Quadern d'Ortografia de Llengua Catalana

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

1. Els dígrafs ----------------------------------------------------------------- Els dígrafs són grups de lletres que representen un sol so. Quan hem de dividir una paraula en dues síl labes, hem de tenir en compte que hi ha dígrafs que se separen i n'hi ha que no: !

!

no se separen: se separen: separem els grups: l l no-vel-la mm im-mens ny pi-nya ll ix cai-xa pa-lla nn An-na gu gui-ó rr car-ro tj plat-ja ss pas-sa tg fet-ge qu a-quí ig ma-reig tx cot-xe -----------------------------------------------------------------!

1.1. Separa sil làbicament les paraules següents i assenyala els dígrafs que hi trobis: !

canya cassola carretera novel la cuixa enquadernar immensitat !

............................. ............................. ..................... ........ ............................. ..................... ........ ............................. ..................... ........ ............................. ..................... ........ ............................. ..................... ........ ............................. ..................... ........

arrossada màquina metge anyell enfarinadíssim bateig seguici*

............................. ............................. ..................... ........ ............................. ..................... ........ ............................. ..................... ........ ............................. ..................... ........ ............................. ..................... ........ ............................. ..................... ........

1.2. Fes el mateix amb aquestes paraules: desig perseguida plegar esforç arribar passaven reixeta

......................... .. ....................... .... ............................. ..................... ........ ............................. ..................... ........ ............................. ..................... ........ ............................. ..................... ........ ............................. ..................... ........ ............................. ..................... ........

enllaçar enguixar immaculat coixí annex encotxar* carrer

............................. ..................... ........ ................. ............ ............................. ..................... ........ ............................. ..................... ........ ......................... .. ....................... .... ............................. ..................... ........ ............................. ..................... ........

Seguici: Conjunt de persones que acompanya i segueix algú per fer-li honor en una cerimònia, en una marxa solemne, s olemne, etc. etc . / 2. Conjunt dels seguidors o partidaris d’un personatge, personatg e, d’una doctrina, etc. etc . / Encotxar: Ficar-se Encotxar: Ficar-se en un cotxe.


Llengua catalana

2. La síl laba !

----------------------------------------------------------------- Una síl laba és un so o un conjunt de sons que pronunciem d'un sol cop de veu. El nucli de la síl laba és una vocal. !

!

!

En català hi ha moltes paraules que tenen un sola síl laba: pa, vi, braç, tren, drap... N'hi ha que en tenen dues: ca-sa, pa-per, bom-ber... o tres: mà-qui-na, ca-mi-ó... També n'hi ha que en tenen més: an-ti-gui-tat, a-e-ro-port, ca-len-da-ri... !

------------------------------------------------------------------

2.1. Separa per síl labes les paraules següents. Tingues en compte quins dígrafs s'han de separar i quins no: !

finestra informàtica aritmètica boca cadena granota

.................................. ..................... ............. .................................. ..................... ............. .................................. ..................... ............. .................................. ..................... ............. .................................. ..................... ............. .................................. ..................... .............

quincalla traça taxista comitiva* arraconar aviació

.................................. ..................... ............. .................................. ..................... ............. .................................. ..................... ............. .................................. ..................... ............. .................................. ..................... ............. .................................. ..................... .............

2.2. Fes el mateix amb aquestes paraules: calendari magatzem detergent rajolí til ler angoixa formatge !

.................................. ..................... ............. .................................. ..................... ............. .................................. ..................... ............. .................................. ..................... ............. .................................. ..................... ............. .................................. ..................... ............. .................................. ..................... .............

petxina satèl lit giravolt llibreta bellíssima conseller platja !

.................................. ..................... ............. .................................. .................................. ..................... ............. .................................. ..................... ............. .................................. ..................... ............. .................................. ..................... ............. .................................. ..................... .............

2.3. Separa per síl labes el text següent: !

Enmig de tot de la tremenda fatiga, de l'ofuscació de pensaments, una cosa apareixia clara (...) i el pensament d'haver estat enganyat començava a obrir-se pas... SEBASTIÀ JUAN ARBÓ. La masia

Comitiva: 1. Acompanyament, seguici. / 2. Reunió de persones per a anar en algun lloc.


Llengua catalana

2. La síl laba !

----------------------------------------------------------------- Una síl laba és un so o un conjunt de sons que pronunciem d'un sol cop de veu. El nucli de la síl laba és una vocal. !

!

!

En català hi ha moltes paraules que tenen un sola síl laba: pa, vi, braç, tren, drap... N'hi ha que en tenen dues: ca-sa, pa-per, bom-ber... o tres: mà-qui-na, ca-mi-ó... També n'hi ha que en tenen més: an-ti-gui-tat, a-e-ro-port, ca-len-da-ri... !

------------------------------------------------------------------

2.1. Separa per síl labes les paraules següents. Tingues en compte quins dígrafs s'han de separar i quins no: !

finestra informàtica aritmètica boca cadena granota

.................................. ..................... ............. .................................. ..................... ............. .................................. ..................... ............. .................................. ..................... ............. .................................. ..................... ............. .................................. ..................... .............

quincalla traça taxista comitiva* arraconar aviació

.................................. ..................... ............. .................................. ..................... ............. .................................. ..................... ............. .................................. ..................... ............. .................................. ..................... ............. .................................. ..................... .............

2.2. Fes el mateix amb aquestes paraules: calendari magatzem detergent rajolí til ler angoixa formatge !

.................................. ..................... ............. .................................. ..................... ............. .................................. ..................... ............. .................................. ..................... ............. .................................. ..................... ............. .................................. ..................... ............. .................................. ..................... .............

petxina satèl lit giravolt llibreta bellíssima conseller platja !

.................................. ..................... ............. .................................. .................................. ..................... ............. .................................. ..................... ............. .................................. ..................... ............. .................................. ..................... ............. .................................. ..................... .............

2.3. Separa per síl labes el text següent: !

Enmig de tot de la tremenda fatiga, de l'ofuscació de pensaments, una cosa apareixia clara (...) i el pensament d'haver estat enganyat començava a obrir-se pas... SEBASTIÀ JUAN ARBÓ. La masia

Comitiva: 1. Acompanyament, seguici. / 2. Reunió de persones per a anar en algun lloc.


Llengua catalana

3. Els diftongs ----------------------------------------------------------------- A vegades pronunciem dues vocals d'un sol cop de veu, en un sola síl laba: en diem diftong. En català NOMÉS tenim els diftongs següents:

!

!

creixents gua guant qua güe aigües qüe güi pingüí qüi guo aiguota quo

quan freqüent aqüífer quota

ai ei oi ui

mai rei noi avui

decreixents au eu iu ou uu

nau neu niu pou duu

3.1. Subratlla els diftongs de les paraules següents: Ex: seu-re pasqües quantitat quarantena aguantar

següent pingüí freqüència qualitat

paraigües aigüera aqüeducte quitxalla*

guerrejar quota quant guineu

aplaudir dinou riure roure treure

correu aire bou drapaire seure

3.2. Fes el mateix amb aquestes paraules: reina ciutat feina gairebé caliu

remei viure claudicar caure buidatge

3.3. Subratlla els diftongs que hi hagi a les construccions següents: 1. Una nau misteriosa. 2. Una truita de quatre ous. 3. Un astronauta feliç.

4. Un drapaire amb boina i polaines. 5. No em puc creure el que dius. 6. No parava de riure.

Quitxalla: Xicalla, conjunt de nens i nenes, mainada, patuleia, canalla.


Llengua catalana

4. Funció consonàntica de i/u ----------------------------------------------------------------- Quan tenim una i entre dues vocals o a començament de mot seguida de vocal, la pronunciem com una consonant (la hac, com que és muda, no compta): no-ia, jo-ia, !

io-gurt, io-ga, hie-na...

Fem el mateix quan trobem una u entre dues vocals: ca-uen, tre-uen, mo-uen... ------------------------------------------------------------------

4.1. Subratlla les i i u que facin de consonant en els mots següents: Ex: boia reien, iot, bogeria, xemeneia, ianqui, astúcia, cauen, reixa, boira, Laia, innocència, seuen, joia, treuen, noia, iaia, boina, teia*, iarda*, claraboia, duien, calaixera, tramoia*, minoria, mouen, iode, indústria

4.2. Amb guions, separa les síl labes dels mots següents: !

Ex: tre-ien reien treuen causa xiular

............... ............... ............... ...............

iot iogurt Pasqua neula

............... ............... ............... ...............

seuen mouen hiena iogui*

............... ............... ............... ...............

quatre iuca* iode xemeneia

............... ............... ............... ...............

4.3. Encercla els diftongs del text següent i subratlla els mots que tingui i o u que hi faci de consonant: A la tardor, quan les fulles es tornaven de color de foc, jugaven a enterrar-se. S'ajeien a terra sota els arbres, es posaven grapats de fulles al damunt i esperaven que en caiguessin més. Quan en baixava una cridaven: "¡Vine!" I la Maria deia que la fulla sempre queia damunt del que l'havia sabut cridar més bé. MERCÈ RODOREDA. Mirall trencat Teia: 1. Fusta resinosa del pi, que crema amb molta facilitat. / 2. Estella d’aquesta fusta emprada per a fer llum o per a encendre foc. / Iarda: Unitat anglesa de longitud, equivalent a 0,914 metres. / Tramoia: 1. Mitjà o conjunts de mitjans mecànics emprats en el teatre per a fer els canvis de decoració, els efectes especials / 2. Ficció o embolic tramat amb engany. / Iuca: Planta del gènere Yucca, de la família de les agavàcies, llenyosa, de fulles estretes i rígides, agrupades al capdamunt de les tiges, i flors generalment blanques, penjants, disposades en raïms o panícules terminals, originària d’Amèrica i plantada com a ornamental. / Iogui: Persona que practica el ioga. "


Llengua catalana

5. Síl laba tònica / Síl laba àtona !

!

----------------------------------------------------------------- Quan un mot té dues o més síl labes en pronunciem una amb més força que les altres: és la síl laba tònica; les altres síl labes són àtones. !

!

!

!

ar bre, faldilla, camió, bicicleta -----------------------------------------------------------------5.1. Subratlla la síl laba tònica dels mots següents: !

novel la vidriera malaltia modista

cambrera butaqueta sabata encarregat

!

maleta ganivet desembre silenci

torre repartir tropical juvenil

5.2. Subratlla les síl labes tòniques del text següent: !

El dia era clar. Els raigs esbiaixats del sol hivernal guaitaven per les dues finestres a través dels vidres glaçats. Sobre la taula, parada per a dinar, brillava la vaixella d'estany (...). Als marcs de les finestres, els meus ocells jugaven dins les gàbies inundades de sol. MÀXIM GORKI. La meva infantesa

5.3. Fes el mateix: La biblioteca serví per a escalfar-nos. La selecció va ser molt dura. Triàvem i tornàvem a triar. Primer vam llençar les revistes alemanyes i l'estufa. Després, velles revistes franceses i, en acabat, les enciclopèdies. Més tard els mobles. Però no ens atrevíem a cremar els llibres de literatura i, encara menys, els clàssics. MONTSERRAT adaptat)

ROIG.

L’agulla

daurada

(text


Llengua catalana

6. Mots aguts, plans i esdrúixols ----------------------------------------------------------------- Les paraules, segons el lloc que hi ocupa la síl laba tònica, es divideixen en:

!

!

Agudes, si la síl laba tònica és la última: cafè, congrés, balcó, senyor... !

Planes, si la síl laba tònica és la penúltima: arbre, camisa, cérvol, monja... !

Esdrúixoles, si la síl laba tònica és la antepenúltima: gàbia, ciència... !

------------------------------------------------------------------

6.1. Destria aquest grup de mots en tres columnes segons siguin agudes, planes o esdrúixoles i subratlla'n la síl laba tònica: !

tómbola, examen, mirall, noia, victòria, jardiner, profunditat, caseta, gelosia, butaca, universitat, historiador, fortuna, ciència, església, roba, ceba, mosquits, córrer, gegant, fàbrica, penjoll, mandíbula, calendari, mirador, arbreda, xemeneia, malaltís, brancatge, història, caragol, desgràcia, segon, paret, gàbia

agudes

planes

esdrúixoles


Llengua catalana

7. Accentuació ------------------------------------------------------------------

a as

e es

i is en

o os

u us

in

Accentuem les paraules AGUDES que acaben en alguna d'aquestes dotze terminacions, si és que i / u no formen part d'un diftong. !

Accentuem les paraules PLANES que no acaben en alguna d'aquestes dotze terminacions. !

