PRESENTACIÓ PRESENTACIÓN Aquest llibre d’ensenyament del valencià o català com a segona llengua ha estat concebut com un Este libro de enseñanza del valenciano o catalán como segunda lengua ha sido concebido como un material adreçat a tota classe de persones que per qualsevol raó comencen a aprendre la nostra llengua. material dirigido a toda clase de personas que por cualquier razón empiezan a aprender nuestra lengua. Està dividit en 16 unitats, cada una de les quals desenvolupa algunes funcions comunicatves necessàries Está dividido en 16 unidades, cada una de las cuales desarrolla algunas funciones comunicativas necesarias per a realitzar les activitats quotidianes més habituals en una segona llengua. Per això pot ser adequat per para realizar las actividades cotidianas más habituales en una segunda lengua. Por eso puede ser adecuado para a treballar el nivell oral de la Junta Qualificadora de Coneixements Coneixements de Valencià. trabajar el nivel oral de la Junta Qualificadora de Coneixements Coneixements de Valencià. També ha estat pensat perquè puga ser usat com a material d’autoaprenentetge o com a llibre de También ha sido pensado para que pueda ser usado como material de autoaprendizaje o como libro de text en una aula regular, ja siga d’adults o de secundària. secundària. texto en un aula regular, ya sea de adultos o de secundaria. Al costat de les funcions purament comunicatives hi ha el treball sobre aspectes gramaticals Al lado de las funciones puramente comunicativas hay el trabajo sobre aspectos gramaticales necessaris per a desenvolupar desenvolupar correctament els primers. necesarios para desarrollar correctamente las primeras. L’alumne pot seguir les indicacions del llibre en la seua pròpia llengua, ja que els quadres El alumno puede seguir las indicaciones del libro en su propia lengua, ya que los cuadros d’informació i una part dels enunciats dels exercicis estan traduïts al romanès, anglès, castellà i àrab, de de información y una parte de los enunciados de los ejercicios están traducidos al rumano, inglés, castellano y árabe, de manera que, sense cap ajuda, pot conèixer què s’espera que faça en cada moment. manera que, sin ninguna ayuda, puede conocer qué se espera que haga en cada momento. Cada exercici que treballa cada funció comunicativa o contingut gramatical indica a l’alumne quin Cada ejercicio que trabaja cada función comunicativa o contenido gramatical indica al alumno qué tipus de treball ha de fer: tipo de trabajo debe hacer: escriure escribir llegir leer escoltar escuchar parlar hablar llegir informació teòrica leer información teórica treball llarg trabajo largo
Cada aprenent necessitarà un quadern per a realitzar r ealitzar els exercicis escrits i un diccionari català o Cada estudiante necesitará necesitará un cuaderno para realizar los ejercicios escritos y un diccionario catalán valencià – llengua de l’aprenent , per tal de consultar vocabulari nou. També serà útil que dispose o valenciano – lengua del aprendiz, aprendiz, para consultar vocabulario nuevo. También será útil que disponga d’un enregistrador MP3 per tal de realitzar treballs orals. de un grabador MP3 para realizar trabajos orales. Al web de l’editorial els aprenents poden poden trobar una relació de diccionaris convencionals i en línia A la web de la editorial los estudiantes pueden encontrar una relación de diccionarios convencionales y en línea que poden resultar útils. que pueden resultar útiles. Al final del llibre hem inclòs quatre tests que poden servir per comprovar el grau en què l’alumnat Al final del libro hemos incluido cuatro tests que pueden servir para comprobar el grado en que el alumnado avança. avanza. El material enregistrat es troba a l’abast de l’alumnat a través del web www.tabarcallibres.com www.tabarcallibres.com El material registrado se encuentra encuentra al alcance del alumnado a través de la web www.tabarcallibres.com www.tabarcallibres.com També en el web hi ha informació sobre pàgines educatives que amplien la informació que es También en la web hay información sobre páginas educativas que amplían la información que se tracta en cada unitat, de manera que els alumnes puguen puguen ampliar coneixements a través d’internet. trata en cada unidad, de manera que los alumnos puedan ampliar conocimientos a través de internet. També es troben al web de l’editorial les solucions de les activitats i textos amb activitats per También se encuentran en la web de la editorial las soluciones de las actividades y textos con actividades para ampliar coneixements i provocar la discussió discussió oral. ampliar conocimientos y provocar la discusión oral.
QUINA LLENGUA APRENS? ¿QUÉ LENGUA APRENDES? El valencià o català és una de les diferents llengües que es parlen actualment a la Península Ibèrica. Dins El valenciano o catalán es una de las diferentes lenguas que se hablan actualmente en la Península Ibérica. Dentro d’Espanya hi ha quatre llengües oficials: català o valencià, gallec o portugués, basc o èuscar i castellà o de España hay cuatro lenguas oficiales: catalán o valenciano, gallego o portugués, vasco o eusquera y castellano o espanyol. español.
El català o valencià és una de les diferents llengües que van evolucionar a partir del llatí, igual que el El catalán o valenciano es una de las diferentes lenguas que evolucionaron a partir del latín, igual que el gallec o portugués, el francés, el romanés, l’italià, el sard o el castellà. El valencià o català ja es parlava gallego o portugués, el francés, el rumano, el italiano, el sardo o el castellano. El valenciano o catalán ya se hablaba al segle X i els primers textos escrits coneguts són del segle XI. Va ser la llengua principal de la Corona en el siglo X y los primeros textos escritos escritos conocidos son del siglo XI. Fue la lengua principal de la Corona d’Aragó i amb la creació d’Espanya després de la invasió castellana del segle XVIII, la llengua va ser de Aragón y con la creación de España después de la invasión castellana del siglo XVIII, la lengua fue perseguida amb més més o menys èxit en els àmbits públics, públics, encara que la població població l’ha mantinguda mantinguda com a perseguida con más o menos éxito en los ámbitos ámbitos públicos, públicos, aunque la población la ha mantenido como como llengua de relació habitual i única. Durant el règim feixista posterior a la guerra civil de 1936-39, l’Estat lengua de relación habitual y única. Durante el régimen franquista posterior a la guerra civil de 1936-39, el Estado espanyol va dur una política d’eliminació de la llengua que va fer que una part de la població urbana español llevó a cabo una política de eliminación de la lengua que hizo que una parte de la población urbana deixara de transmetre-la als fills. Per això, en l’actualitat, encara que el 90% dels ciutadans la coneixen coneixen i dejara de transmitirla a los hijos. Por ello, en la actualidad, aunque el 90% de los ciudadanos la conocen y són capaços d’usar-la, només és la llengua de relació habitual d’un 60% de la població. Així i tot, el seu son capaces de usarla, solo es la lengua de relación habitual de un 60% de la población. Aun así, su ensenyament ensenyament obligatori i la recuperació progressiva progressiva de parlants fa que tinga una vitalitat superior a la de enseñanza obligatoria y la recuperación progresiva de hablantes hace que tenga una vitalidad superior a la de moltes llengües estatals. És la vint-i-unena llengua per freqüència d’ús a internet i és oficial a les Nacions muchas lenguas estatales. Es la vigésimo primera lengua por frecuencia de uso en internet y es oficial a las Naciones Unides. La producció literària en català des del segle XI fins avui dia és comparable a la l a de qualsevol Unidas. La producción literaria en catalán desde el siglo XI hasta hoy día es comparable a la de cualquier altra llengua de cultura. De tota manera, el fet que l’administració central espanyola no l’adopte com a otra lengua de cultura. De todas maneras, el hecho de que la administración central española no la adopte como llengua oficial fa que fora d’Espanya siga menys coneguda que el castellà. lengua oficial hace que fuera de España sea menos conocida que el castellano. La llengua catalana o valenciana és la llengua pròpia i oficial de Catalunya, País Valencià i les Illes La lengua catalana o valenciana es la lengua propia y oficial de Cataluña, País Valenciano y las Islas Balears. No és oficial a l’Aragó ni a Múrcia, encara que es parla en una part dels seus territoris. Fora de Baleares. No es oficial en Aragón ni en Murcia, aunque se habla en una parte de sus territorios. Fuera del l’Estat espanyol es parla a la Catalunya francesa francesa i a la ciutat de l’Alguer, dins de l’illa de Sardenya, Sardenya, a Estado español se habla en la Cataluña francesa y en la ciudad del Alguer, dentro de la isla de Cerdeña, en Itàlia. També és l’idioma oficial d’Andorra. En total, parlen aquesta llengua uns 11 milions de persones persones Italia. También es el idioma oficial de Andorra. En total, hablan esta lengua unos 11 millones de personas
que també estan obligades a conèixer l’espanyol, el francés o l’italià, depenent de l’estat on viuen. També que también están obligadas a conocer el español, el francés o el italiano, dependiendo del estado donde viven. También és l’única llengua no estatal que es pot usar oficialment en la major part d’organismes de la UE i es la única lengua no estatal que se puede usar oficialmente en la mayor parte de organismos de la UE y s’estudia en unes noranta universitats del món. se estudia en unas noventa universidades del mundo. Les ciutats més grans on es parla l’idioma són Barcelona, València, Palma de Mallorca, Alacant, Las ciudades más grandes donde se habla el idioma son Barcelona, Valencia, Palma de Mallorca, Alicante, Tarragona, Girona, Lleida, Elx o Castelló. En els darrers anys s’han establert en Catalunya, Illes Balears i Tarragona, Gerona, Lérida, Elche o Castellón. En los últimos años se han establecido en Cataluña, Islas Baleares y País Valencià moltes persones persones de procedència diversa diversa que han trobat un treball al costat dels habitants habitants País Valenciano Valenciano muchas personas personas de procedencia diversa que que han encontrado un trabajo trabajo al lado de los habitantes més antics. Tots els habitants tenen l’obligació de conéixer els dos idiomes oficials d’aquests territoris. más antiguos. Todos los habitantes tienen la obligación de conocer los dos idiomas oficiales de estos territorios. Conéixer i usar el català o valencià té l’avantatge que permet una integració més profunda en la cultura Conocer y usar el catalán o valenciano tiene la ventaja que permite una integración más profunda en la cultura pròpia dels tres territoris. Els Els valencians, valencians, catalans o balears agraeixen agraeixen els esforços dels nouvinguts nouvinguts i dels propia de los tres territorios. territor ios. Los valencianos, catalanes o baleares agradecen los esfuerzos de los recién llegados y de los autòctons castellanoparlants per aprendre a usar la seua llengua. Esperem que aquest llibre us siga útil per autóctonos hispanohablantes por aprender a usar su lengua. Esperamos que este libro os sea útil para aconseguir-ho. conseguirlo. Per tal d’obtenir més informació sobre la llengua, entreu en el web de l’editorial. Para obtener más información sobre la lengua, entrad en la web de la editorial.
U HABILITATS COMUNICATIVES I CORRECCIÓ HABILIDADES COMUNICATIVAS I CORRECCI CORRECCIÓN ÓN GRAMATICAL GRAMATICAL
1. Saludar i dir adéu 1. Saludar y despedirse 2. Demanar i dir el nom 2. Preguntar y decir el nombre 3. Lletrejar. l’alfabet 3. Deletrear el alfabeto 4. Usar dígrafs 4. Usar dígrafos 5. identificar alguna persona segons les 5. identificar alguna persona según las relacions familiars convencionals. Els relaciones familiares convencionales. Los possessius. possessius. posesivos. posesivo s. 6. dir els números de l’1 al 10 6. decir los números del 1 al 10. 7. usar l’article 7. usar el artículo
VOCABULARI VOCABULARIO Nom
de les lletres de l’alfabet El nombre de las letras del alfabeto alf abeto Els numerals cardinals: del zero al deu Los numerales cardinales: del cero al diez Noms de vincles familiars o socials Nombres de vínculos familiares o sociales Alguns noms propis Algunos nombres propios Materials de classe Materiales de clase
ELEMENTS GRAMATICAL G RAMATICALS S ELEMENTOS GRAMATICALES
EXPRESSIONS EXPRESIONES
d’indicatiu del verb ser i i dir-se Presente de indicativo del verbo ser i i decirse pr onoms personals tònics: tònics: jo, tu, Els pronoms Los pronombres personales tónicos: yo, tónicos: yo, tú, vosté, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells, usted, él, ella, nosotros, vosotros, ellos, elles ellas pr onoms personals febles: febles: em, et, es, Els pronoms Los pronombres personales átonos: me, átonos: me, te, se, ens, vos, us, li nos, os, os, le L’article definit i personal: la, el, les, els el artículo definido y personal: la, el, el , las, los L’apostrofació La apostrofación aquell, etc. Els demostratius: aquest, aquell, etc. Los demostrativos: este, aquel, etc. qui? i com? Els interrogatius qui? i Los interrogativos quién? y cómo? ... no... ... La negació ...no la negación ...no... L’alfabet i els dígrafs El alfabeto y los dígrafos Els numerals de l’1 al 10 Los numerales del 1 al 10
Consulteu
Present
els quadres de les pàgines 9, 10, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 19 Consultad los cuadros de las páginas 9, 10, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 19
1. Saludar i dir adéu 1. Saludar y decir adiós
Hola, què hi ha? Hola, ¿que hay? Bon dia. Buenos días.
Fórmules de salutació Fórmulas de saludo Bon dia. Què hi ha? Buenos días. ¿Qué hay? Bona vesprada. Què fem? Buenas tardes. ¿Qué hacemos? Bona nit. Com anem? Buenas noches. ¿Cómo andamos? Hola! Com va això? Hola! ¿Cómo va eso?
No, jo sóc Lídia Pon s. No, yo soy Lídia Líd ia Pons.
És vosté Sara Arnau? Es usted Sara Amau? Molt de gust. Mucho usto. Anem fent. Gràcies Vamos tirando. Gracias Adéu Adiós
Encantada, com va? Encanta Enc antada, da, ¿cómo va? Ja ens veurem. Adén Ya nos veremos. Adiós
Fórmules de presentació Fórmulas de presentación Pronoms Personals + Present d’Indicatiu del verb SER Pronombres personales + presente de indicativo del verbo SER + – Jo sóc Lídia Jo no sóc Lídia Yo soy Lídia Yo no soy Lídia Tu eres/ets Pau Tu no ets/eres Pau Tú eres Pau Tú no eres Pau Ell/Ella/Vosté és Teresa Ell/Ella/Vosté no és Teresa Él/ella/ usted es Teresa Él/ella/ usted no es Teresa Nosaltres som som Vicent, Andrés i Aitor Nosaltres no som som Vicent, Andrés i Aitor Nosotros somos somos Vicent, Andrés y Aitor Nosotros no somos somos Vicent, Andrés y Aitor Aitor Vosaltres sou Borja i Núria Vosaltres no sou Borja i Núria Vosotros sois Borja y Núria Vosotros no sois Borja y Núria Ells/Elles/Vostés són Carme i Miquel Ells/Elles/Vostés no són Carme i Miquel Ellos/ ellas/ ustedes son Carme y Miquel Ellos/ ellas/ ustedes no son Carme y Miquel
? Eres/ets tu Pau? ¿Eres tú Pau? És ell/ella/vosté Teresa? ¿Es él/ella/usted Teresa? Sou vosaltres Borja i Núria? ¿Sois vosotros Borja y Núria? Són ells/elles/vostés Carme i Miquel? ¿Son ellos/ellas/ustedes Carme y Miquel?
X
Sí, sóc jo Sí, soy yo No, no és ella No, no es ella No, no som nosaltres No, no somos nosotros Sí, són ells Sí, son ellos
Resposta a una presentació Respuesta a una presentación Molt de gust. Molt de gust de conéixer-lo/-la. Mucho gusto. Mucho gusto de conocerlo/conocerla. Encantat. Hola, què hi ha? Encantado. Hola, ¿qué hay? Com anem? Com va? ¿Cómo vamos? ¿Cómo va? Fórmules de comiat Fórmulas de despedida Molt bé, gràcies! Muy bien, gracias! Anem fent. Vamos haciendo. Anem tirant. Vamos tirando. Malament. Mal. Fatal. Fatal. Així, així. Así, así. No massa bé. No demasiado bien.
Adéu. Adiós. A passar-ho bé. A pasarlo bien. A reveure. Hasta la vista Fins... Hasta... Ja ens veurem. Ya nos veremos. Records. Recuerdos. Que vaja bé. Que vaya bien. Que no siga res. Que no sea nada.
1. Escolta i escriu al costat de cada foto el número del diàleg que li correspon: 1. Escucha y escribe al lado de cada foto el número del diálogo que le corresponde: 2. Practica. 2. Practica. a) Escolta els diàlegs una altra vegada i repeteix-los llegint en veu alta. a) Escucha los diálogos otra vez y repítelos leyendo en voz alta. b) Feu grups de tres, si és possible, i presenteu-vos imitant els diàlegs. b) Haced grupos de tres, si es posible, y presentaros imitando los diálogos. 3. Escriu la paraula adequada oralment i per escrit en el diàleg següent: 3. Escribe la palabra adecuada oralmente y por escrito en el siguiente diálogo:
4. Torna a escriure les frases substituint les paraules en cursiva per jo, tu ell/ella, nosaltres, vosaltres, 4. Vuelve a escribir las frases sustituyendo las palabras en cursiva por yo, tú él/ella, nosotros, vosotros, ells/elles. Com en l’exemple: ellos/ellas. Como en el ejemplo: Maria és alta. Ella és alta Maria es alta. Ella es alta 5. Relaciona les formes verbals del present d’indicatiu del verb ser amb les dels pronoms personals 5. Relaciona las formas verbales del presente de indicativo del verbo ser con las de los pronombres personales forts. tónicos.
2. Demanar i dir el nom 2. Preguntar y decir el nombre
Com es diu? ¿Cómo se llama?
Es diu Brunet Se llama Brunet
Com et diuen? / Com et dius? ¿Cómo te llaman? / ¿Cómo te llamas? Jo em dic Miquel. / El meu nom és Miquel. / Jo sóc Miquel. /Em diuen Miquel. Yo me llamo Miquel / Mi nombre es Miquel/ Yo soy Miquel/ Me llaman Miquel. 6. 6.
Escolta el diàleg i marca les paraules que ha utilitzat per a demanar i dir el nom. Escucha el diálogo y marca las palabras que ha utilizado para preguntar y decir el nombre.
7 7
Pregunta el nom a aquests personatges. Pregunta el nombre a estos personajes.
8. 8.
Llegeix el quadre següent: Lee el siguiente cuadro:
9. 9.
Relaciona les formes verbals del present d’indicatiu del verb dir amb les dels pronoms personals Relaciona las formas verbales del presente de indicativo del verbo decir con las de los pronombres personales forts, com a l’exemple. tónicos, como en el ejemplo.
10. Completa les oracions següents: 10. Completa las siguientes oraciones:
3. Lletrejar. l’alfabet 3. Deletrear. el alfabeto 11. Escolta el nom de les lletres de l’abecedari i copia a sota. 11. Escucha el nombre de las letras del abecedario y copia debajo. 12. Torna a escoltar l’alfabet i escriu el nom de les lletres: 12. Vuelve a escuchar el alfabeto y escribe el nombre de las letras: 13. Escolta i escriu el nom de cada lletra. 13. Escucha y escribe el nombre de cada letra. 14. Lletregeu les sigles de l’activitat anterior. 14. Deletrea las siglas de la actividad anterior. 15. Escriu en aquesta graella el nom de les persones de la classe que comencen per aquestes lletres. 15. Escribe en esta parrilla el nombre de las personas de la clase que empiezan por estas letras. Digues quantes persones hi ha de cada una. Di cuantas personas hay de cada una. 16. Lletregeu les lletres del vostre nom i cognoms. Ex.: Jhon Martin: jota-hac-o-ene, eme-a-erre-te-i16. Deletread las letras de vuestro nombre y apellidos. Ej.: Jhon Martin: jota-hache-o-ene, eme-a-errete-yene. Després digueu al vostre company o companya que us lletrege els seus i els d’una persona famosa -ene. Después decid a vuestro compañero o compañera que os deletree los suyos y los de una persona famosa que admire. que admire.
4. Usar dígrafs 4. Usar dígrafos En valencià o català alguns sons es representen amb dues lletres per exemple: Lluís, En valenciano o catalán algunos sonidos se representan con dos letras por ejemplo: Lluís Marcel·la, Guillem… Aquestes combinacions s’anomenen DÍGRAFS. Marcel·la, Guillem… A estas combinaciones se les llama dígrafos. 17 Escolta i llegeix els noms o cognoms següents i fixa’t en els dígrafs marcats. 17 Escucha y lee los nombres o apellidos siguientes y fíjate en los dígrafos marcados. 18. Marca els dígrafs en les paraules següents relacionades amb l’institut. Algunes paraules no tenen dígrafs. 18. Marca los dígrafos en las palabras siguientes relacionadas con el instituto. Algunas palabras no tienen letras dobles. 19. Llegeix en veu alta els embarbussaments següents: 19. Lee en voz alta los siguientes trabalenguas:
5. Identificar alguna persona segons les relacions familiars convencionals. Els possessius. 5. Identificar alguna persona según las relaciones familiares convencionales. Los posesivos. Qui és? ¿Quién es?
És la meua germana Es mi hermana
-Qui és? / Qui ets/eres? / Qui és vosté? -¿Quién es? /¿Quién eres?/ ¿Quién es usted? -És la meua germana. -Es mi hermana. 20. Escolta el diàleg i marca les paraules que hem utilitzat per demanar i dir qui som. 20. Escucha el diálogo y marca las palabras que hemos utilizado para preguntar y decir quienes somos. 21. Observa l’arbre genealògic, consulta el quadre adjunt i completa les relacions de parentiu de la 21. Observa el árbol genealógico, consulta el cuadro adjunto y completa las relaciones de parentesco de la família Manguire-Benavent? familia Manguire-Benavent? ELS PARENTIUS LOS PARENTESCOS avi/àvia abuelo/abuela cosí/cosina primo/prima cunyat/cunyada cuñado/cuñada
marit/muller marido/mujer nebot/neboda sobrino/sobrina
nét/néta nieto/nieta oncle/tia tío/tía pare/mare padre/madre
fill/filla hijo/hija germà/germana hermano/hermana
22. Dibuixa el teu arbre genealògic. 22. Dibuja tu árbol genealógico. 23. Usa els possessius per a explicar a un company o a una companya qui és cada un dels membres de 23. Usa los posesivos para explicar a un compañero o a una compañera quien es cada uno de los miembros de la teua família que has representat a l’arbre genealògic. Com a l’exemple: tu familia que has representado en el árbol genealógico. Como en el ejemplo: POSSESSIUS POSESIVOS De mi De mí De tu De tú D’ell/d’ella De él/de ella
el meu el mío (mi) el teu el tuyo (tu) el seu el suyo (su)
la meua/ la meva la mía (mi) la teua la tuya (tu) la seua/la seva la suya (su)
ma mare mi madre
De nosaltres De nosotros De vosaltres De vosotros D’ells De ellos
el nostre el nuestro (nuestro) el vostre el vuestro (vuestro) el seu el suyo (su)
la nostra la nuestra (nuestra) la vostra la vuestra (vuestra) la seua/ la seva la suya (su)
mon pare mi padre
24. Identifica quin personatge de la família Manguire-Benavent diu aquestes frases. Fixa’t en l’arbre 24. Identifica qué personaje de la familia Manguire-Benavent dice estas frases. Fíjate en el árbol genealògic. genealògic. 25. Escriu el nom dels parentius definits. 25. Escribe el nombre de los parentescos definidos.. 26. Escriu els possessius que falten en les frases següents: 26. Escribe los posesivos que faltan en las siguientes frases:
6. Dir els números de l’1 al 10 6. Decir los números del 1 al 10 27. Completa els quadres amb els noms dels números. 27. Completa la parrilla con el nombre de los números quatre, un/una, vuit, dos/dues, sis cuatro, un/uno, una, ocho, dos, seis NÚMEROS NÚMEROS 0 zero 0 cero 1 / 2 / 3 tres 3 tres 4 5 cinc 5 cinco
6 7 set 7 siete 8 9 nou 9 nueve 10 deu 10 diez
28. Escolta els números i fixa’t com s’escriuen. Repeteix-los. 28. Escucha los números y fíjate como se escriben. Repítelos. 29. Escolta i escriu els números sense mirar el quadre anterior. 29. Escucha y escribe los números sin mirar el cuadro anterior. 30. Escriu amb lletres, al costat de cada paraula, el número de la foto. Después copia al dictat els números de telèfon. 30. Escribe con letras, al lado de cada palabra, el número de la foto. Después copia al dictado los números de teléfono.
31. Escolta les paraules anteriors i repeteix-les. 31. Escucha las palabras anteriores y repítelas. 32. Demana a un company l’objecte que correspon a cada número. Practica seguint l’exemple. 32. Pide a un compañero el objeto que corresponde a cada número. Practica siguiendo el ejemplo. A: Número 5? A: Número 5? B: Telèfon. Número 3? B: Teléfono. Número 3? 33. Relaciona els números del quadre amb les imatges: 33. Relaciona los números del cuadro con las imágenes: zero un-una dos-dues tres quatre cinc sis set huit/vuit nou deu
cero un-una dos tres cuatro cinco seis siete ocho nueve diez
7. Usar l’article 7. Usar el artículo L’article és una paraula que indica que el substantiu que va darrere d’ell ja és conegut. Els articles El artículo es una palabra que indica que el sustantivo que va detrás de él ya es conocido. Los artículos en valencià són: en valenciano son:
SINGULAR SINGULAR PLURAL PLURAL El meu pare Mi padre El pare El padre El germà El hermano l’oncle el tío l’amic el amigo
els meus pares mis padres els pares los padres els germans los hermanos els oncles los tíos els amics los amigos
MASCULÍ MASCULINO el/l’ el els los la meua germana mi hermana la mare la madre la germana la hermana l’aula el aula l’amiga la amiga
FEMENÍ FEMENINO la/l’ la les las les meues germanes mis hermanas les mares las madres les germanes las hermanas les aules las aulas les amigues las amigas
l’institut el instituto l’esborrador el borrador l’Ezequiel el Ezequiel l’Emili el Emili
els instituts los institutos els esborrador s los borradores els Ezequiels los Ezequieles els Emilis los Emilis
l’Úrsula la Úrsula la unió la unión la informació la información la Inmaculada la Inmaculada
les Úrsules las Úrsulas les unions las uniones les informacions las informaciones les Immaculades las Inmaculadas
En valencià o català existeix l’ apòstrof , és a dir, la reducció dels articles el i la a l’ ( L’animal és dòcil; En valenciano o catalán existe el apóstrofo, es decir, la reducción de los artículos el y la a l’ ( El animal es dócil; L’anciana està alegre) i de la preposició de a d’ (El gos d’Ernest s’ho ha menjat tot ). Les regles bàsiques La anciana está alegre) y de la preposición de a d’ (El gos d’Ernest s’ho ha menjat tot ). Las reglas básicas de l’apostrofació són les següents: de la apostrofación son las siguientes:
S’apostrofen Se apostrofan
El/la El/la No s’apostrofen No se apostrofan
Quan la paraula que els segueix Cuando la palabra que los sigue comença per a,e,i,o,u o h muda empieza por a ,e,i,o,u o h muda La quan el mot següent és femení i La cuando la palabra siguiente es femenina y comença amb i o u àtones empieza con i o u átonas Davant del nom de les lletres Delante del nombre de las letras
de de
S’apostrofa Se apostrofa
Davant de a,e,i,o,u o h muda Delante de a,e,i,o,u o h muda
l’alba, l’artista, l’home, el alba, el artista, el hombre, l’institut, l’habitació, el instituto, la habitación, l’última , l’íntima la última , la íntima
la universitat, la la universidad, la imaginació, la idea, la imaginación, la idea, la histèria, la unió histeria, la unión la a, la e, la efa, la ema la a, la e, la efe, la eme dona d’acció, taca mujer de acción, mancha d’humitat de humedad
34. Escriu l’article masculí (el/l’) davant de les paraules següents: 34. Escribe el artículo masculino (el/el) delante de las siguientes palabras: 35. Escriu l’article femení davant de cada mot (hem marcat les paraules femenines que no comencen per 35. Escribe el artículo femenino delante de cada palabra (hemos marcado las palabras femeninas que no empiezan por i, u àtona). Fixa’t en el nom de la lletra. i, u átona). Fíjate en el nombre de la letra. 36. Escriu l’article que correspon a les paraules següents. 36. Escribe el artículo que corresponde a las palabras siguientes. 37. Llegeix el text següent i respon les preguntes: 37. Lee el texto siguiente y responde las preguntas: a) Quina relació tenen Alba i Rosa? a) ¿Qué relación tienen Alba y Rosa?
b) Què han fet aquest matí les dues germanes a l’institut? b) ¿Qué han hecho esta mañana las dos hermanas en el instituto? c) Qui és la Paula? c) ¿Quién es Paula? d) Què mengen les tres xiquetes? d) ¿Qué comen las tres niñas? e) Quina relació tenen la tia Isabel i l’oncle Julià? e) ¿Qué relación tienen la tía Isabel y el tío Julián?
