[Creatitivat i estètica] PAC 1: Creativitat: anàlisi de Borja Martínez (Estudi LoSiento) i reflexió personal

CREATIVITAT: ANÀLISI DE BORJA MARTÍNEZ (ESTUDI LOSIENTO) I REFLEXIÓ PERSONAL JORDI LLONCH ESTEVE

CREATIVITAT I ESTÈTICA – PAC 1

CC BY-NC-SA

Í NDEX

1. Anàlisi de la trajectòria de Borja Martínez (Estudi LoSiento) ......................................................................................... 2 1.1 Facetes creatives .............................................................. 2 1.2 Creativitat com a capacitat, producte i procés......... 2 1.3 Capacitats personals ........................................................ 3 1.4 Àmbit disciplinari ................................................................ 4 1.5 Importància del seu context ........................................... 4 1.6 Actituds creatives .............................................................. 5 1.7 Mètode creatiu .................................................................. 6 2. Reflexió personal....................................................................... 7 2.1 Capacitats i aptituds creatives ....................................... 7 2.2 Influència de la motivació, aprenen-tatge i coneixement adquirit en el desen-volupament de la creativitat .................................................................................. 8 2.3 Influència del context social, profes-sional o cultural . 8 2.4 Actituds que potencien la meva crea-tivitat ............... 9 2.5 Obstacles que dificulten la meva cre-ativitat.............. 9 7. Bibliografia i altres recursos ................................................... 11 7.1 Material docent ............................................................... 11 7.2 Recursos web ................................................................... 11 7.3 Imatges .............................................................................. 11

Creativitat i estètica – PAC 1 CC BY-NC-SA

Jordi Llonch Esteve Pàgina 1 d’11

1. A NÀLISI DE LA TRAJECTÒRIA DE B ORJA M ARTÍNEZ (E STUDI L O S IENTO ) 1.1 F ACETES

CREATIVES

Podríem afirmar que les facetes creatives que s’associen al Borja Martínez són les que fan referència a processos, persones, productes i llocs. La seva personalitat creativa s’ha anat forjant a través de les experiències que ha anat vivint, inicialment en la seva trajectòria com a dissenyador industrial i, més recentment, com a dissenyador gràfic. Tal com comenta, al seu estudi (LoSiento) dedica una quarta part dels seus recursos a experimentar, la qual cosa aporta frescor i nous punts de vista tant a nivell de processos com de producte, els quals acostumen a ser de naturalesa artesanal. A més, la seva personalitat singular denota que es tracta d’una persona amb moltes inquietuds i que és capaç de veure el món que l’envolta des d’una perspectiva diferent a la de la resta, capacitat que, probablement, el situï entre l’aïllament i la integració social.

1.2 C REATIVITAT

COM A CAPACITAT , PRODUCTE

I PROCÉS El seu procés creatiu es caracteritza per la seva capacitat transformadora. Per a trobar solucions als problemes que se li plantegen mescla els processos artesanals més tradicionals amb les noves tecnologies digitals, però sempre potenciant i fent èmfasi a les manualitats. Dels seus treballs se’n desprèn una realitat innegable: en Borja Martínez és una persona creativa, és a dir, les seves obres no les hauria pogut realitzar una màquina. Aquestes revelen una elevada qualitat artística, la qual és el resultat d’un llarg procés d’aprenentatge i treball constant, que ha estat possible gràcies a la seva motivació. El tret distintiu de la seva obra que defineix la seva originalitat és l’ús de processos artesans i manuals, aspectes que es consideren nous en l’època en la que vivim, on predomina l’ús de processos



tecnològics i digitals, inclús per a dur a terme les tasques més senzilles. Com revelen els seus treballs, l’eficàcia ha estat més que provada, ja que ha sabut donar respostes adequades per a resoldre els problemes que se li han plantejat. Un exemple que ens demostra la seva originalitat és el treball realitzat el 2009 per a “Non Toxic, Festival d’art urbà de Badalona”, on va resoldre el problema de no dominar la tècnica del grafitti, amb una solució vàlida i adequada emprant la seva pròpia tècnica.

Fotografia del cartell “Semilla pero no se toca” de LoSiento.

