Les TIC en el Coneixement del medi 5 PRIMÀRIA
Índex Ín dex 1
La funció de nutrició
2
La funció de relació
.............................................................................................................................................
T I C .............................................................................................................................................
................................................................................................................................................
T I C ................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................
3
El planeta Terra
4
La protecció del medi ambient
5
La matèria i les propietats que té
6
Les forces i el moviment
7
El relleu de Cataluny Catalunyaa
T I C ...............................................................................................................................................................
............................................................................................................
T I C ............................................................................................................
.................................................................................................. .................................................................................................. T I C
............................................................................................................................... ............................................................................................................................... T I C
......................................................................................................................................... ......................................................................................................................................... T I C
8
El clima i la vegetació de Catalunya Catalunya
9
La població i les activitats econòmiques a Cataluny Catalunyaa
............................................................................................
T I C ............................................................................................
...........................................................................................................................
T I C ...........................................................................................................................
.....................................................................................................................................................................
10
La prehistòria
11
L’edat antiga
12
L’edat mitjana
T I C .....................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
T I C ........................................................................................................................................................................
...................................................................................................................................................................
T I C ...................................................................................................................................................................
4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40 42 44 46 48 50
1 La funció de nutrició http://www.edu365.cat/primaria/muds/natural/dig http://www.edu365.cat/prima ria/muds/natural/digestiu2/index.htm estiu2/index.htm 1
Respon les preguntes. • Per què necessitem l’energia i la matèria?
Necessitem l’energia per funcionar funcionar,, i la matèria, per créixer i reparar desperfectes.
• En què es transformen els aliments dins del nostre cos?
Una part dels aliments es transformen en nutrients, i una altra part, en residus.
C I
• Per què s’utilitzen els nutrients?
T
Per construir el propi cos i mantenir-lo actiu.
s e l b m a n è r p A
• Què són els residus no digeribles?
Totes aquelles parts par ts dels aliments que el nostre cos no digereix, i per tant, s’expulsen sense aprofitar-les.
2
Consulta el glossari de la miniunitat didàctica didàctica (MUD) i escriu quin quin nutrient aporta cada grup d’aliments i què proporciona al cos. A §
B §
C §
D §
A glúcids: proporcionen energia d’ús immediat. § B proteïnes: proporcionen material de construcció per al cos. § C vitamines i minerals: imprescindibles per al bon funcionament i el manteniment del cos. § D lípids: proporcionen energia de reserva. §
4
3
Marca amb una creu les opcions correctes. • Des que s’introdueix l’aliment a la boca fins que es completa
la digestió passen entre... 2 i 3 hores.
✗ 2 i 3 dies. 2 i 3 setmanes. • Quan un nen o una nena acabi de créixer, la seva dentadura tindrà...
64 dents. 20 dents.
✗ 32 dents. • El suc gàstric es fabrica i se segrega mentre a l’estómac hi hagi...
líquid.
✗ aliment. moviment. • La bilis i el suc pancreàtic s’aboquen quan l’aliment entra
en el duodè, que és el primer tram de...
✗ l’intestí prim. l’estómac. l’intestí gros. • L’intestí prim fa sis metres de recorregut i es doblega moltes vegades perquè...
hi entri la sang. absorbeixi residus. cavitat abdominal. abdominal. ✗ càpiga en la cavitat 4
Escriu què és l’apèndix, l’apèndix, on es troba troba i quina funció té.
Resposta model (R. M.). L’apèndix és un petit cul-de-sac que es troba a l’intestí gros i té una funció defensiva davant les infeccions.
5
T ecnologia I C 1
Escriu els noms dels components d’aquest sistema informàtic.
càmera web
monitor
impressora
mòdem
altaveus
escàner ordinador
C I T
teclat
s e l e r b o s n è r p A
micròfon
ratolí
càmera de vídeo
2
càmera digital
Quantes aplicacions informàtiques hi ha? Encercla-les.
Microsoft PowerPoint – mòdem – Microsoft FrontPage Microsoft Access – escàner – Microsoft Internet Explorer Microsoft Excel – impressora – Microsoft Word càmera digital – Microsoft Outlook – monitor
■
Ara, defineix què són les aplicacions informàtiques. R. M. Són els programes informàtics que porten a dins els ordinadors i que ens permeten tractar la informació, és a dir, escriure textos, fer gràfics, navegar per Internet, enviar i rebre correus electrònics, etc.
6
1 T
I nformació C 3
Fixa’t en la il·lustració, llegeix el text i respon la pregunta marcant l’opció correcta.
La informació digital s’emmagatzema dins l’ordinador en fitxers. Un fitxer és un conjunt d’informació agrupada, amb un nom i que es representa amb un símbol diferent segons si el que conté és un so, un document escrit, una imatge o un gràfic.
• Saps quin nom rep el símbol que representa un fitxer digital?
imatge
✗ icona
dibuix
T I
C omunicació 4
Llegeix què fan aquests nens i nenes, pensa en els sentits que utilitzen i relaciona-ho amb el tipus de comunicació.
La Berta escolta música amb el seu aparell MP3.
6 6
visual
En Jordi llegeix l’últim capítol del seu llibre preferit. La Núria és al cinema veient una pel·lícula que s’estrena. En Joan utilitza el seu ordinador per veure una pel·lícula i per escriure un text, al mateix temps que fa un gràfic, mira una fotografia i escolta música.
6 6 auditiva
6 6
audiovisual
7
2 La funció de relació http://bancoimagenes.isftic.mepsyd.es/ 1
Cerca imatges del sentit del tacte en què apareguin nervis, fes-ne un dibuix i descriu què passa quan toquem un objecte calent amb la mà. R. G. (Resposta gràfica).
C I T
s e l b m a n è r p A
R. M. Quan toquem un objecte calent amb la mà, les cèl·lules receptores de la pell capten la informació i l’envien al sistema nerviós mitjançant els nervis que surten de la pell. El sistema nerviós interpreta la informació i ordena als músculs enretirar la mà.
2
Busca imatges de neurones i respon les preguntes. • Quantes fotografies, dibuixos i animacions has trobat?
Resposta lliure (R. Ll.). • Què s’explica en l’animació que has trobat?
R. M. En l’animació s’explica com es produeix la transmissió de l’impuls nerviós d’una neurona a una altra: la sinapsi.
8
3
Descriu algun dels exemples que apareixen quan busques imatges de moviments reflexos.
R. M. En el dibuix s’explica com funciona un moviment reflex en l’ésser humà. Hi ha dibuixada la silueta d’una nena que es punxa amb les espines d’una rosa; aleshores es produeix un corrent sensitiu, és a dir, un nervi sensitiu envia el senyal, que rep la medul·la espinal, aquesta elabora una resposta ràpida i l’envia a través dels nervis motors al múscul que fa enretirar el braç.
4
Cerca imatges relacionades amb el funcionament dels òrgans dels sentits i dibuixa’n una. Després, descriu el que es mostra.
R. G.
R. Ll.
9
T ecnologia I C 1
Escriu C, si és cert, i F, si és fals.
C La impressora és una màquina que es connecta a l’ordinador. C La impressora imprimeix en paper textos i imatges, en color o en blanc i negre. F Per utilitzar la impressora és necessari connectar-se a Internet. C La impressora rep de l’ordinador la informació que imprimeix sobre paper. C I
2
Relaciona les tres columnes.
T
Icona ™
s e l e r b o s n è r p A
10
™ ™ Nom del programa
Utilitat ™
Microsoft Access®
Introduir dades i fer gràfics.
Microsoft PowerPoint®
Enviar i rebre missatges per correu electrònic.
Microsoft Internet Explorer®
Crear presentacions en diapositives i animacions.
Microsoft FrontPage®
Escriure textos.
Microsoft Word®
Fer servir Internet.
Microsoft Outlook®
Crear bases de dades.
Microsoft Excel®
Crear i dissenyar llocs web.
