Valencia Sise

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 1

6

Atenció a la diversitat Llengua

45 fitxes de control, reforç i ampliació

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 2

Voramar/Santillana, amb el Departament d’Investigació i Projectes i els diferents equips editorials, garanteix la innovació i l’actualitat dels plantejaments, enfocaments, continguts, mètodes i solucions dels materials dirigits a cada nivell i àrea d’ensenyament. Voramar/Santillana presenta per a l’etapa de Primària un projecte educatiu complet per cursos i cicles, específic per àrees i global en el seu enfocament general. Un projecte obert a totes les realitats culturals i socials de l’entorn i facilitador de la tasca docent del professorat.

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 3

FITXA 1

Control Nom

Data

1. Subratlla els grups nominals d’aquestes oracions. • He llegit una novel·la fantàstica. • No m’agraden ni els plàtans massa madurs ni les taronges massa àcides. • Els meus pares han comprat una casa molt gran i un apartament molt menut. • Aquest fotògraf jove fa unes fotografies meravelloses. • El pilot de carreres ha tingut un accident espectacular. 2. Classifica els elements dels grups nominals que hages subratllat en l’exercici anterior.

nucli

complements

3. Explica per què s’escriu amb b cada paraula. públic llibreta embut saber

▼ ▼ ▼ ▼

© 2003 by Voramar/Santillana Educación, S. L.

determinant

LLENGUA

■

3

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 4

FITXA 2

Reforç Nom

Data

1. Forma cinc grups nominals combinant aquests elements. aquella

llibre

menut

el

moto

roja

una

paquet

nova

•

un

bicicleta

molt gran

•

aquest

arbre

de cuina

•

• •

2. Ompli els buits amb la lletra que falta. • co • em • re

rir olicar re

•a

raçar

• sa

er

•o

ligar

• repo •o

•o

lar

lidar

• empo

rir

rir

• em

enar

• sem

lar

● Completa la regla i afig exemples a partir de les paraules anteriors. Escrivim b: • Davant de

i

. Exemples:

,

.

• Darrere de

i

. Exemples:

,

.

.

.

3. Completa cada oració amb una paraula que duga el grup de lletres indicat. • He comprat un

(mb) per a abocar el vi del tonell a la botella.

• No tingues tanta pressa; no t’

(mb) tant amb el cotxe.

• M’he fet una ferida al • És una moto • Han plantat dos

4

■

LLENGUA

(br). (bl). (br) al jardí.


Exemple:

▼

• Quan altres paraules de la mateixa família porten

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 5

FITXA 3

Ampliació Nom

Data

1. Escriu quatre grups nominals d’almenys tres paraules que tinguen relació amb la cuina (per exemple: el calaix de les culleres). •

•

•

•

● Emprant els grups nominals d’abans, descriu la cuina de ta casa.

2. Inventa el nom i el menú d’un restaurant. No t’oblides de posar-hi el preu.


Restaurant Entrants

2n plat

1r plat

Postres

euros LLENGUA

■

5

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 6

FITXA 4

Control Nom

Data

1. Completa cada oració amb el demostratiu que corresponga segons la distància. • (prop)

xic s’està menjant un entrepà de pernil dolç i formatge.

• Agafa (a mitjana distància)

bossa de pa i porta-la a la cuina.

• Demà anirem a vore (lluny)

casa que tant ens va agradar.

• Tocaran (lluny)

concert que escoltàrem al Palau de la Música de València.

• (a mitjana distància) • (prop)

peixos tenen uns colors preciosos. plantes necessiten que les reguem més sovint.

2. Completa cada oració amb el pretèrit imperfet d’indicatiu del verb entre parèntesis. • La meua germana

(mirar) la mar blava.

• El meu amic

(anar) a comprar a la botiga de la plaça.

• Els natius de l’illa • Lluïsa no

(dansar) per als turistes. (arxivar) bé els documents.

• El gos de Joan

(lladrar) tots els dies.

3. Escriu el femení d’aquestes paraules. Després escriu una oració amb cada una.

oració

administratiu executiu nou esportiu imaginatiu detectiu • Amb quina consonant has escrit tots els femenins de les paraules anteriors?

6

■

LLENGUA


femení

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 7

FITXA 5

Reforç Nom

Data

1. Relaciona cada tipus de demostratiu amb els exemples corresponents. Els demostratius són determinants que expressen la proximitat o la llunyania de les coses respecte de la persona que parla, tant en l’espai com en el temps. Prop de qui parla.

•

• Aquell, aquella...

A mitjana distància de qui parla. •

• Aquest/este, aquesta/esta...

Lluny de qui parla.

• Aqueix/eixe, aqueixa/eixa...

•

2. Subratlla amb color roig els demostratius d’aquestes oracions. • Aquella camiseta és de Miquel. • Vols que et done aquest llibre o aquell? • Ens agradaria vore aqueixa casa. • Aquestes dones treballen tot el dia al camp. • Aqueixos segells són més vells que aquests. ● Classifica en la graella els demostratius que hages subratllat. mitjana distància

lluny

3. Completa aquesta regla. Escrivim v en els següents casos: • Darrere de

: enveja, investigar...

• En el • Quan altres paraules de la mateixa família acaben en

: tocava, parlàvem... : imaginatiu

▼


prop

imaginativa.

LLENGUA

■

7

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 8

FITXA 6

Ampliació Nom

Data

1. Escriu una història sobre un trompetista que no té faena i que ha hagut de vendre la trompeta perquè necessitava diners. Respecta l’esquema bàsic de la narració: plantejament, nus i desenllaç.


2. Pensa en la història que acabes de contar i crea un poema on expresses el que sent el protagonista. Has d’intentar que tots els versos tinguen la mateixa mesura.

8

■

LLENGUA

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 9

FITXA 7

Control Nom

Data

calçar muntar

vestir cordar pentinar

▼ ▼ ▼

ordenar

▼ ▼ ▼

1. Forma el contrari d’aquests verbs.

2. Completa les oracions següents amb els possessius adequats. • Jo tinc un cotxe de colord verd. És el

cotxe.

