Treball de recerca futbol

DONES FUTBOLISTES, DONES INVISIBLES

Pseudònim: Agur

Dones Futbolistes, dones invisibles ÍNDEX INTRODUCCIÓ....................................................................................................3

HIPÒTESI DE TREBALL....................................................................................4

1. HISTORIA DEL FUTBOL........................................................................6-12

1.1

ON I QUAN VA NÉIXER EL FUTBOL FEMENÍ?................................6

1.2

QUAN VA ARRIBAR A ESPANYA?..................................................7-8

1.3

TORNEIGS IMPORTANTS AL FUTBOL FEMENÍ.........................9-12

1.3.1

Campionat Femení de la UEFA (Euro Femení).........................................9

1.3.2

Copa Mundial Femenina de la FIFA..................................................10-11

1.3.3

Jocs Olímpics (Olimpíades).....................................................................12

2. DESENVOLUPAMENT DEL FUTBOL FEMENÍ................................13-35

2.1. ACTUALMENT A ESPANYA........................................................13-16 2.2.

DIFERÈNCIA ENTRE EL FUTBOL FEMENÍ I EL FUTBOL MASCULÍ..........................................................................................17-35

2.2.1

Diferència als entrenaments ..............................................................17-18

2.2.2

Diferències anatòmiques, biològiques i psicològiques de la dona amb relació a l’home..................................................................................19-21

2.2.3

Diferències en el tractament als mitjans de comunicació..................21-33

2.2.4

Publicitat.............................................................................................33-35

3

ENTREVISTES..................................................................................36-43

3.1

Què en pensa un personatge destacat de l’àmbit esportiu?.................36-39

3.2

Què en pensa la gent al carrer?...........................................................40-43

4

CONCLUSIÓ FINAL.........................................................................46-48

5

BIBLIOGRAFIA................................................................................49-50

ANNEX: RESULTATS DE L’ENQUESTA

3

Dones Futbolistes, dones invisibles

INTRODUCCIÓ.

El futbol és un dels esport més valorats en Espanya i és l’esport que més passions aixeca. Però quan parlem de futbol sempre ens ve al cap la figura de l’home mai la de la dona. Per què sempre la imatge masculina?

He triat aquest tema per parlar-vos en el treball de recerca perquè és una de les meves passions des de ben petita i que practico amb gran esforç i sacrifici.

El nostre futbol potser no ompli estadis, no vendrem milions de samarretes amb el nostre nom i número al darrere, no serem els ídols d’un nen o nena. Tampoc ens guanyarem la vida jugant el nostre esport ni firmarem autògrafs a grans masses de gent que ens esperin quan arribem a l’aeroport. Potser no tindrem el plaer de retirar-nos als 30 anys o més.

Nosaltres treballem o estudiem i després anem a entrenar, als partits pràcticament no tenim públic excepte la família i els amics però en canvi mai deixarem de córrer, de jugar i de gaudir partit rere partit. Farem mil i una coses per anar a entrenar a ple hivern a les 9 de la nit, horaris marginals desprès dels nois, però ho farem perquè ens agrada. Aguantarem comentaris despectius, per sort cada vegada menys, de gent que li falta cervell. I lluitarem perquè cada vegada ens valorin més, per tenir àrbitres més competents i no ser delegades a l’últim esglaó del futbol i de l’esport en general. Perquè nosaltres, les dones, també sabem jugar.

Desenvoluparé aquest treball amb una sèrie d’objectius: primerament hem de començar explicant i donant a conèixer el futbol femení - com sorgeix, quins van ser els primers equips, com va ser rebut a Espanya, etc.- passant per observar les diferències tan notables respecte el futbol masculí - biològiques, psicològiques, la forma d’entrenar, la publicitat i els mitjans de comunicació- passant per resoldre algunes preguntes que ens plantejarem més endavant i per últim i no menys important sortir al carrer per fer unes enquestes.

4


HIPÒTESI DE TREBALL:

El meu criteri sobre el futbol femení és que està poc valorat en la nostra societat. Encara es segueix veient amb mals ulls que les dones practiquin un esport de contacte com seria el cas del futbol femení. La nostra gent encara s’ha de treure del cap el fals món creat al voltant del futbol, del futbol masculí, i fer veure que la dona també el pot practicar.

Canviar aquesta societat masclista no serveix de res si no canviem també altres factors que influeixen en aquesta diferència entre el futbol masculí i el femení, i és el que intentaré demostrar al llarg de la tesi.

5


1.

HISTÒRIA DEL FUTBOL

El futbol és un esport molt antic i no es coneix ben bé com va sorgir. Els antecedents més remots del joc es poden situar al voltant de l’any 200 aC. Durant la dinastia Han a la Xina. No és fins al segle XII que es troben evidències d’algun tipus de futbol practicat a Anglaterra i a Itàlia. L’any 1846 es va realitzar el primer intent seriós d’establir un reglament. Va ser promogut per H. De Winton i J. C. Thring a la Universitat de Cambridge, que van preparar un enfrontament entre representants de les escoles públiques més importants per intentar crear un joc de regles estandarditzat. Van arribar a un acord i en van crear deu regles, conegudes com ‘les regles de Cambridge’ i que Thring va descriure com ‘el joc senzill’. El 1855 es va fundar el Sheffield Football Club, el club més antic del món, i en 1862 va sorgir el Notts County, el club de lliga més antic del món. L’octubre de 1863 es va fundar la Futbol Associació (FA) a la Taverna Freemasons, al carrer Great Queen de Londres. La idea d’una Copa de Futbol Associació va ser del secretari de la FA, Charles Alcock, qui va proposar els seus plans en una reunió a la qual van assistir dotze clubs, l’octubre de 1871. Van participar quinze clubs en la primera competició, l’any 1872, que va ser guanyada pels Wanderers, que van batre els Royal Engineers. Fins l’any 1892, gairebé totes les finals es van celebrar al Kennington Oval (Londres), que és més conegut pel criquet. Fins l’any 1883, tots els guanyadors van ser clubs d’aficionats. Els Wanderers van guanyar sis vegades. Els Old Etonians van guanyar dues vegades i van ser segons en sis ocasions. També l’any 1872 es va celebrar el primer partit internacional (entre Anglaterra i Escòcia). Des del començament de la seva història el futbol era un esport maculí, el joc brusc no despertava interès per les dones i també el poder de l’home en la societat impedia l’entusiasme femení per aquest esport. Però l’emancipació de la dona va permetre noves oportunitats d’expressió en nombrosos sectors, entre ells el futbol. Des de fa menys d’un quart de segle és inconcebible un escenari esportiu sense la presència de la dona.