2 T
I nformació C 3
Llegeix les oracions, observa els dibuixos i subratlla les opcions correctes.
A §
B §
• En A, la informació és en paper / digital, i es pot presentar de manera escrita / en imatges / gràfica / audiovisual. • En B, la informació és en paper / digital, i es pot presentar de manera escrita / en imatges / gràfica / audiovisual.
T I
C omunicació 4
Completa el text amb les paraules del requadre.
televisió – Internet – premsa – ràdio
Un mitjà de comunicació és tot allò que serveix per aconseguir la comunicació. premsa ràdio Són mitjans de comunicació la , la , televisió Internet la i . premsa La fa servir la comunicació visual. ràdio La fa servir la comunicació auditiva. televisió La fa servir la comunicació audiovisual. Internet fa servir la comunicació visual, auditiva i audiovisual.
11
3 El planeta Terra http://www.edu365.cat/primaria/muds/natural/univers/index.htm 1
Consulta el glossari de la miniunitat didàctica (MUD), llegeix les definicions i fes un dibuix de cada cos celeste. R. G.
astre
galàxia
estrella
C I T
s e l b m a n è r p A
planeta
2
satèl·lit
Observa el dibuix i explica quins planetes reben més calor del Sol i quins menys, i per què.
R. M. Els planetes que reben més calor del Sol són els interiors (Mercuri, Venus, la Terra i Mart) perquè són més a prop del Sol. Els que reben menys calor són els exteriors (Júpiter, Urà i Neptú) perquè estan més allunyats del Sol.
12
3
Observa l’animació dels moviments de la Terra i descriu com són, quant tarden a produir-se i què originen. • translació: És el moviment que fa la Terra al voltant del Sol. Tarda 365 dies a fer
una volta completa al Sol. Aquest moviment origina les estacions de l’any. • rotació:
És el moviment de la Terra quan gira sobre ella mateixa. Tarda un dia
a fer una volta sencera. Aquest moviment origina el dia i la nit.
4
Llegeix l’activitat pràctica del dia i la nit i completa la taula. Després, fes-ne un dibuix.
Objectiu Material
Ajudar a entendre per què unes hores és de dia i unes altres és de nit.
Una taronja, una agulla de fer mitja o un escuradents llarg com els de treure cargols, una llanterna i un bolígraf.
Descripció de la pràctica
1. Es fa un senyal amb un bolígraf sobre la pell de la taronja. Aquest punt representa la població pròpia. 2. Es travessa la taronja pel centre amb una agulla de fer mitja o un escuradents llarg. L’agulla o l’escuradents representa l’eix de la Terra. 3. Se subjecta l’agulla o l’escuradents lleugerament inclinats i es fa girar la taronja mentre s’il·lumina amb una llanterna en una habitació a les fosques. La llanterna representa el Sol i el gir de la taronja, el moviment de rotació de la Terra.
Resultats obtinguts
En girar la taronja, el punt que s’ha dibuixat amb el bolígraf s’il·lumina i s’enfosqueix alternativament. A la teva població li passa el mateix que al punt de la taronja: durant unes hores queda il·luminada per la llum del Sol i durant unes altres queda a les fosques; són el dia i la nit.
R. G.
13
T ecnologia I C 1
Observa el dibuix i torna a escriure el text descobrint les paraules amagades.
L’escàner és un dispositiu que es connecta a l’ordinador i permet digitalitzar el contingut d’un full de paper, una fotografia, etc. La imatge capturada es converteix en una imatge digital, que es pot manipular i emmagatzemar en forma de fitxer.
L’escàner és un dispositiu que es connecta a l’ordinador i permet digitalitzar el contingut C
d’un full de paper, una fotografia, etc. La imatge capturada es converteix en una imatge
I
digital, que es pot manipular i emmagatzemar en forma de fitxer.
T
s e l e r b o s n è r p A
2
Respon la pregunta ordenant la seqüència d’imatges. • Com s’accedeix des de l’escriptori a les aplicacions informàtiques?
3
1 Dibuix pantallazo3 Dibuix del monitor d’un ordenador en que es veu l’escriptori i el punter assenyala el programa Excel
4
14
2
3 T
I nformació C 3
Observa els dibuixos i completa el text escrivint els noms que es corresponen amb els nombres.
6 1 6
2
3
6
navegador El (1) és l’aplicació informàtica que ens permet navegar cercador per Internet. El (2) és el programa informàtic que ens lloc web permet cercar informació a Internet. El (3) és un document emmagatzemat en un ordinador amfitrió connectat a Internet.
T I
C omunicació 4
Llegeix el text i subratlla-hi els entorns virtuals de comunicació que utilitzes. R. Ll.
Els entorns virtuals de comunicació són espais d’Internet que ens permeten comunicar-nos i intercanviar informació amb altres persones. Els més populars i utilitzats són: • el
fòrum. • el xat. • el bloc. • el correu web. • la missatgeria instantània (Messenger, etc.). • els llocs web que permeten realitzar treballs col·laboratius.
15
4 La protecció del medi ambient http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/cadenes/index.htm 1
Escriu la definició de fotosíntesi del glossari de la miniunitat didàctica (MUD) i respon les preguntes. Fotosíntesi
▲Procés
pel qual les plantes fabriquen nutrients a partir de substàncies
inorgàniques (com ara l’aigua, el diòxid de carboni i les sals minerals) aprofitant la llum solar.
• Quins éssers vius fan la fotosíntesi?
• Quin nom reben en les cadenes i les xarxes
alimentàries?
Les plantes (o els vegetals) i les algues.
C
Productors.
I T
s e l b m a n è r p A
• Què són capaços de produir
2
• Quin lloc ocupen en les cadenes i les xarxes
per si sols?
alimentàries?
Tots els materials del seu cos.
El primer.
Escriu els éssers vius del requadre al lloc que els correspon en la taula.
fulla – eriçó – eruga – panerola – aranya – escorça – musaranya – colobra
Nivell tròfic de consumidors primaris
Nivell tròfic de productors
■
Nivell tròfic de consumidors secundaris
Nivell tròfic de consumidors terciaris
fulla
➡
eruga
➡
musaranya
➡
colobra
escorça
➡
panerola
➡
aranya
➡
eriçó
Ara, explica amb les teves paraules què és un nivell tròfic i escriu-ne un exemple. R. M. Un nivell tròfic el constitueixen el conjunt d’éssers vius que s’alimenten de la mateixa manera; així doncs, les plantes i les algues, que es fabriquen el seu propi aliment, s’agruparien dins el mateix nivell tròfic, el corresponent als productors.
16
3
Observa l’última animació de les cadenes i les xarxes alimentàries i completa la taula.
Què passaria si una malaltia exterminés totes les musaranyes? En una cadena alimentària Hi hauria una plaga d’erugues.
És cert, perquè les erugues no tindrien cap depredador.
És fals, perquè les colobres difícilment se n’anirien de l’ecosistema. Les colobres marxarien a un altre lloc per cercar-hi aliment.
Les colobres s’habituarien a menjar erugues. Potser disminuiria el nombre de fulles de roure.
En una xarxa alimentària
És fals, perquè els eriçons s’encarregarien que això no passés.
És fals, perquè les colobres no marxarien, sinó que menjarien més granotes.
És fals, perquè els animals
És fals, perquè les colobres
aprenen de petits quin és
no trobarien musaranyes,
el seu aliment, i les erugues
però menjarien granotes
no són l’aliment de
quan en trobessin.
les colobres.
És cert, perquè hi hauria més erugues per menjar-se les fulles de roure.
És fals, perquè els eriçons s’encarregarien que no disminuís gaire el nombre de fulles de roure.
17
T ecnologia I C 1
Desxifra el nom de l’element destacat en el dibuix, canviant els símbols per les lletres, i utilitza’l per completar el text.