• Carles i jo tenim molts amics. Són els

amics.

• Anna i Joel, alceu els

joguets a l’armari.

• Tu tens dues germanes. Són les

germanes.

3. Copia cada frase substituint les paraules destacades pel possessiu equivalent del requadre. ton

sa

ma

mon

• La meua germana i el meu germà estan treballant a l’oficina.

• Celebrarem la festa en la seua casa.


• El teu pare porta un abric molt bonic.

4. Completa cada oració amb la paraula correcta. •

pensat que podríem fer el treball de llengua junts. (hem/em)

• Va fer una truita amb sis

. (hous/ous)

• M’agrada molt llegir llibres d’

. (història/istòria)

• A l’estiu resulta molt refrescant beure’s un got d’ • Els turistes

. (horxata/orxata)

perdut els diners que portaven a la motxilla. (han/an) LLENGUA

■

9

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 10

FITXA 8

Reforç Nom

Data

1. Relaciona cada expressió amb la definició correcta i amb la lletra de la imatge corresponent. A gatameus

•

• Caminant sense alçar els peus de terra.

•B

A rossegons

•

• Fent passes vacil·lants.

•A

Fent tentines

•

• Caminant de quatre grapes.

•C

B

C

A 2. Completa aquest quadre de determinants possessius. un posseïdor 1a p.

2a p.

diversos posseïdors 3a p.

masculí

1a p.

2a p.

3a p.

nostre

singular femení

teua

masculí plural femení

seues

● Ara escriu dues oracions amb determinants possessius.

• 3. Anota quatre paraules que s’escriguen amb h i escriu una oració amb cada una.

▼ ▼ ▼ ▼

Pots consultar el diccionari si tens dubtes.

10

■

LLENGUA


•

710500 LLENGUA6 01_26 11/3/03 08:12 Página 11

FITXA 9

Ampliació Nom

Data

1. Elabora un cartell publicitari per a cridar l’atenció sobre algun problema actual. Inventa un eslògan que resulte impactant. No dubtes a buscar la informació que necessites.

● Respon aquestes preguntes sobre el cartell. • Quin tema has elegit? • Per què l’has elegit?


• On has buscat la informació?

2. Acaba els següents refranys i aprén-los de memòria. • Els exemples dels majors, • Fill ets, pare seràs; • Entre pares i germans, • Dels teus vulgues dir, • Quan dóna el pare, riu el fill i riu el pare.

LLENGUA

■

11

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 12

FITXA 10

Control Nom

Data

1. Relaciona cada paraula amb el seu sinònim. Totes formen part del vocabulari de la muntanya. relliscar

•

• vessant

cara

•

• escalar

enfilar-se

•

• esvarar

● Tria dues de les paraules anteriors i escriu una oració amb cada una. • •

2n 3r 4t 5é

6é

primer

7é 8é 9é 10é

▼ ▼ ▼ ▼ ▼

1r

▼ ▼ ▼ ▼ ▼

2. Escriu l’ordinal que corresponga a cada xifra.

13 14 15

17 18 19 20

4. Subratlla amb color roig les paraules que estiguen ben escrites. • Txina

• maig

• fletxa

• estoig

• desijar

• anxova

• rotx

• cartuxera

• mitger

• sortejar

● Escriu correctament les paraules que estaven malament. •

12

■

• LLENGUA

•

•


12

16

▼ ▼ ▼ ▼ ▼

11

▼ ▼ ▼ ▼ ▼

3. Escriu amb lletres els següents cardinals.

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 13

FITXA 11

Reforç Nom

Data

1. Fes un resum de la història de Popocatépetl i Citlaltepec (pàg. 38 i 39 del llibre).

● Explica per què aquesta història és una llegenda.

2. Indica la diferència que hi ha entre numerals cardinals i numerals ordinals.

cardinals ordinals

▼ ▼


● Escriu cinc exemples de cada tipus de numeral.

3. Relaciona amb fletxes.

Escrivim x... •

• al final de les paraules que porten g/j o tg/tj o en els seus derivats.

Escrivim tx... •

• a l’inici de paraula i darrere de consonant.

Escrivim ig... •

• entre vocals i al final de les paraules que porten tx en els seus derivats.

LLENGUA

■

13

710500 LLENGUA6 01_26 11/3/03 07:46 Página 14

FITXA 12

Ampliació Nom

Data

1. Escriu una hipèrbole referida a cada personatge. B

C

▼

B

▼

A

C

▼

A

2. Busca llegendes en la biblioteca del centre o en qualsevol altra biblioteca i resumeix la que més t’agrade.


Recorda que has de seguir l’esquema de la narració: plantejament-nus-desenllaç.

14

■

LLENGUA

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 15

FITXA 13

Control Nom

Data

1. Localitza huit determinants indefinits en la sopa de lletres. A L G U N S O T R F G H

B C D E

I

I

O

P S

L

J

I

P R O U B U O V R

L

S

V R A D A T Q N T

M E

L B U R D

O S A B P L O H J

I

I

U H N

C U E

G E B C S

T A T M A S

J

A

P T

S A O A S

A B C E H G M P T V A U N S D F

I

O N S C B

● Forma un grup nominal amb cada un dels indefinits que hages trobat. •

•

•

•

•

•

•

•

2. Completa les oracions amb x o ix. •

avier s’ha


• La

afat el dit amb el martell.

eringa que hi havia al cala

• Ma mare m’ha enviat a comprar • Aque • El

a marra

s’ha perdut. ampú.

a està molt vella.

andall que m’han regalat és d’un te

• M’agrada

arrar mentre em menge un plat de madu

• El

ic llegia malament les

• L’e

emple que has posat és molt adequat.

• Has tastat el

it preciós. es.

ifres del problema de matemàtiques.

iclet amb sabor de

ocolate? LLENGUA

■

15

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 16

FITXA 14

Reforç Nom

Data

1. Ordena aquests fragments i escriu l’oració resultant. són determinants

imprecisa

quantitat o identitat

que expressen

Els indefinits

d’una manera

2. Subratlla els indefinits d’aquestes oracions. • Al cine del centre comercial hi havia massa gent. • És impossible llegir tants llibres en una setmana. • La teua filla té moltes amigues. • Algunes sabates de l’aparador m’agradaven molt. • El teu pare es va menjar unes quantes pomes de la fruitera. • Poca gent és capaç de fer la faena que ella va fer.

