Historia de la Farmàcia: Treball de pràctiques Curs 2016-2017 Professora: Anna M. Carmona i Cornet
Anna Martín Lujano, grup T3 Javier Rodríguez Pastor, grup M3
Índex. - Introducció. -
Pregunta 1: Xamanisme i Asclepi o Bibliografia 1
-
Pregunta 2: Mesopotàmia i Egipte o Bibliografia 2
-
Pregunta 3: L’Hipocratisme i el Galenisme o Bibliografia 3
-
Pregunta 4: Concòrdia o Bibliografia 4
-
Pregunta 5: Paul Ehrlich i el Salvarsan o Bibliografia 5
-
Pregunta 6: Alexander Fleming i la Penicil·lina o Bibliografia 6
-
Pregunta 7: Edward Jenner i la vacuna o Bibliografia 7
-
Pregunta 8: Paracels i el medicament químic o Bibliografia 8
Introducció. Durant les nostres pràctiques de l’assignatura d’Història de la Farmàcia, vam buscar informació sobre 8 preguntes diferents, les quals formen part del programa de l’assignatura. Les pràctiques van ser un total de tres dies. El primer el vam destinar a buscar informació sobre cada punt per adquirir una idea general de cada concepte. El segon dia vam haver de buscar un seguit d’imatges a diferents museus arreu del món i finalment vam visitar el Museu de la Farmàcia Catalana, el qual vam trobar molt interesant i ple d’objectes dels que havíem buscat prèviament. Cal tenir en compte que al museu de la Farmàcia Catalana, trobem escultures i objectes que costen de trobar arreu del món, com seria l’exemple de l’ullal d’elefant o el bust d’Asclepi entre d’altres. També cal destacar que hi ha una còpia original de la Còncordia de 1511, escrita en llatí i sota la caixa forta, per tant només vam poder observar una còpia. Finalment, el tercer dia vam veure diversos vídeos relacionats també amb les preguntes estudiades. Veure aquests vídeos ens va ajudar a comprendre millor les preguntes i a poder-les complementar. -
Documents electrònics. Crai UB. [en línia]. [Consulta: 17 novembre 2016]. Disponible a: http://crai.ub.edu/es/que-ofrece-el-crai/citacionesbibliograficas/documentos-electronicos
1
Pregunta 1: Xamanisme i Asclepi Ens situem a l’època pre-tècnica, on hi ha un predomini del símbol sobre la raó. El personatge més important de la societat primitiva és el bruixot, que desenvolupa funcions medico-farmacèutiques. Aquest és un xaman que coneix les plantes i les seves virtuts
medicinals
amb
les
quals
confecciona una farmacopea empírica, mancada d’investigació teòrica. El bruixot reuneix funcions que l’evolució de les societats ha anat separant i convertint en activitats
i
professions
com
farmacèutic.
la
de Imatge 1. Màscara de Xaman i ullal d’elefant (amulet). Museu de la Farmàcia Catalana.
La concepció mèdica arcaica sostén que és bàsic descobrir la força malèfica, el dimoni o la divinitat responsable de la malaltia. Predomina el concepte de malaltia com a possessió de l’esperit maligne. Si la malaltia té causa natural es fan servir drogues, tècniques quirúrgiques, sagnies i escarificacions. Entre les drogues emprades anotem les procedents del regne animal, mineral i vegetal. Asclepias tuberosa: Aquesta planta creix al sud d’Estats Units i s’estén cap al nord, en terrenys arenosos, de la qual s’utilitza l’arrel. Alguns dels seus usos medicinals serien: un efecte sedant sobre el sistema digestiu, còlics flatulents, diarrea, disenteria… Mandràgora: És una planta màgica, al·lucinògena i afrodisíaca. És una panacea universal. Es creia que tenia característiques antropològiques, ja que les seves arrels semblaven dues cames. Hi ha històries que expliquen que la planta cridava tot lamentant-se quan l’arrancaven de la terra, per això feien que un gos afamat treies les arrels de les plantes, el qual a vegades moria penjat. Si la malaltia és de causa sobrenatural, no té importància el principi actiu, sinó l’entorn en que es troba el seu àmbit de les forces sobrenaturals. La terapèutica consisteix en buscar i trobar l’ànima i reintegrar-la al cos, i /o expulsar-ne el dimoni morbós. En aquest context l’home primitiu utilitza una sèrie d’objectes que li serveixen per preservar-se de les malalties, dels quals destaquem els amulets, que són protectors
passius, atrauen la bona sort o asseguren la protecció de seu amo, com per exemple dents, objectes amb forma d’ulls i genitals. També trobem els talismans i els fetitxes per a prevenir les malalties. Tal i com vam veure al vídeo, el xamanisme encara es duu a terme a diferents tribus de Sud-Amèrica. L’aportació més original i suggestiva de la terapèutica desenvolupada a 2
la Grècia pre-tècnica fou la Incubatio. Aquest tipus de teràpia va tenir lloc al temple d’Epidaure, on es reunien tots els malalts que abans de dormir es banyaven i feien un sacrifici i una ofrena. Aleshores apareixia Asclepi, déu de la medicina, que guareix el malalt amb la seva visió o amb els consells que li indica. Higea era la deessa grega de la sanitat i la higiene. La copa és el receptacle adequat i condigne del poder curador, i conté drogues
Imatge 2. Escultura d'Asclepi. Museu de la Farmàcia Catalana.
