Quadern de Valencià Mitjà

Unitat 1. Accentuació i dièresi 1.1 La síl·laba. Separació S eparació sil·làbica La síl·laba és el conjunt de sons produït en una emissió fònica. Podem afirmar que en cada  paraula hi ha tantes sl!la"es com #ocals. No o"stant això, hi ha casos com ara reina, reina, en qu$ en una mateixa sl!la"a tro"em dues #ocals que es pronuncien en un sol colp de #eu: és el cas dels diftongs. %e&ons el nom"re de sl!la"es, les paraules es poden classificar en: 1. mono monosí síl· l·la labe bess : solament tenen una sl!la"a 'casc, ' casc, bosc, la, got (. (. 2. oli olisí síl· l·la labe bess: quan en tenen més d)una i poden ser:  bisíl·labes: si tenen dues sl!la"es 'ca-sa ' ca-sa,, bes-coll , an-gle...( an-gle...(  trisíl·labes: si en tenen tres 'ca-ra-gol  ' ca-ra-gol , re-llot-ge...( re-llot-ge...(  tetrasíl·labes: si en tenen quatre 'ar-qui-tec-te ' ar-qui-tec-te,, bi-ci-cle-ta...( bi-ci-cle-ta...( La separació sil!l*"ica de les paraules, necess*ria a efectes prosòdics i orto&r*fics, se&ueix les normes se&+ents:

!e searen els ne"es inter#oc$lics

'o se searen els ne"es inter#oc$lics *amb+ *amb+ se searen

rr: guer-ra,  guer-ra, ter-ra ss: ros-sa, ros-sa, pas-sar  sc: es-ce-na coi-xa, bai-xa i": coi-xa, t%: plat-ja,  plat-ja, jut-jat  tg: fet-ge,  fet-ge, for-mat-ge t&: dot-ze, dot-ze, set-ze l·l: vil-la, vil-la, il-lu-si-ó (u: per-què, pi-quet  gu: an-ti-gui-tat  ll: se-ge-llet , cab-de-llar   -ls element elementss que que forme formenn omes, omes, bes-avi... bes-avi...

t": flet xa, xa, cot-xe tl: vet-la, vet-la, amet-la tll: rat-lla, rat-lla, rot-llo  set-ma-na, at-mos-fe-ra tm: set-ma-na, tn: cot-na mm: im-mens nn: An-na,  An-na, in-no-cent  n): pe-nya,  pe-nya, se-nyal  ig: ba-teig  un mot compos compost: t: ben-estar , mil-

 -ls nexes que porten  intercalada: al-o-ra, al-o-ra, in-u-mà... in-u-mà...

RECORDEU  No heu de deixar deixar cap lletra sola a final o a començament començament de ratlla: d’a-quest i no d ’-aquest  ’-aquest  l’à-nec ’ànec i no l ’ànec 

!uadern de "alencià #itjà

/

1.1.1 Els diftongs 0i ha dos tipus de difton&s: a( decrei"ent, la #ocal d$"il, i i u, #a darrere de la #ocal sil!l*"ica1 aquestes #ocals funcionen com a semi#ocals1 crei"ent, t, la #oca  "( crei"en #ocall u #a precedida precedida de les consonan consonants ts  g o q més més la #ocal #ocal11 la u funciona com a semiconsonant. semiconsonant. 0i ha casos en qu$ la #ocal i o la u funcionen com a #ertaderes consonants: quan la #ocal d$"il #a a principi de mot o entre #ocals, i forma sl!la"a am" la #ocal se&+ent. 2e 2e&eu aquests casos: i ogurt  ogurt , dui a, uixer , meua...

Diftongs decrei"ents decrei"ents mai, aire caur$, pau A- mai, AU caur$, E- rei, EU ereu, rei, reina, reina, remei ereu, veure -U viu, viu, estiu almoina, boira coure, remou O- almoina, OU coure, U- cuina, UU duu cuina, buit  duu,, lluu Diftongs crei"ents crei"ents UA quatre, /UA aigua, quatre, %asqua aigua, paraigua 0E q&estió /0E ung&ent  0- obliq&itat  /0- ping&' , ling&'stic UO quota, /UO paraiguot  quota, quocient 

RECORDEU Perqu$ hi haja difton& decreixent cal que les #ocals d$"ils,  i i  i  i u, #a&en u, #a&en darrere de la #ocal #oc al sil!l*"i sil!l*"ica ca,, és a dir, dir, que: 56, 5-, 57 i 86, 8-, 87 no formen diftong perqu$ les #ocals #ocals d$"ils #an da#ant da#ant . %eparació sil!l*"ica -x: 2al$ncia ie   "ar"*r ie camioner 

2al$ncia 9ar"* rie amioner

%eparació sil!l*"ica -st*tua  Nuesa ;uo

est*tua nuesa duo

RECORDEU a( Les forme formess del sin&ular sin&ular i de la 3a persona persona del plural plural del present present d)indi d)indicat catiu iu dels #er"s de la a conju&ació aca"ats en consonat 4  iar , com ara estudiar , canviar ... ... són formes planes i, per tant, no porten accent &r*fic. -xemples: estud i i e, copi en, en, inici a...  "( Les paraules que aca"en aca"en en vocal 4 (tat (tat no acostumen a formar difton& i, per 

)nitat *+ Accentuació i dièresi

3

1.1.2 E"ercicis 1. !eareu en síl·labes les araules seg3ents,  pro&ressiu, separació, accionar, llanterner, il!lusió, escena, remolatxa, panxa, massa, mòmia, córrer, córrer, passat&e passat&e,, muntan< muntan
2. -ndi(ueu (uines araules contenen diftong i de (uin tius +s, 4ot esquadra  pueril roure aneu acció  pou llen&ua moure actuar  neu  pua 6lcoi suor  lli"reria tia espai >andia remei sensació  "resquilla cua su"juntiu ?oan quadre cultiu  joia ciutat fi&uera mai @a#ier  arcaic itali* cuir  ocentaina  peuet

Diftong crei"ent Diftong decrei"ent !ense diftong  I  U conson$ntica conson$ntica

!uadern de "alencià #itjà

A

1.2 Vocalisme tònic i vocalisme àton -l sistema #oc*lic del #alenci* diferencia entre #ocals t5ni(ues o fortes i #ocals $tones o febles. 6quest 6quest sistema consta de set elements d)acord am" la distri"ució se&+ent: -structura del #ocalisme tònic -l #alenci* té set #ocals en posició tònica: BCD cap, m* BéD 'e tancada( fe"ra, més BεD 'e o"erta( mel, r$tol BD pi, fsica, ruïna BóD 'o tancada( dolç, emoció BED 'o o"erta( cor, òptim BFD pur, dejF, pe+c om heu po&ut compro#ar, de #e&ades, una mateixa &rafia pot representar dos sons diferents 'concretament la e i la o(. La lletra e representa de #e&ades el so de la e tancada BeD: 'b$ 'b$,, ser , oberta ta BεDD: 'verd  tres(1 tres(1 en altr altrees casos, sos, però, rò, rep repres resenta nta el so de e ober 'verd , cel , terra...(. terra...(. tancad adaa BoD: 'caixó Paral!lela Paral!lelament ment,, la lletra lletra o repres represent entaa en uns casos casos la o tanc 'caixó,, taló, taló, món món(, (, i d)altres, la o oberta BED: 'col  'col , porta,  porta, pont (. (. Gs important recordar que, en tots els casos, tant la B εDD com la BED es tro"en exclusi#ament en  posició tònica, és a dir, en la sl!la"a en qu$ recau la major intensitat de #eu. Per això, si fem un deri#at d)una paraula que tin&a B εDD o BED i can#ia de #ocal tònica, aleshores aquesta #ocal es tancar*. -x:

terra BεDD  porta BED

terreta BeD porter BoD

-n can#i, la BeD i la BoD poden aparéixer indistintament tant en sl!la"es tòniques com en sl!la"es *tones. -n una paraula només hi ha una #ocal tònica  i la resta són #ocals *tones. Les #ocals tòniques se&ons la posició que ocupen en la paraula poden ser: 

Agudes : la sl!la"a tònica és l)Fltima. Per exemple: anell , cos' , nebot ... ...



antiga, demana... demana... 6lanes : la sl!la"a tònica és la penFltima. Per exemple: c$rvol , antiga,



Esdr7i"oles: la sl!la sl!la"a "a tònica tònica és l)ante l)antepen penFlt Fltima ima.. Per exempl exemple: e: istria, istria,  fórmula,  fórmula, ciència... ciència...



 Hret dels mots compostos que són el resultat de la unió de dos o més elements. 8na paraula composta tindr* per  re&la &eneral les mateixes sl!la"es o #ocals tòniques en els seus components. 6ix, hi haur* compostos am" dos accents tònics 'el primer, secundari1 el se&on, principal(: r odamón, autopi  sta, altaveu...

)nitat *+ Accentuació i dièresi

I

Juan les #ocals són o"ertes l)accent l)accent és &reu o o"ert i quan són tancades, tancades, a&ut o tancat. tancat. Per  això:

a e

i o u

sempre obert '*( se&ons se&ons el tim"re tim"re pot ser obert 'εD( o tancat 'é( sempre tancat '( se&ons se&ons el tim"re tim"re pot ser obert 'E( o tancat 'ó( sempre tancat 'F(

6questa re&la és molt f*cil aplicada a les #ocals a, i, u ja que Fnicament tenen un tim"re. La dificu dificulta ltatt la tro"a tro"areu reu en les #ocals #ocals e i o per la do"le possi"ilitat de pronFncia: com hem exposat anteriorment, poden ser o"ertes o tancades. Gs important que feu la diferenciació fònica d)aquestes #ocals, ja que és un tret propi del sistema lin&+stic del #alenci* i, a més, moltes paraules que s)escriuen i&ual, homò&rafes, distin&eixen el si&nificat per la pronFncia de la #ocal. 2e&eune al&uns exemples:  óna 'del #er" donar  am"  am" BoD( i dona 'sexe femen, am" B ED( .s 'animal, am" BoD( i os 'part anatòmica, am" B ED(  #óra 'fruit, am" BoD( i mora 'dona *ra", am" B ED(  $u 'di#initat, am" BeD( i deu 'numeral, am" BεDD(

!uadern de "alencià #itjà

K

ecordeu els principals contextos en qu$ les #ocals e i o són o"ertes:

E"cecions : $nia,  $nia, esgl$sia, esgl$sia, . -n contacte am" les #ocals i i u o de ll$mena... ll$mena... sl!la"a am" aquestes #ocals: misteri, misteri, peu...  peu...

/. ;a#ant de de l , l/l , r , rr : guerra,  guerra, terra, terra, obert ... ... E"cecions : c$rvol , erba... erba...

E

èlix,  sèrum, E"cecions : termes aca"ats 3. Hermes cientfics: alvèol , èlix, vèrtex... vèrtex... am" ema ema:: lexema, lexema, teorema... teorema...

A. -n quasi totes les esdrFixoles: ciència, ciència, E"cecions : esgl$sia, esgl$sia, ll$mena, consciència... consciència...  $nia...  $nia...

I. -ls mots mots aca"at aca"atss en aqueste aquestess termina terminacio cions: ns: ecte, ecte, ecta ecta,, epte epte,, epta epta

. ;a#ant i i u o de sl!la"a que conté i, u. -xemples: bou bou,, ou, ou, boina... boina...

E"cecions : pou,  pou, jou,  jou, tou

/. Hermes rmes cien cientfi tfics cs i erudit erudits: s: esfag , trax, trax, vul .

E"ceció : estómac

3. -n les les esd esdrF rFix ixol oles es::  geloga,  geloga, istria... istria...

E"cecions : tómbola, tómbola, fórmula,  pólvora, góndola, tórtora tórtora... ...

O

A. -n les les term termina inacio cions ns se& se&+en +ents: ts:  oc, oc, oca oca,, o0, o0, of , ofa, ofa, oig , oja, oja, ol , ola, ola, ort , orta, orta, ossa, ossa, ost , osta, osta, ot , ota. ota. -xem -xempl ples es::  groc,  groc, roig , tort , #ariola,  #ariola, grandot ... ...

)nitat *+ Accentuació i dièresi

M

1. !e"les d’accentuació L)accent &r*fic és la ratlleta inclinada que posem so"re al&unes #ocals. 6ix tenim, com hem comentat comentat més amunt, amunt, dos tipus d)accent: d)accent: obert o greu '( i tancat o agut 'O(. Però l)accent &r*fic no es posa so"re totes les #ocals tòniques, ja que seria massa feixuc i inFtil. %olament  portaran accent accent &r*fic:

Classificació dels mots a artir de la síl·laba t5nica

Agudes

6lanes

Esdr7i"oles

*erminacions (ue s8accentuen #ocal #ocal 9 s en in tardà, mat', passió, ning1 cabàs, caf$s, cany's, confós, conf1s,  2erl'n, ent$n

les (ue no acaben en ca de les terminacions anteriors  fràgil, dinàmic, àmbit, cèntim3

totes  sèrie, ciència, àmplia3

%i teniu du"tes a l)hora de posar accent o"ert o tancat a les #ocals e i o és important que recordeu aquestes indicacions:

E:CE6*E: arrs, arrs, terrs, terrs, a0 a0,, gudes sole Les agud solenn ser ser tanc tancad ades es:: caf$, caf$, despr$s, despr$s, anir$, anir$, aix, aix, all, all, ress, ress, reps, reps, reb, reb, compr$n, compr$n, nov$, nov$, avió, avió, camió... camió... /  perquè..  perquè....

/

ecordeu ecordeu que el catal* catal* oriental pronuncia pronuncia i, per tant, accentua accentua les ee o"ertes d)al&unes paraules a&udes: la tercera persona dels #er"s de la /a conju&ació aca"ats en N;- 'excepte els aca"ats en H-N;- i el #er" exemple:: depè participis pis aca"ats aca"ats en $s: $s: ofès, encendre(. Per exemple depèn, n,  però ent$n1 els partici ofès, permès permès,, omès, omès, etc1 els mots se&+ents: se&+ents: vostè, vuitè, interès, xerès, espès, cafè, comitè, alè, francès, anglès, etc+1 unes altres paraules que  podem accentuar o"ertes o tancades se&ons la #arietat dialectal són aquestes: con$ixer, v$ncer, i els imperfets d)indicatiu: d$iem, qu$iem, etc.

!uadern de "alencià #itjà



Les lanes majorit*riament són o"ertes: dipsit , slid , tèxtil , exèrcit , dèbil ... ... Juant als #er"s, la conju&ació sencera sencera respecta l)accent prem$reu 'perfet tancat, quan pertoca: d$iem, córrec, prem$reu simple(.

E:CE6*E:  els #er"s #er"s de la /a conju& conju&aci ació: ó: v$ncer, cr$ixer, cr$i xer, córrer+++ córrer+++  ser : fóra+++  les formes formes del #er" #er" ser   altres altres mots mots,, com ara: ara: estómac, c$rvol, pr$stec, fer$stec, ll$pol,  furóncol+++ E:CE6*E: fórmula,  fórmula, pólvora,  pólvora, tómbola, tómbola, góndola,  góndola, tórtora, tórtora, esgl$sia, esgl$sia, $nia,  $nia, ll$mena,  fer$stega...  fer$stega... Qormes esdrFixoles dels #er"s de la /a conju&ació: ocórrega+++

Les esdr7i"oles majorit*riament solen ser o"ertes:  gènere,  gènere, istria, istria, ciència... ciència...

1.;.1 Di#ergències de tonicitat 0eu de tenir present que hi ha paraules que no tenen la mateixa sl!la"a tònica en castell* que en #alenci*. 6neu 6neu am" molt de compte i fixeu#oshi:

!ón agudes alfil a#ar  cautxF ciclop criquet

elit fluor  fut"ol hand"ol hoquei

humit inter#al misantrop o"oé oce*

 però  policrom quilo&ram radar  aimon

timp* tiquet xandall xasss xiclet

omòplat  paréixer   policac r$ptil témer  termòstat

t$xtil tórcer  torticoli #éncer  #erti&en =odac

!ón lanes acne adequa al#$ol amonac atmosfera austrac

cardac c*sti& conéixer  córrer  créixer  etop

int$rfon leucòcit ma&netòfon medul!la meréixer  mssil

!ón esdr7i"oles aur$ola diòptria

$c=ema el$ctrode

-tiòpia 0im*laia

olimpada  perode

 pneumònia ru"$ola

)nitat *+ Accentuació i dièresi

R

1.;.2 Doble accentuació ecordeu que hi ha al&unes paraules que admeten una do"le possi"ilitat d)accentuació en:  -ls compostos de edre  edre.. Per exemple: pentaedre exemple:  pentaedre o pentàedre.  pentàedre.  6l&une 6l&uness paraul paraules es com: imbè imbèci cill o imbecil , rep reprt rter er o reporter ,  saxfon o  saxofon,  saxofon, dmino o dominó, dominó, càstig o castic, castic, pèrit o perit , xofer o xfer , etc. Gs important tam"é que recordeu que els ad#er"is aca"ats en  ment s)accentuen solament si l)adjectiu femen, so"re el qual es forma l)ad#er"i, s)accentua. 2e 2e&eu els exemples se&+ents: àgil 4 ment ment S àgilment  dcil 4 ment ment S dcilment   feli0 4 ment ment S feli0ment  ràpida 4 ment ment S ràpidament  cont'nua 4 ment ment S cont'nuament 

1.;.; <8accent diacrític 0i ha deter determin minad ades es paraul paraules es que porten porten accent accent encar encaraa que no comple complesqu squen en les re&les re&les d)accentuació. -s tracta de mots que tenen un accent diacrític 'aquell que distin&eix unes  paraules d)unes altres que s)escriuen i&ual i que tenen si&nificats diferents(. 6 continuació continuació en teniu una llista dels més importants, fixeu#oshi i "é i memorit=eulos:

ACCE'* D-ACR=*-C Amb accent

!ense accent

 "é, "éns 'possessions, 'possessions, ad#. ad#. i conj.(

 "e, "ens 'corders( 'corders(

déu, déus 'di#initat(

deu, deus 'numeral, del #er" deure( deure(

dóna, dónes 'del #er" donar (

dona, dones 'sexe femen(

és 'del #er" ser  #er" ser (

es 'pronom reflexiu(

féu 'del #er" fer #er" fer en passat(

feu 'del #er" fer #er" fer en present(

fóra 'del #er" ser  #er" ser (

fora 'ad#er"i de lloc(

m* 'part del cos(

ma 'possessiu: meua(

més 'quantitatiu(

mes 'part de lTan<( lT an<(

mòlt, mòlta '#er" moldre(

molt, molta 'quantitatiu(

món 'planeta terra(

mon 'possessiu: meu(

móra, móres 'fruit(

mora, mores 'dona *ra"(

nét, néta, néts, nétes 'dTuna famlia(

net, neta, nets, netes 'adj. de neteja(

ós, óssa, óssos, ósses 'animal(

os, ossos 'part anatòmica(

!uadern de "alencià #itjà

U  p$l, p$ls 'ca"ell( 'ca"ell(

 pel, pels 'contraccions 'contraccions de per4el, per4el, per4els(

qu$ 'relatiu tònic, interro&atiu(

que 'relatiu sense preposició V exclamatiu(

sé 'del #er" saber  #er" saber (

se 'pronom reflexiu(

s 'afirmació(

si 'conjunció(

sóc 'del #er" ser  #er" ser (

soc 'calçat, tros de fusta(

sòl, sòls 'terra(

sol, sols 'astre, nota, solitud, #er" soler  #er"  soler (

són 'del #er" ser  #er" ser (

son 'acte de dormir(

té 'del #er" tenir (

te 'planta, infusió, lletra i pronom(

Fs 'acció dTusar(

us 'pronom fe"le(

#éns, #énen '#er" venir (

#ens, #enen '#er" vendre4

#és '#er" anar (

#es 'reducció de veges( veges(

RE4ARUE! •

6l&uns dels mots formats a partir d)al&una paraula am" accent diacrtic mantenen tam"é aquest accent: ad$u, rodamón, besn$t, subsl3

•

ecordeu que els monosl!la"s, lle#at que si&uen diacrtics, no s)accentuen s)accentuen mai:  fa,  fa,  pla,  pla, pa,  pa, ben ben... ...

1.;.> #ue ? #u$ 6ccent 6ccentua uarem rem &r*fic &r*ficame ament nt aqu aques ests ts eleme elements nts només només qua quann fan la funció funció de relati relatiuu am" am"  preposició 'es pot su"stituir pels relatius compostos el qual, la qual, els quals, les quals ( o de  o de 3  pronom interro&atiu 'equi#al a Wquina cosaX( . Qixeu#os en els exemples de la &raella que teniu a continuació:

U@ -'*ERRO/A*-U 'equi#al a Wquina cosaX(

uè fasY uè passaY  No sa"em (uè estudia.

La casa en (uè #isc no és "onica. RE
3

Hro"a Hro"areu reu una exp explic licac ació ió més detalla detallada da en la unitat unitat R, 5+6 7ls pronoms relatius 'p. 'p.3 3(( i 5+8 %ronoms interrogatius i exclamatius 'p.A3(.

)nitat *+ Accentuació i dièresi



1.;.. E"ercicis 1.

Accentueu si cal els %ue seg3ents, a(  "( c( d( e( f( &( h( i(  j( [( l(

-ls meus meus pares diuen diuen que he de de tre"alla tre"allarr més més %empre fa "romes, "romes, que &raciósZ Jue #ols #ols pren prendre dre per a sopa soparY rY No m)a& m)a&rad radaa la moto moto que que t)has t)has comp comprat rat -l pro&ram pro&ramaa d)ordinado d)ordinadorr am" que que tre"alle tre"alless no és massa massa "o "o 2ull ull que que em di&ues di&ues que pen penses ses fer  Jue m)has m)has dit dit que #olsY #olsY -l -l material material de que que et #ai& #ai& parlarY parlarY %aps %aps a que que es dedi dedica caYY -l dia dia que que #in&ue #in&uess parla parlarem rem de de l)au&m l)au&ment ent de de sou sou No sé de que et queixes 2ols que parlem parlem de de que és és el que est* pass passantY antY H)esti H)esticc pre& pre&unt untant ant que et passaZ passaZ

2. Accentue Accentueu u si si cal cal les les araule arauless seg3en seg3ents, ts,

. examen /. rodamon 3. "arnus A. dilluns I. es&lesia K. comprem M. ai&ua . copia R. dia U. U. rafe rafe&a &a

. . llap llapis is /. /. "ust "ustia ia 3. oxi&e oxi&enn A. A. #iru #iruss I. I. tenn tennis is K. tra&ed tra&edia ia M. indi#i indi#idu du . conco concorre rrer  r  R. R. aixo aixo /U. /U. anec anec

/. usuari usuariaa //. miso&i miso&inn /3. /3. 6n 6n&e &ell /A. diposi dipositt /I. /I. pape paper  r  /K. /K. corre correuu /M. 2alencia lencia /. matal matalas as /R. formul formulaa 3U. 3U. ta"u ta"u

3. 3. aço aço 3/. 3/. ?uli ?uliaa 33. espina espinacs cs 3A. 3A. lliç lliçoo 3I. 3I. amo amonn 3K. compre comprenn 3M. platan platan 3. 3. poru poruss 3R. catale catale&& AU. AU. %oni %oniaa

A. essen essencie ciess A/. A/. ;e ;eni niaa A3. A3. canç cançoo AA. tom"ol tom"olaa AI. pin&+i pin&+i AK. ar"itre ar"itre AM. menja menja#em #em A. A. teme temer  r  AR. AR. fide fideuu IU. IU. soli solidd

!uadern de "alencià #itjà

/

;. Accent Accentue ueu u les les frases frases seg3e seg3ents nts,, a( Nuria esta esta in#esti&an in#esti&antt l)esperit l)esperit a#ant&uardi a#ant&uardista sta durant durant un periode de temps temps determinat determinat  pel ;epartament ;epartament d)0istoria.  "( 2es al concert d)o"oe d)o"oe que un music music austriac fara despusdema despusdema a \ono#er. \ono#er. c( L)atmosfera )atmosfera que es crea en un partit de fut"ol s)adequa al #erti&en col!lectiu col!lectiu que estem #i#int. d( 0an anat anat a -tiopi -tiopiaa #inti #inticin cincc oftalm oftalmole ole&s &s perque perque #olen #olen in#est in#esti&a i&arr l)au&m l)au&ment ent de dioptries en homes de mes de trentacinc an
>. 6oseu 6oseu accent accent en les araules araules (ue (ue o necessite necessiten n del te"t (ue i a a continua continuació, ció, La %il#ia arri"a. Jue t)ha passatY, el rostre candoros, que has fetY -n #eurela, la  Natalia se)n #a penedir. \)ho promets, que no diras res a LluisY, m)ho juresY, repeti r epeti la  Natalia. H)ho jure. %i no, feu la Natalia, si li ho dius, es que no em #ols ajudar. -s clar  que si, que et #ull ajudarZ, &aire"e crida la %il#ia. 0e a#ortat i no em tro"e "e. \ontserrat oi&, 7l oi&, 7l temps de les cireres cireres

. an desaar desaaregu egutt els accent accentss d8a(uest d8a(uest te"t. te"t. 6oseul 6oseulosi osi,, Hantes #e&ades com ha#ieu parlat de Qatima i en aquell moment no t)apetia entrar a la  "asilica. ristina i tu us quedareu asse&udes en un "anc de pedra sota unes carrasques. 6l cap d)un moment, #a deixar de ploure. ;espres, passejant sota els portics que #ore&en l)es&lesia, #as fixarte en la imat&e de la \are de ;eu que hi ha#ia a la façana de l)edifici, am" la corona apomadeta i el &ran rosari penjantli dels canells. -t #an cridar l)atencio els ulls de serenitat: tu no #olies res mes que aixo. ?oaquim >. aturla, 9a aturla, 9a casa de les flors

)nitat *+ Accentuació i dièresi

3

F. 6oseu 6oseu accent accent en les les araule arauless del te"t te"t (ue o o necessite necessiten, n, -n un dels meus #iat&es arreu del mon #ai& patir un accident que, &racies a ;eu, ara puc contar. -m tro"a#a als -stats 8nits, en la frontera am" el anada, i un amic em #a acompan
!uadern de "alencià #itjà

A

1.& 'i$resi  Gs un si&ne &r*fic que col!loquem exclusi#ament so"re la i i la u. La di$resi té les funcions se&+ents: 5ndica carr la pron pronFn Fnci ciaa d)un d)unaa u darrere de les Recordeu que els aplecs gu aplecs  gu i qu am" les 1. 5ndi consonants g  consonants g  V V q i da#ant de les #ocals e V i. #ocals a i o no porten di$resi. -xemples:lleng&es -xemples: lleng&es,, ling&'stic, ling&'stic, q&estionari... q&estionari... -xemples: quadre -xemples: quadre,, quota, quota, quocient ... ...

2. Hrencar difton&s decreixents:

 No o"stant això, si podem accentuar les #ocals i V u, no hem de posarhi di$resi /. 5ndicar &r*ficament que una i o una u no sinó accent. formen difton& am" la #ocal anterior o am"  9lu's : 9lu(sa la se&+ent ja que són #ocals1 és a dir, que es  su's : su(ssa  pronuncien en emissions de #eu #eu diferents.  pa's : pa(sos -xemples: ra(m, ra(m, ve(na, ve(na, pe&c,  pe&c, ero(na... ero(na... bene'em : bene(a redu'eu : redu(en /./ 5ndicar que la i V u col!locada entre #ocals és tònica i forma sl!la"a per si sola en ser  una #ocal plena. -xemples: condu(a, condu(a, produ(a,  produ(a, condu(en

on#é tenir en compte al&uns deri#ats de cultismes que porten di$resi encara que el mot primitiu tin&a difton&.

Gormen diftong  fluid trapezoide arcaic europeu eroi

'o formen diftong flu(desa trapezo(dal   arca(tzant   europe(tzant   ero(citat  

6 més, hi ha altres deri#ats la pronFncia dels quals no ens indica clarament si una i o una u formen difton& o no. Per tant, cal recordar que porten di$resi: tra(dor , continu(tat , espontane(tat , eterogene(tat ,  su(cidi,  su(cidi, di&rètic,

)nitat *+ Accentuació i dièresi

I

0i ha al&uns casos en qu$ no cal osar dièresi , #e&eulos: Juan posem accent &r*fic. -xemples:  su's,  su's, 9lu's,  9lu's, ve' ... ... Les forme formess #er"a #er"als ls de l)infin l)infiniti itiu, u, &erund &erundi, i, futur i condicional dels #er"s aca"ats en #ocal 4 ir  ir : agrair$, agrair$, introduirem, introduirem ,  produir,  produir,  produiries  produiries,, conduint ... ...

Pel que fa a les formes #er"als, recordeu que no heu heu de posa posarr di$r di$res esii en els els impe imperfe rfets ts d)indi d)indica catiu tiu en qu$ qu$ la i és semiconson*ntica. -xemples: creia, creia, queia, queia, duia, duia, deia, deia, veia... veia...

E"cete te els mots  pro(sme i llu( -ls mots aca"ats en els sufixos:  isme, isme, ista E"ce llu(sm smee que no 'precedits de #ocal(. -xemples: són sufixats. egoisme, egoisme, eroisme, eroisme , europeista... europeista... -n els mots compostos am" els prefixos anti, anti, Atenció: no es consideren compostos: re&ll i re&ll  i co, co, contra, contra, re, re, semi  semi, , auto, auto, pre  pre. . les les form formes es del #er" #er" reeixir : re(sc, re(sc, re(xes, -xemples: re(x... re(x... contraindicació, contraindicació, antiinflamatori, antiinflamatori, reincidència, preindustrial+++ reincidència, preindustrial+++ -n les paraules que aca"en en les terminacions llatines us  us,, um 'precedides de la #ocal i(. -xemples:  #àrius,  #àrius, %ius,  %ius, armnium, linleum... linleum ...

1.>.1 E"ercicis 1. 6oseu accent o dièresi en les araules (ue en necessiten, raim

empudeint

9iscaia

fluidesa

\arraqueix

o"eiria

lin&uistic

taut

arruinar

aillament

me&alit

aillar  

roi

traidor

aul

8craina

o"eieu

paisos

e&oista

suicidi

ruina

0imalaia

creiem

podium

 proisme

ensaimada

o"eix

o"oe

proteina

"eneir 

seua

trait

diurn

fruita

reinstaurar

seduida

suissa

a&raiment

elit

dioptria

homo&eneitat

enquesta

2. 6oseu els accents i les dièresis (ue calguen en el te"t seg3ent, -l forat de la capa d)o=o so"re l)6ntartida ha au&mentat am" re&ularitat els ultims deu an
!uadern de "alencià #itjà

K

disminuit un KU] en relacio am" l)espessor que tenia en els an
;. 6oseu accent o dièresi a les araules (ue en necessiten, a4 -l cirur&ia li ha dit que te un &reu pro"lema d)acne. b4 -l consol suis #a a&rair la col!la"oracio als paisos del Hercer \on. c4 6quell austriac no era un home sa: primer una pneumonia, despres els ec=emes en les mans1 tot se&uit la medul!la i ara l)aturada cardiaca. d4 Lluisa #olia anar a la residencia perque li feren rapidament una analisi. e4 La neta de la mora #enia te i cafe molt.  f4

aul deia que es un consumidor de cocaina &enuina de 9erlin.

 g4 -ls empresaris #enen la fa"rica perque s)han arruinat am" l)increment de la quota que l)associacio els ha atri"uit. 4 0eu de con#encer aquella dona perque us done el reptil i l)ensaimada. i4

\arius ha traduit una poesia europeista.

 j4

-ls #eins deien que han produit denou textos arcaistes.

>. 6oseu els accents i les dièresis (ue falten en a(uest te"t, -l menu no es caracterit=a per la fluidesa. L)inicia una lliço ma&istral so"re la recerca mes important en redaccio1 s)exposa la doctrina "asica so"re la paraula, la frase, el  para&raf, la puntuacio, etc.1 s)hi ensen
Unitat 2. Ortografia 2.1 Vocalisme calism e 0i ha mots que contenen #ocals diferents a les que contenen els mots corresponents castellans i la influ$ncia d)aquesta llen&ua fa que s)hi produesquen interfer$ncies. Per e#itarho, fixeu #os en els mots se&+ents:

afaitar  am"aixada arra#atar  assass a#aluar 

!8escriuen amb  ( a#aria extra#ersió latrina mara&da  picaporta

 posa rancor  sanefa %arden
!8escriuen amb  )  ametista assem"lea e"enista efeminat -mpar V emparar  -mpord* en
esternudar  ferm &elea honestedat  ja#elina litre mera#ella metre monestir  !8escriuen amb  I 

r*fe&a resplendor  re#enja santedat se&+ent se&uretat ser&ent #erns

am"i&+itat anti&uitat arriZ ciment contempor*nia contenidor 

decli#i dia"etis eclipsi infermeria l*ctia lnia

mantenidor  nucli ordinador   penis so"irania Hunis

M

!uadern de "alencià #itjà



!8escriuen amb *

aixo#ar  assortir  atordir  a#orrirse  "ordell 9ordeus 9orriana  "otifarra  "rFixola calorós captol cartolina complir  colo"ra

conser#adorisme cònsol co"rir  cor"a croada dolç durador  em"otit -mpord* esc*ndol escodrin
estoi& estora estrafolari expenedoria fonament furóncol &o#ernamental &ropa 0on&ria hon&arés ?oan  jo&lar   jo&uet

 jo#entut mon<ó nodrir  ordir   p$ndol  ploma  podrir   polir   pols  polsar   pol#orit=ar  r$tol retolador  rostir 

ri&orós ro" omania rossin

!8escriuen amb U  ateu ateneu  "ufetada  "utxaca cacau cautxF escull V escullera fetus focus

fòrum &lo"us muntan
s$rum sufocar  sup$r"ia suportar  tipus turmell tramuntana trofeu turment

Hot i que, en &eneral, els deri#ats d)aquestes paraules presenten la mateixa di#er&$ncia #oc*lica, hi ha uns quants mots cultes que deri#en directament del llat i que no presenten difer$ncies am" el castell* 'pseudoderi#ats(, com ara: 4ot rimitiu 6seudoderi#at  "oca captol cor", cor"a do"le home  jo#e, jo#entut món nodrir  ttol

 "ucal capitular  cur#atura, cur#ilini duplicar  hum*, humanisme  ju#enil mund*, mundial nutrició titular 

6 més, cal parar atenció a les paraules que comencen per les sl!la"es  7;, 7#, 7< , ja que la #ocal #oc al inicia iniciall es neu neutra tralit lit=a =a i sona sona aproxi aproxima madam dament ent com una a, cosa que de #e&ades pot  produir #acil!lacions #acil!lacions orto&r*fiques. -xemples: ensabonar, entendre, envejar, encantar, encendre 'però encendre  'però ambaixador (. (.

)nitat =+ >rtografia

R

2.1.1 E"ercicis 1. Omliu els buits de les frases seg3ents amb la #ocal adient, . Hinc Hinc la se&ur```ta se&ur```tatt que el s```r&ent s```r&ent p```lsar* p```lsar* al&una al&una tecla tecla perqu$ perqu$ jo no haja de fer  unes &u*rdies tan a#```rrides. /. Gs un t```rme t```rment, nt, això de de #eure #eure pertot arreu arreu "```tif "```tifarres arres i em"``` em"```tit tit i estar estar a r$&im. 3. -stic -stic s```foc s```focat at perqu$ perqu$ no recorde recorde el tt``` tt```ll de la pel!l pel!lcul cula, a, però si hi pense pense #ei& #ei& el tit```lar com si esti&ués escrit am" ret```ladors da#ant meu. A. ;eu s```fri s```frirr molt, perqu$ perqu$ s```sp s```spira ira molt molt da#ant da#ant la t```m"a t```m"a del seu seu marit. marit. I. ;urant ;urant la seua j```#en j```#entut tut #a tenir tenir dos marits: marits: l)un era h```n&a h```n&arés rés i l)altre r```man r```manés. és. K. L)am``` )am```tista tista que que porta l)anell l)anell de la so"```ra so"```rana na és m```ra# m```ra#```llo ```llosa. sa. M. L)ass` ass``` ``m" m"le leaa ha apro apro#a #att les les prop propos oste tess &``` &```#e #ern rnam amen enta tals ls mal& mal&ra ratt la seua seua am"i&+```tat. . Posa)t Posa)t el el da#ant da#antal al si no #ols #ols ```m"ruta ```m"rutarte. rte. R. al que si&u``` si&u```m m ri&```rosos ri&```rosos i que ```#alue ```#aluem m am" honest``` honest```dat dat tots els aspirant aspirants, s, sense deixarnos s```"ornar. U. om que no em #a a&radar a&radar el &ust del #i, després de tastarlo el #ai& esc```pir. esc```pir. . 6quest jersei és molt j```#enil. j```#enil. /. ;esprés de l)accident l)accident em #ai& quedar at```rdit, at```rdit, t```r"at, no podia enfocar enfocar les imat&es i sua#a per tots els por```s de la meua pell.

2. Corregiu les incorreccions incorreccions (uant a la di#ergència #oc$lica #oc$lica del te"t seg3ent, L)em"aixador L)em"aixador de umania #a descu"rir en un contenidor de cement el ro" i l)estui& que el contenia perdut per la princesa el dia de les seues noces. La melanconia i l)an
!uadern de "alencià #itjà

/U

2.2 +onsonantisme, les oclusives, p-t-c  b-d-"  6questes consonants s)anomenen oclusi#es perqu$, durant el procés d)articulació, primer es  produeix un tancament que o"staculit=a el pas de l)aire i després hi ha una o"ertura que deixa eixir l)aire "ruscament. -l tancament pot ferse am" els lla#is 'p,"(, les dents 't, d( o el #el del  paladar '&, c(. Juan es tro"en a final de paraula, les consonants oclusi#es neutralit=en el seu so, fenomen que de #e&ades pro#oca #acil!lacions en l)escriptura 'ex. verd ?ver@1 ?ver@1  sang ?sanB(. ?sanB (. Hin&ueu en compte la re&la se&+ent. -n sl!la"es finals:

•

%i la #ocal anterior és tònica

 P  H  

-xemple: amic, advocat  •

%i no podem aplicar la re&la anterior, cal o"ser#ar els deri#ats: ;eri#ats am" P  H   ;eri#ats am" 9  ;  >

 

mot am" P  H   mot am" 9  ;  >

d  Csor  da  ( -xemple: àrab CAràbia4, sor d  Csor d 

E:CE6C-O'!H •

\ots femenins aca"ats en -H8;, 5H8;: inquietud, solitud .

•

6ltres mots: adob, aljub, tub, cub, fred, sud, ànec, mànec, càrrec, espàrrec, fàstic+

•

La a perso persona na del del sin&ul sin&ular ar del del presen presentt d)ind d)indica icatiu tiu dels dels #er"s #er"s #elari #elarit=a t=ats: ts: aprenc, comprenc, entenc, tinc+

Gi"eu#os tamb+ en a(uests mots,  "aptisme succés addició repte capti#ar

2.2.1 E"ercicis

acceptar recepta su&&erir du"te capçal

accelerar conjectura au&mentar dissa"te pneum*tic

accent su"mer&ir   escriptor   so"te pneumònia

)nitat =+ >rtografia

/

1. Omliu els buits amb l8oclusi#a corresonent, corresonent, a4 L)ami``` L)ami``` d)6lfre``` ha can#iat d)actitu``` i en&uan< s que #ol anar al ari```. b4 0e fet una sol!licitu``` per entrar en el clu``` d)escacs de \adri```. c4 -n la pare``` del despatx de l)ad#oca``` hi ha un quadre am" un pra``` #er``` i un sol &ro```. d4  No compren``` compren``` la seua inquietu```. inquietu```. Gs massa massa poru```` per a ser "andi```. e4 -m fa f*sti``` pensar en un *ne``` &uisa```: ;onald era tan dolçZ  f4 Hinc l)estóma``` l)estóma``` re"olicat des que he #ist l)actuació del ma``` fent m*&ia.  g4 Gs molt #iolent: m)ha fet un pessi``` i un arra```. 4 re``` que ;a#i``` no sa``` que té molta sor```. -n l)accident quasi es queda ce```, sor``` i mu```, però al final s)ha recuperat. i4  No #a&es tan r*pi````Z La rapidesa rapidesa no és &arantia &arantia de perfecció.  j4 -st* en la plenitu`` de la seua jo#entu`` però encara no sa`` com soltar l)a``elerador i no a``epta cap consell.

2. +onsonantisme. Les variants de la essa, essa sorda i essa sonora Lle&iu en #eu alta aquestes paraules i fixeu#os en la seua pronunciació:  supressió

bàsic

Per tal de pronunciarles correctament haureu d)aprendre a distin&ir entre les anomenades -%%6 %7;6 'VsV( i -%%6 %7N76 'V=V(. La primera es pronuncia i&ual que la essa del castell* i la se&ona produeix una #i"ració en eixir l)aire de la ca#itat "ucal. 6quest 6quest Fltim és un so que haureu de practicar, ja que no existeix en les paraules castellanes. Per a emetre)l ima&ineu el so que produeix un insecte quan #ola: bbbbbb... i col!loqueu darrere la #ocal. Prac Practi tiqu queu eu aque aquest st nou nou so. so. Hots els els sons sons marc marcat atss en les les para paraul ules es de la llis llista ta se&+ se&+en entt corre correspo spone nenn a V=V. V=V. Lle&iu Lle&iules les en #eu alta alta i poseu poseuhi hi espec especial ial atenc atenció ió a pronun pronuncia ciarl rles es correctament. a"usar acidesa amorosir  camisa caserna cer#esa cos desem"re

curiositat di#isió es&lésia frase &asolina mati sar  nosaltres  països

 pesar   pisos  presentar   promesa resum #osaltres #isitar  xinesa

;e #e&ades, pronunciar una VsV o una V=V implica can#i de si&nificat: casa B[a=aD1 caça B[asaD1 rosa Br  =aDI rossa BrosaDI  presa Bpre=aD1 pressa BpresaD1 "assa B"asaD1 "asa B"a=aD. Per això és important aprendre a pronunciarles correctament. correctament.

!uadern de "alencià #itjà

//

%i us hi fixeu compro#areu que cada so es representa orto&r*ficament per unes determinades consonants:

1J E!!A E!!A !O'O !O'ORA RA ?&? ?&? /rafia !

/rafia K

 entre #ocals : espaiosa, pisos+++

 a rincii de mot : zona, zebra+++

 els deri#ats o comostos de: fons: enfonsar  dins: endinsar  trans: transistor 

 darrere de consonant : pinzell, colze+++  Altres mots 'una &ran quantitat dels quals deri#en del &rec(: amazona, esquizofrènic, trapezi, zoolgic, 2izant', topazi, nazi+++

2J E!!A E!!A !ORD !ORDA A ?s? ?s? !

!!

 A rincii de mot :  seguretat, segona+++ segona+++

 Entre #ocals :  passad's, tassa+++

- Desr+s dels refi"os : a Casimetria4 ante C ante C antesala4 anti Cantisèptic4  "i Cbisexual4  "i Cbisexual4 contra Ccontrasentit4 entre Centresuat4 mono C monos'l/lab( monos'l/lab( uni Cunisexual4 tri Ctrisdic4  poli Cpolis'l/lab4

 Gemenins amb el sufi" -essa:  poetessa, comtessa, abadessa+++

 a fi de mot: armaris, mes+++

C  però princesa , bur"esa/ pa"esa bur"esa/ pa"esa i mar%uesa 4

 Comostos de , &ressió: agressió missió: emissió - pressió:  pressió: impressió

 !uerlatius,  entre consonant i #ocal i  ssim: molt'ssim entre #ocal i consonant:  ssima: molt'ssima  sensual, aspecte+++ •


C  Da#ant e i i ,  gratacel  opcional   !ufi"os,  *ncia: constància  $ncia: consciència

L  Da#ant a/ o/ u,  Dran0a, can0ó,ven0ut   A fi de mot,  feli0, auda0+++  !ufi"os,  ança: esperan0a  ença: renaixen0a

)nitat =+ >rtografia

/3

0eu de posar especial atenció en la parella V, que apareix per raons etimolò&iques en al&unes paraules. Per tal de dominarles haureu de fixar#os molt en totes les lectures que feu.  No o"stant això, és cert que la seua utilit=ació coincideix moltes #e&ades am" la resta de llen&+es rom*niques, com el francés o el castell*. Per això aquestes llen&+es poden ajudar#os en al&uns casos. 6 més a més, heu de tenir en compte que les paraules d)una mateixa famlia alternen dins dels mem"res de cada parella, mai alternen "arrejades. Per exemple: bra0 s)escriu bra0 s)escriu am" , per tant, el diminutiu bracet  s)escriu  s)escriu am"  'ja que la  no pot anar anar da#an da#antt de -(1 tros s)escr s)escriu iu am" %, per tant, tant, el diminu diminutiu tiu trosset  s)escriu am" %% 'perqu$ #a entre #ocals(. •

El dígraf *K

La &rafia Hb sempre #a entre #ocals i la utilit=em em molts #er"s aca"ats en  itzar   itzar  'i deri#ats(1 deri#ats(1 en els nFmeros nFmeros dotze, dotze, tretze, tretze,  setze1  setze1 i en altres mots com magatzem, magatzem, botzina, atzar, atzavara, atzucac, metzina, atzabeja, Assutzena+

aure aureu u d8anar d8anar amb comt comtee amb algune alguness araul araules es (ue res resent enten en difer diferènc ències ies resecte resecte al castell$, •

!8escr !8escriue iuen n amb !: sa"ata sa"ata,, safr*, safr*, salpa salpar, r, sanefa sanefa,, %ara& %ara&oss ossa, a, %arden %arden
•

!8escriuen amb !!,   arrissar, assut=ena, carnisseria, -i#issa, &essam, massap*, mostassa, pòlissa, tassa, carrossa, disfressar, escassesa, hissar, masss, pissarra,

2.;.1 E"ercicis 1. Escri#iu C o L,  ```el a"und*n```ia atro``` Pu```ol mar```  ```i&ró

```ircular adre```ar i&nor*n```ia ```endra ```irera ```istella

o"edi$n```ia ra```a apeda```ar "alan```a #én```er llen```ol

"ra```  pla```a peda```   can```ó ofi```ina fa```ana

2. Escri#iu K o ! en els esais buits de les araules seg3ents, seg3ents,  ```e"ra  pol```e&uera

```odac quin```ena

```umar can```ament can```ament

pen```ar  "ru```a

!uadern de "alencià #itjà

/A de```em"re  "ron```e 5&na```i

"i```ant col```ada tr*n```it

topa```i ama```ona con```ell

"en```ina pol``e sen``ill

;. Omliu els buits amb ! o !!, co```iol  pe```ic do```i co```os  paï```os met&e```a

fa```e fronti```a tra#e```a disfre```a intromi```ió duque```a

na```al &a```os de```itjar ente```a co```ina marque```a

dan```a palla```o pe```eta pi```arra per```ona en```en
>. Omliu els buits amb ! !! C L K *K, a4 -l comi`` comi```ar `arii #a tro"ar tro"ar els co` co```o ``oss de due duess perso persone ness a`` a```a` `a```i ``inad nades es di```a di```a"te "te  pa```at. b4 %u```anna est* con#en```uda que #as pa```ar l)examen per ca```ualitat, perqu$ no et #as esfor```ar &ens i no sa"ies cap lli```ó. c4 2iu a l)entre```òl, al costat d)uns &rans ma&a```ems. d4 -l clu" est* tra#e```ant un mal moment a cau```a de la le```ió del da#anter ```entre. e4 -l fill de la prince```a de \o```am"ic i la duque```a de 2ene```uela s)han ca```at i han fet un #iat&e de no```es impre```ionant: primer han anat a F```ia i després a les re&ions xine```es del sud.  f4 La cri```i ha estat cau```ada per l)adhe```ió d)una no#a empre```a en el sector.  g4 -ls escriptors pre```ocr*tics foren capa```os d)explicar totes aquestes hipòte```is. 4 -l ```endrer est* ple de ```i&arrets oloro```os. i4 -l &o#ern ha confe```at que les despe```es d)hi```enda són a"u```i#es.  j4 -l tornado \ari ha a```otat la ```ona més frondo```a de la sel#a ama```ònica. ama```ònica. E4 La jut&e```a france```a es"atu```a#a la &o```a. l4 -l pre```ident #a demanar que ce```ara la discu```ió. m4 -l na```isme és una doctrina fal!la``` que ha si&ut comdemnada a tot -uropa. n4 -ls palla```os del circ canten unes can```ons precio```es. o4 L)equip matala```er #a lluitar fero```ment per arra"a```ar el triomf als campions, però #a aca"ar apalli```at.  p4 L)esqui```ofr$nic di```imula#a la seua mancan```a de sen<. q4 ?o no a```epte la te```i que propo```a que aquesta és una malaltia psico```om*tica. r4 L)emi```ió exce```i#a de &a```os com l)o```ó és una a&re```ió al medi am"ient.  s4 6`ò és un contra```entit, a``` no hi ha res a fer. t4 La porta de l)ante```ala l) ante```ala té les fronti```es ro#ellades. u4 -ls intere```os de l)6```o```iació d)6mics d)6ndalu```ia #an ser anali```ats pels con&re```istes con&re```istes durant el mes de mar```.

)nitat =+ >rtografia

/I

v4 La pi```arra de la meua cla```e és #erdo```a. F4 La dona ro```a porta#a una ro```a a la m*.

. Geu el matei" amb el te"t seg3ent, -l a"o```a, a```ass ei#i```enc, es tro"a#a de```esperat. La "alan```a de la justcia queia so"r so"ree ell ell com com una una ma`` ma```a `a,, sens sensee comp compa` a``` ``ió ió.. La jut& jut&e` e``` ``aa no a``` a```ep epta ta#a #a la seua seua  pre```umpció d)innoc$n```ia. d)innoc$n```ia. -ll tenia l)esperan```a que la do```ena d)an
!uadern de "alencià #itjà

/K

2.& +onsonantisme, la b i la v Les &rafies  i M representen dos fonemes diferents, tot i que en al&uns parlars es confonen en un Fnic so. -s distin&eixen en la seua articulació perqu$ B"D és un fonema oclusiu, "ila"ial sonor, mentre que B#D és un fonema fricatiu, fri catiu, la"iodental sonor. -ncara que no sempre es poden esta"lir unes re&les per a solucionar els du"tes orto&r*fics als  parlants que no distin&eixen el seu seu so, podem dir que, que, en &eneral: &eneral:

E!CR-URE4 0

E!CR-URE4 V 

a. da#ant l  r  ex.: obra, pobre, moble, poble

a. darrere n ex.: convertir, canvi

b. darrere m   ex.: ambició excepcions: tramvia, circumval/lació,   triumvirat 

b. alte altern rnan antt amb amb u en araules de la matei"a família ex+G ex+G blau, bla va escriure, escrivint  beure, bevent 

c. alter ltern nant ant amb p en mots de la matei"a família c. en les desinències de l8imerfet d8indicatiu de la 1a con%ugació ex.: llop, lloba cap, cabut  ex.: cantava, cantaves rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben   treballàvem, treballàveu cap, caps, cap, cabem, cabeu, caben -ncara que les llen&+es rom*niques solen coincidir, en &eneral, en l)orto&rafia de la 9 i la 2, hi ha al&unes paraules en catal* que di#er&eixen di#er&eixen de les altres llen&+es. 6 continuació teniu les més importants:

!8escriuen amb  0 la"a arri"ar   "af   "aró  "asc  "ena  "erru&a  "esllum  "i&a 9iscaia

com"oi cor" de"anar  cor"a desim"olt mò"il o"lidar  re"entar  ri"a sa"a

!8escriuen amb V  ad#ocat alco#a alm#ar  arra#atar  a#all a#et a#i a#orrir  a#ortar   "a#a

ca#alcar  ca#all ca#aller  cer#ell òrdo#a co#ard end#ia en#estir  espa#ilar  esco#illó

&a#ardina &o#ern ha#er   ja#elina lla#i nF#ol  pa#elló sa#i si#ella ta#erna

)nitat =+ >rtografia  "olcar  cal"

/M

tro"ador  tro"ar 

can#i casca#ell

es#elt fa#a

>eneralment, les paraules que pertan
4ot rimitiu

6seudoderi#at

a#ortar 

a"ortiu

cal"

cal#cie

cer#ell

cere"el

cor"a

cur#atura

escriure

escri"a

lla#i

la"ial, la"iat

moure

mò"il

nF#ol

ne"ulositat

 pro#ar 

 pro"a"le,  pro"a"ilitat

/

!uadern de "alencià #itjà

2.>.1 E"ercici 1. Comleteu les araules seg3ents amb  o M segons corresonga, a4  No tro```e enlloc enlloc l)esco```illó. b4 La circum```al!lació per anar a òrdo```a est* plena de re```olts i, am" tanta cor```a, em marejaré i ```omitaré. c4 -l partit que es ju&a```a al pa```elló co```ert era molt a```orrit. d4 -l xiquet porta la &a```ardina "ruta perqu$ s)ha re```olcat pel fan&. e4 H)haur*s d)espa```ilar d)espa```ilar si #ols conquistar aquella xica tan es```elta.  f4  No té ni un p$l a la cal```a, però però la seua cal```cie cal```cie resulta arra```atadorament arra```atadorament sexi.  g4 Jui posar* el casca```ell al &atY 4 6"ans d)arri```ar a l)hospital li #an em```enar el "raç i li #an traure san& de la ```ena. i4 -ncara que sé que té una ```asta formació i que és molt sa```uda, m)han dit que és molt maleducada i molt ```asta, caracterstiques que em```oiren la seua sa```iesa.  j4 %e)m #a re```entar la roda del cotxe quan feia un a```ançament en l)auto```ia i &aire```é ```olque. E4 6quest pintalla```is fa &ust d)alm```ar. d)alm```ar. l4 L)a#i L)a#i mira#a l)a```et "oca```adat, quasi li queia la "a```a perqu$ era un ar"re preciós.

)nitat =+ >rtografia

/R

2. +onsonantisme. ricatives i a3ricades, "/ 4/ t"/ t4/ 5/ t5/ i"/ i5  6"ans d)escriure aquestes &rafies, heu d)identificarne el so per tal de sa"er quina d)elles el representa. 8s recordem les re&les d)utilit=ació de cadascuna d)aquestes d)aquestes &rafies:

1J / ? N ? */ ? *N *N>. %o: germà %o: germà,, ginebre, metge 'com metge 'com l)an&lés Hon l)an&lés Hon o  o l)itali* giro l)itali* giro(( / -

-

N da#antt A, O, U:  4 aqueta, da#an aqueta,  4 onc, onc, 4 uliol  uliol 

da#ant -. 5: " ermà, ermà, " inebra inebra -

E:CE6C-O'! erogl'fic, 4 erarquia, erarquia, ma 4 estat, estat, els llatinismes i an&licismes:  4 erogl'fic,  4 ersei, ersei, 4 eep 'i eep 'i deri#ats(. els aplecs ?-H , ?-: sub ?-:  sub 4ect e, e, in 4ecció, ad  4ect iu+ iu+ el #er" ?68- 'o  %eure(: 4 ec, ec, 4 $iem, $iem, 4 eia+ eia+ noms d)ori&en he"reu:  6 es1s, es1s, 6 eremies, eremies, 6 ericó, ericó, 6 erusalem+ erusalem+ */

•

\ots aca"ats en  A*/E: format" e E*/E: fet" e O*/E: rellot" e U*/E: jut" e

*N •

correetja/ els els mots mots,  platja/ mi tj tja/ corr botja/ natja/ lletja/ llotja/ pi tj tjor.

•

els #er"s, desi tj tjar/ enutjar/ estotjar/  4utjar/ petjar/ pitj  ar/ rebutjar/ trepi tj tjar/ viatjar.

a l8ora de con%ugar a(uests #erbs es roduei"en roduei"en can#is ortogr$fics,  4o via tg e/ e/ ell viatjaJ

A

•

%empre #an entre #ocals.

•

Hin&ueu en compte que els deri#ats alternaran H>H? se&ons la #ocal am" qu$ es forme la sl!la"a: llet4 a, a, llet" es+ es+

•

Juan tin&ueu du"tes cal que useu el diccionari.

 -n catal* oriental la > i la ? es fan fricati#es i no africades, cosa que explica l)Fs de les &rafies > i ? 'fricati#es( i H> i H? 'africades(. -l - l #alenci* no fa aquesta distinció fon$tica, les fem totes africades.

!uadern de "alencià #itjà

3U

2J : ? *: ? -/ -/. %o: panxa, %o: panxa, xulla 'com xulla 'com el castell* caleco(. caleco(. : -

a principi de paraula: 5 ocolate, ocolate, 5 ulla. ulla. -xcepcions: 75 aiEovsEi, aiEovsEi, Iep1blica 75 eca eca t5 ec, ec, t5 apela+++ apela+++ a, plan 5 a+ a+ darrere de consonant: per  consonant:  per  5 a,

*: -

e, fit5 a, a, flet5 a . entre #ocals , cot5 e, Posició final: : P *: P -/

-

després de consonant posem :: 7l  5  , 2ar  5 . després de #ocal posem: #ocal  posem: *: si els deri#ats s)escriuen am" *:: despa t" 'despat"ar( -/ si els deri#ats s)escriuen am" / N */ */: desig 'desit%ar(,  "ateig '"ate %ar(.

;J : ? -:. %o: Jixona, %o: Jixona, caixa 'com caixa 'com l)an&lés se l)an&lés se o  o el francés cKteau, c$ri(. c$ri(. : -

a principi de paraula:  8 àtiva, àtiva, 5 ifra ifra

-

després de difton&: rauxa, difton&:  rauxa, disbauxa+

-: -

entre #ocals: caixa+

-

a fi de mot: pe mot: pei5  , gui5 +

2..1 E"ercicis 1. Emleneu amb N / *N */, di````ous diri````ir  en````in
o"````ecció  ````irar   ````er*rquic con````unt fero````e &ara````e mira````e

2. Emleneu amb : *: -/,

 pi````or  forma````e  ````erani #ia````e desi````ós  ````irafa  ````ersei

espon````a  pla````a  plu````a a````ustar  tar````eta  ````oc  "a````oca

)nitat =+ >rtografia

3

 ```oc

co```e

ar```iu

empa``` 

esca"e` 

fle```a

du```a

&an```o

sand#i``` 

solfe``` 

 ```oriç

 per```a

mo```illa

ro``` 

 ```a#os

;. Emleneu els buits amb les grafies correctes no an de ser necess$riament les (ue em reassat en a(uesta unitatJ, a4 0an re"u```at el pro```ecte del ```endre d)-u```eni, encara que presenta#a molts a#anta```es. b4 -l su"```ecte d)aquesta frase té un su"stantiu i un ad```ectiu. c4  ```esFs i ```eremies seran massa```istes massa```istes i a```udaran la ```ent que ```eur* da#ant seu en una ```itera a rela```arse. d4  No em puc ima```inar una ima```e més lle```a ni pi```or que un me```e "oti```ós "oti```ós i  ```eperut am" am" un fe```e a les mans. e4 0e #ia```at per tot -uropa, però mai he trepi```at sòl e```ipci.  f4 Li han posat una in```ecció en la na```a am" una ```erin&a ```e&ant.  g4 -l mi```or que pots fer f er és desi```ar que ?oan no s)enu```e. 4 -ts un capri```ós i aquest capri``` no te)l pense consentir perqu$ sé que si pu```es a la roda que ```ira et mare```ar*s. i4 -nmi& de tot aquell desi``` #a``` sentir un mare``` que em #a fer ima```inar que desapare```eria desapare```eria d)aquest món sense que```arme. que```arme.  j4 \)he fet una ta```a de lle```iu en el ```upet nou i crec que quan s)e```u&ue quedar* ta```at.