Escrivim x

: Xàtiva, xarop…

Escrivim ix

i

: créixer, calaix…

4. Completa cada paraula amb x o ix. •

àtiva

• pe

16

•

eringa

■

LLENGUA

•

ifra

• aque

•

arop

• ca

• meré

er

•

• re a

arxa

•

a erés

• madu

a


3. Completa els buits d’aquestes regles ortogràfiques.

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 17

FITXA 15

Ampliació Nom

Data

1. Escriu una història sobre cotxes que tenen vida pròpia: parlen, riuen, s’espanten, prenen decisions... No t’oblides d’incloure-hi aquesta informació: • Què ha passat.

• On ha passat.

• Quan ha passat.

• Qui en són els protagonistes.


• Ah!, i posa-hi un bon títol amb lletres majúscules.

● Contesta aquestes preguntes sobre el text que has escrit. • Has emprat determinants possessius? Subratlla’ls amb blau. • Has emprat determinants numerals? Subratlla’ls amb verd. • Has emprat determinants indefinits? Subratlla’ls amb negre. ● Repassa l’ortografia del text. LLENGUA

■

17

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 18

FITXA 16

Control Nom

Data

1 1 2 3 2

4 5 5

3 6

6 7

4

▼ ▼ ▼ ▼ ▼ ▼ ▼

1. Escriu el nom de cada objecte.

7

descobrí

batem miraves

▼ ▼

sentia

esperem

▼ ▼

sabríeu

tallava

▼ ▼

llegia

▼ ▼

2. Indica a quina conjugació pertany cada verb.

● Escriu un altre verb de cada conjugació. •

•

•

3. Completa les paraules següents amb l o l·l.

• varice • co

• esca

egi a oqui

•i • re

a

icità ació

• pa

• mortade •a

• osci

eta

• va

a

•a

acantí

ació encià usió

4. Ratlla les paraules que estiguen mal escrites. • novela

• il·legal

• fel·liç

• cavil·lar

• al·legar

• parlar

• lògica

• parcela

● Escriu correctament les paraules que estaven malament. •

18

• ■

LLENGUA

•


• co

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 19

FITXA 17

Reforç Nom

Data

1. Escriu verdader (V) o fals (F).

■ ■ ■ ■

Els verbs són les paraules que serveixen per a expressar accions o estats. Els verbs tenen formes simples i formes compostes. La conjugació d’un verb és el conjunt de totes les formes simples. En valencià hi ha tres conjugacions.

● Transforma l’oració falsa de l’exercici anterior perquè siga verdadera. •

2. Classifica els verbs del requadre i completa la taula.

hages trobat cantava batí he escrit havia sentit réiem fugiran haurem guanyat

formes simples infinitiu

conjugació

forma

infinitiu

conjugació

hages trobat

trobar

1a conj.

3. Explica per què s’escriuen amb ela geminada (l·l) aquestes paraules. col·lecció novel·la cavil·lar mil·límetre til·la

▼ ▼ ▼ ▼ ▼


forma

formes compostes

LLENGUA

■

19

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 20

FITXA 18

Ampliació Nom

Data

1. Relaciona cada paraula amb el seu significat. • Compra que es pot efectuar normalment des del domicili gràcies a les telecomunicacions i a la informàtica. • Control efectuat a distància per mitjà d’un enllaç de telecomunicació.

Microbús

•

Telecompra

•

Microcasset

•

Telecontrol

•

Microcòpia

•

Teledirigit

•

• Transmissió a distància d’imatges en moviment i de sons per mitjà d’ones electromagnètiques o bé de cables.

Microorganisme

•

• Còpia fotogràfica molt menuda.

Televisió

•

Microona

•

• Reunió que es produeix entre dos o més grups de persones que es troben allunyades geogràficament però que estan connectades per mitjans audiovisuals.

Telereunió

•

• Dirigit a distància, per teledirecció. • Autobús destinat al transport d’un nombre reduït de passatgers. • Casset magnètica de dimensió reduïda.

• Organisme que no pot ser observat si no és amb l’ajuda d’una lupa o d’un microscopi. • Ona electromagnètica de longitud d’ona curta.

3. De les paraules anteriors, anota les que no coneixies i aprén-les de memòria.

20

■

LLENGUA


2. Escriu un text intentant que hi apareguen tantes paraules de l’exercici anterior com siga possible.

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 21

FITXA 19

Control Nom

Data

voles esperàveu jugaràs va ajudar és

estic treballàvem dormen hem llegit cantaran agafareu

▼ ▼ ▼ ▼ ▼ ▼

menjaré

▼ ▼ ▼ ▼ ▼ ▼

1. Indica el temps (present, passat o futur) d’aquestes formes verbals.

2. Completa aquesta graella amb els verbs de l’exercici anterior.

1a p. sing.

2a p. sing.

3a p. sing.

1a p. pl.

2a p. pl.

3a p. pl.

menjaré

3. Completa amb g, j, tg o tj. • fe

e

• aborda

•

eneral

•

•

oventut

• ima

e

ulivert inar

• pe

ada

• pi

• re

irar

•

•

ardiner

or erani

• equipa

e


● Tria una paraula amb cada grafia i escriu una oració de huit paraules amb cada una. • • • • 4. Explica què significa ser com la nit i el dia i posa’n un exemple.

LLENGUA

■

21

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 22

FITXA 20

Reforç Nom

Data

1. Completa aquest text.

Les formes verbals tenen nombre ( i persona (

o

,

) o

).

Les formes verbals també ens informen del temps en què transcorre l’acció (

,

o

)

i de l’actitud del parlant davant del que diu (mode , mode

, mode ).

aniran menja haguéreu comprat viuríem vine! teníeu

1a persona, singular, passat, indicatiu

El gos de mon pare s’ha tornat boig. Aqueixa dona és molt lletja. La pluja d’aquest mes ha sigut beneficiosa. Ella desitja anar al cine.

