Jennifer Ruiz Liebscher 2n Batx. A
LA PLAÇA DEL DIAMANT TÍTOL: La plaça del diamant. AUTORA: Mercè Rodoreda GENERE LITERARI: Novel·la psicològica PUNT DE VISTA: El narrador de la novel·la és la mateixa protagonista, la Natàlia, que ho narra en primera persona. La majoria de diàlegs no estan escrits de la manera comú, és a dir, amb punt i a part i guió, sinó que ho fa en la mateixa narració, separats per comes. PERSONATGES Natàlia: és la narradora i protagonista de la història. Viu en el barri de Gràcia de Barcelona. Treballa en una botiga de dolços. Quan és jove, coneix a un noi en una festa a la plaça del Diamant, que es diu Quimet, i tot i sortir amb el Pere s'enamora de ell i es casaran, però es casa amb un home que la sotmet tot el que pot. Amb el seu primer marit té dos fills. Quan se li mor el marit, després de la guerra, es casa amb l'Antoni, un adroguer que li ven veces per als coloms. Aquest segon marit la tracta molt bé a ella i als seus fills. Al llarg dels anys canvia molt. La Guerra Civil i la mort del seu marit li fan veure el món amb altres ulls. Es un personatge rodó, es a dir, evoluciona al llarg de l'obra per motius que abans em comentat. Quimet: és el primer marit de la Natàlia. Volia que aquesta fes tot el que ell volgués, que tingués els seus mateixos gustos, fins i tot li va canviar el nom i li va dir “Colometa”.Treballava com a fuster i els seu passat temps eren els coloms. Durant la Guerra civil va haver d'anar al front, on el van matar. Era un noi atractiu, amb molta empenta per fer les coses. Però a vegades tenia mala llet o no estava d'acord amb el que feia la seva dona. Sovint deia l'expressió “pobra Maria...”. Antoni:és l'adroguer on la Natàlia compra les veces. Durant la Guerra, quan la protagonista passa molta fam i està a punt de matar els seus fills, li proposa de casar-se amb ella. Aquesta accepta i formen una família a casa seva. És un home sensat, deixa fer a la Natàlia tot el que ella vol fer. Es pla ja que sempre vol fer sentir bé la Natalia. Toni: primer fill d'en Quimet i la Natàlia. De petit era molt mogut i nerviós, i plorava molt. Es un personatge rodo ja que de mica en
mica, amb el pas del temps i la guerra entremig es va fent gran i va madurant. Rita: filla petita d'en Quimet i la Natàlia. Quan apareix per primera vegada es quan neix i per ultima vegada quan surt es casa per això diria que es rodó. Personatges secundaris: Mare d'en Quimet: Només pensa en el bé del seu fill. Mor quan encara no havia esclatat la Guerra. Cintet: Amic d'en Quimet. Mateu: Amic d'en Quimet. Ajuda a la parella a fer la cuina i a fer el pis. Griselda: Dona d'en Mateu. Julieta: Amiga de la Natàlia. De mica en mica van perdent amistat, només apareix al inici de la novel·la. Pare de la Natàlia: després de la mort de la mare de la Natàlia, aquesta s'havia distanciat molt del seu pare, que estava casat amb una altra dona. Vicenç: cafeter del barri que està molt enamorat de la Rita, i insisteix fins que s'hi acaba casant. Pere: antic promès de la Natàlia. La protagonista el deixa per casarse amb en Quimet. Era bon noi, no havia donat problemes a la Natàlia. TEMA: El tema de la novel·la es l'amor de la Natalia una noia de Barcelona que viu al barri de Gràcia que es d'una família en pocs recursos i a més que l'home molt masclista l’obliga a tot el que vol. ARGUMENT: La protagonista principal es una noia que es diu Natalia i aquesta explica la seva vida. Viu al barri de Gràcia en Barcelona. Tot comença durant la festa major de Gràcia on a la Plaça del Diamant, una noi jove ens explica com es sent i el que pensa. Natàlia es presenta al ball de la Plaça del Diamant perque la seva amiga Julia so ha demanat. En aquest ball es on coneix a en Quimet que tot i que ella tenia nuvi, accedí a ballar amb en Quimet. Ell es un noi que es dedica a l’ebenisteria i també viu al barri de Gràcia. Natàlia i Quimet es prometen. Per a Quimet la Natàlia serà la “Colometa” des de aquest moment.
