LITERATURA GREGA

IES BIEL MARTÍ

LINGVA LINGVA GRAECA GRAECA

LITTERATVRA GRAECA

índex tema 0. història de l’escriptura...........................................................................................5

tipologia dels sistemes d’escriptura............................................................................................5 escriptura conceptual..............................................................................................................................5 escriptura lingüística ..............................................................................................................................6 escriptura sil·làbica.............................................. sil·làbica................................................................... .......................................... .......................................... .......................................................6 ..................................6 escriptura alfabètica............................................ alfabètica................................................................. .......................................... .......................................... ........................................... ...................................7 .............7

història de l’escriptura...............................................................................................................8 origen de l'escriptura...............................................................................................................................8 Mesopotàmia: escriptura sumèria..................................... sumèria........................................................... ........................................... .......................................... ..........................................8 .....................8 Orient Mitjà i Àsia Menor...................................... Menor........................................................... .......................................... .......................................... .......................................... ..................................9 .............9 Egipte: sistema jeroglífic............................................. jeroglífic.................................................................. .......................................... .......................................... ................................................9 ...........................9 Xina: escriptura logogràfica........................ logogràfica............................................. .......................................... .......................................... .......................................... ..........................................10 .....................10 Japó....................................... Japó............................................................ .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... ........................................10 ...................10 Creta: escriptura jeroglífica i sil·làbica............................................. sil·làbica.................................................................. .......................................... .......................................... ...........................12 ......12

primeres escriptures alfabètiques..........................................................................................................13 alfabet fenici............................................. fenici.................................................................. .......................................... .......................................... .......................................... ...........................................13 ......................13 alfabet grec....................................... grec............................................................ .......................................... .......................................... .......................................... ..................................................15 .............................15 alfabet llatí............................................ llatí................................................................. .......................................... .......................................... .......................................... ..................................... .........................17 .........17 alfabet arameu (v. p. 11)........................................... 11)................................................................ .......................................... .......................................... ...............................................18 ..........................18 alifbet hebreu.......................................... hebreu............................................................... .......................................... .......................................... .......................................... ............................................18 .......................18 alifat àrab...................................... àrab........................................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .................................19 ............19 l´Índia........................................... l´Índia................................................................ .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .................................20 ............20 alfabets eslaus......................................... eslaus.............................................................. .......................................... .......................................... .......................................... ............................................21 .......................21 escriptura germànica....................................... germànica............................................................ .......................................... .......................................... ................................................. ....................................21 ........21 alfabet ibèric.......................................... ibèric................................................................ ........................................... .......................................... .......................................... .......................................... ........................22 ...22

nous alfabets........................................................................................................................................23

enllaços .................................................................................................................................24

tema 1. la transmissió de la literatura clàssica ...................................................................25

com es va preservar la cultura clàssica?...................................................................................25 suports de l’escriptura a l’Antiguitat..........................................................................................27 els rotllos de papir ................................................................................................................................27 les tauletes encerades...........................................................................................................................30 el còdex de pergamí..............................................................................................................................32 el paper ...............................................................................................................................................33

instruments i materials............................................................................................................35 ploma (penna) .....................................................................................................................................35 raspador (rasorium) .............................................................................................................................35 tinta (atramentum) ..............................................................................................................................36 colors per a il·luminar (pigmenta) .........................................................................................................36

biblioteques i circulació de llibres.............................................................................................38 escribes, amanuenses i copistes...............................................................................................41 Copista al scriptorium, en posició de feina................................................................................42 humanisme i recerca de manuscrits.........................................................................................43 els començaments de la impremta...........................................................................................44 l’edició crítica..........................................................................................................................45 etapes de l’edició crítica........................................................................................................................45 Recensio ................... ........................................ .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... ....................................... ...............................45 .............45 Collatio ..................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... ................................45 ...........45 Stemma codicum ..................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .................................... .................45 ..45 Constitutio textus ..................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... ......................................47 .................47

el text crític...........................................................................................................................................47 el cos del text reconstruït ................... ........................................ .......................................... .......................................... .......................................... .................................................47 ............................47 l'aparat crític ..................... .......................................... .......................................... .......................................... ........................................... ........................................... ............................................47 .......................47

tema 2. els gèneres literaris grecs............................................................................................49 introducció.............................................................................................................................49 la literatura clàssica...............................................................................................................................49

classificació dels gèneres literaris...........................................................................................................49 transmissió i supervivència de la literatura grega...................................................................................50

la poesia.................................................................................................................................51 l'èpica ..................................................................................................................................................51 significat de la poesia èpica .................... .......................................... ........................................... .......................................... .......................................... ............................................51 .......................51 Homer ..................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .................................51 ............51 Hesiode......................................... Hesiode............................................................... ........................................... .......................................... .......................................... .....................................................54 ................................54 els Himnes Homèrics..................................... Homèrics.......................................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................56 ..................56

la lírica .................................................................................................................................................57 origen i significat .................... ......................................... .......................................... .......................................... .......................................... ............................................................57 .......................................57 temes i divisió .................. ....................................... .......................................... ........................................... ........................................... .......................................... .......................................... ........................57 ...57 la poesia monòdica ................... ........................................ .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... ................................. ................57 ....57 la lírica coral .................... ......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... ..............................................62 .........................62 la lírica iàmbica ..................... .......................................... ........................................... ........................................... .......................................... .......................................... ........................................63 ...................63 l'elegia .................. ....................................... .......................................... .......................................... ........................................... ........................................... ............................................ ..................................66 ...........66

el drama ..............................................................................................................................................68 les representacions teatrals ................... ........................................ .......................................... .......................................... .......................................... ..............................................68 .........................68 origen dels gèneres dramàtics ................... ........................................ .......................................... .......................................... .......................................... ..........................................68 .....................68 la posada en escena ................... ........................................ .......................................... .......................................... .......................................... .................................................... ...................................69 ....69 la tragèdia ..................... ........................................... ........................................... .......................................... .......................................... .......................................... ...............................................70 ..........................70 la comèdia ................... ........................................ .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .............................75 ........75

la prosa .................................................................................................................................81 la historiografia ....................................................................................................................................81 origen........................................... origen................................................................ .......................................... .......................................... .......................................... ............................................. .................................81 .........81 historiografia clàssica...................................... clàssica............................................................ ........................................... .......................................... .......................................... ....................................82 ...............82

la sofística.............................................................................................................................................85 el moviment sofístic........................................ sofístic............................................................. ........................................... ........................................... .........................................................85 ....................................85 els sofistes.......................................... sofistes............................................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... ............................86 .......86

l’oratòria ..............................................................................................................................................88 la filosofia.............................................................................................................................................88 els presocràtics........................................... presocràtics................................................................ .......................................... .......................................... .......................................... .........................................88 ....................88 Sòcrates........................................... Sòcrates................................................................ .......................................... .......................................... .......................................... ...................................................91 ..............................91 Plató.......................................... Plató............................................................... .......................................... .......................................... .......................................... .................................................. ....................................92 .......92 Aristòtil... Aristòtil........ .......... ......... ......... .......... ......... ......... .......... ......... ......... .......... ......... ......... .......... ......... ......... .......... .......... .......... .......... .......... .......... ......... ......... .......... ......... ......... .......... ......... ......... .......... ......... .........94 .....94 epicureisme, estoïcisme, escepticisme .......................................................... ............................................................................... .................................................. .................................95 ....95

les ciències............................................................................................................................................95 matemàtiques i astronomia........................................... astronomia................................................................ .......................................... .......................................... .......................................... .......................95 ..95 física i enginyeria............................................. enginyeria.................................................................. .......................................... .......................................... .......................................... ....................................96 ...............96 ciències naturals.......................................... naturals............................................................... .......................................... .......................................... .......................................... .................................... ...................97 ....97 medicina......................................... medicina.............................................................. .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... ................................97 ...........97

la faula..................................................................................................................................................99 la novel·la ............................................................................................................................................99

la literatura grega cristiana ...................................................................................................100 el Nou Testament................................................................................................................................100 els pares de l’església..........................................................................................................................101 la Patrística grega................................................................................................................................102

tema 3. la literatura com a font històrica..........................................................................103

la cultura clàssica, una cultura lletrada...................................................................................103 les fonts històriques..............................................................................................................103 l’epigrafia............................................................................................................................................103 la literatura.........................................................................................................................................107

IES BIEL BIEL MARTÍ MARTÍ

LINGVA GRAECA

Podem classificar els tipus d'escriptura en dos grans apartats: (pictograma, ideograma): A través d'icones o representacions gràfiques expressa idees o paraules. (sil·làbica, alfabètica): A través de signes expressa sons. : Representació icònica que pot ser realista o bé una idealització.

Pictograma modern: senyal de tràfic.

Pictogrames jeroglífics egipcis

: Aquesta escriptura deforma progressivament els pictogrames inicials amb una mena de punxó (en llatí cuneus llatí cuneus "tascó, "tascó, cuny"). Exemple: sumeri. Tauleta de Jemdet Nasr, escrita en pictogrames protoelamites

Tauleta procedent d’Ur, c. 2900-2600 a.e., descriu un lliurament d'ordi i menjar a un temple


LINGVA GRAECA

: Element gràfic que representa paraules. Generalment, abans era un pictograma. Exemple: xinès. Exemple de formació de paraules en xinès .

自 propi

飯 menjar

電 elèctric

話 paraula

看 veure

.

自行車(行 anar,車 cotxe)

bicicleta

自私 (私 privat, propi)

egoista

米飯 (米 arròs)

arròs (cuinat)

飯店 (店 botiga)

restaurant

電腦 (腦 cervell)

ordinador

電子 (子 llavor)

electró

telèfon

談話 (談 conversa)

conversa

visible

看守者 (守 guardar,者 qui)

vigilant

電話

(paraula elèctrica)

看得見 (得 possible,見 veure)

Cada signe representa un grup fonètic (síl·laba). Exemples: lineal B (grec micènic), sil·labari hitita, sil·labari xipriota; entre les llengües actuals, el japonès.

Exemples de paraules escrites en sil·labari xipriota

Sil·labari micènic o lineal B (s.XV a.e.) a.e.) Sil· Sil·lab labari ari hit hitita ita (s. (s.XV XVII IIII a.e. a.e.))


LINGVA GRAECA

Cada signe representa un fonema. Exemples: fenici, grec, llatí, Alfabet Fonètic Internacional (AFI). No són escriptures perfectes. Per exemple, en català: ss, sc, ç representen /s/; h no representa cap so; qu representa qu representa /k/ o /kw/.

Evolució de l’alfabet fenici


LINGVA GRAECA

L'escriptura neix independentment a diverses civilitzacions, probablement a partir de pictogrames. Té com a primer ús la comptabilitat. Els testimonis més antics són les (Uruk, 3300 a.e.). Hi ha investigadors que defensen la influència mesopotàmica sobre l'escriptura egípcia i la xinesa. A partir partir del 3300 3300 a.e., a.e., a Sumer Sumer s'escriue s'escriuenn tauletes tauletes d'argila d'argila amb un (20.000 ideogrames) que, cap al 2500 aC, esdevé . La llengua sumèria, poc coneguda, és de tipus aglutinant (ni indoeuropea ni semítica). Orientació de l'escriptura: per columnes (d'esquerra a dreta) i de dalt a baix.


LINGVA GRAECA

Adaptaran Adaptaran la tècnica cuneïforme cuneïforme els pobles de l'Orient Mitjà i l'Àsia l'Àsia Menor: Menor: acadis acadis,, elamites, elamites, assiris, babilònics, hurrites, hitites. Cap Cap al 500 a.e., els perses empren un nou sistema cuneïforme, de tipus sil·làbic.

Sil·labari persa

Des del 3000 a.e. fins al 400 d.e., a Egipte s'empra el sistema jeroglífic (6.000 pictogrames), a partir del qual es desenvolupen dues escriptures cursives: la o corrent, cap al 650 a.e., més simplificada simplificada i per a usos usos administratius i econòmics (sil·labari de 24 24 signes monoconsonàntics i 80 biconsonàntics); i la o sagrada, gairebé tan antiga com la (ieroj "sagrat", glufw "tallar"), reservada des de l'aparició de la demòtica a la religió. Orientació de l'escriptura: dreta /esquerra, esquerra /dreta (bustrofedó).

Jeroglífic egipci.


LINGVA GRAECA

Els primers caràcters de l'escriptura xinesa (4.500 signes) ja apareixen a la dinastia Shang (1400 a.e.). Des de la reforma de la dinastia Qin (s.III a.e.) fins al s.XX, quan hi ha una darrera simplificació i s'introdueix l'alfabet llatí (anys 1950), els caràcters xinesos augmenten fins a 50.000, 1.500 dels quals són apresos a l'escola bàsica. L'origen pictogràfic d'alguns signes és evident, però l'escriptura xinesa ha esdevingut sobretot semàntico-fonètica (logogrames). Des del s.V, existeixen casos d'escriptura sil·làbica, el més reeixit dels quals va ser el (62 signes), a començaments del s.XX.

忙美每沒米

(ㄇㄤ ˊ = muo ang)

‘ocupat’

(ㄇㄟ ˇ = muo ei)

‘bellesa’

(ㄇㄟ` = muo ei)

‘cada’

(ㄇㄟ ˊ = muo ei)

‘no hi ha’ ha’

(ㄇㄧ ˇ = muo yi)

‘arròs’ ‘arròs’

A partir partir dels hanzi o hanzi o caràcters xinesos, els japonesos comencen a adaptar (s.V d.e.), poc sistemàticament i amb valor fonètic, els seus (5.000 signes, dels quals s'aprenen uns 1.800 a l'escola). Fins al s.IX no es desenvolupen els dos sil·labaris principals: per a la llengua oficial, el o kana (47 signes derivats del k'ai-shu o k'ai-shu o escriptura xinesa, que ajuden a pronunciar els kanji ); ); i, per a l'escriptura corrent, el (més de 300 signes, derivats del ts'ao-shu o ts'ao-shu o cursiva xinesa). Actualment, al Japó s'empra una escriptura mixta i sovint complicada, amb kanji i kanji i kana (mots kana (mots estrangers), hiragana (literatura, hiragana (literatura, premsa, carrer) i romaji (alfabet llatí).

Sil·labari japonès


LINGVA GRAECA

Els sistemes d'escriptura més complets de l'Amèrica precolombina (els indis americans feien pictogrames i els inques, "quipus" o nusos) són l' (Mèxic central) i el (Mèxic meridional, Guatemala, Hondures, El Salvador). Tots dos sistemes combinen elements fonogràfics i logogàfics, fet ben evident després del desxiframent gairebé total (85 %) dels signes maies. Els primers testimonis d'escriptura centreamericans són del 600 a.e.

Logogrames maies

Alguns pictogrames pictogrames asteques asteques

Ehecatl

vent

Quiahuitl vent

Tecpatl ganivet

Calli

casa

Coatl serp

Xochitl flor

Atl aigua

Itzcuintli ca

Cuauhtli àguila

herba

Malinalli

Ollin moviment

Cipactli cocodril


LINGVA GRAECA

A Creta Creta s'empra s'empra una escript escriptura ura (1900-1700 a.e.) que evoluciona cap a dues cursives: lineal A (fins 1450 a.e.) i lineal B (fins 1200 a.e.). La (80 signes), encara no desxifrada, correspondria a la llengua minoica (no indoeuropea). La (88 signes), derivada de la lineal A, correspon ja a una llengua hel·lènica (indoeuropea). Totes dues són sil·làbiques, tot i que fan servir logogrames, s'escriuen sobre tauletes d'argila i el seu ús principal és la comptabilitat.


LINGVA GRAECA

Les primeres escriptures alfabètiques registren llengües semítiques: evolucionen a partir dels jeroglífics jeroglífics egipcis, egipcis, com com les (uns 31 signes) i (a partir del 1500 a.e.); o bé evolucionen de l'escriptura cuneïforme, com els 30 signes de l' (Síria, 1500-1200 a.e.).

Alfabet ugarític, derivat de l’escriptura cuneïforme

L'alifat fenici (v (v . p. 4) també registra una llengua semítica. Les inscripcions més antigues daten del 1200 a.e. (sarcòfag del rei Ahiram de Biblos), però les diferències són insignificants respecte a l'alfabet establert cap al 1000 a.e. a Biblos: 22 signes consonàntics, orientats de dreta a esquerra. Quant a l'origen, els vincles culturals i comercials de Fenícia amb Egipte, així com l'estructura semítica comuna de les seves llengües, van permetre que l'alfabet fenici fos adaptat probablement de l'escriptura egípcia. La paraula "alfabet", curiosament, prové dels signes i (són els noms hebreus, perquè no conservem els fenicis), que corresponien a les formes "bou" i "casa" de l'escriptura egípcia.


LINGVA GRAECA

Després del seu establiment, l'escriptura fenícia, es va difondre pel Mediterrani, per l'Orient Pròxim i Mitjà i va arribar fins a l'Índia, de manera que presenta les següents subdivisions , , i (d'on deriva l'escriptura etiòpica, 500 a.e.).

Alfabet arameu (s.X a.e.)

Alfabet àrab meridional (500 a.e.- 600 600 d.e.)


LINGVA GRAECA

L'origen semític de l'alfabet grec és indubtable: foinikhia grammata (o shmeia ) "escriptura fenícia" (Heròdot). La primera inscripció coneguda és del s.VIII a.e., però hi ha especialistes que avancen l'adopció cap al 1000 a.e. El préstec s'hauria fet a diversos llocs del món grec i evoluciona amb el temps. Així, en grec arcaic el nombre de lletres és variable i l'orientació té la forma de boustrofhdon ("volta de bou"). Al grec clàssic, clàssic, en canvi, canvi, trobem trobem un alfabet alfabet (oriental (oriental de Milet Milet o ), amb 24 lletres i una orientació esquerra /dreta. Innovacions pròpies del grec seran l'anotació de vocals (irregulars i esporàdiques a les llengües semítiques) i l'afegiment d'algunes consonants ( f c y) inexistents en les llengües semítiques.

Alfabets epicòrics grecs


LINGVA GRAECA

L'alfabet grec participarà en el procés de formació de diverses escriptures. A l'època antiga: llengües no hel·lèniques d'Àsia Menor (cari, lici, lidi), les escriptures itàliques i el copte (egipci i nubi). A l'època medieval: el gòtic i l'eslau (ciríl·lic). Alfabet Alfabet copte

Alfabet ciríl·li ciríl·licc


LINGVA GRAECA

L'alfabet llatí és una més de les nombroses escriptures locals que els etruscs i els itàlics prenen, més o menys directament, d'alfabets grecs occidentals. En el cas de Roma, es tracta probablement d'una de l'escriptura d'Eubea (> Cumes > Caere > Roma), feta a mitjan s.VIII a.e.

Evolució de l’alfabet llatí


LINGVA GRAECA

Els primers testimonis llatins daten del s.VI a.e. L'alfabet clàssic (s.I a.e.) el constitueixen definitivament 23 lletres, amb orientació inicial bustrofèdica i posteriorment (ss.VI-IV a.e.) d'esquerra a dreta. Després d'una llarga evolució (capital > semiuncial + uncial > carolina > humanística; v . Tema 1, Les escriptures romanes ), ), l'escriptura llatina ha esdevingut una de les més universals. Els arameus són un poble semític establert a Síria, on van esdevenir mercenaris i comerciants. L'escriptura aramea, adoptada de la fenícia (s.X a.e.), va ser oficial durant més d'un mil·leni a diversos imperis (babilònic tardà, assiri, persa) i la seva llengua és també bíblica (escrita als manuscrits evangelis de la Mar Morta). Té 22 consonants i orientació dreta-esquerra. Té dues formes diferents. La més antiga deriva de l'escriptura fenícia (s.IX a.e.) i ha quedat reduïda a l'ús religiós. La més moderna, derivada de l' (s.III a.e.), s'anomena hebreu quadrat i quadrat i és emprada actualment a Israel: té 22 consonants consonants i alguns signes signes complementaris per a les vocals. L'orientació és dreta /esquerra.

Alifbet hebreu


LINGVA GRAECA

Els àrabs es constitueixen com a poble entre els ss.IX-VII a.e., però no tenen un regne fins al s.I a.e. (nabateus). L'escriptura àrab deriva probablement de l' (500 a.e.), que evolucionarà cap als dos tipus principals del període islàmic (s.VII): (monumental) i (cursiva). Té 28 consonants, consonants, signes vocàlics i orientació dreta /esquerra. Ha estat un alfabet adoptat a Àsia, Àfrica i Europa Europa per pobles pobles no semítics semítics (persa (persa,, afganès, afganès, malasi, malasi, bantus). bantus). Alifat àrab


LINGVA GRAECA

Existeix una (2500 a.e.), corresponent a la civilització de Harappa i Mohenjodaro (vall de l'Indo). Té uns 250 signes sense desxifrar encara (podria registrar una llengua dravídica). Les escriptures modernes deriven de l' : la (250 a.e.-s.V d.e.) i la (anterior al s.III), que té 32 signes consonàntics i 4 vocàlics, orientats d'esquerra a dreta, i una gran varietat d'escriptures locals a l'Índia i Àsia central i Tíbet, entre les quals sobresurt la (sànscrit, hindi).

Alfabet devanagari


LINGVA GRAECA

El primer alfabet eslau va ser una creació original de Ciril.li (s.IX), com a eina per a l'evangelització dels pobles eslaus: són els 40 (de glagol : "mot"). Més recent és l' (sX), incertament atribuït a Ciril.li. Té 43 signes que deriven de lletres gregues (24), glagolítiques i d'altres signes. A partir del 1050 (separació de l'església romana i ortodoxa), els pobles eslaus han de triar entre l'alfabet ciríl·lic i el llatí. Abans d'arribar als 30 signes actuals, l'alfabet l' alfabet rus va rus va simplificar dos cops (sXVIII i sXX) l'alfabet ciríl·lic.

El o (s.II-s.XVII) és una creació pròpia dels pobles germànics, amb aportacions de l'alfabet llatí. Tenia entre entre 16 i 24 signes amb forma lineal, lineal, orientats de manera variable (dreta, esquerra, capgirats). L'etapa més rica és la de les runes escandinaves (s.VIIIXI). Runes escandinaves


LINGVA GRAECA

A partir partir dels s.VI-V s.VI-V a.e. a.e. es van van fer servir servir a la la península península ibèrica ibèrica diversos diversos alfabets: alfabets: el , el i l’ (s.IV a.e.), que emprava un sistema mixt, sil·làbic i alfabètic, de 27 signes, orientació dual (dreta / esquerra al sud, esquerra / dreta al nord-est) i petites variants fonètiques (diferenciació entre oclusives sordes i sonores al nordest). Les inscripcions ibèriques actualment es poden llegir, malgrat que no coneixem totalment el significat dels mots ni l'origen de la llengua ibèrica.

Alfabet ibèric


LINGVA GRAECA

Amb els pas dels segles no no han deixat deixat d'aparèi d'aparèixer xer nous alfabets, alfabets, codis codis de signes signes i sistemes sistemes d'expressió escrits o visuals: la (Pepys, s.XVII: 300 símbols; Pitman, s.XIX: 65 lletres), el (Morse: aparell, 1832; codi, 1838), l'escriptura per a (Braille, 18091852), l' o Alfabet Fonètic Internacional (Passy, 1886; v. http://www.arts.gla.ac.uk/IPA/fullchart.html ), el codi de signes per a sords, els senyals de tràfic, etc... Els elements amb els quals produïm o fixem l'escriptura també han evolucionat radicalment: la impremta (Xina, sVIII; Gütenberg, 1440), la màquina d'escriure (1867) o el processador electrònic de textos (anys 1940).


http://www.ancientscripts.com/ws_regions.html http://www.proel.org/alfabetos/protosum.html

LINGVA GRAECA


LINGVA GRAECA

Una part del grecollatina ha pogut arribar fins nosaltres per via directa, i podem apreciar-lo en testimoniatges que encara perviuen a pesar del temps transcorregut i dels efectes, sovint destructius, que les successives generacions han obrat sobre ell: monuments, inscripcions, monedes, ceràmiques, mosaics, escultures, etc. són testimoniatges directes d'aquesta època remota. No obstant això, altra part del saber antic, potser la principal, s'ha conservat en forma de (còdex), . . En primer lloc caldria esmentar el fet que d'una època a una altra, fent que es conservin les obres dels autors més prestigiosos, en detriment d'uns altres que cauen en l'oblit. Per raons semblants, . menys llegides estava encomanada a les , però aquestes eventualment podien quedar destruïdes per incendis, com va ocórrer amb la , destruïda definitivament en el 646 per les invasions musulmanes. Encara que en menor grau del que podria suposar-se, també va poder determinar la sort d'algunes obres. L’ i el seu era un important per a determinar quines obres es copiaven. La carestia de materials nous pal·liada amb l'aprofitament dels vells explica també el fenomen dels o , que són manuscrits que es reutilitzaven esborrant el text anterior i escrivint el nou damunt. , que van començar a elaborar-se ja en època romana, va ser perniciosa per a les obres més voluminoses, que van deixar de copiar-se. En els períodes en què es va produir un principal de les obres literàries, per exemple quan (ss. III-IV), o quan es va començar a usar per a les obres literàries (ss. VIII-IX), va haver una gran pèrdua d'obres; aquelles que no interessaven no es van transcriure o, segons els casos, no es van transliterar. Amb tot, tot, la sort de de les obres obres que no no es van van perdre perdre i es van transmetre amb el córrer dels segles es va mantenir en precarietat permanent fins que va perfeccionar la de caràcters mòbils cap a 1440. Així es va fer possible la multiplicació de les obres


LINGVA GRAECA

vetustes, a vegades conservades en un únic exemplar, i es va garantir la seva preservació definitiva.


LINGVA GRAECA

El llibre no ha tingut sempre la forma que ho coneixem avui en dia. Per a nosaltres, un llibre és un conjunt de fulles que s'han cosit o enquadernat per un dels seus costats. Per llegir-lo n'hi ha prou amb anar passant les seves fulles de paper, una després d'una altra, amb un lleuger moviment dels dits. La consulta es veu facilitada per la numeració de les pàgines i pels índexs. Podem sostenir un llibre amb una mà mentre ho llegim perquè la majoria són molt lleugers, i si les seves dimensions no permeten una lectura còmoda, podem col·locar-lo sobre una taula o faristol. A la clàssica, del gruix , d'aquestes característiques, ni havia paper, i, el que és més, es podien trobar molt poques persones capaços de llegir. Els grecs coneixien l'escriptura des del segle IX a.e. (que van adaptar el sil·labari fenici a les peculiaritats de la seva llengua, creant el primer alfabet occidental) però no van posar les seves obres literàries per escrit fins diversos segles després, quan la prevalença del caràcter oral de les seves tradicions va començar a decréixer. El que existia era el : una banda, més o menys ampla, confeccionada amb fulles de encolades successivament i enrotllada en una espècie de bastó. El text s'escrivia en columnes regulars només per una de les cares del papir, la qual quedava cap a l'interior quan estava enrotllat; així s'evitava el deteriorament produït pel frec. Els inconvenients d'aquest tipus de «llibres» eren molts: per llegir-los calia , col·locant-los sobre els genolls i subjectant la part enrotllada amb una mà, al mateix temps que amb l’altra s'anava desenrotllant amb cura. , devien emprar-se diversos rotllos si es tractava d'una obra extensa; efectuar una o verificar una cita es convertia, a més, en una . , riques en cel·lulosa, es tallaven en trossos d'uns 40-50 cm. de llargària. Després es tallaven fines làmines longitudinals i s’aplanaven amb un mall. Les làmines s'estenien sobre una superfície llisa, totes en el mateix sentit, formant una primera capa. A continuació, se superposava altra capa de làmines, en sentit perpendicular a les anteriors. Es posaven en remullo, es premsaven i, finalment, es deixaven assecar al sol. El resultat era un material (en grec, c£rth; en llatí, charta ) apte per a l'escriptura.


LINGVA GRAECA

Els plecs de papir (paginae, (paginae, plagulae, schedae ) s'encolaven successivament pel seu costat més ample, de manera que formessin una (normalment de sis metres de llargària per vint centímetres d'alt), que devia enrotllar-se sobre un de fusta o os cridat «llombrígol» (umbilicus (umbilicus ): ): aquest es rematava en els seus extrems amb uns , denominats «banyes» (cornua (cornua ); ); alguns rotllos tenien un umbilicus en cada extrem. El rotllo així format era cridat rotulus o, rotulus o, més comunament, uolumen o, uolumen o, fins i tot, liber , i s'emprava principalment per a la , ja que per als menesters de la vida quotidiana, l'escola, o les cartes s'empraven les tauletes encerades, més barates, però massa voluminoses i fràgils. Sobre la banda de papir s'escrivia en columnes. Els marges superior i inferior de la banda de papir enrotllat es cridaven «fronts» (frontes ( frontes ), ), i s'allisaven per a eliminar les irregularitats i el desfilat de les fibres; per a això s'emprava la pedra tosca (pumex (pumex ). ). Al rotllo rotllo se li lligava lligava un tros de pergamí pergamí en el qual figurava figurava escrit escrit el títol o el contingu contingutt (titulus (titulus , index ). ). Per a preservar-lo de la humitat i dels paràsits s’ untava amb oli de cedre i s'introduïa en un estoig, també de pergamí, acolorit de porpra o groc.

Detall d’un sarcòfag romà on es representa la lectura d’un rotllo


LINGVA GRAECA

«El papir no creix en les aigües profundes, sinó només en profunditats de dos colzes i, a vegades, menys. El gruix de l'arrel és com el gruix del canell d'un home robust, i la llargada per sobre de quatre colzes. Creix sobre la mateixa terra projectant arrels als costats, primes i entreteixides, pel fang, i, cap amunt, tiges que donen a la planta el seu nom de papir. Aquestes Aquestes tiges són són de secció secció triangula triangularr i tenen una longitud longitud d'uns d'uns deu colzes; colzes; estan rematats rematats per un plomall fluix i de cap utilitat; manquen enterament de fruit. La planta emet cap amunt aquestes tiges en molts punts. S'utilitzen les arrels en lloc de fusta, no només com combustible, sinó també per a fabricar amb elles gran varietat d'estris, perquè l'arrel té molta i bona fusta. El papir en si és útil per a molts menesters, perquè d'ell es fan embarcacions de l'escorça es teixeixen veles, estores, una espècie de vestimenta, cobrellits, cordes i moltes altres coses. Molt coneguts pels estrangers són els rotllos de papir. Però, sobretot, el papir és un gran recurs alimentari; doncs tots els nadius masteguen el papir cru, bullit i rostit: empassen el suc i expulsen de la boca la mastegada. Així és el papir i aquests són els seus usos.» TEOFRAST, Història de les plantes, IV 8, 3-4. «El papir és conegut per tots, d'ell es fabrica el paper. És útil en l'ús medicinal; es prepara per a dilatar les fístules així: mullat, se li enrotlla un cordill i se li estreny, fins la seua dessecació. Com que està rebregat i sec, dintre de les fístules s'omple de líquid, i inflant-se, les obre. La seva arrel té certa virtut nutritiva; és per això que els egipcis, mastegant-la, empassen el suc i escupen la resta. Empren les arrels a manera de lleixiu. El papir cremat, fins fer-lo cendra, té la virtut de curar les úlceres corruptives, les de la boca i les de qualsevol part. El paper de papir, cremat, obra el mateix, però amb més força.» DIOSCÒRIDES, Matèria Mèdica I Mèdica I 86.

Planta del papir


LINGVA GRAECA

El rotllo o volum de papir entraria en competència amb el d'altre material: . L'autor romà Plini el Vell (s. I d.e.) documenta en la seva Història Natural , que per una rivalitat sobre les seves biblioteques entre els reis Ptolomeu d'Egipte i Eumenes de Pèrgam (en la regió de Mísia, a l'Àsia Menor, a l’actual Turquia), el primer va suprimir l'exportació de papir, i l'escassesa immediata d'aquest material va fer que en Pèrgam es busqués un altre que el substituís; això va donar lloc que es perfeccionés la tècnica de fabricació de membrana (‘pells', 'pergamins'), que ja es coneixia d'antic. El nou material destinat a l'escriptura, la charta pergamena , procedent de Pèrgam es va adaptar al model del volum o rotllo. . Un altre dels suports utilitzats per a l'escriptura van ser les tauletes, fetes de fusta o marfil, que podien ser «blanquejades» (dealbatae (dealbatae ), ), és a dir, cobertes d'un vernís blanc, o «encerades» (ceratae (ceratae ), ), recobertes de cera. Per a escriure (exarare (exarare ) sobre les tauletes encerades, es practicava un rebaix en la superfície d'aquestes, en el qual s'abocava cera fosa, que posteriorment es fumava perquè ressaltessin les lletres gravades. Les tauletes cridades en llatí tabellae llatí tabellae oo cerae , rebien també el nom de pugillares , perquè se sostenien amb el puny esquerre (pugnus (pugnus ) per a escriure amb la mà dreta. Les tauletes s'utilitzaven, sobretot, per als exercicis escolars, comptes o esborranys. S'escrivia mitjançant un punxó de fusta, marfil, os o metall, cridat stilus o, stilus o, amb el nom grec, graphium . Les tauletes, unides amb cordes o amb tancaments, formaven una espècie de llibre; segons el numero de tauletes unides es parlava de duplices , triplices , etc., o amb les paraules gregues, diptycha, triptycha, polyptycha (de polyptycha (de πτυξ, ‘làmina’). ‘làmina’).