2.9 Les nasals, m/ n/ n: -ls foneme fonemess nasals nasals VmV i VnV, VnV, que correspo correspone nenn a les &rafies &rafies m/ n  no presenten pro"lemes orto&r*fics a principi de mot o de sl!la"a. 6 fi de sl!la"a, però, poden ha#erhi #acil!lacions. Qixeu#os en aquestes re&les:

!uadern de "alencià #itjà

3/

1. -scri#im m

2. -scri#im n

E"cete  compostos com benparlat , benmereixent, enmig, granment, tanmateix, tanmateix , etc.  fanfarró,  fanfarró, fanfàrria  els prefixos: con-G confessar confess ar,, conflicte en-G enfilar, enfosquir  in-G infinit, infart  E"cete

 ;a#ant de v: canvi, enveja

 tramvia, triumvirat i circumval/lació

 ;a#ant p , b, campió, ombra  ;a#ant m: immoral, immens  ;a#ant 3 , àmfora, pamflet 

al recordar l)orto&rafia d)al&unes paraules:  Anna, annals, bienni, trienni, decenni, perenne, annex, connectar, connectar, ennegrir ennegrir,, ennuvolar ennuvolar,, innocent, innocent, innecessari, innecessari, innat, innat, innocu, innocu, somriure, somriure,  somni, premsa,
2.F.1 E"ercici 1. Omliu els buits amb la grafia corresonent, a4 -l co```te #i#ia en un su```tuós palau, que tenia un jard i```ens. b4 %i #ols ador```irte, et co```taré el co```te del co```te ;r*cula, o tam"é pot ajudarte començar a co```tar o#elles. c4 0e lle&it en la pre```sa que l)assu```te de l)exe```ció fiscal a les &rans superfcies durant el trie```i passat, no est* &ens clar. d4 ;eu estar a punt de ploure, perqu$ el cel est* e```u#olat i el dia es #a e``fosquint. e4 o```fesse que aquests s```tomes són preocupants.  f4 -l #an e`presonar per repartir pa```flets re#olucio```aris. re#olucio```aris.  g4 -stic con#ençut que %usa```a és i```ocent i que no #a caure en la te```tació de ro"ar  l)*```fora. 4 al e```a&at=e```ar e```a&at=e```ar tot aquest material al soterra```i de l)a```fiteatre. l) a```fiteatre. i4 La teua declaració #a ser tot un trio```f: 5```a ha co```fessat que les teues paraules d)amor li #an sem"lar la millor de les si```fonies.  j4 Hé una i```fecció al #entre perqu$ ha menjat massa co```fits.

)nitat =+ >rtografia

33

E4 Posa molt $```fasi en les seues paraules i per això co```ecta tant am" el pF"lic. l4 al que afi&es un a```ex a l)informe on apare&a la justificació econòmica de les o"res del tra```#ia que tra#essa la circu```#al!lació. m4 La seua cara #a di"uixar un lleu so```riure quan li #ai& contar els meus so```is. n4 %)ha e```fadat perqu$ li he dit que és un fa```farró.

2.; +onsonantisme, la < -n catal*, la &rafia  'hac( no representa cap so i l)emprem només am" un #alor etimolò&ic, com és el cas de les paraules istria o istria o umanitat+  umanitat+ -n al&uns casos, principalment en mots manlle#ats d)altres llen&+es que no han passat per una adaptació fon$tica al catal*, la  es pronuncia de manera aspirada. %ón els casos dels mots: obby, LaFai, ippy, etc. al anar am" compte, però, am" al&unes paraules que s que han estat adaptades fon$ticament: oquei, andbol, andicap, aixix, LèlsinEi L)aparició d)aquesta lletra sol coincidir am" la resta de llen&+es rom*niques. ;e tota manera con#é recordar al&unes paraules que s)escriuen am" . Qixeu#os so"retot les que presenten discrep*ncies discrep*ncies respecte al castell*.

Amb 

ahir  her"a hi#ern

ham harmonia hi#ernacle

hereu hissar  hostessa

!ense 

orfe os in \aó

orxata cacauet tru* -ster 

ou coet ostat&e 7sca

aprehensió conhort exhortar  menhir  aleshores anihilar 

adherir  exhalar  inhi"ir  filharmònica tothom anhelar 

alcohol exhaurir  su"hasta alhora tothora su"strahend

 intercalada

2.Q.1 E"ercici 1. Comleteu si cal amb  els esais en blanc. !i no cal osari res mar(ueuo amb el símbol . a4 6```ir #an discutir perqu$ ells #olien anar a ```sca i elles, a 7ri``ola. b4 L)```ostat&e #a ex```aurir la paci$ncia dels se&restadors i el #an ```alli"erar alhora que sospira#en alleu&erits.

!uadern de "alencià #itjà

3A

c4 \)a"elleix prendre una ```orxata "en fresca am" uns caca```uets "en salats, però mal```auradament mal```auradament m)han pro```i"it prendre totes dues coses. d4 0an su"```astat tots els seus "éns i pretenen que tot```om hi esti&a d)acord. e4 6quell tru```* no #a ser capaç de perdonar una sola #ida i #a ani```ilar el po"le sencer.  f4 2olia anar a pescar, però no tenia ```ams.  g4 0em de #iure am" ```armonia i mirant am" esperança l)```orit=ó. 4 6questa composició est* feta usant només ```endecasl!la"s. ```endecasl!la"s. i4 L)```ostessa #a eixir corrent com un co```et quan es #a assa"entar de la notcia.  j4 6```ir #ai& escoltar aquesta simfonia interpretada per la fil```armònica de Londres. E4  ```em fet el que ```em po&ut, però però ```em sem"la sem"la que no n)hi ha prou. l4  ```om diu que l)```om"ra de l)```om l)```om és allar&ada. allar&ada.

2.= +onsonantisme, les consonants "eminades 2..1
4ots comenSats en, al·l : 6l!l*, 6l!l*, al!le&ar al!le&ar,, al!le&or al!le&oria, ia, al!le&ro al!le&ro,, al!leluia al!leluia,, al!l$r&i al!l$r&ia, a, al!licie al!licient, nt, al!litera al!literació, ció, al!lucina al!lucinar, r, al!ludir, al!lu#ió, al!locució, al!lot. col·l-G col!la"orar, col!lapse, col!lació, col!lateral, col!lecció, col!lecta, col!lectiu, col!le&a, col!le&i, col!liri, col!lisió, col!locar, col!locar, col!loqui, col!la&en, col!lineal.  "al·l-G >al!la 'fem. de &al(, >al!les, >*l!lies, &al!licism &al!licisme, e, >al!lpoli.

)nitat =+ >rtografia

3I

il·l-G il!le&al, il!le&i"le, il!le&tim, il!lcit, il!limitat, il!lò&ic, il!luminar, il!lusió, il!lustrar, il!latiu. mil·l : mil!lenari, mil!lenni, mil!l$sim, mil!li&ram, mil!lmetre. sil·l : sl!la"a, sil!lepsi, sil!lo&isme.

4ots acabats en, -el·la: aquarel!la, cara#el!la, cel!la, ompostel!la, damisel!la, fumarel!la, \arcel!la, mortadel!la, no#el!la, parcel!la, passarel!la, pastorel!la, salmonel!la. -il·la: amil!la, iril!la, lorofil!la, -scil!la, &oril!la, papil!la, Priscil!la, pupil!la, si"il!la, til!la, tranquil!la, #il!la. -il·lar : "acil!lar 'adj.(, ca#il!lar, destil!lar, oscil!lar, oscil!lar, #acil!lar '#er"(.

Altres mots (ue s8escriuen amb l·l, al!liaci ampul!lós axil!la cancel!lar  capil!lar  cere"el!ló s coral!l cristal!l fal!li"le

fla&el!lar  mal!lea"le met*l!lic  pel!lcu  pel!lcula la si&il!lo&rafi a apel!lar  6pol!lo 6quil!les 6#el!l

 "$l!lic  "$l!lic  "eril!li  "eril!li 9russel!les cal!li&rafia c$l!lula cel!lulosa circum#al!laci ó corol!la

el!lipse estel!lar  excel!len t expel!lir  fal!laç f*l!lic fil!loxera hel!l$nic

idil!li im"ecil!litat instal!lar  intel!li&ent interpel!lar  li"$l!lula lil!liputenc maquia#$l!li c

medul!la miscel!l*ni a mol!lusc nul!la anul!lar   pal!liar   pal!liar   p*l!lid  p*l!lid  paral!lel  paral!lel

 penicil!l  penicil!lina ina  pol!len  pol!len re"el!lia repel!lir  sat$l!lit sol!licitar  #el!leïtat #ioloncel!list a

2..2 Altres geminacions -ncara que la consonant que més ha"itualment &emina és la L, hi ha altres &eminacions que cal tenir en compte. •

44: Posem osem m da#a da#ant nt de m 'per 'per això això els mots mots que en caste castell* ll* s)escri s)escriuen uen am" nm nm,, mm excepte  granment  i i tanmateix-(. tanmateix-(. -xemples: immens, ha"itualment en castell* porten mm  excepte granment  immaculada, commemorar, immediatament, immadur, gamma, gemma+

•

'':  Anna, connexió, annex, biennal, connotació, tarannà, innecessari, ennegrir, ennuvolar .

•

DD: addicte, additiu, adduir, adduir, addicional, addició. addició .

•

//: suggerir .

2..; E"ercicis 1. Comleteu els buits de les frases seg3ents amb l/ ll/ l·l/ tl o tll , . Hé lTapart lTapartame ament nt en una una =ona =ona molt tranq tranqui`` ui```a `a de la ciutat. ciutat.

!uadern de "alencià #itjà

3K

/. -l menjar menjar que ser#e ser#eixen ixen en en aquest aquest restaura restaurant nt és exce` exce```en ``ent.t. 3. -l presid president ent #a eixir eixir i```és i```és de de lTatem lTatemptat. ptat. A. %Tha comprat comprat una una parce` parce```a ``a per per a fers fersee un xalet. xalet. I. Hé una una co``` co```ecc ecció ió de se&ells se&ells molt molt importa important. nt. K. Pass* Pass* el el test dTinte``` dTinte```i&$n i&$ncia cia am" am" un "on "on result resultat. at. M. Li concedire concedirenn una "eca "eca de co```a" co```a"orac oració ió i escri&ué escri&ué una no#e` no#e```a. ``a. . No han han so```uci so```ucionat onat res, res, la propo proposta sta ha estat estat nu```a. nu```a. R. La ce`` ce```e"r `e"ració ació de lTacte lTacte es es #a declara declararr i```e&a i```e&al.l. U. 2a #enir #enir lTelectric lTelectricista ista i em #a insta```a insta```arr el fil musical, musical, però encara encara treu un so massa massa met*```ic. . %o```icit*rem %o```icit*rem lTassist$ncia lTassist$ncia al co```oqui co```oqui so"re sat$```its. /. 6hir al co```e&i co```e&i #a posar una pe```cula pe```cula "$```ica. "$```ica. 3. -l #an co```ocar co```ocar dins una ce```a ce```a de c*sti&. c*sti&. A. 0a presentat una proposta proposta para```ela on fa a```u a```usió sió als temes encara no solucionats. solucionats. I. La i```uminació i```uminació que han insta```at a la circum#a```ació circum#a```ació és p*```ida. p*```ida. K. 0an a```e&at a```e&at desconeixement desconeixement de la llei en l)ape```ació presentada. presentada. M. 0an e```a"orat e```a"orat un projecte que consta consta d)un mi```er mi```er de fulls. . 0e estat co```a"orant co```a"orant en la so```ució d)un si```o&isme si```o&isme d)una complicació complicació i```imitada. R. a#i```ar a#i```ar massa pot pro#ocar pro"lemes capi```ars que desem"oquen desem"oquen en a```op$cia. a```op$cia. /U. \ireia és una dona dona molt a````e&re a````e&re i tre"a````adora. tre"a````adora. /. -ls lletrats haurien dTestudiar dTestudiar més ````iteratura ````iteratura he````$nica. he````$nica. //. -l "i````et té una una ra````a inte````i&entment inte````i&entment dissen
2. Com Com a reca recai itu tula laci cióó final final oml omliu iu els buit buitss de les fras frases es seg3e seg3ent ntss amb amb la grafia grafia corresonent. !i no cal osari osari res mar(ueuo amb el símbol . 8n in#esti&ador pri#at no ha de tenir miramen```s a l)hora d)encarre&arse d)un cas. L)an<  pa```at em #a arri```ar l)enc*rre``` d)in#esti&ar la misterio```a desaparició d)una  prince```a d)un petit co```tat d)0```n&ria. -ls pares de la prince```a l)ha#ien en#iada en#iada a un con#ent perqu$ s)educara sota l)estricta #i```il*ncia de les mon```es. -l cas és que un dia l)a"ade```a es #a adonar que no ha#ia a```istit a l)oració de mitjanit, i #a ser lla#ors quan #a esclatar l)esc*nd```l.

)nitat =+ >rtografia

3M

La meua arri```ada #a ser com un rai& d)esperan```a, tant per als pares com per a les reli&ioses. *pidament #ai& fer una enquesta per a sa"er qui #a ser l)Fltima persona que la #a #eure. 8na jo#e no#cia #a afirmar que la #a o"ser#ar mentre feia un passe``` solitari per una  pla```a propera al con#ent, i que una mica més tar``` #a sentir com s)allun
Unitat ;. Determinants -, l8article .1 7ipus d’article 0i ha tres tipus d)article: •

Definit: determina el su"stantiu que acompan
•

-ndefinit: no determina am" precisió el su"stantiu i, a més, indica que no és cone cone&u &ut. t. Hé les les form formes es se&+ se&+en ents ts:: un, un, una una,, uns i unes. unes. Ham"é hauran de concordar am" &$nere i nom"re am" el su"stantiu que acompan
•

6ersonal : és el que apareix am" els noms de persona. -xemple:  9’Anna vol  comprar-se un cotxe. cotxe.

.2 L’apostro3ació %)apostrofaran els articles el i el  i la, la, la preposició de i els pronoms fe"les I da#ant de #ocal o  muda per indicar l)elisió d)una #ocal 'a ' a, e(. 6ix:

!8A6O!*ROGA E< ? DE


;a#ant #ocal o  muda  9’àguila  9’alegria ;a#ant les xifres que comencen per #ocal  9’* d’agost  d’agost   9’**  9’** de setembre I

 -ls estudiarem en un altre tema d)una manera més detallada.

3R

'O !8A6O!*ROGA
RECORDEU 1. Casos e"cecionals e"cecionals d8aostrofació d8aostrofació a4  No s)apostrofen les si&les que es lletre&en, però s, i se&uint les re&les &enerals, aquelles que es lli&en com qualse#ol altra paraula. Per exemple: la 7N2, 7N2, l’>;) , l’>@A; , la );7... );7... b4 -ls estran&erismes que comencen per  aspirada perden aquest so quan s)adapten a la nostra llen&ua1 per tant, l)article i la preposició se&ueixen les re&les &enerals d)apostrofació. Per sa"er si estan adaptats heu de consultar el diccionari. 2. Usos de l8article a4 ;a# ;a#an antt de les xifres xifres dels dels an< an
)nitat 6+ eterminants RG l’article

A

. La contracció La contracció té lloc quan l)article mascul sin&ular i plural ' el , els( els( entra en contacte am" les  preposicions a, de, de, per o la partcula ca 'contracció de casa(. casa(. 6ix:

A DE 6ER  CA

E< al del  pel cal

E
E'?'A

can

al tenir en compte que quan l)article #a en sin&ular i el su"stantiu se&+ent comença per  #ocal, cal apostrofar i, per tant, cal se&uir les re&les d)apostrofació1 és a dir, si  podem apostrofar no no fem contracció. contracció. Per exemple:

A6O!*ROGAC-B

CO'*RACC-B

"aig a l ’ort ’ort de %ere a collir pomes. pomes.

"aig al restaurant de #erc$. #erc$.

"inc de l ’ospital  ’ospital .

"inc del
 #e’n vaig per l ’ant ’ antic ic cam' cam' de
#e’n #e’n vaig vaig pel cam' vell+

 9a cita serà a ca l ’7liseu+

9a cita serà a cal fuster+

;.;.1 E"ercicis 1. Col·lo(ue Col·lo(ueu u l8article l8article en les les araule arauless (ue i a a continu continuació. ació. Recordeu Recordeu (ue (uan (uan ugueu aureu d8aostrofar, . ``` esternut

K. ``` institut

. ``` illa

K. ``` host

/. ``` animal

M. ``` accent

/. ``` in#itació

M. ``` hall

3. ``` essa

. ``` història

3. ``` 

. ``` ndex

A. ``` humor

R. ``` om"ra

A. ``` hipocresia

R. ``` unió

I. ``` i&nor*ncia

U. ``` stalinisme

I. ``` assumpte

/U. ``` iode

2. 6oseu 6oseu la la forma forma de de l8arti l8article cle (ue i corr corres eson on.. . ``` esquaix

K. ``` ->9

. ``` intel!li&$ncia

K. ``` 7\5

/. ``` 8N-%7

M. ``` ho""<

/. ``` 

M. ``` ira

3. ``` estand

. ``` uni#ersitat

3. ``` 85

. ``` urna

A. ``` elit

R. ``` a"re#iació

A. ``` h*mster

R. ``` -%7

I. ``` hoquei

U. ``` stop

I. ``` anor$xia

/U. ``` erra

!uadern de "alencià #itjà

A/

;. Oml Omliu iu els esa esais is buits buits d8a( d8a(ue uest st te"t amb les les form formes es de l8art l8artic icle le en singul singular ar la reosició de o les contraccions corresonents, corresonents,

Rellotges de sol, ombres del assat ;iu ``` especialista aleman< que ```temps és la durada i la successió ```acti#itats su"jectes a mudança, i que es mesura per fenòmens successius esde#in&uts a inter#als irre&ulars, com el cicle solar, el lunar, etc. 5, efecti#ament, des ```anti&uitat, el decurs del temps s)ha associat ```alteració re&ular dels astres so"re el firmament. 6ix, les unitats de mesura temporals en ```actualitat són "*sicament les mateixes que ja usa#en les primiti#es ci#ilit=acions: el se&le, ```an<, el mes, la setmana, ```hora, el dia, el minut, etc. Hot i admetent la capacitat exclusi#a ```humanitat per a representar el decurs del temps, és a tra#és dels rellot&es que aquesta experi$ncia pren forma fsica i esde#é una eina am" un pes definitiu en ```e#olució ```història social, cultural i cientfica. Per  això no sem"la des&a#ellat afirmar que el rellot&e és ```exemple més representatiu  ```home. ?oan 7li#ares ' #ètode ' #ètode,, nFm. /K, /UUU. 6daptació(

>. *raduT aduTu u les les fras frases es seg3 seg3en ents ts,, a4 7l cenar cenar tan tan pron pronto to no me permite permite ver ver la serie de @" que mSs mSs me gusta. gusta. b4 9os 9os sSbado sSbadoss me dedic dedicoo a limpia limpiarr el comedo comedorr y la cocin cocinaa. c4 7n el *55T *55T la emp empresa de mi padr adre queb uebró, ró, por lo cua cual los los tra trabaja bajaddore ores se manifestaron ante la Oonselleria. Oonselleria . d4 7l que que trabajes trabajes tanto no te ayudarS ayudarS a recup recuperarte erarte económicam económicamente ente.. e4 7l lune luness me voy voy a compr comprar ar el el coce coce que que ante anteaye ayerr te enseU$ enseU$..  f4

;os veremos en la fiesta que que maUana por la noce noce organizan mis mis amigos de Rbiza. Rbiza .

 g4 @u madre te a dico dico que pongas la mesa con ayuda de tu primo. primo . 4 ;o me me apetece apetece nada nada el viajar viajar durante durante todo todo el fin de semana semana por por Drancia Drancia..

)nitat 6+ eterminants RG l’article

A3

.& L>article neutre lo L)article definit en la nostra llen&ua té les formes se&+ents:

4asculí !ingular 6lural

el els

Gemení   la les

Per tant, podem o"ser#ar que l)estructura del nostre sistema lin&+stic no coincideix am" la articlee neutr neutree lo, que s)usa am" dues funcions del castell* ja que aquesta llen&ua té l) articl diferents: a"stracti#a o intensi#a . 6ix doncs, cal e#itar l)Fs d)aquest article perqu$ és un calc del sistema castell*. aJ Gunció abstracti#a

6porta un #alor a"stracte o &eneral a un adjectiu, participi, proposició adjecti#a, etc. Les estructures que cal fer ser#ir són les se&+ents: ( -ls demostratius aS5 ai"5 i all5: All que veus $s el cim d’Aitana. d’Aitana. /( -ls su"stantius &eneralit=adors cosa, fet, etc.: 7l etc.: 7l fet m$s curiós $s que no i va aver  retencions quan passàvem per Alcoi. Alcoi . 3( L)arti articl clee el  pot reforçarse am" tot i, d)aque d)aquesta sta maner manera, a, s)e#it s)e#iten en am"i& am"i&+it +itats ats::  7l   sacerdot va explicar-nos Ctot4 el que ja sab'em. sab'em. No és &aire recomana"le usar aquesta form formaa da#a da#ant nt de part partic icip ipii o de la prep prepos osic ició ió de: de:  #arina ens conta l’afirmat pel  ministre en les conferències de premsa, premsa, és millo millorr utili utilit= t=ar ar::  #arina ens conta les afirmacions del ministre en les conferències de premsa. premsa. cas  'millo A( 6m" el femen femen es forme formenn estru estructu ctures res més &enuï &enuïnes nes::  7l vertader del cas  'millor: r: la veritat del cas( cas( $s que el testimoni va mentir perquè era amic dels familiars de l’acusat+ bJ Gunció intensi#a

Les Les estru estruct ctur ures es am" am" func funció ió inte intens nsi# i#aa es cara caract cter erit= it=en en per per la pres pres$n $nci ciaa de part partc cul ules es comparati comparati#es, #es, quantitati#e quantitati#es, s, etc., etc., per exemple exemple com, molt, tant, si... al assen
RECORDEU \ai no podeu fer ser#ir el quantitatiu quant com a intensificador. -xemple: "osaltres no sabeu com vam patir durant la guerra 'mai quant quant vam patir durant

!uadern de "alencià #itjà

AA cJ 4odismes

A continuació continuació i a una sèrie de modismes i frases fetes (ue cal fer ser#ir er e#itar calcs innecessaris. Castell$ a lo grande a lo lejos a lo loco a lo mejor  a lo sumo de lo contrario en lo referente a en lo sucesivo es lo de menos es lo mismo lo demSs  por lo cual   por lo general   por lo menos  por lo pronto pronto  por lo tanto  por lo visto todo lo mSs

Catal$ a cor qu$ #ols a la llun
;.>.1 E"ercicis 1. Corregiu l8article neutre (ue aarei" en les frases seg3ents,  ?a has mirat mirat lo que et #ai& portarY  -ls #eïns de dalt sempre pensen pensen en lo seu. \ai \ai no can#iaran. can#iaran.  6 lo millor #ai& al cinema cinema am" ?ordi. H)hi H)hi apuntesY

 P Pere Pere sempre diu lo mateix.  Lo neta que sempre ana#a i ara sem"la una misera"leZ  Lo més estran< estran< de tot és que Heresa Heresa #a #enir sense sense cotxe.  Lo que tu #ols #ols no és possi"le. possi"le.  -n&uan< es portar* lo "lanc i lo ne&re.  Lo di#ertit que és és lle&ir i #osaltres sempre sempre esteu mirant la tele#isióZ tele#isióZ

)nitat 6+ eterminants RG l’article

AI

 Lo cert és que que els jut&es sempre sempre teniu raó.  2ine  2ine lo més prompte possi"le possi"le perqu$ hem hem d)anarnosen d)anarnosen a -lxZ  -m dóna lo mateix mateix que no #in&uesZ #in&uesZ La decisió és és teua.  No #ull que di&ues di&ues als meus meus pares ni lo més mnim mnim so"re l)accident l)accident de tr*nsit.

 P %ortosament, %ortosament, cada dia au&menta el consum de lo ecolò&ic.

2. *raduTu les frases seg3ents amb les solucions genuTnes,  Los ami&os de de su #ecina han han cele"rado la "oda "oda a lo &rande. &rande.  -l fontanero dice que tiene que cam"iar el &rifo, de lo contrario contrario el pro"lema persistirC. persistirC.  -l médico ha llamado < ha dicho dicho que #a
AK

!uadern de "alencià #itjà

;. Corregiu els errors (ue trobeu en les frases seg3ents, . No sé de qu$ et queixes si sempre fas lo que #ols.  ```````````````  ``````````````````````` ```````````````` ```````````````` ``````````````` ```````````````` `````````````````` ```````````````` ````````````  `````  /. L)o"ra de teatre que #am #eure despFsahir no em #a a&radar lo més mnim.  ```````````````  ``````````````````````` ```````````````` ```````````````` ``````````````` ```````````````` `````````````````` ```````````````` ````````````  `````  3. No he #ist aquesta pel!lcula de qu$ parles, per lo qual no puc opinar.  ```````````````  ``````````````````````` ```````````````` ```````````````` ``````````````` ```````````````` `````````````````` ```````````````` ````````````  `````  A. Gs difcil explicar qu$ és lo que m)ha passat.  ```````````````  ``````````````````````` ```````````````` ```````````````` ``````````````` ```````````````` `````````````````` ```````````````` ````````````  `````  I. 0eu d)aca"ar açò r*pidament. Hot lo demés no corre tanta pressa.  ```````````````  ``````````````````````` ```````````````` ```````````````` ``````````````` ```````````````` `````````````````` ```````````````` ````````````  `````  K. 6questa 6questa nit fan lo de sempre: fut"ol i més fut"ol.  ```````````````  ``````````````````````` ```````````````` ```````````````` ``````````````` ```````````````` `````````````````` ```````````````` ````````````  `````  M. ?a sou lo suficientment &rans com per a fer aquestes "ajanades. "ajanades.  ```````````````  ``````````````````````` ```````````````` ```````````````` ``````````````` ```````````````` `````````````````` ```````````````` ````````````  `````  . 0e d)anarme)n de #iat&e, per lo qual no podré anar al sopar d)antics alumnes del col!le&i.  ```````````````  ``````````````````````` ```````````````` ```````````````` ``````````````` ```````````````` `````````````````` ```````````````` ````````````  ````` 

Unitat >. Determinants --, demostratius ossessius numerals (uantitatius i indefinits &.1 'emostratius -ls demostratius indiquen la situació de la persona o cosa de qu$ es parla respecte de qui parla o escriu. %ituen el su"stantiu en l)espai o en el temps en relació am" les persones que inter#enen en la situació comunicati#a.

4asculí

Gemení

'eutre

6ro"imitat immediata

aquest

aquests

aquesta

aquestes

açò

6ro"imitat mediata

aqueix

aqueixos

aqueixa

aqueixes

això


aquell

aquells

aquella

aquelles

allò

ecordeu que les formes este i eixe i les seues #ariants en &$nere i nom"re Fnicament són adequades per a un re&istre oral col!loquial. Hin&ueu en compte que és totalment inadequat  "arrejar les dues formes. formes. Per exemple: exemple: Ve segur, que a%uesta temporada no podràs trobar uns esclata-sangs com estos que jo e trobat 

!U//ER-4E'* -n els ni#ells més formals és recomana"le adoptar el sistema "inari de refer$ncia, am" les formes aquest i aquell . eser#arem l)Fs d)aqueix d)aqueix als casos en qu$ hi haja una necessitat estricta de diferenciar entre el primer &rau i el se&on.

AM

!uadern de "alencià #itjà

A

&.2 ?ossessius 5ndiquen possessió o propietat, pertinença, especificació i relació d)al&F o d)al&una cosa respecte del nom que determinen. N)hi ha de tònics i d)*tons se&ons es pronuncien units o no a la paraula que precedeixen. Henen Henen #ariació de &$nere i de nom"re.

*5nics !ingular

Un osseTdor

Di#ersos osseTdors

4asculí el meu el teu el seu el nostre el #ostre el seu

Gemení la meua la teua la seua la nostra la #ostra la seua

6lural 4asculí els meus els teus els seus els nostres els #ostres els seus

Gemení   les meues les teues les seues les nostres les #ostres les seues

tons !ingular Un osseTdor Di#ersos osseTdors

4asculí mon ton son nostre #ostre sonVllur 

Gemení ma ta sa nostra #ostra saVllur 

6lural 4asculí mos tos sos nostres #ostres sosVllurs

Gemení   mes tes ses nostres #ostres sesVllurs

RE4ARUE! a( ecordeu ecordeu que les formes tòniques tòniques sempre sempre han de portar portar l)article determina determinatt quan #an da#ant del mot que determinen o quan tenen un #alor pronominal: el meu oncle, oncle, la meua neboda, neboda, etc. No  avid $s germà meu meu(. o"stant això, quan #an darrere del mot en prescindim ' avid (.  "( Les formes meva, meva, teva, teva,  seva,  seva, etc. no són les formes pròpies de l)est*ndard #alenci*, però són admissi"les sempre que es mantin&a coher$ncia en tot el text: això implica que no s)han de  "arrejar les dues possi"ilitatsZ possi"ilitatsZ c( -ls possessius *tons tenen un Fs més restrin&it ja que solament els podem fer ser#ir precedint al&unes relacions de parentiu 'ma 'ma cosina, cosina, mon pare, pare, mes nebodes(, nebodes(, da#ant de les paraules vida i casa ' Aix  Aix no o e vist en ma vida i  #a casa t$ molta il/luminació il /luminació(( o al&uns tractaments ' $u  $u  ;ostre
)nitat 8+ eterminants RRG demostratius, possessius, numerals+++

AR

&. @umerals -xpressen quantitat exacta ' cardinals(, ordre 'ordinals(, fracció 'artitius( o multiplicació 'multilicatius(.

>.;.1 Cardinals U =ero

U deu

/U #int

 u, un, una

 on=e

3U trenta

/ dos, dues

/ dot=e

AU quaranta

3 tres

3 tret=e

IU cinquanta

A quatre

A cator=e

KU seixanta

I cinc

I quin=e

MU setanta

K sis

K set=e

U huitanta, #uitanta

M set

M d$sset, disset

RU noranta

 huit, #uit

 dhuit, di#uit

UU cent

R nou

R d$nou, dinou

.UUU mil

RE4ARUE! a4 -scriurem &uionet entre desenes i unitats ' trenta-quatre, trenta-quatre,  seixanta-sis...(,  seixanta-sis...(, i entre unitats i centenes 'tres-cents ' tres-cents,, quatre-centes(. quatre-centes(. Per recordar millor aquesta re&la, cal que memorit=eu el nom DUC. b4 -ls numerals que #an del / al /R porten dos &uionets: vint-i-tres, vint-i-tres, vint-i-set , vint-inou... nou ... c4 ecordeu que no es pot dir un milló, ja que la forma correcta és: milió, milió, bilió, bilió, trilió, trilió, etc. d4 ecordeu que els numerals &eneralment són in#aria"les1 no o"stant això, al&unes formes tenen femen i mascul: unV unVuna una,, dosV dosVdues i dues i centsV centsVcentes. centes. e4 -ls cardinals quan s)usen com a ordinals no tenen forma femenina. 6ix, direm u en lloc de un. un. -xemples: 7ns -xemples: 7ns n’anirem de vacances l’u d’agost 1 7l professor ens a rem$s a la pàgina vint-i-dos del dossier .  f4

-ls numerals cardinals tam"é poden utilit=arse com a qualificatius 'sense adoptar  el plural(. -xemples: 9a -xemples:  9a crisi va tenir lloc en la dècada dels noranta+

!uadern de "alencià #itjà

IU

>.;.2 Ordinals r V a /n V /a 3r V 3a At V Aa

primerVa se&onVa tercerVa quartVa

6 partir del nFmero cinc per cinc per a formar l)ordinal heu d)a&afar el cardinal i heu d)afe&irli la terminació A  per  per al mascul i ena per al femen: cinqu$, cinqu$, nov$,  nov$, des$, des$, trenta-unena, trenta-unena, vint-itres$... tres$...

RE4ARUE! a( Hots els ordi ordina nals ls adopt adopten en la desi desin$ n$nc ncia ia de femen femen i plur plural al i&ua i&uall com com els els adje adject ctiu iuss qualificatius: segon qualificatius: segon,, segona,  segona, segons,  segons, segones1  segones1 sis$,  sis$, sisena,  sisena, sisens,  sisens, sisenes1  sisenes1 etc.  "( Ham"é Ham"é existeixen els ordinals quint ,  sext ,  sèptim,  sèptim, octau, octau, dècim... dècim... usats normalment d’Assumpta. com a su"stantius: una octava 'inter#als musicals(1 Ho musicals(1 Ho sóc de la quinta d’Assumpta. c( Les formes formes femenin femenines es dels dels ordina ordinals ls s)emp s)empren ren com com a col!lecti col!lectius: us: "ull que compres una dotzena d’ous1 d’ous1  7l meu germà solament tindrà vacances durant la primera quinzena de juliol . -ls altres numerals col!lectius són: duo duo,, duet , parell 1 tercet 1 quartet 1 sextet . d( -ls ordin ordinals als escri escrits ts en xifres xifres romane romaness i super superior iorss a deu deu es lli&en lli&en usualme usualment nt com a cardinals: el segle  JJ  'el  'el segle vint (, (, aneu al cap'tol JRR 'al cap'tol dotze(. dotze(.

>.;.; 6artitius mi& V mitja V meitat se&on V se&ona tercer V tercera quart V quarta cinqué V cinquena

sisé V sisena desé V desena 'd$cim( #inté V #intena '#int$sim( centé V centena 'cent$sim( milé V milena 'mil!l$sim(

RE4ARUE! ter0os. -xemple: La a( %ón %ón qua quasi semp sempre re su"s su"sta tant nti# i#at ats: s: un mig 1 dos ter0os. -xemple: La perdut un cinqu$ del seu pes. pes. Però so#int són su"stituïts per uns altres &irs:
)nitat 8+ eterminants RRG demostratius, possessius, numerals+++

I

>.;.> 47ltiles do"le triple qu*druple quntuple s$xtuple

s$ptuple òctuple nònuple d$cuple c$ntuple

RE4ARUE! a( Hret de de la la fo forma doble que és in#aria"le, la resta admet una forma femenina en  a quan s)apliquen a ma&nituds1 és a dir, quan si&nifiquen gque és com tres 'o quatre, o cinc, etc.( etc.( #e&ades #e&ades un altre). altre). -xemple: -xemple:  9’atleta a corregut una distància tripla a la de la  setmana passada, $s el millor de tots. tots. -n can#i, són in#aria"les quan si&nifiquen gformat per tres 'o quatre, cinc, etc.(). -xemple:  %ortugal a format part de la triple alian0a europea. europea.  "( %o#int els mFltiples són su"stituïts, so"retot a partir de quàdruple, quàdruple, per perfrasis com ’ 

>.;. E"ercicis 1. Escri#iu amb lletra les e"ressions numèri(ues seg3ents, a( L)an< L)an< RR/ #a ser el millor an< de ma #ida perqu$ #ai& #ai& &uan
&.& #uantitatius

!uadern de "alencià #itjà

I/

MAR-A
 "astant, "astants "astants &aire, &aires


-'MAR-A
RE4ARUE! a4 %olen anar se&uits de la preposició de: de: els masculins sin&ular ' quant , molt ,  poc,  poc, tant (, (, bastant i gaire,  gaire, però mai massa ni for0a ni for0a.. b4 Gs molt important que no confon&ueu les formes  prou i bastant  ja  ja que no si&nifiquen el mateix. -l primer si&nifica gen quantitat suficient) i el se&on, gen quantitat re&ular). prou. 2e&eu l)exemple se&+ent: #iracle se&+ent:  #iracle m’a posat bastant arrs per no en tinc prou. c4 Hampoc Hampoc heu de confondre el quantitatiu quant am" l)ad#er"i o conjunció quan quan.. 2e&eu els exemples se&+ents:  #’agrada quan em portes bombons bombons.. !uant t’an costat els bombonsW d4 ecordeu que el quantitatiu tant es redueix a la forma tan da#ant d)un adjectiu, un ad#er"i o una locució ad#er"ial. -xemples:  7m fa por quan vas tan de de pressa amb el cotxe nou. nou. @’estime tant Z e4 #olt i  for0a 'contr 'contrari ariss de  poc(  poc( els emprem en frases afirmati#es, ja que en frases condicionals, interro&ati#es i de du"te utilit=arem, això s, en re&istres molt formals,  gaire.  gaire. Gs més usual massa 'gexcessi#ament)(, 'gexcessi#ament)(,  prou 'gen quantitat suficient, tal com cal)( o bastant 'gen quantitat o nom"re re&ular)(. -xemples:  #aria t$ molta il/lusió de treballar treballar amb nosaltres. nosaltres.  #arta no t$ gaires ganes ganes d’estudiar .

)nitat 8+ eterminants RRG demostratius, possessius, numerals+++

I3

>.>.1 E"ercicis 1. Comleteu els buits seg3ents amb %uant o %uan tant o tan, a( ``` `````` ````` te)n te)n #a&es, #a&es, t)en< t)en
2. Comleteu els esais buits amb els ad#erbis de (uantitat seg3ents,  gens,  gens, massa, massa,  prou,  prou, quasi, quasi, menys, menys, bastant , almenys a( %e&ons %e&ons ?osep, ?osep, hi ha#ia ha#ia ``````` `````````` ``` &ent &ent en el concer concertt de \adonna. \adonna.  "( -l jupet que heu comprat per a l)a#i no m)a&rada ``````````. ``````````. c( -l met&e met&e diu que que has de "eure "eure `````` `````````` ```` dos dos litres litres d)ai&ua. d)ai&ua. d( %i et #ols #ols aprima aprimar, r, haur*s haur*s de menjar menjar ````` ````````. ```. e( ```````` `````````` `` tots tots els teus amics amics estudien estudien \a&isteri. \a&isteri. f( Hinc Hinc `````` ````````` ``` tre"a tre"all ll però encara encara no en tinc tinc ``````` `````````. ``.

;. Comleteu cada frase amb una de les formes (ue i a entre arèntesis. Comte amb la fle"ió de gènere i nombre, 'quan V quant (

. `````` ens n)anem a %ara&ossaY /. No sé `````` m)ha costat, però no era car. 3. ecordes `````````` #i#em a 7ntin
' prou  prou V bastant (

A. Heniu "e&udaY No, no en tenim ````````. I. alleuZ ?a n)hi ha ``````````. K. on#éncer la ministra ens ha costat ``````````` esforços. esforços.

'tan V tant (

M. al que tre"alles ``````` de pressa com els teus companuillem esta#a ```````` enamorat que sem"la#a "a"au. R. 6ntoni, no men&es ````````` que et posar*s malalt.

' gaire  gaire V molt (

U. No tens ````````` diners en el portamonedes. . L)ad#ocat tre"alla ```````` en el nostre cas. /. ?o tinc ````````` ami&ues que #iuen a 2al$ncia.

!uadern de "alencià #itjà

IA

&. Inde3inits -ls adjectius o els pronoms indefinits determinen el nom am" el mnim de precisió. N)hi ha que poden fer d)adjectius i de pronoms, i d)altres solament són pronoms. •

Gormes #ariables amb fle"ió comleta

• • • •

•

Gormes #ariables amb fle"ió incomleta

• • • •

•

Gormes in#ariables

• • •

un, una, uns, unes al&un, al&una, al&uns, al&unes mateix, mateixa, mateixos, mateixes tot, tota, tots, totes cert, certa, certs, certes altre, altra, altres tal, tals qualse#ol 'sin&ular(, qualsse#ol 'plural( qualque, qualques am"dós, am"dues cada res cap sen&les

RE4ARUE! a4 ecordeu ecordeu que alg1, alg1, ning1 i cadasc1 'o cada u( u( Fnicament funcionen com a pronoms i,  per tant, són in#aria"les. %empre fan refer$ncia a persones. No els confon&ueu am" els adjectius. -xemples:  e segur que alg1 vindrà a la festa. festa.  ;ing1 no et compr$n. compr$n. Oadasc1 va a la seua. seua . b4 !uelcom és una forma am" un Fs molt restrin&it, cal reser#arla per a re&istres molt formals. Gs més aconsella"le emprar la forma equi#alent alguna cosa. cosa. c4 Lom es fa ser#ir en les construccions impersonals. -n la llen&ua parlada sol ser su"stituït  pel pronom es. es. -xemples:  Lom diu Ces diu que4 que Olàudia Olàudia guanyarà el concurs. concurs . d4 L)indefinit tot i mig es mantenen in#aria"les 'en mascul( da#ant de topònims. @ot @ot Alacant va participar en la manifestació+  #ig ;ovelda no a assistit al pregó pregó que va fer l’alcalde+

)nitat 8+ eterminants RRG demostratius, possessius, numerals+++

II

e4 8n error molt freq+ent és usar la forma el mateix per mateix per e#itar la repetició r epetició d)un su"stantiu esmentat anteriorment. -n aquest cas s)han de fer ser#ir els possessius i els demostratius o un pronom fe"le. -xemples:  Abans d’apar$ixer la pel/l'cula totom en parlava parlava Ci no Vparlava de la mateixa4+ "am con$ixer 7steve i la seua dona 'i no del mateix(. del mateix(. ecordeu que fa la concordança am" el su"stantiu que determina quan #a da#ant i es manté in#aria"le quan #a darrere 'a excepció dels pronoms personals(. -xemples:  9a professora mateix et farà la prova de nivell   però però  7lla mateixa V  9a mateixa  professora et farà la prova prova..  f4 Algun s)empra en frases afirmati#es. %i la frase és interro&ati#a és recomana"le utilit=ar  cap o res. res. 2e&eu els exemples se&+ents:  #’as portat res de la firaW @eniu cap problemaY problemaY  g4 "aris, ris, vàries, vàries, com a sinònims de diversos, diversos, alguns, alguns, és un castellanisme. Podeu e#itarho am" formes com les que hi ha a continuació: @enim algune alguness 'o diverses( diverses(  preguntes que volem que ens contestes 'no vàries vàries  preguntes...(.  preguntes...(. 4 6neu am" compte am" l)Fs del "ar"arisme "ar"arisme el V la V els V les dem$s. dem$s. 0eu d)usar formes com ara: els altres, altres, els restants, restants, etc. o, en un Fs &en$ric, la resta. resta. Per exemple:
!uadern de "alencià #itjà

IK

>..1 E"ercicis 1. Omliu els buits de les frases seg3ents amb un dels indefinits (ue i a entre arèntesis, tot ? tota ? tots ? totesJ

. 2an participar en l)acte `````````` les persones. /. ```````` 6lcoi 6lcoi #a assistir a la presentació del cartell. 3. ```````` els diri&ents es #an reunir a 9arcelona.

al"B ? al"unJ

. ;e se&ur que `````````` amic #indr* a "uscarme. /. `````````` de nosaltres haur* de dirlosho. 3. `````````` #a telefonarte, però ara no recorde qui.

cadascB ? cadascun ?   cadascunaJ

. ````````` dels alumnes far* una ressen
2. *raduTu, a4 2arias personas han #enido a la consulta para pedir cita. b4 -l perro estC al&o del&ado. c4 -l propio director #ino < nos dio la mala noticia. d4 0emos sacado "astante dinero de la rifa pero no sa"emos si tendremos suficiente para el #iaje. e4 La reunión entre los ministros ha durado #arias horas.  f4 ualquiera de #osotros estC preparado para pronunciar el pre&ón de fiestas.  g4 0as ledo esta no#elaY o cono=co al autor de la misma. 4 Hoda No#elda ha apo
)nitat 8+ eterminants RRG demostratius, possessius, numerals+++

IM

>..2 /ens ? ca ? res ? ning7 ecordeu ecordeu que res i ning1 són pronoms indefinits i, per tant, no poden anar acompan
>..; E"ercicis 1. Comleteu les frases seg3ents amb cap res "ens i nin"B, a4 n&el ho ha fet, però sense ```````` de &anes. b4 -n tot el dia no ha #in&ut ``````````. c4 ?a heu lle&it les no#el!lesY No, encara no n)hem lle&it ````````. d4 -n l)armari no hi ha ````````` camisa neta. e4 -l seu riure no m)a&rada ``````````.  f4 Jueda llet en la ne#eraY No, no en queda ```````````, me l)he aca"ada jo.  g4 0eu #ist *necs al llacY No, no n)hem #ist ````````. 4 0em anat al cinema i no hi ha#ia ```````````. i4 Ju$ t)ha portat Pep de QrançaY No m)ha portat ```````````1 ```````````1 és un &arrepa.  j4 ;urant tota la setmana els infermers no han tre"allat ````````````. ````````````. E4 ;urant tota la setmana els infermers no han fet ```````````. l4 0a passat `````````Y No, no patesques que només ha estat un ensurt. m4  No m)a&rada ````````` ````````` que et et poses aquesta aquesta camisa am" els pantalons ne&res. ne&res. n4 2am quedar tots els amics a la plaça, però no hi #a #enir ````````````. o4 @a#ier, posa)m posa)m una mica més d)arròs. 0o sent però no en queda ````````.  p4 %i #ols ````````, m)ho dius. q4 -l &at no menja ```````` del que li he posat, qu$ li passar*Y r4 Jui ha escrit això en la pissarraY No ha estat ``````````.

I

!uadern de "alencià #itjà

2. Geu una mica de re$s de (uantitatius i indefinits i corregiu les incorreccions (ue trobeu en les frases f rases seg3ents, a4  Nosaltres dinem a les dos quant tenim tenim temps. b4 0e re"ut "astantes #isites que m)han portat forces re&als. c4 0i ha#ia #*ries persones que el coneixien. d4 %i #olen al&o de mi, ja m)a#isaran. e4 2u 2ull ll que #in&uen tres #oluntaris qualse#ols.  f4 6ra #indran els demés amics: Pere, ?ordi i tots els demés.  g4 %i hi ha al&un #estit que t)a&rade, comprate)l. 4 6 cadascun, cadascun, li ser* donat el que es mereix en el re&ne del cel. i4 ;e totes aquelles coses no hi ha nin&Fn o"jecte que m)a&rade.  j4 odejarem la casa i tom"arem la porta de la mateixa. E4 -scolteume tots: amics, familiars i demés assistents. l4 onec #*ries persones que tindrien molts pro"lemes si decidrem suspendre l)acte. m4 2an eixir del local, però després #an tornar al mateix. n4  No és accepta"le accepta"le co"ejar els "éns "éns ajens. o4  No es pot passejar passejar perqu$ mitja 6lacant 6lacant est* en o"res.

