-
Titol: La plaça del diamant. Autora: Mercè Rodera Gènere literari: Novel·la psicològica Punt de vista: La novel·la és narrada en primera persona per la protagonista. S’elimina la figura del narrador. Colometa recorre sovint a expressions del discurs narratiu: “Em recordo”, “Si volia pensar”, “I si parlo” Personatges: o Natàlia: és la narradora de la història. Nascuda al barri de Gràcia de Barcelona. Treballa en una botiga de dolços. La Natàlia, al principi, és una noia innocent, no se n'adona gaire de la realitat que l'envolta. De mica en mica es va fent gran i veu que la vida no és tan maca com li semblava. És una dona atractiva, bastant llesta. Quan és jove, coneix un noi en una festa a la plaça del Diamant que es diu Quimet, ell l'anomena “Colometa” i li diu que al cap d'un any estarà casada amb ell. I efectivament, al cap d'un any ja tenen un pis. La vida de la Natàlia canvia. El seu marit la domina i li fa fer el que ell vol. Al llarg dels anys canvia molt. La Guerra Civil i la mort del seu marit li fan veure el món amb altres ulls. Però ella lluita, lluita per sobreviure en els anys més durs de la seva vida. Després de la guerra, quan es torna a casar, la vida li canvia a favor seu i viu molt millor que abans. Ella veu que el pas del temps l'està fent gran, l'està fent vella, però almenys, en el final de la novel·la pot viure tranquil·la. o
Quimet: És el primer marit de la Natàlia. Volia que aquesta fes tot el que ell volgués, que tingués els seus mateixos gustos, fins i tot li va canviar el nom i li va dir “Colometa”. Treballava amb fustes, feia restauracions i reparacions de mobles. Quan feia un temps que estava casat, va agafar fascinació pels coloms i va fer un colomar molt gran a casa seva. Es va comprar una moto i portava la dona i els fills a fer voltes. Durant la Guerra civil va haver d'anar al front, on el van matar. Era un noi atractiu, amb molta empenta per fer les coses. Però a vegades tenia mala llet o no estava d'acord amb el que feia la seva dona. Sovint deia l'expressió "pobra Maria...".
o
Antoni: És el botiguer de la botiga on la Natàlia compra. Durant la Guerra, quan la protagonista passa molta fam i està a punt de matar els seus fills, li proposa de casar-se amb ella. Aquesta accepta i formen una família a casa seva. És un home sensat, deixa fer a la Natàlia tot el que ella vol fer. També va anar a la Guerra i el van ferir, per això no pot tenir fills.
o
Senyora Enriqueta: És una amiga de la Natàlia, més vella que ella. A casa seva té un quadre amb unes llagostes. Al llarg de la novel·la dóna bons consells i opinions a la Natàlia. Vivia de vendre castanyes i moniatos a l'ibern i cacauets i xufles a l'estiu.
o
Cintet: Amic d'en Quimet. Ajuda a aquest i la seva dona a empaperar la paret quan s'estan fent el pis. Mor a la Guerra, en el mateix lloc i al mateix temps que en Quimet.
o
Julieta: Amiga de la Natàlia. De mica en mica van perdent amistat, només apareix a l'inici de la novel·la i al mig, on li explica a la protagonista que ha passat la nit amb un noi que li agrada molt.