Tríptic de tauletes de cera


LINGVA GRAECA

«Abans que ens allunyem d'Egipte, ens referirem a les característiques del papir, ja que la civilització, o almenys el seu record, depèn tant d'aquest material per a perdurar. Varró testifica que el papir va ser descobert gràcies a la victòria d'Alexandre el Gran, després de la fundació d'Alexandria, a Egipte. Amb antelació, l'ús del papir era desconegut. Es va escriure primerament sobre fulles de palmeres; més trigui sobre l'escorça de certs arbres; després, els registres públics es van gravar sobre planxes de plom; de seguida també els arxius privats van començar a confeccionar-se utilitzant tela o cera; per descomptat, l'ús de les tauletes ja existia abans de la guerra de Troia, segons trobada documentada en Homer, i en canvi, si s'ha de jutjar jutjar pel testimonia testimoniatge tge d'aquell d'aquell famós autor, ni tan sols sols existia existia la terra terra mateixa, mateixa, que que ara s'entén que és Egipte ja que en els seus nomes Sebenita i Saïta neix tot el papir, una terra formada més trigui pels al·luvions del Nil, doncs va transmetre que des de la illa de Fars, actualment unida a Alexandria per un pont, la terra ferma es trobava a un dia complet de navegació a veges-la. Després, per una rivalitat entre les biblioteques dels reis Ptolomeu i Eumenes, en prohibir Ptolomeu el comerç del papir, es va descobrir en Pèrgam la utilitat de les pells, segons diu també Varró.» PLINI EL VELL, Història Natural XIII, 69-70. «La cera és el material per a l'escriptura; és la minyona dels nens, doncs elles 'desperten l'enginy dels nens i els seus primers sentits'. Es diu que els grecs van ser els primers a divulgar el seu ús. Els grecs i els etruscos van ser qui, per primera vegada, van escriure amb un punxó de ferro sobre tauletes de cera. Més trigui els romans van prohibir que ningú posseís un punxó metàl·lic. D'aquí que es digués entre els escriguis: 'No fereixis la cera amb el ferro'. Temps després es va establir que s'escrivís en les tauletes encerades amb punxons d'os, segons indica Atta en una sàtira amb aquestes paraules: 'Conduïm l'arada per la cera i llaurem amb una reixa d'os'. ’Graphium’ és una paraula grega que en llatí significa ‘punxó per a escriure'; ‘grafé’ vol dir 'escriptura'.» ISIDOR DE SEVILLA , Etimologies Etimologies VI VI 9.

Jove amb tauletes de cera i punxó


LINGVA GRAECA

Al començame començament nt de la nostra nostra era era va començar començar a emprar-se emprar-se altre altre suport suport per a l'escript l'escriptura: ura: el còdex. Es tracta d'un conjunt de quaderns formats al doblegar una o més fulles i cosits uns amb uns altres. Va haver còdex de papir, però va acabar per imposar-se el de pergamí (codex (codex membraneus ). ). El poeta Marcial, en el segle I d.e., va ponderar els avantatges dels còdex enfront dels volums, però el procés de substitució no començaria a imposar-se fins dos segles més tard, i no es va completar definitivament fins el segle IV. Un còdex estava format per quaderns, que eren plecs d'un cert nombre de fulles plegades pel centre i cosides, cridades bifulls; els bifulls s'encaixaven uns amb uns altres de manera que el primer full del quadern tingués per darrere l'últim, el segon el penúltim, i així successivament. Segons el nombre de bifulls plegats que componen el quadern es parla de binions (dos bifulls plegats), ternions (tres), quaternions (quatre), que era el preferit per al pergamí, quinions (cinc), senions (sis), que era el preferit per als còdex en paper. El pergamí dels còdex havia de ser fi i ben llis, ja que s'escrivia per ambdues cares. Els romans tenyien els pergamins de diferents colors, sobretot groc o vermell, perquè la seus blancor s'embrutava i molestava a la vista. Les cares més aspres del pergamí (la part del pèl) es disposaven de manera que coincidissin, el mateix que les més llises, les de la carn; així s'aconseguia que no hagués contrast entre les dues parts, que solien tenir diferent coloració. Full de pergamí d’un còdex, amb palimpsest.

Per controlar la paginació i evitar alteracions durant la fase d'enquadernació, va haver diversos procediments. La signatura consistia signatura consistia a numerar l'últim full de cada quadern. Un procediment semblat era el del reclamo : s'escrivia al final del quadern les primeres paraules del quadern següent. En el segle XIII va començar a aparèixer la numeració per fulls. La numeració per pàgines, tal com la coneixem en els llibres impresos actuals, va començar a usar-se en el segle XV. El còdex no tenia una primera pàgina amb el títol, sinó que al començament de l'obra hi havia una frase en tinta vermella i lletres majúscules que contenia el títol de l'obra, encara que sense al·ludir al nom de l'autor. Al final es repetia el títol del llibre amb una indicació que havia acabat i el nom de l'autor. Aquestes indicacions en els còdex eren una supervivència del començament i el final dels rotllos: en ells, el començament venia també indicat per la paraula incipit , ‘comença’, mentre que al final figurava un advertiment que el volum estava totalment desenrotllat, és a dir, explicitus ; l'abreviatura explicit . es va conservar quan els rotllos van ser substituïts pels còdex, però desproveïda del seu sentit, ja que els còdex ja no es desenrotllaven, i es va prendre com una forma verbal correlativa de incipit ('comença'), incipit ('comença'), amb el significat de 'ha acabat'. Aquests Aquests termes perviuen perviuen en la la pràctica pràctica moderna moderna de catalogaci catalogacióó i descripció descripció dels manusc manuscrits: rits: l’íncipit designa les primeres paraules del document antic, i l’èxplicit, les últimes.


LINGVA GRAECA

El paper va començar a utilitzar-se per als còdex des del segle XII. La seva invenció s'atribueix als xinesos, que ja ho fabricaven en el segle I de la nostra era, i la seva tècnica secreta constituïa un monopoli de l'Estat. A través de presoners de guerra, la tècnica de fabricació va arribar als àrabs a mitjan segle VIII, els quals la van difondre per tot el món islàmic, inclòs Al Andalus, Andalus, cap cap a l'any 1000 (les primeres primeres fàbriques fàbriques van estar estar a Còrdova Còrdova i Xàtiva), Xàtiva), d'on va passar passar a la resta d'Europa en el segle XII. Els àrabs van aportar una innovació al paper xinès, consistent en cobrir-lo amb una solució de midó que ho feia més fort i reduïa l'absorció de tinta. El nou material, més econòmic que el pergamí, va rebre diversos noms, uns ja coneguts: charta o charta o papyrus (el papyrus (el primer es manté en l'italià carta, el segon ha prevalgut en altres llengües modernes: papel , paper, papier , etc.), i altres nous: bombycina , cuttunea , pannicea … que recorden que el principal ingredient en el procés d'elaboració d'aquest primitiu paper eren els draps; només en el segle XIX l'augment de la demanda de llibres faria que la fusta triturada es convertís en la matèria primera. Per fabricar el primitiu paper es posaven en maceració draps de cànem o lli; després es copejaven amb malls fins que es reduïen a una pasta homogènia, que es tirava dintre d'un motlle en el qual havia un entramat de fils de llautó o coure; després de l'assecat es procedia a encolar-lo, allisar-lo i deixar-lo setinat. Cada fabricant tenia unes filigranes o distintius que apareixien en el paper, i avui permeten datar-lo i identificar-lo.

Artesà xinès fabricant paper


LINGVA GRAECA

«Un còdex està compost de diversos llibres; un llibre consta d'un sol volum. I es diu còdex per sentit traslladat del nom dels troncs (còdex) dels arbres, o de les vinyes, com si diguéssim ‘caudex’, perquè assembla sostenir llibres com el tronc sosté les branques. El volum (rotllo) és un llibre que rep el seu nom de ‘volvere’ (enrotllar) ... ‘Liber’ (llibre) és la membrana interior de l'escorça de l'arbre que està pegada a la fusta. D'ella diu Virgili: 'S'asseca el ‘liber’ en l'alt om'. D'aquí deriva que denominem llibre a l'obra escrita, perquè, abans que es comencés a emprar el papir o el pergamí, els volums es confeccionaven amb aquestes membranes dels arbres. D'aquí també que als copistes els hi cridés "llibreters", derivant el seu nom dels ‘libri’ dels arbres.» ISIDOR DE SEVILLA , Etimologies Etimologies VI VI 13 «Sota la denominació de “llibre” queden compresos tots els volums, ja siguin de papir, de pergamí o de qualsevol altre material. I si són de membrana o escorça de tell (com alguns els fabriquen), o algun tipus d'escorça distint, també deu fer-se extensiva la mateixa consideració. Però tractant-se de còdex de pergamí o papir o de marfil o altra matèria, o de les tauletes encerades, examinem si deuen ser inclosos. Gai Cassi va escriure que els pergamins devien incloure's també entre els llibres llegats; en conseqüència, també els altres materials deuran ser inclosos, si no es contravé la voluntat del testador. » Digestus, XXXII 52 «Tu que desitges que estiguin al teu costat pertot els meus llibrets i procures tenir-los com a companys per al llarg viatge, compra aquests que el pergamí comprimeix amb reduïdes tauletes. Dóna'ls una biblioteca als grans, a mi una sola mà em dóna cabuda. No obstant això, perquè no ignoris on estic a la venda i caminis errant per tota la ciutat, sota la meva guia encertaràs: pregunta per Segundus, llibert d'un savi lucense.» MARCIAL , I 2, 1-7 1-7

Còdex del s.X


LINGVA GRAECA

La paraula stilus designa stilus designa una espècie de punxó de la grandària d'un llapis dels nostres dies, que s'utilitzava per a escriure sobre les tauletes encerades. Es relaciona amb el grec stàloj, 'columna', i també 'punxó', si bé el terme grec més corrent amb aquest últim significat és graf… j. El més comú era de ferro, però podia ser d'os, marfil marfil,, plata, etc. L'extrem usat per a escriure tenia una punta afilada, mentre que l'oposat, més ample i aplana aplanat, t, s'utilitzava per a esborrar o raspar la cera i aixafar-la de nou en cas d'error. Tauleta de cera i estils.

Els romans van conèixer la ploma de bronze per a escriure amb tinta, però la seva falta de flexibilitat va fer que caigués en desús. Per a escriure amb tinta sobre el papir o el pergamí s'emprava el calamus scriptorius calamus scriptorius , és a dir, una canyeta de jonc, un dels extrems del qual s'afilava amb el culter o culter o scalprum librarium scalprum librarium , una espècie de petit ganivet, i s’hi ficava de manera anàloga a les plomes plomes,, perquè el tall absorbís la tinta per capil·laritat. Plini (Història Natural , XVI 157) assegura que les millors procedien d'Egipte i de Gnidos. Es guardaven en la theca calamaria . En català conservem l'expressió llatina «lapsus càlami» amb el significat de «error comès en córrer amb la ploma», és a dir, en escriure ràpidament. A més dels calami , en el segle IV van començar a usar-se per a escriure les plomes d'au, preferentment d'oca, que eren més flexibles i s'adaptaven millor a l'escriptura sobre pergamí. La ploma (penna ( penna ) s'enduria escalfant-la i introduint-la en sorra. El mateix que en el calamus , l'extremitat del canó de la ploma es tallava en bisell mitjançant un culter culter ,, amb distints angles que determinaven la forma dels caràcters; després es practicava una incisió en el centre perquè absorbís la tinta. Amb la finalita finalitatt d'eliminar d'eliminar les taques de de tinta o d'efectuar d'efectuar correccions (rasurae (rasurae ) sobre el text, el copista es valia per a raspar el pergamí del rasorium .

Abans de començar començar a escriu escriure, re, es delimitava delimitava l'àrea de de l'escriptura en el full (marges) amb dues línies verticals, i es traçaven transversalment les línies paral·leles de les ratlles amb el «llapis» de plom, practicant amb el compàs dues sèries de diminuts forats perquè servissin de guia. 1. Penna 2. Rasorium 3. Tonsoriae 4. Punctorium 5. Calamarium 6. Regulae


LINGVA GRAECA

La tinta, de color negre, es cridava atramentum atramentum (del (del lat lat.. ater , ‘negre’) scriptorium scriptorium oo librarium . En l'Edat mitjana es va imposar el mot d'origen grec encaustum , d'on deriva l'italià inchiostro , el francès encre encre ii l'anglès ink . La nostra paraula «tinta» així com l'alemany Tint vénen del llatí medieval tincta , ‘tenyida’. El recipient per a la tinta es cridava atramentarium , també scriptorium ii calamarium . El mol·lusc que vam cridar «calamar», amb la seva borsa de tinta scriptorium negra, va rebre el seu nom precisament per ser una espècie de «tinter portàtil». D'acord amb Plini (Història Natural XXXV 6), la tinta es feia al principi a força de carbonissa carbonissa,, resina, fem de vi o tinta de sípia, que es barrejaven amb goma. Més tard es van emprar altres ingredients, com la agalla d'alzina o el sulfat de ferro, diluïts en vitriol vitriol,, vinagre o fins i tot cervesa, amb el que la tinta negra va prendre altres tons i matissos, a més del negre. La tinta vermella, a força de minium , o terra terra rubrica rubrica (de (de ruber , ‘vermell’, era el vermelló vermelló,, és a dir, cinabri reduït a pols), s'usava en les rubricae , títols i inicials, i per a tot el que es volia ressaltar. La tinta era espessa i untuosa untuosa,, i la seva adherència era molt variable, depenent també de la capacitat d'absorció de cada material; en fresc, podia esborrar-se simplement refregant-la amb una esponja humida (spongia (spongia deletilis deletilis ). ). Suetoni Suetoni,, Calç . XX., conta que l'emperador Cal·lígula obligava als poetes que no li agradaven a esborrar les seves obres amb la llengua. Els romans també van utilitzar «tinta invisible»: Ovidi recomana als amants escriure amb llet fresca, que seria il·legible fins que les seves cartes fossin tractades amb pols de carbó, i Plini esmenta per a aquest ús la saba de determinades plantes. El copista reservava en el pergamí els espais en blanc sobre els quals posteriorment treballaria el miniaturista. La miniatura era la tècnica per mitjà de la qual s'embellien les pàgines dels manuscrits, el que afectava particularment a les inicials. El mot «miniatura» procedeix del ja citat minium . Es va utilitzar també el terme alluminare , que significava 'donar alum', és a dir, il·luminar amb laques obtingudes per reacció química de l'alum (alumen ( alumen ) barrejat amb matèries colorants vegetals. Miniatures

Les diverses classes de tintes i substàncies colorants, els pigments d'origen animal, mineral o vegetal, es feien més consistents i tenaços amb goma aràbiga, encara que també es va utilitzar mel o clara d'ou; fins el cerumen es va emprar, precisament per a combatre l'escuma de la clara d'ou batuda. Gràcies a la fel de bou, el pergamí rebia millor els colors a l'aigua. En occident no es va utilitzar la decoració d'or (pa d'or) o plata tant com en els còdex bizantins, a causa de la pitjor adherència dels pergamins, encara que es va idear el procediment de daurar-los amb purpurina,, és a dir, amb el metall polvoritzat. Quant a la purpurina decoració de plata, es va substituir amb fulla d'estany. En els còdex de gran valor es va utilitzar també l'exòtic lapislàsuli per a preparar un pigment molt viu de color blau.

Il·luminació d’un manuscrit àrab del s.XIII.


LINGVA GRAECA

Als copistes Als copistes antigament antigament se’ls hi anomenava ‘ bibliopolas bibliopolas ,’ ’ perquè els grecs grecs al llibre llibre l’anomenen l’anomenen ‘ bíblos bíblos ’ ’. Els copistes Els copistes reben reben també el nom de " antiquaris antiquaris ", ", encara que copistes que copistes són són els qui transcriuen llibres nous i vells, mentre que els antiquaris els antiquaris únicament únicament copien els antics, d'on els va venir el seu nom. Pel fet de "escriure" se’ls hi va denominar "escribes", terme aquest que expressa l'índole del seu ofici. Els utensilis d'un escriba són la canya i la ploma. Amb ells es dibuixen les paraules en les pàgines. La canya està presa de les plantes; la ploma és d'au. La seva punta està dividida en dues seccions, mentre que la resta de l'instrument conserva la seva unitat; em sembla veure en això un misteri, en tant que en aquestes dues seccions apareixen representats l'Antic i el Nou Testament, i amb elles s'expressa el sacrament de la paraula, difós per la sang de la passió. Es denomina així al ‘calamus’ al ‘calamus’ perquè perquè posa la tinta. D'aquí també que entre els mariners, ‘calare’ signifiqui "posar". La ploma ( ‘penna ‘penna ’)’) deriva el seu nom de "penjar" en l'aire, això és, volar, ja que com hem dit, és d'au. A les fulles ( ‘foliae ‘foliae ) ’ ’ dels llibres se les anomena així potser per la seva semblança amb les fulles dels arbres, o potser perquè es fan de ‘fuelles’, és a dir, de pells d'animals sacrificats. sacrificats. Les cares de les fulles es diuen "pàgines", perquè es van pegant ( ‘compingere ‘compingere )’ ’ unes a unes altres. El vers és cridat cridat així per la gent perquè els antics escrivien en el mateix sentit que llauraven la terra: primer duien l'estilet d'esquerra a dreta, donaven la volta una mica més baix i tornaven cap a la dreta. Encara avui els camperols criden versos als solcs. Esborrany ( ‘scheda ‘scheda ’)’) és l'escrit que encara no està corregit i encara no està redactat en un llibre. És un mot grec, com grec és també tom.» ISIDOR DE SEVILLA , Etimologies Etimologies VI VI 14 «Igualment caldrà incloure la tinta entre els pigments artificials, encara que tamb que tamb é n’hi ha obtinguda de terra, i aquesta d'un doble origen, perquè o bé surt com si fos un fluid, o bé s'usa directament per a la mateixa finalitat una classe de terra del color del sofre. Hi ha pintors que han estat sorpresos desenterrant carbons de sepulcres profanats. Pràctiques d'ara absolutament repugnats. Per descomptat, la tinta també s'obté de diferents formes a base de carbonissa , i de la combustió combustió de resina resina o peix, peix, per la la qual cosa cosa fins fins les fargues fargues les construeixen de manera que no se'ls escapi el fum. La tinta de millor qualitat s'obté de semblant manera de les torxes les torxes . S'adultera amb la carbonissa dels forns i de les estufes dels banys, i aquesta tinta s'usa per a escriure sobre els rotllos.» PLINI , , Història Història Natural Natural XXXV XXXV 41 «El titímal «El titímal els els nostres autors l’anomenen «herba lletera», altres «enciam caprina «enciam caprina », », i conten que amb la seva llet, si s'escriu sobre el cos, en assecar-se apareixen les lletres posant-hi lletres posant-hi cendra, i alguns prefereixen dirigir-se a les adúlteres així abans que mitjançant notes.» PLINI , , Història Història Natural Natural XXVI XXVI 62 «També és segura i enganya a la vista la lletra que s'escriu amb llet; aplica-li pols de carbó i la podràs llegir.» OVIDI , , Art d'estimar d'estimar III III 627-628


LINGVA GRAECA

La s' inicia amb la mort d' Alexandre el Gran el 323 a. C. El jove Alexandre Alexandre va heretar tota Grècia Grècia de mans mans del seu pare, pare, Filip Filip de Macedònia, Macedònia, i,i, encara encara que va va morir amb tan sols 32 anys, va aconseguir fer-se amb el domini de bona part del món conegut: Àsia Menor, Pèrsia, Babilònia, Síria, Egipte, arribant fins a l'Indus. Va fundar multitud de ciutats amb el seu nom, essent la més famosa , situada al delta del Nil. Els Ptolemeus hi van portar a la pràctica els seus ideals "universalitzadors", entre els quals s' ha de destacar una llengua comuna per a tots que era el anomenat ( comú), que va usar-se àmpliament. Els foren , , , i, sobre tot, . És en aquesta ciutat on s'establiren fins a finals de l' imperi Romà i, encara, fins als nostres díes. S' hi va construir el , que va ser un on hi havia observatoris astronòmics, sales de dissecció per a metges, jardins botànics, col·leccions zoològiques … Els més famosos erudits hi treballaren: , , , … La va ser l'altra gran institució de la ciència d'Alexandria. Va arribar a tenir a l' època de Cleòpatra ( s. I a. C. ) . Va patir diversos incendis fins que va acabar definitivament arran de la invasió dels àrabs el 691 d.e. El projecte per a fundar , que fins i tot va encarregar a Varró que recopilés llibres per a ella. Però César no va veure complert el seu desig. Seria qui fundés la primera biblioteca pública de Roma en el 39 a.e. No gaire després, va fundar una biblioteca annexa al temple d'Apol·lo del Palatí (28 d.e.) i una altra en el Camp de Mart. I des d'aleshores es van seguir obrint biblioteques: la del Pòrtic de Octàvia, la construïda per Tiberi a la Domus Tiberiana , la del Temple de la Pau, oberta per Vespasià, etc… Les biblioteques romanes podien formar part dels , com les o els , i estar a la disposició dels seus visitants. Es calcula que Roma va arribar a tenir en el segle II fins vint-i-vuit biblioteques públiques. Quant a les privades, algunes també van ser considerables, com la del poeta Persi. Els gramàtics es van aplicar a l'estudi i comentari de les obres dels autors nacionals i, d'aquests, els més importants van passar a formar part amb els seus textos dels . Aquest últim factor suposava una selecció conscient, que va determinar la fortuna de la transmissió d'alguns autors, que quedaven a costa dels gustos de cada època. En , que ja estava anunciat des del segle III. Amb les invasions bàrbares, la continuïtat de la cultura romana es va trencar en molts punts, i les restes de la civilització clàssica van ser paulatinament quedant en mans de l'església. Els fons de les grans biblioteques públiques i privades que es van salvar de la catàstrofe van tenir com últim reducte . No obstant, la major part de la literatura llatina perdurava al començament del segle VI, malgrat l'ambient hostil dels centres monàstics, degut al fet que el prestigi de la tradició pagana no tenia parangó en la cultura cristiana; les obres dels autors pagans seguien constituint models dignes d'imitació i estudi. A les apareixen, no obstant, alguns personatges als quals cap considerar en conjunt com pont cultural cap a uns segles en els quals hi ha més ombres que llums: , o , entre altres, van contribuir amb la seva persona i amb la seva obra que no s'oblidés l'interès pel llibre i per la lectura.


LINGVA GRAECA

Hi ha molts testimoniatges de l'existència de . Sant Benet, en el seu Regula , prescriu als monjos que durant la Quaresma 'tots agafin còdex de la biblioteca, un cadascun' , i que llegeixin aquests còdex 'des de l'alba fins l'hora tèrcia' . També sabem que la còpia de còdex era un deure monàstic, i, per descomptat, per posseir una biblioteca és imprescindible la còpia i l'intercanvi de llibres entre els monestirs. . En molts casos, disposaven d' orientada tant a la formació de monjos com a la de laics. En la Baixa Edat Mitjana algunes d'aquestes escoles van competir amb les de les catedrals, i després ho farien amb les universitats.

Monestir de Sant Pere de Roda, a Girona (ss.X i XI)

, que es convertien així en el més preuat tresor. En els prestatges predominaven els textos religiosos, però hi havia lloc per als textos de l'antiguitat pagana. Pràcticament tota la literatura llatina que coneixem ens ha arribat per aquest mitjà. Pel que fa a la literatura grega, la seua transmissió ha estat bastant més complicada. Al llarg de l’Edat Mitjana el contacte entre l’occident d’Europa, amb arrels culturals llatines, i l’Imperi Bizantí, hereu de la cultura grega, fou molt escàs. La cultura grega, la mitologia, la història o la filosofia es va transmetre a Europa occidental gràcies a conservats d’època romana. L’única via d’accés directe als textos originals d’autors grecs, sobretot pel que fa a la filosofia, la ciència i la medicina, va ser , on es van traduir al llatí obres d’ , o el parts del i d’altres obres tècniques i científiques que havien estat traduïdes per estudiosos d’ , com ara l’àrab (1126-1198) o el jueu (1135-1204). Un fet decissiu per a la transmissió de la literatura grega va ser pels turcs, al s.XV. Als monestirs i escoles de l’Esglèsia oriental s’havia produit un procés de dels autors grecs semblant al que hem vist a Occident per als autors llatins, però aquestes obres no arribaven a aquesta part d’Europa, ja que eren pocs els coneixedors de la llengua grega. Després de , el 1453, molts estudiosos de la literatura grega, generalment monjos ortodoxes, van fugir cap a Occident emportant-se amb ells gran quantitat de manuscrits. La part més important de les biblioteques dels palaus i monestirs va anar a refugiar-se a Itàlia. Així i tot, encara avui en dia hi ha manuscrits amagats als monestirs ortodoxes de l’interior de Grècia, als quals els monjos, gelosos de la seua conservació, no han permès l’accés dels estudiosos. Paisatge de Meteora, a la regió grega de Tessàlia, on hi ha nombrosos monestirs quasibé inaccessibles


LINGVA GRAECA

«El primer que va introduir a Roma gran quantitat de llibres va ser Pau Emili, després de la derrota de Perseu, rei dels macedonis; després d'ell, Lúcul, com part del botí del Ponto. Més tard Cèsar va confiar a Marco Varró l'encàrrec d'organitzar una gran biblioteca. No obstant això, Polió va ser el primer que va obrir a Roma una biblioteca pública, integrada per obres tant gregues com llatines; les imatges de molts escriptors apareixien exposades en el seu atri, que havia adornat amb la major magnificència amb obres procedents de compres de botins.» ISIDOR DE SEVILLA , Etimologies Etimologies VI VI 5 «Si es consideren els seus serveis, va contar amb una servitud excel·lent; però si és per l'aparença, es diria que era pràcticament normal. La integraven jovenets molt instruïts, extraordinaris lectors i en la seva majoria copistes, de manera que no havia ni tan sols un servent que no fos capaç de realitzar de manera acceptable alguna d'aquestes dues tasques. Dels quals exigeix l'organització domèstica, els altres eren també especialistes, i dels bons. No obstant això, entre ells no va tenir cap que no hagués nascut i s'hagués format en la seva casa.» NEPOT , Vida d'Àtic d'Àtic XIII XIII 3 «Durant els dies de la Quaresma, que es dediquin a la lectura des de l'alba fins l'hora tèrcia, i treballin fins l'hora desena conformement al que se'ls hagi assignat. En aquests dies de Quaresma, tots i cadascun rebran un llibre de la biblioteca, que hauran de llegir ordenadament en la seva totalitat. Els llibres deuen ser retornats al final de la Quaresma. Abans de res, és menester que un o dos monjos s'encarreguin de recórrer el monestir durant les hores que els germans es dediquen a la lectura, per a comprovar si per ventura hi ha un germà mandrós que es dedica a dropejar o a les històries profanes, en lloc d'aplicar-se a l'estudi, i no només es perjudica a si mateix, sinó que també distreu als altres; si es trobés a un així —tant de bo no ocorri—, que se li renyi la primera i la segona vegada; si no s'esmena, que se li apliqui el càstig establert perquè els altres escarmentin.» Regla de Sant Benet XLVIII Benet XLVIII 14-20 «No obstant això, el procés a través del com se'ns ha preservat la literatura llatina no va poder començar fins que es donés una actitud més oberta i positiva cap als autors clàssics que la qual generalment existia en el continent en els segles foscs. Els cristians encara vivien sota les ombres de la literatura pagana; les seves obres els empetitien les pròpies, i representaven una amenaça real per a la moral i la doctrina. Això seria diferent quan la cultura llatina es trasplantava a un lloc distant, on els desitjosos d'aprendre la llengua de l'Església podien mirar a l'antiguitat sense sentit d'inferioritat o por, ja que no cabia la possibilitat d'una rivalitat, i la gent en general estava protegida dels perills del paganisme antic per la simple ignorància de la llengua llatina. Però aquest esperit no es va infiltrar a cap escala en el continent europeu fins el renaixement carolingi a fins del segle VIII, i mentre morí bona part de la literatura clàssica.» L.D.REYNOLDS-N.G.WILSON , Copistas Copistas i Filólogos, Filólogos, Gredos, Madrid 1986, p.114


LINGVA GRAECA

A

els

formaven part d'una . L'aprenent d'escriba, sempre de família principal, rebia d'un altre escriba els ensenyaments del seu ofici des de molt jove. Donades les característiques de les escriptures egípcies (hieràtica, jeroglífica i demòtica), es diria que l’escriba tenia molt de pintor. Assegut sobre el terra amb les cames creuades, escrivia en el papir, estès sobre els seus genolls, amb una ploma de canya o una tija de la mateixa planta del papir; escrivia de dreta a esquerra en columnes verticals i a mà aixecada. Si ens atenem exclusivament al que afecta a la transmissió de la literatura per via de còpia, cal dir que a , i més tard a (la seva literatura comença en el segle III a.e.), el de era un ofici servil. El dominus ocasionalment dominus ocasionalment podia fer copiar als seus esclaus, amb destinació a la seva biblioteca particular, qualsevol llibre, però en general, almenys a la fi de la República, recorria al llibreter per comprar la seva còpia o encarregar-la. El llibreter tenia a diversos copistes treballant per atendre els seus encàrrecs, però sabem molt poc de les condicions que treballaven. La informació sobre la còpia de llibres en l'Antiguitat és escassa, si bé el panorama canvia quan els centres monàstics es converteixen en dipositaris del llegat escrit. La labor de còpia es va realitzar en condicions molt diverses, depenent de les èpoques, i fins i tot de l'ordre monàstica que es tractés. El copista podia escriure aïllat en la seva cel·la: és el cas dels monjos cartoixans i dels del Císter; aquest tipus de còpia pressuposa que el copista treballava llegint directament un model. En els scriptoria , per contra, , de manera que era possible realitzar diverses còpies simultàniament.


LINGVA GRAECA

Les característiques del scriptorium depenien scriptorium depenien de cada monestir, podia ser un edifici a part dintre del recinte, o bé contar amb diverses dependències alineades en les galeries que envoltaven el claustre. Els copistes treballaven mentre havia llum diürna, una vegada complertes les seves altres obligacions. Un manuscrit acabat implicava moltes hores de treball silenciós, forçant la vista, amb una llum pobra i sense possibilitat d'utilitzar espelmes o llums d’oli, pel perill que suposava per al llibre, i en una postura que no permetia donar suport l'esquena. Amb la mà dreta, el copista utilitzava la ploma d’ànec per a escriure, amb l'esquerra, el rasorium , amb el qual afilava la ploma, allisava la superfície irregular del pergamí o corregia els errors. Cada dia el copista copiava una porció de l’exemplar o model que li havien encomanat, sense distreure's i sense manifestar la seva opinió mai. En una espècie de «treball en cadena», per copiar una obra podien alternar-se més d'un copista, o bé treballar al

mateix temps repartint-se els quaternions. A la fi de de l'Edat mitjana mitjana amb , mentre que un no professional podia escriure fins nou o deu, però ho feia cometent més mancades. Copiar una obra requeria sovint diversos mesos, el que pot donar idea del cost d'un còdex així. Això sense contar amb el treball dels il·luminadors. Els copistes que contaven amb experiència i habilitat eren molt apreciats ja que resultava de transcendental importància que no hagués errors en el procés de còpia, i d'això depenia la reputació del scriptorium . Un manuscrit acabat Còpia manuscrita del Codi de Justinià , del s.XIV i revisat era un objecte de gran valor, per això el robatori era vist com un crim. Copistes laics van començar a treballar a sou en els scriptoria dels scriptoria dels monestirs ja des del segle VIII, però però el seu seu nombre nombre va créixer créixer amb amb el naixement de les Universitats, entre els segles XII i XIII, quan van començar a establir els seus tallers en les proximitats d'aquestes institucions, degut al fet que la demanda de llibres havia augmentat notablement.


LINGVA GRAECA

«Si algun es duu aquest llibre, que ho pagui amb la mort, que es fregeixi en una paella, que l’ataquin l’epilèpsia i les febres; que el desclotellin en la roda i el pengin.» (Anotació al final d'un còdex medieval amb el text de la Bíblia) «Aquí s'acaba la segona part de la Summa del germà Tomàs d’Aquino, de l'ordre dels germans predicadors, llarguíssima, enrevessadísima i avorridíssima per al copista. Gràcies a Déu, gràcies a Déu i altra vegada gràcies a Déu.» (Éxplicit d'un còdex del s. XIV d'una obra de Sant Tomás de Aquino) «Així, en els nostres tallers, uns allisen els pergamins, uns altres copien els llibres, uns altres els corregeixen, uns altres, permeti-se'm l'expressió, els il·luminen, uns altres els enquadernen i adornen les portades.» PETRARCA , Ep. ad. ad. Fam., Fam., XVIII 5 Durant els segles XIV i XV, , va despertar una veritable passió per descobrir textos clàssics; les biblioteques dels monestirs i les catedrals que s'havien conservat van posar a l'abast dels estudiosos còdex dels autors clàssics, oferint obres que es desconeixien o es creien perdudes. La bibliofília i l'erudició tenen en aquesta època il·lustres representants, que citarem a continuació: (1286-1345) va ser preceptor de Ricard III d'Anglaterra i bisbe de Durhan. De les seves ambaixades a París, Avinyó i altres ciutats del continent, tornava amb còdex antics o que manava copiar. (1304-1374), en qui s'uneixen els dos vessants de l'humanisme, literària i erudita, va buscar afanyosament còdex de Ciceró i Livi, que va copiar de la seva pròpia mà, completant, corregint i anotant. (1313-1375) també va indagar per les biblioteques, es creu que va tenir accés a la de Monte Casino, descobrint manuscrits de Marcial, Ausoni, Varró i el Append el Appendix ix Vergeliana Vergeliana . (1330-1406) va ocupar càrrecs importants en la república florentina, va ser un gran coneixedor de les diverses formes en què els textos antics podien haver sofert corrupcions. Va aconseguir textos de Catul i Tibul; va descobrir el De Agricultura de Agricultura de Cató i col·leccions completes de les cartes de Ciceró. (1380-1459) va ser secretari de diversos papes, va emprendre expedicions curosament organitzades per a buscar manuscrits pels principals monestirs d'Europa, i va descobrir obres de Plaute, Lucreci, Ciceró, Quintilià, Columela, Celsus i Frontí, entre altres. (1401-1464) acomplí ambaixades en diversos països, que va aprofitar per a aconseguir còdex, el principal dels quals va ser un que contenia les obres de Plaute. El sacerdot i llatinista (1466-1513) va dur a terme les edicions llatines dels pares de l’Església: Cebrià, Arnobi, Hilari, Ireneu, Ambrós i sobretot d'Agustí; i les traduccions llatines dels originals grecs d'Orígenes, Atanasi, Joan Crisòstom i Basili. Va publicar De recta latini graecique sermonis pronunciatione el pronunciatione el 1528, on va fer una proposta de pronunciació del llatí i el grec que és la que avui en dia encara fem servir.