Accentuem totes les paraules ESDRÚIXOLES.

!

------------------------------------------------------------------

7.1. Accentua els mots quan calgui: plastic, victima, limit, biblioteca, economia, hospital, justicia, anell, palau, marbre, jardi, estatua, escrit, arbre, rabia, autobus, masculi, galaxia, nuvol, familia, gabia, Nuria

7.2. Fes el mateix: poesia, fotografia, hospitalitat, energia, Eulalia, dia, tia, oncle, assistencia, esdruixola, noblesa, daurada, similitud, farmacia, esgrima, maquina, bambu, residu, trineu, algu, ningu, altaveu


Llengua catalana

Accent obert / Accent tancat Paraules agudes acabades en -è, -ès / é, -és

!

Amb accent obert, la majoria: cafè, pagès, Mercè... En aquest grup hi trobem: mots gentilicis: francès, portuguès, aragonès... els numerals ordinals: cinquè, novè, vint-i-unè... els participis com: encès, comprès, imprès... Amb accent tancat: els futurs: miraré, faré, sortiré, pagaré... les formes de l'imperfet de subjuntiu: cantés, pagués, volgués, vingués... els compostos de bé i té: gairebé, també, malbé...; conté, s'absté... els verbs acabats en -tén i -cén: pretén, entén, estén, atén, encén... alguns mots que vénen del francès: clixé, consomé, jaqué*, puré... alguns altres mots: congrés, revés, exprés, només, després, procés, amén...

Paraules agudes acabades en -ò, -òs / ó, -ós

!

Amb accent tancat, la majoria: avió, carbó, sabó, població... Amb accent obert: això, allò, però...

els compostos de bo, so, to, tro: rebò, ressò, semitò, retrò... els compostos de clos: exclòs, reclòs, inclòs... alguns substantius acabats en -os: arròs, espòs, repòs...

Paraules planes: è / é

!

Amb accent obert, la majoria: dèbil, èxit, xèrif, conèixer, merèixer... Amb accent tancat: néixer, créixer, témer, prémer, ésser, érem i éreu el pretèrit perfet d'indicatiu: diguérem, diguéreu, tinguérem, tinguéreu... el pretèrit imperfet de subjuntiu: cantéssim, cantéssiu; féssim, féssiu... uns quants substantius: préstec, préssec, cérvol...

Paraules planes: ò / ó

!

La majoria porten accent obert: mòbil, sòcol, mòdul, lògic, pròxim... Però amb accent tancat: alguns infinitius: córrer, incórrer, recórrer, concórrer... les formes verbals: fórem, fóreu, fóssim i fóssiu. alguns altres mots: estómac, furóncol *, Sóller...

Paraules esdrúixoles: è / ó

!

La majoria porten accent obert: comèdia, misèria, ciència, glòria, història, còlera, colònia... El porten tancat: església, Dénia, fórmula, tómbola, pólvora, tórtora*... Jaqué: Peça de vestir que cobreix el tronc. Furóncol: Inflamació circumscrita de la pell que termina per supuració. / Tórtora: Animal de plomatge gris.


Llengua catalana

7.3. Totes les paraules d'aquest exercici són agudes. Accentua les que calgui amb accent obert o tancat: a) cami, canço, aqui, raco, arros, cantes, aixi, aixo, gairebe, malson, pages, impres, carrero, allo, volgues, boto, cafe, catala, fare, avio, passeges, llegum, tambe, segon, portugues, aten, exclos

b) encen, pero, ginjoler*, demanare, amen, dema, nervios, espos, ningu, nomes, frances, sete, Ramon, consome, divisio, clixe, respon, comprare, garrofer, menjare, pure, congres, expres

7.4. Totes les paraules d'aquest exercici són planes. Accentua les que calgui amb accent obert o tancat: primavera, poble, fessim, public, prestec, barraca, cervol, llibre, tinguerem, nuvol, pluges, telefon, temer, rentessiu, estomac, diguessiu, correr, solid, furoncol, caracter, castig, diguereu, angel, pressec, Soller, magic, tinguessim, obrissiu, concorrer, mobil, creixer, logic, neixer, erem, ereu

7.5. Les paraules d'aquest exercici són esdrúixoles. Accentua-les amb accent obert o tancat: historia, ciencia, comedia, victima, matricula, estatua, formula, esglesia, familia, infancia, polvora, Denia, quilometre, industria, colonia, solitaria, anima, memories, tortora, gabia, miseria, tombola, materia

7.6. Accentua les paraules que calgui del text següent: Va avançar agafant-se a les parets, recalcant-se* en les cadires, pero amb cura de no despertar-los, sense fer soroll. Arriba a la porta. La clau era al pany, com sempre; la va fer girar suaument; va descorrer el forrellat i es detura amb l'atencio a dalt; no senti res i va empenyer la porta; la porta cedi sense soroll. Sorti al carrer. Una ratxa d'aire humit amb gotes fines de pluja li fueteja el rostre; pero no senti el fred, ni la humitat, ni les gotes de pluja contra el rostre. SEBASTIÀ JUAN ARBÓ. La masia (text adaptat) Ginjoler: Arbre que fa gínjols. / Recalcant-se: Recolzar-se amb força sobre el seu suport.


Llengua catalana

8. Accent diacrític ----------------------------------------------------------------- En català els mots d'una sola síl laba no s'accentuen, tret d'uns quants que porten un accent anomenat diacrític per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen de la mateixa manera. !

!

També porten accent diacrític alguns mots de dues síl labes. -----------------------------------------------------------------!

!

Diacrítics més corrents: amb accent obert

!

mà (part del cos) pèl, pèls (del cos) què (pronom tònic) sòl (terra)

ma (possessiu) pel, pels (contracció) que (pronom àton / conjunció) sol (adjectiu)

amb accent tancat

!

dóna, dónes (donar) és (ser) fóra (ser) sé (saber) sóc (ser) són (ser) véns, vénen (venir) vés (anar)

dona, dones (persona) es (pronom) fora (adverbi) se (pronom reflexiu) soc (tronc) son (ganes de dormir) vens, venen (vendre) ves (veure)

altres categories

!

bé, béns (adverbi / propietat) bóta, bótes (recipient) déu, déus, adéu, pregadéu (divinitat) més (adverbi de quantitat) món (univers) nét, néta, néts, nétes (parentiu) ós, óssa, óssos, ósses (animal) sí (afirmació) ús (del verb usar) vós (tractament)

be, bens (animal) bota, botes (calçat / verb botar) deu, deus (numeral / verb deure) mes (part de l'any) mon (possessiu) net, neta, nets, netes (polit) os, ossos (part del cos) si (conjunció, nota musical) us (pronom feble) vos (pronom feble)


Llengua catalana

8.1. Completa les frases següents amb la forma adequada de les que et donem entre parèntesis: 1. ........... germana no sap fer res amb la ............ dreta perquè és esquerrana. (ma / mà) 2. ............ que em dius, em sembla que t'han près el ............. (pel / pèl) 3. ............ fa en Pere? - Diu ............ espera la Roser. (que / què) 4. És un ............ molt ric, però no hi planta res perquè viu ............. (sol / sòl) 5. Què els ............, a les ............ de la teva família, que són tan felices? (dones / dónes) 6. ............ veu que el veí nou ............ enginyer. (es / és) 7. ............ ben trist que hagués de dormir ............ tota la nit. (fora / fóra) 8. No ............ de què li servirà que ............ sàpiga que ho ha fet ell. (se / sé) 9. ............ molt dormilega, jo: sempre dormo com un ............. (soc / sóc) 10. Aquestes criatures ............ molt nervioses i no tenen mai ... .......... (son / són) 11. Si ............ amb mi, els ensenyaré on ............ els préssecs més bons. (venen / vénen) 12. Pere, .......... al celler a buscar una ampolla de vi, però ........... de no caure. (ves / vés) 13. L'avi tenia molts pocs ............: només quatre ............ i dues cabres. (bens / béns) 14. Aquest ............ no està gens ben dibuixat: dibuixa'l més ....... ...... (be / bé) 15. Quan anava d'excursió no oblidava mai la ............ del vi. (bota / bóta) 16. Les ............ noves em fan mal als peus. (botes / bótes) 17. D'aquí ............ dies, si ............ vol, ja haurem acabat aquesta feina. (deu / Déu) 18. Aquest ............ he gastat ............ diners que en tot l'any passat. (mes / més) 19. ............ pare sempre diu que aquest ...... ...... és un ............ de mones. (mon / món) 20. El meu ............ és un noi ............ i educat. (net / nét) 21. Els ............ d'aquell zoo només tenien la pell i els ............. (ossos / óssos) 22. ............ ja li heu dit que ............, ara no us podeu fer enrere. (si / sí) 23. ........ asseguro que no s'hauria espatllat si n'haguessiu fet un ....... normal. (us / ús) 24. A ............, àvia, ja vaig dir-............ tota la veritat. (vos / vós) 25. ........... per on, no em fas mai cas! .......... a la font a buscar aigua. (ves / vés)


Llengua catalana

9. Dièresi -----------------------------------------------------------------La dièresi és un signe ortogràfic que posem damunt de les vocals i / u quan hem d'indicar que fan de nucli sil làbic, tret que els correspongui dur accent. Això s'esdevé en els casos següents: !

!

!

!

quan hem de pronunciar una u que podria ser muda dels grups qüe, qüi, güe, güi: al-gues / ai-gües / un-güent tan-ques / Pas-qües / qües-ti-ó gui-tar-ra / pin-güí quí-mic / a-qüí-fer / obli-qüi-tat quan la i o la u podrien fer diftong amb la vocal anterior: ai-re / ra- ï m ei-na / ve- ï -na boi-na / a-mo- ï -nar cui-na / ru- ï -na quan una i entre vocals no fa de consonant: Bis-ca-ia / bis-ca- ï -na

La dièresi no es posa mai: ! !

si la i o la u en qüestió poden portar accent: Lluís, veí... després dels prefixos co-, anti-, contra-, re-: coincidir, antiimperialisme,

contraindicació, reunificació... ! en els sufixos -isme, -ista: egoisme, egoista, altruisme, altruista... ! reüll, lluïsme i proïsme porten dièresi perquè no es consideren formats amb

prefix ni sufix. en les desinències d'infinitiu i gerundi dels verbs de la tercera conjugació que tenen el radical acabat en vocal: conduir, conduint, reduir... els futurs i els condicionals dels verbs de la tercera conjugació que tenen el radical acabat en vocal: conduir, conduiré, conduiria, reduir, reduiré, reduiria... -----------------------------------------------------------------9.1. Posa dièresi a les u que podrien ser mudes, per indicar que s'han de pronunciar: !

!

Ex: aigües aiguera, linguista, paraigua, paraiguer, questió, antigues, frequent, aquesta, marques, aquari, questionari, aqueducte, quocient, quarantena, aquositat, guanyar, consequència, frequència, guineu, quatre, eloquent, aquífug, guant

9.2. Fes el mateix amb aquestes frases: 1. Aquestes frases són massa ambigues: torna-les a redactar. 2. M'agradaria que l'aiguera fos de marbre. 3. Han anat al zoo i han vist els pinguins i les girafes. 4. Quan plou, la questió és tenir un bon paraigua. 5. Per Pasqua van aigualir el vi amb aigua de l'aixeta i el van haver de llençar a l'aiguera.


Llengua catalana

9.3. Posa dièresi a les paraules que calgui per indicar que i/u no formen diftong amb la vocal anterior: aillament diurn cocaina gratuitat rabiut

heroina biscaina suissos traduit veina

cafeina geniut diumenge llaut* boina

veinatge transeunt disminuit cuina Lluisa

9.4. Fes el mateix i escriu un derivat o un mot de la mateixa família: Ex: amoïna - amoïnat cafeina ruina veina saim* dia

.................................. .................................. .................................. .................................. ..................................

sauc* Lluisa raim heroi reull

.................................. .................................. .................................. .................................. ..................................

9.5. Posa dièresi a les paraules que calgui: obeim conduim reduim

obeiu conduiu reduiu

produim agraim introduim

produiu agraiu introduiu

9.6. Completa les sèries següents, però separant les síl labes; posa dièresi on calgui: !

Ex: cre / ua / va TREBALLAR desmaiar destruir beneir influir disminuir reduir

cre / ua / ves

cre / ua / ven

TREBALLAVA TREBALLAVES TREBALLAVEN ............................... ............................... ............................... ............................... ............................... ............................... ............................... ............................... ............................... ............................... ............................... ............................... ............................... ............................... ............................... ............................... ............................... ...............................