C
a
b
c
d
e
f
□
♠
❂
◊
∞
∑
g
h
i
j
k
l
•
ù
≈
♥
—
g
m
n
o
p
q
r
♦
G
z
#
&
+
t
u
v
x
y
z
^
¥
¤
§
£
ß
I T
s e l e r b o s n è r p A
mòdem
El és un dispositiu que es connecta a l’ordinador i permet l’accés a Internet mitjançant una línia de telèfon.
2
z◊
∞♦
mòdem
A quin programa informàtic pertany cada finestra?
FrontPage
Internet Explorer
Outlook
18
♦
Word
Excel
PowerPoint
Access
4 T
I nformació C 3
6
Situa en el dibuix els nombres on correspon.
6
1 2
2
6
5
6
3
4
6
6
6
Adreça exacta del lloc web. Cercador (Google).
3
Resum de la informació que conté el lloc web.
4
Paraula clau que s’ha escrit per fer la cerca.
5
Enllaç que porta directament cap al lloc web.
6
Navegador (Internet Explorer).
1
T I
C omunicació 4
Observa el dibuix i respon les preguntes. •
És un fòrum.
Fòrum de Medi Ambient: Reciclem tots Usuaris Pol
Cris
Eli
Marc
De quin entorn virtual de comunicació es tracta?
Aportacions
Tema: Re: Re: Re: reciclatge tapes metàl·liques Data : 25/09/2009 hora: 14:05 Sí, s’han de llençar al contenidor groc, que és el de llaunes, envasos de plàstics, brics, etc.
•
Sobre el reciclatge de tapes metàl·liques.
Tema: Re: Re: reciclatge tapes metàl·liques Data : 20/09/2009 hora: 10:15 Les tapes metàl·liques s’han de llençar al contenidor on es llencen les llaunes de refresc, però no recordo de quin color és…
•
Tema: Re: reciclatge tapes metàl·liques Data : 15/09/2009 hora: 17:30 Hola Marc, la meva veïna va trucar al 012 i li ho van dir, però no ho recordo. També pots consultar-ho al lloc web del teu ajuntament.
•
Tema: reciclatge tapes metàl·liques Data : 10/09/2009 hora: 12:45 No sé a quin contenidor llençar les tapes metàl·liques dels pots de melmelada buits. Algú m’ho pot dir? Gràcies.
Sobre quin tema escriuen les persones?
Quants missatges hi ha? Hi ha quatre missatges.
De qui és el missatge més nou? I el més antic? El missatge més nou és d’en Pol i el més antic, d’en Marc.
19
5 La matèria i les propietats que té http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/massa_pes/index.htm 1
Llegeix la definició de massa de la miniunitat didàctica (MUD) i respon les preguntes. • Què vol dir que la massa és una propietat inalterable?
R. M. Vol dir que la massa no canvia, és a dir, que no perd les seves qualitats.
• Com es determina la massa d’un cos amb una balança?
R. M. La massa d’un cos es determina amb una balança per comparació amb un conjunt de pesos de massa coneguda.
C I
• Amb quina altra propietat de la matèria està relacionada la massa?
T
s e l b m a n è r p A
R. M. La massa està relacionada amb el volum quan es calcula la densitat d’un cos.
2
Fes l’activitat de la massa, completa la taula i després, el text.
Producte arrossegat al plat de l’esquerra de la balança
Pesos arrossegats al plat de la dreta de la balança
Equivalència entre gram i quilogram
llimones
1.000 grams
1.000 g 5 1 kg
botifarra
500 grams
500 g 5 0,5 kg
alls
200 1 50 5 250 grams
250 g 5 0,25 kg
Quan es col·loca un objecte al plat de l’esquerra, l’agulla de la balança es deplaça cap a l’esquerra ; i quan es col·loquen els pesos corresponents al plat de la dreta, l’agulla de la balança es desplaça cap al centre .
20
3
Consulta la definició de balança del glossari i observa’n el dibuix. Després, llegeix les definicions i escriu el nom de la peça.
agulla
canastró
4
Peça prima, de forma allargada i acabada en punta, que assenyala cap al costat en què s’inclinen els platets de la balança i quan són en equilibri. Barra horitzontal de la qual pengen pels seus extrems els plats o balançons de la balança.
escala
Línia graduada en parts iguals o desiguals, emprada per prendre mides o per mesurar quelcom.
fulcre
Punt de suport del canastró o dels balançons d’una balança.
cargol
Cargol molt petit que té un ajustament molt fi per obtenir una mesura acurada.
plat o balançó
Cadascun dels dos plats d’una balança.
caixa de pesos
Receptacle rectangular que conté els diferents pesos de masses conegudes per comparar-los amb el que es pesa.
Observa la balança i escriu-ne el nom de les peces.
escala canastró
agulla
fulcre cargol plat o balançó
caixa de pesos
21
T ecnologia I C 1
Observa el dibuix, llegeix el text i fes l’activitat.
En un sistema informàtic cal distingir entre l’ordinador i els components externs
que s’hi connecten.
C I T
s e l e r b o s n è r p A
■
2
Encercla de color vermell l’ordinador i de color blau, els components externs.
Fixa’t en el dibuix i escriu en el text el nom que rep l’element al costat del nombre corresponent.
2
1
4 L’Access és una aplicació informàtica que ens permet crear bases de dades.
3
5
En la finestra de l’aplicació la barra de títol distingim (1) , el nom que conté (2) la icona i (3) del programa i (4) maximitzar, els botons de , minimitzar tancar i , que ens permeten controlar la finestra. barra de menú La (5) conté les opcions que ens permet fer l’aplicació.
22
5 T
I nformació C 3
Llegeix les oracions i escriu els nombres en el resultat de la recerca.
1 Enllaç que porta directament cap al lloc web. 2 Adreça exacta del lloc web. 3 Resum de la informació que conté el lloc web. 4 Enllaç que porta cap a altres llocs web semblants a aquest. 5 Enllaç que porta cap a una còpia del lloc web que conté l’ordinador amfitrió
que l’emmagatzema. 1
3
Les forces i el moviment
En aquest lloc web es representen les forces i el moviment en una pilota que es llença des d’una altura de 5 metres. www.fisica.cat/lesforcesielmoviment - 30k – Còpia en memòria – Pàgines semblants 2
5
4
T I
C omunicació 4
Observa el dibuix, marca les opcions correctes i escriu el text sencer. • La finestra correspon a un:
fòrum
✗ xat
• que és un entorn virtual de:
✗ comunicació Roser: Hola a tothom! Jan: Hola, Roser! Estàvem xerrant
sobre els canvis d’estat de l’aigua. Roser: Que bé! Jo tinc uns quants dubtes. Ester: Benvinguda, Roser!
Roser Jan Alba Ester Pere Roser
missatges
• que permet:
col·laborar
✗ xerrar
• a temps real utilitzant un ordinador
connectat:
✗ a Internet
a un cercador
La finestra correspon a un xat, que és un entorn virtual de comunicació que permet xerrar a temps real utilitzant un ordinador connectat a Internet.
23
6 Les forces i el moviment http://educalia.educared.net/externs/cosmoc02/c/interface.htm 1
Clica el dibuix del ratolí, busca l’activitat «Forces i moviment», vés a l’apartat «Per saber-ne més» i completa el text amb les paraules que hi falten.
Es pot representar el
moviment
?
trajectòria La parabòlica descrita per una pilota llançada a l’aire i sotmesa únicament a la força de la gravetat , queda determinada per velocitat angle la inicial i per l’ de tir. Per a cada posició relativa de la pilota respecte de la cistella, existeix almenys una velocitat angle i un amb els quals aconseguirem encistellar. La impressió sobre el paper ens permetrà visualitzar la paràbola que traça la pilota en el seu trajecte cap a la cistella.
C I T
s e l b m a n è r p A
2
Explica amb les teves paraules el significat de les expressions següents. R. M. • trajectòria parabòlica:
És la direcció que segueix la pilota quan dibuixa una corba oberta.
• força de la gravetat:
És la força que fa que els cossos siguin atrets cap a la superfície de la Terra.
• velocitat inicial:
És la velocitat a què surt la pilota des del lloc de llançament.
