Patricia Benavente Domenech 2n batx. A IES Sant Vicent Curs 2010-2011
ÍNDEX Una biblioteca en el desert - JOAN FRANCESC MIRA
1. FITXA TÈCNICA 1.1. Títol de l’obra. 1.2. Autor/a. 1.3. Autor/a de les il·lustracions. 1.4. Editorial i col·lecció. 1.5. Lloc i data de publicació. 1.6. Nombre de pàgines. 1.7. I.S.B.N. 2. COMPRENSIÓ DEL TEXT (x7) [1 per bloc] 2.1. Descripció el tema i les parts bàsiques del text. 2.2. Resum del contingut del text. 2.3. Identificació de la tipologia textual. 2.4. Identificació del registre i la varietat geogràfica. 2.5. Identificació dels recursos expressius o tipogràfics presents al text. 2.6. Identificació de les veus del discurs. 3. ANÀLISI LINGÜÍSTICA DEL TEXT (x7) 3.1. Destacament d' algun aspecte interessant de la pronnúncia. 3.2. Alteració de les referències temporals d'un fragment. 3.3. Assenyalar cinc oracions compostes, digues de quin tipus són i indica'n la funció sintàctica. 3.4. Comentari dels mecanismes gramaticals de referència. 3.5. Definició (o un sinònim o un antònim) de cinc paraules o d'unitats fraseològiques que no conegues. 3.6. Comentari relacions hiponímiques o hiperònímiques entre el lèxic del text. Assenyalar el camp semàntic que hi predomina. p redomina. 4. EXPRESSIÓ I REFLEXIÓ CRÍTICA 4.1. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho i justifica-ho amb exemples del llibre. 4.2. Quin és l'article que t'ha resultat més interessant? Elabora un text de característiques i de tema semblants però basat bas at en informació pròpia.
1. FITXA TÈCNICA: 1.1. Títol de l’obra: Una biblioteca en el desert. 1.2. Autor/a: Joan F. Mira (selecció i introducció: Joan Josep Isern). 1.3. Autor/a de les il·lustracions: no hi apareixen il·lustracions. (Disseny de la coberta Enric Solbes). 1.4. Editorial i col·lecció: Editorial: Bromera ◦
◦
Col·lecció: Els nostres autors.
1.5. Lloc i data de publicació (2ª Edició): Data: Febrer, 2010. ◦
◦
Lloc: Alzira.
1.6. Nombre de pàgines: 236. 1.7. I.S.B.N. : 978-84-9824-517-2 BLOC 1
VATICÀ 2. COMPRENSIÓ DEL TEXT 2.1. Descripció el tema i les parts bàsiques del text. Tema: Descripció del Vaticà i tot el que el rodeja. Parts: - Línea 1 – 4 (El narrador, narrador, mitjançant unes conferències a les quals ha assistit a València, recorda un viatge al Vaticà). - Línea 4 – 16 (Pasos que va seguir per a arribar a la visita del Vaticà). - Línea 16 – final (Descripció de tots els moviments que es produeixen al Vaticà). 2.2. Resum del contingut del text. El autor ens presenta el text com un record que li ha vingut a la ment a conse qüència de la seua assistència a una presentació d'un projecte a València. València. Se guidament comença a situar-nos en el temps on ell hi estava a Itàlia, i la seua visita al Vaticà, del qual ens conta quasi tot. 2.3. Identificació de la tipologia textual. És un text narratiu – descriptiu. 2.4. Identificació del registre i la varietat geogràfica. Troben un registre formal; i una varietat occidental, concretament el valencià.