HABILITATS COMUNICATIVES I CORRECCIÓ GRAMATICAL HABILIDADES COMUNICATIVAS Y CORRECCIÓN GRAMATICAL 1. demanar i donar adreces i telèfons. 1. pedir y dar direcciones y teléfonos. 2. dir el país, la nacionalitat i l’idioma. 2. decir el país, la nacionalidad y el idioma. 3. fórmules per a parlar per telèfon i 3. fórmulas para hablar por teléfono y demanar disculpes. pedir disculpas. 4. preguntar i dir l’edat 4. preguntar y decir la edad
VOCABULARI VOCABULARIO
ELEMENTS GRAMATICALS ELEMENTOS GRAMATICALES
EXPRESSIONS EXPRESIONES
viure (present) Verbo vivir (presente) Interroatius on, quin Interrogativos dónde, cuál Preposició a/al, a la, a l’ Preposición a/al, a la, a el Numerals cardinals i ordinals Numerales cardinales y ordinales Conjunció que en pregunta. Conjunción que en pregunta Hi ha / hi és hay (está) / es (está) Verb tenir/tindre (present) Verbo tener (presente)
llengües,
països, nacionalitats lenguas, países, nacionalidades
Verb
Consulta els quadres de les pàgines 21, 22,
Consulta los cuadros de las páginas 21, 22,
23, 24, 25. 23, 24, 25.
1. Demanar i donar adreces i telèfons 1. Preguntar i responder direcciones y teléfonos A Quatretonda, al carrer Jaume I, 12. En Quatretonda, en la calle Jaime I, 12. El CP és 46001 El CP es 46001
On vius? ¿Dónde vives?
- On vius? - ¿Dónde vives? - A Quatretonda. - En Quatretonda. - A quin carrer? - ¿En qué calle? - Al carrer Jaume I, 12. - En la calle Jaime I, 12.
- Tens telèfon? - ¿Tienes teléfono? - Sí, és el número 96 386 70 42. - Sí, es el número 96 386 70 42. - Quin número de telèfon tens? - ¿Qué número de teléfono tienes? - És el 96 370 58 96 / Tinc el... - Es el 96 370 58 96 / Tengo el...
Jo Yo Tu/vosté tú/ usted Ell/ella él/ella Nosaltres nosotros Vosaltres vosotros Ells/elles ellos/ellas
visc vivo vius/viu vives viu a vive vivim en vivimos viviu vivís viuen viven
Xàtiva Gandia al Barcelona a la Mallorca a l’ Alzira Vilallonga
carrer del Mig calle del Mig carrer Poassa calle Poassa carrer Enric Valor calle Enric Valor camí Serra camino Serra plaça de l’Oliver plaza de l’Oliver avinguda País Valencià avenida País Valencià
1. 1.
Escolta el diàleg, subratlla adreces i telèfons i canvia’ls pels teus. Escucha el diálogo, subraya direcciones y teléfonos y cámbialos por los tuyos.
2. 2.
Llegeix, repeteix i representa el diàleg anterior. Lee, repite y representa el diálogo anterior.
3. 3.
Observa com ha estat confeccionada aquesta targeta de visita. Observa como ha estado confeccionada esta tarjeta de visita.
4. 4.
Confecciona la teua targeta al teu quadern. Confecciona tu tarjeta en tu cuaderno.
2. Dir el país, la nacionalitat i l’idioma 2. Decir el país, la nacionalidad y el idioma D’on ets? ¿De dónde eres?
— D’on eres/ets? —¿De dónde eres? —De Brasil, sóc brasiler. —De Brasil, soy brasileño. —Quina llengua parles? —¿Qué lengua hablas? —Parle el portugués, l’anglés i el català. —Hablo el portugués, el inglés y el catalán.
5. 5.
Escolta el diàleg i copia’l al dictat. Escucha el diálogo y cópialo al dictado.
De Brasil, sóc De Brasil, soy brasiler. brasileño.
—D’on és? —¿De dónde es? —Ell/ella és d’Alemanya. —Él/ella es de Alemania. —Quina nacionalitat té? —¿Qué nacionalidad tiene? —És rus/sa. —Es ruso/a. —Quina llengua parla? —¿Qué lengua habla? —Parla l’alemany i el rus. —Habla el alemán y el ruso.
20, 6é, 6a 112, 4t, 2a 2, 8é, 1a 18, baix bajo 33, 7é, 3a 60, 4t, 1a
6. 6.
Completa el diàleg amb les paraules següents: sóc, parles,i, ets, jo, parle, tu Completa el diálogo con las siguientes palabras: soy, hablas, y, eres, yo, hablo, tú
7. 7.
Escriu el nom dels països i les nacionalitats que falten en el quadre següent. Escribe el nombre de los países y las nacionalidades que faltan en el cuadro siguiente.
8. 8.
Pregunta a un company el nom, el país i la nacionalitat d’aquests personatges. Pregunta a un compañero el nombre, el país y la nacionalidad de estos personajes.
3. Fórmules per a parlar per telèfon i demanar disculpes 3. Fórmulas para hablar por teléfono y pedir disculpas
Que hi ha la Pepa? Sí? ¿Si?
Sí, jo mateix. Sí, yo mismo
Per a despenjar Para descolgar -Diga’m. -Dígame -Digueu-me. -Decidme -Sí? -¿Si? Per a comprovar Para compovar -És el 96 221 42 32? -¿Es el 96 221 42 32? -Com ha dit que es deia, per favor? -¿Cómo ha dicho que se llama, por favor? -Amb qui vol parlar? -¿Con quién quiere hablar?
¿Está Pepa?
Ah, hola, escolta... Ah, hola, escucha…
Per a demanar per algú Para pedir que se ponga alguien -Que hi ha (la) Laia? -¿Está Laia? -Que hi és (el) Guillem? -¿Está Guillem? - Amb la senyora Maria, per favor? -Con la señora Maria, por favor? -Em pot passar amb Pep, per favor? -Me puede pasar con Pep, por favor? Per a respondre negativament Para responder negativamente -Ara no hi és. -Ahora no está -No hi és en aquest moment. -No está en estos momentos -No, perdone, però sembla que s’equivoca. -No, perdone, pero creo que se equivoca - Ací no hi ha cap Raquel. -Aquí no vive ninguna Raquel - Està ocupada, no s’hi pot posar. -Está ocupada, no se puede poner .
Per a respondre Para responder -Sí, jo mateix. -Sí, yo misma -Un moment, ara s’hi posa. -Un momento, ahora se pone -Un moment, ara te la passe. -Un momento, ahora te la paso -Ara li la passe. -Ahora se la paso Per a mantenir la conversa -Para mantener una conversación -Sí, és clar. -Sí, está claro -Escolta! -Escucha! -Em sents? -¿Me oyes? -Diga, diga... -Diga, diga...
Demanar disculpes Pedir disculpas Disculpe, Disculpe, Perdone, Perdone, Perdó, Perdón Ho sent, Lo siento No té (cap) importància. No tiene ninguna importancia No passa res. No pasa nada. 9. 9.
m’he equivocat. me he equivocado.
Escolta el diàleg telefònic que mantenen aquestes persones. Fixa’t en les fórmules de conversa que Escucha el diálogo telefónico que mantienen estas personas. Fíjate en las fórmulas de conversación que utilitzen i assenyala-les. utilizan y señálalas.
10. Representa per parelles aquest diàleg. 10. Representa por parejas este diálogo. 11. Imagina que treballes en un servei d’informació telefònica. Per parelles confeccioneu un 11. Imagina que trabajas en un servicio de información telefónica. Por parejas confeccionad un diàleg on A sol·licita els números dels serveis següents i B fa de telefonista: diálogo donde A solicita los números de los servicios siguientes y B hace de telefonista: 12. Escolta el diàleg i marca les expressions que s’utilitzen per a demanar disculpes. 12. Escucha el diálogo y marca las expresiones que se utilizan para pedir disculpas. 13. Representa amb un company aquest o un altre diàleg semblant. 13. Representa con un compañero este u otro diálogo semejante.
4. Preguntar i dir l’edat 4. Preguntar y decir la edad
Quants anys tens?
pare i fill
Tinc cinquanta-un anys. Tengo cincuenta y un años.
¿Cuántos años tienes? -Quants anys tens? -¿Cuántos años tienes? -Tinc catorze anys. -Tengo catorce años. -Quants anys té? -¿Cuántos años tiene? -Té trenta-dos anys. -Tiene treinta y dos años.
Tenir/tindre Tener Tinc Tengo Tens Tienes Té Tiene Tenim Tenemos Teniu Tenéis Tenen Tienen
onze 11 once 11 dotze 12 doce 12 tretze 13 trece 13 catorze 14 catorce 14 quinze 15 quince 15 setze 16 diecicéis 16 dèsset 17 diecisiete 17
divuit 18 dieciocho 18 dènou 19 diecinueve 19 vint 20 veinte 20 vint-i-un 21 veintiuno 21 vint-i-sis 26 veintiséis 26 vint-i-nou 29 veintinueve 29 trenta 30 treinta 30
quaranta-quatre 44 cuarenta y cuatro 44 cinquanta-dos 52 cincuenta y dos 52 seixanta-tres 63 sesenta y tres 63 setanta-cinc 75 setenta y cinco 75 vuitanta-sis 86 ochenta y seis 86 noranta-nou 99 noventa y nueve 99 cent 100 cien 100
anys años
14. Escolta el diàleg i copia’l al dictat. 14. Escucha el diálogo y cópialo al dictado. 15. Interpreta el diàleg amb algun company o amb alguna companya. 15. Interpreta el diálogo con algún compañero o con alguna compañera. 16. Ordena aquests números de menor a major. 16. Ordena estos números de menor a mayor. 17. Escriu els números amb xifres. 17. Escribe los números con cifras. 18. Escriu amb lletres i llegeix els números. 18. Escribe con letras y lee los números. 19. Llegeix el text següent. Primer silenciosament i després en veu alta. Pots enregistrar-lo per 19. Lee el texto siguiente. Primero silenciosamente y después en voz alta. Puedes registrarlo por qualsevol sistema. Després respon les preguntes: cualquier sistema. Después responde las preguntas: a) Qui telefona? a) ¿Quién llama? b) De quin sexe és la persona que respon? b) ¿De qué sexo es la persona que responde? c) La que respon al telèfon té vint-i-un anys? c) ¿La que responde en el teléfono tiene veintiún años? d) A la casa viuen dues xiques i dos xics ? d) ¿En la casa viven dos chicas y dos chicos ? e) Quantes llengües es parlen a la casa del carrer Almansa? e) ¿Cuántas lenguas se hablan en la casa de la calle Almansa? 20. Tria un continent i fes una llista de trenta llengües i deu nacionalitats que hi pugues trobar. Pots 20. Elige un continente y haz una lista de treinta lenguas y diez nacionalidades que puedas encontrar. Puedes consultar informació als webs: www.ciemen.org, www.linguamon.cat o consultar información a los webs: www.ciemen.org, www.linguamon.cat o www6.gencat.net/llencat/publicacions/mapa/index.htm
VOCABULARI HABILITATS COMUNICATIVES I CORRECCIÓ GRAMATICAL VOCABULARIO HABILIDADES COMUNICATIVAS Y CORRECCIÓN GRAMATICAL 1.Preguntar i indicar on és un lloc Llocs i objectes que hi ha dins les 1.Preguntar e indicar donde está un lugar poblacions 2.Usar el verb anar Lugares y objetos que hay dentro las 2.Usar el verbo ir poblaciones 3.Usar les contraccions Verbs per indicar direcció 3.Usar las contracciones Verbos para indicar dirección Adverbis i locucions adverbials de 4.Usar adverbis i locucions de lloc 4.Usar adverbios y locuciones de lugar lloc 5.Usar numerals cardinals i ordinals Adverbios y locuciones adverbiales de 5.Usar numerales cardinales y ordinales lugar ELEMENTS GRAMATICALS ELEMENTOS GRAMATICALES
EXPRESSIONS EXPRESIONES
On Interrogativo Dónde Preposició fins Preposición hasta Verb anar Verbo ir Contraccions Contracciones Numerals 100-1000 ordinals 1-6 Numerales 100-1000 ordinales 1-6 Interrogatiu
Consulta els quadres de les pàgines 27, 31, 32, 35.
Consulta los cuadros de las páginas 27, 31, 32, 35.
1. Preguntar i indicar on és un lloc 1. Preguntar e indicar dónde está un sitio On és la biblioteca? ¿Dónde está la biblioteca?
Al costat de Al lado del l’ajuntament ayuntamiento
Dos persones parlant al carrer
On és la biblioteca municipal? ¿Dónde está la biblioteca municipal?
Al costat de l’ajuntament. Al lado del ayuntamiento. Davant/ darrere de la comissaria Delante/ detrás de la comisaría Damunt/davall de l’oficina d’ocupació Encima/debajo de la oficina de empleo A mà dreta /a mà esquerra A mano derecha /a mano izquierda Tot dret Todo derecho A la dreta/ a l’esquerra de la carnisseria A la derecha/ a la izquierda de la carnicería Dalt/baix, al final de l’escala Arriba/debajo, al final de la escala Entre la farmàcia i l’hotel Entre la farmacia y el hotel Lluny/prop Lejos/cerca Passant la via del tren Pasando la vía del tren Més enllà del supermercat Más allá del supermercado
1. Escolta l’enregistrament i després repeteix-lo amb un company. 1. Escucha la grabación y después repítelo con un compañero. 2. Per parelles pregunteu i contesteu usant aquestes cinc estructures ( al costat de, tot dret, a mà 2. Por parejas preguntad y contestad usando estas cinco estructuras ( al lado de, todo derecho, a mano esquerra, puge, a la dreta) per indicar en el plànol els llocs següents: izquierda, suba, a la derecha) para indicar en el plano los siguientes lugares: - El quiosc - El quiosco - El camp de bàsquet - El campo de baloncesto - El ciber - El ciber - La biblioteca municipal - La biblioteca municipal - La parada de l’autobús. - La parada del autobús. - El locutori telefònic. - El locutorio telefónico. 3. Llegeix el recorregut pels ponts que tens marcats en aquest plànol de la ciutat d’Alcoi. Segueix la 3. Lee el recorrido por los puentes que tienes marcados en este plano de la ciudad de Alcoy. Sigue la ruta en el mapa ruta en el mapa 4. Dibuixa en el mapa d’Alcoi l’itinerari següent: 4. Dibuja en el mapa de Alcoy el siguiente itinerario: 5. Ara dibuixa tu en el mapa un trajecte des de A a B i dicta’l al teu company perquè el marque en el seu mapa. 5. Ahora dibuja tú en el mapa un trayecto desde A a B y díctalo a tu compañero para que lo marque en su mapa. 6. Observa el plànol d’Alcoi i digues si és vertader o fals. 6. Observa el plano de Alcoy y di si es verdadero o falso. 7. Mireu els mapes. Per parelles, pregunteu i responeu seguint l’exemple proposat. 7. Mirad los mapas. Por parejas, preguntad y responded siguiendo el ejemplo propuesto. A: On vius? A: ¿Dónde vives? B: A Sagunt. B: En Sagunt. A: On és? A: ¿Dónde está? B: Al centre del País Valencià, a la comarca del Camp de Morvedre, al nord de la ciutat de València. B: En el centro del País Valenciano en la comarca del Camp de Morvedre, al norte de la ciudad de Valencia.
2. Usar el verb anar 2. Usar el verbo ir El verb anar també s’utilitza molt per a indicar lloc. Fixa’t en la seua conjugació en present. El verbo ir también se utiliza mucho para indicar lugar. Fíjate en su conjugación en presente.
Jo vaig al centre. Yo voy al centro. Tu vas per l’avinguda. Tú vas por la avenida. Ell/ella/vosté va pel mig del carrer. Él/ella/usted va por el medio de la calle. Nosaltres anem junts. Nosotros vamos juntos. Vosaltres aneu caminant. Vosotros vais caminando. Ells/elles/vostés van a l’esquerra. Ellos/ellas/ustedes van a la izquierda. I ara fixa’t en la seua conjugació en imperatiu, per a indicar situacions: Y ahora fíjate en su conjugación en imperativo, para indicar situaciones:
Ves (tu) al centre. Ves (tú) al centro. Vaja (ell/ella/vosté) al carrer de dalt. Vaya (él/ella/usted) a la calle de arriba. Anem (nosaltres) per la dreta. Vayamos (nosotros) por la derecha. Aneu (vosaltres) al nord. Id (vosotros) al norte. Vagen (ells/elles/vostés) pel pont. Vayan (ellos/ellas/ustedes) por el puente. 8. Completa les oracions amb les formes en present del verb anar . 8. Completa las oraciones con las formas en presente del verbo ir . 9. Completa les oracions amb les formes en imperatiu del verb anar . 9. Completa las oraciones con las formas en imperativo del verbo ir .
3. Usar les contraccions 3. Usar las contracciones Observa aquestes particularitats lingüístiques i gramaticals. Observa estas particularidades lingüísticas y gramaticales. Jo visc al ( a + el) camp. Però: Jo visc a la platja. / Vosaltres viviu a l’hotel. Yo vivo en el ( a + el) campo. Pero: Yo vivo en la playa. / Vosotros vivís en el hotel. Tu vius del (de + el) comerç. Tú vives del (de + el) comercio. Ell viu pel ( per + el) passeig de l’albereda. Él vive por el (por + el) paseo de la alameda. Ella viu a cal (ca + el) farmacèutic. Ella vive en casa del (ca + el) farmacéutico. Nosaltres vivim als (a + els) Jardins del riu. Nosotros vivimos en los (a + los) Jardines del río. Vosaltres viviu pels ( per + els) voltants del centre. Vosotros vivís por los (por + los) alrededores del centro. Ells viuen dels (de + els) jornals dels pares. Ellos viven de los (de + los) jornales de los padres.
Quan les preposicions a, de, per i la partícula ca (reducció de casa) es troben davant dels articles el, els, Cuando las preposiciones a, de, por y la partícula ca (reducción de casa) se encuentran delante de los artículos el, els, en es produeixen els articles contractes. Cadascun d’aquests articles és el resultat de la fusió de dos en se producen los artículos contractos. Cada uno de estos artículos es el resultado de la fusión de dos mots tal com apareixen al quadre següent: palabras tal como aparecen en el siguiente cuadro:
preposició + article preposición + artículo
a de per ca
+ el
a de per ca
+ els
contracció contracción al: Vaig al carrer al: Voy a la calle del: Vinc del ciber del: Vengo del ciber pel: Passe pel pont por el: Paso por el puente cal: vaig a cal metge ca el: voy a casa del médico als: aneu als jardins a los: vais a los jardines dels: festa dels taxistes de los: fiesta de los taxistas pels: van pels ponts por los: van por los puentes cals: vaig a cals avis casa los: voy a casa los abuelos
quan s’apostrofa l’article, cuando se apostrofa el artículo, no es fa la contracció no se hace la contracción Vaig a l’aeroport Voy al aeropuerto Vinc de l’hotel Vengo del hotel Passe per l’aeroport Paso por el aeropuerto Vaig a ca l’Andreu Voy a casa Andreu
10. Copia al dictat les frases següents. Posteriorment, assenyala en el text les contraccions que hi 10. Copia al dictado las frases siguientes. Posteriormente, señala en el texto las contracciones que trobes. encuentras. En quins casos de les frases a), c), d) no s’ha fet la contracció perquè s’apostrofa l’article? ¿En qué casos de las frases a), c), d) no se ha hecho la contracción porque se apostrofa el artículo? 11. Escriu les combinacions de preposició i article de cada contracció, igual que a l’exemple: 11. Escribe las combinaciones de preposición y artículo de cada contracción, igual que en el ejemplo: als: a + els a los: a + los 12. Completa les frases amb al/ a la/ a l’, segons corresponga: 12. Completa las frases con al/ a la/ al , según corresponda: 13. Completa igualment aquestes frases amb del/ de la/ de l’ 13. Completa igualmente estas frases con del/ de la/ de el 14. I ara fes el mateix amb pel/per la/per l’ 14. Y ahora haz lo mismo con por el/por la/por el
15. Completa les frases de la primera columna amb les formes de contracció en singular adequades i 15. Completa las frases de la primera columna con las formas de contracción en singular adecuadas y fes les transformacions de plural necessàries per a completar les de la segona columna. Com a l’exemple: haz las transformaciones de plural necesarias para completar las de la segunda columna. Como en el ejemplo: 16. Escriu les contraccions que cregues convenients en les oracions següents. Fixa-t’hi quan s’han de 16. Escribe las contracciones que creas convenientes en las oraciones siguientes. Fíjate cuando se deben desfer les contraccions: deshacer las contracciones:
4. Usar adverbis i locucions de lloc 4. Usar adverbios y locuciones de lugar 17. Fixa’t en les distintes localitzacions de l’emoticona i relaciona cada número amb la 17. Fíjate en las distintas localizaciones de la emoticona y relaciona cada número con la localització corresponent. localización correspondiente. 18. Observa el dibuix i completa les frases amb els adverbis i locucions d’aquest quadre. 18. Observa el dibujo y completa las frases con los adverbios y locuciones de este cuadro. 19. Escriu sota cada foto el nom o els noms que fan referència als llocs i objectes que hi ha dins les 19. Escribe debajo de cada foto el nombre o los nombres que hacen referencia a los lugares y objetos que hay dentro de las poblacions. poblaciones. la tanca publicitària, el pis, la cabina telefònica, el gual, la paperera, la llibreria, el forn de pa, el la valla publicitaria, el piso, la cabina telefónica, el vado, la papelera, la librería, el horno de pan, el supermercat, l’aparador, la vorera, el xamfrà, la façana, el carrer, l’embornal, el semàfor, la bústia, el supermercado, el escaparate, la acera, el chaflán, la fachada, la calle, la alcantarilla, el semáforo, el buzón, la senyal de trànsit, el pas de vianants, la plaça, el banc, l’escultura, el gronxador, la font, el parc, el señal de tránsito, el paso de cebra, la plaza, el banco, la escultura, el columpio, la fuente, el parque, el carreró, l’avinguda, la cantonada. callejón, la avenida, la esquina. 20. Completa les definicions amb la paraula correcta. 20. Completa las definiciones con la palabra correcta. 21. Indica tot el que veus des de la finestra de la classe. Si no hi ha finestra, imagina què t’agradaria 21. Indica todo lo que ves desde la ventana de la clase. Si no hay ventana, imagina que te gustaría veure. ver. 22. Indica què veus en aquestes fotos de ciutats. 22. Indica qué ves en estas fotos de ciudades.
5. Usar numerals cardinals i ordinals 5. Usar numerales cardinales y ordinales 100 100 200 200 300 300 222 222 315 315 106 106 750 750
cent cien dos-cents/dues-centes doscientos/doscientas tres-cents/tres-centes trescientos/trescientas dos-cents vint-i-dos doscientos veintidós tres-cents quinze trescientos quince cent sis ciento seis set-cents cinquanta setecientos cincuenta
23. Escriu el nom d’aquests números: 23. Escribe el nombre de estos números: 103: 345: 564: 423: 901: 368: NUMERALS NUMERALES 1r/1a 1º. /1ª 2n/2a 2º./2ª 3r/3a 3º./3ª 4t/4a 4º./4ª 5é/5a 5º./5ª 6é/6a 6º./6ª
ORDINALS ORDINALES primer/primera primer-o/primera segon/segona segundo/segunda tercer/tercera tercer/tercera quart/quarta cuarto/cuarta cinqué/cinquena quinto/quinta sisé/sisena sexto/sexta
24. Consulta el quadre i escriu en ordre de major a menor les deu ciutats que més han crescut entre 1990 24. Consulta el cuadro y escribe en orden de mayor a menor las diez ciudades que más han crecido entre 1990 i 2000, com a l’exemple: y 2000, como el ejemplo: 25. Llegeix el text següent i marca V o F 25. Lee el texto siguiente y marca V o F
HABILITATS COMUNICATIVES I CORRECCIÓ HABILIDADES COMUNICATIVAS Y CORRECCIÓN GRAMATICAL GRAMATICAL
1. Demanar i dir l’hora 1. Preguntar y decir la hora 2. Demanar i dir horaris 2. Preguntar y decir horarios
ELEMENTS GRAMATICALS ELEMENTOS GRAMATICALES
Quantitatius mig, un quart, etc. Cuantitativos medio, un cuarto, etc.
VOCABULARI VOCABULARIO
• Adverbis de temps. • Adverbios de tiempo. • Parts del dia. • Partes del día. • Dies de la setmana. • Días de la semana. • Mesos de l’any. • Meses del año. • Signes del zodíac. • Signos del zodíaco. • Mitjans de transport, espectacles i actes. • Medios de transporte, espectáculos y actos. • Algunes formes verbals: voldria, és/són, • Algunas formas verbales: querría, es/son, comença, ix, arriba, obri, etc. empieza, sale, llega, abre, etc. EXPRESSIONS EXPRESIONES
Consulta els quadres de les pàgines 37 i 38 Consulta los cuadros de las páginas 37 y 38
1. Demanar i dir l’hora 1. Preguntar y decir la hora Quina hora és? ¿Qué hora es?
Quina hora és? ¿Qué hora es? Per favor, quina hora té? Por favor, ¿qué hora tiene? (Que) té hora? ¿Tiene hora?
Són les quatre en punt. Son la cuatro en punto.
Són les quatre i quart (16:15h) Son las cuatro y cuarto (16:15h) És la una (13:00h) Es la una (13:00h) (Sí), són les deu (10h) (Sí), son las diez (10h)
1. Escolta el diàleg i repeteix-lo: 1. Escucha el diálogo y repítelo: 2. Escriu el diàleg i reprodueix-lo oralment: 2. Escribe el diálogo y reprodúcelo oralmente: 3. Escriu amb números i amb lletres l’hora que marquen els rellotges: 3. Escribe con números y con letras la hora que marcan los relojes:
2. Demanar i dir horaris 2. Preguntar y decir horarios A quina hora ix el tren? ¿A qué hora sale el tren?
Qualsevol
A les nou i vint A las nueve y veinte.
personatge
A quina hora ¿A qué hora
és... es... comença.. empieza.. ix... sale... arriba... llega... obri... abre...
? ?
A la una A la una a les dotze. a las doce. a les tres. a las tres. a les vuit. a las ocho. a les set. a las siete.
Quin horari fas? ¿Qué horario haces?
De 7h a 14h De 7h a 14h
Quin és l’horari de... Cuál es el horario de...
Des de les... fins a les... Desde las... hasta las...
matinada madrugada matí mañana migdia mediodía vesprada/tarda tarde vespre anochecer nit noche
4. Fes la pregunta adequada a la resposta: 4. Haz la pregunta adecuada a la respuesta: 5. Escolta el diàleg i copia’l al dictat 5. Escucha el diálogo y cópialo al dictado 6. Escriu el diàleg i reprodueix-lo oralment: 6. Escribe el diálogo y reprodúcelo oralmente: Situació: demanes a un funcionari de l’Ajuntament l’horari d’atenció al públic. Situación: pides a un funcionario del Ayuntamiento el horario de atención al público. 7. Escriu el diàleg i reprodueix-lo oralment: 7. Escribe el diálogo y reprodúcelo oralmente: Situació: Vols anar al Gran Teatre de Xàtiva, on fan una obra que t’agrada. Telefones demanant Situación: quieres ir al Gran Teatro de Xàtiva, donde hacen una obra que te gusta. Llamas pidiendo dies i hores de les sessions. días y horas de las sesiones.