6

Dones Futbolistes, dones invisibles Tot i l’increment de popularitat als últims vint anys, el futbol femení continua estant entre els esports femenins menys practicats en comparació amb d’altres esports practicats per dones. Les raons son molt variades, des de barreres socials i culturals fins a la falta de finançament d’aquest esport. 1.1

On i quan va néixer el futbol femení.?

Al 1892, a la ciutat de Glasgow, es va registrar el primer partit de futbol entre dones. Els documents més ressents del futbol femení són del 1894 quan Nettie Honeyball, un activista dels drets de la dona, va fundar el primer club

esportiu

anomenat

British

Ladies

Football Club, amb això Honeyball volia demostrar que la dona havia d’ocupar també un lloc important a la societat.

La Primera Guerra Mundial va ser clau per a la introducció del futbol femení a Anglaterra. Degut a que molts homes havien sortit cap al camp de batalla. La dona es va anar introduint al món laboral. Moltes fàbriques tenien el seu propi equip de futbol que fins feia poc només era un privilegi dels homes. Però, al final de la guerra, la FA no va reconèixer el futbol femení encara que hagués tingut tanta popularitat. Després, la Copa Mundial de Futbol de 1966, l’interès dels aficionats va créixer als anys següents. Així, països com Itàlia, EEUU o Japó tenen lligues professionals competitives que fins i tot tenen una gran popularitat, no tenen res que envejar al futbol masculí.

7


1.2.

Quan va arribar a Espanya ?

A Espanya el futbol femení va començar a divulgar-se a principis dels anys seixanta. Catalunya va ser el primer lloc de tot l'Estat on es va jugar a futbol femení. El primer club femení de futbol sorgeix l'any 1914 amb el nom de Spanish Girl, un club que havien creat unes barcelonines amb l'impuls del jugador anglès del Barcelona Jack Greenwell. Aquesta entitat la formaven dos equips: el Montserrat i el Giralda. El seu debut oficial va ser el 9 de juny de 1914 i van jugar en benefici de la tuberculosi. El partit va ser tractat pels mitjans de comunicació, que no veien amb bons ulls que la dona es dediqués a aquest esport. La crònica de El Mundo Deportivo ho deixava clar: "Esta primera actuación de la mujer en el viril fútbol no nos satisface, no sólo por su poco aspecto deportivo sino porque elimina la gracia femenina.”

Els dos equips de l'Spanish Girl van jugar molts partits, tant a Barcelona com fora, amb molta expectació. Però la guerra va frenar l'evolució del futbol femení i a la postguerra, pràcticament no va existir perquè, a més, estava mal vist. No va ser fins els anys 60 que el futbol femení no va començar una altra vegada a sortir a la llum, encara que sense regularitat ni campionats organitzats. El punt d'arrencada definitiu del futbol femení s'ha de situar a la dècada dels 70 quan, per un anunci publicat al diari per Inmaculada Cabecerán, es va iniciar el primer contacte amb noies per jugar a futbol. En resposta a aquest anunci, van formar l'equip femení del FC Barcelona. Era l'arrencada del futbol femení, i a la temporada 1971-72 es va disputar el primer Campionat de Catalunya, amb la participació de 14 equips entre els que cal destacar el Barcelona, l'Espanyol, el Lleida, el Gramenet o l'Atlètic Sabadell. Tot i això, era un moment difícil per la proliferació del futbol femení, encara que els camps de futbol s'omplien per la curiositat dels aficionats de veure com les noies jugaven a futbol.

8


La Diada Nacional de Catalunya és un dia especial per al futbol femení. L' 11 de setembre del 1991 Maria Teresa Andreu, actual presidenta del Comitè de Futbol Femení de la FCF, Montse Domingo, Merche Romero, Santi Egea i el polític Agustí Mallol van tenir a Madrid una entrevista amb el secretari general de la Federació Espanyola de Futbol, Agustín Domínguez. A la reunió es va demanar el reconeixement del futbol femení ja que a Europa ja estava reconegut des de feia 10 anys. Tot i que Domínguez no estava gaire convençut, finalment va accedir i dos mesos més tard es feia oficial el futbol femení.

La primera competició d'àmbit estatal que es va crear va ser la Copa de la Reina, la temporada 84-85. El Barcelona va ser el primer equip català en aconseguir-la a la temporada 1993-94. Posteriorment, la va guanyar l'Espanyol en dues ocasions. Catalunya actualment és una de les comunitats més importants a nivell del futbol femení. Així ho demostra els més de 259 equips (que van augmentant cada temporada) i les més de 3000 llicències de jugadores. Una altra prova d'això és la selecció catalana, que juntament amb la madrilenya i la basca, són les seleccions més potents de tot l'Estat. Per últim, cal destacar que la consolidació definitiva del futbol femení va arribar l'any 1990 quan el president del COI, Joan Antoni Samaranch, el va declarar esport olímpic.

9


1.3

Torneigs importants al futbol femení

El creixent interès pel futbol femení queda al descobert amb la realització de competicions nacionals e internacionals, les més destacades a nivell mundial són: El Campionat Femení de la UEFA (Euro Femení), la Copa Mundial Femenina de la FIFA i els Jocs Olímpics (Olimpíades)

1.3.1- CAMPIONAT FEMENÍ DE LA UEFA (EURO FEMENÍ) No hi va existir una competició internacional fins el 1982 en el que el primer “Campeonato Europeo para Equipos Representativos de Mujeres de la UEFA” va ser instaurat. La final de l’any 1984 la guanyà Suècia. A aquesta competició li seguí el Campionat Femení de la UEFA, conegut també com Euro Femení. A l’any 1987, Noruega el guanya i les següents edicions hi va haver un domini absolut de la Selecció Alemanya essent el seu darrer títol de l’any 2005.

10


1.3.2- COPA MUNDIAL FEMENINA DE LA FIFA La copa mundial femenina de futbol és el torneig internacional de futbol femení a nivell de seleccions nacionals més important del món. A més, existeixen altres competicions juvenils com la copa mundial femenina de futbol sub-20 y la copa mundial femenina de futbol sub-17, les dues organitzades per la FIFA. Degut al progrés del futbol femení experimentat principalment durant els anys 1980 i 1990, la FIFA va decidir organitzar la primera edició de la versió per a dones de la copa mundial de futbol, l’event esportiu més important del món conjuntament amb els jocs olímpics que es realitzen des de 1930. així la primera edició del torneig es va realitzar en 1991 en la república popular Xina, edició en que la selecció de EEUU van resultar guanyadora. Des d’aquella data, la copa ha estat organitzada cada quatre anys i la seva popularitat ha anat en augment. El torneig compta amb setze seleccions femenines, classificades des de les seves confederacions continentals, i desenvolupades de la mateixa manera que l’edició masculina: una primera fase de grups per passar a una segona etapa d’eliminatòries directes fins disputar la final del torneig.