Llaüt: Instrument musical de corda, de caixa bombada per la part de sota, que es toca polsant les cordes. / Saüc: Arbret o arbust caducifoli de la família de les caprifoliàcies, que es fa als boscos de ribera i en bardisses humides, de vegades cultivat, emprat en medicina / Saïm: Greix tret per fusió del sagí del porc.


Llengua catalana

9.7. Completa les formes verbals següents amb les dièrersis que calgui: Ex: estudiï, estudiïs, estudiï, estudiem, estudieu, estudiïn

suar sui suis sui suem sueu suin

esquiar esquii esquiis esquii esquiem esquieu esquiin

triar trii triis trii triem trieu triin

canviar canvii canviis canvii canviem canvieu canviin

9.8. Completa les formes verbals següents amb els accents i les dièresis que calgui: dormir dormia dormies dormia dormiem dormieu dormien

agrair agraia agraies agraia agraiem agraieu agraien

dormir dormis dormissis dormis dormissim dormissiu dormissin

agrair agrais agraissis agrais agraissim agraissiu agraissin

9.9. Posa accent o dièresi on calgui; tingues en compte en quins casos no es posa mai dièresi: 1. Sempre deia que li agradaria esquiar a La Molina. 2. Vol que li enviis l'expedient ara mateix. 3. Us agrairia que no em tornessiu a fotografiar. 4. La meva veina sempre menjava raim per berenar. 5. A l'hivern dormia amb peucs i bufanda. 6. No continuis essent tan altruista, perque no cal. 7. S'ha passat la tarda conduint, per aixo esta tan cansada. 8. Us agrairiem que no continuessiu reduint el pressupost. 9. El seu egoisme no el conduira enlloc. 10. Voldria conduir, pero encara no te divuit anys. 11. Han coincidit a la reunio de veins i volen que continui de president. 12. El seu ateisme era conegut de tothom.


Llengua catalana

10. Apostrofació i contracció ----------------------------------------------------------------- Els articles determinats en català són: masculí el / els: el pare, els pares femení la / les: la mare, les mares !

Els articles el i la s'apostrofen davant de vocal o hac: l'ocell, l'home, l'orella, l'hortènsia...

!

L'article la no s'apostrofa davant dels noms femenins començats per i, u, hi, hu àtones:

!

la Isabel, la història...; la universitat, la humilitat...

La preposició de també s'apostrofa davant d'un mot començat en vocal o hac: pa d'avui,

!

lliçó d'humiliat...

------------------------------------------------------------------

10.1. Escriu l'article determinat que correspongui davant dels mots següents: Ex: el xicot ....... sol ....... ull ....... elefant ....... llibre ....... horari ....... casc

....... lluna ....... ona ....... illa ....... orella ....... platja ....... ungla

....... universitari ....... universitària ....... Isabel ....... Anna ....... instància ....... Índia

....... infermer ....... infermera ....... historiador ....... historiadora ....... infància ....... Úrsula

10.2. Fes el singular dels mots següents: Ex: els incendis – l'incendi els altaveus les opinions les esquiadores les oficines els imperis els hereus els hiverns les herbes els anells

................................ ................................ ................................ ................................ ................................ ................................ ................................ ................................ ................................

les infeccions els espais les oques els ànecs els himnes els alumnes les infidelitats els ocellaires els habitants

................................ ................................ ................................ ................................ ................................ ................................ ................................ ................................ ................................

10.3. Completa amb DE / D' segons calgui: dia ....... festa molí ....... vent aigua ....... pluja tros ....... animal

ull ....... poll mes ....... abril cuixa ....... ànec gos ....... atura

camisa ....... quadres pluja ....... hivern aigua ....... colònia ploma ....... oca


Llengua catalana

L'article determinat: contracció

----------------------------------------------------------------- Les preposicions a, de, per es contrauen amb els articles el / els; però no es pot fer la contracció si la paraula següent comença per vocal o hac. !

a + el = al a + els = als de + el = del / de l’ de + els = dels per + el = pel / per l’ per + els = pels

amb contracció Anirem al parc. Viu als afores. Ve del banc. Es refia dels amics. Passa pel camí. Passa pels camins.

sense contracció Viu a l'hotel. Ve de l'hort. Va per l'aire.

També hem de fer la contracció entre ca (casa de) i el, en:

!

ca + en = can Vaig a can Garrigó. Viu a ca l'avi. ca + el = cal Vaig a cal jardiner. Va a ca l'ocellaire. ------------------------------------------------------------------

10.4. Completa les construccions següents amb un article i una preposició. Fes les contraccions que calgui: 1. Va caure quan baixava .................... avió. 2. Aquesta brusa és ...................... Isabel. 3. Sempre passa ....................avinguda. 4. S'ha fet mal ......................orella. 5. S'ha fet mal ...................... dit. 6. Ve de .............................. metge. 7. Els records .................... infantesa.

8. Passa ..................... camí més dolent. 9. L'habitació ....................... hotel. 10. La filla ........................ veí. 11. El nebot ..................... oncle Andreu. 12. Les flors ..................... hortènsia. 13. En Pepet de .......................Puig. 14. El somriure ...................... innocència.

10.5. Completa el text següent amb els articles i les preposicions necessàries. Fes les contraccions que calgui: Després .............. foradada*, arran .............. roques que s'endinsen ........ mar, ........ Gremi de Pescadors havia construït una caseta on guardaven ........ ormeigs* i ........ peces de recanvi de llurs* embarcacions. A ........hivern ........... platja ........ poblet era batuda furiosament per ........ ones que arribaven fins a llepar la via ........ ferrocarril. Per això ........ pescadors utilitzaven ........altra caseta, la de més enllà de la foradada*, protegida per un penya-segat i fàcilment abordable en cas de tràngol*. A més, l'amplària ........ sorral* els permetia mantenir ........ aparells a gran distància ........ mar embravit*, lluny .............. furiosa ressaca.

PRUDENCI BERTRANA. El meu amic Pellini (text adaptat) Foradada: Forat que travessa una massa rocosa, especialmente túnel. / Ormeig: Estri de pescar, com un art, una canya, un palangre, etc. / Llurs: De les seves. / Tràngol: Mar moguda. / Sorral: Lloc de sorra. / Embravit: Esbravat.


Llengua catalana

11. Els sons g / j, x / ix, -ig / -tx ----------------------------------------------------------------- Compara: Un bon xoc no és cap joc. El metge necessitava una metxa. !

El so de xoc és sord. El so de metxa és sord. El so de joc és sonor. E so de metge és sonor. ------------------------------------------------------------------

11.1. Classifica els mots següents segons el so que representen les grafies subratllades: caixa, joguina, feix, jove, gest, biaix *, julivert, ajupir, rajar, peix, batejar, gira-sol, xàfec, diumenge, calaix, xemeneia, jerarquia, xiulet, teixit, així, néixer, mixeta, guix, gitano, xutar, girafa, fregir, deixar, netejar, xifra SONEN COM XOC (so sord)

SONEN COM JOC (so sonor)

11.2. Classifica els mots següents segons el so que representen les grafies subratllades: cotxe, fetge, boig, metxa, raig, safareig, missatge, dutxa, totxo, roig, salsitxa, esquitx, imatge, petxina, salvatge, corretja, puig, butxaca, platja, llenguatge, sutge*, habitatge SONEN COM METXA (so sord)

SONEN COM METGE (so sonor)

Biaix: Direcció obliqua en què està, és mou, és tallada, alguna cosa. / Sutge: Substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i que es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum.


Llengua catalana

Ortografia de g / j -----------------------------------------------------------------El so de joc s'escriu: J G

davant de a, o, u: rajar, rajolí, julivert... davant de e, i: gener, girafa...

Excepcions: escrivim J davant dels grups -ecc-, -ect-: injecció, injectar... en el verb jeure: jec, jeus, jeu... en els noms bíblics: Jesús, Jerusalem, Jeremies i derivats: jesuïta... en uns quants noms d'origen estranger: jersei, jerarquia, jeroglífic, majestat... -----------------------------------------------------------------! ! ! !

11.3. Completa els mots següents amb G/J: mon a enoll taron es eixu ar ent udici

mon es E ipte ra ola eniva ar ila inesta

ermà elat ardí uliol onc* a udar

mon a taron a el ener rè im tru a

eroglífic ma estat erd esuïta udici

ersei sub ecte erra eure in ectable

erarquia erani espa tar eta oguines

11.4. Fes el mateix: pro ecte tra ecte erarca aqueta ubilació

11.5. Escriu la forma del plural dels grups següents: Ex. barreja dolça > barreges dolces 1. Platja blanca 2. Esponja grega 3. Taronja dolça 4. Cabra boja 5. Flor roja

........................................ ........................................ ........................................ ........................................ ........................................

Jonc: Herba de la família de les juncàcies o de les ciperàcies, de tiges cilíndriques i verdes, sense fulles, o bé amb fulles semblants a les tiges, propia de llocs humits.


Llengua catalana

11.6. Escriu la forma del singular dels grups següents: Ex. pluges àcides > pluja àcida 1. menges amargues 2. corretges tallades 3. mitges foradades 4. truges velles 5. alforges* plenes

............................................................ ............................................................ ........................................................... ........................................................... ...........................................................

11.7. Completa les sèries següents: menjar envejar pujar barrejar passejar marejar

menjo

menges

mengen

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

11.8. Escriu el present d'indicatiu dels verbs següents: Ex: airejar: airejo, aireges, aireja, airegem, airegeu, airegen TROSSEJAR

CLAREJAR

ESTIUEJAR

PLANEJAR

....................

....................

....................

....................

.................... ....................

.................... ....................

.................... ....................

.................... ....................

.................... ....................

.................... ....................

.................... ....................

.................... ....................

....................

....................

....................

....................

Alforja: Sac obert pel mig i tancat pels caps, on formen dues bosses grosses, ordinàriament quadrangulars.


Llengua catalana

Ortografia de x / ix -----------------------------------------------------------------El so de xoc s'escriu: X

!

a principi de mot: xarop, xec, xicra*... després de consonant: xarxa, punxa... després de i: guix, mixeta... després de u que sigui diftong: xauxa, disbauxa...

!

després de a, e, o, u: caixa, peix, coixa, dibuix...

! ! !

IX

------------------------------------------------------------------

11.9. Completa amb X / IX: àfec plan a a ò ampany an ova

a

eta inesa mate a flu esa eringa

uclar co í pe ateria gron ador aloc

clen a ba eta va ell iscle icot

que al impanzé gru re a fa a

engre ar serve en co inera trin ar engu ar

merè er e ugar amba ador se anta ru ada

REPARTEIXO

REPARTEIXES

REPARTEIXEN

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

11.10. Fes el mateix: madu a e ample nín ol gu ar cala era

11.11. Completa les sèries següents: REPARTIR traduir amanir servir patir

Xicra: Tassa petita, emprada especialment per a pendre xocolata desfeta.


Llengua catalana

Ortografia de -ig / -tx -----------------------------------------------------------------El so final de boig i despatx és el mateix, però els escrivim de manera diferent: IG

!

quan alterna amb altres sons: bogeria, boja, boges, boig ... (a boja i bogeria sona com a joc; en canvi a boig fa un altre so)

TX

!

quan no varia: despatxar , despatx , esquitxar , esquitx ... (tant despatx com despatxar , despatxet ... tenen el mateix so)

------------------------------------------------------------------

11.12. Completa les sèries següents: Ex: mitja, mitges, mitjos, mig 1. llet 2. ro

a, llet a, ro

es, llet es, ro

os, lle

os, ro

3. bo a, bo es, bo os, boi 4. ra

ar, ra

et, ra

5. mare ar, mare

olí, ra at, mare ador, mare

6. assa ar, assa ista, assa os, assa 7. bloque ar, bloque os, bloque 8. saque ar, saque os, saque

11.13. Fes el mateix: 1. escabe

, escabe ar, escabe at

2. cartu

, cartu era

3. rebu

, rebu ar

4. empa

, empa ar, empa os

5. esqui

, esqui ar, esqui ada

6. sorte

, sorte ar, sorte os

7. bate

, bate ar

8. sandvi

, sandvi era


Llengua catalana

----------------------------------------------------------------- Principals mots que s'escriuen amb -tx final

!

capritx cartutx despatx empatx

escabetx esquitx gavatx matx

sandvitx tatx*

La resta s'escriu amb -ig: mig, boig, maig, puig... ------------------------------------------------------------------

11.14. Completa les sèries següents: festejar 1. desitjar 2. escabetxar 3. anar 4. veure 5. esquitxar

festejo (present ind.) festeja (present ind.) festegi (present sub.) ....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

11.15. Omple els espais buits amb les grafies que calgui: 1. Un bo 2. Va

molt lle

estar m

de cabell ro mes de ma

fu

ia pel passe

tancat al meu despa

3. Si no vols que t'esqui in, fu

ben lluny del safare

4. Ha anat a veure el me e i li ha dit que pate 5. Per berenar menjava un sandvi

del fe

e.

de sardines escabe ades.