8. Completa les caselles amb els horaris següents. 8. Completa las casillas con los horarios siguientes. 9. Digues quin horari fan habitualment aquests establiments o serveis. Exemple: L’hospital té 9. Di qué horario tienen habitualmente estos establecimientos o servicios. Ejemplo: El hospital tiene l’horari de visita de 16h a 20h el horario de visita de 16h a 20h 10. Mira aquests cartells sobre diferents actes i indica oralment i per escrit quins dies i a 10. Mira estos carteles sobre diferentes actas e indica oralmente y por escrito que días y a quines hores se celebren. qué horas se celebran. 11. En parelles o individualment, escriviu un cartell que anuncie una festa o qualsevol esdeveniment 11. En parejas o individualmente, escribid un cartel que anuncie una fiesta o cualquier acontecimiento amb diverses activitats que s’han celebrat al vostre poble, institut... con varias actividades que se han celebrado en vuestro pueblo, instituto... 12. Individualment, completa aquesta nota indicant a un amic el dia, l’hora i el lloc on se celebra la 12. Individualmente, completa esta nota indicando a un amigo el día, la hora y el lugar donde se celebra festa. la fiesta. 13. Ompli aquesta fitxa d’acord amb el que sentiràs. 13. Rellena esta ficha de acuerdo con lo que oirás. 14. Completa les frases. 14. Completa las frases. 15. Completa les frases: 15. Completa las frases. 16. Tria la resposta adequada. 16. Elige la respuesta adecuada. 17. Ordena els dies de la setmana i relaciona’ls amb l’astre al qual fa referència el seu nom. Enllaceu-los 17. Ordena los días de la semana y relaciónalos con el astro al que hace referencia su nombre. Enlazadlos també amb la seua abreviatura. también con su abreviatura. 18. Ordena: 18. Ordena: 19. Tot tenint en compte l’esquema, completa les frases amb el nom del dia de la setmana que 19. Teniendo en cuenta el esquema, completa las frases con el nombre del día de la semana que convinga: convenga: 20. Relaciona amb fletxes cada menjada amb el moment del dia en què sol fer-se: 20. Relaciona con flechas cada comida con el momento del día en que suele hacerse: 21. A més a més de les relacionades amb les menjades, hi ha altres parts del dia que convé conèixer. 21. Además de las relacionadas con las comidas, hay otras partes del día que conviene conocer.
Ací les tens totes definides, però desordenades. Relaciona les hores i les parts del dia. Aquí las tienes todas definidas, pero desordenadas. Relaciona las horas y las partes del día. 22. Mira l’esquema següent i completa’n les hores. Fixa’t que, de vegades, a més de l’hora caldrà 22. Mira el esquema siguiente y completa las horas. Fíjate que, a veces, además de la hora habrá especificar també de quina part del dia es tracta: que especificar también de qué parte del día se trata: 23. Relaciona les estacions i els mesos de l’any. 23. Relaciona las estaciones y los meses del año. 24. Relaciona els signes del zodíac i els seus noms. 24. Relaciona los signos del zodíaco y sus nombres. 25. Ací tens un recull de més paraules que ens ajuden a mesurar el temps. Relaciona’ls amb el seu 25. Aquí tienes una recopilación de más palabras que nos ayudan a medir el tiempo. Relaciónalos con su significat: significado: 26. Llegeix els diàlegs següents i respon les preguntes: 26. Lee los diálogos siguientes y responde las preguntas: a) Quant de temps dura el viatge a Sóller? a) ¿Cuánto tiempo dura el viaje a Sóller? b) Quins mitjans de transport apareixen als texts? b) ¿Qué medios de transporte aparecen en los textos? c) Hi ha autobús cap a Gandia a les sis i mitja? c) ¿Hay autobús hacia Gandía a las seis y media? d) El personatge del diàleg 1 pot arribar a Gandia? d) ¿El personaje del diálogo 1 puede llegar a Gandía?
HABILITATS COMUNICATIVES I CORRECCIÓ HABILIDADES COMUNICATIVAS Y CORRECCIÓN GRAMATICAL GRAMATICAL
1. Preguntar i dir què fa una persona ara, en 1. Preguntar y decir qué hace una persona ahora, en aquest moment. El present indicatiu. este momento. El presente de indicativo. 2. Preguntar i dir què fa una persona ara, en 2. Preguntar y decir qué hace una persona ahora, en aquest període de temps. este período de tiempo. 3. Usar els verbs anar i anar-se’n. 3. Usar los verbos ir e irse. 4. Preguntar i dir què fa alguna persona 4. Preguntar y decir qué hace alguna persona habitualment. habitualmente.
VOCABULARI VOCABULARIO
• Accions habituals. acciones habituales • Adverbis de temps: sempre, sovint, alguna adverbios de tiempo: siempre, a menudo, alguna vegada, quasi mai, mai. vez, casi nunca, nunca. EXPRESSIONS EXPRESIONES
Consulta els quadres de les pàgines 49, 50 54 i 56. Consulta los cuadros de las páginas 49, 50, 54 y 56.
ELEMENTS GRAMATICALS ELEMENTOS GRAMATICALES • Estar + gerundi. Estar + gerundio • Anar i anar-se’n . Ir e irse • El present d’indicatiu . El presente de indicativo
1. Preguntar i dir què fa una persona ara, en aquest moment. El present indicatiu 1. Preguntar y decir qué hace una persona ahora, en este momento. El presente de indicativo Què fas ara? ¿Qué haces ahora? Estudie i pense Estudio y pienso
Estudie i pense són verbs en present d’indicatiu. El present d’indicatiu s’usa per a: Estudio y pienso son verbos en presente de indicativo. El presente de indicativo se usa para: indicar situacions que ocorren en el moment que parlem (apartat 1). indicar situaciones que ocurren en el momento que hablamos (apartado 1). indicar situacions que es mantenen estables (apartat 2) o es repeteixen de manera habitual. indicar situaciones que se mantienen estables (apartado 2) o se repiten de manera habitual. Aquesta utilitat s’estudia en l’apartat 3. Esta utilidad se estudia en el apartado 3. •
•
•
El present indicatiu també té altres valors que pots estudiar en una gramàtica. El presente de indicativo también tiene otros valores que puedes estudiar en una gramática.
El present d’indicatiu es fa de la manera següent: El presente de indicativo se hace de la siguiente manera: Observacions: Observaciones: 1. La major part dels verbs que acaben en -IR són incoatius, és a dir, es conjuguen com patir . Es diuen 1. La mayor parte de los verbos que acaban en -IR son incoativos, es decir, se conjugan como sufrir . Se llaman incoatius perquè presenten l’infix o increment isc (o esc)/eix entre el radical del verb i la desinència en incoativos porque presentan el infijo o incremento isc (o esc)/eix entre el radical del verbo y la desinencia en les persones 1a, 2a i 3a del singular i 3a del plural en el present d’indicatiu. També ho fan en el present las personas 1ª, 2ª y 3ª del singular y 3ª del plural en el presente de indicativo. También lo hacen en el presente de subjuntiu i en l’imperatiu, que estudiaràs posteriorment. Per exemple: Indicatiu present: de subjuntivo y en el imperativo, que estudiarás posteriormente. Por ejemplo: Indicativo presente: pat isc ,pat eixes , pat eix , pat im , pat iu , pat eixen. Subjuntiu present: pat isca , pat isques , pat isca , pat im , sufro,sufres, sufre, sufrimos, sufrís, sufren. Subjuntivo presente: sufra, sufras, sufra, suframos, pat iu , pat isquen. Imperatiu: pat eix , pat isca , pat im , pat iu , pat isquen. sufráis, sufran. Imperativo: sufre, sufra, suframos, sufríd, sufran. En la resta de temps, els incoatius (com patir ) i els purs ( com dormir ) es conjuguen igual. En el resto de tiempos, los incoativos (como sufrir ) y los puros ( como dormir ) se conjugan igual. 2. Alguns verbs de la tercera conjugació com afegir, engolir, fregir, teixir, llegir, mentir, vestir, etc. 2. Algunos verbos de la tercera conjugación como añadir, engullir, freír, tejer, leer, mentir, vestir, etc. admeten la forma incoativa i la pura. admiten la forma incoativa y la pura. 3. A Catalunya i nord del País Valencià la primera persona pot adoptar també la desinència –o ( parl- o , 3. En Cataluña y norte del País Valenciano la primera persona puede adoptar también la desinencia –o (habl-o, perd- o , tem- o , pat-eix- o , dorm- o). A les Illes Balears no es posa desinència en la primera persona ( parl, pierd-o, tem-o, padezc-o, duerm-o). En las Islas Baleares no se pone desinencia en la primera persona (hablo) perd, tem, patisc, dorm): Jo compro verdures, jo compr verdures, jo compre verdures són formes pierdo, temo, sufro, duermo): Yo compro verduras, yo compro verduras, yo compro verduras son formas equivalents. equivalentes. 4. Tots els verbs de la primera conjugació són regulars, excepte anar i estar. 4. Todos los verbos de la primera conjugación son regulares, excepto ir y estar. 5. En els verbs acabats en –iar, com pronunciar, canviar, estudiar, etc. cal pronunciar planes les 5. En los verbos acabados en –iar, como pronunciar, cambiar, estudiar, etc. hay que pronunciar llanas las persones 1a, 2a i 3a del singular i 3a del plural: pronuncie, pronuncies, pronuncia, pronuncien. personas 1ª, 2ª y 3ª del singular y 3ª del plural: pronuncio, pronuncias, pronuncia, pronuncian.
6. Quan el lexema dels verbs acaba en c, ç, g, j es produeixen transformacions ortogràfiques: pescar: 6. Cuando el lexema de los verbos acaba en c, ç, g, j se producen transformaciones ortográficas: pescar: pesque, pesca; caçar: cace, caça; enutjar: enutge, enut ja; pesco, pesca; cazar: cazo, caza; enojar: enojo, enoja; 7. La segona conjugació té moltes irregularitats: conéixer: conec, coneixes...; veure: veig, veus...; 7. La segunda conjugación tiene muchas irregularidades: conocer: conozco, conoces...; ver: veo, ves...; nàixer: nasc, naixes...; córrer: córrec, corres... nacer: nazco, naces...; correr: corro, corres...
ACTIVITATS ACTIVIDADES 1. Completa en present d’indicatiu 1. Completa con el presente de indicativo 2. Llegeix l’observació 6 i conjuga en present indicatiu 2. Lee la observación 6 y conjuga en presente indicativo 3. Llegeix l’observació 2 i conjuga en present d’indicatiu tant en la forma pura com en la incoativa 3. Lee la observación 2 y conjuga en presente de indicativo tanto en la forma pura como en la incoativa 4. Completa la graella amb les formes verbals irregulars del següent quadre que els corresponen: 4. Completa la parrilla con las formas verbales irregulares del siguiente cuadro que les corresponden: 5. Completa les oracions següents amb la forma en present del verb entre parèntesis: 5. Completa las oraciones siguientes con la forma en presente del verbo entre paréntesis: 6. Escriu la forma en present del verb remarcat: 6. Escribe la forma en presente del verbo señalado: 7. Fes que concorden el subjecte i el predicat: 7. Haz que concuerden el sujeto y el predicado: 8. Posa en present els verbs que hi ha entre parèntesis: 8. Pon en presente los verbos que hay entre paréntesis: 9. Completa: 9. Completa: 10. Completa: 10. Completa:
2. Preguntar i dir què fa una persona ara, en aquest període de temps. 2. Preguntar y decir qué hace una persona ahora, en este período de tiempo. Què estàs fent aquest any? ¿Qué estás haciendo este año?
Uf! Estic treballant en un bar, cuide un ancià i Uf! Estoy trabajando en un bar, cuido a un anciano y estudie francés. estudio francés.
Què fas aquest any? ¿Qué haces este año?
Què fas? ¿Qué haces? Què estàs fent? ¿Qué estás haciendo?
verb estar + gerundi verbo estar + gerundio Estic estudiant Estoy estudiando Estic netejant Estoy limpiando Estic pintant Estoy pintando Estic telefonant Estoy telefoneando
verb en present d’indicatiu verbo en presente de indicativo Estudie Estudio Netege Limpio Pinte Pinto Telefone Telefoneo
11. Tria l’opció o les opcions adequades: 11. Elige la opción o las opciones adecuadas: 12. Observa com es construeix el gerundi: 12. Observa cómo se construye el gerundio: VERB INFINITIU VERBO INFINITIVO
Estic parlant Estoy hablando Estàs menjant Estás comiendo Estic fent gimnàstica Estoy haciendo gimnasia Està coneixent Está conociendo Estan elegint Están eligiendo Estic llegint Estoy leyendo
parlar hablar menjar comer f er hacer conéixer conocer elegir elegir llegir leer
GERUNDI GERUNDIO
parlant hablando menjant comiendo f ent haciendo coneixent conociendo elegint eligiendo llegint leyendo
13. Completa ara les frases següents amb les formes de gerundi corresponents. Després 13. Completa ahora las frases siguientes con las formas de gerundio correspondientes. Después llegeix-les en veu alta. léelas en voz alta. 14. Utilitza l’estructura estar + gerundi per explicar què fan els personatges següents durant el 14. Utiliza la estructura estar + gerundio para explicar que hacen los personajes siguientes durante la matí: mañana: 15. Utilitza l’estructura estar + gerundi per preguntar què fan. 15. Utiliza la estructura estar + gerundio para preguntar qué hacen. Escriu l’infinitiu de les formes pintem, ordene, agafen, caminant, cantant. Escribe el infinitivo de las formas pintamos, ordeno, cogen, caminando, cantando. 16. Contesta les preguntes a partir de les accions que et suggereixen les fotografies: 16. Contesta las preguntas a partir de las acciones que te sugieren las fotografías: 17. Què fan? Utilitza, per respondre, els següents verbs: bussejar, pintar, tallar,sopar, volar . 17. ¿Qué hacen? Utiliza, para responder, los siguientes verbos: bucear, pintar, cortar, cenar, volar . 18. Respon igual com el model: 18. Responde igual como el modelo: Estan cantant? ¿Están cantando?
No, estan reparant No, están reparando
3. Usar els verbs anar i anar-se’n 3. Usar los verbos ir e irse anar ir vaig voy vas vas va va anem vamos aneu vais van van
Vaig al cine Voy al cine Vas al metro Vas al metro Va a l’ambulatori Va al ambulatorio
Anem al circ Vamos al circo Aneu a treballar Vais a trabajar Van al camp Van al campo
anar-se’n irse me’n vaig me voy te’n vas te vas se’n va se va ens n’anem nos vamos
us n’aneu os vais se’n van se van
Me’n vaig de classe Me voy de clase Te’n vas a l’hospital Te vas al hospital Se’n va a córrer Se va a correr Ens n’anem al futbol Nos vamos al fútbol Us n’aneu amb bici Os vais en bici Se’n van a l’hotel Se van al hotel
19. Respon amb anar . Llegeix en veu alta: 19. Responde con ir . Lee en voz alta: 20. Respon amb anar-se’n. Llegeix en veu alta. 20. Responde con irse. Lee en voz alta.
4. Preguntar i dir què fa alguna persona habitualment 4. Preguntar y decir qué hace alguna persona habitualmente VERB EN PRESENT VERBO EN PRESENTE
Què fas habitualment? ¿Qué haces habitualmente? Què fas durant la setmana? ¿Qué haces durante la semana? Què fas un dia de treball? ¿Qué haces un día de trabajo?
M’alce a les 7h. i a les 8h vaig a l’institut després de desdejunar-me. Me levanto a las 7h. y a las 8h voy al instituto después de desayunar. Hi estudie totes les assignatures del dia. Després vaig a casa a dinar. Estudio todas las asignaturas del día. Después voy a casa a comer. En acabant de dinar dorm la migdida. Després, a mitja vesprada, Después de comer duermo la siesta. Después, a media tarde, ajude els meus pares a netejar i a fer la faena de casa. Tot seguit faig ayudo a mis padres a limpiar y a hacer el trabajo de casa. Acto seguido hago els deures i pinte a la meua habitació. Després llegisc i me’n vaig al los deberes y pinto en mi habitación. Después leo y me voy a la llit cap a mitjanit. cama hacia medianoche.
21. Què fas? 21. ¿Qué haces? 22. Relaciona les preguntes amb les respostes corresponents 22. Relaciona las preguntas con las respuestas correspondientes 23. Fas les mateixes activitats un dia de treball que un dia de festa? Selecciona les accions de la 23. ¿Haces las mismas actividades un día de trabajo que un día de fiesta? Selecciona las acciones de la llista següent que consideres oportunes i ompli les dues columnes: lista siguiente que consideras oportunas y rellena las dos columnas: 24. Ara completa el teu horari personal. Llegeix-lo en veu alta: 24. Ahora completa tu horario personal. Léelo en voz alta: 25. Pregunta a un company a quina hora fa certes activitats i fes un text com el teu de l’activitat 25. Pregunta a un compañero a qué hora hace ciertas actividades y haz un texto como el tuyo de la actividad anterior. Després explica-ho a un altre company. anterior. Después explícalo a otro compañero. A quina hora t’alces? Jo m’alce a les 7h. ¿A qué hora te levantas? Yo me levanto a las 7h. Joan s’alça a les 7h... Joan se levanta a las 7h... 26. Pots endevinar a què es dediquen aquestes tres persones en el seu temps d’oci? 26. ¿Puedes adivinar a qué se dedican estas tres personas en su tiempo de ocio?
27. Completa la següent narració amb la forma en present del verb entre parèntesis: 27. Completa la siguiente narración con la forma en presente del verbo entre paréntesis: 28. Llegeix el text següent i respon V F: 28. Lee el texto siguiente y responde V F: a) la zura existeix VF a) la zura existe VF b) menja flors VF b) come flores VF c) corre molt, VF c) corre mucho, VF d) no mor VF d) no muere VF e) viu de nit VF e) vive de noche VF f) menja molt VF f) come mucho VF g) menja sal VF g) come sal VF
HABILITATS COMUNICATIVES I CORRECCIÓ vocabulari vocabulario
GRAMATICAL HABILIDADES COMUNICATIVAS Y CORRECCIÓN GRAMATICAL
1. Preguntar i dir a què es dedica una persona 1. Preguntar y decir a qué se dedica una persona 2. Preguntar i dir on treballa o estudia una persona 2. Preguntar y decir dónde trabaja o estudia una persona 3. preguntar i dir en què consisteix una faena 3. preguntar y decir en qué consiste un empleo
faenes,
oficis i ocupacions empleos, oficios y ocupaciones accions que es fan en diferents treballs acciones que se hacen en diferentes trabajos adverbis de temps: encara, ja adverbios de tiempo: aún, ya EXPRESSIONS EXPRESIONES
Consulta els quadres de les pàgines 62 i 64 Consulta los cuadros de las páginas 62 y 64 ELEMENTS GRAMATICALS ELEMENTOS GRAMATICALES fer/ser en
present (repàs) hacer/ser en presente (repaso) derivats aplicats als oficis derivados aplicados a los oficios repàs de verbs incoatius en present repaso de verbos incoativos en presente
1. Preguntar i dir a què es dedica una persona 1. Preguntar y decir a qué se dedica una persona Faig de professor de valencià Traba o de rofesor de valenciano
A què et dediques ara? ¿A qué te dedicas ahora?
De què treballes? ¿De qué trabajas? Què fas? ¿Qué haces? A què et dediques? ¿A que te dedicas? Quina és la teua/seua professió? ¿Cuál es tu/su profesión?
Faig de Hago de Treballe de Trabajo de Sóc Soy
guia guía mestre/mestra maestro/maestra pilot piloto perruquer/a peluquero/a conductor/a conductor/a guàrdia guardia metge/metgessa médico/médica llaurador/a labrador/a obrer/a obrero/a pallasso/pallassa payaso/payasa
pescador/a pescador/a soldat soldado carnisser/a carnicero/a femater/a basurero/a forner/a panadero/a fuster/a carpintero/a advocat/advocada abogado/abogada aprenent/a aprendiz cambrer/a camarero/a comerciant comerciante empleat/empleada empleado/empleada electricista electricista enginyer/a ingeniero/a escriptor/a escritor/a estudiant/a estudiante manyà/manyana cerrajero/a Estudie i busque treball Estudio y busco trabajo Pinte edificis Pinto edificios Conduisc camions Conduzco camiones Cuine en un restaurant Cocino en un restaurante Rente cotxes Lavo coches Ajude a un mecànic Ayudo a un mecánico Repare electrodomèstics Reparo electrodomésticos Faig classe en un institut Doy clase en un instituto Cuide ancians Cuido ancianos Faig faenes de casa per hores Hago trabajos domésticos por horas
Repassa els verbs fer i ser en present (p. 52 i 11) i amb la informació que et donem, pregunta i respon seguint l’exemple. 1. Repasa los verbos hacer y ser en presente (p. 52 y 11) y con la información que te damos, pregunta y responde siguiendo el ejemplo. (Teresa/netejadora) (Teresa/limpiadora) —De què treballes? —¿De qué trabajas? —Sóc netejadora —Soy limpiadora 1.
2. 2.
Copia al dictat les preguntes i respostes següents. Després representa-les amb un company o Copia al dictado las preguntas y respuestas siguientes. Después represéntalas con un compañero companya. o compañera.
3. 3.
Pregunta al teu company/companya què fa ara i què li agradaria fer. Utilitza diferents formes. Pregunta a tu compañero/compañera qué hace ahora y qué le gustaría hacer. Utiliza diferentes formas.
4. 4.
Escolta l’enregistrament i completa les frases següents. Escucha la grabación y completa las frases siguientes.
5. 5.
Digues quins oficis usen aquests instruments o eines. Di en que oficios usan estos instrumentos o herramientas.
6. 6.
Pensa quins oficis podrien fer cada una d’aquestes persones. Piensa que oficios podrían hacer cada una de estas personas.
7. 7.
Repassa la conjugació dels verbs en present acabats en – ir i després escolta i copia els verbs Repasa la conjugación de los verbos en presente acabados en – ir y después escucha y copia los verbos de cada frase. Repeteix les frases en veu alta. de cada frase. Repite las frases en voz alta.
8. 8.
Escriu quina és la professió dels personatges fotografiats. Escribe cuál es la profesión de los personajes fotografiados.
9. 9.
Formula les preguntes de les respostes següents: Formula las preguntas de las siguientes respuestas:
10. Escriu el nom de la professió que es deriva de cadascuna d’aquestes paraules: 10. Escribe el nombre de la profesión que se deriva de cada una de estas palabras: Fusta fuster fusteria Madera carpintero carpintera
a) Sabata a) Zapato b) Llibre b) Libro c) Joia c) Joya d) Llanterna d) Linterna e) Granera e) Escoba
ELS DERIVATS MÉS USATS LOS DERIVADOS MÁS USADOS Ofici, professió: Oficio, profesión: -er/-era: forner, quiosquera... -er/-era: panadero, quiosquera... -aire: drapaire... -aire: trapero... -dor, -dora: aviador, cobrador... -dor, -dora: aviador, cobrador... -ista: dentista, electricista, futbolista... -ista: dentista, electricista, futbolista... Botiga, taller: Tienda, taller: -eria: carnisseria, rellotgeria -eria: carnicería, relo jería
11. Escriu al costat de cada definició el nom de l’ofici en masculí i femení: 11. Escribe al lado de cada definición el nombre del oficio en masculino y femenino: 12. Localitza en aquest embolic de lletres el nom de 6 oficis. 12. Localiza en este lío de letras el nombre de 6 oficios.
2. Preguntar i dir on treballa o estudia una persona 2. Preguntar y decir dónde trabaja o estudia una persona Encara estudies a l’institut? ¿Todavía estudias en el instituto?
No, ja no hi estud ie. No, ya no estudio allí.
(Encara) estudies a l’institut? ¿(Aún) estudias en el instituto? Sí, encara hi estudie. / No, ja no hi estudie. Sí, aún estudio. / No, ya no estudio. I ara, on treballes? Y ahora, ¿dónde trabajas? En una empresa de prospeccions. / Enlloc, estic aturada. En una empresa de prospecciones. / En ningún lugar, estoy parada. 12. Per parelles, amb la informació que teniu a la taula següent, pregunteu i contesteu seguint els 12. Por parejas, con la información que tenéis en la mesa siguiente, preguntad y contestad siguiendo los exemples. ejemplos.
3. preguntar i dir en què consisteix una faena 3. preguntar y decir en qué consiste un empleo És molt senzill, però delicat: maquille cadàvers Es muy sencillo, pero delicado: maquillo cadáveres. En què consisteix fer de tanatopràctic? ¿En qué consiste hacer de tanatopráctico?
13. És el primer dia de classe. La professora pregunta a què et dediques i en què consisteix la teua faena. 13. Es el primer día de clase. La profesora pregunta a que te dedicas y en que consiste tu empleo.
14. Digues en què consisteixen els treballs que apareixen a l’activitat 9. 14. Di en que consisten los trabajos que aparecen en la actividad 9. 15. Digues en què consisteixen aquests oficis: 15. Di en que consisten estos oficios: Llaurador: ..................................... Labrador: ..................................... Cambrer: Camarero: Professora: Profesora: Actriu: Actriz: 16. Llegeix les definicions següents. Després escriu una llista de definicions d’oficis inventats (pots 16. Lee las definiciones siguientes. Después escribe una lista de definiciones de oficios inventados (puedes combinar característiques d’oficis diferents). Per exemple: Polinador: persona que agrana els carrers amb combinar características de oficios diferentes). Por ejemplo: Polinador: persona que barre las calles con la porra per mantenir en ordre les deixalles. la porra para mantener en orden los desperdicios. 17. Escriu un diàleg en què A pregunta a B quina és la seua ocupació. B respon. A diu que no ho 17. Escribe un diálogo en que A pregunta a B cuál es su ocupación. B responde. A dice que no lo entén. B ho explica. entiende. B lo explica. Representa el diàleg que has escrit. Representa el diálogo que has escrito. 18. Llegeix l’anunci i respon les preguntes: 18. Lee el anuncio y responde las preguntas: a) On és l’empresa? a) ¿Dónde está la empresa? b) Què és “horari intensiu”? b) ¿Qué es “horario intensivo”? c) Tens tu “capacitat de treball”? c) ¿Tienes tú “capacidad de trabajo”? d) Escriu tu un anunci demanant un treballador de les teues característiques . d) Escribe tú un anuncio pidiendo un trabajador de tus características . 19. Llegeix el diàleg i respon V F: 19. Lee el diálogo y responde V F: a) Toca la carn a) Toca la carne b) No li agrada el supermercat b) No le gusta el supermercado c) Li agrada treballar a la caixa c) Le gusta trabajar en la caja d) Fa de tot d) Hace de todo e) No arregla prestatgeries e) No arregla estanterías
VF VF VF VF VF VF VF VF VF VF
HABILITATS COMUNICATIVES I CORRECCIÓ GRAMATICAL HABILIDADES COMUNICATIVAS Y CORRECCIÓN GRAMATICAL
1. Demanar i dir què es vol i quant se’n vol. 1. Preguntar y responder qué se quiere y cuanto se quiere. 2. Actes relacionats amb el menjar. 2. Actos relacionados con la comida. 3. Demanar coses que es poden comptar (es 3. Pedir cosas que se pueden contar (se poden consumir per unitats) i respondre-hi. pueden consumir por unidades) y responder. 4. Demanar coses que no es poden comptar 4. Pedir cosas que no se pueden contar (no es poden consumir per unitats) i (no se pueden consumir por unidades) y respondre-hi. responder. 5. Preguntar quantitats. 5. Preguntar cantidades. 6. Demanar productes i respondre-hi sense 6. Pedir productos y responder sin repetir el producte. repetir el producto. 7. Expressar preferències de qualitat. 7. Expresar preferencias de cualidad. 8. Demanar tanda. 8. Pedir turno.
VOCABULARI VOCABULARIO
• Queviures. • Víveres. • Recipients. • Recipientes. • Accions i vocabulari relacionat amb el • Acciones y vocabulario relacionado con la menjar. comida. • Adjectius qualificatius. • Adjetivos calificativos. • Mesures. • Medidas. EXPRESSIONS EXPRESIONES
Consulta els quadres de les pàgines 67, 69, 70, 71, 72, 73, 76, 77. Consulta los cuadros de las páginas 67, 69, 70, 71, 72, 73, 76, 77.
ELEMENTS GRAMATICALS ELEMENTOS GRAMATICALES
• Interrogatius: què, quant, quanta, quants, quantes. • Interrogativos: qué, cuánto, cuánta, cuántos, cuántas. • Verb voler. • Verbo querer. • Pronoms: en, el, la, els, les. • Pronombres: en, el, la, los, las. • Quantitatius: gens, cap. • Quantitativos: nada, ningún. • Interrogatiu: com. • Interrogativo: cómo. • Locució adverbial: més aviat. • Locución adverbial: más bien. • Numerals partitius: una quarta, mig quilo… • Numerales partitivos: un cuarto, medio kilo…
1. Demanar i dir què es vol i quant se’n vol 1. Preguntar y responder qué se quiere y cuanto se quiere
Què vols hui, rei? ¿Qué quieres hoy, rey?
