la 2ancomunitat de /ataluna
Segons el te*t la %ancomnitat de Catalnya va ser na institció De representaria a tota CatalnyaA De donaria forma corporal a la seva nitat espirital i De donaria na organit?ació ,r6dica a la seva personalitat. b) uines compet4ncies tenia
!es competncies de la %ancomnitat de Catalnya es basaven en el poder administratiA i per aDest moti el govern espanyol acabava prenent les decisions a Catalnya.
c) uins eren els seus 5rgans
Tenia tres separacionsA el consell permanent De actava amb el poder e*ecti i el formaven 8 consellersA desprs tamb estava la presidnciaA i l)Iltim d)aDests tres era l)assemblea general De la formaven els diptats de totes les prov6ncies de la %ancomnitat. d) u4 $olia dir !rat de la "iba 0uan afirma$a 0ue 6l%Estat, autorit7ant les pro$íncies per a mancomunicar-se, no s%a desensenorit res, no a traspassat a la 2ancomunitat cap de les funcions 0ue congestionen l%administraci central
e encara De l)Estat donges l)atorit?ació a les prov6ncies a formar mancomnitatA al cap i a la fiA la %ancomnitat no podria adDirir ms poders De els De ,a tenia De no era casi res. e l)Estat espanyol sempre acabaria prenent les decisions a Catalnya sense la %ancomnitat e) #egons !rat, 0uins eren els pit+ors obstacles amb 0u4 toparia la 2ancomunitat
Segons /ratA l)obstacle ms gran De es podrien trobar al cam6 seria la resistncia de l)administracióA la tradició d)absorcióA d)abassegament de fncions i mit,ans del poder pIblic a Espanya.
:-%*ssamblea de !arlamentaris a) ui era president del go$ern a Espana l%an 191; e 0uin partit forma$a part
El president del govern era %anel 5arc6a /rietoA i formava part del /artit !iberal. b) u4 sn unes /orts constituents
!es Corts són les De representen la sobirania nacional i De tenen la missió i la capacitat de dictar o reformar na constitció. c) "esumei( i comenta el significat del punt /.
El pnt C comenta De per a De el poble pgi manifestar
SiA perD volien a travs de l)$ssemblea de /arlamentaris demanar la convocatNria d)eleccions per elegir nes Corts constitents. e) /om $a acabar el mo$iment de l%*ssemblea de !arlamentaris
a acabar Dan el govern va proJibir l)$ssemblea i va tancar els diaris repblicans i catalanistes.
<-Europa abans i després de la =>2 a) /ompara els dos mapes? enumera i descriu les difer4ncies 0ue i trobis
!es diferncies es basen els paRsos De Ji Javien abans de la /rimera 5erra %ndial i els De es formaren desprs d)aDesta. 4 en la grand+ria d)algns paRsos. /er e*empleA "Issia esdeving a l)nió Sovitica. "omania va ganyar
1<7e 5ran ;retanya sorgei* 4rlanda en 191 <7)Ustria<ongria sorgei*en UstriaA ongriaA T*ecoslovaDia. #<7e Srbia sorgei* 4gosl+via 2<7e "Issia sorgei*en Finl+ndiaA EstNniaA !etNniaA !it+nia i /olNnia. 4 "Issia es convertei* en la nió Sovitica. &<7el 4mperi Htom+ sorgei* TrDia
c) uin fet s%a$ia esde$ingut a "@ssia, entre les dues dates
!a "evolció "ssa de 191( De va ser n procs pol6tic De va esdevenir a lBestabliment dBna repIblica. Es va confirmar l)abolició del sistema tsarista. an ser des revolcionsA la "evolció de Febrer de 191( De va tenir lloc a "IssiaA va marcar la primera etapa de la "evolció rssa de 191(. a
provocar lBabdicació del tsar -icola 44. !)altra revolció la d)octbre De va ser n episodi de la JistNria de "Issia on es va portar a terme na revolció liderada per !enin i el partit bol*evicA De estava basada en les idees de Varl %ar* i De marc+ el comen=ament dBna onada de revolcions comnistes al llarg del segle WW.
d) uines conse0A4ncies políti0ues i socials $a tenir a /ataluna la !rimera >uerra 2undial
!es conseDXncies socials a Catalnya van ser la barre,a de na p,ada de pres increRble per el negoci De era la /rimera 5erra %ndial i la crisi econNmica del 191(. -a carestia de la $ida a) /ompara els preus i els salaris de l%an 1913 i de l%an 1919.
Entre aDests dos anys els salaris de la població agmentaren en na pesseta perN els pres de les coses agmentaren en casi dos pessetes. $i*N volia dir De podien comprar el doble de coses en 191# De en l)any 1919. b) /alcula el percentatge d%increment dels salaris. /alcula el percentatge d%increment mit+& dels preus.
