LL.13 UN MÓN GLOBALITZAT 1.- ELS RECURSOS DEL MEDI NATURAL 1.1. La diversitat del medi natural: Format pel relleu, els sòls, el clima, la vegetació i la fauna. Gran diversitat de paisatges: Paisatges de zones càlides: paisatge equatorial, tropical i desèrtic. S’estenen per la zona intertropical . Paisatges de zones temperades: paisatge mediterrani, oceànic o atlàntic i continental. Els trobem als dos hemisferis. Paisatges de zones fredes: paisatge polar i d’alta muntanya. Els trobem als dos cercles polars i a les serralades més altes de la Terra. 1.2. Els recursos naturals del planeta: Els podem classificar en: Recursos renovables: es regeneren a una taxa igual o superior a la taxa d’expl otació. Poden ser: Crítics : aigua, sòl, flora, fauna... Perpetus o perennes : radiació solar, ones, vent... Recursos no renovables: es troben en quantitats finites. Alguns poden reciclar-se fins a certs nivells. Poden ser: Reutilitzables: minerals metàl·lics minerals no metàl·lics. Potencialment renovables: minerals Consumibles: combustibles combustibles fòssils (carbó, petroli i gas natural), nuclears (urani). (ur ani). L’augment de la població i del consum de béns ha comportat una reducció dels recursos naturals i un increment dels residus i la contaminació. 1.3. Distribució dels recursos al món: (mapa pàg. 279) Combustibles fòssils: El 50% del petroli prové de l’Orient Pròxim, la resta de EUA, Mèxic, Veneçuela, Rússia... La major part del carbó s’extreu a EUA, Xina i Rússia. EL gas natural es troba a les reserves de Rússia, Orient Pròxim, Canadà, EUA, Mèxic i Nord d’Àfrica. Energia nuclear: La majoria de centrals nuclears estan en països desenvolupats (EUA, Japó, països europeus...) Els jaciments més importants a Xina, Índia i Brasil. Br asil. Jaciments minerals: La major part es localitzen a països en vies de d e desenvolupament. Els consum elevat i l’esgotament dels recursos sovint crea conflictes geopolítics. 1.4. Els impactes mediambientals mediambie ntals al món: Fa referència a qualsevol transformaci ó de l’ambient que tingui repercussions per al paisatge, els ecosistemes o el benestar de les persones. Els principals impactes són: La producció i el consum energètic: contaminació atmosfèrica, destrucció de la capa d’ozó, efecte hivernacle i pluja àcida. Els usos del sòl: Desertització. L’aigua: Explotació accelerada contaminació. La biodiversitat: Desforestació i sobreexplotació.
o o
o o o
o
o o
o
o
o o
o
o o o
1
1.5. Els riscos ambientals: És la possibilitat de que es produeixi una catàstrofe en el medi ambient a causa d ’un fenomen natural o d’una acció humana. Al planeta Terra hi ha diverses zones de risc. Podem dividir els riscos en naturals, tecnològics i mixtos. mixtos . 2. LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES EN UN MÓN GLOBAL 2.1. Paisatge agrari: És el resultat de diversos factors: característiques físiques del medi i models socials al llarg de la història. Morfologia agrària: les parcel·les poden ser: Per la mida: latifundis i minifundis. Per la forma: regulars o irregulars. Pels límits: open fields, bocages . Sistemes de conreu: Policonreu – Monoconreu Regadiu – Secà. Tipus d’agricultura i ramaderia: Agricultura i ramaderia intensives : alt rendiment per superfície. Abundant mà d’obra, adobs i llavors seleccionades. Agricultura i ramaderia extensives : baix rendiment per superfície. Poca mà d’obra. Intervenció de màquines. Alta producció a un preu baix. 2.2. Agricultura de subsistència i ramaderia tradicional: Agricultura destinada a subsistir. Agricultors que dediquen més de dues terceres parts del sòl i de la feina a conrear productes per al consum familiar (autoconsum) (autoconsum) . Venen petits excedents als veïns o mercats locals. Treball manual i poques eines. Molta mà d’obra. Explotació poc eficaç. Manca de tècniques científiques i maquinària. Basada en el policonreu. Principal problema ambiental: necessita major superfície – destrucció de boscos. Predomina a: Àsia, Oceania i Amèrica Llatina i gairebé a tot Àfrica. Unes 3 quartes parts dels agricultors del món. Agricultura itinerant per cremació, extensiva de secà i la irrigada de l’arròs Ramaderia tradicional completa l’agricultura. El bestiar s’utilitza per a treballar el camp i procurar adob. Alguns proporcionen aliment i vestit. Zones intertropicals i Mediterrània. En zones molt seques, nomadisme. 2.3. Agricultura de mercat i ramaderia comercial: Es desenvolupa a partir de la Revolució Industrial. Mecanització de les feines del camp. Especialització dels conreus. Ràpida comercialització. Poca mà d’obra i molta maquinària. Tècniques de conreu modernes. Problemes ambientals: ús excessiu d’herbicides i de fertilitzants que han contaminat les aigües i el sòl. Es practica a: Amèrica del Nord, Europa Occidental, Japó, Austràlia, Nova Zelanda i zones d’Argentina. Ramaderia comercial: intensiva o extensiva en funció d’utilitzar granges o grans extensions de terreny.
