LL.11. LA CIUTAT I EL MÓN URBÀ 1.- EL CONCEPTE DE CIUTAT 1.1. Criteris per definir la ciutat: el nombre d'habitants: a Espanya es considera ciutat qualsevol nucli a partir de 10.000 habitants. La concentració de l'hàbitat la densitat i la continu!tat: la concentració de l'hàbitat i la densitat de població "s pr#pia del medi urbà. $vui dia per# es donen situacions confoses en els dos medis. L'acti L'activit vitat at econ#m econ#mica ica:: la ciutat ciutat es caract caracteri erit%a t%a per per la divers diversita itatt de les activit activitats ats econ#miques. La influ&ncia territorial: la ciutat es convertei en un centre de poder de creativitat i d'oportunitats. L'arquitectura i l'urbanisme: edificis alts i avin(udes amples i llar(ues. L'estil de vida: el medi urbà es caracterit%a per la tolerància i el dinamisme. La concentració de funcions. ▪
▪
▪
▪
▪ ▪ ▪
2.- ELS AGENTS SOCIALS PRODUCTORS DE LA CIUTAT ).1. Els a(ents socials urbans: *ón totes aquelles aquelles persones persones (rups (rups de ciutadans i institucion institucionss que intervenen intervenen d'una manera o d'una altra en la creació i la producció d'espai urbà. Els propietaris del s#l urbà. Els empresaris. Els ciutadans els poders p+blics ).) Conflictes entre a(ents urbans: El conflicte essencial es produei entre els que intenten incrementar el valor de canvi del s#l i dels edificis i els qui defensen el valor d'+s. $pareien moviments soi!"s ,associacions de ve!ns...- #$%&s 'e &$essi( "o))ies. ▪ ▪ ▪ ▪
*.- L+ESPAI URBÀ, UN ALOR DE CANI .1. La ciutat com a mercaderia: En el sistema capitalista la ciutat adquirei un caràcter mercantil. *'intercanvien els seus elements a un preu lliure fiat per l'oferta i la demanda. EL s#l urbà t" el seu v!"o$ '+s i el seu v!"o$ 'e !nvi. Els valors afe(its al s#l els crea la %$)!nit/!i(. .). El valor del s#l: El s#l t" una limitació: no es pot produir produir nou s#l urbà perqu& perqu& la superf/cie superf/cie d'un territor territorii està delimitada delimitada si no "s que un pla urban/stic urban/stic qualifiqui qualifiqui com a urbanit%ab urbanit%ables les uns terrenys terrenys que estan qualificats com a(r/coles. 0na altra limitació "s que no es pot transportar ,no es pot traslladar el s#l de la perif&ria on "s abundant i no està edificat al centre de la ciutat que "s l'indret on n'hi ha m"s demanda-. ep&n de: Sit%!i(: la localit%ació dins del con2unt urbà. E'i0i!)i"it!t: el tipus d'edificacions que hi trobem. El preu del s#l "s variable per molts factors. ◦
◦ ◦
◦
◦
▪ ▪
◦
1
.- L+URBANISME I L+ORDENACIÓ DEL TERRITORI 3ecessitat d'ordenar el territori. 4.1. 5b2ectius de l'urbanisme: o$$e#i$ els d&ficits i els conflictes eistents. P"!ni0i!$ o si(ui preveure i orientar l'evolució de la ciutat amb l'establiment de les pautes necessàries per fer un +s racional equilibrar i 2ust del s#l urbà. 4.). Els plans urban/stics: *ón documents t&cnics que tenen tenen alhora una dimensió pol/tica i una dimensió le(al perqu& s'hi s'hi aple( aple(uen uen totes totes les dispos disposici icions ons i les propos propostes tes relaci relaciona onade dess amb el creie creiemen mentt i l'evolució de la ciutat. 6lante(en quins han de ser els llocs les pautes i els ritmes d'epansió de la ciutat i els procediments necessaris per renovar els barris 2a constru!ts. Els plans poden ser de tipus: Condicionat. Correctiu. 6rospectiu. 3ormatiu. $ltres aspectes importants dels plans urban/stics són: els transports p+blics. Els serveis i els equipaments. Les normatives i ordenances. 7nclouen: plans parcials. 4.. Classificació del s#l: S" %$)3, que 2a està constru!t i urbanit%at. S" %$)!nit/!)"e, són terrenys que en un futur m"s o menys immediat podran ser urbanit%ats. urbanit%at ni s'hi podrà edificar edificar de S" no %$)!nit/!)"e, s#l que no podrà ser mai urbanit%at cap manera. Sistemes #ene$!"s, terrenys destinats al funcionament (eneral del municipi. ◦ ◦
◦
◦
◦
▪ ▪ ▪ ▪
◦
▪ ▪ ▪
◦
▪
• •
•
•
4.- LA MOR5OLOGIA URBANA, EL PLÀNOL DE LA CIUTAT, 8.1. Empla9ament i localit%ació: Em&"!6!ment, lloc f/sic concret on es troba una ciutat. ep&n de la topo(rafia del terreny i de la funció per a la qual va ser creada. Lo!"it/!i(, "s la seva situació respecte a d'altres llocs. Està relacionada amb la funció que eercei sobre el seu entorn. 8.). ipus de plànols: Cada tipus està relacionat amb una &poca determinada. ◦
◦
◦
P"3no" i$$e#%"!$, ▪
▪ ▪ ▪
coincidei amb la part anti(a i fa refer&ncia a la ciutat preindustrial d'ori(en romà o medieval. ;i podem trobar la pres&ncia de les anti(ues muralles. Con2unt ca#tic d'edificis sense cap ordre carrers estrets i irre(ulars. *ovint resse(uei les condicions del terreny.