RESULTATS I ESTADÍSTIQUES Les taules mostrades seguidament indiquen els principals resultats de les fases finals de la copa mundial femenina de futbol. És interessant conèixer els països implicats que demostren el nivell esportiu que la dona ha assolit. El cas de Brasil és singular i té més a veure a que el consideren “l’esport rei”.

11


Any

Seu

Campió

Final

Estats Units

2:1

Xina

Suecia

Noruega

Estats Units

Estats Units

Estats Units

Alemanya

Xina

Alemanya

1991

1995

1999

2003

2007

Segon

Tercer

Noruega

Suecia

Alemanya

Estats Units

2:0

0:01

0:01

5:4 penaltis

Xina

Brasil

5:4 penaltis

Suecia

Estats Units

3:1

Brasil

Estats Units

4:1

2:0

2:12

2:0

Resultat

4:0

Quart

Alemanya

Xina

Noruega

Canadá

Noruega

Es mostra els set equips que han estat entre els quatre millors d’alguna edició del torneig. En cursiva, s’indica el torneig en que l’equip era local.

Equip Alemanya

Campió

Subcampió

2 (2003, 2007)

1 (1995)

1 (1995)

Quart lloc 1 (1991)

3 (1995, 2003, 2007)

Estats Units 2 (1991, 1999) Noruega

Tercer lloc

1 (1991)

2 (1999, 2007)

Suecia

1 (2003)

1 (1991)

Brasil

1 (2007)

1 (1999)

Xina

1 (1999)

Canadá

1 (1995) 1 (2003)

12


1.3.3- JOCS OLÍMPICS (OLIMPÍADES) El futbol és un dels esports disputats en els jocs olímpics d’estiu.

La edició masculina ha estat disputada des de 1900, a excepció de l’edició de 1932, tot i que el torneig de futbol femení apareix en els jocs olímpic a Atlanta 1996.

El torneig és organitzat per la FIFA i el comitè olímpic internacional.

RESULTATS I ESTADISTIQUES

Aquesta taula mostra els principals resultats dels torneigs femenins de futbol dels jocs olímpics.

Any 1996

2000

Seu

Or

Resultat

Atlanta, EE.UU.

Estats Units

2:1

Noruega

Atenes, Grecia

Estats Units

2:17

Pekín, R.P. China

Estats Units

1:07

2004

2008

3:27

Sídney, Australia

13

Argent

Bronze

Xina

Noruega

Estats Units

Alemanya

Brasil

Alemanya

Brasil

Alemanya

Resultat

2:0

2:07

1:0

2:0

Diploma

Brasil

Brasil

Suecia

Japó


2.

DESENVOLUPAMENT DEL FUTBOL FEMENÍ

2.1

Actualment a Espanya.

Quan volem referir-nos al futbol femení, sembla que haurem de fullejar publicacions especialitzades, a pàgines interiors, molt interiors dels diaris esportius. Però és tot més senzill. No hi ha informació de primera mà. A Espanya, el futbol femení i les seves publicacions, estan per aquells que tenen una relació directa amb ell.

Va començar a divulgar-se a principis dels anys seixanta, però va ser en la temporada 1980-81 quan la Real Federació Espanyola de Futbol va assumir i organitzar els primers campionats nacionals: Lliga i Copa de la Reina.

A diferència amb d’altres països europeus, el futbol femení espanyol no és gaire professional. Encara moltes jugadores han de pagar una quota als seus clubs per afrontar les despeses de les instal·lacions, material esportiu, etc. Algunes jugadores han tingut més sort i coneixen el futbol fora d’ Espanya.

El Torino italià es va interessar per dues joves germanes de Terrassa, Isabel i Ángeles Parejo. Després d’una llarga carrera futbolística en Espanya Tania s’ha incorporat al futbol japonès juntament amb la seva companya María del Mar Prieto. També el futbol anglès, concretament l’equip londinenc del Arsenal, compta amb una barcelonina, Roser Serra.

A Europa, el futbol femení té dues zones d’expansió, els països nòrdics i el centre. Tenen una major qualitat, ja que es porta practicant des de fa més de trenta anys.

14


Us presento les classificacions de les darreres temporades dels diferents campionats per que identifiqueu quins equips hi ha i de quines zones d’Espanya són: QUADRE D’HONOR TEMPORADA 2003-04 COMPETICIONS

CAMPIONS

SUBCAMPIONS

Superliga

ATHLETIC CLUB DE BILBAO

SABADELL

Copa de S.M. La Reina

LEVANTE

SABADELL

Liga Nacional Grupo 1º

OIARTZUN

AÑORGA

Copa Federación Vasca

ATHLETIC "B"

GURE TXOKOA

Liga Territorial de Vizcaya

BARAKALDO

BERRIZ

Copa Federación Vizcaína

BERRIO OTXOA

GERNIKA

TEMPORADA 2002-03 COMPETICIÓ

CAMPIONES

SUBCAMPIONES

Superliga

ATHLETIC CLUB DE BILBAO

LEVANTE

Copa de S.M. La Reina

SABADELL

ESTUDIANTES


LAGUNAK

AMAYA

Copa Federación Vasca

OIARTZUN

BILBAO


ZORRONTZAKO

ATHLETIC "B"

Copa Federación Vizcaína

BASAURI BEA

IURRETA

15



CAMPIONS

SUBCAMPIONS


UMORE ONA

BERRIZ


LEIOA

LAGUNAK

Liga Nacional Absoluta

LEVANTE

PUEBLA

Copa de la Reina

LEVANTE

ESPAÑOL

Copa de Euskadi

EIBARTARRAK

AÑORGA


CAMPIONES

SUBCAMPIONES

Liga territorial de Vizcaya

LEIOA

UMORE ONA


EIBARTARRAK

LAGUNAK

Liga Nacional Absoluta

LEVANTE

EIBARTARRAK

Copa de la Reina

LEVANTE

PUEBLA

Copa Federación Española

RAYCO

L´ ESTARTIT

CAMPIONATS DE LLIGA TEMPORADA 1991-92 1992-93 1993-94 1994-95 1995-96 1996-97 1997-98 1998-99 1999-00 2000-01

CAMPIONS AÑORGA KIROL K.E. OROKIETA VILLAVERDE OROKIETA VILLAVERDE AÑORGA KIROL K.E. AÑORGA KIROL K.E. S. VICENTE VALENCIA ATLETICO MALAGA OROQUIETA VILLAVERDE IREX PUEBLA FEMENINO LEVANTE U.D.

16

SUBCAMPIONS AÑORGA KIROL K.E.