potencialment actives. La serp sagrada és la que va a infondre la dynamis, la virtut que transforma la beguda en pharmakon (el medicament). La serp representa el poder, mentre que la copa és el símbol
del
remei.
Bibliografia 1. -
Farmàcia i medicament. Història, deontologia i bioètica.
Imatge 3. Copa d’Higea, al Museu “Royal Pharmaceutical Society” de Londres
[llibre]. 1a Edició 2010. Barcelona: Llibreria Estudio, octubre 2010 [4 novembre 2016]. -
Amulet [en línia] [Consulta: 3 novembre 2016]. Disponible a : https://es.wikipedia.org/wiki/Amuleto
-
Asclepias [en línia]. [Consulta: 3 Novembre 2016]. Disponible a: http://www.cepvi.com/index.php/medicina/plantas/asclepias
-
El Chamán... y los animales de poder. [en línia]. [Consulta: 3 Novembre 2016] Disponible a: http://www.bibliotecapleyades.net/cienciareal/esp_chaman_18.htm
-
Mandragora automnalis [en línia]. [Consulta: 4 novembre 2016] Disponible a: https://es.wikipedia.org/wiki/Mandragora_autumnalis#Cultura
-
Royal Pharmaceutical Society [en línia]. [Consulta: 17 novembre 2016]. Disponible a https://www.rpharms.com/museum-pdfs/13-pharmaceuticalsymbols.pdf.
Pregunta 2: Mesopotàmia i Egipte
3
La cultura de Mesopotàmia es desenvolupa en el conjunt de regions regades pel Tigris i Èufrates dividida per Babilònia i Assíria. La civilització mesopotàmica fou una col·lectivitat fonamentada sobre la màgia oficial, religiosa i protectora, exercida per una classe sacerdotal, els exorcistes. Abundaven les purificacions i els ritus màgics i sostenien la creença en la periodicitat i en la repetició dels fenòmens. És la civilització més pessimista i fatalista, ja que no creien en la immortalitat. Es basaven en la tècnica de la observació, l’Aruspicina, on observaven òrgans interns d’animals i els comparaven amb els humans. Es basaven en la ciència de les llistes, regida per una escriptura cuneïforme per la forma dels signes. Coneixem les ciències dels medicaments a Babilònia i Assíria gràcies a les tauletes de Nippur, de Filadèlfia i de Constantinoble, que són un conjunt d’observacions empíriques, desprovistes de màgia. En volem destacar la tauleta de Nippur, desxifrada per Kremer i Levey, es considera el text d’interès medico-farmacèutic més antic. És un conjunt de receptes d’un metge sumeri, sense component màgic, aparentment racional i tècnica. Imatge 4. Tauletes de Nippur. University of Pennsylvania.
Els materials utilitzats van ser el fang, d’on van sortir les tauletes d’argila, i la pedra esculpida, l’exemple més remarcable és el Codi d’Hammurabi. El Codi d’Hammurabi consagra legalment la llei del talió, el cèlebre “ull per ull, dent per dent”. Es limitava a compensar legalment el perjudicat. Era molt sever amb els cirurgians que no formen part de la classe sacerdotal i deixava impune els errors dels metges sacerdots. Imatge 5. Codi D’Hammurabi, Museu Lovre.