Natàlia narrà com era la casa on van anar a viure. En aquest moment hi apareixen dos personatges que son en Mateu i en Cintet. Son dos amics d’en Quimet i son qui els ajuda a reformar el pis. La Natàlia i en Quimet es cassaran i al cap d’un any i mig van tindre el seu primer fill, Antoni. Un dia va caure un colom ferit al terra de la seva casa. Això va fer que en Quimet agafes molta afició als coloms, i per això, va construir un colomar al seu terrat per ficar el colom ferit. Més tard comprà més coloms per fer parelles. Un fet que va marcar la família de la Natàlia va ser la proclamació de la I República Espanyola a Madrid mentrestant a tota Espanya hi havia manifestacions en contra de la dictadura de Primo de Rivera. El 14 d’abril de 1931, Lluís Companys proclamà la República Catalana. A Barcelona, milers de persones sortien als carrers amb les banderes independentistes republicanes i en Quimet també va sortir a celebrarho. La Natàlia va seguir tot el que anava passant, però a ella no li importava massa perquè el que a ella lo que més li preocupava era la seva família. A causa de La República l'ebenisteria, el negoci d'en Quimet, va anar molt malament en aquesta època ja que els seus clients habituals tenien menys posició social que tenien avanç de la República i no podien gastar tants diners com feien avanç. Va néixer la Rita, la segona filla de la Natàlia i el Quimet. Però el seu germà, l’Antoni, va tenir molta enveja de la Rita perquè fins aleshores els seus pares només hi havia estat per ell. Aquest naixement també li va portar moltes despeses a la família que ja tenia una economia molt dolenta. Per aquest motiu en Quimet va decidir vendre la cria dels coloms per guanyar una mica de diners i la Natàlia es va ficar a netejar cases per fer una mica de diners. Quan esclatà la guerra, en Quimet hi va anar a lluitar al front i anava a la seva casa poques vegades. La Natàlia va destrossar el colomar en un atac de ràbia per veure que no podia tirar endavant la família. La economia a la casa de la Natàlia es cada com mes preocupant ja que va perdre el seu treball de dona de la neteja perquè a casa del que hi treballava tenien por a tenir relació amb la dona d'un home que hi era a la guerra. Aquest fet fa que a casa de la Natàlia escassegi el menjar. Això li va obligar a tenir que portar a l'Antoni a unes colònies per a nens refugiats. L'Antoni va tornar a casa de les colònies amb un caràcter molt canviat. A casa de la Natàlia va empitjorar molt la situació quan els arribà la noticia de que el Quimet havia mort a la guerra. Això acaba destrossant la moral de la protagonista que cau en la pena més profunda que s'agreuja amb la misèria que la obliga a
vendre-s'ho literalment tot el que té. Res no els ajuda a aixecar el cap, i fins i tot, un cop finalitzada la guerra, la situació va decaient. És en aquest moment quan la Natàlia es veu en moments més crítics; amb els fills afamats i amb símptomes de malnutrició i després de tres dies sense tastar res, es veu atrapada en la desesperació, i sense poder resistir més, opta pel suïcidi, juntament amb els seus dos fills, que no suporta veure patir. Quan va a comprar salfumant per a acabar d'un cop amb tot el patiment, l'adroguer que li estava servint el salfumant, i que la coneixia de venir a comprar les veces per als coloms, li ofereix una feina ben pagada a casa seva i li dóna unes llaunes. Gràcies a això, a aquesta benedicció que va arribar en el moment més crític, la “Colometa”, l'Antoni i la Rita, comencen a recuperar-se de la misèria a que els havia portat la guerra. Quan havien passat uns quants anys que la Natàlia treballava a casa de l'adroguer es va casar amb ell, es deia igual que el seu fill , Antoni, cosa que va fer que al fill de la Natàlia li comencessin a dir Toni per distingir-los. Aquest casament va transformar totalment la família després de la penúria en la que van viure amb la guerra. La història acaba quan la Rita es casa. La Natàlia quan surt al carrer aquella mateixa nit, es troba a la Plaça del Diamant on es dona compta que ha d'oblidar tots els records de la guerra i d'en Quimet i centrar-se en la seva vida actual. ESPAI: La novel·la transcorre, a la Plaça del Diamant i al pis de la Natàlia. CARACTERÍSTIQUES ESTRUCTURA: Es divideix en 49 capítols. Introducció: Natàlia coneix a en Quimet i comencen a sortir junts. Desenvolupament: Es casen, compren un pis i tenen 2 fills. Quimet mor a la guerra. La Natàlia viu malament durant una temporada, però després tot li canvia i es casa amb en Antoni. Desenllaç: Els fills es fan grans. La Rita es casa. I Natàlia troba la felicitat al costat de l’Antoni. ESTIL: Prosa. Novel·la naturalista. Perquè es basa en una representació objectiva i empírica del ser humà. Incorpora una actitud immoral en la representació objectiva de la vida. L’autora de l’obra considera que el instint, l’emoció o les condicions socials i econòmiques regeixen la conducta del ser humà, rebutjant el lliure desig i adoptant en gran mesura el determinisme biològic de Darwin i
l’econòmic de Marx. L’autora coneix tant els recursos narratius com els registres d’una prosa densa i suggeridora. SÍMBOLS: Coloms: La protagonista i en Quimet crien a casa, li serveixen a l'autora d'element simbòlic per anar mostrant l'evolució en la vida de la Natàlia. A mesura que la seva vida es va quedant sense il·lusions, els coloms del colomar van marxant i morint. Deixant en llibertat els coloms, la protagonista s'allibera també d'una part del seu passat. L'embut: és un element que ve unit al colom. L'embut amb la seva forma, s'estreny cada cop més, símbol d'aflicció i de mort, és el instrument triat per a Colometa per a matar els seus fills. La relació colom-embut neix de l'associació entre ous del colom = fills de la Colometa, i tots dos elements, s'inclouen a l'últim capítol; l'embut s'ha tancat i el colom s'ha mitificat; hi assenyalen la definitiva liquidació de la joventut de la Colometa i una possible vida futura. Les flors representen un símbol de la infància, del somni. Les nines també. Els llaços que la mare d'en Quimet col·loca per tota la casa simbolitzen una funció purament decorativa. Les balances, que no s'aparten en cap moment de la vida de la Colometa, representen l'equilibri necessari. Per aquest motiu, la dona les toca cada vegada que puja al pis, perquè es troben precisament al lloc on se li acaba l'alè, on ha de tornar a respirar. Simbolitza seguretat. El ganivet i el crit de la Colometa són un mitjà d'alliberament que permet un pacte amb el present. El crit fa que la protagonista pugui treure el que durant molt temps s'ha guardat i poder mirar el seu marit des d'uns altres ulls. OPINIÓ CRÍTICA: Es una novel·la entretinguda i interessant. Plasma molt be la realitat de l’època, tant la I República com la Guerra Civil. Penso que per aquest motiu a estat traduïda a tants idiomes i també editada tantes vegades. L’autora descriu molt be, aquells temps, reflectint en la família de la Natàlia, tant en la marginació com en la pobresa i la guerra.
