EJERCICIS DE GRAMATICA/ ORTOGRAFIA DE VALENCIÀ 1. Posa accen accentt o dieesi dieesi en e!s se"#en se"#ents ts te$ts te$ts
El signe signe lingui linguist stic, ic, base base del llengu llenguat atge, ge, esta esta forma formatt per per sons sons artic articula ulats ts voluntariament, no emesos instintivament, que formen el signicant, i una imatge mental de la realitat o signicat. El signe linguistic evoca un referent o objecte de la realitat, siga concreta o abstracta. Aquesta capacitat d’evocacio de la realitat es el que dona al signe linguistic, i per extensio al llenguatge, un caracter simbolic. D’altra band banda, a, diem diem que que el sign signe e ling lingui uist stic ic repr repres esen enta ta conv conven enci cion onal alme ment nt (arbitra (arbitrariam riament) ent) la realitat realitat perque perque aquesta aquesta associac associacio io signere signerefere ferent nt es producte d’un pacte pacte social entre entre els parlants parlants d’una comunitat comunitat linguistica. A la cuina la questi! sempre es el menjar. menjar. El raim te molta aigua. Els alumnes del diurn estudiavem "istoria. Els esportistes de #alp "an comprat un llaut que va conduit per un bon mestre. $es ensaimades mallorquines son bones perque estan fetes amb un bon saim. $luis, el marit de la veina, els dijous cloia la porta de l’escola l’escola a les set. set. %on pare te un pa a la ma. &uan veu la dona li dona a la germana el peuc del xiquet. $a cocaina es una droga maleida. Els paisos veins no ens deixen les aigues. Els teus veins venen tots els dies al mercat i venen fruita i arros. En segon curs de diurn no traduiu tant com en nocturn. Lluisa es una de les linguistes mes mes eloq eloque uent nts s de tots tots els els pais paisos os del del mon. mon. A cons conseq eque uenc ncia ia de la seua seua ingenuitat, l’ultim distribuidor ha reduit molt les vendes de cafe molt. Soc orgullos i egoista; pero la meua dona dona tot el que te. Vas trobar la meua veina al jardi de l’esglesia. amon i Anna tornaran a la patria per assistir al congres. !o conduiria ni deu quilometres si bevia vi. ". Posa accent o coes%on"a
Enric tenia una "armonica. El meu boligraf no escriu. 'aig coneixer un xic que era molt babau.$luis va correr cap a casa. c asa. orta sandalies de color roig. $ola tambe es una xica bonica. Anire a treballar a una fabrica de plastic. Al meu vei li agraden els coloms. #ada dia voldria jugar als escacs. A"ir parlarem de musica moderna. 'osaltres li cantareu una cano dema. 'osaltres li cantareu el mes passat. $a "istoria de l’esglesia l ’esglesia de Denia la van trobar escrita en una cano. er al pastor els seus bens son el seu ramat de bens. A la muntan*a el llaurador "a molt molta ametlla durant la tardor. tardor. &uan tu vens al mercat els productes que tu vens tenen millor aspecte. +o soc el botiguer que "a exposat el soc a la sabateria. $a reina mora del %arroc "a encarregat que li porten les millors mores d’Alacant. $es millors botes per envellir el vi es fabriquen amb fusta de roure. Els ossos polars del oo tenen els ossos mes debils que els criats en llibertat. -i no fora perque em fa pena els tiraria a tots fora de l’equip. . Posa la preposicio adequada en els buits El comentari /// /// text 0s l’instrument b1sic b1sic //// la comprensi! comprensi! //// textos. er2 la seua funci! no 0s solament la comprensi! /// missatge en el sentit #
m0s ampli // la paraula, sin! tamb0 el gaudi est3tic, l’admiraci! // la bellesa // les paraules en un perfecte maridatge amb el signicat, sobretot en el cas /// textos literaris. Aix2 implica el domini //unes t3cniques que "i anirem aprenent // manera progressiva. 4. Ompli els espais buits amb els articles i preposicions que hi ha entre paréntesis. Hauras de fer les apostrofacions i contraccions necessaries .
($a )///5ndia que va vindre (de el)/// Asia s6est1 a (ca el)7Antoni. $’"ome (de el)/// ’abric no vol saber res (de la)///"ist2ria. (A la)/// una (de el)//// migdia vindr1( la)// 8sabel (de la)//illa. 9e anat (a el)///"ort. Al nal (de la)//etapa vanexplicar:"o tot(a el)///director. ;reballa (a la)/// impremta (de el)/// seu amic.
t, on coes%on"a
Aquesta pluja torren%ial ha fet malb& de'nitivament el meu hortet biol(gic. La tardor a poc a poc havia anat dei)ant*se %entir, i les tomaqueres s’havien mig a%ecat, per( encara havien donat unes tomaques valen%ianes dol%es i %uaus. A l’ini%i de l’estiu un llaurador de +ontcada em va demanar com relligava les tomaqueres -Amb 'l de colomer, que li vaig dir. -Amb 'l de colomer/ va repetir ell amb un to una mica ofen%iu, com qui ha descobert un vi%i condemnable. Vam pintar l’a%%e amb un pin%%ell i semblava una %%ebra. E%%equiel va visitar el %ool(gic i va veure un mico esqu0%%ofr1nic jugant amb un trape%%i. Era una don%%ella de gran belle%%a qui re%%ava amb aquell 1mfa%%i. La de%%organit2aci3 fou la cau%%a del de%%astre. Aquella paella es caracteri%%ava per re%ultar ma%%a olio%%a. Vi%%ent diu que a l’entre%%ol viu ma%%a gent. En acabar la lli%%3 tenen un a%%%aig de la can%%3 de l’e)%ur%i3. 4em partit els pasti%os a tro%%os pen%%ant en els m&s vora%%os. El comec%%iant emboli%%ava el para%%ol amb paper d’estra%%a. !o era capa%% d’al%%ar un cab5%% d’algep%%. En donar quatre pa%%es pel pa%%ad0%% se sentia ven%%ut per l’esfor%% i di%%imulava la seua depre%%i3. Era atro%%veure com es de%%agnava a la pla%%eta de la 6regas. A casa de la marque%%a treballa una page%%a su7%%a i una altra dane%%a. La belle%%a no &s un patrimoni de la noble%%a,tamb& hi ha prince%%es lletges encara que la seua delicade%%a vinga acompan8ada de bru%%es i cami%%etes molt boniques.