Pose’m dues tallades de mero Ponme dos trozos de mero.
Què vol? /Què vols? ¿Qué quiere? /Qué quieres?
Quant en vol?/Quant en vols? ¿Cuánto quiere?/ ¿Cuánto quieres?
Pose’m/Posa’m Formatge, arròs, llet, Póngame/Pónme Queso, arroz, leche, Done’m/ dona’m oli, iogurt, olives, etc. Déme/ dame aceite, yogur, aceitunas, etc. una quarta ( Kg) un cuarto ( Kg) mig quilo (1/2 Kg) medio kilo (1/2 Kg) un quilo (1Kg) un kilo (1Kg) En vull una botella Quiero una botella un paquet un paquete una bossa una bolsa un pot un bote
1. Selecciona els aliments que consumeixes habitualment i respon les preguntes. 1. Selecciona los alimentos que consumes habitualmente y responde las preguntas. 2. Llegeix els ingredients de la recepta i després indica les quantitats i els ingredients que calen per 2. Lee los ingredientes de la receta y después indica las cantidades y los ingredientes que hacen falta para a fer l’arròs al forn per a quatre persones: hacer el arroz al horno para cuatro personas:
2. Actes relacionats amb el menjar 2. Actos relacionados con la comida Jo cada dia em desdejune, esmorze, faig l’aperitiu, dine, berene i sope. De vegades, resope. Yo cada día desayuno, almuerzo, tomo el aperitivo, como a mediodía, meriendo y ceno. A veces, vuelvo a cenar.
Menjar, desdejunar-se, esmorzar, aperitiu, dinar, berenar, sopar, ressopó, una picadeta, beure, cuinar, Comer, desayunar, almorzar, aperitivo, comer, merendar, cenar, colación (después de la cena), un aperitivo, beber, cocinar, coure, bullir, guisar, rostir, fregir, torrar cocer, hervir, guisar, asar, freír, tostar 3. 3.
Completa les frases següents amb els verbs relacionats amb l’acte de menjar: Completa las frases siguientes con los verbos relacionados con el acto de comer:
4. 4.
Relaciona amb fletxes les frases següents amb el pronom corresponent: Relaciona con flechas las frases siguientes con el pronombre correspondiente:
5. 5.
Amb els verbs de l’exercici anterior, escriu el present d’indicatiu del verb voler. Con los verbos del ejercicio anterior, escribe el presente de indicativo del verbo querer.
3. Demanar coses que es poden comptar (es poden consumir per unitats) i respondre-hi. 3. Pedir cosas que se pueden contar (se pueden consumir por unidades) y responder. Sí, quantes en vol? Sí, ¿Cuántas quieres?
Té Tiene Tens Tienes
llibres de cuina libros de cocina discs de reagee discos de reagee botelles d’aigua botellas de agua bosses de pipes bolsas de pipas bolígrafs bolígrafos pantalons pantalones pisos per llogar pisos para alquilar aparells de música aparatos de música melons melones
Té tarres de mantega? ¿Tienes tarros de mantequilla?
Sí, Sí, ? ? No, no No, no
en Ø
en me’n me ens en nos
tinc tengo
tinc cap tengo ningún/o queda cap queda ningún
6. 6.
Respon les preguntes següents: Responde las siguientes preguntas:
7. 7.
Classifica en dues columnes els productes comptables i els incomptables Clasifica en dos columnas los productos contables y los incontables
8. 8.
Per parelles. A, demana en una tenda cada un dels productes de la columna dels comprables; Por parejas. A, pide en una tienda cada uno de los productos de la columna de los contables; B, respon les preguntes com si fóra el dependent. B, responde las preguntas como si fuera el dependiente.
4. Demanar coses que no es poden comptar (no es poden consumir per unitats) i respondre-hi. 4. Pedir cosas que no se pueden contar (no se pueden consumir por unidades) y responder. Té carn d’estruç? ¿Tienes carne de avestruz?
No, no me’n queda gens No, no me queda nada
Té Tiene Tens Tienes
9. 9.
sucre azúcar aigua agua vi vino vidre vidrio roba ropa detergent detergente música música carn carne enveja envídia
Sí, Sí, ? ?
en Ø
tinc tengo
en No, no me’n No, no me ens en nos
tinc gens tengo nada queda gens queda nada
Respon les preguntes següents: Responde las siguientes preguntas:
10. Demana en una tenda cada un dels productes de la columna dels incomptables de l’activitat 7. 10. Pide en una tienda cada uno de los productos de la columna de los incontables de la actividad 7. Respon les preguntes com si fores el dependent. Responde las preguntas como si fueras el dependiente. 11. Fes frases relacionant els següents aliments amb gens o cap segons convinga. 11. Haz frases relacionando los siguientes alimentos con nada o ningún según convenga. 12. Els productes no comptables es compren en envasos o mesures. 12. Los productos no contables se compran en envases o medidas. Relaciona els productes següents amb les mesures o envasos corresponents: Relaciona los productos siguientes con las medidas o envases correspondientes:
5. Preguntar quantitats 5. Preguntar cantidades Quant de ¿Cuánto Quanta ¿Cuánta
arròs, dolç, sucre, café, raïm arroz, dulce, azúcar, café, uva llet, cervesa, mel, aigua leche, cerveza, miel, agua encisams, pastissos, melons, lechugas, pastel, melones, cogombres, ràbens, moniatos pepinos, rábanos, boniatos tomaques, maduixes, carabasses, tomates, fresas, calabazas, peres , creïlles/patates, cebes, nous peras , patatas/patatas, cebollas, nueces
Quants ¿Cuántos Quantes ¿Cuántas
hi ha hay vol, vols, volen quiere, quieres, quieren tens, té, tenen tienes, tiene, tienen, queda, queden queda, quedan
? ?
13. Completa les frases següents amb quant, quanta, quants, quantes: 13. Completa las frases siguientes con cuanto, cuanta, cuantos, cuantas: 14. Escriu el diàleg seguint les indicacions i representa’l després amb un company. 14. Escribe el diálogo siguiendo las indicaciones y represéntalo después con un compañero. 15. Completa les frases següents imitant la primera però canviant els productes i les persones: 15. Completa las frases siguientes imitando la primera pero cambiando los productos y las personas:
6. Demanar productes i respondre-hi sense repetir el producte 6. Pedir productos y responder sin repetir el producto No, no en vull No, no uiero
Vols fruita? uieres fruta?
Vols ¿Quieres
Vols ¿Quieres
l’ el aquell aquel el meu mi
arròs? arroz?
Ø arròs? arroz?
No, no el vull No, no lo quiero
No, no en vull No, no lo quiero
Vols ¿Quier es
la la aquesta esta aquella aquella
Vols ¿Quieres
Ø
Vols ¿Quieres
els / los aquests estos aquells aquellos
Vols ¿Quieres
Ø
Vols ¿Quieres
les / las aquestes estas les teues tus
Vols ¿Quieres
Ø
taronja? naranja?
No, no la vull No, no la quiero
taronja? naranja?
No, no en vull No, no quiero
plàtans? plátanos?
plàtans? plátanos? peres? peras?
peres? peras?
No, no els vull No, no los quiero
No, no en vull No, no quiero
No, no les vull No, no las quiero
No, no en vull No, no quiero
16. Marca a les respostes les paraules que substitueixen les paraules marcades a les preguntes. 16. Marca en las respuestas las palabras que sustituyen las palabras marcadas en las preguntas. 17. Ompli els buits de les frases següents: 17. Rellena los vacíos de las siguientes frases: 18. Contesta les preguntes: 18. Contesta las preguntas: 19. Marca en cada pregunta la paraula substituïda per en en la resposta. Com a l’exemple: 19. Marca en cada pregunta la palabra sustituida por en en la respuesta. Como el ejemplo: 20. Fixa’t en el pronom en i després explica la seua norma d’escriptura davant del verb 20. Fíjate en el pronombre en y después explica su norma de escritura delante del verbo s’escriu en davant el verb quan comença per............... se escribe en delante el verbo cuando empieza por............... s’escriu n’ davant el verb quan comença per............... se escribe n' delante el verbo cuando empieza por............... 21. Completa les frases següents amb els pronoms el/la/els/les o el pronom en, n’). 21. Completa las frases siguientes con los pronombres el/la/los/las o el pronombre en, n' ).
22. Copia al dictat. 22. Copia al dictado. 23. Llegeix el text següent i marca tots els productes que hi apareixen i els pronoms ( el, la els les, en) 23. Lee el texto siguiente y marca todos los productos que aparecen y los pronombres ( el, la los las, en) que els substitueixen. que los sustituyen.
7. Expressar preferències de qualitat 7. Expresar preferencias de cualidad
Més aviat gran. Mejor si es grande.
El pot, com el vol? El recipiente, ¿Cómo lo quiere?
el lo la Com la ¿Cómo els los les las
vol? quiere?
madura madura verdes verdes Més aviat curt Más bien corto grossa gorda blanc blanco
gran grande xicotet pequeño crua cruda barats baratos prim delgado
negre negro llarg largo cares caras cuit cocido curt corto
24. Expressa les teues preferències sobre els següents productes a partir del model de l’exemple. 24. Expresa tus preferencias sobre los siguientes productos a partir del modelo del ejemplo. —Com el vols? —Més aviat xicotet, amb molta olor i sense llavors. —¿Cómo lo quieres? —Más bien pequeño, con mucho aroma y sin pepitas. 25. Escriu tots els adjectius que cregues convenient al costat de la llista de substantius següents, tenint 25. Escribe todos los adjetivos que creas conveniente al lado de la lista de sustantivos siguientes, en compte el gènere i nombre corresponents. teniendo en cuenta el género y número correspondientes. Menut/da/s/des dolç/a/os/ces madur/a/s/es Pequeño/a/s/as dulce/e/dulces/es maduro/a/os/as Verd/a/s/es cuit/a/s/es gran/s Verde/s cocido/a/os/as grande/s Groc/ga/s/gues petit/a/s/es tendre/a/s Amarillo/a/os/as pequeño/a/os/as tierno/a/os/as Xicotet/a/s/es menut/da/s/des Pequeño/a/os/as pequeño/a/os/as
8. Demanar tanda 8. Pedir turno Jo mateix Yo mismo
Qui és l’últim? ¿Quién es el último?
Qui és Quien es Ets Eres Ets tu Eres tú És vosté Es usted Ø Ø
l’últim/a el último la última
? ?
Sóc jo Soy yo Jo Yo Jo mateix Yo mismo
26. Identifica en aquest diàleg les frases que serveixen per a demanar tanda: 26. Identifica en este diálogo las frases que sirven para pedir turno: 27. Classifica les frases següents segons els criteris de la graella: 27. Clasifica las frases siguientes según los criterios de la parrilla: 28. Interpretació de papers: 28. Interpretación de papeles: 29. Llegeix el text i respon les preguntes 29. Lee el texto y responde las preguntas a) Quins ingredients té el torró? a) ¿Qué ingredientes tiene el turrón? b) En quina època es consumeix? b) ¿En qué época se consume? c) On es fa el torró? c) ¿Dónde se hace el turrón? d) Com és el torró d’Alacant? d) ¿Cómo es el turrón de Alicante? e) Quin tipus de persones no poden menjar torró? e) ¿Qué tipo de personas no pueden comer turrón?
HABILITATS COMUNICATIVES I CORRECCIÓ GRAMATICAL HABILIDADES COMUNICATIVAS Y CORRECCIÓN GRAMATICAL
1.demanar i dir què hi ha en un lloc 1.pedir y decir qué hay en un lugar 2.demanar i dir qui hi ha en un lloc 2.pedir y decir quién hay en un lugar 3.demanar i dir si algú pot fer alguna cosa 3.pedir y decir si alguien puede hacer algo 4.usar alguns pronoms febles apostrofats* 4.usar algunos pronombres átonos apostrofados*
VOCABULARI VOCABULARIO objectes
d’ús quotidià objetos de uso cotidiano animals de terra i d’aigua animales de tierra y de agua atifells de taula cacharros de mesa
ELEMENTS GRAMATICALS ELEMENTOS GRAMATICALES pronoms
febles pronombres átonos verb haver-hi (repàs) verbo haber (repaso) verb poder (repàs) verbo poder (repaso) quantitatius: res cap, gens cuantitativos: algo, algún/-na, nada
EXPRESSIONS EXPRESIONES
Consulta els quadres de les pàgines 79, 81, 82 i 83 Consulta los cuadros de las páginas 79, 81, 82 y 83
1. Demanar i dir què hi ha en un lloc 1. Preguntar y contestar qué hay en un lugar
No hi ha res No hay nada
Què hi ha a la bossa? ¿Qué hay en la bolsa?
1. 1.
Què hi ha a la bossa? ¿Qué hay en la bolsa?
(a la bossa) (en la bolsa)
Quantes coses hi ha? ¿Cuántas cosas hay?
(a la bossa) (en la bolsa)
Respon: què hi ha? Responde: ¿qué hay?
hi ha un bolígraf. hay un bolígrafo. no hi ha res. no hay nada. hi ha un pintallavis. hay un pintalabios. no n’hi ha cap no hay nada n’hi ha tres hay tres hi ha tres coses hay tres cosas
2. 2.
Consulta la llista d’animals de terra i indica què hi ha en cada foto Consulta la lista de animales de tierra e indica qué hay en cada foto El llop/la lloba, la rabosa, el porc senglar, l’ós/l’óssa, el conill, el lleó/la lleona, el tigre/la tigressa, El lobo/la loba, la zorra, el jabalí, el oso/la osa, el conejo, el león/la leona, el tigre/la tigresa, l’hipopòtam, el goril·la, el ximpanzé, la girafa, l’elefant, el dromedari, el camell, el ruc, el cavall, el bou/la el hipopótamo, el gorila, el chimpancé, la jirafa, el elefante, el dromedario, el camello, el borricote, el caballo, el toro/la vaca, vaca, el porc, l’ovella, la cabra/el xot, la serp, la tortuga, la sargantana. el cerdo, la oveja, la cabra/el autillo, la serpiente, la tortuga, la lagartija.
3. 3.
Consulta la llista d’animals de mar i indica què hi ha en cada foto. Consulta la lista de animales de mar e indica qué hay en cada foto. La granota, el gripau, l’anguila, la tortuga, el cocodril, el tauró, el catxalot, el dofí, la rajada, el lluç, La rana, el sapo, la anguila, la tortuga, el cocodrilo, el tiburón, el cachalote, el delfín, la raya, la merluza, El cranc, la gamba, la galera, el llagostí, la llagosta, la balena, la medusa, la tonyina, la sardina, el El cangrejo, la gamba, la galera, el langostino, el saltamontes, la ballena, la medusa, el atún, la sardina, el bacallà o abadejo, el llenguado, el moll, la petxina o copinya, la clòtxina o musclo, l’ostra, la sèpia, el bacalao, el lenguado, el salmonete, la concha o almeja, el mejillón, la ostra, la sepia, el calamar, el polp. Calamar, el pulpo.
2. Demanar i dir qui hi ha en un lloc 2. Preguntar y contestar quién hay en un lugar
Qui hi ha a l’aula? ¿Quién está en el aula?
Qui hi ha a la piscina? ¿Quién está en la piscina? Hi ha la Sandra? ¿Está Sandra?
4. 4.
Relaciona: Relaciona: Exemple: Ejemplo: -Acosta’m el cendrer. -Acércame el cenicero. -No vull. -No quiero.
Hi ha el Pere i el Manel Están Pere y Manel
(Hi ha) els alumnes. (Están) los alumnos. No hi ha ningú. No hay nadie. Sí, sóc jo. Sí, soy yo. No, no hi és No, no está.
5. 5.
Classifica aquestes frases en la columna corresponent: Clasifica estas frases en la columna correspondiente:
6. 6.
Completa les preguntes i respostes oralment i per escrit. Completa las preguntas y respuestas oralmente y por escrito.
3. Demanar i dir si algú pot fer alguna cosa 3. Preguntar y responder si alguien puede hacer algo Pots ajudar-me? ¿Puedes ayudarme? Puc Puedo Pots Puedes Pot Puede Podem Podemos Podeu Podéis Poden Pueden Et Te va be Li Le va bién Us Le
Sí, un moment. Sí, un momento.
obrir la porta? abrir la puerta? comprar el pa? comprar el pan? tancar la porta? cerrar la puerta? recollir l’anàlisi? recoger el análisis? obrir la finestra? abrir la ventana? portar el guix? llevar el yeso?/traer la tiza? vindre? venir?
Sí, és clar Sí, claro No, ara no (poder) No, ahora no (poder) Ja vaig Ya voy Ja vinc Ya vengo Ja (+ verb) Ya (+ verbo) Un moment Un momento
7. 7.
Completa aquestes frases amb les formes del verb poder i l’expressió et/li/us va bé . Completa estas frases con las formas del verbo poder y la expresión te/le/os va bien.
8. 8.
Demana a aquestes persones que t’ajuden en alguna de les següents situacions. Pide a estas personas que te ayuden en alguna de las siguientes situaciones.
9. 9.
Observa aquesta taula parada, consulta el vocabulari i omple els globus amb peticions, com a Observa la mesa puesta, consulta el vocabulario y rellena los bocadillos con peticiones, como en el l’exemple: “pots passar-me el ganivet?” ejemplo: “¿puedes pasarme el cuchillo?” el tovalló o torcaboques la servilleta el got/vas el vaso la copa la copa el ganivet el cuchillo la cullera la cuchara
les tovalles los manteles la forqueta el tenedor la tassa la taza la safata la bandeja
4. Usar alguns pronoms febles apostrofats* 4. Usar algunos pronombres átonos apostrofados* Fixa’t en aquestes frases: Fíjate en estas frases: - Pot tancar la porta? Sí, ara la tanque. - ¿Puede cerrar la puerta? Sí, ahora la cierro. - Pot apagar el cigarret? Sí, ja l’apague. - ¿Puede apagar el cigarrillo? Sí, ya lo apago. - Pot obrir la finestra? Ja l’òbric. - ¿Puede abrir la ventana? Ya lo abro. La, el, l’ són pronoms febles. Ja ho saps de les unitats anteriors. Però observa que tant la forma el La, el, lo son pronombres átonos. Ya lo sabes de las unidades anteriores. Pero observa que tanto la forma el masculina com la forma la femenina s’apostrofen quan el verb que va darrere comença per a, e, i, o, u (o masculina como la forma la femenina se apostrofan cuando el verbo que va detrás empieza por a, e, i, o, u (o ha, he, hi, ho, hu). ha, he, hi, ho, hu). L’a pague el cigarret ¿Lo apago ? el cigarrillo L’ò bric la finestra ¿La abro ? la ventana
10. Substitueix el complement en negreta per l’, com a l’exemple: 10. Sustituye el complemento en negrita por el , como el ejemplo: 11. Substitueix el complement en negreta pel pronom feble corresponent el, la, 11. Sustituye el complemento en negrita por el pronombre átono correspondiente el, la, (al final de la pàgina) (al final de la página) *Si vols practicar a fons l’ús dels pronoms febles pots fer els exercicis del web de Tabarca *Si quieres practicar a fondo el uso de los pronombres átonos puedes hacer los ejercicios de la web de Tabarca 12. Substitueix el complement en negreta pel pronom feble corresponent el, la, l’. 12. Sustituye el complemento en negrita por el pronombre endeble correspondiente el, la, el/la. 13. Llegeix aquesta nota i respon les preguntes: 13. Lee esta nota y responde las preguntas: a) Quants personatges hi ha? a) ¿Cuántos personajes hay? b) Qui són? b) ¿Quién son? c) Què fa cada un d’ells? c) ¿Qué hace cada uno de ellos? d) Què poden dinar demà? d) ¿Qué pueden comer mañana?
VABILITATS COMUNICATIVES I CORRECCIÓ GRAMATICAL VABILIDADES COMUNICATIVAS Y CORRECCIÓN GRAMATICAL
1. Descriure el físic d’una persona. 1. Describir el físico de una persona 2. Descriure el caràcter i l’estat físic i anímic d’una persona. 2. Describir el caràcter i el estado físico y anímico de una persona. 3.Expressar opinions sobre persones. 3. Expresar opiniones sobre personas 4. Usar masculins i femenins (el gènere del nom). 4. Usar masculinos y femeninos (el género y el número) 5. Usar singulars i plurals (el nombre del nom). 5.Usar singulares y plurales (el número del nombre) 6. Usar adequadament el gènere i el nombre dels adjectius. 6. Usar adecuadamente el género i el número de los adjetivos. 7. Usar relatius. 7. Usar relativos
VOCABULARI VOCABULARIO Parts
del cos, vestits i complements, estats físics i
anímics. Partes del cuerpo, vestidos y complementos, estados físicos y anímicos. Adjectius relatius a les parts del cos, a la roba, al caràcter i als estats físics i anímics. Adjetivos relativos a las partes del cuerpo, a la ropa, al caràcter y a los estados físicos y anímicos. Adverbis: bé, malament, millor, pitjor Adverbios: bien, mal, mejor, peor.
ELEMENTS GRAMATICALS Flexió
de gènere i nombre de noms i adjectius Flexión de género y número de nombres y adjetivos. Verb dur (repàs) Verbo traer o llevar (repaso) Perífrasi de probabilitat amb el verb deure Perífrasis de probabilidad con el verbo deber Alguns usos de ser i estar Algunos usos de ser y estar Els relatius Los relativos
EXPRESSIONS
Consulta els quadres de les pàgines 85, 86, 87, 89, 90, 92, 93, 95, 96, 97, 98, 102, 103. Consulta los cuadros de las páginas 85, 86, 87, 89, 90, 92, 93, 95, 96, 97, 98, 102, 103 .
1. Descriure el físic d’una persona 1. Describir el físico de una persona Com és? Què porta? Quant pesa? Quant fa? Cómo es? Qué lleva? Cuánto pesa? Cuanto mide?
Com sóc/ets/és/som/sou/són? Cómo soy/eres/es/somos/sois/son?
Què Que
duc/dus/du/duem/dueu/duen? porte/portes/porta/portem/porteu /porten? llevo/llevas/lleva/llevamos/llevai s/llevan?
És gran, porta una camisa, deu pesar 90kg i fa 1’70m d’alçada. És grande, lleva una camisa, pesará 90 Kg i mide 1’70 de altura.
Quant Cuánto
pese/peses/pesa/pesem/peseu/pesen? faig/fas/fa/fem/feu/fan? peso/pesas/pesa/pesamos/pesáis/pesan mido/mides/mide/medimos/medís/miden
els cabells el pelo
el cap la cabeza la cara la cara el nas la nariz la boca la boca
Tinc Tens Té Tenim Teniu Tenen Tengo Tienes Tiene Tenemos Tenéis Tienen
els ulls los ojos els llavis los labios la pell la piel el cos el cuerpo
les cames las piernas
els braços los brazos un barret un sombrero, unes ulleres unas gafas, un bigot un bigote, una barba una barba, unes arracades unos pendientes, un collar un collar , un enfilall un broche, un cinturó un cinturón, un rellotge un reloj, un anell un anillo, un xandall un chandal, una camisa una camisa, una duc porte jaqueta una chaqueta, una armilla un dus portes chaleco, un suèter un suéter , una falda du porta una falda, una brusa una blusa, una duem portem samarreta una camiseta, una caçadora dueu porteu una cazadora, uns calcetins unos calceduen porten tines, unes calces unas medias, unes sa bates unos zapatos, unes sabatilles unas zapatillas, uns pantalons unos pantalones, un abric un abrigo, una bufanda una bufanda, uns guants unos guantes, un pijama un pijama, uns calçotets unos calzoncillos, unes braguetes unas braguitas, un sostenidor un sostén
llargs, largo curts corto, llisos liso, arrissats rizado, rossos rubio, morens /bruns moreno, tintats teñido, greixosos graso, solts suelto, recollits recogido, amb rastes con rastas, amb serrell con flequillo gros gorda, redó redonda, quadrat cuadrada, allargat alargada, gran grande, xicotet/petit pequeña expressiva expresiva, redona redonda, quadrada cuadrada, ovalada ovalada, demacrada demacrada, arrugada arrugada, alegre alegre, trista triste ample ancha, xato/camús chata, llarg larga, curt corta. gran grande, petita/xicoteta pequeña, estreta estrecha. verds verdes, negres negros, grisos grises, blaus azules, com de xinés achinados, grans grandes, redons redondos, expressius expresivos, oberts abiertos, tancats cerrados. gruixuts gruesos, prims delgados, vermells rojos, morats morados, molsuts carnosos, perfilats perfilados clara clara, fosca oscura, blanca blanca, negra negra, morena/bruna morena, llisa lisa, arrugada arrugada, pigada pecosa robust robusto, feble débil, prim delgado, gros grueso, atlètic atlético, deforme deforme llargues largas, curtes cortas, tortes torcidas, rectes rectas, musculoses musculosas, primes delgadas, grosses gordas, fortes fuertes, febles/ dèbils débiles, robustes robustas, lleugeres ligeras, pesades pesadas llargs largos, curts cortos, torts torcidos, rectes rectos, musculosos musculosos, prims delgados grossos gruesos, forts fuertes, febles/dèbils débiles, robustos robustos, lleugers ligeros, pesats pesados llarg/a largo/a, curt/a corto/a, ample/a ancho/a, estret/a estreco/a, ajustat/ajustada ajustado/a, cenyit/cenyida ceñido/a, gran grande, petit/a pequeño/a, blau/va azul, roig/ja rojo/a, vermell/a rojo/a verd/a verd/a, groc/groga amarillo/a, beix beige, rosa rosa, morat/morada morado/a, marró marrón, negre/a negro/a, blanc/a blanco/a, pintat/da pintado/a, de quadres a cuadros, de a ratlles rayas, llis/a liso/a, clar/a claro/a, fosc/a obscuro/a, intens/a intenso/a, brillant brillante, estampat/estampada estampado/a, de punt de punto, de cuir de cuero, de llana de lana, de cotó de algodón
-Com és Anna? -Cómo es Ana? -Té els cabells llargs Tiene el pelo largo i rossos, recollits en y rubio, recogido en un monyo. Té el cap un moño. Tiene la cabeza xicotet i la cara molt pequeña y la cara muy expressiva. El nas és expresiva. La nariz es ample i la boca gran. Ancha y la boca grande Els ulls de color verd Los ojos de color verde redons. Els llavis redondos. Los labios els té prims, la pell los tiene delgados, la piel morena, el cos morena, el cuerpo atlètic, les cames atlético, las piernas llargues i els braços forts. largas y los brazos fuertes
-Què portes? Qué llevas? -Porte un jaqueta de Llevo una chaqueta de color marró, una de color marrón, una corbata blava, una corbata azul, una camisa de ratlles, uns camisa a rayas, unos pantalons foscs, pantalones obscuros guants, calcetins i guantes, calcetines y sabates. També duc zapatos. También llevo anell i rellotge. anillo y reloj.
gran grande, petit/xicotet pequeño, alt/a alto/a, baix/a bajo/a, gros/sa gordo/a, prim/a delgado/a, jove joven, vell/a viejo/a, bonic/a, bonito/a guapo/a guapo/a, lleig/lletja feo/a, calb/a calvo/a, pelut/da peludo/a, fort/a fuerte, feble débil, robust/a robusto/a, ben plantat de buena planta
Sóc Soy Som Somos Ets Eres Sou Sois És Es Són Son Pese Pesem Peses Peseu Pesa Pesen Peso Pesamos Pesas Pesáis Pesa Pesan Faig Fem Fas Feu Fa Fan Mido Medimos Mides Medís Mide Miden ser ser
Jo sóc gros, però la meua mare és prima. Jo soy gordo pero mi madre es flaca.
20 Kg Kg, 30 quilos kilos, 40 quilos kilos, 55 Kg. Kg., 62 quilos kilos, 7.300 grams gramos
Marta pesa 110 quilos i la seua mare 93. Marta pesa 110 kilos y su madre 93
un metre un metro, seixanta-cinc sesenta y cinco (1’65), dos metres dos metros, deu diez(2’10), u setanta uno setenta (1’70)…
Ernest fa quasi dos metres d’alçada. Ernesto mide casi dos metros de altura.
fer medir pesar pesar
jove, vell, etc. joven, viejo, etc. un metre setanta, dos metres, etc. un metro setenta, dos metros, etc. seixanta quilos, molt, poc, etc. sesenta kilos, muy poco, etc.
Deu Debe
tindre/tenir tener
dèsset anys, catorze anys, etc. diecisite años, catorce años, etc.