LINGVA GRAECA

A mitjan mitjan segle XV pot dir-se dir-se que la major major part de les obres obres clàssiques que avui coneixem ja s'havien descobert. Poc després, amb , es va inaugurar una nova etapa: calia imprimir totes les obres oposades fins aleshores. Per a això s'utilitzaven manuscrits, que en molts casos van ser destruïts immediatament després d'editats. , i són d'un gran valor per a la crítica textual, ja que conten conten com com autèntics autèntics manuscri manuscrits, ts, sobretot sobretot quan quan el seu text reflecteix el d'un perdut, a més de que solen utilitzar-se com base per a iniciar el treball crític. Johannes Gensfleisch Gutenberg (1394-1468), inventor de l’impremta de tipus mòbils.

Especialment preuades són les edicions fetes a l’impremta d’ (1449-1515). Va estudiar a Roma i Ferrara i, el 1494 es va traslladar a Venècia, on va començar la seua activitat com a editor. Allà va fundar l’ , on va donar refugi a molts artistes i estudiosos fugits de Bizanci. , del francès incunable , al seu torn del llatí incunabula llatí incunabula , i en última instància de cuna , 'jaç infantil', en atenció que la impremta estava aleshores en els seus començaments. Existeixen dues classes d’incunables: els , impresos amb planxes de fusta, i els , impresos amb tipus mòbils. Es tracta d'edicions molt rudimentàries, en les quals a vegades es deixaven fins i tot els buits per a il·luminar a mà les lletres capitals.

Incunable de les Metamorfosis d’Ovidi, edició d’Aldo Manuzio


LINGVA GRAECA

Per a les edicions prínceps era corrent que l'editor, que podia ser al mateix temps l'impressor, es basés en un sol manuscrit, el text del qual revisava i corregia ell mateix, seguint el seu propi criteri, sense acarar sempre el seu manuscrit amb uns altres de la mateixa obra. L’editor modern no actua d'aquesta manera; sap que en el procés de transmissió un text ha pogut sofrir alteracions de molt diversa naturalesa, mals materials, errors que s'han multiplicat en el procés de còpia, addicions alienes al text original, etc… i que, per tant, l'edició crítica d'un text antic suposa un treball de «reconstrucció» que pretén retornar-lo a l'estat més pròxim a l'original. El filòleg alemany (1793-1851) va establir les bases de la moderna crítica textual en la comparança entre els diversos manuscrits conservats i la determinació de les seves relacions de dependència. El mètode de Lachmann consisteix bàsicament en una anàlisi de les concordances i divergències que presenten els testimoniatges conservats; aquesta anàlisi permet establir un arbre genealògic (stemma (stemma codicum codicum ) dels còdex, en el qual cada exemplar proporciona teòricament millors o pitjors lectures segons la seva antiguitat. Així es va encunyar l'expressió en al·lusió que els còdex més recents oferirien lectures menys fiables. Filòlegs posteriors, com Maas i Pascuali, entre altres, van fer aportacions que van perfeccionar el mètode stemmàtic i van matisar les teories de Lachman, però aquestes encara són emprades.

La recensió, o recensio , és l'avaluació de tots els testimoniatges que permeten reconstituir la forma més antiga d'un text; per a això cal reunir tots els manuscrits que es conserven de l'autor que es va a editar; fotografies, fotocòpies, microfilms i més recentment mitjans electrònics, faciliten aquesta labor. La col·lació, o collatio , és la comparança sistemàtica de tots els testimoniatges, lectura per lectura, (procés denominat col·lació); deuen anotar-se minuciosament les variants ofertes pels manuscrits i tots els detalls que puguin resultar d'interès per a establir relacions de dependència: transposicions de paraules o de línies, «salts d'igual a igual», llacunes i errors. L'arbre genealògic, o stemma codicum stemma codicum , (stemma (stemma en en alemany significa 'arbre') ha de reflectir les relacions de dependència, amb la finalitat de reconstruir el manuscrit del que deriva el conjunt dels testimoniatges conservats o conjecturats, designat amb el nom d'arquetip (archaetypus ). ). Cada manuscrit s'identifica mitjançant una sigla.


LINGVA GRAECA

Es tracta d'un esquema trífid (amb tres branques principals). Els testimoniatges conservats es representen mitjançant lletres llatines, i els conjecturats, mitjançant gregues. Al capdamunt se situa l'arquetip, un manuscrit perdut del qual descendeixen els altres. Pot suposar-se que aquest arquetip w representa un manuscrit transliterat a minúscula en el segle IX a partir d'un model en uncial. representa un testimoniatge fragmentari.

Els principis crítics que segueix l'editor davant un stemma així, stemma així, són aquests: fauorem hominum fauorem hominum fauorem omnium

captauit captauit

g

captauit a

ad necem compulit ad mortem compulit ad necem compulit ad necem contulit ad necem contulit ad necem contulit b g

a a g

a terra a terra ad terram b

uilitatem inmunitatem utilitatem uilitatem


LINGVA GRAECA

a b

fauorem hominum fauorem hominum b fauorem hominum fauorem hominum

captauit captauit captauit

XY( )

a b w

fauorem hominum fauorem hominum

captauit w

captauit captauit

a b

fauorem hominum b fauorem hominum fauorem horum omnium

captauit captauit captauit

Una vegada establertes les relacions entre els còdex, l'editor jutja quines són les lectures que poden passar al text perquè representen l'estat més antic recuperable amb l'ajuda del stemma . Però l'editor pot encara anar més enllà i corregir o proposar una conjectura quan considera que el text recuperat segueix sense ser l'original, fase denominada emendatio . Per a portar a terme la seva tasca, el filòleg ha de conèixer els diferents tipus d'errors que es poden cometre en el procés de còpia, que en la seva majoria són involuntaris i es deuen a negligències dels amanuenses. D'aquests errors, un dels més significatius, és el que es coneix amb l'expressió francesa saut du même au même , o «salt d'igual a igual»: «El copista, en aparèixer la mateixa paraula dues vegades en un curt espai, copia el text fins la primera aparició; aleshores, al tornar la vista a l'exemplar per a veure el que ha de copiar a continuació, fixa distretament els seus ulls en la segona aparició de la paraula, i continua copiant des d'aquest punt, quedant omeses en la seva còpia, com resultat d'això, les paraules intermèdies» Reynolds-Wilson, Copistes i filòlegs , Madrid 1986, p. 293).

En una edició crítica el text reconstruït se situa en la part superior, i les línies o, si escau, els versos, apareixen numerades. L'editor utilitza signes especials: parèntesis angulars (< >) per al text restituït; claudàtors ([ ]) per a assenyalar les interpolacions (porcions més o menys extenses alienes al text); asteriscos (* * *) per a indicar llacunes (pèrdues de text); i obelós (+) per als llocs corruptes. En la zona inferior de cada pàgina del llibre, per sota del text, l'editor reserva un espai en el qual enregistra les variants dels manuscrits, identificats amb les seves sigles, i dóna compte de les distintes propostes que s'han fet amb antelació per a sanar el text.


LINGVA GRAECA

Açò és un text crític crític

Açò és un un aparat aparat crític


LINGVA GRAECA

La literatura és una de les majors aportacions del món clàssic que encara perviu amb major vigor. De fet, la literatura, segons avui l'entenem, és un invent genuïnament clàssic. Les literatures occidentals, i entre elles la catalana i l’espanyola, són filles i deutores de la literatura clàssica. No obstant això, la influència que la literatura grega va exercir sobre les literatures occidentals es va produir a través dels autors llatins, sobretot, fins el segle XIX. Va ser a partir del Romanticisme quan es va trobar en els originals grecs una font renovadora de la literatura occidental. El que fa que la cultura clàssica ens sembli més fascinant, més estimulant que la de qualsevol altra civilització antiga, no té a veure solament amb l'etern atractiu del seu teatre o la bellesa de la seva art; està encara més relacionat amb el fet que els autors grecs i romans discutissin, debatessin i definissin la seva pròpia cultura en textos que encara podem llegir. M Beard-J. Henderson. Introducció als clàssics . Accent Editorial.

Per a endinsar-nos en l'estudi de la literatura grega solem abordar la matèria estudiant-la per gèneres literaris. La classificació dels testimoniatges literaris en diversos gèneres segons la seva forma i temàtica és una herència grega. Gairebé tots els gèneres literaris que coneixem avui dia van néixer en el món grec. D'ell van passar a la literatura llatina i d'allà a les nostres literatures modernes. Però la literatura grega no només ens va llegar la forma dels diversos gèneres, sinó també la temàtica. Cal, en primer lloc, establir una divisió que, a més de relativa als gèneres, també ho és cronològica. Aquesta gran divisió és la que s’estableix entre i . Aquesta darrera apareix al període tardo-arcaic i coexisteix d’ençà amb la poesia, molt més antiga. Hom sol dividir , en funció del metre, en gšnoj ‡son, composta en peus mètrics “iguals”, és a dir, amb el mateix nombre de mo‹rai als dos elements del peu mètric: dàctil: — ∪∪ ∪∪ — anapest: espondeu: —— i gšnoj dipl£sion, composta en peus mètrics desiguals, en els quals una part del peu és el doble que l’altra: ∪ — iambe: troqueu: —∪ A banda d’aquests peus mètrics, la poesia grega fa servir d’altres unitats mètriques, els metres: ∪ ∪ ∪ tríbrac: crètic: — ∪ — ∪ — — bàquic: coriambe: — ∪ ∪ — jònic a maiore : — — ∪ ∪ jònic a minore : ∪ ∪ — — ∪ — — ∪ — docmi: hipodocmi: — ∪ — ∪ — En funció de la temàtica, hom pot dividir la poesia en , i . La primera, també coneguda com , perquè està composta en hexàmetres dactílics (v. Homer), és una poesia eminentment narrativa (v. Homer), tot i que també es pot emprar per a himnes ceremonials (v. els Himnes Homèrics ) o amb finalitat didàctico-moral (v. la poesia hesiòdica). La es pot dividir, en funció del metre, en (composta en dístics elegíacs, versos de ritme dactílic) i (composta en versos de ritme iàmbic o trocaic). Així mateix, en funció del subjecte i la manera d’execució, hom la pot dividir en i , segons fos cantada per un cor o per una sola persona.


LINGVA GRAECA

Hem de considerar que la poesia grega és purament auditiva, gràcies a aquesta base quantitativa, que ens remet a l’origen oral de la l a literatura. Per als grecs, la poesia és veu, música, cant, no només la lírica, lír ica, ans també la poesia èpica (la més antiga) i la dramàtica, ja que la feina del poeta és ¢e…dein, literalment “cantar”. La té com a funció la representació de l’acció, en grec dr©ma, a través de l’enfrontament (¢gèn) de dos o més personatges entre ells, o d’un d’ells amb el cor. Es tracta d’una poesia de ritme iàmbic a les parts dialogades, i polimètrica (anapèstica, trocaica...) a les parts corals. Així mateix la podem dividir, en funció de temes, personatges i estructura, en , i . Pel que fa a , des de l’origen, íntimament relacionada amb la difusió de l’escriptura, s’estableixen discursos especialitzats que podem considerar gèneres: , l’obra dels , , , (dins la qual incloem des dels ‘físics’ jònics al Corpus Hippocratticum ), ), i, ja en època hel·lenística, . No hem d’oblidar la en llengua grega, començant en els propis Evangelis, la resta del Nou Testament, els pares de l’església i la Patrística.

Una part molt petita de la literatura grega ha pogut arribar fins nosaltres per via directa, i podem apreciar-la en testimoniatges que encara perviuen malgrat el temps transcorregut: les troballes papiràcies són testimoniatges directes de l’època de les biblioteques hel·lenístiques, on es va dur a terme una exhaustiva tasca de recopilació i classificació de la literatura antiga. No obstant això, altra part del saber antic, potser la principal, s'ha conservat en forma de llibres manuscrits (còdex), copiats successivament pels monjos medievals. Va haver nombrosos factors que van influir en la transmissió de les obres antigues. En primer lloc caldria esmentar el fet que els gustos varien d'una època a una altra, fent que es conservin les obres dels autors més prestigiosos, en detriment d'uns altres que cauen en l'oblit. Per raons semblants, es posa major interès a conservar allò nou, deixant que l'antic es perdi si es considera superat. La conservació de les obres menys llegides estava encomanada a les grans biblioteques, però aquestes eventualment podien quedar destruïdes per incendis, com va ocórrer amb la Biblioteca d'Alexandria, destruïda definitivament en el 646 per les invasions musulmanes. Encara que en menor grau del que podria suposar-se, la prevenció del cristianisme cap a la literatura pagana també va poder determinar la sort d'algunes obres. L’escassesa de materials i el seu cost elevat era un factor selectiu important per a determinar quines obres es copiaven. La carestia de materials nous pal·liada amb l'aprofitament l 'aprofitament dels vells explica també el fenomen dels codices rescripti o palimpsests, que són manuscrits que es reutilitzaven esborrant el text anterior i escrivint el nou damunt. Les recopilacions, antologies i resums, que van començar a elaborar-se ja en època romana, van ser pernicioses per a les obres més voluminoses, que van deixar de copiar-se. En els períodes en què es va produir un canvi en el suport principal princ ipal de les obres literàries, per exemple quan el pergamí va començar a substituir el papir (s. I d.e.), o quan els còdex van substituir als rotllos de pergamí (ss. III-IV), o quan es va començar a usar l'escriptura minúscula per a les l es obres literàries (ss. VIII-IX), hi va haver una gran pèrdua d'obres; aquelles que no interessaven no es van transcriure o, segons els casos, no es van transliterar. L’arribada de gran part del llegat literari l iterari grec a Europa occidental es produeix al llarg dels ss.XV i XVI, a causa de la progressiva invasió de l’Imperi Bizantí per part dels turcs, cosa que va provocar la fugida en massa de monjos ortodoxes cap a Itàlia, amb molts còdex sota el braç. En aquests còdex de tradició oriental van arribar, entre moltes altres, les obres de Plató i Aristòtil, fins llavors només conegudes a aquesta part d’Europa gràcies a les traduccions àrabs introduïdes a través de la Península Ibèrica. Amb tot, la sort de les obres que no es van perdre i es van transmetre amb el córrer dels segles es va mantenir mantenir en precarietat permanent fins que Johannes Gutenberg va perfeccionar la impremta de caràcters mòbils cap al 1440. Durant els segles XIV i XV, , va despertar una veritable passió per descobrir textos clàssics; les biblioteques dels monestirs i les catedrals que s'havien conservat van posar a l'abast dels estudiosos còdex dels autors clàssics, oferint obres que es desconeixien o es creien perdudes. La bibliofília i l'erudició tenen en aquesta època il·lustres representants, que citarem a continuació: (1286-1345) (1286-1345) va ser preceptor de Ricard III d'Anglaterra i bisbe de Durhan. De les seves ambaixades a París, Avinyó i altres ciutats del continent, tornava amb còdex antics o que manava copiar.


LINGVA GRAECA

(1304-1374), (1304-1374), en qui s'uneixen els dos vessants de l'humanisme, literari i erudit, va buscar afanyosament còdex de Ciceró i Livi, que va copiar de la seva pròpia mà, completant, corregint i anotant. (1313-1375) també va indagar per les biblioteques, hom creu que va tenir accés a la de Monte Cassino, descobrint manuscrits de Marcial, Ausoni, Varró i l’ Appendix Vergiliana . (1330-1406) va ocupar càrrecs importants en la república florentina, va ser un gran coneixedor de les diverses formes en què els textos antics podien haver sofert corrupcions. Va aconseguir textos de Catul i Tibul; va descobrir el De Agricultura de Agricultura de Cató i col·leccions completes de les cartes de Ciceró. (1380-1459) (1380-1459) va ser secretari de diversos papes, va emprendre expedicions curosament organitzades per a buscar manuscrits pels principals monestirs d'Europa, i va descobrir obres de Plaute, Lucreci, Ciceró, Quintilià, Columela, Celsus i Frontí, entre altres. (1401-1464) (1401-1464) acomplí ambaixades en diversos països, que va aprofitar per a aconseguir còdex, el principal dels quals va ser un que contenia les obres de Plaute. El sacerdot i llatinista (1466-1513) va dur a terme les edicions llatines dels pares de l’Església: Cebrià, Arnobi, Hilari, Ireneu, Ambrós i sobretot d'Agustí; i les traduccions llatines dels originals grecs d'Orígenes, Atanasi, Joan Crisòstom i Basili. Va publicar De recta latini graecique sermonis pronunciatione el pronunciatione el 1528, on va fer una proposta de pronunciació del llatí i el grec que és la que avui en dia encara fem servir. A mitjan segle XV es pot dir que la major part de les obres clàssiques que avui coneixem ja s'havien descobert. Poc després, amb , es va inaugurar una nova etapa: calia imprimir totes les obres conservades fins aleshores. Per això s'utilitzaven s'utilit zaven manuscrits, que en molts casos van ser destruïts immediatament després d'editats. , i són d'un gran valor per a la crítica textual, ja que conten com autèntics manuscrits, sobretot quan el seu text reflecteix el d'un perdut, a més que solen utilitzar-se com base per a iniciar el treball crític. Especialment preuades són les edicions fetes a l’impremta d’ (1449-1515). (1449-1515). Va estudiar a Roma i Ferrara i, el 1494 es va traslladar a Venècia, on va començar la seua activitat com a editor. Allà va fundar l’ , on va donar refugi a molts artistes i estudiosos fugits de Bizanci.

Les manifestacions literàries més antigues corresponen a la poesia èpica. També en altres civilitzacions aquest gènere sol aparèixer en primer lloc, degut al fet que en aquests poemes s'enalteix el passat llegendari d'un poble i esdevé fonament de la identitat cultural dels qui hi pertanyen. En la poesia èpica es cantaven les fetes dels herois, històries esdevingudes en un passat llegendari que solien transmetre's de boca en boca. Era, per tant, una poesia oral, la qual cosa determinava també la manera de compondre els versos. Amb la introducció de l'alfabet, els poetes van començar a escriure escriur e el que abans era transmissió oral. or al. Quant a les fetes narrades, semblen tenir un cert rerafons històric. Dintre de la literatura èpica grega destaquen les obres de dos grans autors que passen per ser tant els iniciadors de la literatura occidental com els educadors del poble grec: Homer (s. VIII a.e.) i Hesiode (s. VII a.e.). Com a primeres obres de la literatura grega conservem la Iliada i Iliada i l'Odissea l'Odissea , ambdues atribuïdes al poeta Homer. El món que evoquen i rememoren és el món micènic. No obstant això, els poemes, segons han arribat fins nosaltres, van ser redactats molts segles després, cap al s. VIII a.e. Són les primeres obres literàries d'entitat de la literatura occidental. Per tant, hom pot afirmar que totes les lletres occidentals són, en certa mesura, deutores dels poemes homèrics. Hi ha qui ha arribat a dir que la l a veritable literatura és Homer i, en segon lloc, Píndar; la resta no són sinó notes a peu de pàgina. Es deia que Homer era un aede que recitava els seus poemes i al qual hom el representa cec. La seva existència està embolicada en llegenda. Sembla ser que va viure a la fi del segle VIII a.e. i que era de Quios o de l’illa de Esmirna (és a dir, de Jònia). Respecte a la valoració d'Homer, avui es posa l'èmfasi, més que en l'acte creatiu d'un poeta en solitari, en el fet que aquest poeta sabés recollir i organitzar genialment les tradicions mítiques anteriors a ell relacionades amb la guerra de Troia i altres temes heroics.


LINGVA GRAECA

Quant a la llengua dels poemes homèrics, s'ha qualificat com "artificial", ja que trobem una barreja de diversos dialectes grecs: eolismes, dorismes, jonismes... D'altra banda, són abundants els símils, metàfores i fórmules èpiques (epítets). a)

consisteix en la repetició d'expressions quan es menciona algun personatge diví o humà o objectes, com co m les naus, la roba, la mar, etc. Milman Parry va descobrir que, entre el repertori ampli d'epítets, l'elecció es fa d'una manera rigorosa tenint en compte el cas del nom que acompanya i la seva situació al vers. Les fórmules, a més de servir per caracteritzar personatges o objectes, són un procediment de creació literària propi de la literatura oral, que permet una economia de recursos que l’aede necessita quan la recitació es fa al mateix temps que el poema es va creant (a la manera de les gloses menorquines, el cant valencià, o el cante de minas ), ), ja que el poeta té un ampli repertori de frases fetes que ocupen una part del vers o, fins i tot, el vers sencer. Així, quan el poeta s’ha de referir a un personatge concret, té dues, tres o més fórmules que pot emprar, depenent del cas i la posició dins la frase i dins el vers. Veiem uns exemples:

·odod£ktuloj “Ewj, “l’Aurora dels dits de rosa”, en nominatiu, cobreix la part central d’un vers

'AtreﾏdV 'Agamšmnoni, “a l’Atrida Agamèmnon”, en datiu, cobreix l’inici un vers

'Atreﾏdhj te ¥nax ¢ndrîn kaˆ d‹oj 'AcilleÚj , “l’Atrida rei d’homes i el diví Aquil·leu”, en nominatiu, cobreix tot un vers phlhﾏ£dew AcillÁoj, “del pelida Aquil·leu”, en genitiu, cobreix la part final d’un vers pod£rkhj d‹oj 'AcilleÚj, “el diví Aquil·leu de peus forts”, en nominatiu, cobreix el final d’un vers polÚtlaj d‹oj 'OdusseÚj, “el diví Odisseu molt sofert”, en nominatiu, cobreix el final d’un vers 'OdusÁa polÚfrona, “Odisseu el molt assenyat”, en acusatiu, cobreix la part central d’un vers 'OdussÁoj talas…fronoj, “del molt desgraciat Odisseu”, en genitiu, cobreix la part central d’un vers ¢ntiqšJ OdusÁﾏ, “a Odisseu semblant a un déu”, en datiu, cobreix la part inicial d’un vers Telšmacoj Telšmacoj pepnum pepnumšnoj šnoj, “l’intel·ligent Telèmac”, en nominatiu, cobreix la part central d’un vers Telšmacoj Telšmacoj qeoeid» qeoeid»jj, “Telèmac semblant a un déu”, en nominatiu, cobreix la part final d’un vers ¼rwaj 'AcaioÚj, “el herois aqueus”, en acusatiu, cobreix la part final d’un vers 'Acaiîn calkocitènwn, “del aqueus de cuirasses de bronze”, en genitiu, cobreix la part final d’un vers glaukîpin 'Aq»nhn, “Atena ulls d’òliba”, en acusatiu, cobreix la part final d’un vers P£llaj 'Aq»nh, “Pal·las Atena”, en nominatiu, cobreix la part final d’un vers di£ktoron 'ArgeﾏfÒnthn, “el missatger Argifont” (Hermes), en acusatiu, cobreix la part final d’un vers ™äsk ™äsko opon pon 'Arg 'Arge e fÒnthn, “Argifont de llarga vista” (Hermes), en acusatiu, cobreix la part final d’un vers nefelhgeršta ZeÚj, “Zeus apleganúvols”, en nominat¡u, cobreix la part final d’un vers ð p£ter ºmšrete Kron…dh, “oh pare nostre Cronida” (Zeus), en vocatiu, cobreix la part inicial d’un vers b)

és imposada per les exigències del caràcter oral de la poesia homèrica i perquè els aedes primitius encara no disposaven de l'ajut de l'escriptura.


LINGVA GRAECA

Els versos repetits apareixen sobretot en els canvis d'interlocutors. La repetició d'escenes sovinteja sempre que tenen un mateix contingut, com la preparació d'un àpat o d'un sacrifici, l'acolliment d'un visitant, la transmissió d'un missatge, etc. c) permet al poeta abandonar l'escenari èpic per traslladarse a l'entorn del poeta, als fenòmens de la natura, al regne animal, a les relacions familiars, etc. Com que les comparacions funcionen com una mena de parèntesi en relació amb allò que és narrat o descrit, el poeta torna a seguir el fil del relat mitjançant l'ús de connectors correlatius: "com .... així...:\ "com quan.... d'aquesta manera....". d)

, emprada només com a llengua literària per ser cantada o recitada, però no per ser parlada. En l'obra coexisteixen harmònicament formes antigues al costat de més modernes, així com variants dialectals, predominant les jòniques al costat de formes eòliques i àtiques, i altres formes provocades per l'exigència l 'exigència de la mètrica.

e)

en els gairebé vint-i-vuit mil versos de l'obra l 'obra homèrica. Les seves obres estan escrites en vers amb la l a mètrica de l'hexàmetre dactílic, és a dir, amb una unitat de repetició o metre, en el qual s'alternen dàctils (— ∪∪) amb espondeus (— —), ambdós peus mètrics pertanyents al gšnoj ‡son, el ‘ritme igual’, és a dir, amb la mateixa quantitat de mo‹rai als dos elements del peu. La seva estructura típica seria la d'un vers de sis peus, cinc dàctils i un espondeu (amb el segon element anceps , és a dir, incert, que tant pot ser llarg com breu): — ∪∪ — ∪∪ — ∪∪ — ∪∪ — ∪∪ — x en la qual els dàctils poden ser substituïts per espondeus, excepte en el cinquè peu: — ∪∪ — ∪∪ — ∪∪ — ∪∪ — ∪∪ — x

A l’interior de l’hexàmetre hi ha o pauses mètriques a final de paraula, que coincideixen a l’interior d’un peu. Si la pausa coincideix al final d’un peu, és anomenada . Les cesures més habituals són les següents: 1) Trihemímeres , després del tercer semipeu: — ∪∪ — || ∪∪ — ∪∪ — ∪∪ — ∪∪ — x 2) Pentehemímeres , després del cinquè semipeu: — ∪∪ — ∪∪ — || ∪∪ — ∪∪ — ∪∪ — x 3) Heftemímeres , després del setè semipeu: — ∪∪ — ∪∪ — ∪∪ — || ∪∪ — ∪∪ — x 4) Trocaica , després de la primera síl·laba breu del tercer dàctil: — ∪∪ — ∪∪ — ∪ || ∪ — ∪∪ — ∪∪ — x 5) Dièresi bucòlica , al final del quart peu mètric: — ∪∪ — ∪∪ — ∪∪ — ∪∪ || — ∪∪ — x En la es narren diversos esdeveniments de la Guerra de Troia. El grec Aquil·les s'empipa amb Agamèmnon, el cabdill dels grecs que havien anat a Troia a rescatar a Helena, perquè Agamèmnon, Agamèmnon, forçat a tornar al seu pare la seva concubina, Criseida, exigeix que Aquil·les li doni la l a seva, Briseida. Aquil·les es retira del camp de batalla. Els troians posen en dificultats als grecs, per la qual cosa Pàtrocle, amic d'Aquil·les, surt a lluitar i mor a les mans del troià Hèctor. Aquil·les torna al camp de batalla per a venjar la mort del seu amic. Mata Hèctor i es nega a retornar el cadàver als troians; l'ancià rei Príam suplica a Aquil·les i li ofereix un gran botí per a poder enterrar al seu fill. Aquil·les cedeix i permet que els troians es duguin el cos d'Hèctor. Són freqüents les intervencions dels déus en el curs dels esdeveniments. La societat i la caracterització dels personatges que apareixen són propis de l'època micènica, quatre segles anterior a l'època l 'època en la qual hom suposa que va viure Homer.


LINGVA GRAECA

En l' se'ns conten les aventures d’Odisseu, un heroi intel·ligent i astut que sap resoldre les situacions difícils amb enginy i un dels herois grecs que va anar a Troia, que va planificar la presa de la l a ciutat amb el gran cavall de fusta. La seva tornada a la pàtria, Itaca, no va ser fàcil, va tenir nombroses aventures en un llarg i difícil viatge en el qual va perdre els seus companys. Coneixem també la situació del palau de Itaca, on la seva fidel esposa Penèlope l'espera. Apareix una civilització diferent a la d’ Iliada Iliada , més avançada, i l’obra conté nombrosos elements novel·lescos. L'estructura és més complexa, amb tres àmbits temàtics: o Aventures d'Odisseu per terres desconegudes amb enfrontaments a monstres i bruixes (el nÒstoj, la tornada). Viatge del seu fill Telèmac per a esbrinar el parador del seu pare (la Telemàquia ). ). Lluita d'Odisseu amb els pretendents de Penèlope a Itaca (el desenllaç). o

o

Veiem el començament d’ Iliada. Iliada.

mÁnin ¥eide qe¦ Phlh ﾏ£dew 'AcilÁoj oÙlomšnhn, ¿ mur…' 'Acaio‹j ¥lge' œqhke,

la còlera canta, dea, del Pelida Aquil·leu terrible, que als aqueus innombrables dolors

portà,

poll¦j ll¦j d' „fq… „fq…m mouj yuc yuc¦j 'Adi proayen moltes vigoroses ànimes a l’Hades llançà ¹rèw ¹rèwn, n, aÙt aÙtoÝ oÝjj d  ˜lèri ˜lèria a teàc teàce e kÚne kÚness ssin in d’heroïs, en despulles convertides per a cans o„wno‹s… te p©si, DiÕj d' ™tele…eto boul» i per a aus de tota casta, de Zeus s’acomplia el desig

™x oá d¾ t¦ prîta diast»thn ™r…sante 'Atre 'Atredhj te ¥nax ¥nax ¢ndrîn ¢ndrîn kaˆ d‹oj d‹oj 'Acill 'AcilleÚj eÚj..

pel qual per primera vegada baralla mogueren l’Atrida rei d’homes i el diví Aquil·leu

I ara el d’ Odissea. Odissea.

¥ndra moi œnnepe, Moàsa, polÚtropon, Öj m£la poll¦ l’home canta’m, Musa, l’arditer, que molt i molt

pl£gcqh, ™peˆ Tro…hj ƒerÕn ptol…eqron œperse:

va patir, des que de Troia la sacra

ciutadella destruí;

pollîn d' ¢nqrèpwn ‡den ¥stea kaˆ nÒon œgnw, de molts d’homes veié ciutats i conegué llur pensar,

poll¦ d' Ó g' ™n pÒntJ p£qen ¥lgea Ön kat¦ qumÒn, molts a la mar patí els dolors al fons del seu cor,

¢rnÚmenoj ¢rnÚmenoj ¼n te yuc¾n kaˆ nÒston ˜ta…rwn. lluitant per sa vida i la tornada dels companys. ¢ll' oÙd' ïj ˜t£rouj ™rrÚsato, ƒšmenÒj per: però els companys no salvà, tot i tenir-ne el desig;

aÙtîn g¦r sfetšrVsin ¢tasqal…Vsin Ôlonto, per les seues pròpies insensateses van perir, Poeta de Beòcia de principis del segle VII a.e. En les seves obres apareixen dades sobre la l a seva vida com a camperol i aede, fill d'un comerciant que va viure a Àsia Menor i es va establir després a Beòcia. La tradició el va fer contemporani d'Homer. Els grecs consideraven Hesiode l'organitzador de la seva mitologia. Avui es torna a Hesiode per a contrastar la mitologia grega amb la d'alguns pobles orientals. Ens han arribat tres obres atribuïdes a Hesiode: La Teogonia , Els Treballs i els Dies , i L'Escut d'Hèracles . En els tres poemes, Hesiode fa ús de l'estil i la mètrica d'Homer, però la temàtica és molt diferent. • En Teogonia canta Teogonia canta Hesiode l'origen del món i dels déus: el destronament violent d'Urà per Cronos i d'aquest per Zeus, que es converteix en patrocinador de l'ordre i la justícia, i amo del món. Així mateix, hom presencia diverses unions i descendències entre les primitives forces de la naturalesa ( el Caos, La Nit, Les Tenebres, l'Èter, el Cel...).


LINGVA GRAECA

• En Els Treballs i els Dies Hesiode Dies Hesiode mostra la disputa amb el seu germà Perses a causa del repartiment de l'herència i el suborn dels jutges. El poeta es pregunta per les forces que regeixen l'existència humana. Apareix també Zeus com ordinador del món i valedor de la justícia. Aconsella Aconsell a al seu germà que no busqui beneficis en els judicis injusts i es busqui el sustent amb el treball honrat del conreu dels camps. Reivindica per primera vegada la justícia enfront dels abusos i les desigualtats dels poderosos. La major pretensió de Hesiode era educar. Pel que fa a les desgràcies del món parla del mite de les edats en les quals la l a humanitat ha anat successivament decaient fins la seva situació actual. Aquest poema és un exemple de poesia didàctica composta en hexàmetres hexàmetres dactílics. • Respecte a la tercera obra, L'Escut d'Hèracles , diversos crítics pensen que no va ser escrita per ell a causa dels trets tan diferents que presenta en relació als altres dos poemes. Els crítics analítics fins i tot neguen que Els Treballs i els Dies hagi Dies hagi estat escrita per Hesiode. Els filòlegs que atribueixen totes les obres al mateix autor defensen que la poesia grega arcaïca era episòdica per naturalesa, natural esa, per tant, els poemes organitzats per episodis poden haver estat escrits per un sol autor.