• angle de tir:
És el grau d’inclinació amb què es fa el llançament de la pilota.
24
3
Escriu en el dibuix el nombre que es correspon amb les expressions de la llista.
1 1 trajectòria parabòlica
de la pilota
2
⎩ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎧ ⎪ ⎪ ⎪ 3 ⎨ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎨ ⎪ ⎪ ⎪ ⎧ ⎪
2 velocitat inicial de
llançament de la pilota 3 angle de tir del llançament
de la pilota
⎪ ⎪ ⎩
4
Llegeix les indicacions i fes els dibuixos. R. G. • La pilota es troba a la distància més gran de la cistella i per sota del nivell d’aquesta.
• La pilota es troba a una distància intermèdia de la cistella i al mateix nivell d’aquesta.
25
T ecnologia I C 1
Marca amb una creu els elements del sistema informàtic a què el text fa referència.
✗ ✗
✗ ✗ ✗
✗ ✗
C
✗
I T
s e l e r b o s n è r p A
Són els components externs que es troben connectats a l’ordinador i que permeten l’entrada de la informació dins del sistema informàtic.
2
Observa el dibuix i respon les preguntes. • Quina aplicació informàtica s’ha obert?
Microsoft FrontPage. • Quin nom rep la barra en què hi ha el nom
i la icona de l’aplicació? Barra de títol. • Quins elements més hi ha en aquesta
mateixa barra? Els botons de maximitzar, minimitzar i tancar la finestra (o els botons de control de la finestra). • Quin nom rep la barra en què hi ha
les opcions que l’aplicació informàtica ens permet fer? Barra de menú.
26
6 T
I nformació C 3
Fixa’t en els dibuixos, llegeix les oracions i escriu A o B.
A §
B
La informació es pot presentar escrita, amb imatges o gràfica.
A
La informació es pot presentar escrita, amb imatges, en gràfics, amb animacions i vídeos.
A
La informació està col·locada i organitzada per llegir-la d’esquerra a dreta i en sentit horitzontal i saltant a una altra finestra amb més informació.
B
La informació està col·locada i organitzada per llegir-la d’esquerra a dreta i en sentit horitzontal.
B §
T I
C omunicació 4
Observa el dibuix, llegeix el text i respon la pregunta.
El bloc és un entorn virtual de comunicació que ens permet crear un diari personal i compartir-lo amb tothom. Qualsevol persona se’n pot crear un i expressar els seus sentiments o les seves experiències quotidianes o les seves opinions sobre un tema determinat, etc. Les persones que visiten els blocs acostumen a escriure les seves opinions sobre el que han llegit en el bloc. • Quin tema t’agradaria tractar en el teu bloc? Per què? R. Ll.
27
7 El relleu de Catalunya http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/catrelleu/index.htm 1
Escriu les unitats de relleu que apareixen quan passes el ratolí per sobre del mapa de Catalunya i indica on estan situades.
R. M. Al nord de Catalunya s’estén, d’est a oest, el Pirineu axial; per sota d’aquesta serralada, i també d’est a oest, s’estén el Prepirineu. Al mig de Catalunya, i al costat oest, s’estén de nord a sud la depressió Central. A aquest mateix nivell, i cap a l’est, s’estenen, de nord a sud, la serralada Prelitoral i Litoral i la depressió Prelitoral.
C I
2
Llegeix els textos i escriu el nom de la unitat o la subunitat de relleu descrita.
T
s e l b m a n è r p A
Els Pirineus Unitat de relleu més important de grans proporcions, cims alts i valls profundes. A la part central s’enregistren cims que sobrepassen els 3.000 metres i a mesura que s’apropa a la costa es redueixen les altures.
La depressió Central Unitat de relleu que s’estén entre el Prepirineu i les serralades costaneres. Es caracteritzen per ser terres gairebé planes, amb grans valls i turons. La depressió Litoral Unitat de relleu que s’estén entre la serralada Prelitoral i la Litoral amb un relleu pla i suau que ha permès una important ocupació humana. La serralada Litoral Unitat de relleu que s’estén vorejant la costa des de l’Empordà fins al Camp de Tarragona i que té poca altitud.
28
3
Completa la taula amb els noms i les altituds dels cims que apareixen en les unitats de relleu de Catalunya.
Unitat de relleu
Pirineu axial
Nom del cim
Altitud
Besiberri Nord
3.015 m
Pica d’Estats
3.143 m
Puigmal
2.914 m
Pedraforca
2.497 m
Comabona
2.530 m
Turó de l’Home
1.712 m
Montnegre
757 m
Tibidabo
512 m
Prepirineu
serralada Prelitoral
serralada Litoral
4
Completa el text amb les paraules que hi falten.
580 km La costa catalana té un total de de llargada banyats costa pel mar Mediterrani . Hi podem distingir dos tipus de
:
altes
• Les costes
, que són serralades que estan penya-segats en contacte amb el mar i formen .
• Les costes
de
■
baixes
platges
, que són grans extensions de sorra.
Ara, fes un dibuix del perfil de la costa catalana i situa-hi els accidents geogràfics de la llista. R. G. 1 cap de Creus 2 golf de Roses 3 delta del Llobregat 4 cap de Salou 5 golf de Sant Jordi 6 cap de Tortosa 7 delta de l’Ebre
29
T ecnologia I C 1
Observa els elements assenyalats i marca les característiques que comparteixen.
C I
✗ Permeten la sortida d’informació del sistema informàtic.
T
✗ Són components externs connectats a l’ordinador.
s e l e r b o s n è r p A
Envien i reben informació a través de l’ordinador.
2
Llegeix el text, observa els dibuixos i fes l’activitat.
Les aplicacions informàtiques s’ actualitzen constantment per afegir-hi més opcions i millorar-les. Cada cert temps apareix una versió més moderna que substitueix l’antiga. • Assenyala les diferències entre les dues versions del processador de textos. R. G.
™ ™ versió del 2003
30
™ ™ versió del 2007
7 T
I nformació C 3
Observa els dibuixos i marca què se cerca en cada cas.
llocs web
✗ imatges
✗ llocs web
imatges
T I
C omunicació 4
Observa el dibuix, llegeix el text i fes l’activitat.
Hi ha entorns virtuals de comunicació en què qualsevol persona pot participar fent un treball col·laboratiu amb l’objectiu de compartir el seu coneixement, de manera gratuïta, amb tothom que hi accedeixi. Un exemple en són les enciclopèdies que es troben a Internet, com ara la Viquipèdia.
• Explica si has consultat mai la Viquipèdia i què et va semblar. R. Ll.
31
8 El clima i la vegetació de Catalunya http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/meteocom/comar.htm 1
Busca en un diccionari el significat de les paraules següents. Després, respon la pregunta.
Ciència que estudia els fenòmens naturals • meteorologia: de l’atmosfera terrestre, com ara la pluja o el vent.
Conjunt de condicions atmosfèriques característiques • clima: que es repreteixen al llarg del temps en un lloc determinat, C
com ara la temperatura, les precipitacions i el vent.
I T
• Quina relació té la meteorologia amb el clima?
s e l b m a n è r p A
La relació que té la meteorologia amb el clima és que totes dues disciplines estudien els canvis en l’atmosfera, tot i que l’objectiu de cadascuna sigui diferent: mentre la meteorologia prediu el temps atmosfèric que farà a curt termini, el clima estudia les característiques del temps atmosfèric al llarg dels anys.
2
Respon les preguntes. • Quin és l’objectiu del joc?
L’objectiu del joc és elaborar un mapa del temps arrossegant els símbols corresponents, a partir d’una predicció del temps per comarques donada en un llistat.
• Com s’hi juga?
Es llegeix la predicció i es localitzen les comarques en el mapa; després, es clica sobre el símbol del temps adient i se situa a sobre de la comarca corresponent.