6. A la paret hi havia una escle a molt lle

a.

11.16. Omple els espais buits amb les grafies que calgui: 1. T'han de at un missa e al contestador. 2. Li han regalat una mo illa pel seu aniversari. 3. El pobre 4. Pate

icot duia el

un empa

de

ersei tot sar ocolata amb

it. urros.

5. Farem un arròs amb musclos i pe ines. 6. El me e li ha prohibit els fre 7. Mentre érem al

its, les an oves i els

elats.

ardí ha fet un bon ru at.

8. Si vols comprar salsi es, no va

is a la pe ateria.

Tatx: 1. Acció de tatxar. / 2. Tall, tajada. Porció que hom talla d’una fruita per tastar-la.


Llengua catalana

12. Essa sonora / essa sorda -----------------------------------------------------------------El català té dos sons de essa: sonora i sorda. ! !

Pronunciem essa sonora quan diem zero. Pronunciem essa sorda quan diem massa.

Els dos sons es diferencien clarament en la frase següent: La meva germana Rosa no és morena, sinó rossa. La representació fonètica de la essa sonora és [z]. La representació fonètica de la essa sorda és [s].

! !

------------------------------------------------------------------

12.1. Classifica els mots següents segons el so de la lletra subratllada: fase, zebra, divisió, clàssica, cosa, masia, dosi, bossa, crisi, puça, ceba, Andalusia, esmorzar, soci, passos, medusa, colze, premissa, ximpanzé, nassos, cigró, diàlisi, València, conversa, quinze, topazi, pinzell ESSA SONORA

ESSA SORDA

12.2. Fes el mateix: classe, posar, bressol, zoològic, casos, interessos, pagesa, zel, cel, russa, congressos, missa, autobusos, plaça, insolació, francesa, sabó, sisè, necessitat, simètric, infusió, frase, raça, arrissar, zinc ESSA SONORA

ESSA SORDA


Llengua catalana

Ortografia de la essa sonora -----------------------------------------------------------------El so de essa sonora s'escriu: amb Z

a principi de mot: zero, zoològic, zebra... després de consonant: pinzell, benzina, catorze... (tret dels derivats de fons-, dins- i trans: ! !

enfonsar, endinsar, transistor...

amb S

entre vocals: casa, cosina, posar... (tret d'alguns mots: amazona, trapezi, azalea*, topazi, bizantí...) !

------------------------------------------------------------------

12.3. Mitjançant el sufix -esa fes derivats dels mots següents que siguin abstractes: Ex: vell – vellesa invàlid pobre noble estrany natural sord

......................... ......................... ......................... ......................... ......................... .........................

tímid savi ric ràpid trist vell

......................... ......................... ......................... ......................... ......................... .........................

12.4. Fes el femení dels gentilicis següents: Ex: francès – francesa portuguès aragonès hongarès irlandès rossellonès

......................... ......................... ......................... ......................... .........................

islandès anglès cordovès escocès alguerès

......................... ......................... ......................... ......................... .........................

12.5. Escriu la forma femenina d'un adjectiu derivat dels verbs següents: Ex: enyorar– enyorosa enganxar recloure estudiar agradar relliscar

......................... ......................... ......................... ......................... .........................

plorar tremolar olorar esgarrifar abundar

......................... ......................... ......................... ......................... .........................

Azalea: Arbust del gènere Azalea, sovint inclòs dintre del gènere Rhododendron, de la família de les ericàcies, de fulles caduques i flors simpètales vistoses, originari de l’Àsia, cultivat en jardineria sota diverses espècies i varietats.


Llengua catalana

12.6. Escriu un derivat culte de cada un dels verbs següents que tingui el so de essa sonora: Ex: difondre – difusió evadir concloure decidir veure erosionar confondre

......................... ......................... ......................... ......................... ......................... .........................

adherir persuadir dividir invadir fondre transferir

......................... ......................... ......................... ......................... ......................... .........................

12.7. Completa amb S/Z els mots següents: repo ar vi itar co a sal e quin ena

re ultar ro ada pe ar ca ament ona

puntualit ar analit ar cami a col e sen ill

ben ina ro er re um ca al al ina

12.8. Escriu infinitius acabats en -itzar: Ex: escàndol– escandalitzar anàlisi òrgan caràcter senyal estèril fèrtil real vulgar general

......................... ......................... ......................... ......................... ......................... ......................... ......................... ......................... .........................

paràlisi autoritat síntesi memòria puntual mòbil diví agut suau

......................... ......................... ......................... ......................... ......................... ......................... ......................... ......................... .........................


Llengua catalana

Ortografia de la essa sorda

-----------------------------------------------------------------El so de essa sorda s'escriu: a començament de mot davant de a, o, u:

amb S

!

sabata, soci, sucre...

a començament de mot davant de e, i:

amb C/S

!

segell, ciri, cera...

amb SS/C/Ç

enmig de mot, entre vocals: passa, places, peça...

!

funció...

amb S/C/Ç

!

enmig de mot abans o després de consonant:

amb S /Ç

dansa, artista, enciam... ! a final de mot: pas, llaç, pus, pastís, feliç, tros, feroç... !

la ce trencada (ç), només s'escriu:

davant de a, o, u: caço, forçut, traça a final de mot: capaç, comerç, feliç, esforç, lluç...

!

"

!

------------------------------------------------------------------

12.9. Completa els mots següents amb S/C: con ell,

ípia,

iència,

elebrar,

etrill,

iment,

abata, inturó,

iutat,

ervell, fà

èntim,

istell,

endra,

eba,

oca*,

utge*

il,

índria, arau,

ervei,

egell,

12.10. Completa amb C/Ç: nego i, ofi

ina, fran

esa, ca a, Mer

è, fa

ana, al

pin es, escor a, pu a, escur ó, amena a, notí balan a, balan es, arbo *, lli

ó, mar

ada, dre

era, llan

ia, ne essitar, llen

a, o ol, llu

, cap al, ve a*, ve es, estru , feli

ell, , itats

12.11. Completa les sèries següents: alçar 1. començar

jo alço

ell/a alça

nos. alcem

....................

....................

....................

2. caçar

....................

....................

....................

3. llençar

....................

....................

....................

4. escurçar

....................

....................

....................

5. amenaçar

....................

....................

....................

6. avançar

....................

....................

....................

Soca: Tronc de l'arbre. / Sutge: Substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i que es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum. / Arboç: Petit arbre o arbust de la família de les ericàcies, de fulles verdes tot l'any i de flors blanques disposades en ramells al capdamunt de les branques, el fruit del qual és la cirera d'arboç. / Veça: Fruit de la veça emprat com a aliment de diversos ocells, especialment dels coloms.


Llengua catalana

12.12. Fes el femení dels noms següents utilitzant el sufix -essa: Ex: jutge – jutgessa 1. alcalde

................................

gegant

................................

2. metge

................................

diable

................................

3. sastre

................................

baró

................................

4. comte

................................

abat

................................

5. poeta

................................

sacerdot

................................

6. hoste

................................

duc

................................

12.13. Escriu un mot derivat o de la mateixa família utilitzant els sufixos -assa, -issa: Ex: cara – carassa 1. mare

................................

cadira

................................

2. mà

................................

paper

................................

3. pi

................................

cuiro

................................

4. colom

................................

cama

................................

5. palla

................................

terra

................................

6. dent

................................

màquina

................................

7. barca

................................

casa

................................

12.14. Fes un augmentatiu dels mots següents utilitzant el sufixos -íssim / -íssima: Ex: ric – riquíssim 1. car

....................................

fi

....................................

2. lleig

....................................

llarg

....................................

3. fàcil

....................................

ample

....................................

4. bo

....................................

petit

....................................

5. malalt

....................................

sa

....................................

6. blau

....................................

tou

....................................


Llengua catalana

12.15. Escriu un nom abstracte terminat en -ció derivat dels infinitius següents: Ex: circular – circulació 1. admirar

....................................

avaluar

....................................

2. conservar

....................................

destinar

....................................

3. falsificar

....................................

felicitar

....................................

4. degradar

....................................

acusar

....................................

5. resoldre

....................................

col locar

....................................

6. dedicar

....................................

humiliar

....................................

!

12.16. Fes derivats dels mots següents utilitzant els sufixos -ança, -ença: Ex: esperar – esperança; témer – temença 1. enyorar

....................................

comparèixer

....................................

2. concordar

....................................

matar

....................................

3. ensenyar

....................................

creure

....................................

4. esgarrifar

....................................

venjar

....................................

5. créixer

....................................

conèixer

....................................

6. assegurar

....................................

témer

....................................

12.17. Completa les frases següents amb C/Ç: - Quan va comen ar el mes de mar , en Mar va agafar un lla

al es va cal ar les botes de ca ador,

escorredor i se'n va anar a ca ar estru os d'una

erta ra

a.

- En Mar el, que vivia en una casa amb la fa ana modernista, cada dia menjava llu

et

fregit per sopar. - Si llen

es aquesta pe a de roba, potser després et farà falta.

- En Tom era un gos carregat de pu es que només li agradaven les coses molt dol

es.


Llengua catalana

12.18. Escriu un mot relacionat amb el següents que s'escrigui amb C/Ç: 1. alt

....................................

4. cant

....................................

2. fort

....................................

5. concepte

....................................

3. curt

....................................

6. directe

....................................

12.19. Escriu el plural de les construccions següents. En el cas que dubtis de si van amb essa sorda o sonora, els altres derivats t'ho indicaran. Ex: un pis petit – uns pisos petits (piset) 1. un nas gros

........................................................................

2. un gos massa gras

........................................................................

3. un gas perniciós

........................................................................

4. un llençol grogós

........................................................................

5. un japonès indecís

........................................................................

6. un vestit gris

........................................................................

7. un pastís molt gros

........................................................................

8. un passadís fosc

........................................................................

12.20. Completa el text següent amb les grafies que calgui: He corregut tota la tarda pels turons plantats de vinya, pels pins que dominen el mar. Cada turó, cada pi, cada per

onalitat concretí

de Sinera po que em destro

arment*, cada bri d'herba tenen a la meva terra una

ima. He re

eït pels meus ulls sen

eguit tota la tarda la meva única pàtria, el pai e recan

a ni esfor

, aquest perfecte pai

aran. Els llavis poden anomenar tots els racons. És un pai

atge atge

atge sen

e

boira, de sol baix, de pujols a ardanats que es van perdent en la llunyania. SALVADOR Sembobitis

ESPRIU,

Professora: Sara Marugan Oliva Sarment: Branca d'un cep o d'una parra.

Llengua catalana

13. Els sons p/b, t/d, c/g, c/qu ------------------------------------------------------------------

p / b a final de mot

-----------------------------------------------------------------!

Compara: El llop de la faula parlava amb el corb.

El so de P, a final de mot, de vegades s'escriu P, de vegades s'escriu B: Regles d'escriptura: ! !

escrivim p quan el mot acaba en vocal tònica: esclop, pop, tap... en els altres casos (vocal àtona o consonant) escrivim la mateixa lletra que apareix en els derivats: serp com serpeta, calb com calbesa...

Hi ha uns quants mots que no segueixen aquesta regla: adob, àrab, baobab, club... P/B a final de mot, darrere m, són mudes: camperol, camp, tombar, tomb... -----------------------------------------------------------------! !

13.1. Completa els mots següents amb p/b: ti

, xo , destor , ser , xaro , esquer , gru esclo , galo , estri , cli

, po , gri

, tal

, glo

, ver

, cor ,

, esparadra , equi

13.2. Completa amb P/B i escriu un derivat dels mots següents: Ex: pap - papada 1. cop

....................................

drap

....................................

2. gep

....................................

esquerp

....................................

3. grup

....................................

destorb

....................................

4. superb

....................................

estrip

....................................

5. miop

....................................

glop

....................................

13.3. Fes el mateix amb els mots següents: 1.estrep*

....................................

xarop

....................................

2. àrab

....................................

tub

....................................

3. esnob

....................................

corb

....................................