1.3 C APACITATS

PERSONALS

Segons Goleman, que va definir la intel·ligència emocional el 1996 com la capacitat de reconèixer sentiments propis i aliens, i l’habilitat per a manejar-los, en Borja Martínez disposaria d’aquest tipus de capacitat, ja que en els seus treballs aconsegueix que el producte sigui capaç de comunicar-se amb el seu usuari o consumidor. Per dur a terme aquesta difícil tasca, ha de tenir molt clares quines emocions vol plasmar i com les manejarà perquè el client les entengui de la manera que ell desitja. Com comentem anteriorment, el Borja dedica una quarta part dels seus recursos de LoSiento a l’experimentació de nous projectes, decisió que mostra una forta capacitat d’inventiva, a més de ser un focus important d’imaginació que li permet generar idees noves. Creativitat i estètica – PAC 1 CC BY-NC-SA


Una altra capacitat que sembla estar present en el Borja és la intuïció, entesa com la capacitat de percebre possibles solucions a través del coneixement adquirit o experiències prèvies. Aquesta capacitat és més complicada de reconèixer, però ens podem basar en la seva experiència viscuda a Londres i els seus antecedents com a dissenyador industrial, dos fets que poden aportar coneixement encara que no sigui directament relacionat amb el disseny gràfic.

1.4 À MBIT

DISCIPLINARI

L’àmbit disciplinari en que podem situar en Borja Martínez no és un de sol, si no que està repartit entre varis. Tot i així, tots es troben dins de la mateixa branca del disseny: el disseny gràfic. Així doncs, els àmbits en el que s’ubiquen ell i les seves creacions són: el disseny d’envasos, el disseny editorial i el disseny d’identitat corporativa; sense oblidar que ha realitzat projectes personals dins l’àmbit del disseny de senyalística. Per valorar la seva feina des d’un punt de vista extern o per analitzar la seva repercussió social, podem prendre com a referència el premi amb què va ser guardonat el 2010, el Grand Laus de disseny, que premia l’excel·lència del disseny gràfic. Aquest premi forma part dels premis Laus, que van ser creats el 1964 per l’Associació de Directors d’Art i Dissenyadors Gràfics del FAD (Foment de les Arts i del Disseny) i que tenen la missió de reconèixer la creativitat i la qualitat de la comunicació audiovisual i gràfica.

1.5 I MPORTÀNCIA

DEL SEU C ONTEXT

El marc sociohistòric en què treballa en Borja Martínez és la ciutat multicultural de Barcelona en una època en la qual la tecnologia ha avançat tant que sembla que no es pugui viure sense ella. Però a diferència de la majoria de dissenyadors gràfics, ha escollit no dependre únicament de la tecnologia i s’ha posat limitacions sobre aquesta, fet que indubtablement ha servit per potenciar la seva creativitat.



A més, l’ambient relaxat i lúdic present a la ciutat de Barcelona i els seus voltants aconseguit, en part, a la seva diversitat cultural esdevé un entorn ric en estímuls, que també ajuda a potenciar la seva creativitat. Una altra variable de l’entorn que afecta a la seva creativitat de manera positiva és l’autoavaluació durant el procés de creació, ja que es tracta d’una persona detallista que procura millorar el producte mentre l’està produint. Cal afegir que, tot i tenir el seu estil propi, en Borja treballa en equip i comparteix el seu estudi amb cinc persones més, per tant, mitjançant la cooperació dels integrants del seu estudi s’aporten punts de vista diferents que incrementen la creativitat. A part, no hem d’oblidar altres variables, com l’experimentació per estimular idees noves, l’acceptació de problemes desafiadors (treballar amb el Ferran Adrià), l’exposició a diversos estímuls (etapa universitària a Londres) o la interacció amb persones creatives (integrants del seu equip), factors de l’entorn que també han influït positivament en el seu grau de creativitat.