32
3
4
Fes un dibuix dels símbols del temps que apareixen en aquest lloc web i escriu-ne els noms. R. G. (segons les icones del joc de la pàgina web).
boira
pluja
neu
sol
tempesta
sol i núvol
Explica què passa quan selecciones les opcions que ofereix el joc. • la goma d’esborrar:
Esborra un símbol del temps. • el full de paper:
Inicia una nova predicció del temps. • el radar:
Mostra la imatge del radar, les masses de núvols en moviment. • la i :
Apareix un quadre explicant els objectius del joc, com s’hi juga i el significat de la goma d’esborrar, el full de paper i el radar. • l’ajut visual:
Quan s’activa, les comarques de la predicció del temps destaquen de la resta perquè apareixen d’un color més fosc.
33
T ecnologia I C 1
Observa els elements marcats en el dibuix i completa el text amb les vocals que hi falten.
C I T
s e l e r b o s n è r p A
S ó n els c o mp o nents externs del sistem a inf o rm à tic que es c o nnecten a l’ o rdin a d o r i permeten l’entr a d a i la s o rtid a de l a inf o rm a ci ó .
2
Observa el dibuix i marca les opcions correctes.
Per crear un document nou en un processador de textos cal:
✗ triar a la barra de menú l’opció
Crea o...
triar a la barra de menú l’opció Obre o...
✗ prémer les tecles Control 1 U. prémer les tecles Control 1 A.
34
8 T
I nformació C 3
Llegeix el text i subratlla el que no sabies. R. Ll.
Internet és una immensa font
d’informació, perquè tothom que vol pot afegir-hi informació i contribuir així a augmentar-ne el contingut, sense haver de seguir gaires normes. Els llocs web que hi ha a Internet no segueixen cap criteri i sovint s’actualitzen o canvien, per aquesta raó és difícil organitzar de manera lògica i coherent el contingut d’Internet. No obstant això, Internet funciona i cada cop s’utilitza més.
T I
C omunicació 4
Observa el dibuix, llegeix el text i respon la pregunta.
La missatgeria instantània són entorns virtuals de comunicació que agrupen i combinen característiques d’altres entorns en un de sol, i permeten així enviar i rebre missatges de text, vídeo i veu a temps real, i intercanviar i compartir fitxers.
• Has utilitzat mai la missatgeria instantània?
Amb quina aplicació? R. Ll.
35
9 La població i les activitats econòmiques a Catalunya http://mercuri.icc.cat/website/mob_nf/mob1/mob2/inici2.htm 1
Busca l’ajuda de la guia de Catalunya i respon les preguntes. • Quines dades s’han d’introduir per localitzar una adreça en el mapa?
El nom del municipi, el carrer i el número. • Què mostra el cercador si només s’introdueix una part del nom del carrer?
Un llistat de carrers disponibles amb aquell nom. • Què passa si no s’introdueix cap número del carrer?
C I
Que el mapa mostra el traçat de tot el carrer.
T
s e l b m a n è r p A
• Què cerca la guia si s’introdueix el nom d’un indret o topònim?
Rius, llacs, serralades, muntanyes, parcs naturals, poblacions, platges, etc.
• Què cal fer perquè en el mapa apareguin els punts d’interès?
Clicar sobre les icones que apareixen en la pestanya dels punts d’interès.
2
Cerca els museus de la ciutat de Barcelona i escriu la informació de dos dels que apareixen en el mapa.
R. M. Museu d’Història de Catalunya. Pl. de Pau Vila, 3 – Palau de Mar, 08003 Barcelona. Telèfon: 932254700. Contingut del museu: Síntesi cronològica de la història de Catalunya des del paleolític fins a l’actualitat. Museu Marítim de Barcelona. Av. de les Drassanes, s/n, 08001 Barcelona. Telèfon: 933429920. Contingut del museu: Col·leccions relacionades amb el món marítim i de la navegació, ubicades en un dels principals edificis del gòtic civil català.
36
3
4
Vés a la pestanya «Punts d’interès» i dibuixa les icones dels serveis següents. R. G. (segons les icones del web)
ajuntaments
hospitals
biblioteques
centres d’ensenyament
oficines de turisme
mercats
Vés a la pestanya «Llegenda», busca l’apartat de comunicacions i escriu el nom del que representen els dibuixos següents.
autovia
Tren Gran Velocitat
autopista
carretera xarxa local
ferrocarril
carretera xarxa comarcal
37
T ecnologia I C 1
Observa el dibuix i respon la pregunta marcant l’opció correcta.
C I T
s e l e r b o s n è r p A
• Saps quin nom reben les tecles assenyalades en el teclat?
✗ alfanumèriques 2
lletranumèriques
abecenumèriques
Observa el dibuix i marca l’opció correcta.
✗ En un processador de textos, per
La població de Catalunya
En l’actualitat Catalunya té uns 7.210.508 habitants. Tant el creixement natural com el migratori són positius. Per saber si un territori està molt poblat o poc se’n calcula la densitat de població. A Catalunya la població està repartida de manera molt desigual i es concentra a la costa i les ciutats.
38
desar un document per primera vegada, cal triar a la barra de menú l’opció Desa o Anomena i desa, o prémer les tecles Control + G.
En un processador de textos, per desar un document per primera vegada, cal triar a la barra del menú l’opció Desa o Anomena i desa.
9 T
I nformació C 3
Observa el dibuix, llegeix el text i respon la pregunta.
Els cercadors són aplicacions informàtiques que ens ajuden a trobar la informació que necessitem a Internet. La funció d’un cercador és llegir totes les paraules d’un lloc web i emmagatzemar-lo posant-li una etiqueta amb el nombre de vegades que apareix cada paraula que conté. Després, quan fem una cerca amb una paraula clau, el cercador ens mostra tots els enllaços de llocs web que contenen aquesta paraula clau, per ordre decreixent. • Quin dels resultat de la recerca és més probable que contingui la informació
que se cerca? Per què? El primer resultat, perquè és el que conté més vegades la paraula clau que s’ha introduït per fer la recerca. T I
C omunicació 4
Observa el dibuix, llegeix el text i fes l’activitat.
El correu web és un altre entorn virtual de comunicació que ens proporcionen les empreses que ens connecten a Internet, i que permet enviar i rebre missatges de correu electrònic des d’Internet. L’avantatge d’aquest correu web és que es pot fer servir des de qualsevol ordinador perquè es connecta directament amb l’ordinador amfitrió.
■
Escriu el nom de tres de les empreses que ens connecten a Internet. R. M. Telefónica, Hotmail, Yahoo!
39
10 La prehistòria http://www.edu365.cat/nobadis/jph/poblat1.htm 1
Llegeix el text d’inici del joc i escriu el següent. • L’etapa de la prehistòria en què creus que es desenvolupa el joc, i per què ho saps. I
El neolític, perquè es tracta d’una petita comunitat que construeix poblats i es dedica a l’agricultura i la ramaderia. • Per què la comunitat es va veure obligada a buscar un altre lloc per viure. I
Perquè una tempesta va destruir el poblat, es van esfondrar les cases, malmetre
C I
els conreus i ofegar el bestiar, i van morir una dotzena de membres de la comunitat.
T
s e l b m a n è r p A
• El que va fer la comunitat per poder viure al lloc nou. I
Fer una fortificació o palissada amb troncs, una cleda o tancat per al bestiar, un graner per guardar-hi el blat de les collites, i entrenar-se per caçar animals i recol·lectar plantes.
2
Fes un dibuix del poblat i escriu per què era el lloc ideal per establir-s’hi.
R. G. R. M. El lloc era ideal per establir-s’hi perquè era una plana rica en pastura situada a prop del mar, que s’estenia a banda i banda d’un rierol d’aigües clares i tranquil·les.
40
3
Llegeix les definicions, escriu de quina planta verinosa es tracta i fes-ne un dibuix.