o
Pere: Antic promès de la Natàlia. La protagonista el deixa per casar-se amb en Quimet. Era bon noi, no havia donat problemes a la Natàlia
1
-
-
Tema: El tema és principalment la vida d'un personatge, la Natàlia, una noia del barri de Gràcia de Barcelona que ha de sortir endavant amb els seus fills i el seu marit, en Quimet, que més endavant mor en la Guerra Civil. La Natàlia narra en primera persona els seus sentiments i tot el que viu. Apareixen molts símbols, com els Coloms, a ella en Quimet l'anomena Colometa, i quan està amb ell sembla un colom més, que ocupa la seva casa, el tipus de Colom trist que ha de trobar-se ell mateix el seu menjar. Argument: La protagonista d'aquesta novel·la és la Natàlia, una noia jove que treballa en una pastisseria. Un dia la seva amiga Julieta li diu que a la nit anirien a un ball a la plaça del Diamant. Una vegada allà, un jove li va demanar ballar a la Natàlia i ella accedí encara que tenia nuvi, en Pere. Aquest noi, que es deia Quimet li va dir que en un any seria casada amb ell. En Quimet l'anomenava Colometa, i la Natàlia se n'anà corrents quan en Quimet l'anava perseguint, al cap d'un any en Quimet recordava això i començaren a sortir. Natàlia va quedar un dia en el parc Güell amb Quimet. Aquest li va dir que devia pensar igual que ell si volia ser la seva dona. La Natàlia ja no estava amb en Pere. Mentres tant, a en Quimet se li va escapar “pobra Maria” però ella no es va atrevir a preguntar-li que volia dir amb això. En Quimet li va dir a la Natalia que no volia que treballés a la pastisseria perquè l'amo la mirava massa y ella no volia deixarho i es van barallar durant tres setmanes. Després d'això en Quimet li presentà a la seva mare que tenia la casa plena de llaços. Aquest li comentà a la seva mare que volia comprar-se una moto. De camí es trobaren amb en Cintet que els va dir que sabia d'un pis i que a l'endemà anirien a veure'l. La senyora Enriqueta, que era una dona major molt amiga de Natàlia, li va dir que li agradava molt Quimet per e ella. Durant els següents dies, en Cintet i en Mateu van estar ajudant a la Natàlia a restaurar el nou pis ja que Quimet es feia el desentès. En Quimet i la Natàlia van anar un dia a dinar a casa de la mare d’en Quimet i aquest es va enfadar per què el dinar no estava al seu gust. Un altre dia anaren a casa de ella a dinar, encara que a en Quimet no li feia gaire gràcia veure el seu pare. Va arribar el dia del casament. Ell anava de negre i ella de núvia. En el ball tothom reia i ballava i va ser meravellós per a Natàlia que estava molt encantada. En Quimet per fi es va comprar la moto per una feina que li va sortir. Va seguir dient a vegades lo de pobra Maria. Natàlia no sabia perquè li deia això però no s'ho preguntava. La senyora Enriqueta volia saber com li havia anat a Natàlia la nit de nuvis però aquesta no li volia contar perquè van tenir una setmana de nuvis. Quimet va dir que volia tenir un nen i els diumenges havien de fer un nen. Un dia la clau de sota se’ls va oblidar i en Quimet va culpar a la Colometa de que havia perdut la clau, al final van fer un forat a la porta. Un dia Colometa es trobà a en Pere pel camí i el saludà. La colometa estava embarassada i el seu pare volia que si era nen es digués Lluís i si era nena Margarida. Va nàixer el nen i va pesar quatre quilos. Però no volia mamar i es va quedar en mig quilo. Tothom pensava que es moriria però quan estava a punt de morir començà a menjar poc a poc. El nen ja estava bé. Un dia van trobar un colom i en Quimet va decidir fer-lo criar i muntar-se un Colomer a la terrassa. Varen fer el colomar, i li va tocar pintar-lo a la Colometa; una vegada fet en Quimet va començar a fer parelles i els anava posant a la gàbia. Va arribar la segona república i en Quimet es va engrescar. Mateu, per altra part estava cada dia més enamorat de Griselda. En Quimet estava com boig amb el seu nen. Just a l'any i mig de tenir el nen es va quedar embarassada altra vegada, aquesta vegada d'una nena. Va néixer la nena i la van anomenar Rita. El nen es va posar gelós de la nena. La pobre colometa l'únic que feia era lluitar i cuidar als seus fills per tirar endavant. En