2.5. Identificació dels recursos expressius o tipogràfics presents al text. · Utilització de lletra cursiva a totus tuus. · Comparacions “i dansen i cant a cor com no farien ni per l'emperador de la Xina”. · Ironia; “el cap de l'Estat és elegit personalment per l'Esperit l'Es perit Sant”. Sant”. 2.6. Identificació de les veus del discurs. Autor real: Joan F. Mira Lectors reals: els que llegim el llibre. Autor model: visitant del Vaticano i que coneix bé el lloc. Lectores models: interessants en el lloc. 3. ANÀLISI LINGÜÍSTICA DEL TEXT 3.1. Destacament d' algun aspecte interessant de la pronnúncia. “vaig recordar” => g sonora “omple” => “ompli” “amb cada” “títol” => “títul” “és el mont” => s sonora “país de tots” => '' 3.2. Alteració de les referències temporals d'un fragment. (lín. 8; passat a present) Després travesse la çplaa de part a part de la columnata, i al centre, al costat de l'obelisc, molts matins hi ha un bon home agenollat, un dels singulars bojos de Roma, que invoca a grans crits Jesucrist amb els braços creu. 3.3. Assenyalar cinc oracions compostes, digues de quin tipus són i indica'n la funció sintàctica. Jo entrava per la porta de darrere./...el cas és que jo entrava pel matí per la porta de darrere. (Adverbial, CCL) L'Estat del Vaticà Vaticà és la més curiosa miniatura d'estat de la història. (Coord. Copulativa) És l'únic país de l'ONU on no naixen criatures. (Adverbial, CCL) No hi ha hagut mai al món res més indestructible. (Coord. CAdj) 3.4. Comentari dels mecanismes gramaticals de referència. 3.5. Definició (o un sinònim o un antònim) de cinc paraules o d'unitats fraseològiques que no conegues. Contemplant => mirant, visualitzant. Decoratives => ornamentals Tort => doblegat Eterna => inmortal
Discret => íntim 3.6. Comentari relacions hiponímiques o hiperònímiques entre el lèxic del text. Assenyalar el camp semàntic que hi predomina. p redomina. Camp semàntic predominant relacionat amb el de Religió/Esglèsia. HIPERÒNIMS Política Parts de un lloc Religiosos
HIPÒNIMS Parlament, partits, eleccions Cúpula, columnata, porta, patis Cardenals, monges, frares, capellans
BLOC 2 EN EL FUNERAL I ENTERRAMENT DE JOSEP PLA 2. COMPRENSIÓ DEL TEXT 2.1. Descripció el tema i les parts bàsiques del text. Tema: Mort de Josep Pla el 23 d'abril (dia del d el llibre) i assistència al funeral f uneral per part del narrador. Parts: - La 1ª part (tot el primer paràgraf) descriu la situació de Vic el dia del llibre, el mateix dia en el que mor Josep Pla. - En la 2ª part (2n, 3r y 3 línies del 4t) el narrador descriu tot el procés que segueixen ell i la seua dona per a arribar al funeral. - La 3ª part (fins al final) és una descripció del lloc, la gent, i tot el que rodeja al context del funeral. 2.2. Resum del contingut del text. El narrador comença situat en la ciutat de Vic on es troben el dia del llibre, el mateix en el que mor Josep Pla, i en el que decideixen traslladar-se fins al mas Pla, on es cel·lebrarà el funeral d'aquest escriptor escriptor.. El narrador ens conta tot el que passa durant el trajecte, i, una vegada allí, com succeïx i està situat tot. 2.3. Identificació de la tipologia textual. És un text narratiu – descriptiu. 2.4. Identificació del registre i la varietat geogràfica. Trobem un registre formal; i una varietat occidental, concretament el valencià. 2.5. Identificació dels recursos expressius o tipogràfics presents al text. Recursos expressius: · Metàfora (...terra on la més vella espessor dels segles és una cosa que es toca amb les mans); (...ram de la ploma...) · Comparació (...és com un corral de parets de pedra...); (...més important i
possitiva que la majoria dels cofrares abstents) · Anàfora (El seu pecat[...] és un pecat[...]. Un pecat[...]) Recursos tipogràfics: Utilitza la lletra cursiva per a mots com “Viatge a la Catalunya Vella”, Vella”, “Destino”, “Obra completa”, completa”, “perdonaren”, “perdonaren”, i “allò”. “allò”. També s'hi fa servir s ervir de (<>) per a dir que . p erdona>. 2.6. Identificació de les veus del discurs. Autor real: Joan F. Mira. Lector: persones que llegim el llibre. Lector model: interessats per Josep Pla. Autor model: Coneixedor del difunt.