No n’estic segur: No estoy seguro de ello Marta deu pesar uns Marta pesarà unos seixanta quilos, deu sesenta kilos, debe fer u huitanta, deu medir uno ochenta, debe tindre uns setze anys i tener unos dieciséis años y el seu pare deu ser jove encara. su padre serà joven aún.
2. Descriure el caràcter i l’estat físic i anímic d’una persona 2. Describir el caràcter y el estado físico y anímico de una persona
Com ets? Cómo eres?
Sóc activa, esportista, tímida i treballadora. Soy activa, deportista, tímida y trabajadora.
Com sóc/ets/és/som/sou/són? Cómo soy/eres/es/somos/sois/son?
Ser Ser
actiu/activa activo/a, alegre alegre, amable amable, atent/a atento/a, ansiós/ansiosa ansioso/ansiosa, antipàtic/a antipático/a, antiquat/ada anticuado/a, atabalat/atabalada aturdido/a, autoritari/autoritària autoritario/a, avorrit/avorrida aburrido/a, bo/bona bueno/a, brut/a sucio/a, comunicatiu/comunicativa comunicativo/comunicativa, capritxós/a caprichoso/a, content/a contento/a, covard/a cobarde, desficiós/a desazonado/a, distret/a distraído/a, divertit/divertida divertido/a, egoista egoista , enèrgic/a enèrgico/a, esquerp/a hosco/a, feliç feliz, fort/a fuerte, gandul/a gandul, gasiu/gasiva tacaño/a, generós/a genroso/a, intel·ligent inteligente, llest/a listo/a, madur/a maduro/a, mandrós/mandrosa perezoso/a, maniàtic/a maniático/a, net/a limpio/a, respectuós/a respetuoso/a, responsable responsable, roí/roïna malo/a, savi/sàvia sabio/a, senzill/a sencillo/a, sincer/a sincero/a, simpàtic/a simpatico/a, solitari/solitària solitario/a, sociable sociable, tímid/a tímido/a, trist/a triste, tranquil/tranquil·la tranquilo/a, treballador/a trabajador/a, valent/a valiente.
Com estàs? Què tens? Cómo estás? Qué tienes?
Què tens? Qué tienes?
Com estàs? Cómo estás?
alegria alegria, ànsia ansia, mandra pereza, enveja envidia, tristesa tristeza, son sueño, gana hambre, set sed, picor picor , ganes de plorar ganas de llorar , ganes de riure ganas de reir , calor calor , suor sudor , fred frío, maldecaps preocupaciones. febre fiebre, tos tos, mocs mocos, un refredat un resfriado, picor picor , cansament cansancio, mal de cap de cabeza, d’estómac de estómago, de queixal de muelas, de ventre de dol barriga, de coll de cuello, de gola de garganta. or boig loco, atabalat/atabalada aturdido/a, atrafegat/atrafegada atareado/a, amoïnat/amoïnada entristecido/a, pansit/pansida mustio/a, capficat/capficada concentrado/a,tranquil/tranquil·la tranquilo/a, neguitós/a desazonado/a, desficiós/a desazonado/a, avorrit/avorrida aburrido/a, animat/animada animado/a, desanimat/desanimada desanimado/a, de mal humor de mal humor , de bon humor de buen humor , deprimit/deprimida deprimido/a,, eufòric/a eufórico/a, empipat/empipada enfadado/a, content/a contento/a, irritat/irritada irritado/a, calmat/calmada calmado/a, ansiós/a ansioso/a, relaxat/relaxada relajado/a, mandrós/a perezoso/a, actiu/activa activo/a, gandul/gandula, gandul/a, treballador/a trabajador/a.
Tindre Tener
Estar Estar
Em Me Et Te Li Le Ens Nos Us Os Els Les Em Me Et Te Li Le Ens Nos Us Os Els Les
Què et passa? Qué te pasa?
Estic de bon humor però em fa mal el cap, estic una mica atabalada i em trobe pitjor que ahir. Estoy de buen humor pero me duele la cabeza, estoy un poco aturdida y me encuentro peor que ayer.
fa mal duele
el peu el pie, la cama la pierna, la gola la garganta, l’esquena la espalda, la panxa la barriga, el pit el pecho, l’oïda el oído.
trobar encontrar
bé bien, malament mal, millor (més bé), mejor (más bien), pitjor (més malament) peor (más mal)
3. Expressar opinions sobre persones 3. Expresar opiniones sobre personas Què en penses, de la professora? Qué piensas, de la profesora
penses del professor piensas del profesor
en penses, del professor piensas, del profesor
Què Qué li sembla el professor le parece al profesor
et pareix el professor te parece el profesor I tu, com el veus? Y tú, cómo lo ves? Quin és el teu punt de vista? Cuál es tu punto de vista?
La trobe massa seriosa i molt treballadora La encuentro demasiado seria y muy trabajadora
Em sembla Me parece Em pareix Me parece que és Pense que es massa Pienso demasiado Trobe prou Encuentro suficientemente Veig bastant Veo bastante molt muy una mica un poco poc poco ? un poc El trobe un poco Lo encuentro almenys El veig al menos Lo veo si més no al menos
xarrador hablador rabiós rabioso tranquil tranquilo amable amable antipàtic antipático seriós serio desastrós desastroso senzill sencillo cregut creído antiquat anticuado simpàtic simpático ximple tonto nerviós nervioso ordenat ordenado, etc.
Per mi, ja està bé/no hi tinc res en contra. Por mi, ja està bien/no tengo nada en contra de él.
4. El gènere del nom: masculí i femení 4. El género del nombre: masculino y femenino Amant amante Home hombre Amic amigo Bomber
Amant amante Dona mujer Amiga amiga Bombera bombera
En aquest apartat estudiaràs les maneres com es formen els gèneres masculí i femení En este apartadao estudiaràs las maneras como se forman los géneros masculino y femenino Casos Casos ·Afegint una –a al masculí. Añadiendo una – a al masculino · De vegades, en afegir la –a es transforma l’última grafia del masculí: A veces, al añadir la a se transforma la última grafía del masculino p > b t>d c>g f > v u>v s > ss Alguns femenins tenen terminacions pròpies: Algunos femeninos tienen terminaciones propias: -essa, -iu, -ina Canviant la –e o la -o final per a Cambiando la- e o la –o final por -a Canviant cambiando –leg per por – loga
Exemples Ejemplos fill – filla hijo-hija
llo p - lloba lobo-loba cunyat - cunyad a cuñado-cuñada amic - amiga amigo-amiga ser f - ser va siervo-sierva jueu - jueva judío-judía ós - óssa oso-osa abat - abad essa , abad-abadesa actor - actr iu , actor-actriz gall - gallina gallo-gallina monjo - monja monge-monja mestr e - mestra maestro-maestra psicòleg - psicòloga psicólogo-psicóloga bruixa - bruixot bruja-brujo
Afegint al femení Añadiendo al femenino – ot captaire mendigo , electricista electricista , Hi ha una mateixa paraula amb terminació homicida homicida , cantant cantante , invariable: els acabats en escrivent escriviente Hay una misma palabra con ternimanción invariable: los acabados en -aire, -ista, -cida, -ant, -ent Usant paraules diferents per al masculí i el femení Home/dona hombre/mujer , mascle/femella macho/hembra , cavall/egua caballo/yegua , Usando alabras diferentes para el masculino y el oncle/tia tío/tía femenino Es manté una única paraula per al masculí i el una zebra mascle o una zebra femella una cebra macho o una cebra hembra; femení, i és l’article o una altra paraula la que especifica el un guia o una guia un guía o una guía gènere que és. Se mantiene una única paraula para el masculino y el femenino, y es el artículo u otra palabra la que especifica el género que és.
5. Nombre del nom: singular i plural 5. Número del nombre: singular y plural Home i dona Hombre y mujer
homes i dones hombres y mujeres
Els substantius tenen forma singular i plural. El plural dels noms es forma a partir de la seua forma en Los substantivos tienen forma singular y plural. El plural de los nombres se forma a partir de su forma en
singular. Es poden donar els casos següents: singular. Se pueden dar los casos siguientes CASOS CASOS
1. Afegir –s al singular 1. Añadir –s al singular 2. Transformar la terminació –a àtona en – es, 2. Transformar la terminación –a átona en –es, amb els canvis ortogràfics que pertoquen con los cambios ortográficos que correspondan 3. Afegir – ns al singular dels noms aguts acabats 3. Añadir –ns al singular de los nombres agudos acabados
en vocal tònica. en vocal tónica. 4. Afegir – os al singular dels substantius 4. Añadir –os al singular de los sustantivos masculins i aguts acabats en -s, -ç -x, -ix, -tx masculinos y agudos acabados en -s, -ç, -x, -ix. tx 5. Alguns noms que acaben en – s dupliquen la 5. Algunos nombres que acaban en –s duplican la essa per formar el plural ese para formar el plural 6. També hi ha noms que acaben en – s i són 6. También hay nombres que acaban en –s y son invariables. invariables.
EXEMPLES EJEMPLOS
arbre/arbres (árbol/árboles); ordinador/ordinador s; (ordenador/ordenadores) metge/metges (médico/médicos); sostre/sostres (techo/techos); moble/mobles (mueble/muebles); telèfon/telèfons (teléfono/teléfonos) revolt a /revolt es (revuelta/revueltas); rosa /roses (rosa/rosas); boca /boques (boca/bocas); roja /roges (roja/rojas); raça /races (raza/razas); eruga /erugues (oruga/orugas); aigua /aigües (agua/aguas); pasqua /pasqües (pascua/pascuas) camió /camions (camión/camiones); cosí /cosins (primo/primos); bessó /bessons (gemelo/gemelos); huracà/huracans (huracán/huracanes). bes /besos (beso/besos); braç /braços (brazo/brazos); comple x /comple xos (complejo/complejos); pei x /pei xos (pez/peces); despatx /despatxos (despacho/despachos) Pas /passos (paso/pasos) , nas /nassos (nariz/narices) , congré s /congressos (congreso/congresos) , accé s /accessos (acceso/accesos) , os /ossos (hueso/huesos) , tros /trossos (trozo/trozos) , arròs /arrossos (arroz/arroces) , cos /cossos (cuerpo/cuerpos)... Pols (polvo) , dilluns (lunes) , dimarts (martes) , dimecres (miércoles) , dijous (jueves) , divendres (viernes) , temps (tiempo) , atles (atlas) , pelvis (pelvis) , tos (tos) , lapsus (lapsus) , llapis (lápiz) , globus (globo) , tipus (tipo) , focus (foco) , virus (virus) , càries (caries)...
6. Gènere i nombre dels adjectius 6. Género y número de los adjetivos Home negre i dona blanca Hombre negro y mujer blanca
homes negres hombres negros
dones blanques mujeres blancas
Tots els adjectius tenen flexió de nombre, és a dir, varien segons siguen singular o plural. Todos los adjetivos tienen flexión de número, es decir, varían según sean singular o plural. En canvi, només una part d’ells tenen flexió de gènere, ja que molts són invariables i tenen En cambio, sólo una parte de ellos tienen flexión de género, ya que muchos son invariables y tienen la mateixa forma per al masculí i el femení. Vegem-ho detalladament: la misma forma para el masculino y el femenino. Veámoslo detalladamente: Tipus Tipos
Casos Casos Adjectius invariables Acabats en –r Adjetivos invariables Acabados en –r Són aquells en què el femení Acabats en –e àtona Son aquellos en que el Acabados en – e átona femenino coincideix amb el masculí. Acabats en – a àtona coincide con el masculino. Acabados en –a átona Però tenen una forma per al La major part dels Pero tienen una forma para el acabats en – al. –el, singular i una altra per al il. –ant, -ent. singular y otra para el plural. Vegem com varien de La mayor parte de los plural.Veamos cómo varían de acabados en –al, -el, nombre segons les seues -il, -ant, -ent. terminacions.
Exemples Ejemplos regular/regulars; vulgar/vulgars;, major/majors; millor/millors amable/amables; jove/joves; salvatge/salvatges. idiota/idiotes; hipòcrita/hipòcrites; comunista/comunistes igual/iguals (igual/iguales); cruel/cruels (cruel/crueles); imbècil/imbècils (imbécil/imbéciles); amargant/amargants (amargo/amargos); prudent/prudents ( prudente/prudentes)
Número según sus terminaciones.
feliç/feliços/felices ( feliz/felices/felices); precoç/precoços/precoces ( precoz/precoces/precoces); capaç/capaços/capaces (capaz/capaces/capaces) prim/prima/prims/primes; flaco/flaca/flacos/flacas ample/ampla/amples/amples El femení i el plural El femenino y el plural ancho/ancha/anchos/anchas; es fan com en el nom, pobre/pobra/pobres/pobres se forman igual que el nombre pobre/pobre/pobres/pobres; afegint o canviant la europeu/europea/europeus/europees añadiendo o cambiando la europeo/europea/europeos/europeas; part final de la paraula. cardiòleg/cardiòloga/cardiòlegs/cardiòlogues parte final de la palabra. cardiólogo/cardióloga/cardiólogos/cardiólogas; Al diccionari es troben En el diccionario se encuentran verd/verda/verds/verdes verde/verde/verdes/verdes; la forma masculina i la nu/nua/nus/nues femenina. desnudo/desnuda/desnudos/desnudas; la forma masculina y la femenina. roig/roja/rojos/roges rojo/roja/rojos/rojas; blau/blava/blaus/blaves azul/azul/azules/azules; ros/rossa/rossos/rosses rubio/rubia/rubios/rubias Els acabats en –ç tenen Los acabados en –ç tienen una sola terminació per una sola terminación para al singular i dues per al plural. El singular y dos para el plural.
Adjectius de dues terminacions Adjetivos de dos terminaciones
7. Usar relatius 7. Usar relativos Els vestits que m’agraden són els curts. Los vestidos que me gustan son los cortos. La casa on visc és blanca. La casa donde vivo es blanca. L’home a qui estime és alt. El hombre a quien amo es alto. El cotxe amb què viatge és més aviat nou. El coche en que viajo es más bien nuevo. Les persones amb les quals vaig al gimnàs són amables. Las personas con las que voy al gimnasio son amables L’empresa, l’adreça de la qual no conec, és del meu sogre . La empresa, la dirección de la cual no conozco, es de mi sue ro.
En les frases anteriors la xica usa construccions com els vestits que m’agraden. En las frases anteriores la chica usa construcciones como los vestidos que me gustan. En aquestes frases les paraules que hem marcat en roig són pronoms relatius que, En estas frases las palabras que hem marcado en rojo son pronombres relativos que, a més d’introduir una oració subordinada, substitueixen la paraula subratllada en l’oració principal. Els relatius són els següents: además de introducir una oración subordinda, sustituyen la palabra subrallada en la oración principal. Los relativos son los siguientes: FORMES FORMAS
USOS USOS
que que
És el més habitual Es el más habitual
què que
Va precedit d’una preposició i es refereix a coses Va precedido de una preposición y se refiere a cosas
qui quien
Pot anar precedit d’una preposició i es refereix a persones Puede ir precedido de una preposición y se refiere a personas
el qual, la qual, els quals, les quals el cual, la cual, los cuales, las cuales
S’usen en registres formals i sempre Se usan en registros formales y siempre darrere de preposicions, locucions prepositives, gerundis o infinitius detrás de preposiciones, locuciones prepositivas, gerundios o infinitivos.
EXEMPLES EJEMPLOS El carter que va a la teua casa es diu Andreu El cartero que va a tu casa se llama Andeu; el bar, que és nou, tanca a les deu el bar, que es nuevo, cierra a las diez. El document de què et parle el rebràs dilluns el documento del que te hablo lo recibirás el lunes; la clau amb què obris és meua la llave con que abres es mía; La cambrera de qui parle és rossa La camarera de quien hablo es rubia; Qui vulga suc que alce la mà. Quine quiera zumo que levante la mano. És una taula sobre la qual és difícil treballar Es una mesa sobre la cual es difícil trabajar ; Va cobrar el primer sou, per a guanyar el qual havia treballat molt Cobró el primer sueldo, para ganar el cual, había trabajado mucho.
Poden substituir Pueden sustituir
que en oracions adjectives explicatives. Que en oraciones adjetivas explicativas
Jordi, que és alt, ha clavat el clau>Jordi, el qual és alt, ha clavat el clau. Jordi, que es alto, ha clavado el clavo>Jordi, el cual es alto, ha clavado el clavo.
Què sempre. Que (después de preposición) siempre
Dus-me les ferram entes de què et vaig parlar>dus-me les ferramentes de les quals et vaig parlar. Traeme las herramientas de las que te hablé>traeme las h erramientas de las cuales te hablé.
Qui precedit de preposició. Quien precedido de preposición.
Conec el funcionari a qui espere>conec el funcionari al qual espere. Conozco al funcionario a quien espero>conozco al funcionario al cual espero El animal cuyo dueño sonríe, està domesticado /the animal, whose owner smiles, is domesticated>l’animal, l’amo del qual somriu, està domesticat.
Precedits de la preposició de equivalen al castellà cuyo , al francés dont , o a l’anglés whose Precedidos de la preposición de equivalen al castellano cuyo , al francés dont o al inglés whose
on donde
la qual cosa; cosa que; fet que i anàlegs lo cual, cosa que, hecho que y análogos
el que, la que, els que, les que açò que, això que, allò que el que, la que, los que, las que, esto que, eso que, aquello que
Fa la funció de CCL i equival a en què , a què , en el qual, etc . Hace la función de Complemento circunstancial de lugar y equivale a en què , a què , en el qual, etc . Equivalen al castellà lo que, lo cual . Es refereixen a tota una oració o antecedent global. La fórmula la qual cosa pot anar precedida de preposició. Equivalen al castellano lo que, lo cual. Se refieren a toda una oración o antecedente global. La fórmula la qual cosa puede ir precedida de preposición. Introdueixen oracions substantives de relatiu Introducen oraciones sustantivas o de relativo
L’institut on estudien els meus fills és als afores>l’institut en què/ en el qual estudien els meus fills, és als afores. El instituto donde estudian mis hijos está en las afueras>el instituto en el cual estudian mis hijos está a las afueras. No li van prestar els diners , la qual cosa/cosa que /fet que la va enfurir. No le prestaron el dinero, lo cual la enfureció.
Pots portar això que m’agrada; Puedes llevar eso que me gusta Són les que he comprat Son las que he comprado
Observacions: Observaciones: 1. No s’ha de confondre el relatiu que amb la conjunció que: Sempre que podem susbstituir que 1. No se debe confundir el relativo que con la conjunción que: Siempre que podemos sustituir que per el qual, la qual, els quals o les quals, estem davant del pronom relatiu i no de la conjunció. por el cual, la cual, los cuales, las cuales,estamos ante el pronombre relativo y no ante la conjunción. Fixa’t que que no és igual en aquestes dues oracions: el cotxe que m’agrada és blau; Fíjate que que no es igual en estas dos oraciones: el coche que me gusta es azul; diuen que t’agrada el cotxe blau. El primer es pot substituir per el qual perquè és relatiu. dicen que te gusta el coche azul. El primero se puede sustitutir por el cual porque es relativo.
2. 2.
3. 3.
El segon no es pot substituir per el qual. El segundo no se puede sustituir por el cual. Tampoc no s’ha de confondre amb que, introductor d’interrogacions: Tampoco se debe confundir con que, introductor de interrogativos: Que tens raïm?¿tienes uva? , Que et quedes a sopar?¿te quedas a cenar ? Que vols llet ?¿Quieres leche? I admiracions Que gran!, Que bonic és!, Que content estic! Y admiraciones ¡Qué grande!, ¡Qué bonito es!¡Qué contento estoy! Els relatius el que, la que, els que, les que sols són correctes quan es poden substituir Los relativos el que, la que, els que, les que sólo son correctos cuando se pueden sustituir per aquell que (o allò que), aquella que, aquells que, aquelles que. por aquell que (o allò que), aquella que, aquells que, aquelles que. No són correctes si equivalen a el qual, la qual, els quals, la qual cosa, que o qui: No son correctos si equivalen a el qual, la qual, els quals, la qual cosa, que o qui I NCORRECTE I NCORRECTO És un soci del que estic pagat. Es un socio del que estoy contento Eixe és el motiu pel que t’ho explique. Ese es el motivo por el que te lo explico La gossa amb la que passege. La perra con la que paseo Les parelles amb les que ballava. Las parejas con las que bailaba Els amics amb els que eixia. Los amigos con los que salía. Les muntanyes a les que pugem. Las monyañas a las que subimos.
CORRECTE CORRECTO És un soci del qual ( o de què) estic pagat. Es un socio del cual estou contento Eixe és el motiu per què t’ho explique. Ese es el motivo por el cual te lo explico La gossa amb la qual ( o amb què) passege. La perra con la cual paseo Les parelles amb les quals ( o amb qui) ballava. Las parejas con las cuales bailaba Els amics amb els quals ( o amb qui) eixia. Los amigos con los cuales salía Les muntanyes a les quals ( o a què) pugem. Las monyañas a las cuales subimos
Cal distingir els pronoms qui i què relatius dels interrogatius qui i què: els interrogatius qui i què es poden substituir per quin, quina, quins, quines + un nom: A qui busques=A quina persona busques?; A què véns?=A quina cosa véns?. Els relatius qui i què es poden substituir per el qual, la qual, els quals, les quals , tal com ja hem vist. 4. Hay que distinguir los pronombres qui y què relativos de los interrogtivos qui y què: los interrogativos qui i què se pueden sustituir por quin, quina, quins, quines + un nombre: A qui busques=A quina persona busques?(a quién buscas? =a qué persona buscas?); A què véns?=A quina cosa véns?(A qué vienes?=a qué cosa vienes?. Los relativos qui i què se pueden sustituir por el qual, la qual, els quals, les quals , tal com ja hemos visto. 5. Finalment, no s’ha de confondre per què (combinació de preposició per i el relatiu o interrogatiu què) i perquè (conjunció causal o final, o substantiu). Exemples: Per què has vingut?; Aquesta és la situació per què ens preocupem. Conduïm perquè (ja que) ens agrada; T’ajude perquè (a fi que) triomfes; No sé el perquè (motiu) d’algunes coses. 5. Finalmente, no se debe confundir per què (combinación de preposició per y el relativo o interrogativo què) y perquè (conjunción causal o final, o substantivo). Ejemplos: Per què has vingut (Por qué has venido?); Aquesta és la situació per què ens preocupem (Esta es la situación por la que nos preocupamos). Conduïm perquè (ja que) ens agrada (Conducimos porque (ja que) nos gusta); T’ajude perquè (a fi que) triomfes (Te ayudo para que (con la finalidad de que) triunfes; No sé el perquè (motiu) d’algunes coses (No sé el porqué (motivo) de algunas cosas). 4.
projectes, proposicions i suggerime nts proyectos, proposiciones y sugerencias HABILITATS COMUNICATIVES I CORRECCIÓ GRAMATICAL HABILIDADES COMUNICATIVAS Y CORRECCIÓN
Vocabulari Vocabulario
GRAMATICAL
1. Demanar i dir quan es pensa fer una cosa. Enunciar projectes. Preguntar y decir cuándo se piensa hacer una cosa. Enunciar proyectos. 2. Usar el futur simple. Usar el futuro simple. 3. Demanar i dir una data Pedir y decir una fecha 4. Preguntar i dir quin oratge farà Preguntar y decir qué tiempo hará. 5. Expressar la durada d’un fet o d’un esdeveniment. Expresar la duración de un hecho o de un acontecimiento. 6. Proposar de fer una cosa. Acceptar-ho o refusar-ho. Proponer hacer alguna cosa. Acceptarlo o rechazarlo . 7. Usar l’imperfet de subjuntiu. Usar el imperfecto de subjuntivo
Fenòmens meteorològics
Fenómenos meteorológicos Adverbis i locucions adverbials de temps: Adverbios y locuciones adverbiales de tiempo
ELEMENTS GRAMATICALS ELEMENTOS GRAMATICALES
quan, quant/a/s/es, quin/a/s/es Interrogativos: quan, quant/a/s/es, quin/a/s/es Futur simple. Futuro simple Preposicions en indicacions de temps. Preposiciones en indicaciones de tiempo Imperfet de subjuntiu Imperfecto de subjuntivo. Interrogatius:
1. 1.
EXPRESSIONS EXPRESIONES
Consulta els quadres de les pàgines 106, 107, 108, 110, 111, 112, 113, 114, 115.
Consulta los cuadros de las páginas 106, 107, 108, 110, 111, 112, 113, 114, 115.
Demanar i dir quan es pensa fer una cosa. Enunciar projectes Pedir i decir cuándo se piensa hacer una cosa. Enunciar proyectos A la vesprada Por la tarde
Quan estudiareu? Cuándo estudiaréis?
Quan Cuándo
començaré? començaràs? començarà? començarem? començareu? començaran? comenzaré...?
(parts del dia) (partes del día)
al a la por la de de
al matí, a la vesprada, a la nit, por la mañana, por la tarde, por la noche de dia, de vesprada, de nit de dia, de tarde de noche
treballaré? treballaràs? treballarà? treballarem? treballareu? treballaran? trabajaré...?
Quan Cuándo
Estudiar-é/às/à/em/eu/an Estudiaré... Pintar-é/às/à/em/eu/an Pintaré... Acabar-é/às/à/em/eu/an Acabaré... Netejar-é/às/à/em/eu/an? Limpiaré... Somriuré/às/à/em/eu/an? Sonreiré... Parlar-é/às/à/em/eu/an? Hablaré... Llegir-é/às/à/em/eu/an? Leeré... Escriu-é/às/à/em/eu/an? Escribiré... Viatjar-é/às/à/em/eu/an? Viajaré... Agranar-é/às/à/em/eu/an? Barreré...
dimecres pròxim el miércoles próximo , dilluns que ve Ø el lunes que viene , (dies de la el diumenge proper un setmana) el domingo próximo , (días de la Ø el dilluns del mes que ve el semana) el lunes del mes que viene , Un el primer dissabte del mes el primer sábado del mes , un dimarts, un dijous un martes, un jueves. el mes que ve el mes que viene , el mes el mes pròxim el mes próximo , el mes de juliol el mes de julio , el mes el mes d’agost el mes de agosto pel juny por junio , pel, per l’ pel desembre por diciembre , per l’agost por agosto , por (mesos) per l’abril por abril (meses) al juny, al febrer, a l’octubre, a al l’abril en junio, en febrero, en a l’, octubre, en abril) en el mes de març, el mes de “el mes de” setembre, el mes d’agost “el mes de” el mes de marzo, el mes de septiembre, el mes de agosto a la tardor, a la primavera a la a l’estiu, a l’hivern a l’ en el otoño, en la primavera en el en el verano, en el invierno (estacions) en la (estaciones) per la per la tardor, per la primavera, per l’ per l’estiu, per l’hivern en el otoño, en la primavera en el en el verano, en el invierno en la per sant Jaume, per falles, per (festivitats) per fogueres, per Pasqua por san Jaime, por fallas, por (festividades) por hogueras, por Pascua el 12 d’octubre de 2017 (dates) el el 12 de octubre de 2017 (fechas) el el 2019, el 2022 en 2019, en el 2022 (anys) l’any l’any que ve, l’any pròxim, l’any (años) en 2021 el año que viene, el año el año próximo, el año 2021 en el Renaixement, en (èpoques i l’Holocauste, en la Diàspora, en en segles) el/la el segle XIV (épocas y en el Renacimiento, en el en siglos) el/la Holocausto, en la Diáspora, en el siglo XIV
pense penses pensa pensem penseu pensen pienso...