22

■

LLENGUA

▼ ▼ ▼ ▼

3. Escriu en plural les oracions següents.


he vingut

▼ ▼ ▼ ▼ ▼ ▼ ▼

2. Indica la persona (1a, 2a o 3a), el nombre (singular o plural), el temps (present, passat o futur) i el mode (indicatiu, subjuntiu o imperatiu) d’aquestes formes verbals.

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 23

FITXA 21

Ampliació Nom

Data

1. Observa la imatge i descriu el paisatge amb detall. • Busca un títol que siga atractiu. • Comença oferint una visió general del lloc que descrius. • Continua donant detalls de com és, quines impressions et causa… No dubtes a emprar adjectius i usar comparacions: enriquiràs el text.

2. Escriu paraules de la mateixa família. rellotge boig gegant jove taronja

▼ ▼ ▼ ▼ ▼


• Acaba resumint la teua impressió general.

rellotger,

LLENGUA

■

23

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 24

FITXA 22

Control Nom

Data

flaix focus disparador rotllo de pel·lícula trípode

▼ ▼ ▼ ▼ ▼

1. Explica per a què utilitzaries aquests objectes. Tots estan relacionats amb la fotografia.

2. Completa cada oració amb la forma correcta del verb entre parèntesis. • Ignasi

(ANAR) demà al partit de futbol.

• La setmana passada

(PLOURE) molt.

• Les teues amigues sempre

(BEURE) suc de taronja.

• És possible que

(APROVAR) si estudia molt.

3. Conjuga aquests temps del verb arribar. present d’indicatiu

pretèrit imperfet d’indicatiu

futur compost

Jo Tu

Nosaltres Vosaltres Ells/es

4. Completa amb m o n. • ca

24

pionat

• trio

•e

viat

•i

•i

prudent

• co

■

LLENGUA

far feliç pany

•i

mortal

• nove

bre

•e

portar-se

• circu

ferència

•i

visible

•e

vernissar


Ell/a

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 25

FITXA 23

Reforç Nom

Data

1. Marca amb una creu (X) les afirmacions que siguen correctes.

■ ■ ■ ■ ■ ■

Els temps verbals sempre expressen l’acció en el mateix temps i de la mateixa manera. Hi ha temps verbals simples i temps verbals compostos. Ha fet és una forma verbal simple. Hi ha tres temps verbals: pretèrits, presents i futurs. Els temps imperfectius presenten una acció acabada i els temps perfectius, una acció inacabada. Feia és un temps imperfectiu i féu és un temps perfectiu.

2. Ratlla les paraules derivades incorrectes i explica per què estan malament.


paraula primitiva

paraules derivades

verí

enverinar

emverinar

sabó

ensabonar

emsabonar

farina

enfarinar

emfarinar

corba

encorbar

emcorbar

brut

enbrutar

embrutar

mòbil

inmòbil

immòbil

fang

enfangar

emfangar

parell

enparellar

emparellar

Està malament perquè… Cal escriure n davant de v.

3. Tria una persona de la teua família i descriu-la emprant tants adjectius com pugues.

LLENGUA

■

25

710500 LLENGUA6 01_26 11/3/03 08:13 Página 26

FITXA 24

Ampliació Nom

Data

1. Imagina que has trobat un ésser fantàstic i desconegut i dibuixa’l en el requadre. A continuació, descriu-lo: com és, on viu, com el vas conéixer…

• En quin temps l’has escrit? • Per què has utilitzat aquest temps?

• Has utilitzat més formes verbals simples o compostes? • Quins temps abunden més, els perfectius o els imperfectius? • Subratlla els adjectius del text. N’has emprat molts o pocs? ● Revisa el text que has escrit i comprova’n l’ortografia.

26

■

LLENGUA


2. Ara reflexiona sobre el teu text.

710500 LLENGUA6 27_48 5/3/03 17:01 Página 27

FITXA 25

Control Nom

Data

1. Relaciona aquests termes del món del periodisme amb la seua definició. • Conductor amb forma de fil destinat a transmetre un corrent elèctric.

Càmera de vídeo

•

Reporter

•

Cable

•

Unitat mòbil

•

• Càmera de televisió portàtil i autònoma que du incorporat un vídeo o magnetoscopi.

Micròfon

•

• Periodista que habitualment elabora reportatges.

Testimoni

•

• Persona que ha vist alguna cosa que ha succeït.

• Vehicle que utilitzen els periodistes per desplaçar-se amb els seus estris de treball.

• Aparell que reculll el so per ampliar-lo o per modificar-lo.

2. Explica quan és regular un verb.

anar baixar

beure patir

3. Completa cada paraula amb la grafia corresponent: p, b, t, d, c o g. • fotogràfi

• tom

• prepara

• diàle

• bos

• ser

• recor

• llar

• ràpi

• davan

• àra

• pol

alt

ple exacte

apte acre

▼ ▼

quiet

▼ ▼

4. Forma paraules derivades que acaben en -etud i -itud.

▼ ▼


fer

comprar

▼ ▼ ▼

▼ ▼ ▼

● Recorda les formes adequades i digues si aquests verbs són regulars o irregulars.

LLENGUA

■

27

710500 LLENGUA6 27_48 5/3/03 17:01 Página 28

FITXA 26

Reforç Nom

Data

L’arrel és Les desinències són

▼ ▼

1. Explica què és l’arrel i què són les desinències d’un verb.

tems/temíeu/temeran sentirà/sentim/sents parleu/parlà/parlaré

▼ ▼ ▼

● Ara separa l’arrel de les desinències de les següents formes verbals. arrel:

; desinències:

arrel:

; desinències:

arrel:

; desinències:

2. Per a saber si un verb es regular o irregular, n’hi ha prou d’observar les formes del present, el pretèrit perfet simple i el futur. Conjuga la 1a persona del singular dels temps demanats per a saber si aquests verbs són regulars o irregulars. verb

present

pret. perfet simple

futur

regular/irregular?

cantar beure

3. Relaciona amb fletxes.

A final de paraula, les lletres p/b, t/d i c/g sonen igual. Les escrivim així: Darrere de vocal tònica…

•

• escrivim la mateixa lletra que apareix en els derivats.