R. G. Planta de flors en forma de campana, violades per fora i groguenques per dins, que fa unes baies negres molt verinoses; de les fulles i les arrels s’extreu una substància usada en medicina. belladona
R. G. Planta herbàcia de fulles grosses i flors blanques, amb les tiges sovint tacades de color porpra, que fa una olor repugnant i de la qual s’extreu un verí molt fort. cicuta
4
Imagina’t que ets l’artista del poblat. Descriu què representaries en aquesta etapa de la prehistòria i com ho faries.
R. Ll. (Dibuix corresponent a l’etapa del neolític, amb escenes pròpies d’aquesta etapa.)
41
T ecnologia I C 1
Llegeix el text i encercla les tecles a què fa referència.
C I T
s e l e r b o s n è r p A
El bloc numèric es troba a mà dreta, separat de la resta de tecles del teclat. És un grup format bàsicament per tecles de nombres i símbols d’operacions, i una tecla que confirma l’entrada de la informació.
2
Observa el dibuix, llegeix la pregunta i encercla la resposta correcta.
• Com s’anomena el requadre que apareix en un processador de textos quan es desa un document per primera vegada?
a. quadre d’emmagatzemament b. quadre de comandament c. quadre de diàleg d. quadre de cerca i substitució
42
10 T
I nformació C 3
Llegeix el text i assenyala en el lloc web el que indica que el contingut és de qualitat.
Quan trobem un lloc web amb la informació que ens interessa, cal assegurar-nos que el contingut és de qualitat. Ens podem guiar pel següent: • La informació que conté coincideix
amb el que s’ha après a l’escola o s’ha llegit en una enciclopèdia o llibre sobre el tema. • La informació que conté està
ordenada i estructurada en un índex. • Hi ha la data de creació del lloc web i la de la darrera actualització. • Hi ha enllaços a altres llocs web
que complementen la informació que conté. • Es coneix el prestigi dels autors o de l’entitat a què pertany el lloc web.
T I
C omunicació 4
Uneix les peces del trencaclosques i escriu el text que formen.
enregistrar-se primer,
és a dir, cal obtenir un nom d’usuari i una contrasenya, que han
la identitat de ningú altre, en tots els entorns virtuals de comunicació cal
Per garantir la seguretat de les dades de la gent i perquè ningú pugui reemplaçar
de ser secrets i que s’han de teclejar per accedir-hi.
Per garantir la seguretat de les dades de la gent i perquè ningú pugui reemplaçar la identitat de ningú altre, en tots els entorns virtuals de comunicació cal enregistrar-se primer, és a dir, cal obtenir un nom d’usuari i una contrasenya, que han de ser secrets i que s’han de teclejar per accedir-hi.
43
11 L’edat antiga http://educalia.educared.net/sj03/jsp/escriu.jsp?taller=1&idioma=ca 1
Respon les preguntes. R. M. • Quins estris has utilitzat per escriure el teu conte?
Fulls en blanc i llapis ben esmolat o un ordinador. • A més de les eines, quins ingredients has necessitat per fer-ho?
Un bon grapat de paraules, 150 grams de fantasia, alguns signes de puntuació, 100 grams de somnis i il·lusió, molta imaginació i una bona dosi d’ortografia. C
• Quants passos et recomanen seguir per fer el conte? Escriu-los.
I
Recomanen seguir quatre passos: escriure les idees que passin pel cap, decidir el tema,
T
s e l b m a n è r p A
pensar el plantejament, el nus i el desenllaç del conte i triar els dibuixos per il·lustrar-lo.
2
Escriu el títol del teu conte i fes una explicació breu de cada apartat. R. Ll.
1 Títol
2 Plantejament
3 Nus
4 Desenllaç
44
3
Llegeix aquest començament de conte i inventa-te’n la continuació, el desenllaç i un títol. R. Ll.
Fa milers d’anys, en un poblat a l’est de la península Ibèrica hi vivia una tribu d’ibers, governada pel seu reietó, l’Aikat. L’Aikat tenia un fill, l’Eban, a qui no agradaven les feines del camp ni la ramaderia, tampoc volia ser guerrer, ni artesà, ni tan sols comerciant…, l’Eban somiava saber llegir i escriure. El seu pare, que volia que fos guerrer, no ho veia amb bons ulls: –A un gran guerrer no li cal ni llegir ni escriure! –deia a l’Eban. Un bon dia van arribar al poblat uns estrangers per fer-hi nit.
4
Torna a escriure el text canviant les vocals pels símbols ibers corresponents.
Els ibers tenien llengua i escriptura pròpies, i escrivien sense deixar espais entre les paraules. A ls
b rs t n
pr p sp
s, s
n ll ng scr
ntr
v
l s p r
n s ns l s.
scr
pt r
E
d
x r
I O U
45
T ecnologia I C 1
Llegeix el text i torna’l a escriure amb les paraules en negreta ordenades de manera correcta.
C I T
S’anomenen tecles de ófucin i serveixen per dacecri, de manera ràpida i senzilla, a algunes de les funcions del parmagor informàtic que tenim trobe, per exemple, a l’ ujada d’ús del parmagor.
s e l e r b o s n è r p A
S’anomenen tecles de funció i serveixen per accedir, de manera ràpida i senzilla, a algunes de les funcions del programa informàtic que tenim obert, per exemple, a l’ ajuda d’ús del programa.
2
Observa el dibuix, llegeix el text i fes l’activitat.
El quadre de diàleg, que ens mostra el processador de textos quan es desa per primera vegada un document, permet posar un nom a aquest document, abans de desar-lo.
6
46
■
Assenyala en el dibuix el lloc on s’escriu el nom del document.
11 T
I nformació C 3
Llegeix el text i respon la pregunta marcant l’opció correcta.
La Laia ha trobat a Internet quatre llocs web amb informació sobre l’edat antiga. Els quatre llocs compleixen els requisits de qualitat, però cada lloc li proporciona una informació diferent i complementària a la dels altres. • Què creus que ha de fer la Laia amb el que ha trobat?
✗ Organitzar, anomenar i emmagatzemar els quatre llocs web,
i escriure el que conté cadascun, de tal manera que pugui recuperar la informació fàcilment i ràpidament quan li faci falta, segons el que necessiti.
Triar el lloc web que més li agradi i després anomenar-lo i emmagatzemar-lo perquè pugui recuperar la informació fàcilment i ràpidament quan li faci falta.
T I
C omunicació 4
Llegeix el text i subratlla-hi el que no sabies. R. Ll.
En els entorns virtuals, a l’hora de comunicar-nos amb altres persones, sobretot en els xats, els fòrums i la missatgeria instantània, cal seguir unes normes de comportament: • Hem de saludar a tothom quan hi entrem i acomiadar-nos-en
quan en sortim. • Hem d’escriure missatges curts, clars
i entenedors. • Hem d’escriure començant els inicis
dels missatges en majúscules i continuar en minúscules. • Hem de revisar el que escrivim per tal
de no fer faltes d’ortografia. • Ens hem d’adreçar a les altres persones
en un llenguatge educat i agradable.
47
12 L’edat mitjana http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/viurealscastells/index.htm 1
Busca en un diccionari aquestes parts del castell i escriu-ne el significat. • espitllera: Obertura rectangular llarga i estreta feta en un mur o en una porta perquè
hi passi la llum, per mirar, i també per poder disparar des de dins cap enfora. Excavació feta al voltant dels castells, sovint plena d’aigua, que servia per evitar • fossat: que els enemics s’hi acostessin. • matacà: Obra de fortificació que corona una muralla, una torre o una porta, amb parapet
i sòl espitllerat per poder observar i tirar contra l’enemic.
C I
Cadascuna de les peces cúbiques, formant com unes dents, que es construïen a • merlet:
T
s e l b m a n è r p A
la part superior dels castells com a defensa o per poder tirar amb protecció contra l’enemic. Conjunt de murs que formen una barrera i que abans es construïen al voltant • muralla: d’una ciutat per protegir-la de l’enemic. Pont que hi havia a la porta dels castells envoltats per un fossat, • pont llevadís: que s’aixecava amb cordes o politges.
