Carme Hernández Mármol 2n N Batx Noct. Història
10/4/2012
DOSS!" #C$%$&'N($ SO%$ &!S BOMB!S) Durant Durant la Guerra Guerra Civil, Civil, divers diverses es ciutat ciutats s catala catalanes nes van van patir patir immens immensos os bombardejos. Els seus habitants van aprendre que, després del toc d’alerta de les sirenes, arribava el soroll de les bombes amb tot el seu reguitzell de destrucció i de mort. Els bombardejos oren especialment intensos a partir del gener de !"#$, quan l’aviació italiana amb base a %allorca augment& el nomb nombre re d’e d’eec ecti tius us dest destin inat ats s als als atac atacs s aeri aeris s i quan quan el ron rontt de guer guerra ra s’apro s’apropav pava a a Catalu Catalun'a n'a.. Cal Cal tenir tenir en compte compte que els moder moderns ns avion avions s aleman's i italians no trobaven gaire resist(ncia en el oc antiaeri ni en una aviació aviació republican republicana a privada privada de subministr subministramen aments. ts. )lguns )lguns atacs atacs van ser or*a tr&gics, com el que va aectar la ciutat de +leida el de novembre de !"#-. arcelona, la ciutat més castigada per les bombes, havia patit unes tres/centes incursions a(ries 0ns al ebrer de !"#$. 1anmatei2, encara havia d’arribar el pitjor3 en els bombardejos bombardejos dels dies !4, !- i !$ de mar* de !"#$ van van mori morirr unes unes mil pers perso ones. nes. Els Els habi habita tant nts s de les les ciut ciutat ats s esta estave ven n horrorit horroritzats zats per l’eecte l’eecte d’unes bombes bombes que generalm generalment ent no tenien tenien cap objectiu militar ni estrat(gic, perqu( l’5nica 0nalitat era atemorir la població civi civil. l. )que )quest sts s ets ets van van prov provoc ocar ar un ort ort impa impact cte e en l’op l’opini inió ó p5bl p5blic ica a internacional. %alauradament, ai26 no va servir per aturar els atacs. +es bombes van causar nombroses v7ctimes, uns cinc mil morts, i una enorme destrucció. )quest dram&tic balan* i l’escassetat d’aliments van er molt di7cils els 5ltims mesos de la guerra a Catalun'a. Des*r+s d,o-serar i de lleir atentament aests docments res*on les 3estions se3ents a5 6ixa,t en el ma*a i en la tala e l,acom*an7a. 8ines localitats an *atir n nom-re m+s eleat de -om-arde9os: $ ines comares ;i a ;aer m+s morts: ormaci? e ens transmet el ma*a. $ltres localitats de Cataln7a an tenir aln *erò no de tanta manitd com els esmentats. Seons la tala la comarca e m+s morts a tenir a ser el Barcelon@s am- 2.A00 morts. &,$lt !m*ord el seeix am40 Seri am- 1 i el Eall@s Oriental 2F1. $ *artir de la dada del Eall@s Oriental els morts de les comares restants eden entre 200 i 100. -5 $na $nalitz litza a els els di> di>eren erents ts text texts s i cont contes esta ta 8in 8in o-9ec -9ecti ti tenie enien n els -om-arde9os: 8ins e>ectes *roocaen: Com res*onien les atoritats i la *o-laci? daant d,aests atacs aeris: Si analitzem detindament els tres textos arri-em arri-em a la conclsi? c onclsi? de e els tres escrits es *osen d,acord en l,ex*ressi? de la sea o*ini? al *arlar de l,o-9ecti de les -om-es. !n els tres textos es di e es a >er de >orma indiscriminada a cadascna de les citats esmentades i e no ;i ;aia ca* o-9ecti militar nom+s es olia casar el *nic entre la *o-laci? ciil. !n alns casos com el de Barcelona es *arla d,na certa *remeditaci? i de
Carme Hernández Mármol2n N Batx Noct. Història
10/4/2012
e els aions an -scar tirar les -om-es en llocs on ;i ;aia m+s concentraci? de ent *er tal de >er m+s mal a ciils innocents. $estes accions *roocaen certes reaccions entre la *o-laci? i entre les atoritats. &a *o-laci? es*antada o*taa *er *rendre *recacions contra els -om-arde9os com *er exem*le *ortar sem*re n *al de >sta *er *osaris am- na ca*acitat eleada *er *oder *roteir al mxim de *ersones *ossi-les. !n n *rinci*i nom+s a ser n a cada citat m+s tard i com es *ot ere en el cas de "es es an >er atre m+s. $ m+s del se o-9ecti *rinci*al aest re>is tam-+ tenien dis*ensaris *er realitzar les *rimeres cres i sales d,r@ncia. c5 Descri les imates e a*areixen en aest dossier. 8in missate ol transmetre el cartell del ministeri de =ro*aanda: !n aest dossier tro-em tres imates di>erents. &a *rimera ens mostra com era n dels re>is antiaeris constrts i la seona la creltat i la tristesa del després de les -om-es a la citat de &leida na mare *lora al se Ill. &,altra >otoraIa a la *ina se3ent *ertan7 a n cartell del ministeri de =ro*aanda. Jrcies a la introdcci? del Dossier sa-em e la creltat dels -om-arde9os es*an7ols a mans dels aions italians i aleman7s a casar desa*roaci? a la resta d,!ro*a e estaa totalment en contra i >eia na *ro*aanda *er intentar e els -om-arde9os aca-essin. $esta *ro*aanda a ser *oc e>ectia 9a e els -om-arde9os seien i encara e la o*ini? *K-lica internacional esti+s en contra d,ells no a serir *er atrari antiaeri m+s *ròxim. !stic rode9ada de nens i de dones. %am-+ ;i ;a ;omes encara e no tants. !ls nens a-racen les sees mares am- *or *er e des d,aG escoltem les -om-es care i ex*lotar. Hi ;a molta ent assentada en -ancs de >sta tots en silenci. 'n silenci e nom+s es trenca am- el *lor d,aln nen o el renec d,aells *etits e no entenen @ >em all. No ll *lorar *er e alna cosa em di e en Jim el me *rom@s seeix i. Miro a -anda i -anda i nom+s ei ;mitat i *enom-ra. &es sirenes tornen a sonar am- m+s >orLa i això >a e els nens tinin m+s *or i e les mares ;ain d,aantar el ti*s >ent ere e no +s tant com els ses Ills *ensen *ot ser am- la Ira d,aln marit erm o Ill m+s ran al ca* *ensant en la dresa de les -om-es a la citat i en com de ser el >ront. =enso en la mea >amGlia i en la mea ida >a nes antes ;ores en la >elicitat e no ll recordar *er e tinc *or e no torni a enir e s,;ai trncat de co* *enso en les lladres les
Carme Hernández Mármol2n N Batx Noct. Història
10/4/2012
-om-es e *ot ser m,;ain ro-at el e m+s estimaa. !m dic Berta Cases i estic enmi d,n nKol de cendra i de crits *ensant en tornar a la *laLa on el me *rom@s i 9o ens ;em se*arat *er ere si tornar+ a ser >eliL.