Veiem com Hesiode ens narra el començament de la cosmogonia a Teogonia , 116-125

                    En primer lloc va existir el Caos, després Gea, d'ample pit, seu sempre ferma de tots els immortals que ocupen el cim del nevat Olimp; en el fons de la terra d'amplis camins, l'ombrívol Tàrtar, i Eros, el més bell entre els déus immortals, alliberador, que de tots els déus i de tots els homes, dins l’ànima, en sotmet la ment i la prudent decisió. Del Caos van néixer Èrebos i la negra Nit. De la Nit, al seu torn, van néixer Èter i Hèmera, els quals va engendrar dels amors amb Èrebos.


LINGVA GRAECA

Es tracta d’una col·lecció de 34 himnes, atribuïts des d’antic a Homer, dedicats a diferents divinitats, a les quals s’invoca i celebra en hexàmetres dactílics i amb els procediments literaris característics de l’èpica (v. ). La invocació a les Muses i als déus que qu e apareix al principi de Teogonia i Teogonia i Treballs i dies , d’Hesiode, s’insereix en aquesta tradició d’himnes rapsòdics (recitats per rapsodes), tot i que aquest gènere sembla ser que no va tenir un gran desenvolupament. Pel que fa a la col·lecció d’himnes, anomenats homèrics per homèrics per pura convenció, ja que no van ser composats per Homer, varien notablement quant a la data de composició: els més antics, generalment més llargs, podrien haver estat escrits als ss. VII i VI a.e.; d’altres són datats pels estudiosos en diferents èpoques, des de l’època clàssica al període hel·lenístic i, fins i tot, a l’època imperial. Quant a la naturalesa, sembla que la seva funció seria la d’un proemi, una invocació inicial al déu adient al lloc i a la circumstància amb què els aedes solien començar les recitacions públiques dels poemes èpics. Tenen una estructura tripartida, pròpia d’una composició lírica: • Fórmula, en la qual es demana a la Musa que canti, o bé el poeta exposa, en primera persona, la intenció de cantar al déu. • La part central pot ser molt variable, des de la pregària al déu a la narració de qualque episodi de la seva vida (naixement, accions que mostren el seu poders...), o una narració de les seves atribucions o funcions, o bé una referència a la etiologia del culte a un lloc concret, d’un epítet o d’una celebració. • Tanquen els himnes noves fórmules: salutació al déu, demanda dels seus favors per al poeta, per a la ciutat, etc...


LINGVA GRAECA

 A AFRODITA         nascuda a Xipre, a Citerea cantaré, que als mortals

  dóna dolços regals, al seu deliciós rostre  sempre somriu i deliciosa és la bellesa al seu voltant.

 salut, dea, senyora de Salamina la ben construïda

 i de la marinera Xipre; atorga’m un dolç cant.

  que jo et recordaré a tu amb una nova cançó.

La poesia tocada al so de la lira, d'on rep el seu nom, també va néixer a Grècia, concretament, a Àsia Menor, la zona més avançada del món grec, en l'època arcaïca (segle VII a.e.), data del desenvolupament de les l es pÒleij, amb el qual s'ha posat en estreta relació el sorgiment d'aquest nou gènere literari: •

En les pÒleij l'economia no està basada només en l'agricultura, sinó que hi ha d’altres fonts de riquesa: la indústria i el comerç.

•

Hi ha noves classes socials que reclamen més intervenció en els assumptes de la ciutat.

La societat busca altres ideals que substitueixin l'exaltació de l'esperit heroic de l'èpica. En aquestes circumstàncies hi va haver una exaltació de l'individualisme de l'home, que lil i duu a cantar a l'amor, l'amistat, les penes, la brevetat de la vida... Trobem, doncs, una poesia de caràcter més intimista, inti mista, composta per autors concrets. Originàriament hi havia cançons populars, relacionades amb el culte als déus, cantades en els moments importants de la vida: naixement, noces, mort, treball... Aquests cants populars, poemes que es cantaven al so d'una lira, van rebre l'influx de la poesia èpica i van anar adquirint dignitat literària i regularitzant la mètrica. •

Els temes d'aquest tipus de poesia se situen, així doncs, en l'òrbita de l'íntim l'ínt im i el personal. Dintre d'ella, hom pot distingir, en funció de l’ocasió i l’intèrprete, els subgèneres: •

La lírica monòdica, executada per un solista.

La lírica coral, practicada per un cor. A aquesta classificació hom li sol afegir, en funció de la mètrica: •

•

La lírica iàmbica.

•

La lírica elegíaca.

La que conservam va ser composta per tres autors, dos d’ells de l’illa de Lesbos, a Eòlia: Safó i Alceu. El tercer és representant de la monòdia jònica: Anacreont. (s. VII a.e.). Aquesta poetessa va dedicar la seva obra a l'amor, amor amor expressat sempre amb senzillesa, tendresa, passió. Hi ha poemes personals i intimistes i poemes per encàrrec, els epitalamis (cançons de noces). Molts dels poemes


LINGVA GRAECA

estan dedicats a dones. Sembla ser que Safó va dirigir un cercle de joves a les quals iniciava en la música, la poesia i el culte a Afrodita.


LINGVA GRAECA

Va escriure en dialecte lèsbic, utilitzat amb gran senzillesa i perfecció. La majoria dels seus poemes estan escrits en l’anomenada estrofa sàfica, formada per tres endecasíl·labs sàfics (composts per un dímetre trocaic — ∪ — x, i un aristofaneu — ∪∪ — ∪ — x) i un adònic (— ∪∪ — x): — ∪ — x — ∪∪ — ∪ — x — ∪ — x — ∪∪ — ∪ — x — ∪ — x — ∪∪ — ∪ — x — ∪∪ — x Safó va ser imitada per poetes llatins: Catul, Ovidi i Horaci en van ser fidels seguidors. La seva poesia amorosa ha estat valorada perquè traspassa les fronteres del temps: encara avui és possible descriure l’amor en els mateixos termes en què ho va fer Safó. No són pocs els poetes que li deuen el material literari amb què edificar les seves obres. Fr. 31

fa…neta… moi kÁnoj ‡soj qšoisin œmmen' ênhr, Ôttij ™nant…oj toi „sd£nei kaˆ pl£sion «du fwne…saj ÙpakoÚei kaˆ gela…saj „mšroen, tÕ m' Ã m£n kard…an ™n st»qesin ™ptÒaisen: æj g¦r œj s' ‡dw brÒce', êj me fènais' oÙd' Ÿn œt' e‡kei, ¢ll' ¢ll' ¥kan ¥kan m n glîs glîssa sa œa œage ge,, lšp lšpto ton n d'aÜtika crîi pàr ÙpadedrÒmhken, ÙpadedrÒmhken, Ñpp£tessi d' oÙd' Ÿn Ôrhmm', ™pirrÒmbeisi d' ¥kouai, k¦d k¦d d m' ‡drw ‡drwjj yàcr yàcroj oj œce œcei, i, trÒ trÒmo mojj d pa‹s pa‹san an ¥gre ¥grei, i, clwr clwrot otšr šra a d po…aj po…aj œmmi, teqn£khn d' Ñl…gw' pideÚhj

em sembla afortunat com els déus aquell home que davant per davant teu seu i a cau d’orella la teva dolça veu gaudeix i el teu somrís encisador; i això, pels déus! em fa dins el pit un tomb el cor, car, només fer-te un cop d’ull, qued sense veu, la llengua em resta callada, una subtil flama tot d’una s’obre pas davall la pell, amb els ulls res no veig, i l’oïda em brunzeix, una suor freda m’amara, un terratrèmol terratr èmol s’empara de mi, esblaimada som com la gespa d’estiu, i la mort, cercadora, es

presenta,

fa…nomai ¢ll¦ p¦n tÒlmaton, ™peˆ kaˆ pšnhta

i propera, però he de ser agosarada, que fins i tot els

pobres...

(s. VII a.e.). També de Lesbos, en la seva poesia s'albira el seu gran interès per la política, ja que pertanyia a l'aristocràcia local i es va enfrontar a les tiranies. Va ser desterrat dues vegades. Però la seva poesia s’interessa també pels himnes a déus i herois, pel banquet, el vi i l'amor. Els versos característics d’aquest autor són els decasíl·labs alcaics: — ∪∪ —

∪∪ — ∪

— x

També fa servir d’altres metres, com l’asclepiadeu major:

x x — ∪∪ — — ∪∪ — — ∪∪ — ∪ — i l’asclepiadeu menor:


LINGVA GRAECA

x x — ∪∪ — — ∪∪ — ∪ —


LINGVA GRAECA

Z 23

tšgge pleÚmonaj o‡nwi, tÕ g¦r ¥stron peritšlletai, ¢ d' êra calšpa calšpa,, p£nta p£nta d d…yais d…yais'' Ùp¦ Ùp¦ kaÚm kaÚmato atoj, j, ¥cei d' ™k pet£lwn ¥dea tšttix, pterÚgwn d' Üpa kakcšei ligÚran ¢o…dan, Ôppopa flÒgion < > ¥nqe ¥nqeii d skÒ skÒlum lumoj: nàn nàn d gÚna gÚnaik ike ej mia miarè rèttatai atai,, lšptoi d' ¥ndrej, ™peˆ d¾ kef£lan kaˆ gÒna Se…rioj ¥sdei < > banya’t els budells amb vi, que l’estrella1 ja surt, l’estiu és dur i tots som assedegats pel calor, canta des del fullam lliure el grill, i de davall ses ales llença agut ràpid cant, quan l’estiu abrasador... la carxofa és en flor, ara les l es dones són al pitjor moment, i els homes són febles, que els caps i els genolls Siri1 els crema... 1. Siri, estrella de la constel·lació del Ca Major, la sortida helíaca de la qual coincidia amb el solstici d’estiu.

Z 43

o ﾍ noj ð f…le pa‹ kaˆ ¢l£qea vi, ai estimat!, i veritat Z9

o ﾍ noj g¦r ¢nqrèpw d…optron. que el vi permet veure l’interior d’un home Z 17

a‡ k' e‡phij t¦ qšlhij, kaˆ ken ¢koÚsaij t¦ ken oÙ qšloij. si dius tot el que vols, potser sentiràs el que no vols. Z 61

„Òplok' ¥gna mellicÒmeide S£pfoi. de cabells violeta, beneïda, Safó la del somriure dolç

Nascut a Teos, a Jònia, va ser un poeta errant, malgré lui , un exiliat de la diàspora jònia provocada per les convulsions polítiques de les pÒleij jòniques al s.VI a.e. El podríem caracteritzar com un poeta àulic, al servei del tirans de l’època. Tot i haver-nos arribat una obra molt fragmentària, se’ns presenta com l’alegria del banquet, cantant cançons frívoles de vi i d’amor. Vegem-ne un fragment atribuït a Anacreont i un poema inclòs a la col·lecció coneguda pel nom Anacreòntiques nom Anacreòntiques , un recull de poemes dels ss. III-I a.e. que pretenien imitar l’estil del, en paraules d’Ovidi, ‘poeta borratxo de Teos’.


LINGVA GRAECA

Fr. 21

¹ gÁ mšlaina p…nei, la terra negra beu, p…nei dšndrea d' aÙt»n. la beuen els arbres. p…nei q£latta d' aÜraj beu la mar les aures, Ð d' ¼lioj q£lattan, el sol la mar, tÕn d' ¼lion sel»nh: la lluna el sol; t… moi m£cesq' , ˜ta‹roi, per què em renyau, companys, kaÙtù qšlonti p…nein; si també vull beure jo? Anacreòntiques, XXII 5-16

™gë d' œsoptron e‡hn tant de bo fos mirall Ópwj ¢eˆ blšpVj me. perquè sempre em mirassis. ™gë citën geno…mhn, tant de bo fos vestit Ópwj ¢eˆ forÍj me. perquè sempre em duguessis. Ûdwr qšlw genšsqai, aigua voldria ser Ópwj s crîta îta llo oÚsw. per banyar la teva pell. mÚron, gÚnai, geno…mhn, bàlsam, amor, seria Ópwj ™gë s' ¢le…yw, per ungir el teu cos, kaˆ m£rgaron trac»lJ i perla al teu coll kaˆ s£ndalon geno…mhn: i avarca seria: mÒnon posˆn p£tei me. calciga’m només a jo! Era recitada per un cor en les festes de la comunitat o en esdeveniments col·lectius. Els testimoniatges més antics els tenim als partenis –cants rituals rit uals d’al·lotes verges- d’ , poeta espartà de la primera meitat del s. VII a.e., i a uns pocs fragments de tradició indirecta d’ , poeta italiota nascut a Himera (Sicília) a la segona meitat del s. VII a.e. de Tebes (ss. VI-V a.e.) N’és el màxim representant. Conservem poemes en els quals lloa l loa els vencedors en els jocs esportius esportiu s que se celebraven en diverses ciutats gregues. Aquests cants, anomenats epinicis s'han classificat en quatre sèries: •

Odes Olímpiques , en honor dels vencedors en Olímpia.

•

Odes Pítiques , en honor dels vencedors en Delfos.

•

Odes Ístmiques , en honor dels vencedors en Corint.

•

Odes Nemees , que celebraven als vencedors de Nemea, ciutat del Peloponès.

L'estructura dels epinicis solia ser tripartida: 1. Dades Dades relat relative ivess al vence vencedor dor en en els jocs 2. Recreació Recreació mítica mítica relaciona relacionada da amb amb la pàtria pàtria del vencedor vencedor 3. Conclus Conclusió ió amb coment comentari ariss moralist moralistes es del poeta. poeta. Els epinicis es cantaven al so de flautes i lira per un cor. La llengua de Píndar barreja diversos elements dialectals, sobre una base dòrica, en un estil difícil amb molts elements nominals, on els verbs, més que elements nuclears de l’estructura sintàctica, són paraules de suport mètric. Pel que fa a la mètrica, utilitza varietat de ritmes, entre els que destacarem els coriambes, els iambes i el ritme dàctilo-epítrit.


LINGVA GRAECA

Pítica 7



DE LES QUADRIGUES

A MEGACLES MEGACLES D’ATENES, GUANYADOR GUANYADOR

 bell preludi és la gran ciutat d’Atenes,

el més

 per a l'estirp

potent dels Alcmeònides,

 per començar una cançó  en honor dels cavalls.  quina pàtria, quina casa  podràs anomenar  que més gloriosa  sigui a l’Hèl·lade?  que per totes les ciutats

es propaga

la fama dels ciutadans d’Erecteu, oh Apol·ló, que ta casa

 a Pitó divina i  admirable van construir.  em guien, però, cinc

victòries a Ístmia,

 i una molt insigne,  l’Olimpíada de Zeus,  i dues a Cirra,  oh Megacles, teves i dels teus antecessors!

 nou em gaudesc. però açò em dol:



contra els bells actes.

en l'èxit

que l'enveja es torni

 es diu, per cert,

que així a l'home

 

la joia que sempre floreix li porta una cosa i l’altra.

El iambe posseïa una temàtica popular, de to burleta, mordaç o crític. Per això, el ritme mètric que utilitzava utilit zava es trobava proper a la llengua parlada: el gšnoj dipl£sion –‘ritme doble’, és a dir, amb doble mo‹rai a una de les parts del peu mètric: el iambe (∪ —) i el troqueu (— ∪). de Paros (s. VII a.e.) és el màxim representant d'aquest gènere. Sabem que era fill bastard d'un noble de la illa de Paros i que es va guanyar la vida com soldat mercenari. Va compondre poemes en els quals es burla de l'esperit heroic d'èpoques anteriors. Valora el "aquí" i el "ara"; exposa també els seus sentiments més personals, els seus amors i odis. Utilitza una llengua amb influència homèrica. 1 D.

e„mˆ e„mˆ d' ™gë qer£pw qer£pwn n mn 'Enu 'Enual…o al…oio io ¥nak ¥nakto tojj kaˆ Mousšwn ™ratÕn dîron ™pist£menoj. som jo serf del sobirà Enial 1 i expert en el dolç regal de les Muses


2 D.

™n dorˆ dorˆ m n moi moi m© m©za mamag amagmš mšnh nh,, ™n ™n dor dorˆˆ d' d' o noj 'IsmarikÒj, p…nw d' ™n dorˆ keklimšnoj. a la llança duc el pa, a la llança duc el vi d’Ismar, i bec a la llança estalonat.

LINGVA GRAECA


LINGVA GRAECA

14 D.

p£nta pÒnoj teÚcei qnhto‹j melšth te brote…h. tot ho procura als mortals l’esforç humà 106 D.

khle‹tai d' Ótij ™stˆn ¢oida‹j. tothom sent l’encís de les cançons 112 D.

to‹oj g¦r filÒthtoj œrwj ØpÕ kard…hn ™lusqe…j tan gran desig d’amor, envoltant el meu

cor,

poll¾n kat' ¥clun Ñmm£twn Ñmm£twn œceuen klšyaj ™k sthqšwn ¢pal¦j fršnaj

ha estès densa boira als meus ulls, rapint del meu pit les tendres entranyes.

104 D.

dÚsthnoj œgceimai pÒqJ ¥yucoj, calepÍsi qeîn ÑdÚnVsin œkhti

desgraciat de mi! pletòric d’amor, sense vida, envaït de dolors encomanats pels

déus

peparmšnoj di' Ñstšwn.

fins la molla dels ossos.

(s. VII a.e.) expressa en la seva poesia un absolut pessimisme. Apareixen temes com la impotència de l'home, el va de l'esperança humana, la convicció del dolor que ens envolta. La seva obra més extensa conservada és El iambe de les dones . 3 D.

pollÕj g¦r ¹m‹n ™sti teqn£tai crÒnoj, zîmen d' ¢riqmù paàra pagk£nwj œtea.

que tenim molta estona d’estar morts, però vivim uns pocs anys plens de desgràcies.

4 D.

p£mpan d' ¥mwmoj oÜ tij oÙd' ¢k»rioj.

no hi ha ningú lliure de retret ni d’infortuni.

6 D.

gunaikÕ ikÕj oÙd n crÁm' ¢n ¢n¾r lh zetai zetai ™sqlÁ ™sqlÁjj ¥me ¥meino inon n oÙd oÙd ·…gio ·…gion n kak kakÁj Áj..

cap botí millor que una bona dona farà l’home, cap pitjor que una dolenta.

d’Efés (s. VI a.e.), va viure gran part de la seva vida fora de la seva pàtria com a exiliat. En els fragments conservats es mostra molt crític i es mofa de tot, fins i tot de la seva vida com un cínic captaire, coneixedor dels baixos fons dels llocs en els quals va viure. 14 b D.

¹m…ekton a„te‹: toà f£lew kol£yeie.

demana-li una moneda: que se la tregui de la

polla. 24 b D.

dÕj cla‹nan `Ippènakti: k£rta g¦r ·igî dóna un mant a Hiponacte, que tinc fred kaˆ banbalÚzw i em tremolen les dents. 14 b D.

dÚ' ¹mšrai gunaik j e„sin ¼distai, ¼distai, dos dies d’una dona són els més agradables: Ótan gamÍ tij k¢kfšrV k ¢kfšrV teqnhku‹an. quan et cases i quan la dus a soterrar.


LINGVA GRAECA

Era originàriament un cant de dol, potser cantat en els banquets fúnebres. Aquest gènere va estar influït per l'èpica en la forma i en la temàtica, usat per a expressar totes les necessitats i problemes de les pÒleij. El metre és el dístic elegíac, estrofa de dos versos formada formada per un hexàmetre dactílic i un hexàmetre hexàmetre dactílic catalèctic –pentàmetre: — ∪∪ — ∪∪ — ∪∪ — ∪∪ — ∪∪ — x — ∪∪ — ∪∪

x

— ∪∪ — ∪∪

x

Diversos poetes van escriure elegies amb una temàtica molt diferent: d’Efés (s. VII a.e.). La història de l'elegia s'inicia amb els seus poemes, en els quals anima a defensar la seva ciutat i en els que s'observa la influència de la llengua homèrica. Hom el situa a mitjan segle VII a.e.

timÁšn te g¦r ™sti kaˆ ¢glaÕn ¢ndrˆ m£cesqai que és honorable i bell per a l’home

lluitar1

gÁj pšri kaˆ pa…dwn kourid…hj t' ¢lÒcou per la terra i els fills i l’esposa legítima (s. VII a.e.) exhorta als espartans a lluitar ll uitar amb valor i en primera fila en la guerra contra Messènia. L'influx homèric és també important, escriu sobretot en dialecte jònic, amb pocs dorismes, pel que es pensa que no era espartà, sinó un immigrant i mmigrant procedent d'Àsia Menor.

teqn£menai g¦r kalÕn ™nˆ prom£coisi pesÒnta

que és bell que mori caient en

¥ndr' ¢gaqÕn perˆ Ï patr…di marn£menon,

un home valent lluitant per la seva

primera fila pàtria,

ten d' aÙtoà prolipÒnta pÒlin kaˆ p…onaj ¢groÝj però abandonar els fèrtils camps de la pàtria

ptwceÚein p£ntwn œst' ¢nihrÒtaton,

i viure com un captaire és la cosa més

dolorosa,

plazÒmenon dun mhtrˆ f…lV kaˆ patrˆ gšronti paisˆ te sÝn mikro‹j kourid…V ¢lÒcJ.

errant amb la mare estimada i el pare ancià i amb els fills petits i l’esposa

legítima de Colofó (s. VII a.e.) es queixa del pas del temps i de la pèrdua de l'efímera l 'efímera joventut. El goig suprem per a ell és el de "l'adorada Afrodita". Va ser molt imitat pels poetes llatins de l'amor, Properci i Ovidi.

t…j d ﾝ b…oj, t… d ﾝ tšrpnon ¥ter crusÁj 'Afrod…thj; quina vida, quin plaer sense la daurada

Afrodita?

teqna…hn, Óte moi mhkšti taàta mšloi,

tant de bo mori jo, quan no

m’interessi açò:

kruptad…h filÒthj kaˆ me…lica dîra kaˆ eÙn»,

ni el sexe d’amagat ni els dolços dons de la dea ni el llit,

oŒ' ¼bhj ¼bhj ¥nqea g…gnetai ¡rpalša que són les més amables flors de la joventut ¢ndr£s ¢ndr£sin in ºd ºd gunaix gunaix…n: …n: ™peˆ ™peˆ d' Ñdun ÑdunhrÕ hrÕn n ™pšlqV ™pšlqV per a homes i dones; que quan dolorosa arriba

1

Notau la correspondència d’aquest poema amb el següent, de Tirteu, i de tots dos amb l’horacià


gÁraj, Ó t' a„scrÕn Ðmîj kaˆ kalÕn ¥ndra tiqe‹,

LINGVA GRAECA

la vellesa, que lleig fins i tot l’home bell

fa,

a„e… min fršnaj ¢mfˆ kakaˆ te…rousi mšrimnai,

sempre el cor tristes el turmenten les

angoixes

oÙ d' ¢ug¦j prosorîn tšrpetai ºel…ou,

i ja no es gaudeix mirant la llum

del sol

d'Atenes (ss. VII-VI a.e.) va viure una època de grans canvis en la seva ciutat. Li van encarregar redactar una constitució per a solucionar les tensions socials entre les diferents classes socials d'Atenes. Va plasmar les seves idees polítiques, morals i socials en les seves elegies i iambes amb exhortacions al bon govern i la moderació.


LINGVA GRAECA

¹metšra d ﾝ pÒlij kat¦ m ﾝ n DiÕj oÜpot' Ñle‹tai la nostra ciutat mai perirà per voluntat de Zeus

asan kaˆ mak£r mak£rwn wn qeîn qeîn fršnaj fršnaj ¢qan£t ¢qan£twn wn:: i dels feliços déus immortals: to…h g¦r meg£qumoj ™p…skopoj Ñbrimop£trh que la nostra protectora, de cor gran i pare

poderós,

Pall¦j 'Aqhna…h ce‹raj Ûperqen œcei.

Pal·las Atena, té ses mans damunt

nosaltres.

aÙtoˆ d ﾝ fqe…rein meg£lhn pÒlin ¢frad…Vsin ciutat

¢stoˆ boÚlontai cr»masi peiqÒmenoi, de

però aquests destruir la nostra gran amb follies

volen, ciutadans persuadits pel desig riqueses,

d»mou d' ¹gemÒnwn ¥dikoj nÒoj, oŒsin ˜to‹mon ˜ to‹mon

comanden el

Ûbrioj ™k meg£lhj ¥lgea poll¦ paqe‹n:

i la injusta intenció dels qui poble, als qui

el destí els reserva patir molts dolors pels seus abusos.

de Mègara (s. VI a.e.) va arribar la seva plenitud en la segona meitat del s VI a. C . Els seus poemes són elegies curtes, típiques de simposi o banquet amb temàtica diversa: amor, enyorança de temps passats, i altres com el vi, la nostàlgia dels ideals aristocràtics, el rancor i la protesta de la noblesa tradicional, exhortació de l'amistat i reflexions sobre les limitacions de l'home, etc...

pikrÕj kaˆ glukÚj ™sti kaˆ ¡rpalšoj kaˆ ¢phn»j, agre i dolç és, i amable i cruel, Ôfra tšleioj œV, KÚrne, nšoisin œrwj. fins que és satisfet, Cirne, per als

joves l’amor.

–Hn –Hn mn g¦r g¦r telš telšsV sV,, glu glukÝ kÝ g…ne …netai: tai: Àn d diè dièkwn kwn però

m¾ telšsV, p£ntwn toàt' ¢nihrÒtaton. gran

que si és satisfet, esdevé dolç, si havent-lo cercat no és satisfet, de tots és el més dolor.

A la fi del segle VI a.e. comencen a desenvolupar-se en el món grec diverses formes de poesia dramàtica. dramàtica. Les formes dramàtiques són: , i . La poesia dramàtica va sorgir quan va començar la decadència de la poesia lírica, un gènere propi de l'aristocràcia, els poemes de la qual es recitaven r ecitaven o es cantaven en petits cercles. cercl es. Enfront d'això, la poesia dramàtica es representava davant del poble. És, per tant, un gènere popular emmarcat dintre de la pÒlij. La fi de la pÒlij va suposar també la desaparició d'aquest gènere. Va haver representacions teatrals a totes les ciutats gregues, va tenir especial importància el teatre en la Magna Grècia i Sicília. No obstant això, el cas millor conegut és el d'Atenes. Les representacions teatrals d'Atenes es feien dues vegades a l'any, en la festes Leneas (en el mes del Gameliîn - febrer-, època en la qual solien celebrar-se les noces) i en les Grans Dionísies (març). Aquestes representacions van començar durant la l a tirania de Pisístrat. Coneixem el nom del primer poeta tràgic que va representar les seves obres a Atenes: Tespis. Les discussions sobre origen de la comèdia i la tragèdia han estat freqüents, sobretot a partir de l'aparició del llibre de Nietzche El naixement de la tragèdia . En aquesta obra es concedeix a la tragèdia un doble origen: dionisíac i apol·lineu. La seva teoria planteja que, en principi, hi havia un cor (el cor del ditirambe), que cantava


LINGVA GRAECA

en honor als déus; un bon dia, un dels membres del cor es va separar i va començar a imitar a un déu. Es tracta d’una interpretació sui generis de generis de la teoria mimètica d’Aristòtil. El tema ja va ser abordat per Aristòtil en la seva obra Poètica , en la qual es diu que la tragèdia té el seu origen en els solistes (™x£rcontej) del ditirambe (cançó lírica coral en honor de Dionís). Tanmateix, relaciona el terme τραγ δίαamb el cant dels mascles cabrons, els trago…, seguidors de Dionís. Així doncs, Aristòtil concedeix gran importància a l'element dionisíac en la tragèdia. Respecte de la comèdia, diu que va sorgir dels qui dirigeixen les processons fàl·liques i afegeix que aquest tipus de processons encara se celebraven en la seva època. El nom κωμῳδία significa "cant del seguici" i sembla que fa referència a aquestes processons grotesques. grot esques. La teoria etnològica concedeix a la tragèdia un origen en els ritus primitius de fecunditat. La comèdia podria tenir origen en les festes de l'Any Vell i l'Any Nou, en les quals hi ha ¢gènej (lluites) entre el vell i el nou. Una tercera teoria considera que l'origen de la tragèdia es troba en el culte als herois, en els cants fúnebres dedicats a aquests. Amb aquesta teoria s'intenta explicar la gran importància que té el trenos (cant fúnebre) en la tragèdia. Cap d'aquestes teories ha estat plenament acceptada; potser el més assenyat sigui considerar que totes podrien tenir part de raó: que el teatre tingués l’origen en elements diversos. En qualsevol cas, l’element dionisíac de totes tres formes dramàtiques és indubtable. Abans de les representacions es realitzava un concurs d'autors, dels quals s'elegien tres per a competir al teatre. Les despeses de les representacions eren sufragades pel coreg, un ciutadà ric de la ciutat. Quant als actors, vestien de forma solemne i duien un elevat calçat, anomenat coturn. Amb el canvi de màscara podien representar diversos personatges, fins i tot femenins, ja que les dones mai van actuar al teatre grec. L'escenografia era senzilla, feta amb efectes pictòrics, l'acció tenia lloc a l'exterior, al carrer, una porta donava accés a l'interior del palau en el qual vivien els herois o heroïnes de l'obra. De vegades es va utilitzar una rudimentària maquinària teatral, sobretot, per a fer aparèixer els déus en escena. Entre les graderies (qšatron1), on s’asseien els espectadors (qeata…) i el prosk»nion2, on els actors representaven l’obra, estava la Ñrc»stra3 circular, on se situava el cor. cor . La sken»4, la tenda que els actors empraven com a camerino, estava darrere del prosk»nion. L’entrada i la sortida del cor es feien per els p£rodoi 5. A mesura que els actors van anar adquirint major importància, l'escenari va ser més important, i mportant, es va construir de pedra i s’hi van afegir elements arquitectònics. 4 2 5

5

3

1

Planta del teatre d’Epidaure

1


LINGVA GRAECA

Les tragèdies conservades presenten una estructura més o menys regular, amb dos elements bàsics: cor i actors. El cor va ser l'element fonamental en els orígens d'aquest gènere, del cor va sorgir el ™x£rcwn, l'actor principal. Normalment, l'entrada del cor va precedida d'un pronunciat per un personatge. En les obres de Eurípides apareix gairebé sempre, mentre que els altres tràgics no sempre l'utilitzen. L'entrada del cor en la Ñrc»stra és la p£rodoj, que s'inicia de vegades amb ritme de marxa amb anapests (∪∪ —). A continuació, tenen lloc diversos , en ritme iàmbic (∪ —), en els quals participen els personatges de l'obra; és aquí on intervenen els actors. En principi hi havia només un, Èsquil va introduir el segon actor i Sòfocles el tercer. Els actors recitaven r ecitaven llargs monòlegs, o bé dialogaven entre si o amb el cor. En escenes molt emotives fins i tot els actors cantaven. Trobem diàlegs amb gran tensió dramàtica en els quals cada actor pronuncia un vers, o arriben a parlar els dos en el mateix vers ( ) quan la discussió és molt violenta. Aquests episodis són interromputs per les intervencions del cor: els . Sol haver de dos a cinc, amb una estructura antistròfica: la composició consisteix en l'aparició d'una i una que tenen la mateixa estructura mètrica. Com a colofó apareix un , amb mètrica diferent, a manera de conclusió. L'actuació simultània del cor i l'actor rep el nom de diàleg líric: l'actor recitava i el cor cantava versos lírics al mateix temps que ballava a la Ñrc»stra. Al llarg de la història de la tragèdia el cor va anar perdent importància, quedant relegat a un simple ornat líric. Al final de l'obra té lloc l' (sortida del cor). En algunes tragèdies euripidees al final de l'obra sol aparèixer el recurs del : divinitat que, apareixent dalt d’una grua, resol la trama de l'obra. Els tres grans poetes tràgics van ser Èsquil, Sòfocles i Eurípides. Va escriure almenys 80 drames, dels quals només ens han arribat set i alguns fragments d'uns altres. La primera obra datada s’anomenava (472 a.e.) i sabem que formava part d'una trilogia. Aquesta obra és gairebé l'única de tema contemporani, ja que tracta sobre la batalla de Salamina; no s'exalta el triomf d'Atenes a la batalla, sinó la supèrbia (Ûbrij) del rei persa Xerxes. De la trilogia tebana conservam només l'última de les tragèdies: , en la qual Èsquil ens conta la lluita entre els fills d'Èdip: Etèocles i Polinices. seria la primera obra de la trilogia completada per Egipcis i Egipcis i Danaides , aquestes darreres desaparegudes. La trilogia tracta de la fugida de les 50 filles de Dànau, per tal d’evitar les noces amb els fills d’Egipte, i la posterior arribada a Argos. és la primera peça d'altra trilogia. Presenta gran simplicitat de lèxic i de mètrica, es pensa que va ser una de les seves primeres obres. Devia contar amb gran aparell escènic. Prometeu està castigat en el Caucas per haver robat el foc als déus i haver-lo lliurat als homes. és l'única trilogia completa que conservem, està formada per: , i . La primera tracta la tornada i posterior assassinat d’Agamèmnon a mans de l’amant de la seva esposa; la segona, la venjança del fills d’Agamèmnon, Orestes i Electra, contra la seva mare; la tercera tracta la purificació d’Orestes per part d’Apol·ló, i la seva absolució per part de la resta dels déus. El cor té grans intervencions líriques, apareix íntimament lligat a l'acció. Amb dos actors (tres a ) era difícil desenvolupar en escena una acció complicada, els progressos es fan per mitjà de diàlegs, el cor intervé per a jutjar aquests diàlegs o per a preveure el que succeirà després. Èsquil utilitza una llengua majestuosa i solemne amb influència de la lírica i l'èpica, amb estudiats compostos i perífrasis. Fa ús de paraules exòtiques o amb accent estranger. Abunden els relats de missatger amb trets èpics. La trilogia lligada és una troballa d'Èsquil. Hi trobam situacions tràgiques de gran tensió i profunditat, però al final arriba la salvació de mà de la saviesa divina de Zeus, el déu que posseeix la comprensió i que ha arribat al coneixement per mitjà de sofriment.