-. O&%!i e!s es%ais '#its a&' e!s (one&es oc!#si#s* %* t* c* '* d* o " se"ons coes%on"a A Sogor%% un 5ra%% va ca9ar una ser%% que s’havia menjat un 5ne%% i tot es va quedar ple de san%%.El co%%nom d’una persona &s un si%%ne de gratitu%% amb els ancestres, cal tenir una actitu%% positiva davant la magnitu%% de les fam0lies. :n ar5cni%% &s un anial que pot fer sa%%nar el diafra%%ma de b1sties m&s petites. !o podem tenir cap du%%te, l’a%%vocat del cas &s molt fer1ste%%.Al butllet0 de l’escola ha aparegut el nom del bi(le%% titular perqu1 &s un personat%%e di%%ne en el seu c5rre%%. "
El pedago%% ha demanat una sollicitu%% per estudiar l’art ar5b%%c en un llo%% tant in(spi%% com el deser%%. Al ca%%9al del lli%% l’a%%2ar ha volgut que apareguera un cor%% obs%%ur. El ven%%de ponen%% fa que l’a%%m(sfera del cam%% siga dura. El lleopar%% que corre pel fan%% no &s tant r5pi%%. L’a%%verbi &s una part0cula gramatical. La se%%mana del dia se%%2e ser5 la festa del por%%. El pol%% vol so%%metre a la ser%%. El baluar%% cristi5 de
=. O&%!i e!s es%ais '#its a&' !a ' o )
Ets un ca//ota i no tens cer//ell, els tel3fons m2//ils s!n perillosos quan "i "a n=//ols. t amb //igues fetes amb la fusta d’un //aixell. Estic a//orrit de tots els espa//ilats que no tro//en altre di//ertiment que //olcar la pintura al pa//ell!. 9an aturat la sang que surt de la //ena amb una //ena adequada. El ca//aller ?uillem de #a//estan* fou un excel@lent tro//ador. la//a i //iscaia formen part del a5s //asc. $’ad//ocat del //ar! ana//a amunt i a//all amb desim//oltura. $a //iga pesa//a massa arro//es com per pro//ar alar:la a pes de //raos. rop de la ri//a es re//olca//en els porcs de l’es//elta porquerola. $’"ome //avi s’espa//ila quan veu el cel ple de n=//ols. &uan ne//a//a anava a cercar //olets amb un gani//et . El ca//all //lanc de Ba//ier va //iure //int an*s. 8. Ompli els buits amb el fonema palatal, tg, tj, g o j segons convinga
$a ima e era tan lle a que es va mare ar. El paisa ista an1 a E ipte a estudiar ?eologia. Cns oves jugaven malgrat la lle or de l’ora e. -e e ju es d’un ju at men en fe e d’un pen at.8ma inar jocs 0s cosa de enis. Desi ar 0s pi or que tenir. $’o jecci! de consci3ncia li cost1 a +es=s tres an*s de gar ola. A eric! "an trobat el se ell d’una secta d’"ere es. En arribar a +erusalem va sub ectar l’equipa e al sostre del cotxe. 9. Ompli els buits amb el fonema palatal tx, x o ig, g segons corresponga
$a nina em va tocar en un sorte . 9e vist l’"ome m0s lle del m!n. Despr0s del passe del mat5 per la serra, em du ar0. #arles va engan ar un empa de tant de menjar al bate del cos5. $a pluja era tan forta que em vaig opar encar que duia capu a al andall. el mes de ma ja tindr0 un despa . 9e menjat massa pe ines i cl2 ines. En esclatar la bomba que duia a la mo illa "a pogut fer una excabe ina. !. Ompli els espais buits amb el fonema palatal x, ix segons corresponga
$es nestres de la ca a d’estalvis tenen unes re es molt gru udes. A eraco m’"an contat el conte d’una co eta que s’engre ava per pren:dre >
arop. Es cone que avier pate molt quan li ensen*en aque dibu . Al cala trobar1s els dibu os que busques. &uan eixia de 1bia es va estampar contra un munt de ca es. $a 1rcia era plena de pe os. 'a arru ar sense voler tot l’a ovar i va tardar molt a e ugar:se. $i feia mal un que al i "agu0 d’anar a cal dentista. 'a quedar una mica u perqu3 reb0 un colp molt fort a la cu a. Ompli els espais buits amb la c o la g
ilole.... ban... estrate.... Demago... san.... fan... Anale... xafe.... carre...Fiole.... pedago... por... rofu... arabi.... ane... Ompli els espais buits amb la p, b
-er..., ra...., llam...,cal....,ara...,pol....., bisila....,-ogor....,glo...., ver.....,tu.... Ompli els espais buits amb b o v
Alco....a, com...oi, ca...alcar, ga...ardina, almi...ar, a...all, re...entar, a...orrir, sa..o, ...ernis, tre...allar, ad...ocat, automo...il, casca...ell, arri....ar, Ompli els espais buits, amb ig, tx
Esca..., trep..., safare...., despa...,assa...., reb=..., bo..., enm...., formigue...., des...., escabe....
?