2
2.4. La pesca: Principals zones de pesca: on la plataforma continental és extensa (per exemple aigües europees de l’Atlàntic Nord); zones de contacte de corrents marins (mar del Japó); zones amb abundància de plàncton (costes del Perú, sud- oest d’Àfrica o banc saharià). Països: Xina, Indonèsia, Índia, Perú, Japó, EUA, Xile, Rússia, Noruega i Espanya. Sobreexplotació dels bancs de pesca. Creaci ó d’algunes lleis per tal de controlar -ho. En un futur es preveu abandonar el sistema de predació i substituir-lo per tècniques d’aqüicultura. 3. LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES EN UN MÓN GLOBAL: LA INDÚSTRIA 3.1. Tendències de la indústria mundial: Augment del dinamisme de la revolució tecnològica que ha fet que la producció augmenti i els costos disminueixin. Desenvolupament de nous sectors industrials degut a l’enfortiment de les l es tecnologies de la informació: electrònica, informàtica, telecomunicacions, robòtica. Aparició d’espais industrials més dinàmics. Localitzats en països en vies de desenvolupament (bàsicament Àsia). 3.2. Els espais industrials al món: La indústria als països industrialitzats: Moderna amb un alt nivell de productivitat. Molt variada: des de distribució de matèries primeres, passant per les tradicionals (maquinària, productes químics...) fins a les indústries punta (informàtica, telecomunicacions, electrònica...) Descentralització. Països: EUA, Japó, Països de la Unió Europea (Alemanya, França, Regne Unit...) i Rússia... La indústria en els països en vies de desenvolupament: Baix nivell de productivitat. Gran dependència dels països desenvolupats. Posició perifèrica en el mercat internacional. Es basa en l’extracció de matèries primeres o fabricació de productes amb poc valor afegit. Indústries poc competitives. Països recentment industrialitzats (economies emergents) . Manufactures destinades a l’exportació. Hi trobem: trobem: Brasil, Mèxic, Xina i Índia. 3.3. Els transports i les comunicacions: Augment de la mobilitat. Factors decisius: seguretat, preu i temps. Noves tecnologies han afavorit la globalització de la indústria. 4. ELS INTERCANVIS I LES DESIGUALTATS TERRITORIALS AL MÓN. 4.1. Territoris centrals i territoris perifèrics: Segons el grau de desenvolupament i d’ingressos podem agrupar els països en: Territoris centrals: (EUA, Japó i Unió Europea). Controlen el comerç i la tecnologia. Alts nivells de productivitat i economies diversificades. Situació de domini i explotació a través de dependència financera, comercial i cultural. Territoris perifèrics: Economies poc complexes, baixa productivitat. Base agrària i poca industrialització. Relacions comercials dependents i desavantatjoses. Països de l’Àfrica subsahariana + altres països sense rec ursos naturals rellevants i immersos en països oblidats ). guerres tribals ( països ). Territoris semiperifèrics emergents: emergents: combinen característiques dels dos grups
o o
o o
o o o o
o o
o
3
anteriors la qual cosa comporta un cert desequilibri. Segueixen les directrius dels països centrals però han aconseguit generar un desenvolupament propi que els pot convertir en líders regionals i amb pes i influència en les decisions internacionals. És el cas de Brasil, Argentina, Sud-Àfrica, Índia, Xina, Turquia... 4.2. El sistema mundial d’intercanvis: e l comerç desigual: Volum comercial dels països menys desenvolupats molt escàs. Alguns no disposen de béns per a poder accedir al comerç internacional. Altres (productors de cafè, cacau, sucre i cotó) depenen un 80% i 90% de les exportacions. Preus fixats a les grans metròpolis: Nova York, Londres, Londr es, París... Tres grans fluxos comercials: Amèrica del Nord. Unió Europea Japó-Corea. Àrees extenses de l’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia queden aïllades de les rutes comercials. Les seves balances comercials són deficitàries. Problema del deute extern.(condonació del deute). 5. LA POBLACIÓ I LES CIUTATS CI UTATS AL MÓN. 5.1. La distribució de la població mundial: Any 2009 = 6755 milions d‘habitants.(densitat aproximada=50h/km aproximada=50h/km 2). Distribució desigual (major en zones riques i desenvolupades que en zones pobres i en vies de desenvolupament). Major concentració en zones urbanes que en zones rurals. 50,4 % homes i 49,5 % dones. Estructura per edats: Piràmide de base ampla, expansiva degut a l’alta natalitat dels països pobres. Edat mitjana 29,1 anys.(1994 = 24,4 anys / 2040= 36,6 36 ,6 anys). 