Darrere de vocal àtona o consonant…

•

• escrivim d.

En les paraules acabades en -etud i -itud …•

28

■

LLENGUA

• escrivim p, t, c.


servir

710500 LLENGUA6 27_48 5/3/03 17:01 Página 29

FITXA 27

Ampliació Nom

Data

1. Busca una notícia en el diari i extrau-ne les dades bàsiques. Fes-ne també un resum.

Titular

On?

Qui?

Què?

Quan?

Resum dels fets

De sobte va sonar el telèfon. I com que era vora la una de la matinada, tots ens vam espantar. Qui tocava era el meu superoncle Nicolás, que se’n va anar ara fa un any a treballar a Oslo (Noruega) i s’està fent la barba d’or treballant de cambrer en un restaurant italià. El meu oncle va dir que ens telefonava tan tard perquè acabava de dir a una xica noruega que si es casava amb ell, i la xica li acabava de dir que sí (en noruec) i ell ens la volia dur perquè li donàrem el vistiplau. ELVIRA LINDO, Com mole! (Adaptació)

● Explica el significat d’aquestes expressions del text anterior. Fer-se la barba d’or Donar el vistiplau

▼ ▼


2. Subratlla amb color roig els verbs regulars i amb color verd els verbs irregulars que apareixen en aquest text.

LLENGUA

■

29

710500 LLENGUA6 27_48 11/3/03 07:51 Página 30

FITXA 28

Control Nom

Data

▼ ▼ ▼ ▼ ▼ ▼

1. Subratlla els adverbis d’aquestes oracions i digues de quin tipus són. Potser demà plourà. Ella tampoc vindrà a vore la pel·lícula. Si ho ha dit ell, sens dubte és veritat. No em poses més sopa al plat, ja en tinc prou. Agafaren el cotxe i ràpidament arribaren a l’hospital. La samarreta està dins del calaix.

2. Completa cada oració amb el fragment entre parèntesis adequat. (Associació de Mares i Pares)

(pessetes, francs, escuts, lires…)

(Assistent Tècnic Sanitari)

(la Vall d’Albaida)

• Tinc un amic que viu a Carrícola

.

• Miquel és ATS

i treballa al centre de salut.

• L’AMPA

ha elegit un nou president.

• La seua col·lecció de monedes europees antigues és molt interessant.

1 2 3 2

30

■

4

LLENGUA

4

▼ ▼ ▼ ▼

3

1


3. Escriu el nom dels esports d’aire que hi ha en aquesta imatge.

710500 LLENGUA6 27_48 5/3/03 17:01 Página 31

FITXA 29

Reforç Nom

Data

terrestre aquàtic subterrani espacial

▼ ▼ ▼ ▼

1. Escriu una oració d’almenys huit paraules amb aquests termes.

2. Completa. Els adverbis són paraules de

que expressen circumstàncies , de

i de

, de

. També poden expressar o

,

.

Utilitzem els adverbis per a complementar el significat d’un d’un

o d’un altre

, .

3. Classifica aquests adverbis segons el que expressen.


potser tampoc allà abans

lloc

temps

de veritat malament

manera

prou gens

quantitat

millor demà davant sí no tal volta

afirmació

negació

dubte

4. Posa parèntesis on siguen necessaris. • La UE Unió Europea està formada per quinze països. • L’equip del nostre curs 6é va guanyar el partit d’ahir. • El cotxe negre el més modern de tots és rapidíssim. LLENGUA

■

31

710500 LLENGUA6 27_48 5/3/03 17:01 Página 32

FITXA 30

Ampliació Nom

Data

1. Relaciona cada expressió amb el seu significat. A mig aire.

•

•

Afanyar-se.

Canviar d’aires.

•

•

Ventada.

Donar-se aire.

•

•

Haver-hi bones impressions.

Colp d’aire.

•

•

A mitja alçària.

Córrer bons aires.

•

•

Tindre una semblança.

Tindre un aire.

•

•

Canviar de clima, d’ambient.

● Tria dues expressions de la primera columna i escriu una frase amb cada una. • •

2. En la lectura La boira al desert (pàg. 100-101 del llibre) la boira actua com una persona: parla, té sentiments, etc. Fixa-t’hi i escriu una història sobre un animal o un objecte que tinga característiques humanes.


Pots emprar expressions de l’exercici anterior.

32

■

LLENGUA

710500 LLENGUA6 27_48 5/3/03 17:01 Página 33

FITXA 31

Control Nom

Data

1. Subratlla amb color roig les preposicions i amb color verd les conjuncions que trobes en aquestes oracions. • Acabàrem ràpidament la faena entre el meu germà i jo. • No hi anirem fins a la matinada. • Continuarem treballant encara que es faça de nit. • Volem descansar però no podem. • Anna vol estudiar i Núria vol jugar. • M’agradaria prendre una tassa de café amb llet per a esmorzar. ● Escriu una frase amb una preposició i una altra amb una conjunció. • •

57 99

135 484 777

▼ ▼ ▼

26

▼ ▼ ▼

2. Escriu amb lletres aquests números.


3. Posa el guionet on calga i classifica les paraules en la taula. amb guionet • mata...segells

• para...xocs

• penja...robes

• Torre...xiva

• boca...badat

• eixuga...mans

• Vila...real

• lliga...cama

• Vila...llonga

• Riba...roja

• compta...gotes

• para...brisa

sense guionet

LLENGUA

■

33

710500 LLENGUA6 27_48 5/3/03 17:01 Página 34

FITXA 32

Reforç Nom

Data

1. Completa. Les preposicions relacionen complement.

amb una altra que li serveix de

Les conjuncions uneixen

en una oració o bé

2. Classifica les preposicions i les conjuncions en la graella. perquè a en

amb i sense ni cap a contra entre sinó encara que fins a si preposicions

que per

però per a

de o

conjuncions

Desenes D 45

Unitats -

quaranta Desenes D

86

34

■

LLENGUA

U

-

Desenes

C

D

cinc

U

Unitats -

U

Centenes -

C

69

Unitats -

Centenes

-

Centenes

Desenes

C

D 300

Unitats -

U

Centenes -

C


3. Fixa’t en l’exemple i descompon cada xifra. Tin en compte els guionets.

710500 LLENGUA6 27_48 5/3/03 17:01 Página 35

FITXA 33

Ampliació Nom

Data

1. Busca en un diari el mapa de la predicció meteorològica i retalla’l o fotocopia’l. Apega’l al requadre i escriu el pronòstic de l’oratge.