Unitat . Categories nominals, substantiu i ad%ectiu .1 C$nere del substantiu -l &$nere del su"stantiu és totalment ar"itrari quan desi&na coses i idees a"stractes. Juan desi&na persones i animals que tenen dos &$neres, el femen es forma de di#erses maneres:

Regles

Remar(ues

Pot modificarse l)Fltima &rafia:  lloba4  ba Cllop →  lloba4 → advocada4    advocada4 t da Cadvocat →  >eneralment, s)afe&eix una a al mascul.  cega4 c ga Ccec →  cega4  serva4 f #a Cserf →  serva4 -x.: conill →  conilla  conilla  óssa4 s ssa Cós →  óssa4  romeva4 u #a Cromeu →  romeva4   #arcel/la4 l l·la C#arcel →  #arcel/la4 orfe →  rfena  rfena -ls su"stantius aca"ats en e , -o, -u *tones can#ien aquestes el Q la conserge conserge  per una -a. el Q la noble  pediatre→  pediatra,  pediatra, monjo →  monja,  monja, Andreu →  Andrea  Andrea -n al&uns casos, s)afe&eix al mascul les terminacions  pr'ncep →  princesa  princesa -na , -ina , -essa 'ocupacions i c*rrecs(. marqu$s →  marquesa  marquesa cos' →  cosina,  cosina, eroi →  ero(na,  ero(na, metge →  metgessa  metgessa  pag$s →  pagesa  pagesa 6l&uns tenen terminacions pròpies. -or →  -riu emperador →  emperadriu  emperadriu -òle" →  -òlo"a  psicleg →  psicloga  psicloga ot  al 8ns pocs mots fan el mascul afe&int  P ot   al femen:  perdiu →  perdigot,  perdigot, bruixa →  bruixot,  bruixot, abella→  abellot   abellot 

%ón in#aria"les els aca"ats en -aire , -ista , -cida i -ta. el Q la boletaire, el Q la pianista, el Q la parricida, el Q la gimnasta  Noms d)animals in#aria"les in#aria"les afe&eixen mascle o 3emella: el rossinyol mascle Q el rossinyol rossinyol femella la sargantana mascle Q la sargantana sargantana femella \ots am" arrels diferents per al mascul i el femen. amo →  mestressa mestressa cavall →  egua  egua

IR

!uadern de "alencià #itjà

KU

.1.1 E"ercicis 1. Escri#iu el femení de les araules seg3ents, -x.: Llus  9lu(sa

A. merlot

``````````````` 

. &os

```````````````  

I. I. cade cadern rner eraa ```` `````` ```` ```` ```` ```` ```  ` 

/. cadell

```````````````  

K. taxista

``````````````` 

3. tre" tre"al alla lado dorr ```` `````` ```` ```` ```` ```` ```  ` 

M. porc

```````````````  

A. actor

```````````````  

. sastre

``````````````` 

I. notari

```````````````  

R. suïcida

``````````````` 

K. ós

```````````````  

/U. a#i

```````````````  

M. jueu jueu

```` `````` ```` ```` ```` ```` ```  ` 

/. ple"eu

``````````````` 

. tocòle&

``````````````` 

//. heroi

```````````````  

R. padr

```````````````  

/3. comte

``````````````` 

U. prncep

``````````````` 

/A. lle"rot

``````````````` 

. marqué rquéss

```` `````` ```` ```` ```` ```` ```  ` 

/I. ase

```````````````  

/. astron astronaut autaa ``` `````` `````` `````` ``````  ``` 

/K. /K. drap rapaire aire

``` ``````` `````` ```` ```` ````  `` 

3. a"at

/M. sar&a sar&anta ntana na ``` `````` `````` `````` ``````  ``` 

```````````````  

2. Can#ieu de gènere les araules seg3ents, duc

tia

"ruixa

captiu

actor

mandatari

cos

ca#all

déu

emperador

europeu

poeta

amo

secretari

pa&*

&arr

ca"ra

perdiu

artista

marroqu

#e

&erm*

serf

a"ella

 "urro

esclau

ro"a#ellaire

.1.2 Di#ergències resecte al castell$

)nitat X+ Oategories nominalsG substantiu i adjectiu

K

;e #e&ades, per influ$ncia del castell*, usem equi#ocadament el &$nere d)al&uns su"stantius. Per això, cal recordar el &$nere d)aquestes paraules:

!ón de gènere femení  acne

destrossa

estrada

oïda

serena

alicates

disfressa

estrena

olor

sndrome

an*lisi

dita

hematies

oren&a

sucrera

andana

empara

icona

 postres

suor

apoteosi

empen
imperdi"le

 potin&a

teulada

aroma

encesa

letar&ia

r*tio

tomaca

 "otija

escalopa

marató

re&uera

xinxes

calor 

escaparata

marjal

remor

ma&nòlia 'l)ar"re(

cel!lofana

esperma

me&atona

resplendor 

%$nia 'el riu(

dent

esplendor 

meren&a

resta

serradora 'lloc de tre"all(

desfilada

espremedora

mona

sa"ata

!ón de gènere masculí  afores

compte

escafandre

lle&um

re&le

afront

contrallum

espinacs

lleixiu

sen
allar&ador 

corrent

estrata&ema

malt

solitari

a#antat&e

costum

estruç

mar&e

sotso"re

 "acteri

deute

front

nF#ol

t$rmits

c*rcer 

dot

interro&ant

orde

torticoli

cataplasma

du"te

inter#iu

 pe"re

!uadern de "alencià #itjà

K/

.1.; E"ercici 1. Comro#eu si recordeu el gènere d8a(uestes araules. 6oseu l8article determinat o indeterminat (ue els corresonga, corresonga, E"., 'o m8agraden els esinacs. a4  ````` calor d)aquell d)aquell forn era insuporta"le. insuporta"le. b4  ````` marató de de "all ser* diumen&e. diumen&e. c4 %entia ````` olor de colònia "arata. d4 Gs f*cil lle#ar les taques que deixa ````` suor. e4 Hinc ````` estruç molt "en ensinistrat: canta.  f4  ````` "acteris "acteris pro#oquen malalties. malalties.  g4 La iaia cuina````` lle&ums insupera"lement. insupera"lement. 4 -l comte #iu del conte i té ````` compte corrent molt &ran. i4 0aureu de tenir `````costum de rentar#os les mans a"ans de dinar.  j4 6#ui anirem a #eure ```` afores de la ciutat. E4 am"rer, ```` compte, per fa#or. l4 0i ha ha&ut ````` a#aria en ````` corrent el$cric. m4  No he #ist ```` sen
)nitat X+ Oategories nominalsG substantiu i adjectiu

K3

.1.> 6araules amb doble gènere i significat diferent 4asculí

Gemení

 

clau gde cla#ar) gd)o"rir i tancar)  ;o vull que claves un clau en la paret+ paret+  9a clau de la maleta $s aquesta+ aquesta+ c5lera gmalaltia) gira, r*"ia)  9’epidèmia del clera+  9a clera dels d$us+ editorial garticle d)opinió d)un periòdic) gempresa editora)  Aquest editorial d’avui no m’agrada+ )na editorial publica el meu llibre+ ordre gdisposició de les coses) gmanament) @ot o fa seguint un ordre  7sperava una ordre ordre del seu cap++ udor g#er&on
.1. E"ercici 1.
L)i#ori dels elefants és molt co"eja"le. -n aquella &ranja feia falta un ase. La carn de perdi&ot sol cuinarse macerada. \o"< ;i ;ic[ és és el el no nom d)u d)unna "a "alena lllle&end*ria. -n&u -n&uan an<< no han han #in& #in&ut ut les les oron oronet etes es al camp campan anar ar.. L)ós és un animal en perill d)extinció. -l paté d)oca és excel!lent. Les cu cuixes de de &ranota són mo molt ap apreciades. -l meu ca#all #a coix. -l canari és un animal dom$stic.

-x.: elefant ``````````` ``````````` ``````````` ```` `````` ```` ```` ```` ``````````` ``````````` ```````````  [[[[[[[[[[[  ```````````

elefanta ```````````   ```````````  ```````````  ```` `````` ```` ```` ```  `  ```````````   ```````````   ```````````   ```````````   ```````````  ```````````  

!uadern de "alencià #itjà

KA

.2 @ombre del substantiu Regles  Normalment s)afi& -s al sin&ular: → polls  poll →     polls

6ca"ats en -a *tona, can#ien a es, ona→  ones  ones

6ca"ats en #ocal tònica afe&eixen -ns: macarró→  macarrons  macarrons → ve(ns ve' →     ve(ns

Remar(ues ns mots com: Ham"é Ham"é poden afe&ir  ns ome→  omes  omes o mens  jove→  joves  joves o  jóvens 6lteracions orto&r*fiques cq rica→  riques  riques auda0→  audaces  audaces çc &u&+ aigua→  aig&es  aig&es &&u omloga→  omlogues  omlogues  j& roja→  roges  roges 6fe&eixen només s  sofàs, caf$s, beb$s, consom$s, bistur's,  sofàs,  xamp1s...  xamp1s... noms de les lletres: les as notes musicals: els dos - partcules  partcules &ramaticals usades com a su"stantius: els perquès

6ca"ats en: -st/ -5t/ -sc/ -i" fan el plural en -os o -s text →     textos o texts → textos casc→  cascos o  cascos o cascs →  assajos assaig →   assajos o assaigs 6ca"ats en: -D/ -5/ -i5/ -e5/ -t5  Qan el plural en Eos capa0 →  capa0os sufix →  sufixos  sufixos reflex →  reflexos coix →  coixos  coixos despatx →  despatxos  despatxos 6fe&eixen -os els masculins a&uts aca"ats en: consonant 9 s: curs →  cursos  cursos ís , pis →  pisos  pisos  autobusos Bs, autob1s →  autobusos

6fe&eixen sos els masculins aca"ats en  capatassos às: capatàs→  capatassos  congressos As: congr$s→  congressos

òs: arrs:arrossos %ón in#aria"les  femenins aca"ats en s, laQles càries, pols  masculins en s: elQels llapis, càctus 6m" -s 'plural &r*fic, no fon$tic(: apèndixs, 'ndexs, faxs, esfinxs, èlixs, linxs

 algeps, fons, ens, socors, temps+++  dies de la setmana aca"ats en -s els dilluns, els dimarts i els dijous dij ous -der#ats am" sufix  ís: canyissos deri#ats am" el sufix Bs: pallussos relacionats am" mots am" VsV: russos VsV: russos -pius i -pius i plus  plus aiguarrasos, asos, casos, gasos,  gimnasos, masos, masos, vasos deri#ats am" sufix As,  franc$s:francesos,  franc$s:francesos, impr$s:impresos impr$s:impresos -mes →  mesos,  mesos, dos →  dosos,  dosos, tres→  tresos+  tresos+ -deri#ats am" ós difosos -relacionats am" mots am" V=V: esposos V=V: esposos dosos

)nitat X+ Oategories nominalsG substantiu i adjectiu

KI

. C$nere i nombre de l>ad4ectiu -n &eneral, la flexió de l)adjectiu se&ueix les mateixes re&les que hem #ist per a la formació del &$nere i el nom"re dels su"stantius. ecordeu que hi ha adjectius d)una terminació per als dos &$neres 'cruel, cruels(, i d)altres am" dues, que de #e&ades no coincideixen am" les del castell* 'trist, trista, tristos, tristes(.

.;.1 /ènere •

•

• •

•

•

6ca"ats en consonant fan el femen afe&int una  a al mascul:  fosc→ foscaM net → neta, dol0→ dol0a+ an#is orto&r*fics: acusat → acusada  groc→ groga td c& u# blau→ blava cq ric→ riques &u&+ ambigua→ ambig&es &&u omloga→ omlogues  j& roja→ roges sss ros→ rossa çc auda0 → audaces i&j boig → boja ll!l tranquil → tranquil/la -ls adjectius aca"ats en #ocal tònica recuperen una -n en el femen:  ser$→ serena, ple→ plena, mar' → marina+ -ls masculins aca"ats en -i  o -u *tones precedides de consonant fan el femen afe&int una aG aeri → aèria, auri → àuria, ferri → fèrria+ -n el cas dels masculins aca"ats en o *tona, la can#ien per a:  fondo→ fonda, flonjo → flonja+ -ls mots aca"ats en au/ -iu i  ou can#ien aquesta terminació per ava  iva i   ova en femen: blau → blavaM nociu→ nociva, tou→ tova+ ea en el femen: -ls que aca"en en eu can#ien aquesta terminació per  P ea  7uropeu → europea 'excepte ereu → ereva(.  ereva(.

.;.2 'ombre •

•

•

• •

•

-ls adjectius formen el plural afe&int una s al sin&ular: blanc→ blancs, verd → verds, tebi→ tebis+ -ls adjectius aca"ats en a *tona fan el plural en es, amf'bia→ amf'bies, nmada → nmades, dol0a → dolces+ -ls aca"ats en #ocal tònica fan el plural am" la terminació ns:  ple→ plens, div' → divins+ -ls adjectius aca"ats en  s fan el plural am" la terminació -os 'de #e&ades dupliquen la essa(: gris essa(:  gris→ grisa, ras→ rasos, mass's→ massissos+  5  i5  o -ls que aca"en en  5   o t5  tam"é  tam"é fan el plural en os: baix→ baixos, fix→ fixos.  fixos. -ls que aca"en en  D tenen una forma per al mascul i una altra per al femen:

!uadern de "alencià #itjà

KK

auda0→ auda0osQaudaces, fero0 → fero0osQferoces+

.;.; E"ercicis 1. Comleteu les sèries seg3ents segons l8e"emle, -x.: groc -x.: groc a4  ``````````` b4  "eix c4  ``````````` d4  ``````````` e4 ele&ant  f4 comF  g4  ``````````` 4  ``````````` i4  ```````````  j4 ample E4  ``````````` l4  ``````````` m4 sinistre n4  ``````````` o4 estudiant  p4  ``````````` q4  ```````````

groga grocs grogues ``````````` ``````````` #ellutades ``````````` ``````````` ```````````  foniatra ``````````` ```````````  ``````````` lents ```````````  ``````````` ``````````` ```````````   ``````````` ``````````` ```````````   aliena ``````````` ```````````  ``````````` ``````````` per#erses #a&a ``````````` ```````````  ``````````` ``````````` ```````````   ``````````` aptes ```````````  ``````````` tendres ```````````  ``````````` ``````````` ```````````   ``````````` ``````````` ineptes ``````````` ``````````` ```````````   ``````````` ``````````` atroces autodidacta ``````````` ``````````` 

2. Can#ieu el nombre de tot el (ue ugueu de les frases seg3ents, a4 Les oques que es passe&en per la plaça molesten el tr*nsit. b4 -ls soterranis de les cases anti&ues són t$trics. c4 6l&un fenomen que ha ocorre&ut al costat m)ha fet por. d4 Les plu&es dels Fltims an
)nitat X+ Oategories nominalsG substantiu i adjectiu

KM

 j4 -l #aixell, l)a#ió, el tren, el cotxe i caminar són mitjans de transport.

;. 6oseu en lural els substantius de les oracions seg3ents i feui les modificacions ertinents, a4 La taronja #alenciana és massa dolça. b4 Hot nen té el mateix desi&. c4 6m" la m*quina de rentar la ro"a s)ha perdut el safarei& del po"le. d4 Juin dilluns i dimarts tenim classe de #alenci*Y e4 0a de ser recuperada la cançó tradicional de la re&ió.  f4 6l prat hi ha una #aca que pastura.  g4 L)ai&ua L)ai&ua de la font d)aquell po"le té un &ust molt diferent. 4 La "arca de pesca no ix dissa"te a la nit. i4 La professió més ha"itual del sus és f*cil d)ende#inar.

>. *raduTu les frases seg3ents, a4 Las "acterias son asquerosas. b4 Hiene una costum"re mu< fea: cuando tiene una deuda mu< &ruesa nunca la pa&a. c4 -ste perfume tiene un aroma exquisito. d4 uCndo lle&arC el fin del mundoY e4 Hiene ene la fren frente te mu< mu< anch ancha, a, los los dien diente tess pequ peque eos os < el rest restoo de su aspe aspect ctoo es impresenta"le.  f4 -n esta farmacia se hacen anClisis clnicos.  g4 -l %5;6 era desconocido hace IU aos < ahora es una enfermedad mu< &ra#e. 4 0as de hacer un anClisis amplio del pro"lema antes de plantear todas las dudas.

K

!uadern de "alencià #itjà

i4 0an cortado la corriente eléctrica. Por eso no funciona el aire acondicionado < notamos un calor tan pe&ajoso.  j4 Hen&o Hen&o mucho sueo, pero después me des#elo porque ten&o el sueo mu< li&ero < sufro muchas pesadillas. E4 \e has asustado < por eso ten&o el pulso acelerado. l4 o&ed una hoja de papel < di"ujad un toro con los l os cuernos "ien &randes. m4 ;ale muchos "esos < muchos a"ra=os. n4 0a"ia tanta &ente que todos reci"imos muchos empujones < al&Fn pisotón.

.& +oncordanDa entre substantiu i ad4ectiu %i un adjectiu afecta dos o més noms que tenen el mateix &$nere, l)adjectiu #a, e#identment, en plural i en el mateix &$nere que els noms: )na cassola i una paella brutes. )n ome i un gos cansats. %i l)adjectiu afecta dos o més noms de &$nere diferent, l)adjectiu #a en mascul plural: )n cotxe i una moto vells. )na bicicleta i un camió ro4os.  Lomes i dones despullats+ %i l)adjectiu #a da#ant de dos o més noms de &$nere diferent, concorda només am" el primer, en &$nere i nom"re: antàstica visió i comentari  0on efecte i impressió Ham"é Ham"é hi ha la possi"ilitat de repetir l)adjectiu, tant si #a da#ant com si #a darrere: )na escopeta vella i un sarró vell + 2on exercici i bona presentació+ %i un nom és determinat per més d)un adjectiu i, per a no repetirlo, s)elideix al&una #e&ada, és recomana"le que #aja en plural:  7ls  plante4aments immobilista, moderat i radical+++  radical+++   'se so"reen so"reentén tén  7l plantejament  immobilista, el plantejament moderat i el plantejament radical 1 seria diferent si es tractara tractara de tres adjectius adjectius que afectaren afectaren un mateix mateix nom:  7l plantejament immobilista, retrgad i reaccionari+++( reaccionari+++( -ls adjectiu adjectiuss tot i mig  esde#enen   esde#enen in#aria"les i prenen el #alor d)ad#er"is quan #an da#ant d)un nom de ciutat, de nació, etc., no precedit d)article: 7ot  7ot  2arcelona  2arcelona o sap+ Ooneix tot  Oatalunya+  Oatalunya+  7xageren quan quan diuen que a mi"  "alència  "alència i fan obres+

)nitat X+ Oategories nominalsG substantiu i adjectiu

.>.1 E"ercici 1. 4illoreu si +s ossible les frases seg3ents, a4 Hota allosa est* plantada de nespres. b4 0e #ist un lli"re i una ressenandia medie#al. e4 L)espera#a a l)estació mi& %anta Pola.  f4 L)examen L)examen inicial, parcial i final té parts orals i escrites.  g4 -ls an
KR

Unitat F. <è"ic. Comosició i deri#ació -n aquesta unitat tre"allarem els principals fenòmens que afecten el l$xic, perqu$ pu&ueu usar  els mots am" precisió i correcció. -ls aspectes que #eurem seran les dissem"lances am" el castell* els do"lets, els "ar"arismes i els neolo&ismes i els fenòmens que afecten la creació l$xica: la composició, la deri#ació i l)Fs del &uionet.

9.1 'oblets l$5ics 0i ha mots que s)assem"len molt, però que tenen si&nificats diferents, els anomenem doblets. doblets. 6 al&uns al&uns els prefixos prefixos els han conferit conferit un si&nifica si&nificatt nou:  semblar Q assemblar . ;)altres, es confonen moltes #e&ades en la llen&ua col!loquial, però tenen si&nificats que cal mantenir.

F.1.1 E"ercici 1. Emleneu les frases seg3ents amb la araula (ue considereu con#enient, . 697N6\-NH V 6;79 %i #ols anar al teatre, primer has de recollir l) ````````````` ````````````` en taquilla. 0e posat``````````````` posat``````````````` als rosers perqu$ isquen flors més "oniques + /. 6L65 V L65Q56  Qinalment, els caps de &o#ern de la 8nió -uropea ``````````` el tema. al que nosaltres `````````` "é l)oli a"ans de #endre)l. 3. 6Q5\6 V 6Q-\6  -s #a `````````````` en la seua posició: #a ````````` que no pensa#a dimitir. 0em d)``````````` els fonaments d)aquesta casa. A. 6N8L6 V 6N8L!L6  0e telefonat per ``````````` la cita que tenia am" el met&e. om que no s)a#enien, #an `````````` el seu matrimoni: l)anell que porta#en al dit``````````` dit``````````` no tenia cap #alor . I. 6P6-LL V 6P66H 6P66H 2an fer un sopar am" molt d)```````````` perqu$ #enia l)alcaldessa. L)``````````` de tele#isió deix* de funcionar en començar aquella tempesta am" tant d)``````````` el$ctric. om que menja tant té pro"lemes en l)``````````````` di&estiu. M

K. 6H-6 V 6H-5  6 aquell aquell a#ió encara no li han donat perms per ```````````````` ```````````````` i l)espera ha  ```````````  ``````````` els passat&ers. passat&ers.  No si&ues tan idealista. `````````````, `````````````, que ja tens 3U an
M/

)nitat \+ 9èxic+ Oomposició i derivació I. 7NH-\PL6 V P-2-8-s passa la nit ```````` la lluna plena. 6quest apartat de la llei no `````````` els casos més du"tosos. K. 89 V 89-LL L)edifici L)edifici on s)u"icar* el museu de les ci$ncies té forma de `````````````.  No tro"e el ```````````````, ```````````````, no no sé on posaré posaré els "ol&rafs. Hres al ````````````` és i&ual a nou. M. ;6H6 V ;6;6  No se sap encara encara la `````````` `````````` de l)examen. l)examen. al omplir els "uits de l)imprés am" les ```````````` personals, personals, i després les col!locaran en una "ase de ```````````````` &eneral. . ;5 V ;5%?o ``````` 9ond, ?ames 9ond. -ll a"ans ``````````` que no tenia llic$ncia per a matar. R. ;79L6 V ;79L->6  Juan aca"eu ``````````` el full per la meitat. 0as de tre"allar més, has de ```````````` el temps que dediques a l)estudi. %aps si han ```````````` aquesta pel!lcula al catal* 6"ans de &uardar la ro"a has de ```````````la. /U. ;7\5 V 6;7\5  6quell xiquet no pot ``````````` "é. %)ensen-5@ V >6% '>6%%6( om que no #ol estar tan `````````` es ne&a a menjar aliments am" ``````````. /I. LL586 V 6LL59-6  0eu de ``````````` els tre"alls a"ans del 3U de mai&. Lluiten per ``````````` el seu pas.

M3

!uadern de "alencià #itjà

MA

/K. \-;5 V \5> '\5H?6( V \5H? V \5H?6N V \5H?6N6. 6 ````````````` ````````````` a&ost se cele"ra la festa de la \are de ;éu.  ``````````` Norue&a es #a a"stenir en les darreres darreres eleccions. eleccions. -n `````````` judicials la sent$ncia ha causat una forta commoció. L)a#ió és el ``````````` de transport que men6N V 7>80an restaurat l)``````````````` de la catedral. 6ra sona millor que mai. ap`````````` ap`````````` del &o#ern central ha emés el comunicat. \)he fet donant d)````````````````. d)````````````````. 3A. P7%6 V P7N;La &allina #a `````````` tres ous d)or.  ``````````#os  ``````````#os al costat de la finestra per #eure com com es `````````` `````````` el sol. 3I. P726 V -\P726 V H6%H6  6"ans de comprarte la "rusa, ```````````tela. -n el piscola"is #am `````````` tota mena de mariscs. 0em estat ``````````` la resist$ncia del pont nou.

)nitat \+ 9èxic+ Oomposició i derivació

MI

3K. -6L V -56L La casa `````````` ha emés un comunicat per fer pF"lic l)em"ar*s de la infanta. La pel!lcula est* "asada en fets ````````````. ````````````. 3M. -2-HLL6 V 9-9-N6 L)orquestra #ontecarlo L)orquestra #ontecarlo #indr*  #indr* a la ```````````````` de di#endres. La `````````````` és una planta #erinosa. 3. %->8 V 6%%->86N6 V Q56;7  -st*s ``````````que tot això no és mentidaY 6quest anell estar* més ``````````en la caixa de ca"als. 6quest mes he de pa&ar l)```````````` del cotxe, la de la casa i la de #ida. %i no #ols que hi haja un accident, posa el ``````````` a la pistola. 3R. %-8- V 6%%-8 No podem ````````````, ````````````, ja que que la sala est* plena. 0em ```````` el xiquet en la cadira menjadora. AU. %-\9L6 V 6%%-\9L6%-s nota que són &ermans, `````````````````` `````````````````` moltssim. 6m" aquella careta d)*n&el, ````````````` tan honrat i tan "ona persona. 6 mi em `````````````` que plour* aquest cap de setmana. A. %-N6L6 %-N6L6 V 6%%-N6L6  6%%-N6L6   No dones a rentar rentar la ro"a sense a"ans ``````````````la. ``````````````la. ;esprés de l)accident se li #a quedar la cara ````````````````. 2osaltres, ``````````````` am" una creu l)opció correcta. -l jut&e em #a demanar que ``````````` el culpa"le. A/. H6H@6 V H66 -m #a caure el setrill i em #ai& fer una ``````````molt &ran en el #estit.  Necessite més més `````````` per per a penjar els pòsters. pòsters. A3. H-\- V H-\5N5 6ixò s)ha de fer dins del lmits del ```````````` ```````````` municipal i en un ````````````  de set dies com a m*xim. AA. 2-HL6 V -%P-L\6 V 2-L6 0e passat la nit en ````````` perqu$ el xiquet no ha parat de plorar. Qou tan rom*nticZ %op*rem a la llum de les ```````````. Gs molt ric, fins i tot té un #aixell de ```````````.

2. Comleteu els buits de les frases seg3ents osanti les araules o les locucions (ue s8a%usten a la definició (ue i a entre arèntesis. . -l poli policcia li #a posar osar les les ````` `````` ```` ```` ```` ' ?7 ;)6N-LL-% ;- Q-7 6\9 J8 %%89?-H-N -L% P-%7% P-L% P8N%( a aquell ```````````` ' P-%7N6 J8- -N \6H6 8N6 6LH6( tan perillós.

MK

!uadern de "alencià #itjà

/. -l fut" fut"oli olista sta li #a #a posa posarr la ``` `````` `````` `````` ``` ' 65k ;- P7%6 -L P7%6  -L P-8 -NH- 6\-% ;)6L> P-  6 Q- L7 68- ( i ell #a caure un ```````````` ' 7LP Q7H ;7N6H -N 8N6 65>8;6( 3. -l ```` `````` ```` ```` ```` `` ' P-%7N6 -N6->6;6 ;)-@-8H6 L-% -@-8H6  L-% P-N-% ;- \7H( #a complir  am" la seua missió sense cap mirament. A. No has has de de creu creuar ar el el carre carrerr per la la ```` `````` ```` ```` ```` `` ' LL7 7N %)-N-8-N ;7% 7 \G% 6-%(, sinó que ho has de fer pel pas de ```````````` ' LL7 \66H P-J8 05 -8-N L-% P-%7N-% J8- 26 26N N 6 P-8(. I. om que que fa tanta tanta calor calor haurem haurem d) ```` ```````` ```````` ```` ' P7%6 -N P7%6  -N \6@6( l)aire ````````````  ````````````  '%7H\G% 6 7N;557N%(. K. Qran Qrance cesc sc semp sempre re ens ens cont contaa uns uns ```` `````` ```` ```` ```` `` ' 78N5-% 252-% 5 %79H6;-%(  "onssims. M. -l que més m)a&rada m)a&rada despré despréss de la dutxa dutxa és eixu&a eixu&arm rmee am" am" una "ona "ona ``` `````` `````` ``````  ```  'P-6 -H6N>8L6  ;- 796 P- 6 P-  6 -5@8>6 %- L-% \6N% 5 L6 66( i tot se&uit posar me un ```````````` ```````````` ' P-6 ;)695 6\9 \N5>8-%, -%P-56L\-NH 6J8-LL6 J8- -% P7%6 ;-%PG% ;-L 96N(. . -l jut&e #a conclou concloure re que l)homici l)homicidi di es #a produir produir am" premed premedita itació ció i ``` `````` `````` ``````  ```  '68H-L6 P- 6 P-  6 6%%->86 %- L6 5\P8N5H6H ;)8N6 \6L6 65k(. R. om om que que no puc aca"a aca"arr el mes, mes, haur hauréé de deman demanar ar a l)em l)empr pres esaa una una ```` `````` ```` ```` ````  ``  'P6>6\-NH 626N6H(. U. %em"la %em"la que, que, finalme finalment, nt, el roser roser ha ``````` `````````` ````` `` ' %)06 6>6Q6H 6 L6 H-6 6\9 6-L% ( "é. . . L)````` )````````` ``````` ``` ' ;7N6 -N6->6;6 ;)6H-N;- -L% L5-NH% ;)8N6 7\P6N56 ;27L%, Q5-%, -H.( ens ha donat un &ot am" ```````````` ' P6H LJ85;6 -@H-H6, 9%56\-NH , ;- L-% %89%HN5-% 2->-H6L%( de taronja. /. /. Hots els els an< an86H% -L% 9GN%( del cotxe. 3. %i "usque "usquess una ``````` `````````` ````` `` ' H56 LL6>6 ;- H-5@5H -\P6;6 P-  6 %89?-H6  6PE%5H% -N 8N6 Q-5;6 (, cal que mires en primer lloc a la ```````````` ' 6\65-H 7 -%H75> 6\9 \-;56\-NH%(. A. Qixa)t Qixa)t en el que fas que has estat estat a punt de ````````` ```````````` ``` ' ;-5@6  -%6P6  -L LJ85; ;)8N -5P5-NH( tota l)ai&ua pel terraZ I. I. Hots els els an< an
)nitat \+ 9èxic+ Oomposició i derivació

MM

;. Escri#iu la araula (ue (ue corresonga corresonga a cada definició. .

;onar a al&F ha"itació, posada.  ```````````  ```````````````` `````````` ``````````` ```````````` ``````````  ```` 

/.

Lloc destinat destinat a matar matar el "estiar "estiar..  ```````````  ```````````````` `````````` ``````````` ```````````` ``````````  ```` 

3.

-sta"liment #ora la mar on es fa"riquen i es reparen em"arcacions.  ```````````  ```````````````` `````````` ``````````` ```````````` ``````````  ```` 

A.

Protu"er*ncies frontals 'dues( que tenen molts remu&ants i altres animals.  ```````````  ```````````````` `````````` ``````````` ```````````` ``````````  ```` 

I.

aure la "ar"a i el "i&ot. "i&ot.  ```````````  ```````````````` `````````` ``````````` ```````````` ``````````  ```` 

K.

6cció i efecte efecte de co"rar. co"rar.  ```````````  ```````````````` `````````` ``````````` ```````````` ``````````  ```` 

M.

Jue té molt molt de sa"or sa"or..  ```````````  ```````````````` `````````` ``````````` ```````````` ``````````  ```` 

.

Horcedura Horcedura d)una articulació, am" ruptura possi"le de lli&ament.  ```````````  ```````````````` `````````` ``````````` ```````````` ``````````  ```` 

R.

Person Personaa que que en en un un judic judicii dóna dóna fe d)al d)al&un &un fet perqu perqu$$ l)ha l)ha compro compro#at #at am" am" els els seus seus sentits.  ```````````  `````````````````` ````````````` ```````````` `````````````  ``````` 

U.

Jue no est* present.  ```````````  `````````````````` ````````````` ```````````` `````````````  ``````` 

.

\il #e&ades mil.  ```````````  `````````````````` ````````````` ```````````` `````````````  ``````` 

/. /.

;ic ;ic o mur mur de de prot protec ecci cióó cont contra ra les les ona onade dess fet fet de pedr pedres es &ros &rosse ses. s.  ```````````  `````````````````` ````````````` ```````````` `````````````  ``````` 

3.

aus ausaar un espan spant, t, un so"r so"reesalt salt..  ```````````  `````````````````` ````````````` ```````````` `````````````  ``````` 

A. A.

-scr -scrit it si& si&na natt am" am" qu$ qu$ la &en &entt just justif ific icaa que que ha co" co"ra ratt al&u al&una na cos cosa. a.  ```````````  `````````````````` ````````````` ```````````` `````````````  ``````` 

I.

Lloc on #iuen les a"elles.  ```````````  ```````````````` `````````` ``````````` ```````````` ``````````  ```` 

M

!uadern de "alencià #itjà

9.2 )ls barbarismes barbar baris ismes mes són estra -ls  bar estran&e n&eris rismes mes que es con consid sidere erenn innec innecess essari ariss perqu perqu$$ la llen&u llen&uaa receptora ja té un mot especfic especfic que acompleix perfectament perfectament la funció que intenta desplaçar  l)estran&erisme en q+estió. %ón "ar"arismes, per exemple, lograr 'aconse&uir, assolir(, donarassolir(,  donar se compte 'adonarse( , , grifo 'aixeta( , , llavero 'clauer(, 'clauer(, etc.+ etc.+ La majo majoria ria dels dels nost nostre ress  "ar"arismes són d)ori&en castell*, castell*, però al&uns pro#enen pro#enen de l)an&lés o del francés. -ls "ar"arismes no estan recollits en els diccionaris normatius, encara que poden aparéixer en reculls de du"tes i altres #oca"ularis "*sics. Per a solucionar els du"tes pel que fa a la traducció de paraules #alencianes al castell*, i al re#és, recomanem el diccionari "ilin&+e  iccionari castellà-català, -nciclop$dia castellà-català, -nciclop$dia atalana, 9arcelona, RRA.

F.2.1 E"ercici 1. Utilit&eu si cal un #ocabulari er a identificar els barbarismes (ue contenen les frases seg3ents i corregiulos, corregiulos, a4 \)he comprat un xaleco de terciop$l que #ai& #eure en l)escaparat de la "oti&a del xaflan. b4 -l tren de cercanies s)aturar* en l)andén n / d)aquest apeadero. c4 ;esde lue&o que est* loca la &ermana del meu ierno. -m trau de les meues caselles la seua costum de xillar a tothom. d4 0e #ist al "ussó el ressi"o de la llum i el del se&ur del cotxe1 menos mal que he po&ut ahorrar un poc. e4  No sé qu$ re&alarli: re&alarli: uns &emels, &emels, una pajarita o un "rotxe d)or. d)or.  f4 Pep est* molt &ord perqu$ sempre est* menjant "ocadillos, &olosines i coses am" &rasses. 6demés 6demés li a&raden molt els flans i els hojaldres.  g4 -ls candela"ros que m)han re&alat són de metal. 6 mi, m)a&raden més de co"re o de #idri. 4 0e comprat un comodn que no és del a&rado de mon tio. i4 0an retrassat la reunió, però no o"stant això es far* un an*lisis complet de l)estat de comtes: diran si hi ha &an*ncies o p$rdues.  j4  No sé sa"orejar sa"orejar el #i estran&er. estran&er. 6ix 6ix que no és necessari necessari que tra&uen tra&uen el sacacorchos. sacacorchos.

)nitat \+ 9èxic+ Oomposició i derivació

MR

E4 -l concejal ha can#iat els farols i els adoquins de la cera del meu carrer, però els  pro"lemes de tr*fic encara continuen. continuen. l4 -n aquella taula electoral s)han perdut moltes papeletes i això ha po&ut fa#oréixer la  p$rdua d)escan
F.2.2 4ots adatats ;e #e&ades, al&unes paraules d)altres llen&+es s)incorporen plenament a la nostra, perqu$ expressen realitats que no existeixen en la nostra llen&ua. -n aquest cas, els "ar"arismes deixen de serho i s)adapten orto&r*ficament 'com les paraules en ne&reta de l)exemple(. %i no estan adaptats, s)escriuen normalment en cursi#a, com els mots de la frase se&+ent: -l ju&ador d8andbol és un ippy que ippy que menja brioi"os de xocolate en el all  de  de l)hotel. Per sa"er quina és la situació de cada paraula, haurem de consultar el diccionari normatiu catalana, de l)5- o el iccionari lencià, de l)editorial #i&ent ,  iccionari de la llengua catalana, el  iccionari "alencià, 9romera.

!uadern de "alencià #itjà

U

9. La creació l$5ica La llen&ua no és un sistema limitat ni est*tic. 9en al contrari, el corpus lin&+stic es carac caracter terit= it=aa per una const constan antt mo"il mo"ilita itat: t: con contn tnuam uament ent aparei apareixen xen no# no#es es parau paraules les per per la necessitat d)expressar tots els conceptes que demana l)Fs lin&+stic. ;ins d)aquest apartat distin&irem dos procediments: la deri#ació i la comosició.

F.;.1
refi"os , morfemes que #an da#ant del lexema1 ex.: des-cal0 sufi"os, morfemes que que #an darrere darrere del lexema1 lexema1 ex.: cal0-ar  infi"os, morfemes que #an col!locats entre el lexema i el sufix1 ex.: cal0-ot-et  el lexe lexema ma dels dels exem exem les les és és sem sem re cal 0i ha dos tipus de prefixos: els que imposen els seus trets sem*ntics o sint*ctics al lexema 'prefixos #er"alit=adors( i els que tan sols afi&en un tret sem*ntic sense introduirhi cap alteració 'prefixos aspectuals(. aspectuals(.

6refi"os #erbalit&adors a- aprofundir  en- enllustrar  es- esbravar 

6refi"os asectuals a Cprivatiu4 anormal ben "en#in&ut con- conviure contra- contraatac

des desfer  dis- distraure entre- entreacte in- intranquil  inter - intermedi

mal malparlat re- reconstruir  sobre- sobreumà trans- transportar 

RECORDEU • •

m( -l prefix en- es con#erteix en em da#ant de consonant "ila"ial ' p, '  p, b, m( -

)nitat \+ 9èxic+ Oomposició i derivació



F.;.1.1 E"ercicis 1. Gormeu #erbs deri#ats d8a(uestes araules amb els refi"os a-/ en- i la seua #ariant em-J i es-,  "utxaca```````  "utxaca````````````` ```````````` ````````

llaç``` llaç````` ```` ```` ```` ```` ```` ```` ``

pols```````` pols````````````` `````````  ```` 

curio riosita sitat` t````````````````````

&ran ran````````````````

#ell #ell``````````````````` 

&*"ia``````````````````````

marc` rc```````````````

paper```````````````` 

ma&at=em``````````````````

caixa```````````````

lleu&er``````````````` 

farina``````````````````````

clar````````````````

rac racó````````````````` 

#ern rns``````````````````````

"arat rat```````````````

"ranca``````````````` 

2. Escri#iu les araules (ue corresonen a les definicions seg3ents areu atenció en l8ortografia dels mots amb refi"osJ, a4 0ome

sense

b4 -scrit

ideolo&ia

sense

c4 -s

diu

d)allò

d4 Jue

nom que

no

e4 %u"st*ncia  f4 ;onar

que raons

 g4 7rdre

am"

4 Persona

que

no

pro#es qu$

parla

és

és neutralit=a

o

"é,

poltica:

simptom*tic: su"orna"le:

l)acció que

es

:

d)un

#er,

descarre&uen re#oca

correctament,

am"

una una

antdot:

d)una

culpa:

altra certa

ordre:

ele&*ncia:

F.;.1.2 Diminutius augmentatius i e%oratius %i afe&im una s$rie de terminacions als noms, podem expressar un judici de &randesa, menudesa o men
!ufi" et Peta

*ius diminutiu

E"emles mocadoret  'de  'de mocador(

!uadern de "alencià #itjà

/

im ó Pona $s Passa arro Parra ot Pota astre astra F.;.1.; Col·lectius

diminutiu diminutiu au&mentatiu au&mentatiu familiar   pejoratiu V au&mentatiu au&mentatiu  pejoratiu

 polsim 'de  polsim 'de pols( carreró 'de carreró 'de carrer(  peuàs 'de  peuàs 'de peu( donarra 'de donarra 'de dona( llibrot  'de  'de lli"re(  politicastre 'de  politicastre 'de poltic(

6m" uns sufixos determinats, podem o"tenir noms que expressen un conjunt o altres idees similars. 2e&euho en el quadre se&+ent:

sufi"

e"emles

am

 "rancam 'conjunt de de "ranques(

ar

can
ada

teulada 'conjunt de teules(

alla

menudalla 'conjunt de menuts(

eda

al"ereda 'conjunt d)*l"ers(

atge

 plomat&e 'conjunt de plomes(

O!ERMEU ada és un sufix molt  productiu que, a més,  pot indicar:  galtada(, colp ' galtada(, acció 'animalada 'animalada(( o mo#iment

F.;.1.> E"ercicis 1. Comleteu el (uadre seg3ent tenint en comte el (ue acabeu de #eure. Gi"eu#os en l8e"emle, deri#at xiqueta

rimitiu  xica

sufi" -eta

tius de sufi" diminutiu

fadrinot cotx*s oli#erar   "escollada trosset xicalla  "rancat&e

2. A continuació teniu di#erses sèries de araules d8una matei"a família. Gi"eu#osi b+ classifi(ueules en la graella de la $gina seg3ent i comleteula. !i dubteu (uin +s el rimitiu consulteu el diccionari, ai&+eta, ai&+era, aquós, aqu*tic

titular, titulació, su"ttol

)nitat \+ 9èxic+ Oomposició i derivació consolat, consular  llacuna, lacustre faula, fa"ulós cor"ar, cur#atura nit, nocturn cer#ellet, cere"ral

3 llun*tic, llunari, lunar, lFnula  jo#entut, jo#en#ol, jo#en#ol, ju#enil espaiós, espacial, espaiar  llen&+eta, llen&ut, lin&ual, lin&+ista  pitrera, pectoral ullera, ocular, ullet, oculista

!uadern de "alencià #itjà

A

Deri#ats ai&+eta, ai&+era

6seudoderi#ats cultismesJ aquós, aqu*tic

6rimitiu ai&ua

F.;.1. Els gentilicis -ls &entilicis són noms que desi&nen els ha"itants o els naturals d)un lloc determinat. -l  procediment per a formarlos és "en sen=ill, ja que consisteix Fnicament a unir un sufix al lexema nominal. L)aplicació d)aquest sufix no o"eeix cap norma determinada1 i justament aquesta és l)Fnica dificultat de formarlos.

!ufi"os amb els (uals formem gentilicis * ana *nic *nica *tic *tica au a#a enc enca eu e#a és 'o $s( esa  ina er era ota

E"emles #alenci*, #alenciana  "alc*nic, "alc*nica "alc*nica asi*tic, asi*tica eslau, esla#a  parisenc, parisenca parisenca europeu, europea ara&onés 'ara&on$s(, ara&onesa alacant, alacantina  "rasiler, "rasilera "rasilera cairota

)nitat \+ 9èxic+ Oomposició i derivació

I

F.;.1.F E"ercici 1. Reassem ara una mica de geografia. Consulteu un maa comarcal i comleteu la graella seg3ent, /entilici alcoi*alcoiana

6oblació

Comarca

6l=ira denierdeniera @ixona alp atarroja &uardamarencVa 7riola -lx -lda  "an
F.;.2
om"inant un lexema nominal am" un altre lexema nominal. -x.: paper -x.:  paper moneda. moneda. om"inant un lexema nominal am" un lexema adjecti#al. -x.:  pellroja.  pellroja. om"inant un lexema nominal am" un lexema #er"al. -x.: paracaigudes, -x.:  paracaigudes, gratacel .

/. o om mposic osició ió ad%ecti#al 'per a o"tenir nous adjectius(: a4 b4

om"inant un lexema nominal am" un lexema adjecti#al. -x.:  panxacontent . om"inant un lexema adjecti#al am" un altre lexema adjecti#al. -x.: civicopol'tic. civicopol'tic.

3. o om mposic osició ió #erbal 'per a o"tenir nous #er"s(: a4 b4

om"inant un lexema nominal am" un lexema #er"al. -x.: corprendre. corprendre. om"inant un lexema adjecti#al am" un lexema #er"al. -x.:  primfilar+

!uadern de "alencià #itjà

K

F.;.2.1 <87s del guionet 0i ha al&unes paraules compostes que s)escriuen am" &uionet. No en són moltes, però poden ocasionar du"tes orto&r*fics. 6quests du"tes es dilueixen si tenim en compte els criteris del quadre se&+ent, uns criteris que, tal com podeu compro#ar, són "en sen=ills.

aJ Amb guionet

bJ Nunts sense guionet i cJ !ea !eara rats ts amb amb sense esaiJ esaiJ

. ;eri#ats d)un su"stantiu am" el *+ ;eri#a ;eri#ats ts de qua qualse lse#ol #ol *+ ;eri#ats am" el  prefix no, no-bel·li"erància  prefix 'excepte no(:  prefix no  quan vicerector  el se&on element /. o omp mpos osto toss en els els qual quals: s: és un adje adject ctiu iu::  -l se&on element comença =+ ;eri#ats de compostos i no bel/ligerant   s , r o 5 : penja-robes  penja-robes  per  s deri# deri#ats ats de sinta& sinta&me mes: s: blatdemorar   Pot ha#erhi pro"lemes de lectura: =+ %inta&mes cinc-en-rama 6+ ompostos ompostos cultes cultes am" lexicalit=ats que la forma prefixada són compostos  -l primer element duu accent &r*fic: aca"ada en o o -i : sin*ptics: mà  pèl-roig   politicosocial  morta, morta, concurs  -s tracta d)un numeral: vint-i-cinc oposició 8+ ompostos no inclosos en el cas / de la  Qi&ura un punt cardinal: nord-oest  columna a( ni en el cas  -s tracta d)una expressió repetiti#a: / de la columna c(:  ziga-zaga terratinent , allioli  0i ha una construcció expressi#a: a corre-cuita  6pareixeria una forma molt estran
F.;.2.2 E"ercicis 1.
Qilòsofs Qilòsofs anteriors anteriors a %òcrates` %òcrates````` ```````` ```````` ```````` ```````` ```````` ```````` ```````` ```````` ```````` ```````` ``````  ``  Persona milion*ria milion*ria en &rau superlatiu ````` ````````` ````````` ````````` ```````` ````````` ````````` ````````` `````````  ````  8n camió camió que alhora és tam"é tam"é una una &rua````````` &rua````````````````` `````````````````` ``````````````````` ```````````  ``  ;ecret am" força de llei ```````` ````````````````` ````````````````` ```````````````` ````````````````` `````````````````  ````````  6nterior a la introducció de l)art rom*nic `````` ````````` ``````` ```````` ```````` ```````` ```````` ```````` ````````  ````  *rrec immediatament inferior al de de rector ``````````````` ```````````````````````` ````````````````` ```````````  ```  elatiu a >r$cia >r$cia i a oma oma ```````` `````````````` ```````````` ``````````` ``````````` ```````````` ```````````` ````````````  ``````  Poltic i social ``````````````` `````````````````````` ``````````````` ```````````````` ``````````````` ``````````````` `````````````  ````` 

)nitat \+ 9èxic+ Oomposició i derivació

M

R. Persones que parlen parlen castell* castell* ````````` ```````````````` `````````````` ````````````` ````````````` `````````````` ```````````  ````  U. Jue té la "ar"a roja ``````````````````````````````````````````````````````  ``````````````````````````````````````````````````````  . Hall Hall #ertical de la roca so"re la mar``````````````````````````````````````````  mar``````````````````````````````````````````  /. Jue no té traça ``````````````````````` ````````````````````````````````` ````````````````````` `````````````````````` `````````````  ``  3. ircuit on no hi ha cap resist$ncia al pas del corrent el$ctric``````````````` el$ctric``````````````````````  ```````  A. Persona que ni sent ni parla `````````````````````````` ``````````````````````````````````````` ``````````````````````  `````````  I. 6parell que ser#eix per a comptar &otes````````````````` &otes```````````````````````` `````````````` ``````````````  ```````  K. 6&re i dolç a la #e&ada ``````````````` `````````````````````` ``````````````` ```````````````` ``````````````` `````````````  ``````  M. -sp$cie d)om"rel!la que ser#eix per a prote&irnos del sol ````````````````` ```````````````````````  ``````  . 5nstrument per a parar els llamps ```````````````````` ````````````````````````````` `````````````````` ``````````````  `````  R. Lloc on es &uarda la ro"a en un local pF"lic `````````````````` `````````````````````````` ```````````````` `````````  `  /U. Nom"re natural que se&ueix el quaranta``````````````` quaranta````````````````````` ```````````` ````````````` ```````````  ````  /. -stat del sud d)frica `````````````` ````````````````````` `````````````` `````````````` ````````````` `````````````` ```````````  ```  //. -ntre el sud i l)est ``````````````````` `````````````````````````` ````````````` ````````````` ````````````` `````````````` ``````````  ``  /3. aminar deixantse anar d)una "anda a una altra ```` ```````` ```````` ```````` ```````` ````````` `````````` ``````  `  /A. -l dia anterior a ahir ```````````````````` ```````````````````````````` ```````````````` ``````````````` `````````````` ``````````  ```  /I. Hennis Hennis de taula ````````````````````````````` ```````````````````````````````````````````````````` `````````````````````````````  ``````  /K. -l dia que fa /M `````````````````````````````````````````````````````````  `````````````````````````````````````````````````````````  /M. inta el*stica que e#ita que les calces cai&uen cames a#all`````````` a#all``````````````````` `````````````  ````  /. uc que sem"la tenir cent cames ```````````````````` ````````````````````````````` `````````````````` ``````````````  `````  /R. Nom"re que no s)altera si s)in#erteix l)ordre de les seues xifres ``````` `````````` ``````` ``````` `````  ``  3U. %alsa feta am" alls picats i oli `````````````````````````````` ``````````````````````````````````````````````  ````````````````  3. 2arietat culti#ada de la col, d)infloresc$ncia molt desen#olupada``````` desen#olupada`````````````` ```````````  ````  3/. Nom donat a di#ersos "olets ````````````````````````````````````````````` ```````````````````````````````````````````````  ``  33. -l nom"re anterior a UU `````````````````````````````````` ``````````````````````````````````````````````````  ```````````````` 

2. Gormeu comostos relacionant les arelles seg3ents i areu atenció si les araules resultants orten guionet o no, . "usca sca rao raons /. cap &i &irar 3. cara xu xuclat A. clar o" o"scur  I. cor pr prendre K. esca escalf lfar ar "ra& "ra&ue uete tess M. escu escura rarr "utx "utxaq aque uess . escu escura rarr xeme xemene neie iess R. &*l! &*l!li licc rom rom*nic *nic U. &irar &irar sol sol

. . fi&a fi&a flor  flor  /. fsic qumic qumic 3. mal #endr #endree A. nord americ* americ* I. parar parar xocs xocs K. pit roi& roi& M. poca #er&o #er&on
Unitat Q. 4orfologia #erbal ;.1 )l verb. Introducció -l #er" és la cate&oria &ramatical o classe de paraula que fa la funció de nucli del predicat o del sinta&ma #er"al, i expressa o "é lTacció que realit=a o rep el su"jecte, o "é la seua exist$ncia o estat. -n el #er" podem distin&ir dos components: el lexema #er"al i la desin$ncia. -l lexema és la  part fixa de cada #er" i nTexpressa el si&nificat l$xic ' cant (. (. La desin$ncia, per contra, expressa el temps, la persona, el nom"re, el mode i lTaspecte. Ham"é, atenent al fet que la desin$ncia de lTinfinitiu aca"e en ar   ar , er 'o er  'o re( re( o ir  ir , classifiquem els #er"s en tres &rups o conju&acions: primera conju&ació 'aca"ats en  ar (, (, se&ona conju&ació 'aca"ats en  er  o  o re( re( i tercera conju&ació 'aca"ats en -ir (. (. -l temps #er"al expressa el moment en qu$ té lloc lTacció expressada pel #er". -ls temps fonamentals són: •  present 'expressa 'expressa lTara: jo lTara: jo passege( passege( •  passat o pret$rit pret$rit 'expressa lTahir o lTa"ans: lTa"ans: jo  jo passejava( passejava( • futur 'expressa el dem* o el després: passejar$ després:  passejar$(( 0em de tenir en compte que de #e&ades utilit=em el present per a: • expre expressa ssarr fets fets passat passatss com si tin&ue tin&ueren ren lloc en el presen presentt 'és lTanomen lTanomenat at  present  istric(: istric(: Ausiàs  Ausiàs #arc mor  mor  'en  'en comptes de va morir ( l]any *8*=. *8*=. • expressar un futur pròxim o immediat: emà immediat:  emà vaig  'en  'en comptes dTanir$ dT anir$(( al mercat+ • expressar fets ha"ituals: @ots @ots els dies m]alce a les T. T. -l mode indica la manera com es realit=a la idea expressada pel #er". Hro"em "*sicament tres modes, encara que altres autors tam"é inclouen el mode condicional: • \ode indicatiu, per a expressar un fet real, constata"le: <ón les tres menys quart . • \ode su"juntiu, per a expressar un desi&, temor1 qualse#ol idea marcada per lTactitud vingueres prompte prompte.. su"jecti#a del parlant: #]agradaria parlant: #]agradaria que vingueres • \ode imperatiu, per a expressar un manament: "ine ac'Y LTaspecte ens indica lTestat del desen#olupament de lTacció #er"al, és a dir, si aquesta acció és aca"ada o puntual 'aspecte perfectiu( o inaca"ada 'aspecte imperfectiu(. Per això en els temps del del passa passatt distin distin&im &im els pret$r pret$rits its  perfets   perfets  'que indiquen, per tant, una acció aca"ada( dels  pret$rits imperfets 'que imperfets 'que indiquen una acció inaca"ada(. • 6specte perfectiu: "a anar al cinema+ • 6specte imperfectiu: 9legia imperfectiu: 9legia contes+ 

)nitat P+ #orfologia verbal R 

R

8s oferim un quadre am" la conju&ació re&ular a"ans dTestudiar la conju&ació irre&ular. irre&ular.

;.2 Fodels de con4u"ació re"ular  H-\P% 5 \7;-% 5nfinitiu >erundi Participi -'D-CA*-U Present d)indicatiu

Pret$rit imperfet d)indicatiu

Pret$rit perfet simple 'indicatiu(

Pret$rit perfet  perifr*stic ' perf+ simple( simple( Qutur simple 'indicatiu(

ondicional simple 'indicatiu(

!UNU'*-U Present de su"juntiu

Pret$rit imperfet de su"juntiu

-46ERA*-U imperatiu 'present(

a 6 Oant-ar Oant-ant Oant-at

/a -V-  %erd-re ? @$m-er  %erd-ent  %erd-ut

'jo( cant-e  %erd-V es 'tu( -s V 'ell( a 'nos.( em em eu '#os.( eu en 'ells( en 'jo( cant-a#a  perd-ia 'tu( a#es   ies 'ell( a#a ia   íem 'nos.( $#em   íeu '#os.( $#eu   ien 'ells( a#en 'jo( cant-í   perd-í  'tu( ares   eres + 'ell( $   +rem 'nos.( $rem   +reu '#os.( $reu   eren 'ells( aren 'jo( vaig, 'jo( vaig, 'tu(  'tu( vas,  vas, 'ell(  'ell( va, 'nos.( va, 'nos.( vam, '#os.( vam, '#os.( vau, 'ells( van

3a incoatiusVpurs 5  
dorm- V s V im iu en

45NQ5N5H58 45NQ5N5H58 ' cantar Q perdre Q t$mer Q servir Q dormir ( 'jo( cantar-+  %erdr-+ temer-+ 'tu( $s $s $s $ $ 'ell( $ em em 'nos.( em eu eu '#os.( eu an an 'ells( an 'jo( cantar-ia  %erdr-ia temer-ia ies ies 'tu( ies ia ia 'ell( ia íem íem 'nos.( íem íeu íeu '#os.( íeu 'ells( ien ien ien

 servir-+ $s $ em eu an  servir-ia   ies ia   íem   íeu   ien

'jo( cant-e 'tu( es 'ell( e 'nos.( em '#os.( eu 'ells( en 'jo( cant-ara?+s 'tu( ares?esses 'ell( ara?+s 'nos.( $rem?+ssem '#os.( $reu?+sseu 'ells( aren?essen

 perd-a es a em eu en  perd-era?+s   eres?esses   era?+s   +rem?+ssem   +reu?+sseu   eren?essen

 serv-isca dorm-a is(ues es isca a im im iu iu is(uen en  serv-ira?ís   ires?isses   ira?ís   írem?íssem   íreu?ísseu   iren?issen

a Ctu4 cant a e 'ellVa, #osté( em 'nosaltres( eu '#osaltres( en '#ostés(

 perd- V a em   eu en

 serv-ei" V isca im iu is(uen

dorm- V a im iu en

!uadern de "alencià #itjà

RU *E46! CO46O!*O! e, 'tu( as, 'ell( as, 'ell( a, 'nos.( a, 'nos.( em, '#os.( em, '#os.( eu, 'ells( eu, 'ells( an  pret$rit indefinit 'jo( e, 'tu( 'indicatiu( 4 P6H55P5 P6H55P5 'cantat Q perdut Q temut Q servit Q patit (

;. +oncordanDa entre el sub4ecte i el verb om a norma &eneral, el su"jecte i el #er" concorden en persona i nom"re. %i una frase no té el su"jecte explcit, la persona i el nom"re del #er" ja indiquen la persona i el nom"re del su"jecte.  7ls meus amics mengen llepolies+  7l xiquet juga al futbol+  Anem totes les setmanes de viatge+ al tenir en compte que quan el su"jecte és un nom col!lectiu sin&ular ' equip, gent , etc.(, concorda am" el #er" tam"é en sin&ular.  9a gent $s molt atrevida+ atrevida+  9]equip a guanyat la copa+ 6m" el #er" aver-i la aver-i la concordança entre su"jecte i #er" sempre ha dTanar en sin&ular, am" independ$ncia independ$ncia que el complement directe #aja en sin&ular o en plural.  Li a mil persones que volen anar al al futbol+  Li avia moltes mosques a la cafeteria+

;.& +orrelació entre al"uns temps verbals Q.>.1 Oracions condicionals LToració su"ordinada introduïda am" la conjunció  si, quan  si, quan expressa una condició no existent en la realitat, es construeix preferentment am" pret$rit imperfet de su"juntiu, se&uida sempre  pel #er" de lToració lToració principal en un temps temps condicional, simple simple o compost.
)nitat P+ #orfologia verbal R 

R

RECORDEU <8E!*RUC*URA DE
Oració rincial

6resent

6resent %i #+ns a casa

 jo faig el sopar 

6resent

Gutur %i #+ns a casa

-merfet de sub%untiu %i #ingueres a casa 6lus(uamerfet de sub%untiu %i agueres #ingut a casa

 jo far+ el sopar  Condicional simle  jo faria el sopar  Condicional comost  jo auria fet el sopar 

ecordeu que en les oracions condicionals construïdes am" temps compost, el temps que cal usar en l)oració principal és el condicional comost i no el plusquamperfet plusquamperfet de su"juntiu.
Q.>.2 6erfet dWindicatiu i imerfet de sub%untiu Juan hi ha simultaneïtat entre lTacció que expressa el #er" de lToració principal i la que expressa el #er" de lToració su"ordinada, es produeix una correlació entre el pret$rit perfet dTindicatiu 'en lToració principal( i el pret$rit imperfet de su"juntiu 'en lToració su"ordinada(,  7ls alumnes van demanar  que  que els donaren la bibliografia a comen0ament de curs. curs . al anar am" compte de no construir la frase en lToració su"ordinada am" un present de su"juntiu 'donen(.

!uadern de "alencià #itjà

R/

;. Verbs irre"ulars de la primera con4u"ació La prim primer eraa conj conju& u&ac ació ió té dos dos #er" #er"ss irre irre&u &ula lars rs:: anar i esta estarr+ -l #er" anar  presenta irre&ularitats en els presents d)indicatiu i de su"juntiu, el futur, el condicional i l)imperatiu. -l #er" estar és irre&ular en els presents d)indicatiu i de su"juntiu, el pret$rit perfet simple, el  pret$rit imperfet de su"juntiu i l)imperatiu. -ls altres temps d)aquests #er"s es conju&uen se&uint el model re&ular.

A'AR

E!*AR

 

5N;56H58

%89?8NH58

5N;56H58

%89?8NH58

6resent #ai& #as #a anem aneu #an

6resent #aja #a&es #aja anem aneu #a&en

6resent estic est*s est* estem esteu estan

6resent esti&a esti&ues esti&a esti&uem esti&ueu esti&uen

6ret. erfet simle esti&u esti&ueres esti&ué esti&uérem esti&uéreu esti&ueren

6retèrit imerfet esti&uera Vés esti&ueres Vesses esti&uera Vés esti&uérem Véssem esti&uéreu Vésseu esti&ueren Vessen

Gutur aniré anir*s anir* anirem anireu aniran Condicional aniria aniries aniria anirem anireu anirien -46ERA*-U #és #aja anem aneu #a&en

-46ERA*-UX esti&ues esti&a esti&uem esti&ueu esti&uen

 Juan les formes

d)imperatiu són pronominals, en la /a persona del sin&ular  i del plural, es prefereix està i esteu respecti#ament: respecti#ament: està-te quiet  esteu-vos uiets

)nitat P+ #orfologia verbal R 

Q..1 E"ercicis 1. Omliu cada buit amb la forma correcta del #erb anar : a4 b4 c4 d4 e4  f4  g4 4 i4  j4

6ra, mentre tu `````````` `````````` a comprar, jo ``````````````` `````````````````` ``` al dentista. ;i#endres nosaltres `````````````` al teatre. 2i&ila 2i&ila que el teu fill no se)n ``````````````` ``````````````` a dormir sense sopar. sopar. 6"ans, ells `````````````` am" cotxe1 ara ```````````` ```````````` a peu. Juan tu ``````````` a l)hospital, a#isa)m1 hi `````````` am" tu. -ls seus pares sempre ``````````` al tre"all "en prompte. 6 aquesta hora, el professor sempre ```````````` ```````````` al despatx. \)a&rada que els seus fills ``````````````` ``````````````` més so#int a #eure)ls. %i tu ``````````````` a les festes d)6lcoi, jo j o ````````````````am" ````````````````am" tu. %i ells no se)n ````````, me)n ```````````` jo sol.

2. Omliu cada buit amb la forma correcta del #erb estar : a4 b4 c4 d4 e4  f4  g4 4 i4  j4

6quest estiu, si tot #a "é, els pares s)`````````````````` s)`````````````````` a alp tot l)a&ost. \)```````````` \)```````````` sense fer res des de dilluns. \ateu `````````` cansat de #eure aquesta pel!lcula. 2ull 2u ll que el meu fill ```````````` or&ullós de mi. La seua &ermana ```````````` malalta1 ell ja ho ha#ia ``````````````. ``````````````. %i no `````````````` "é en aquesta ha"itació, ho dieu a recepció. 2oldria que ````````````` "en preparats, tots #osaltres. -lls s)hi `````````````` tot el temps que #ul&uen, en aquest pis. Per fa#or, `````````````#os callats d)una #e&adaZ osa, ````````````te ````````````te tranquil!la que ja est* tot solucionat.

Alteracions ortogr$fi(ues ecordeu que hi ha un &rup de #er"s que, tot i conju&arse se&uint el model re&ular,  presenten unes #ariacions en l)escriptura, l)escriptura, d)acord am" am" les re&les orto&r*fiques. orto&r*fiques. -xemples:  passe %a  passegem toca to(uem  juga  juguem caSa cacem ade(ua ade(3em Hot i que no són #er"s irre&ulars, con#é recordar que en els #er"s aca"ats en  iar com iar  com canviar, estudiar, etc., etc., cal pronunciar pronunciar  planes la  planes la a, /a i 3a persona del sin&ular i la 3a

;. Comleteu a(uestes frases amb la forma ade(uada del #erb corresonent, a4 b4 c4 d4 e4

 No sóc dels que que ```````````````````'-N ```````````````````'-N2-?6( 2-?6( nin&F, les coses coses can#ien. can#ien. -ns `````````````````' `````````````````'7L!L76( 7L!L76( ac o més enda#antY enda#antY %i tu``````````````````'H66( tu``````````````````'H66( dues rectes paral!leles, no es creuaran mai. Les dones de la neteja``````````````'Q->6( neteja``````````````'Q->6( el pis cada dos dies. ?o no em ```````````````'Q56( en aquell pis tan "rutZ

R3

!uadern de "alencià #itjà

RA

;.9 Verbs irre"ulars de la se"ona con4u"ació -ls #er"s irre&ulars de la se&ona conju&ació els di#idirem en tres &rups: a. 2er"s aca"ats en  córrer  ndre i en -ldre  ". 2e 2er"s aca"ats en P ndre . 2er"s #elarit=ats c. 2er"s aca"ats en  Ai5er  d. 2e 2er"s r"s aca"ats en  ure

ix,  u( per   sc '  sc ' squ(  squ( /. 2er"s que su"stitueixen el darrer so del radical ' ix, 3. 2er"s especialment irre&ulars

Q.F.1 Merbs #elarit&ats ecordeu que diem que un #er" és #elarit=at quan la primera persona del present d)indicatiu aca"a en  c. 6questa c es transforma en g  en  g  en  en totes les persones dels temps se&+ents:  present  de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu i pretèrit perfet simple, simple , i tam"é en el  participi,  participi, sempre que si&a re&ular. Hanmateix, aquest can#i no té lloc quan la primera persona del  present d)indicatiu d)indicatiu d)un #er" aca"a en   sc.  sc. -x. Oórrer 

-'D-CA*-U 6resent #elarit=aci ó

correc corres corre correm correu corren

!UNU'*-U

6erfet simle

6resent

6retèrit imerfet

corregu corregueres corre&ué correguérem correguéreu corregueren

córrega córregues córrega correguem corregueu córreguen

correguera V és corregueres V esses correguera V és correguérem V éssem correguéreu V ésseu corregueren V essen

6AR*-C-6corregut, correguda, correguts, corregudes

C

/

)nitat P+ #orfologia verbal R 

RI

A. Merbs acabats en P córrer  córrer : córrer, incórrer, recórrer, escórrer, ocórrer, transcórrer, discórrer, etc. L)Fnica irre&ularitat que presenten aquests #er"s és la #elarit=ació: jo córrec 'pres.ind.(,  jo córre córrega ga 'pres. 'pres. su"j.(, su"j.(, jo correguera  correguera  'imp. su"j.(+ su"j.(+  No o"stant això, molts d)ells en castell* són de la tercera conju&ació ' transcórrer, transc órrer, escórrer, recórrer, ocórrer, etc.( no de la se&ona, cosa que ens pot causar interfer$ncies: ocorre res+ -x.: ;o -x.: ;o s$ què fer+ fer+ ;o ;o se m’ ocorre ;o s$ què fer+ ;o se Vm’ocurreix Vm’ocur reix res+ ;osaltres sempre recorrem totes les sentències+  ;osaltres sempre Vrecurrim totes les sentències+

Q.F.1.1 E"ercicis 1. Comleteu les frases seg3ents amb les formes #erbals corresonents, a4 b4 c4 d4 e4  f4  g4 4

?oan a#ui ha ``````````` 'k-( com un campió. Gs un i&norant, `````````` ';5%k-( men
. Merbs acabats en P ndre i P ldre ldre, romandre, aprendre, vendre, comprendre, fondre, pondre, respondre, compondre, valdre, oldre, resoldre, moldre, moldre, etc. 6 "anda de la irre&ularitat de la #elarit=ació, que tro"arem en tot aquest &rup, els #er"s que aca"en en  ndre o ndre o en  ldre es ldre es caracterit=en per la p$rdua de la  d   d   en els temps se&+ents:

#elarit=aci ó

6resent d8indicatiu

6ret. imerfet d8indicatiu

aprenc aprens aprén aprenem apreneu aprenen

aprenia aprenies aprenia apreníem apreníeu aprenien

 p$rdua de la d 

/erundi

aprenent

RK

!uadern de "alencià #itjà

Q.F.1.2 E"ercicis 1. Comleteu les frases seg3ents amb les formes #erbals corresonents, a4 -ll a"ans sempre ```````````` '-%7L;-( tots els pro"lemes, però ara no en  ``````````` '-%7L;-( cap. b4 -scriuli l)adreça perqu$ no es ```````````` '7NQ7N;-(. c4 ?o #olia que ell em `````````````` '7\P-N;-( però no em  ````````````  '7\P-N;-( mai. d4 ?o sempre ```````````` 'P-N;-( llet, però ell sempre `````````'P-N;-( café, encara que el met&e li ha dit que no en ```````````` 'P-N;-(. e4 %i ell ```` ```````` ```````` `````` '7\P-N; '7\P-N;-( -( l)explica l)explicació ció del professor professor,, ```` ```````` ````````  ````  '-%7L;-( correctament els pro"lemes i `````````````` '-%P7N;-( "é totes les pre&untes.  f4 Juan era jo#e `````````````` '7\P7N;-( una cançó cada setmana, però nin&F  ``````````````  `````````````` '7\P-N;-( les les lletres.  g4 \)a&rada assistir a aquest curs perqu$ ```````````` '6P-N;-( més del que  ``````````````  `````````````` '6P-N;-( en en el que #ai& fer l)an< l)an< passat. 4 ?o no ```` `````` ```` ```` ```` `` '-NH '-NH-N -N; ;-( -( per per qu$ qu$ #osa #osalt ltre ress semp sempre re ```` `````` ```` ```` ```` ```  `  '-%7L;-( els #ostres assumptes de la mateixa manera. i4 \a tia tia ```` `````` ```` ```` ```` ```` '2-N '2-N; ;-( -( el seu seu pis pis per per U mili milion ons, s, i jo ```` `````` ```` ````  ``  '2-N;-( el meu per /, però crec que el seu `````````` '26L;-( més que el meu.  j4 Qa temp tempss que que jo no ```` `````` ```` ```` ```` '\7L '\7L; ;-( -( café café.. 2ols que que en ```` `````` ```` ```` ```  `  '\7L;-( ara un pocY E4 rec que jo no ``````````` '26L;-( per a estudiar llen&+es. %i ``````````  '26L;-( més, `````````````` '6P-N;-( aleman< o rus.

C. Merbs acabats en P Ai5er Ai5er GconAi5er/ parAi5er/ aparAi5er/ nAi5erH  No tots els #er"s que aca"en en  $ixer   $ixer  presenten   presenten el can#i c  g . -n realitat només el  presenten els #er"s con$ixer  i  par$ixer  'i deri deri#a #ats ts:: recon$ixer, descon$ixer, apar$ixer, compar$ixer+++(. compar$ixer+++(. 6ltres #er"s que aca"en en éixer, com ara mer$ixer  o  o cr$ixer , no fan aquest can#i, ja que la primera persona del present d)indicatiu aca"a en %.

Q.F.1.; E"ercicis 1. Comleteu les frases seg3ents amb les formes #erbals corresonents, corresonents, a4 b4 c4 d4

L)acusat `````````````` '7\P6G5@-( a#ui da#ant del jut&e. Laia ``````````````` ';-%7NG5@-( les intencions del seu compan<. ?o encara no ``````````````` '7NG5@-( la teua nò#ia. Jue aquella actriu ``````````````` '-6P6G5@-( en aquell moment no #a ser  estran<. e4 ?aume parla com si jo ````````````` ````````````` '7NG5@-( el pro"lema.  f4 6na#a tota maquillada. No ```````````` 'P6G5@-( la teua &ermana.

)nitat P+ #orfologia verbal R 

RM

D.Merbs acabats en P ure  'excepte veure i viure( ure es poden viure(. -ls #er"s que aca"en en  ^ ure di#idir en dos &rups: d. Merbs (ue erden la U del radical da#ant de #ocal : creure, caure, seure, jaure, traure, riure+++  -x.: -8-

6resent d8indicatiu crec creus creu creem ? creiem creeu ? creieu creuen

#elarit=ació

 p$rdua de la u

A*E'C-B. La a persona del present d)indicatiu del #er" caure és caure és caic i caic i no cac cac com  com seria d)espe d)esperar rar si se&ur se&urem em exacta exactamen mentt el model model de creure. creure. Per Per tant tant,, el su"ju su"junt ntiu iu ser* ser* caiga i caiguera. caiguera. La resta de la conju&ació s que se&ueix el model de creure. creure. \olta atenció tam"é al pret$rit imperfet d)aquests &rups de #er"s. -xcepte cloure, cloure, coure i deri#ats, no porten di$resi, ja que la #ocal tònica no és la iG

Creure cr eia cr eies cr eia créiem créieu cr eien

*raure tr eia tr eies tr eia tréiem tréieu tr eien

6retèrit imerfet d8indicatiu Caure Cloure queia cloïa queies cloïes queia cloïa quéiem cloem quéieu cloeu queien cloïen

sense dièresi

Coure coïa coïes coïa coem coeu coïen

amb dièresi

Merbs (ue can#ien la u del radical er una v: el can#i es produeix en la a i /a d./. Merbs  persona del plural del present d)indicatiu, i en totes les persones de l)imperfet d)indicatiu i en el &erundi. %ón #er"s com: beure, deure, ploure, escriure+++ -x.: 9-86resent d8indicatiu  "ec  "eus  "eu  "e#em  "e#eu  "euen

#elarit=ació

can#i 8 2

6ret. imerfet d8indicatiu  "e#ia  "e#ies  "e#ia  "e#em  "e#eu  "e#ien

can#i U

M

/erundi  "e#ent

R

!uadern de "alencià #itjà

Q.F.1.> E"ercicis 1. Comleteu les frases seg3ents amb les formes #erbals corresonents, corresonents, a4 %i #ols que nosaltres t)`````````` '5NL78-( en la llista electoral, n)``````````  '-@L78-( l)Fltim i en pau. b4 6"ans al&uns reis, en ferse #ells, es `````````` '-L78-( '-L78-( en un monestir. monestir. c4 %i analit=es "é el pro"lema ``````````` ``````````` '7NL78-( '7NL78-( que té una solució f*cil. d4 L)acte és f*cil que ```````````` '7NL78-( a"ans de les deu de la nit. e4 ada #e&ada que sospira#a ``````````` 'L78-( els ulls d)emoció.  f4 %i tu ``````````` '-@L78-( aquestes possi"ilitats no tenim res a fer.  g4 ;iu que t)han ``````````` '5NL78-( en la llista d)admesosY 4 ;e ;esp spré réss de pela pelarr a m* un ca"* ca"*ss d)am d)amet etle less clos closes es,, he ```` `````` ```` ```` ```` ```` ```` ```` ```  `  '7NL78-( que cal comprar una m*quina peladora.

2. Geu el matei" amb el #erb *RAURE, a4  No tin&ues pressa que, quan arri"e l)estiu, ja j a ``````````` 'nosaltres( els "an
)nitat P+ #orfologia verbal R 

RR

>. Geu el matei" amb el #erb EURE, a4 b4 c4 d4 e4  f4  g4 4 i4  j4

?o a"ans `````````` cer#esa, i ara `````````` #i. Ju$ est*s ``````````Y ?a has ``````````` prouY No #ols ``````````` res mésY 8i, ?oanZ 6ra potser no ````````` &aire, però quan el #ai& conéixer ````````````  com una esponja. 2a, cele"reuhoZ ``````````` una mica a la meua salutZ %en
. Geu el matei" amb el #erb R-URE, a4 0em ````````` tota la #esprada. b4 -s #a enfadar perqu$ es pensa#a que ens ````````` d)ell. c4 -l primer que `````````, re"r*Z d4 %i``````````` %i``````````` de tant en tant, sem"laries més simp*tic. e4 6neu a #eurela, que ```````` una estona.  f4 8s asse&ure que hui jo ````````` per no plorar.  g4 6"ans tu sempre `````````` per tot i ara no `````````` mai. 4  Nosaltres ```````````` ```````````` si tin&uérem tin&uérem al&un motiu per per a ferho. i4 \)a&radaria que ells no es ``````````` ``````````` més de tu.  j4 -sta#a enfadat, però m)ho #a dir tot ``````````. E4 %er* una festa molt di#ertida. 2eniuhi, que ```````` molt. l4  No suporta que #osaltres `````````` `````````` en les situacions situacions més serioses. serioses. m4 -lls ````````` perqu$ estan contents. n4 %i `````````` més so#int, #osaltres, no tindreu aquestes manies. o4 om més ````````` #osaltres, més seriós es posa#a -mili.

F. Geu el matei" amb el #erb CAURE, a4 b4 c4 d4 e4  f4  g4 4 i4

Han jo#e com és i ja li ``````````els ca"ells. 6puntala "é l)escala, no m)a&radaria &ens que```````````. %i no mires on poses els peus se&ur que ``````````. %em"la#a que ell no ```````````, però al final tam"é `````````, com tothom. Qeia temps que no `````````` una ne#ada com la que ````````````aquesta ````````````aquesta nit. 6&afemnos fort, si `````````` `````````` en aquest riu difcilment difcilment podrem eixirne. 6hir de nit, en eixir del teatre, ``````````` &otes. &otes.  ``````````` una pluja tan fina que sem"la que que no plo&a. -spe -spere re que que ells ells no ```` `````` ```` ```` en els els erro errors rs en qu$ qu$ a"an a"anss nosa nosalt ltre ress sem sempre pre  ```````````.  ```````````.  j4 om que nin&F no s)ho espera, em sem"la que la notcia `````````` com una "om"a. E4 -m #a estran
!uadern de "alencià #itjà

UU

Q.F.1. uadre resum dels #erbs #elarit&ats -'G-'-*-U

6RE!E'* -'D-CA*-U

6RE!E'* - 6RE*@R-* -46ERGE* !UNU'*-U

6ERGE* !-46
/ERU'D- - 6AR*-C-6-

1a ersonaJ

totes les ersonesJ

6H-N;-

atenc

aten&a, aten&uera

aten&u

atenent, atés

P-N;-

prenc

pren&a, pren&uera

pren&u

prenent, pres

-NH-N;-

entenc

enten&a, enten&uera

enten&u

entenent, entés

7\P-N;-

comprenc

compren&a, compren&uera

compren&u

comprenent, comprés

H68-

trac

tra&a, tra&uera

tra&u

traent, tret

L78-

cloc

clo&a, clo&uera

clo&u

cloent, clos

58-

ric

ri&a, ri&uera

ri&u

rient, rist V ri&ut

68-

caic

cai&a, cai&uera

cai&u

caent, cai&ut

78-

coc

co&a, co&uera

co&u

coent, co&ut V cuit

-8-

crec

cre&a, cre&uera

cre&u

creent, cre&ut

9-8-

"ec

"e&a, "e&uera

"e&u

"e#ent, "e&ut

\78-

moc

mo&a, mo&uera

mo&u

mo#ent, mo&ut

-%58-

escric

escri&a, escri&uera

escri&u

escri#int, escrit

k-

córrec

córre&a, corre&uera

corre&u

corrent, corre&ut

P-HN-

pertanc

pertan&a, pertan&uera

pertan&u

pertan
7NG5@-

conec

cone&a, cone&uera

cone&u

coneixent, cone&ut

P6G5@-

parec

pare&a, pare&uera

pare&u

pareixent, pare&ut

P7;-

puc

pu&a, po&uera

po&u

podent, po&ut

%-

sóc

si&a, si&uera

fon V fui

sent, si&ut

;8

duc

du&a, du&uera

du&u

duent, dut

2-N5 V 25N;-∗

#inc

#in&a, #in&uera

#in&u

#enint, #in&ut

H-N5 V H5N;-

tinc

tin&a, tin&uera

tin&u

tenint, tin&ut

795

ò"ric

ò"ri&a, o"rira

o"r

o"rint, o"ert

7\PL5

òmplic

òmpli&a, omplira

ompl

omplint, omplit

27L- 

#ull

#ul&a, #ol&uera

#ol&u

#olent, #ol&ut

 

 Hot i que l)infinitiu que es recomana és H5N;- i 25N;-, els deri#ats d)aquests dos #er"s es formen des de  Hot H-N5 i 2-N5 'ex: mantenir, contenir, convenir, prevenir ...( ...( 



 La primera persona d)aquest #er" no presenta la #elar c i és l)Fnica forma del #er" on apareix la ll .

)nitat P+ #orfologia verbal R 

U

sc s%uJ Q.F.2 Merbs Merbs (ue substituei"en el darrer so del radical i5  P   P uJ er P sc -l se&on &rup de #er"s irre&ulars de la se&ona conju&ació el formen un se&uit de #er"s que su"stitueixen el darrer so del radical ' i5  P u( per sc 's%u(, com és el cas de mer$ixer, cr$ixer, nàixer, viure i els deri#ats corresponents corresponents++ 6quests #er"s tenen dos radicals: a( el pur, crei5  "( el #elar am" sc: cresc%o"re el radical am"  sc  sc es formen els temps i les persones se&+ents:

CRE!C 6AR*-C-6crescut

-'D-CA*-U Present

Perfet simple

cresc creixes creix creixem creixeu creixen

cres(uí   cres(ueres cres(u+ cres(u+rem cres(u+reu cres(ueren

!UNU'*-U Present cresca

5mperfet cres(uera?+s

cres(ues cresca cres(uem cres(ueu cres(uen

cres(ueres?esses cres(uera?+s cres(u+rem?+ssem cres(u+reu?+sseu cres(ueren?essen

-46ERA*-U  creix cresca cres(uem creixeu cres(uen

La resta de formes i persones són re&ulars i se&ueixen el model de la /a conju&ació.

Q.F.2.1 E"ercici 1. Comleteu els esais buits amb la forma corresonent del #erb (ue i a entre arèntesis, a4 La re"es*#ia de \ar&arida `````````````` '258-( a 9eniparrell molts an
!uadern de "alencià #itjà

U/

;.9. Verbs Verbs especialment irre"ulars de la se"ona con4u"ació -ls #er"s poder  #er"s poder  i i voler  tenen  tenen unes irre&ularitats molt sem"lants:

-'D-CA*-U  puc #ull  pots #ols  pot #ol  podem #olem  podeu #oleu  poden #olen

!UNU'*-U  pu&a #ul&a  pu&ues #ul&ues  pu&a #ul&a  pu&uem #ul&uem  pu&ueu #ul&ueu  pu&uen #ul&uen

-46ERA*-U    pu&ues #ul&ues  pu&a #ul&a  pu&uem #ul&uem  pu&ueu #ul&ueu  pu&uen #ul&uen

-ls #er"s veure i veure i fer   fer  tam"é  tam"é presenten di#erses formes irre&ulars:

-'D-CA*-U resent

imerfet

#ei& #eus #eu #eem V #eiem #eeu V #eieu #euen

#eia #eies #eia #éiem #éieu #eien

erfet simle F #iu #eres #iuV#éu #érem #éreu #eren

!UNU'*-U futur #euré #eur*s #eur* #eurem #eureu #euran

condicional resent #euria #euries #euria #eurem #eureu #eurien

#eja #e&es #eja #e&em #e&eu #e&en

-'D-CA*-U resent

fai& fas fa fem feu fan

imerfet

feia feies feia féiem féieu feien

erf. sim.

fiu feres féu férem féreu feren

M

#era V #eiés #eres V #eiesses #era V #eiés #érem V #eiéssem #éreu V #eiésseu #eren V #eiessen

imeratiu  #e&es #eja #e&em #e&eu #e&en

!UNU'*-U futur

condicional

faré far*s far* farem fareu faran

faria faries faria farem fareu farien

resentQ

faça faces faça fem feu facen

veieres,, vei$ vei$,, vei$rem vei$rem,, vei$reu vei$reu i i veieren veieren..  Ham"é són admissi"les les  Ham"é l es formes veieres  ecordeu que les formes  faja,  faja, Vfages, Vfaja no són admissi"les.

K

imerfet

imerfet

fes V fera fesses V feres fes V fera féssem V férem fésseu V féreu fessen V feren

imeratiu

 fes faça fem feu facen

)nitat P+ #orfologia verbal R 

U3

Q.F.;.1 E"ercicis 1. Comleteu les frases seg3ents amb les formes #erbals corresonents, corresonents, a4 ;i&uesli a \aria que ```````````` ```````````` 'Q-( el dinar. b4 Juant de temps ```````````` 'Q-( que no ens ```````````` Z '2-8-( c4 Juan ```````````` '27L-( anar al teatre m)ho dieu. d4 ;eixa que elles ho ```````````` 'Q-( de la millor manera que ````````````  'P7;-( e4 %i tu ```````````` '27L-( que ```````````` '2-8-( aqueixa pel!lcula, ho faré.  f4 Ju$ ```````````` '27L- 3a( que hi ```````````` 'Q-( joY  g4 om m)a&radaria que ```````````` ```````````` 'Q-( tu i jo un creuer per la \editerr*nia. 4 6"ans des d)aquesta finestra no es ```````````` '2-8-( "é el paisat&e

Recordeu les irregularitats dels #erbs seg3ents , !ER,  

 present de su"juntiu: siga, su"juntiu: siga, sigues, siga, siguem, siguem, sigueu, siguen  present imperatiu: sigues, siga, siguem, imperatiu: sigues, siguem, sigueu, siguen imper im perfet fet de su" su"jun juntiu tiu::  fóra Q fosM fores Q fossesM fóra Q fosM fórem Q   fóssemM fóreu fóreu Q fósseuM foren foren Q fossen

su"juntiu: sàpia, sàpies, sàpia, sàpia, sapiem, sapieu, sàpien sàpien !AER, present de su"juntiu: sàpia, imperatiu: sàpies, imperatiu:  sàpies, sàpia, sapiem, sapiem, sapieu, sàpien imper im perfet fet de su su"ju "junti ntiu: u:  sabera Q sab$sM saberes Q sabessesM sabera Q   sab$sM sab$rem sab$rem Qsab$ssemM Qsab$ssemM sab$reu Q sab$sseuM sab$sseuM saberen saberen Q sabessen

AMER, present de su"juntiu: aja, ages, aja, àgem, àgeu, agen   imperatiu: ages, aja, àgem, àgeu, agen imperfet de su"juntiu: aguera Q agu$sM aguere agueress Q aguessesM aguera  Q agu$sM agu$rem Q agu$ssemM agu$reu Q agu$sseuM agueren Q  aguessen

2. Comleteu les frases seg3ents amb les formes #erbals corresonents, corresonents, a4 Jue ```````````` '062-05( persones aix no #ol dir que tots si&uem i&uals. b4  No ```````````` ```````````` '%-( aix i fes el el fa#or de portarte "éZ c4 6 mi no m)importaria que els seus parents ```````````` '%69-( qu$ #a passar  realment. d4 2ull que els meus fills ```````````` '%-( capaços de sa"er moure)s pel món. e4 Jue ```````````` '062-( passat això no #ol dir que #osaltres ````````````  '062-( de tornar a repetir el tre"all.  f4 -ll #ol que tu ```````````` '%69-( cosir i "rodar i que, a més, ````````````  '062-( de ferli el dinar tots els dies.  g4 Qills meus, ```````````` '%-( sempre educats i no feu mal a nin&FZ

!uadern de "alencià #itjà

UA

;.; Verbs irre"ulars de la tercera con4u"ació onstitueixen la tercera conju&ació tots aquells #er"s l)infinitiu dels quals aca"a en   -R . 6quest 6qu estaa conju conju&ac &ació, ió, al seu seu torn, torn, di#ide di#ideix ix els seus #er"s en dos &rups: &rups: urs i incoatius . ecordeu que són purs els #er"s que se&ueixen la conju&ació del model %-NH5, i són incoatius els que es conju&uen com P6H5. La difer$ncia entre la conju&ació d)aquests dos tipus de #er"s afecta tres temps #er"als Fnicament: P-%-NH ;)5N;56H58, P-%-NH ;- %89?8NH58 i 5\P-6H58. 8s oferim el model d)aquests tres temps #er"als perqu$ els recordeu.

Merbs urs  dormir/ sentir = / mun:ir/ crui5ir...J, 6RE!E'* -'D-CA*-U

-46ERA*-U

!UNU'*-U sent a sent es sent a sentim sentiu senten

sent sent s sent sentim sentiu senten

 sent senta sentim sentiu senten

Merbs incoatius Y, 6RE!E'* -'D-CA*-U artisc  o partesc  partixes o artei"es  partix o artei" artim artiu  partixen o artei"en



-46ERA*-U

!UNU'*-U artisca o partesca  artis(ues o partesques artei" o partix artisca o partesca  partesca o artisca artim artim artiu artiu artis(uen o partesquen  partesquen o artis(uen

 -ls #er"s deri#ats de  sentir  tam"é  tam"é se&ueixen el model pur de conju&ació am" l)excepció dels #er"s assentir i dissentir , que es conju&uen am" la forma incoati#a. R  Les formes marcades en ne&reta són les que recomanem en un text formal.

)nitat P+ #orfologia verbal R 

UI

6l&uns #er"s, com el #er" LL->5, poden conju&arse indistintament se&ons el model pur o l)incoatiu l)incoatiu.. 6quests 6quests #er"s són: afegir, engolir, escopir,  fregir,  fregir, mentir, mentir, renyir, renyir, teixir, tenyir i vestir+

<
però però erò

co sim ll e gim t o ssiu

 7ls principals verbs en què es produeix produeix aquest canvi són: són : afe&ir, collir, cosir, en&olir, escopir, fre&ir, lle&ir, ren( que no apareix en el radical. 6questa irre&ularitat afecta tres temps #er"als: present d)indicatiu, present de su"juntiu i imperatiu. -ls altres temps es conju&uen se&uint el model re&ular.

!uadern de "alencià #itjà

UK

6RE!E'* -'D-CA*-U!UNU'*-U ò"ric o"ris o"ri o"rim o"riu o"rin òmplic omplis ompli omplim ompliu omplin ò"riga ò"rigues ò"riga o"riguem o"rigueu ò"riguen òmpliga òmpligues òmpliga ompliguem ompligueu òmpliguen

-46ERA*-U  o"ri ò"riga o"ri&uem o"riu ò"riguen  ompli òmpliga ompliguem ompliu òmpliguen

 tam"é s)admet la forma obrim  tam"é s)admet la forma omplim ( Merbs esecialment irregulars : eixir, tenir i venir+ 6quests 6que sts tres #er"s presente presentenn di#erses di#erses irre&ularit irre&ularitats ats difcilmen difcilmentt classific classifica"le a"les. s. Per  conéixer la conju&ació dTaquests #er"s, haureu de consultarla.

Q.Q.1 E"ercicis 1. Comleteu els buits de les frases seg3ents amb la forma con%ugada dels #erbs (ue i a entre arèntesis, a4 b4 c4 d4 e4

-ls xiquets `````````````` 'H7%%5( tant perqu$ estan refredats. %i no t)a&rada, `````````` '-%7P5( el que tens a la "oca dins d)aquell &ot. %i #ols assistir al curs, demanali que t)`````````````` '6Q->5( en la llista. ?a est* "é, calla i `````````` 'LL->5(.  No m)a&rada que es ``````` 'H-N5( els ca"ells de roi&, però ell se)ls hi ```````  'H-N5(.  f4 %empre ``````````` 'LL->5( no#el!les de terror, deu ser que li a&raden molt.  g4  ```````````te  ```````````te '-N>7L5( la c*psula c*psula am" un poc d)ai&ua. d)ai&ua. 4 ;emanali que `````````'%7H5( i nosaltres tam"é ``````````` '%7H5(.

)nitat P+ #orfologia verbal R 

UM

i4 2osaltres, ```````````` '795( la finestra i tanqueu la portaZ  j4 2oleu que ````````````` '795( la "oca i us di&a tot el que séY E4 \)han dit que ``````````` '7\PL5( el &ot d)ai&ua. l4 -ls has demanat que `````````````` '795( el correu a primera hora del matY m4  No ````````````` ````````````` '7\PL5( tant la piscina que no hi cap més ai&ua. ai&ua.

2. Omliu els buits de les frases seg3ents amb la forma corresonent corresonent del #erb E-:-R, a4 ?o `````````` de casa cada dia a les #uit. b4 %i ```````````` prompte del teatre, podreu passar per casa. c4 -l &at ha `````````` per aquell forat. d4 Qa tres hores que n)est* `````````` ai&ua. e4  `````````````  ````````````` de se&uida, se&uida, que l)auto"Fs est* est* esperant#os. esperant#os.  f4Gs  f4Gs possi"le que nosaltres ``````````` a passejar a poqueta nit.  g4 Hu `````````` dem* prompte de la f*"ricaY 4 2icent `````````` a les cinc de astelló i arri"* a 2al$ncia a les cinc i mitja. i4 No  No sa"ia quan ``````````` de la presó.  j4-m  j4-m #a pre&untar si nosaltres encara ```````````` junts l)an< passat. E4 6u, tu, `````````, que es fa tard i #e plo#ent. l4-l l4-l sol `````````` dem* a les M:3. m4 -ns #a dir que dem* ells ``````````` de tre"allar a les U de la nit. n4 L)eixida L)eixida era a les nou, però nosaltres `````````` am" un quart de retard.

;. Geu el matei" amb el #erb *E'-R, a4 b4 c4 d4 e4  f4  g4 4 i4  j4 E4 l4

?oan sempre &uan
>. Geu el matei" amb el #erb ME'-R, a4 b4 c4 d4 e4  f4  g4 4 i4

\ercé, no #ull que`````````` que`````````` més. %i no tin&uérem tant de fred ````````` més so#int.  `````````` cap ac he #ist #ist un accident. ?a heu ``````````Y -m pensa#a que arri"areu més tard. Pere sempre `````````` tard, però a#ui ha ````````` dThora. 6#ui no puc ```````````. ?a `````````` dem*.  No m)a&rada#a m)a&rada#a que #osaltres ```````````` ```````````` junts. junts. orre, afan
!uadern de "alencià #itjà

U

 j4 6ixò és un cas1 el dia que `````````` jo, tu no `````````1 el dia que ```````` tu, sóc jo qui no pot `````````1 i el dia que tant tu com jo ``````````, resulta que el qui no ``````````` és el jut&e.

;.= !emar%ues sobre l>imperatiu L)imperatiu és el temps #er"al que utilit=em per expressar les ordres i els mandats en frases afirmati#es. -s forma a partir del paradi&ma del present de su"juntiu i del present d)indicatiu, se&ons l)esquema se&+ent 'aplicat al #er" vendre(: vendre(:

6RE!E'* D8-'D-CA*-U #enc #ens #en #enem #eneu #enen

-46ERA*-U

6RE!E'* DE !UNU'*-U #en&a #en&ues #en&a #en&uem #en&ueu #en&uen