5.2. Les dinàmiques demogràfiques: Desacceleració del creixement degut a un descens de la natalitat des de la dècada dels 70. Grans diferències entre els països rics (10 ‰ , 1,6 fills per dona) i països pobres (40 ‰, i 2,7 fills per dona). Mortalitat 8,3 ‰. Esperança de vida 67,6 anys. Augment de les migracions durant els darrers 30 anys (en direcció als països desenvolupats). Països amb més immigrants: EUA, Federació Russa, Alemanya, França, Aràbia Saudita, Canadà, Índia i Regne Unit. 5.3. Polítiques demogràfiques: Països desenvolupats: polítiques natalistes. Països poc desenvolupats: polítiques antinatalistes. 5.4. Les xarxes urbanes: un món de ciutats La globalització contemporània es recolza en les ciutats. La influència de les ciutats en el seu entorn depèn de molts factors. Tres veritables ciutats globals: globals: Nova York, Tokio i Londres. La majoria de les ciutats de més de 20 milions d’habitants es localitzen a països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament (Canton, Seül, Ciutat de Mèxic, Delhi, Bombai, São Paulo). Rànquing mundial (trets socials i econòmics, culturals, sanitat, educació...): Viena, Zuric i Ginebra. LA darrera Bagdad.
o o o
o o
4
6. EL PROCÉS DE GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA 6.1. Progrés de les noves tecnologies de la comunicació: A escala mundial, l’aplicació de les noves tecnologies ha comportat: Deslocalització i desestructuració industrials.
Augment dels serveis d’informació i cultura.
Mobilitat geogràfica. Lliure circulació de capitals. Actualment el capital es pot invertir sense l’autorització del govern. Tipus de capital: Capital productiu: invertit productiu: invertit en activitats de tipus industrial o de serveis. Capital financer: opera financer: opera en Borsa. 6.2. La liberalització dels mercats financers: Resultat de les mesures a partir del 1979 dels governs de Ronald Reagan (EUA) i Margaret Thatcher (GB). El capital circula lliurement per les borses de tot el món. Gran creixement del mercat de capitals. Especulació. Gran pes de determinades borses: Nova York, Londres i Tokio. 6.3. La concentració del capital: Formació de grans empreses multinacionals. Oligopolis o monopolis. monopolis . Concentren un poder econòmic enorme i influeix de manera clara en les decisions polítiques a nivell estatal i internacional. L’expansió de les empreses: Els centres de producció i gestió s’ubiquen a diversos llocs del món. mó n. Relació d’interdependència entre empreses, sistemes productius i territoris. Les empreses repatrien beneficis. Algunes empreses espanyoles: Repsol YPF, Iberdrola i Telefónica. 6.4. La globalització social: Grans canvis socials: Incorporació de la dona al mercat de treball remunerat. Nous models familiars. Nous comportaments demogràfics. Alteració de la vida familiar tradicional. Augment del nivell de consum. Uniformització del consum. Mercat laboral globalitzat. 6.5. La globalització cultural: Ciència: grans centres mundials d’investigació estableixen vincles de cooperació. La informació i el coneixement són sectors estratègics. Major inversió en I+D. Països més avançats: EUA, Unió Europea, Japó i Corea del Sud. Gustos artístics i esportius: esportius: Uniformització. Paper molt important dels mitjans de comunicació. 7. LA GEOPOLÍTICA 7.1. Ordre i desordre mundials: Declivi relatiu de l’ordre mundial establert pels EUA. Presència de diversos conflictes: Islamisme com a guia política: Iran, Afganistan, Algèria Conflicte entre Israel i Palestina. Xina. Conflicte entre Rússia i Geòrgia. El paper de l’ONU (veure quadre pàgina 295). 8. LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS 8.1. Organitzacions internacionals: Són organitzacions que inclouen membres de dos o més països que cerquen una cooperació
o o
o o o o
5
econòmica, política o d’un altre tipus. Trobem dos grups diferenciats: Organitzacions internacionals públiques: ONU... Organitzacions internacionals privades: privades : (ONG). Creu Roja, Amnistia Internacional... 8.2. Organitzacions internacionals de cooperació política i militar: Organització d’Estats Americans (OEA). Unió Africana (UA). Lliga Àrab Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) Les organitzacions globalitzadores i antiglobalitzadores: Fons monetari internacional (FMI) Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) G-7, G-8 i G-20. Organització Mundial del Comerç. Fòrum Social Mundial i Fòrum Social Europeu.
6