2. Mesura aquests versos de Maria Beneyto i completa.

Dia de tardor, per on ets vingut, ara que la vida esclata en verds agres? • Els versos 1 i 2 tenen • El tercer vers té

síl·labes i són d’art síl·labes i és d’art

. .

● Continua el poema amb dos versos d’art major i dos d’art menor, en l’ordre que vulgues.

LLENGUA

■

35

710500 LLENGUA6 27_48 5/3/03 17:01 Página 36

FITXA 34

Control Nom

Data

1. Explica quina diferència hi ha entre una frase i una oració.

2. Classifica els enunciats següents segons que siguen oracions o frases. • Demà comença l’estiu.

• Ràpid, ràpid!

• Fins demà.

• El que dius està molt bé.

• Espere que vingues amb nosaltres.

• Quin estadi més ple!

oracions

frases

3. Posa cometes on calga. • Al cine fan la pel·lícula El senyor dels anells. • El mestre va dir: La setmana que ve anirem d’excursió.

• El footing és un esport molt beneficiós. • Estava tan cansat que només va tindre forces per a dir: Bona nit! 4. Relaciona cada oració amb el significat que hi té el verb volar.

36

Quan escric, deixe volar la imaginació.

•

• Desaparéixer, acabar-se una cosa.

El cotxe va volar per l’aire.

•

• Anar extremadament de pressa.

Vés volant a comprar el pa.

•

• Alliberar, emprar sense restriccions.

El sopar va volar de seguida.

•

• Enlairar-se arran d’una explosió.

■

LLENGUA


• He llegit El petit príncep i m’ha paregut molt interessant.

710500 LLENGUA6 27_48 11/3/03 08:22 Página 37

FITXA 35

Reforç Nom

Data

frase

Aquest estiu fa molta calor. Quina calor!

paraula oració

paraula oració frase

▼▼▼

frase

▼▼▼

oració

calor

fred

tard

paraula oració frase

▼▼▼

paraula

▼▼▼

1. Escriu una frase i una oració a partir de cada paraula.

bonic


2. Completa la regla.

Utilitzem les cometes en els casos següents: • Per a citar

: «El senyor dels anells», «Pobre Manolito»...

• Per a citar : Ella va dir: «Ni pensar-ho!». • Per a citar

: El iaio m’ha regalat un «walkman».

LLENGUA

■

37

710500 LLENGUA6 27_48 11/3/03 08:15 Página 38

FITXA 36

Ampliació Nom

Data

1. La història L’autobús número 75 (pàg. 122-123 del llibre) té lloc el 21 de març, el primer dia de primavera.

2. Respon aquestes preguntes sobre el teu text. • Quins temps verbals has emprat amb més freqüència? • Has utilitzat comes i punts i comes?

• Has posat els punts que calien? ● Revisa l’ortografia del text.

38

■

LLENGUA

• En quins casos?


Inventa tu una història fantàstica que passe el primer dia d’estiu, el 21 de juny.

710500 LLENGUA6 27_48 5/3/03 17:01 Página 39

FITXA 37

Control Nom

Data

1. Escriu verdader (V) o fals (F) segons corresponga.

■ ■ ■ ■ ■ ■

Les oracions consten de dues parts: subjecte i predicat. El subjecte és allò que es diu del predicat. El subjecte és la persona, l’animal o la cosa de la qual es diu alguna cosa. La paraula més important del subjecte sol ser un verb. El predicat és allò que es diu del subjecte. La paraula més important del predicat és el substantiu.

2. Separa el subjecte del predicat d’aquestes oracions. Després encercla la paraula més important de cada part.

Predicat

▼

Subjecte

▼

• El carnisser ha venut molt poc hui.

Predicat

▼

Subjecte

▼

• La gimnasta valenciana ha guanyat la prova.

Predicat

▼

Subjecte

▼

• La meua tia Carme treballa en una oficina.

Predicat

▼

Predicat

▼

Subjecte

▼

• Demà de vesprada vindran les teues amigues.

▼

Subjecte

3. Subratlla els dígrafs que hi ha en aquestes paraules. A continuació separa’n les síl·labes.

canyaret metxa

encàrrec carabassa pissarra

guitza àguila bitllets

▼ ▼ ▼

ulleres

▼ ▼ ▼

Presta atenció als que es poden separar i als que no es poden separar.

▼ ▼ ▼


• L’arbre del meu jardí no ha crescut gens.

LLENGUA

■

39

710500 LLENGUA6 27_48 5/3/03 17:01 Página 40

FITXA 38

Reforç Nom

Data

1. Relaciona amb fletxes els subjectes de la primera columna amb els predicats de la segona. Els arbres del bosc

•

• va fer una interpretació fantàstica.

La dependenta d’aquella botiga

•

• trobaren un tauró mort.

El ferrer del meu poble

•

• s’han cremat aquest estiu.

La pianista russa

•

• estan preparant la festa de final de curs.

Uns pescadors de Dénia

•

• em va atendre molt malament.

Alguns estudiants de la universitat

•

• fa unes reixes tornejades precioses.

Anirem demà a comprar el regal per a la mare. Aquesta vesprada vindran a pintar el saló. Has acabat de fer els deures que tenies? Aquest estiu he aprés a muntar a cavall. Va detindre el lladre quan eixia del banc. Espereu ací, per favor.