 ``````  #en #en&a #en&uem #eneu #en&uen

0i ha, però, uns pocs #er"s que fan tot l)imperatiu so"re el present de su"juntiu i un ' cabre( cabre( que a&afa tam"é del su"juntiu la se&ona persona del plural.

CARE  ``````  cap c*pia capiem capieu c*pien

E!*AR  ``````  esti&ues esti&a esti&uem esti&ueu esti&uen

D-R  ``````  di&ues di&a di&uem di&ueu di&uen

!AER    ``````  s*pies s*pia sapiem sapieu sapien

quan es pronominal es prefereixen les formes està 'tu( i esteu i esteu '#osaltres(G '#osaltres(G està-te quietM esteu-vos callats+

!ER

*E'-R

6ODER

MEURE

MO
 ``````  si&ues si&a si&uem si&ueu si&uen

 ``````  tin&ues tin&a tin&uem   tin&ueu tin&uen

 ``````   pu&ues  pu&a  pu&uem  pu&ueu  pu&uen

 ``````  #e&es #eja #e&em #e&eu #e&en

 ``````  #ul&ues #ul&a #ul&uem #ul&ueu #ul&uen

 s)admet s)admet tam"é la forma tin  s)admet tam"é la forma teniu

0i ha tam"é uns quants #er"s que presenten formes especials en la se&ona persona del sin&ular. %ón aquests:

Anar: #és 'tu(

Dur: dus 'tu(

Ger: fes 'tu(

Menir: #ine 'tu(

)nitat P+ #orfologia verbal R 

UR

0em d)anar am" compte am" al&uns #er"s irre&ulars que presenten #acil!lacions en l)Fs de les formes de la se&ona persona del plural, pel que fa so"retot a l)aparició d)una consonant #elar. Per a e#itar els possi"les du"tes cal que ens fixem en la forma que pren la se&ona persona del sin&ular: si no #elarit&a la segona ersona del singular no o far$ tamoc la segona del lural.  pren → prenem 'no prenguem 'no prenguem(: (: Aquest  Aquest no $s el cam' correcte, prenem-ne prenem-ne un altre. altre.  "eu → "e#eu 'no begueu(: begueu(: 2eveu  2eveu aquest beuratge i us trobareu trobareu millor .

Q..1 E"ercicis 1. Geu l8imeratiu dels #erbs seg3ents, E'CE'DRE

E!CR-URE

EURE

*RAURE

!ER  

6 l)hora de donar ordres, per a ferho correctament, hem de tenir en compte que l)imperatiu s)usa Fnicament per als mandats afirmatius, mentre que les ordres en forma ne&ati#a les fem am" el present de su"juntiu: menja fruita vine prompte beveu aigua escriviu una carta

 però  però  però  però

no menges llepolies no vingues amb presses no begueu massa no escrigueu amb bol'graf 

2. *ransformeu a(uestes ordres en roibicions, a4 -ncén el focZ  ;o encengues el foc+ b4 Qes el que t)he ditZ  ``````````````````````  `````````````````````````````````` ``````````````````````  ``````````  c4 ;i&ueuho d)una #e&adaZ  ``````````````````````  `````````````````````````````````` ``````````````````````  ``````````  d4 Hrau la m* de la "utxacaZ  ``````````````````````  `````````````````````````````````` ``````````````````````  ``````````  e4 9eute la lletZ  ``````````````````````  `````````````````````````````````` ``````````````````````  ``````````   f4 Hraieu un deu en l)examenZ  ``````````````````````  `````````````````````````````````` ``````````````````````  `````````` 

U  g4 2eniu 2eniu cap acZ  ``````````````````````  `````````````````````````````````` ``````````````````````  ``````````  4 -scri#iuZ  ``````````````````````  `````````````````````````````````` ``````````````````````  `````````` 

!uadern de "alencià #itjà

)nitat P+ #orfologia verbal R 

 

;. Comleteu les frases seg3ents amb la forma #erbal (ue corresonga imeratiu o resent de sub%untiuJ dels #erbs entre arèntesis, a4 2osté bega 2osté bega '9-8-( sense por que no crema &ens. b4 2osaltres, `````````````` '-5@5( al carrer i "usqueu el meu &erm*. c4 ;emanali que `````````````` 'Q-( els deures i que `````````````` '25N;-(  prompte. d4 Per fa#or fa#or,, ``` `````` `````` `````` ````` `` '7N;85 '7N;85( ( am" am" preca precauci ucióó i ``` `````` `````` `````` ````` ``#o #oss 'P7%6( el cinturó de se&uretat. No m)a&radaria que tin&uéreu un accident. e4 ';8( ``````````````me ``````````````me un tren el$ctric, i us ho a&rairé moltssim.  f4 %empre ens deien: `````````````` '-%58-( cartes, però no les ``````````````  am" faltes d)orto&rafia.  g4  ``````````````  `````````````` '-%7L;-( els #ostres pro"lemes i `````````````` `````````````` 'Q-( les  paus. 4 Henim l)o"li&ació de resoldre els du"tes dels nostres alumnes: `````````````` losZ '-%7L;-(. i4 Per fa#or fa#or,, ``` `````` `````` `````` ````` `` '%-8'%-8-(( en aqu aquest estes es cadir cadires, es, tu``` tu`````` `````` `````` `````  ``  '%-8-( en aquella "utaca i ells que `````````````` '%-8-( on pu&uen.  j4 2osalt saltre res, s, ````` `````` ```````` `````` `` '-5@ '-5@5 5(( del tea teatre tre quan uan s)ac )aca"e la func funció ió i no`````````````` no`````````````` 'Q-( "estieses pel cam. E4  ``````````````  `````````````` '#endre( la casa que tenim a la ciutat i `````````````` `````````````` '25N;-( '25 N;-( a #iure al po"le. l4  ``````````````  `````````````` '%69-( una cosa: cosa: no us #ull #eure #eure mai més. m4 Juan salteu la lnia `````````````` '68-( damunt damunt del punt que hi ha pintat al sòl.

>. Corregiu els errors (ue trobeu en les frases seg3ents, a4 Hra&ueu el lli"re i comenceu a tre"allar.  ``````````````````````  `````````````````````````````````` ``````````````````````` ```````````````````  ````````  b4 6&afeu un "ol&raf i escri&ueu.  ``````````````````````  `````````````````````````````````` ``````````````````````` ```````````````````  ````````  c4 6"ans de fer el café, mol&ueulo.  ``````````````````````  `````````````````````````````````` ``````````````````````` ```````````````````  ````````  d4 %a"eu això i podreu anar tranquils a l)examen.  ``````````````````````  `````````````````````````````````` ``````````````````````` ```````````````````  ````````  e4 9e#eu tot el #i que #ul&ueu.  ``````````````````````  `````````````````````````````````` ``````````````````````` ```````````````````  ````````   f4 6çò és un atracament: tra&ueu la cartera.  ``````````````````````  `````````````````````````````````` ``````````````````````` ```````````````````  ```````` 

Unitat . 4orfologia #erbal -=.1 ormes no personals Les formes no personals del #er" no tenen els morfemes de nom"re, persona i temps, i són lTinfinitiu, el &erundi i el participi.

.1.1 -nfinitiu L)infinitiu és una forma no personal del #er", independentment de qualse#ol mats temporal, que pot tenir el #alor d)un su"stantiu. \orfolò&icament no presenta pro"lemes. No o"stant això, és con#enient tenir en compte que hi ha al&uns #er"s que en el parlar col!loquial  presenten formes d)infinitiu no normati#es, normati#es, cosa que comporta, comporta, fins i tot, el risc d)associarlos a una conju&ació errònia. 6 tall d)exemple, podem recordar que no tots els #er"s que en castell* aca"en en  ecer   ecer tenen un equi#alent #alenci* que aca"a en  $ixer   $ixer : a3avori r  r 'i  'i no Vfavor$ixer ( apetir 'i no Vapet$ixer  no Vapet$ixer ( compadir  'i  'i no compad$ixer  compad$ixer ( encarir 'i no Vencar$ixer ( envellir  'i  'i no Venvell$ixer ( enne"rir  'i  'i no ennegr$ixer  ennegr$ixer ( enro"ir  'i  'i no Venrog$ixer ( emblan%uir  'i  'i no Vemblanqu$ixer ( esdevenir ' i no acont$ixer  acont$ixer (

 3er-se de dia 'i no Vaman$ixer (  3lorir  'i  'i no  flor$ixer (  prevaler 'i no  preval$ixer ( re4uvenir 'i no rejuven$ixer4 resplendir  'i  'i no resplend$ixer ( romandre 'i no  perman$ixer   perman$ixer (  perir 'i no  per$ixer (  pertàn:er  'i  'i no  perten$ixer (

 Només aca"en en -$ixer : con$ixer, mer$ixer, par$ixer, apar$ixer, cr$ixer, p$ixer, nàixer  Cn$ixer4+ ir  en castell*, i que són per tant de la tercera ;)altra "anda, al&uns #er"s aca"ats en  ir  er  o ^  re, i són per tant de la se&ona , com ara al&uns #er"s conju&ació, en #alenci* aca"en en  ^ er   o ^ re cloure 'concloure, recloure, incloure...(, metre 'remetre, permetre, ometre, incloure...(, en  P metre aca"ats en  cloure córrer ' admetre...(, admetre...(, els deri#ats de  córre r  'ocórrer, recórrer, escórrer, incórrer ...(, ...(, batre i deri#ats 'rebatre, rebatre, combatre,+++(, combatre,+++(, els deri#ats de  3ondre 'confondre, difondre, infondre,...(, infondre,...(, els deri#ats de rompre 'irrompre, ebre 'concebre, rebre, percebre+++4+ irrompre, interrompre, interrompre, ...( i els aca"ats en  ^ ebre onse&+entment els conju&arem com a #er"s de la se&ona conju&ació, no de la tercera, i aix direm: nosaltres batem 'no Vbatim 'no Vbatim(( se m’ocorre 'i no Vse m’ocorreix( m’ocorreix(

3

.1.1.1 E"ercicis 1.!ubratlleu les incorreccions #erbals (ue trobeu en les frases seg3ents i esmeneules, a4 -l #iat&e #a transcurrir sense pro"lemes. ``` transcórrer  transcórrer   ```````  ``````````` ```````` ```````` ``````` ``````  ```  b4 ;)ara enda#ant aquestes terres et perteneixen.  ``````````````  ``````````````````````` ````````````````` ```````````````` ``````````````` ``````````````` ``````````````` ````````````````  `````````  c4  No #ull que m)interrumpesques quan parle.  ``````````````  ``````````````````````` ````````````````` ```````````````` ``````````````` ``````````````` ``````````````` ````````````````  `````````  d4 -m #a re"atir tots els ar&uments.  ``````````````  ``````````````````````` ````````````````` ```````````````` ``````````````` ``````````````` ``````````````` ````````````````  `````````  e4 %empre que emiteix aquest radioafeccionat, s)interrompeix la nostra emissió.  ````````````````  ```````````````````````` ````````````````` ```````````````` ```````````````` `````````````````` ````````````````` ````````````  ````   f4  Nosaltres no "atim l)ou tan fort.  ``````````````  ``````````````````````` ````````````````` ```````````````` ``````````````` ``````````````` ``````````````` ````````````````  `````````   g4 -l con&rés encara est* de"atint la moció.  ``````````````  ``````````````````````` ````````````````` ```````````````` ``````````````` ``````````````` ``````````````` ````````````````  `````````  4  No admitiran cap reclamació més.  ``````````````  ``````````````````````` ````````````````` ```````````````` ``````````````` ``````````````` ``````````````` ````````````````  `````````  i4 -spere que no se li ocurrisca #enir a #isitarme.  ``````````````  ``````````````````````` ````````````````` ```````````````` ``````````````` ``````````````` ``````````````` ````````````````  `````````   j4  Nosaltres hi incluïm un full d)informació.  ``````````````  ``````````````````````` ````````````````` ```````````````` ``````````````` ``````````````` ``````````````` ````````````````  `````````  E4  No infundesques por als xiquets, per fa#orZ  ``````````````  ``````````````````````` ````````````````` ```````````````` ``````````````` ``````````````` ``````````````` ````````````````  ````````` 

2. Escri#iu l8infinitiu deri#at com indica l8e"emle, . Qer tornar roig:

enrogir

. ausar dolor:

/. ausar orgull,

R. Qer més bell:

3. Qer més lent:

U. Qer tornar negre:

A. ausar #ergon)a :

. Qer més lleuger:

I. Qer més cara un  una cosa: ```````````````

/. Qer més dolS: ````````````

K. Qer més barata una cosa

3. Qerse #ell:

M. >audir del sabor:````````````````````

A. a ausar reslendor :````````

RE4ARUE! . 6rticle da#ant lTinfinitu. ecordeu '#e&eu unitat 3( que normalment lTinfinitiu no admet lTarticle da#ant.  ;o aver-o vist a estat un problema CV7l no aver-o vist a estat un  problema4+  Dumar $s dolent per a la salut CV7l CV7l fumar $s dolent per a la salut4+ al tenir en compte, però, que de #e&ades lTinfinitiu funciona com un aut$ntic su"stantiu 'berenar, 'berenar, dinar, esmorzar, sopar, riure, somriure, viure, voler, etc+ etc+(. -n aquests casos s que pot anar precedit dTun article o dTun altre determinant.  9]esmorzar $s un dels meus àpats preferits+ A /. ecordeu que no podem fer ser#ir lTinfinitiu per donar ordres. 8tilit=arem en aquest cas lTimperatiu. V

)nitat T+ #orfologia verbal RR 

I

.1.2 El gerundi -l &erundi és la forma no personal del #er" que pot tenir la funció dTun ad#er"i, dTun participi o dTun adjectiu. 0eu dTanar alerta, pel que fa al &erundi, en els punts se&+ents: . -l &erundi expressa sempre un temps simultani o anterior al del #er" principal. Per tant l)Fs del &erundi &erundi am" #alor de posteriori posterioritat tat és incorrecte. incorrecte. -n aquest aquest cas s)ha de su"stitui su"stituir  r   per una oració coordinada. coordinada. -x.: V"a V"aig tenir un accident, trencant-me la cama 'Gs incorrecta, perqu$ primer #a tenir l)accident i després, a conseq+$ncia d)aquest, es #a trencar la cama(. La forma correcta seria: "aig tenir un accident i em vaig trencar la cama+  "u ni %u en el radical. Per tant cal e#itar en /. -ls &erundis dels #er"s #elarit=ats no porten - "u el re&istre est*ndard al&uns &erundis #elarit=ats que apareixen en la parla col!loquial. 6ix direm bevent 'no Vbeguent (,  (,  coneixent   'no Vconeguent (, (,  plovent 'no  ploguent (, (, corrent  'no correguent  correguent (, (, etc. ureG 3. 2er"s que aca"en en  ure /.. /.. 2er"s com beure, beure, escriure, escriure, ploure o  viure, viure, can# can#ie ienn la 8 per per una una 2. -x. bevent, escrivint, plovent, vivint . /./. 6ltres #er"s simplement, perden la 8: cloure: cloure: cloent , coure: coure: coent , riure: riure: rient . /.3. Qinalment hi ha al&uns #er"s en qu$ la 8 es transforma en una 5 conson*ntica 'encara que tam"é són admissi"les en re&istres poc formals les formes sense 5(:

creure: creient o creent  caure: caient o caent 

traure: traient  o  o traent  #eure: veient o veent 

.1.2.1 E"ercicis 1. !ubratlleu tots els gerundis (ue aarei"en en el te"t seg3ent i classifi(ueulos d8acord amb el (uadre (ue i a a continuació segons siguen de la rimera la segona o la tercera con%ugació, Lle&int i escri#int es poden experimentar no#es emocions. %ón    ja ho sa"em, aiZ      operacions que no estan de moda. ontnuament estan llançantnos, des dels mitjans de comunicació social, responsa"les de crear aquesta moda, estmuls que in#iten a formes de #ida f*cils, su"mises i idiotit=ants. -stan #enentnos ara i adés falses fórmules de felicitat que  passen irremissi"lement pels terren
!uadern de "alencià #itjà

K

aprenent, adquirint coneixement, accedint a la informació   és  és perillosa. %o"retot per als qui en #olen tenir el monopoli i rendi"ilit=arlo econòmicament: els qui practiquen la forma més mesquina del poder.

1a con%ugació

2a con%ugació

;a con%ugació  Lle"int/

om podeu compro#ar, tot i que hi ha al&una excepció, els &erundis es formen afe&int les ant  , -ent  , -int  als desin$ncies  ant    als radicals, se&ons si&uen #er"s de la primera, se&ona o tercera conju&ació respecti#ament. respecti#ament.

2. Escri#iu al costat dels infinitius seg3ents la forma de gerundi corresonent, a4 6paréixer: apareixent 

4 ;ir: ```````````````  ``````````````` 

o4 Prendre: ````````````  ```````````` 

b4 9eure: ```````````` 

i4 ;ur: ```````````````  ``````````````` 

 p4 iure: ``````````````  `````````````` 

c4 a"re: ```````````` 

 j4 \eréixer ````````````  q4 %a"er: ``````````````  `````````````` 

d4 aure: ```````````` 

E4 0a#er: `````````````  ````````````` 

e4 oure: ````````````  ```````````` 

l4 \oure: `````````````  `````````````   s4 Henir: `````````````` 

 f4 reure: ````````````  ```````````` 

m4 Poder: ``````````````  `````````````` 

r4 %er: ``````````````  ``````````````  t4 Hraure: ````````````` 

 g4 ;eure: `````````````  `````````````  n4 Ploure:``````````````  u4 2iure: ``````````````  ;. Emleneune els buits amb les formes de gerundi corresonents als #erbs (ue i a entre arèntesis, a4 -m #an explicar que la m$dium esta#a `` escrivint  `` escrivint  `` '-%58-( autom*ticament autom*ticament induïda per un esperit. b4 %e&ons la iridiolo&ia, `````````````'2-8-( l)iris d)una persona es pot sa"er si té al&una malaltia. c4  `````````````  ````````````` te '7NG5@-(, no és és estran< que cre&ues cre&ues en aparicions. aparicions. d4 -sta#a ``````````` 'PL78-( quan començ*rem la sessió d)espiritisme. e4  No ens ho podem podem creure: l)adolescent l)adolescent esta#a ```````````` ```````````` '\78-( '\78-( o"jectes am" am" el  poder de la ment. ment.  f4 2i#ia 2i#ia feliç ````````````` '-8-( fermament que hi ha#ia una altra #ida més enll* de la mort.  g4 -ls al"iraments d)o#nis estan ````````````` ````````````` '%-( més freq+ents cada #e&ada. 4 L)espectre L)espectre esta#a `````````````` 'P-N;-( forma humana da#ant dels nostres ulls aterrits.

)nitat T+ #orfologia verbal RR 

M

>. Esmeneu si cal les construccions construccions de gerundi seg3ents, a4 -ixirem b4 Li

ha#ent

#am

deia

tot

estudia#a "eure tenir

 g4 ai&ué 4 -l i4 %e  j4 Li

un

li

trenc* entr*

la un

l)endem*

direcció, atac

d)acompan
les

a

a

topar

menjantse

casa.

#intiquatre

fentse

can#iantli anant

mateix.

mFsica.

no

#isitat,

pel!lcula.

plorant.

morint

l)escala l)ha

ell

ha#entlo

accident,

per

la

escoltant

molt,

met&e

#eure

contestantnos

d4 %empre

 f4 2a

de

escriure,

c4 \)ho

e4 2a

aca"at

la contra un

hores.

res. medicació. un

ar"re.

pasts.

!uadern de "alencià #itjà



.1.; El articii -l participi és una forma no personal del #er", #aria"le Fnicament se&ons el &$nere i el nom"re. 6questa forma és especialment important en la flexió #er"al per tal com forma part de temps compostos: e menjat, avies volgut, auràs fet+++ -n fet+++  -n els #er"s re&ulars, el participi es forma am" les desin$ncies se&+ents: se&+ents: a conju&ació

/a conju&ació

3a conju&ació

-at/ -ada/ -ats/ -ades

-ut/ -uda/ -uts/ -udes

-it/ -ida/ -its/ -ides

O!ERMEU UE... 0i ha molts participis irre&ulars, so"retot en la se&ona conju&ació. -ncara que és difcil a&ruparlos us donem al&unes pautes per tractar de recordarlos millor. •

!egona con%ugació

 (. -ls #er"s que aca"en en ^  andre fan el participi aca"at en ^às en  ^ andre en  ^às.. -x.: romandre → romàs+ endre fan el participi aca"at en  $s+ -ls #er"s que aca"en en  ^ endre  $s+ -x.:  -x.: aprendre entendre → ent$s+++ -xcepció:  ent$s+++ -xcepció: vendre → venut+

→

apr$s,

-ls #er"s que aca"en en  ondre fan el participi aca"at en  ós+  ós+ -x.: confondre → confós, infondre → infós... -xcepció: pondre -xcepció: pondre i i deri#ats: post, deri#ats: post, compost, respost+++ respost+++

 0. -ls #er"s que aca"en en  metre fan el participi aca"at en ^m$s en  ^m$s.. -x.: admetre -x.: admetre → adm$s.  adm$s. +. -ls #er"s que aca"en en  oldre oldre  formen el participi en  olt+ lt+ -x.: x.: resol resoldre dre -xcepte doldre → dolgut+

→

resolt .

 '. -l #er" cloure i deri#ats fan el participi aca"at en ^clsG en ^clsG clos, incls, excls, recls+++  ). Juan el #e" coure si&nifica si&nifica Tsotmetre Tsotmetre a l)acció l)acció del focT el participi participi és cuit . Hanmateix si #ol dir Tproduir coentorT, el participi és cogut+ . %ón participis completament irre&ulars:

)nitat T+ #orfologia verbal RR 

Meure: vist  Ger: fet *raure: tret •

R

Estr+n)er: estret  Em+n)er : emp$s Dur: dut 

*ercera con%ugació

A. -ls -ls #er"s #er"s cobrir  i obrir  'com 'com tam"é tam"é els #er"s #er"s deri#at deri#atss descobrir , encobrir, recobrir, recobrir, reobrir , etc.( fan el participi aca"at en  ert  ert . -x. -x.: cobert, obert, descobert, encobert, recobert, reobert+ 6ltres #er"s, com sofrir, com  sofrir, establir, complir, complir, acomplir, acomplir, omplir , etc., poden fer el participi aca"at en  ert  ert   o en  it  it :  sofrit o sofert , establit  o establ establert, ert, compli complitt o complert, acomplit o acomplert, omplit  o  o omplert+ impr$s $s i mort en són els . -ls #er"s imprimir  i morir  són dues excepcion excepcionss particular particulars: s: impr  participis respectius. respectius.

.1.;.1 E"ercicis 1. Omliu la graella seg3ent amb les formes de articii corresonents, corresonents, -nfinitius

6articiis 4asc. sing.

arendre dur sofrir imrimir beure loure resoldre resondre e"traure

Gem. sing.

4asc. l.

Gem. l.

/U

!uadern de "alencià #itjà

2. 6oseu el articii dels infinitius entre arèntesis en les frases seg3ents, . ?a han han ``````` ``````````` ``````` ``` '6P6 '6P6G5@-( G5@-( aix, de de cop i #olta. #olta. /. ?a han han `````` ````````` `````` ````` `` '2-N; '2-N;-( -( la casa. casa. 3. %empre %empre han ``````` ``````````` `````` 'P-HN 'P-HN-( -( a aquella aquella associac associació. ió. A. \)ha ```` ```````` ```````` ```` '7Q-5( '7Q-5( un un tre"al tre"alll molt molt "o. "o. I. %i ho ha&uera ha&uera ```````` ```````````` ```` '%69-( '%69-( a"ans a"ans no ho hauria hauria ``````` ````````` `` 'Q-(. 'Q-(. K. \)he `````` `````````` ``````` ``` '-%HGN '-%HGN-( -( una una mica la falda. falda. Ju$ Ju$ et sem"laY sem"laY M. 0i ha ```` ```````` ```````` `````` '69-( '69-( tot, a la maletaY maletaY . ?a has has `````` ````````` `````` ``` '\7L '\7L-( -( el el caféY caféY R. 0a ```` ```````` ```````` `````` '%-( '%-( un sopar sopar mera#elló mera#ellós. s. U. 0as ```````````` ```````````` '-%7L;-( '-%7L;-( molt "é el pro"lema. pro"lema. . . \)ha ```````` `````````` '795( la porta de se&uida se&uida i m)han m)han ``````` '6H '6H-N;-( -N;-( molt correctament. /. Gs una ll*stima però el teu alumne alumne no ha `````````` ```````````` `` '-%P7N;-( '-%P7N;-( totes les  pre&untes. 3. Qa uns minuts que hem `````````````` ```````````````` '-9-( el teu paquet. A. No li &uan85(. /A. L)acusada )acusada ha estat ````````````` '69%7L;-(. '69%7L;-(. /I. No has ``````````````` ``````````````` '-N-N;-( '-N-N;-( el foc encaraY encaraY /K. 0an `````````````'-%H `````````````'-%H69L5( 69L5( uns criteris d)a#aluació d)a#aluació nous. /M. \aria ha `````````````` `````````````` '7\P7N;-( una cançó cançó preciosa per al festi#al. /. ;isculpe, crec que m)ha m)ha ````````````` '7NQ7N;-( '7NQ7N;-( am" una altra persona. persona. /R. -ncara -ncara no has `````````` ```````````` `` '5\P5\5( '5\P5\5( el tre"allY ;oncs ja ho hauries d)ha#er  d)ha#er   `````````````  ````````````` 'Q-(Z 3U. L)arròs encara encara no s)ha ```````````````` ```````````````` '78-(.

)nitat T+ #orfologia verbal RR 

/

CO'CORDA'LA CO'CORDA' LA DE< 6AR*-C-66AR*-C-6-n els els temp tempss comp compos osto toss del del #er" #er" 'form 'format atss pel pel #er" #er" auxi auxili liar ar i el part partic icip ipi( i(,, quan quan el complement directe és un pronom fe"le de tercera persona ' la, les, els, en(, en(, és recomana" r ecomana"le le que el participi faça la concordança en &$nere i en nom"re. -x.:  Lan donat el vistiplau a l’informe l’
;. A continuació teniu unes frases (ue tenen fetes les substitucions dels comlements directes er ronoms ronoms febles. 6er5 (ui o a fet s8a oblidat de la concordanSa. Esmeneu les tot tenint en comte els antecendents (ue aarei"en entre arèntesis, arèntesis, a( Juim,

l)has

 "( L)he L)he

cuit

c( L)han d( -ls

tancat "éY

imprés han

"éY

'la 'la

a

truita(.

astelló

escrit

a

finestra(.

'la

m*

re#ista(.

'els

lli"res(.

e( %i ja les han dut curtes 'les faldilles(, per qu$ ara no #olen durlesY f( L)Fltim &( L)han h( -ls i( Les

mes inclòs han

n)han en exclòs

han

retransmés la de

re"ut

llista l)oposició o"ertes

moltes d)espera 'els 'les

'competicions(. 'a meus

ella(. amics(. cartes(.

 j( L)han L)han extret de la "i"lioteca "i"lioteca 'la informació(. ``````````````` `````````````````````````` ``````````````  ``` 

!uadern de "alencià #itjà

//

>. Com a recaitulació final omliu els buits de les frases seg3ents amb les formes ade(uades dels #erbs (ue i a entre arèntesis 1Z, a( L)acusat L)acusat afirma que que ell no ha ```````` ```````` '7\-H-( el ro"atori.  "( L)oposició L)oposició es passa passa el dia ```````````` ```````````` '-96H '-96H-( les decisions del del &o#ern. c( 6questa millora millora no ```````````` ```````````` '-N65( '-N65( el preu final final del producte. producte. d( %i #osaltres ````````` ````````` '-%H6( '-%H6( quiets, no us passarien tantes tantes des&r*cies. e( Juan els meus amics ana#en ana#en al col!le&i col!le&i no ``````````` ``````````` '-NH-N;'-NH-N;-(( les equacions equacions de se&on &rau. f( 6 causa de la mudança mudança han estat `````````` `````````` '\78-( tots els mo"les mo"les de la casa. &( ?a fa molt de temps temps que no ha ````````` ````````` 'PL78-( 'PL78-( com ho ha fet a#ui. a#ui. h( 6"ans de construir construir el &ratacel ell````````` ell````````` '2-8-( la platja platja des del "alcó. "alcó. i( \ira \ira que li ho hem deixat deixat clar, clar, però però ell no ha` ha```` `````` `````` ``` 'P-'P--99-(( la nostra nostra intenció.  j( %i ```````````` ```````````` 'P7;-(, aniria al #iat&e però, sentintho sentintho molt ara no ````````````  ````````````  'P7;-( anarhi. [( Jue "é ho pass*#eu pass*#eu a"ansZ a"ansZ ``````` '58-( '58-( de tot el que us conta#en. conta#en. l( -spere -spere que tu``` tu``````` ``````` ``` ';8( ';8( totes totes les eines eines.. m(0as m( 0as de ser més independent. independent. 0a arri"at l)hora que tu no ``````````` ``````````` ';-P-N;-( ';-P-N;-( dels teus pares. n( No ``````````` ``````````` '6L;-( que #in&uéreu tan tard. o( %i tu `````````` `````````` '9-8-( '9-8-( més ai&ua et tro"aries millor.  p( -l cantant esta#a esta#a molt simp*tic, ell ```````` ```````` '6>65( totes les les mostres d)estima. d)estima. q( ?o, ara mateix, no ````````` '27L-( examinarme. examinarme. r( -lls sempre fan el mateix, mateix, i encara no han.`````````` han.`````````` '-%7L;-( '-%7L;-( cap pro"lema. s( \a mare mare no #ol #ol que que jo ```` `````` ```` `` '-5@ '-5@5 5(( a pass passej ejar ar perq perqu$ u$ est* est* ```` `````` ```` ````  ``  'PL78-( am" molta força.

U

 Hro"areu la solució d)aquest exercici en la p*&ina se&+ent.

)nitat T+ #orfologia verbal RR 

/3

!O
[( réieu l( du&ues m( depen&ues n( calia o( "e&ueres p( a&raïa q( #ull r( resolt s( isca V plo#ent

!uadern de "alencià #itjà

/A

=.2. ?erí3rasis verbals 8na perfrasi és la unió de dos #er"s que formen un Fnic nucli #er"al. -l primer dels #er"s es conju&a en el temps i la persona corresponents, i té car*cter au"iliar. -l se&on #er", anomenat en aquest cas rincial, és el que aporta el si&nificat "*sic que es #ol expressar i té forma no  personal 'infinitiu, &erundi &erundi o participi(. -ntre les perfrasis usuals que presenten més interfer$ncies en relació al castell* cal destacar  les dTo"li&ació, de pro"a"ilitat i dTimmin$ncia:

.2.1 6erífrasi dWobligació Juan es #ol expressar l)acció del #er" com una o"li&ació personal, que un su"jecte concret ha de complir, usem la perfrasi


a#er de 9 infinitiu  Le de fer una telefonada d’ac' a una ora+  Laur$ de fer els exercicis+  Laur'eu d’aprendre d’aprendre informàtica+



Caldre 9 (ue 9 sub%untiu Oal que l’alumnat assolesca un m'nim de coneixements. coneixements . Oal que visitem els nostres pares demà+

)nitat T+ #orfologia verbal RR 

/I

L)o"li&ació impersonal 'sense un su"jecte concret( s)expressa am":



a#erse a#erse de 9 infinitiu, <’a de fer complir la llei+



Caldre 9 infinitiu, Oal llegir els peridics per a estar informat+

CA< EM-*AR  Les construccions castellanit=ants: castellanit=ants: • Vtenir que • Vaver-i que • Vser prec's _ infinitiu • Vdeure de 6ix, frases com aquestes: −  Lay que acerlo pronto pronto −  7s preciso que llegue llegue 0aurem de traduirles de la manera se&+ent: − Oal fer-oM <’a de fer ' Li a que fer-o( fer-o(

.2.1.1 E"ercicis 1. Reetiu les frases imerati#es seg3ents tot can#iant el #erb i transformantles en erífrasis d8obligació. Obser#eu l8e"emle de la $gina seg3ent, a4 b4 c4 d4 e4  f4  g4 4 i4  j4

9e#eu ai&ua````````````````````````````  -scri#iu una carta````````` car ta````````````````` ```````````````  ```````  -sti&ueu quiets``````````````````````````  2osté, 2o sté, estudie molt````````````````````` molt```````````````````````  ``  Hanquem la porta````````````````````````  Qaça la faena````````````````` faena````````````````````````` ```````````  ```  Hrau el lli"re`````````````````````` lli"re````````````````````````````  ``````  us el forat del calcet````````````````````  \enjatTho tot```````````````````````````  5x dTacZ`````````````````` dTacZ````````````````````````````` ``````````````  ``` 

!uadern de "alencià #itjà

/K

GOR4A 6ER!O'A< GOR4A -46ER!O'A< a#er de 9 infinitiu cal %ue 9sub%untiu s>
2. Omliu els buits amb les erífrasis d8obligació en el tems (ue con#inga, a4 b4 c4 d4 e4  f4  g4 4 i4

%i #oleu eixir `````````` o"rir la porta. -ls qui ````````````` inscriure, que #in&uen.  ```````````````  ``````````````` arri"ar ahir, ahir, però arri"ar* a#ui. a#ui. Hota aquesta faena, l)`````````````` de fer dem*, perqu$ a#ui no podran. -ls qui ````````````` declarar que no #in&uen. %empre diu que ``````````` estal#iar, estal#iar, si #ol&uéreu comprar un cotxe. %i ````````` tre"allar no dirien tot això. 2osaltres `````````````` entrar per la finestra perqu$ la porta esta#a tancada. Hu `````````````` lla#ar la ro"a, la setmana passada.

.2.2 6erífrasi de robabilitat 8tilit=em aquest tipus de perfrasi quan no estem se&urs que l)opinió que formulem respon a la realit realitat. at. 6ques 6questa ta idea idea es pot expres expressar sar am" deure 9 infinitiu   'equi#alent a un #er" acompan






En resent  euen ser ja les set+ ' %robablement  %robablement ja són les set (. (.  euen trobar-se trobar-se ara a "inars+ "inars+ '@al vegada ara es troben a "inars(. "inars (. En assat  evies estar cansada+ C%otser estaves cansada(. cansada(.  egueren veure l’eclipsi a la frontera+ C@al C@al volta eren eren a la frontera frontera veient l’eclipsi(. l’eclipsi(. En futur  Ha no deuran tardar, tardar, si fa una ora que an eixit+ ' %robablement  %robablement estan a punt de

)nitat T+ #orfologia verbal RR 

/M

E#iteu L)Fs L)Fs del futur per a expressar la pro"a"ilitat en el present tal com es fa en castell*: 
.2.2.1 E"ercici 1. Omliu els buits amb les formes adients de deure o aver de: de: . Gs una una o"li&ac o"li&ació, ió, tothom tothom ````` ````````` `````` arri"ar arri"ar a l)hora l)hora.. /. 6m" la #a&a #a&a de de transport transports, s, 6nna 6nna ````` ````````` ``````arr ``arri"ar i"ar tard. tard. 3. Hu ```` ```````` ```` de callar callar quan quan el el concert concert comen comença. ça. A. 2osaltres ```````` ```````` tenir en compte compte que en aquests aquests moments moments ````` ser difcil eixir. I. La setmana setmana passada passada,, elles ``````` ``````` dir dir que ens ha#em ha#em perdut perdut i per això ```````` ```````` donar  donar  tantes explicacions. K. Gs tard tard i els els xiquet xiquetss ``````` ``````` anar a &itars &itarse. e. M. ```` ```````` ``````` ``` sem"lar sem"lar estran&er estran&ers, s, nosaltres, nosaltres, am" am" aquests pantalo pantalons ns curts. . Hinc Hinc mal mal de cap, ```` ```````` ```````` `````` estar estar malalta malalta..

.2.; 6erífrasi dWimminència La immin$ncia successió sense inter#als entre dues accions s)expressa en el present am" les perfrasis estar a punt de _ in3initiu ? estar per J in3initiu:  9a llet està a punt de bullir+ bullir+  7l vaixell està per arribar+ %i ens referim al passat 'i, aleshores, a més d)immin$ncia, s)ha de parlar de conat, d)intent( es  pot emprar la perfrasi anar a J in3initiu :  Lo anava a dir, dir, per em vaig repensar+ repensar+ !uan em entrat, li anava a telefonar+ telefonar+ %i ens referim al futur, es incorrecte l)Fs de la perfrasi anar a _ infinitiu, infinitiu, i es recomana posar   fut ur precedit de l)ad#er"i el #er" en futur l)ad#er"i ara:  Ara us dir$ el que va passar+ passar+  Ara veurem el segon acte+ acte+

!uadern de "alencià #itjà

/

6ra "é, quan el #er" anar manté el sentit primi&eni de gdespla0ar-se g despla0ar-se d’un lloc a un altre) altre) no hi ha cap perfrasi i, per tant, el seu Fs és plenament correcte:  #e’n vaig a fer un encàrrec+ encàrrec+ @ardar$ @ardar$ una or+ or+  #’agrada m$s anar a comprar comprar a les botigues tradicionals+

Atenció am" la perfrasi castellana Wir W ir a _ inf X, X, que el catal* re"utja per no pro#ocar  confusions i malentesos:  9a comissió va a reunir-se podria reunir-se podria intepretarse en passat ' 9a ' 9a comissió va reunir-se( reunir-se( o en futur ' 9a  9a comissió va a reunir-se(. reunir-se(. Per això la Fnica solució #*lida és  9a comissió es reunirà+

.2.;.1 E"ercici 1. Corregiu les frases seg3ents, . 6nem a #eure de qu$ tracta el tema `````````````````````````````````````````````  /. La setmana que #e #a a cele"rarse la cimera del > ```````````````````````````````  3. ;Tac a dues setmanes lTequip de fut"ol #a a ju&ar la final a Pars ``````````````````````  A. -l mes dTa"ril #a a tenir lloc la Qira del \o"le `````````````````````````````````````  I. -ls sindicats i la patronal #an a reunirse di#endres #inent ``````````````````` ```````````````````````````  ````````  K. -ls països europeus #an a aturar les emissions de &asos contaminants ``````````````````  M. -ls lli"reters #an a proposar al &o#ern una re"aixa dels lli"res de text ``````````` ````````````````` ```````  ` 

.2.> Remar(ues sobre les erífrasis dWinfinitiu i de gerundi . La perfra perfrasi si XEstar al 9 infinitiu  és un calc del castell* i hem de su"stituirla per una construcció equi#alent en catal* am" el si&nificat dTTimmin$ncia dTuna accióT.  7l profesor estS al caer+ caer+  7l professor Vestà al caure+ caure+  7l professor està a punt punt d]arribar+ d]arribar+ /. X!er de 9 infinitiu és una altra perfrasi perfrasi calcada calcada del castell* castell* que indica indica Tnecessitat Tnecessitat de realit=ar una accióT. -n catal* podem su"stituirla am" el #er" caldre. caldre.  7s de esperar que este aUo apruebe las oposiciones+ Oal esperar que enguany aprove les oposicions+

)nitat T+ #orfologia verbal RR 

/R

3. La perfrasi X6ortar 9 gerundi  és tam"é incorrecta. Pretén expressar un sentit duratiu i marcarne els lmits temporals. al su"stituirla per fer per  fer _ expressió temporal _ que que.  9levo media ora esperSndote+ V%orte mitja ora esperant-te+  Da mitja ora que t]espere+ A. XMenir 9 gerundi . 6questa perfrasi tam"é est* calcada del castell*, i és incorrecta. Hé #alor de continuïtat, que en catal* hem dTexpressar dTaltres maneres. >s lo vengo diciendo desde ace treinta aUos+ )s o Vvinc dient des de fa trenta anys+  Da trenta anys que que us o estic dient+

.2.>.1 E"ercicis 1. Corregiu si cal les frases seg3ents, .

Hinc inc que que sort sortir ir a com compr prar ar el diar diarii per perqu qu$$ ja ja ha ha d)h d)ha# a#er er arri arri"a "at. t.  ```````````  ````````````````` ```````````` ``````````` ``````````` ```````````` ```````````` ``````````` ``````````` ```````````` ```````  `  /. 6#ui tens tens de fer fer aix aixòò i no no deus deus tard tardar ar a aca" aca"ar arh ho. o.  ```````````  ````````````````` ```````````` ``````````` ``````````` ```````````` ```````````` ``````````` ``````````` ```````````` ```````  `  3. %)ha %)ha aca" aca"at at la &aso &asoli lina na i de# de#em em empé empén< n
2. *raduTu les frases seg3ents, . Hena Hena que irme. irme. -ra preciso preciso que me fuera. fuera.  ```````````  ```````````````` ``````````` ```````````` ```````````` ``````````` ``````````` ``````````` ``````````` ``````````` ```````````  ``````  /. No tendrCs tendrCs que que preocupar preocuparte te por nada. nada.  ```````````  ```````````````` ``````````` ```````````` ```````````` ``````````` ``````````` ``````````` ``````````` ``````````` ```````````  `````` 

3U

!uadern de "alencià #itjà

3. 8sted tendra tendra que calmarse. 8stedes de"eran calmarse.  ```````````  ```````````````` ``````````` ```````````` ```````````` ``````````` ``````````` ``````````` ``````````` ``````````` ```````````  ``````  A. 0u"o que que tenerlo tenerlo mu< mu< en cuenta cuenta..  ```````````  ```````````````` ``````````` ```````````` ```````````` ``````````` ``````````` ``````````` ``````````` ``````````` ```````````  ``````  I. 8sted de"era de"era lle#a lle#arr &afas. &afas.  ```````````  ```````````````` ``````````` ```````````` ```````````` ``````````` ``````````` ``````````` ``````````` ``````````` ```````````  ``````  K. ;e"e de de ser mu< mu< tarde, tarde, no creesY creesY  ```````````  ```````````````` ``````````` ```````````` ```````````` ``````````` ``````````` ``````````` ``````````` ``````````` ```````````  ``````  M. Hu#ieron que &anar mucho mucho dinero porque el el ne&ocio funciona"a funciona"a mu< "ien.  ```````````  ```````````````` ``````````` ```````````` ```````````` ``````````` ``````````` ``````````` ``````````` ``````````` ```````````  `````` 

=. Verbs transitius i verbs intransitius -ls #er"s transitius són aquells que exi&eixen un complement directe per arrodonir el sentit de lToració. 6ix, per exemple, un #er" com comprar  només  només adquireix el seu si&nificat ple quan especifiq especifiquem uem la cosa cosa que comprem comprem.. %i diem  %ere compra, compra, la proposició est* mancada de sentit. %i, per contra, diem %ere diem  %ere compra cerveses, cerveses, lToració adquireix un sentit ple. -ls #er"s intransitius, per contra, es construeixen sense complement directe. -l pro"lema rau en el fet que al&uns #er"s que en #alenci* són transitius en castell* no ho són 'i a lTinre#és(, cosa que ha pro#ocat que en #alenci* utilit=em de #e&ades malament el r$&im #er"al dTal&uns #er"s en calcarlos del castell*. %e&uidament %e&uidament donem dues llistes, una de #er"s que en #alenci* són intransitius però en castell* transitius, i una altra de #er"s que en #alenci* són transitius però en castell* intransitius. 0em de tenir en compte tam"é que, en al&uns casos, un mateix #er" pot funcionar com a transitiu o com a intransitiu.

1. !ón #erbs intransitius 6#ortar  V9]exèrcit avortà el colp d]7stat+  9]exèrcit va fer avortar el colp d]7stat+ allar  V9es bombes no callaran el poble+  9es bombes no faran callar el poble+ essar  V7l president a cessat el ministre de l]Rnterior+  7l president a fet que que el ministre de l]Rnterior cesse en el seu càrrec+

)nitat T+ #orfologia verbal RR  órrer  Viumenge que ve correrem la marató+  iumenge que ve correrem correrem en la marató+ ;imitir  V7l conseller a dimitit el subsecretari+  7l conseller a fet dimitir el subsecretari+ -smor=ar, dinar, "erenar i sopar  VLem dinat olleta de carn+  %er a dinar em menjat olleta de carn+ VLe sopat una cuixa de pollatre al forn+  Le sopat amb una cuixa de de pollastre al forn+ 5nformar  Juan si&nifica Tfer un informeT és intransitiu. V7l ministre a informat tot el gabinet+  7l ministre a em$s Ca fet, a elaborat4 un informe per a tot el gabinet+ gabinet+ 7"sequiar  al tenir en compte que o"sequiem persones, no els o"jectes que es re&alen.  9]e obsequiat un llibre antic+  9]e obsequiat amb un llibre antic+ ecórrer  Juan si&nifica Tinterposar un recursT és intransitiu. VLa recorregut la sentència+  La recorregut recorregut contra la sentència+

2. !ón #erbs transitius 6ca"ar  V!uan acabaràs amb aquella obraW !uan acabaràs aquella obraW 6propiarse V7s van apropiar de tot el patrimoni dels seus pares+  7s van apropiar apropiar tot el patrimoni dels seus pares+ pares+ arre&ar  V
3

3/ VOal complir amb els deures+ Oal complir els deures+ ontinuar  VLem de continuar amb el nostre treball+  Lem de continuar el nostre treball+ órrer  V9a not'cia a corregut per tot el poble com la pólvora+  9a not'cia a corregut corregut tot el poble com la pólvora+ ;imitir  VLa dimitit del càrrec de secretari+ s ecretari+  La dimitit el càrrec de secretari+ secretari+ ;onar  VLeu de donar de menjar al qui t$ fam+  Leu de donar menjar al qui qui t$ fam+ -ncertar  V9]alumne va encertar amb la solució+  9]alumne va encertar la solució+ -ntrenar  VOruyff entrenava en el 2ar0a+ Oruyff entrenava el 2ar0a+ Qaltar  VDalta per acabar el tema \5+  Dalta acabar el tema \5+ Parlar  V%arla en angl$s molt fluidament+  %arla l]angl$s molt fluidament+ Juedarse V !uede]s amb el canvi+ !uede]s el canvi+ %omiar  Ve petit somiava a ser model+  e petit somiava ser model+ Hirar i estirar  V7l cavall tira del carro amb for0a+  7l cavall tira el carro amb for0a+

!uadern de "alencià #itjà

)nitat T+ #orfologia verbal RR 

33

=.& Verbs pronominals i no pronominals -ls #er"s pronominals són aquells que es conju&uen necess*riament am" el pronom reflexiu. om en lTapartat anterior, tro"em #er"s que en #alenci* pronominalit=em inde&udament a causa de la influ$ncia de #er"s castellans pronominalit=ats i, tam"é, el cas contrari1 és a dir, #er"s que en #alenci* són pronominals i no els pronominalit=em perqu$ en castell* no ho són. 6 continuació us oferim dues llistes. La primera de #er"s pronominals i la se&ona de #er"s #alencians no pronominals.

1. !ón #erbs no ronominals 6l"er&ar  V7l representant s]albergà en un otel luxós+  7l representant representant albergà en un otel luxós+ 6nar  V<]a anat de passeig+  La anat de passeig+ allar  VOalla]tY OallaY aure V7s caigu$ del cavall perquè estava marejat+ Oaigu$ del cavall perquè estava marejat+ onéixer  V7s coneix el pa's com si i aguera nascut+ Ooneix el pa's com si i aguera nascut+ oure V9a paella s]a cuit massa+  9a paella a cuit massa+ ;emanar  V
3A Qer  Juan si&nifica TsimularT no admet el pronom reflexiu. V;o et faces el saberut, que ja et coneixem+  ;o faces el saberut, que ja et coneixem+ Qumar  V7s fuma sis paquets diaris de tabac negre+  Duma sis paquets diaris de tabac negre+ negre+ \arxar  V7s va marxar sense acomiadar-se+ "a marxar sense acomiadar-se+ 7lorar  VHo m]olore que ac' alg1 amaga alguna cosa+  Ho olore que que ac' alg1 amaga alguna alguna cosa+ 7mplir  V@oto V@otom m s]omple les butxaques+ @otom omple les butxaques+ Prendre  No pronominalit=a en en el sentit de TconsumirT. TconsumirT. V7ls meus amics sempre es prenen vodEa amb taronja+ taronja+  7ls meus amics sempre prenen prenen vodEa amb taronja+ taronja+ Juedar  Juan si&nifica Ttornarse, esde#enirT, no admet el pronom reflexiu. V<]a quedat geperut a causa de l]edat+ l] edat+  La quedat geperut a causa de de l]edat . iure V9a meua cosina sempre està rient-se+  9a meua cosina sempre està rient+ %a"er  V7l meu germà no se sap la llicó d]istria+  7l meu germà no sap la lli0ó d]istria+ Hémer  V7m tem que enguany no podr$ estiuejar a la platja+ @em @em que enguany no podr$ estiuejar a la platja+

!uadern de "alencià #itjà

)nitat T+ #orfologia verbal RR 

3I

 2. !ón #erbs ronominals ronominals 6primarse, en&reixarse V7nguany as aconseguit aprimar molt'ssim+  7nguany as aconseguit aconseguit aprimar-te molt'ssim+ ;esdejunarse VAvui no as desdejunat res+  Avui  Avui no t]as desdejunat res+ res+ -ntrenarse V7ls futbolistes an d]entrenar tots els dies+  7ls futbolistes an d]entrenar-se d]entrenar-se tots els dies+ Pensarse -xi&eix el pronom reflexiu quan si&nifica TcreureT. !uè penses que volia dir-nos el teu oncleW !uè et penses que volia dir-nos el teu oncleW

.>.1 E"ercici 1. Esmeneu en les frases seg3ents els errors (ue i trobeu, a4 -n&uan< no #ull córrer la marató```````````````````````````````````````````````  b4 No b4  No tTentenc, com si parlares parlares en xinés`````````` xinés```````````````````` ```````````````````` `````````````````````` ``````````````  ``  c4 %i ho desit&es, pots quedarte am" els mo"les`````````````````````````````````````  d4 %Tha cai&ut escales a#all perqu$ ha relliscat```````````````````````````````````````  e4 %empre es riu de les coses que dius``````````````````````````````````````````````   f4 0o #ai& passar molt "é en la teua casa```````````````````````````````````````````   g4 rec que aquest estiu mTal"er&aré en una casa rural`````````````````````````````````  4 Hots els dies esmor=e un entrep* de truita`````````````````````````````````````````  i4 \aria es fuma tres ci&arretes per minutZ``````````````````````````````````````````   j4 alleu#os, per fa#or, que no oic resZ````````````````````````````````````````````  E4 La ?unta de >o#ern ha informat desfa#ora"lement el cas`````````````````````````````  l4 0e dTentrenar tots els dies per no perdre pes``````````````````````````````````````` 

Unitat Y. 6ronoms K.1 ?ronoms 3ebles -ls pronoms fe"les o *tons són uns elements que equi#alen a un nom o a un sinta&ma nominal i que es pronuncien formant una unitat prosòdica am" el #er", és a dir, sempre #an al costat del #er". La funció principal que exerceixen és la de su"stituir complements que ja han apare&ut en el discurs 'funció anafòrica( per e#itar repeticions innecess*ries. 6ix doncs, poden su"stituir: el complement indirecte '5(, el complement directe ';(, l)atri"ut '6tr(, el complement del nom 'N(, els complements circumstancials '( i els complements de r$&im #er"al '2(.

Y.1.1 Col·locació i formes dels ronoms febles -ls pronoms fe"les presenten di#erses formes se&ons la seua col!locació da#ant o darrere del #er" i se&ons si aquest comença per #ocal o consonant. Qixeu#os en els aspectes orto&r*fics se&+ents:

aJ Da#ant Da#ant o darr darrer eree del del #erb[ #erb[  Normalment els pronoms pronoms #an da#ant da#ant del #er". Les Fniques formes #er"als que els admeten darrere són l8imeratiu el gerundi i l8infinitiu E"., Oompra’m estic comprant -me -me as de comprar -me -me Gs per això que les formes perifr*stiques d)infinitiu o de &erundi admeten els  pronoms da#ant da#ant o darrere del #er".

bJ Da#ant Da#ant del #erb, #erb, formes formes reforSa reforSades des o elidid elidides[ es[ Juan el #er" comence per consonant, utilit=em les formes reforçades. E"., em comprar$ Juan el #er" comença per #ocal o hac muda, utilit=em les formes elidides. %ón formes am" apòstrof, ja que hi ha una #ocal elidida per contacte am" una altra. E"., m’ agrada agrada

cJ Darrere Darrere del #erb, #erb, formes formes lenes lenes o formes formes reduTd reduTdes[ es[ Juan el #er" aca"e en consonant o u semi#ocal utilit=em les formes plenes. -me compreu-me E"., estic comprant -me Juan el #er" aca"e en #ocal utilit=em les formes rreduïdes. eduïdes. E"., compra’m %em %em re se se ara ara el rono ronom m darr darrer eree del del #er" #er" mit mit an ant ant a òstro òstroff o uion uionet et.. 3K

)nitat *+ %reposicions

3M

0eu de tenir present que, am" #er"s com queixar-se, penedir-se, anar-se’n o equivocar-se, equivocar-se, el  pronom fe"le no fa cap funció, sinó que forma part del #er". %ón #er"s que no poden  prescindir del pronom, pronom, per això es diuen diuen #er"s pronominals. pronominals.
eco ecord rdeu eu que que els els #er" #er"ss callar callar, caure, caure, saber, saber, aprendr aprendre, e, con$ixer con$ixer i uns pocs més no són  pronominals1 per tant, no direm ens
Y.1.2 Es(uema de ronoms febles C- a (ui [J %in&ular

L5

L5

 plural

-L%

L7% gL%

CD DE*ER4-'A* amb article determinat demostratiu nom roiJ

CD 'qu$...Y 9  passi#a(

E<
L) L) -L% L-%

L7 L6 L7% L-%

gL L6 gL% L-%

CD 'EU*RE oració subodinada I aS5 ai"5 all5I totJ O

07

 07

 07

N-

gN

CD -'DE*ER4-'A* E'

 N)

CO46
el cc de manera

E' WdeX(

05 gN

05  N)

05 N-

iJ

'si #a introdouït per la preposició preposició

A*R-U* A*R-U* ser  ser estar ar+i"er semblarJ O

07

07

 07

!uadern de "alencià #itjà

3

Y.1.; Guncions -, el comlement indirecte -l complement indirecte '5( és el destinatari de l)acció que indica el #er" i #a unit al #er"  per una preposició: normalment a o per  o  per a. a . Per això, el podreu localit=ar pre&untant#os a qui o per a qui es qui es fa l)acció:

!U!*-*UC-B 6RO'O4-'A< DE< CO46
Da#ant de #erb comenSat en, Darrere de #erb acabat en, onsonant 2ocal 2ocal onsonant 'formareforçada 'forma elidida( 'forma reduïda( 'forma plena( ( -\ \) g\ \-H

H)

gH

H-

-%

%)

g%

%-

-N%

-N%

gN%

N7%

8%

8%

8%

27%

-%

%)

g%

%-

RE4ARUE! a4 -l pronom -% da#ant de #er"s començats am" % 4 #ocal o  4 eVi pren la forma  plena %-:  %er l’estiu se celebren les festes del meu poble b4 -l pronom 8% darrere de #er"s aca"ats en #ocal no s)apostrofa, perqu$ es confondria am" el pronom -%: e-us la punxa del dit  "a treure la punxa del dit a vosaltres S "a treur e-us

'si l)apostrofarem, "a treure’s la punxa del dit , seria una acció reflexi#a( r eflexi#a(

)nitat *+ %reposicions

3R

Juan la resposta a qui fa l)acció és a ell Q a ella Q a ells Q a elles o, elles  o, en &eneral, una resposta que es pu&a reduir a aquestes formes 'ex.: al meu amic, amic, a la secretària, secretària, als companys, companys, a les amigues...( amigues...( els pronoms que su"stitueixen el complement indirecte són: L5 per al sin&ular i -L% per al plural, am" les formes corresponents: corresponents:

Comle Com leme ment nt indi indire rect ctee ' %er   %er ( a quiW

Da#ant Da#a nt de #erb #erb come comenS nSat at en, en, onsonant 2ocal 'forma reforçada(

Darr Da rrer eree de #erb #erb acab acabat at en, en, 2ocal onsonant

'forma elidida( 'forma reduïda(

'forma plena(

3a persona sin&ular  ' %er   %er ( a ellQa

L5

L5

L5

L5

3a persona plural ' %er   %er ( a ellsQelles

-L%

-L%

gL%

L7%

RE4ARUE! a( L)Fs d)un pronom, pronom, quan el compl compleme ement nt no ha estat estat elidit, elidit, és inneces innecessar sari, i, perqu perqu$$  pro#oca un pleonasme1 pleonasme1 per això això cal e#itar oracions com com aquesta: MLi  vaig  vaig comprar a l’(nna un llibre S "aig comprar a l’(nna un llibre o  Li vaig comprar un llibre MF ’an ’an regalat a mi  un  un objecte S F’ an an regalat un objecte

-n cas que es #ul&a emfasit=ar un complement, per tal d)e#itar la redund*ncia, s)haur* de col!locar una coma entre el complement su"stituït i la resta de l)oració:  ( 6aume/ li  feia  feia mal tot+

Y.1.;.1 E"ercicis 1. Comleteu les frases seg3ents amb el ronom feble (ue con#inga, a4 2ai& esforçar`````` molt en la carrera. b4 6 tu, la &ent no ha de preocupar````` &aire. c4  ````` aconselle aconselle que tre"alleu més. més. d4 \anteniu```` fidels als #ostres principis. e4 2au perdre```` perqu$ no sa"eu el cam.  f4 -ll #a asseure````` so"re un "anc.  g4 -ixirem a les tres. 2ine a "uscar ``````` a les tres. 4  ```` #oleu acompan
AU

!uadern de "alencià #itjà

l4 %a"eu quin auto"Fs hem d)a&afarY ```` ha dit al&F quin auto"Fs ésY m4 %i #osté té pro"lemes, pose```` en contacte am" mi. n4 Per l)estiu ```` cele"ren les festes f estes del meu po"le. o4 2ols acompan
2. Comleteu les frases seg3ents amb el ronom feble (ue con#inga, a4 -l xiquet ha pre&untat per tu. -ncara no ```` has donat el re&alY b4 %i tro"*rem els teus amics, ```` explicarem la #eritat. c4 %i saps que té mal de cap, per qu$ ```` parles cridant. d4 0e #ist els alumnes, però no ```` he dit res. e4 6 la xiqueta, #oldria comprar ```` una "icicleta.  f4 La teua &ermana #a contar ````` 'a elles( la pel!lcula.

;. !ubstituTu el sintagma en negreta el ronom feble corresonent, corresonent, a4 antarem cançons als malalts.  \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\  \\\  b4 2a aturar un taxi er a l8$#ia .  \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\  \\\  c4 ;óna diners al "i(uet Z  \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\  \\\  d4 ;óna diners als "i(uetsZ  \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\  \\\  e4 L)a#i ha donat els caramels al seu n+t.  \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\  \\\   f4 0a lle&it el conte er als "i(uets de la guarderia.  \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\  \\\ 

)nitat *+ %reposicions

A

Y.1.> Guncions --, el comlement directe 0i ha #er"s que per si mateixos tenen un si&nificat total que no necessita ser completat ni arrodonit '#er"s intransitius(1 però d)altres tenen un si&nificat insuficient i exi&eixen una complementació complementació '#er"s transitius(:  7l xiquet dorm+

7l xiquet t$+++ 'Ju$...Y(

6quest element necessari que completa el si&nificat dels #er"s transitius és el complement  directe+ -l directe+ -l podreu reconéixer o pre&untant què+++W o què+++W o fent una transformació en passi#a, en qu$ el complement directe passa a ser el su"jecte de l)oració:  7l xiquet t$ son !uè t$W
)l violador va ser detingut per la policia+

RE4ARUE!  Normalment el complement directe no s)uneix al #er" am" cap preposició. Només s)admet s)admet la preposici preposicióó a com a lli&am entre el #er" i el complement directe en els casos se&+ents:

aJ

Juan el ; és un pronom personal fort: )s e vist a vosaltres+

bJ

-n els casos en qu$ l)expressió si&a poc precisa: @’estimava moltG potser m$s que al  seu  seu fill+

cJ

;a#ant de: qui, el qual, tots, totom, ning1, alg1 :

!U!*-*UC-B 6RO'O4-'A< DE< CO46
Comlement directe, #u$ ? sub%ecte assiu \ascul sin&ular Qemen sin&ular ;efinit \ascul plural Qemen plural  Neutre 5ndefinit

Da#antt de #erb Da#an #erb comenS comenSat at en, en, onsonant 2ocal -L L) L6 L)V L6 -L% -L% L-% L-% 07 07 -N N)

Darre Darrere re de de #erb #erb acaba acabatt en, 2ocal onsonant gL L7 L6 L6 gL% L7% L-% L-% 07 07 gN N-

RE4ARUE! -l pronom L6, com lTarticle definit, no sTapostrofa da#ant dTun #er" que comence en iVuVhiVhu *tones: )ses la màquina d]escriure C  L]uses4 )tilitzes la màquina d]escriure C  La utilitzes4

!uadern de "alencià #itjà

A/

8na #e&ada localit=at el complement directe, cal identificar si és definit, neutre o indefinit: •

8n ; és és definit  quan est* determinat mitjançant un article ' elQlaQelsQles( elQlaQelsQles( o un demostratiu 'aquestQaQsQes 'aquestQaQsQes,, aqueixQaQosQes, aquellQaQsQes( aquellQaQsQes( o és un nom propi: a4 ompraré el cotxe Cla moto Q els cotxes Q les motos4 b4 0e comprat aquest cotxe Caquesta moto Q aquests cotxes Q aquestes motos4 c4 ompra aqueix cotxe Caqueixa moto Q aqueixos cotxes Q aqueixes motos4 d4 ompreu aquell cotxe Caquella moto Q aquells cotxes Q aquelles motos4 −

!ubstitució del comlement directe definit,

a4 ompraré el cotxe Cla moto Q els cotxes Q les motos4  )l ' La  La V )ls V Les( compraré b4 0e comprat aquest cotxe Caquesta moto Q aquests cotxes Q aquestes motos4  L’ he he comprat V L’ he he comprada V )ls he comprats V Les he comprades c4 ompra aqueix cotxe Caqueixa moto Q aqueixos cotxes Q aqueixes motos4 ompra8l V la V ]ls V lesZ d4 ompreu aquell cotxe Caquella moto Q aquells cotxes Q aquelles motos4 ompreulo V la V los V lesZ

RE4ARUE! %i el #er" est* format per un auxiliar 4 un participi 'exemple b(, el participi pot

•

8n ; ; és neutre quan és un demostratiu neutre ' a0, aix, all( all( o tota una oració equi#alent a un demostratiu neutre, o #a am" la paraula tot : e4  f4  g4 4

2ull a0+ 0a dit aix+ \ira all+ -xpliqueu què us a passatY 'aix( aix(

−

!ubstitució del comlement directe neutre,

e4 2ull a0+  No #ull.  f4 0a dit aix+  No ha dit.  g4 \ira all+ \ira
)nitat *+ %reposicions •

A3

8n ; és indefinit quan no est* determinat o ho est* per un indefinit ' un, algun, cap+++( cap+++( o un quantificador 'molt, tant+++(. ' molt, poc, tant+++(. i4  j4 E4 l4

Hens pa Hens paYY 0e comprat unes revistesY revistesY ompra tres quilos de tarongesY ompreu moltes revistes+

−

!ubstitució del comlement directe indefinit,

i4 Hens pa Hens paYY  )n tensY  j4 0e comprat unes revistesY revistesY  @’ he he compra des unes E4 ompra tres quilos de taronges+ ompra) n tresZ l4 ompreu moltes revistes+ ompreu ne moltesZ

RE4ARUE! %i el ; no defi defini nitt est* est* dete determ rmin inat at per per un inde indefin finit it 'exe 'exemp mple le  j(  j( o un quantificador  'exemples E  i l   i l (, (, en su"stituirlo cal repetir el determinant. %i el #er" est* format per un auxiliar 4 un participi 'exemple j 'exemple  j(, (, el participi pot concordar am" el pronom. Y.1.>.1 E"ercicis

1. !ubstituTu el sintagma en negreta el ronom feble corresonent. corresonent. . %em %empre co compra pra el a en la "oti&a del costat.  ```````````````````````  ```````````````````````````````````  ````````````  /. 2a #eure el teu amic tirant les edres.  \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\  3. Necessite (ue el teu germ$ #inga dem$ a #eure8m.  \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\  A. 0eu 0eu de de lle lle#a #arr moltes erbes  del jard.  \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\  I. Per Per aca" aca"ar ar,, #a #a can canta tarr la canSó (ue m+s m8agrada.

!uadern de "alencià #itjà

AA

 \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\  K. 2ull que que du& du&ue uess unes camises a la tintoreria.  \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\  M. 0e co comprat rat aS5 a la "oti&a de ta mare.  \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\  . ompreu a(uesta ra(ueta  per al #ostre ne"ot. ne"ot.  \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\  R. 0a 0ann #is #isitat itat l8e"osició aquest mat.

 \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\  U. 0e de de comprar comprar entrades per a la inau&uració.  \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\ 

2. Comleteu les frases seg3ents amb el ronom feble (ue con#inga, . 6l&una 6l&una cosa cosa o"strue o"strueix ix la porta i no puc o"rir```` o"rir````.. /. \ai he #ist #ist un partit partit de "*squet "*squet en direct directe. e. Però, ```` ```` he #ist #ist molts molts de fut"ol. fut"ol. 3. 0eu reser#at reser#at l)ha"i l)ha"itació tacióYY  ```` #ai& #ai& reser#ar reser#ar la setman setmanaa passada. passada. A. 6&afa els to#allons to#allons i &uarda &uarda ```` al calaix calaix.. I. ;iuen que que hi ha ha un circ circ a la ciutat ciutat,, però jo encar encaraa no ```` ```` he #ist. #ist. K. 6ixò no queda queda "é ac, ac, can#i can#ieu eu ```` ```` de de lloc. lloc. M. Pots deixa deixarme rme un un "ol&rafY "ol&rafY   ```` sent, sent, no ```` ```` tinc cap. . Ju$ fas am" am" les florsY  -stic -stic collint collint ```` perqu$ perqu$ #ull #ull transplanta transplantarr ```` al&unes. al&unes.

Y.1. Guncions ---, el comlement atributiu -ls #er"s ser, #er"s ser, estar, semblar, semblar, par$ixer par$ixer i aparentar  són  són #er"s copulatius. %ón una mena de nexe o element d)enllaç entre el su"jecte i un complement que els diferencia dels altres #er"s: l)atribut. La pro#a és que so#int se)n prescindeix en escriptura tele&r*fica, en anuncis, en enunciats &r*fics...:  Albert malalt <@>% #are desconsolada

)nitat *+ %reposicions

AI

!U!*-*UC-B 6RO'O4-'A< DE< CO46
%i l)atri"ut és definit 'determinat per un article o demostratiu( és su"stituït pels  pronoms el/ la/ els/ les 'am" totes les seues formes(:  7l teu amic $s el metge del poble C7l teu amic l ’$s4+ ’$s4+  Aparenta els noranta noranta anys que t$ C  )ls aparenta4+

−

%i es tracta d)un atri"ut indefinit, un demostratiu neutre o una oració és su"stituït  per
Y.1..1 E"ercicis 1.
2. Comleteu les frases seg3ents amb el ronom feble (ue con#inga, a4 b4 c4 d4

-ls xiquets no esta#en quiets i ```` #ai& lle&ir un conte per calmar````. 6quella és la teua #eïnaY %, se&ur que ```` és. 0e de parlar am" ?osep.  ?o ```` #euré a#ui. 2ols que ```` di&a al&una cosaY 6hir em #an re&alar r e&alar tres quadres. Hu ```` #ols unY

!uadern de "alencià #itjà

AK

e4 \aradona #a arri"ar a ser un mite, però ara ja no ```` és.  f4 6nna em #a donar les foto&rafies perqu$ ```` mirara i ```` di&uera que ````  sem"la#en.  g4 La #eïna em #a demanar un saler i encara no ```` ha tornat. 4  No és coix, però però per la manera manera de caminar ```` sem"la. sem"la. i4 0e parlat am" els teus alumnes però no ````` he po&ut dir la #eritat.  j4 Per dinar, hi ha#ia estofat de #edella i #am menjar````` tots. E4 6 6ntoni, 6ntoni, no li a&rada dir mentides, però ```` diu moltes. l4 %ort que els #eïns ens #an ajudar. 0aurem de donar```` les &r*cies. m4 Pere &audeix "ona cosa am" les pel!lcules de l)oest però ara no pot #eure````. n4 6 ?aume, ?aume, li encanta la mistela, però ara no ```` pot "eure.