4. llop

....................................

pap*

....................................

5. club

....................................

miop

....................................

6. cub

....................................

calb

....................................


Llengua catalana

13.4. Completa les sèries següents: 1. Vendre 2. Saber

venia

ven

vens

...........................

...........................

...........................

3. Rebre

...........................

...........................

...........................

4. Cabre

...........................

...........................

...........................

5. Percebre

...........................

...........................

...........................

13.5. Escriu els primitius amb P/B mudes finals dels mots següents: acampar

...........................

tombar

...........................

llampegar

...........................

rumbejar

...........................

Estrep: Cadascuna de les peces de metall, fusta o cuir penjades una a cada costat de la sella per mitjà d'una corretja, on el genet hi fica els peus i els hi descansa. / Pap: Dilatació en forma de bossa que presenta l'esòfag dels ocells entre la boca i l'estómac.


Llengua catalana

T / D a final de mot

----------------------------------------------------------------- Compara: !

Un gat covard dormia al terrat.

El so de T, a final de mot, de vegades s'escriu T, de vegades s'escriu D: Regles d'escriptura: escrivim T quan el mot acaba en vocal tònica: dit, nebot... en els altres casos escrivim la mateixa lletra que apareix en els derivats: sort com sortejar ; sord com sordesa... ! !

!

hi ha uns quants mots que no segueixen aquesta regla: fred, sud, David i els noms abstractes femenins acabats en -etud, -itud: quiet, la quietud; sol, la solitud...

T/D a final de mot, darrere l, n, són mudes: malaltia, malalt; centenar, cent... ------------------------------------------------------------------

13.6. Completa amb T/D els mots següents:

ne...., bru...., se...., pare...., pra...., peti...., coe...., isar ...., sena...., peca...., nebo...., llar ...., estre...., merca...., lleopar ...., secre...., nor ...., dar ...., petar ...., absur ...., ni...., vui...., confor ...., far ...., ver ...., recor .... 13.7. Completa amb T/D i fes un derivat: Ex: càndid – candidesa 1. sòlid

....................................

càndid

....................................

2. estúpid

....................................

vàlid

....................................

3. lícit

....................................

fred

....................................

4. òxid

....................................

inèdit

....................................

5. fluid

....................................

curt

....................................

6. verd

....................................

trist

....................................

7. estrèpit*

....................................

àrid

....................................

8. retrògrad*

....................................

pèrfid*

....................................

9. profund

....................................

ràpid

....................................

10. vagabund

....................................

cert

....................................

Estrèpid: Soroll molt fort. / Retrògrad: Que va o es mou endarrere. / Pèrfid: Traïdor, maligne.


Llengua catalana

13.8. Mitjançant els sufixos -etud, -itud escriu substantius abstractes femenins derivats dels adjectius següents: Ex: sol – solitud 1. quiet

....................................

ple

....................................

2. apte

....................................

lent

....................................

3. recte

....................................

magne

....................................

4. beat

....................................

grat

....................................

5. alt

....................................

exacte

....................................

13.9. Escriu un mot de la mateixa família acabat en T/D: Ex: lenta – lent 1. sovintejar

....................................

santa

....................................

2. neboda

....................................

parenta

....................................

3. reverenda

....................................

ventada

....................................

4. muda

....................................

menuda

....................................

5. cunyada

....................................

tossuda

....................................

6. gruixuda

....................................

verda

....................................

7. esvelta

....................................

molta

....................................

13.10. Completa les sèries següents: INFINITIU cantar 1. pagar

GERUNDI cantant

GERUNDI dormint

.......................

INFINITIU dormir 7. repartir

2. portar

.......................

8. fregir

.......................

3. amagar

.......................

9. perdre

.......................

4. viure

.......................

10. buscar

.......................

5. anar

.......................

11. reduir

.......................

6. esquiar

.......................

12. dibuixar

.......................

.......................


Llengua catalana

13.11. Completa les frases següents amb tan / tant tenint en compte que TANT és un quantitatiu i TAN un adverbi que modifica un adjectiu o un altre adverbi. (Recorda que tan correspon al castellà " tan" i tant equival al "tanto" castellà) Ex: Ha crescut tant, que li han hagut de comprar un llit nou. És tan alt, que li han hagut de comprar un llit nou. 1. Diu que el seu fill és molt intel ligent, però jo no trobo que ho sigui ............. com això. 2. Aquesta pel lícula no m'ha agradat ............. com la que vam veure ahir. 3. Si beus aigua freda estant ............. suada, et pot fer mal. 4. Que em podries fer un favor? - I ............. , tu demana! 5. Era un pis ............. tortuós, que tenien una serp en lloc de gos. 6. La seva actitud m'ha semblat ............. fora de lloc que m'estimo més no parlar-ne !

!

13.12. Completa les frases següents amb quan / quant. Tingues en compte que quan indica temps i quant, quantitat. Ex: Quan arribi dinarem – Quant temps fa que no et dutxes? 1. ....................... arribi en Pere, aviseu-me. 2. ....................... t'ha costat, aquest jersei? 3. ....................... sucre que s'hi posa, al cafè! 4. Encara no sap ....................... li toca examinar-se. 5. ....................... en voleu, d'aquest quadre? 6. ....................... tornarà, la vostra néta, de l'estranger?

13.13. Mitjançant el sufix -ment, escriu adverbis de manera derivats dels adjectius següents. Tingues en compte que la T és muda en els adjectius, però que es manté en els adverbis. Ex: elegant - elegantment 1. convenient

...............................

pacient

...............................

2. freqüent

...............................

decent

...............................

3. exigent

...............................

brillant

...............................

4. innocent

...............................

intel ligent

...............................

5. prudent

...............................

diligent

...............................

6. recent

...............................

evident

...............................

7. urgent

...............................

insuficient

...............................

!


Llengua catalana

C / G a final de mot

----------------------------------------------------------------- Compara:

!

Aquell corc es va ofegar en un gorg

El so de [k], a final de mot, de vegades s'escriu c, de vegades s'escriu g. Regles d'escriptura: ! !

escrivim c quan el mot acaba en vocal tònica: foc, pessic ... en els altres casos (vocal àtona o consonant) escrivim la mateixa lletra que apareix en els derivats: corc com corcar ; càstig com castigar ...

Hi ha uns quants mots que no segueixen aquesta regla: mag, zig-zag, pedagog, geòleg ... Tampoc no la segueixen els mots plans acabats en -ec: ànec, càrrec, préssec... i fàstic Hi ha verbs que presenten alternances: trec, tregui, tinc, tingui... -----------------------------------------------------------------!

! !

13.14. Completa amb C/G:

alberco...., bro....*, nàufra...., muntanyen...., cin...., tur ...., pròle...., biòle...., cadu...., sotra...., ron...., demago....*, astròle...., cartíla...., enemi...., estóma...., encàrre...., meteoròle...., pàni.... 13.15. Escriu el primitiu dels mots següents: Ex: prodigar - pròdig* 1. arcada

...............................

10. carregós

...............................

2. albergar

...............................

11. castigar

...............................

3. llampegar

...............................

12. afalagar

...............................

4. franquesa

...............................

13. amargar

...............................

5. plegar

...............................

14. enemiga

...............................

6. pessigar

...............................

15. dringar

...............................

7. fangar

...............................

16. amargor

...............................

8. llargada

...............................

17. manyagueria*

...............................

9. estomacal

...............................

18. foguera

...............................

Broc: 1. Part d’un recipient en forma de bec o canó per on s’aboca el líquid que conté, generalment aigua, oli o vi. / 2. Tros petit de branca tallada, seca i sense fulles. / Demagog: Estat polític en què el govern és lliurat a la multitud. / Pròdig: Que dóna sense mesura. / Afalac: Tractar d'afectar agradablement. / Manyac:

Professora: Sara Marugan Oliva De condició suau, dòcil, s’aplica especialment a la persona plàcida, pacient.

Llengua catalana


Llengua catalana

13.16. Omple els buits amb la forma verbal corresponental verb subratllat: Ex: Ella mol el cafè; jo no molc mai. 1. Ells beuen vi per dinar; jo sempre .................... aigua. 2. Tu escrius amb llapis; jo .................... amb ploma. 3. Tu treus la pols; jo no la .................... mai. 4. Ella coneix molta gent; jo en .................... poca. 5. Tu sempre seus a la primera fila; jo .................... a la última. 6. Ell pot comprar-se un cotxe nou; però jo no m'ho .................... permetre. 7. Ella diu mentides; jo no en .................... mai. 8. Ella sempre està malalta; jo no ho .................... mai. 9. Ells sempre treuen el gos a passejar; jo no l'hi .................... mai. 10. Ell té molta gana; jo no en .................... gaire. 11. Ells sempre vénen a treballar mudats; jo no hi .................... mai.


Llengua catalana

Ortografia de cu / qu

----------------------------------------------------------------- En els diftongs creixents, qua, qüe, qüi, quo, el so de [k] es representa per q:

!

quatre, qüestió, quota...

En els diftongs decreixents o quan no hi ha diftong el so de [k] es representa per c:

!

cuina, bocoi, cua, cuota (cua lletja)...

Mots més frequents amb qu: nombres: quatre, cinquanta... i els seus derivats: quarentena, quaresma... quantitatiu, indefinits i adverbis: quan, quant, quasi... mots diversos: qualitat, quòrum, aquàtic, delinqüent, qüestió...

!

------------------------------------------------------------------

13.17. Completa amb C/Q i separa síl labes amb una barra inclinada: !

Ex: se-qüèn-ci-a ....uadrat, ....uatre, ....uaranta, ....ua, elo....üència, ....uasi, ....uarentena, ....uiro,

eva....uar, a....üeducte, ....uiner, pas....ual, ....ualsevol, a....uarel la, ....uartet, !

....uadratura, ....uadern, ....ualificació, ....uàquer*, a....üífer, ....uòrum, ....uotidià

13.18. Completa amb C/Q i escriu un derivat o un mot de la mateixa família: Ex: quatre – quaranta 1. quant

................................

6. quart

................................

2. qualitat

................................

7. Pasqua

................................

3. conseqüent

................................

8. qüestió

................................

4. delinqüent

................................

9. freqüent

................................

5. aquàtic

................................

10. quotidià

................................

13.19. Omple els buits de les frases següents amb un d'aquests mots: qual, quantitat, qualsevol, quasi, quan 1. És un llibre que pots trobar en ..................... biblioteca. 2. ..................... comencen, les vacances de Nadal? 3. Ha anat a comprar arròs perquè ..................... se'ns havia acabat. 4. Quina ..................... de sucre hi poses, a la crema, per un litre de llet? 5. El seu avi, el ..................... era mestre d'escola, va morir als cent dos anys. Quàquer: Individu d’una comunitat religiosa d’Anglaterra del s. XVII.


Llengua catalana

14. Ortografia de b/v -----------------------------------------------------------------Hem d'escriure b/v en els casos següents: B

! ! !

V

alternant amb p: sap, saber, llop, llobató... davant de l, r: blau, braç... darrere m: ambició, àmbit, ambulància...

alternant amb u: neu, neva; clau, clavar... darrere n: canvi, convicció, invent... en les desinències -ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven del pretèrit imperfet d'indicatiu: anava, anaves, anava, anàvem, anàveu, anaven... -----------------------------------------------------------------! ! !

14.1. Completa els espais en blanc amb b/v i escriu un derivat: 1. __ruixa

..................................

8. __ranca

..................................

2. ar__re

..................................

9. po__re

..................................

3. __ndar

..................................

10. o__ligar

..................................

4. __lava

..................................

11. ama__le

..................................

5. __loc

..................................

12. __rasa

..................................

6. fe__le

..................................

13. lli__re

..................................

7. om__ra

..................................

14. bi__lioteca

..................................

14.2. Escriu un derivat dels mots següents en què alternin u/v: Ex: administratiu - administrativa 1. blau

..................................

10. còncau

..................................

2. viu

..................................

11. beure

..................................

3. nociu

..................................

12. suau

..................................

4. deure

..................................

13. escriu

..................................

5. esclau

..................................

14. brau

..................................

6. breu

..................................

15. teu

..................................

7. caliu

..................................

16. gasiu*

..................................

8. passiu

..................................

17. agressiu

..................................

9. optatiu

..................................

18. atractiu

..................................

Gasiu: Que va amb un compte excessiu en les despeses, mancat de tota liberalitat (garrepa).


Llengua catalana

14.3. Completa les sèries següents: Beu (present d’indicatiu) 1. viu

beure (infintiu)

bevia (imperfet d’indicatiu)

..................................