2
48
Dibuixa un castell i assenyala-hi les parts definides en l’activitat anterior. R. G.
3
Escriu els termes que es defineixen.
elm
lloriga
: armadura per a la defensa del cos, feta de làmines d’acer petites.
escut
: arma defensiva feta d’una làmina de metall, cuir o fusta, que protegeix el cos de qui la porta.
maça
: arma consistent en un bastó sovint guarnit de ferro, de cap molt gruixut.
espasa
4
: part de l’armadura que cobria el cap.
: arma generalment d’acer, llarga, recta i tallant.
Completa el text amb les paraules que hi falten.
feudal estamental . Això vol dir La societat era una societat estament que cada persona formava part d’un o grup que tenia unes característiques iguals. nobles Així, els no treballaven, vivien dels productes pagesos que els donaven els a canvi de protegir-los. pagesos collita Els donaven una part de la seva nobles protegissin als perquè els en cas de perill.
■
Ara, escriu P, si és una característica dels pagesos, i N, si és dels nobles. N No pagar impostos.
P Treballar la terra.
P No poder jutjar els lladres.
N Cobrar per protegir.
N Poder fer servir les armes.
P Pagar impostos.
P No tenir cap privilegi.
N No treballar.
49
T ecnologia I C 1
Llegeix el text i ratlla les tecles que no siguin les especials.
C I T
s e l e r b o s n è r p A
En un teclat podem distingir cinc grups de tecles, les alfanumèriques, les del bloc numèric, les de funció, i les tecles especials. Aquestes últimes es troben escampades pel teclat i tenen funcions molt diverses, com ara permetre el desplaçament, sortir de situacions incòmodes, imprimir el que veiem en la pantalla del monitor, confirmar l’entrada d’informació, etc.
2
Observa el dibuix i respon la pregunta marcant l’opció correcta.
• Què ens permet triar l’opció assenyalada en el quadre de diàleg?
✗ El tipus de fitxer amb què volem desar la informació que conté el document.
El nom del document que volem desar per primera vegada. El lloc on volem desar el document per primera vegada.
50
12 T
I nformació C 3
Observa el dibuix i marca l’opció correcta.
✗ Per desar en el nostre
ordinador un lloc web que ens interessa hem de triar de la barra de menú del navegador l’opció Preferits / Afegeix als preferits.
Per desar en el nostre ordinador un lloc web que ens interessa hem de triar de la barra de menú del navegador l’opció Fitxer / Anomena i desa.
T I
C omunicació 4
Llegeix el text i escriu per què creus que cal seguir les normes.
En els entorns virtuals de comunicació cal seguir unes normes bàsiques de seguretat: • No obriu missatges de correu sense conèixer-ne el remitent. • No envieu fotografies vostres, ni de familiars ni coneguts a ningú
sense el permís dels pares. • No doneu informació personal privada a ningú, com ara l’escola on aneu,
el lloc on viviu, el telèfon, les dades bancàries, etc. • No quedeu amb persones que heu conegut per Internet i no heu vist mai en persona.
R. M. Per evitar obrir missatges de correu que poden contenir un virus informàtic, que desconeguts publiquin fotografies sense el nostre permís, ser víctimes de robatoris i fraus per Internet o trobar-nos amb algú que es fa passar per qui no és.
51
5è curs
Tecnologia •
1 •
•
2 •
C I T
3
s e l e r b o s n è r p A
•
•
4
•
•
•
5 •
•
6 •
52
Reconèixer els components d’un sistema informàtic (monitor, teclat, ordinador, ratolí, altaveus, micròfon, càmera de fotos digital, càmera de vídeo digital, càmera web, impressora, escàner i mòdem).
Informació •
Reconèixer diferents tipus de fitxers i relacionar-los amb les seves icones i la informació que emmagatzemen (oral, escrita, imatge i gràfica). Introducció del terme icona.
Comunicació •
Identificar els tipus de comunicació i relacionar-los amb els sentits i els termes audiovisual, auditiva i visual. Introducció del concepte multimèdia.
Identificar els noms de les aplicacions informàtiques i definir què són.
Conèixer la funció i la connexió de la impressora dins un sistema informàtic.
•
Relacionar les icones amb el nom de l’aplicació informàtica i la utilitat que té (Access, Excel, FrontPage, Internet Explorer, Outlook, PowerPoint, Word).
Conèixer la funció i la connexió de l’escàner dins un sistema informàtic.
•
Diferenciar les característiques de la informació en suport paper i en suport digital i saber de quina manera (oral, escrita, imatge i gràfica) es pot presentar la informació en cada suport.
Distingir visualment un navegador, un cercador i un lloc web i conèixer-ne la utilitat.
•
•
Conèixer la ubicació de les aplicacions informàtiques per tal d’accedir-hi i poder utilitzar-les. Introducció del terme escriptori d’un ordinador.
Conèixer la funció i la connexió del mòdem dins un sistema informàtic.
•
Identificar les finestres dels programes d’aplicació Access, Excel, FrontPage, Internet Explorer, Outlook, PowerPoint i Word.
Distingir entre ordinador i perifèrics. Introducció del concepte de perifèric.
•
Identificar els botons i les barres de la finestra de l’aplicació informàtica Microsoft Access.
Identificar els perifèrics d’entrada de la informació d’un sistema informàtic. Introducció del concepte de flux d’informació d’un sistema informàtic. Identificar els botons i les barres de la finestra de l’aplicació informàtica Microsoft FrontPage.
•
Distingir visualment un navegador, un cercador, un lloc web i interpretar els resultats que s’obtenen en la recerca d’informació per paraules clau.
Saber interpretar la informació que conté un enllaç obtingut en la recerca a Internet per paraules clau en el cercador. Introducció dels termes còpia en memòria i pàgines semblants.
Diferenciar l’estructura i l’organització lineal de la informació escrita de la no lineal de la informació digital. Reforçament del concepte d’hipertext i introducció del terme animació.
•
•
•
Reconèixer diferents mitjans de comunicació (premsa, ràdio, televisió i Internet) i relacionar-los amb el tipus de comunicació que fan servir (audiovisual, auditiva, visual).
Reconèixer Internet com a mitjà de comunicació virtual que ofereix diferents entorns virtuals de comunicació: el fòrum, el xat, el bloc, la missatgeria instantània, el correu web i altres webs que permeten realitzar treballs col·laboratius.
Conèixer el fòrum com a entorn virtual de comunicació, entendre com funciona i la utilitat que té.
Conèixer el xat com a entorn virtual de comunicació, entendre com funciona i la utilitat que té.
Conèixer el bloc com a entorn virtual de comunicació, entendre com funciona i la utilitat que té.
Tecnologia •
7
•
•
8 •
•
9 •
•
10
•
•
11
•
•
12
•
Identificar els perifèrics de sortida de la informació d’un sistema informàtic.
Informació •
Saber què és una versió actualitzada d’una aplicació informàtica. Introducció dels termes versió i actualització d’una aplicació informàtica.
Identificar els perifèrics d’entrada i sortida de la informació d’un sistema informàtic.
•
Conèixer les icones i la funció d’edició «Crea» d’un document nou en un processador de textos i la combinació de tecles que fa la mateixa funció.
Reconèixer la posició i l’ús de les tecles alfanumèriques (escriptura i numeració) en el teclat.
•
Conèixer de quantes maneres es pot desar per primera vegada un document nou en un processador de textos.
Reconèixer la posició i la funció de les tecles del bloc numèric en el teclat.
•
Identificar els quadres de diàleg que s’obren quan es desa un document per primera vegada amb un processador de textos. Introducció del terme quadre de diàleg .
Reconèixer la posició i la funció de les tecles de funció en el teclat.
•
Identificar en el quadre de diàleg el lloc que ens permet introduir el nom del fitxer que volem desar per primera vegada en el procesador de textos.
Reconèixer la posició i la funció de les tecles especials (control i edició) en el teclat. Identificar en el quadre de diàleg el lloc que ens permet triar el format del fitxer que volem desar per primera vegada en el processador de textos.