4
La medicina d’Egipte comparteix les característiques de la ciència de la civilització, pragmàtica i utilitària, gens conceptual ni preocupada per les elaboracions teòriques. Són nombrosos els papirs que faciliten informació sobre les concepcions terapèutiques i de les ciències dels medicament desenvolupades durant la cultura egípcia. S’utilitza l’escriptura jeroglífica pels documents més importants, xifrada, cada signe és una lletra. En troben dos tipus de papirs diferents i remarcables d’aquesta època, el papir Smith, 4’68 metros de longitud on trobem 48 casos mèdics ordenats del cap als peus, segons el model medieval. I el papir d’Ebbers, que es situa a l’any 1550 a.C. i fou trobat pel egiptòleg Georg Ebers. És un dels documents més antics i importants que parla sobre les propietats curatives de les plantes per la medicina, en l’antic Egipte. És un registre dels medicament egipcis, on hi troben preparats per tractar diferents dolències com l’artritis. El riu Nil fou conegut com la seu de la Medicina, per la gran quantitat de plantes curatives que s’hi trobaven. Imatge 6. Papir d’Ebbers, Universitat de Leipzig.
Bibliografia 2. -
Farmàcia i medicament. Història, deontologia i bioètica [llibre]. 1a Edició
-
2010. Barcelona: Llibreria Estudio, octubre 2010 [consulta: 4 novembre 2016]. Codi D’Hammurabi, Museu Lovre [en línia]. [Consulta: 3 Novembre 2016]. Disponible a: http://www.louvre.fr/en/oeuvre-notices/law-code-hammurabi-
-
king-babylon El papiro Ebers, registro de la medicina Egípcia [en línia]. [Consulta: 3 Novembre 2016]. Disponible a: http://sobreegipto.com/2011/05/18/el-papiro-
-
ebers-registro-de-la-medicina-egipcia/. Las leyes de Hammurabi, Gabriel Franco [en línia]. [Consulta: 3 Novembre 2016]. Disponible a:
-
http://rcsdigital.homestead.com/files/Vol_VI_Nm_3_1962/Franco.pdf. Papiro Ebers [en línia]. [Consulta: 3 Novembre 2016]. Disponible a : http://www.egiptologia.org/fuentes/papiros/ebers/. 5
-
Tauletes de Nippur. University of Pennsylvania [en línia]. [Consulta: 3 Novembre 2016]. Disponible a: http://www.penn.museum/collections/object/97591
6
Pregunta 3: L’Hipocratisme i el Galenisme L’Hipocratisme i el Galenisme sorgeixen a l’antiguitat clàssica, a Grècia, on van sorgir dues escoles mèdiques importants per a l’època, la de Cnido i la de Cos. Hipòcrates és el creador i màxim representant de l’escola de Cos, en la qual posaven l’èmfasi en la biografia de cada pacient més que no en es malalties. L’escola de Cnido es centrava més en la malaltia com entitat independent, concepció que es va continuar amb el temps amb Galè. Una de les aportacions fonamentals d’Hipòcrates fou la del concepte d’Humor, entès com a element secundari del cos i caracteritzat per la seva fluïdesa, miscibilitat i la seva condició de ser el suport o substrat material de les qualitats elementals: calor, fredor, sequedat i humitat. Els metges de Cos i Cnido, van establir una relació amb els elements en base als colors i les seves qualitats: sang, pituïta, bilis groga i bilis negra.
