El Estadio del Espejo “de Jacques Lacan”. Crónica de una mascarada (I) JeSúS González RequenA uivrsidad Cmpts d Madrid
Jacques Lacan's Mirror Stage. Chronicle of a masquerade (I) Abstract
We are going to start this paper by establishing the excessive and symptomatic claim of authorship that Jacques Lacan made with what he identified as his mirror stage. We will study the peculiarities of the historical context in which that claim was formulated, review and discuss Roudinesco's version in this regard, andproceed to elucidate the real sources of the Lacanian theory and the processes of masquerade that go with it. In this first part of this work the focus is on revealing the debt owed and not recognised to James Mark Baldwin, and we will proceed to formulate the thesis that the reason for the progressive and accelerated illegitimacy illegitimacy of the Lacanian writing was due to the concealment of the psychological origin of the sources used. Key words: Lacan. Psychoanalysis. Psychology. Textual analysis. Baldwin. Resumen
En este trabajo se comienza constatando la desmesurada y sintomática reclamación de autoría que Jacques Lacan realizara de lo que identificó como su estadio del espejo, se estudian las peculiaridades del contexto histórico en el que esa reclamación fue formulada, se revisa y discute la versión de Roudinesco sobre el asunto y se procede a la dilucidación de las fuentes reales de la teoría lacaniana y a los procesos de enmascaramiento que la acompañan. En esta primera parte, el trabajo se concentra en la puesta en evidencia de la importancia de la deuda contraída y no reconocida con James Mark Baldwin y se formula la tesis de que la ocultación del origen psicológico de las fuentes utilizadas fue el motivo de la progresiva y acelerada ilegitimidad de la escritura lacaniana. Palabras clave: Lacan. Psicoanálisis. Psicología. Análisis textual. Baldwin.
ISSN. 1137-4802. pp. 33-60
I. Marienbad Reclamación de autoría
Sigmd Frd habó, y mch, d sas fass d a vida d iñ idtificó cm as fass ra, sdic-aa, fica y gita. Pr ca s rfirió a as cm las fases de Sigmund Freud. Así, pr jmp, ca scribió i habó d la fase oral de Sigmund Freud.
t&f
Jesús González Requena
34 Tampc habó ca Mai Ki d la fase esquizo-paranoide de Melanie Klein , pr ms a ccptaiara y tatas vcs s cpara d a, cm d a pstrir fas dprsiva, ds, cm s sabid, d ss ms tabs aprts a dsarr d a tría psicaaítica.
Jacs laca, cambi, csó d habar d la fase del espejo de Jacques Lacan: «divrsas spcis d spjisms imagiaris d a psicgía ccrta (...) s casa d s haga mmria d mi estadio del espe jo pr a virtd d a imag y pr bra y gracia d spírit sat d gaj. ‘’¡Vaya! –s s dcir–, st hac psar la famosa historia de Lacan, el estadio del espejo. ¿qé dcía, xactamt?”» Jacques Lacan: 1946, Acerca de la causalidad psíquica, epígrafe; Los efectos psíquicos del modo imaginario , en Escritos, vol. 1, Siglo XXI, México, 2009, traducción de Tomás Segovia y Armando Suárez.
«Vvms «V vms a ctrar tambié ta mbié aí l clásico estadio del espejo de s mmt d viraj aparc dsarr cad idivid hac d s prpia imag spj, d é mism, jrcici trifat.»
Jacques Lacan ,
Jacques Lacan: 1954, Seminario 1, 1953-1954 Los escritos técnicos de Freud , sesión de 07-04-1954, Traducción de Rithee Cevasco y Vicente Mira Pascual, revisión de Diana Rabinovich con el acuerdo de Jacques-Alain Miller.
«Y gracias a s s frctmt Lacan esquematiza en el estadio del espejo dibjad s spj mism, pid s a otr spj ca c a s rfja y st dsccimit.»
Jacques Lacan: 1965, Seminario 13, 1965-1966 El objeto del psicoanálisis, sesión de 23-02-1965, Traducción de Jorge Arella para la Escuela Freudiana de la Argentina.
es tab haya cstmbr, a abtada bibigrafía psicaaítica sbr ast, d rparar rasg ta tab, dadas ss psi bs impicacis sitmticas, tat pr s rfir a hch d habar d mism trcra prsa –rasg caractrístic d cirtas patgías psíicas–, cm pr a dsmsrada prcamació d atría sp y ca f habita i a histria d s txts psicaaítics i, gra, a d psamit citífic fisófic –a, pr s rfir a ést tim, sa bigad atar a xcpció d nitsch. Y si mbarg, a rcamació isistt d sa atría rcrr tda a bra d psicaaista fracés:
El Estadio del Espejo “de Jacques Lacan”. Crónica de una mascarada (I)
t& f 35
«A a psició d prbma cm ést rspd mi construcción denominada del estadio del espejo , , cm s rría dcir mjr, d a fase del espejo.» Jacques Lacan: 1946, Acerca de la causalidad psíquica, epígrafe; Los efectos psíquicos del modo imaginario , en Escritos, vol. 1, Siglo XXI, México, 2009, traducción de Tomás Segovia y Armando Suárez. «La concepción del estadio del espejo que introduje en nuestro último congreso, hace trece años , pr habr ms ms pasad dsd
tcs a s d grp fracés, m parció idiga d sr rcrdada a a atció d stds: hy spciamt raó d as cs aprta sbr a fció d y [j] a xpricia d é s da psicaisis.» Jacques Lacan: 1949, El estadio del espejo como formador de la función del yo , en Escritos, vol. 1, Siglo XXI, México, 1972, traducción de Tomás Segovia.
«Isist st pt mi teoría del estadio del espejo ». Jacques Lacan: 1954, Seminario 1, 1953-1954 Los escritos técnicos de Freud , sesión de 24-02-1954. Traducción de Rithee Cevasco y Vicente Mira Pascual, revisión de Diana Rabinovich con el acuerdo de Jacques-Alain Miller.
«qis ya st iiciads a mi enseñanza , vr sta ida cfirma a tiidad d mi concepción del estadio del espejo .» Jacques Lacan: 1954, Seminario 1, 1953-1954 Los escritos técnicos de Freud , sesión de 17-03-1954. Traducción de Rithee Cevasco y Vicente Mira Pascual, revisión de Diana Rabinovich con el acuerdo de Jacques-Alain Miller.
«Pd mstrars, añ pasad, jbi d iñ frt a sp j drat st príd, a píca d Gs i, si mbarg, ca había íd habar d mi estadio del espejo...» Jacques Lacan: 1954, Seminario 1, 1953-1954 Los escritos técnicos de Freud , sesión de 05-05-1954. Traducción de Rithee Cevasco y Vicente Mira Pascual, revisión de Diana Rabinovich con el acuerdo de Jacques-Alain Miller.
«e jg d st md pr a part rcbr a fció d dsccimit nuestra concepción del estadio del espejo sita pricipi d a frmació d Y.» Jacques Lacan: 1960, Observación sobre el informe de Daniel Lagache: “Psicoanálisis y estructura de la personalidad”, en Escritos 2, Siglo XXI, México, 1980, traducción de Tomás Segovia.
«n vvrms aía a fció d nuestro estadio del espejo, punto estratégico primero alzado por nosotros cm bjció a favr ccdid a tría a prtdid yo autónomo.» Jacques Lacan: 1960 Subversión del sujeto y dialéctica del deseo en el inconsciente freudiano , en Escritos, vol. 1, Siglo XXI, México, 1972, traducción de Tomás Segovia.
t&f
Jesús González Requena
36 «Y h aí mi vieja temática del estadio del espejo.. .» Jacques Lacan: 1961, Seminario 8, 1960-1961 La transferencia , sesión de 07-06-1961. Traducción de Catherine Meyer y Haydee Heinrich.
«¿Pr dód pasa cuando comencé a enunciar la función , a fció fdamta a istitció gra d camp d bjt, del estadio del espejo?» Jacques Lacan: 1963, Seminario 10, 1962-1963 La angustia, sesión de 09-01-1962. Traducción de Irene M. Agoff, supervisión de Isidoro Vegh y Juan Carlos Cosentino.
«ls pdiré vva pr istat a mi estadio del espejo.» Jacques Lacan: 1963, Seminario 10, 1962-1963 La angustia , sesión de 27-03-1963. Traducción de Irene M. Agoff, supervisión de Isidoro Vegh y Juan Carlos Cosentino.
«est aí dsd simpr, lo que he acentuado bajo el título del estad carctr da d a ració d y a a imag spcar.» dio del espejo ,
Jacques Lacan: 1965, Seminario 12, 1964-1965 Problemas cruciales para el psicoanálisis, sesión del 03-02-1965. Traducción de Ricardo E. Rodriguez Ponte para la Escuela Freudiana de Buenos Aires
«alguien que maifistamt fue guiado allí por as sgrcias rcibió d ccimit d mi estadio del espejo.» Jacques Lacan: 1965, Seminario 13, 1965-1966 El objeto del psicoanálisis sesión del 19-01-1965. Traducción de Jorge Tarella para la Escuela Freudiana de la Argentina.