•
Distingir visualment la interfície d’un cercador quan es fa una cerca per paraules clau de llocs web de la d’una cerca d’imatges.
Reconèixer Internet com una immensa font d’informació que funciona encara que no segueixi un patró organitzat de manera lògica i coherent.
Saber que un cercador és també una aplicació informàtica, reconèixer-ne la funció i entendre’n el funcionament.
Comunicació •
•
•
Conèixer els criteris pels quals ens poden guiar per poder seleccionar la informació de més qualitat a Internet.
•
Conèixer com organitzar, anomenar i emmagatzemar la informació que s’obté de les recerques fetes a Internet de manera adequada per poder recuperar-la quan es necessiti.
•
Conèixer com s’emmagatzemen els llocs web fent servir l’opció de preferits de la barra de menú del navegador.
•
Conèixer una wiki com a exemple d’entorn virtual de comunicació col·laboratiu, entendre com funciona i la utilitat que té.
Conèixer la missatgeria instantània com a entorn virtual de comunicació, entendre com funciona i la utilitat que té.
Conèixer el correu web com a entorn virtual de comunicació, entendre com funciona i la utilitat que té.
Valorar la importància del nom d’usuari i la contrasenya en els entorns virtuals de comunicació.
Conèixer les normes de comportament a l’hora d’utilitzar els entorns virtuals de comunicació, el que es coneix com a nettiquette.
Conèixer les normes bàsiques de seguretat que cal seguir quan s’utilitzen els entorns virtuals de comunicació per evitar els perills que comporta usar-los.
53
6è curs
Tecnologia •
1 •
•
2 •
C I T
•
3
s e l e r b o s n è r p A
•
•
4 •
•
5 •
•
6 54
•
Identificar els components del maquinari d’un sistema informàtic i distingir entre ordinador i perifèrics. Introducció dels termes perifèric i maquinari .
Informació •
Conèixer què és l’extensió d’un fitxer i relacionar-ho amb el tipus de contingut que conté. Introducció del terme extensió d’un fitxer.
Comunicació •
Saber què és el programari i conèixer-ne la relació amb el maquinari d’un sistema informàtic. Introducció del terme programari . Identificar els components del maquinari d’un sistema informàtic i distingir entre ordinador, processador, memòria i perifèrics. Introducció dels termes processador i memòria.
•
Conèixer els diferents formats en què es pot desar la informació que conté un fitxer digital. Introducció del terme format de fitxer .
•
Conèixer què és un un sistema informàtic multimèdia i relacionar-ho amb els termes audiovisual, auditiva i visual. Introducció del terme multimèdia.
Identificar visualment els mitjans de comunicació multimèdia.
Conèixer l’existència de dos tipus de programari, el d’aplicació i el de sistema. Introducció del terme programari de sistema. Conèixer la ubicació i les funcions de la unitat de processament de la informació de l’ordinador del maquinari d’un sistema informàtic.
•
Diferenciar les funcions que realitzen els programes d’aplicació de les que realitzen els programes de sistema. Conèixer la ubicació i la funció de la memòria que utilitza la unitat central de processament de la informació de l’ordinador del maquinari d’un sistema informàtic.
•
Conèixer la diversitat de funcions que permeten realitzar els programes informàtics i relacionar-les amb aplicacions informàtiques conegudes. Identificar els perifèrics que es connecten a l’ordinador del maquinari com un conjunt de dispositius que permeten el flux d’informació en un sistema informàtic.
•
Conèixer com s’agrupen alguns dels programes d’aplicació segons la tasca que realitzen. Identificar alguns dels perifèrics d’entrada que es connecten a l’ordinador d’un sistema informàtic. Saber què és el programari de sistema i la funció que realitza dins del sistema informàtic.
•
Conèixer què és la mida d’un fitxer i la unitat en què es mesura. Introducció dels termes mida d’un fitxer, bit, byte i quilobyte.
Interpretar i identificar, en els resultats obtinguts en la recerca d’informació per paraules clau, el lloc web que conté més vegades la paraula clau i els preferits.
•
•
Interpretar la informació dels resultats que mostra el cercador en una recerca per paraules clau i identificar els enllaços visitats i la paraula o les paraules clau escrites.
•
Diferenciar l’estructura i l’organització no lineal de la informació digital, de la lineal de la informació escrita. Introducció del terme hipertext.
•
Reconèixer els diferents entorns virtuals de comunicació i entendre la utilitat que tenen.
Identificar visualment les finestres dels diferents entorns virtuals de comunicació (fòrum, xat, bloc, missatgeria instantània, correu web i wiki).
Reconèixer i entendre la utilitat pràctica del fòrum aplicat a la resolució de problemes de situacions quotidianes.
Reconèixer i entendre la utilitat pràctica de la missatgeria instantània aplicada a la resolució de problemes de situacions quotidianes.
Tecnologia •
7
•
•
8
•
•
9 •
•
10
•
•
11 •
•
12 •
Identificar alguns dels perifèrics de sortida que es connecten a l’ordinador d’un sistema informàtic.
Informació •
Saber que el sistema operatiu és un programa de sistema, conèixer la funció que realitza i dos exemples de sistema operatiu: Linux i Windows. Identificar alguns dels perifèrics d’entrada i sortida que es connecten a l’ordinador d’un sistema informàtic.
•
Conèixer la funció d’administració i gestió de l’administrador de fitxers del sistema operatiu. Introducció del terme administrador de fitxers. Identificar dos tipus de suport d’emmagatzematge de la informació dins l’ordinador (memòria i disc dur). Introducció del terme disc dur .
•
Reconèixer la funció d’edició que permet utilitzar el menú ortogràfic d’un processador de textos i valorar-ne la utilitat com a corrector automàtic. Identificar el disc dur com a suport d’emmagatzematge dins l’ordinador i com a perifèric d’entrada i de sortida.
•
Conèixer què és un hiperenllaç i els tipus que n’hi ha. Introducció del terme hiperenllaç.
Conèixer i entendre el funcionament d’un cercador, com a motor de recerca. Introducció del concepte rang de pàgina.
Conèixer alguns mètodes per acurar les recerques amb un cercador (utilització de frases clau, de cometes i els signes + i –).
Reconèixer com funcionen les recerques d’imatges en els cercadors.
Comunicació •
•
•
•
Reconèixer la funció d’edició de «Cerca i substitueix» d’un processador de textos i valorar-ne la utilitat com a opció automatitzada que ens estalvia temps. Identificar el CD i el lector i gravador de CD com a suport d’emmagatzematge extern i com a perifèric d’entrada i de sortida.
•
Reconèixer la funció d’edició que permet inserir símbols especials en un processador de textos.
Identificar el llapis de memòria com a suport d’emmagatzematge extern i com a perifèric d’entrada i de sortida. Reconèixer en la barra del menú la ruta a seguir per utilitzar la f unció d’edició que ens permet recuperar un fitxer desat en un processador de textos. Valorar la importància de recuperar la informació digital.
•
Interpretar i conèixer la informació que conté el resultat d’una recerca per paraules clau obtinguda en un cercador d’imatges.
Identificar visualment una recerca per paraules clau en un cercador d’imatges i conèixer com es desa en els preferits.
•
•
Reconèixer i entendre la utilitat pràctica del correu web aplicat a la resolució de problemes de situacions quotidianes.
Reconèixer i entendre la utilitat pràctica del bloc aplicat a la resolució de problemes de situacions quotidianes.
Reconèixer i entendre la utilitat pràctica de les wikis i valorar la importància del treball en equip.
Valorar la importància del nom d’usuari i la contrasenya en els entorns virtuals de comunicació.
Reconèixer les normes de comportament que cal tenir presents quan s’utilitzen els entorns virtuals de comunicació.
Reconèixer les normes bàsiques de seguretat que cal seguir per evitar els perills que comporta l’ús dels entorns virtuals de comunicació.
55