Imatge 7. Bust Hipòcrates de Cos. Museu Bushkin, Moscou
Segons l’Hipocratisme, la pneuma era l’aliment, l’impulsor refrigerant i vivificant de l’organisme relacionat amb l’esperit vital. La salut era producte de l’equilibri humoral (eucràsia) i la malaltia, la mescla incorrecta dels humors, resultat del predomini o debilitat d’algun humor. El Galenisme és el Hipocratisme Aristotelitzat. El sistema galènic es va aplicar durant quinze segles, fins al Renaixement. Galè va crear una teoria per explicar el cos humà, la qual era plena de spiritus que habiten
en
anomenats
òrgans rectors, el fetge,
representada en el Galenisme
per de spiritus naturalis,
que
transformació directa dels
crea
aliments,
els la
d’aquí
sang passa
per a
refrigerar-se
en
els
pulmons i el cor, on es satura
del spiritus vitalis, que és
l’ànima irascible i vital, i per
últim la trasllada al cervell,
on l’espera l’ànima pensant,
sensitiva
l’spiritus animalis.
i
racional,
Imatge 8. Bust de Galè. Museu de la Farmàcia Catalana.
7
Malgrat aquesta teoria tan subjugant i completa, si tenim en compte l’època, Galè no parla de circulació sanguínia. Pel que fa a la constitució del organisme, accepta els principis d’Empedocles (aigua, aire, terra i foc) i els humors cardinals hipocràtics (sang, pituïta, bilis groga i bilis negra). L’equilibri entre ells comporta juntament amb un funcionament perfecte dels spiritus, salut, que correspondria al temperament ideal. A tots els altres temperaments se’ls anomenava temperament sanguini, flegmàtic, colèric i malenconiós. Els elements i els humors es poden considerar adscrits a les parts simples i els spiritus han d’actuar en les funcions més complexes, és a dir, a les parts compostes. També classifica aquestes funcions de l’organisme com facultats naturals: l’atractiva, capaç d’atraure cap a qualsevol òrgan els materials propis per realitzar la seva funció, la retentiva, que deté els elements precisos en el lloc convenient durant el temps necessari, la transformadora, que fa reaccionar els elements i els transforma en altres de més adequats per a la funció que es necessita i l’expulsativa, que elimina dels òrgans els elements innecessaris o dolents. L’escola empírica ens condueix cap a la polifarmàcia, basada en medicaments compostos, formats per simples farmacològics. El principal element de la polifarmàcia va ser la Triaca de Galè. La Triaca va ser un antídot i medicament polifàrmac. La fórmula, que era molt complexa, portava a part de la carn de serp molts altres components, entre els que es trobaven l’opi, la mel i el vi. Tenia una elaboració molt complexa i s’havia de deixar fermentar durant 12 anys. Inicialment es va utilitzar exclusivament com a antídot, però va evolucionar a panacea. Tot i ser calenta i seca, tenia components secrets que permetien guarir qualsevol malaltia.
Bibliografia 2. -
Farmàcia i medicament. Història, deontologia i bioètica [llibre]. 1a Edició
-
2010. Barcelona: Llibreria Estudio, octubre 2010 [consulta: 4 novembre 2016]. Triaca [en línia] [Consulta: 4 novembre 2016]. Disponible a: http://farmaciamarcos.es/historia-farmaceutica/triaca-magna/
8
Pregunta 4: Concòrdia Itàlia és el país que va publicar per primera vegada el codi oficial per preparar medicaments, es tracta de la primera edició del Ricettario Fiorentino de 1498. És evident la influència i el paral·lelisme entre Itàlia i la Corona catalano-aragonesa, pel fet d’aparèixer a principi del segle XVI les primeres farmacopees, tres a Barcelona i dues a Saragossa. La Concòrdia Apothecariorum Barchinonensium de 1511, amb les seves edicions posteriors, és el primer gran receptari de Barcelona, de Catalunya i, de fet, de la península Ibèrica, i la segona farmacopea mundial. D’altra banda, la influència del llibre de la Concòrdia de 1511 serà fonamental en la redacció d’altres farmacopees que es van publicar a Catalunya i Espanya en els segles posteriors.
Imatge 9. La Concòrdia. Museu de Farmàcia Catalana.
La seva importància rau en el fet de ser un receptari de seguiment i compliment obligat per part de tots els apotecaris de la ciutat, la qual cosa converteix l’obra en una autèntica farmacopea, essent, per antiguitat, la segona farmacopea del món occidental, només precedida pel Receptari Florentí (Florència, 1498). La Concòrdia fou feta, editada i costejada pel Col·legi d’Apotecaris de la Ciutat de Barcelona, corporació que havia estat creada per ordinació de la Ciutat el 1445. Els apotecaris de la ciutat, que eren una cinquantena, eren ben conscients que calia posar-se tots d’acord quant a la preparació de les composicions, ingredients, quantitats i modus operandi, per tal de no desviar-se de la doctrina mèdica. Imatge 10. Albarel. Museu de Farmàcia Catalana.