3. ANÀLISI LINGÜÍSTICA DEL TEXT 3.1. Destacament d' algun aspecte interessant de la pronnúncia. “a una altra” => “a un altra” “caixa” => “kasha” “col·lega” => geminació “cobert” => “cubert” “cob∂rt” 3.2. Alteració de les referències temporals d'un fragment. (3 últimes línies; passat-present) Es nota que aquest senyor té cultura, i que ha llegit amb calma moltes pàgines de l'escriptor difunt. Ja he dit que em sembla un abat excel·lent. 3.3. Assenyalar cinc oracions compostes, digues de quin tipus són i indica'n la funció sintàctica. A hora de berenar. (Adv, CCT) Passejant pels porxos del Mercadal. (Adv (Adv,, CCL) Una cosa important que li hauria agradat de dir a Josep Pla. (Coord. Relatiu) Havia quedat ja cobert per quaranta anys de solitud. s olitud. (Adv. (Adv. CCT) De la vida eterna i d'altres negocis del seu ram. (Coord. (C oord. Pos) 3.4. Comentari dels mecanismes gramaticals de referència. Relatius “una cosa important que li hauria agradat de dir a Josep Pla” Dixi [...]hi havia GENT DEL POBLE. Inclosos ELS QUI[...] QUI[... ] Impersonalitat, “morir-se” Connectors com “però” o “després”. “després”. 3.5. Definició (o un sinònim o un antònim) de cinc paraules o d'unitats fraseològiques que no conegues.
fruint-ne: Sentir un viu plaer, plaer, especialment per la possessió d'una cosa, per la consecució d'una cosa desitjada; gaudir. gaudir. abat: superior d'un monestir. a recer: a cobert. atrets: fer vindre. eixuta: que s'ha secat. 3.6. Comentari relacions hiponímiques o hiperònímiques entre el lèxic del text. Assenyalar el camp semàntic que hi predomina. Camp semàntic que hi predomina: noms de ciutat/poble. BLOC 3 MEDITERRANI 2: LA CONSTITUCIÓ 2. COMPRENSIÓ DEL TEXT 2.1. Descripció el tema i les parts bàsiques del text. Tema: Visió de la democràcia d emocràcia comparant des de la visió de diferents pobles nocontemporanis als actuals. Parts: - La 1ª part, (4 primeres línies) està introduïda per algunes de les organitzacions polítiques de les societats. - En la 2ª part, (tot menys la última frase) el narrador ens conta com ha sigut vista la democràcia a distintes civilitzacions. - En la 3º part, (última línia) el narrador ens convida a anar al principi del fragment, on, segons ell, hi esta la resposta. 2.2. Resum del contingut del text. L'autor al text critica la actual democràcia acussant-la de corrupció, mitjançant comparacions amb altres civilitzacions en la que ja tenien concepte i van intentar fer-la. 2.3. Identificació de la tipologia textual. És un text narratiu – descriptiu. 2.4. Identificació del registre i la varietat geogràfica. Trobem un registre formal; i una varietat occidental, concretament el valencià. 2.5. Identificació dels recursos expressius o tipogràfics presents al text. Recursos expressius: Comparacions: “són personatges com esl califes” Anàfora: democràcia, que vol dir[...], que vol dir[...] Ironia: “Daixò vivim encara, quan podem”