S. VICENTE VALENCIA IREX PUEBLA FEMENINO TORREJON EIBARTARRAK


El Campionat d’Espanya de la Copa de la Reina es disputa pel sistema d’eliminatòria, participant els tres primers classificats de cada un dels quatre grups en que es divideix la competició. CAMPIONATS DE COPA TEMPORADA 1888-89 1989-90 1990-91 1991-92 1992-93 1993-94 1994-95 1995-96 1996-97 1997-98 1998-99 1999-00 2000-01 2001-02 2002-03 2003-04

CAMPIO C.F. PARQUE ALCOBENDAS AÑORGA KIROL K.E. AÑORGA KIROL K.E. OROQUIETA VILLAVERDE AÑORGA KIROL K.E. C.F. BARCELONA OROQUIETA VILLAVERDE R.C.D. ESPAÑOL R.C.D. ESPAÑOL ATLETICO MALAGA OROQUIETA VILLAVERDE LEVANTE U.D. LEVANTE U.D. LEVANTE U.D. C.E. SABADELL LEVANTE U.D.

SUBCAMPIO AÑORGA KIROL K.E. R.C.D. ESPAÑOL C.F. BARCELONA C.E. SABADELL OROQUIETA VILLAVERDE OROQUIETA VILLAVERDE

EIBARTARRAK F.T. C.F. PUEBLA R.C.D. ESPAÑOL ESTUDIANTES C.E. SABADELL

La Selecció Espanyola de futbol femení ha disputat a nivell internacional més d’un centenar de partits i ja compta al seu palmarès amb un tercer lloc en els Europeus de 1997 i un quart lloc a la mateixa competició continental en 1993.

17


2.2

Diferència entre el futbol femení i el futbol masculí.

Com observarem una mica més endavant hi ha notables diferències entre un i l’altre. Però no parlarem de la finalitat que serà sempre la mateixa; marcar els màxims gols possibles i rebre els mínims, sinó que parlarem de la forma d’entrenar, la forma física,...

2.2.1 DIFERÈNCIES EN ELS ENTRENAMENTS.

Després d’haver assistit alguns entrenaments he pogut constatar algunes diferències com podrien ser: •

L’edat a la qual comencen a practicar aquest esport els nens i nenes. Normalment els nens comencen a practicar aquest esport quan inicien l’escola entre els 3-6 anys i les nenes comencen més tard entre els 8-10 anys.

•

La forma física i el metabolisme d’un home i d’una dona. L’home té una massa muscular superior a la dona, per això el futbol masculí ens pot semblar més agressiu i més fort. En canvi el que realitza la dona és més harmònic, que no voldrà dir que no sigui tant emocionant i que no hi hagi tanta agressivitat en el camp com al masculí.

•

La tècnica dels jugadors i de les jugadores. La majoria de vegades superior en el jugador però no sempre és així. La tècnica no és una qualitat que només tinguin els homes, només cal veure algun partit entre Brasil i Anglaterra en categoria femenina. La tècnica es va assolint amb l’experiència, és molt important la feina dels entrenadors i preparadors físics.

18


•

La diferència de categories que hi ha: En el futbol masculí hi ha una categoria per a cada edat, en canvi, en el futbol femení hi han poques nenes que practiquin el futbol i solen jugar totes barrejades, nenes de deu anys amb noies de catorze, en un mateix equip. Encara que aquests dos últims anys les categories han augmentat considerablement. S’ha passat d’haver-hi només dues categories una de futbol-7 i una altra de futbol-11, a haver-hi categories de futbol infantil, aleví, cadet juvenil i futbol amateur.

Un exemple a seguir és el F.C. Levante las Planas de Sant Joan Despí que comença aquesta lliga amb cinc equips de futbol femení, tres jugant a futbol 11 (el femení A a la categoria de Nacional, el femení B a Segona catalana i el femení C a categoria Cadet juvenil) i dos de futbol 7 (el femení D a Primera divisió infantil aleví i el femení E a Segona divisió infantil aleví).

Però si la majoria dels clubs segueixen centrant-se majoritàriament en els equips masculins deixant de banda el futbol femení no es podrà progressar mai. •

Els tipus d’entrenaments. Els equips masculins fan molts més exercicis de força i resistència, els equips femenins es centren més en millorar la tècnica i la velocitat.

19


2.2.2 DIFERÈNCIES ANATÒMIQUES, BIOLÒGIQUES I PSICOLÒGIQUES DE LA DONA AMB RELACIÓ A L’HOME

L’home i la dona per naturalesa són molt diferents l’un de l’altre, aquest quadre ens mostra les diferències de la dona respecte a l’home: anatòmicament, biològicament i psíquicament.

CARACTERÍSTIQUES ANATÓMIQUES DE LA DONA AMB RELACIÓ A L’HOME

- Menor talla (12 cm) - Menor pes (7 kg) - Braços i cames més curts - Cap més petit - Menor desenvolupament de la cintura escapular que dificulta exercicis de braços - Major desenvolupament de la cintura pelviana amb eixos femorals oblicus - Menor tamany de la caixa toràcica

- Lordosis lumbar més accentuada - Tendència del cúbit valgo en el colze - Menor massa muscular - Major quantitat de grassa - Coeficient grassa/múscul major que el de l’home - Sistema lligaments de extremitats menys sòlids - Mamelles grans - Major superfície corporal - Abdomen més voluminós i menys musculat - Els defectes als peus són més freqüents en nenes que en nens

20


CARACTERÍSTIQUES BIOLÓGIQUES DE LA DONA EN RELACIÓ A L’HOME

- Més flexibilitat i elasticitat per major mobilitat articular - La força muscular, en general, és un terç inferior - Respiració més toràcica que abdominal - Pubertat més precoç - Més transferència tèrmica per major superfície corporal - Menor capacitat vital, menor capacitat de transport de oxigen - Major temps de recuperació per a un mateix exercici - L’esport no aconsegueix en la dona realitzar manifestacions biològiques tan importants com en l’home. - En el sexe femení las diferències tipològiques són més manifestes que en el masculí - Són millors atletes les de biotip, atlètic o leptómic - Bona capacitat de coordinació - Freqüència cardíaca màxima =220 – edat en anys (en l’home FREC. c. m. =205 – edat en anys) - Menopausia precoç amb relació a andropausia

21


CARACTERÍSTIQUES PSICOLÓGIQUES DE LA DONA EN RELACIÓ A L’HOME

- Emocionalment menys estable per la competició esportiva - L’bediència a l’home ha estat la conducta ancestral habitual y natural de la dona - Repugnància natural de la dona per l’agressió, això provoca tendència al distanciament de la competició. - Desig ansiós i actiu d’evitar l’èxit. - Menor capacitat de decisió. - Menor rapidesa de reflexos.

2.2.3 DIFERÈNCIA ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ. La gran desigualtat en el tractament de l’esport femení en els mitjans de comunicació és un fet palpable, i notable en aquest moment d’avanç social encaminat a assegurar la igualtat de gènere entre homes i dones en tots els àmbits de la vida. En el món de l’esport la igualtat encara resulta una illa de difícil accés per a la dona.