El percentatge d)increment de salaris estava en n #0A((Y i el percentatge d)increment mit,+ de pres estava en n 2#A&Y. c) Enumera els productes de més consum. e 0uin tipus sn
Els prodctes de ms consm són els aliments b+sics com el paA l)arrNsA les mongetes i la cansaladaA i desprs tamb el sabó per mantenir na bona Jigiene encara De fos dif6cil i carbó per cinar. d) uina mena de feines duien a terme els +ornalers agrícoles reballa$en tot l%an
Ferien feines del tips agr6colaA recolQlectarA sembrarA preparar la terra. Solament crec De treballarien Dan es necessitsA no drant tot l)any perD potser Ji Javia algns mesos De no necessitava treball la terraA e) E(plica, en una redacci, un dia de la $ida d%una família de +ornalers del camp en a0uella 4poca
Segr De la seva vida era molt draA la feina del camp sempre Jo Ja estatA ai*ecar
fer na vida normal. Els salaris eren bai*os i potser algn dia es tenien De Dedar sense men,ar perD no els arribaven els diners. En resmA treballaven molt i dramentA per tenir n so De no t)arribi per mantenir les necessitats b+siDes de la teva fam6lia.
f) =magina%t 0ue ets un funcionari del =nstitut de "eformes #ocials l%an 1919. Elabora un informe amb la proposta de mesures per solucionar a0uesta problem&tica.
Com a fncionari De sóc del 4nstitt de "eformes Socials faig aDest informe per proposar na p,ada dels sos o bai*ada dels pres ,a De no poden sobrevire en nes condicions b+siDes. Els brgesos de classe alta tindrien De enriDir
i van Javer
Els obrers d)afiliació desconegda i els De representaven la C-T. c) u4 era el 6terrorisme blanc ui el finanDa$a
El terrorisme blanc era el tips de terrorisme perms per l)EstatA fins i tot el finan=avaA tot ai*N per instarar la por a la població i De ai*6 no fessin vages ni s)organit?essin en contra de l)Estat. d) uin fet ist5ric es $a produir l%an 19'3 0ue $a fer 0ue el 19': es pogués donar per acabada la $iol4ncia als carrers
!a dictadra de /rimo de "ivera De va acabar amb la violncia als carrers mit,an=ant la repressió dels partits pol6tics i amb la spressió de la llei de fges.
8-2anifest del cop d%estat de !rimo de "i$era a) ui $a ser !rimo de "i$era Busca informaci sobre la $ida en una enciclop4dia. uins $alors i 0uina mentalitat personifica$a
%igel /rimer de "ivera i Hrbane,a @ere? de la FronteraA 8 de gener de 18(0< /ar6sA 1' de mar= de 19#0 va ser n militar espanyol De va e*ercir com a dictador entre 19# i 19#0. a entrar ,ove en lBe*rcit i va estar destinat al %arrocA Cba i Filipines fins a ascendir a 5eneral. Cos6 de "iveraA De es veia a si matei* com el Zcirrgi+ de ferro[ de oaD6n CostaA desprs dBencap=alar el 1# de setembre de 19# n cop dBestat De va comptar amb el vistipla del monarca $lfonso W444A va dei*ar en sspens la Constitció de 18('A i va instarar na dictadra en la forma dBn directori militar entre 19# i 19&A al De va segir n directori civil presidit per ell matei* entre 19& i 19#0. 7rant el transcrs de la dictadra \en el conte*t dBn cicle econNmic e*terior e*pansi des de 192 fins a 199\ es va prodir crei*ement econNmic i es va desenvolpar na pol6tica intervencionista i proteccionista amb inversió en obres pIbliDes i infraestrctres. Cos6 de "ivera va aconsegir canalit?ar el problema del %arroc gr+cies a lBoperació del desembarcament dBEsp6gols de 19&A i en 19( fndaria lB$ssemblea -acional ConsltivaA considerada la primera c+mera de car+cter corporativista a Eropa drant el per6ode dBentregerresA8 De arribaria a elaborar n avantpro,ecte de Constitció de car+cter antiliberal i atoritari. Crei*entment impoplarA va dimitir el 8 de gener de 19#0 desprs de perdre el favor del monarca i de lBe*rcit i es va traslladar a /ar6sA on moriria poc ms tard. b) Enumera els motius 0ue argumenta !rimo de "i$era per fer el cop d%estat.
Els motis De ell dona per fer el cop d)estat són els assassinats de prelatsA e* governadorsA agents de la atoritatA capatassos i obrersG ada=os i impnes atracamentsG depreciació de la monedaG indisciplina socialG impietat i incltra i descarada propaganda separatista c) uins perills $eia el general a l%orit7
Els perills De veia el general era De els repblicans i socialistes tenien cada vegada ms ressN en l)opinió pIblicaA tamb De els catalanistes agmentaven les demandes d)atonomia i DXestionaven l)estrctra de l)Estat. d) uina era la situaci social durant a0uells ans
!a sitació en el 19# era molt deseDilibradaA ,a De estava en vigor la llei de fges De donava llibertat als militars a matarA tamb Ji Javia inestabilitat al poder i est+vem en na decadncia econNmica per la p,ada dels pres.
e) uin tipus de $iol4ncia el preocupa$a
El de la població per la radicalit?ació del moviment obrer i les vages De paralit?aven al pa6s.