1.6 A CTITUDS

CREATIVES

Algunes de les actituds creatives de les que disposa el Borja Martínez són la voluntat i valor per assumir riscos, confiança i autoestima, curiositat, passió i gaudi, acceptació del fracàs com a part del procés, proactivitat, flexibilitat, versatilitat i assumpció de la complexitat. En el cartell de “Semilla pero no se toca”, descrit en pàgines anteriors d’aquest treball, va assumir un risc en formular les seves pròpies regles en lloc de seguir el guió que li havien imposat. En el llibre de receptes del Ferran Adrià, que suposava un repte a causa de la seva complexitat, va acabar trobant una visió de conjunt que li va permetre trobar la millor solució. Alguns dels seus treballs, com ara la imatge gràfica d’un festival de música no va convèncer als organitzadors i el projecte es va haver de cancel·lar. Tot i ser un fracàs, el va acceptar i li va servir per aprendre dels seus errors. També cal destacar la seva flexibilitat, ja que tant accepta projectes comercials com explora idees pròpies i s’embarca en projectes d’art reivindicatiu (vinils al metro de Londres).



1.7 M ÈTODE

CREATIU

Crec que un bon dissenyador gràfic, com és el cas del Borja Martínez, no utilitza un sol tipus de mètode creatiu. De l’anàlisi del seu treball al metro de Londres, on va enganxar vinils a les finestres i als llocs reservats per a minusvàlids, se’n desprèn que va fer servir un mètode analògic, el qual buscava la semblança entre la situació que ell proposava i la situació existent. Per una altra banda, com ell comenta, abans de començar un projecte, analitza i estudia tot el material possible per entendre bé quines opcions tindrà aquest projecte. Això és un exemple de mètode antitètic, ja que descompon el problema en petits problemes fins que cadascun té una personalitat pròpia. A més a més, segurament també fa ús de mètodes aleatoris com ara el pensament lateral, tot i que aquest mètode és més difícil de justificar a causa de que no es poden trobar exemples visibles de la seva aplicació. Tot i així, molts dels seus treballs no semblen fruit del pensament vertical, si no que sembla que hagin requerit algun tipus d’anàlisi aleatori.



2. R EFLEXIÓ PERSONAL 2.1 C APACITATS

I APTITUDS CREATIVES

Analitzant la meva vida viscuda des d’una perspectiva externa, considero que des que era petit he estat una persona amb forces aptituds creatives, les quals he anat modelant a través de la meva educació i experiències i que espero seguir potenciant mitjançant l’aprenentatge de nous coneixements i vivències. Si analitzem la meva (curta) vida laboral, he treballat de pilot de línia aèria des que vaig acabar la universitat el 2007, compaginant-ho amb altres feines relacionades amb l’aviació comercial i la gestió d’aeroports. Per dur a terme aquestes funcions és imprescindible tenir intel·ligència logicomatemàtica i espacial, aptituds que considero tenir. En l’àmbit personal, crec tenir aptituds d’intel·ligència lingüística, que he aplicat al desenvolupament d’un bloc personal; corporal i cinestètica, que he après en participar en grups de ball, de teatre i d’altres, com ara videocreacions; i musical, que he après a causa de tenir una mare professora de música i dansa. A més, em considero una persona amb inventiva, ja que sempre estic pensant idees noves i estudiant com materialitzar-les. Ja de ben petit vaig produir un llibre d’invents (amb set invents) el qual encara conservo. Cal destacar que la meva educació a casa va estar força orientada a la creativitat, factor que no s’acostuma a potenciar a les branques tècniques de l’educació superior a les escoles tradicionals. A més, tinc força sensibilitat estètica i sóc detallista a l’hora de dissenyar solucions als problemes que se’m plantegen. Un exemple seria l’aplicació per a dispositius mòbils “Travel Cards”, que vaig desenvolupar recentment per solucionar un problema real que vaig experimentar en un viatge de plaer al Japó. D’altra banda, sóc una persona força independent que intenta defugir de les modes i estereotips, cosa que afecta de manera negativa a la meva intel·ligència interpersonal o social. També crec que disposo d’un nivell imaginació força baix durant el dia, tot i que aquest es dispara en els somnis, els quals acostumo a recordar quasi sempre íntegrament. També crec que hauria de millorar i ús de la intuïció i flexibilitat, ja que són aptituds que no faig servir en el dia a dia, però que trobo extremadament útils en el camp del disseny. Creativitat i estètica – PAC 1 CC BY-NC-SA