Quimet tenia un cuc solitari i li feia molt de mal. Es va prendre el remei de la farmàcia i se'l va treure. La feina anava malament i la Colometa va decidir d'anar a treballar on la senyora Enriqueta li va dir, perquè necessitaven una dona de fer feines els matins. La van agafar per a treballar a la casa. La Colometa ens explica com és la casa on treballa i la seva feina. En Quimet volia fer-se ric venent coloms, però de cada colom que venia en regalava dos. Mentrestant la colometa treballava i els seus fills es quedaven sols a casa. La Colometa treballava en la casa dels rics i la senyora de la casa li ho contava tot. Els senyors alquilaven la torre i colometa 2
era l'encarregada de parlar amb els interessats. La Colometa va descobrir que els nens quan ella no hi era lliuraven els coloms pel pis i estaven per tot arreu. En Quimet es va adonar. Tot era ple de coloms, i en Quimet d'una parella que en venia regalava dues. La pobra Colometa estava farta dels coloms perquè se li havia clavat al cap l'olor, el soroll i tot el que te que veure amb els coloms. Estava farta i cansada de treballar. A la setmana següent, la mare d'en Quimet va morir i en l'enterrament van parlar amb les veïnes i una d'elles li va dir que els estimava molt a ells i als nens. En Cintet volia fer l´escapada amb en Quimet mentre la colometa es matava a treballar. Un dia en Mateu va visitar la colometa i li va contar que estava trist perquè feia ja una setmana que no veia a la Griselda i a la seva nena. Un dia, la colometa, farta de tot va pensar que no volia més coloms i quan els nens dormien sacsejava els ous per a que les colomes avorriren els ous i no naixessin nous coloms. Va arribar la revolució i començaren a faltar coses. En la casa on treballava la colometa van intentar matar al senyor i li van fer un registre. En Quimet se'n va anar al front d’Aragó i la colometa havia perdut el seu treball perquè els amos no la podien pagar. Un dia en Quimet, junt amb en Cintet, van tornar per a dur una mica de menjar. En Mateu també se n'anà. La Colometa va trobar feina netejant l ´ajuntament. Un dia en Quimet va tornar carregat de menjar i li va dir a la Natàlia que tot anava bé. L´Antoni i la Rita estaven enamorats del seu pare. Uns quants dies després va arribar en Cintet amb taronges per a els nens i va estar parlant amb la Colometa. Un dia la Colometa es va trobar amb la Julieta, vestida de miliciana i encarregada de les colònies de nens refugiats de tota Espanya. Li va contar que estava enamorada. El pare de colometa va morir però ella no ho va sentir gaire. En Quimet tornà amb tuberculosi. La Julieta se'n portà al nen a una colònia de Barcelona perquè pogués menjar. El pobre estava molt trist. Van deixar el nen a la colònia i la senyora Enriqueta l'anava a visitar tots els diumenges. Un dia un milicià anà a casa i li digué a la Colometa que en Quimet i en Cintet havien mort i li va donar el rellotge d'en Quimet. Un dia la Griselda va anar a visitar-la i li va dir que en Mateu encara era viu. El nen va tornar molt canviat de la colònia. El darrer hivern va ser el més trist , no hi havia gaire menjar i ho va vendre tot per a poder viure. En Mateu va morir afusellat en una plaça. La Colometa va anar a demanar treball a la casa dels senyors on treballava abans, però no. Va trobar un treball, però estava tan malament que va pensar en matar als seus dos fills perquè es moririen de fam. Volia injectar-los salfumant amb una agulla mentre dormien i després s'ho faria a ella. Al dia següent va sortir al carrer per a comprar salfumant però es va posar a caminar darrere d’una dona sense saber on anava. Una altra vegada va anar a l’adrogueria a comprar salfumant. Va arribar a la botiga i l´adroguer li va oferir treballar netejant allà, ella acceptà i li tornà l'ampolla de salfumant. Va començar a treballar netejant en la casa de l´adroguer al que li agradava estar estones parlant amb ella. Gràcies a l’adroguer podia portar menjar cada dia als seus nens. L'adroguer la invità a anar el diumenge a casa seva. Una vegada a casa de l´adroguer aquest li va demanà el matrimoni perquè ell volia una família encara que no podia fecundar i ella en tenia