▼ ▼ ▼ ▼ ▼ ▼

2. De vegades, el subjecte de les oracions no està present, sinó que se sobreentén. Qui o què podria ser el subjecte d’aquestes oracions?

cas

pis

so

sar

la

qua

il

car

dra

dot

ra

lle

gui

nya

ar

le

nis

ze

gal

ser

• car -

-

•

- so -

• pis -

-

• • gui -

- nya

•

-

• qua - gal

● Tria tres paraules de les que has format i escriu una oració amb cada una. • • •

40

■

LLENGUA

•

- ze


3. Forma quatre paraules amb cada grup de síl·labes. Fixa’t en les pistes.

710500 LLENGUA6 27_48 5/3/03 17:01 Página 41

FITXA 39

Ampliació Nom

Data

1. Llig atentament aquest fragment de la narració Comprant amb Sniff (pàg. 132-133 del llibre).

Odiava anar a comprar. I més encara odiava anar a comprar al supermercat, però sobretot odiava anar a comprar al supermercat amb tota la família. Era horrible. Milers de prestatgeries. Res a fer. I la mare i el pare no feien més que enviar-me a buscar coses que havien oblidat. El meu amic Thurston em va dir que per coses com aquestes podries demandar els pares al·legant maltractaments, però vaig decidir que seria millor no badar boca, perquè Sal, la meua germaneta, acabava d’encetar un paquet d’espaguetis i el pare reconeixia davant l’encarregat que l’havia de pagar, encara que tots el espaguetis ja eren per terra. No m’agradava gens ni miqueta, aquell individu. Era un d’aquests elements que sempre van buscant brega. Acabava de posar en evidència una pobra xica perquè no s’afanyava prou a enganxar etiquetes a les llandes de tomaca. Més tard va escridassar una velleta de cabells blavosos perquè no el deixava passar. IAN WHYBROW, Historias de Sniff. (Adaptació)

● Completa aquesta graella a partir de les oracions del text anterior. subjecte

predicat no feien més que enviar-me a buscar coses...

El meu amic Thurston acabava d’encetar un paquet d’espaguetis...


El pare odiava anar a comprar. era un d’aquests elements que sempre van buscant brega.

2. Creus que està bé deixar els animals sols dins d’un cotxe, encara que siga amb les finestretes obertes? Ho has vist alguna vegada? Explica la teua opinió.

LLENGUA

■

41

710500 LLENGUA6 27_48 11/3/03 07:53 Página 42

FITXA 40

Control Nom

Data

M’agradaria aprendre a tocar el violí. Toni, acaba de netejar el jardí! Què us sembla si anem al cine? El cotxe que t’has comprat és molt gran. Fabulós, hem arribat els primers! Potser no aconseguirem mai el que volem.

▼ ▼ ▼ ▼ ▼ ▼

1. Digues de quina classe són aquestes oracions segons l’actitud de la persona que parla.

2. Completa aquestes oracions amb la forma adequada del pronom feble. •

he comprat un jersei. (em/m’)

• Miquel, vols que

deixe aquest llibre? (et/te)

• Fa temps que no

has vist, no? (el/l’)

• Aquesta taronja, no me •

pense menjar. (la/l’)

he dit moltes vegades que no aniré de vacances amb vosaltres. (us/vos)

• Aquests plàtans tan bons, on

has comprat, al mercat o a la botiga? (els/les)

babord

•

• proa

estribord •

• popa

4. Relaciona amb fletxes cada expressió amb el seu significat. No trobar aigua al mar. •

• Anar contra l’opinió i els costums de la majoria.

Tirar per la borda.

•

• Actuar amb astúcia i sense arriscar-se a res.

Anar contra corrent.

•

• No trobar res.

Nadar i guardar la roba. •

42

■

LLENGUA

• Fer malbé alguna cosa, llançar-la a perdre.


3. Assenyala aquestes parts en el vaixell.

710500 LLENGUA6 27_48 5/3/03 17:01 Página 43

FITXA 41

Reforç Nom

Data

1. Relaciona amb fletxes cada classe d’oració amb l’actitud que expressa. Dubitativa

•

• Dóna una ordre.

Enunciativa

•

• Expressa un desig.

Desiderativa •

• Expressa un dubte.

Interrogativa •

• Informa d’alguna cosa.

Imperativa

•

• Pregunta alguna cosa.

Exclamativa

•

• Expressa una emoció.

Oració dubitativa Oració enunciativa Oració desiderativa Oració interrogativa Oració imperativa Oració exclamativa

▼ ▼ ▼ ▼ ▼ ▼

2. Escriu una oració de cada classe.


em es la ens us

▼ ▼ ▼ ▼ ▼

3. Escriu una oració amb cada pronom feble.

4. Escriu, en un full a banda, un resum de la història de l’Holandés Errant (pàg. 142-143 del llibre). Tin en compte que has d’emprar nexes per a indicar quan té lloc cada acció. LLENGUA

■

43

710500 LLENGUA6 27_48 5/3/03 17:01 Página 44

FITXA 42

Ampliació Nom

Data

Enunciativa Interrogativa Exclamativa Imperativa Desiderativa Dubitativa

▼ ▼ ▼ ▼ ▼ ▼

1. Repassa la lectura L’Holandés Errant (pàg. 142-143 del llibre) i extrau-ne una oració de cada tipus.

2. Localitza en la mateixa lectura cinc oracions que continguen pronoms febles diferents. Copia-les i subratlla’n els pronoms. • • • • •


3. Un dia, el vaixell de l’Holandés Errant arriba al port de Dénia. Inventa un final per a la història del capità maleït.

44

■

LLENGUA

710500 LLENGUA6 27_48 5/3/03 17:01 Página 45

FITXA 43

Control Nom

Data

1. Escriu verdader (V) o fals (F).

■ ■ ■ ■ ■

El text és la unitat superior que utilitzem per a comunicar-nos. Els textos són missatges incomplets perquè no contenen tota la informació necessària per a entendre’ls. El text presenta les idees de forma ordenada. El text està format per enunciats que tenen diversos temes. Els enunciats d’un text estan relacionats entre ells.