Recursos tipogràfics: Utilització de cursives a paraules i expressions com “ipso “ips o facto”, facto”, “no podien” 2.6. Identificació de les veus del discurs. Autor real: Joan F. Mira Lectors '': els que llegim el llibre. Autor model: persona en contra del actual ús de la democràcia. Lectors '': persones que pensen igual que el narrador. narrador. 3. ANÀLISI LINGÜÍSTICA DEL TEXT 3.1. Destacament d' algun aspecte interessant de la pronnúncia. “dels grups” => s sonora “pròximes al” => '' “una altra cosa” => “un altra cosa” - el·lissió “com els califes” => s sorda 3.2. Alteració de les referències temporals d'un fragment. (meitat del 2n paràgraf; present-passat) Doncs, no veíeu que fins els títols de Filip eren els més contraris? Els reis i els tirans, tots eren enemics de la llibertat i adversaris de les lleis. 3.3. Assenyalar cinc oracions compostes, digues de quin tipus són i indica'n la funció sintàctica. Els reis i els tirans són els adversaris de les lleis. (Coord. Cop) Sócrates era absolutament impresentable. ('') ...l'invent no va funcionar durant molts segles. (Sub. Adv Adv.. CCT) 3.4. Comentari dels mecanismes gramaticals de referència. Connectors: “però”, “tot això”, “doncs” Relatius: “...d'aquestes institucions universals” Dixi: “La desconfiança. Guardeu-la, doncs, i aferreu-vos-HI: si LA conserveu, [...] 3.5. Definició (o un sinònim o un antònim) de cinc paraules o d'unitats fraseològiques que no conegues. anarcoide: raro casta: raça hotentots: boiximans: caçadors prevaricació: deixar de fer alguna cosa que s'hauria de estar fent 3.6. Comentari relacions hiponímiques o hiperònímiques entre el lèxic del text. HIPERÒNIMS
HIPÒNIMS
Corrupció Modalitats ètniques Gentilicis
Suborn, prevaricació, tràfic d'influències,... Faraons, califes, perses, emperadors,... Assiri, egipci, babiloni, xinés, japonés, persa,...
BLOC 4 CATALÀ, VALENCIÀ 2. COMPRENSIÓ DEL TEXT 2.1. Descripció el tema i les parts bàsiques del text. Certa creencia que existeix a pensar que el català i el valencià no són el mateix, propulsat pel Govern valencià del PP encapçalat pel “Excel·lentíssim Molt Honorable President” de la Generalitat Paco Camps. 2.2. Resum del contingut del text. El autor critica l'actitud del PP valencià de voler demostrar que el català c atalà i el valencià no són el mateix i tornar a temps passats on ja es pensava això, trencant així tot l'esforç d'altres persones. 2.3. Identificació de la tipologia textual. És un text narratiu – expositiu. 2.4. Identificació del registre i la varietat geogràfica. Trobem un registre formal; i una varietat occidental, concretament el valencià. 2.5. Identificació dels recursos expressius o tipogràfics presents al text. Recursos expressius: Comparació: “...pot ser percebut amb la mateixa estranyesa i rebuig que si a la bona gent de Barcelona...” Recursos tipogràfics: Utilitza (<>) per a les coses que diuen els interlocutors de la suposta entrevista, i algunes cursives per a paraules com “no”, “no”, “secessionime lingüístic”,... A aquest article Joan F. F. Mira incorpora (!), darrere de Renaixença. 2.6. Identificació de les veus del discurs. Autor real: Joan F. Mira Lectors '': els que llegim el llibre. Autor model: persona que sap i entén que el valencià i el català són la mateixa llengua, independentment dels que ens diguen els peperos. Lectors model: persones que pensen igual que el narrador. narrador.