LINGVA GRAECA

FULAX



‘als déus

  

una llargada

imploro la fi de les meves penes,

anyal de vigilància, que passada dormint

 sostre dels Atrides, de qui sap el temps, com un gos, strvnk‹to toid idaanukt¡rvn nukt¡rvn õm®gurin õm®gurin 

al

m’ha ensenyat a conèixer l’assemblea dels astres nocturns, nocturn s, kaÜ kaÜ toçw toçw f¡rontaw f¡rontaw xeÝma xeÝma kaÜ kaÜ y¡row y¡row brotoÝw i aquells sobretot que porten l’hivern i l’estiu als homes, prínceps lluminosos que brillen enmig de l'èter lamproçw lamproçw du dunn‹st staw aw ¤mpr¡pontaw mpr¡pontaw aÞy¡ri Žst¡raw st¡raw ÷tan tan fyÛnvsin fyÛnvsin Žntol‹wte te tÇn] dels quals sé quan es consumen, i els llevants. kaÜ kaÜ nèn nèn ful‹ss ssvvla lam mp‹do dow wtñ tñ sæmbolon sæmbolon  i heus-em ací encara espiant el senyal de la falla, aég¯n aég¯n puròw puròw f¡rousan f¡rousan ¤k TroÛaw TroÛaw f‹tin la lluor del foc que porti de Troia la nova lÅsimñnte te b‹jin Ïde Ïde gŒrkrateÝ i el mot de la presa; perquè així domina gunaikòw gunaikòw Žndrñboulon ndrñboulon ¤lpÛzon lpÛzon k¡ar k¡ar  el cor d'una dona de mascle propòsit quan espera. eït' eït' ’nd¢nuktÛplagkton nuktÛplagkton ¦ndrosñn ¦ndrosñn t't' ¦xv però sempre que faig ací la meva jaça, esgarriada en la nit, remulla de rosada, sense visita de somnis eén¯n eén¯n ôneÛroiw ôneÛroiw oék ¤piskopoum¡nhn m®n fñbow fñbow gŒrŽny' ny' ìpnou ìpnou parastateÝ  ¤m®n —perquè en comptes del son és la por que s’acosta a la meva tò tò m¯ bebaÛvw bebaÛvw bl¡fara bl¡fara sumbaleÝn sumbaleÝn ìpnÄ ìpnÄ  espona i em priva d’ajuntar les parpelles en un son segur,— tan d' d' ŽeÛdein eÛdein µminæresyai minæresyai dokÇ  ÷tan quan vull cantar o xiular, ìpnou ìpnou tñd' tñd' ŽntÛmolpon ntÛmolpon ¤nt¡mnvn nt¡mnvn kow capolar-me amb tonades un remei contra l’abaltiment, klaÛv klaÛv tñt' tñt' oàkou oàkou toède toède sumforŒnst¡nvn em poso a plorar, lamentant la l a desgràcia d’aquesta casa, oéx oéx Éw Éw tŒprñsy' prñsy' ristadiaponoum¡nou diaponoum¡nou  que ja no és governada excel·lentment com antany. nèn nèn d' d' eétux¯w eétux¯w g¡noit' g¡noit' Žpallag¯ pñnvn tant de bo vingui avui la sortosa fi de les meves penes, eéagg¡lou eéagg¡lou fan¡ntow fan¡ntow ôrfnaÛou ôrfnaÛou purñw purñw  apareixent amb el seu alegre missatge un foc a través de la fosca! ÎxaÝre xaÝre lampt¯r lampt¯r nuktñw nuktñw ²mer®sion ²mer®sion oh! salut, fester de la nit, que fas néixer una diürna f‹ow ow pifaæskvn pifaæskvn kaÜ kaÜ xorÇn xorÇn ka katt‹st stas asin in llum i l’establiment d’innombrables cors a Argos per a regraciar el bon èxit! pollÇn pollÇn ¤n… Argei Argei t°sdesumforwx‹rin iú, iú! Þoç Þoç Þoæ Þoæ  Agam¡mnonow gunaikÜ gunaikÜ shmaÛnv shmaÛnv torÇw ƒ Agam¡mnonow dono amb veu clara el senyal a la muller d’Agamèmnon, perquè llevant-se corrents del seu llit faci pujar del eén°w¤panteÛlasan panteÛlasan Éw Éw t‹xowdñmoiw palau un alarit de benvinguda a aquesta falla, ôlolugmòn ôlolugmòn eéfhmoènta eéfhmoènta t»de de la lam mp‹di ¤po si tanmateix la ciutat d’Ílion és presa pory ryii‹ze zein in eàper eàper ƒIlÛou IlÛou pñliw lvken Éw Éw õfruktòw fruktòw Žgg¡llvn gg¡llvn pr¡pei  ¥‹lvken com l’alimara amb el seu brill ho anuncia. aétñw t't' ¦gvge ¦gvge froÛmion froÛmion xoreæsomai xoreæsomai  i jo mateix dansaré el preludi; perquè, les bones jugades dels amos, les poso en el tŒdespotÇn despotÇn gŒreï pesñnta pesñnta y®somai meu compte: trÜw trÜw ©j ©j baloæshw baloæshw t°sd¡moi moi fruktvrÛaw fruktvrÛaw  tres vegades sis, amb aquesta alimara que tiro. en tot cas, el dia que el senyor a casa torni, g¡noito g¡noito d' d' oïn oïn molñntow molñntow eéfil°x¡ra jo pugui tenir dins la meva la seva mà estimada! naktow oàkvn oàkvn t»de de ba bast st‹sa saiixerÛ xerÛ  tŒd' d' llasigÇ sigÇ boèw boèw ¤pÜ pÜ glÅssú m¡gaw les altres coses, callo: un bou enorme em trepitja la llengua. b¡bhken b¡bhken oäkow oäkow d' d' aétñw aétñw eÞ eÞ fyogg¯n l‹boi  la casa mateixa, si tingués veu, ben clar s’explicaria; saf¡stat' ’nl¡jeien  Éw Éw ¥kÆn kÆn ¤gÆ ja que jo, expressament, parlo als qui saben, i, mayoèsin mayoèsin aédÇ aédÇ koé koé mayoèsi mayoèsi l®yomai l®yomai  per als qui no saben, tot ho oblido.’


LINGVA GRAECA

Pròleg d’ Agamèmnon ; traducció de Carles Riba. Va gaudir de gran prestigi en la seva ciutat i va ser amic d'il·lustres contemporanis com Heròdot, Hipòcrates o Pèricles. Les seves obres van triomfar en nombroses ocasions. No obstant això, en cap poeta grec trobem una consideració més profunda del dolor humà i de la destinació. De la prolífica obra de Sòfocles conservam 7 tragèdies i fragments d'un drama satíric. La considerada més antiga és , en la qual es representa el drama d'aquest heroi: Áiax no rep les armes d'Aquil·les, embogeix i vol matar a Odisseu, que s'ha quedat amb les armes. Encegat pels déus, mata a un ramat i no als seus rivals, avergonyit, decideix donar-se mort. En es contraposen les lleis divines i les humanes. Antígona sepulta al seu germà Polinices, malgrat la prohibició imposada pel governant Creont. representa una llegenda que pertany també al cicle tebà. Èdip, rei de Tebes, ordena investigar la causa de la pesta que assola la ciutat. Al llarg de l'obra es desvetlla aquest enigma i el propi enigma d'Èdip: ell ha estat el causant de la pesta, ell ha comès parricidi i incest. Se'ns mostra l'antítesi entre l'obrar humà i la voluntat inescrutable dels poders superiors. Però en aquesta oposició és on l'home, l'heroi tràgic, arriba a la seva major grandesa. Èdip intenta fugir de la seva destinació, per a caure en ell, no cella en els seus esbrinaments a pesar de témer ja la tràgica tràgic a veritat. En el moment que coneix la veritat, Èdip, el rei preocupat pel seu poble, amant amant de la veritat, cau en desgràcia desgràcia i queda cec, és desterrat desterrat per a no contaminar la ciutat amb el seu delicte. tracta el mateix tema que d'Èsquil, però amb enfocament diferent, aquí el personatge central és Electra, amb els seus sofriments i les seves esperances. En Deianira, esposa d'Hèracles, intenta reconquistar a aquest, utilitzant un remei màgic: la l a sang enverinada del centaure Nesos. L'efecte del remei és ben diferent, Hèracles mor entre terribles dolors, però reconeix que el que li succeeix és el destí que tenia assignat per endavant. es considera la seva obra pòstuma. Èdip ja ancià arriba a l’Àtica, a Colonos, allí, per fi en pau, mor de forma sobrenatural. Teseu li acompanya al seu últim estatge. És el introductor del tercer actor. Abandona la trilogia lligada. No l’interessa mostrar el poder diví, sinó que centra la seva atenció en l'individu que ha d’actuar sempre i arribar fins a les últimes conseqüències. L'important és l'acció dels personatges, falten grans cors explicatius i llargs passatges narratius. L'heroi de Sòfocles és un heroi real, barreja del bé i del mal, és quil domina l'escena amb la seva noblesa, amb la seva falta de mesura, amb la seva violència. Sòfocles és abans que res un creador de caràcters. Sembla ser que l'estil de les seves primeres obres era pompós, va passar després per un estil preciosista, per a arribar a un estil qualificat de natural; aquest és el que trobam en les obres conservades. El llenguatge no és grandiloqüent, pot ser col·loquial, però mai vulgar. És un mestre en els diàlegs vers a vers (esticomíties), en els quals aconsegueix gran efectivitat.

Ît¡kna+K‹dmoutoè toè p‹lain¡a n¡a trof®+ ‘fills meus! darrers descendents del vell Cadme! tÛnaw tÛnaw poy' poy' §draw draw t‹sdemoi moi yo‹zete perquè, agenollats darrera meu, ßkthrÛoiw ßkthrÛoiw kl‹do dois isin in ¤ jestem jestemm¡noi m¡noi  portau branques d’olivera com a suplicants? pñliw pñliw d' d' õmoè õmoè m¢nyu yumi miam am‹tv tvnng¡mei g¡mei  la ciutat, mentrestant, és plena del fum de

l’encens,

õmoèd¢pai‹nvn õmoè vn te te kaÜ kaÜ st sten enag agm m‹tvn tvn  i també de peans i gemecs. gÆdikaiÇn dikaiÇn m¯ par' par' Žgg¡lvn gg¡lvn t¡kna t¡kna  jo mateix, perquè trob que no és just d’uns llvnŽkoæein koæein aétòw aétòw Ïd' Ïd' ¤l®luya  +

vingut,

missatgers, fills, d'uns estranys sentir açò, en persona he

õpsikleinòw kleinòw OÞdÛpouw OÞdÛpouw kaloæmenow kaloæmenow  jo, conegut per tothom, de nom Èdip. ll' Îgerai¡ gerai¡ fr‹z'¤peÜ peÜ pr¡pvn pr¡pvn ¦fuw apa,  ancià! Žll' ancià! parla! que cal que sigues tu qui, prò prò tÇnde tÇnde fvneÝn fvneÝn tÛni tÛni trñpÄ trñpÄ kay¡state kay¡state  en nom seu, parlis; per quina raó sou aquí? deÛsantew deÛsantew µst¡rjantew st¡rjantew Éw Éw y¡lontow y¡lontow ’n per por, o desig? que amb total voluntat


LINGVA GRAECA

prosarkeÝn pῳnῳῳdu duss‹lg lght htow ow gŒr’n d’ajudar som aquí; que insensible al dolor ¤moèῳprosarkeÝn eàhn eàhn to toii‹nde de m¯ oé oé katoiktÛrvn katoiktÛrvn §dranῳ jo seria, si no em compadís de tal

actitud.’

Començament d’ Èdip Èdip rei


LINGVA GRAECA

Les fonts ens parlen d'un Eurípides solitari i inconformista, que poques vegades va obtenir victòries amb les seves obres, ja que el públic atenès no veia amb bons ulls que li mostressin en escena problemes contemporanis. En l'any 408 a.e. va marxar a la cort del rei Arquelau de Macedònia, va morir a Pel·la en el 406 a.e. Atenes el va recordar i li va erigir un cenotafi. Va compondre prop de 90 obres, de les quals ens han arribat 18, coneixem fragments fragments d'unes altres doncs apareixen en comèdies de Aristòfanes. De les obres conservades la més antiga és . Narra el sacrifici d'aquesta, disposada a morir en lloc del seu espòs Admetos; Hèracles la va alliberar de la mort. Hi ha un grup d'obres en les quals el tema fonamental és la guerra (no oblidem que Eurípides va viure les Guerres del Peloponès), així tenim: , , , i , algunes clarament antiespartanes. Alguns protagonistes són els perdedors de la Guerra de Troia. En general, són obres que ens descriuen els mals de la guerra, tant entre entr e els vençuts com entre els guanyadors. També va compondre Eurípides una . La jove ha estat desposada per la seva mare amb un camperol, per a humiliar-la. Però l'espòs és honrat i posseeix una gran altesa moral. va ser l'última obra que va representar a Atenes abans de la seva marxa. Una de les seves obres més cèlebres és . Aquesta princesa va ajudar a Jasó a aconseguir el Velló d'Or, per estar enamorada d'ell. Quan aquest va voler abandonar-la per a casar-se amb altra dona, Medea furiosa va matar la seva rival i el pare d'aquesta, però volia causar més mal a Jasó i va matar als seus propis fills. Va fugir després en el carro del Sol, el seu avantpassat i es va refugiar a Atenes. En un monòleg es debat entre la seva passió desmesurada per Jasó i l'amor als seus fills, proclama que el seu desig és bo, però la passió venç a la raó. El poeta fa una anàlisi d'aspectes de l'ànima humana oblidats fins aquest moment, analitza també els motius que impulsen als protagonistes a actuar. En cap obra de teatre s'han representat amb tanta nitidesa les forces fosques i irracionals que poden brollar del cor humà. Els protagonistes són de carn i os, senten violentes passions, no es preocupen per qüestions teològiques, ni pel dolor ocasionat al traspassar els límits del ser humà. Això va fer que l'obra escandalitzés al públic, a causa de la cruesa amb que es posaven en escena els sentiments més íntims. mostra també el tema de la violència de l'amor. Fedra, madrastra d'Hipòlit, s'enamora perdudament d'aquest, però és rebutjada i se suïcida, no sense abans venjar-se, ja que deixa una nota escrita per al seu espòs Teseu, en la qual acusa a Hipòlit d'haver volgut seduir-la. Teseu maleeix al seu fill i li bandeja, Hipòlit mor víctima de la maledicció del seu pare. El jove Hipòlit practica el culte a Àrtemis i defensa com a ideal de vida la castedat i la puresa, rebutja tot el que tingui a veure amb Afrodita. Fedra viu turmentada per la passió i reconeix la seva culpa, no obstant això, es deixa arrossegar per l'amor. Els dos protagonistes manquen de moderació i deshonren a dues divinitats, Hipòlit rebutja a Afrodita i Fedra a Àrtemis. Els dos han de pagar amb la mort els seus errors. De l'estada de Eurípides a Macedònia ens queden estudis psicològics dels protagonistes.

i

. En la primera hi ha notables

En es descriu l’escorxament de Penteu per obra de les Mènades, entre les quals es trobava la l a seva pròpia mare Àgave. Aquest terrible crim es deu a la venjança de Dionís contra Penteu, ja que aquest havia prohibit els rituals del déu a Tebes. El propi Dionís convenç a Penteu per espiar les dones, fa que aquestes el confonguin amb un lleó i que el trossegin amb les seves pròpies mans. Àgave apareix plena de goig amb el cap del seu fill en les mans. S'han donat diverses interpretacions sobre l'obra: uns veuen una sobtada conversió religiosa de l’autor, després de les obres anteriors, allunyades del sentiment religiós esperat en una tragèdia; d’altres, però, veuen la desesperada lluita de la raó contra les forces irracionals de la naturalesa. En les seves tragèdies és molt freqüent el pròleg en el qual es narren esdeveniments anteriors. Molts dels cors estan formats per dones que tenen una relació afectiva amb els protagonistes. Són freqüents les lluites dialèctiques que comencen amb una resis (monòleg) de cadascun dels protagonistes, per a acabar en esticomíties. Els relats de missatger són molt artificiosos amb abundants arcaismes. En diverses obres el final el resol un deus ex machina , així en Hipòlit és Àrtemis qui apareix i explica a Teseu les causes del succeït.


LINGVA GRAECA

En la llengua són freqüents els vulgarismes, sobretot en els diàlegs, no obstant això, els cors presenten dialectalismes: jonismes i dorismes. És abundant el repertori de figures estilístiques, especialment metàfores i anadiplosis; aquestes últimes apareixen en parts carregades d'afecte com en els vocatius. Fa gran ús de l’adjectivació. Quant al contingut, Eurípides mostra una actitud crítica enfront del mite tradicional i agrada de les variants estranyes. Els seus temes fonamentals són l'amor, l'heroi l 'heroi salvador, el sofriment de la dona i l'esclau confident. Aquests temes van ser també utilitzats en la Comèdia Nova de Menandre. Menandre.

´kvDiòw ´kv Diòw paÝw paÝw t®nde t®nde  YhbaÛ YhbaÛvn vn xyñna vinc a la terra dels tebans, jo, el fill de Zeus, Diñnusow Diñnusow ùn ùn tÛktei tÛktei poy' poy' ²K‹dmoukñrh Dionís, que un dia la cadmea Sèmele Sem¡lh Sem¡lh loxeuyeÝs' loxeuyeÝs' ŽstraphfñrÄ straphfñrÄ purÛ purÛ  parí, llevada per un foc centellejant. morf¯n morf¯n d' d' ŽmeÛcaw meÛcaw ¤k yeoè yeoè brothsÛan mudat de forma, de divina en la mortal, p‹re reiimiDÛrkhw DÛrkhw n‹mat'ƒIsmhnoè Ismhnoè y' y' ìdvr ìdvr  sóc a la font de Dirce, a l’aigua de l’Ismèn; õrÇ õrÇ d¢mhtròw mhtròw mn°mat°wkeraunÛaw i veig la tomba de la mare, la del llamp, tñd' tñd' ¤ggçw ggçw oàkvn oàkvn kaÜ kaÜ dñmvn dñmvn ¤reÛpia no lluny d’aquesta casa, i l’enrunat palau, tufñmena tufñmena DÛou DÛou puròw puròw ¦ti ¦ti zÇsan zÇsan flñga flñga  que fuma de la flama encara vivent de Zeus natton†Hraw Hraw mht¡r' mht¡r' eÞw eÞw ¤m¯n m¯n ìbrin ìbrin  Žy‹na —eterna injúria d’Hera a la qui em va

infantar.

aÞnÇd¢K‹dmonbatonùw aÞnÇ ùw p¡don p¡don tñde i lloo Cadme, que el terreny aquest ha clos tÛyhsi tÛyhsi yugatròw yugatròw shkñn shkñn Žmp¡lou mp¡lou d¡ d¡ nin per temple de la filla; i jo l’he recobert p¡rij p¡rij ¤gÆ gÆ 'k‹lucabotruÅdei botruÅdei xlñú xlñú  tot ell de parra, amb el seu verd ple de raïms. lipÆn lipÆn d¢LudÇn LudÇn toçw toçw poluxræsouw poluxræsouw gæaw deixant els camps de Lídia, on l’or abunda tant, FrugÇn FrugÇn te te PersÇn PersÇn y' y' ²liobl®touw ²liobl®touw pl‹kaw i Frígia, els plans de Pèrsia, dardejats pel sol, B‹ktri‹te te teÛxh teÛxh t®n t®n te te dæsximon dæsximon xyñna els murs de Bactres i el tempestejat país M®dvn M®dvn ¤pelyÆn pelyÆn ƒ ArabÛan ArabÛan t't' eédaÛmona dels medes, fent via per l’Aràbia, la feliç, AsÛan te te psan¶par' par' lmurŒn‘la ƒ AsÛan i tota l’Àsia, que, inclinada al mar salat, keÝtai keÝtai mig‹sin†Ellhsi Ellhsi ba barb rb‹ro roiw iw y' y' õmoè té grecs i bàrbars que omplen, barrejats tots junts, pl®reiw pl®reiw ¦xousa ¦xousa kallipurgÅtouw kallipurgÅtouw pñleiw pñleiw  les seves viles, torrejades bellament, t®nde prÇton prÇton ·lyon ·lyon „Ell®nvn Ell®nvn pñlin pñlin  ¤wt®nde aquesta és la primera vila on vaig de grecs; tŽkeÝ xoreæsaw xoreæsaw kaÜ kaÜ katast®saw katast®saw ¤mŒw i arreu he dut les danses i establert els

meus

tele lett‹w án' án' eàhn eàhn ¤mfan¯w mfan¯w daÛmvn daÛmvn brotoÝw brotoÝw 

mortals.’

misteris, per ésser déu patent als ulls

Començament de Les Bacants , traducció de Carles Riba.

Sol haver un pròleg abans de l'entrada del cor (p£rodoj). Els actors solen mantenir freqüents ¢gènej (lluites) amb el cor. L'element original de la comèdia és la paràbasi, en la qual s'interromp l'acció i els actors es dirigeixen al públic, per a fer una captatio benevolentiae i benevolentiae i aconseguir el premi pel seu treball. El protagonista no és un heroi del mite, sinó un heroi del poble que parodia als antics guerrers. Són freqüents les processons i festes per a posar fi a l'obra. Els elements fantàstics i obscens tenen un paper rellevant.

Va estar molt relacionat amb el món polític i literari de la seva època (445 a.e. -385 -385 a.e.). Es mostra defensor dels vells ideals i poc amic de les noves tendències de la sofística. No se li pot considerar enemic de la


LINGVA GRAECA

democràcia, tot i que a les seves sàtires polítiques va saber assenyalar les debilitats d'un sistema que ja es trontollava. Ens han arribat onze comèdies: la més antiga és , en la qual es fa una crítica mordaç de la Guerra del Peloponès i dels generals que la dirigeixen, on la guerra apareix com una cosa absurda i cruel. és un furibund atac al demagog Cleó i a la democràcia que permet a tal persona governar una ciutat. En apareix un Sòcrates ridícul, identificat amb els sofistes. És un xerraire, vell sòrdid que remuga paraules inintel·ligibles, director d'una singular escola, a la qual es dirigeix un vell camperol de l’Àtica amb el seu fill, per a aprendre a lliurar-se dels seus creditors. En la burla va dirigida als tribunals de justícia i a la manera que es realitzen els judicis. En la burla arriba a als déus: un camperol atenès cansat de la guerra puja al cel muntat sobre un escarabat per a alliberar a la Pau, presonera d’Ares, i dur-la a Atenes. destaca per la seva fantasia i pel lirisme dels seus cors. Les aus, persuadides per dos aventurers, aventurer s, construeixen el seu imperi en els cels i els déus han d'entrar en negociacions amb elles, ja que no els permetien rebre el fum dels sacrificis. (411 a.e.) és una crítica contra la Guerra del Peloponès, represa aquest any. Totes les dones de Grècia tracten d'aconseguir la pau negant-se a complir amb els seus deures matrimonials, en tant els seus marits no aconsegueixin signar la pau. En les dones d'Atenes volen venjar-se d’ Eurípides, per considerar que aquest les difama en les tragèdies. El tema central de és la crítica literària, l'enfrontament entre l'art vell i l'art nou. A l'Hades són enfrontats i jutjats Èsquil i Eurípides, per a decidir qui d'ells ha de tornar a la vida, ja que han mort tots els bons poetes tràgics i Atenes en necessita un. Aquesta és l'obra més dinàmica i còmica per la paròdia dels poetes i dels déus. Després del 404 a.e., any en el qual Atenes va ser derrotada derrot ada per Esparta, la crítica descarada ja no és adequada. En les comèdies posteriors hi ha més elements fantàstics. En hi ha una guerra de sexes i l’aspiració a un món ideal. En la 'riquesa' està cega i no sap on ha d’anar. Aquestes últimes obres manquen de paràbasi i presenten ja certs trets de la Comèdia Nova. El veritable vehicle d'humor per a Aristòfanes és la llengua, els seus jocs de paraules són inesgotables, arriba a crear autèntics engendres verbals. Treu partit de totes les possibilitats de distorsió i doble sentit que ofereixen els noms propis. Barreja els més grollers vulgarismes amb elevades formes poètiques. Parodia el llenguatge ll enguatge sublim de la tragèdia. Per mitjà de la sàtira i la l a burla suggereix idees noves sobre la vida i rebutja les desigualtats. Així mateix, es mostra contrari a l'ala més radical de l'imperialisme atenès i critica la l a política bel·licista dels demagogs posteriors a Pèricles.

ll' eà eà tiw tiw ¤wBakxeÝon BakxeÝon aétŒw¤k‹le lessen Žll'

Bacus

que si algú les hagués cridat al temple de

µ'w 'w Panòw Panòw µ'pÜ 'pÜ Kvl vlii‹d'µ'w 'w GenetullÛdow GenetullÛdow  o al de Pan o al de Colíada o al de Genetílida oéd' oéd' ’ndielyeÝn dielyeÝn ·n ·n ’nêpò êpò tÇn tÇn tu tump mp‹nv nvnn ni tan sols hi hauria lloc de tant de tambor. nèn nèn d' d' oédemÛa oédemÛa p‹res esttin in ¤ntauyoÝ gun® gun®  ara, però, cap dona hi ha present. pl¯n pl¯n ´g' g' ¤m¯ kvm°tiw´d' ´d' ¤ j¡rxet j¡rxetai ai  ep! aquí surt la meva veïna! xaÝr' xaÝr' ÎKalonÛkh KalonÛkh  hola, Calònica! kaÜsæ kaÜ sæ g' g' ÎLu Lusi sist strr‹th th  tÛ tÛ sun suntet tet‹ra rajai jai m¯ m¯ skuyrÅpaz' skuyrÅpaz' Ît¡knon t¡knon  oé oé gŒrpr¡pei pr¡pei soi soi tojopoieÝn tojopoieÝn tŒwôfrèw ôfrèw 

hola, Lisístrata! què tens, tan nerviosa? no t’alteris, fieta, que no et cau bé arrufar les celles.


LINGVA GRAECA

ll' ÎKalonÛkh KalonÛkh k‹omait¯n t¯n kardÛan kardÛan  ai, Calònica! és que estic que em bull la sang! Žll' kaÜ kaÜ pñll' pñll' êp¢r²mÇn ²mÇn tÇn tÇn gunaikÇn gunaikÇn xyomai  que estic trista per totes nosaltres, les dones, õti¯ parŒm¢ntoÝw toÝw Žndr‹sin in nenomÛsmeya perquè entre els homes tenim fama eänai eänai 

kaÜ kaÜ g‹r¤smen smen n¯ DÛa DÛa 

de ser dolentes! és que ho som, per Zeus!


LINGVA GRAECA

eÞrhm¡non d' eÞrhm¡non d' aétaÝw aétaÝw Žpantn¤ny‹de han estat totes convocades aquí bouleusom¡naisin bouleusom¡naisin oé oé perÜ perÜ faælou faælou pr‹gm gmat atow ow  per decidir sobre una cosa no poc important, eìdousi eìdousi koéx koéx ´kousin ´kousin  però dormen i no acaben d’arribar. ll' Îfilt‹th Žll'

ai, estimada!

´jousi xalep® ´jousi xalep® toi toi gunaikÇn gunaikÇn ¦jodow ¦jodow  vindran! que la sortida de les dones no és fàcil: ²m¢ngŒr²mÇn ²mÇn perÜ perÜ tòn tòn ndr'¤kæptasen kæptasen  que una endreça el marit, ²d' d' oÞk¡thn oÞk¡thn ³geiren ³geiren ²²d¢paidÛon l'altra desperta el criat, l’altra posa el fiet kat¡klinen kat¡klinen ²²d' d' ¦lousen ¦lousen ²²d' d' ¤cÅmisen cÅmisen  a dormir, l’altra el banya, l’altra li dóna a

menjar.

ll' §ter‹tr'·n ·n tÇnde tÇnde proérgiaÛtera Žll' aétaÝw aétaÝw 

certament tenien coses més importants a fer!

tÛd' tÛ d' ¤stÜn stÜn ÎfÛlh fÛlh Lu Lusi sist strr‹th th  i què és açò, Lisístrata estimada, ÷titi poy' poy' ²mwtŒwgunaÝkaw gunaÝkaw sugkaleÝw sugkaleÝw  que ha fet que ens convoquis a les dones? ¤f'f' tÛ tÛ tò tò prgma phlÛkon phlÛkon titi  quina ‘cosa’? com de grossa? m¡ga m¡ga  mÇn mÇn kaÜ kaÜ paxæ paxæ 

grossa! i gruixuda també?

kaÜ kaÜ n¯ DÛa DÛa paxæ paxæ 

també gruixuda, per Zeus!

k ta ta pÇw pÇw oéx oéx ´komen ´komen  Ÿ

i com és que no hi som ja totes aquí?

oéx oéx oðtow oðtow õtrñpow trñpow taxç taxç gŒr’n jun®lyom jun®lyomen en  que no és aquesta ‘cosa’, que si ho fos ja hi

seriem totes!

ll' ¦stin ¦stin êp' êp' ¤moè moè prgm'Žnezhthm¡non és una cosa que em roda pel cap Žll' pollaÝsÛ pollaÝsÛ t't' ŽgrupnÛaisin grupnÛaisin ¤rriptasm¡non rriptasm¡non  i molt sovint em treu la son, de tant de pensar-hi. ·poæ poæ titi leptñn leptñn ¤sti sti toérriptasm¡non toérriptasm¡non 

així, no és lleuger açò que et roda pel cap!

oìtvge oìtv ge leptòn leptòn Ësy' Ësy' ÷lhw lhw t°w„Ell‹dow tan poc lleuger que de Grècia sencera taÝw gunaijÛn gunaijÛn ¤stin stin ²svthrÛa svthrÛa  ¤ntaÝw depèn de les dones la salvació! taÝw gunaijÛn gunaijÛn ¤p' p' ôlÛgou ôlÛgou g' g' ÈxeÝt' ÈxeÝt' ra ¤ntaÝw

que dius!

de les dones? creu-me... poca cosa serà, açò

Éw¦st' Éw ¦st' ¤n²mÝn ²mÝn t°wpñlevw pñlevw tŒpr‹gm gmat ataa sí! de nosaltres depenen els afers de l’estat, µmhk¡t' mhk¡t' eänai eänai m®te m®te  que deixi d’existir o que els

peloponesis...

b¡ltista b¡ltista toÛnun toÛnun mhk¡t' mhk¡t' eänai eänai n¯ DÛa DÛa  BoivtÛouw BoivtÛouw te te p‹ntaw¤ jolvl¡ jolvl¡nai nai 

millor que desapareguin aquests, per Zeus! i que els beocis desapareguin també!

m¯ d°ta ta p‹ntawg' g' Žll' ll' feletŒw¤gx¡leiw gx¡leiw 

tots no! que quedin, al manco, les anguiles!

perÜtÇn perÜ tÇn ƒ Ayhn AyhnÇn Çn d' d' oék ¤piglvtt®somai d’Atenes no diré toioèton toioèton oéd¡n oéd¡n Žll' ll' êponñhson êponñhson sæ sæ moi moi  res en contra, que tu mateixa t’ho pots

imaginar!

µn µn d¢ jun¡lyvs' jun¡lyvs' aß aß gunaÝkew gunaÝkew ¤ny de

però si es reuneixen les dones aquí,


aát't' aá ¤k BoivtÇn BoivtÇn aá aá te te PeloponnhsÛvn ²meÝw ²meÝw te te koin»sÅsomen sÅsomen t¯n t¯n „Ell‹da

LINGVA GRAECA

les de Beòcia, les del Peloponès i nosaltres, totes juntes salvarem Grècia!


Els testimoniatges de la

LINGVA GRAECA

, datables a mitjan s. IV a.e., són gairebé inexistents.