Les esportistes són invisibles per les televisions. Els seus esforços i triomfs passen desapercebuts en una societat en la que els ídols esportistes tenen una importància innegable: són referents socials de primer orde.

L’esport ja no és només una font de salut i diversió sinó que també és de prestigi i a la vegada una potent indústria que té un gran pes econòmic en forma de publicitat i de drets d’imatge.

L’esport ha esdevingut a les últimes dècades, un fenomen d’abast mundial. Els mitjans de comunicació, principalment la premsa i la televisió, han tingut una gran importància

22


en aquest fet. Són milers les pàgines dels diaris i les hores de televisió que parlen constantment de l’esport. Fins al punt que podem trobar diaris que centren els seu treball específicament en l’esport ,diaris esportius, així com canals de televisió temàtics en matèria esportiva.

Però quan parlen d’esport, realment a què es refereixen? Comentaré el treball de la companya Claudia Nogués en aquest aspecte.

(Treball de recerca Els Mitjans de comunicació i l’esport de Clàudia Nogués de l’IES Celestí Bellera de Granollers )

Respecte a la televisió, va analitzar els telenotícies de les cadenes TV3, TVE1 i Antena 3, amb la intenció d’abastar àmbits de població de Catalunya i també de l’Estat Espanyol en les diferents franges horàries de migdia i vespre.

Sobre la premsa escrita va investigar per una banda la secció d’esports de tres diaris genèrics (Avui, El País i el Periódico de Catalunya), així com l’estudi de la portada de diaris esportius (Sport, Marca i Mundo Deportivo) i el contingut interior dels diaris Sport i Marca.

Sobre la metodologia seguida, i pel què fa als telenotícies, va enregistrar els minuts que ocupava cada modalitat esportiva i el tipus d’aquest (esport femení o masculí). Per a l’anàlisi de la portada dels diaris esportius va anotar la modalitat i el tipus d’esport, així com la composició d’aquesta portada. Per últim, als diaris esportius i a la secció esportiva dels diaris generalistes va anotar el nombre de pàgines

23


que ocupava cada modalitat esportiva i el tipus d’esport.

Tot això es feia mitjançant una graella d’observació elaborada específicament per aquest estudi.

Els resultats que es van obtenir foren els següents :

a)

Secció esportiva dels diaris generalistes.

L’esport que té una major presència és el futbol. I aquesta presència és bastant homogènia en els tres diaris analitzats (aproximadament un 65% del seu contingut és de futbol). L’esport femení és gaire bé inexistent. Únicament representa un 1% (Avui) i un 4% (el País i el Periódico) del volum de notícies publicades.

S’observa alhora clares diferències entre aquests diaris respecte a l’equip a comentar. Així mentre al diari Avui hi és present de forma preferent el FC Barcelona i el Real Madrid no hi apareix, als diaris de difusió estatal (el País i el Periódico) la presència d’aquest últim club hi és de forma més acusada. També s’observaren més referències a la selecció espanyola als diaris el País i el Periódico que al diari Avui.

b) Portada dels diaris esportius

El futbol ocupa entre un 98% i un 86% de les portades dels diaris esportius analitzats (98% Sport; 87% Marca; 86% Mundo Deportivo).

L’esport femení no té presència a les portades del diari Sport analitzades i una mínima presència a la resta (entre 1-2%).

24


Mentre que als diaris Mundo Deportivo i Sport hi apareixen sobretot titulars sobre el FC Barcelona i gaire bé nul·les referències al Real Madrid, al diari Marca, encara que predominen titulars sobre el Real Madrid, també hi apareixen titulars del FC Barcelona.

També s’observa una composició diferent entre les portades d’aquests diaris esportius. El Mundo Deportivo i l’Sport utilitzen una gran fotografia i un gran titular a la portada i poques fotografies i titulars d’altres esports. Al diari Marca encara que també hi apareix una fotografia central, aquesta no és tant gran i permet la incorporació d’altres fotografies i titulars secundaris.

c) Contingut dels diaris esportius

Els resultats dels dos diaris analitzats són gairebé calcats. Aproximadament un 65% de les pàgines parlen de futbol, un 10% de bàsquet i la resta de pàgines (25%) d’una gran varietat d’esports (motociclisme, tennis, handbol, etc.).

Únicament entre un 3% (Sport) i un 8% (Marca) de les pàgines, es parla d’esport femení. A la vegada, en moltes ocasions, es parla d’esportistes femenines en afers no directament relacionats amb el món de l’esport.

d) Secció esportiva dels Telenotícies.

El futbol és també l’esport que es presenta amb una major freqüència als telenotícies estudiats i seguit a molta distància pel bàsquet.

S’observen també diferències respecte al temps que se n’ocupa cadascuna de les cadenes de televisió. Mentre que TV1 i TV3 el futbol hi és present en un 70% del total del temps de la secció esportiva del telenotícies, a Antena 3, el percentatge augmenta fins al 89%. Encara que la presència del futbol té una gran rellevància, considerem important destacar la major varietat esportiva present a TV1 i TV3 sobre Antena 3.

25


Respecte a l’esport femení, tant sols hi és representat en un 3% a TV1 i TV3 i en un 1% a Antena 3.

A partir d’aquests resultats obtinguts de l’anterior treball de recerca he fet les següents conclusions: •

És el futbol l’esport que té una major presència als diferents mitjans de

comunicació analitzats. I aquest incideix majoritàriament en dos clubs esportius (FC Barcelona i Real Madrid).

Ara estem a plena competició i el seguiment diari a l’actualitat futbolística és moltes vegades excessiva. Dediquen al voltant d’una tercera part del seu temps a la informació esportiva. I tres quartes parts de la informació esportiva està relacionada amb el món del futbol. •

L’esport femení, és gaire bé inexistent i quan se’n parla, és per aspectes extra

esportius més que els pròpiament esportius. Paradoxalment, encara que és el futbol l’esport que ocupa un major volum, en cap cas es parla del femení.

Revisant les edicions digitals dels quatre diaris més especialitzats en l’àmbit esportiu en Espanya (Marca, L’Sport, L’AS i el Mundo Deportivo) cap d’ell té una secció sobre el futbol femení, el més encaminat podria ser la secció de l’Sport, anomenat “Balón Rosa” on parlen de les relacions dels futbolistes al més pur estil dels programes de premsa rosa.

26


Però quina es la presencia de l’esport a la TV?

He analitzat una sèrie de cadenes com: TV1 escollida per tractar-se d’una cadena nacional., La 2 de la RTVE escollida per ser una de les cadenes públiques amb major projecció en retransmissions i informacions d’esdeveniments esportius, La Sexta amb un ampli repertori de retransmissions esportives.

La televisió ha de contribuir a que s’aconsegueixi models esportius no discriminatoris per raons de sexe, obrint les portes a altres programacions i activitats fisico-esportives femenines i impregnades de valors socials.