Y.1.F Guncions -M, el comlement circumstancial Les circumst*ncies en qu$ es produeix l)acció del #er" són indicades per una s$rie de complements anomenats circumstancials. 6questes circumst*ncies poden ser de temps, de lloc, de manera, d)instrument, de finalitat... "an vindre a les nou ' de temps( "an vindre en3adats ' de manera( "an vindre a ma casa ' de lloc( "an vindre amb cot5e ' d)instrument(

!U!*-*UC-B 6RO'O4-'A< DE
)nitat *+ %reposicions

AM

Y.1.Q Guncions M, el comlement reosicional i de règim #erbal 0i ha certs #er"s que exi&eixen 're&eixen( la pres$ncia de complements introduïts per una  preposició. Per això, això, aquests complements complements s)anomenen s)anomenen reosicionals o de règim #erbal :  9a tieta pensa en tots nosaltres  7stic d’acord amb vosaltres  ;o accedir$ als teus desit4os 6c teniu al&uns dels #er"s que admeten aquest complement: • • • •

6ccedir, 6ccedir, contri"uir contri"uir,, excitar, excitar, procedir, procedir, renuncia renunciar, r, acostuma acostumarse rse,, arriscars arriscarse, e, exposarse, dedicarse...: dedicarse...: complement am" A. Pensar, tardar, #acil!lar, afan
Ham"é poden re&ir un complement preposicional al&uns noms que formen una expressió conjunta am" un #er": 7star #er":  7star content d’alg1 Q d’alguna cosaM estar segur d’alg1 Q d’alguna cosaM trobar plaer 'o satisfacció( satisfacció( en alg1 Q en alguna cosa+++

!U!*-*UC-B 6RO'O4-'A< DE< CO46
A

!uadern de "alencià #itjà

Y.1.Q.1 E"ercicis 1. !ubstituTu el sintagma en negreta el ronom feble corresonent, corresonent, a4 6hir no #ai& anar al teatre perqu$ tenia molta faena.  ``````````````````````  `````````````````````````````````` ````````````````````  ````````  b4 ?aume #a ser amenaçat amb l8e"ulsió de l8e(ui .  ``````````````````````  `````````````````````````````````` ````````````````````  ````````  c4 Per qu$ no poses els &ots damunt la taulaY  ``````````````````````  `````````````````````````````````` ````````````````````  ````````  d4 L)a#i #a traure els caramels de la but"aca .  ``````````````````````  `````````````````````````````````` ````````````````````  ````````  e4 Pensa#a en ella constantment.  ``````````````````````  `````````````````````````````````` ````````````````````  ````````   f4 Pensa#a en ella constantment.  ``````````````````````  `````````````````````````````````` ````````````````````  ````````   g4 arme no renuncia#a a les seues retensions .  ``````````````````````  `````````````````````````````````` ````````````````````  ````````  4 Juan #ai& arri"ar a casa, ja ha#eu dinat.  ``````````````````````  `````````````````````````````````` ````````````````````  ````````  i4 %empre parla de coses (ue no conei" .  ``````````````````````  `````````````````````````````````` ````````````````````  ````````   j4 -st* plo#ent. No #a&es al %ardí .  ``````````````````````  `````````````````````````````````` ````````````````````  ````````  E4 %i no hi ha policia no és con#enient passejar el ort .  ``````````````````````  `````````````````````````````````` ````````````````````  ```````` 

2. Comleteu les frases seg3ents amb el ronom feble (ue con#inga, . /. 3. A. I. K. M. .

2a a&afar a&afar fulls fulls en "lanc "lanc per per fer```` fer```` un es"orran< es"orran< de de la redacció redacció.. 2eniu 2e niu de #eure #eure la pel!lculaY pel!lculaY ?o encara encara no ```` ```` he anat anat perqu$ no sé si ```` ```` #ull #eure. #eure. -n un port port tan xicotet xicotet com aquest aquest,, només només ```` ca"en ca"en tres tres #aixells. #aixells. Jue -nric -nric #aja a la platja platja i ```` ```` a&afe un un "on lloc. lloc. ;esprés ;esprés ```` ```` anirem anirem nosaltres nosaltres i ````  ````   portarem un refresc. \e)n \e)n #ai& #ai& a u"a u"a i no sé quan quan ```` ```` torn tornaré aré.. 2oleu pujar pujar a la muntan< muntan
)nitat *+ %reposicions

AR

K.2 +ombinació de pronoms 3ebles La col!locació da#ant o darrere del #er" se&ueix la norma se&+ent:

•

•

0an d)anar sempre junts: o els dos da#ant o els dos darrere.

•

%empre col!locarem l)apòstrof tant a la dreta com pu&uem: li’l donar$  però li l’e donat 

Ordre de col·locació,

;a ersona 2a ersona 1a ersona -s

et us

em ens

;a ersona el li la els els les ho

ronoms ad#erbials en

hi

Gs a dir:

refle"iu 9 C- 9 CD 9 CC -

-

Les com"inacions L6 4 05, %- 4 8% no s)apostrofen:  %osa la llibreta damunt damunt la taulaG posa-la-i
-

 però  però  però

me la dóna te’l dóna se la mira

;arrere del #er": a( si es com" com"in inen en dos prono pronom ms i el #er" #er" aca" aca"aa en conso consona nant nt 'i per per tant tant no es pot apostrofar( el primer adopta la forma plena 'los, nos, #os, me, te, se(: vull donar-los-o, dir-vos-o, menjar-me’n, donar-te’n  "( si es com"inen dos pronoms pronoms i el primer aca"a en %, s)utilit=a la forma reforçada en el el se&on:  porta’ns-en, poseu-nos-en, doneu-los-els c( Les Les com"i com"ina nacio cions: ns: \-L6, \-L6, H-L6, H-L6, %-L6 %-L6 no s)apos s)apostro trofen fen encara encara que el #er" #er" aca"e en #ocal:  óna-me-laM emporta-te-la

-  No són possi"les possi"les les com"inacions: com"inacions: 05 405

07 4 05 07 4 07

07 4 -N -N 4 -N

!uadern de "alencià #itjà

IU

UADRE DE CO4-'AC-O'! -'R-E! es se)m dav+ se m) em se)m dar.

em

ens

et te)m te m)

us us em us m) #osem te)m usem te)ns us ens  #osens te)ns usens

li

dav+ se)ns ens  dar+ se)ns se)t dav+ se t) et dar+ se)t dav+ se us us dar+ seus se)l me)l ens el te)l us el li)l dav+ se l) me l) ens l) te l) us l) li l) el nosel #osel dar+ se)l me)l te)l li)l gnsel usel dav+ se)ls me)ls ens els te)ls us els li)ls els #osels nosels dar+ se)ls me)ls gnsels te)ls li)ls usels se la me la ens la te la us la li la dav+ se l) me l) ens l) te l) us l) li l) la nosla #osla dar+ sela mela tela lila gnsla usla se les dav+ me les ens les te les us les li les les nosles te #osles li dar+ seles meles gnsles les usles les dav+ se li me li ens li te li us li li #osli nosli dar+ seli meli teli gnsli usli dav+ s)ho m)ho ens ho t)ho us ho li ho o nosho #osho li dar+ s)ho m)ho gnsho t)ho usho ho se)n me)n ens en te)n us en li)n dav+ se n) me n) ens n) te n) us n) li n) en nosen #osen dar+ se)n me)n gnsen te)n li)n usen dav+ s)hi m)hi ens hi t)hi us hi li hi i noshi #oshi dar+ s)hi m)hi t)hi lihi gnshi ushi

els

el

la

les

en

els el els l) losel glsel els els losels glsels els la els l) losla glsla els les losles glsles

els ho losho glsho els en els n) losen glsen els hi loshi glshi

l)en la)n el n) la n)

les en les n)

 la)n lesen l)en l)hi la hi les hi

n)hi

l)hi lahi les hi hi n)hi

)nitat *+ %reposicions

I

Y.2.1 E"ercicis 1. *orneu a escriure cada frase i feu la substitució de l8ob%ecte directe er un ronom feble ade(uat i combineulo amb el (ue %a teniu,

?oan em deixar*

el cotxe els diners la casa les claus diners tot el que #oldré

me’l deixar* .............................deixar* .............................deixar* .............................deixar* .............................deixar* .............................deixar*

Juan torne et portaré

el disc els lli"res la jaqueta les cintes cintes tot el que desit&es

te’l  portaré  portaré .............................portaré .............................portaré .............................portaré .............................portaré .............................portaré

8s ha presentat

el seu amic els seus pares la seua #eïna

us l’ ha ha presentat .............................ha presentat .............................ha presentada

la "icicleta el disc els so"res el que #oldr* &elats les notcies

els la dur* .............................dur* .............................dur* .............................dur* .............................dur* .............................dur*

-l seu amic els dur*

2. Omliu els esais buits amb les formes <-8< o !E8<, . Li #a caure caure un "otó i com que no `````` `````````` ```` sa"ia sa"ia cosir, cosir, `````` `````````` ```` #ai& #ai& cosir jo. /. Juan a&afa# a&afa#aa un "ol&raf "ol&raf d)al&F d)al&F ````````` ``````````` fica#a a la "utxaca "utxaca r*pidam r*pidament ent perqu$ perqu$ no  `````````` #eren. #eren. 3. Hé el ca"ell ca"ell tan llar& llar& perqu$ perqu$ fa deu deu an
I/

!uadern de "alencià #itjà

;. Omliu els esais buits amb E< <- <-8< !E8<, . Porta# Porta#aa un jersei jersei molt molt esfila esfila&ar &arsat sat,, però però no #ai& &osar dir```` dir`````` ```` `` que ``` `````` ``````  ```  can#iara. /. %i ```````` ```````` telefone telefones, s, di&ues di&ues ```````` ```````` que #in&a #in&a a#iat, que ``````` ````````` `` #ull #eure. #eure. 3. No ```````` `````````` raspallaré raspallaré més més l)a"ric. l)a"ric. Jue ````` ``````` `` raspalle raspalle ellZ ellZ A. No ```````` `````````` destor"es, destor"es, que que ara estudia1 estudia1 si #ols, #ols, ja ```````` ```````` diré que que has #in&ut. #in&ut. I. ;iu que `````` ```````` `` ha tocat tocat la loteria, loteria, però com com que diu diu tantes tantes mentides mentides ara ja no ````` ``````  `  creu nin&F. K. `````````` #an ensen
>. Omliu els buits amb E
Per més que t)ho demanen, demanen, no ``````` ``````` faces, els els di"uixos1 que se)ls se)ls facen ells mateixos. mateixos. -l que es #a dir dir no ana#a per a elles, però no```````` no```````` #ai& poder poder fer entendre. -ntre tots han netejat la pissarra1 pissarra1 no ``````` ``````` tornes a em"rutar. em"rutar. ;iss ;issim imul ula# a#en en tots tots els els fraca fracass ssos os que que teni tenien en,, però però un amic amic de la fam famlia lia ```` `````` ```` #a desco"rir. I. No poden poden o"rir la porta, porta, ```````` ```````` #ols #ols o"rir tu, per fa#orY fa#orY K. -ren tan menuts que que no sa"ien retallar retallar els papers1 ``````` ``````` ha#em de retallar nosaltres.

. !ubstituTu els comlements subratllats er la combinació de ronoms ade(uada,  \\\\\\\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\ \\\\\\\  \  . ;em* a&afaré a&afaré les les inst*nc inst*ncies ies per per al meu comp compan<. an<.  \\\\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\\\\\\  \\\\\\\\  /. \iquel \iquel ha recomana recomanatt el seu lli"re a \ercé. \ercé. \\\\\\\\\\\\\\\ 3. No has has donat donat la teua teua adre adreça ça al prof profess essor. or.  \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\  A. amon amon ha comprat comprat pomes pomes per per a Hina Hina i osa. osa.  \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\   \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\  \\\\\\\\\\  I. Pep recita recita poe poeme mess a Ldia. Ldia. \\\\\\\\\\\\\\\\\\\ K. Heresa eresa deu deu el sopar sopar a Pere Pere i a ?aum ?aume. e.  \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\   \\\\\\\\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\ \\\\\\\\  \\\  M. 2am ha#er ha#er de dur el el meu &erm* &erm* a ur&$ncie ur&$ncies. s.  \\\\\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\ \\\\\\\  \\  . 0au 0aurem rem de de donar donar la la re#ist re#istaa a la port portera era..  \\\\\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\ \\\\\\\\ \\\\\\\\\ \\\\\\\\\ \\\\\\\\\ \\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\  \\\\\  R. -mili -mili pa&a pa&ar* r* una una ronda ronda a Juic Juicoo i -mpar. -mpar. \\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\\  \\\\  U. 0an plantat un ar"re nou al "osc. \\\\\\\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\ \\\\\\\\  \\  . . No s)esforça s)esforça a ferho ferho "é. \\\\\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\\  \\\\\\  /. @a#ier ha trencat trencat les tasses tasses sense #oler.  \\\\\\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\  \\\\\\  3. 2a 2am m arri"ar de Pars am" a#ió. a#ió. \\\\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\ \\\\\\\\ \\\\\\\\ \\\\\\\\ \\\\\\\\ \\\\\\\\ \\\\\\  \\  A. \arta ha comprat al seu seu ne"ot una carpeta carpeta no#a.  \\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\  \\\\\  I. No #ei& el teu &erm* &erm* des de l)an< passat. passat.  \\\\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\  \\\  K. ?Flia, ?Flia, pensa "é les coses. coses.  \\\\\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\\\\\\\  \\\\\\\  M. ?oan ha lle&it un lli"re lli"re d)a#entures. \\\\\\\\\\\\\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\ \\\\\\\\\\ \\\\\\\\  \\\  . L)a#i L)a#i ha donat una "ufetada al seu nét. nét.  \\\\\\\\\  \\\\\\\\\\\\\\ \\\\\\\\\ \\\\\\\\\ \\\\\\\\\  \\\\\  R. -ls ciclistes "aixa#en "aixa#en r*pidament del port port de muntan
)nitat *+ %reposicions

I3

F. Comle Comleteu teu els buits buits de les oracio oracions ns seg3ent seg3entss amb el ron ronom om o la combina combinació ció (ue calga, . Li hem dit que que ens deixe deixe el el cotxe i no `````` `````````` `````` `` ha #ol&ut #ol&ut deixar deixar.. /. ?Flia lili ha fet un un re&al, re&al, però tu no `````` `````````` ```` has has fet cap. 3. %i no has donat donat la notc notcia ia als teus teus pares, pares, dóna ````` ````````` `````, `, per fa#or fa#or.. A. Nosaltres ja hem #isitat les exposicions del museu. museu. 5 #osaltres, `````````` heu #isitadesY #isitadesY I. ompreu ompreu més més "e&uda "e&uda o no ```` ```````` `````` `` tindre tindrem m prou. prou. K. Li hem dit que que ens conte conte la pel!l pel!lcula cula i no `````` `````````` ```` ha ha #ol&uda #ol&uda contar contar.. M. Juan era era jo#e #i#ia a \allorca, \allorca, però però fa temps temps que no ``````` ````````` `` #iu. #iu. . -l pro"lema pro"lema que que tenen, tenen, no sa"en sa"en qui qui ``````` ``````````` ```` resol resoldr*. dr*. R. reia que que tro"aria tro"aria 5sa"el 5sa"el a sa casa, casa, però però no ``````` `````````` ``` he tro"ad tro"ada. a. U. -l rellot&e que et #a re&alar el teu cos, no `````````` `````````` has posat mai. . 2 2ooleu portarnos aixòY  ```````` portem de se&uida. se&uida. /. %)ha comprat una pilota però, al seu &erm*, &erm*, no ````````` deixa. deixa. 3. Jui ha furtat les claus de damunt la taulaY Jui haja haja si&ut que ````````` torne. torne. A. 6ixò que m)ha dit, no no `````````` perdonaré en la #ida. I. %i ?aume i ?oan ens porten les entrades, entrades, `````````` pa&arem pa&arem al comptat. K. Passa)m una miqueta miqueta de pa. 0o sent, però no ````````` ````````` queda &ens. M. %i no has repartit els equipat&es als ju&adors, ju&adors, reparteix ````````` ````````` ara mateix. . 6ixò que m)has fet, fet, no `````````` `````````` perdonaré mai. mai. R. Juan tre"all*#em a la mateixa f*"rica, f*"rica, ````````` an*#em an*#em am" el seu cotxe. /U. %i et compres un tele#isor nou, ````````` ````````` has de dir. dir. 'a nosaltres( /. 2a 2ai& i& comprar uns dolços i, quan #ai& arri"ar a casa, els xiquets esta#en menjant````````. menjant````````. //. %aps qu$ ha dit ?oanaY ?oanaY Jue qui #ul&a #eure`````` #eure`````` que #aja a sa casa. /3. %i #osaltres us em"ruteu em"ruteu la ro"a, renteu renteu ```````` r*pidament. r*pidament. /A. 2és a l)ha"itació que ara ```````` ```````` pu&e jo i ```````` lle&iré un conte. conte. /I. No puc portar les meues &ermanes &ermanes al cine. Pots portar``````````tuY portar``````````tuY /K. 6 ?aume, ?aume, li a&rada#a molt el café, però ara no pot "eure "eure ````````. /M. 0as escoltat l)Fltima cançó de %erratY %erratY ?o ```````` he escoltada escoltada i no ```````` ha a&radat a&radat &ens. /. L)altre L)altre dia #ai& collir cireres i, ara mateix, estic menjant ````````` ````````` totes. /R. 6 l)octu"re l)octu"re comença un curs de redacció. 2o 2ols que tu i jo j o `````````` apuntemY apuntemY 3U. 2a 2ai& i& ser jo qui us #a a&afar les pel!lcules, però dem* pensa#a tornar``````````. tornar``````````. 3. No #a&es al clu", que jo `````` `````` #inc i no `````` he tro"at nin&F. 3/. Per qu$ no #as #enir a la reunióY 2olia 2olia anar ``````, però ``````` tro"a#a malament. malament. 33. Juan donarem la felicitació als onclesY onclesY Juan ```````` ```````` #isitem, ```````` donarem. donarem. 3A. -ncara no t)ha arri"at aixòY 6ra mateix, ```````` ```````` en#ie. 3I. ;)on aconse&uiu aconse&uiu -nric i tu el ta"acY ta"acY ``````````re&alenY ``````````re&alenY

IA

!uadern de "alencià #itjà

Q. !ubstituTu !ubstituTu els els comlemen comlements ts subratl subratllats lats el el ronom ronom o combina combinació ció de ron ronoms oms febles febles (ue corresonga, . Només Només podem podem deman demanar ar a les les teues teues ami&ues ami&ues la la seua seua col!la col!la"ora "oració. ció.  ````````````  ``````````````````` ````````````` ```````````` ```````````` ````````````` ````````````` ```````````` ```````````` ````````````  ``````  /. %i po&uérem po&uérem mostrar mostrar el nostres nostres punts de #ista #ista als nostre nostress amics, amics, seria seria ma&nfic. ma&nfic.  ````````````  ``````````````````` ````````````` ```````````` ```````````` ````````````` ````````````` ```````````` ```````````` ````````````  ``````  3. 2oldria dir a les meues meues &erman &ermanes es que que arri"ar arri"arem em dem*. dem*.  ````````````  ``````````````````` ````````````` ```````````` ```````````` ````````````` ````````````` ```````````` ```````````` ````````````  ``````  A. Procu Procura ra trau traure re molt moltss refre refresco scoss de la ne#e ne#era. ra.  ````````````  ``````````````````` ````````````` ```````````` ```````````` ````````````` ````````````` ```````````` ```````````` ````````````  ``````  I. Qes el fa#or fa#or,, posa posa més més refre refresco scoss dins dins la ne#e ne#era. ra.  ````````````  ``````````````````` ````````````` ```````````` ```````````` ````````````` ````````````` ```````````` ```````````` ````````````  ``````  K. %empre %empre cont contaa 'a nosa nosaltr ltres( es( la la matei mateixa xa hist històri òria. a.  ````````````  ``````````````````` ````````````` ```````````` ```````````` ````````````` ````````````` ```````````` ```````````` ````````````  ``````  M. 0e #is #istt la sen sen
. Comle Comleteu teu els buits buits seg3ent seg3entss amb el ron ronom om o la combina combinació ció bin$r bin$ria ia de rono ronoms ms febles (ue corresonga, . ;e la dot=ena dot=ena de de pastissos pastissos que que em #an #an re&alar, re&alar, ````` ``````` `` #a so"rar so"rar un. un. 6&afa 6&afa```` `````` . /. La tac tacaa que que s)ha s)hann fet, fet, qui qui ````` ```````` ````` `` lle# lle#ar* ar*YY 3. -l #estit #estit que porta a#ui a#ui em sem" sem"la la que ````` ````````` `````` `` he #ist #ist posat posat altres altres #e&ades #e&ades.. A. Puc donar donar el el lli"re lli"re al PereY PereY %, dóna dóna ````` ````````` `````, `, que que ``````` ````````` mereix. mereix. I. %i no heu heu posat posat les les flass flassade adess al llit, llit, poseu poseu ```` ``````` `````. ``. K. om que que no hi hi ha cap cap lli"re lli"re damunt damunt la presta prestat&eri t&eria, a, `````` `````````` ```` posaré posaré un. M. %i encara encara no has has comuni comunicat cat la no#eta no#etatt als amics, amics, comunic comunicaa ```````` ```````````, ```, per per fa#or. fa#or. . 0e dit cent cent #e&ade #e&adess al ?oan ?oan que no pu&e pu&e a l)ar"re l)ar"re i no ````` ````````` ```` pense pense tornar tornar a repetir. repetir. R. \aria sem"la sem"la molt molt a&rada"l a&rada"le. e. -n can#i, can#i, 6nna 6nna no no ``````` ````````` `` sem"la sem"la &ens. &ens. U. %é que t)a&rada fer fer les coses a poc poc a poc. Ham Ham"é "é ````````` pintar*sY

)nitat *+ %reposicions

II

Y. *raduTu aduTu les les fras frases es seg seg3en 3ents, ts, . He he llamad llamadoo la atención atención mCs de una una #e= #e= <
!uadern de "alencià #itjà

IK

K. )ls pronoms relatius -ls pronoms relatius introdueixen oracions su"ordinades adjecti#es i su"stanti#es, i tenen dues funcions: a4 ser#ir de nexe, és a dir, enllaçar oracions tot su"ordinant una oració a una altra:  La passat l’època en %u$ l’èxit s’aconseguia amb treball frenètic+ b4 su"stituir su"stituir un dels elements elements de l)oració principal, principal, anomenat anomenat antecede antecedent: nt: època és l)antecedent del pronom relatiu en què en què en la frase anterior. Hots els pronoms relatius 'J8-, J8, J85, 7N, -L J86L i #ariants( fan al&una funció sint*ctica dins la su"ordinada: les pròpies d)un pronom, d)un determinant o d)un ad#er"i.  No totes les oracions que porten J8- han de ser oracions de relatiu. Qixeu#os en aquest  parell d)oracions: − −

Orec %ue tinc raó+  Lan fet un past's %ue estava molt bo+

-n el primer cas, el (ue és una con%unció i el seu paper és unir oracions. -n el se&on cas, el (ue és un ronom relatiu  que, a més d)enllaçar les dues oracions, es relaciona am" un element de la primera oració ' antecedent(, al qual representa en la se&ona: ells an fet un past's 4 el pasts estava molt bo+

Y.;.1 Gormes i usos dels relatius GOR4E! (ue (uè (ui el (ual la (ual els (uals les (uals

U!O! Gs el més usat 'mai am" preposició(, i es refereix a persones i coses 2a precedit de preposició ' a, amb, de, en, per,  per a( i es refereix a coses Pot anar precedit de preposició 'qu$( i es refereix a ersones 8tilit=ades en re&istres formals i sempre darrere de preposicions tòniques, locucions  preposicionals, &erundis o infinitius. Poden Poden su"stituir: a( (ue en oracions adjecti#es explicati#es  "( (uè sempre c( (ui precedit de preposició

E:E46
)nitat *+ %reposicions • Precedits de la preposició

de equi#alen al relatiu possessiu castell* cuyo, al francés dont  o  o a l)an&lés Fose.

on

Gs un relatiu ad#er"ial am" la funció de complement circumstancial de lloc que equi#al a ]en (uè8, ]a (uè8, ]en el (ual8...

IM

 7s un niUo cuyo ingenio sorprende sorprende ⇒ `s un  xiquet, l’enginy del %ual  sorpr$n+  sorpr$n+  7l lloc on treballe $s gran+ ⇒ 7l lloc en %u$ treballe $s gran, ⇒ 7l lloc en el %ual  treballe  treballe $s gran+

la (ual cosa -qui#alen al castell* lo que, lo cual . -s "a fallar el penal en l’1ltim moment  / per la cosa (ue refereixen a tota una oració o antecedent %ual cosa van perdre el partit+ fet (ue &lo"al. La fórmula la (ual cosa pot anar am" i an*le&s  preposició.

el (ue la (ue els (ue les (ue i aS5 (ue ai"5 (ue all5 (ue

 Només són correctes quan es poden poden su"stituir   per a(uell (ue i #ariants sense cap  %ots fer aquell treball treball o el %ue vulgues modificació del sentit. Caquell que vulgues4+ La construcció prep+ 4 art+ 4 que és incorrecta, excepte quan pu&uem su"stituir l)articles per a(uell (ue i #ariants sense cap modificació del sentit.

 #ira el %ue fas Call que fas4+  `s el senyorV del que et parle+ parle+ 'incorrecte, d’aquell que et parleW, cal usarhi del qual o de qui(

!uadern de "alencià #itjà

I

E< UA<
RECORDEU •

Hots Hots els pronoms relatius fan al&una funció sint*ctica dins la su"ordinada, per  aquesta raó hem d)anar am" compte de no com"inarlos am" pronoms fe"les que facen la mateixa funció, ja j a que pro#ocarem un pleonasme.

•

Per tant, haurem d)e#itar construccions com les se&+ents: 2am #isitar el po"le on i an*#em cada estiu. one&uérem l)actriu de la (ual  ens n)ha#ien parlat tant.  

2am #is #isit itaar el el po" po"le le on an*#em cada estiu. one one&ué &uérem rem l)a l)actri ctriuu de la (ual ens ha#ien parlat tant.

Y.;.2 E"ercicis 1. Omliu els buits amb els ronoms relatius (ue calga. 6enseu (ue moltes frases admeten m+s d8una forma genuTna, a4 -ls #eïns d)ara i els ```````` tenem l)an< passat són "astant pesats. b4  ``````` molt molt parla, molt erra. c4 8n assumpte de ```````` ja hem parlat molt. d4  `````` no pu&a pu&a córrer, que camine. camine. e4 La xica am" ``````` #a Hom*s és molt "onica.  f4 -ls -ls tre" tre"al alls ls de Qran Qrance cesc sc són són real realme ment nt mera mera#e #ello lloso sos. s. Gs un home home,, els els tre" tre"al alls ls  `````````` són realment mera#ellosos. mera#ellosos.  g4 0em discutit molt, `````````` em lle#a les &anes de parlar am" ell. 4 -l cotxe am" ````````` #éns és molt "onic.

)nitat *+ %reposicions

IR

2. Omliu els buits de cada frase amb el ronom relatiu (ue con#inga acoman)at si cal de reosició, a4 -l tren am" el qual #iatja#a #a patir un accident en arri"ar a la ciutat ``````` es diri&ia. b4 Les actrius de les quals parla#en en aquell pro&rama #iuen en l)edifici ```````` #an tro"ar les pintures perdudes de ;al. c4 L)a#in&uda en la qual es tro"a el Heatre Principal és la mateixa a#in&uda ````````  #iuen els meus cosins. d4 La cançó am" la qual el cantant es #a fer famós no era seua, `````````` és molt freq+ent en el món de la cançó. e4 \ercé, de la qual fa temps que no sé res, aca"a d)en#iar un correu electrònic a l)-nric al lloc ````````` tre"alla.

;. Omliu els buits de les frases seg3ents amb els ronoms relatius %ue/ %u$/ el %ui  i #ariantsJ el %ue i #ariantsJ o %ui  segons  segons con#inga. Recordeu (ue les combinacions el  %ue o el %ui  no  no commuten mai er el %ual J, J, a4 Les pel!lcules de terror són ````````` men
>. Omliu els buits amb les formes %u$/ el %ue/ la %ue/ els %ue/ les %ue   i la reosició (uan calgaJ. *eniu en comte (ue el gru el %ue nom+s +s correcte (uan commuta er allò %ue a%uell %ue/ etc., a4  No accepta la meua disculpa, disculpa, però s ```````````` ```````````` li ha donat donat -nric. b4  No #ull jo&uines d)aquesta d)aquesta marca sinó sinó `````````````` `````````````` anuncien anuncien a la tele#isió. tele#isió. c4  No parle d)aquests d)aquests quadres sinó `````````````` `````````````` #am comprar comprar el mes passat. d4 Porta les copes de cristall. Hrau ``````````` #am comprar a 9oh$mia. e4 -ns ha plantejat uns pro"lemes am" ```````````` no compt*#em

. Escri#iu en els buits els relatius i les reosicionsJ (ue con#inguen, a4 0e discutit am" Qerran, raó per ````````````` no el #isitaré més. b4 Les jaquetes `````````et `````````et parla#a les tenen re"aixades a la "oti&a ```````` hi ha al teu carrer. c4 La moto ````````` ana#a Qrederic era molt anti&a.

!uadern de "alencià #itjà

KU

d4  No sé ``````` ``````` ha aparcat Patrcia Patrcia la fur&oneta am" ````````` ````````` #e cada dia al &imn*s. e4 0e o"li o"lida datt les les llei lleiss ```` `````` ```` ```` ```` es "asa "asa el recu recurs rs,, ```` `````` ```` ```` ```` esta estann molt molt q+estionades per la jurisprud$ncia actual.  f4 2olem que ens dónes tota la informació del #iat&e de ````````` tant ens han parlat.  g4 -rnest té unes idees `````` et sorprendran. 4 Les pel!lcules d)ara són més a#orrides que les ````` feien a"ans. i4 6quest mes no he co"rat, raó per ``````` no puc anarme)n de #acances.

F. Omliu els buits de les frases seg3ents amb un ronom relatiu acoman)at si cal d8altres elements, a4 Gs un tema `````` hem de parlar. b4 2a 2ai& i& tornar a #eure el pescater ````````` ha#em comprat el llo"arro. c4 6questes són les coses ``````` la &ent no pot suportarte. d4 ;eixa)m #eure el tre"all ``````` #as apro#ar l)assi&natura. e4 -ls ciclistes ```````` arri"en mitja hora més tard estaran desqualificats.  f4 8n &ran nom"re de ciutadans no confia en els partits parlamentaris ni tampoc en  ``````` són són extraparlamentaris. extraparlamentaris.  g4 6 l)estat de alifòrnia és `````````` #am #eure óssos sal#at&es. 4 2olia recuperar la part de l)her$ncia ````````` ha#ia renunciat. i4 Gs un home ````````` es preocupa molta &ent.  j4 ;esconec les raons ````````` ha dimitit. E4  ````````` ha ha dit això és un poca#er&on
)nitat *+ %reposicions

K

Q. *raduTu a(uestes frases, a4 -s un "arrio cu
. Uniu les dues frases de cada línia mit%anSant un ronom relatiu i feui els can#is (ue calga, a( 8s heu heu tro"at tro"at une uness ullere ulleres. s. Les Les ullere ulleress són de de ?aume ?aume..  `````````````````````  ````````````````````````````````` ```````````````````````` ``````````````````````` ````````````````````  `````````   "( La xica és molt molt eficient. \e n)han donat donat refer$ncies.  `````````````````````  ````````````````````````````````` ```````````````````````` ``````````````````````` ````````````````````  `````````  c( 0i ha una casa casa de camp camp.. N)ix N)ix molt molt de fum. fum.  `````````````````````  ````````````````````````````````` ```````````````````````` ``````````````````````` ````````````````````  `````````  d( ?oan ?oan recull recull les les lli"rete lli"retes. s. Neus Neus ha#ia ha#ia fet fet caure caure les les lli"ret lli"retes. es.  `````````````````````  ````````````````````````````````` ```````````````````````` ``````````````````````` ````````````````````  `````````  e( osa continua# continua#aa cridant cridant.. osa osa no es feia feia c*rrec c*rrec de la la situació situació..  `````````````````````  ````````````````````````````````` ```````````````````````` ``````````````````````` ````````````````````  `````````  f( Llu Lluss era era a "aix "aix.. Li #ai& #ai& don donar ar la la carta carta..  `````````````````````  ````````````````````````````````` ```````````````````````` ``````````````````````` ````````````````````  `````````  &( -ls car"one car"oners rs malda#en malda#en del del mat al #espre #espre.. -ls car"one car"oners rs tre"alla#e tre"alla#enn am" sol, sol, pluja o neu.  `````````````````````  ````````````````````````````````` ```````````````````````` ``````````````````````` ````````````````````  `````````  h( 2ai& pati patirr molte oltess difi dificu cult ltat atss econ econòm òmiq ique ues. s. ?o mai mai no ha#i ha#iaa pati patitt difi dificu cult ltat atss econòmiques.  `````````````````````  ````````````````````````````````` ```````````````````````` ``````````````````````` ````````````````````  ````````` 

K/

!uadern de "alencià #itjà

Y. *orneu a escriure les oracions seg3ents utilit&ant els ronoms relatius ade(uats, a( 0i ha uns uns pins pins &e&ant &e&antss que les arrels arrels arri"e arri"enn fins més enll* enll* de de la tanca. tanca.  ````````````````  ```````````````````````` ``````````````` ``````````````` ```````````````` ```````````````` ````````````````  ````````   "( Gs una &ent que que no els llueix tot el que &uan
)nitat *+ %reposicions

K3

K.& ?ronoms interro"atius i e5clamatius interrogatius  per pre&untar  Les oracions interrogati#es poden ser introduïdes per ronoms interrogatius so"re les persones i les coses, tant de manera directa am" el sm"ol Y, que només apareix al final de la frase com de manera indirecta, sense sm"ol d)interro&ació però am" accent o"ert quan el pronom interro&atiu si&a què què.. Presenten una entonació caracterstica. Les oracions e"clamati#es porten al final el sm"ol Z i presenten una entonació intensa.

Y.>.1 Gormes i usos GOR4E!

U!O!

E:E46
(ui

Pre&unta so"re persones. -qui#al a ui ha #in&utY Wquina personaX. Gs  No sé (ui dius. ui far* la presentació de l)acteY in#aria"le

(uè

Pre& Pre&un unta ta so"r so"ree cose coses. s. -qui -qui#a #all a uè #olsY uè t)han re&alatY Wquina cosaX. Gs in#aria"le 2olia entendre)l, però no sé (uè em deia

(uin (uina (uins (uines

Pre&unten so"re persones o coses. 6compan
(uant (uanta (uants (uantes

Pre&unten la quantitat. oncorden uant t)ha costat el cotxeY en &$nere i nom"re am" el uanta &ent hi ha#iaY uants lli"res #olsY su"stantiu que acompa
on

uin cotxe et comprar*sY  No sé (uins alumnes han apro#at. 2ull sa"er (uines has #ist. uin #estit més "onicZ uina "ar"aritat més &ranZ

Pre&unta el lloc. -qui#al a Wen quin On #ols anar a l)estiuY llocX ;)on t)has comprat el refrescY  No sé per on para.

(uan

Pre&unta el moment.

uan arri"a l)a#ióY uan #indr*s a ma casaY

com

Pre&unta la manera.

Com has #in&ut fins acY Com fas la paellaY

!uadern de "alencià #itjà

KA

RE4ARUE! aJ  No és correcte utilit=ar què o que que en  en comptes de quin, quina+++ en quina+++  en les oracions interro&ati#es o exclamati#es: !ue fred faY 'incorrecta( S !uin fred faY 'correcta( !ue dia $s l’examen 'incorrecta( S !uin dia $s l’examen 'correcta( om a re&la pr*ctica, podeu recordar que: !ue 4 !ue 4 ad#er"i o adjectiu: !ue blau està el celY !uin, quina+++ 4 quina+++  4 nom: !uin llibre estàs llegintW 0eu de tenir present que el nom pot estar elidit: !uin llibre volsW !uin prefereixesW !uan és un temporal, i bJ 0eu d)anar am" compte de no confondre quan i quant+ !uan és quant  és  és un quantitatiu

cJ  No heu de confondre confondre el relatiu %u$ am" l)interrogatiu %u$. •

-l relatiu %u$ pot commutarse per el qual, la qual, els quals les quals. quals . -xemple: @reballa @reballa en un despatx en què fa molt de fred  'qu$  'qu$  el qual(

•

L)interrogatiu %u$ pot commutarse per quina cosa. cosa. -xemple: ;o -xemple: ;o sabia què av'em dit  'que  'que  quina cosa(

què sempre dJ L)interro&atiu què  sempre porta accent o"ert. L)exclamatiu que que no  no porta mai accent &r*fic. -xemple: !ue gelat està a0Y

eJ 0eu de fixar#os en la correcta utilit=ació de per de  per què i per a què •

 %er què és la com" com"in inac ació ió de la prep prepos osic ició ió  per  i l)in l)inte terr rro& o&at atiu iu què què.. -qui#al a per a per quin motiu+ -xemple: %er -xemple: %er què as fet aixW

•

 %er a què què s)usa  s)usa només en oracions interro&ati#es. -qui#al a  per a quina cosa. cosa. Normalment, apareix am" #er"s com servir, com  servir, usar, usar, utilitzar+ utilitzar+++++ -xemple: %er -xemple: %er a què vols el martellW

fJ ecordeu que Fnicament l)interro&atiu què què porta  porta accent &r*fic. #uin #ui #uan *n +om

→

 No porten mai accent &r*fic

)nitat *+ %reposicions

KI

Y.>.2 E"ercicis 1. Comleteu les frases seg3ents amb l8interrogatiu (ue calga, a4 0eu de tro"ar `````````` són les set difer$ncies entre els dos di"uixos. b4 Per a `````````` has fet aquest pastsY Per a mi o per a ellaY c4  `````````` de totes és la teua teua &ermanaY d4  `````````` #ols fer aquesta nitY nitY e4  `````````` exercicis us han sem"lat més f*cilsY f*cilsY  f4  No sé en `````````` `````````` lloc hem hem quedat.  g4  No #ai& comprendre comprendre `````````` `````````` #a #oler dir. dir. 4  `````````` d)aquestes respostes respostes són les #ertaderesY #ertaderesY i4  `````````` t)estimes més, el jersei jersei "lau o el ne&reY ne&reY  j4  `````````` no ha pa&at encara encara la matrculaY

2. Omliu els esais buits amb els interrogatius (ue calga i recedits de la reosició ade(uada, a4 Per `````````` #eY 2e pel cam de dalt. b4  `````````` #iuY 2iu 2iu am" una ami&a d)-ster. d)-ster. c4  `````````` parlenY %empre %empre parlen de l)orat&e. l)orat&e. d4  `````````` temps es quedaranY quedaranY -s quedaran quedaran dues setmanes. setmanes. e4  `````````` porten el paY -l -l porten del forn del po"le. po"le.  f4  `````````` #i#iu en aquesta ciutatY ;es que que #am apro#ar l)oposició. l)oposició.  g4  `````````` depénY ;epén ;epén de tu. 4  `````````` lla#es la ro"aY 6m" 6m" el mateix sa"ó que tu. i4  `````````` jersei #indr*sY 6m" 6m" el #erd.  j4  `````````` es #eur* millor l)eclipsiY ;es de la platja platja de Ponent.

!uadern de "alencià #itjà

KK

Unitat 1Z. 6reosicions Les preposicions són elements que ens permeten enllaçar mots o sinta&mes dins d)una oració, de manera que l)Fltim mot o sinta&ma esde#é un complement del primer:   

 9a biblioteca del meu poble $s al carrer de la Dont+  Le llegit el seu treball per  poder  poder avaluar-lo, per mal"rat  aix  aix no arriba a l’aprovat+  Laur$ d ’utili ’utilitza tzarr el diccio diccionar narii si vull vull entend entendre re tot el que dius en l’article que as escrit en la revista d ’aquest ’aquest mes+

Podem classificar les preposicions en: 1H H7N-%, a/ en/ amb/ de/ per i per a 2H HEN5J8-%, cap a/ des de/ 3ins a/ contra/ entre/ mal"rat/ se"ons/ sense/ sense/ ultra/ vers/ envers...

1O.1 Les preposicions a i en

-

AE' -N 7\PL-\-NH% 58\%H6N56L% ;- LL7: -Ngeneral 7\PL-\-NH% 58\%H6N56L% ;-deH-\P%: 'orma : en indica situació: eixa situació:  eixa aix en una les aules+ a una a indica direcció G 7ntra a( ;a# ;a#ant ant del nom nom direccióG dels dels meso mesos s posem posem per   per de  o  o ales  4 aules+ article ' no en(: en(:  9’examen serà al juny olaal anorma l juliol+&eneral: asos concrets que no se&ueixen "am quedar que ens veur'em pel maig+ a4 ;a#ant de topònims precedits d)article posem a: VHo vaig nàixer enno octubre+ "isc a Nandia per treballe a $nia+  "( ;a#ant les de parts del del diahistòrics posem de o de  o a 'no per   'no (: b4 Juan parlem perodes posem en: en per  : (:  ;o )n ens laveurem fins demà de i de mat'   'o  'o almolta mat' tirania+ (. (. Nandia dels 2orja avia
1Z.1.1 E"ercicis 1. 6oseu a o en en a(uestes designacions de lloc feune f eune si cal les contraccionsJ, a4 6que 6quest st és un cotx cotxee fa"r fa"ric icat at ```` ```` 6lema leman< n
)nitat *+ %reposicions

KM

c4 L)an< passat #i#em ````` aquesta plaça, però ara #i#im ````` la plaça de l)-s&lésia. d4 Qaran un &arat&e ```` el soterrani d)aquell edifici, però no sé ```` quina part del carrer. e4 al estudiar els pro"lemes que hi ha ````` la nostra societat.  f4  No estic d)acord d)acord am" les mesures mesures apro#ades ````` ````` les Fltimes reunions. reunions.  g4 6"ans del concili s)usa#a el llat ````` la litFr&ia. 4 -l meu &erm* #iu ````` un xalet ````` la muntan
E' P A4 0i ha #e&ades que aquestes dues preposicions es confonen a causa de la sem"lança fon$ fon$ti tica ca.. al al para pararr aten atenci cióó i reco record rdar ar que que util utilit it=e =em m en quan quan equi equi#a #all a la mate mateix ixaa  preposició en castell*. ;e la mateixa manera, utilit=em amb amb quan  quan equi#al a la preposició castellana con+ Per referirse als mitjans de locomoció, és preferi"le utilit=ar la preposició 6\9: 6\9:  Le vingut amb cotxe+  #ai no e viatjat amb avió+

1Z.1.2
1Z.1.2.1 E"ercici

K

!uadern de "alencià #itjà

1. Omliu els buits de les frases seg3ents amb la resosta correcta. Gi"eu#os si el coml comlem emen entt (ue (ue #a a cont contin inua uaci cióó +s un com comle leme ment nt dire direct ctee o un altr altree tiu tiuss de comlement, a4 La mare #a poder #eure, per fi, ```````` seua filla fora de l)hospital. b4 Porta aquest &ot ````` xic de la taula nFmero A. c4 -mili, per fa#or, telefona ````` \ercé. `````  \ercé. d4 2am conéixer ```````` xic a 5t*lia. e4 \ai no es #a desco"rir qui #a assassinar ```````` president dels -86.  f4 Juin mFsic us a&rada més, \o=art o 9achY Nosaltres preferim ````````.  g4 6nna, calla i escolta `````` conferenciant. 4 ;óna el re&al ``````` teua &ermana. i4 6consella "é ``````` teu &erm*.  j4 0e comprat aquest lli"re `````` al teu ne"ot. E4 -ls romans #an turmentar `````` cristians per motius de reli&ió. l4 ?a ha arri"at el carter. 6#isa `````` \ontserrat que est* esperant una carta.

)nitat *+ %reposicions

KR

1O.2 Les preposicions er i er a La distri"ució de P- i P-  i P- 6 coincideix coincideix am" la distri"ució de les preposicions  %>I i  %>I i %  %A AIA en castell*. No o"stant això: •

;a#ant ;a#a nt d)in d)infi fini niti tiuu posa posare rem m P- P- quan quan depe depen& n&aa d)un d)un #er" #er" d)ac d)acci cióó #olunt*ria: @reballa @reballa per guanyar-se la vida+  7studia per traure una una carrera+

•

-n la com"inació per com"inació  per sempre: sempre:  Amics per sempre

•

 para que(: que(: onjunció perquè onjunció perquè 'castell*  'castell* para @’o dic perquè o sàpies+

1Z.2.1 E"ercici 1. 6oseu 6ER o 6ER A en els buits de les frases seg3ents feu les contraccions (ue calgaJ, a4 b4 c4 d4 e4  f4  g4 4

6çò est* ple de faltes, deu estar fet ```````` al&F que no sap orto&rafia. 0i haur* prou "e&uda ```````` totsY 6ixò no ser#eix ``````````` els meus o"jectius. 2inc `````````` #eure)t.  No tinc temps `````````` `````````` fer el tre"all tre"all de &eo&rafia. Hot el que no #ul&ues ```````` tu, no ho desit&es ````````` els altres. 0e comprat un lli"re ````````` xiquets. 0o necessita ``````````` &uan
1O. !emar%ues a les preposicions Gsimples i compostesH CA6 PP CA6 A La preposició composta 6P 6 perd la 6 da#ant: . -ls ad#er"is començats per a: Las d’anar cap amunt+ /. -ls demostratius: Lem demostratius:  Lem de continuar viatjant cap aquell poble+ poble+

!uadern de "alencià #itjà

MU

1Z.;.1 E"ercici 1. Comleteu les frases seg3ents amb cap o cap a, a4 b4 c4 d4 e4

6ixò de&ué passar ``````````` les on=e. Primer aneu ``````````` a#all i després ``````````` la dreta. 0em d)anar primer ```````````casa i després ``````````` 6lacant. 6lacant. 0eu de portar totes les #ostres coses ``````````` ac. -ns diri&em ````````````` Penscola quan #am #eure un a#ió que #ola#a ````````  6ndorra.  f4 -ls crancs caminen ```````` arrere o `````````` el costatY

G-'! PP G-'! A La preposició composta Q5N% 6 perd la 6 da#ant: • al&uns ad#er"is:  Dins despr$s de ;adal no sabrem sabrem els resultats+ • demostratius:  ;o ens veurem fins aquesta vesprada+ vesprada+ • conjunció que que::  ;o vindr$ fins que m’o digues+ • da#ant els dies de la setmana no precedits d)article:  Ad$u, fins dilluns+

1Z.;.2 E"ercici 1. Comleteu amb  3ins o 3ins a les frases seg3ents, . 0em d)anar d)anar ```````` ```````` al&un al&un d)aquell d)aquellss turons turons per poder poder #eu #eure re ``````` ````````` on arri"a arri"a el nostre po"le. /. No pararan pararan ```````` ```````` trencar trencar tot el material material escolar escolar.. Però `````` ```````` `` que no ho facen facen no els expulsaran. 3. 6déu 6déu,, ````````d ````````di#en i#endres dres o ```````` ```````` la #espra #esprada da si pots #enir #enir a la reunió. reunió. A. 0em d)arri"ar d)arri"ar `````` ```````` `` 6lmus 6lmussafes safes o ``````` ````````` aquell aquell altre po"le de de més al nord. nord.

)nitat *+ %reposicions

M

CO4 PP CO4 A •

La preposició 7\ s)utilit=a per fer comparacions i equi#al a gi&ual que):  `s tan alt com un pi

•

La preposició composta 7\ 6 equi#al a Wen qualitat deX: "a parlar com a president del partit  +om a es redueix a 7\ da#ant l)article i da#ant dels demostratius,  pronoms o adjectius indefinits, possessius, &erundis, preposicions, etc.  Només conser#arem 7\ 6 da#ant su"stantius, adjectius, participis i infinitius. /

•

1Z.;.; E"ercicis

1. Comleteu amb com o com a les frases seg3ents, a4 -sta#a ````````` mort, perqu$ no respira#a. b4 Hu, ``````````` ``````````` &ran amic meu, tindr*s la prefer$ncia. c4  No ens con#idaren a cap de nosaltres, només a 2icent 2icent ````````` representant dels tre"alladors. d4 -sta#a "lanca `````````` la neu. e4 2ull que ho acceptes`````````````` mostra del meu a&raïment. 0eu de posar atenció tam"é en l)Fs de les preposicions se&+ents: se&+ents:

•

En comte de en lloc de,  #’e comprat un cotxe en compte de comprar-me comprar-me una moto+

•

*ocant a el (ue fa a (uant a,  %el que fa a la teua proposta, proposta, la votarem votarem demà+ @ocant @ocant a les q&estions principals de la reunió, votarem demà+ !uant a tot aix, no i tinc res a dir CVen quant a4+

•

Arran de, indica causa.  Arran de les manifestacions, el govern a dimitit+

•

^s a dir, Aix no $s cert, $s a dir, dir, $s mentida CV$s dir4

•

-n catal* cal introduir l)infinitiu de certes expressions am" la preposició A i no am" la conjunció UE:  ;o tinc res a dir CVres CVres que dir4+  ;o i a res res a fer+

!uadern de "alencià #itjà

M/

•

Gs incorrecte l)Fs de les preposicions A i DE per expressar #alor condicional: totom $s un mentider+ mentider+  A jutjar pel que es diu, totom
2. Corregiu si cal les frases seg3ents, a4 2iuen en Harra&ona des de l)an< passat, i sempre #énen en tren.  ```````````````  ```````````````````````` ````````````````` ```````````````` ``````````````` ``````````````` ````````````````` ``````````````````  `````````  b4 6 les conclusions conclusions de la reunió no s)explica res d)això.  ```````````````  ```````````````````````` ````````````````` ```````````````` ``````````````` ``````````````` ````````````````` ``````````````````  `````````  c4  No tinc res més més que dir.  ```````````````  ```````````````````````` ````````````````` ```````````````` ``````````````` ``````````````` ````````````````` ``````````````````  `````````  d4 0i ha construccions que apareixen més a la llen&ua parlada que a la llen&ua escrita.  ```````````````  ```````````````````````` ````````````````` ```````````````` ``````````````` ``````````````` ````````````````` ``````````````````  `````````  e4 ;e els darrers mesos enç* hi ha ha&ut molts can#is en l)empresa.  ```````````````  ```````````````````````` ````````````````` ```````````````` ``````````````` ``````````````` ````````````````` ``````````````````  `````````   f4 6quest mot ja el tro"em a Llull.  ```````````````  ```````````````````````` ````````````````` ```````````````` ``````````````` ``````````````` ````````````````` ``````````````````  `````````   g4 6ra no ens dóna temps. 0o farem dem* per la nit a"ans que #in&a ella.  ```````````````  ```````````````````````` ````````````````` ```````````````` ``````````````` ``````````````` ````````````````` ``````````````````  `````````  4 -n -uropa -uropa encara encara no som consci conscient entss que la xenofò" xenofò"ia ia és un &reu pro"lem pro"lema, a, i en l)6leman
)nitat *+ %reposicions

M3

1O.& +anvi i cai"uda de preposicions 0i ha una s$rie de #er"s intransitius que exi&eixen una preposició determinada a l)hora de construir complements. Per exemple, el #er" dedicar-se demana dedicar-se demana la preposició a: es dedica a la pol'tica1 pol'tica1 pensar enG pensa en mi. mi. •Can#i de

reosicions reosicions

6ra "é, els #er"s que exi&eixen les preposicions en i amb amb can#ien  can#ien la preposició per a o de quan el complement és un infinitiu.

Construcció b$sica 0e pensat en això que em #as dir. -stic d)acord am" 0elena.

Construcció da#ant d8infinitiu 0e pensat a can#iar. -stic d)acord a can#iar d)actitud.

al al teni tenirr en comp compte te que que util utilit= it=ar arem em la prep prepos osic ició ió en da# da#ant ant infini infinitiu tiu en oracio oracions ns que expressen circumst*ncies circumst*ncies temporals, que en castell* es formen en al  4  4 infinitiu:  Al salir de clase Q 7n eixir de classe •Caiguda

de reosicions

Les Les prepo preposic sicion ionss a, de, de, en i amb desap desapare areixe ixenn qua quann el compl compleme ement nt té l)estr l)estruct uctura ura que 'conjunció( 4 oració. 7"ser#eu les omissions marcades am" el sm"ol ∅.  Le pensat en aix+  7stic d’acord amb amb l’Lelena+ "am accedir a la negociació+  ;om$s parlàvem de futbol .

Le pensat ∅ %ue canviaria+ 7stic d’acord ∅ %ue vinga l’Lelena. l’Lelena. "am accedir ∅ %ue negociar'em+  ;om$s parlàvem ∅ %ue vol'em jugar+ jugar+

1Z.>.1 E"ercicis 1. Col·lo(ueu Col·lo(ueu les reosic reosicions ions a/ en/ un en/ de/ de/ amb o un comlements de règim #erbal seg3ents, a4 b4 c4 d4 e4  f4  g4 4

 segons con#inga da#ant dels

 Només pensa ````````` tu.  Només pensa ````````` di#ertirse. di#ertirse.  Només pensa ````````` que que es #ol di#ertir. di#ertir. 2am accedir ````````` les seues peticions. 2am accedir `````````` col!la"orar en el seu projecte. 2am accedir `````````` que col!la"orarem. 0em contri"uït `````````` les despeses. 0em contri"uït ````````` sustentar el centre.

MA i4 0em contri"uït `````````` que funcionara el centre.  j4 -t #as entossudir ````````` aquesta q+estió. E4 -t #as entossudir `````````` parlar de la q+estió. l4 -t #as entossudir `````````` que es parlara de la q+estió. m4 -s complau ```````` la teua #in&uda. n4 -s complau ```````` con#idarte a #enir. o4 -s complau ```````` que #in&ues.  p4 L)amenaç* `````````` l)expulsió. q4 L)amenaç* `````````` expulsarlo. r4 L)amenaç* `````````` que l)expulsaria.

2. Esmeneu si cal les incorreccions incorreccions de les frases seg3ents, a4 Hinc molt d)interés en que escri&ues l)article.  ````````````````  ``````````````````````` `````````````` ``````````````` ``````````````` ``````````  ```  b4 %)oposa a que l)examinen  ````````````````  ``````````````````````` `````````````` ``````````````` ``````````````` ``````````  ```  c4  No sé de qu$ parles.  ````````````````  ``````````````````````` `````````````` ``````````````` ``````````````` ``````````  ```  d4 >r*cies a qu$ l)han ajudat, ha po&ut ferho.  ````````````````  ``````````````````````` `````````````` ``````````````` ``````````````` ``````````  ```  e4  No he tornat a #eure)l #eure)l des de que se)n #a anar  anar   ````````````````  ``````````````````````` `````````````` ``````````````` ``````````````` ``````````  ```   f4 6"ans de que te)n #a&es, passa a parlar am" mi.  ````````````````  ``````````````````````` `````````````` ``````````````` ``````````````` ``````````  ```   g4 %)arrisca a que el multen.  ````````````````  ``````````````````````` `````````````` ``````````````` ``````````````` ``````````  ```  4 -st* en contra de que es cace.  ````````````````  ``````````````````````` `````````````` ``````````````` ``````````````` ``````````  ```  i4 6quest és l)article a qu$ et refereixes.  ````````````````  ``````````````````````` `````````````` ``````````````` ``````````````` ``````````  ```   j4 ;i&uesme en qu$ pensesZ  ````````````````  ``````````````````````` `````````````` ``````````````` ``````````````` ``````````  ``` 

!uadern de "alencià #itjà

)nitat *+ %reposicions

MI

;. *ransfor ansformeu meu les frases frases seg3en seg3ents ts intro introdui duint nti i la con%un con%unció ció UE UE segons segons indica indica l8e"emle, . 6quest 6quest ju&ador ju&ador es ne&a ne&a a l)ajornam l)ajornament ent del del partit. partit.  Aquest jugador es nega que s’ajorne el partit+ partit+ /. -ls met& met&es es s)ado s)adonar naren en de la la persis persist$n t$ncia cia de de la malal malaltia tia.. 3. -ls tre"allad tre"alladors ors confie confienn en la reno#a reno#ació ció del seu contracte contracte.. A. -ls estud estudian iants ts es #an #an oposar oposar a l)ajor l)ajornam namen entt de l)exame l)examen. n. I. -ls t$cn t$cnics ics han han alert alertat at de la fe"l fe"les esaa de les les estruc estructur tures. es. K. Pa&a la pena pena que que t)asse t)asse&ures &ures del "on "on estat estat de les les carrete carreteres. res. M. Henia nia por por de ser ser en#i en#iat at a l)ex l)exil ili. i. . -ls ministres ministres s)o"lid s)o"lidaren aren d)oferir d)oferir les les ajudes ajudes al Herc Hercer er \ón. \ón. R. No s)h s)ha# a#ia ia ado adona natt del del can# can#ii de tem temps ps.. U. La secret*ria del meu despatx despatx est* molt interessada interessada en la meua pres$ncia pres$ncia al con&rés. con&rés.

A*E'C-B La cai& cai&ud udaa de la prep prepos osic ició ió da#a da#ant nt de la conj conjun unci cióó que afecta afecta tam"é tam"é a les locucion locucionss  prepositi#es i a les preposicions compostes. compostes. Hin&ueu Hin&ueu en compte, per tant, els exemples se&+ents:

CO'! CO '!*R *RU UCCCC-O' O'! ! COR CORREC* REC*E E!

CO'! CO '!* *RUCCUCC-O O'! -'C -'COR ORRE REC* C*E E!

· Des de (ue, ! Des (ue,  es que s’a operat, es troba troba molt millor+ millor+  es de que s’a operat, es troba troba molt millor+ millor+ ! Gins (ue: @’esperar$ fins que tornes+

· Gins a (ue, @’esperar$ fins a que tornes+

! Abans (ue,  Abans que te’n vages, farem farem una festa+

! Abans de (ue, 6"ans de que te)n #a&es, farem una festa.

!uadern de "alencià #itjà

MK

>. *raduTu al #alenci$ les oracions seg3ents, a4 ;esde que te has can#iado de casa,
. Corregiu si cal les frases seg3ents tenint en comte totes les obser#acions (ue em fet sobre les reosicions reosicions en a(uesta unitat i en l8anterior, a4 2i#im 2i#im en Pars des de que #an traslladarhi a la meua dona.  ``````````````````````  `````````````````````````````````` ``````````````````````` ``````````````````````` ```````````````````````` `````````````  `  b4 ;esprés de que #e&eu una roca molt &rossa no pu&eu més cap a amunt.  ``````````````````````  `````````````````````````````````` ``````````````````````` ``````````````````````` ```````````````````````` `````````````  `  c4 0em actuat aix, a"ans de que es queixaren, per a no excloure a nin&F.  ``````````````````````  `````````````````````````````````` ``````````````````````` ``````````````````````` ```````````````````````` `````````````  `  d4  No es #a despertar despertar fins les deu, després de que que l)a#is*rem tres #e&ades. #e&ades.  ``````````````````````  `````````````````````````````````` ``````````````````````` ``````````````````````` ```````````````````````` `````````````  `  e4 6consella "é als teus amics perqu$ pu&uen tro"ar f*cilment el cam cap a ac.  ``````````````````````  `````````````````````````````````` ``````````````````````` ``````````````````````` ```````````````````````` `````````````  `   f4 Hinc molt interés en anar a #isitar al meu &erm*. %e&urament hi aniré en tren.  ``````````````````````  `````````````````````````````````` ``````````````````````` ``````````````````````` ```````````````````````` `````````````  `   g4 onfia#a en triomfar &r*cies a aquella o"ra.  ``````````````````````  `````````````````````````````````` ``````````````````````` ``````````````````````` ```````````````````````` `````````````  `  4 6 l)eixir de classe #am anar a la secretaria per a a&afar un imprés de sol!licitud .  ``````````````````````  `````````````````````````````````` ``````````````````````` ``````````````````````` ```````````````````````` `````````````  `  i4 ;em* per la #esprada ens #eurem en la plaça de l)ajuntament .  ``````````````````````  `````````````````````````````````` ``````````````````````` ``````````````````````` ```````````````````````` `````````````  `   j4 0e tro"at a l)*l"um una foto de quan #am estiuejar en ;énia.  ``````````````````````  `````````````````````````````````` ``````````````````````` ``````````````````````` ````````````````````````  ```````````` 

Unitat 11. 11. Con%uncions i ad#erbis 11.1 +on4uncions Les conjuncions són elements in#aria"les que relacionen paraules o oracions que tenen el matei mateixx #alor #alor sint*c sint*ctic tic 'coord 'coordina inade des( s( o que depen depenen en l)una l)una de l)altr l)altraa 'su"or 'su"ordin dinade ades(. s(. 6 continuació us oferim una taula am" les conjuncions principals: CO'NU'C-O'! 6R-'C-6A
E"emles  Soparem truita i carn. Coulati#es: i / ni   @o l puc comprar. Ginals: per%u$/ a 3i %ue/ per tal %ue/ amb la intenció  Ne vin"ut perquè em dei5es els apunts. %ue  Neu d’entrenar mAs per tal que no us "uan:e nin"B.  7ncara que plo"a/ ei5irA a passe4ar. Concessi#es: encara %ue/ mal"rat %ue  #algrat que m’
MM

!uadern de "alencià #itjà

M

RE4ARUE! A <8_! <8_! DE D-MER!E! CO'NU'C-O'! 11.1.1 11 .1.1
•

!-'B ? !- 'O •

 No s)ha de confondre la forma  sinó,  sinó, conjunció ad#ersati#a, am" si am"  si no, no, que que és la com" com"in inac ació ió de la conj conjun unci cióó cond condic icio iona nall  si am" l)ad#er"i de ne&ació no. no. -x.: ;o -x.: ;o $s %ep qui a vingut, sinó "icent+  Si no vols vols men men ar no men men es+

11.1.1.1 E"ercici 1. Comleteu les frases seg3ents amb sinó o si no segons corresonga, a4


té fets els trenta an
b4  No hi arri"ar* a les on=e `````````` `````````` a les dot=e. dot=e. c4  ```````` et tro"es "é no cal cal que #in&ues. d4  No podré comprarho comprarho ````````` ````````` costa men
11.1.2 Doncs DO'C! La conjunció doncs sempre doncs sempre ha de tenir un #alor il!latiu o consecutiu, mai causal. 6ix, la frase se&+ent és incorrecta:  9a  9a terra està molt seca doncs no a plogut , ja que doncs té doncs té aqu un #alor causal. orrectament s)ha de dir:  9a terra està molt seca per%u$ 'o 4a %ue( no a plogut+

)nitat **+ **+ Oonjucions i adverbis

MR

11.1.2.1 E"ercici 1. Corregiu Corregiu si cal les oracions seg3ents, a4  No b4  No

tens #a

&anes

apro#ar

de molta

tre"allarY &ent

doncs

;oncs

#éste)n

l)examen

era

a

molt

casa. complicat.

c4 ;onc oncs se susp suspeen&ué &ué el conc oncert, ert, ens #an torn tornaar els din diners ers de les les entra ntrade dess. d4 ?a

ha

#in&ut

el

primer

pacientY

;oncs

que

passe.

11.1.; 11 .1.; Com ? com co m (ue CO4 ? CO4 UE •

La conjunció com és comparati#a tot i que pot tenir #alor causal. -n aquest cas, és recomana"le l)Fs de com que. que. Oom m que que no m’a m’ass tele telefo fona nat, t, pens pensav avaa que que no vind vindri ries es -x.: Oo 'recomana"le( ’

11.1.;.1 E"ercici 1. Gi"eu#os si els com de les frases seg3ents tenen un #alor comaratiu o causal. !i són causals milloreu les frases substituintlos er com %ue, a4 Qes b4 om c4 -l

el

tre"all hem

arri"at

sistema

d4 \)a&rada

com

tu tard,

d)a#aluació fer

e4 om no tinc

aquest

#ul&ues. ens

mi,

hem

continua dinar

6

em

quedat com

com

fa

sense l)an<

tu

&anes de sopar, em "euré un &ot

i&ual. cadira. passat.

el de llet

fas. calenta.

!uadern de "alencià #itjà

U  f4 om

no

tenen

prou

diners,

els

alumnes

han

suspés

el

#iat&e.

11.1.> Degut a DE/U* A •

a és incorrecta per a expressar la causa. ;epenent Heniu en compte que la forma degut a és del sentit de la frase, podrem utilit=ar les expressions a causa de gràcies a o per culpa de. de. Per tant, la forma degut  només deure.  només és correcta com a participi del #er" deure.

11.1.>.1 E"ercici 1. Corregiu si cal les frases seg3ents, a4 ;e&ut a la neu, han tallat la carretera. `````````````````````````````````````````  b4  No ha #iscut mai mai tranquil, sempre ha de&ut diners a al&F. al&F. `````````` ```````````````` ```````````` `````````  ```  c4 -l president dimitir* de&ut a les p$rdues econòmiques. ```````````````````````````  d4 %)ha po&ut apa&ar el foc de&ut a la r*pida inter#enció dels "om"ers.````````````````` 

11.1. 11 .1. 6er(uè ? er (uè ? er a (uè

)nitat **+ **+ Oonjucions i adverbis



6ERU@ ? 6ER U@ ? 6ER A U@ 6ERU@ •

•

•

Con%unció Con%unció causal. ;arrere heu de posar el #er" en indicatiu 'equi#al a Wja queX(: -x.: Le -x.: Le obert la finestra perquè fa calor+ calor+ Con%unció Con%unció final. final. ;arrere ;arrere heu de posar el #er" en su"juntiu su"juntiu 'equi#al a Wa fi queX, Wam" l)o"jectiu queX(: -x.: Le -x.: Le obert la finestra perquè fa0a menys calor+ !ubstantiu. -qui#al a WmotiuX: -x.: "ull "ull saber el perquè de la teua protesta+ 6ER U@

•

•

6reosic 6reosició ió 9 relatiu relatiu 'equi#al a Wpel qualX, Wper la qualX, Wpels qualsX, Wper  les qualsX(: -x.: Aquestes -x.: Aquestes són q&estions per què no es preocupa preocupa ning1+ 6reosició 9 interrogatiu 'equi#al 'equi#al a Wper quina cosaX(. La interro&a interro&ació ció pot ser directa o indirecta: -x.: %er -x.: %er què t’as enfadatW "ull "ull saber per què no vas venir a la festa+ 6ER A U@

•

 Només apareix en frases interrogati#es 'directes o indirectes ( i am" #er"s com: ser#ir, usar, utilit=ar... -x.: %er -x.: %er a què serveix aquest aparellW ’ ’ 

!uadern de "alencià #itjà

/

11.1..1 E"ercici 1. *raduTu les frases seg3ents, a4 \e #o< porque
  Para qué te has comprado ese piano Para

de colaY   Para  Para que mi hijo pueda practicar.