Còpia d’un fresc pompeià on es representen escenes de comèdia

Està representada per Menandre, és l’anomenada comèdia burgesa, que tant va influir en els autors llatins i, a través d'ells, en el teatre d'occident Va viure una època de grans canvis socials i polítics (342 - 292 292 a.e). Va ser testimoni de l'ascensió d’Alexandre Magne i va viure les lluites dels Diàdocs d'aquest per a governar l'Imperi. No obstant això, aquests esdeveniments de l'inici de l'època hel·lenística no es reflecteixen en absolut en les seves obres. Se sap que la seva primera obra va ser , datada en el 321 a.e. Es conserven fragments d'altres, com i . Va ser molt imitat per Terenci i per Plaute. Gràcies a les obres d'aquests dos poetes llatins sabem una mica més sobre l'obra de Menandre. Apareixen els personatges típics de comèdia burlesca: vell de mal caràcter, jove enamorat, joveneta pobra i bella, criats indiscrets i astuts, soldat fanfarró... En el llenguatge s'aprecien influències d’Eurípides, així com en la utilització del pròleg. S'aprecia un estil refinat, sense elements grotescs. El cor apareix deslligat de l'acció, és només un farciment. Introdueix els aparts. Les obres es divideixen en actes, potser en cinc, i hi havia més de tres actors.


LINGVA GRAECA

Els gèneres en prosa van sorgir en Jònia en el segle VI a. C . Però el major desenvolupament de la literatura lit eratura en prosa es va produir en els segles V i IV a.e. a Atenes. Són diversos els gèneres prosístics: textos filosòfics i científics, faules, historiografia, oratòria...

El terme història, del grec, derivat del substantiu deverbal †stwr (<#…dtwr), derivat, al seu torn, de la mateixa arrel que el verb o ﾍ da (‘tinc vist’ > ‘sé’ –cf. llat. video ), ), significa "relat d'alguna cosa prèviament observada". Pel que fa al context en què va néixer la historiografia, és significatiu que la tradició faci originaris de Milet els primers historiadors: Cadme, Dionisi i Hecateu. Precisament on i quan havien nascuts els primers filòsofs: a la Jònia del s. VI a.e. L’existència dels dos primers és dubtosa, però no la d’Hecateu, de qui Heròdot ens dóna notícies. És habitual diferenciar cinc tipus de literatura històrica: • genealogia, tracta de sistematitzar les tradicions llegendàries: els herois epònims i la seva descendència, la fundació mítica de les ciutats... • etnografia, afronta la descripció de terres i pobles que les habiten. • història, presenta els fets. • horografia, ofereix una relació, any a any, de la història d’una ciutat des de la fundació. • cronologia, presenta un sistema que permet la localització d’esdeveniments a diferents parts del món. La relació d’aquests subgèneres amb l’origen del discurs historiogràfic és complexa. Pel que fa a la literatura genealògica, que pot remuntar-se a la Teogonia hesiòdica, Teogonia hesiòdica, ens informa de l’interès dels grecs pel seu origen, sigui real o llegendari, i així ho mostra el fet que es trobi entre les primeres manifestacions de prosa literària grega. Quant a l’etnografia, ja trobam un cert interès per la vida i costums dels altres a Homer; la forma literària original d’aquest gènere és la peri»ghsij o per…plouj, consistent en la descripció detallada de territoris i pobles segons els contemplava un navegant que voregés la costa. Dels ‘Wroi sabem que eren documents on era referida any per any la història d’una ciutat; aquest gènere està plenament desenvolupat a final del s. V a.e.. El desenvolupament de la cronologia és contemporani al de l’horologia, i consisteix en l’elaboració de eixos cronològics on apareixen els esdeveniments més importants de diferents ciutats o parts del món. De coneixem el títol de la seva obra, Fundació de Milet i de tota Jònia , i poca cosa més. Quant a també són molt escasses les dades que tenim de la seva vida, Coneixem, però, el títol de dues met¦ Dare‹on Dare‹on, Fets posteriora a Dàrius . obres, Persik£, Relats de Pèrsia , i T¦ met¦ D’ (550-476 a.e.) sabem que era membre d’una família influent i que va ser un gran viatger: va visitar Egipte, Fenícia, els territoris territori s costaners del Mar Negre i sembla que també va conèixer Pèrsia. Hom li atribueix dues obres, Genehlog…ai, Genealogies , i Peri»gesij, Contorn de la terra . Són molt significatives les línies inicials de les Genealogies ,2 que ens mostren la seva voluntat d’homogeneïtzar les tradicions genealògiques múltiples i contradictòries, a la llum d’una interpretació racionalista dels mites, front a la, al seu parer, ridiculesa del màqoj tradicional, transmès per la poesia. De la Peri»gesij sabem que es tractava d’un periple per la Mediterrània, tot i que va cobrir també una gran extensió de territori relativament allunyat de la costa. Lídia . Làmpsac.

, un lidi hel·lenitzat, va ser contemporani d’Heròdot. Va escriure uns Ludiak£, Relats de , també contemporani d’Heròdot, va ser autor d’uns Persik£ i d’uns ‘Wroi – Annals - de , natural d’Argos, va escriure, a mitjan s.V a.e., unes Genealogies en Genealogies en jònic. Un altre genalogista fou .

2

“escric açò segons em sembla verídic, perquè les narracions dels grecs son, al meu parer, múltiples i ridícules”


LINGVA GRAECA

Els principals autors de la historiografia grega són Heròdot, Tucídides i Xenofont. Està considerat com el pare de la història. Va néixer a Àsia Menor (525 - 484 a.e.), però va ser un viatger infatigable, va viure a Atenes i a la Magna Grècia, va visitar Egipte, Síria, Pèrsia... Va escriure en dialecte jònic, amb un llenguatge clar i senzill, nou llibres de la seva que anava llegint en públic segons els anava redactant. El tema de la seva obra són les guerres entre perses i grecs, les Guerres Mèdiques. Però abans narra les històries dels països propers a Grècia, com ara Lídia, i que van tenir un cert paper en la contesa; són dignes d'esment els relats sobre Egipte. L'element mític és encara molt important; per exemple, afirma que les causes del conflicte entre Grècia i Àsia són els mítics raptes de dones, comesos per déus i herois. Però sens dubte Heròdot va obrir el camí a tota la historiografia posterior. Heròdot és un historiador en sentit etimològic, ja que el fonament del seu mètode històric és la Ôyij, és a dir, l’observació directa i personal dels fets. El resultat resultat d’aquesta s’estructura en tres nivells: ▪ Descripció geogràfica d’un país ▪ Descripció dels costums dels pobles que l’habiten ▪ Atenció a t¦ qwm£sia, els fets destacables. Un segon mitjà, anomenat per ell mateix ƒstor…a, es basa en l’obtenció de dades a partir de fonts escrites i orals, d’una importància cabdal, sobretot les darreres, donat que l’obra d’Heròdot és fonamentalment una història de tradició oral sobre el passat. Quant al segon tipus de fonts, no en sol aportar el nom dels informadors; el més habitual és una al·lusió indeterminada del tipus lšgousi Pšrsai, ‘diuen els perses...’; o æj “Ellhnej, ‘segons els grecs...’; o bé lšgousi tinej `Ell»nwn, ‘diuen alguns grecs...’ Val a dir, però, que la major part dels seus errors històrics són imputables als informadors orals, cosa de la qual ell n’és conscient. De les fonts escrites cal destacar tres grups: les dades aportades pels poetes; les inscripcions, les llistes oficials i administratives de diferents estats, així com els oracles; i, finalment, les informacions procedents dels logògrafs i de la literatura contemporània. Heròdot aporta, a més de les dades objectives producte de la Ôyij i de les informacions de tercers resultat de la ƒstor…a, consideracions de caire personal agrupades genèricament sota el nom de gnîmai, ‘reflexions’. Són emprades per a establir relacions d’afinitat o per a aprofundir en l’examen crític dels fets. Aquests arguments solen estar basats en el càlcul de la versemblança ( kat¦ tÕ e„kÒj), en l’apel·lació al sentit comú (piqanèteroj lÒgoj), en la interpretatio graeca , en fal·làcies del tipus post hoc ergo propter hoc , en reductiones ad absurdum .... .. En definitiva, ens trobam als començaments de la l a història com a disciplina ‘científica’, cosa que pot explicar l’escassesa de documentació contrastada, l’excés l’excés d’argumentacions inconsistents i subjectives i la manca de rigor analític. Així comença la seva Història .

         


LINGVA GRAECA

 ‘Els homes doctes perses diuen que els fenicis eren els causants del conflicte. Aquests (diuen) van venir als nostres mars des del mar que anomenen Roig, i, un cop establerts en el territori que encara ocupen, immediatament van començar a fer viatges llargs. Entre altres llocs als quals van dur la mercaderia egípcia i assíria van venir a Argos. Argos era en aquell temps la ciutat més important en tots els sentits de les que hi havia en el territori que avui anomenam Hèl·lade.’ Nascut a Atenes (490 -395 a.e.), va viure els esdeveniments de les Guerres del Peloponès entre Atenes i Esparta, va ser general i va sofrir un exili de 20 anys per arribar tard a la defensa d'una fortalesa. Va decidir escriure sobre fets contemporanis. No va arribar a acabar la seva obra, la , però, sens dubte, és el primer exemple d'historiografia realitzada de forma científica i rigorosa, amb una exhaustiva anàlisi de les causes que van provocar els diferents esdeveniments. Els fets es narren en ordre cronològic, per anys i per estacions. Hi ha una constant recerca de l'objectivitat i es contrasten les fonts. A causa del seu exili va poder plantejar la seva obra amb major imparcialitat. Va escriure en dialecte àtic amb influència del jònic. Són famosos els discursos que va posar en boca de famosos protagonistes de la contesa. El seu estil és difícil, amb sintaxi complexa ja que va escriure per a persones formades i, al contrari que Heròdot, que escrivia per a la l a lectura pública, la seva obra està escrita per a la lectura privada i reflexiva. Així, la llengua de Tucídides es caracteritza pel rigor lògic i per una enorme riquesa semàntica, trets que fan d’ella un model de precisió per a la l a historiografia de tots els temps. Especial atenció mereixen l’oposició diatètica, l’ús de preverbis i sufixos, i l’utilització d’estructures determinatives diverses (adjectius verbals i deverbals, relatius, participis en funció predicativa...), procediments que li permeten una rigorosa exactitud conceptual. El mateix Tucídides exposa, al començament de la seva obra, les l es línies essencials del seu mètode: la l a recerca de la veritat (z»thsij tÁj ¢lhqe…aj), la crítica de la tradició oral (¢ko») sense comprovació (¢basan…stwj), i l’exactitud (¢kr…beia) amb esforç (™pipÒnwj). Valora la Ôyij com a procediment, però sempre contrastada amb informacions d’altres fonts i amb el criteri propi, per tal de cercar l’exactitud objectiva. La seva intenció és que la l a seva obra sigui útil per a aquells que cerquen la veritat sobre allò que ha passat i allò que ha de passar. Té la consciència d’escriure una obra per sempre (ktÁma ™j ¢e…). Tucídides és un home del seu temps, pròxim als cercles sofístics. És per això que fa servir el mètode de la versemblança, sobretot als discursos. També d’influència sofística és la seva pretensió d’establir, a partir de fets històrics particulars, lleis universals que regeixen el comportament de la naturalesa humana: el desig de llibertat, i el domini sobre els altres i el desig de possessió, que requereixen la violència sobre la llibertat dels altres. Les lleis de la historiografia, com a gènere literari, no estan fonamentades en el criteri de la certesa, sinó en el de la versemblança, de tal manera que l’historiador, l’histori ador, segons Tucídides, no només ha de narrar els fets, sinó que té el deure d’explicar-los i d’aprofundir en els principis que els regeixen. Així comença la seva Història de Història de les Guerres del Peloponès .

          


LINGVA GRAECA

         ‘Tucídides, atenès, va escriure la història de la guerra entre els peloponesis i els atenesos, tal com la van dur a terme els uns contra els altres, començant en el moment que va esclatar, i creient que seria una gran guerra, i més digna de relatar que qualsevol que l'havia precedit. Aquesta creença no estava falta d'arguments, ja que ambdós combatents es trobaven en plenitud de forces i amb una preparació propera a la perfecció i es veia la resta del món hel·lènic que prenia partit en la contesa, uns immediatament, altres amb intenció de fer-ho. Aquesta va ser, de fet, la commoció més important de la història, no solament dels grecs, sinó de part del món bàrbar i, per dir-ho així, de la humanitat. Encara que els esdeveniments de l'antiguitat més remota, i fins i tot els que precedeixen més immediatament a la guerra, no podrien, pel temps transcorregut, ser comprovats clarament, a partir del que puc col·legir quan dirigesc la meva investigació al més remot, no van ser importants, ni pel que fa a les l es guerres ni a la resta d'esdeveniments.’ També nascut a Atenes (428- 354 a.e.), va formar part del cercle de joves que van seguir els ensenyaments de Sòcrates. Va viure el declivi d'Atenes, es va sentir defraudat per la democràcia i va ser un gran admirador d’Esparta. Quant a la seva obra, Xenofont ocupa un lloc molt important a la història de la literatura grega per la varietat i amplitud de la seva producció, i per la influència que va exercir a la posteritat. La seva obra històrica és una mena de continuació de l'obra de Tucídides encara que no té el rigor del seu predecessor, omet esdeveniments que no li interessa mostrar i és clarament pro espartà; però el seu estil és més senzill i és un gran mestre en la descripció d'escenes i personatges. Va escriure altres obres més personals, com , un relat de la seva experiència com a soldat mercenari del príncep persa Cirus en l'expedició dels Deu Mil. També va escriure la la , on narra l’educació del jove Cirus, futur rei de Pèrsia, en un intent d’esbrinar, a partir d’aquest cas particular, les qualitats naturals necessàries per a governar la més problemàtica de les criatures: l’ésser humà.També de tema històric és La constitució dels lacedemonis , l’autoria de la qual obra ha estat i continua posada en dubte. Té un grup d’obres de caire històrico-polític, com ara Agesilau ara Agesilau ii Hieró , dues biografies que mostren l’interès de Xenofont per la problemàtica del millor sistema de vida, tema que era objecte de particular atenció als cercles socràtics. Hi podríem incloure Els ingressos , una mena de tractat d’economia on es proposen millores per a les finances d’Atenes. Dins la tradició dialògica socràtica cal incloure un Simposi i Simposi i l’ Apologia de Sòcrates , així com les Memorables , una relació de diàlegs. També va escriure obres de caire didàctic, com ara Econòmic , on es mostra el seu interès per l’agricultura; Hipàrquic , on es donen consells al comandant de la cavalleria; o Sobre l’equitació . Així comença l’ Anàbasi .

       


LINGVA GRAECA

          De Dàrius i Parisàtide van néixer dos fills, el major Artaxerxes i el petit Cirus. Quan Dàrius es va veure prop de la seva fi, va voler que ambdós fills fossin presents. El major casualment hi era; Cirus, però, el fa venir desde la regió de la qual l’havia fet sàtrapa i general, així mateix, de les tropes aplegades a la plana del Castol. Es posa en marxa Cirus amb el seu amic Tissafernes i ho fa amb tres-cents hòplites grecs comandats per Xènies el parrasi. Quan va morir Dàrius i Artaxerxes va accedir al tron, Tissafernes va acusar Cirus davant el seu germà de conspirar contra ell.

Els sofistes són un grup de pensadors que ocupen, en la història del pensament grec, l'espai que s'estén entre els últims filòsofs físics i Plató, encara que en part es solapen amb uns i amb l’altre. Des del punt de vista de les seves aportacions al patrimoni del pensament físic o metafísic de Grècia són un grup d'escassa rellevància. No obstant això, la seva importància és indiscutible en allò que es refereix al pensament ètic i polític i en general als problemes humans: la seva influència en la literatura de l'època —especialment en Eurípides i Tucídides— i en general en la vida política d'Atenes és notòriament superior a l'exercida pels filòsofs anteriors. I, per descomptat, en el terreny literari constitueixen un grup especialment significatiu: són els forjadors de la prosa culta, els creadors de gèneres tan importants com la Retòrica i els pioners de ciències humanes com la Gramàtica o la Semàntica. Habitualment hom els hi considera integrants d'un grup homogeni i encara que procedeixen de diferents llocs i sostenen idees oposades en ocasions, no és desencertat tractar-los com un moviment dotat d'una coherència, si no ideològica, sí, almenys, temàtica. No tots els autors moderns estan d'acord sobre qui és qui dintre del moviment sofístic encara que, per descomptat, tots inclouen Protàgores, Gòrgies, Pròdic, Hípies i Antifont. Antifont. Gairebé tots incorporen també el polític Críties, els oradors Trasímac, Alcifró i Alcidamant, i el socràtic Antístenes. Uns altres inclouen fins i tot a Calicles o a Eutidem i Dionisodor de qui no conservem una sola línia ni tan sols de transmissió indirecta. Amb l'excepció dels discursos Encomi d'Helena i d'Helena i Defensa de Palamedes de Palamedes de Gòrgies, l'autenticitat dels quals és segura, i del papir POxy. XI 1364 d’Antifont, no es conserva res dels sofistes. Les nostres fonts són, per consegüent, indirectes. I el que és pitjor, fins i tot aquestes estan notòriament influïdes per l’autor que va dedicar la meitat de les seves energies a combatre’ls, Plató; o per Aristòtil, que segueix la línia iniciada pel seu mestre. Ambdues circumstàncies constitueixen un obstacle gairebé insuperable per a poder jutjar-los de manera completa, des d'una perspectiva correcta, i sense prejudicis. A banda del nom, la primera i més important característica que els uneix a tots és que són professors de Retòrica i alguns també de matèries com co m la Matemàtica, Geometria i Astronomia (tšcnai). I, el que és més important, ensenyen a qualsevol persona que estigui disposada a donar-los diners —fet que va influir decisivament en la seva mala fama: de les set definicions, totes negatives, que ofereix Plató en el Sofista , les cinc primeres es refereixen a aquest fet. Altre tret que comparteixen tots és que són estrangers i, la majoria, excepte Hipies, procedents del mon joni. Tots acudien regularment a Atenes, on tenien en principi el favor i la protecció de Pèricles i després l'amistat i l’hospitalitat de ciutadans rics r ics i influents com Càlies, a casa del qual es desenvolupa el diàleg platònic Protàgores . El seu ensenyament s'articula en almenys dues formes didàctiques diferents: d'una banda exposen les idees que recollien els seus escrits en llargs discursos, anomenats ™pide…xeij i que pronunciaven en cases particulars o gimnasos dins del marc dels cursos que impartien als seus alumnes, o bé, en un context agonal, enfront d'altres sofistes. D'altra banda exercitaven als seus alumnes en la discussió de diferents temes ( tÒpoi) mitjançant la contraposició d'arguments contraris: un tret que Plató els atribuïa a tots com essencial és que són


LINGVA GRAECA

¢ntilogiko…, creadors d’antilogies, dos discursos contraposats sobre el mateix tema. Ambdues formes d'abordar un tema, l’epidíctica i l’antilògica estan reflectides en els diàlegs platònics, especialment els de la primera època, i no és absurd pensar que la maièutica socràtica, al principi, degués no poc als sofistes. A banda d'això, segons el testimoniatge d'Aristòtil, van escriure discursos curts que els seus alumnes havien de memoritzar aprenent amb això les tècniques, el llenguatge retòric i potser els punts clau del seu pensament. Quan Protàgores, el primer i més important dels sofistes, inicia la seva activitat, la l a filosofia grega, fonamentalment ontològica i metafísica, ha arribat a un punt en què resultava molt difícil anar més enllà en l’estudi del Ser. Així les coses, l’única solució era dedicar-se a les ciències o les tècniques particulars, o bé abordar una parcel·la que els filòsofs anteriors, enlluernats per les especulacions sobre la unitat o la pluralitat del ser, havien arraconat completament: l’home i la societat. És per això que fou l’Atenes del s.V a.e. la ciutat on la sofística va reeixir: el desenvolupament de la democràcia feia necessari que els joves ciutadans necessitessin una formació específica per tal de participar a les activitats ciutadanes: tribunals, assemblees... D’altra banda, el nivell de riquesa assolit per la ciutat arran de l’establiment del seu imperi polític i comercial feia possible que els fills de les famílies benestants poguessin permetre’s el luxe de pagar, de vegades a uns preus molt elevats, l’educació dels sofistes. En una democràcia, on tot gira al voltant de la paraula, la base fonamental de l’educació és la Retòrica, l’estudi l ’estudi i el domini del lÒgoj, el discurs. I això condueix a l’estudi dels elements del llenguatge i dels homes que l’han emprat amb excel·lència, els poetes: Protàgores va ser el primer, seguit per Pròdic, a ocupar-se ocupar -se de la Gramàtica i la Crítica literària. Però, a més, l’educació política integral conduïa a l’estudi dels orígens i el funcionament de la societat humana, de la relació entre individu i societat, i al plantejament de temes com la justícia, la llei i la naturalesa: aquí la sofística esdevé, principalment, una escola ètica. És aquí on cal situar la cèlebre antítesi entre fÚsij i lÒgoj, que és plantejada en l’àmbit ètic, però també en el polític, l’epistemològic, el lingüístic... Va ser el primer mestre professional de la història, i tenia fama de cobrar grans quantitats per ensenyar. La seva obra 'Al»qeia (Veritat ) començava, segons ens informen fonts indirectes, amb l’exposició de la doctrina del ¥nqrwpoj mštron (homo mensura ), ), la qual, segons interpreta Plató, es basa en la teoria d’Heràclit sobre la fluïdesa perpètua de la matèria i en una concepció sensualista del coneixement: si tot flueix permanentment i el coneixement es redueix a les manifestacions que ens arriben a través dels sentits, les afirmacions de cada persona sobre un objecte o situació determinades sempre seran veritables tot i ser diferents i contradictòries. És el naixement del relativisme. Congruent amb la seva teoria del coneixement és la seva obra Perˆ qeîn (Sobre els déus ) que comença així: ‘pel que fa als déus no puc saber ni que existeixin ni que no existeixin ni com és la seva naturalesa. Molts factors ho impedeixen: la seva foscor i la l a vida de l’home, tan breu com és.’ Aquesta congruència també és palesa al seu tractat Tšcnh Tšcnh ™ristikîn ™ristikîn (L’art de les controvèrsies ),), on afirma que ‘sobre cada cosa hi ha dos arguments recíprocament enfrontats.’ Aquesta idea és la justificació teòrica de la metodologia didàctica dels sofistes: Protàgores va ser el primer a proposar als seus alumnes temes a desenvolupar, primer en sentit positiu i després negatiu. No és, però, en el camp de la Retòrica Retòric a on Protàgores va fer aportacions importants, sinó en el camp de la Lingüística. Segons ens diu Plató, es va ocupar de la Ñrqošpeia, la ‘rectitud de les paraules’; segons Aristòtil, va classificar les paraules en tres gèneres, ‘masculí, femení i coses.’ Segons Diògenes Laerci, també va tractar el temps verbal i la tipologia oracional, dividint les oracions en ‘súplica, interrogació, resposta i manament’, qualificant-les de ‘fonament de tot discurs.’ També es va interessar per la crítica homèrica, bressol de tota crítica literària posterior, estenent els seus comentaris més enllà de la gramàtica o de les anècdotes, com era habitual al seu temps. Va ser enviat a Atenes l’any 427 a.e., com a ambaixador de la seva ciutat (Leontinos, a Sicília) per tal de demanar ajuda als atenesos en la guerra contra Siracusa. Els seus discursos van impressionar als atenesos i potser la seva tasca docent a Atenes parteix d’aquesta data, tot i que va viure més temps a Tessàlia. Diuen que va guanyar una fortuna fortu na com a mestre, i va morir quasi centenari, gràcies, segons ell, a la moderació en els plaers. Conservam dues paràfrasis de Sobre el no ser , una de Sext Empíric i un altra a un tractat pseudoaristotèlic; conservam sencers l’ Encomi Encomi d’Helena i d’Helena i la Defensa de Palamedes , el començament d’un Epitafi , i uns fragments de l’ Olímpic Olímpic , d’un Encomi als eleus , i d’un manual de retòrica, l’ Art .


LINGVA GRAECA

Pràcticament tota la seva obra versa sobre Retòrica, en les dues vessants, teòrica (Retòrica pròpiament) i pràctica (Oratòria). Si partim de les tesis que ens planteja a la seva obra ‘filosòfica’ Sobre ‘filosòfica’ Sobre el no ser , aquesta dedicació a l’art de la paraula és absolutament congruent. Seguint el mètode dialèctic de Zenó arriba a tres conclusions: a) el ser no existeix; b) si existís no podria ser conegut; c) si fos conegut no podria ser transmès. Així, és impossible establir un criteri objectiu i, per consegüent, l’únic possible és l’opinio (dÒxa), i aquest és el camp del lÒgoj retòric. Si la paraula no pot transmetre la realitat, donat que no existeix sinó opinió d’allò que percebem, i no realitat objectiva, el ‘ser’, l’única utilitat de la paraula és la persuasió. Des d’aquest punt de vista, és fàcil entendre que dediqués tots els seus esforços a la creació d’una prosa artística. De fet, segons tots els testimoniatges de l’Antiguitat, Gòrgies fou el primer a dotar la prosa dels atributs abans exclusius de la poesia: ritme, lèxic poètic, tropos (metàfora, al·legoria, hipàlage, anadiplosi, anàfora...), fins i tot rima interna. De la seva vida només sabem que va arribar a Atenes com a ambaixador, igual que Gòrgies, i que va ser mestre de polítics, com ara Teramenes, i de poetes, com Eurípides. Quant a les seves obres, només conservam els títols tí tols de dues: Estacions ( Estacions (“Wrai) i una tractat Sobre la naturalesa ( naturalesa (Perˆ fÚsewj). Quant a la primera, conservam una paràfrasi de Xenofont (Memorables (Memorables II II 1, 2124), la famosa al·legoria d’Hèracles davant una cruïlla de camins on troba dues dones que representen la Virtut i el Vici, que l’intenten convèncer amb sengles discursos perquè segueixi un camí o un altre. És un exemple d’antilogia que ens mostra la vessant educadora dels sofistes, tant pel que fa a la metodologia dialèctica com quant als continguts de l’educació ètica i cívica.

. Sembla que fou contemporani de Pròdic, segons podem deduir de l’al·lusió que Plató en fa al Protàgores , on el filòsof ens presenta Hipies assegut, dissertant sobre Astronomia, i Pròdic xerrant amb veu profunda, mentre Protàgores es departeix amb els seus deixebles, que el segueixen en processó. El tret més característic de la seva personalitat intel·lectual fou el seu enciclopedisme, fruit del cultiu de la memòria mitjançant procediments mnemotècnics que també ta mbé mostrava als seus deixebles. Així, era capaç de fer classes d’astronomia, matemàtiques, geometria, genealogia, mitologia, història, pintura, escultura, prosòdia, versificació i música. Altres considerats sofistes són , , , i .


LINGVA GRAECA

Els grecs concedien un gran valor a l'art de la paraula, que podia ser màgica, encisadora, persuasiva i convincent. Es diu que l'art de parlar bé va començar el seu desenvolupament en Siracusa. No obstant això, com ja hem vist en parlar dels sofistes, va ser la democràcia atenesa que va provocar el desenvolupament de l’oratòria i les seves tècniques, ja que els ciutadans havien de parlar bé davant l'assemblea l'assemblea i els tribunals. A l'Atenes clàssica hi havia una certa afecció als litigis, però no hi havia advocats ni fiscals, per tant, els ciutadans havien d’aprendre a rebatre argumentacions i a guanyar-se l'auditori. No tothom era capaç de fer això, però es podia recórrer als logògrafs, escriptors professionals de discursos, molt sovint metecs; alguns d'aquests també van ser grans oradors. El més antic orador atenès de qui conservem discursos és (480-411 a.e.). Dels trenta-cinc discursos que hom li atribueix només ens han arribat tres. De família aristocràtica, va participar en la conjuració que va establir el govern oligàrquic dels Quatre-cents (411 a.e.), i va ser condemnat a mort per això. De la seva depurada tècnica oratòria són bona mostra les Tetralogies , consistents en tres grups de quatre discursos (un d’acusació, un altre de defensa, un de rèplica de l’acusació i el quart, de rèplica de la defensa). Li segueix cronològicament , aristòcrata atenès de vida aventurera, el qual no va ser un logògraf professional ni va gaudir d’una reputació d’orador brillant. Només va pronunciar discursos quan li va ser necessari personalment, davant l’assemblea o els tribunals. Ens han arribat tres discursos seus: Sobre el retorn , on demana als atenesos poder tornar de l’exili; Sobre els misteris , on es defensa de l’acusació d’impietat; i Sobre la pau , on explica als atenesos els resultats i les gestions de l’ambaixada encarregada de signar un tractat de pau amb els lacedemonis, ambaixada de la qual va formar part La seva família era originària de Siracusa, ell va passar algun temps a Túrios (sud d'Itàlia) formant-se en la retòrica, va tornar a Atenes i es va guanyar la vida com a logògraf, és a dir, compositor de discursos per encàrrec, ja que, per la seva condició de metec, no ciutadà atenès, no podia pronunciar els seus discursos a l'assemblea. Però sí va tenir interès en els assumptes polítics i va col·laborar en la derrota dels Trenta Tirans. Els seus discursos presenten un estil clar i senzill. Va mostrar una gran mestria per a adaptar-se a la personalitat dels seus clients, podia crear retrats realistes i simpàtics d'aquests per a contar amb la benevolència del jurat. Destaquen En defensa de l'invàlid i l'invàlid i Per la mort de Eratòstenes . Logògraf i mestre de retòrica. Tota la seva llarga vida es va lamentar de la desunió dels grecs enfront del perill dels perses, confiava en la unió d'Atenes i Esparta, però aviat es va sentir decebut, va arribar a confiar fins i tot en Filip II de Macedònia com a protector de Grècia. Els seus discursos eren molt elaborats, evitava els hiats hiat s i buscava l'harmonia i l'equilibri. El seu discurs més famós és el Panegíric . Va començar la seva carrera com a orador en els judicis contra els seus tutors, ja que Demòstenes va quedar orfe de nen i aquests van dilapidar la l a seva herència. Va compondre discursos judicials, molts d'ells per encàrrec, i polítics, en aquests últims destaquen els seus discursos en contra de Filip II de Macedònia: Les Filípiques . Hom el considera el millor orador grec per la bellesa dels seus discursos i per la seva força de voluntat per a vèncer les seves dificultats per a parlar en públic. Però abans que res va ser un gran defensor de la democràcia atenesa que ja estava a punt de desaparèixer. Quan Alexandre el Gran va morir, Demòstenes es va unir als grecs que volien recuperar la independència perduda, però Antípatros va atacar Atenes, va haver de fugir i va preferir morir enverinat a entregar-se.

La disciplina humanística que avui coneixem com va néixer a Grècia al voltant del s. VI a.e. En aquella època la zona més culta i innovadora del món grec era la costa d’Àsia Menor, colonitzada per grecs de llengua jònica. Allà, a la ciutat de Milet, en contacte amb les antigues cultures orientals, van aparèixer els primers filòsofs, que van intentar trobar una explicació racional a l’univers. Aquest conjunt de filòsofs són coneguts amb el nom de . Els primers presocràtics van ser nadius de Milet, i durant tot el segle VI a.e. van anar sorgint altres figures en les ciutats principals: Efés, Colofó, Clazomene, Samos. Quan la conquesta persa o qualsevol altra calamitat va obligar a algun d'aquests primers filòsofs a abandonar la seva pàtria, no van emigrar a la Hèl·lade, sinó que amb els seus compatriotes van passar de llarg i van anar a establir-se en les colònies colòn ies de Sicília i Magna Grècia. Allí la filosofia, que va utilitzar com vehicle d'expressió el vers i no la prosa, va trobar un ambient particular i va


LINGVA GRAECA

adquirir una fisonomia pròpia. Cal esperar a ple segle V a.e. per a trobar a un Anaxàgores en l'Atenes de Pèricles, això és, per a trobar a un representant de la filosofia jònica vivint permanentment i ensenyant a Grècia. Característic d'aquests presocràtics és que ni en Jònia ni a Itàlia es van deixar atreure pel mecenatge dels grans senyors de l'època, com van fer, en canvi, els poetes. Són personatges inquiets, que viatgen i s'interessen per tot, que coneixen l’obra dels seus predecessors i mostren, en general, un caràcter innovador. Aristòtil va anomenar a aquests filòsofs fusiko… o fusiolÒgoi, perquè intentaven trobar una explicació natural al món que els envoltava. L'objecte de la seva investigació era la naturalesa natur alesa (fÚsij), de forma que, en aquest sentit, es contraposen als qeolÒgoi, representants, com Hesiode, del pensament mític. En la seva Metafísica (983-984 Metafísica (983-984)) descriu la preocupació dels filòsofs de la naturalesa per descobrir la substància primordial de totes les coses i la manera com, co m, a partir d'ella, s'han format. En qualitat d’iniciador d'aquesta nova manera de pensar cita a (c.624-546 a.e.), qui va suposar que l'ingredient original era l'aigua, i després a (585-524 a.e.), a.e.), qui va proposar l'aire. l'air e. No esmenta, en canvi, a (610-545 a.c.), el segon milesi, a qui la tradició situa entre els altres dos, potser perquè aquest no va veure l'origen de totes les coses en el seu element primordial, sinó en un principi menys fàcil de captar i definir, que ell va anomenar tÕ ¥peiron, ‘allò il·limitat’, l’infinit. Des del punt de vista literari, la seva importància resideix en gran part en la seva connexió amb els començaments de la prosa, però no podem detallar sobre això, perquè no ens queda res, o gairebé res, original seu. Els segueixen cronològicament (572-496 a.e.) i (570-475 a.e.), tots dos jònics exiliats a la Magna Grècia. La tradició ens presenta al primer d’ells com a defensor de la immortalitat i la transmigració de les ànimes, d’una banda, i d’altra, com a fundador d’una societat o confraria filosòfica preocupada i ocupada en el bon govern de la ciutat. El segon no el podem incloure entre els prosistes, ja que va emprar el vers com a vehicle de transmissió de les seves idees, tornant així a la vella vella tradició que feia del poeta un mestre revestit d’autoritat pel seu caràcter inspirat. Als fragments hexamètrics que ens han arribat trobam una crítica a l’antropomorfisme dels déus i una incipient teoria monoteista, que proposa un déu suprem, immutable, que mou sense ser mogut i que ni té cos ni pensa com els homes. El segle VI a.e. es tanca, de bell nou a Jònia, amb la figura d’ , qui, mitjançant una prosa vigorosa, insisteix en l’existència d’oposats, causa del canvi constant, sense perdre per això la unitat de l'ésser, fruit d’un principi universal que ell anomena LÒgoj. Amb (540-470 a.e.) tornam a la Magna Grècia, concretament a la ciutat d’Elea; i a l’ús de la poesia, com havia fet Xenòfanes, que passava per ser el seu mestre. Conservam dinou fragments de la seva obra Perˆ fÚsewj, amb un total de cent setanta versos. Distingeix la veritat real, l'ésser, etern i immutable, de la veritat aparent, domini de l’opinió l ’opinió i la sensació. Els seus continuadors continuador s van ser (c.489- 430 a.e.) i (floruit 441 floruit 441 a.e.), que van desenvolupar, en prosa, tot allò que era implícit en la teoria parmenidea del ser. Van plantejar un dilema insalvable: si allò que és, és, i allò que no és, no és, el buit no existeix i només existeix l'ésser, de manera que qualsevol canvi és impossible. Els presocràtics del s. V a.e. van intentar resoldre el dilema. (495-435 a.e.) va acceptar el postulat parmenideu de la permanència de l'ésser; però tractarà de donar una explicació del canvi, negant-se a acceptar el caràcter il·lusori de la realitat sensible. Per a solucionar les apories en les quals havien caigut els anteriors filòsofs Empèdocles postula l'existència de quatre elements (foc, terra, aire, aigua) cadascun d'ells amb les característiques de permanència i immutabilitat de l'ésser, i l'existència de dues forces còsmiques (Amor i Odi) que actuaran com causa de la combinació o dissociació dels elements. (500-428 a.e.) s'enfrontarà al problema d'explicar el canvi admetent la permanència de l'ésser, tal com es desprèn dels postulats parmenideus. L'ésser no pot generar-se ni corrompre's; no pot haver-hi naixement ni destrucció, sinó simplement barreja o separació de les coses que existeixen. La solució d'Anaxàgores serà també una solució pluralista, de l'estil de la d’Empèdocles. Però, a diferència d'aquest, en lloc de quatre elements afirmarà l'existència d'un nombre infinit d'ells, cadascun posseint les característiques de l'ésser parmenideu, és a dir, l'eternitat i la immutabilitat. El principi d’unió d’aquestes ‘llavors’ és la Ment ( Noàj) (460-370 a.e.), a.e.), igual que Empèdocles i Anaxàgores, està inspirat per la necessitat de conjugar la permanència de l'ésser amb l'explicació del canvi, adoptant una solució estructuralment idèntica: el que anomenam generació i corrupció no és més que barreja i separació dels elements originaris, que posseeixen les característiques d’immutabilitat i eternitat de l'ésser parmenideu. Aquests elements originaris seran concebuts com entitats materials, infinitament petites i, per tant, imperceptibles per als sentits, i de caràcter estrictament quantitatiu, als quals Demòcrit anomenarà ¥tomoi per la seva qualitat de ser partícules indivisibles.