2.2 I NFLUÈNCIA

DE LA MOTI VACIÓ , APRENEN -

TATGE I CONEIXEMENT ADQUIRIT EN EL DESEN VOLUPAMENT DE LA CRE ATIVITAT Pel que fa al desenvolupament de la meva creativitat, la motivació ha estat un element indispensable al llarg de la meva vida. Com comento anteriorment, de petit he crescut en un ambient on s’ha fomentat la creativitat i en la meva etapa adulta segueixo buscant noves motivacions, tan intrínseques com extrínseques. Quant al coneixement adquirit sobre la creativitat, és un dels aspectes que hauria de perfeccionar per la qual cosa, essent conscient d’aquesta mancança, vaig decidir realitzar el grau en Multimèdia (i en concret aquesta assignatura).

2.3 I NFLUÈNCIA

DEL CONTEXT SOCIAL , PROFES -

SIONAL O CULTURAL Abans d’analitzar una per una les variables de l’entorn que afecten la creativitat crec necessari definir el marc sociohistòric en el que em trobo. Sóc pilot de línia aèria, visc entre Viena i Barcelona, però viatjo per tota Europa i procuro envoltar-me de persones creatives de diferents àmbits. A més, crec que tinc força confiança en mi mateix ja que he crescut en un entorn alcista, el qual ha propiciat la meva capacitat creativa. El meu context del treball sembla que no ajudi gaire a potenciar la meva creativitat, ja que no hi ha cabuda a nous estímuls, a causa de l’alt nivell de control tècnic requerit. Tot i així, intento treballar en un ambient relaxat i lúdic, però sempre dins d’uns límits marcats pel comentat anteriorment. Les limitacions de la tasca que experimento en els meus projectes creatius ve marcada per limitacions econòmiques o de producció, que m’ajuden a ser creatiu a l’hora de buscar solucions viables amb els pocs recursos dels què disposo. Sóc una persona meticulosa amb objectius clars i que amb el temps he après a demanar opinions sobre els meus projectes. Crec que les crítiques (avaluació) són necessàries, però s’han de saber analitzar i extreure’n el que un desitgi d’elles. A més, el meu grau d’autoavaluació és força alt a causa de l’alt nivell de detallisme que m’exigeixo.



De petit m’agradava compartir els meus fotomuntatges, vídeos i altres creacions amb els amics, però gràcies a l’explosió d’Internet tinc la possibilitat de compartir el meu treball amb tot el món, que alhora comparteix el seu. Sorgeix, així, la possibilitat de competir i veure qui ha fet què. Tot i així, no creo per poder dir que he fet quelcom millor que algú altre. Si YouTube no hagués existit, no haurà pogut compartir aquest vídeo (que vaig fer amb uns amics) amb la resta del món. Crec en la cooperació a diferents nivells, ja sigui entre amics o persones que comparteixen unes mateixes inquietuds, però també amb aquelles altres que formen part de la cadena de distribució i que fan possible el visionat i/o distribució d’una obra.

2.4 A CTITUD S

QUE POTENCIEN LA MEVA CREA -

TIVITAT

Voluntat i valor per a assumir riscos Perseverança Confiança i autoestima Curiositat Passió i gaudi Acceptació del fracàs com a part del procés Proactivitat Flexibilitat Versatilitat Assumpció de la complexitat

2.5 O BSTACLES

8 7 9 7 10 7 8 7 7 8

QUE DIFICUL TEN LA MEVA CRE -

ATIVITAT Ja sigui per motius perceptius, culturals o emocionals, a l’hora de crear tots tenim uns bloquejos que limiten la tasca creativa. És important identificar-los i ser conscient d’ells per millorar l’eficàcia dels processos creatius. Els bloquejos perceptius són aquells que dificulten el procés creatiu impedint identificar correctament un problema. Un d’ells podria ser la dificultat de definir el problema en sí. Un altre, la limitació excessiva del problema. També ho seria el no parlar un llenguatge comú. No hem d’oblidar l’existència d’interferències en l’observació, així com la dificultat d’establir relacions entre situacions diferents. A més, és complicat analitzar problemes dels quals ens hem acostumat. Creativitat i estètica – PAC 1 CC BY-NC-SA