«el “estadio del espejo” fue producido por nosotros, todavía a las puertas de la titulación usual, en 1936...» Jacques Lacan: 1966, De nuestros antecedentes , en Escritos, vol. 1, Siglo XXI, México, 1972, traducción de Tomás Segovia.
«la rsistcia d habams st imagiari. Y f al haberle dado, desde nuestros primeros pasos en el psicoanálisis, en el estadio del espejo, s statt, cm pdims dspés dar crrctamt s gar a simbism.»
Jacques Lacan: 1966, De un silabario a posterior i, en Escritos, vol. 2 , Siglo XXI, México, 1984, traducción de Tomás Segovia y Armando Suárez.
«cad establecimos la función del estadio del espejo .» Jacques Lacan: 1967, Seminario 14, 1966-1967 La lógica del fantasma, sesión del 12-04-1967. Traducción de Pablo G. Kaina.
«cad tré psicaisis c a scbia s ama ba stadi d spj...»
El Estadio del Espejo “de Jacques Lacan”. Crónica de una mascarada (I)
t& f 37
Jacques Lacan: 1968, Seminario 15, 1967-1968 El acto psicoanalítico, sesión del 10-01-1968. Traducción de Ricardo E. Rodriguez Ponte para la Escuela Freudiana de Buenos Aires.
«e tra ari s sprt d a d y partí baj mbr d stadi d spj, s dcir d idtificació imagiaria.» Jacques Lacan: 1972, Seminario 19, 1971-1972 ...Ou pire . El saber del psicoanalista, sesión del 10-05-1972. Traducción de Ricardo E. Rodriguez Ponte para la Escuela Freudiana de Buenos Aires.
«Y había vist pñ fim m había sid aprtad pr Jy Abry para prpérm a tít d istració d s mmt yo llamaba el estadio del espejo.» Jacques Lacan: 1975, Seminario 22, 1974-1975 R.S.I. , sesión del 11-03-1975. Traducción de Ricardo E. Rodriguez Ponte.
Pr ti d isisttmt rptitiva, sta ta xtrardiariamt sistmtica rcamació d atría ivita a tda mirada psicaaítica –a tda aa, a ms, s ctr captrada pr amtab ct a a prsaidad d gi imprga a tats sctrs d psicaisis ctmpr–, a a psta dda d agad ta rcamació. El olvido y la humillación
la cstió ms tab, cad cmia a stdiars ast, striba a mciada rcamació fija rig d a atría cstió txt ... f pbicad ca. S tít s: El estadio del espejo. Teoría de un momento estructurante y genético de la constitución de la realidad, concebido en relación con la experiencia y la doctrina psicoanalítica.
S trata d a cmicació laca prstó 1936, 14º Cgrs Psicaaític Itracia, cbrad Maribad. Así cfirma é a ta a pi d pgia d ss Escritos: «F Cgrs d Maribad (31 d ji d 1936) dd tmó s gar st primr pivt d stra itrvció a tría psicaaítica. S ctrar a rfrcia iróica a é as pp. 184-185 d sta rcpiació1 , c idicació d tm d a Encyclopédie française da f d a fcha d stas tsis (1938). Habíams dscidad fct trgar txt 1 Hms crrgid st para a mmria d Cgrs.» Jacques Lacan: 1966, De nuestros antecedentes , en Escritos, vol. I , Siglo XXI, México, 1972. Traducción de Tomás Segovia revisada con la colaboración del autor y de Juan David Nasio.
put d a traducció spaña (qu dic: “d a dició fracsa (Écrits , Du Sui, 1966)”) rstaurad a itraidad d rigia.
t&f
Jesús González Requena
38 ntab vid ést i laca i ig d ss stdiss, a psar d a íd psicaaítica d tds s, ha rid ca xpicar, i siira itrrgar. ni siira s biógrafa, eisabth Rdisc, i, si tmatiar dirctamt, parc atribir impícitamt a a humillación habría sfrid laca cad s itrvció a cgrs f itrrmpida pr erst Js. es prpi humillado i cta sa referencia irónica a a adía a ta rcié citada: «Hic 1936 a cmicació a rspct dirigida frmamt a Cgrs d Maribad, a ms hasta pt cicidía xactamt c a carta amada d mit décim, m itrrmpió Js, i prsidía cgrs s carctr d prsidt d a Scidad Psicaaítica d ldrs, psició para a ca caificaba, si dda, hch d habr pdid y ctrar jams a d ss cgas igss djara d hacrm partícip d ag rasg dsagradab d s carctr. n bstat, s mimbrs d grp viés, aí rids cm avs ats d a imit migració, dir a mi xpsició a acgida bastat carsa. n trgé mis paps a a scrtaria cargada d s ifrms d cgrs, y pdréis haar scia d mi xpsició as brvs ías d mi artíc sbr a famiia aparcid 1938 a Encyclopédie Française, tm ddicad a a vida mta.» Jacques Lacan: 1946, Acerca de la causalidad psíquica, Los efectos psíquicos del modo imaginario, en Escritos, vol. 1, Siglo XXI, México, 2009, traducción de Tomás Segovia y Armando Suárez.
Humillación a a Rdisc añad a furia prvcada laca
pr as s piió icrrctas itrprtacis adaptaciistas raiaba s itrviits d a día –lwsti, odir, Parchmiy, Pa Schiff, lagach y Mari Bapart: «S cmprd a fria d laca y a hmiació rsitió cad Js di a rd d itrrmpirs.» Élisabeth Roudinesco: 1993, Lacan. Esbozo de una vida, historia de un sistema de pensamiento , 3ªparte La edad adulta, Capítulo 4 Marienbad, F.C.E., Colombia, 2000, p. 177.
¿S cmprd? Cirtamt, pr ¿ é pa? ¿A partir d é patró d itrprtació? Ps a amada a rd d Js, cm prsidt d msa d cgrs, bdcía a a fiaiació d timp s itrvció tía asigada mism, pr dars pr humillado ta sitació ivaía a xigir trat d xcpció difrt a a d ra bjt a mayr part d ss cgas aí prsts. Rcérds, pr dms, 1936 laca ra jv d 35 añs, mitras
El Estadio del Espejo “de Jacques Lacan”. Crónica de una mascarada (I)
t& f 39
Js, adms d prsidt d msa, ra Prsidt d a Asciació Psicaaítica Itracia y ctaba ya c 57. n ms sigificativ s hch d laca raiar s referencia irónica sbr Js s itrvció tr cgrs citífic: as Jradas psiitricas d Bva raiadas 1946 y jst istat , cm cfó d s itrvció, cmaba a xpsició d su estadio del espejo. e cair cas, si marc hrari d laca dispía ra sficit para sstr s prpsta tórica y así crrgir a rróas itrvcis d ss cgas, ¿é mjr sció trgar prtamt s txt a a scrtaría d cgrs para pdira sr pbicad as actas d mism? –y cair siti si a ms prstigisa y difdida rvista psicaaítica d s timp, The International Journal of Psychoanalysis. El préstamo
es cirtamt tab, pr tra part, a biógrafa rpar a psib ració tr ta srprdt misió y cirt préstamo a misma dscrib s ibr: «a tma préstam d a ció d estadio del espejo , acida d s trabajs d Hri Wa, f dcisiva. Y pd mdirs s imprtacia pr a ampitd d as dcaracis a as s trgó para brrar mbr d psicóg y prstars é mism cm ic itrdctr d térmi. la histria d as divrsas dfiicis aprtadas pr laca a s fams stadi s dspiga vrdadr ftí.» Élisabeth Roudinesco: 1993, Lacan. Esbozo de una vida, historia de un sistema de pensamiento , 3ªparte La edad adulta, Capítulo 4 Marienbad, F.C.E., Colombia, 2000, p. 172.
la xprsió toma en préstamo apas acaa statt d amab fmism si s v sgida d sñaamit d sa ampitd d dcaracis a as laca s trgó para brrar mbr d psicóg y prstars é mism cm ic itrdctr d térmi. Ps, bviamt, sría pagi a paabra aprpiada cad agi tma idas d tr si citar –y cirtamt mbr d Hri Wa s aparc ds casis a ttaidad d s scrits y smiaris d laca y iga d as ració c stadi d spj2 –y, adms, acta cscitmt c fi d brrar td rastr d a atría rigia.