3. ANÀLISI LINGÜÍSTICA DEL TEXT 3.1. Destacament d' algun aspecte interessant de la pronnúncia. “que el català”=> “que'l català” “alguns postulats”=> s sonora “seus habitants”=> s sorda 3.2. Alteració de les referències temporals d'un fragment. (2n paràgraf, passat-present) passat-present) , he respongut, per tant. És a dir, dir, quines són les claus tan extranyes i tan increïbles que expliquen que el seccionisme no triomfe en aquest país?[...] 3.3. Assenyalar cinc oracions compostes, digues de quin tipus són i indica'n la funció sintàctica. Ningú no pensava que el català i el valencià foren la mateixa llengua. (Coord. CD) La massa de la gent tenia una percepció segregada de l'idioma. (Coord. CD) El català és només un variant de la llengua valenciana. (Coord. CD) Va ser indubtable en el camp de la llengua escrita (Coord. Atrib) 3.4. Comentari dels mecanismes gramaticals de referència. Connectors: perquè, ja que,... Dixi: Catalans Relatius: “és una invenció perversa i moderna..[...] però aquesta doble suposició[...]” 3.5. Definició (o un sinònim o un antònim) de cinc paraules o d'unitats fraseològiques que no conegues. secessionisme: és una actitud que vol separar una varietat lingüística de la llengua a la qual pertany normalment, per tal de fer considerar aquesta varietat com una llengua distinta. segregacionista: Doctrina o programa polític favorable a la segregació per lingüístics. erudits: qualitat de ser una persona docta en multitud de coneixements insòlit: no acostumat fulgurant: que destaca 3.6. Comentari relacions hiponímiques o hiperònímiques entre el lèxic del text. Assenyalar el camp semàntic que hi predomina. HIPERÒNIMS
HIPÒNIMS
gentilicis
Català, valencià, gallec
BLOC 5 PREGUNTES A DÉU 2. COMPRENSIÓ DEL TEXT 2.1. Descripció el tema i les parts bàsiques del text. Tema: Répliques que fa el narrador a Déu. Parts: - La 1ª part (fins la línia 6) pensaments agnòstics. - En la 2ª part (des de la 6 fins al pasar la pàg.) el narrador pregunta coses a Déu demanant-li explicacions de per què ha fet les coses així, si es que existeix. - En la 3ª part (fins al final) el què passaria si no hi haguera un supost Déu. 2.2. Resum del contingut del text. El autor ens introdueïx en el text explicant la idea principal dels agnòstics, i seguidament comença a fer preguntes dirigides a Déu des d'aquest punt de vista. També També planteja com seríem si no hi haguera la idea de d e Déu. 2.3. Identificació de la tipologia textual. És un text narratiu – expositiu. 2.4. Identificació del registre i la varietat geogràfica. Trobem un registre formal; i una varietat occidental, concretament el valencià. 2.5. Identificació dels recursos expressius o tipogràfics presents al text. Recursos expressius: Constantment utilitza preguntes retòriques. Recursos tipogràfics: no hi han, només hi apareix un parèntesi. 2.6. Identificació de les veus del discurs. Autor real: Joan F. Mira Lectors '': els que llegim el llibre. Autor model: agnòstic. Lectors model: tothom. 3. ANÀLISI LINGÜÍSTICA DEL TEXT 3.1. Destacament d' algun aspecte interessant de la pronnúncia. “els agnòstics” => s sonora “existeix” => “existix”
“dels humans”=> s sonora “consciència”=> e oberta 3.2. Alteració de les referències temporals d'un fragment. (lín. 10 present-passat) Si vosté va ser tan important per a nosaltres, i si vam ser tan importants per a vosté, per què no se'ns ha mostrat mai amb claredat, o per què es va mostrar amb només a algún profeta que després ha escrit (o li han escrit) allò que va escoltar o que va veure, i havíem de creureles seues paraules? 3.3. Assenyalar cinc oracions compostes, digues de quin tipus són i indica'n la funció sintàctica. ...un més dels molts que últimament publiquen papers sobre el tema. (Coord. CD) És sobretot qui hi ha de respondre a les preguntes dels humans. (Coord. Subj) Només els profetes i els místics seríen del tot conseqüents. (Coord. Atr) 3.4. Comentari dels mecanismes gramaticals de referència. Connectors: per exemple, en definitiva, però... Relatiu: “...són les úniques preguntes substancials[...]...o no ens les fem perquè no tenen resposta[...]No en tenen[...]...ja no cal fer-se-les. Dixi: Déu. 3.5. Definició (o un sinònim o un antònim) de cinc paraules o d'unitats fraseològiques que no conegues. 3.6. Comentari relacions hiponímiques o hiperònímiques entre el lèxic del text. Assenyalar el camp semàntic que hi predomina. Camp semàntic que hi predomina: religió, Déu. BLOC 6 UN ASSASSÍ AL MEU HORT 2. COMPRENSIÓ DEL TEXT 2.1. Descripció el tema i les parts bàsiques del text. Tema: Acció policíaca propiciada per un assassí acabat de d e alliberar pel seu nebot en l'hort del narrador. Parts: - 1ª part (1r paràgraf) l'hort. - 2ª part (2n i 7 línies del 3r paràgraf) narració dels fets ocorreguts amb el assassí i la policia a l'hort. - 3ª part (fins el final) el narrador trau emoció diguent que no és igual que a les pelis.