Què Qué
faré faràs farà farem fareu faran haré...
fer hacer
Després? Después? El cap de setmana? El fin de semana? Demà? Mañana? L’any que ve? El año que viene? Pel juny? Hacia junio? A la tardor? En otoño? A la vesprada? Por la tarde? El 15 de març? El 15 de marzo?
quan + present subjuntiu? cuando + presente subjuntivo?
aniré, aniràs, anirà, anirem, anireu, aniran iré... vindré, vindràs, vindrà, vindrem, vindreu, vindran vendré... seré, seràs, serà, serem, sereu, seran seré... eixiré, eixiràs, eixirà, eixirem, eixireu, eixiran saldré... anar ir Vindre pense venir pienso Ser ser eixir salir
estaré, estaràs, estarà, estarem, estareu, estaran estaré...
acabaré acabaràs, acabarà, acabarem, acabareu, acabaran acabaré... faré, faràs, farà, farem, fareu, faran haré...
tindré, tindràs, tindrà, tindrem, tindreu, tindran tindré...
al cine al futbol a la biblioteca al treball a la piscina al sopar al cine al fútbol a la biblioteca al trabajo a la piscina a la cena
treballant jugant pensant parlant trabajando jugando pensando hablando el treball la faena els deures el trabajo el trabajo los deberes un sopar un partit una cita un examen una cena un partido una cita un examen
2. Parlar amb el futur simple 2. Usar el futuro simple Cantaré, tocaré la guitarra i ballaré Cantaré, tocaré la guitarra bailaré
El futur es construeix a partir de l’infinitiu de cada verb, amb desinències úniques per a les tres conjugacions, de la manera següent: El futuro se construye a partir del infinitivo de cada verbo, con desinencias únicas para las tres conjugaciones, de la manera siguiente: -AR CANTAR CANTAR
jo yo tu Tu ell/a él/ella nosaltres nosotros/as vosaltres vosotros/as ells/elles ellos/ellas
-RE/ER CERDRE PERDER
-IR TÉMER TEMER
(incoatiu)
DORMIR (pur) DORMIR
PADECER
(puro) dormir-é dormir-às dormir-à dormir-em
PATIR
cantar-é cantar -às cantar -à cantar -em
perdr-é perdr-às perdr-à perdr-em
temer-é temer-às temer-à temer-em
(incoativo) patir-é patir-às patir-à patir-em
cantar -eu
perdr-eu
temer-eu
patir-eu
dormir-eu
cantar -an cantaré...
perdr-an perderé...
temer-an temeré...
patir-an padeceré...
dormir-an dormiré...
Observacions: Observaciones: 1. Els verbs acabats en –re perden la vocal final de l’infinitiu per a evitar l’encontre amb la vocal de la desinència i fan els temps de futur d’acord amb el model de perdre. Exemple: rompre: rompré, rompràs, romprà, etc. Los verbos acabados en –re pierden la vocal final del infinitivo para evitar el encuentro con la vocal de la desinència y hacen el tiempo de futuro de acuerdo con el modelo de perdre. Ejemplo: romper : romperé, romperás, romperá, romperemos..., etc. 2. Alguns verbs irregulars són: anar: aniré ...; fer: faré , venir: vindré ; valer: valdré ....; saber: sabré ...; haver: hauré... Algunos verbos irregulares son: anar: aniré … (ir: iré…); fer: faré (hacer: haré…), venir: vindré (venir: vendré ); valer: valdré …. (valer: valdré…); saber: sabré (saber: sabré…); haver: hauré.. (haver: hauré…).
3. Demanar i dir una data 3. Preguntar i decir una fecha Quin dia és hui? ¿Qué día es hoy?
És dijous, catorze de maig. Es jueves, catorce de mayo
Quin dia és hui? ¿Qué día es hoy? Quin dia és el teu aniversari? ¿Qué día es tu cumpleaños?
(Hui) és dijous, 25 de març de 2023 (Hoy) és jueves, 25 de marzo de 2023 El 12 de novembre. El 12 de noviembre
4. Preguntar i dir quin oratge farà 4. Preguntar y decir qué tiempo hará
Quin oratge farà demà? ¿Qué tiempo hará mañana?
De matí farà sol i vent. A la vesprada farà mal oratge. Plourà i potser nevarà. No pedregarà. Por la mañana hará sol y viento. Por la tarde hará mal tiempo. Lloverá i quizás nevará. No granizará.
Nevarà, pedregarà, plourà, s’ennuvolarà, s’obrirà el dia, es tancarà el dia Nevarà, granizará, lloverá, se nublará, se abrirá el día, se cerrará el día basca, bon oratge, bon temps, bona temperatura, brisa, calor, fred, fresca, mal oratge, mal temps, sol, vent, Farà ventijol, xafogor Hará bochorno, buen tiempo, buen tiempo, buena temperatura, brisa, calor, frío, fresco, mal tiempo, mal tiempo, sol, viento, viento suave, bochorno assolellat, boirós, cobert, clar, entelat, enteranyinat, fosc, (el cel, el dia, la nit, etc.) Estarà ennuvolat, nebulós, gris, ras (el cel, el dia, la noche, etc.) Estará soleado, con niebla, cubierto, claro, empañado, empañado, oscuro, nublado, nuboso, gris, raso anticicló, arc de Sant Martí/iris, boira, boirina, anticiclón, arco iris, niebla, neblina bonança, clarianes, depressió, estrelles/estels, bonanza, claros, depresión, estrellas, front càlid, front fred, gel, glaç, granís, humitat, frente cálido, frente frío, hielo, granizo, humedad Hi haurà inundacions, llamps, lluna, mar grossa, maror, Habrá inundaciones, relámpagos, luna, mar gruesa, marejada nebulositat, pedregada/calamarsa, plugim, pluja, nubosidad, granizada, llovizna, lluvia neu, sol, temperatura alta/baixa, tempesta, trons, nieve, sol, temperatura alta/baja, tormenta, truenos vendaval, vent, ruixat, xàfec, vendaval, viento, chaparrón, aguacero
5. Expressar la durada d’un fet o d’un esdeveniment 5. Expressar la duración de un hecho o de un acontecimiento Quant dura la pel·lícula? ¿Cuánto dura la película?
Una hora i mitra. Una hora y media.
Quant dura la pel·lícula? ¿Cuánto dura la película? Quant de temps t’hi estaràs? ¿Cuánto tiempo te quedaràs allí? Quant hi ha d’ací a París? ¿Cuánto hay de aquí a París?
Una hora i mitja. Una hora y media Quatre dies. Cuatro días Amb cotxe, dos dies. En coche, dos días
6. Proposar de fer una cosa. Acceptar-ho o refusar-ho 6. Proponer hacer una cosa. Aceptarlo o rechazarlo Podríem nadar al riu. Podríamos nadar en el río. Podríem* Podríamos* Us/T’agradaria* Os/te gustaría* Et/li ve de gust Te/le parece bien? Tens/té ganes de Tienes/tiene ganas de
I si Y si Què et/us/li semblaria si Qué te parecería si
No en tinc ganes. No tengo ganas de eso.
anar al futbol? ir al fútbol? fer un passeig? dar un paseo? jugar a cartes? jugar a cartas? córrer uns quilòmetres? correr unos kilómetros? prendre alguna cosa? tomar algo? veure una pel·lícula? ver una película? anàrem al futbol? fuéramos al fútbol? férem un passeig? diéramos un paseo? jugàrem a cartes? jugáramos a cartas? correguérem uns quilòmetres? corriéramos unos kilómetros? prenguérem alguna cosa? tomáramos algo? veiérem una pel·lícula? viéramos una película? parlàrem una mica? habláramos un poco?
Vols dir? ¿Tú crees? I per què (en compte de...) no...? ¿Y por qué (en vez de...) no...? I si (en lloc de)...? ¿Y si (en vez de)...? No en tinc ganes No tengo ganas de eso No em ve de gust No me apetece Em sembla/pareix (molt) bé Me parece (muy) bien Bona idea! ¡buena idea! Molt bé, d’acord. Muy bien, de acuerdo. Fantàstic, fenomenal!, perfecte! ¡Fantástico, fenomenal, pefecto!
*Nota: podríem i agradaria són verbs en condicional que s’estudien a les pàgines 165 i 166 del llibre. Nota: podríem i agradaria són verbos en condicional que se estudian en las páginas 165 y 166.
7. Parlar amb l’imperfet de subjuntiu 7. Hablar con el imperfecto de subjuntivo
I si fóra pilot? ¡Y si fuera piloto?
I si abandonara ma casa? Y si abandonara mi casa?
Igual que tot el mode subjuntiu, designa accions no reals i expressa desig, dubte, etc. Fa referència a Igual que todo el modo subjuntivo, designa acciones no reales y expresa deseo, duda, etc. Hace referencia a accions passades, presents o futures, però incideix en l’aspecte duratiu: Voldria que vingueres a sopar acciones pasadas, presentes o futuras, pero incide en el aspecto durativo: quisiera que viniérais a cenar Pot adoptar una d’aquestes dues formes. La primera té un ús més generalitzat al valencià i la segona és Puede adoptar una de estas formas. La primera tiene un uso más generalizado en el valenciano y la segunda es més literària i la més usada al valencià del nord, a Catalunya i a les Illes Balears: más literaria y la más usada en el valenciano del norte, en Catalunya y en las Baleares -AR CANTAR CANTAR
Que jo Que yo Que tu que tú Que ell/ella Que él/ella Que nosaltres Que nosotros/as Que vosaltres Que vosotros/as Que ells/elles Que ellos/as
-RE/ER PERDRE PERDER
PADECER
DORMIR (pur) DORMIR
cant-ara cant-ares
perd-era perd-eres
tem-era tem-eres
(incoativo) pat-ira pat-ires
cant-ara
perd-era
tem-era
pat-ira
dorm-ira
cant-àrem
perd-érem
tem-érem
pat-írem
dorm-írem
cant-àreu
perd-éreu
tem-éreu
pat-íreu
dorm-íreu
cant-aren
perd-eren
tem-eren
pat-iren
dorm-iren
cantara...
perdiera...
temiera...
padeciera...
durmiera...
-AR Que jo Que tu Que ell/ella Que nosaltres Que vosaltres Que ells/elles
TÉMER TEMER
-IR PATIR (incoatiu)
-RE/ER
CANTAR
PERDRE
cant-és cant-esses cant-és cant-éssem cant-ésseu cant-essen cantase...
perd-és perd-esses perd-és perd-éssem perd-ésseu perd-essen perdiese...
TÉMER
tem-és tem-esses tem-és tem-éssem
tem-ésseu tem-essen temiese...
(puro) dorm-ira dorm-ires
-IR PATIR (incoatiu) DORMIR (pur) pat-ís dorm-ís pat-isses dorm-isses pat-ís dorm-ís dorm-íssem pat-íssem pat-ísseu dorm-ísseu pat-issen dorm-issen padeciera... durmiese...
Observacions: Observaciones: 1. Igual que en el present de subjuntiu, a una -c final en la primera persona del singular del present Igual que en el presente de subjuntivo, a una - c final en la primera persona del singular del presente d’indicatiu corresponen els grups –gu o –qu en totes les formes de l’imperfet de subjuntiu. de indicativo corresponden los grupos –gu o –qu en totes les formes del imperfecto de subjuntivo. Jo conec jo coneguera o conegués, tu conegueres o coneguesses, etc. Yo conozco yo conociera o conociese, tu conocieras o conocieses, etc. Jo visc jo visquera o visqués, tu visqueres o visquesses, etc. Yo vivo yo viviera o viviese, tú vivieras o vivieses, etc. 2. Les terminacions de la primera conjugació a la llengua antiga i als parlars balears també poden ser: Las terminaciones de la primera conjugación en la lengua arcaica y en las hablas baleares también pueden ser: cant-às, cant-asses, cant-às, cant-àssem, cant-àsseu, cant-assen cantase, cantases, cantase, cantásemos, cantáseis, cantasen 3. Les terminacions –esses, -éssem, -ésseu, -essen, a les versions de l’estàndard de Catalunya i les Las terminaciones –esses, -éssem, -ésseu, -essen, en las versiones del estándar de Catalunya i las Balears es fan: –essis, -éssim, -éssiu, -essin. Baleares se hacen: –essis, -éssim, -éssiu, -essin.
unitat 11 unidad 11
accions rece nts acciones recie nte s
HABILITATS COMUNICATIVES I CORRECCIÓ GRAMATICAL HABILIDADES COMUNICATIVAS Y CORRECCIÓN GRAMATICAL
VOCABULARI VOCABULARIO
1. Preguntar i dir què ha passat fa un moment. Accions freqüents 1. Preguntar y decir qué ha pasado hace un Acciones freqüentes momento 2. Preguntar i dir què ha fet una persona. 2.. Preguntar y decir qué ha hecho una persona. ELEMENTS GRAMATICALS ELEMENTOS GRAMATICALES perfet indicatiu, participi Pretérito perfecto, participio Quan s’han d’usar el passat perifràstic i el perfet d’indicatiu Cuándo hay que usar el pretérito indefinido y el pretérito perfecto
EXPRESSIONS EXPRESIONES Consulta els quadres de les pàgines 117, 121
1. Preguntar i dir què ha passat fa un moment 1. Preguntar y decir qué ha pasado hace un momento Què ha passat? Qué ha pasado?
Han segrestat un avió Han secuestrado un avión
Què ha passat? Qué ha pasado? El partit X ha guanyat (guanyar) les eleccions Han segrestat (segrestar) un avió El partido X ha ganado (ganar) las elecciones Han secuestrado (secuestrar) un avión L’equip X ha fitxat (fitxar) un nou jugador Han apujat (apujar) les accions de les petrolieres El equipo X ha fichado (fichar) un nuevo Han subido (subir) las acciones de las petroleras jugador Han canviat (canviar) les lleis d’emigració S’ha buscat (buscar) un representant Han cambiado (cambiar) las leyes sobre emigración Se ha buscado (buscar) un representante Ha batut (batre) un rècord Han caigut (caure) els arbres Han batido (batir) un récord Han caido (caer) los árboles ha ocorregut (ocórrer) un atemptat Els nostres han perdut (perdre) el partit de bàsquet. Ha habido (haber) un atentado Los nuestros han perdido (perder) el partido de M’ha romput (rompre) el cor baloncesto Me ha roto (romper) el corazón Han conegut (conèixer) el meu nuvi. Han conocido (conocer) a mi novio Ha dormit (dormir) vint-i-quatre hores Han elegit (elegir) el representant Ha dormido (dormir) venticuatro horas Han elegido (elegir) el representante Ha patit (patir) un accident Han construït (construir) un hospital Ha sufrido (sufrir) un accidente Han construido (construir) un hospital Ha reunit (reunir) tres-centes persones Han conduït(conduir) el tren Ha reunido (reunir) trescientas personas Han conducido (conducir) el tren
2. Preguntar i dir què ha fet una persona Què has fet? ¿Que has hecho?
M’he alçat a les set, m’he dutxat, he portat els meus fills a classe i he vingut a treballar. Me he levantado a las siete, me he duchado, he llevado a mis hijos a clase y he venido a trabajar
3. Preguntar i dir què li ha passat a una persona recentment Què t’ha passat? He tingut mala sort. He eixit prompte de casa per a fer una excursió i he caigut ací.
¿Que te ha pasado?
He tenido mala suerte. He salido pronto de casa para hacer un excursión y me he caido.
4. Parlar amb el perfet d’indicatiu Què ha passat? Què heu fet? ¿Qué ha pasado? ¿Qué habeis hecho?
EL PERFET D’INDICATIU Igual que el passat perifràstic o simple, s’usa per a expressar accions acabades però realitzades en un temps que encara dura. Ho entendràs millor a l’activitat 8. Igual que el pasado indefinido simple y perifrástico, se usa para expresar acciones acabadas pero realizadas en un tiempo que aún dura. Lo entenderás mejor al leer la actividad 8.
Es forma amb el present indicatiu del verb haver
he has ha hem heu han
+ el participi passat del verb que es conjuga
Se forma con el presente Indicativo del verbo haber
he has ha hemos habeis han
+ el participipio pasado del verbo que se conjuga
Exemples: he anat, has mogut, ha trencat, hem fugit, heu eliminat, han pintat Ejemplos: he ido, has movido, ha roto, hemos huido, habeis eliminado, han pintado Observacions: Observaciones: 1. El participi passat presenta aquestes terminacions: els verbs que acaben en –ar > -at/ada: anat, parlada, besada, dibuixat. els verbs que acaben en –er/-re > -ut/uda:, perduda, temut. els verbs que acaben en -ir > -it/ida: patida, conduït, ferida, rostit. 1. El participio pasado presenta las siguientes terminaciones: los verbos que acaban en –ar > -at/ada: anat (ido), parlada (hablada), besada (besada), dibuixat (dibujada). los verbos que acaban en –er/-re > -ut/uda:, perduda (perdida), temut (temida). los verbos que acaban en -ir > -it/ida: patida (sufrida), conduït (conducido), ferida (herida), rostit, (asado). 2. També hi ha alguns verbs que fan el participi de forma irregular 2. También hay algunos verbos que hacen el participio de forma irregular haver: hagut/haguda resoldre: resolt/resolta haber: habido/ habida resolver: resuelto/ resuelta conèixer: conegut/coneguda conocer: conocido/conocida ser: sigut/siguda encendre: encés/encesa ser: sido/sido encender: encendido/ encendida admetre: admés/admesa escriure: escrit/escrita admitir/ admitido/admitida escribir: escrito/escrita cloure: clos/closa establir: establert/establerta cerrar: cerrado/ cerrada establecer: establecido/ establecida cobrir: cobert/coberta fer: fet/feta cubrir: cubierto/cubierta hacer: hecho/hecho compondre: compost/composta fondre: fos/fosa componer: compuesto/compuesta fundir: fundido/fundida creure: cregut/creguda imprimir: imprés/impresa creer: creido/creida imprimir: impreso/impresa prendre: pres/presa morir: mort/morta tomar: tomado/tomada morir: muerto/muerta obrir: obert/oberta riure: rigut/riguda abrir: abierto/ abierta reir: reido/reido tenir: tingut/tinguda traure: tret/treta tener: tenido/tenida traer: traido/traida venir: vingut/vinguda viure: viscut/viscuda venir: venido/venida vivir: vivido/vivida
unitat 1 2 unidad 1 2
comparacions i prefe rències comparaciones y prefe rencias
HABILITATS COMUNICATIVES I CORRECCIÓ GRAMATICAL HABILIDADES COMUNICATIVAS Y CORRECCIÓN GRAMATICAL
1. Expressar opinions 1. Expresar opiniones 2. Expressar gustos sobre coses i fenòmens 2. Expresar gustos sobre cosas y fenómenos 3.Expressar preferències sobre coses i fenòmens 3. Expresar preferéncias sobre cosas y fenómenos 4. Comparar el passat i el present. Usar el pretèrit imperfet 4. Comparar el pasado y el presente. Usar el pretérito imperfecto
VOCABULARI VOCABULARIO adjectius per expressar opinions adjetivos
para expresar opiniones adverbis de temps: abans/ara adverbios de tiempo: antes/ahora
ELEMENTS GRAMATICALS ELEMENTOS GRAMATICALES
EXPRESSIONS EXPRESIONES
en grau superlatiu: amabilíssim Adjetivos en grado superlativo: amabilísimo L’imperfet d’indicatiu El imperfecto de indicativo Conjunció que Conjunción que Interrogatius quin, quina, quins, quines Interrogativos quien, quienes Quantitatius (repàs) Cuantitativos (repaso)
Consulta els quadres de les pàgines 123, 124, 125, 126, 127, 128, 129. Consulta el cuadro de las 123, 124, 125, 126, 127, 128, 129.
Adjectiu
1. Expressar opinions 1. Expresar opiniones
Que brut! L’aigua està brutíssima! ¡Que sucio! ¡El agua está sucisima!
brut/bruta/bruts/brutes ridícul/ridícula/ridículs/ridícules sucio/sucia/ sucios/ sucias lleig/lletja/lletjos/lletges feo/ fea/ feos/ feas Que bonic/bonica/bonics/boniques bonito/bonita/bonitos/bonitas Que bo/bona/bons bones bueno/buena/ buenos/buenas guapo/guapa/guapos/guapes guapo/guapa/guapos/guapas salvatge/salvatges salvaje/salvages home hombre monstre Quin monstruo Que xiquet niño professor profesor dona mujer monstre Quina monstruo Que/Cual xiqueta niña professora profesora hòmens hombres monstres Quins monstruos Cuales xiquets niños professors profesores dones mujeres monstres Quines monstruos Que/Cuales xiquetes niñas professores profesoras
ridícul/ridícula/ridículs/ridícules ridículo/ridícula/ridículos/ridículas blanc/blanca/blancs/blanques blanco/blanca/blancos/blancas fort/forta/forts/fortes fuerte/fuertes horrible horrible elegant elegante impressionant impresionante desastre desastre animal animal programa programa meravella maravilla desgràcia desgracia pallissa paliza desastres desastres animals animales programes programas meravelles maravillas desgràcies desgracias pallisses palizas
!
És (molt) Es (muy) Està (molt) Está (muy)
És Es
el el la la l’ el, la
És Es
el el la la l’ el, la
És Es
tan tan
millor mejor pitjor peor
classe clase persona persona escola escola partit partido taller taller ofici oficio programa programa
bo/bona bueno/buena amable amable simpàtic/a simpatico/a generós/a generoso/a classe clase persona persona escola escuela partit partido taller taller ofici oficio programa programa
més más menys menos
boníssim/a buenísimo/a amabilíssim/a amabilísimo/a simpatiquíssim/a simpatiquísimo/a generosíssim/a generosísimo/a
bo/bona bueno/buena car/a caro/a barat/a barato/barata avorrit/avorrida aburrido/a divertit/divertida divertido/a agradable agradable intel·ligent inteligente bo/bona bueno/a car/a caro/a barat/a barato/a avorrit/avorrida aburrido/a divertit/divertida divertido/divertida agradable agradable intel·ligent inteligente
com… como…
2. Expressar gustos sobre coses i fenòmens El trobe massa gran Me parece demasiado grande
Què et sembla el televisor? ¿Que te parece el Televisor?
penses del regal piensas del regalo
Em sembla Me parece Em pareix Me parece Pense Pienso Trobe Encuentro
en penses, del regal piensas, del regalo
? Què Qué
li sembla el regal le parece el regalo
et pareix el regal te parece el regalo
útil util inútil que és inútil que és bonic bonito massa lleig demasiado feo prou gran suficiente grande bastant petit/xicotet bastante pequeño molt mitjà muy mediano una mica mediocre un poco mediocre poc vulgar poco vulgar un poc especial El trobe un poco especial almenys ofensiu almenos ofensivo si més no atractiu almenos atractivo impagable impagable car caro barat barato Per mi ja està bé/tant me fa/no hi tinc res en contra Para mi ya está bien / igual me da/ no tengo n ada en contra
3. Expressar preferències sobre coses i fenòmens Què t’estimes més: anar al cine o passejar Que prefieres: ir al cine o a pasear
Tant me fa Me da igual
Què t’estimes més, el futbol o el bàsquet? ¿Qué te gusta más/prefieres, el futbol o el baloncesto?
M’agrada més el futbol. Me gusta mas/prefiero el futbol. M’estime més el bàsquet Me gusta mas/prefiero el baloncesto Què m’/t’/li/ens/us/els agrada més, nadar o Preferisc córrer. córrer? Prefiero correr ¿Qué me/te/le/nos/os/les gusta más, nadar o Tant fa / M’és igual. correr? Me da igual / Me es igual Sí, m’agrada molt. Si, me gusta mucho T’agrada llegir? ¿Te gusta leer? No, no m’agrada gens ni mica. No me gusta en absoluto
4. Comparar el passat i el present. Usar el pretèrit imperfet 4. Comparar el pasado y el presente. Usar el pretérito imperfecto
Com estàs a la teua casa nova? ¿Cómo estás en tu nueva casa?
Com et trobes a la teua casa nova? ¿Como te encuentras en tu nueva casa?
Molt bé. Abans no tenia espai. Ara en tinc molt Muy bien. Antes no tenia espacio. Ahora tengo mucho
Molt bé. Abans, al pis vell, tenia poc d’espai. Els meus fills no cabien a les seues habitacions i jo no podia treballar a casa. Sempre estava incòmoda. Ara tinc un estudi ampli, un safareig, una terrassa i els meus fills tenen habitacions àmplies. Muy bien. Antes en el piso antiguo, tenia poco espacio. Mis hijos no cabian en sus habitaciones y yo no podia trabajar en casa. Siempre estaba incómoda. Ahora tengo un estudio amplio, un lavadero, una terraza y mil hijos tienen habitaciones ámplias.
L’imperfet d’indicatiu fa referència al passat i destaca l’aspecte duratiu i indeterminat: no sabem quan acaba l’acció. Exemple: Anava perdut; Anna dibuixava molt bé; Josep volia un rellotge. El imperfecto de indicativo hace referencia al pasado y destaca el aspecto durativo e indeterminado: no sabemos cuándo acaba la acción. Ejemplo: Iba perdido, Anna dibujaba muy bien, Josep quería un reloj L’imperfet d’indicatiu es fa de la manera següent: El imperfecto de indicativo se hace de la siguiente manera:
-AR CANTAR CANTAR
jo yo tu tu ell/a el/ella nosaltres nosotros vosaltres vosotros ells/elles ellos/ellas
cant -ava cantaba cant -aves cantabas cant -ava cantaba cant -àvem cantabamos cant -àveu cantabais cant – aven cantaban
-RE/ER PERDRE PERDER
perd-ia perdía perd-ies perdías perd-ia perdía perd-íem perdíamos perd-íeu perdiais perd-ien perdian
-IR TÉMER TEMER
tem-ia temía tem-ies temías tem-ia temía tem-íem temíamos tem-íeu temíais tem-ien temían
PATIR
DORMIR
(incoatiu)
(pur)
SUFRIR
DORMIR
(incoativo) pat-ia sufría pat-ies sufrías pat-ia sufría pat-íem sufríamos pat-íeu sufríais pat-ien sufrían
(puro) dorm-ia dormía dorm-ies dormías dorm-ia dormía dorm-íem dormíamos dorm-íeu dormíais dorm-ien dormían
Observacions Observaciones 1. Tots els verbs de la primera conjugació són regulars. Todos los verbos de la primera conjugación son regulares. 2. La d dels verbs acabats en –oldre i –ndre. La d de los verbos acabados en –oldre i –ndre (oldre (oler) , absoldre (absolver) , resoldre (resolver) , dissoldre (disolver) , respondre (responder), compondre (componer) , vendre (vender) , etc.) desapareix i fan l’imperfet/ desaparece y hace el imperfecto : olia (olia), absolia (absolvia) , resolia (resolvia) , dissolia (disolvia) , responia (respondia) ,componia (componia) , venia (vendia) , etc. En verbs com coure, cloure, incloure, plaure i derivats, les desinències –ia, -ies, -ien presenten una dièresi quan s’ajunten a l’arrel verbal acabada en vocal ( coïa, coïes, coïen, etc.). En verbos como coure (cocer), cloure (cerrar), incloure( incluir), plaure (plaer) y derivados, les desinències –ia, -ies, -ien presentan una diéresis cuando se juntan a la raiz del verbo acabada en vocal (coïa, coïes, coïen, etc) / (cocia, cocias, cocian, etc) 4. El mateix acorre en certs verbs de la tercera conjugació com ara conduir, agrair, obeir, oir , i similars (amb l’arrel del verb acabada en vocal) on apareix una dièresi en idèntiques situacions (agraïa, agraïes, agraïa, agraïen). Lo mismo ocurre con ciertos verbos de la tercera conjugación como son conduir (conducir), agrair (agradecer), obeir (obedecer), oir (oir) y similares (con la raiz del verbo acabada en vocal) donde aparece una diéresis en identicas situaciones ( agraïa, agraïes, agraïa, agraïen), (agradecia, agradecies, agradecia, agradeciamos) 5. El verb ser fa l’imperfet d’indicatiu: era, eres era, érem, éreu, eren. I el verb haver-hi el fa: hi havia. El verbo ser hace el imperfecto de indicativo; era, eres era, érem, éreu, eren. (era, eras, era, eramos, erais, eran). Y el verbo haver-hi (haber) lo hace: hi havia.(habia) 3.
unitat 13
narracions
HABILITATS COMUNICATIVES I CORRECCIÓ GRAMATICAL HABILIDADES COMUNICATIVAS Y CORRECIÓN GRAMATICAL
VOCABULARI VOCABULARIO
1. Explicar canvis en la pròpia història (el passat Substantius: relacionats amb la biografia d’un perifràstic) mateix o d’altres Explicar cambios en la propia historia ( el pasado Sustantivos: relacionados con la biografia de perifrástico) uno mismo o de otros 2. Quan s’han d’usar el passat perifràstic i el perfet d’indicatiu? Adjectius relacionats amb la biografia d’un ¿Cuando se han de usar el pasado perifrástico y el mateix o d’altres perfecto de indicativo? Adjetivos relacionados con la biografia de uno 3. Biografies mismo o de otros Biografias Verbs: accions relacionades amb la biografia 4. Explicar canvis en la història Explicar cambios en la historia d’un mateix 5. Narracions literàries Verbos: acciones relacionadas con la biografía Narraciones literarias de uno mismo 6. Usar Usar conjunc conjuncions ions Usar conjunciones ELEMENTS GRAMATICAL ELEMENTOS GRAMATICALES
EXPRESSIONS EXPRESIONES
passat perifràstic i simple
Consulta els quadres de les pàgines 132,134, 140,
pasado
141, 143, 144, 145.
perifrástico y simple conjuncions conjunciones
Consulta los cuadros de las páginas 132,134, 140, 141, 143, 144, 145.