..................................

2. cap

..................................

..................................

3. sap

..................................

..................................

4. rep

..................................

..................................

5. deu

..................................

..................................

6. plou

..................................

..................................

7. escriu

..................................

..................................

14.4. Completa amb mb/nv i escriu un derivat o un mot de la mateixa família: Ex: envellir – envelliment 1. to.......ar

..................................

7. e.......iar

..................................

2. e.......ejar

..................................

8. e.......olicar

..................................

3. e.......ernissar

..................................

9. co.......idar

..................................

4. mi.......ar

..................................

10. e.......alar

..................................

5. e.......assar

..................................

11. e.......ullar

..................................

6. e.......idriar

..................................

12. dese.......olupar ..................................

14.5. Omple els espais en blanc amb la forma de pretèrit imperfet d'indicatiu del verb subratllat: Ex: Escriu una carta: escrivia una carta. 1. Menja fruita per postres; .................................. pastissos per postres. 2. Acaba la feina aviat; .................................. la feina tard. 3. No s'espanta mai; no .................................. mai. 4. Estiueja a Lloret; .................................. a Lloret. 5. Demanen augment de sou; .................................. augment de sou. 6. Escolteu música; .................................. música. 7. Canta molt bé; .................................. molt bé. 8. Comenceu la partida; .................................. la partida. 9. Neteges els vidres; .................................. els vidres. 10. Paguem els deutes; .................................. els deutes.


Llengua catalana

14.6. Escriu un derivat o un mot de la mateixa família de cada un dels mots següents: Ex: cavall – cavaller 1. fava 2. esvelt 3. prova 4. advocat 5. avorrir 6. enveja 7. ganivet 8. savi

.................................. .................................. .................................. .................................. .................................. .................................. .................................. ..................................

9. canvi 10. avi 11. covard 12. cavall 13. cavalcar 14. taverna 15. espavilat 16. escrivent

.................................. .................................. .................................. .................................. .................................. .................................. .................................. ..................................

14.7. Fes el mateix: 1. treball 2. baró 3. bena 4. botifarra 5. ambigu 6. corb 7. mòbil 8. abocar 9. trobar 10. rebentar

.................................. .................................. .................................. .................................. .................................. .................................. .................................. .................................. .................................. ..................................

11. arribar 12. basc 13. biga 14. bufetada 15. bullir 16. calb 17. saba 18. berruga 19. buidar 20. vuit

.................................. .................................. .................................. .................................. .................................. .................................. .................................. .................................. .................................. ..................................

14.8. Omple els espais buits amb b/v: Les rieres eren seques gaire ....é tot l'any, però quan no eren seques ana ....en furients*. Quan les neus es fonien a les muntanyes, les rieres comença ....en a ....aixar furients, i, Déu sap d'on, arri....a....en granotes i tortugues, serps d'aigua i peixos. Amb la prima ....era, les aigües corrien ....ojament, però així que els camps ana ....en passant del ....erd al torrat, que les flors s'ana....en con....ertint en fruita, i la tímida te....ior en calor opressi....a, les rieres min....a....en i el cor s'emperesia*. La primera aigua de les muntanyes era massa freda per in....itar el cos nu d'un minyó. Sol o en grup, un minyó es queda ....a dret a la ri....a d'una riera i contempla....a l'aigua uns quants minuts..., es treia la ro ....a d'una esgarrapada, feia una cap ....ussada i tra....essa....a el corrent, nedant, fins a l'altra ri ....a. WILLIAM SAROYAN. Els tres nedadors i l'adroguer de Yale Furient: Que es mou amb fúria, amb impetuositat. / Emperesia: (del verb empresar) Donar l'empenta a un teixit.


Llengua catalana

15. Ortografia de m/n a final de síl laba !

-----------------------------------------------------------------M davant de p, b, m: important, campió, combat, commoció... excepcions: els mots compostos: tanmateix, enmig, benparlat !

davant de f : simfonia, àmfora... excepcions: fanfarra, fanfarró i els mots començats en con-, en-, in-: confessar, enfilar, infermera...

!

en els prefixos amfi-, circum-: amfiteatre, circumferència...

!

N davant les consonants que no siguin p, b, m: pansa, tancar, incident... -----------------------------------------------------------------!

15.1. Omple els buits amb m/n: i munitzar co batre ra bla e bolicar e gandulir*

e viar co mutable ru bejar e botit i vitar

e co ca e e

malaltir parar pionat bussar bragatge

e co e e e

marat moure bafar vejar vellir

15.2. Mitjançant els prefixos -in, -im, escriu mots de sentit contrari dels següents: 1. madur

................................

11. modificable

................................

2. merescut

................................

12. mòbil

................................

3. mutable

................................

13. moderat

................................

4. modest

................................

14. mortal

................................

5. maculat

................................

15. moral

................................

6. palpable

................................

16. penetrable

................................

7. pagable

................................

17. possible

................................

8. pur

................................

18. perdonable

................................

9. finit

................................

19. feliç

................................

10. fidel

................................

20. formal

................................

Engandulir: Fer tornar gandul algú.


Llengua catalana

15.3. Mitjançant un prefix, forma infinitius derivats dels mots següents: Ex: nou – innovar 1. negre

................................

6. feina

................................

2. fosc

................................

7. farina

................................

3. fil

................................

8. filtre

................................

4. fort

................................

9. noble

................................

5. front

................................

10. nou

................................

15.4. Omple els buits amb m/n. Tingues en compte que davant de n, la pronúncia ja enssol indicar si cal escriure m o n: a gi

nèsia, a nistia, o

nipotent, so ni, so nàmbul, so nolència, da nificació,

nàstica, conde na, colu na, sole ne, pere ne, a mil le !

ni, ga ma, te

nis, A

nex, co nexió, dece ni,

na, Susa na

15.5. Completa amb m/n: 1. Un infer dels Pastorets 2. L'i forme del conseller 3. El parani f* de la universitat 4. Un i moble co fiscat 5. Un acte sole ne

6. El tra via blau 7. Una inde nització obligatòria 8. Un afer de su ma i portància 9. Una i fermera diligent 10. Un tren de circu val lació !

15.6. Omple els buits amb m/n: a fiteatre, circu ferència, ma lleu, circu specció, si xa frà, ni e premta, e

fa, sa faina, li

fàtic, à

presa, co tessa, trio

fonia, circu loqui,

fora, so riure, pre sa, impre ta, f, pa

Paranimf: Saló d'actes acadèmics en algunes universitats.

flet, co

fessió, co cert, a fibi


Llengua catalana

Ortografia dels grups -mpt-, -mpc-

-----------------------------------------------------------------!

En alguns mots trobem una m a final de síl laba seguida dels grups pt, pc. Val a dir que en aquests casos la p no sona. !

Principals mots en què trobem mpc, mpt:

assumpte, assumpció, Assumpta... compte, comptar, comptable, comptabilitat, descomptar... exempt, exempció... prompte, promptitud... símptoma, simptomàtic... redempció, redemptor... temptar , tempteig, temptació, temptable... ------------------------------------------------------------------

15.7. Completa els mots següents amb m/mp: impre __ ta, assu __ te, exe __ ció, sí __ toma, te __ tació, reco __ te, pro __ titud, presu __ ció, ate __ tat, empre __ ta, te __ tativa

15.8. Completa les frases següents amb conte, comte, compte o algun derivat: 1. El .................... i la comtessa passejaven de bracet. 2. El .................... que li agrada més és La Caputxeta Vermella. 3. Tinc el .................... corrent en números vermells. 4. Ha de .................... amb els dits perquè sempre s'equivoca. 5. Barcelona, ciutat .................... . 6. A mi no em vingueu amb el .................... de la vora del foc.

15.9. Omple els espais buits amb una de les paraules següents: juny, enginyer, bany, puny, pinyol, codony, parany, pany, menys 1. Olives sense .................... . 2. Pel .................... la falç al .................... . 3. Com més anem, .................... valem. 4. Un .................... que no tanca. 5. L'enginy de l'.................... . 6. Un .................... de disseny molt modern. 7. Confitura de .................... . 8. El .................... dels guanys fàcils.


Llengua catalana

16. Ortografia de la l l !

-----------------------------------------------------------------Escrivim l l quan dins d'un mot hi ha una síl laba que acaba en ela i a continuació una altra que comença amb la mateixa consonant. !

!

Trobem l l en els mots començats en: al l- al legar, al legoria... col l- col laborar, col legi... il l- il lògic, il lícit... mil l- mil lenari, mil lèsim... sil l- síl laba, vacil lar...

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

En els acabats en: -el la mortadel la, aquarel la... -il la síl laba, sil logisme...

!

!

!

!

!

!

!

En mots cultes relacionats amb altres de populars que s'escriuen amb l l:

!

!

cabell, capil !lar; cristall, cristal !lí...

En alguns mots força usuals: novel la, intel ligent... -----------------------------------------------------------------!

!

!

16.1. Mitjançant el prefix il-, escriu els mots que expressin el sentit contrari dels següents: Ex: limitat – il limitat !

1. legal

...................................

5. legible

...................................

2. legítim

...................................

6. les

...................................

3. liberal

...................................

7. lícit

...................................

4. localitzable

...................................

8. lògic

...................................

16.2. Escriu un mot culte emparentat amb els segúents mots populars: Ex: flagell – flagel lar !

1. metall

...................................

5. cabell

...................................

2. llustre*

...................................

6. aixella

...................................

3. cancell

...................................

7. pell

...................................

4. llum

...................................

8. cristall

...................................

5. fallar

...................................

9. ampolla

...................................

16.3. Completa els mots següents amb l / l l: !

pa idesa, i

ògic, ita

iana, gori

a, vo um, ca igrafia, ba ances, co egi,

co ecció, nove a, simbo isme, ce ebració, so icitar, re igió, a emany, po en, i

uminació, pe ícula, i

usió


Llengua catalana

16.4. Completa les frases següents amb l / l l: !

1. No van voler tenir en compte la so

ució que havia proposat el co egiat.

2. Va dir que se ce ebrarien e eccions anticipades. 3. Té una co ecció de pe ícules sobre satè its artificials. 4. Li faria molta i 5. Va a

usió que li rega essin un gori

egar que patia a

a de peluix.

ucinacions.

6. Han declarat la nu itat de les notes de re

igió.

Mots corrents que s'escriuen amb l l: !

al legoria al legar* aquarel la bagatel la* bèl lic cal ligrafia capil lar col laborar col lecció col lector col lega col legi col liri col lisió col locar col loqui destil lar excel lent fal lera

fal lible fumarel la* goril la hel lènic idil li il legal il lícit il lògic il luminar il lusió il lustre imbecil litat instal lar intel ligència maxil lar metàl lic mil lígram mil límetre mortadel la

!

mol lusc novel la nul la oscil lar pal liar pàl lid paral lel parcel la pel lícula pol lució pupil la putxinel li satèl lit síl laba sol licitar til la tranquil litat vil la (torreta) violoncel lista

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

-----------------------------------------------------------------Compte amb els mots següents, que NO s'escriuen amb l l: !

celebrar, eliminar, milió, religió, selecció, solució ----------------------------------------------------------------Al legar: Donar com a raó. / Bagatel la: 1. Fotesa, cosa de poca importància. 2. Petita composició generalment per a piano, sense rigor de forma. / Cancell: clos de planta rectangular o trapezoidal fet d'envans de fusta [...]. / Llustre: brillantor d'un objecte brunyit. / Fumarel la: Fumera tènue que es desprèn d'un lloc humit. / Pal liar : atenuar una malaltia sense guarir-la. !

!

!

!


Llengua catalana

17. Ortografia de la r ----------------------------------------------------------------- En una gran part del domini lingüístic del català la r a final de mot NOMÉS es pronuncia en: monosíl labs: cor, mar, llar... alguns bisíl labs en -or, -ur: licor, futur... terminologia química: carbur, cianur... alguns adjectius cultes en -ar, -or: singular, interior... !

!

!

!

!

! !

!

Porten r muda final: els infinitius: cantar, témer, dormir... (tret dels verbs de la 2a conjugació terminats en -re: beure, treure...) !

els derivats en -ar, -er, -or, -dor: noms col lectius: pinar, bestiar... oficis: sabater, cuiner..., actor, pescador... noms abstractes de gènere femení: blancor, abundor... noms derivats de verbs: rebedor, encendor...

!

!

els mots que presenten una r en el femení: marinera, mariner... -----------------------------------------------------------------!