LINGVA GRAECA

Notícies de . Diògenes Laerci, Vides dels filòsofs . El tenen molts pel primer que va defensar la immortalitat de l'ànima; d'aquests és el poeta Quèrilos. Va ser el primer que va esbrinar la carrera del sol d'un tròpic a un altre; altr e; i el primer que, comparant la magnitud del sol amb la de la lluna, va manifestar ser aquesta set-centes vint vegades menor que aquell, com escriuen alguns. I el primer, segons alguns, que va disputar de la Naturalesa. Notícies d’

. Aristòtil, Física , 4.

"... l'infinit (tÕ ¥peiron) no té principi..., sinó que sembla ser això el principi dels altres éssers i que tot ho abasta i tot ho governa, com afirmen quants no postulen altres causes fora de l'infinit, tals com l'esperit o l'amistat; l'infinit, a més, és un ésser diví, ja que és immortal i indestructible, com afirmen Anaximandre i la majoria dels físics teòrics". Notícies d’ . Diògenes Laerci, Vides dels filòsofs . Anaxímenes Milesi, fill de Euristrat, va ser deixeble d’Anaximandre. Alguns diuen que ho va ser també també de Parmènides. Va dir que «el principi de les coses és l'aire i l'infinit». I que «els astres no es mouen sobre la terra, sinó a la seva al voltant». Notícies de . Diògenes Laerci, Vides dels filòsofs . Afirmen que va ser el primer que va dir que «l'ànima, fent un necessari gir, passa d'uns animals a uns altres». altres». Va ser també el primer que va introduir a Grècia les mesures i pesos, com diu Aristògenes el músic. El primer que va anomenar Vésper i Fòsfor al mateix astre, segons assegura Parmènides. Va ser tan admirat de quants el coneixien, que a les seves sentències les anomenaven paraules de déu. Ell mateix escriu dient que «després de dos-cents set anys havia tornat de l'infern als homes». Romanien amb ell i a ell concorrien concor rien per la seva doctrina els lucans, picentes, mesapis i romans. Fragments d’ . K17 No entenen els més les coses amb les quals es topen, ni malgrat haver-les après les l es coneixen, però a ells els hi sembla. K30 Aquest ordre del món, el mateix per a tots, no el va fer cap déu ni home, sinó que va ser sempre, sempre, és i serà foc sempre viu, encès segons mesura i apagat segons mesura. Fragment de Fr. 2-3 Et diré –escolta amb atenció la meva paraulaquines són les úniques vies d'investigació que podem pensar; una: que hom és i que no és possible no ser; és el camí de la persuasió (acompanya, de fet, a la veritat); una altra: que hom no és i que és necessari no ser. Et mostraré que aquesta sendera és per complet inescrutable; en efecte, no coneixeràs el que no és (perquè és inaccessible) ni ho mostraràs. Doncs el mateix és el pensar i l'ésser pensat. Fragment d’ Fr. 22 Que tots aquests elements: sol, terra, cel i mar, estan adaptats en les seves diferents parts per a tot el que camina pel món mortal. I si tot el que es mostra més propi de la barreja s'atreu recíprocament, per l'acció l 'acció de la semblança i de l'Amor, per contra el que és enemic d'ella es manté a gran distància; naturalesa, composició, formes que revesteixen, tot contribueix absolutament a oposar-se a la reunió, sota l'imperi de l'Odi que li ha donat naixement. Fragment d’ Fr. 1

Totes les coses estaven juntes infinites en nombre i en pequeñez. Doncs allò infinitament petit existia també. I en tant les coses estaven juntes, cap podia ser distingida a causa de la seva petitesa. petit esa. L'aire i l'èter ho ocupaven tot, essent ambdós infinits; doncs, en totes les coses, són aquestes les que predominen pel nombre i el volum.


LINGVA GRAECA

Fragment de Fr. 582 Aquests àtoms es mouen en la buidor infinita, separats uns d'uns altres i diferents entre ells en figures, grandàries, posició i ordre; en sorprendre's uns a uns altres col·lisionen i alguns són expulsats mitjançant sacsejades a l'atzar en qualsevol direcció, mentre que uns altres, entrellaçant-se mútuament d'acord amb la congruència de les seves figures, grandàries, posicions i ordenaments, es mantenen units i així originen el naixement dels cossos compostos. Sembla un absurd dedicar un espai d’un dossier de literatura a un personatge que mai va escriure res. Tot i amb això, la importància cabdal de la figura de Sòcrates en la història del pensament i la seva influència en la literatura filosòfica posterior ens mena a incloure’l. Nascut a Atenes el 469 a.e., sabem que va participar en les activitats polítiques i militars de la polis: va servir com a hòplita va exercir el càrrec de prità l’any 406 a.e. Es va enfrontar al règim dels Trenta Tirans. El 399 a.e. va ser acusat d’impietat i de corrompre la joventut, i va ser condemnat a mort. Només posseïm el testimoniatge directe de Plató, Xenofont i Aristòfanes, els tres en funció més aviat del seu peculiar objectiu. Com ocorre amb l'obra dels presocràtics, de la de Sòcrates només coneixem el seu reflex en Plató i Aristòtil. Per la qual cosa, tot intent de representar positivament i d'una manera directa el quadre complet de la seva manera de pensar ha de reemplaçar-se per la tasca, més modesta, però única assequible, de tractar d'esbrinar quins van poder ser algunes de les dimensions de la l a seva obra que hagin pogut donar lloc a la reflexió de Plató i Aristòtil. La interpretació de Sòcrates penja, en última instància, d'una interpretació de l'origen de la filosofia de l'Acadèmia i del Liceu. Els testimoniatges més antics convenen tots que Sòcrates no es va ocupar sinó d'ètica, i que va introduir el diàleg com a mètode per a arribar a esbrinar quelcom d’universal sobre les coses. S'han donat mil interpretacions d'aquests testimoniatges. Per als uns, Sòcrates va ser un intel·lectual atenès, màrtir de la ciència; per als altres, es va consagrar només a problemes ètics. Però mentre en ambdues concepcions Sòcrates apareix com un filòsof, en unes altres es presenta tan sols com un home animat d'un desig de perfecció personal, sense el menor rivet de filosofia.

MÒnon o ﾍ da mhd ﾝ n o ﾍ da, "Només sé que no sé res", vet aquí el punt de partida de Sòcrates. Sòcrates se situa d'entrada en una posició inferior, e‡rwn , modest, mentre que l'interlocutor queda col·locat en un plànol mental superior, ¢lazèn , fanfarró. Mitjançant un sistema de preguntes i respostes curtes i acudint a exemples de la vida corrent, Sòcrates va invertint les posicions mentals del seu interlocutor. Així per exemple, qui ve dient que la virtut no es pot ensenyar es va convençut de tot el contrari. Els pilars del seu mètode: raonar i definir, estimular el raonament inductiu, més difícil i complex que el deductiu, i les definicions de tot. En aquest sentit es parla de maieútica socràtica. A la manera d'un molest tàvec que pica i agullona, acorrala i persegueix a qui ve fins a ell per a obligar-lo a arribar a conclusions. I tot això des d'una posició d'inferioritat, de modèstia mental. És -sensu -sensu stricto - el que els grecs anomenen e„rone…a, ironia. La ironia socràtica consisteix a invertir aquests papers; al finalitzar el diàleg l'ignorant resulta ser el savi, i el savi, l'ignorant. Les tornes s'inverteixen. Aquest és el mètode socràtic: partir de la ignorància, preguntar sense parar, exigir raonaments inductius i concretar tot això en definicions. No sempre s'acaba amb resultats específics i concrets; la l a porta queda oberta, però, en qualsevol cas, els arguments de l'interlocutor queden sempre refutats i gairebé sempre desmuntats. I a quins temes aplicava Sòcrates el seu mètode? Quins són els problemes que realment li interessen? Per a ell la filosofia, la forma de pensar, condiciona la forma de viure. Hem d’analitzar quins són els pilars sobre els quals s'assenta el seu pensament per a comprendre el seu comportament, tant en la seva vida pública com privada. L'home és un ésser racional; ha d’exercitar la raó per a arribar a el coneixement. Però cal distingir entre el coneixement veritable i l'opinió. I l'objecte més important del coneixement a què ha d’aspirar l'home és conèixer-se a si mateix. Plató, Gòrgies , 475b

   


LINGVA GRAECA

                       Sòcrates.- Doncs prosseguim. Què dèiem fa poc sobre cometre injustícies i rebre injustícies? No deies que rebre-la és pitjor i que cometre-la és més lleig? Polos.- Sí ho deia. Sòcrates.- Per tant, si cometre injustícia és més lleig que rebre-la, no és, certament, més dolorós i seria més lleig perquè ho supera en dolor o en dany, o en ambdues coses juntes? ju ntes? No cal que sigui així també això? Polos.- Com no? Sòcrates.- Examinem en primer lloc això; per ventura cometre injustícies produeix major dolor que rebre-les, i els qui cometen injustícies experimenten major sofriment que els qui les reben? Polos.- Això de cap manera, Sòcrates. Sòcrates.- Per tant no supera en dolor. Polos.- Certament, no. Sòcrates- I bé, si no ho supera en dolor, tampoc en ambdues coses juntes. Polos.- Sembla que no. Sòcrates.- Queda, doncs, que ho superi en l'altra. Polos.- Sí. Sòcrates.- En el dany. Polos.- És probable. Sòcrates.- Llavors, si ho supera en dany, cometre injustícia és pitjor que rebre-la. Polos.- És evident. Va néixer a Atenes, cap al 427 a.e. a.e. probablement de família aristocràtica. Als 20 anys coneix Sòcrates, a qui estarà molt lligat durant tota la seva vida. Aviat es va sentir inclinat cap a l'acció política (entre els Trenta Tirans d'Atenes hi va haver dos parents seus i diversos coneguts, cosa que explica potser el seu escàs interès per la democràcia), però es va desil·lusionar quan van condemnar Sòcrates a mort. Es va adonar que la legislació i la moralitat estaven corrompudes, i va arribar a la conclusió que només la filosofia pot mostrar on està la justícia. La seva filosofia té una finalitat clarament pràctica, política. I en la seva Acadèmia pretén educar als futurs governants-filòsofs. La seva il·lusió: crear un Estat en el qual la mort de Sòcrates –el millor, més savi i just dels homes coneguts- resulti impossible. Conservem gairebé tots els seus , el protagonista dels quals és Sòcrates. La influència de la seva obra ha estat tal que A.N. Whitehead va arribar a dir: «la Filosofia occidental no és sinó notes a peu de pàgina dels


LINGVA GRAECA

diàlegs de Plató». La polèmica avui està relacionada amb les paraules no escrites de Plató, doncs ell mateix considerava "morta" la filosofia escrita i només prenia de debò el que raonava i pensava a cada moment, en funció de l'interlocutor que tenia davant i del tema tractat. Diàlegs socràtics de joventut (399-389 a.e.): Després de la mort de Sòcrates, Plató i alguns deixebles es refugien a Mègara, on romanen uns tres tr es anys. Després fa alguns viatges a Egipte i probablement a Itàlia. En aquesta època manté total fidelitat als ensenyaments de Sòcrates i la virtut serà el seu tema central. Obres: Apologia Obres: Apologia de Sòcrates (defensa Sòcrates (defensa de Sòcrates davant el tribunal que el va condemnar a mort), Critó (on Critó (on Sòcrates explica per què es nega a escapar de la presó), Laques (sobre Laques (sobre el valor), Càrmides (sobre Càrmides (sobre la temprança), Lisis (sobre Lisis (sobre l'amistat) Eutifró (sobre Eutifró (sobre la pietat), Ió (sobre Ió (sobre la poesia) i Protàgores , el més important, on es planteja si la virtut pot ser ensenyada i es perfila el concepte socràtic de la virtut com a forma de saber. Diàlegs de transició (388-385 a.e.): Plató viatja a Itàlia i entra en contacte amb alguns pitagòrics cèlebres, l'influx dels quals serà considerable (immortalitat i transmigració de l'ànima, vida comunitària dels filòsofs, temes cosmològics, importància de les matemàtiques, música, etc.). Després marxa a Sicília, on coneix el cunyat del tirà que allí governava (Dionisi I de Siracusa). Va criticar, sembla, la vida escandalosa i fastuosa de la cort, motiu pel qual sembla que Dionisi el va vendre com esclau. Un amic -Anniceris de Cirene- el va rescatar i va aconseguir tornar a Atenes. Allí funda l'Acadèmia (estava prop del temple dedicat a l'heroi Academos), inspirant-se en part en les comunitats filosòfiques pitagòriques. Pel seu estil i funcionament, pot considerar-se la primera universitat occidental. Va mantenir la seva activitat fins a l'any 549 de la nostra era. Predominen els problemes polítics -enfrontament de Sòcrates amb els sofistes i contra la democràcia-. Es nota la influència del pitagorisme i d'alguns corrents religiosos com l’orfisme (en el tema de la preexistència de l'ànima). Primers esbossos de la teoria de les idees. El Gòrgies tracta Gòrgies tracta sobre la retòrica i la justícia, i inclou una crítica contra la democràcia atenesa i un mite sobre la immortalitat. El Menó analitza Menó analitza també si la virtut pot ser ensenyada, es planteja la immortalitat de l'ànima i apunta la idea del coneixement com reminiscència. Cràtil (naturalesa/convenció; teoria de les Idees); Hipias Major (sobre Major (sobre la bellesa); Hipias Menor (sobre Menor (sobre la mentida i la veritat), Eutidem (sobre Eutidem (sobre l’erística sofística) i Menèxenos (una paròdia de les oracions fúnebres). Diàlegs de maduresa (385-370 a.e.): Plató dirigeix la seva Acadèmia, a Atenes. En aquesta època elabora la seva teoria de les Idees i una teoria completa de l'Estat. Presenta a Sòcrates molt més convençut de les seves idees, posseïdor de la veritat. És ara quan Plató redacta els seus principals mites. Diàlegs fonamentals: el Banquet (teoria Banquet (teoria platònica de l'amor i de les Idees); Fedó (diàleg Fedó (diàleg de Sòcrates en la presó sobre la immortalitat de l'ànima i la filosofia); La República (el República (el més extens, sobre l'Estat i les principals reflexions de la filosofia); el Fedre (sobre Fedre (sobre l'amor, la bellesa i l'ànima). Diàlegs crítics (369-362 a.e.): Torna a Siracusa amb l'esperança de poder posar en pràctica les seves idees sobre l'Estat, mort ja el tirà Dionisi I. Acusen de conspirador al protector de Plató i aquest roman dos anys presoner en Siracusa, abans de poder tornar tor nar a Atenes. Ara, els seus diàlegs són bastant crítics respecte de les seves teories anteriors. L'estil és més difícil i para major atenció als problemes lògics. Desapareixen els mites (excepte un contingut en el Sofista ). ). Altres diàlegs: Parmènides (una Parmènides (una autocrítica a la Teoria de les Idees), Teetet (una Teetet (una recerca infructuosa sobre el coneixement), el Polític (que Polític (que hauria d’ haver estat completat amb un altre que mai va arribar a escriure, el Filòsof ). ). Sòcrates deixa de ser el personatge principal. Últims diàlegs (361-347a.e.): Plató torna a Siracusa altra vegada i de nou l’ embullen i acaba fet presoner. Torna a Atenes gràcies a la mediació d'altre amic influent. Abandona les qüestions metafísiques i s'interessa per la cosmologia (amb influència del pitagorisme) i la història. Políticament, es torna més dur i conservador. Diàlegs: Filebo (sobre el plaer i el bé); Timeo (una cosmología inicial i història de l'univers, amb tots els coneixements de l'època); Critias (on descriu la primitiva Atenes i la Atlántida); i Les Lleis (sobre la ciutat ideal amb les lleis ideals, que no va poder revisar ni polir perquè li va sorprendre la mort). Sorprèn en aquest diàleg el seu pessimisme i intolerància, derivats probablement de la seva desil·lusió davant el fracàs de tants projectes com va iniciar. La seva obra, per tant, no és una sèrie de llibres sistemàtics, sinó diàlegs que resumeixen sovint les l es discussions mantingudes en l'Acadèmia. Moltes de les seves teories estan abocades en una sofisticada vestidura mític i literari, l iterari, del que costa desprendre les reflexions típicament filosòfiques. Ió , 533b

p£ntej g¦r oƒ ™pîn poihtaˆ oƒ ¢gaqoˆ oÙk ™k tšcnhj ¢ll' œnqeoi Ôntej kaˆ katecÒmenoi p£nta p£nta taàta t¦ kal¦ lšgousi poi»mata, poi»mata, kaˆ oƒ melopoioˆ oƒ ¢gaqoˆ ¢gaqoˆ


LINGVA GRAECA

æsaÚtwj: æsaÚtwj: ésper oƒ korubantiîntej oÙk œmfronej Ôntej Ñrcountai, oÛtw kaˆ oƒ melopoioˆ oÙk œmfronej Ôntej t¦ kal¦ mšlh taàta poioàsin, ¢ll' ™peid¦n ™mbîsin e„j t¾n ¡rmon…an kaˆ e„j tÕn ·uqmÒn, bakceÚousin kaˆ katecÒmenoi, ésper aƒ B£kcai B£kcai ¢rÚonta ¢rÚontaii ™k tîn potamîn potamîn mšli kaˆ g£la g£la katecÒm katecÒmenai, enai, œmfro œmfronej nej d oâsai oÜ , kaˆ tîn melopoiîn ¹ yuc¾ toàto ™rg£zetai, Óper aÙtoˆ lšgousin. Que tots els poetes èpics, els bons, no per tècnica, sinó endeuats i posseïts composen tots els seus poemes, i els poetes lírics, els bons, igual. Com els coribants dansen, sense consciència, així també els poetes lírics, sense consciència, composen les seves belles cançons, que quan s’endinsen en l’harmonia i el ritme, tornen bojos i posseïts, com les Bacants, posseïdes, treuen mel i llet dels rius, sense consciència, també l’ànima dels poetes lírics experimenta açò, cosa que ells mateixos diuen. Neix a Estagira l'any 384 a.e., immediatament acabada la guerra del Peloponès. No és atenès, sinó macedònic. Era fill del metge Nicòmac, amic del rei Amintas II de Macedònia. Molt prest va quedar orfe or fe i el seu tutor el va enviar a estudiar a Atenes, a l'Acadèmia de Plató, on va romandre 20 anys. Es va fer deixeble i molt amic de Plató, qui li va deixar una profunda empremta en tot el seu pensament i preocupacions filosòfiques. Una de les seves primeres obres, el diàleg Sobre l'ànima , mostra posicions filosòfiques molt pròximes a Plató. No va heretar del seu mestre l'interès per les matemàtiques, però sí la passió pels problemes metafísics. No obstant això, segons Aristòtil madura el seu pensament va distanciant-se de les tesis platòniques i arriba a ser molt crític amb elles. Quan Plató mor, Aristòtil té 37 anys i se'n va d'Atenes. Al primer període de la seva obra corresponen una sèrie de diàlegs a l'estil platònic dels quals es conserven pocs fragments: Eudem (sobre Eudem (sobre la immortalitat de l'ànima); Protrèptic (una Protrèptic (una invitació a la filosofia, dirigida a governants); Sobre la Filosofia (una Filosofia (una crítica a la teoria de les Idees i proposta d'una religió astral). És probable que Aristòtil abandonés l'Acadèmia per desacords amb el successor de Plató, el seu nebot, qui va accentuar les tendències del platonisme. Aristòtil va anar a Assos, a Jònia, on van fundar una escola filosòfica amb la pretensió de desenvolupar la veritable herència del platonisme, ajudat en part pel tirà Hermias, rei d'Assos. Després es va traslladar a Mitilene, a l'illa de Lesbos, per invitació de Teofrast. Va dedicar els cinc anys d'estada allí (dels 37 als 42 anys) a redactar els seus cursos, les que es coneixen com les seves obres esotèriques (el material per a impartir els cursos a l'Acadèmia). En el 343 a.e. Filip de Macedònia crida Aristòtil perquè es faci càrrec de l'educació del seu fill Alexandre, de 13 anys (Aristòtil tenia 42). Alexandre es fa molt prompte regent de Macedònia per l'absència de son pare, i Aristòtil l’acompanya en moltes de les seves expedicions militars durant quasi vuit anys. A petició seva, Alexandre reconstrueix la ciutat d'Estagira, destruïda anys enrere pels macedonis, i li envia grans sumes de diners per a les seves investigacions i estudis d'Història Natural. Aquesta serà una època, coneguda com el segon període, enormement creativa per a Aristòtil. Escriu gran part dels seus tractats de Lògica , la Física , l'Ètica l'Ètica a Eudem , part de la Política i Política i de la Metafísica . Encara es continuava considerant platònic, perquè empra ben sovint l'expressió «nosaltres, els platònics». Serà Ser à en els cursos de la pròxima etapa quan parlarà ja de «els platònics» en tercera persona. En el 336 a.e. mor assassinat Filip i li succeeix el seu fill Alexandre, el qual acaba en el 335 a.e. de sotmetre i pacificar Grècia. Aristòtil torna a Atenes. Xenòcrates, un antic company seu, dirigia llavors l'Acadèmia, però amb un marcat accent pitagòric que la va sumir en una certa decadència. Aristòtil es distancia d'ella per complet i funda la seva pròpia escola, el (prop d'un gimnàs dedicat a Apol·lo Lici). Aquesta escola era coneguda també com el per…patoj (en grec ‘passeig’), i els seus deixebles com co m els «peripatètics», potser pel seu costum de donar les classes passejant. En 323 a.e. mor Alexandre (tot just 33 anys) i esclata a Atenes l'agitació antimacedònica. Aristòtil se sent en perill (va ser acusat d’impietat, com Sòcrates) i decideix refugiar-se a Calcis, a l'illa d'Eubea -pàtria de sa mare-. Allí, lluny dels seus deixebles, morirà poc després, als 62 anys. Al front del Liceu li succeirà Teofrast. A aquesta època pertanyen: Ètica Nicomaquea , editada pel seu fill Nicòmac; Sobre l'ànima ; la resta de llibres de la Política , la Poètica i Poètica i la Retòrica . Segons alguns estudiosos, en aquesta època havia abandonat ja els temes metafísics per a dedicar-se exclusivament a investigacions científiques. Altres autors creuen, no obstant, que els llibres més tardans de la Metafísica corresponen Metafísica corresponen a aquesta època, per la qual cosa Aristòtil hauria sabut conjugar les especulacions metafísiques i les investigacions empíriques. La veritat és que, front a l'orientació especulativa i abstracta de l'Acadèmia, el Liceu s'assembla molt més a una Universitat moderna dedicada a la investigació científica. Aristòtil havia reunit entorn d'ell un ampli cercle d'investigadors, científics, historiadors i filòsof s. Els deixebles, sota la seva direcció, estaven dedicats per complet a recopilar dades i observacions sobre els més diversos assumptes. Van fer una recopilació de 158 constitucions de ciutats gregues, una llista dels vencedors dels jocs pítics, estudis sobre costums de països estrangers, investigacions filològiques i literàries sobre literatura grega...


LINGVA GRAECA

Teofrast es va encarregar d'escriure una història de la filosofia; Eudem, la història de les matemàtiques; i Menó la història de la medicina. Però el que veritablement va destacar en aquesta època van ser els estudis sobre història natural i biologia, on, a banda d'alguns errors evidents, apareixen observacions i descripcions difícilment superables. En conclusió, podem veure que el projecte aristotèlic tenia un caràcter fonamentalment científic. Mentre Plató perseguia objectius de caràcter moral i polític, Aristòtil va estar més inclinat cap a interessos fonamentalment teòrics: - Resoldre les deficiències de la teoria de les Idees, perquè molts paràgrafs suggereixen que va entendre la seva filosofia com un perfeccionament definitiu del platonisme. - Desenvolupar la ciència empírica, emprant un mètode adequat (l'observació), en la mateixa línia de la tradició científica i observadora dels filòsofs jònics. Política , I, 1252a         Cada estat és, com veiem, un tipus de societat, i cada societat es forma amb vista a alguna cosa bona (ja que totes les accions de tota la humanitat es fan amb vista al que pensen que és bo). És, per tant, evident que, mentre que totes les societats tenen com a objectiu el bé, la l a societat que és la més suprema de totes i inclou totes les altres ho fa en gran manera, i té com a objectiu el més suprem de tots els béns; i aquesta és la societat que anomenam estat, l'associació política. A més de l'Acadèmia platònica i el Liceu aristotèlic, durant l'època hel·lenística van sorgir l'epicureisme, l'estoïcisme i l'escepticisme. Malgrat les seues diferències, les dues primeres dividien la filosofia en la física, la canònica o lògica, i l'ètica, sent aquesta última el centre d'interès de tot el pensament hel·lenístic. •

Epicur de Samos va adoptar, en general, l'atomisme l 'atomisme materialista de Demòcrit, però va introduir el moviment espontani dels àtoms (klin£mhn) a fi de salvar la llibertat humana de la necessitat mitjançant el recurs a l'atzar. Encara que no nega l'existència dels déus, considera que viuen en un estat de beatitud, romanent indiferents davant les vides dels homes, els quals, en conseqüència, res han de témer d'ells.

•

En canvi, els estoics van basar la seua física en la teoria d'Heràclit i van concebre l'univers com un gran organisme viu del qual el pneàma o esperit és Déu o la raó universal, identificat amb el foc i el LÒgoj d'Heràclit. Aquesta Raó universal governa l'univers de manera que tot succeeix necessàriament amb vista al bé comú. D'altra banda, defensen un clar nominalisme que rebutja l'existència de les Idees platòniques i les formes aristotèliques.

•

Quant a l'escepticisme, la seva negació de la possibilitat de coneixement condueix a la impossibilitat d'una física o teoria de la realitat. Al seu parer, només coneixem fenòmens, és a dir, allò que se'ns apareix a través dels sentits. No és possible anar més enllà d'ells.

Les civilitzacions orientals predecessores i contemporànies dels grecs van observar fenòmens, van constatar dades, però no van donar el pas al saber de tipus especulatiu. Això l'hi devem als grecs, qui acumularen més dades i de més camps del saber que els seus predecessors. El grec és filòsof i matemàtic, mestre de l'esperit lògic. El grec, a més, crea una terminologia terminolo gia matemàtica que serà adaptada més tard pels científics científ ics europeus. Conceptes com els d'axioma, demostració, anàlisi, hipòtesi, reducció a l'absurd, queden encunyats per primera vegada. Són molt poques les parcel·les del saber científic que els grecs van deixar sense conrear. Separar ambdues parcel·les del saber no és fàcil. El primer personatge, filòsof, matemàtic, astrònom... astròno m... va ser , de qui ja hem parlat com a filòsof. El seu mèrit com a matemàtic és que va ser capaç


LINGVA GRAECA

d'aplicar els seus coneixements teòrics a problemes pràctics, tals com determinar l'altura de les piràmides a partir de l'ombra projectada per elles o la distància a què es troba un vaixell al mar. El seu teorema "si dues du es rectes es tallen, els angles oposats són iguals" no és més que una de les l es seves aportacions al camp de les matemàtiques. Va ser capaç de predir amb antelació un eclipsi de sol. va crear escola. Pitàgores construeix un autèntic univers matemàtic en el qual el nombre i la proporció són conceptes concepte s clau. Poc importa el seu famós teorema; més importants són les seves teories dels nombres i de les proporcions i les mesures. Va establir una relació entre matemàtiques i música constatant que els intervals musicals corresponen a certa raó aritmètica entre les longituds de les cordes sotmeses a la mateixa tensió. Durant els segles V i IV a.e. s'amplien els problemes; la quadratura del cercle o la duplicació del cub desborden les ments dels científics del moment. , , (inventor de l'hèlix i la corriola), (descubridor del icosaedre), (especialista en nombres irracionals) i , autor de la teoria de la l a proporció, aplicable a magnituds mesurables i incommensurables i autor de la teoria de les esferes concèntriques, de gran importància en astronomia, brillen amb llum pròpia. Impossible no esmentar l'interès de Plató per les matemàtiques abans de passar a la figura més senyera: , autor d'una obra cabdal: Elements . Tot el saber matemàtic del seu temps es sistematitza en aquest volum. Al seu costat queden difuminades altres obres perdudes -Prismes - Prismes , Espai , Plans , Còniques -. -. defensa que la Terra gira al voltant del Sol, hipòtesi rebutjada per Ptolomeu fins que Copèrnic va tornar a reprendre-la al Renaixement. És el primer astrònom que s'interessa per la grandària del Sol. Encara que erronis, ni els seus càlculs ni el seu mètode van ser absurds. Ja del segle III a.e. són i , qui en la seva obra Sobre la mesura de la terra , s'atreveix a amidar el perímetre de la Terra. L’estimava Eratòstenes en uns 250.000 estadis, uns 50.000 km. És també autor dels Catasterismes . Després d'ell, en el segle II a.e., aplica sistemàticament la trigonometria i es consagra com creador de l'astronomia matemàtica. Realitza el primer catàleg d'estrelles, calcula el mes lunar i determina amb precisió els equinoccis. Al segle IV a.e. , matemàtic, físic i geògraf, dissenya un sistema astronòmic basat en una doctrina errònia: que és la Terra el centre de l'univers i que són el Sol i els altres astres qui giren al seu al voltant. Les seves teories van ser dogma de fe fins a bé entrat el Renaixement. Sobre el terme grec fÚsij, naturalesa, s'han format dues paraules: fisiologia i física. La primera pretén explicar la gènesi i la transformació de la naturalesa. La segona, almenys en la nostra època, és una ciència que observa i constata fenòmens que es donen en la naturalesa i els aplica lleis matemàtiques. En el primer sentit encuadram diversos presocràtics, com , amb la seva teoria dels quatre elements (terra, foc, aire, aigua) o , amb la seva teoria dels àtoms, que s'insereixen dintre de la fisiologia. Per a ells la mal anomenada física, millor fisiologia, té un caràcter filosòfic, especulatiu. Aquest mateix caràcter té l'obra d'Aristòtil, Física , que, lluny de ser un tractat científic, és més aviat un tractat del que avui anomenam filosofia. Les preguntes que es plantegen versen sobre temes dels quals avui s’ocupa la física: moviment, lloc, l loc, temps, buit, continuïtat, però les seves preguntes van buscant sempre el perquè, i no el com. Físics en el sentit actual van ser tres personatges separats en el temps: Arquímedes de Siracusa (segle III a.e.), Ctesibi (segle III a.e.) i Heró d'Alexandria (segle I-II d.e.). va ser un personatge d'enginy inesgotable, els invents del qual van ser nombrosos i populars. De l'esfera i el cilindre , Sobre l'equilibri dels plànols , Sobre la quadratura de la paràbola i, paràbola i, molt especialment, Arenari i Arenari i Sobre els cossos flotants són flotants són les seves obres més importants. Va descobrir el principi que duu el seu nom: "Tot cos submergit en un fluid experimenta una embranzida cap amunt igual al pes del fluid desallotjat". Va inventar el cargol per a treure aigua i la corriola composta. "Doneu-me un punt de suport i mouré el món", deia, al·ludint a la palanca. A l’ Arenari explicava Arenari explicava com podien anotar-se xifres superiors a la "miríada"; això és, 10000. 10000. Inventor de la hidrostàtica, va ser també dissenyador i fabricador de màquines de guerra. va ser el fundador de l'Escola de Mecànica d'Alexandria. Va inventar l'òrgan hidràulic, el rellotge d'aigua, diverses peces d'artilleria i la bomba de doble acció, que permetia pujar aigua i que va ser utilitzada en l'extinció d'incendis. és autor de Mhcanik£, un manual de tècnica. Parla de la fabricació de cinc màquines: el torn, la palanca, el polispast, el tascó i el cargol. En Pneumatik£ dissenya i explica la "eolipilia", espècie de precursor de la màquina de vapor, possible origen remot de la turbina. Igual que Arquímedes, es va dedicar al disseny i la construcció d'armes.