2 e a primra s audid tat s a caidad d ditr d txt d laca a Encyclopédie Française -Jacqus lACAn: 1946, Acerca de la causalidad psíquica , Escritos , v. 1, Sig XXI, Méxic, 2009, traducció d Tmás Sgvia y Armad Suárz. e a sguda txt d La agresividad en psicoanálisis , só u istat ats d cmzar a xpr su stadi d spj -Jacqus lACAn: 1948 La agresividad en psicoanálisis , Tsis IV: la agrsividad s a tdcia crrativa d u md d idtificació qu..., Escritos 2 , Sig XXI, Méxic, 1980, traducció d Tmás Sgvia. D a s cuparms a sguda trga d st trabaj.
t&f
Jesús González Requena
40 Cirtamt, Rdisc da s pas si , pc dspés d habr raiad stas afirmacis, pasa a afirmar «Jacs laca (...) s aprpió a ció waiaa d estadio del espejo para trasfrmara d cab a rab (de fond en comble).» Élisabeth Roudinesco: 1993, Lacan. Esbozo de una vida, historia de un sistema de pensamiento, 3ªparte La edad adulta, Capítulo 4 Marienbad, F.C.E., Colombia, 2000, p. 173.
eciad ést si dda rcfrta a a biógrafa, pr rsta cirtamt pc pasib ps, si ramt hbira sid así, si laca hbira raiad a itrprtació d s dats prstads pr Wa ttamt difrt a a d ést, ¿é mtiv pdría tr para citar? ¿n hbira rstad ms fica y cvict s itrvció si hbira itrdcid d md pémic sa itrprtació rccid rig d s dats itrprtads –y cya atticidad vdría, ta cas, garatiada pr s prstigis rig? Sbra s mtivs para pr dda, ics para pr dda a biógrafa cca sficitmt a bra d Hri Wa, dad afirma : «Wa s adhría a a ida darwiiaa sg a ca a trasfrmació d idivid sjt pasa pr s dsfiadrs d a diaéctica atra. e marc d sta trasfrmació, dd s trata para iñ d rsvr ss cficts, a prba amada d spj s rit d pas itrvi tr sis y ch mss. Prmit a iñ rccrs y ificar s y spaci. la pr ba spcifica así pas d spcar a imagiari, y dspés d imagiari a simbóic.» Élisabeth Roudinesco: 1993, Lacan. Esbozo de una vida, historia de un sistema de pensamiento , 3ªparte La edad adulta, Capítulo 4 Marienbad, F.C.E., Colombia, 2000, p. 173.
nada bjtar a a fras fia –pr si específica así el paso de lo especular a lo imaginario, y después de lo imaginario a lo simbólico , da sriamt cstiad asrt atrir d laca habría trasfrmad de arriba a abajo a ció waiaa. Pr rsta bigad cstiar rst d prraf, só pr s ctradic tambié s mism itrir – rito de paso s hch ctra ada rspd a a dialéctica natural y a dialéctica natural pd cdcir, per se , a ag ta pst a atra cm lo simbólico–, si rsta mramt isstib ibr d Wa a a atra hac rfrcia –Los orígenes del carácter en el niño– particip ms míim d ta idea darwiniana d a dialéctica natural. Basta, para cfirmar c rcrdar psicóg isistió simpr
El Estadio del Espejo “de Jacques Lacan”. Crónica de una mascarada (I)
t& f 41
a unidad indisoluble que forman el niño y el adulto, el hombre y la sociedad afirmaba as ccsis d s ibr «s primrs sistmas d raccis s rgaia baj a ifcia d ambit, as mcis, tid a raiar, pr mdi d maifstacis csats y ctagisas, a fsió d ssibiidad tr idivid y rda. (...) Pr s pt d partida d s ccicia prsa só pr itrmdi d grp, c ca cmia pr fdir, y d i é rcibir as fórmas difrciadas d acció y s istrmts si s cas sr impsib prar as disticis y as casificacis csarias para ccimit d a csas y d sí mism.» Wallon, Henry: 1934, Los orígenes del carácter en el niño. Los preludios del sentimiento de personalidad, 3ªParte: La conciencia de sí, Conclusión, Nueva Visión, Buenos Aires, 1975, p. 278.
niga diaéctica atra. Si xist agas rfrcias a Darwi s ibr rspd a a adhsió a s psamit si, sciamt, a hch d f cébr atraista primr rparó pr scrit pciar d a cdcta d iñ cad s ctmpa spj (p. 207). Y cad s s así s db, a a adhsió a s pstads darwiias, si prcisamt a td ctrari, a t cstiamit d cirta tsis d Giam , prcisamt, pdría participar d vciism darwiia: «Pr jmp Giam, a stdiar a imitació, ssti a simpatía, js d pdr ctribir a sscitara, s a misma simp rsid d accis pasadas, cy cmpt dsprtar staría ihibid actamt. Tsis ispirada, parc, aa pr a ca Darwi ittó rdcir a xprsió d as mcis a vstigi d mvimits tis tr timp y as cdicis prsts d xistcia habría hch sprfs. Pr habría prbar a xistcia atrir d sts mvimits accis. Y vrms , iñ, st s iadmisib a dad s prdc as primras maifstacis d simpatía.» Wallon, Henry: 1934, Los orígenes del carácter en el niño. Los preludios del sentimiento de personalidad , 3ªParte: La conciencia de sí, Capítulo 4 Sincretismo diferenciado , II) La simpatía , epígrafe a) Mimetismo afectivo y sociabilidad , Nueva Visión, Buenos Aires, 1975, p. 245.
e a carta part d st trabaj s cparms d a magitd d a dda ctraída pr laca c Hri Wa –y pagada ca c jst rccimit. Pr ats d cvi s dtgams trs aspcts tabs rativs a Cgrs d Maribad.
t&f
Jesús González Requena
42 La acogida bastante calurosa
¿Los miembros del grupo vienés dieron una acogida bastante calurosa a a cmicació d laca cgrs d Maribad? Así afirma laca, cm ya hms vist, y así acpta Rdisc – no hay motivo para dudarlo (p. 178). Csta crr, si mbarg, si atdms a txt d 1938 –La familia , a Encyclopédie française– a prpi laca rmit cm primr gar dd s pbicar s ctids d a cmicació iédita: «la agrsividad, si mbarg, s mstra cm scdaria a a idtificació, sbr td a sitació fratra primitiva. «e ració c st pt, a dctria frdiaa s icirta: fct, bióg trga gra crédit a a ida darwiiaa d a cha s ctra s rígs misms d a vida; pr, si dda, s db rccr aí pricipi ms criticad d éfasis mraiat s trasmit vgaridads tas cm: homo homini lupus.» Jacques Lacan: 1938, La familia, Capítulo I El complejo de la intrusión. Los celos, arquetipo de los sentimientos sociales, Homo Sapiens, Argentina, 1977, traducción de Vittorio Fishman.
es ms prbab , a difrcia d laca, a mayría d s psicaaistas prsts cgrs d Maribad habría íd ya El malestar en la cultura –pbicad 1930– dd Frd só tiiaba, si hacía sya, s rfxió sbr a vicia hmaa, a xprsió homo homini lupus laca achacaba –a a v a cdaba pr s vulgaridad– a s biólogos d ritació darwiiaa. Y cirtamt pdir habr acptad a isistcia d laca caiar rig d a agrsividad hmaa stadi d spj –, a dcir d laca, cmia hasta gad sxt ms–, dsccid s bs mtivs había vad a Frd a dmiar ra canibalista y sádicoanal a as ds primras fass d dsarr d a rgaiació sxa ifati. ¿Y cóm cajaría s psicaaistas aí rids a dsvtra c a jv fracés crrgía a fdadr d a tría psicaaítica?: «n habarms aí, cm hac Frd, d atrtism, ya y s ha cstitid a, i d arcisism, ya xist iga imag d y; i ms a d rtism ra (...)» Jacques Lacan: 1938, La familia, Capítulo I La imago del seno materno, Homo Sapiens, Argentina, 1977, traducción de Vittorio Fishman.
El Estadio del Espejo “de Jacques Lacan”. Crónica de una mascarada (I)
t& f 43
Si ramt f bastante calurosa a acgida rcibida pr s itrvció d cgrs, ¿cóm xpicar laca, v d prmacr é prgad dig itcta sa carsa acgida habría hch psib, abadara cgrs para dspaars a Brí a ctmpar as oimpiadas s mmt (1936) staba tid gar baj s aspicis d régim ai? es prpi laca i así cta d ss smiaris: «Yrra std bac fct, prsgiré y, dirigiédm a a mmria d erst Kris, ta cm a h csrvad d Cgrs d Maribad, d m dspdí dspés d mi cmicació sbr stadi d spj, prcpad cm staba d ir a hsmar a actaidad, a actaidad cargada d prmsas, a oimpíada d Brí. M bjtó amabmt, fracés: “Ça ne se fait pas!” , gaad ya pr sa tdcia a rsptab s ta v a da aí s ssg a s actitd.» Jacques Lacan: 1958, La dirección de la cura y los principios de su poder, II. ¿Cuál es el lugar de la interpretación? , en Escritos, vol. I, Siglo XXI, México, 1972. Traducción de Tomás Segovia revisada con la colaboración del autor y de Juan David Nasio.