17.1. Escriu l'infinitiu de les formes verbals següents: Ex: vindria – venir 1. servia

...................................

6. pagava

...................................

2. continuarem

...................................

7. tornaria

...................................

3. llogarem

...................................

8. dibuixava

...................................

4. disminuiria

...................................

9. regaríem

...................................

5. reparteixo

...................................

10. ingresso

...................................

17.2. Escriu el pretèrit perfet perifràstic de les següents formes de pretèrit perfet simple: Ex: féu – va fer 1. dividí

...................................

5. continuà

...................................

2. rigué

...................................

6. canvià

...................................

3. plogué

...................................

7. sortirem

...................................

4. llogà

...................................

8. fórem

...................................

17.3. Subratlla les formes del pretèrit perfet simple d'aquest text i canvia-les per les del pretèrit perfet perifràstic: De seguida la conversa girà a l'entorn del tema del quimono i tots baixàrem al museu soterrani del Baró. (...) El Baró segué en un banquet al bell mig de l'estança amb els colzes sobre els genolls i no digué ni una paraula mentre Mameha ens guiava tot recorrent la col lecció. !

ARTHUR

GOLDEN.

Memòries

d'una

geisha (text


Llengua catalana

adaptat)

17.4. Escriu un derivat acabat en r dels mots següents: Ex: lledó – lledoner 1. préssec

......................................

11. llimona

......................................

2. taronja

......................................

12. avellana

......................................

3. alzina

......................................

13. canya

......................................

4. pera

......................................

14. pi

......................................

5. poma

......................................

15. cirera

......................................

6. clau

......................................

16. cendra

......................................

7. sal

......................................

17. carta

......................................

8. fusta

......................................

18. camisa

......................................

9. hostal

......................................

19. bacallà

......................................

10. sabata

......................................

20. arxiu

......................................

17.5. Escriu l'infinitiu de les formes verbals següents: Ex: pintora – pintor 1. editora

......................................

6. lectora

......................................

2. actriu

......................................

7. emperatriu

......................................

3. compositora

......................................

8. marinera

......................................

4. fumadora

......................................

9. forastera

......................................

10. soltera

......................................

5. organitzadora ......................................

17.6. Completa amb r o o bé accentua la vocal final dels mots que calgui: 1. Aquest préssec no és prou madu . 2. Ha vingut el venedo

que ens va vendre el televiso .

3. Davant de la casa hi havia un xipre . 4. Em fa po

que aquesta tardo

5. Estic segu

que aquell foraste

6. Si vol fuma

haurà de sorti

7. Tothom vei

que el perruque

8. L'assesso

de la comissi

9. Li van regala 10. L'arxive

no hi haurà gaires bolets.

una flo

era solte .

al carre . havia perdut un pape .

no els hauria pogut aconsella

de pape .

havia arxivat malament els clix .

millo

.


Llengua catalana

Ortografia de r / rr a mig mot ----------------------------------------------------------------- A mig mot escrivim: !

R

! !

entre vocals, per representar el so de r simple: simple: cara, ironia... després de consonant, per representar el so de r múltiple: múltiple: esbarzer, enrabiar...

en els mots compostos amb un prefix que acaba en vocal:

!

autoretrat, suprarenals...

RR

!

entre vocals, per representar el so de r múltiple: múltiple: carro, serra,irreal...

------------------------------------------------------------------

17.7. Completa els mots següents amb r / rr: fol

e, con eu, se a, en enou, to eta, En ic, ge a, esbo ar, canti et,

tapado a, neve a, ba a, botifa a, en amar, so a, con ear, ho ible, en edar, en aonar, esba zer, ca o

17.8. Fes el mateix: 1. Vivien a l'extra adi, vora la ca etera de Man esa. 2. L'a tista va fer una contra èplica del seu auto etrat. 3. Treballava de semi epresentant per a un te atinent*. 4. Era un xicot i eflexiu que repartia propaganda anti eligiosa. 5. Ho van descobrir gràcies als raigs infra

ojos.

17.9. Completa el text següent amb r / rr o accentua la vocal final dels mots que calgui: Aquella nit vaig dormi dorm i veu que vaig crida

molt malament. mal ament. Vaig Vai g somia perquè em vaig desperta

del llit. El meu pare em va p següent vaig ana acabés de sorti lloc, vaig fe

que m'atacaven m'ataca ven dos lleons l leons i una u na lleona i es

i vaig veure que els meus pares eren al costat

endre la temperatura però no va troba

res d'estrany i al matí

a l'escola com si no hagués passat res, encara que em sentia tan feble com si d'una lla ga malaltia. Konradin no havia a ibat; vaig ana

veure que co egia uns deures i no vaig alça

directament directamen t al meu

el cap quan va entra .

FRED UHLMAN. L'amic retrobat

Professora: Sara Marugan Oliva Terratinent: Persona Terratinent: Persona que és posseïdora de terres.

Llengua catalana


Llengua catalana

18. Ortografia de la h -----------------------------------------------------------------En català la lletra h no correspon a cap so, però per raons etimològiques l'escrivim en una sèrie de mots. Escrivim amb h inicial els mots següents: ham, harmonia, herba, hereu, hèrnia, heroi, hexàgon, higiene, hivern, hissar, hora, honest, hotel, home, hospital, humà, humiliar... !

el verb HAVER: he, has, havia... i els pronoms febles hi i ho.

!

les paraules formades amb els prefixos hipo-, hidro-, higro-, hiper-, homo-: hidrofòbia, hipermercat...

!

!

Escrivim amb h intercalada: ahir, subhasta, subtrahend*, tothom... alguns mots erudits: e xhalar, exhaurir, cohibir, prohibir... Escrivim sense h: benaurat, cacauet, coet, orfe, orxata, ostatge, ou, truà...

Escrivim amb h per indicar una aspiració les exclamacions: ah!, oh! ... -----------------------------------------------------------------!

18.1. Completa amb h els mots que calgui i escriu un derivat: 1. orxata

......................................

7. armonia

......................................

2. ou

......................................

8. igiene

......................................

3. ivern

......................................

9. isard*

......................................

4. ermita

......................................

10. emicicle ......................................

5. eroi

......................................

11. ex aurir

......................................

6. ad erir

......................................

12. ipotèsi

......................................

18.2. Completa amb h els espais en blanc que calgui: 1. Ens an dit que aquest ivern serà llarguíssim. 2. Els abitants d'aquest poble són molt ospitalaris. 3. Els an pro ibit issar la seva bandera. 4. La umitat el perjudicava molt. 5. L' ereu es va comprar un ve icle usat. 6. Bevia orxata i menjava caca uets. 7. El pobre orfenet dormia sobre l' erba. 8. L' orquestra fil armònica* va tocar l' imne magistralment. Subtrahend: En la subtracció, quantitat que ha d'ésser sostreta del minvend. / Isard-a: 1. Mamífer. 2. Dit de la persona esquerpa; escabrós; salvatge (una muntanya isarda). / Filharmònica: 1. Relatiu o pertanyent a la filharmonia. 2. Dit d'una societat, institució, etc. que fomenta els interessos musicals.


Llengua catalana

18.3. Completa els espais en blanc amb SI / SÍ / S'HI / SI HI: 1. Com

va a casa teva?

2. No sé

veu prou, per fer aquesta feina.

3. Què faràs

et diuen que

?

18.4. Completa els espais en blanc amb O / HO: 1. Si no

vols, això,

2. Tria

blanc

donaré a la teva germana. negre!

3. La veritat, no sé si

sabia

no

sabia.

18.5. Completa els espais en blanc amb MI / M'HI: 1. A

em sembla que no

2. I aquest plat és per a l'amanida?

veuran més, en aquella botiga. ? Que no sabeu que a

3. Els vaig dir que a

no

no

agrada, la ceba, a

emboliquessin, en aquell assumpte.

4. Ha arribat el nou gerent, però a

encara no

han presentat.

18.6. Completa els espais en blanc amb HAM / AMB / EM: 1.

aquest vestit no hi vull anar, a la festa.

2.

quin

3.

has pescat aquests peixets?

va dir que sempre menjava pa

xocolata per esmorzar.

18.7. Completa els espais en blanc amb EM / HEM / EN: 1. En Pere

va prometre que avui aniríem al cinema, però no hi

2. Va enllestir la feina 3.

sembla que no

pogut anar.

un tres i no res. fet tanta feina com

pensava que faríem.

18.8. Completa els espais en blanc amb HEM / A / AMB / EM: 1. Dóna això 2. No 3.

aquell home que va

crosses.

vist la Roser des que es va casar. aquesta maleta tan pesada

4. No sé quina casa viu en Pere, però trobarem de seguida.

sembla que et cansaràs massa. sembla que

aquest plànol la


Llengua catalana

18.9. Omple els buits amb les grafies que falten: La branca paterna de la meva família és originària del poble de Corbera d'Amunt, actualment abandonat. Els deien "Els Simonets", perquè el nom de Simó hi era hereditari. Del meu avi, ben poca cosa en sé. Gairebé totes les persones que hauria pogut interrogar han desap regut. I les que rest n, rarament ape en al passat. Pere era el gran dels seus germans i germanes, Simó, Ricard, Maria i Margarida. Era funcionari de sanitat, i succeïa al seu pare, que portava el tít l, anti uat però més presu tuós, de ciru ià. El ciru ià d'altre temps acumulava les funcions de barber i d'arrencaqueixals. De vegades les excercia davant la seva porta, en el pedrí on els pacients s'anaven a eient, l'un després de l'altre. També ado ava els ossos trencats, amb més garanties que el curandero, donava un cop de bisturí als ab essos i coneixia l'ús de les plantes medicinals. La professió exigia decisió, tra a, una honradesa absoluta, un p ls d'humor, i, segons les creences del temps, un do hereditari. El meu avi feia valer aquestes qualitats en la seva casa dels Cortals, tan petita que amb prou feines tenia una o dues finestres en el seu arre ossat groguenc i mal ncònic, si bé es prolongava per un estable obscur que donava a la plaça del poble. A l'estable s'hi allo aven el ca all i l'ase, i de vegades una cabra, i hi penjaven, d'un tros de cabiró clavat a la paret, la ella i els guarniments. A aquesta casa dels Cortals l'avi havia portat la seva companya, Caterina Beille, nascuda al Mas Vermell, a una llegua de mar i de l'estany de Sant Na ari. Mai no he sabut com s'havien arribat a conèixer. El prometratge durà bastant, com era de costum llavors. Un cop a la se ana, el jove funcionari de sanitat enganxava el cavall per fer cap al Mas Vermell. Els camins no eren segurs. Es parlava molt d'una partida de bandolers que generalment rondava per les muntanyes del Vallespir. Eren espanyols que es deien carlistes, i que la gent anom nava trabucaires, perquè anaven armats de trabucs. Els trabucaires havien a altat una di igència, a la carretera de Figueres i, havien agafat tres statges d'entre els viatgers, n'havien matat dos i havien retingut el tercer, un jove molt ben plantat, pel qual esperaven cobrar un bon rescat. Des que la gendarmeria de França havia estat a punt d'envoltar-los a la rectoria solitària de les Illes, on havien trobat a il prop del rector, no vaci aven a cometre les seves malifetes al Rosselló. Hom a enyalava com un dels refugis predilectes, un rour de tronc buidat, prop del camí del Voló. Aquell arbre es entrat, de braços innombrables i retor ats pel vent, obsedia la imaginació popular. Josep Sebastià PONS. L'ocell tranquil, 1950

18.10. Col loca els accents que falten en el text. !

Ho vaig somniar l'any passat i encara me'n recordo: ten em un examen d'hist ria i nom s de començar treia un paper petit, escrit amb una lletra min scula, per es veu que no era pas paper, era pedra, i em relliscava de les mans i queia a terra i es trencava tot. El professor agafava els trossos m s grossos, els llençava per la finestra i amenaçava que si veia alg m s que copi s suspendria tota la classe. Jo m'asseia b i em queien m s pedres escrites de les butxaques dels pantalons, tantes que el professor, que era all al davant meu, hi quedava completament colgat a sota i nom s li sortia una m que anava movent a poc a poc com si fes ad u. I els altres no s'adonaven de res. I continuava fent l'examen i era la primera d'acabar-lo i no sabia qu fer-ne. Al final l'hi deixava a sobre de la m i me n'anava. Maria Mercè ROCA. El col leccionista de somnis, 1987 !