2
◦
P"3no" $!'io7nt$i, ▪ ▪ ▪
◦
es d'un punt central ,pla9a catedral castell...-. ;i parteien carrers i avin(udes fins arribar als diversos racons de la ciutat. 6res&ncia de vies conc&ntriques.
P"3no" o$to#on!",
$quest tipus de plànol va tenir (ran &it durant el se(le <7< ,es van enderrocar muralles i construir els eiamples*'anomena tamb" plànol reticular o en quadr/cula. =acilita la parcel>lació de terrenys i el tra9at de carrers.,vies en dia(onal-. Els eiamples es destinen normalment a les classes mit2anes o bur(eses a ecepció dels pisos alts ,sense ascensor-. 8..La morfolo(ia urbana al se(le <<: os models bàsics: Ci%t!t 8!$'9, ,Ebene%er ;o?ard-. Entramat de carrers irre(ulars amb habitat(es unifamiliars amb pati i 2ard/. $utosuficient. @àim 0.000 habitants. Aran Bretanya les convertei en urbanit%acions de se(ones resid&ncies. Estats nits ,s%)%$)i!:. Esdevenen i%t!ts 'o$mito$i. $ctualment són i%t!ts 'e )!i;! 'ensit!t . Ci%t!t 0%nion!"ist! o $!ion!"ist! :,Le CorbusierBlocs de pisos molt alts i %ones verdes obertes. 6aper preponderant de la $!ion!"it!t i la 0%nion!"it!t. ot i que au(menta la concentració de blocs de pisos normalment no va acompanyada d'un au(ment de la qualitat. ▪
▪ ▪ ▪
◦
▪
• • • •
• •
▪
•
• •
<.- LES 5UNCIONS URBANES .1. $ctivitats i funcions urbanes: ▪
5%ni( $esi'eni!", • •
•
•
• ▪ ▪ ▪ ▪
Equipament: escoles C$6 mercats transports infraestructures ,ai(ua(as...7nclou tota la ciutat per# pot ser escassa al centre i nul>la a les àrees industrials. sensee reha rehabi bili lita taci cióó es de(r de(rad ada. a. e ve(a ve(ade dess es done donenn proc proces esso soss B!$$i B!$$i ve"", ve"",sens d'enno)"iment. Ei;!m&"es, encara conserven l'antic presti(i. Les classes benestants han fu(it a la perif&ria en barris residencials amb bones condicions. B!$$is o)$e$s, perif&ria. 6reu del s#l m"s bai.
5%ni( ome$i!", 5%ni( in'%st$i!", &o"9#ons in'%st$i!"s. 5%ni( mi"it!$, $e0%#i o )!se est$!t7#i!. 5%ni( &o"9ti! i !'minist$!tiv!, La !&it!" ,funcionaris p+blics burocràcia sector terciari superior...5%ni( %"t%$!", •
▪
• • ▪
funció reli(iosa. Especialit%ació en educació i recerca. ,niversitats-.
5%ni( "'i! i t%$9sti!, 3
6atrimoni cultural. Elements naturals. .). El centre de la ciutat: funció comercial funció administrativa i funció simb#lica: $costuma a coincidir amb el barri hist#ric i amb els primers eiamples. Deferent simb#lic per als habitants i per als visitants. $ls carrers principals trobem funcions terciàries i de serveis. Bona accessibilitat ,conver(&ncia de mit2ans de transport-. Aran intensitat de circulació Arans fluos de mobilitat. Aran pressió per a ocupar el s#l d'aquesta %ona ,au(ment del seu valorFpoca densitat residencial-. • •
◦ ◦ ◦ ◦ ◦ ◦
=.- CIUTAT I URBANIT>ACIÓ A CATALUN?A G.1. Els plànols a les ciutats catalanes: Estructura similar a la d'altres ciutats d'Espanya i Europa. N%"i !nti ,lloc estrat&(ic- ei;!m&"es )!$$is &e$i07$is. G.). La problemàtica urbana catalana: ◦
◦
◦
L! se#$e#!i( soi!", ▪ ▪ ▪
◦
L! mo)i"it!t $esi'eni!", ▪ ▪
◦
saturació barris vells per la immi(ració. e(radació dels barris. Barris dormitori. @anca de cohesió social i d'i(ualtat d'oportunitats. =am/lies traslladades a %ones perif&riques. $u(ment de la densitat del trànsit.
L+im&!te !m)ient!",
3ivells de soroll densitat de trànsit consum ener(&tic emissió de (asos... Desidus *#lids rbans ,abocadors inciner adores ecoparcs...Consum creient d'ai(ua. G.. La pol/tica territorial catalana: Ciutats amb molt dinamisme. Arans reformes i obres: Hila 5l/mpica. 5b2ectius: =renar el consum de s#l. @illorar la cohesió social. 6rote(ir el patrimoni urban/stic. @illorar els transports p+blics. Connec Connectar tar de manera manera efici eficient ent Catalu Catalunya nya amb les ares ares urban urbanes es i de transp transport ort europees. 5rdena 5rdenació ció del desen desenvol volupa upamen mentt d'àree d'àreess de ciutat ciutatss mit2an mit2anes es amb un creie creiemen mentt previsible: =i(ueresFAirona Camp de arra(ona... Po"9ti! '+@!)it!t#e, millora de barris rehabilitació d'edificis creació d'espais p+blics... )00G ARE À$ees Resi'eni!"s Est$!t7#i%es: ▪ ▪ ▪
◦ ◦ ◦
▪ ▪ ▪ ▪ ▪
▪
◦ ◦
4