9-a burgesia catalana i el cop d%estat a) u4 era el Coment del reball acional
Era com na mena de agrpació d)entitats catalanesA com si fos n congrs de l)alta brgesia b) uin significat té en els te(tos la paraula productors
-o es referei* als treballadors de classe bai*a sinó De es referei* a la classe altaA als brgesos com a prodctors c) Ces un resum de les idees principals dels dos te(tos
Els dos te*tos tracten de recol?ar a la dictadra de /rimo de "iveraA perD segons ells coincidien amb el se sentir general i De estarien al se costat en la campanya de regeneració pol6tica per trere benefici de les riDeses nacionals. d) !er 0u4 penses 0ue a0uesta organit7aci $a donar suport al cop d%estat
/erD econNmicament seria n gran implsA si ells fossin els sbministradors del estat es podrien enriDir f+cilment. e) escriu la situaci social 0ue es $i$ia a /ataluna els ans abans del cop d%estat de !rimo de "i$era.
!a sitació social a Catalnya no era bonaA desprs dels fets de la Setmana Tr+gica i la crisis del 1( De va fer De Catalnya empobr6s moltA tamb Ji Javia vages contines en contra de l)Estat. 1F-Els fets de !rats de 2oll
a Gia fora era un crit tradicional 0ue s%usa$a en situacions de perill. !er 0u4 l%utilit7a 2aci& en a0uesta proclama
/erD la gent s)adons De era com ells i De tilit?aven les matei*es paralesA De fer vere a la gent De estaven en el matei* moviment pol6tic i revolcionari.
b) u4 significa la refer4ncia a 6 dos segles d%escla$atge
Es referei* al menyspre De fa dos segles tenia Espanya amb CatalnyaA menyspreant la llenga A les seves tradicions i la seva cltra c) ui és el 6descendent de Celip G !er 0u4 diu 0ue Celip G 6est& en deute de sang amb nosaltres
7i De est+ en dete de sang amb nosaltres perD Felip va fer na traRció a Catalnya proJibint tot el De representava a CatalnyaA Felip no volia diferencies entre Espanya i Catalnya. d) u4 $ol dir 0uan afirma$a 0ue la ictadura 6ens a of4s íntimament amb la profanaci de les nostres coses més sagrades uina política en$ers /ataluna a$ia practicat la dictadura de !rimo de "i$era
/erD Javia proJibit tot tips de tradicions a Catalnya e) a soluci política 0ue defensa$a 2aci&, incloHa la monar0uia
-oA %aci+ rebt,ava la monarDia en aDest te*t dient contra la monarDia i contra aDest rei opressor. f) Busca informaci sobre Crancesc 2aci&. "edacta%n, tot seguit, una biografia en 0u4 0uedi clara l%e$oluci del seu pensament.
Francesc %aci+ i !lss+ @illaneva i 5eltrIA 1 dBHctbre de 18&9 < ;arcelonaA & de 7esembre de 19## /ol6tic i militar espanyol dBideologia repblicana i independentista catalanaA tinent coronel de lBE*rcit de Terra. n dels fndadors del partit Estat catal+ i EsDerra "epblicana de Catalnya.
Francesc %aci+ era n coronel de lBE*rcit espanyol de conviccions mon+rDiDes i liberals. 4mbRt de lBincipient nacionalisme va participar del moviment Solidaritat Catalana al costat de la dreta catalanistaA neo
!Bany 19&A el se sborganit?ació secreta i paramilitarA !a ;andera -egraA va protagonit?ar diversos atemptatsA entre ells n intent fallit dBassassinar al rei dBEspanya $lfonso W444 @Complot del 5arraf. $ lBany segXentA membres de Estat Catal+ van organit?ar el ]E*rcit Catal+] @E*rcit catal+. %aci+A e*iliat drant la dictadra de Cos6 de "iveraA va arribar a viat,ar a la "SS a solQlicitar a,da a la 444 internacional per aconsegir la independncia de Catalnya. En 19' va provocar na rid6cla intentona dBenvair Catalnya des de Fran=a amb el se ]E*rcit catal+] i n grp dBanarDistes DeA evidentmentA va fracassar ,st al moment en D es comen=aven a realit?ar els primers moviments de tropes. $Dest complot es conei* en la Jistoriografia catalana com els ]Fets de /rats de %olló]A per ser aDesta localitat del "osselló @Fran=a on estava sitat la Caserna 5eneral de lBE*rcit Catal+. En 19#1 el Estat Catal+ sBnir+ al /artit "epblic+ CatalanistaA ,ntament amb ns periodistes de !)HpinióA per fndar E"CA De presidir+ %aci+. E"C s n partit amb na JistNria tortosa i complicada. 7es de la primera milit+ncia brgesa i filofascista provinent del partit Estat Catal+A fins a les Iltimes incorporacions dels grpIsclos mar*istes