9
La Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona adquirí l’any 1980 l’únic exemplar conegut de la Concòrdia de Barcelona de 1511, que està dipositat a la Càtedra d’Història de la Farmàcia i Legislació Farmacèutica. A part, en podem trobar estris com albarels, granetaris i morters.
Imatge 11. Granetari i morter. Museu de Farmàcia Catalana.
Bibliografia 4. -
Farmàcia i medicament. Història, deontologia i bioètica [llibre]. 1a Edició
-
2010. Barcelona: Llibreria Estudio, octubre 2010 [consulta: 4 novembre 2016]. Concòrdia Farmacèutica [en línia]. [Consulta: 3 Novembre 2016]. Disponible a: http://www.cofb.org/web/infarma/concordia.
10
Pregunta 5: Paul Ehrlich i el Salvarsan Paul Ehrlich va viure entre els anys el 1854-1915 a Strehlen, Alemanya. Va estudiar al Gymnasium de Breslau, ciutat on també va començar els estudis de medicina. Al 1878 va obtenir el seu doctorat en medicina per mitjà d'una dissertació sobre la teoria i pràctica de la tinció dels teixits animals. Els esdeveniments següents es situen en una nova era del tractament amb medicaments, caracteritzat per la proclamació d’una teràpia experimental creada per Ehrlich, primera etapa de la quimioteràpia sintètica, i el primer gran avanç d’una teràpia clarament etiològica, no basant-se només en la simptomatologia. El 1910, és l’any en què es produeix el descobriment més conegut d’Ehrlich. Aquell any va trobar un tint químic d’arsfenamina al que feia referència com a compost 606, numero referent als cops que ho havia intentat, i al que més tard se li va donar el nom de Salvarsan, arsènic que salva. Més endavant obtingué el neosalvarsan o 914, amb un ús més còmode respecte del primer.
Imatge 12. Salvarsan. Museu de la Farmàcia
Catalana
Amb aquest compost, Paul Ehrlich tenia la intenció de convertir el medicament en una bala màgica capaç de matar els gèrmens patògens sense produir cap mena lesió ni d’efectes secundaris en l’organisme sa. Es va fer una metòdica i cautelosa comprovació de les propietats antisifilítiques i es van posar unes normes per a la seva administració. És important saber que amb el descobriment dels antibiòtics, la sífilis es va deixar de tractar amb salvarsan.
11
El brillant científic va ser el primer en crear un compost químic capaç de curar la sífilis mitjançant l’administració en sang, essent capaç de curar al pacient sense cap tipus de lesió. Aquest descobriment va ser el detonant d’un allau de crítiques cap a Paul Ehrlich, degut a que hi havia molts sectors als quals no els hi beneficiava el descobriment d’un medicament nou, tot i així, aconseguí refutar totes les crítiques entorn al Salvarsan.
Imatge 13. Balança de precisió. Museu de la Farmàcia Catalana
Imatge 14. Estufa. Museu de la Farmàcia d’Aramburu
Bibliografia 5. -
Farmàcia i medicament. Història, deontologia i bioètica [llibre]. 1a Edició
-
2010. Barcelona: Llibreria Estudio, octubre 2010 [consulta: 4 novembre 2016]. Estufa de Gay Lussac. Farmàcia Museu Aramburu [en línia] [Consulta: 17
-
Novembre 2016]. Disponible a: http://www.farmacia-museoaramburu.org/exposicion/estufa-de-cultivo-de-cobre/ Paul Ehrlich – Biographical [en línia]. [Consulta: 3 Novembre 2016].Disponible a: http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/1908/ehrlich-
-
bio.html Salvarsan. Museu de la Farmàcia Catalana [en línia]. [Consulta: 3 Novembre
-
2016]. Disponible a: http://www.ub.edu/pharmakoteka/node/24489 Salvarsan [en línia]. [Consulta: 3 Novembre 2016]. Disponible a:
-
http://www.ub.edu/pharmakoteka/node/24489 The Pre-Antibacterial Era [en línia]. [Consulta: 3 Novembre 2016]. Disponible a: http://amrls.cvm.msu.edu/pharmacology/historical-perspectives/the-preantibacterial-era
Pregunta 6: Alexander Fleming i la Penicil·lina
12
Alexander Fleming va néixer a Lochfield, Escòcia, i va viure entre els anys 1881-1955. Entre d’altres escoles, va estudiar a la Polytechnic de Londres. D’altres fets remarcables, va servir com a capità en el cos mèdic de l'armada en la Primera Guerra Mundial. La descoberta dels antibiòtics com a substàncies produïdes per microbis i capaces d’inhibir de forma selectiva el creixement d’altres microbis, es va validar a l’any 1928, quan Fleming mentre treballava, observà que un fong es desenvolupava accidentalment en un cultiu d’estafilococs i que aquest fong va crear una zona sense bacteris al seu voltant, A
produïa
partir
d’aquí
un
interessant procés d’inhibició.