2.2. Resum del contingut del text. El autor comença parlant del seu hort, amb els gats que hi han, i després comença a contar-nos un fet amb un assassí produït al mateix hort. Aquest fet és degut a que el nebot del antic pressoner l'havia l' havia alliberat, i va decidi amagarse a aquest lloc, sense eixida. La policia no tardaria en arribar arribar,, i arreglar el imprevist, encara que, per a les exisgències del narrador, narrador, sense la emoció que desprenen aquestes accions a les pel·lícules. 2.3. Identificació de la tipologia textual. És un text narratiu – expositiu. 2.4. Identificació del registre i la varietat geogràfica. Trobem un registre formal; i una varietat occidental, concretament el valencià. 2.5. Identificació dels recursos expressius o tipogràfics presents al text. Recursos expressius: Comparació: “ni comparació amb el dia...” dia...” No hi han recusos tipogràfics. 2.6. Identificació de les veus del discurs. Autor real: Joan F. Mira Lectors '': els que llegim el llibre. Autor model: alguna persona que presenciara els fets. Lectors model: interessats, curiosos. 3. ANÀLISI LINGÜÍSTICA DEL TEXT 3.1. Destacament d' algun aspecte interessant de la pronnúncia. “es multipliquen”=> s sonora “pèls”=> per diferenciar de “pels” “pres en” => s sonora 3.2. Alteració de les referències temporals d'un fragment. (primer paràgraf; present-passat) A casa teníem un jardí a la part de davant i un hortet de taronjers a la part de darrere. No es pensen que era gran possessió, ni el jardí ni l'hortet, però anaven fent la vida més agradable. 3.3. Assenyalar cinc oracions compostes, digues de quin tipus són i indica'n la funció sintàctica. A casa tenim un jardí en la part de davant. d avant. (Adv. (Adv. CCL) 3.4. Comentari dels mecanismes gramaticals de referència.
Connectors: en fi, de vegades, i,... Dixi: espacial (hort) 3.5. Definició (o un sinònim o un antònim) de cinc paraules o d'unitats fraseològiques que no conegues. Esclarissats: poc espés emmanillament: lligar banal: soso 3.6. Comentari relacions hiponímiques o hiperònímiques entre el lèxic del text. Assenyalar el camp semàntic que hi predomina. HIPERÒNIMS Policíac
HIPÒNIMS Assassí, furgó, guàrdia, perseguits, detenció, assalt, emmanillament,...
BLOC 7 PAPA ALEXANDRE: ELS ANYS DIFÍCILS COMPRENSIÓ DEL TEXT 2.1. Descripció el tema i les parts bàsiques del text. Tema: Poder dels diners en tots els àmbits. Parts: 1ª (1r i 2n paràgraf) el narrador comença citant el procés de selecció d'un nou papa a Roma, amb un Borgia com a candidat. 2ª (3r i 4t par.) par.) la corrupció política i monetaria monetaria dels Borgia fins que aquest arriba al poder i extén tota aquesta per tot el conjunt de Papes. 3ª (últim paràgraf) problemes per al Papa. 2.2. Resum del contingut del text. El text comença amb el procés de selecció d'un nou papa a Roma, i que gràcies a l'abundància de riquesses dels Borgia i arribada d'aquestos al papat. A l'hora de jubilar-se aquests va nombrar a un altre succesor, succesor, però aquest va ser objectiu d'una gran quantitat de problemes per part d'opositors polítics del partit napolità i del poderòs cardenal Della Rovere.