e mism laca s da pr fdid pr habr sid sficitmt scchad cgrs, abada ada ms itrvir é mism si maifstar mr rspt i prstar a mr sccha a s trs cgrsistas habría d itrvir tras é. Y s rfir a s –a s sí asistir a td cgrs, icids pr tat s scchar a é– cm respetables dad a sta paabra idbitab t pyrativ. Y, pr spst, tampc st dispst a atar s Ça ne se fait pas! pdira rfrirs, adms d a a icrrcció d gars a scchar a ss cgas, a a icmdidad prsa y mcia erst Kris, i s ds añs dspés habría d xiiars d a Astria axiada pr Amaia, xprimtaba at a dsvtra c a s cga fracés prcamaba s itrés pr asistir a as oimpiadas d Brí d 1936. ¿estaba cargada de promesas la actualidad d Brí d tcs? Cirtamt, pr d as ms scras. Y a ms dirctamt acababa d afctar a psicaisis –pr si dda hb d sr tma cstat s pasis d cgrs d Maribad– había sid a cmiació d prcs d dpració aria d a Scidad Psicaaítica Amaa s había sadad, añ atrir, 1935, c a xpsió d tds s psicaaistas jdís.
t&f
Jesús González Requena
44 Roudinesco no dudó en restarle importancia al asunto
e ms arriba csigad sñaamit pr part d Rdisc d lo tomado en préstamo pr Jacs laca d a bra d Hri Wa ca ha gad a prdcir mayrs fcts md itcta, y mch ms prpiamt acaia. Y ba mdida pr a misma Rdisc, cm ya hms cmad a mstrar, ddó rstar imprtacia a ast. Si laca s aprpió d ra sy, vi a dcirs, sgida lo cambió de arriba a abajo a va tría csaría d crcr y ricrs pr bra ya dircta d gi acaia. Td daría, sma, cmprsib rrr d jvtd rdcid, pr dms, a rccr había sid Hry Wa i habría stabcid dtrmiads dats mpírics d s s laca habría sid capa d sacar as ptciaidads tóricas ctía: «esa prba [a d spj, ta y cm a habría stabcid Wa], laca a trasfrma stadi, s dcir a “psició” stid kiia, a ca dsaparc tda rfrcia a a diaéctica atra caira (madració psicógica prgrs d ccimit) prmitira a sjt ificar ss fcis. Dsd s mmt, stadi d spj (...) S cvirt a pració psíica, ics tógica, pr a ca s cstity sr hma a idtificació c s smjat cad prcib, sid iñ, s prpia imag spj. e stadi d spj stid acaia sría así a matri, pr aticipació, d dvir imagiari d y.» Élisabeth Roudinesco (1993): Lacan. Esbozo de una vida, historia de un sistema de pensamiento, Tercera parte: La edad adulta, IV Marienbad . Fondo de Cultura Económica, Colombia, 2000.
Sa bi... só f así. Ps, cm stams cdicis d prbar, as idas pricipas laca btdría d ss dats –, pr dms, cm Wa dcara sbradamt, ya había sid sta bcids c atriridad a é pr a sri d ivstigadrs a s cita micisamt– pd rccrs c sficit caridad tat a bra d Wa cm a d Jams Mark Badwi. 3 «Pr mmts ctr msprciará txt a aparició d idas qu juzgará pracaiaas: as rfrcias a a «prsaidad» aguas frass sbr sítsis yicas, as qu, s cirt, carc d ubicació dsarr utrir d a dctria acaiaa.» oscar MASoTTA: Próg a La familia , editria Argauta, Chi, 1978.
Y a mjr y ms prctica mara d hacr s abadar txt d 1938 aparcid a Encyclopédie Française dad s sr catagad cm prelacaniano3 pr a mayr part d s sgidrs d laca, y mstrar cambi cm as rabracis pstrirs laca raiara d su Estadio del Espejo sas ddas s hac cada v ms srprdtmt patts.
El Estadio del Espejo “de Jacques Lacan”. Crónica de una mascarada (I)
t& f 45
emparms, para , c a igmtica figra –ps cm ta cmparc, citada a ica v tda a bra acaiaa y si apy d a mr rfrcia bibigrfica– d Jams Mark Badwi. II. Baldwin, Büler, Köhler Balwin, Preyer
e 16º Cgrs Itracia d Psicaisis, raiad zrich, 1949, trc añs ms tard, pr tat, d Cgrs d Maribad, laca rtmó a cstió d estadi d espj a cmicació , sta v sí, trgaría para s pbicació: El estadio del espejo como formador de la función del yo (je) tal como se nos revela en la experiencia psicoanalítica . e txt cmia apad, d mara isistt, a atrir
ca pbicad:
«la ccpció d stadi d spj itrdj str tim cgrs, hac trc añs, pr habr ms ms pasad dsd tcs a s d grp fracés, m parció idiga d sr rcrdada a a atció d stds: hy spciamt raó d as cs aprta sbr a fció d y [j] a xpricia d é s da psicaisis. (...) «Acas haya tr stds is rcrd aspct d cmprtamit d partims, imiad pr hch d psicgía cmparada: a cría d hmbr, a a dad s ctra pr pc timp, pr tdavía timp, sprad itigcia istrmta pr chimpacé, rcc ya si mbarg s imag spj cm ta. (...) «est act (...) rbta sgida iñ a sri d gsts s xprimta dicamt a ració d s mvimits asmids d a imag c s mdi ambit rfjad, y d s cmpj virta a a raidad rprdc, sa c s prpi crp y c as prsas, ics c s bjts, s ctra jt a é. est actcimit pd prdcirs, cm s sabid dsd s trabajs d Badwi, dsd a dad d sis mss, y s rptició ha atraíd c frccia stra mditació at spctc imprsiat d actat at spj, ti tdavía dmii d a marcha, i siira d a pstra pi, pr , a psar d strb d ag ssté hma artificia ( sms amar as adadras), spra jbis ajtr as tra bas d s apy para sspdr s actitd a pstra ms ms iciada, y csgir, para fijar, aspct istat d a imag.» Jacques Lacan: 1949, El estadio del espejo como formador de la función del yo, en en Escritos, vol. 1, Siglo XXI, México, 1972, traducción de Tomás Segovia.
t&f
Jesús González Requena
46 e dat ms tab d sta prstació d stadi d spj striba, adms d a habita sbrscritra d a primra prsa atra –La concepción del estadio del espejo que introduje en nuestro último congreso... el aspecto del comportamiento de que partimos... su repetición ha atraído con frecuencia nuestra meditación...–, a afirmació d f Badwi i
habría stabcid s dats fdamtas rativs a a cdcta d iñ at spj. Cm s cstmbr laca, a mció s v acmpañada d rfrcia bibigrfica aga, pr ha impdid gis d psicaaistas acaias a haya acptad y rptid si tmars ca a mstia d ctrastara. Pr, si hbira hch, s habría dad cta d ag d a parcr s psicóg cgitiv, Ré za –así rprta Émi 4 Émi JAlleY: 1998, Freud, 4 Wallon, Lacan. L’enfant au miroir , Jay – f capa d rparar: Badwi había hch ca e.P.e.l., Paris, 1998. rfrcia a a cdcta d iñ at spj. 5 Micha BIllIG: 2006, Lacan’s Misuse of Psychology. Evidence, Rhetoric and the Mirror Stage , Thry, Cutur & Scity, 2006; 23; 1.
Micha Biig5 ha cfirmad pr s rfir a as ds pricipas bras d Jams Mark Badwi (1861-1934) – Mental Development in the Child and the Race (1895)6 , Social and Ethical 6 Jams Mark BAlDWIn: The 7 Mental Development of the Child and Interpretation in Mental Development (1899) –, y strs hms the Race 3º d., Macmia & C., pdid cfirmar d v ampiad a rvisió, jt a nw Yrk, 1906. stas ds bras, d s trs scrits ms rvats d psicóg 7 Jam s Mark BAlDWIn: amrica: Imitation: A Chapter in the Natural History of ConsciousSocial and Ethical Interpretations in Mental Developme nt: A Stu dy in ness (1894)8 , The ‘Type-Theory’ of Reaction (1896)9 , Social InterpretaSocial Psychology , Macmia Cm- tions: A Reply (1898)10 , The Individual and Society or Psychology and pay, nw Yrk, 1899. Sociology (1911)11. 8 Jams Mark BAlDWIn: Imitation: A Chapter in the Natural History of Consciousness , Mid, ld, Ja., 1894. 9 Jams Mark BAlDWIn: The ‘Type-Theory’ of Reaction ,Mid nS 5, 1896. 10 Ja m s Mark BAlDWIn: Social Interpretations: A Reply , Phisphica Rviw, V.5, 1898. 11 Jams Mark BAlDWIn: The Individual and Society or Psychology and Sociology. Bst: Richard G. Badgr (1911).