ELS PRONOMS FEBLES ATENCIÓ: 1. Sempre apostrofarem el més a la dreta possible: te'l (Te'l porto ara) li'n (Li'n rebrà avui) me'l (Me'l donarà demà) 2. L'ordre és: Pronom + Verb: El vaig veure ahir. L'hauré vist Verb + Pronom: Vull explicar-li ara Vull veure-la ara Vull veure'l ara COMPLEMENT DIRECTE 1. Masculí Singular: el, l', 'l Femení Singular: la, l' Masculí Plural: els, 'ls Femení Plural: les 2. Són indiferents i s'utilitzen segons la frase: se / es "Es va caure" "Se la va veure pel parc" 3. Si el nom no porta article o és un indefinit: en, en, n', 'n Perdonar és necessari > N'és necessari 4. Això, allò, oració subordinada (que): ho Em va dir això > M'ho va dir COMPLEMENT INDIRECTE Singular: li, hi Plural: els Nota: No existeix la forma "les" encara que sigui femení. Combinacions CD + CI (hi) = "l'hi", "la hi", "els hi", “les hi” CI (li) + CD = "li'n", "li ho" COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE LLOC: hi - El vaig veure allà . . . . . . . . . . El vaig veure-hi. SINTAGMA PREPOSICIONAL (amb preposició: a, de, amb, per,...): en Recorda't de Maria . . . . . . . . . . . Recorda-te'n

Llengua catalana


Llengua catalana

ELS PRONOMS FEBLES (simples i dobles) Escriu aquestes oracions substituint el sintagma subratllat pel pronom feble més adient: La Maria porta les gallines a l'hort – ............................................................................ Deixa el vestit a l'armari – ............................................................................................. Encara vesteixen l’Ernest com si fos una criatura – .................................................. Vigila els nois – ............................................................................................................... Ja s'acostumarà al fred – .............................................................................................. Poseu per a mi un got d'aigua fresca – ....................................................................... La planxadora ha acabat la feina – ............................................................................. Escriviu una carta a la tia – .......................................................................................... No sortireu si no acabeu això – ................................................................................... Recorda a tu mateix de venir – .................................................................................... Dirigiu la carta al Masnou – .......................................................................................... El pobre noi preguntava a mi els seus dubtes – ........................................................ Torna el llibre a les noies – ........................................................ .................................


Llengua catalana

ELS PRONOMS FEBLES (simples i binaris) Digues quina és la resposta més adequada: 1. Porteu

una taronjada, que tinc una set de ca l'ample

"

a) 'm

b) -me

c) -m

2. Estaven de mala lluna i ni a) nos

b) -nos

3. A vosaltres no a) os

d) 'me

van saludar. c) ens

d) -ens

han convidat a la festa? b) ús

c) vos

d) us

4. El nen ha fet una figura de fang. No sé com és, perquè encara no a) la

b) el

5. Afanyeu

que fem tard!

a) -vos

b) -se

c) l'

d) lo

c) -nos

d) 's

6. A nosaltres el metge ja ens ha visitat, però a vostès encara no

he vista.

han donat

tanda. a) m'

7. Porta a) em

b) ens

d) els

, si et plau, un tornavís d'estrella. b) -me

8. Aquest programa d'avui a) mà

c) lis

b) m'

c) hem

d) 'm

agradat més que el d'ahir. c) em

9. Aquests tortells són boníssims. Si no s'ho creu,

d) m'ha

i comprovi-ho vostè

mateix. a) tastil's

b) tasti-los

c) tasti'ls

10. Tot i que la sala era plena de gom a gom, la gent va a) deixa'ns

b) deixant-se

c) deixar-nos

d) tasti-lis

seure. d) deixar-se


Llengua catalana

11. Per què no pares de fer-nos la guitza? a) Deixens

b) Deixe'ns

en pau!

c) Deixen's

12. Com que aquell disc no m'agrada, no me a) ho

b) en

d) Deixa'ns

he emportat.

c) l'

d) n'

13. D'aquí a Màlaga hi ha mil quilòmetres. D'aquí a Cadis encara a) els hi ha

b) n'hi ha

c) hi han

14. Aquest matí no sé si té visites o no a) té

b) ho té

d) hi ha

.

c) les té

d) en té

15. A l'hivern sí que duc abric, però a l'estiu encara no a) en

b) els

c) ho

16. Si no sap què fer de tants globus, a) doni'n

b) donin

b) el

havia portat mai. d) n'

un a cada criatura.

c) doni'ls

17. Que saps on són, la Teresa i el Jordi? No a) en

més.

c) ho

d) donil's

sé pas. d) els

18. Ens pensàvem que amb el nou vestit faria goig, però la veritat és que no a) el fa

b) en fa

c) ho fa

.

d) fa

19. Que no pots abastar el llibre del prestatge de dalt? Enfila't en aquest tamboret i podràs agafar sense problema. a) -ho

b) -lo

c) -el

d) ho

20. Aquest aparell que t'han venut està espatllat. Torna-te'n a la botiga i canvia per un altre. a) 'n

b) -lo

c) 'l

d) -ho

21. Si encara no tens el mostrari, no pateixis que el nostre representant dur demà mateix.

pot


a) te'l

b) tel

Llengua catalana

c) t'el

d) te l'

22. Si ja sabeu com es fa la maionesa, feu a) -us-la

b) -vos-la

vosaltres mateixos.

c) 's-la

d) -se-la

23. Això que us han dit, oi que

ha posat malament?

a) s'us

c) se us

b) es us

d) se vos

24. Va dir que aquesta revista li agradava molt? Però si ni a) se la

b) se l'

c) se l'ha

mirada.

d) es la

25. Aquest noi no m¡'ha deixat veure la pel lícula: tota l'estona

ha posat al

!

davant. a) es m'

b) me's

c) se'm

26. No sé què fan perquè encara no a) els

b) els he

27. Hi ha molts bolets? Doncs no a) es

b) se'n

d) se m'

vist. c) els hi

d) se'ls he

veu cap... c) 's

28. Li va dir: "No et precipitis: mira

d) se

bé abans de prendre cap determini".

a) tu

b) -t'ho

c) 't'ho

29. Quan ja

anava, el van cridar novament.

a) 's

b) se'n

c) se n'

d) 't-ho

d) es n'

30. (A l'aeroport) Quan vegis que surt la nostra maleta, a) agafen's-la

b) agafen-se-la

c) agafa-nos-la

de seguida. d) agafa'ns-la

31. La Glòria no pot ser amiga de l'Helena perquè està fent a) la

b) -lo

c) -la

la vida impossible.

d) -li

32. L'Esteve no vol malacostumar als seus fills; per això, no sol comprar llaminadures. a) -los

b) -lis

c) -els

d) -les


Llengua catalana

33. L'alcalde vol que els ciutadans tornin a votar a) -el

b) -ho

34. Al Zacaries, no a) li ha

c) -lo

en els pròxims comicis. d) –li

agrada gens que el critiquin públicament. b) s'

c) li

d) l'

35. Vostès em demanen moltes informacions i jo no estic autoritzat a donar tantes... a) -los

b) -vos-en

c) -los-en

d) -lis

36. Si el Pere és amic de la Clara, no entenc per què avui no

ha volguda

saludar. a) el

b) li

c) l'

37. El Raül no pot ni veure la Matilde: tot el dia a) le

b) la

c) li

d) la

critica. d) les

38. Tot i que ens havia dit que tots aquests projectes li semblaven bons, no agradat gens que s'hagi aprovat justament el nostre... a) li

b) l'ha

c) li ha

d) l'

39. Les nenes tenen molta gana perquè el seu pare no

ha donat encara el

berenar. a) los

b) lis

c) els

d) les

40. Per a en Joan, ells no fan res ben fet; només sap veure a) -los

b) 'ls

c) -lis

41. Li han demanat la càmera tants cops, que al final a) els hi

b) els la

c) els l'

els defectes.

d) els

ha deixada. d) els n'

42. Li hem dit que no volíem entrepans i resulta que ha acabat preparant per a cadascú. a) -vos b) -nos c) -nos-en d) -los-hi

dos


Llengua catalana

43. Van assegurar que li cantarien les quaranta, però veig que no

han

cantades... a) les hi

b) lis

c) se les

d) se li

44. La Càndida sempre diu coses molt encertades i tothom a) li

b) l'hi

45. Com que jo

c) la

dóna la raó.

d) la hi

dit que deia ximpleries, la Rosa Maria s'ha enfadat com una

mona... a) li

b) l'hi

c) li hi

d) li he

46. Li sabíem tots els defectes i amb el temps havíem après a tolerar a) 'ls-hi

b) -los-hi

c) -los-en

.

d) -se'ls

47. En sortir al terreny de joc, el futbolista va notar que les botes li feien mal i va canviar. a) els hi

b) se'ls

c) se les

d) les hi

48. Li volia prendre el punyal dels dits, però no va aconseguir d'agafar a) -l'hi

b) -la-hi

c) -se'l

.

d) -li-ho

49. Si havia anat a comprar el pa, no és pas perquè fos un noi servicial sinó perquè el seu pare havia manat. a) l'hi

b) li ho

c) s'ho

d) n'hi

50. Van entrar al bar de sempre. Com que el cambrer ja sabia que volien un cafè, va començar a preparar . a) -los-el

b) els-el

c) -se'l

51. Saps si la Maria és de Manresa? –No, no a) l'

b) hi

c) en

d) -los-hi

és. d) ho

52. M'han dit que l'Assumpta és a Solsona, però en realitat no pot ser és a Súria. a) n'

b) ho

c) -hi

d) l'

perquè


Llengua catalana

53. En veure que el sopar encara no estava a punt i que els convidats ja arribaven, es van posar nerviosos: van posar tant que se'ls van cremar les tallarines. a) es

b) s'hi

54. Abans de decidir-ho, a) deixi'ns

b) deixis

c) se n'hi

d) s'en

assessorar per professionals independents. c) deixi's

d) deixi-s'hi

55. Perdoneu-me, però m'he descuidat el paquet a la feina: ja vindré a portar demà passat. a) -vos-lo

b) -vos-el

c) -us-lo

d) -us-el

56. Creus que la competència d'altres empreses pot fer-nos mal? –No; no pot fer de cap de les maneres: ben al contrari! a) -se'n

b) -nos-en

c) -nos

d) -li

57. Excuseu-me si el vostre sobre encara està per enviar: volia enviar mateix però no ha estat possible. a) -vos-lo

b) -us-el

c) -vos-el

avui

d) 'ls-el

58. Els amenaçà dient que els estriparia el carnet i, davant l'astorament de tothom, va estripar . a) -los-ho

b) -ho-els

c) -los-lo

d) -los-el

59. Aquell avi es desvivia per les noies del poble i els escrivia poemes. Es tancava totes les tardes per escriure un parell. a) 'ls-en

b) -lis-en

c) -los-en

60. Li han regalat uns aparells molt sofisticats, però no a) els he

b) en

c) els

d) -les-en

sap manejar. d) els en

61. Si se’t trenquen les ulleres, a) te les donarem noves c) t’en donarem unes altres

b) te’n donarem unes de noves d) et donarem unes altres


Llengua catalana

62. L’Anton-Maria s’estimava tant aquella calaixera, que no per res del món. a) se la

b) se l’

c) se n’

hauria separat d) s’hi

63. No te’l creguis. Sempre fa comèdia i és imposible de saber quan deixa de a) fer-la

b) fer

c) fer-ne

.

d) fer-te-la

64. En aquest poble ens hi trobem d’allò més bé: no crec que tinguem mai ganes de moure . a) ’ns-ne

b) -nos-en

c) ‘ns-en

d) ‘ns-hi

65. Que com eren els individus que m’han atracat? No sé pas per on començar a descriure . a) -vos-els

b) -us-lo

c) -us-els

d) -los

66. El grau d’ineficàcia de qualsevol reunió és directament proporcional al nombre d’individus que participen. a) ho

b) se’n

c) la

67. Quan la noia va quedar òrfena, uns oncles a) van fer-se càrrec c) se’n van fer càrrec

d) hi

.

b) es van fer càrrec de la mateixa d) en van fer-se càrrec

68. El president va inaugurar el congrés i, en acabat, va parlar amb alguns dels que havien de presentar . a) -ne ponències c) -hi ponències

b) ponències en el mateix d) -us ponències

69. Ens aturem en aquesta gasolinera a fer benzina? –Ben pensat, aturem a) -s’hi

b) -nos-en

c) -nos-hi

70. El disbarat ja estava fet! Era inútil penedir a) -ho

b) -se’n

c) -lo

d) -la

. d) -s’hi

.

Quadern d'Ortografia de Llengua Catalana

Recommend Documents