 `````````````  ```````````````````` `````````````` `````````````` `````````````` ````````````` ````````````` ````````````` `````````````` ````````````  ````  d4  No sé por qué me pre&untas si sa"es sa"es que no lo sé.  `````````````  ```````````````````` `````````````` `````````````` `````````````` ````````````` ````````````` ````````````` `````````````` ````````````  ````  e4 6Fn no sé las ra=ones por las que se enfadó con sus ami&os.  `````````````  ```````````````````` `````````````` `````````````` `````````````` ````````````` ````````````` ````````````` `````````````` ````````````  ````   f4 0ijaZ Pues no sé para qué lo quieres.  `````````````  ```````````````````` `````````````` `````````````` `````````````` ````````````` ````````````` ````````````` `````````````` ````````````  ````   g4 6quel es el a"ri&o por el que pa&ué una fortuna.  `````````````  ```````````````````` `````````````` `````````````` `````````````` ````````````` ````````````` ````````````` `````````````` ````````````  ````  4 2en&o para que me di&as la #erdad.  `````````````  ```````````````````` `````````````` `````````````` `````````````` ````````````` ````````````` ````````````` `````````````` ````````````  ````  i4 He "usca"a porque te ten&o que dar una "uena noticia.  `````````````  ```````````````````` `````````````` `````````````` `````````````` ````````````` ````````````` ````````````` `````````````` ````````````  ````   j4  No entiendo el porqué porqué de esta situación. situación.  `````````````  ```````````````````` `````````````` `````````````` `````````````` ````````````` ````````````` ````````````` `````````````` ````````````  ````  E4 0e #enido para in#itarte al concierto < para que me di&as las ra=ones por las que -lena no quiere #enir.  `````````````  ```````````````````` `````````````` `````````````` `````````````` ````````````` ````````````` ````````````` `````````````` ````````````  ```` 