Recentment he començat un nou projecte per a YouTube (encara en fase de visualització privada) amb un amic holandès. L’idioma amb què ens comuniquem és l’anglès, però tots dos patim uns problemes perceptius referits a la incapacitat de definir termes. Per una part, ell no ha estudiat multimèdia, cinema, ni televisió, però té un cert coneixement adquirit de la visualització d’altres vídeos semiprofessionals. Per l’altra, jo estic estudiant multimèdia i conec la majoria de termes del llenguatge audiovisual, però els conec en català. Així doncs, tots dos hem de fer esforços per entendre’ns correctament. Els bloquejos culturals dificulten el procés creatiu a causa de l’educació o pressions exercides per un context determinat. Ho són el desig de formar part d’un grup o l’emissió d’un judici de valor massa aviat. També ho és el ser curiós o plantejar dubtes. No hem d’oblidar els extrems, ja sigui exagerant la cooperació o l’atenció a la competència; o la tendència a adoptar una actitud de tot o res; igual que tenir un coneixement excessiu o escàs sobre un tema. Les estadístiques solen distorsionar la realitat i s’han de saber interpretar, com les generalitzacions. També ho són la fe excessiva en la lògica i impedir-se fantasiar. Seguint amb l’exemple del meu nou projecte a YouTube, crec que un dels bloquejos culturals més representatiu és el desig d’adaptar-lo a les normes establertes. YouTube té una comunitat d’usuaris amb gustos molt definits, per la qual cosa, podríem dir que aquest projecte neix amb la intenció d’oferir un contingut que atregui aquest públic, amb la qual cosa l’adaptem al que es vol veure enlloc d’oferir un producte completament diferent. Els bloquejos emocionals afecten la conducta creativa a causa de la personalitat de cada persona. Un de molt important és el temor a fer el ridícul o equivocar-se. També sol passar que ens aferrem a la primera idea que ens passa pel cap, per exemple per una rigidesa de pensament, cosa que sol comportar una reticència a abandonar un esforç ja fet. També ho són el desig de triomf ràpid i el de seguretat. A més, tenim temor o desconfiem dels nostres companys i superiors. Per últim, no hem d’oblidar la falta d’impuls per acabar un projecte o la falta de voluntat per a posar en marxa una solució. Per acabar amb el mateix exemple, el meu nou projecte porta un mes en espera de rebre els últims retocs abans de començar a produir el producte final, la qual cosa ha estat condicionada perquè el meu company de projecte se n’ha desenganxat una mica i tot el pes ha caigut sobre mi.



7. B IBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS 7.1 M ATERIAL

DOCENT

Teresa Marín García. Art, creativitat i disseny. Barcelona: Eureca Media, S.L., 2011.

7.2 R ECURSOS

WEB

Barcelona Global. (2010). Projecte: EMPO (Estudi gràfic Lo Siento).

[en

línia]

http://www.barcelonaglobal.com/projectes/projecteempoestudi-grafic-lo-siento/ [data de consulta: 25/03/2012] Complot. (2012). Work in progresso. Pocesos en LoSiento. [en línia]

http://www.tenemosunplan.com/las-charlas/charla-

completa-de-borja-martinez-fundador-de-losiento

[data

de

consulta: 25/03/2012] La Opinión Coruña. (2010). Borja Martínez: “Creo en la artesanía, en volver atrás con las herramientas del futuro”. [en línia] http://www.laopinioncoruna.es/contraportada/2010/06/24/borja -martinez-creo-artesania-volver-herramientas-futuro/396439.html [data de consulta: 25/03/2012] Magazine La Vanguardia. (2011). “Lo mejor de ti sale cuando te diviertes”

Borja

Martínez.

[en

línia]

http://magazine.lavanguardia.com/reportajes/los_reportajes_de _la_semana/reportaje/cnt_id/5762 [data consulta: 25/03/2012]

7.3 I MATGES Portada,

Consulta: 25/03/2012. Semilla pero no se toca. Imatge sense drets d’autor reconeguts, Consulta: 25/03/2012. La resta d’imatges són de domini públic, pròpies o s’acullen al dret a cita. Creativitat i estètica – PAC 1 CC BY-NC-SA


[Creatitivat i estètica] PAC 1: Creativitat: anàlisi de Borja Martínez (Estudi LoSiento) i reflexió personal

Recommend Documents