Wiiam T. PReYeR: 1882, El alma del niño: observaciones acerca del desarrollo psiquico en los primeros años de la vida , Pryr, D. Jrr, Madrid, 1908, traducció d Martí navarr. 12
D hch, cm ya hms sñaad, f Darwi i primr ifrmó sbr bsrvacis rfridas a sa cdcta, pr f sbr td Wiiam Thirry Pryr (1841-1897) i, s ibr d 1882 El alma del niño: observaciones acerca del desarrollo psíquico en los primeros años de la vida12 , rdía ctas d as bsrvacis sistmticas raiadas pr é mism sbr a vció d a cdcta d iñ at spj. obsrvacis tmadas my sri pr Hri Wa (1879-1962) y pr tat rprtadas d mara dtida s ibr d 1934 – ría a sri d artícs pbicads tr 1930 y 1932– Los orígenes del carácter en el niño. Los preludios del sentimiento de personalidad.
e ss bras, Badwi cita frctmt a Pryr, cm pdía sr d tra mara dada a rvacia d ést camp d a psicgía vtiva, pr, cm ya hms sñaad,
El Estadio del Espejo “de Jacques Lacan”. Crónica de una mascarada (I)
t& f 47
prsta atció a sas atacis d Pryr sbr a cdcta d iñ a as si mbarg Wa ddicar ta dtida atció. e s mmt, Ré za sgirió a xtraña atribció raiada pr laca a Badwi pdría sr prdct d a cfsió d ést c Darwi, i, cm ya sabms, había atad a cdcta d iñ at spj. Pr s part, Émi Jay sscrib a piió d za, pr impid sñaar sa cfsió s ctraría: « prv v d fait laca, rs’i mti ds atrs cités par airs par Wa (Badwi, e. Köhr, C. Bühr), paraît s caîtr d src dirct, mais par caa mêm d txt d Wa.» Émile Jalley: 1998, L’enfant au miroir, Parte 2ªLes psychologues et la psychanalyse: l’enfant au miroir, Chapitre 15. Les embarras de Wallon et de Lacan , E.P.E.L., Paris, 1998.
Y cirtamt s s d s mtivs rcrrts d s ibr: td –scasísim, añadams strs– aparat d rfrcias laca prsta apy d su estadi d espj ra d sgda ma: laca as ccía d ft dircta si as había btid d a ctra d ibr d Wa. S tatas y ta abdats as prbas d prsta Jay s cfrmarms c rmitir a s ctra y prstar, a tít sficitmt idicativ, rstad d s xam d as rfrcias raiadas pr laca a as ds atras a as atriby, jt a Badwi, s dats fdamtas habría cstitid pt d apy d ss rfxis: Chartt Bühr y e. Köhr: «e c i ccr Ch. Bühr t e. Köhr, ’i cit 5 fis ars Wa ’st mtié ’ s fis das crps d txt ds Écrits, i st pssib, avacis-s précédmmt, ’i s ait s. Cpdat, i fat bi dir , ps y rgard d près, cmm s ’avs tté, ps ca smb dtx. n smt laca attrib a Ch. Bühr ds dés i s trvt das ’vr d’e. Köhr, mais cr i réfèr a Ch. Bühr, par vritab prati d dépacmt, ds tis d’imprtac capita dt s t athti atr st Wa imém». Émile Jalley: 1998, L’enfant au miroir, Parte 1ªLe stade du miroir et ses antecedents, capítulo 9. Wallon ou Charlotte Bühler? , E.P.E.L., Paris, 1998.
Ta ctdts s as prbas smiistradas pr Jay –y cfirmadas pstrirmt pr tra vía pr Biig 13– rsta
13 Micha BIllIG: 2006, Lacan’s Misuse of Psychology. Evidence, Rhetoric and the Mirror Stage, op. cit.
t&f
Jesús González Requena
48 bigad sprimir a prcació iicia sta tima cita cti y , pr xcs d crtsía at prstigi d laca md ctra ctmpr, va a atr a djar abirta a prta a a psibiidad d , c td, laca hubiera leído as fts cita. Pr si así hbira sid, a atribció a Ch. Bühr d a aprtació tórica de importancia capital d Wa ya pdría sr atribida a scas ccimit d a tmtica majada – pdría ddcirs d agi s ccría d a psicgía vtiva habría íd aprsradamt Wa–, si a a vtaria y cacada pració d brrad d a vaía itcta d atr cya bra –tds s dats cfirma d mara vidt– ta attamt había stdiad icrprad. Charlotte Bühler, Elsa Köhler
Pr stra part, y cm cfirmació spmtaria, s imitarms, pr s rfir a a ascia d ctra dircta pr part d laca d stas ds psicógas, ta s a aprtar a misca –pr xtrm rvadra– prba cmpmtaria. S ctra a tab xcpció cstity a ta a pi d pgia prst txt d laca d 1946, Acerca de la causalidad psíquica. Ps aí, pr a v, cfrmds c s cstmbr habita d citar a v apid, laca s tma a mstia –ramt xcpcia s bra– d stabcr as –para s dms– bigadas rfrcias bibigrficas. Así, tras mbrar a Chartt Bühr crp d txt, abr a ta a pi d pgia c sigit ctid: «Soziologische u. psychologische Studien über das erste Lebensjahr , Ja, Fishr, 1927. Véas tambié: esa Köhr, Die Persönlichkeeit des dreijahrigen Kindes , lipig, 1926» Jacques Lacan: 1946, Acerca de la causalidad psíquica, epígrafe; Los efectos psíquicos del modo imaginario, en Escritos, vol. 1, Siglo XXI, México, 2009, traducción de Tomás Segovia y Armando Suárez.
e a dició rigia d Éditis d Si d 1966, a ta figra así: Chartt Bühr, Soziologische n. [sic] psychologische Studien über das erste Lebensjarh [sic], a, Fishr, 1927. Vir assi esa Köhr, Die Persönlichkeit des dreijährigen Kindes ,lipig, 1926. Jacques Lacan: 1966, Éditions du Seuil, Paris, 1966.
El Estadio del Espejo “de Jacques Lacan”. Crónica de una mascarada (I)
t& f 49
obsérvs a rfrcia a ibr d Chartt Bühr cti, jt a a cidad –Ja– y a fcha –1927–, rfrcia a a ditria –Fishr–, mitras a rfrcia a d esa Köhr só icy a cidad –lipig– y a fcha –1926–, ascia d rfrcia a a tidad ditra d trabaj. Ps bi, tab s s xactamt d sa mara cm ambas atras aparc rfrciadas Los orígenes del carácter en el niño d Wa, a primra a ta 11 d Capít 1 d a 2ª part: «11. Chartt Bühr, Sociologische u. psychologische Studien über das erste Lebensjahr , Fischr, Ja, 1927.» Wallon, Henry: 1934 (1930-1932) Los orígenes del carácter en el niño. Los preludios del sentimiento de personalidad, 2ªParte Conciencia e individuación del cuerpo propio, Capítulo 1: Las premisas psicofisiológicas de la conciencia corporal, epígrafe c) Primeras reacciones del aparato exteroceptivo , Nueva Visión, Buenos Aires, 1975.
Y a sgda a ta 18 d Capít 4, d a 3ª part: «18. esa Köhr, Die Persönlichkeit des dreijährigen Kindes , lipig, 1926.» Wallon, Henry: 1934 (1930-1932) Los orígenes del carácter en el niño. Los preludios del sentimiento de personalidad, 3ªParte: La conciencia de sí, Capítulo 4 Sincretismo diferenciado: II) La simpatía, e) Simpatía y lenguaje , Nueva Visión, Buenos Aires, 1975.
e sma: laca s mstó i siira visitar a bibitca dd a ms pdría btr a rfrcia bibigrfica cmpta d ibr había ctrad citad Los orígenes del carácter en el niño d Hri Wa. Un acto fallido
D md td parc idicar a rfrcia a Badwi rsta ba idóa para laca, dada a atigüdad d s bra, a a hra d faciitar brrad d tda rfrcia a Wa, atr cirtamt pstrir a a, a ms tr is s mstaría ca r y cstatar é, citífic rigrs, prstaba cm prpias as bsrvacis d as partía, si idtificaba c tda prcisió s rig a bra, a d Pryr, cya fcha, 1882, ra atrir a tdas as d Badwi. Mitras a rfrcia a Pryr hbira hch impsib a misió d a figra d Wa, dadas as isistts rfrcias a a
t&f
Jesús González Requena
50 ibr d ést, a rfrcia a Badwi – citífic rtamrica d a gració atrir– rstaba idóa para a pració distractiva, faciitaba a laca prstars at a cmidad itcta fracsa cm dtad d fts prpias y atómas c rspct a i ra s mmt, jt a Giam, a mxima atridad d país a psicgía vtiva. Ya hms sñaad Jay acpta cair cas a sgrcia d za sg a ca laca habría cfdid a Badwi c Darwi y trata d cmptara c matria spmtari dibjaría prcs d cstrcció d act faid: «L’étudiant de Prague , dt ’atr était rmacir amad ewrs, le Hoffmann moderne. C fim, adapt fraçais avait été rprst àParis deux ans , s dit Rak, avat a pbicati fraçais d s ivr, sit 1930. I mttait scè hérs prsécté par s db ss frm d sa prpr imag dv idépdat, t i s prmmait Badwi. or i st prmis d s dmadr si c prsag d Badwi, ars vg sr a sc parisi, t dt Rak s par gmt das s vrag, rpréstrait pas, par sigir hasard, pit d départ assciatif d crix apss par laca sbstit, das s txt d 1936-1949 sr l Stad d mirir patrym d Badwi à ci d Darwi.» Émile Jalley: 1998, L’enfant au miroir, Parte 1ªLe stade du miroir et ses antecedents, capítulo 11. L’image spéculaire chez Freud, epígrafe Le thème du double , E.P.E.L., Paris, 1998.