)nitat **+ **+ Oonjucions i adverbis

3

11.1.F <8e"ressió de la condició

E:6RE!!-B DE
infini niti tiu u ni a 9 La condició condició no és pot expressar expressar mitjançant mitjançant les expressio expressions ns de 9 infi infinitiu ' e no venir a l’ora que av'em quedat, anirem a buscar-laM VA jutjar pel  que es diu totom $s un mentider (. (. 0eu de recórrer a conjuncions més &enuïnes, com que: ara si ara si o  o en cas que:


1. Corregiu si cal les frases seg3ents a4 Per fa#or, endreça la teua ha"itacióZ ;e no ferho, et casti&aré. b4 L)han acusat de no #oler dir la #eritat. c4 6 no ser per tu, no ho haurem aconse&uit. d4 ;e no arri"ar al ni#ell exi&it, no els contractaran. e4 0an estat parlant de suspendre el #iat&e que ha#ien pro&ramat. Juina ll*stimaZ

2. Comleteu les frases seg3ents amb les con%uncions i locucions con%unti#es (ue i falten, a4 0an #in&ut no sols ells, ```````````` ```````````` els seus amics. b4 La paraula adequada no és ne&li&$ncia, ```````````` ```````````` mala fe. c4  ````````````  ```````````` t)interessa, no cal cal que et quedes. quedes. d4 0i hem d)anar a"ans de les nou, ```````````` farem tard. e4 %ort que 0e&el és tan pesat de lle&irZ ```````, a#ui tothom seria he&eli*.  f4 %e&uirem el pro&rama al peu de la lletra1 ```````````` ```````````` després tindrem pro"lemes.  g4  No aca"ar* a temps ```````````` ```````````` l)ajudeu. 4  No l)escoltes més més ```````````` ```````````` t)a&rada. i4  No és l)6nna qui ho ha fet ```````````` ```````````` en Llus. Llus.

!uadern de "alencià #itjà

A

 j4 2i#ien a les muntan
;. Com a recaitulació de totes les remar(ues al tema de les con%uncions corregiu si cal les frases seg3ents, a4 ;e&ut a les condicions meteorolò&iques, meteorolò&iques, es feia necessari un aterrat&e d)emer&$ncia. d)emer&$ncia.  ````````````  `````````````````` ````````````` ````````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ````````````` ````````````` ``````````  ````  b4 -ntre tots els ju&adors ressalta Llus pel seu joc fort e intel!li&ent alhora.  ````````````````````````````````````  ```````````````````````````````````````````````````````` ``````````````````````````````````````` ``````````````````````````````  ``````````` 

c4 om no has dit res a"ans, pensa#a que hi esta#es d)acord.  ````````````````````````````````````  ```````````````````````````````````````````````````````` ``````````````````````````````````````` ``````````````````````````````  ``````````` 

d4 ;e no assistir a totes les sessions del curs, no us donaran el certificat.  ````````````````````````````````````  ```````````````````````````````````````````````````````` ``````````````````````````````````````` ``````````````````````````````  ``````````` 

e4 2a fer una confer$ncia preciosa com porta#eu d)aquesta 7N>.  ````````````````````````````````````  ```````````````````````````````````````````````````````` ``````````````````````````````````````` ``````````````````````````````  ``````````` 

 f4 H)ho dic per a que la tin&ues en compte quan faces la llista de con#idats.  ````````````````````````````````````  ```````````````````````````````````````````````````````` ``````````````````````````````````````` ``````````````````````````````  ``````````` 

 g4 %i tens al&un du"te de &ram*tica u orto&rafia, jo mateix puc ajudarte.  ````````````````````````````````````  ```````````````````````````````````````````````````````` ``````````````````````````````````````` ``````````````````````````````  ``````````` 

4 %inó fas la reser#a, et quedar*s sense plaça.  ````````````````````````````````````  ```````````````````````````````````````````````````````` ``````````````````````````````````````` ``````````````````````````````  ``````````` 

i4 0an ha&ut d)ajornar la "oda de&ut a un impre#ist.  ````````````````````````````````````  ```````````````````````````````````````````````````````` ``````````````````````````````````````` ``````````````````````````````  ``````````` 

 j4  No #ull que #in&ues #in&ues tu si no el teu &erm*.  `````````````````````````````````````  `````````````````````````````````````````````````````````` ````````````````````````````````````````` ````````````````````````````  ```````` 

E4 0aur*s de demanarli perdó, doncs doncs li has fet molt de mal.  `````````````````````````````````````  `````````````````````````````````````````````````````````` ````````````````````````````````````````` ````````````````````````````  ```````` 

l4 -l #aixell #a naufra&ar de&ut a la tempesta.  `````````````````````````````````````  `````````````````````````````````````````````````````````` ````````````````````````````````````````` ````````````````````````````  ```````` 

)nitat **+ **+ Oonjucions i adverbis

I

11.2 11.2 (dverbis (dver bis Gi"eu#os en a(uestes frases,  Li a empreses que aboquen aboquen
11.2.1 11 .2.1 Remar(ues a lW7s dWalguns ad#erbis . -ls -ls ad#er ad#er"i "iss de mane manera ra aca" aca"at atss en -ment  es  es formen a partir de la forma femenina de l)adjectiu corresponent, a la qual s)afi& aquesta terminació: adjectiu mascul

adjectiu femen

ad#er"i de manera

lent   ser$ tranquil 

lenta  serena tranquil/la

lentament   serenament  tranquil/lament 

ecordeu que aquests ad#er"is s)accentuen o no d)acord am" l)accentuació de l)adjectiu femen primitiu: dcilment Cdcil4, fàcilment Cfàcil4, perfectament Cperfecta4+ -n la coordinació de dos o més ad#er"is aca"ats en  ^ment  podem  podem optar entre mantenir el sufix de cada ad#er"i i suprimir aquest sufix en el se&on terme i els se&+ents, però hem de recordar  que sempre resulta incorrecte suprimirlo en el primer dels ad#er"is, tal com es fa en castell*. Oaminava pausadament i tranquil/lament+ Oaminava pausadament i tranquil/la+ /. L)ad#e d#er"i r"i mal s)utilit=a da#ant del #er". L)ad#er"i malament  s)utilit=a  s)utilit=a darrere del #er".  Aix està mal  fe  fet+

Lo a fet malament.

3.  0en s)utilit=a da#ant del #er".  0A  s)utilit=a  s)utilit=a darrere del #er".  Aix està ben fet+

Lo a fet bA.

!uadern de "alencià #itjà

K A.  Fentre té #alor conjuntiu.  Fentrestant  té  té #alor ad#er"ial.  #entre tu et dutxes, jo far$ el sopar+ sopar+ @u dutxa’t i jo mentrestant far$ el sopar+

I.  Sobretot  és  és un ad#er"i que equi#al a Wper damunt de totX  Sobre tot  és  és la com"inació de la preposició sobre i l)adjectiu tot .
)nitat **+ **+ Oonjucions i adverbis

M

11.2.1.1 E"ercici 1. Comleteu a(uestes frases amb les araules entre arèntesis (ue siguen correctes, correctes, a4 A le les or ores '6L-%07-% V 6 L-% 07-%( que #a arri"ar no podia demanar que l)aten&ueren correctament. b4 ?oan i \iquel estan molt compenetrats: han aca"at l)exercici `````````````````````  '6L076 V 6 L)076(. L)076(. c4  `````````````````````  ````````````````````` '%79-H7H V %79- H7H( fes cas del que et di&a el mestre. d4 Henia ````````````````````` 'N7\G% V N7 \G%( trentatres an65-9G V >65- 9G( he aca"at, encara que crec que no ho he fet ````````````````````` ````````````````````` '>65-9G V >65- 9G(.

!uadern de "alencià #itjà



ADMER-! 4^! U!UA

4anera aix arreu  "é V "en corrents de"ades malament V mal millor   pitjor  so"retot

Afirmació negació i dubte no  potser  s tam"é tampoc

uantitat almen
om hem #ist a"ans, els ad#er"is de manera es poden formar afe&int la terminació  ment  a  a la forma femenina de l)adjectiu corresponent. 6ra "é, no tots els ad#er"is aca"ats en  ment són ment  són de manera. Ham"é poden ser: • • • • •

de temps: immediatament, actualment+++ de lloc: localment, externament+++ de quantitat: totalment, aproximadament+++ aproximadament+++ d)afirmació: evidentment, certament+++ de du"te: possiblement, du"te: possiblement, segurament+++

11.2.1.2 E"ercici .Qeu l)ad#er"i en  ment ment dels adjectius se&+ents: f*cil cortés sa#i tranquil ale&re  "oi& lent te"i

*&il ele&ant audaç dolç clar   fosc o"#i rar  

11. 11. Locucions adverbials ;e #e&ades, podem tro"ar els ad#er"is acompan

Afirmació negació i dubte


;e cap manera ;e se&ur  ;e #eres -n certa manera -n efecte Per descomptat %ens du"te %i de cas %i molt con#é

uantitat 6 més a més 6 més de 6 muntó 9ona cosa ;e més >ens ni mica >ens ni miqueta \és o men
4anera 6 cau d)orella 6 contracor  6 contrap$l 6 correcuita 6 estall 6 &enollons 6l cap i a la fi 6l detall 6 l)en&ròs 6 la "a"al* 6 la força 6 la #alenta 6 les fosques

6 males penes 6 mans "esades 6 manta 6 penes 6 peu 6 poc a poc 6 posta 6 redolons 6 simple #ista 6 tort i a dret 6 ull nu omptat i de"atut ;)ama&at

;e "at a "at ;e "ocaterrosa ;e "on cor ;e cap a peus ;e cap manera ;e cop i #olta ;e fit a fit ;e &aidó ;e &om a &om ;e passada ;e pressa ;e retruc ;e re+ll

R

;e so"te ;e sotam* ;e #alent ;el tot -n definiti#a -n dejF Qil per randa Per enda#ant %ense cap ni peus %ense mesura %ense solta ni #olta %i fa no fa %i més no

!uadern de "alencià #itjà

RU

!i no conei"eu el significat d8alguna d8a(uestes locucions ad#erbials odeu consultar la llista seg3ent, aJ %i&nificat de les locucions ad#er"ials més usuals: . a bastament: prou, suficient /. a simle #ista: sense comptar o mesurar  3. a cau d8orella : a l)orella i en #eu "aixa A. a contracor : sense tenirne &anes I. a correcuita  precipitadament K. a doll: en a"und*ncia M. a dreta llei: en justcia . a frec: molt a la #ora R. a la babal$ : sense posar atenció U. a la deri#a: sense &o#ern . a la menuda: al detall /. a la #alenta: am" passió, am" corat&e 3. a l8engr5s: en &ran quantitat A. a les fos(ues : sense llum, sense #eure s)hi clar  les al alen ente tess: ajud I. a les ajudan ant tse se de les les mans per no ensope&ar  K. amb rou feines : quasi no mans besa besade dess : de &ust, am" M. a man satisfacció . a males enes : am" molt d)esforç R. a ler: am" tota la "ona disposició /U. a leret: a poc a poc, sense pressa /. a osta: expressament expressament //. a reèl: sense tenirne &anes /3. a redolons : redolant /A. a tort: sense raó /I. a tort i a dret: am" raó o sense /K. a totes assades : am" els mitjans que cal&a /M. a ull nu : mesurar sense l)ajut de cap aparell /. a ulls clucs : am" els ulls tancats ultran anSa Sa: fins /R. a ultr fins a l)Fl l)Flti tim m extr extrem em  possi"le 3U. al ca i a la fi : en definiti#a 3. al cada#all : en definiti#a

3/. amb un no res : sense el més mnim esforç 33. comtat i debatut : en conclusió costa amunt amunt: 'am" el #er" venir ( 3A. costa sense &anes 3I. d8amagat: ocultament 3K. de bat a bat : o"rir del tot 3M. de bell antu#i : a"ans de tota altra cosa 3. de biai": o"liquament 3R. de bocaterrosa : "oca per a#all AU. del bracet : a&afantse del "raç A. de ca a ca : d)una punta a l)altra A/. de ca a eus : de dalt a "aix A3. de col i #olta : d)impro#s AA. de cor: de memòria AI. de cua d8ull : fent #eure que no es mira AK. de debó: de #eritat, de #eres AM. de fit a fit: mirar fixament A. de franc: &ratuïtament AR. de gairell: de manera o"liqua IU. de gom a gom : sense que hi c*pia res més I. de grat: am" &ust I/. de assada : sense deturarse &aire I3. de sobte: inesperadament inesperadament IA. de sotam$: d)ama&at II. de tot cor: am" tota la #oluntat IK. de #alent : fermament, am" dedicació intensa IM. en conill: sense ro"a I. en de%7: sense ha#er menjat res IR. fil er randa : detalladament detalladament KU. sense solta ni #olta : sense &r*cia ni interés K. si fa no fa : aproximadament aproximadament K/. "ino"ano, caminar a poc a poc

)nitat **+ **+ Oonjucions i adverbis

R

11.;.1 E"ercicis 1. Comro#eu (ue sou caaSos de recordar cada significat i comleteu les frases seg3ents amb les locucions ad#erbials (ue us roosem, a "astament, a cau dTorella, a contracor, a doll, a frec, a mans "esades, a redolons, a tort, a tort i a dret, a ull nu, a ultrança, al cap i a la fi. a4 0e anat a #eure)l sense &anes, perqu$ no puc suportarlo.  ``````````  ```````````````` ```````````` ``````````` ``````````` ``````````` `````````` ``````````` ```````````` ``````````` ``````````` ````````````  ``````  b4 L)ai&ua raja a"undantment de la font de la plaça \ajor.  ``````````  ```````````````` ```````````` ``````````` ``````````` ``````````` `````````` ``````````` ```````````` ``````````` ``````````` ````````````  ``````  c4  No el #a matar, matar, però la "ala "ala li deix* una marca marca perqu$ li pass* pass* molt a prop.  ``````````  ```````````````` ```````````` ``````````` ``````````` ``````````` `````````` ``````````` ```````````` ``````````` ``````````` ````````````  ``````  d4  No m)importa ferli aquest aquest fa#or, li)l faré am" molt de &ust.  ``````````  ```````````````` ```````````` ``````````` ``````````` ``````````` `````````` ``````````` ```````````` ``````````` ``````````` ````````````  ``````  e4 2an llançar les acusacions sense raó o am" ella, sense pensar els perjudicis.  ``````````  ```````````````` ```````````` ``````````` ``````````` ``````````` `````````` ``````````` ```````````` ``````````` ``````````` ````````````  ``````   f4  No tinc cap "*scula, "*scula, però sense sense cap aparell aparell calcule que deus pesar IM quilos. quilos.  ``````````  ```````````````` ```````````` ``````````` ``````````` ``````````` `````````` ``````````` ```````````` ``````````` ``````````` ````````````  ``````   g4 -ls estudiants tenien material en quantitat suficient per a poder fer el tre"all. tr e"all.  ``````````  ```````````````` ```````````` ``````````` ``````````` ``````````` `````````` ``````````` ```````````` ``````````` ``````````` ````````````  ``````  4 0e lle&it la no#el!la 9’ome no#el!la 9’ome que que xiuxiuejava als cavalls fluix i a l’orella, l’orella, de la qual ara han fet la pel!lcula, prota&onit=ada per o"ert edford.  ``````````  ```````````````` ```````````` ``````````` ``````````` ``````````` `````````` ``````````` ```````````` ``````````` ``````````` ````````````  ``````  i4 2a caure per les escales fent #oltes i #oltes.  ``````````  ```````````````` ```````````` ``````````` ``````````` ``````````` `````````` ``````````` ```````````` ``````````` ``````````` ````````````  ``````   j4 \)han suspés injustament i he anat a queixarme)n.  ``````````  ```````````````` ```````````` ``````````` ``````````` ``````````` `````````` ``````````` ```````````` ``````````` ``````````` ````````````  ``````  E4 %empre defensa les seues posicions fins a les Fltimes conseq+$ncies. conseq+$ncies.  ``````````  ```````````````` ```````````` ``````````` ``````````` ``````````` `````````` ``````````` ```````````` ``````````` ``````````` ````````````  ``````  l4  No sé perqu$ s)enfada després després de tot #a ser culpa culpa seua.  ``````````  ```````````````` ```````````` ``````````` ``````````` ``````````` `````````` ``````````` ```````````` ``````````` ``````````` ````````````  `````` 

R/

!uadern de "alencià #itjà

2. Geu el matei" amb les seg3ents locucions ad#erbials comro#eune el significat i comleteui les frases seg3ents, comptat i de"atut, de "ell nou, de "ell antu#i, de &aidó, de cop i #olta, de cap a peus, de franc, de sotam*, de #alent, fil per randa, si fa f a no fa, de de"ò. a4 0e perdut el tre"all d)0istòria i he ha&ut de ferlo una altra #e&ada. b4 -m mira#a de &airell, és a dir, de cua d)ull. c4 -n resum, aquesta discussió no confirma les nostres expectati#es. d4  No calia que m)ho m)ho di&ueres, jo ja ho sa"ia des del del començament. començament. e4 Juan #ai& entrar em #an mirar de dalt a "aix i, de repent començaren a insultarme.  f4 -l concert és &ratuït, de #eres, perqu$ rep una su"#enció de l)6juntament. l) 6juntament.  g4 7ficialment no li #an pa&ar, però el recompensaren d)ama&at. 4 %i #ols apro#ar, has de tre"allar insistentment. i4 \)ho #a explicar tot sense deixarse cap detall.  j4 0i de#ia ha#er aproximadament aproximadament 3UU persones.

)nitat **+ **+ Oonjucions i adverbis

R3

;. Omliu els buits de les frases seg3ents amb les locucions ad#erbials (ue us roosem, roosem, a simple #ista, a contracor, a l)en&ròs, a les palpentes, am" un no res, del "racet, de cap a  peus, de &om a &om, fil per randa, xinoxano. xinoxano. a4 -l concert #a tenir un $xit sense precedents. Les &rades esta#en ```````````````. ```````````````. b4 -sta#a molt ner#iós perqu$ no sa"ia quin pro"lema tenia l)ordinador, però #a #enir el t$cnic inform*tic i el #a apan
!uadern de "alencià #itjà

RA

11.& 11.& !e3ran:s i 3rases 3etes -ls refran
Recull de refran)s i frases fetes −

Per Nadal un pas de pardal

−

Jui no #ul&a pols que no #aja a l)era

−

Jui pa&a mana

−

Jui no &uarda quan en té, no menja quan #ol

−

Per sant ?oan "acores, #erdes o madures, però se&ures

−

6 la taula i al llit al primer crit

−

Pel mai&, festes a rai&

−

6 ca#all ca#all re&alat, no li mires el dentat

−

;e moliner mudar*s, però de lladre no can#iar*s

−

 No deixes les sendes sendes #elles per les no#elles

−

%i el pare és mFsic, el fill és "allador 

−

Jui molt parla, molt erra

−

%i un no #ol, dos no es "arallen

−

%i aixeques massa el porró, anir*s de cantó

−

>os que lladra, no mosse&a

−

-l &at escaldat, mal sen
−

0ome refran
−

8na flor no fa mai& ni una &ota rai&

−

;e mica en mica, s)ompli la pica

−

Hants caps, tants "arrets

)nitat **+ **+ Oonjucions i adverbis

RI

−

Jui es "urla, el dimoni li fur&a f ur&a

−

Jui no té la #espra, no té la festa

−

-l meló i el casament són coses d)encertament

−

Juan març fa a"ril, a"ril fa març

−

Passar més fam que un mestre d)escola

−

?ut&e que no té consci$ncia, mai far* f ar* "ona sent$ncia

−

6l &os flac, tot són puces

−

\Fsic pa&at fa mal so

−

-l dinar reposat, el sopar passejat

−

Hal far*s, tal tro"ar*s

−

Qorasters #indran que de casa ens trauran

−

Qins al deu de jun< no et descordes el pun<

Grases fetes −

-n sentir allò es #a quedar blanc com la paret+

−

-l car*cter del &erm* $s com de la nit al dia+

−

-ls seus fills no es duien "é. 7ren "é.  7ren el gat i el gos+ gos+

−

%e les #a en&olir com el puny+

−

6quest menjar $s bo com la bresca+

−

6questa &ent #a #enir i #a posar #a  posar arrels+

−

6ra s que estem venuts al pan's+

−

\)he quedat amb la mel a la boca+

−

%empre fa %empre fa orelles sordes sordes,, no cal dirli res.

−

@$ els ulls al tos i tos  i és incapaç de #eurehi clar.

−

;eixa)m tranquilZ No sigues No sigues pu0a+

−

 No te)n refies, de #e&ades #e&ades et dona garsa per perdiu+

−

-l teu &erm* no est* "é del cap, està com una cabra+

−

?aume mai no fa res, sempre est* fent est*  fent el gos+

− −

 No l)en&an
!uadern de "alencià #itjà

RK −

 No et faces il!lusionsZ il!lusionsZ %empre tens pardalets al cap. cap.

Unitat 12. E"ercicis de re$s 6 continuació us oferim una s$rie d)exercicis perqu$ repasseu el que heu aprés al llar& del curs. curs. 0i pod podreu reu tro"a tro"arr exerci exercicis cis d)acc d)accent entuac uació, ió, &rafie &rafies, s, pronom pronomss fe"les fe"les,, flexió flexió #er"a #er"all i correcció de frases.

12.1 (ccentuació i di$resi  1. 6oseu accent o dièresi a les araules del te"t seg3ent (ue o necessiten, -n l)eleccio del color, el tipus i la tecnica de pintura es tro"a una &ran part de l)exit o del fracas de la decoracio d)una casa. Per aixo es important se&uir els passos que recomanen els  professionals. -ls dos tipus "asics de pintura son les que podriem anomenar tradicionals i les  plastiques. -n les primeres, una &ran part dels in&redients son pi&ments naturals, i tenen una &ran #arietat de textures, d)aca"ats que #an des del mat dels frescos fins a la lluentor dels #ernissos, les resines o les laques. %on perfectes per a aconse&uir aca"ats artesanals o rustics. Les pintures plastiques a"racen totes aquelles pintures ela"orades quimicament. %on aillants, impermea"les, es poden lla#ar i s)eixu&uen molt rapidament.

2. 6oseu accent o dièresi a les araules del te"t seg3ent (ue o necessiten,  No se si molts de #osaltres us haureu parat a pensar quin us tenia per als &recs la mitolo&ia. La #eritat es que era una manera d)explicar els fenomens que aleshores passa#en en el mon. 6ra "e, #an ser molt ori&inals. 2an in#entarse una serie de deus, i cada deu era prota&onista d)un d)un fum d)hist d)histori ories es am" am" en& en&an< an
12.2 *rto"ra3ia 1. Omliu els esais buits del te"t seg3ent amb les grafies (ue i falten. !i no cal osari res mar(ueuo amb el símbol , 8na de les coses que més m)impre```onen de les persones majors és la seua capacitat per a recordar su```essos ocorre&uts durant la seua j```#entut. Juan arri```a l)estiu i me)n #ai& de #acances al po"le dels meus a#antpa```ats no hi ha res que m)a&rade més que la tertFlia que cada #esprada s)or&ani```a, &aire"é instinti#ament, als "ars que hi ha``` a la pla```a. ada dia hi tro```em no#es històries, no#es an$cdotes, no#es ```n
2. Omliu els buits de les frases seg3ents amb la #ocal adient, . Hinc la tesi tesi aca"ada, però però encara n)hauré n)hauré de p```lir al&uns aspectes. /. 6quest s```friment, s```friment, no el desit&e desit&e ni al al pitjor dels meus meus enemics. enemics. 3. Gs m```ndialment m```ndialment famós per la ri&```rositat ri&```rositat am" qu$ analit=a analit=a els tit```lars de premsa. premsa. A. 0e tin&ut una a#```ria en el cotxe i s)ha parat cam cam del mon```stir. mon```stir. I. 6quella ```nfermera ```nfermera m)ha dit que la dia"et```s dia"et```s és una malaltia &r```u, però que no afecta el creix```ment dels xiquets. K. 6quella 6quella dona era molt atracti#a, atracti#a, tenia una "ellesa arr```#ata arr```#atadora dora que encara remarca#a remarca#a més am" una pos``` su&&eridora. M. ?ordi es capaç capaç de m```ntar un esc*nd```l per qualse#ol qualse#ol cosa. . ?oan, tem```rós tem```rós da#ant la dificultat de l)examen, l)examen, #a decidir estudiar estudiar molt. R. -l meu meu comp compan< an< no s```po s```porta rta#a #a les classes classes de mFsic mFsicaa perqu$ perqu$ les con consid sidera era#a #a molt molt a#```rrides. U. La so"```ran so"```rania ia de les re&ions del nord d)0```n& d)0```n&ria ria sempre sempre ha si&ut una q+estió q+estió molt de"atuda.

)nitat *=+ 7xercicis de repàs

RR

12. ?ronoms 3ebles 1. Comleteu els buits de les frases seg3ents amb el ronom o amb la combinació de ronoms (ue i corresonga, . Porta la maleta maleta al cotxe cotxe i deixa deixa ``````` ````````` . /. Li puc ensen
2. Omliu els esais buits del te"t seg3ent amb els ronoms escaients, escaients, -ra una forta trucada al tim"re se&uida immediatament d)un soroll de passes pesades que  puja#en l)escala. 8ns instants després el nostre #ell amic Lestrade apareixia al marc de la  porta. Per dalt del seu seu muscle #ai& entre#eure un o dos dos policies uniformats uniformats a la part de fora. − %r. ?ohn >ector \cQarlaneY #a pre&untar Lestrade. -l nostre des#enturat client .................#a incorporar am" un sem"lant fantasma&òric. − ................ arreste per l)assassinat premeditat del %r. ?onas 7ldacre, de Loer Norood. \cQarlane ................ #a &irar cap a nosaltres am" un &est de desesperació i ............. #a tornar  a deixar caure en la cadira com si ................. ha&ueren esclafat. − 8n moment, Lestrade #a dir 0olmes −. \itja hora més o men
d)un "loc de notes plens de lletres escrites de pressa −ac ............. té − i ................ #a col!locar  damunt de la meua taula. W−6c est* el meu testament −#a dir −. 2ull que #osté, %r. \cQarlane, ......... done una forma le&al adient. %euré ac mentre .................. enllesteix.X enllesteix.X .............. #ai& posar a copiar ..............., i #ostés .............. poden ima&inar la meua sorpresa quan #ai& desco"rir que, lle#at d)al&unes excepcions, excepcions, ............ deixa#a tots els seus "éns a mi. -ra un home estran<, menut, pare&ut a un furó, am" les pestan
)nitat *=+ 7xercicis de repàs

/U

12.& le5ió verbal  1. Comleteu les frases seg3ents amb les formes ade(uades dels #erbs (ue i a entre arèntesis. . Les Les pers person ones es que que han han sol! sol!li lici cita tatt l)ad l)admi miss ssió ió als als curs cursos os ```` `````` ```` ```` ```` ```` '-9 '-9-(( la resposta per correu la setmana que #e. /. %empre %empre que ha de parlar parlar en pF"lic pF"lic ````````` ````````````` ```` 'P6 'P6H5( forts atacs atacs de #er&on< #er&on85( '67N%->85( la majoria majoria d)accions d)accions a"ans que es ````````````` '7N%H5H85( el nou consell d)administració. K. K. -ls -ls meus meus #eïn #eïnss s)ha s)hann pass passat at tot tot el mat mat ```` `````` ```` ```` ```` ```` '\78 '\78-(( els els mo"l mo"les es del del menjador. M. Ha mare no #ol que tu ````````````` ````````````` '7\PL5( la piscina fins que que no `````````````  `````````````  'Q-( més "on temps. . 0an 0an fet fet unes nes "aran ranes de prot proteecció acFst cFstic icaa perq perquu$ els els #eïn #eïnss de l)a l)auto# to#ia no  `````````````  ````````````` '%-NH5( el soroll dels dels cotxes. R. R. L)equi equipp no ha ```` `````` ```` ```` ```` ```` '\- '\-G5 G5@@-( ( perd perdre re el part partit it.. %i ```` `````` ```` ```` ```` ```  `  '?8>6( sempre aix, &uan
12. +orrecció de 3rases 1. Encercleu Encercleu els errors errors (ue trobeu en en les frases frases seg3ents seg3ents i escri#iu escri#iu la forma correcta. correcta. En a(uest e"ercici trobareu tres errors er frase. -xemple: Le -xemple: Le olvidat a l’abitació de l’otel l’abanico l’abanico i el xaleco+ oblidat

el ventall l’armilla l’armi lla Cel jupet'4

. -l testic testic de l)asassi l)asassinat nat #a dir dir al jut&e que que ell es tro"a"a tro"a"a all all casualme casualment. nt.  ```````````  ````````````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` `````````  ```  /. ;óna lo lo mateix mateix que no #in&ue #in&ues, s, no crec crec que ell ell sentisca sentisca la teua teua aus$ncia aus$ncia..  ```````````  ````````````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` `````````  ```  3. 2a tenir tenir un accide accident nt d)automò# d)automò#il il de&ut al mal mal estat estat de la calç*. calç*.  ```````````  ````````````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` `````````  ```  A. -l meu compa companirona >irona hi assistir* assistir* .  ```````````  ````````````````` ``````````` ``````````` ```````````` ``````````` `````````` ``````````` ``````````` ``````````` ```````````` ```````  `  R. -ls -ls tra" tra"al alla lado dors rs de les les empr empres eses es del del meta metall conf confie ienn en que que se solu soluci cion onen en tots tots els els  pro"lemes am" am" la patronal.  ```````````  ````````````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` `````````  ```   ```````````  ````````````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` `````````  ```  U. 2am pro"ar una plat de carn molt extran< extran< al restauran restaurantt que hi ha junt a l)estan< de 9an
)nitat *=+ 7xercicis de repàs

/U3

3. -l me&e em #a manar manar que camina caminara, ra, i el camina caminarr tots tots els dies dies pel mat mat ha fet que millore la meua salut.  ```````````  ````````````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` `````````  ```   ```````````  ````````````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` `````````  ```  A. 2am anar a 9arcelon 9arcelonaa per a #eure el partit de fFt"ol i per a que la meua &ermana &ermana es comprara ro"a de marca.  ```````````  ````````````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` `````````  ```   ```````````  ````````````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` `````````  ```  I. ;ec ferme un certificat met&e si #ullc #ullc presentarme a l)oposició.  ```````````  ````````````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` `````````  ``` 

2. Encercleu Encercleu els errors errors (ue trobeu en en les frases frases seg3ents seg3ents i escri#iu escri#iu la forma correcta. correcta. En a(uest e"ercici no i a nombre m$"im ni mínim d8errors. -xemple: Le -xemple: Le olvidat a l’abitació de l’otel l’abanico l’abanico i el xaleco+ oblidat

el ventall l’armilla l’armi lla Cel jupet'4

. %i #ols sol!luci sol!lucionar onar aquest aquest em"olic em"olic és precs precs que parles parles am" un a"o&at a"o&at de &u*rdia del del  jus&at.  ```````````  ````````````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` `````````  ```   ```````````  ````````````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` `````````  ```  /. 2a ser ser un escritor escritor de molt molt d)$xit d)$xit escri#int escri#int o"res o"res molt molt famosses. famosses.  ```````````  ````````````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` `````````  ```  3. La r*dio ha emitit emitit un pro&rama pro&rama especial especial so"re so"re l)atentat l)atentat a les Horres Horres 9essone 9essoness doncs a#ui fa un an< que #a ocurrir.  ```````````  ````````````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` `````````  ```   ```````````  ````````````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` ```````````` `````````  ```  A. ;eus de de fer cas als teus teus pares pares si #ols que et et re&alen re&alen moltes coses coses en el teu teu cumplean< cumplean
. No sé perqu$ perqu$ li han ensen ensen
Unitat 1;. !ocioling3ística 1.1 )ls conceptes de llen"ua/ dialecte i estàndard  La definició que tro"em de llengua en llengua en els diccionaris ens la presenta com a Tsistema de si&nes orals, reflectits so#int en un codi escrit, que ser#eix "*sicament per a la comunicacióT. Però quan parlem de la llen&ua dTun pas estem fent, en realitat, una a"stracció, ja que una llen&ua no és més que un conjunt de dialectes, és a dir, un conjunt de #arietats dTaquesta mateixa llen&ua distri"uïdes per un o di#ersos territoris. 6ix, per exemple, quan parlem de lTan&lés 'com a llen&ua(, estem referintnos a un conjunt de dialectes distri"uïts per di#ersos països que comparteixen, això s, el mateix sistema fon$tic, morfolò&ic, sint*ctic i l$xic, mal&rat les difer$ncies que sThi poden o"ser#ar. 0em de tenir en compte, per tant, que quan parlem de la llen&ua dTun pas estem referintnos a la #ariet #arietat at o modal modalita itatt dTa dTaque questa sta que sTutil sTutilit= it=aa en lTesco lTescola, la, els mitjan mitjanss de comuni comunicac cació, ió, lTadministració, etc., és a dir, al que sTanomena lTest*ndard dTuna llen&ua. Juan parlem de la llen&u llen&uaa espan espan
1.2 La divisió dialectal  La llen&ua catalana, com qualse#ol altra llen&ua que té una important extensió territorial i un &ran nom"re de parlants, presenta o, millor dit, est* constituïda tam"é per una s$rie de #arietats #arietats dialectals dialectals o &eo& &eo&r*fiqu r*fiques. es. 6q 6quest uestss dialectes dialectes tenen tenen una s$rie de caracter caracterstiqu stiques es 'fon$tiques, morfolò&iques i lexicals( que contrasten am" altres dialectes del mateix idioma. ;e tota manera, la identitat dTestructures dels dialectes #alencians am" els catalans i "alears són són sufi sufici cien ents ts perq perqu$ u$ tots tots els els lin& lin&+i +ist stes es afir afirme menn la unita unitatt de la llen llen&u &ua, a, reco recone ne&u &uda da acad$micament acad$micament i internacionalment internacionalment com a llen&ua catalana. La di#isió dialectal del catal* presenta dos &rans "locs: •

•

r. r. -l "loc "loc oriental , que a&rupa els territoris de la atalun
\és enda#ant #eureu resumit en uns quadres les caracterstiques principals de tres dialectes: del catal* central 'que és un dels dialectes que formen part del catal* oriental(, del #alenci* 'que és un dels dialectes que formen part del catal* occidental( i del "alear, que tam"é sTa&rupa, com hem #ist, dins del "loc oriental.

1. L>ori"en de la llen"ua catalana La llen&ua catalana, com la resta de les llen&+es que anomenem rom*niques, deri#a del llat #ul&ar parlat 'no del llat literari dels escrits de iceró, per exemple( al nordest de la  pro#ncia romana Harraconense, Harraconense, és a dir, dTaproximadament dTaproximadament de les actuals pro#ncies de 9arcelona i de >irona. Penseu que aquest territori no #a ser conquerit pels musulmans, per la qual cosa sThi #a poder desen#olupar aquesta llen&ua rom*nica directament a partir del llat que hi parla#en els seus ha"itants. 0em de tenir en compte que el catal* és una llen&ua diferenciada de lToccit*, mal&rat les intenses relacions entre el sud de lTanti&a >*l!lia i els comtats catalans, i la #inculació dTaquests dTaq uests am" am" la monarquia monarquia franca franca durant els se&les se&les 2555 i 5@. LToccit* LToccit* constituei constitueixx una llen&ua rom*nica "en diferenciada de les seues #eïnes: francés, francopro#ençal, itali*, catal* i castellanoara&onés. castellanoara&onés.  %o#int se lTha confós, per la import*ncia que assol la Pro#ença, am" el pro#ençal, que és, de fet, només una de les #ariants dialectals de lToccit*, com ho són el llemos i, am" més  peculiaritats, el &ascó. &ascó. 6 partir del se&le @55 sTinicia un poderós procés de reconquesta, que expand la orona atalanoara&onesa pels territoris que resta#en sota lThe&emonia de lT5slam. 6ix, Hortosa, Lleida i Qra&a són conquerides per amon 9eren&uer 52 entre A i A AR. R. ?aume 5 sTapoder* el //R //R de \all \allor orca ca i del del e&n e&nee de 2al$nc l$ncia ia entr entree /33 /33 i /AI /AI.. Para Paral! l!le lela lame ment nt a les les conquestes militar i al repo"lament dTaquests territoris manlle#ats als musulmans, sTexpand la llen&ua catalana.

)nitat *6+
1.& Crups dialectals del català

/UM

Rossellon+s

Central Catal$ oriental

alear

9arcelon Harra&on %alat @ipella %eptentrional de transició \allorqu \enorqu -i#issenc

Alguer+s Pallarés 'ordoccidental i"a&orç* Hortos

Catal$ occidental Malenci$

%eptentrional astellonenc 6pitxat \eridional 6lacant

)nitat *6+
/UR

1;.>.1 El catal$ central GO'@*-CA Hend$ncia Hend$ncia a la neutralit=ació de a i e *tones en V↔?:

•

•

casa B[C=eD1 terra BtéreD1 cresta BcrésteD1

•

mare BmCreD1 producte BprodF[teD1 pare BpCreD

estimar BestimCD

fuster BfustéD

Hend$ncia Hend$ncia a la neutralit=ació de o i u *tones en VuV:

dolor BdulóD

madur BmadFD

anar BanCD

tornar BturnCD

 posar Bpu=CD1 #osaltres B"u=CltresD1 sortir  BsurtD •

P$rd P$rdua ua de la r   final. La majoria dels mots monosl!la"s 'i altres que no ho són( conser#e conser#enn aquesta aquesta r : 'mar, car, or, pur, amor , etc.(.

 Neutralit=ació de v i b en b: "alència ?bal$nciaM ?bal$ncia M veure ?b$FreM

•

Pronuncia Pronunciació ció fricati#a fricati#a 'sh( de la  5  inicial o postconson*ntica:  panxa, xiquet, arxiu, anxova

beure ?b$Fre

4ORGO
;esin$ncia o 'BuD( a la primera persona del present dTindicatiu: canto B[CntuD

•

miro BmruD

;esin$ncia às , -As , -ís en el pret$rit imperfet de su"juntiu: cant*s

•

apren&ués

lle&s

apren&ui

tro"i

;esin$ncia i  en  en el su"juntiu: 'que jo( parli

•

parlo BpCrluD

s del pret$rit perfet perifr*stic en detriment del pret$rit perfet simple: #ai& anar

#ai& tornar 

1;.>.2 El #alenci$ general GO'@*-CA •

;istinció clara entre a i e *tones:

•

casa B[C=aD1 terra BtéraD1 cresta BcréstaD1 mare BmCreD1 producte BprodF[teD1 pare BpCreD B pCreD •

;istinció clara entre o i u *tones:

2al$ncia B#a B#alénciaD  "eure B"éreD •

 posar Bpo=CrD #osaltres B#o=CltresD B#o=CltresD sortir BsortrD •

;istinció clara en la pronFncia de v i b: #eure

B#éreD reD

Pronunciació africada 'tx( de la  5  inicial o postconson*ntica 'però no sempre(:  panxa, xiquet, arxiu, anxova

\anteniment &eneral de la  r  final:  final: estim stimar ar Be Bestim timCrD dolor BdolórD madurBmadFrD tornar BtornCrD

fus fuster ter Bfus Bfusté térD rD anar BanCrD

4ORGO
;esin$ncia e en la primera persona del present dTindicatiu: cant cantee B[Cnt B[CnteD eD11 mire mire Bmre BmreDD •

;esin$ncia  ara , -era , -ira en el pret$rit imperfet de su"juntiu: cantara 1

•

apren&uera1

;esin$ncia ea en el su"juntiu: 'que jo(

•

lle&ira

parle

apren&a

tro"e

s simultani, del pret$rit perfet perifr*stic i del pret$rit perfet simple: #ai& anar 'an( #a anar 'an*(

#as anar 'anares( #am '#*rem(

anar 'an*rem(

•

-l #alenci* manté la triple &radació locati#a dels demostratius 'aquest, aqueix, aquell(, i dels pronoms neutres 'a0, ' a0, aix, all(, all (, enfront del catal* oriental, que ha reduït aquesta triple &radació a do"le: demostratius 'aquest  ' aquest , aquell (, (, pronoms neutres 'aix ' aix i i all(. all(.

•

 No consonantit=a les formes femenines dels possessius: meua, meua, teua, teua,  seua   seua  i plurals meva, teva, teva, seva am"  seva am" els plurals respectius. respectius. -l catal* oriental fa meva,

)nitat *6+
/

<@:-C catal$ oriental

catal$ occidental

sortida mirall escom"ra #as xai cofoi eixerit mon&eta

eixida espill &ranera &ot corder  des#anit despa#ilat fesol

1;.>.; El bale$ric GO'@*-CA •

'eutralit&ació de a i e $tones en ?

?,

•

casa, terra, cresta •

Realit&ació de la e t5nica com ?

#i V#i1 #edella V#edeia

? neutra,

•

!uressió de la  r  final,  final, or Vo1 cor Vco1 car Vca1 acer Vce

re"re Vr ↔ "re1 ce"a Vc↔ "a1 p$l Vp↔l •

Distinció entre v i b,

-s pronuncia en #er"s 4 pronom:

Confusió de o i u $tones e"cete a Ciutat 4anacor -nca etc.J,

ferte

sonar VsunC1 cos Vcus1 colom Vculom •

-odit&ació de la ll,

•

 palla Vpaia1 cella Vceia1 Vceia1 fulla Vfuia •

Reducció de lWacabament ia  i,

font Vfon1 pont Vpon1 alt Val •

&*"ia V&a"i1 r*"ia Vra"i1 història Vhistori •

Reducció dels diftongs (ua ? gua  co ? go, quan Vcon1 ai&ua Vai&o1 quatre Vcotre

6èrdua de la t  en  en el gru  nt  i i lt ,

6èrdua de la g en el gru ng ncJ, fan& Vfan1 jonc Vjon

•

6èrdua de la  s iner#oc$lica, camisa Vcamia1 acusar Vacuar1 rose&ar Vroe&ar 

4ORGO
Desi Desin nènc ència resent,

en la 1a ersona del AR*-C
cant, tro", sent, sem"r, co"r, parl

•

6redomina lWarticle salat, \. sin&.

•

Desinènci Desinènciaa am au  en la >a i la a 4 cons ersona del resent : 4 #ocal cantam, cantau am" 4

es sT so

\. pl.

Q. sin& Q. pl.

es es 'ets( sos

sa sT sa

ses ses ses

•

Desinènci Desinènciaa eim eis  en la >a i la a  però: les ores, el món, la #are de $u, el  ers erson onaa del del re resent sent dWal dWalgu guns ns #erb #erbss bisbe, el dimoni, l]amo, el cel, la mar , etc. #elarit&ats: 6rticle personal medie#al: en, na 'nT( deim, deis, creim, creis, #eim, #eis

•

-ncoatius com en #alenci$

6RO'O4

cresc, patesc •

•

Desinènci Desinènciaa às/ -asses lWimerfe rfett de -asses en lWime sub%untiu:

_s de la forma forma lena lena,, me/ te/ se/ mos/ vos/ se, \os nTanam 2os he en&anat

cant*s, cantasses

!-'*A:•

<@:-C

Ordre de ronoms directe9indirecte,

medie#al

el te don la te duré la #os explicaré •

En la comb combin inac ació ió #erb #erb 9 ron ronom om el ronom +s t5nic,

_s del ronom 4o com a cas oblic Per jo

am" jo

Aarició de lè"ic del catal$ occidental arabismes i anglicismes,  "esada capell ca al!lot

%eut$ VseutéV, anars$Tn VanarsénV •

•

contra jo

&ranera #er   calçons 'pantalons( &ord

 "onder 'boF 'boF FindoFs4 xoc 'chal[( &uix  pinxa 'pilchard( aren&ada aren&ada flor 'terra(

)nitat *6+
/3

1;.>.> E"ercici 1. -dentifica en (uin dialecte dels (ue em #ist estan escrites a(uestes frases, a4 ?o parle tots els dies per tel$fon am" la meua mare.`````````````````` mare.``````````````````````````  ````````  b4 2u 2ull ll que el ?ordi #in&ui a#iat. 0a de pint* la porta.``````````````````` porta.``````````````````````````  ```````  c4 %Tal %Tal!l !lot ot pens pensaa que que és milló milló comp compra rar rse se una una moto moto,, però però jo pens pens que que és mill millóó un cotxo.````````````````````````````````````````````````````````````````  d4 -ste xiquet #a trencar ahir lTespill. ?a nTha trencat huit en un an<.``````````` an<.```````````````  ````  e4 %i la me#a mara cant*s, trencaria tr encaria el mirall.```````````````````````````````` mirall.`````````````````````````````````  `   f4 \os nTanam de casa. No suportam ni sa famili ni sTescola.``````````````` sTescola.`````````````````````  `````` 

1. +onceptes de sociolin"Pística %i durant tot el quadern hem estat estudiant diferents aspectes propis de la llen&ua 'la fon$tica, la morfolo&ia i la sintaxi(, hi ha altra disciplina que no sTocupa dTaquests aspectes aspectes interns, interns, sinó dTaltres externs al externs al llen&uat&e: la sociolin&+stica. sociolin&+stica. La sociolin&+stica, per tant, és una disciplina que s)encarre&a d)estudiar les condicions d)exist$ncia d)una llen&ua. 6nalit=a l)Fs lin&+stic tot relacionantlo am" la realitat o"jecti#a on es realit=a, en el seu context social. -s tracta, en definiti#a, de tenir clars els *m"its d)Fs d)una llen&ua, el territori on s)usa, les #arietats lin&+stiques més usades, la cate&oria dels seus parlants 'social, ideolò&ica, edat, professió, sexe, etc(, els temes que es tracten, el context en qu$ es realit=en les comunicacions, les intencions dels qui practiquen la comunicació1 en suma, totes les #ariables socioling3ísti(ues  que inter#enen en el procés comunicatiu.