va
realitzar
nous
experiments
i
rèpliques, i finalment va
trobar que el fong impedia el
creixement
dels
estafilococs, fins i tot quan el fong
estava diluït 800 vegades.
Fleming denominà Penicil·lina a
la substància responsable
de la inhibició de labacteriana. Farmàcia Catalana
Es pot constatar que el
gran èxit d’aquest investigador
fou
la
Imatge 15.Autoclau. Museu
interpretació
exacta del
procés que va observar, va
descobrir
ja
que
la
penicil·lina
de
forma accidental, però no va saber treure-li partit perquè
li
semblava massa difícil obtenir aquell antibiòtic en una quantitat suficient i amb prou puresa perquè fos
útil.
Imatge 16. Col·lecció de provetes. Museu Virtual del Patrimoni IES "Pedro Espinosa”
Seguint amb el descobriment
de Fleming, Howard Florey i
Ernst
van
aconseguir obtenir un antibiòtic
útil per a l’aplicació humana.
És a dir, Alexander Fleming va
Boris
Chain
13
ser el descobridor de la penicil·lina, però va ser gràcies a Ernst Boris i Howard Florey que la penicil·lina es va poder fer servir com a antibiòtic.
Imatge 18. Mufla. Museu de la Farmàcia Catalana
Bibliografia 6. -
Farmàcia i medicament. Història, deontologia i bioètica [llibre]. 1a Edició 2010. Barcelona: Llibreria Estudio, octubre 2010 [consulta: 4 novembre 2016].
-
Alexander Fleming [en línia]. [Consulta: 3 Novembre 2016]. Disponible a: http://www.biografiasyvidas.com/monografia/fleming/penicilina.htm
-
Col·lecció de provetes. Museo Virtual del Patrimoni [en línia]. [Consulta: 3 Novembre 2016]. Disponible a: http://museovirtualiespedroespinosa.blogspot.com.es/2015/04/probeta.html
-
Fleming. El descobriment de la Penicil.lina [en línia]. [Consulta: 3 Novembre 2016]. Disponible a: http://biotecnologiamac.wikispaces.com/7.-Fleming. +el+descobriment+de+la+Penicil.lina
-
Historia de la medicina [en línia]. [Consulta: 3 Novembre 2016]. Disponible a: www.historiadelamedicina.org
-
La terapéutica farmacológica en el siglo XIX [en línia]. [Consulta: 3 Novembre 2016]. Disponible a: http://www.uv.es/IHCD/Farmacologia/farma22b.htm
-
Trencant motlles: la història de la penicil·lina [en línia]. [Consulta: 3 Novembre 2016]. Disponible a: http://www.ccma.cat/tv3/Trencant-motlles-la-historia-de-lapenicilina-a-Cronos/noticia-arxiu/307340/
14
Pregunta 7: Edward Jenner i la vacuna Edward Jenner va néixer a Berkeley, Anglaterra, i visqué entre els anys 1749-1823. Aquest va ser un famós investigador, poeta i metge anglès que va descobrir la vacuna contra la verola. Amb 21 anys va iniciar els seus estudis a l'Hospital Sant Jordi de Londres amb el famós cirurgià i anatomista John Hunter. En aquesta època, la verola era una malaltia molt temuda i els seus freqüents brots, afavorits per l'escassa higiene general, provocaven la mort d'entre el 10 i el 30% de les persones que la contreien i els supervivents quedaven marcats per a tota la vida. Jenner havia observat que els camperols o pagesos dedicats a la cura del bestiar boví acostumaven a contraure la malaltia denominada cow-pox o verola de les vaques i que restaven immunes a la verola humana. Jenner va decidir provar aquest coneixement empíric i va tenir la idea d'inocular a una persona sana amb la verola de les vaques per conferir immunitat enfront de la terrible malaltia. A l’any 1796, va extreure pus d'una pústula de la mà d’una dóna que treballava amb el bestiar, que havia contret la verola de la seva vaca lletera, i la va inocular en un nen saludable. Disset dies més tard, va inocular al mateix la temuda verola o small-pox, però no va emmalaltir. Una vegada obtinguts aquests resultats, els va fer arribar a la Royal Society, però no ho varen acceptar perquè creien que no tindria un bon efecte sobre els humans. Encara que ell va seguir treballant fins que aconseguir validar el seu sistema preventiu, que va anomenar vacunació. Aquesta vacuna va contribuir de forma definitiva al control d'una de les pitjors plagues que havia patit la humanitat.