A ig mmt dic así, td parc idicar Jay imagia ccimit laca pdría tr d a bra d Badwi, s imitaría, cm cas d as bras Chartt Bühr y d esa Köhr, a mras rfrcias d sgda ma pasaría tambié pr Wa. Tms, si mbarg, bs mtivs para afirmar sta v f s cas. Ps si laca atribía a Badwi – a Darwi– aprtacis ést ca había raiad –y , pr dms, daba rdcidas a mbit d a fijació d dats mpírics, a a raiació d aprtacis tóricas sbr s misms–, s psib afirmar a xistcia d a itsa ifcia d Badwi laca, prcisamt aí dd cita –y, pr tat, dd dda icrprar ss ms sgrts aprtacis.
El Estadio del Espejo “de Jacques Lacan”. Crónica de una mascarada (I)
t& f 51
Baldwin, Hegel
Rcrdms a prpsició d laca: «es sta captació pr a imago d a frma hmaa (...) a tr s sis mss y s ds añs y mdi dmia tda a diaéctica d cmprtamit d iñ prscia d s smjat.» Jacques Lacan: 1948 La agresividad en psicoanálisis, Tesis IV: La agresividad es la tendencia correlativa de un modo de identificación que..., en Escritos 2, Siglo XXI, México, 1980, traducción de Tomás Segovia.
«la distició tr ccicia y crp s fcta s brsc itrcambi d rs ti gar a xpricia d spj cad s trata d tr. (...) s rccms cm crp
a mdida ss trs, idispsabs para rccr str ds, tambié ti crp, ms xactamt, strs a iga s tms.» Jacques Lacan: Seminario 1, 1953-1954 Los escritos técnicos de Freud , sesión de 1954-04-07. Traducción de Rithee Cevasco y Vicente Mira Pascual, revisión de Diana Rabinovich con el acuerdo de Jacques-Alain Miller.
«e hmbr s aprhd cm crp, cm frma vacía d crp, mvimit d bsca, d itrcambi c tr.» Jacques Lacan: Seminario 1, 1953-1954 Los escritos técnicos de Freud , sesión de 1954-05-05. Traducción de Rithee Cevasco y Vicente Mira Pascual, revisión de Diana Rabinovich con el acuerdo de Jacques-Alain Miller.
Carta añs ats, Badwi había prpst tab md d a cstrcció d a sbjtividad d iñ a partir d s ració c tr, partía d a caractriació d a primra fas proyectiva a a conciencia d iñ cmia a caiars pr prycció as prsas rcc cm agencias d poder , daría pas a a sgda fas a «his ss f his w sbjct-agcy ariss by a prcss f imitati, h gts what is ray scia fig: th ss f thrs as ‘jctiv,’ that is, as ik ad a t himsf» James Mark Baldwin: 1895 Mental Development in the Child and the Race, Parte I: Experimental Foundation, Capítulo 6: Suggestion, 3. Sensori-motor Suggestion, II. Suggestions of Personality, 3ºed., New York: Macmillan & Co. (1906).
«Th chid’s sbjct ss gs t by a kid f rtr diactic, which is ray simpy a scd cas f assimiati, t imiat ths thr prss. Th prjct f th arir prid is w ightd p, caimd, cthd with th raimt f sf-hd, by aagy
t&f
Jesús González Requena
52
14 e ctid d sta cita había sid pubicad ya, c só míimas difrcias, u añ ats Jams Mark BAlDWIn: 1894, Imitation: A Chapter in the Natural History of Consciousnes s, Mid, ld, Ja., 1894.
with th sbjctiv. Th prjctiv bcms jctiv; that is, thr pp’s bdis, says th chid t himsf, hav xprics i thm sch as mi has. Thy ar as m’s: t thm b assimiatd t my m cpy. This is th third stag; th jctiv, r ‘scia’ sf, is br.» «Th g ad th atr ar ths br tgthr. Bth ar crd ad rfctiv, argy rgaic, a aggrgat f ssatis, prim amg which ar ffrts, pshs, strais, physica pasrs ad pais. Ad th tw gt prifid ad carifid tgthr by this twfd racti btw prjct ad sbjct, ad btw sbjct ad jct. My ss f mysf grws by imitati f y, ad my ss f yrsf grws i trms f my ss f mysf.» James Mark Baldwin: 1895, Mental Development in the Child and the Race, Parte III: Psychological Genesis, Capítulo 11: Conscious Imitation (Continued): The Origin of Thought and Emotion, 3. Emotion and Sentiment, 3ºed., New York: Macmillan & Co. (1906).
e ag tía raó za, dspés d td: laca prstaba cm aprtació d Badwi s rdcía a ag , ba mdida, ya había sid idtificad pr Darwi. Y, cirtamt, laca vi a itrdcir ccpt frdia d idtificació aí dd Badwi hababa d imitació. Pr hi c a vtad xpícita –así prcamada dsd txt d Enciclopedie français15– d sprar ss isficicias riciéda pr a vía d a dfiició d diaéctica spcar cya bascació tr y y tr s maifista cargada c as rsacias d sma tóric ctra dibjad pr Badwi, i, adms, había raiad primr sb d a ivitab –pr strctra– cfsió d ds tr y y tr: 15 «la idtificació afctiva s ua fució psíquica cuya rigiaidad ha sid stabcida pr psicaáisis spciamt cmpj d edip, cm vrms ug. Si mbarg, a utiizació d st térmi stadi qu studiams ha sid dfiida c prcisió a dctria: hms ittad suciar pr bma a través d ua tría d sta idtificació cuy mmt gétic dsigams c térmi d stadi d spj.» Jacqus lACAn: 1938, La familia , Capítu I, e stadi d spj, Hm Sapis, Argtia, 1977, traducció d Vittri Fishma.
«mch f what I facy, hp, dsir hds fr sf i gra, witht disticti as t which sf it is; it rmais th sam whthr I d actay aify it by th wrd “my” r by th wrd “yr”. This is tr jst i s far as thr is a crtai typica thr sf whs rati t m has b that f th giv-ad-tak by which th wh dvpmt f a ss f sf f ay kid has b mad pssib.» James Mark Baldwin: 1899 Social and Ethical Interpretation in Mental Development , Libro I : The Person Public and Private, Parte I. The Imitative Person, Capítulo I, The Self-conscious Person, 2. The Person as a Self. New York: Macmillan Company, 1899.
Y d sa cfsió s drivaría ivitabmt cfict, camp d ds, só tr y y tr, si itrir mism d y , pr s mism, rstaría ivita bmt dividido: «viti rprsts a c-rdiati f tdcis, th accrdig as ths tdcis ar sggstis frm thr prss, th had, ad rprst partia xprssis f ’s w prsa charactr, th thr had, thr ariss a divisi withi that
El Estadio del Espejo “de Jacques Lacan”. Crónica de una mascarada (I)
t& f 53
ss f vtary agcy which is th grm f th ti f sf. Yr sggsti t m may cfict with my dsir; my dsir may cfict with my w prst sympathy. Sf mts sf, s t spak. Th sf f accmmdati, imitati, th sf that ars, idswith th sf f habit, f charactr, th sf that sks t dmiat. (...) Yr xamp is pwrf t m itrisicay; t bcas it is abstracty gd r vi, bt bcas it rprsts a part f mysf, iasmch as I hav bcm what I am i part thrgh my sympathy with y ad imitati f y.» James Mark Baldwin: 1895, Mental Development in the Child and the Race, Parte III: Psychological Genesis, Capítulo 11: Conscious Imitation (Continued): The Origin of Thought and Emotion, 3. Emotion and Sentiment, 3ºed., Macmillan & Co., New York, 1906.
n ms tab s Badwi haya mpad, para caractriar pas d a fas pryctiva a a jctiva a xprsió cleavage –But it is only when a new kind of experience arises which we call effort — a set opposition to strain, stress, resistance, pain, an experience which arises, I think, first as imitative effort — that there comes that great line of cleavage in his experience which indicates the rise of volition...– xactamt mism stid psr clivage acaia16.