● Transforma els enunciats falsos en verdaders. •

•

2. Ordena els següents enunciats per a formar un text amb sentit.

■ ■ ■

■ ■ ■

més fredes del planeta. que la seua vida siga molt dura. Les condicions climàtiques adverses fan

Per a alimentar-se pesquen i cacen i amb les pells dels animals fan vestits. Els esquimals viuen en les zones


• Quin títol posaries al text?

3. Completa cada oració amb la forma del pronom feble que corresponga. • Deixa

(a mi) la bicicleta que t’han regalat.

• Vull regalar

(a ells) el disc que els agrada tant.

• Carles i Miquel, el carter acaba de portar • Vull donar

(a vosaltres) una carta.

(al mestre) les solucions dels exercicis de llengua.

• Sigues un bon pare i porta • La mare acaba de cridar

(les teues filles) al cine. (a nosaltres) per a dinar. LLENGUA

■

45

710500 LLENGUA6 27_48 5/3/03 17:01 Página 46

FITXA 44

Reforç Nom

Data

1. Anota darrere de cada definició la paraula a què fa referència. teletip

monitor

ratolí

teclat

Disc magnètic flexible que pot enregistrar informació. Aparell de telegrafia que serveix per a enviar i rebre missatges i imprimir-los. Dispositiu de diàleg que permet desplaçar-se per la pantalla d’un ordinador.

Pantalla d’un conjunt informàtic.

▼ ▼ ▼ ▼

Perifèric d’un ordinador constituït per un conjunt de tecles activables manualment i disposades com les d’una màquina d’escriure.

▼

Màquina que, mitjançant diversos programes, permet emmagatzemar informació i treballar amb les dades. Lloc on es redacten els articles d’un periòdic o d’una altra publicació. Màquina que imprimeix les dades elaborades per un sistema informàtic.

ordinador

▼

impressora

▼

disquet

▼

redacció

article zàping

agafa’m porta’ns regala-li xafar-lo cuida-la pintar-vos

46

■

LLENGUA

▼ ▼ ▼ ▼ ▼ ▼

3. Escriu una oració amb cada combinació de verb i pronom feble.


periodista

▼ ▼ ▼

2. Escriu una oració amb cada paraula.

710500 LLENGUA6 27_48 5/3/03 17:01 Página 47

FITXA 45

Ampliació Nom

Data

1. Ratlla les oracions que dificulten la comprensió del missatge, és a dir, la informació que no es correspon amb el tema general del text.

Els bebés naixen molt indefensos, si bé creixen i aprenen molt de pressa. Algunes persones gaudeixen amb la música, escoltant-la o tocant un instrument. Els bebés no saben parlar. A poc a poc els bebés diuen les primeres paraules, i al cap de dos anys formen frases. Pintar és divertit, ja que ens desenvolupa la imaginació i la creativitat. Els bebés no saben caminar, però al cap d’alguns mesos aprenen a gatejar, i cap als catorze mesos comencen a caminar. Fer un puzle és un repte molt divertit. Els bebés naixen sense dents. Cap als sis mesos comencen a eixir-los les dents i a prendre aliments sòlids. Quan fem exercici hem de portar la roba i el calçat adequats. • La informació que ha quedat després de suprimir el que has ratllat, és suficient per a comprendre el missatge? • Presenta les idees de forma ordenada? • Els enunciats tenen un tema comú i estan relacionats entre ells? • Quin és el tema de l’escrit? ● Segons el que hem vist, podem dir que ara l’escrit és un text? Raona la resposta.


2. Ordena aquests enunciats perquè el text tinga sentit. Obtindràs el començament de la narració Els ciris maleïts, de Graciela Montes.

■ Complir anys pareix d’allò més fàcil. ■ I tot per culpa de la tia Xaviera i els seus ciris maleïts. ■ Però tan fàcil no és perquè jo conec una xica –Lulú s’anomena– que no va poder complir anys. ■ És una història esgarrifosa que va succeir un 18 de març. ■ Tot i que es va esforçar la pobra. ■ que és el dia en què sempre s’encabota a complir anys. ■ Però no va haver-hi manera: no va poder. LLENGUA

■

47

710500 LLENGUA6 27_48 5/3/03 17:01 Página 48

El llibre Atenció a la diversitat (Llengua), per a sisé curs d’Educació Primària, és una obra col·lectiva concebuda, creada i realitzada en el Departament de Primària de Voramar/Santillana Educación, S. L., sota la direcció de JOSÉ LUIS ALZU GOÑI i ENRIC JUAN REDAL. Text: Nicolàs Mengual. Dibuixos: M. José del Amo. Edició: Empar Tortosa.

Direcció d’art: José Crespo. Projecte gràfic: Estudio Manuel Estrada. Equip de disseny: Rosana Naveira, Rosa Marín, Rosa Barriga i Javier Tejeda. Coordinació artística: Pedro García.

Direcció tècnica: Ángel García Encinar. Coordinació tècnica: Ángeles Bárzano. Confecció i muntatge: Álvaro Gómez i Laura Gil de Tejada. Correcció: Antoni Soriano.

Aquest llibre correspon al tercer cicle d’Educació Primària i forma part dels materials curriculars del projecte editorial de Voramar/Santillana, que ha sigut degudament supervisat i autoritzat.

© 2003 by Voramar/Santillana Educación, S. L. C/ València, 44 – 46210 Picanya (València) PRINTED IN SPAIN Imprés a Espanya als Talleres Gráfics Mateu Cromo, S.A. Ctra. Pinto a Fuenlabrada, s/n. Pinto (Madrid) ISBN: 84-8194-064-X Depòsit legal:

Queda prohibida, tret de les excepcions que estableix la llei, qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació d’aquesta obra sense comptar-hi amb l’autorització dels titulars de la propietat intel·lectual. La infracció dels drets esmentats pot constituir un delicte contra la propietat intel·lectual (articles 270 i següents del Codi Penal).

Valencia Sise

Recommend Documents