1. Explicar canvis en la pròpia història (el passat perifràstic) 1. Explicar cambios en la propia historia (el pasado perifrástico) Lady, explica als teus companys de classe com ha canviat la teua vida des que vas arribar Lady, explica a tus compañeros de clase cómo ha cambiado tu vida desde que llegaste llegaste..
Vaig nàixer a a Quito fa catorze anys. Al meu barri hi havia una dona Nací en Quito hace catorce años. En mi barrio b arrio había una mujer que cuidava xiquets. Jo em passava molt de temps a la seua casa perquè que cuidaba niños. Yo me pasaba mucho tiempo en su casa porque ma mare treballava tot el dia netejant cases. Mai no he conegut el meu mi madre trabajada todo el día limpiando casas. No he conocido a mi pare. Quan vaig créixer un un poc vam anar a a viure a Guayaquil. padre. Cuando crecí un poco fuimos fuimo s a vivir a Guayaquil. Em vaig matricular en en una escola de monges. Jo era feliç però ma mare Me matricule en una escuela de monjas. Yo era feliz, pero mi madre no guanyava bastants diners per a viure. Es va desil·lusionar i i no ganaba bastante dinero para vivir. Se desilusionó y va envellir . Fa dos anys vam arribar ací. ací. Després de treballar envejeció. Hace dos años que llegamos aquí. Después de trabajar molt, ma mare ha rejovenit, s’ha il·lusionat molt, mucho, mi madre a rejuvenecido, se ha ilusionado mucho, s’ha enamorat i s’ha fet més guapa. S’ha tornat una altra persona. I crec se ha enamorado y está más guapa. Parece otra persona. Y creo qu quee a mi m’ha m’ha pass passat at el matei mateix. x.
En la conversa anterior, Lady usa el passat perifràstic per a explicar els canvis en la seua vida ( vaig nàixer, vaig créixer, vam anar, vaig matricular, es va desl·lusionar, etc. ) En la conversación anterior, Lady usa el pasado perifrástico para explicar los cambios en su vida (vaig nàixer (naci (naci), ), vaig créixer (crecí ( crecí ), ), vam anar ( fuimos ( fuimos), ), vaig matricular (me (me matriculé ), ), es va desilusionó) etc.) desl·lusionar, (se ( se desilusionó) El passat perifràstic expressa accions acabades de manera absoluta. Una forma equivalent El pasado perifrástico expresa acciones acabadas de manera absoluta. Una forma equivalente del passat perifràstic és el passat simple. Tant el perifràstic com el simple tenen el mateix valor del pasado perifrástico es el pasado simple. Tanto el perifrástico como el simple tienen el mismo valor marató (passat perifràstic); correguí correguí i són intercanviables: intercanviables: vaig córrer la marató (passat marató (corrí corrí la maratón) maratón) (pasado perifràstico); correg correguí uí y son intercambiables: vaig córrer la marató ( la marató (passat marató (passat simple). la marató ( marató (corrí corrí la maratón) maratón) (passat simple). Com que no tens encara un gran domini de la llengua, et recomanem que uses sempre el passat perifràstic, que resulta més fàcil. Como no tienes aún un gran dominio de la lengua, te recomendamos que uses siempre el pasado perifrástico, que resulta más fácil. El passat perifràstic es forma així: El pasado perifrástico se forma así: Vaig / Vas (o vares) / Va / Vam (o vàrem) Vau (o vàreu) Van (o varen)
+ l’infinitiu / infinitivo
Exemples / Exemples / ejemplos: ejemplos: vaig anar (fui) , , vaig menjar (comí) , , vaig arribar (llegué) , , va morir (murió) , , va significar (significó) , , vas agafar (cogiste) , , vas fumar (fumaste) , , vam elegir (eligieron) , , vam patir (sufrieron) , , vam fruir (disfrutaron) , , vau restaurar (restaurásteis) , , vau construir (construísteis) , , van aixoplugar (se refugiaron) , , van atabalar (se aturdieron). aturdieron). Et recomanem que, si no domines massa l’idioma, uses aquesta modalitat. Te recomendamos que, si no dominas el idioma uses esta modalidad. El passat simple es forma així: El pasado simpre se forma así: -AR CANTAR CANTAR
jo yo yo tu tu ell/a el/ella nosaltres nosotros vosaltres vosotros ells/elles ellos /ellas
cant-í cant -ares cant -à cant -àrem cant -àreu cant -aren
canté…
-RE/ER PERDRE PERDER
-IR TÉMER TEMER
perd-í perd-eres perd-é perd-érem perd-éreu perd-eren
tem-í tem-eres tem-é tem-érem tem-éreu tem-eren
perdí…
temí…
PATIR PADECER
(incoatiu/incoativo (incoatiu/incoativo)) pat-í pat-ires pat-í pat-írem pat-íreu pat-iren
padecí…
DORMIR DORMIR
(pur/ puro) puro) dorm-í dorm-ires dorm-í dorm-írem dorm-íreu dorm-iren
dormí…
2. Quan s’han d’usar el passat perifràstic i el perfet d’indicatiu? 2. ¿Cuando se ha de usar el pasado pasado perifrástico y el perfecto de indicativo? PASSAT PERIFRÀSTIC / PASADO PERIFRASTICO
PERFET D’INDICATIU/ PERFECTO DE INDICATIVO
Temps acabat (dilluns passat, ahir, l’any passat, el curs passat, passat, l’estiu passat, passat, etc.) Tiempo acabado (el lunes pasado, ayer, el año pasado, el curso pasado, el verano pasado, etc.) Ahir vaig anar al metge. Ayer fui al medico. Despús-ahir Despús-ahir vaig dinar amb mon pare. Anteayer comí con mi padre. La setmana passada vaig conduir una moto. La semana pasada conduje una moto. Dimarts passat vas oblidar la cita. El martes pasado se te olvidó la cita. El mes passat comprares la casa. El més pasado compraste la casa. La primavera passada vam viatjar. La primavera pasada viajamos. Vam arribar l’any passat. Llegaron el año pasado. Van aprovar el curs passat Aprobaron el curso pasado
Temps que encara existeix (enguany, avui, fa poc, aquesta setmana, setmana, aquest aquest dimarts, etc.) Tiempo que aún existe (este año, hoy, hace poco, esta semana, semana, este martes, martes, etc.) Avui he anat al metge. Hoy he ido al médico. médico . Fa poc he dinat amb mon pare. Hace poco he comido con mi padre. Aquesta setmana he he conduït una moto. Esta semana he conducido una moto. Aquest dimarts he oblidat la cita. Este martes he olvidado la cita. Aquest mes has comprat la casa. Este més has comprado la casa. Aquesta primavera he viatjat. Esta primavera he viajado. Hem arribat enguany. enguany. He llegado este año. Han aprovat aquest curs. Han aprobado este curso.
6. Usar conjuncions 6. Usa Usarr conj conjun uncio cione ness En les narracions, com en la resta de textos, s’usen moltes conjuncions. En las narraciones, como en los demás textos, se usan muchas conjunciones . formatge) Les conjuncions són mots que relacionen altres mots (p. ex. menge pa i formatge) queso)) o Las conjunciones són palabras que relacionan otras palabras ( por ejemplo: como pan y queso roses). En aquests cas frases independents (per exemple: Anem exemple: Anem al cine i comprem roses). palomitas). En este caso o frases independientes (por ejemplo: vamos al cine y compramos palomitas). s’anomenen conjuncions coordinades. Però les conjuncions també poden enllaçar una oració principal se llaman conjunciones coordinadas. Pero las conjunciones también pueden enlazar una oración principal amb una altra subordinada. I en aquest cas s’anomenen subordinades (per exemple: con otra subordinada. Y en este caso se llaman subordinadas (por ejemplo: No m’agrada la sopa perquè està calenta). calenta). No me gusta la sopa porque está caliente) caliente) . No s’han de confondre confondre les conjuncions conjuncions amb les preposicions, preposicions, perquè perquè aquestes últimes últimes No se deben confundir confundir las conjunciones conjunciones con las preposicio preposiciones, nes, pues estas estas últimas només tenen com a missió subordinar unes paraules de l’oració a unes altres. Mai no connecten frases. tan sólo tienen la función de subordinar unas palabras de la oración a otras palabras, pero nunca conectan frases entre si. Ací hi ha el quadre de les conjuncions coordinades. Més avall hi ha el de les conjuncions subordinades: Aquí tienes el cuadro de las conjunciones coordinadas. Y más abajo el de las conjuncions subordinadas:
Coordinades / Coordinadas Copulatives uneixen simplement frases i paraules Copulativas unen frases y palabras
i, ni y, ni
Disjuntives Disyuntivas
o, o bé, o si no o, o bien o si no
proposen optar entre dues alternatives proponen optar entre dos alternativas
-Es menja el sopar i mira la tele. -Se come la cena y mira la tele. -No vol peres ni pomes. -No quiere peras ni manzanas.
i no es canvia per e: i nunca cambia por e Viatja per França i Itàlia
-Aniràs amb tren o amb avió. -Irás en tren o en avión. -Conduiràs, o bé pedalaràs. -Conducirás o bien pedalearás. -Menja’t el berenar, o si no, m’enfadaré. -Cómete la merienda, o si no, me enfadaré.
o no es canvia mai per u: o no se cambia nunca por u Vols plata o or
Ni ha vingut ni vindrà. Ni ha venido ni vendrá. O obris la llibreta o telefone al teu pare. ni... ni ni... ni O abres la libreta o llamo por teléfono a tu o... o o... o padre. l’un/a... l’altre/a L’un beu café, l’altra menja p ipes. uno... otro Uno bebe café, el otro come pipas. no sols... sinó No sols compra oli, sinó també vi. (també) No sólo compra aceite, sinó también vino. no solo... sino No solament aprén francés, sinó també (también) Distributives anglés. no solament... sinó No solamente aprendre francés, sino Distributivas (també) también inglés. Indiquen alternativa no solamente... sino No sols juga, sinó que guanya. entre els elements que (también) No sólo juega sino que gana. relacionen no sols... sinó que Ara diu això, ara diu allò. Indican una alternativa no solo... sino que Ora dice eso, ora dice aquello. entre los elementos que ara... ara ora... ora Adés ha dit que vindria, adés ha dit que no relacionan adés... adés vindria. ora... ora Ora ha dicho que vendría, ora ha dicho tant... com que no vendria. tanto... como Tant Ernest com Carmela porten corbata. així... com Tanto Ernest como Carmela llevan así... como corbata. mig... mig Així menjaré ous com tomaques. medio... medio Así comeré huevos como patatas. Era mig valencià mig castellà Era medio valenciano medio castellano El busque però sense ganes. Lo busco pero sin ganas. No són les meues; ara bé, m’agraden però pero bastant. ara/ara bé No son las mías; ahora bien, me gustan ahora bien bastante. altrament Procureu alimentar-vos; altrament acabareu de otra manera desnodrits. tanmateix Procurad alimentaros; de otra manera sin embargo acabaréis desnutridos. Adversatives sinó/Sinó que Expressen contrarietat El carrer és estret, tanmateix m’agrada. sino, sino que o oposició La calle es estrecha, sin embargo me gus ta. no obstant No busca a Joan, sinó a Joana. això/Això no No busca a Joan, sino a Joana. obstant No vol banyar-se; no obstant això vindrà a no obstante la piscina. en canvi/amb tot No quiere bañarse; no obstante vendrà a la en cambio/con todo piscina. més aviat No presta mai res a ningú; en canvi sí que más bien vol que els altres li presten. així i tot/tot i això No presta nunca nada a nadie; en cambio sí
así y todo i això que y eso que mentre que mientras que això sí así que
que quiere que los otros les presten. No és seriós; més aviat resulta alegre. No es serio; más bien resulta alegre. És pesat; així i tot me l’estime. Es pesado; así y todo lo quiero. Mentre que estudies no podràs treballar. Mientras que estudies no podràs trabajar. El cotxe és molt xicotet; això sí, molt segur. El coche es muy pequeño; eso sí, muy seguro. No vens? Doncs tu t’ho perds. doncs/doncs bé ¿No vienes? Pues tú te lo pierdes. pues/pues bien No li agrada llegir; per tant, suspendrà. Il·latives per tant No le gusta leer; por tanto, suspenderá. Ilativas per consegüent Vindrà tard, per consegüent ens tocarà Introdueixen una esperar. consegüentment oració que és por tanto Vendrá tarde, por consiguiente nos tocarà conseqüència de por consiguiente esperar. l’oració anterior. consiguientemente Menge poc, de manera que estic prim.. Introducen una oración de manera que Como poco, de manera que estoy delgado. que es consecuencia de de manera que Demà no vindrà la de mates, així és que la oración anterior. eixirem més prompte. així és que así es que Mañana no vendrà la de mate, así es que saldremos más pronto. He aprovat naturals i social; i, a més, les llengües. He aprovado naturales y sociales y además las lenguas. a més He aprovat naturals i socials; i també les además llengües. i també He aprovado naturales y sociales y también y también las lenguas. així mateix He aprovat naturals i social i, així mateix, Continuatives así mismo les llengües. Continuativas és més He aprovado naturales y sociales y así Indiquen successió es más mismo las lenguas. Indican sucesión i encara He aprovat; és més, he tret bones notes. y aún He aprobado: es más, he sacado buenas ni tan sols notas. ni tan sólo No tinc diners i encara és dilluns. No tengo dinero y aún es lunes. Ha passat i ni tans sols m’ha mirat. Ha pasado y ni tan solo me ha mirado.
Doncs no és mai causal. No es pot dir: Doncs no és nunca causal. No se puede decir: Vaig al metge doncs estic malalt. En aquest cas s’ha d’usar ja que o perquè En este caso se debe usar ja que o perquè
“ni tan siquiera” és incorrecte. S’ha d’usar ni tan sols “ni tan siquiera” es incorrecto. Se tiene que usar ni tan sols
Subordinades Subordinadas
Completives Completivas
Que Si Que Si Desitge que ho passes bé Deseo que lo pases bien No sabia si evitaria l’accident No sabía si evitaría el accidente
que es pot usar per introduir una oració on es fa una pregunta: que se puede usar para introducir una oración donde se hace una pregunta Que hi ha la marta? Que vas al cine? com no és conjunció completiva. Per tant, és incorrecte usar-lo en frases com com no es conjunción completiva. Por tanto, es incorrecto usar-lo en frases como Demà veureu com tot era una mentida. S’ha de dir: Se tiene que decir Demà veureu que tot era una mentida.
Temporals Temporales
quan cuando abans que antes que després que después que mentre(s) mientras sempre que siempre que fins que (no) hasta que (no) tan aviat com tan pronto como tot seguit que inmediatamente después que així que así que tan bon punt en el momento a penes apenas tot just nada más... des que desde que d’ençà que desde el momento que
Causals Causales
perquè porque ja que ya que com que como atès que dado que vist que visto que puix pues puix que puesto que per tal com ja que com siga que como sea a causa que a causa que a causa de a causa de per raó que por la razón que per raó de por razón de car porque que que
L’ambulància se n’havia anat quan arribà la policia. La ambulancia se había ido cuando llegó la policía. Passa pel meu despatx abans que te’n vages. Pasa por mi despacho antes de que te vayas. Va penjar l’auricular després que acabà la conversa. mentre(s) indica simultaneïtat entre dues accions: Colgó el auricular después de que acabó la converdación. mentre(s) indica simultaneidad M’afaite mentre sent la ràdio. entre dos acciones: Me afaito mientras oigo la radio. Escolte música mentre estudie. Fa fred sempre que plou. Hace frío siempre que llueve. mentre que contraposa dues No estudiaré fins que no acabe la accions: mentre que contrapone dos pel·lícula. acciones: No estudiaré hasta que no acabe la película. Joan escolta música mentre que Estudiaré tan aviat com acabe la jo estudie. pel·lícula. Estudiaré tan pronto como acabe la Així que no té valor de película. conseqüència. No s’ha d e dir: Desà la roba a l’armari tot seguit que Així que no tiene valor de arribà. consecuencia. No se debe decir : Dejó la ropa en el armario Tinc son, així que vaig al llit . inmediatamente después que llegó. El correcte seria: Desà la roba a l’armari així que arribà. Lo correcto sería Tinc son, de manera que vaig al Dejó la ropa en el armario así que llit . llegó. Desà la roba a l’armari tan bon punt arribà. sempre que és l’única forma Dejó la ropa en el armario en el correcta. No s’ha de dir momento que llegó. sempre que es la única forma correcta. No se A penes va entrar, em donà un bes. Apenas entró me dió un beso. debe decir Tot just va entrar, em donà un bes. “sempre i quan” Nada más entrar me dió un beso. Estic més tranquil des que m’he canviat de casa. Estoy más tranquilo desde que me he cambiado de casa. Estic més tranquil d’ençà que m’he canviat de casa. Estoy más tranquilo desde el momento que me he cambiado de casa. Vaig amb cotxe perquè ja tinc carnet. Voy en coche porque ya tengo carnet. Vaig amb cotxe, ja que tinc carnet. Voy en coche ya que tengo carnet. Com que tinc carnet, vaig amb cotxe. como tengo carnet, voy en coche. Atés que tinc carnet, vaig amb cotxe. Puesto que tengo carnet, voy en coche. Vist que tinc carnet, vaig amb cotxe. Visto que tengo carnet, voy en coche. Vaig amb cotxe, puix tinc carnet. Voy en coche pues tengo carnet. Vaig amb cotxe, puix que tinc carnet. Voy en coche puesto que tengo carnet. Per tal com tinc carnet, vaig amb cotxe. Voy en coche ya que tengo carnet.
com que s’usa sempre a començament d’oració. No s’ha de confondre amb com, que és un comparatiu: com que se usa siempre a comienzo d’oración. No se debe confundir con com, que és un comparatiu: És bo com sa mare “degut a” és incorrecte. S’han d’usar les conjuncions equivalents com: a causa de, per raó de, etc. “degut a” és incorrecto. Se deben usar las conjunciones equivalentes como: a causa de, per raó de, etc.
Locatives Locativas
Modals Modales
on donde allà on allà donde
com como com si como si així com así como igual que /com igual que/como tal com, tal como segons(que)(com) según (que) (como) sense que sin que a mesura que a medida que en tant que en tanto que
tan... com tan... como tant... com tanto... como més... que (no pas) más... que menys... que menos... que Comparatives com como Comparativas menys... menys menos... menos com menys... més cuanto menos... más com més... menys cuanto más... menos com més... més cuanto más... más
Com siga que tinga carnet, aniré amb cotxe. Como sea que tenga carnet, iré en coche. A causa que tinc carnet, vaig amb cotxe. A causa que tengo carnet, voy en coche. A causa del carnet, vaig amb cotxe. A causa del carnet, voy en coche. Per raó que tinc carnet, vaig amb cotxe. Por la razón que tengo carnet, voy en coche. Per raó del carnet, vaig amb cotxe. Por razón del carnet, voy en coche. Vaig amb cotxe, car tinc carnet. Voy en coche porque tengo carnet. Vaig amb cotxe, que tinc carnet. Voy en coche, que tengo carnet. Venim d’on regalen paraigües. Venimos de donde regalan paraguas. Anem allà on es pon el sol. Vamos allí donde se pone el sol. Ho fa com vol. Lo hace como quiere. Ho fa com si tinguera un càrrec important. Lo hace como si tuviera un cargo importante. Ho fa així com m’agrada. Lo hace así como me gusta. Ho fa igual que m’agrada. Lo hace igual que me gusta. Ho fa tal com m’agrada. Lo hace tal como me gusta. Ho fa segons com t’agrada. Lo hace según como te gusta. Ho fa sense que ho mires. Lo hace sin que lo mires. Fa millor gust a mesura que ho tastes. Hace mejor gusto a medida que lo pruebas. Ha parlat en tant que president del club. Ha hablado en tanto que presidente del club. És tan alt com ella. Es tan alto como ella. Espera tant d’amor com ella. Espera tanto amor como ella. És més alt que (no pas) ella. Es más alto que ella. És menys alt que ella. Es menos alto que ella. Com menys somrius, menys simpàtic resultes. Cuanto menos sonríes, menos simpático resultas. Com menys demanes, més reps. Cuanto menos pides, más recibes. Com més reps, menys demanes. Cuanto más recibes, menos p ides. Com més tens, més vols. Cuanto más tienes, más quieres.
Concessives Concesivas
encara que aunque malgrat que a pesar de ni que ni que per bé que por más que si bé si bien tot i que aunque mal que por más que per més que por más que
Consecutives Consecutivas
tan o tant... que tan o tanto...que de (tal) manera que de tal manera que fins al punt que hasta el punto que massa, molt, prou... perquè demasiado, muy, suficientemente... para que
si si amb que con que posat que en el supuesto que només que nada más mentre (que) mientras (que) que Condicionals sempre siempre que Condicionales en cas que en caso que si de cas/si per cas si acaso fora que a no ser que llevat que a no ser que tret que a no ser que
Finals Finales
Perquè Para que A fi que Con el fin que Per tal que Con la finalidad que
No ho digues encara que ho penses. No lo digas aunque lo pienses. Malgrat que ho penses, no ho digues. A pesar de que lo pienses no lo digas. No ho digues ni que ho penses. No lo digas ni que lo pienses. Per bé que ho penses, no ho d igues. Por más que lo pienses, no lo digas. Si bé ho pots pensar, millor que no ho digues. Si bien lo puedes pensar, mejor que no lo digas. Tot i que ho penses, no ho d igues. aunque lo pienses, no lo digas. Mal que ho penses, no ho digues. Por más que lo pienses, no lo digas. Per més que ho penses, no ho digues. Por más que lo pienses, no lo digas. Tenia tanta gana que s’ho va menjar tot. Tenía tanta hambre que se lo comió todo. Han perdut el tren de manera que s’han quedat. Han perdido el tren, de manera que se han quedado. El problema s’ha complicat fins al punt que no té solució. El problema se ha complicado hasta el punto que no tiene solución. El cotxe és massa gran perquè càpiga a l’aparcament. El coche es demasiado grande para que quepa en el aparcamiento. Si tens gana, menja. Si tienes hambre, come. Amb que portes botes serà prou. Con que lleves botas será suficiente. Posat que tingues fred, posa’t l’abric. En el supuesto que tengas frío, ponte el abrigo. Posa’t l’abric només que tingues fred. Ponte el abrigo nada más tengas frío. Menjaràs coca mentre hi haja partit? ¿Comerás torta mientras haya partido? Menjaré coca sempre que hi haja partit. Comeré torta siempre que haya partido. Menjaré coca en cas que hi haja partit. Comerás torta en caso que haya partido. Si de cas tinc gana, menjaré. Si acaso tengo hambre, comeré. Fora que ploga, aniré al partit. A no ser que llueva, iré al partido. Aniré al partit, llevat que ploga. Iré al partido, a no ser que llueva. Tret que ploga, aniré al partit. A no ser que llueva, iré al partido. No s’ha de confondre: No se debe confundir : Li done un euro perquè compre perquè/per què/per a què. rosques. -perquè (porque) (conjunció Le doy un euro para que compre causal conjunción causal): roscas. No vaig perquè no puc. Li done un euro a fi que compre No voy porque no puedo. rosques. -per què (por qué) (per + què): Le doy un euro con el fin que Per què no vens? compre roscas. ¿Por qué no vienes? Li done un euro per tal que -per a què (para qué) compre rosques. ( per a + què): Le doy un euro con la finalidad Per a què vols això? que compre roscas. ¿Para qué quieres eso? (= Per a quina cosa vols això?)
instruccions i ordres instrucciones y órdene s
unitat 1 4 unidad 1 4
HABILITATS COMUNICATIVES I CORRECCIÓ GRAMATICAL HABILIDADES COMUNICATIVAS Y CORRECCIÓN GRAMATICAL
1. Instruccions i requisits. Instrucciones y requisitos 2. Ordres afirmatives. Órdenes afirmativas 3. Instruccions negatives Instrucciones negativas 4. Advertències i recriminacions. El plusquamperfet Advertencias y recriminaciones. El pluscuamperfecto
VOCABULARI VOCABULARIO Accions diverses
Acciones diversas
ELEMENTS GRAMATICALS ELEMENTOS GRAMATICALES
EXPRESSIONS EXPRESIONES
Perífrasis
d’obligació impersonals i personals Perífrasis de obligación impersonales y personales L’imperatiu El imperativo Present de subjuntiu (instruccions negatives) Presente de subjuntivo (instrucciones negativas)
Consulta els quadres de les pàgines 147, 148, 149, 153, 154, 157.
Consulta los cuadros de las páginas 147, 148, 149, 153, 154, 157.
1. Instruccions i requisits 1. Instrucciones y requisitos Obligacions impersonals Obligaciones impersonales S’ha de + infinitiu Cal Hay que Hace falta
+ infinitivo
Cal + que + present de subjuntiu (s’explica en p. 153) Què s’ha de fer Qué hay que hacer Què cal fer per Qué hace falta hacer Què cal que faça Qué hace falta que haga
per a tindre un bon treball? para tener un buen trabajo?
S’ha de tindre Hay que tener Cal tindre Hace falta tener Cal que tingues Hace falta que tengas
titulació i bona sort. titulación y buena suerte.
Obligacions personals Obligaciones personales he, has, ha, hem, heu, han + de + infinitiu he, has , ha, hemos, habéis, han + infinitivo Què he de comprar? (Has de) comprar pastissos i beguda. ¿Qué tengo que comprar? (Tienes que) comprar pasteles y bebida Què has de fer esta vesprada? (He de) treballar molt.
¿Qué tienes que hacer esta tarde? Què han de portar? ¿Qué tienen que llevar? Què heu de signar? ¿Qué tenéis que firmar?
(He de) trabajar mucho (Han de portar) motxilles. (Han de llevar) mochilas (Hem de signar) un contracte. (Tienen que firmar) un contrato
He de comprar pa. Tengo que comprar pan. Has de vindre amb mi.
He de pensar. Tengo que pensar.
Tienes que venir conmigo.
2. Ordres afirmatives. L’imperatiu 2. Órdenes afirmativas. El imperativo
Com prepare la truita? Cómo preparo la tortilla?
Què faig? ¿Qué hago? Com prepare una truita? ¿Cómo preparo una tortilla?
Agafa un ou de la nevera, trenca’l, bat-lo... Coge un huevo de la nevera, rómpelo, bátelo
Ix de casa, tanca la porta amb clau, agafa un taxi, vés al jutjat, pregunta per Anna Marquina, dóna-li el passaport i espera que et telefone. Sal de casa, cierra la puerta con llave, coge un taxi, ves al juzgado, pregunta por Anna Marquina, dale el pasaporte y espera que te llame por teléfono. Agafa un ou de la nevera, trenca’l, bat-lo, calfa la paella al foc, aboca l’ou batut a la paella, pega-li unes voltes i ja està. Coge un huevo de la nevera, rómpelo, bátelo, calienta la sartén al fuego, echa el huevo batido a la sartén, dale unas vueltas y ya está.