Mmt st aprpiad para sñaar si laca is prstars simpr cm primr itrdcir a fisfía hgiaa mbit d s stdis psicógics sbr a cstrcció d a sbjtividad imprtad as catgrías hgiaas d reconocimiento y d a diaéctica d am y d scav cm fdamt d a agrsividad hmaa –cy rig data stadi d spj–, a cita acabams d prstar prmit itir sas cis s ctra ya acció trabaj d Badwi. Pr ats d cfirmar, rcrdms s ciads acaias:
16 ls traductrs d Seminario 1 , Rit h Cvasc y Vic t Mira Pascua, dfi así «Cliva ge , d vrb cliver: partir [u curp mira, u diamat] stid atura d sus capas; suprfici sgú a cua s part ua rca. D rig hadés, usad cmrci d diamats – crt xact d a pidra– pasó a fracés y a igés»
«(...) primr fct d a imago aparc sr hma s fct d alienación d sjt. e tr s idtifica sjt, y hasta s xprimta primr térmi, fóm s parcr ms srprdt si s acrdams d as cdicis scias fdamtas d Umwelt hma, y si vcams a itició dmia a tda a spcació d Hg. «e ds mism d hmbr s cstity, s dic, baj sig d a mdiació; s ds d hacr rccr s ds. Ti pr bjt ds, d tr, stid d hmbr ti bjt s cstitya para s ds si aga mdiació, ca aparc ss ms primitivas csidads, cm pr jmp a circstacia d hasta s aimt db sr prparad, y s vv a ctrar td dsarr d s satisfacció a partir d cfict tr am y scav mdiat tda a diaéctica d trabaj.»
t&f
Jesús González Requena
54 Jacques Lacan: 1946, Acerca de la causalidad psíquica, epígrafe; Los efectos psíquicos del modo imaginario, en Escritos, vol. 1, Siglo XXI, México, 2009, traducción de Tomás Segovia y Armando Suárez.
Mrcría a pa dtrs a citar as tabs pgias as Badwi s dmra aaiar as racis d iñ c ss padrs y hrmas mayrs a psició d scav at ss ams y, simtamt, a d am at ss scavs pr s rfir a ss hrmas mrs17. Pr dbrms cfrmars c rtr ms sstativ pr s rfir a tma s cpa aí: Ja ms Mark BAlDWIn: Social and Ethical Interpretations in Menta l Developme nt: A Study in Social Psychology , libr I : Th Prs Pubic ad Privat, Part I. Th Imitativ Prs, Capítu I. Th Sf-cscius Prs, 2. Th Prs as a Sf, Macmia Cmpay, nw Yrk, 1899. 17
«Hg (...) maks raity idtica with thght, fids cscisss, ad spciay sf-cscisss, th ‘cmig-t-itsf’ f raity, ad ss i scia rgaiati th bjctivati r ivrsaiig f th sf-cscisss which first ‘cms-t-itsf’ i th idivida. (...) «Hg’s aswr is, i rspct t th scia matria, simiar t th viw which w hav dvpd. H shws th dpdc f prsa dvpmt p prgrssiv scia cditis, s arist i th fact f sbjcti, as f sav t mastr. latr, thrgh th ifcs f famiy ad stat, crtai rgar sf-imitatis, mta ratiships, cssitis f if ad itrcrs, grw p which hav th aity f gra r pbic va wh rcgid by a. (...) it is th atr f thght t rcvr r rcgi itsf as ivrsa (Arkg) this highr pa f scia sf-cscisss. (...) «Hg’s disticti btw “sbjctiv mid” ad “bjctiv spirit” That is, mtaphysica. Th prcss f “sf-rcgiti” (das arkd Sbstbwsstsi) is dscribd by Hg as a “batt”. “I cat b awar f m as mysf i athr idivida, s g as I s i that thr athr ad a immdiat xistc: ad I am csty bt th spprssi f this immdiacy f his (...) Th fight f rcgiti is a if ad dath strgg (...) Th fight ds i th first istac as a -sidd gati with iaity (...) Ths ariss th stats f mastr ad sav .... I th batt fr rcgiti ad th sbjgati dr a mastr, w s, thir phma sid, th mrgc f ma’s scia if ad th cmmcmt f pitica i.” -ecycpadia, Part III., Scts. 431-3 (Waac’s trasati, Hg’s Phisphy f Mid, p. 55 f.).» James Mark Baldwin: 1899, Social and Ethical Interpretations in Mental Development: A Study in Social Psychology , Libro II Society, Parte VI. Social Organization, Capítulo XII: Social Matter and Process», New York: Macmillan Company (1899).
Cm pd bsrvars, Badwi había stabcid a partitra casi prfcta d as rfrcias laca haría a Hg s tría d spj cm rig d a agrsividad hmaa:
El Estadio del Espejo “de Jacques Lacan”. Crónica de una mascarada (I)
t& f 55
«e rig, ats d gaj, ds só xist pa ic d a ració imagiaria d stadi spcar; xist pryctad, aiad tr. la tsió prvca ti saida. es dcir ti tra saida –Hg sña– a dstrcció d tr. «e sta ració, ds d sjt só pd cfirmars a cmptcia, a rivaidad absta c tr pr bjt hacia ca tid. Cada v s aprximams, sjt, a sta aiació primrdia, s gra a agrsividad ms radica: ds d a dsaparició d tr, tat tr sprta ds d sjt.» Jacques Lacan: Seminario 1, 1953-1954 Los escritos técnicos de Freud , sesión de 1954-05-05. Traducción de Rithee Cevasco y Vicente Mira Pascual, revisión de Diana Rabinovich con el acuerdo de Jacques-Alain Miller.
Wallon: rivalidad, dominación y despotismo
Si gar a pr a vía d Hg, tambié Wa había ctrad xam d s dats btids pr a vía d a bsrvació psicógica s mts para aisamit d a diaéctica d a rivaidad, a dmiació y dsptism prcs d cstrcció d y d iñ: «la rivaidad pd sr cmptició jg. Pr agas vcs s rfir vrdadramt a bjt y tras, bjt parc sr ms prtxt. etr ds iñs s dispta jgt dtrmiad y ds iñs s dispta cair csa d s ds pda tr tr ss mas, s pd bsrvar tds s cass itrmdis. C frccia, a misma parja s atravisa c cirta rapid, a acaparar gradamt tda a sitació, a ració psicógica acida d a parja misma. A md a rivaidad s dircta y rptia. ls ds iñs bsca dmiars y gpars mtamt, sa pr jg, sa c aimsidad. (...) «e dsptism s stimit d spriridad bsca jrcrs s frma pra. es tdavía sciamt participació pr s fda prcisamt sbr a drrta d advrsari, si sbr stimit advrsari ti d s drrta. n s da pr cmpt si cstimit rccid spst d vcid. esta csidad d dmiació st stiiada, s my primitiva. S fda a fata d atmía frt a tr, a cfsió iicia d sí y d tr a misma sitació stimta. esta asimiació stimta pd hacrs c acrd cfict, si a sitació g a sr mch ms cmpicada. Pr tra part, dsptism impica csariamt s mas trats a hstiidad. Pr simp jg y mvimit cariñs iñ tma, da y vv a tmar jgt a a s cmpac stir s dmiació. e dsptism s, c frccia, ms big tdavía. Só xig sñas d astimit d admiració. e
t&f
Jesús González Requena
56 iñ hac aard s ctta samt c sr mirad, s csari s actividad sa dpicada pr a actividad a aprb sirva. e déspta pdría sr ta si a dciidad d tr. es sta dciidad csita. Dpd d a.» Wallon, Henry: 1934, Los orígenes del carácter en el niño. Los preludios del sentimiento de personalidad , 3ªParte: La conciencia de sí, Capítulo 2 Sociabilidad sincrética, Nueva Visión, Buenos Aires, 1975, pp. 238-239,
III Contra la psicología, ilegibilidad Psicología
e a próxima trga d st trabaj18 s cparms dtidamt d acac d a dda ctraída pr laca c a bra 18 Su ctid s pubicará próxim úmr d sta d Hri Wa, si dda mch ms imprtat a ya rvista. hms pdid rccr s rfir a a d Badwi. Pr rms crrar st primr b hacid ds sñaamits csidrams imprtats y, a a v, ítimamt raciads. e primr ti vr c dat d td vidt as csidracis hasta aí raiadas: ms a d s atrs ccrts sscitads cm fts a partir d as cas Jacs laca só fdamta si vata s stadi d spj, s bigad rccr rasg cm , ms a d ss sigaridads, s r: tds s ra psicógs. e sgd ti vr c a srprdt actitd hacia a psicgía cmó a maifstar prt i tat dbía: dsd mdiads d s añs cicta, Jacs laca cmó a dsacrditar ya a tra crrit d a psicgía mdra, si a psicgía s cjt cm a discipia cart d mr itrés para psicaisis: «Dcir a dctria frdiaa s a psicgía s ívc grsr.» Jacques Lacan: 1958, La dirección de la cura y los principios de su poder, V. Hay que tomar el deseo a la letra, en Escritos, vol. 1, Siglo XXI, México, 1972, traducción de Tomás Segovia.