Bibliografia 7. -
Farmàcia i medicament. Història, deontologia i bioètica [llibre]. 1a Edició 2010. Barcelona: Llibreria Estudio, octubre 2010 [consulta: 4 novembre 2016].
-
Edward Jenner y la vacuna de la viruela [en línia]. [Consulta: 3 Novembre 2016]. Disponible a: http://www.rtve.es/noticias/20110708/edward-jennervacuna-viruela/446399.shtml
-
Edward Jenner [en línia]. [Consulta: 3 Novembre 2016]. Disponible a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Edward_Jenner 15
Pregunta 8: Paracels i el medicament químic L'única ruptura total amb el sistema galènic que es va formular en el Renaixement va ser guiada per Paracels, sens dubte el precursor de la farmàcia moderna. Teophrastus Bombast von Hohenheim, més conegut com Paracels, va néixer al 1493 a Einsiedeln, Suïssa. Des de ben petit, tenia una gran experiència en l'observació dels malalts, ja que des de petit visitava els pacients del seu pare. Llavors es va convèncer que l'art de curar calia buscar-lo en la naturalesa i no en els llibres. Va ser a Alsàcia, on va publicar el gruix dels seus manuscrits: és el Paragranum. Un mètode de treball marginal anomenat alquímia, que utilitzava materials minerals com a cura de malalties, encara que sense mesura, va ésser la inspiració per a Paracels. Fins aquell moment, les substàncies
minerals
havien
estat
considerades
pel
galenisme medieval més propers al verí que al remei terapèutic. Paracels va criticar el galenisme des dels postulats de l'alquímia. Va desplaçar a un segon pla la teoria dels quatre elements i dels quatre humors, i convertí les tres substàncies alquímiques, el mercuri, sulfur i la sal, com el centre de la seva visió de l'organisme humà i les seves malalties.
Imatge 19. Medicament a base de sofre.
Malgrat l'oposició amb què es topà i la fama de mag que obtingué, el seu propòsit principal fou utilitzar els processos alquímics com a base per a la preparació de substàncies terapèutiques, principalment a partir de fonts inorgàniques. A partir d’aquí va ser el pioner de la introducció de la química i de l'ús dels minerals en medicina, i d'aquesta manera va crear o fundar l'art de la química mèdica, o més conegut actualment com la quimioteràpia.
16
Bibliografia 8. -
Farmàcia i medicament. Història, deontologia i bioètica [llibre]. 1a Edició 2010. Barcelona: Llibreria Estudio, octubre 2010 [consulta: 4 novembre 2016].
-
Paracels [en línia]. [Consulta: 3 Novembre 2016]. Disponible a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Paracels
-
Historia de la medicina [en línia]. [Consulta: 3 Novembre 2016]. Disponible a: http://historiadelamedicina.org/Fundamentos/3_5.html
-
Historia de la medicina. Paracelso [en línia]. [Consulta: 3 Novembre 2016]. Disponible a: http://www.iqb.es/historiamedicina/personas/paracelso.htm
17