Però quina és la presència de l’esport femení als informatius? Ho he separat entre retransmissions, actes esportius i noticies esportives. Retransmissions a TVE2 7,50%

2% Esports masculins Esports Femenis Esports Mixtes

90,50%

A les retransmissions esportives a TVE 2, el predomini de l’esport masculí aconsegueix un 90’5% del temps emès en front a un 7’5% de l’esport femení i un 2% de l’esport mixt.

27


Retransmissions a La Sexta

11% Esports femenins Esports masculins 89%

A les retransmissions esportives a La Sexta, l’esport masculí és d’un 89% respecte d’un 11% de temps emès pel femení. No hi ha cap retransmissió d’esport mixt.

Esports a TVE2 5%

6%

Esports femenins Esports masculins Esports Mixtes

89%

Els esports a TVE 2 són majoritàriament masculins amb un 89% mentre que els altres dos l’esport femení i el mixt tenen gairebé el mateix percentatge amb un 5% i un 6% respectivament.

28


Esports a La Sexta 9% Esports femenins Esports masculins

91%

Als esports de La Sexta hi ha un clar predominant que és el masculí amb un 91% mentre que el 9% restant es el femení.

Esports a TVE1 7%

3% Esports femenins Esports masculins Esports Mixtes 90%

L’esport que predomina a TVE1 es el masculí amb un 90% seguit de l’esport mixt amb un 7% i la resta al femení.

29


Noticies a TVE2 18% Esports femenins Esports masculins

82%

Les noticies esportives en TVE2 són clarament favorables pel que fa a l’esport masculí però el 18% de les noticies restants d’esport femení és molt elevat considerant la següent gràfica de TVE1.

Noticies a TVE1 1% Esports femenins Esports masculins

99%

En aquests gràfic el predomini de l’esport masculí es encara major amb un 99% de les noticies que apareixen en els informatius deixant un 1% a l’esport femení.

30


He analitzat també el tipus d’esport que s’emet i quin tipus d’audiència té.

Esports masculins més freqüents a les emissions

15%

Futbol Motociclisme

6% 47%

7%

Basquet Esports eqüestres Tenis

8%

Handbol 8%

Altres

9%

Esports femenins més freqüents a les emissions

3% 3%

6% Voleivol

42%

Basquet Atletisme Altres Handbol

46%

31


Audiència d' esports femenins

34% Homes Dones 66%

Audiència d' esports masculins

34% Homes Dones 66%

L’audiència esportiva és la mateixa als esports masculins com als esports femenins. I que la majoria de persones que es veuen interessades per qualsevol mena d’esport són majoritàriament homes.

32


Per tant el futbol femení mai podrà avançar si les dones no mostren un interès pel que fa al futbol i l’esport en general.

La presència de la dona en l’esport també pot valorar-se des d’una altre perspectiva. Es tracta en respondre a les següents preguntes:

De totes les persones que apareixen en noticies, programes i retransmissions esportives, quan de temps apareixen homes i quan de temps dones? Hi han diferencies significatives en la distribució? Aquesta aproximació permet visualitzar des d’un punt de vista més global quina és la presencia d’homes i dones en les emissions esportives. Presència d'homes en transmissions esportives

18%

Reporters Presentadors 18%

Esportistes

64%

Presència de dones en transmissions esportives

16%

21% Reporteres Presentadores Esportistes

63%

33


Veient aquestes dues gràfiques podem extreure les següents conclusions.

La presència dels homes solen ser majoritàriament d’esportistes amb un 64% mentre que la presència de reporters i presentadors es igual amb un 18%. Però si observem la gràfica de la presència de la dona en transmissions esportives es veu un clar augment de presentadores seguit de les reporteres amb un 63% i un 21% respectivament sent les esportistes les minoritàries amb un 16%.

2.2.4

PUBLICITAT:

La publicitat és una activitat comunicativa encaminada a aconseguir uns objectius dintre de la comercialització, mitjançant canals de difusió. La publicitat s'ha establert com una tècnica de comunicació de masses imprescindible per al funcionament dels mitjans moderns. No sols difonen informació i missatges sinó que manté econòmicament moltes entitats per a les quals és la principal font de ingressos.

34


Però quina és la base de la publicitat? - l’atracció. - l’interès. - el desig. - l’acció. Els nostres ídols sovint surten jugant contra personatges mítics, contra robots del futur, contra animals ferotges o patrocinant marques importants. Però quants anuncis publicitaris heu vist on surtin futbolistes? Gairebé cap per no dir ni un fet a l’estat espanyol.

35


L’únic anunci que he trobat d’una futbolista, Milene Domingues, on patrocina una marca de roba.

36


3.

ENTREVISTES

3.1

Que pensa un personatge destacat en l’àmbit esportiu?.

Miquel Pareja Jiménez “Miki” és el Coordinador i president del C.F. Racing Cunit. L’equip de futbol femení del Baix Penedès. Porta prop de catorze anys “treballant” pel futbol femení a Catalunya i Espanya. A més organitza el tradicional torneig de Futbol Platja Femení.

•

Per què el futbol femení no aixeca les mateixes passions que el masculí? Per què no té cobertura mediàtica? Per què no hi ha tants diners pel mig? El futbol femení aixeca les mateixes passions que el masculí, però a un públic o àmbit més reduït. Són pocs els aficionats que acudeixen a veure un partit de futbol femení. Ara mateix és un problema en quant a comparació respecte al futbol masculí. Els mitjans de comunicació donen més importància a la lliga masculina que no pas a la femenina i això és un fet que cal canviar, doncs els mitjans de comunicació arriben a la societat i aquesta té la concepció de que el futbol és només cosa d’homes. A l’actualitat veig el futbol femení a Espanya com un esport a potenciar i crec que amb la unió dels equips, les federacions i amb el canvi de xip dels mitjans de comunicació li podem donar l’empenta que es mereix perquè la diferència respecte al futbol masculí no sigui tant gran.

37


•

Tècnicament, hi ha alguna diferència entre el futbol femení i el masculí? Jo crec que fins i tot el futbol femení és més tècnic o pot arribar a ser més tècnic que el futbol masculí. Bàsicament perquè les noies compensen les seves mancances físiques amb genialitats al camp. Però hi ha de tot, a la zona nord d’Espanya es fa un futbol femení més físic, tenim l’exemple de l’actual campió de la Superlliga femenina, l´Athletic de Bilbao. Cal destacar també que en comparació amb d’altres països com Estats Units, Suècia, Dinamarca… Espanya encara no ha “explotat”. Mira per exemple als Estats Units el futbol femení o soccer, com ho anomenen, és més important fins i tot que el futbol masculí i són les grans marques comercials les que ho mantenen amb el seu patrocini. Quan aconseguim una ajuda econòmica d’aquest tipus i un major nombre de llicències o fitxes llavors ens podrem comparar a països com Suècia o Dinamarca, que ens tripliquen en nombre de llicències.