Els verbs que hem marcat en roig són imperatius. La utilitat de l’imperatiu és aconseguir Los huevos que hemos marcado en rojo son imperativos. La utilidad del imperativo es conseguir que el receptor actue d’una manera determinada. S’utilitza en oracions afirmatives i que el receptor actúe de una manera determinada. Se utiliza en oraciones afirmativas y expressa una instrucció, una ordre o un prec: mengeu bé!; porteu-vos com a persones!; deixeu les expresa una instrucción, una orden o un ruego: ¡comed bien!; ¡portáos como personas!; dejad las carteres al terra, per favor; alceu el cap!; puja les persianes!; amagueu la panxa!; ensenya les mans! carteras en el suelo, por favor; ¡levantad la cabeza!; ¡sube las persianas!; ¡esconded la barriga!; ¡enseña las manos!) El model de conjugació és el següent: El modelo de conjugación es el siguiente:
-AR CANTAR
-RE/ER PERDRE
-IR TÉMER
PATIR (incoatiu)
DORMIR (pur)
cant-a cant -e cant -em cant -eu cant -en
perd perd-a perd-em perd-eu perd-en
tem tem-a tem-em tem-eu tem-en
pat-eix pat-isca pat-im pat-iu pat-isquen
dorm dorm-a dorm-im dorm-iu dorm-en
canta...
pierde...
teme...
padece...
duerme...
tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles
Observacions: Observaciones: 1. No té formes referides a la 1a persona del singular. No tiene formas referidas a la 1ª persona del singular. 2. S’usa només en frases afirmatives. En les oracions negatives usem el present de subjuntiu ( pàg. 153). Mira-ho: Se usa únicamente en frases afirmativas. En las oraciones negativas usamos el presente de subjuntivo. Míralo: Beveu vi > No begueu vi Bebed vino > No bebáis vino Creieu el que diu > No cregueu el que diu Creed lo que dice > No creáis lo que dice Moveu-vos > No us mogueu Moveos > No os mováis Dueu els mobles > No dugueu els mobles Traed los muebles > No traigáis los muebles Enceneu el foc > No encengueu el foc Encended fuego > No encendáis el fuego Veniu ací > No vingueu ací Venid aquí > No vengais aquí 3. Molts parlants dubten sobre la forma que ha d’adoptar l’imperatiu dels verbs irregulars. Per ajudar a resoldre aquests dubtes podem tenir en consideració la regla següent: Muchos hablantes dudan sobre la forma que tiene que adoptar el imperativo de los verbos irregulares. Para ayudar a resolver estas dudas podemos tener en consideración la regla siguiente: Si en la segona persona del singular apareix el fonema [g] (grafies g o gu) també apareixerà en la segona persona del plural. Si no apareix en la 2a persona del singular, tampoc apareixerà en la 2a persona del plural. Si en la segunda persona del singular aparece el fonema [g] (grafías g o gu) también aparecerá en la segunda persona del plural. Si no aparece en la segunda persona del singular, tampoco aparecerá en la segunda persona del plural. Exemples: Ejemplos: Digues tu (2a p. singular) Digueu vosaltres (2a p. plural) Di tú (2ª p. sing.) Decid vosotros (2ª p. plural) Beu tu (2a p. singular) Beveu vosaltres (2a p. plural) Bebe tú (2ª p. sing.) Bebed vosotros, (2ª p. plural) Si g o gu apareixen en la 3a persona del singular, també apareixeran en la 1a i en la 3a persona del plural. Si g o gu aparecen en la 3ª p. del singular, también apareceran en la 1ª y en la 3ª p. del plural. Exemples: Ejemplos: Diga ella (3a p. singular) Diguem nosaltres (1a p. plural), Diguen ells (3a. p. plural) Diga ella (3a p. singular) Digamos nosotros (1ª p. pl.), Digan ellos (3ª p. plural) Bega ella (3a p. singular) Beguem nosaltres (1a p. plural), Beguen ells (3a. Plural) Beba ella (3a p. singular) Bebamos nosotros, (1ª p. plural); Beban ellos, (3ª p. plural) SINGULAR __ 2ª. 3ª.
PLURAL 1ª. 2ª. 3ª.
3. Instruccions negatives. El present de subjuntiu No córregues per la carretera, no begues, no vages amb desconeguts, no menges massa, no vingues tard, no gastes massa diners, no et claves en embolics, no faces fugina, no furtes, no tornes caminant, No corras por la carretera, no bebas, no vayas con desconocidos, no comas demasiado, no vengas tarde, no gastes demasiado dinero, no te metas en líos, no hagas pella, no robes, no vulevas caminando.
Per a donar instruccions negatives usem el present de subjuntiu ( No córregues, no begues, no menges, no gastes, no et claves no faces, no furtes, no tornes). Para dar instrucciones negativas usamos el presente de subjuntivo (No corras, no bebas, no comas, no gastes, no te metas en líos, no hagas, no robes, no vuelvas). El present de subjuntiu també expressa accions que no ocorren ara, sinó que ocorren en la nostra imaginació. Si aquestes accions es feren reals, s’expressarien en present o en futur d’indicatiu: El presente de subjuntivo también expresa acciones que no ocurren ahora, sino que ocurren en nuestra imaginación. Si estas acciones se hicieran reales, se expresarían en presente o en futuro de indicativo. Exemples: Ejemplos:
No ocorre ara No ocurre ahora Vull que vages amb Ximo. Quiero que vayas con Ximo. M’agrada que tingues bons amics i bones amigues. Me gusta que tengas buenos amigos y amigas. Sembla que visques a l’Índia. Parece que vivas en la India. Quan jo estudie locomoció, podré aprendre a rectificar motors. Cuando yo estudie locomoción podré aprender a rectificar motores. Quan tinga carnet de conduir aniré a Vila-real Cuando tenga carné de conducir iré a Vilareal.
Ocorre ara Ocurre ahora Vas amb Ximo. Vas con Ximo. Tens bons amics i bones amigues. Tienes buenos amigos y amigas. Vius a l’Índia Vivo en la India. Estudie locomoció i aprenc a rectificar motors. Estudio locomoción y aprendo a rectificar motores. Tinc carnet de conduir per anar a Vila-real. Tengo carné de conducir para ir a Vila-real.
El model regular és el següent El modelo regular es el siguiente: -AR
Que jo Que tu Que ell/ella Que nosaltres Que vosaltres Que ells/elles
-RE/ER
CANTAR
PERDRE
TÉMER
cant-e cant-es cant-e cant-em cant-eu cant-en
perd-a perd-es perd-a perd-em perd-eu perd-en
tem-a tem-es tem-a tem-em tem-eu tem-en
-IR PATIR (incoatiu) Versió Versió catalana i valenciana balear pat-isca pat-eixi pat-isques pat-eixis pat-isca pat-eixi pat-im pat-im pat-iu pat-iu pat-isquen pat-eixin
cante...
pierda...
tema...
padezca...
padezca...
DORMIR
(pur) dorm-a dorm-es dorm-a dorm-im dorm-iu dorm-en
duerma...
Observacions Observaciones 1. Cal tenir en compte que les desinències de la 1ª, 2ª i 3ª persona del singular i 3ª del plural a Catalunya i Balears són, per a totes les conjugacions, -i, -is, -i, -in: parli, perdis, temi, dormin, etc. Hay que tener en cuenta que las desinencias de la 1ª, 2ª i 3ª persona del singular i 3ª del plural en Catalunya y baleares son, para todas las conjugaciones, -i, -is, -i, -in: parli, perdis, temi, dormin, etc 2. També és important saber que quan la 1ª persona del present indicatiu acaba en – c, en el present de subjuntiu es transforma en g/gu o qu/c. Com a l’exemple següent: Jo crec crega, cregues, crega, creguem, cregueu, creguen Jo visc visca, visques, visca, visquem, visqueu, visquen También es importante saber que cuando la 1ª persona del presente indicativo acaba en –c, en el presente de subjuntivo se transforma en g/gu o qu/c. Como en el ejemplo siguiente: Jo crec crega, cregues, crega, creguem, cregueu, creguen ( yo creo – crea, creas, crea...) Jo visc visca, visques, visca, visquem, visqueu, visquen ( yo vivo-viva, vivas, viva, vivamos...) 3. En els verbs acabats en – iar , cal pronunciar planes les persones 1a, 2a, i 3a del singular i 3a del plural: Estudie, estudies, estudie, estudiem, estudieu, estudien. En los verbos acabados en –iar hay que pronunciar llanas las personas 1ª, 2ª i 3ª del singular i 3ª del pl.: Estudie, estudies, estudie, estudiem, estudieu, estudien. 4. En les prohibicions, convé usar la 2a persona del plural: no parleu amb el conductor, no fumeu, no encengueu foc, no mengeu, no entreu, etc. En las prohibiciones conviene usar la 2ªpersona del plural: no parleu amb el conductor (no habléis con el conductor) , no fumeu (no fuméis), no encengueu foc (no encendáis fuego), no mengeu (no comáis), no entreu (no entréis), etc.
4. Advertències i recriminacions. El plusquamperfet No vages amb moto, que et mullaràs No vayas en moto que te mojarás No fumes al lavabo, que està prohibit No fumes en el lavabo que está prohibido No copies als ex àmens, que et suspendré No copies en los exámenes que te sus enderé Ja t’havia advertit que no molestares!!! ¡¡¡Ya te había advertido que no molestaras!!! Ja t’havia avisat que no anares amb moto!!! ¡Ya te había avisado de que no fueras en moto! Ja t’havia dit que no fumares!!! ¡Ya te nabía dicho que no fumaras!
Ja t’havia amenaçat que no copiares!!! ¡¡¡Ya te había amenazado que no copiaras!!!
Havia advertit, havia avisat, havia dit, havia amenaçat són plusquamperfets. El plusquamperfet és un temps verbal molt paregut al perfet d’indicatiu. L’únic que canvia és que en comptes d’usar el present del verb haver (he, has , ha...), se n’ha d’utilitzar l’imperfet. Havia advertit, havia avisat, havia dit, havia amenaçat són plusquamperfectos. El plusquamperfecto es un tiempo verbal muy parecido al perfecto de indicativo. Lo único que cambia es que en vez de usar el presente del verbo haver (he, has , ha...), hay que utilitzar el imperfecto. Serveix per a indicar anterioritat en el passat. Sirve para indicar anterioridad en el pasado. Així: Así: imperfet del verb haver imperfecto del verbo haver
havia (había) havies (habías) havia (había) havíem (habíamos) havíeu (habíais) havien (habían)
+ el participi passat del verb que es conjuga + el participio pasado del verbo que se conjuga
Exemples: Quan tu començaves jo ja havia acabat Cuando tú comenzabas yo ya había acabado Marta havia trencat el llum abans d’instal·lar-lo Marta había roto la lámpara antes de instalarla Dilluns havia nevat i dimarts no es podia eixir El lunes había nevado y el martes no se podía salir No podia anar al futbol perquè havien eliminat el seu equip de la competició No podía ir al fútbol porque habían eliminado a su equipo de la competición
habitatge, object es i màquines vivienda, objetos y m áquinas
unitat 1 5 unidad 1 5
HABILITATS COMUNICATIVES I CORRECCIÓ GRAMATICAL HABILIDADES COMUNICATIVAS Y CORRECCIÓN GRAMATICAL
1. Descripció d’habitatges Descripción de viviendas 2. Identificació, composició i qualitats d’un objecte. Identificación, composición y cualidades de un objeto. 3. Explicar una avaria Explicar una avería 4. Reclamar un servei. El condicional Reclamar un servicio. El condicional
VOCABULARI VOCABULARIO Substantius:
Tipus d’habitatges, parts de l’habitatge, materials i objectes d’ús quotidià. Sustantivos: tipos de viviendas, partes de la vivienda, materiales y objetos de uso cotidiano. Adjectius referents als objectes. Adjetivos referentes a los objetos. Adverbis: molt, massa, una mica, poc, gens (repàs) Adverbios: mucho, demasiado, un poco, poco, nada (repaso)
ELEMENTS GRAMATICALS ELEMENTOS GRAMATICALES
EXPRESSIONS EXPRESIONES
comparacions
Consulta els quadres de les pàgines 159,160, 162,
comparaciones
165, 166.
Consulta los cuadros de las páginas 159,160, 162, 165, 166.
1. Descripció d’habitatges 1. Descripción de viviendas
Com és la teua casa? ¿Cómo es tu casa?
Com és la teua casa? ¿Cómo es tu casa?
És un apartament de 60 m 2, en un barri als afores. Es un apartamento en un barrio de las afueras. Té un saló, un lavabo, una cuina petita i un dormitori. Tiene un salón, un lavabo, una cocina pequeña y un dormitorio. També té un balcó ampli que dóna al jardí d’una escola. También tiene un balcón amplio que da al jardín de una escuela.
Tipus d’habitatges Tipos de viviendas
Parts de l’habitatge, electrodomès tics i mobles principals Partes de la casa, electrodomés ticos y muebles principales
Petits electrodomès tics i utensilis Pequeños electrodomés ticos y utensilios
Parament de la llar Menaje del hogar
L’edifici, el gratacel, la finca, el pis, l’apartament, l’estudi, A la ciutat l’àtic el dúplex, la casa, la xabola, la mansió En la ciudad El edificio, el rascacielos, el edificio urbano, el piso, el apartamento, el estudio, el ático, el dúplex, la casa, la chabola, la mansión La urbanització, el bungalou, l’unifamiliar, la casa, el xalet/la torre, Al camp la barraca, el mas, la masia, la mansió En el campo La urbanización, el bungalow, el unifamiliar, la casa, el chalet, la barraca, la masía, la masía, la mansión El rebedor El recibidor, el dormitori (el llit, el matalaf, el coixí, l’armari, el llum, tauleta de nit) el dormitorio (la cama, el colchón, la almohada, el armario, la lámpara, la mesita de noche), el corredor/passadís el pasillo, la cuina (el foguer, l’extractor, el banc, la pica, el rebost, el safareig, els taulells, el forn, el frigorífic, el rentaplats, la rentadora) la cocina (el fogón, el extractor, el banco, la pila, la despensa, el lavadero, los azulejos, el horno, el frigorífico, el lavaplatos, la lavadora) el menjador (la taula, la prestatgeria, l’aparador, les cadires, les butaques, el sofà, la cortina, els quadres) el comedor (la mesa, la estantería, el aparador, las sillas, los silones, el sofá, la cortina, los cuadros) l’escala (esglaons, barana) la escalera (escalones i baranda), la terrassa (la barana, els tests) la terraza (la baranda i las macetas), el balcó el balcón, el desllunat el patio de luces, el bany (lavabo, vàter, dutxa, espill) el baño (lavabo, váter, ducha, espejo) , la porta la puerta, la finestra la ventana, l’envà el tabique, la paret la pared, el terra el suelo, el sostre el techo, la façana la fachada, la teulada el tejado, la xemeneia (la llar) la chimenea (el hogar), la calefacció la calefacción, l’aire condicionat el aire acondicionado, el garatge el garaje L’allisador de cabells el alisador del pelo, l’aspirador la aspiradora, la batedora la batidora, la cafetera la cafetera, el calefactor el calefactor , l’eixugador de cabells el secador de del pelo, l’espremedor el exprimidor , la fregidora la freidora, la ganiveta d’afaitar la cuchilla de afeitar , la graella elèctrica el grill eléctrico, la màquina d’afaitar la màquina de afeitar , el microones el microondas, el molinet de café el molinillo de café, l’obrellaunes el abrelatas, l’olla de pressió la olla a presión, la planxa la plancha, el raspall de dents el cepillo de dientes, el telèfon sense fil el teléfono inalámbrico, el mòbil el móvil, la torradora la tostadora Tèxtil Textil: els llençols las sábanas, les mantes las mantas, els cobertors las colchas, les cortines las cortinas, els tovallons las servilletas, les tovalloles las toallas, les estovalles los manteles. Atifells Cacharros: les cassoles las cazuelas, les olles las ollas, les paelles las sartenes, els gerros los jarrones, els pitxers las jarras, els coberts (les culleres, les forquilles, els ganivets) los cubiertos (las cucharas, los tenedores, los cuchillos) , els plats los platos, les plates/plàteres las bandejas, els gots/vasos los vasos, les botelles/ampolles las botellas, les escudelles los cucharones de servir , les paletes las paletas, les escumadores las espumaderas
2 . identificació, composició i qualitats d’un objecte 2. identificación, composición y cualidades de un objeto Què és això? ¿qué es eso?
No ho sé. No és una caixa, ni un regle. Deu ser un objecte impossible. No lo sé. No es una caja, ni una regla. Será un objeto imposible.
Què és ¿Qué es
Com és ¿Cómo es
De què és ¿De què és De qui és ¿De quién és
Un rellotge, una maleta, un bolígraf, una lupa, un flexo, uns altaveus, una figura, una capsa, un paraigua, una llanterna, un llevataps, una cistella Un reloj, una maleta, un bolígrafo, una lupa, un flexo, unos altavoces, una figura, una caja, un paraguas, una linterna, un sacacorchos, una cesta car/cara caro/a (No) És més que... barat/barata barato/a que... (No) Es más modern/moderna moderno/a massa antic/antiga antiguo/a molt És lleig/lletja feo/a bastant bonic/bonica bonito/a el rellotge? És una mica la maleta? nou/nova nuevo/a poc el bolígraf? vell/vella viejo/a bo/bona bueno/a la lupa? roí/roïna malo/a el flexo?, massa gran grande etc. No és gaire xicotet/xicoteta pequeño/a el reloj? No es bastant petit/petita pequeño/a la maleta? gens clar/clara claro/a el bolígrafo? fosc/fosca oscuro/a la lupa? fusta, metall, tela, or, plata, plàstic, pell, fil, cotó, seda, el flexo?, (No) És de llana, paper, cartó, vidre etc. (No) Es de madera, metal, tela, oro, plata, plástico, piel, hilo, algodón. Seda, lana, papel, cartón, vidrio meu/a mío nostre/a nuestro (No) És teu/a tuyo vostre/a vuestro (No) Es seu/a suyo seu/a suyo
açò? esto? això? eso? allò? aquello?
3. Explicar una avaria 3. Explicar una avería
Se n’ha anat la llum i s’ha descongelat tot el que guardava al congelador... Se ha ido la luz y se ha descongelado todo lo que guardaba en el congelador...
Què (li) ha passat? ¿Qué (le) ha pasado?
I s’ha espatllat l’ascensor, s’han fos dues bombetes, s’ha encallat la porta del carrer, s’ha foradat la bomba de l’aigua... Y se ha estropeado el ascensor, se han fundido dos bombillas, se ha atascado la puerta de la calle, se ha agujereado la bomba del a ua... I s’han embossat els radiadors, han rebentat les canonades, he desconnectat els ordinadors i s’ ha tallat la connexió a internet. M’he caigut, m’he trencat la cama i m’he punxat el dit. Y se han atascado los radiadores, han rebentado las cañerías, he desconectado los ordenadores y se ha cortado la conexión a internet. Me he caído, me he roto la pierna i me he pinchado el dedo.
4. Reclamar un servei. El condicional 4. Reclamar un servicio. El condicional No, encara no ha vingut el persianer. No,aún no ha venido el persianero.
Ja han arreglat la persiana? ¿Ya han arreglado la persiana?
Però van dir que hui ja estaria. Pero dijeron que hoy ya estaría.
No, van dir que l’arreglarien esta setmana. No, dijeron que la arreglarían esta semana.
Estaria o arreglarien són verbs en condicional. El condicional expressa una acció futura Estaria o arreglarien son verbos en condicional. El condicional expresa una acción futura respecte a una altra situada en el passat que li serveix de referència: respecto a otra situada en el pasado que le sirve de referencia: L’any passat digueren que enguany ens visitarien(el año pasado dijeron que este año nos visitarían). Visitarien era un acte futur quan es realitzava el passat digueren. També s’usa per a expressar cortesia Visitarien era un acto de futuro cuando se realizaba el pasado dijeron. También se usa para expresar cortesia (Em deixaria telefonar?), irrealitat (Si tingueres més temps estudiaries xinés), o per atenuar una (¿Me dejaría llamar por teléfono?), irrealidad (Si tuvieras más tiempo estudiarías chino), o para atenuar una informació (El nombre de víctimes s’elevaria a un centenar ). información ( La cantidad de víctimas se elevaría a un centenar). El condicional es construeix a partir de l’infinitiu de cada verb, amb desinències regulars idèntiques per a les tres conjugacions, de la manera següent: El condicional se construye a partir del infinitivo de cada verbo, con desinencias regulares idénticas para las tres conjugaciones, de la manera siguiente: -AR CANTAR
jo tu ell/a nosaltres vosaltres ells/elles
-RE/ER PERDRE
-IR TÉMER
PATIR (incoatiu)
DORMIR (pur)
cantar-ia cantar-ies cantar-ia cantar-íem cantar-íeu cantar-ien
perdr-ia perdr-ies perdr-ia perdr-íem perdr-íeu perdr-ien
temer-ia temer-ies temer-ia temer-íem temer-íeu temer-ien
patir-ia patir-ies patir-ia patir-íem patir-íeu patir-ien
dormir-ia dormir-ies dormir-ia dormir-íem dormir-íeu dormir-ien
cantaría...
perdería...
temería...
padecería...
dormiría...
Observacions: Observaciones: 1. Els verbs acabats en –re perden la darrera vocal de l’infinitiu en el condicional simple, com s’observa al verb perdre Los verbos acabados en –re pierden la última vocal del infinitivo en el condicional simple, como se observa en el verbo perdre ( perder ) 2. Alguns verbs amb el condicional simple irregular són: haver : hauria...voler : voldria; anar : aniria; fer : faria...; valer : valdria...; tenir : tindria...; venir : vindria; etc. Algunos verbos con el condicional simple irregular son: haver: hauria... (haver: habría...) voler: voldria (querer: querría...); anar : aniria (ir: iría...); fer : faria... (hacer: haría...); valer : valdria... (valer: valdría); tenir : tindria... (tener: tendría...); venir : vindria (venir: vendría); etc.
argument acions i e xplicacions
unitat 1 6
HABILITATS COMUNICATIVES I CORRECCIÓ GRAMATICAL HABILIDADES COMUNICATIVAS Y CORRECCIÓN GRAMATICAL
1. Usar connectors 1. Usar conectores 2. Explicar un assumpte o tema 2. Explicar un asunto o tema 3. Argumentar sobre un tema 3. Argumentar sobre un tema
VOCABULARI VOCABULARIO verbs
d’opinió verbos de opinión
ELEMENTS GRAMATICALS ELEMENTOS GRAMATICALES Connectors
EXPRESSIONS EXPRESIONES
Consulta els quadres de les pàgines 168, 169. Consulta los cuadros de las pàginas 168,169.
Conectores
1. Usar connectors 1. Usar conectores En primer lloc parlaré de les nostres experiències com a persones emigrades. En primer lugar hablaré de nuestras experiencias como personas emigradas. Després repassaré l’organització dels centres escolars on assistim. Después repasaré la organización de los centros escolares donde asistimos. Per cert, faré una comparació amb els centres educatius xinesos. Por cierto, haré una comparación con los centros educativos chinos. En particular compararé aquest centre amb el de Guandong, on jo assistia. En particular, compararé este centro con el de Guandong, donde yo asistía. Igualment, el meu amic José parlarà de la seua antiga escola, a Santa Cruz. Igualmente, mi amigo José hablará de su antigua escuela, en Santa Cruz. Per acabar , llegirem un poema d’Estellés i un altre de G. Jaén. Para acabar, leeremos un poema de Estellés y otro de G. Jaén
Com tots els països, Romania té menjars característics. Como todos los países, Rumanía tiene comidas características. Al meu poble, i en altres, tenen alguns menjars típics, com per exemple, En mi pueblo, i en otros, tienen algunas comidas típicas, como por ejemplo, el Sarmale, que són uns rotllets, que es fan amb una fulla de bledes el Sarmale, son unos rollitos, que se hacen con una hoja de acelga amb trinxat de carn a dins i per damunt hi ha salsa de tomaques, con un trinchado de carne dentro y por encima hay salsa de tomates , mandonguilles, una carn arrebossada molt típica, etc. Així mateix, la albóndigas, una carne rebozada muy típica, etc. Así mismo, la beguda de tot el país és la palinca. S' elabora a partir de suc de poma, bebida de todo el país es la palinca. Se elabora a partir de zumo de manzana, pruna, etc. Aquesta beguda té uns 25 graus d’alcohol. La beuen els ciruela, etc. Esta bebida tiene unos 25 grados de alcohol. La beben los més grans abans de cada plat del dinar o del sopar. La palinca és mayores antes de cada plato de la comida o de la cena. La palinca está present, sobretot, en els dies de festa. També és important un suc presente, sobretodo, en los días de fiesta. También es importante un zumo elaborat a partir de fruites del bosc, per al qual es necessiten molts elaborado a partir de frutas del bosque, para el que se necesitan muchos elements i s' ha de fer molt acuradament. elementos y se tiene que hacer muy cuidadosamente.
Les expressions en color són connectors i serveixen per organitzar un text oral o escrit i per assenyalar la distribució de les idees en el text. Alguns connectors molt usats són els següents: Las expresiones en color son conectores y sirven para organizar un texto oral o escrito y para senyalar la distribución de las ideas en el texto. Algunos conectores muy usados son los siguientes:
Estructuren el text Estructuran el texto Introdueixen el tema aquest escrit tracta de este escrito trata de , ens adrecem a vosté per nos dirijimos a usted por , del text ens proposem d'exposar nos proponemos exponer , l'objectiu principal de... el objetivo principal Introducen el tema de... del texto amb relació a con relación a , el punt següent tracta de el punto siguiente trata de , el següent Enceten un tema punt a considerar el siguiente punto a considerar , pel que fa a en lo referente a , quant a en Abren un tema cuanto a , respecte a/de respecto a/de , sobre el tema sobre el tema , un altre punt important és otro punto importante es , ara com ara por ahora... d'antuvi de antemano , d'entrada de entrada , en primer lloc / primer / primerament / per començar en primer lugar/primero/primeramente/para comenzar , Marquen ordre en segon lloc / segon / segonament en segundo lugar/segundo/( ) , en tercer lloc / tercer / Marcan orden tercerament en tercer lugar/tercero/ ( ) , en darrer lloc en último lugar , en darrer terme en último término , en últim lloc en último lugar , finalment finalmente , per fi porfin , per acabar para acabar , al final al final... Distingeixen d'una banda... de l'altra por una parte... por la otra , per un costat... per l'altre por un lado... Distinguen por otro , altrament de otra manera , d'altra banda por otra parte Continuen sobre el I y , a més además , a més a més además , així doncs así pues , així mateix así mismo , d'altra mateix punt banda por otra parte , després después , endemés además , tanmateix sin embargo , tot seguit inmediatamente , encara més aún más , més encara más aún , i, per cert y, por cierto , i també y Continúan sobre el mismo punto también això és eso es , cal insistir a/en/que hay que insistir en que , cal tornar a dir hay que volver a Posen èmfasi o decir , convé destacar conviene destacar , dit d'una altra manera dicho de otra manera , el més important lo más importante , en altres paraules en otras palabras , en efecte en efecto , és a dir reformulen es decir , la idea central és la idea central es , o sia / o sigui o sea , s'ha de tenir en compte hay Ponen énfasi o reformulan que tener en cuenta , tal com s'ha dit tal como se ha dicho , vull ressaltar quiero resaltar , millor dit mejor dicho , encara millor aún mejor , més ben dit más bien dicho , més aviat más bien... Donen detalls o com a exemple como ejemplo , en el cas concret de en el caso concreto de , en el cas de en el caso de , en particular en particular , es pot exemplificar se puede ejemplificar , n'és un bon Exemples exemple es un buen ejemplo de ello , per exemple por ejemplo , un bon exemple d'això és un Dan detalles o ejemplos buen ejemplo de eso es , una bona mostra una buena muestra... Breument brevemente , en conjunt en conjunto , en poques paraules en pocas palabras , en resum Resumeixen en resumen , globalment globalmente , per resumir el que hem dit fins ara para resumir lo que hemos dicho hasta ahora , recapitulant recapitulando , ras i curt en resumidas cuentas , total Resumen total , resumint resumiendo... així doncs así pues, en conclusió en conclusión, en definitiva en definitiva, finalment finalmente, per concloure para concluir. en fi en fin, al cap i a la fi al fin y al cabo, al Acaben capdavall en definitiva, tot plegat todo ello... Acaban
Indiquen temps Indican tiempo
Indiquen espai Indican espacio
a continuació a continuación , abans antes , al mateix temps al mismo tiempo , anteriorment anteriormente , de seguida en seguida , després después , en el mateix moment en el mismo momento , llavors entonces , més endavant mas adelante , més tard más tarde , poc abans poco antes , prèviament previamente , simultàniament simultáneamente , suara ahora mismo , tot seguit seguidamente... a baix abajo , a dalt arriba , a l'esquerra a la izauierda , a l'exterior en el exterior , a l'interior en el interior , a la dreta a la derecha , a prop cerca , al mig al medio , al centre en el centro , als costats a los lados , als extrems en los extremos , darrere detrás , davant delante , de [un lloc] estant desde[un lugar] , de cara de cara , d'esquena de espaldas , endins hacia dentro , enfora hacia afuera , entremig entre medio , lluny lejos , més amunt más hacia arriba , més avalmás hacia abajol , sobre sobre , sota bajo...
Estructuren les idees Estructuran las ideas Indiquen causa Indican causa
a causa de/que a causa de , a còpia de a base de , a força de a fuerza de , atés que dado que , car porque , com que como... , consideran t que considerando que , gràcies a/que gracias a , ja que ya que , per culpa de por culpa de , perquè porque , puix que / puix puesto que , vist que visto que...