LINGVA GRAECA

En parlar d'Història Natural és inevitable referir-se als presocràtics, qui observen la realitat i intenten donar una resposta de tipus especulatiu. Així, i podrien alinear-se dintre d'uns postulats evolucionistes en parlar de l'origen de les espècies animals. Igualment, les teories de van exercir una gran influència sobre la doctrina mèdico-genètica del Corpus Hippocraticum . El primer a establir les bases, sistematitzar i classificar tot allò referent a la Biologia, va ser . Interessat pels animals i per les plantes, és autor d'Història d'Història dels animals , Les parts dels animals , La generació dels animals , entre altres obres. Procedeix a una classificació de tipus orgànic i ascendent; vivípars, ovípars, vermípars. Al seu torn, dintre de cada apartat, l'ésser més evolucionat ocupa l'escala superior (p. ex.: entre els vivípars apareix dalt de tot l'home; baix, els cuadrúpeds cuadrú peds peluts, i per sota, els mamífers marins). De la Botànica i la Geologia es va ocupar el seu deixeble predilecte, . Estudia els minerals en el seu tractat Sobre les pedres ; sistematitza la terminologia, classifica les diferents plantes i es preocupa per la influència del clima i del sòl sobre les distintes espècies. Després de Teofrast, Dioscòrides, segle I d.e., realitza un treball impressionant en catalogar i classificar més de sis-centes plantes, a les quals atribueix propietats curatives; seria un precedent de la farmacopea. Els grecs van establir els fonaments de la ciència mèdica. Què és la malaltia? Per què es produeix? Com es guareix? Com es fa un diagnòstic? És possible la curació? Què és un tractament? Quin paper hi juguen el malalt i el metge en tot aquest procés? proc és? En un primer moment, la medicina tenia a veure amb la superstició i amb la màgia. L'home tem la malaltia i la mort; la seva ment s’ofusca i tira mà de remeiers i mags. Més tard, i entorn de la figura de Asclepi, es vertebra una organització en la qual religió i medicina van unides. Asclepi estava considerat un semi-déu dotat de propietats curatives. Al mont Pelió, al costat del centaur Quiró, va aprendre l'art de trobar receptes per a curar als malalts. La figura del metge com a tal no existeix encara. (430-370 a.e.) serà el metge més famós, però no el primer. (c.500 a.e.) és una figura de gran interès. Cosmologia, Biologia, Psicologia, Medicina i, fins i tot, Teologia es mesclen en les seves doctrines. El cervell és l'òrgan bàsic, que mou i controla el sistema nerviós. La malaltia és la ruptura d'un equilibri entre les cridades potències: l'humit, el fred. el sec, el càlid, l'amarg..., la influència del clima i de l'alimentació sobre la salut, són també objecte d'anàlisi. Alcmeó va crear escola a Crotona. Juntament amb ella, les escoles de Cos i Cnidos són les més importants. El fundador d'aquesta última va ser (450 a.e.). Els metges de Cnidos treballen col·legiadament i són especialistes a classificar i dividir en diversos tipus les malalties. Els seus escrits, juntament amb els de l'escola de Cos, formen l’anomenat Corpus Hippocraticum . Es tracta d'una sèrie de tractats mèdics que donen testimoniatge de les idees, experiències i realitzacions concretes d'un col·lectiu de metges de l'entorn de . Sabem poc d'ell, però sembla clar que va exercir una influència important sobre els seus col·legues. El Corpus Hippocraticum consta Hippocraticum consta de diversos tractats, que hom sol agrupar de la següent manera: - Escrits de caràcter general: Preceptes , Aforismes . - Escrits anatòmico-fisiològics: Sobre el cor , Sobre la naturalesa de l'home . - Escrits dietètics: Sobre la dieta , Sobre la dieta saludable . - Escrits de patologia: Sobre les epidèmies , Sobre les afeccions internes , Sobre la malaltia sagrada . - Escrits terapèutics: Sobre la dieta en les malalties agudes . - Escrits de traumatologia i cirurgia: Fractures , Articulacions , Ferides en el cap . - Escrits de ginecologia, obstetrícia i pediatria: Sobre el part de set mesos , Sobre la naturalesa de la dona . Aquests metges defineixen la Medicina com una ciència d'observació totalment empírica. Posen l'èmfasi en l'observació dels símptomes; la malaltia té unes causes concretes. Detectades les causes, es fa el "pronòstic", que és el que avui anomenam diagnòstic, que inclou un tractament per a assolir la curació. Tractament, dieta i exercici són els recursos curatius fonamentals dels metges hipocràtics. La salut és el resultat d'un equilibri entre els anomenats "quatre humors": sang, pituita, bilis groga i bilis negra. La proporció d'aquests humors canvia en les estacions de l'any, l 'any, igual que la temperatura. Els excessos de fred o de calor poden produir alteracions dels humors i ser causa de la malaltia.


LINGVA GRAECA

A més, es constata per primera vegada l'existència d'una deontologia mèdica, plasmada plasmada en el famós "Jurament Hipocràtic"; una declaració d'ètica professional que segueix vigent. Després del segle V a.e. la Medicina prossegueix els seus avanços: Diocles de Caristos, Praxàgoras de Cos, Heròfil, Erasístrato realitzen estudis i aportacions importants que desembocaran (ja en el segle II d.e.) en Galé. recopila i recull el millor de les diverses escoles i realitza una espècie de síntesi entre Hipòcrates i Aristòtil. Dels seus 400 escrits conservam poc més de 80. Citarem solament Tractat de dissecció , De la funció de les parts del cos , Sobre el pols , Sobre la respiració , Sobre la experiència mèdica , El metge és també filòsof . Galé és, en certa manera, el fundador de la fisiologia experimental; dóna importància a la experimentació i a la dissecció. Segueix la línia dels metges hipocràtics hipocràti cs pel que fa a la teoria dels humors, així com en allò referit r eferit als quatre elements. Cada òrgan del cos té una funció; la naturalesa és sàvia i previsora; existeix relació entre els aspectes físics i psíquics de l'individu. Els seus esforços i assoliments en el camp de la ciència van ser almenys importants i notables.


LINGVA GRAECA

És probable que la faula hagi nascut al mateix temps que els homes començaren a ser conscients que eren humans. Diversos països se'n disputen el naixement. De fet ha nascut en tots ells separadament i la influència ha estat mútua, tal com sol passar en tots els gèneres que gaudeixen de gran popularitat. La faula té un seguit d'elements senzills i populars, però intencionats. Per això sempre hi és present un consell, una sàtira, una moralitat explícita o implícita. Com que els personatges de la faula solen ser animals, aviat es va pensar que era un gènere dirigit als infants, encara que realment no fou pas així. Ara bé, gràcies a la l a seva brevetat i a la seva gràcia, la faula esdevingué una eina eficaç per a l'escola. Es creu que la faula es va popularitzar sobretot a partir del segle VI a.e. entre els estrats més humils de la societat, oprimits pels eupàtrides aristocràtics. A les àgores, als molls dels ports, allà on hi havia grups nombrosos de persones, sempre s'hi podien trobar logopoio… disposats a explicar a la gent senzilla faules que permetien queixar-se dels poderosos i burlar-se’n veladament. Ja trobem faules a la Iliada, com la de les dues gerres on Zeus guarda les coses bones i les dolentes per enviar-les als humans. Quan Semònides d'Amorgos compara els diversos tipus de dona amb animals, ja fa suposar que el poble sintonitzava amb el fons de la saviesa de les faules. També Plató ens explica en el Fedó que Sòcrates, mentre era a la presó, es va dedicar a posar en vers les faules d'Isop. Segons la tradició, l'inventor de la faula fou Isop (segle VI? a.e.). La seva personalitat és llegendària. Hom suposa que fou un esclau alliberat nascut a Frígia o a Tràcia, cec i deforme, que va morir a Delfos. La col·lecció de Faules (lÒgoi, màqoi, ¢pÒlogoi, a ﾍ noi) atribuïdes a Isop començaren a ser recopilades el segle IV a.e. i més tard van servir de model al fabulista romà Fedre. Els primers cristians veieren amb bons ulls la major part de les faules i potser en retocaren algunes i en altres hi afegiren el consell moral d'acord amb els valors de l'època. A partir de l'edat mitjana, les faules foren traduïdes i imitades i tingueren una gran difusió. A casa nostra, les faules d'Isop, anomenades isopets , formaren un conjunt de rondalles il·lustrades amb gracioses auques populars, les quals eren llegides a les l es llars de les famílies que sabien de lletra. L'aparició de la novel·la fou possible gràcies a la difusió de la cultura hel·lenística hel·lení stica a Orient com a conseqüència de les conquestes d'Alexandre i el posterior establiment de les monarquies hel·lenístiques que s'imposaren en el territori que es repartiren els successors del conqueridor. La cultura particular de cada polis de l'època clàssica fou substituïda per una mena de globalització del món conegut, caracteritzada per una gran diversitat ètnica i per una manca de tradició i costums que donessin escalfor i seguretat a l'individu. Es produí una gran fugida del camp cap als grans centres urbans, com Alexandria, Antiòquia i Pèrgam, on una persona era un ésser anònim enmig de cultures diferents i de grans tensions socials i de lluites per aconseguir parcel·les de poder. Amb la progressiva i imparable dominació romana, la sensació d'aïllament encara fou més aclaparadora. En aquest ambient, les persones se sentien súbdits impotents d'un poder llunyà i inaccessible i, per tant, es mostraven desinteressades per la política. Cada vegada es feia més palpable la necessitat d'evasió, que algunes persones aconseguien mitjançant la lectura individualitzada del gènere que ara anomenem novel·la. Les construccions de noves ciutats que no paraven de créixer exigien molta mà d’obra barata En una societat esclavista com la del món antic, van aparèixer els traficants d’esclaus que s’aconseguien principalment prin cipalment mitjançant el rapte de persones per part de pirates sense escrúpols i àvids de guanys fàcils. Aquest clima d’inseguretat sovint va ser plasmat en la novel·la. La literatura novel·lesca constitueix un gènere d’evasió que arribà a l’abast d’amplis sectors de la societat, des de les persones cultivades fins a les l es més senzilles. L’esquema argumental es caracteritza per una sèrie de trets que es repeteixen amb poques variacions: una parella d’adolescents es coneix, s’enamora terriblement, però l’aparició de circumstancies adverses destorba la vida sentimental dels joves. Se succeeix un seguit d’aventures que posen a prova l’amor cast dels protagonistes, els quals, després d’esdevemments o viatges llargs i de vegades complicats, tenen un final feliç. Ja hi ha antecedents de la novel·la en molts episodis de Odissea , en la Ciropèdia de Ciropèdia de Xenofont en la fantasiosa Història d’Alexandre de d’Alexandre de Pseudo-Calístenes, en tragedies com la Medea d’Eurípides Medea d’Eurípides etc. D’una manera o altra, tots aquests elements de la literatura antenor van contribuir a l’aparició d’aquest nou gènere narratiu. De les grans novel·les que es produïren a l’antiguitat, només en conservem senceres les següents: - Quèreas i Cal·lírroe , de Caritó d'Afrodísias, de la darreria del segle I a.e. o del segle I d.e., novel·la que busca contactes entre la història per mitjà d’innombrables episodis entre la parella protagonista.


LINGVA GRAECA

- Efesíaques o Efesíaques o Àntia i Habròcomes , de Xenofont d'Efés (segle I d.e.), on es narren les tribulacions d'un jove matrimoni (separació, naufragi, ambients de lladres, esclavatge), que es manté fidel fins que tots dos es retroben i poden tornar a Efés. - La història veritable , de Llucià (segle II d.e.), obra en la qual es fa una paròdia de les novel·les d'aventures narrant fets absurds, com un viatge fabulós a la Lluna, una guerra còsmica, etc... - Dafnis i Cloe , de Longus (s. II-III d.e.), novel·la bucòlica bucòl ica que narra amb gràcia i delicadesa l'amor entre dos pastors adolescents en un marc idíl·lic de l’ill a de Lesbos. - Leucipe i Clitofont , d’Aquileu Taci (s.II d.e.), amb la trama habitual de l’amor obstaculitzat per un seguit de contrarietats - Etiòpiques o Etiòpiques o Teàgenes i Cariclea , d’Heliodor d’Èmesa (s. III d.e.), obra en deu llibres on es descriuen les aventures de la parella protagonista en el marc d'una Etiòpia convencional.

La pràctica habitual en l'estudi de la literatura grega consisteix a separar l'estudi de la literatura antiga pagana de la cristiana: això està relacionat amb els propis orígens de la Filologia Clàssica, que sorgeix a finals del S. XVIII en emancipar-se dels estudis teològics. Si contemplem el problema des del punt de vista d'història de les religions, té tot el sentit establir aquesta cesura (politeisme contra monoteisme): no tant si contemplem la qüestió com una confrontació entre escoles de pensament. S'ha de subratllar la connexió de les formes literàries cristianes amb les de la tradició grega: aquest és el sòl i l'hàbitat en què es desenvolupa la literatura grega cristiana: • Les epístoles del Nou Testament es poden posar en relació amb la tradició de la carta filosòfica doctrinal; • les homilies dels Pares, amb les diatribes dels filòsofs; • els comentaris a la Bíblia, amb els comentaris co mentaris als escrits filosòfics; • els escrits dogmàtics cristians, amb els tractats tractat s filosòfics; • els escrits polèmics contra pagans, amb els escrits polèmics contra altres escoles filosòfiques o contra els mateixos cristians. Els únics tipus d'escrits cristians sense connexió amb tradició grega són • els escrits profètics, que remeten a la tradició jueva, • i els escrits que responen a situacions noves, pròpies de la comunitat cristiana (com les actes de màrtirs). És habitual estudiar la literatura cristiana antiga dividint segons les cesures que marca la pròpia història del cristianisme. Així es parla de • un període de consolidació, fins al concili de Nicea (325); • un període d'apogeu, fins al concili de Calcedònia (451); • un període de declivi, fins a la mort de Joan de Damasc (cap 750). En un primer moment, el cànon escripturístic va seguir sent per als cristians l'Antic Testament, llegit com prefiguració de Crist i els seus ensenyaments. El cànon del Nou Testament no Testament no es va establir fins a la segona meitat del s II, davant l'amenaça que suposaven les escriptures gnòstiques. No és fàcil precisar el procés de consolidació del cànon del Nou Testament fins Testament fins a arribar als 27 llibres considerats com revelats. El testimoni més antic sobre el nostre Nou Testament sembla ser una epístola de Sant Atanasi (367). Des d'un punt de vista formal, els escrits del Nou Testament es Testament es divideixen en tres grups: • llibres històrics (narratius): els quatre evangelis més els Fets dels Apòstols ; • les Epístoles : 13 de Sant Pau, més la Carta als Hebreus i les "cartes catòliques" (de Jaume, de Pere, de Joan, de Judes); • l' Apocalipsi Apocalipsi .


LINGVA GRAECA

D'aquests tres grups, el que presenta menys problemes des del punt de vista de la seva forma són les cartes: es tracta de textos escrits dins la tradició de la carta doctrinal. Unes vegades es dirigeixen a comunitats concretes i, altres vegades, al conjunt dels cristians. Per la seva banda, l' Apocalipsi està Apocalipsi està en la tradició de la literatura jueva de resistència contra els monarques hel·lenístics: una revelació de sentit ocult anuncia els esdeveniments del futur. Alguns crítics suposen que l'obra es va escriure entorn de l'any 90, possiblement davant l'amenaça de persecucions per part de l'estat: el text anuncia el triomf final del cristianisme. Pel que fa als llibres històrics (narratius) es pot dir el següent: • Els Fets estan Fets estan escrits en la línia de la historiografia hel · lenística. D'aquí el paper que li concedeixen als discursos. La figura fonamental en el text és Pau, amb l'arribada a Roma. A l'altre extrem de l'obra, el proemi parla d'un primer lógos escrit per Lluc (el seu Evangeli ). ). • Els Evangelis són Evangelis són complexos de definir des del punt de vista del gènere. Al costat de característiques característiqu es de la tradició literària religiosa jueva presenten trets de la tradició grega. D'una banda presenten similituds amb els relats sobre la vida dels profetes i amb els llibres sapiencials (que representen un correlat per les paraules directes de Jesús). D'altra banda es poden posar en connexió amb la tradició hel·lenística de la paradoxografía i de les l es vides de filòsofs. Al costat dels escrits canònics del Nou Testament se Testament se situen una sèrie de textos que no proclamen haver estat escrits pels apòstols sinó, en tot cas, pels seus deixebles. Es tracta d'escrits del S. II i als seus autors se'ls coneix des del segle XVII com "Pares Apostòlics". El contingut d'aquesta literatura són, sobretot, cartes, atribuïdes a Bernabé, Climent, Policarp o Ignasi d'Antiòquia. Un punt d’inflexió el representa la Apologètica, "literatura de defensa", ja que amb ella es produeix una aproximació del cristianisme als motlles de la filosofia grega: el cristianisme necessita parlar la llengua de la filosofia pagana per poder plantar-li cara. S’ha de tenir en compte que, en el context del S. II, es van confrontar amb el cristianisme figures intel·lectuals de talla: Frontó, Llucià o Cels. Cels, per exemple, va intentar mostrar al discurs discur s veritable la inconsistència de les idees cristianes des d'un punt de vista filosòfic, per cert que només coneixem l'obra a través de les respostes r espostes polèmiques dels autors cristians. Davant de tot això van haver de plantar cara els defensors del cristianisme. Per exemple, per desmentir la idea que els cristians conspiraven contra l'estat. En altres casos, aquesta literatura intentava intent ava obtenir nous prosèlits, de manera que s'aproximava als "protrépticos" dels filòsofs. Tal aproximació era perfectament factible en tant que els seus autors eren intel · lectuals amb formació filosòfica i retòrica r etòrica pagana: amb ells comença la teologia cristiana. cristi ana. A aquest primer moment de la Apologètica pertany, entre altres, , "filòsof i màrtir", de qui es conserva l’obra completa. A finals del S. II ja havia adquirit el cristianisme el suficient contingut intel·lectual com per resultar atractiu a les elits que buscaven una orientació per a les seves vides. Cap a aquesta època es van haver d'obrir les primeres escoles cristianes, similars a les dels del s filòsofs, encara que diferents d'elles per trobar sotmeses a l'autoritat del bisbe. Per exemple, aquest és el cas de l'escola que tenia a Alexandria (140/150 - 220), l'obra fonamental és la tríada formada per Protrèptic , Pedagog , Stromata . Un altre nom vinculat amb Alexandria és el de (al voltant de 185-253/254). 185-253/254). Natural d'aquesta ciutat, va patir persecucions del poder polític i va acabar morint a causa d'elles. Enemistat més amb l'autoritat eclesiàstica, va haver de deixar Alexandria i traslladar-se a Cesarea de Palestina, on va fundar una altra escola. Era un individu format en la l a filosofia pagana, potser va ser company de Plotí i oient de Amoni Treus. Va escriure una obra amplíssima: es parla de 6000 escrits. Part d'ells eren comentaris, com el de l'Evangeli de Joan , en 32 llibres, encara que només comentava fins al capítol 13. De tots els seus comentaris es conserva només una part. Com Orígenes no sabia hebreu, havia de treballar amb una concordança de sis traduccions diferents de l' Antic Antic Testament , l’ Hexapla . Va treballar a partir d'aquest material dotant-lo dels signes filològics característics des dels alexandrins. Una obra fonamental d'Orígenes és el De principiis , conservat íntegre només en la traducció llatina de Rufí (encara tenim passatges extensos en grec dels llibres III i IV). De l'escola fundada a Cesarea per Orígenes va sortir, dues generacions després, (entorn a 269 - 340), testimoni de la conversió de l'Imperi protagonitzada per Constantí.


LINGVA GRAECA

Avui dia se li recorda sobretot com a historiador de l'església, per la seva Crònica i Crònica i la seva Història eclesiàstica : en aquestes obres es reinterpreten tots els sofriments anteriors dels cristians en funció dels esdeveniments del 314. A través de la versió llatina de Jeroni, l'obra d’Eusebi va tenir gran influència en l'Edat Mitjana. A partir de Constantí, les controvèrsies entre teòlegs es van convertir en qüestions d'estat, ja que el poder polític estava interessat que hagués unitat de doctrina dins del cristianisme. La primera gran polèmica sorgida en aquest nou clima és la de (entorn a 260 - 336), qui va disputar sobre la posició del fill dins de la trinitat. Contra Arrià va reaccionar abans que res (295-373), (295-373), qui va aconseguir excomunicar Arrià en el Sínode d'Alexandria (318), sense acabar així amb el problema pels forts suports amb què comptava l'ara heretge. De fet, Constantí es va veure obligat a convocar el Concili de Nicea (325), en què es va promulgar la identitat de substància entre el Pare i el Fill (consubstantialem (consubstantialem Patri, homoousios ). ). Atanasi va ser autor de tractats apologètics, cartes, escrits polèmics contra els arrians i l'obra amb que inaugura un gènere nou, la seva Vida d'Antoni , escrita durant un exili a Egipte, en ella presenta a Antoni com a encarnació de l'ideal de vida monàstica. En aquest text va adaptar Atanasi el model de la l a vida del filòsof i va inaugurar el gènere de les "vides de sants", model continuat després per Jeroni. La generació següent a la de Atanasi és la dels tres pares capadocis: (al voltant de 330-379), 330-379), (al voltant de 335-394) (329/330 - 390/391 ). La major part dels escrits dels tres es troben arrelats en l'exercici del ministeri episcopal: per això en les seves obres prevalen les homilies o els tractats contra l'arrianisme, i igualment les cartes . Sobre el significat dels capadocis per a la història literària cal dir que amb ells acaba d'obrir-se el cristianisme a les formes literàries de l'Antiguitat grega pagana. Aquesta és una transformació que s'efectuen de manera teòrica i pràctica: • en el pla teòric ho fa Basili amb la seva Ad adulescentes (Homilia adulescentes (Homilia 22), on indica com es pot treure partit espiritual dels autors pagans; • en el pla pràctic ho fa el Nazianzè amb les seves epístoles i poesia, d’inspiració clàssica. En opinió dels crítics, a partir d'aquí pot diferenciar entre literatura cristiana i producció teològica "tècnica", la qual pertany pròpiament a l'àmbit de la Patrística. Per acabar, cal destacar la peculiar figura de (370 - al voltant de 415). Procedia d'una antiga família noble de Cirene (Líbia). Va cursar els estudis tradicionals, i després filosofia a Alexandria. Allí va entrar en contacte amb la neoplatònica Hipatia, amb la qual va continuar mantenint contacte epistolar durant tota la vida. Va ser proposat en 410 per l'episcopat de Ptolemaida, a la Cirenaica. La seva obra es pot dividir en tres grups: • Cartes : les seves cartes, unes 150, van ser publicades per ell mateix i són la nostra font principal sobre la seva vida. Apareixen dirigides a parents com co m el seu germà Evoptio o al seu mestra Hipatia. És cridanera la carta en què descriu un viatge per mar (Epístola 5), les peripècies d'aquest i les trobades amb aborígens exòtics, tot l'estil de la novel · la. • Himnes : són 9; en ells combina idees de la filosofia neoplatònica amb postures cristianes. • Obres menors: aquí podem incloure obres de tipus divers: o Alguna, escrita en la línia de la Segona Sofística, consisteix en un encomi paradoxal (Lloança de la calba ). ). o En un altre cas (Dió, (Dió, o sobre el canvi de vida de l'autor ) Sinesi es defensa de teòlegs i filòsofs cristians fonamentalistes. Aquesta obra la va dedicar a Hipatia. o Finalment, és curiós el cas dels Relats egipcis (escrit egipcis (escrit en el que juga amb la interpretació al·legòrica dels mites), així com el Llibre del son , en el qual interpreta somnis des d'una perspectiva neoplatònica.


LINGVA GRAECA

Ja sabem quin tipus d’informació ens proporciona l’Arqueologia per al coneixement del passat. Hem de tenir en compte, però, que les cultures grega i romana eren cultures lletrades, és a dir, que coneixien l’escriptura i l’empraven amb diferents funcions, públiques i privades. El coneixement dels fets històrics, els personatges, els costums, les lleis, els sistemes polítics, la forma de vida, les relacions personals… tot açò ho podem trobar als documents escrits, els quals poden ser, bàsicament, de dos tipus: epigràfics i literaris, encara que la frontera entre tots dos és bastant difosa: hi ha textos epigràfics que són, alhora, documents literaris. Però potser vos demanareu: ‘què vol dir epigràfic ?’ ?’

Detall d’un mosaic romà amb inscripció.

Del grec ™p…, ‘damunt’, i gr£foj, ‘escriptura’, l’ és la disciplina històrica dedicada a l’ , és a dir, els documents escrits sobre material dur, especialment pedra o metall, però també ossos, ceràmica o mosaics. Per a l’estudi de les inscripcions és necessari el concurs de la , que és la disciplina dedicada a l’ dels documents antics. Als document documentss epigràfics epigràfics podem podem trobar un munt d’informació, com ara la celebració d’una victòria militar, la publicació d’un decret o una llei, però també informacions referides a la vida privada, com ara contractes, ofrenes a temples i déus, làpides funeràries… Una menció especial mereixen les anomenades , inscripcions amb funcions màgiques, com ara malediccions o conjurs d’amor.


LINGVA GRAECA

Pel que fa a l’epigrafia grega, recollida al catàleg C.I.G. –Corpus – Corpus Inscriptionum Graecarum- ja ja hem parlat de la importància de les tauletes micèniques, però hem de destacar l’anomenat , una impressionant inscripció sobre pedra que envoltava el ¥gora –plaça pública- de la ciutat, on hi ha escrit el codi civil que regia les relacions entre particulars: contractes, matrimoni, divorci, relació amb el fills…

Detall del

Són moltes les inscripcions gregues que ens ofereixen tot tipus d’informació sobre qüestions polítiques, com ara decrets de fundació de ciutats i colònies, entre els que cal destacar el , on hi ha explicada la cerimònia de fundació d’una colònia; fins i tot s’han trobat paperetes de votació, conegudes com , on apareix el nom de la persona a la qual es vota com a magistrat o la que pateix , que és l’exili forçat d’un ciutadà atenès, considerat perillós per a la democràcia per la resta dels ciutadans, durant un any. Dignes d’una menció especial, per la seua importància per a l’estudi de la religió grega i d’aspectes de la vida privada –mobles, vestits, pentinats… però també tipus de vaixells i cerimònies, les cases, les escoles…són les , que són les pintures i inscripcions sobre ceràmica –plats, vasos, copes, crateres… atenesos del s.V a.e., on apareix el nom dels ciutadans condemnats a


LINGVA GRAECA

Detall d’una copa grega de principis del s.V a.e. on apareix una escola, on els alumnes estudien música i literatura. Al rotlle que té a les mans el mestre de literatura s’hi pot llegir: MOUSA MOI AFI

SKAMANDRON EURWN ARCOMAI AEIDEIN, que

traduït significa: “inspira’m, Musa, per començar a cantar al cabalós Escamandre”.

Pel que fa a Roma, el catàleg d’inscripcions és impressionant. Es troben recollides al C.I.L. – C.I.L. –Corpus Corpus Inscriptionum Latinarum - una obra monumental. Podem destacar el conegut , del s.V a.e., un pedestal inscrit per les quatre cares, on es prohibeix el pas de ramats per la Via Sacra de Sacra de Roma els dies de celebració religiosa:

Detall del lapis niger

Pel que fa a lleis i decrets, són dignes de menció el

, una tauleta de bronze de 186 a.e. on es decreta la prohibició de celebrar Bacanals; el decret de , tauleta de bronze trobada a Cádiz, datada l’any 189 a.e., on es decreta la llibertat i la concessió de terres als aliats de Roma; la , del 81 a.e., relativa a l’elecció de càrrecs públics.

Senatus consultum de Bacanalibus


LINGVA GRAECA

Especialment destacable és el document conegut com , una inscripció trobada a Turquia dedicada l’emperador August, on es fa un repàs a la seua actuació al servei de Roma.

Res gestae diui Augusti

Pel que fa ales inscripcions privades, són molt nombroses inscripcions votives i les làpides funeràries, de les quals destacarem els , làpides amb poemes dedicats a diferents membres de la noble família romana dels Escipions.

Còpia de l’epitafi de Lluc Corneli Escipió, aprox. 200 a.e.


LINGVA GRAECA

, del llatí littera llatí littera , ‘lletra’, des del punt de vista de la cultura clàssica és ‘ ’. És per això que abans diem que els documents epigràfics també eren literaris. En aquest apartat, però, centrarem la nostra atenció en aquells documents escrits sobre materials tous –pergamí, papir- que han arribat a nosaltres després d’un llarg procés de transmissió que explicarem al tema següent. Hem de xerrar, en primer terme, de la ; del grec †stwr, ‘qui ha vist’, i gr£foj, ‘escriptura’, la historiografia seria la narració dels fets per part dels qui els han vistos. En sentit estricte, però, la és el que té com a objecte la . Els autors de textos historiogràfics antics són coneguts com . Aquestes obres no es limiten a la pura narració dels fets, ja que són freqüents les on l’autor es dedica a la en tots els sentits: el , : lleis, relacions personals, tecnologia, vestits… També són habituals les , tant físiques com morals, , bé d’una forma directa o bé mitjançant els seus discursos. Entre els destacarem ; entre els , . L’historiador grec Heròdot

Però no només la historiografia ens informa de la història;

, com és el cas de la llegenda de Teseu, Minos i el Minotaure, on podem rastrejar, en clau mitològica, la realitat històrica del domini cretenc a la Mediterrània oriental. Quant a ,a més de l’epigrafia, els són una de les fonts principals. Entre els grecs podem destacar ; dels romans hem de posar un nom davant de qualsevol altre, . De ens podem informar per mitjà dels historiadors, com ja hem vist, i dels oradors, però també gràcies a alguns pensadors que van escriure assaigs sobre sistemes polítics, com ara , a Grècia, i a Roma, un altre cop, .

L’orador i polític romà Ciceró


LINGVA GRAECA

Pel que fa a les informacions sobre , la literatura és una font indispensable per al seu coneixement. Així, referides a Grècia, als poemes èpics d’ trobam nombroses descripcions de sacrificis i ofrenes als déus, i a la d’ , hi ha els mites de la creació del món i les genealogies dels déus; quant a Roma, els principals autors de poesia èpica són . També la és una font cabdal per al coneixement de la mitologia i la religiositat grega; els principals tragediògrafs grecs són .

Representació de la tragèdia

Edip rei , de Sòfocles.

Per tal de conèixer a l’Antiguitat clàssica tenim la més gran mostra del geni grec en els seus , dels qui destaquem, amb gran distància sobre la resta, . A Roma, un altre cop, ens haurem de referir a , però també a .

L’Acadèmia, on impartia classes Plató.

Per a la reconstrucció de - ja hem vist la importància de les representacions vasculars- tenim una ajuda molt important en el teatre, concretament en la . Entre els comediògrafs cal destacar, a Grècia, ; a Roma, . També és possible obtenir informació de la vida quotidiana de , el màxim representant de la qual, a Roma, és . Hi ha nombrosos tractats referits al , entre els quals destacarem el conegut com , un recull de literatura mèdica grega, o , un tractat d’arquitectura, obra de l’arquitecte romà . del s.XVI, de l’obra de Vitrubi

Portada d’una traducció espanyola

La part dedicada a la transmissió dels textos ha estat traduïda de l’aplicació Scripta , creada per F. Manzanero, dins http://w3.cnice.mec.es/eos/MaterialesEducativos/mem2001/scripta/index.html . Per als continguts de literatura s’ha emprat principalment LÓPEZ FÉREZ, J.A. (Ed.) Historia de la literatura griega , Madrid: Ediciones Càtedra, 1988 La major part dels textos han estat copiats de Perseus Digital Library (http://www.perseus.tufts.edu/hopper/collection?collection=Perseus:collection:Greco-Roman )

LITERATURA GREGA

Recommend Documents