•

Et sembla que l’home és més passional en el terreny de joc, mentre que les noies fan un joc més meditat, més ordenat dins del seu cap i potser més fidel al que és el futbol original i clàssic. És potser per això que l’espectador el pot trobar avorrit? Per què hi manca espectacle? El futbol femení al meu entendre és més “preciosista”, les jugadores són bastant més tècniques que els nois i superen les seves barreres físiques amb un joc més tàctic i detallista que fa gaudir a l’espectador d’un futbol diferent.

•

Als partits, si n’hi han 50 persones de públic ja és molt. De quina manera es pot fer augmentar l’interès pel futbol femení? Normalment qui acostuma a veure els partits de futbol femení són alguns pares que acompanyen a les seves filles als partits. A no ser que sigui un acte especial o un torneig on la participació de públic sol ser massiu, la mitjana d’espectadors

38


acostuma a ser molt inferior a la del futbol masculí. A un partit de màxima competició femenina com és la Superlliga l´Athletic va aconseguir al darrer partit que li enfrontava al Torrejón, reunir a més de 25.000 espectadors a Sant Mamés. De totes maneres la mitjana d’espectadors al llarg de tota la competició als diferents camps és de 100 espectadors per partit. •

Iniciatives com el torneig que vostè coordina o el del Sitges Femení Club són un bon mitjà de difusió del futbol femení però, són suficients per que aquest esport arribi al gran públic? Aquest tipus d’iniciatives donen una petita empenta al nostre futbol femení, però necessitem dels mitjans de comunicació per donar a conèixer els torneigs que fem. Ara estem preparant la setena edició del Torneig de Futbol Platja Femení Baix Penedès i estem buscant la col·laboració dels diferents mitjans de comunicació tant premsa, televisió, radio… Ens estem trobant que cal trucar a moltes portes per tal de trobar una petita col·laboració, un petit anunci en un diari… Per això és necessari potenciar encara més aquest tipus de torneigs i d’iniciatives.

•

Vostè, com a coordinador d’un d’aquests torneigs, què creu que cal fer perquè el futbol femení desperti l’interès que es mereix? Cal un interès mediàtic. Un interès dels ajuntaments i empreses de la zona on és faci l’esdeveniment. Aquí a Cunit tenim la sort de rebre un total suport de l’Ajuntament de Cunit des de l’àrea d’Esports i això es un factor que en ajuda a treballar amb molta tranquil·litat, perquè els resultats arriben amb el temps. De totes maneres necessitem que patrocinadors de les gran marques, siguin refrescos, siguin roba esportiva sàpiguen desenvolupar el seu paper en aquests tipus de torneigs i aportin aquest granet de sorra de més, que faci adquirir al torneig l’importància que es mereix.

39


•

Per acabar, expliqui al lector què trobarà si va a presenciar un partit de futbol femení. Passió, rivalitat i sobretot bon futbol. Les noies tenen més picardia que els nois a l’hora de jugar i això et fa veure el partit d’una manera diferent. Cada partit s’aprenen coses noves, cada partit és una història i hem de gaudir d’aquesta realitat. Una realitat del nostre futbol que està canviant a millor gràcies a entrevistes i articles com el que esteu fent vosaltres des de Calaix de Sastre. Gràcies per la vostra aportació al futbol femení.

40


3.2.

Que pensa la gent del carrer?

Sexe:

Masculí Femení

Edat:

Professió:

1.-Com veus que les dones juguin al futbol?

2.- Has vist alguna vegada un partit de futbol femení? Sí No En el cas de respondre afirmativament, escull la manera de visualitzar-ho: Camp Televisió 3.- Coneixes el nom d’alguna jugadora de futbol femení?

4.- Saps quin és l’últim equip guanyador de la superlliga femenina? I de la copa de la reina? Sí No En el cas de respondre afirmativament, escriu els noms dels equips guanyadors

5.-Quin tipus de futbol consideres més espectacular, el futbol femení o el futbol masculí? Femení Masculí Per què?

41


6.- Si el preu de l’entrada d’un partit de futbol femení fos el mateix que un de futbol masculí què faries? Veure el partit de futbol femení. Veure el partit de futbol masculí. Veure tots dos. No veure cap dels dos.

7.- T’impressionaria veure en portada d’un diari com l’Sport o el Marca, alguna noticia relacionada amb un equip de futbol femení? Sí No 8.- Per què creus que el futbol femení està poc valorat?

9.- Creus que el futbol femení arribarà algun dia a tenir el mateix tracte que el futbol masculí? Quan?

10.- Què creu que cal fer per què el futbol femení desperti l’interès que es mereix?

11.- Coneixes el millor jugador del món guardonat per la FIFA World Player en aquest 2009? I la millor jugadora?

_____________________ _______________________ 12- Estaries d’acord en reduir el temps de l’esport masculí en televisió per donar-li més espai als esports femenins? Sí No

42


CONCLUSIÓ DE L’ENQUESTA 1-Com veus que les dones juguin al futbol? La majoria de la gent veu amb bons ulls que la dona practiqui un esport com el futbol, però gràcies a l’enquesta realitzada podem observar que gairebé tots els enquestats tenen poca informació sobre aquest esport.

2- Has vist alguna vegada un partit de futbol femení?

El 70% d’enquestats no han vist mai un partit de futbol femení i el 30% si que ho ha vist i la majoria d’ells al camp. Això confirma que les persones que veuen el futbol femení solen tenir una relació estreta amb les noies que el practiquen.

3- Coneixes el nom d’alguna jugadora de futbol femení? El 70% no coneixia el nom de cap jugadora. Les persones que anomenaven algunes eren les companyes de les seves filles i algunes que si que han estat més mediàtiques, com és el cas de Maribel Domínguez (Marigol) i (Ronaldiña)

4- Saps quin és l’últim equip guanyador de la superlliga femenina? I de la copa de la reina? El 92% no sabia quins eren els equips guanyadors de les competicions femenines. Això demostra la poca repercussió mediàtica del futbol femení.

5- Quin tipus de futbol consideres més espectacular, el futbol femení o el futbol masculí?

El 65% considera més espectacular el futbol masculí i citen les següents raons: El futbol masculí té més força, tècnica, velocitat i potència. És més mediatic i per això es coneixen més els jugadors, hi ha més rivalitat i agressivitat, és més emocionant i atractiu.

43


Els jugadors només es dediquen a jugar al futbol, les jugadores no poden viure del futbol, i els partits són una activitat més.

6- Si el preu de l’entrada d’un partit de futbol femení fos el mateix que un de futbol masculí què faries?