1;..1
A. e&i e&ist stre re est* est*nd ndar ardd I. e&is e&istre tre cienti cientific ficot$ ot$cn cnis is K. e&is e&istre tre jurdic jurdic i admin administ istrat ratiu iu

M. e&i e&ist stre re lit liter erar arii . e&i e&ist stre re peri period ods sti ticc R. e&i e&ist stre re pu"l pu"lic icit itar arii

6questa classificació classificació té en compte la tem*tica de qu$ es parla, la intencionalitat del parlant, el canal de comunicació 'oral, escrit( i el ni#ell o &rau de formalitat, és a dir, lTFs més o men
1;..2 alcia. -#identment, tam"é podem tro"ar casos de llen&+es minoritàries, minoritàries, que alhora estan rele&ades a la condició de minoritzadesG el cas del catal*, de l)$us[ar, del "retó, del sard, etc.

1;..;
)nitat *6+
/I

iling3isme Gs el cas més simple de plurili&+isme, en qu$ un indi#idu parla dues llen&+es a un mateix ni#ell. %)inclouen ac situacions extremadament #ariades d)acord am" els nom"rosos factors que es tin&uen presents. 6pareixen aix conceptes com biling&isme passiu o actiu, simètric o asimètric, instrumental o integratiu, individual, territorial, social, etc+ al tenir en compte,  però, que sota lTetiqueta de biling&isme sTama&a biling&isme sTama&a moltes #e&ades una situació social que, de fet, és totalment inesta"le, ja que quan una de les llen&+es parlades al si dTuna comunitat esde#é sup$rflua per a la comunicació, resulta difcil mantenirne la seua super#i#$ncia a llar& termini.

Digl5ssia -l primer que introdu el concepte de di&lòssia fou harles 6. Qer&uson, l)an< RIR. -l concepte de Qer&uson es referia a situacions en qu$ dues #arietats d)un mateix idioma, coexistents, tenen assi&nades funcions diferents dins de la comunitat parlant. 6ra "é, el terme s)ha &eneralit=at &eneralit=at i s)utilit=a s)utilit=a per explicar explicar la duplicitat duplicitat de funcions funcions de dues llen&+es llen&+es diferents diferents 'en contacte i en conflicte(, "asada en la desi&ualtat social de condicions. 6ix, existeix una llengua A que és la que s)utilit=a com a #ehicle en els *m"its d)Fs formals i escrits i en l)*m"it educatiu 'de cultura, dels mitjans de comunicació, de l)administració, etc.(, i una llengua , considerada per la majoria de parlants com inferior o "aixa i que només s)usa en els els ni#e ni#ells lls fami familia liars rs o col! col!lo loqu quia ials ls.. -s trac tracta ta,, teòr teòric icam amen ent, t, d)un d)unaa situ situac ació ió esta esta"l "le, e, d)especialit=ació d)especialit=ació funcional.

Conflicte ling3ístic 6l llar& de tota la història del catal*, el contacte am" altres llen&+es ha estat una constant i a  partir dels se&les @25 i @255 s)ha con#ertit en un #erita"le conflicte lin&+stic. 6questa 6questa és, a difer$ncia de la di&lòssia, una situació din*mica. %or&eix en el mateix moment en qu$ una llen&ua 'minoritzadora 'minoritzadora(( comença a ocupar els *m"its d)Fs o funcions lin&+stiques d)una altra  pròpia d)un territori 'llen&ua minoritzada(. minoritzada(. -l reple&ament dels usos de la llen&ua recessi#a  porta aquella societat societat a una disjunti#a: disjunti#a: la su"stitució lin&+stica lin&+stica o la normalit=ació. normalit=ació.

!ubstitució ling3ística, l)extinció de la llen&ua més d$"il en el conflicte. 'ormalit& 'ormalit&ació ació,, que la llen&ua de la comunitat recupere tots els *m"its d)Fs. L)$xit de la normalit=ació depén en &ran part de factors extralin&+stics. L)Fnica alternati#a que hi ha per a no perdre la nostra llen&ua és la normalit=ació lin&+stica, que sols es podr* dur a terme mitjantçant accions conscients.

1;..> 'ormalit&ació i normati#it&ació normati#it&ac &ació ió constitueix l)aspecte exclusi#ament lin&+stic del pro"lema. 5mplica la La normati#it fixació 'ela"orada per filòle&s i t$cnics( d)un codi lin&+stic concret, raó per la qual tam"é és cone& cone&ud udaa sota sota el nom de codif codifica icació ció lin&+ lin&+sti stica. ca. L)exist$ exist$nci nciaa d)una d)una norma norma cod codifi ificad cadaa comunament acceptada, actua com a fre en el procés de fra&mentació dialectal que, com sa"em, constitueix una de les possi"les estrat$&ies encaminades a aconse&uir la su"stitució lin&+stica.

La normalit&ació a"asta la #essant social. Jue una llen&ua esde#in&a normal si&nifica que se)n faça Fs en tots els *m"its socials i resulte #*lida per a qualse#ol funció, tant per aquelles més presti&iades socialment com en els *m"its de relacions quotidianes. om es pot deduir, la normalit=ació comporta una extensió social de la llen&ua en q+estió i pressuposa, és clar, el conc concep epte te de norm normat ati# i#it it=a =aci ció: ó:  sols una llengua fixada normativament pot esdevenir  normalitzada+

1;.. E"ercici 1. Comenteu les afirmacions seg3ents, a4 b4 c4 d4

Les persones cultes no parlen dialecte. -n una llen&ua normal, els dialectes són cada dia més di#er&ents entre ells. -l re&istres depenen dels usos. L)escola i els mitjans de comunicació de masses són instruments necessaris per al coneixement coneixement i la difusió de la #arietat est*ndard. e4 8na persona és "ilin&+e si sap parlar dues llen&+es.  f4 Per a sa"er si una llen&ua és important o no, només cal mirar el nom"re de persones que la parlen.  g4 8na llen&ua normalit=ada és aquella que parla molta &ent. 4 8na llen&ua minorit*ria sempre és una llen&ua minorit=ada. i4 8na llen&ua majorit*ria sempre aca"a sent minorit=ada.  j4 8na situació de conflicte lin&+stic sempre aca"a en una su"stitució lin&+stica. E4 La su"stitució lin&+stica pot e#itarse am" un "ilin&+isme le&al. l4 La su"stitució lin&+stica es produeix en una sola &eneracióY m4 %eria millor si tot el món parlara la mateixa llen&uaY n4  Nosaltres formen part part dTuna societat "ilin&+eY "ilin&+eY o4 L)est*ndard L)est*ndard és la #arietat utilit=ada en la creació liter*ria.  p4 -l professorat és el responsa"le del procés de normalit=ació.

)nitat *6+
/M

1.9 7aula 7aula cronolò"ica dels 3ets L2555

Q-H% P7LH5% M3M/U. 7cupació sarraïna MI  -ls francs conquesten >irona

6%P-H-% 8LH86L%

U Llus el %iadós conquesta 9arcelona. arleman< esta"leix els lmits de la atalun
H-%H5\7N5% L5N>%H5%

A/  ?uraments dT-stras"ur&, primera manifestació escrita dTuna llen&ua romanç 'el francés(.

5@ M >uifré el %elós, comte de erdan
@55

@555

RK -l comte 9orrell 55 sTindependit=a dels francs. AAR amon 9eren&uer 52 conquestaHortosa, conquestaHortosa, Lleida i Qra&a.

ultura clunianenca: monestir de 2ic i ipoll

Primera manifestació escrita en catal*: Plenitud del rom*nic. Qundació Qra&ments dTuna traducció del  Dorum del monestir de Po"let 'IU(  Rudicum. Qinals @55: Lomilies d]>rganyà d]>rganyà, primer  text literari en catal*.

Naume - el Con(ueridor '/3/MK( //R. onquesta de \allorca /3/AI. onquesta del e&ne de 2al$ncia /KI -ls catalans  participen en la conquesta i repo"lament de \Frcia

6ere -- el /ran '/MK/I( // onquesta de %iclia. Alfons -- el Granc '/I/R( /M onquesta de \enorca.

5nici a atalun
5nici de lTart &òtic 'catedrals de 9arcelona, Harra&ona Harra&ona i 2al$ncia(

/KA ?aume 5 ordena que a 2al$ncia tota la documentació sTescri&a en #ul&ar  catal*. La ancelleria eial, factor dTunitat idiom*tica amon Lull '/3/3I( 6rnau de 2ilano#a 2ilano#a '/33( rònica de ?aume 5 rònica de ;esclot

Naume -- el Nust '/R3/M( @52

3U3 A 5nici de lTexpedició catalana a 7rient, sota el comandament de o&er de Qlor.

9ernat \et&e '3AUVKA3( 3UU reació de lT-studi >eneral de Lleida, que ser* el centre uni#ersitari de la monarquia.

6nselm Hurmeda '3IUA/U( %ant 2icent Qerrer '3IUAR( Qrancesc -iximenis '3/MAUR( rònica de amon \untaner '3/I(

3/3/M. onquesta de %arden
rònica de Pere el erimoniós

Alfons --- el enigne '3/M33K( 6ere --- el Cerimoniós '33K3M( 3IA 7cupació i  po"lament de lT6l&uer 

Noan - el CaSador '3M3RK( 4artí - lWum$ '3RKAU( @2

5nterre&ne AUA/ ;inastia dels Hrast*mara 'Gerran - dWAnte(uera 'A/AK(, Alfons -M el 4agn$nim 'AKAI( Noan -- sense Ge  'AI AMR(

3IU Qundació de la 8ni#ersitat de Perpin<*

3U 5ntroducció de lT0umanisme a la ancelleria eial

3M 5nici del isma dT7ccident 3R3 5nici dels ?ocs Qlorals a 9arcelona AU \or el rei \art lT0um* sense descend$ncia i sTextin&eix la casa din*stica de 9arcelona. A/ omproms de asp, on és ele&it rei Qerran dT6ntequera, de la dinastia catellana dels Hrast*mara.

?ordi de %ant ?ordi 's. @52A/3( @52A/3( ?aume oi& 'AUUYAM( ?oanot \artorell 'A3AK( ?oan os de orella 'A33ARM(

poca dels &rans monuments del &òtic ci#il catal*: llot&es de 2al$ncia i Palma, Horres de %errans a 2al$ncia, etc.

5sa"el de 2illena 'A3UARU( 6usi*s \arch '3RMAAA(

AMR 8nió din*stica dT6ra&ó i astella

Gerran -- el Cat5lic 'AMRIK(

@25

ARA Qundació de la 8ni#ersitat de 2al$ncia

9ernat Qenollar  'AAIIK(

AR/IU3 Pontificat del  papa #alenci* 6lexandre 6lexandre 6rt renaixentista 25 reixement demo&r*fic a IR 5nici del conflicte de 2al$ncia entre IK3 i KUU les >ermanies a 2al$ncia ;inastia dels ustria Carles - 'IRIIK( Geli -- 'IIKIR( IAIIK3 oncili de Hrento

I/ Primera documentació del terme  aplicat al catal* antic llemos'  aplicat

II -n el oncili de Hrento es  prohi"eixen les traduccions de la 9"lia 9"lia en llen&ua #ul&ar i es crea un  ndex de lli"res prohi"its.

)nitat *6+
/R

Geli --- 'IIKK/(

@255

KUR -xpulsió dels moriscos, am" el tras"als su"se&+ents de tot el sistema econòmic i social.

epo"lament del Pas 2alenci* després de lTexpulsió dels moriscos en condicions molt dures i sota el fur dT6ra&ó.

IK -s prohi"eix que els moriscos utilit=en la seua llen&ua 'lTal&ara#ia( i seTls o"li&a a conéixer el romanç IMK %Tinicien les pra&m*tiques reials en castell*

Geli -M 'K/KKI( KA: >uerra dels Hrenta 6n
9andolerisme al Principat i al Pas 2alenci* afa#orit per les IR 6cad$mia de Los Nocturnos a dures condicions sen
KAU e#olta catalana. orpus de san& 'M de jun<( KAI ;arreres orts 2alencianes KIR Pau dels Pirineus: sense lTapro#ació de les orts atalanes, Qelip 52 cedeix a Qrança el osselló, el 2allespir, el apcir i la meitat de la erdan
Carles -- 'KKIMUU( KR3 %e&ona &ermania a 2al$ncia.

6ccentuació del r$&im sen
;inastia "or"ònica Geli M 'MUUMAK(

MUU 6l osselló sTimposa lTFs del francés en els actes pF"lics MUK ltimes orts atalanes

@2555

MUUMA >uerra de %uccessió entre ustria i Qrança pel tron dT-span
M3 6l osselló, el onseil %ou#erain % ou#erain  prohi"eix als eclesi*stics que facen els lli"res de re&istre en catal*.

MIK. ;ecrets de No#a Planta am" lTa"olició de les lleis, constitucions i institucions pròpies de atalun
Gerran M- 'MAKMIR( Carles ---  'MIRM(

6l se&le @2555 es re&istra un extraordinari creixement demo&r*fic i un desen#olupament de les forces  producti#es, pre*m"ul de la re#olució industrial del @5@.

MR e#olució Qrancesa

MMY %Timposa el castell* en els lli"res de compta"ilitat MK v Ieal O$dula para que en todo el e
UA >uerres napoleòniques @5@

MRR eal édula que prohi"eix vrepresentar, cantar i "ailar pie=as que no fuesen en idioma castellanov.

Gerran M-- 'U33( -sabel -- '3K( Amadeu - 'KRM3( - Re7blica 'M3MA( Alfons :-- 'MAI( Alfons :--- 'KR3( R Qundació al Principat de la 8nió atalanista, que el R/ ela"ora les 2ases de  #anresa,  #anresa, projecte dTautonomia per a atalun
// 6"olició del odi Penal catal* /R ;ero&ació del odi de omerç de atalun
/U 6 partir dTaquest an<, el  procediment criminal da#ant els tri"unals només se se&ueix en castell*.

33 ;i#isió pro#incial /I Primer intent dTinstituir 3A Lli"ertat dTindFstria i lTensen
3/ Primera #ersió moderna al catal* de la 9"lia

K Primer sindicat o"rer de caracterstiques modernes

33 es pu"lica lToda vLa P*triav, dT6ri"au.

RU -stroncament de lTexpansió econòmica per la crisi de la indFstria i el comerç internacional.

3M 6 2al$ncia, apareix la re#ista  politicosatrica 7l #ole, nte&rament en catal*.

R Qinal de la col!la"oració entre la "ur&esia catalana i lT-stat

IM Llei \o
)nitat *6+
// MM 9]Atlàntida, de ?acint 2erda&uer. M 6&lutinats per onstant Llom"art, un &rup de renaixentistes #alencians, entre els quals Heodor Llorente, creen Lo at Penat.  Llei dTenjudiciament ci#il: els  processos només se se&ueixen se&ueixen en castell*.  #issatge a la Ieina Iegent  Iegent , en qu$ se li demana#a lToficialitat del catal*. / -s pu"lica la primera &ran o"ra del naturalista Narcs 7ller,  9a  papallona. RU 5nici del \odernisme literari i est$tic

@@

RU reació de la Lli&a e&ionalista, "ur&esa i RUK -s pu"lica 9a conser#adora. Hriomf   ;acionalitat Oatalana, de Prat electoral catalanista al de la i"a. Principat. RUM 5 6ssem"lea e&ionalista RA onstitució de la 2alenciana \ancomunitat de atalunuerra \undial RUR -xposició re&ional de R reació de la 8nió 2al$ncia 2alencianista, sem"lant a la Lli&a. R/U Qundació de la %ocietat astellonenca de ultura R/3 olp dTestat del &eneral Primo de i#era. R/R -xposició 8ni#ersal a 5nstauració de la dictadura 9arcelona 'R/3R3U(. R/R >ran crisi econòmica R/I %upressió de la internacional 'la v>ran \ancomunitat ;epressióv(. R3U ;imissió de Primo de i#era R3U Qundació de lT6&rupació 2alencianista epu"licana

RK -s prohi"eix parlar en catal* per tel$fon. RU/ ;ecret del li"eral omanones que o"li&a a lTensenrtogràfiques de lT5- RK La eal 6cademia -spaola insta al &o#ern perqu$ sTensen
@@

-- Re7blica Esan)ola 'R3R3R(

R3/ Pu"licació del iccionar Neneral de la 9lengua Oatalana, de P. Qa"ra.

R3/ 6pro#ació de lT-statut de atalun
R3/ La majoria de les institucions culturals i dels intel!lectuals #alencians accepten els criteris &ramaticals de Qa"ra i si&nen les  ;ormes de Oastelló.

R3K  de juliol. olp dTestat contra la epF"lica i inici de la &uerra ci#il.

R3/ 6pareix el primer #olum del  iccionari català-valencià-balear  català-valencià-balear 

Dictadura del general Granco 'R3RRMI( R3RAI: 55 >uerra \undial

R3R 5nici de la més dura repressió poltica contra el catal*

RAU ircular per la qual es RAI LT7N8 condemna el  prohi"eix lTFs pF"lic del catal* r$&im de Qranco RAI La Nue#a le< de RI3 -ls acords am" els -ducación Primaria només -stats 8nits i el 2atic*  permet el castell* a lTescola lTescola des"loque&en lTaïllament del r$&im franquista.

RAK/: -s pu"liquen els #uit darrers #olums del iccionari català-valenciàcatalà-valenciàbalear+ RIU \. %anchis >uarner pu"lica la seua Nramàtica valenciana. RIR omença a pu"licarse la re#ista r  RKU \. %anchis >uarner pu"lica re#isada i au&mentada  9a llengua dels valencians.

RIK LToposició antifranquista a lTinterior  comença a a&ruparse i a incidir so"re *mplies capes socials.

RK/ ?oan Quster pu"lica  ;osaltres  ;osaltres els valencians

RM3 6ssassinat de arrero 9lanco, cap de &o#ern, per -H6. -H6.

RKR . Ninran -nciclop$dia atalana

Noan Carles 'RMI(

RMK 6pareix el diari  Avui  Avui RMKMM ele"ració del on&rés de ultura atalana

RMM Primeres eleccions democr*tiques RM %Tapro#a la onstitució

R3 Lleis de Normalit=ació Lin&+stica de atalun
RK Llei de Normalit=ació RMR -statut dT6utonomia Lin&+stica de les 5lles 9alears de atalun
RMRR/ ampan
R/ -statut dT6utonomia del Pas 2alenci*.

RM Les emissions de H23 arri"en al Pas 2alenci* i les 5lles 9alears

R3 -statut dT6utonomia de les 5lles 9alears

RR omença a emetre Hele#isió Hele#isió 2alenciana @@5

/UU reació de lT6cad$mia 2alenciana de la Llen&ua

Unitat 1>. Consells de redacció Juan ens decidim a escriure un text hem de ser plenament conscients de quin és el nostre o"jectiu "*sic: aconse&uir que la comunicació escrita si&a el més eficaç possi"le. Per a això, hem d)entendre que l)escriptura implica un procés. Podem considerar que les etapes que s)han de se&uir per a aconse&uir un text "en escrit són les se&+ents: . Planificació /. edacció 3. e#isió

1&.1 ?lani3icació Planificar és reflexionar. Gs esta"lir els o"jectius que #olem aconse&uir am" el text i dur a terme una estrat$&ia determinada per a recollir, seleccionar seleccionar i ordenar la informació que #olem transmetre. al sa"er primer, però, quines són les caracterstiques que defineixen defineixen un text "en escrit i quins són els aspectes que les determinen.

ADEUAC-B • • •

e&istre i dialecte Propòsit comunicatiu Hractament personal

COE!-B • • • •

6n*fora %inònims Puntuació onnectors

COER@'C-A • • •

Juantitat d)informació Jualitat de la informació Presentació de la informació

CORRECC-B • • • •

7rto&rafia \orfolo&ia %intaxi L$xic

ADEUAC-B L)adequació és la propietat d)un text que determina quines caracterstiques quant a la #arietat dialectal i el re&istre hem d)usar. Gs important que, a"ans d)escriure penseu quin tipus de text necessiteu se&ons la situació comunicati#a. comunicati#a.

COER@'C-A 8n text és coherent quan est* "en estructurat, am" una ordenació lò&ica de les idees en els diferents par*&rafs. No ha de tenir defecte ni excés d)informació, repeticions o "uits, i ha de contenir totes les dades relle#ants i imprescindi"les. COE!-B 8n text est* cohesionat quan s)hi utilit=en "é les conjuncions, els pronoms i totes les altres  partcules de connexió. -st* "en puntuat i en l)interior de les frases les paraules se&ueixen un ordre lò&ic. CORRECC-B onéixer "é la normati#a lin&+stica, les q+estions purament mec*niques de la &ram*tica, ens  permetr* concentrarnos en el contin&ut dels textos. Hot i això, cal re#isar els escrits a"ans de considerarlos definitius. 6ctualment 6ctualment els pro&rames inform*tics incorporen correctors que ens són de &ran ajuda. MAR-AC-B Qinalment, hi ha una s$rie de q+estions a tenir en compte en la #aloració &lo"al d)un text. -s tracta tracta del risc que la persona persona assumeix assumeix a l)hora l)hora d)escriure d)escriure)l. )l. -n aquest aquest punt hem de tenir en compte coses com la #ariació, la riquesa i la precisió l$xiques, els recursos sint*ctics en &eneral, l)expressi#itat, etc. -l se&+ent pas en la planificació és l8an$lisi de la situació comunicati#a , és a dir, respondre les pre&untes se&+ents: 6 qui #olem escriureY

'adequació(

La resposta condiciona factors com el &rau de formalitat, les fórmules de tractament, el &$nere, la #arietat dialectal, etc. %o"re qu$ #olem escriureY 'adequació i coher$ncia( coher$ncia( -l tema sol comportar una terminolo&ia distinti#a per a cada tipus de text Per Per qu$ qu$ #ole #olem m escr escriu iure reYY

'coh 'coher er$n $nci cia( a(

onéixer el propòsit de la comunicació és "*sic a lThora dTescriure. %e&ons lTo"jectiu que #ul&uem aconse&uir, el tipus de text que podem escriure sol presentar elements formals caracterstics. om ho #olem #olem escri escriure ureYY 'cohe 'coher$n r$ncia cia i cohes cohesió( ió( 8n missat&e ens pot arri"ar en di#erses formes de comunicació escrita 'r$tol, carta, tar&eta  postal, tele&rama, article de diari, etc.( i això condiciona di#ersos factors del text final, com lTextensió o lTestructura, entre d)altres.

)nitat *8+ Oonsells de redacció

//I

A (ui #olem escriure[ • >rau de formalitat • Qórmules de tractament • >$nere

!obre (uè #olem escriure[ • Hema • Hria l$xica

6er (uè #olem escriure[ • Propòsit

Com o #olem escriure[ • Hipus pus de text text:: carta rta, artic rticle le d)opinió, etc. • -structura • -xtensió

8na #e&ada que hem fet açò, hem d)aprendre les tècni(ues de recollida de la informació . -ntre d)altres: .

Pluj Plujaa d)id d)idee ees: s: ano anote teuu tot el el que que se us #in #in&a &a al al cap cap so"r so"ree un tem tema dete determ rmin inat at,, sens sensee  preocupar#os  preocupar#os per la forma.

/.

Qeu Qeu#o #oss pre pre&u &unt ntes es so"r so"ree el el tem tema: a: Ju JuiY iY Ju Ju$Y $Y Ju Juan anYY om omYY Per Per qu$Y qu$Y 7n 7nYY

3.

Qeu Qeu#o #oss altr altres es pre pre&u &unt ntes es rel relle le#a #ant ntss i anot anoteu eu les les res respo post stes es:: − − − − −

A.

Ju$ sa"eu del temaY om el podreu definirY 6 qu$ s)assem"laY 6m" quins altres temes o assumptes el podeu relacionarY Juines opinions teniu a fa#or o en contraY

-s"o -s"oss sseu eu l)o l)or& r&an anit it=a =aci cióó del del text: text: feu feu un esq esque uema ma am" am" di# di#is isio ions ns que que es es corre corresp spon ondr dran an a les distintes unitats del text final.

8na #e&ada que ja disposem de la informació que #olem incloure en el text, cal seleccionar la1 és a dir, cal esta"lir quines idees no podem relacionar de cap manera am" les altres i quines tenen lli&ams o"#is. -s tracta, per tant, de re"utjar aquella informació que no ens interessa, i quedarnos sols am" aquella que és adequada depenent del tipus de receptor, del tema, de la finalitat, del tipus de text i del canal. La selecció de la informació ens ajuda moltes #e&ades a ordenar la informació 1 endreçarla se&on se&onss els criter criteris is que deman demanee el text text 'crite 'criteris ris cronol cronolò&i ò&ics, cs, causa causals, ls, espa espacia cials, ls, dTo dTordr rdree dTimport*ncia de la informació, etc.(.

agruaci acióó '&rups i mapa 0i ha dos procediments "*sics per a ordenar la informació: lT agru %erar(uit&ació 'l)esquema(. conceptual( i la %erar(uit&ació

1>.1.1 E"ercici 1. Comleteu Comleteu els aartats aartats (ue (ue us roosem roosem sobre sobre comle"o comle"oss dels %o#es ordenan ordenantt les idees seg3ents, − − − − − − − − −

-l fsic produeix complexos -xposa la teua opinió  No tens el pes ideal ideal \oltes coses de tu no t)a&raden  No t)atre#eixes a opinar opinar en contra d)al&F d)al&F La timidesa acomplexa La causa és l)adolesc$ncia ;eixa passar el temps, desapareixeran -sti&ues satisfet am" el teu cos

a4 Oaus Oauses es dels dels comp comple lexo xoss − -l fsic produeix complexos − −

b4 7xem 7xempl ples es de de comp comple lexo xoss −  No tens el pes ideal ideal − −

c4 Iecoma Iecomanac nacion ionss per supera superarr els compl complexo exoss − -xposa la teua opinió − −

1&.2 !edacció 6 l)hora de redactar un text, hem de tenir en compte les eines principals de qu$ disposem per  estructurar la informació  i donar cohesió i unitat al text: els ar$grafs, que distri"ueixen les idees al llar& de l)escrit1 la untuació , sense la qual el text seria il!le&i"le, els connectors , que interrelacionen frases i par*&rafs1 i les frases .

1>.2.1 El ar$graf  -ls par*&rafs fan la mateixa funció en el text que les columnes d)una casa: constitueixen l)es l)estr truc uctu tura ra de la cons constr truc ucci cióó del del text text.. %ón %ón un conj conjun untt de fras frases es rela relaci cion onad ades es que que desen#olupen desen#olupen un Fnic tema, su"tema o aspecte particular diferenciat de la resta de l)escrit. 8na #e&ada que hem confeccionat l)esquema, n)hem de desen#olupar tots els punts per a crear el text. ada idea o cada "loc d)idees de l)esquema ha de ser utilit=at per a un par*&raf. ;efinim el par*&raf com el fra&ment de text que hi ha entre dos punts i a part. Ham"é es coneix com la seq+$ncia que es tro"a entre la frase i el text. 5ma&inem que el text ha d)estar  format per tants par*&rafs com idees hem inclòs en l)esquema.

)nitat *8+ Oonsells de redacció

//M

L)element més important és la primera frase, que ocupa la posició més relle#ant: és el primer  que es lli& i, per tant, ha d)introduir el tema o la idea central. 6ix mateix, la darrera frase pot tancar la unitat am" al&un comentari &lo"al o una recapitulació que recupere al&una dada relle#ant. 6 continuació us presentem cinc de les errades més corrents que se solen tro"ar en els escrits  pel que fa a la composició de par*&rafs: par*&rafs:   esequilibris.  esequilibris. 9arreja an*rquica de par*&rafs llar&s i curts sense raó aparent. No hi ha cap ordre estructurat: l)autorVa els ha marcats de forma at=arosa.   Iepeticions i desordres desordres. -s trenca la unitat si&nificati#a per causes di#erses: idees que haurien d)anar juntes apareixen en par*&rafs diferents, es repeteix la mateixa idea en dos o més par*&rafs, etc.   %aràgrafs-frase.  %aràgrafs-frase. L)escrit no té punts i se&uit1 cada par*&raf consta d)una sola frase, més o men
1>.2.2
El unt

−

-l unt i seguit   marca l)aca"ament d)una oració, que no est* enllaçada sint*cticament a cap altra i que expressa un pensament complet1 la paraula que el se&ueix porta la inicial en majFscula. -l unt i aart  marca el final d)un par*&raf i indica que la relació entre les dues oracions és més llun
− −


•

− − − − −

;esprés del nom de la po"lació, en les datacions. %epara els elements de les adreces. ;esprés de les fórmules de salutació i acomiadament de les cartes i d)altres escrits. %epara els elements de les enumeracions i tam"é les successions de fets 'lle#at dels dos Fltims si #an enllaçats am" una conjunció i no hi ha am"i&+itat(. eemplaça #er"s so"reentesos, so"reentesos, so"retot en titulars de notcies.

s de la coma per a introduir elementsG − ;a#ant i darrere d)explicacions en l)interior de l)oració principal. − ;arrere d)interjeccions i #ocatius col!locats en l)inici de la frase. − ;a#ant de les conjuncions ad#ersati#es ad#ersati#es  per i  per i sinó  sinó &eneralment.  &eneralment. − ;elimitant complements d)una certa llar&ada que encapçalen una oració o hi #an intercalats. − ;elimitant frases extenses coordinades que expressen idees completes. −

−

• − −

•

Gs incorrecte posar coma entre el #er" i els seus complements o entre el su"jecte i el #er". 6ra "é, podem posarne si el su"jecte o el complement són llar&s o complexos. Gs inade(uat posar coma entre els dos Fltims elements d)una s$rie si #an units am" i, o o ni.  ni. Però la hi podem posar si els elements units són llar&s o complexos.

El unt i coma %epara expressions que inclouen elements separats ja am" comes:  7s van repartir  el premi aix'G a Hoan, \ milionsM a %ere, 8M a #arc *, i a %au *=+ %ol usarse si hi ha relació r elació estreta entre dues frases1 i la se&ona és una o"ser#ació o come coment ntari ari a la prim primer era: a:  7l comit$ comarcal va acordar l’elecció directa del   presidentM si es fa aix', s’aurà acomplit el manament manament del comit$+

Els dos unts

Podem usar dos unts: − ;a#ant de les enumeracions encara que no són sempre necessaris. − ;arrere d)expressions com per com  per exemple, exemple, on és intercan#ia"le per una coma. − ;a ;a#a #ant nt d)un d)un fra&m fra&men entt que que intr introd odue ueix ix una una expl explic icac ació ió,, un acla aclarim rimen ent, t, una una conseq+$ncia. al usar dos unts, − ;a#ant de les paraules d)altres persones. − ;arrere de paraules com expose, demane, sol/licite en sol/licite en documents administratius. − ;arrere de les expressions que encapçalen cartes, on es poden intercan#iar per  comes.

)nitat *8+ Oonsells de redacció

//R

1>.2.; E"ercicis 1. Comleteu el te"t amb els signes de untuació con#enients. Escri#iu les ma%7scules.

<8art er l8art La #italitat de l)art i de la cultura en &eneral és`` des del meu punt de #ista`` in#ersament  proporcional a la institucionalit=ació que pateixen`` en aquest sentit`` per tant`` són moments difcils per a l)art`` i és que am" la massificació de la nostra societat`` durant aquest se&le @@`` l)art tam"é s)ha fet de masses`` contra#enint aix l)esperit ori&inari de tot art`` que és la interpretació personal de la realitat`` dic això perqu$ crec que és del tot imprescindi"le de retornar a l)art amateur`` a l)art per l)art`` llun< dels circuits comercials i fins i tot del cenacles intel!lectuals que fa&ociten la producció am" un interés quasi sempre crematstic`` la professionalit=ació no és`` al meu entendre`` una "ona notcia per a l)art  perqu$ interfereix decisi#ament en el resultat final del procés creatiu`` qui pa&a mana i qui co"ra fa allò que li diuen o allò que podr* rendi"ilit=ar millor`` això #ol dir que els artistes no s)hi pu&uen &uan
2. Comleteu el te"t amb els signes de untuació con#enients. *5ics\\ tíics\\ re%udicis re%udicis -ns mo#em ha"itualment a "ase de tòpics`` conceptes que d)al&una manera existeixen ``  que s)han anat transmetent i que fem ser#ir sense detenirnos a reflexionarhi`` si fem l)esforç d)analit=ar una mica qu$ diem i qu$ pensem`` en tro"arem de tota mena i en totes les *rees de coneixement`` en poltica`` medicina`` arts i en la #ida &eneral '...( -L H-\P%, /@RI

1>.2.> Connectors -ls connectors són elements lin&+stics que uneixen les diferents parts d)un escrit. Poden ser  conjuncions, preposicions, ad#er"is o locucions. Quncionen com a sen
ausa: perquè ausa: perquè '4 indicatiu( , indicatiu( , ja que, vist que, com que, a causa de, gràcies a, per  culpa de+++ onseq+$ncia: en conseq&ència, per tant, de manera que, per aix+++ ondició: a condició de, nom$s que, en cas de+++ Qinalitat: perquè Qinalitat: perquè '4 su"juntiu( , per tal de, a fi de+++ 7posició: en canvi, ara b$, amb tot, no obstant, en contra, al contrari, tanmateix+++ 7"jecció: encara que, malgrat que, per b$ que, tot i que, mal que+++

-ls connectors que relacionen par*&rafs o oracions completes es diuen tam"é or&anit=adors textuals. %)usen per: − − − − − − − − − − −

5ntroduir el tema: l’objectiu principal de, aquest escrit tracta de, ens proposem exposar+ exposar+++ -ncetar un tema nou: respecte nou:  respecte a, quant a, en relació a, pel que fa a+++ comen0ar, =n, en segon lloc+++ \arcar ordre: *r, ordre: *r, en primer lloc, primerament, per comen0ar, ;istin&ir: d’una ;istin&ir: d’una banda, de l’altra, per un costat, per una altra part, al contrari+++ ontinuar so"re el mateix punt: a punt:  a m$s a m$s, despr$s, tot seguit, seguit, aix' mateix, a m$s, aix'  doncs+++ Posar $mfasi: $s a dir, cal insistir, o siga, en altres paraules, el m$s important+++ ;onar detalls: per detalls: per exemple, en particular, en el cas de, com $s ara+++ esumir: en resum, breument, resumint, en poques paraules, en conjunt+++ 6ca"ar: en 6ca"ar: en conclusió, per acabar, aix' doncs, per concloure, finalment+++ 5ndicar temps: abans, temps: abans, al mateix temps, despr$s, simultàniament, m$s tard, anteriorment, m$s endavant, a continuació+++ 5ndicar espai: a espai: a dalt i a baix, a la dretaQesquerra, al centreQcostat+++

1>.2. Grases Hots els manuals de redacció hi estan d)acord: les frases llargues costen m+s de llegir (ue les curtes curtes. Gs per per això això que que tots tots reco recoma mane nenn "re# "re#et etat at.. 6 cont contin inua uaci cióó us done donem m al&u al&uns ns su&&eriments per tal d)e#itar les frases massa llar&ues i poc entenedores: −

 9imitar els incisos+ -ls incisos tallen el discurs natural de la frase. Per això con#é ferne un Fs moderat. No han de tenir més de I mots, ja j a que aquesta és la capacitat mitjana de la memòria a curt termini. %i no podem prescindir d)un incs llar&, con#é refrescar la memòria lectora repetint l)Fltim mot que ha#em escrit a"ans de l)incs.

−

 7sporgar el que siga irrellevant+ %o#int al&unes su"ordinades i al&uns complements del nom són crosses o clix$s de poc o cap si&nificat. La frase &uan
−

 Ajuntar els mots relacionats. relacionats. L)incs s)ha d)inserir en el lloc que cause men
−

>rdre >rdre racional  racional . L)estr estruc uctu tura ra més més "*si "*sica ca i comp compre rens nsi" i"le le és la de su"j su"jec ecte te,, #er" #er" i complements. Però tots els extrems són dolents. 8n escrit en qu$ totes les oracions respecten escrupolosament aquest ordre "*sic seria a#orridssim. -l que sem"la més lò&ic és que la informació important del text, ocupe sempre un lloc preeminent. Les oracions su"ordinades #an millor al final, ordenades de més curtes a més llar&ues.

−


−

 7quilibri entre noms i verbs. verbs. -l llen&uat&e periodstic i administratiu moderns palesa una tend$ncia creixent cap a l)estil nominal. ;)aquesta manera la prosa &uan
)nitat *8+ Oonsells de redacció

/3

−

 7vitar les negacions. negacions. Les frases ne&ati#es són difcils d)entendre, perqu$ requereixen més atenció i temps que les afirmati#es. \olt so#int podem su"stituirles per formulacions  positi#es.

−

 2uscar un estil actiu. actiu. La passi#a morfolò&ica, que funciona#a tan "é en llat i que s)usa moltssim en an&lés o en aleman<, aleman<, no ha quallat mai en les llen&+es rom*niques. -l catal* oral la fa ser#ir molt rarament, i per escrit, la prosa es carre&a de mots i és molt lenta i feixu&a.

−

)tilització )tilització de mots comuns. comuns. %ón més adequats en les explicacions i en les informacions. on#é e#itar, per tant, paraules cultes, massa t$cniques o arcaiques que en dificulten la lectura.

1>.2.F Errors m+s abituals dWade(uació de coerència de coesió dWestil i de disosició del te"t . e&istre mal utilit=at /. 9arreja de re&istres 3. onfusió joVtu en lTemissor  6;-J865k

A. onfusió tuV#osté en el receptor I. onfusió entre informarVopinar, etc. K. \arques dToralitat en el text . 5dees desordenades desordenades /. \olta o poca informació

70-N56

3. epeticions excessi#es A. ontradiccions I. ;i&ressions . oncordança &ramatical errònia /. onnectors mal usats 3. 8sar sempre un mateix connector

70-%5k

A. 6"s$ncia de connectors metatextuals 'en primer lloc, lloc, en segon lloc, per 1ltim( 1ltim ( I. Puntuació inadequada K. s erroni de cursi#es, cometes, etc.

. Po"resa dTidees /. s i a"Fs de tòpics -%H5L

3. 5ntroduccions anodines A. onclusions so"tades . Hextos atapeïts, sense mar&es

;5%P7%55k

/. 6lternar par*&rafs sa&nats i no sa&nats

;-L H-@H

3. No respectar les con#encions formals

1>.2.F.1 E"ercicis 1. -ndi(ueu (uin dels dos te"tos +s el m+s ade(uat en la situació comunicati#a seg3ent, a#ui teniu molta feina i eu de dei"ar una nota al #ostre coman) de is er ad#ertir li (ue no us esere a lWora de soar. a( 9en#ol&ut amic: mTadrece a #ós per comunicar#os que a#ui em ser* impossi"le #enir a sopar a causa de la quantitat de faena que tinc acumulada al despatx. 8s pre&ue que em disculpeu. ordialment,...  "( ?oan, aquesta aquesta nit arri"aré tard. No mTesperes mTesperes a sopar. sopar. Qins dem*. dem*.

1.2 4ar(ueu els errors dWade(uació m+s greus del te"t seg3ent i redacteune redacteune un altre. El format del te"t a de ser una carta adreSada adreSada al rector de la uni#ersitat . 0ola, 0ola, em diuen 6l"ert 6l"ert i sóc estudiant estudiant de tercer tercer dTen& dTen&in
2. Reescri#iu el te"t seg3ent er tal (ue siga coerent.  No estic dTacord am" la le&alit=ació de les dro&ues, ja que les persones que patixen al&una malaltia no han de prendreles, perqu$ no es curaran, sinó prendre medecines. 5 les persones que estan sanes de #e&ades es fan malaltes perqu$ prenen dro&ues, encara que aquestes moltes #e&ades les "lanes ajuden la &ent a curarse o a alleujar el dolor.

;. Corregiu els elements tiogr$fics (ue calga cursi#es cometes etc.J del te"t seg3ent. -n primer lloc, parlarem de lTefecte que lTemissió de &asos contaminants est* tenint so"re lTau&ment de les temperatures, ja que aquests dos processos estan ntimament relacionats, se&ons els Fltims informes que sThan pu"licat en la re#ista v5n#esti&ació i i$nciav. -n se&on lloc tractarem és lTestudi lT estudi del des&laç dels casquets polars, se&uint aix el lli"re del ;r. Hhomas Par[er, v9iomassa v9iomassa dels pols en els darrers darrers trenta an. Assen)aleu Assen)aleu els errors dWestil (ue cont+ el te"t seg3ent.

)nitat *8+ Oonsells de redacció

/33

La no#el!la Amors no#el!la Amors de tardor  que   que aca"e de lle&ir és un lli"re molt interessant i molt "onic, ja que tracta de lTamor entre una xica jo#e i un #ell de #uitanta an
1&. !evisió La re#isió és un dels procediments més importants en el procés dTescriptura, moltes #e&ades la qualitat del resultat depén dTaquest Fltim pas. e#isar és a#aluar el que hem escrit, decidir si sTadiu am" les nostres expectati#es i, si con#é, modificar el que cal&a per tal de millorar el text.

1>.;.1 Re#isió de continguts Ade(uació Ade(uació,, ompro#eu si el text compleix els #ostres o"jectius, si la #arietat lin&+stica triada és la més adequada, fiqueu#os en la pell del lector i asse&ureu#os que entendr* tot el que hi ha en el text, mireu que el &rau de formalitat de lTescrit sTadi&a am" el tipus de relació que teniu am" el receptor i compro#eu que no heu "arrejat sense coher$ncia re&istres diferents dins dTun mateix text. -nfor -nformac mació, ió, \ireu si heu aca"at dient tot el que en un principi #oleu dir, suprimiu la repeti repetició ció innec innecess ess*ri *ria, a, comp compro# ro#eu eu si heu sa"ut sa"ut com"in com"inar ar am" am" encert encert lTexpl lTexplica icació ció am" lTexemplificació. %i heu fet al&una citació textual, asse&ureu#os que queda clara la font dTon lTheu treta. Ordre i coesió, Pre&unteu#os si lTestructura &eneral és prou clara, mireu si lTordre que heu se&uit és el més con#enient. ompro#eu que heu donat a tots els par*&rafs del text una mateixa forma 'am" sa&nat o sense(. Lle&iu independentment cada par*&raf i  pre&unteu#os si est* "en format. 6sse&ureu#os que totes les idees secund*ries estan clarament lli&ades am" les idees principals de les quals depenen. Pre&unteu#os si heu triat els connectors més adequats. ompro#eu ompro#eu si heu utilit=at correctament els si&nes de puntuació. Clar Clared edat at i rec recis isió ió,, 6sse&u 6sse&ureu reu#o #oss que totes totes les expre expressi ssions ons sTadeq sTadeq+en +en a la situac situació ió comunicati#a. %u"stituïu les perfrasis innecess*ries. -limineu les repeticions injustifica"les. ompro#eu que no heu escrit cap expressió que pu&a representar una discriminació per raons de sexe, raça, costums, etc.

1>.;.2 Re#isió gramatical Gs ara, una #e&ada que ja hem redactat r edactat lTescrit i nThem re#isat el contin&ut, que cal analit=arlo des del punt de #ista &ramatical. 0i hem de tenir en compte tots els aspectes &ramaticals: acce accentu ntuaci ació, ó, apost apostrof rofaci ació, ó, con concor cordan dança, ça, indefi indefinit nits, s, pronom pronomss relati relatius, us, pronom pronomss fe"les fe"les,,  preposicions, #er"s, #er"s, conjuncions, conjuncions, etc.

1>.;.; Recomanacions er a la re#isió −

 No tin&ueu mandra a lThora de re#isar, res és intoca"le. No us limiteu a re#isar la forma 'l$xic 'l$xic,, orto&r orto&rafi afia, a, majFs majFscul cules, es, etc.(: etc.(: re#ise re#iseuu a fons fons el conti contin&u n&utt 'adequ 'adequac ació, ió, idees, idees, estructura i estil(.

−

onsid ons ider ereu eu la re#i re#isi sióó com com un pas pas impo import rtan antt en el proc procés és d)es d)escr crip iptu tura ra11 no com com un complement optatiu a la redacció.

−

e#iseu els aspectes de l)escrit per separat: el propòsit, les informacions, l)estructura, les frases, l)orto&rafia, etc.

−

-#iteu frases massa llar&ues, am" sintaxi complicada, am" a"Fs d)incisos, etc. edacteu frases més curtes, am" l)ordre normal, afirmati#es, acti#es, personals, etc.

−

5ntent 5ntenteu eu millor millorar ar l)escr l)escrit it empra emprant nt mots mots d)Fs d)Fs comF, comF, curts curts,, con concre crets, ts, am" am" si&nif si&nifica icatt especfic, etc.1 en comptes de paraules cultes, llar&ues, a"stractes, "uides de si&nificat, etc.

Unitat 1. Consells er a la inter#enció oral 8n dels o"jectius &enerals d)aquest curs és que l)alumnat si&a capaç d)adquirir un &rau a#ançat de compent$ncia a l)hora de produir textos, tant orals com escrits. Pel que fa a la  producció de textos orals, en aquesta unitat podreu tro"ar una descripció del funcionament de la pro#a oral, com tam"é una s$rie de consells per poderla superar. superar.

1.1 Lectura La primera part de la pro#a oral consisteix en la lectura d)un text en #eu alta. L)examinador  haur* lliurat pr$#iament a l)examinand aquest text perqu$ s)hi familiarit=e i si&a capaç de lle&irlo am" la fluïdesa i la correcció adequades al ni#ell. 6 continuació us oferim una s$rie de remarques per a la lectura correcta de l)alfa"et #alenci*,  perqu$ us si&a més f*cil f *cil recordar els errors més ha"ituals i d)aquesta manera pu&ueu e#itar los i fer una lectura perfecta.

1.1.1

3.3. Ham"é es pronuncia V[sV en uns pocs mots dTori&en culte, en qu$ la  x est*  x est* en final a"solut precedida de n: -xemples: esfinx, larinx, linx+ A. La x La x té  té una realit=ació sonora, com a V&=V, quan es presenta en mots començats am" ex ex se&uida de #ocal, h o consonant sonora: -xemples: exacte, èxode, examen, exibir, exdiputat  exdiputat  I. al parar atenció a no traslladar les refer$ncies &r*fiques castellanes a paraules com esplaiar  se,  se, esplanada, esplanada, espoliar , estendre, estendre, estrany o estranger , i, doncs, e#itar de ferne una lectura incorrecta am" V[sV

1.1.2 Dígrafs ecordeu que els d&rafs són el conjunt de dues lletres que representen un Fnic so.  n): es lli& com la U castellana o la gn la  gn francesa.  francesa. -x: 7spanya -x: 7spanya,, any / c: només el tro"arem a final de mot en al&uns antropònims. al lle&irlo am" el so V[V. -x: omènec, -x: omènec, Ooderc Ooderc 3 g3 (3: la di$resi indica que la u del d&raf sTha de lle&ir. -x: q&estió, q&estió, ling&'stica A l·l: la realit=ació de la ela &eminada és equi#alent al contacte dTuna VlV en posició de final a"solut am" una altra a començament de mot : el local . -x: novel/la I t&: equi#al al so Bd=D o com una essa sonora. -x: organitzar, setze K t": equi#al al so c del c del castell*. -x: fletxa, -x: fletxa, dutxa

1.1.; Alecs conson$ntics  p de lTaplec mp mp és . La p de  és sempre muda. -xemples: assumpte, comptar, prompte /. -ls aplecs -tl-, -tll-,-tm -tll-,-tm i tn tn no sThan de lle&ir literalment, reproduintne fidelment la &raf &rafia ia.. La t  que   que precedeix aquestes consonants sTassimila a la consonant posterior,  produint un efecte &eminador. &eminador. ;e manera que aquests &rups sThan de lle&ir  VllV, VλλV, VmmV i VnnV, respecti#ame r especti#ament. nt. -xemples: ratlla VrrC ratlla VrrCλλaV , setmana , setmana VsemmCnaV.  VsemmCnaV. -n al&uns cultismes, però, no se sol produir aquesta assimilació conson*ntica, de manera que cadascula de les consonants manté el seu propi #alor fònic. -xemples: Atlàntic, -xemples: Atlàntic, atles, atleta, ritme, ètnia, etnografia+

)nitat *X+ Oonsells per a la intervenció oral 

/3M

1.1.> Di#ergències de tonicitat -n els presents dels #er"s de la primera conju&ació que aca"en en consonant 4  iar   'ex: estudiar, can#iar, can#iar, apreciar, etc.(, la tonicitat recau so"re la i+ -xemples: jo -xemples: jo estudie, ell aprecia, tu canvies+ canvies+**

1.2 Intervenció oral  8na #e&ada aca"ada la lectura l)examinand ha de donar la seua opinió so"re el text que aca"a de lle&ir per a compro#ar si l)ha entés i si és capaç d)expressar idees completes so"re el tema en q+estió. La inter#enció oral s)ha d)adequar a la situació comunicati#a, i mostrar la fluïdesa i la correcció que exi&eix el ni#ell.

1.2.1 Ade(uació 8na resposta és adequada quan compleix el propòsit comunicatiu, és a dir, quan el contin&ut del missat&e correspon a la pre&unta i el to i la formulació s)adiuen am" el context. -ls principals errors d)adequació són: a(  "( c( d( e(

el disc discur urss mas massa sa "reu "reu.. la resposta no s)adequa a la pre&unta. el miss missat& at&ee és ininte inintel!li l!li&i" &i"le, le, deso desorde rdenat nat.. no s)utilit= s)utilit=aa el re&istre re&istre adequ adequat, at, per per exemple: exemple: a"Fs a"Fs del re&is re&istre tre col!loq col!loquial. uial. es "arre&e "arre&enn di#ersos di#ersos dialect dialectes. es. Per Per exemple, exemple, utilit=a utilit=ació ció de la flexió flexió #er"al #er"al del catal* catal* oriental am" formes &enuïnes del catal* occidental. f( repe repeti ticció d)id )idees. es.

1.2.2 GluTdesa -s considera que una resposta és fluïda quan l)examinand s)expressa sense limitacions, la inter#enció té un ordre lò&ic i els recursos de la llen&ua que utilit=a són #ariats i adequats. La intenció i el contin&ut del text han de ser clars. Juant a la fluïdesa, els principlas errors que podem o"ser#ar són els se&+ents: a( la intenci intencióó i el contin contin&ut &ut del discur discurss són "astan "astants ts clars, clars, però les les inter#e inter#enci ncions ons són són curtes o desordenades. desordenades.  "( no es completen completen al&unes de les idees iniciades. iniciades. c( les les inte inter# r#en enci cion onss són són molt molt curt curtes es.. d( es resp respon, on, "*sica "*sicame ment, nt, am" am" mono monosl sl!la !la"s. "s.



 2e&eu  2e&eu la 8nitat . 6ccentuació i di$resi, p*&ina /

1.2.; Correcció La part de correcció té en compte di#ersos par*metres. -ls més importants són el l$xic, la morfosintaxi i la fon$tica. f on$tica. Les principals errades són: a( Jua Juant nt a la fon$ fon$tic tica: a: •

 No fer cap distinció entre entre #ocals o"ertes o"ertes i tancades.

•

 No pronunciar de la V=V ' s ' s sonora(.

•

Pronunciar totes les s les  s de  de forma sonora, fins i tots les sordes V sV.  sV.

•

Pronunciar els fonemes am" fon$tica castellana, per exemple: la  j,  j, la c da#ant de e i i+++

•

Pronunciar emf*ticament les consonants mudes, com per exemple la  p de  p de l)aplec mp.. conson*ntic mp

•

Ponunciar les #ocals elidides, per exemple  el ome en ome en compte de l’ome+

 "( Juant a la morfosintaxi: morfosintaxi: •

an#iar la conju&ació d)un #er". Per exemple: fer una forma de la 3a conju&ació percibeixes per tu perceps+ quan el #er" és de la /a:  e recibit  per  per e rebut 1 Vtu percibeixes per

•

8tilit=ar la perfrasi d)o"li&ació castellana tenir que, que, per exemple: no tens que pensar   per  no as de pensar  Vno tenies que dir-m’o  per  no avies de dir-m’o

•

Qer la /a persona del sin&ular aca"ada en  as  as   i la 3a del plural en  an. an. Per  exemple: tu jugas  per tu jugues ells jugan  per  ells juguen

•

ometre errades &enerals de flexió #er"al, com per exemple:  jo sap  per  jo s$ Vque jo est$  per  que jo estiga Vjo viu  per  jo veig  Vells ten  per  ells tenen

•

an#iar el &$nere de les paraules, com per exemple: visc a les afores  per  visc als afores Ve fet un anàlisi  per  e fet una anàlisi Vtinc una dubte  per  tinc un dubte  fa bon olor   per   fa bona olor  Vm’e trencat un dent   per  m’e trencat una dent  Vno e vist la senyal   per  no e vist el senyal  ome de bones costums  per  ome de bons costums

)nitat *X+ Oonsells per a la intervenció oral 

/3R

•

-mprar incorrectament els pronoms o no posarne quan cal&a, com per exemple: tot aix vull comprar-lo  per  tot aix vull comprar-o Vs’o dic  per  li o dic Vmos an donat   per  ens an donat  Vlis e comprat   per  els e comprat  Vvolem anar-se’n  per  volem anar-nos-en Vjo em vaig   per  jo me’n vaig  de dies lliures, no tinc  per  de dies lliures, no en tinc no anir$ a la reunio, tu aniràs  per  no anir$ a la reunió, tu i aniràs

•

Qer el plural dels su"stantius femenins en  as, com as, com per exemple: las donas  per  les dones las cosas  per  les coses las rosas  per  les roses

•

 No fer "é la concordança, concordança, com per exemple: article femen nom mascul les dies  per  els dies les comptes  per  els comptes  plural del #er" impersonal impersonal ha#erhi i an moltes persones  per  i a moltes persones persones i avien molts mens  per  i avia molts mens

c( Juant al l$xic: •

8tilit=ar "ar"arismes, com per exemple:  puesto  per  Vdonar-se compte  per  Vpues  per  Ventonces  per  Vel ressibo  per  Vbueno  per  Vper supost   per  Vgrifo  per  Vlograr   per 

lloc adonar-se doncs alesores, llavors el rebut  bo  per descomptat, i tantY aixeta aconseguir