«(...) hay cmprmis psib c a psicgía (...)» Jacques Lacan: 1959, En memoria de Ernest Jones: sobre su teoría del simbolismo, En Escritos 2, Siglo XXI, México, 1980, traducción de Tomás Segovia.
El Estadio del Espejo “de Jacques Lacan”. Crónica de una mascarada (I)
t& f 57
«ectrds (...) d tita citífica s ha cstitid ya baj mbr d psicgía. «q strs rcsams. Prcisamt pr, cm vams a dmstrar, a fció d sjt ta cm a istara a xpricia frdiaa dscaifica dsd s raí baj st tít, caira sa a frma s vista ss prmisas, hac si prptar cadr académic.» «(...) «csidrams a srt d a psicgía st sada si rmisió.» «(...) «a rda d mi para s fiists d a psicgía gra.» Jacques Lacan: 1960 Subversión del sujeto y dialéctica del deseo en el inconsciente freudiano, en Escritos, vol. 1, Siglo XXI, México, 1972, traducción de Tomás Segovia.
espciamt prcptib rsta a atcia itimidatria d stas admicis: i s aprxim a a psicgía s icrrir equívoco , si rstar grosero –cart ps d a gacia prpia d a sca–; tga mch cidad a dfida cmprmis aí dd td cmprmis s dcrtad impsib, ps i así haga sr bjt d a recusación pr part d mastr, d s descalificación , d md su suerte dar sellada sin remisión. Cirtamt, s a v d amo – stid hgia– a haba a a v cca a psició d scavs a s itrpads pr a advrtcia. Ahra bi, ¿cóm s psib atr tat dbía a as ivstigacis d a psicgía vtiva cdara d mara ta radica a discipia d as prvía –y, pr tat, a s atrs as había raiad? n s difíci ctrar a rspsta, ps sp ta só pas –a s sí: ta dsmsrad cm sitmtic– prcs d brrar s bra s tims vstigis d as atrs a s tat dbía. Si d s trataba, ¿é mjr prcdimit vatar mr imprmab tr a psicgía y psicaisis cvcid a as vas prmcis d psicaaistas ada itrsat pdría sprar a psicgía? Y, cirtamt, csigió, cm prba hch d md acaia casi adi sab ada hy d sas abtadas ddas s cpa, y casi tds s trga, c tta dsvtra, tat a dsprci d a psicgía, cm a dsbcad ct a a prsaidad prpi laca fra primr ctivar hacia sí mism.
t&f
Jesús González Requena
58 Y así hi s particar ctribció laca a sa brcha absrda si ca –adms d aticitífica, y atiivrsitaria– spara a actaidad d mara ta, absta, a psicógs y psicaaistas, cm si d s y d s trs fra trabaj citífic –ivrsitari, s dcir, ivrsaista–, si triba, ritad a a afirmació d a trib prpia ctra a trib miga. Ilegibilidad
e s bigrafía d laca, Rdisc fcha cmi d a prgrsiva ilegibilidad d a scritra acaiaa 1937 y saya a crisa rspsta: « 1937 (...) s sti pataba ya prbmas: scridad, igibiidad, ihibició para trgar txt s pas cvids, titd frt a a pbicació, tc. obsrvms pr tra part sa igibiidad aparc a partir d 1936, s dcir, cad a frctació d Kjv y d Kyré va a a ctra fisófica d a bra frdiaa. Cmparada c “ Más allá del principio de realidad” y c txt sbr a famiia, a tsis parc d a hrmsa impid. Td scd cm si accs a a fisfía, tdavía ma dmiad, arrastrara a laca a a igibiidad.” Élisabeth Roudinesco: 1993, Lacan. Esbozo de una vida, historia de un sistema de pensamiento, Quinta parte La guerra, la paz, Capítulo II. Entre Lucien Febvre y Édouard Pichon, F.C.E., Colombia, 2000, p. 173.
Crisa rspsta s pr sp rr ctrara a frctació d laca d s ambits fisófics, si pr s atribció a un todavía mal dominado acceso a la filosofía. Ps si s fra así, d dbría ddcirs a prgrsiva dsaparició d a igibiidad sg avaara dmii d a fisfía... y si mbarg, cm td md sab –y a ctra d a bra acaiaa acrdita d mara ta–, sa igibiidad csaría d crcr hasta acaar a mxima pacidad ss tims smiaris s ya casi i siira hababa, si ta só hacía ds y ms ds... ittaba atar ss paabras ya había rciad dfiitivamt a tratar d articar. D md sría mch ms raab xpicar sa srprsiva igi biidad irrmpió 1937 cm fct ivitab d a cmpsió mpjaba a laca a brrar ss primras ddas itctas para cstrirs a sí mism a mascarada d sabr abst , cart d tras fts y aprtacis, mrgía cm a rcaració d Frd. Ps, ¿é mjr mara d brrar a ha d tda dda hacid discrs iitigib?
El Estadio del Espejo “de Jacques Lacan”. Crónica de una mascarada (I)
t& f 59
Si dda, cm ya hms sñaad, había ag xtrm xcsiv dbr sr itrrgad dsd a psicpatgía. Pr s ms cirt s éxit –dbid a atractiv mism d a igibiidad s prcamaba maifstació pra d sabr a s dms iaccsib– prbó s particar ajst c stad d s timps s tv gar. l cfirma hasta é pt s apicab a s avtra discrsiva a diaéctica hgiaa d am y scav. Ps, cm s sabid, a fia adi rsta ta dmiad, ta smtid a scav cm am, tat atrapad pr s psició d ta. Y si mbarg... y si mbarg prpi laca djó d dcarar a y tra v s rsrt ítim vvía igib s discrs: ¿acas f é i trió a sujeto supuesto saber19? ¿Acas f é afirmó a vrdad sólo puede decirse a medias20? Y f é, si dda, fiamt gó a dcarar «”nstra prctica s a stafa: aprvchars hacid parpadar a a gt, dsmbrara c paabras s para asmbr (...)» «(...) «Frd dic mism y am c m br fracés. D tds mds, é pdía dcir dca ba a cirt mr d stafadrs. Dsd pt d vista étic, stra prfsió s isstib, pr tra part s pr s y sty frm d a, pr tg spryó, cm td md.» Jacques Lacan: 1977, Seminario 24, 1976-1977 Lo no sabido que sabe de la una-equivocación se ampara en la morra, sesión del 1977-02-26. Traductores: traducción: Susana Sherar y Ricardo E. Rodriguez Ponte, texto establecido por por J.A. Miller.
19 lit-mtiv acaia qu s itrducid ya Jacqus lACAn: 1961: Seminaire 9 , 19611962, L’Identification , ssió d 1961-11-15, txt stabcid pr eric Mchr. 20 lit-mtiv acaia qu s itrducid ya Jacqus lACAn: 1969: Seminario 17 , 19691970 El reverso del psicoanálisis , ssió d 17-12-1969, txt stabcid pr Jacqus-Aai Mir, traducció: eric Brgur y Miqu Basss.
«y habé d psicaisis cm pdid sr a stafa. (...) e psicaisis s i a stafa, pr s caira –s a stafa ca jst ració a s sigificat, sa ag my spcia, ti fcts d stid. «(...) psicaisis s ms a stafa a misma psía. «Si fct a ga –s d ahí Sassr tma s pt d partida– s frt d a madració, d a madr, s cristaia s, a psía rsta d a vicia hcha a st s, d a tms agas prbas (...). la fisfía hac td para brrara, pr ca a s camp d say d a stafa.” Jacques Lacan: 1977, Seminario 24, 1976-1977 Lo no sabido que sabe de la una-equivocación se ampara en la morra , sesión del 1977-03-15, Traductores: traducción: Susana Sherar y Ricardo E. Rodriguez Ponte, texto establecido por por J.A. Miller.
t&f
Jesús González Requena
60 «n s srprdt, ya m srprd, m haya rfrid a a igüística, pr a igüística – rría frar a ta– s tambié a stafa.» Jacques Lacan: 1977, Clausura de las Jornadas de la École freudienne de Paris , 1977-09-25. Traducción de Graciela Leguizamón, María del Carmen, Melegatti y Rafael Perez. Revisión: Raquel Capurro.
es prpi laca i dic: psicaisis, a fisfía, a psía y a igüística s stafas. Car cab a psibiidad d –¿ s s diría cair psicaaista scchara stas paabras igrad f prpi laca i as dij?– a stafa sa a d psicaisis –y a fisfía, a psía y a igüística– d Jacs laca. etiédas, td cas, hasta aí prstad cm só a itrdcció a a xpració d a gésis d discrs xtrm rvat –si caractriadr d cirta driva– d stad d a ctra ccidta sig XX. Ps, a psar d s vidt y cada v ms actada igibiidad, s hch gó a grar tadas d txts d s rsta d td icirt si aprta ag a patrimi d ccimit hma, pr s , si mbarg, s d td vidt s s dic, sa ag ada, st dich acaia.
(continuará)