A l’hora de pagar per veure un partit podríem destacar que el 36% pagaria per veure tots dos.

7- T’impressionaria veure en portada d’un diari com l’Sport o el Marca, alguna noticia relacionada amb un equip de futbol femení? Aquesta pregunta no ens aporta gran informació, el 50% veuria bé que a la portada d’un diari esportiu hi hagués una notícia de futbol femení, encara que l’altre 50% ens sol dir que no l’impressionaria per què voldria dir que rep el mateix tracte.

8- Per què creus que el futbol femení està poc valorat?

- Perquè no tenen ajudes dels mitjans de comunicació. - Perquè tenen una manca de patrocinadors. - Perquè no és massa conegut. - Perquè no interessa. - Per falta d’informació.

9- Creus que el futbol femení arribarà algun dia a tenir el mateix tracte que el futbol masculí? Quan?

- Molts dels enquestats creuen que això no podrà ser possible. - Uns creuen que no serà fàcil però que amb esforç i ajuda de les entitats arribaran a tenir un mateix tracte. - Altres es mostren indiferents. Mentre que un altre petit grup parla de que podrà ser possible quan la societat no parli de masclisme.

44


10- Que creu que cal fer per què el futbol femení desperti l’interès que es mereix?

- Més recolzament de les federacions. - Més promoció. - Més publicitat. - Propaganda pel que fa la FA. - Patrocinadors. - Partits d’exhibició amb combinats masculins-femenins. - Subvencionar- lo amb ajudes oficials. - Que les dones mostrin un interès pel que fa el futbol i l’esport en general. - Més interès pel futbol femení base. - Guanyar títols a nivell internacional.

11- Coneixes el millor jugador del món guardonat per la FIFA World Player en aquest 2009? I la millor jugadora? El 60% sap que Cristiano Ronaldo és el millor jugador guardonat per la FIFA. Només el 16% sap que Marta da Silva és la millor jugadora.

12- Estaries d’acord en reduir el temps de l’esport masculí en televisió per donar-li més espai als esports femenins? El 100% reduirien el temps dedicat al futbol masculí per TV. El distribuirien entre tos els altres esports, també oblidats, però dedicant el temps per igual entre esport masculí i femení.

Els altres resultats de la enquesta es presenta com a annex.

45


4.

CONCLUSIÓ FINAL

Al llarg d’aquest treball he verificat la hipòtesi de que el futbol femení estava sotmès al masclisme de la societat i altres factors que menyspreen el futbol femení.

Primerament definirem “masclisme” per després poder relacionar-lo amb el futbol femení:

- DEFINICIÓ: Com actitud el masclisme designa una idea particular de la virilitat. La majoria dels masclistes tenen idees conservadores. Els masclistes rebutgen a la dona el dret a treballar, participar en activitats esportives o fer els papers que tradicionalment eren pels homes. Els masclistes consideren que les dones s'han d'ocupar de la casa i fer de mares i esposes.

El masclisme és una de les lluites que ha de vèncer el futbol femení per poder gaudir algun dia d’aquest esport com es mereix. La lluita per aconseguir el dret a la igualtat i el respecte, és la batalla que el col·lectiu femení ve exercint des de fa molts segles...

El masclisme fa que el futbol femení no es desenvolupi a Espanya, fins ara no hem pogut gaudir una mica d’aquest esport amb lligues, amb més rivalitat.

Per una altra banda, també hem pogut verificar que no únicament l’home imposa una idea masclista dins del futbol femení, sinó que la dona també té un paper important. Al sortir al carrer vam poder parlar amb famílies que no recolzaven a les seves filles a l’hora d’iniciar-se en aquest esport, i és que sempre prefereixen que el fill practiqui futbol i la filla dansa. Aquesta és també una de les causes que fan difícil el desenvolupament del futbol femení a l’estat espanyol.

46


Al futbol femení li manca promoció; les empreses, entitats, clubs i federacions haurien de donar li l’empenta que es mereix.

Tal com deia Miquel Pareja Jiménez “Miki en l’entrevista, cal veure al futbol femení, els seus punts forts, superant les barreres físiques les dones fan un joc més tàctic i detallista .

Un altre factor que demostra que el futbol femení no pot evoluciona encara, és la manca d’informació en els mitjans de comunicació. No es poden comparar les hores dedicades al futbol masculí envers el femení. Als gràfics realitzats es podia observar una clara presència d’homes mentre que hi havia una difusa imatge de la dona en les transmissions esportives.

Per tant cal treballar força perquè això pugui igualar-se. No únicament el masclisme influeix pejorativament en el futbol femení, sinó que veiem que n’hi ha d’altres factors.

47


Aportació personal:

El treball m’ha servit per informar-me encara més sobre aquest tema i adonar-me de que la dona per deixar de ser invisible en el món del futbol necessita: •

Una societat oberta que treballi per l’igualtat.

•

Institucions fortes que valorin l’esport femení.

•

Entitats esportives que motivin a les nenes a practicar esport, també el futbol.

•

Patrocinadors que confiïn en l’esport femení en general i el futbol en particular.

•

Mitjans de comunicació que tractin per igual l’esport maculí i el femení.

•

Famílies que animin a les seves filles quan aquestes mostrin interès pes aquest esport.

Així aconseguiríem una societat millor.

Problemes trobats:

Personalment m’ha estat difícil trobar informació ja que la majoria es centren en el futbol masculí i no hi ha gaire informació sobre el femení.

Agraïments He de donar les gràcies a totes aquelles persones que m’han ajudat a recopilar informació sobre el tema i a fer les enquestes. Gràcies a les companyes d’equip, entrenadors, familiars, professors i altres persones ja que tots ells han mostrat una gran amabilitat.

48


BIBLIOGRÀFIA

PAGINES WEB

- htttp://www.wikipedia.org

- http://www.futcat.org

- http://www.futbolfemenino.com

- http://www.futfemcat.tk

- http://www.fclevantelasplanas.com

- http://www.superligafemenina.net

- http://www.txapeldunak.com

- http://www.mujerydeporte.org/

- http://lacomunidad.as.com/futfem/category/articulos

- http://www.futbolwins.com

- http://amblapilotalspeus.blogspot.com/

- http://www.youtube.com/watch?v=JdAIQvgdPk0

49


ALTRES

-FCF Temps afegit, revista bimestral pels federats de la Federació Catalana de Futbol.

- El programa de Radio Marca Barcelona, en el que la jugadora i periodista Natàlia Arroyo es fa càrrec de la secció de futbol femení.

- Diaris esportius com el Marca, el Mundo Deportivo i l’Sport.

- Diccionari de la llengua catalana- enciclopèdia catalana Barcelona.

50


ANNEX: RESULTATS DE L’ENQUESTA.

51


52


53


54


55

Treball de recerca futbol

Recommend Documents