una. Al final decidí de casar-se amb ell encara que tenia un sentiment de contradicció dins seu. Als tres mesos es va casar amb l´Antoni (l'adroguer de les veces) i ell li donà tot el que ella demanava. L´antoni li digué que volia una dona de la neteja per que ella no s ´havia casat per a netejar. Es van acoblar molt bé, els nois van començar a estudiar, en Toni estimava molt a l'Antoni però la Rita no gaire. La Rita va fer la comunió i aquell dia li digué a la seva mare que el pare d´una amiga que estava a la guerra havia tornat a casa. La Natàlia va començar a viure atemorida i va estar així uns 2 o 3 anys. No sortia al carrer per a rés perquè es marejava quan veia passar algun cotxe, autobús o motocicleta. La Rita volia estudiar idiomes i L´Antoni li digué que sí. Un dia l'Antoni li digué a en Toni que es pensés que volia estudiar mes endavant i ell li digué que volia continuar amb la botiga. Un dia l´amo del cafè de la cantonada anà a demanar la ma de la Rita però a ella no li va agradar la idea de casar-se amb el Vicent. La Rita volia viure món i en Toni la recolzava, però al mateix temps en Vicent la va conquistar i van començar a sortir junts. La Rita va establir la data del casament i anava fent-se i preparant-se el vestit. Va arribar el dia de la celebració i al casament en Toni arribà 3
-
-
-
vestit de militar i tothom reia i ballava. Aquella mateixa nit, la Natalia s´alçà i va començar a recordar coses: coloms, en Quimet... es va vestir i va sortir de casa moguda per una força que no sabia de on venia i que la va dur a la plaça del Diamant, i allí va fer un crit que duia dins seu des de feia molt temps i no va poder fer abans. Va tornar a casa, al llit i li va fer una abraçada a l´Antoni i es va dormir. Al dia següent es despertà i sentí algú diferent. Era plena de felicitat. Espai: La novel·la transcorre a la: La Plaça del Diamant, a Barcelona, també al pis de la Colometa. Temps: En el primer terç de la narració es presenten els fets amb certa exactitud cronològica: la boda es celebra un any desprès de la ballada a l’envelat de la Festa Major. L’embaràs de la Rita esdevé un any i mig desprès del naixement de l’Antoni. La vigília de Rams el pare pregunta a Natalia quan es casaran. Obre el capítol 07 indicant que “feia dos mesos i set dies” que s’havien casat. Característiques: o Estructura: La novel·la es divideix externament en 49 capítols. Podem dividirla interiorment en: Introducció: la Natàlia coneix en Quimet i comença a sortir amb ell. Capítols I - V. Desenvolupament: es casen, lloguen un pis i tenen fills. Arriba la guerra civil i en Quimet mor. La Natàlia viu una mala temporada. Es casa amb l'Antoni. Capítols VI - XLIV. Desenllaç: la vida li canvia, els fills se li fan grans i la Rita es casa amb en Vicenç. Ella troba la felicitat al costat de l'Antoni. Capítols XLV XLIX. o Estil:Està escrit en prosa, és una novel·la més ben naturalista que no pas realista, ja que es basa en una representació objectiva y empírica del ser humà. Es diferencia del realisme perquè incorpora una actitud immoral en la representació objectiva de la vida. Mercè Rodoreda, com tot escriptor naturalista considera que l’instin, l'emoció o les condicions socials y econòmiques regeixen la conducta humana, rebutjant el lliure desig i adoptant en gran mesura el determinisme biològic de Charles Darwin i l'econòmic de Karl Marx. Mercè Rodoreda coneix perfectament tant els recursos narratius com els registres d'una prosa densa i suggeridora. Opinió critica: Aquesta novel·la, de 235 pàgines, és bastant entretinguda, encara que es pari molt per senyalar alguns detalls mínims. És una gran novel·la, sens dubte, una de les que plasma millor la realitat de l'època de la república i la guerra civil. No es estrany que hagi estat traduïda a tants idiomes i editada tantes vegades per aquesta raó. La novel·la ensenya la vida de l'època, gairebé millor que molts altres llibres d'història o enciclopèdies, amb aquesta simple novel·la, que Mercè Rodoreda posa en boca de Natàlia, una dona que ha de tirar endavant en temps difícils, he après el dia a dia de l'època, la marginació i pobresa que existia, i la crueltat de la guerra.
4