2.3. Identificació de la tipologia textual. És un text narratiu – expositiu. 2.4. Identificació del registre i la varietat geogràfica. Trobem un registre formal; i una varietat occidental, concretament el valencià.
2.5. Identificació dels recursos expressius o tipogràfics presents al text. Recursos expressius: Inonia: fama “peculiar” del papa Metàfora: llengües més esmolades Recusos tipogràfics: Utilitza lletres cursives per a paraules com “peculiar”, “cort femenina”, femenina”, i altres noms llatins “Sponsa Christi” i “Concubina papae” papae”.. 2.6. Identificació de les veus del discurs. Autor real: Joan F. Mira Lectors '': els que llegim el llibre. Autor model: historiador. Lectors model: interessats en història relacionada amb els Borgia i el Vaticà. 3. ANÀLISI LINGÜÍSTICA DEL TEXT 3.1. Destacament d' algun aspecte interessant de la pronnúncia. “interessos del”=> s sonora “uns dies”=> s sonora 3.2. Alteració de les referències temporals d'un fragment. (lín. 12 passat-present) Tot Tot és, en el fons, un joc d'aliances i d'interessos polítics, però el cardenal Borja pot afegir l'enorme quantitat de diners i de beneficis eclesiàstics que està en disposició de repartir entre els altres cardenals si és elegit papa. 3.3. Assenyalar cinc oracions compostes, digues de quin tipus són i indica'n la funció sintàctica. El papa malalt estava sotmés a tota mena de pressions. (Coord. CD) Començaren a arribar embaixades de tota Europa. (Adv. (Adv. CCL) 3.4. Comentari dels mecanismes gramaticals de referència. Connectors: en tot cas, en aquest sentit, però,... Dixi: tots els noms propis i de ciutats. Relatius: “Borgia, ja era un dels seus, QUE QU E seria[...]i que portaria[...]” 3.5. Definició (o un sinònim o un antònim) de cinc paraules o d'unitats fraseològiques que no conegues. grafia: símbol retre: retornar
3.6. Comentari relacions hiponímiques o hiperònímiques entre el lèxic del text. Assenyalar el camp semàntic que hi predomina.
HIPERÒNIMS Monarques Esglèsia
HIPÒNIMS Innocenci VIII, Sixt IV, Calixt III,... Pontificat, papa, cardenal, Palaus vaticans,...
4. EXPRESSIÓ I REFLEXIÓ CRÍTICA 4.1. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho i justifica-ho amb exemples del llibre. 4.2. Quin és l'article que t'ha resultat més interessant? Elabora un text de característiques i de tema semblants però basat en informació pròpia. El article que m'ha resultat més interessant interessant és el de UN ASSASSÍ AL MEU HORT. Era el dia de la graduació, i ens trobàvem, 4 amics i jo, pel Barri vell d'Alacant. Decidirem baixar cap al port, i descansar així del que hi estava sent una nit d'autèntics bojos. Però, pel camí, ens trobaríem amb una no sé si dir, dir, “grata” sorpresa. Allà en mig, entre el mateix passeig del port i la explanada, hi havíen 2 osos armats, pregant i exigint a un altre (que més del mateix, de nacionalitat asiàtica, per cert) que li pagara no sé la barbaritat de diners. Com és lògic, al ser una nit “de festa” per aquesta zona, la policia intervengué quasi en l'acte, encara que sense poder evitar la fugida f ugida dels 2 austrolopitecus armats. Presenciar alguna cosa d'aquestes sempre t'intimida, i, per sort com en aquest cas, va ser finalitzada sense més incidents. Així i tot, ni tant, ni tan poc com a Hoollywood, encara que un poc més d'oci i acció no ens haguera vingut res malament.
