LLL. 3. ELS RECURSOS DE LA NATURA 1.- L'AIGUA, UN RECURS ESCÀS Espanya és una àrea geogràfica àrida la qual cosa és causa de la migradesa dels recursos hídrics. 1.1. Les conques hidrogràfiques:
Entenem per conca hidrogràfica el conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves aigües al curs d'un mateix riu.
Distingim tres vessants a la Península Ibèrica: ▪ Vessant Vessant Cantàbric i Gallec: amb rius curts degut a l'orografia del terreny terr eny..
▪ Vessant Atlàntic: grans rius peninsulars. ▪ Vessant Mediterrani: amb estiatge. Desequilibri Hídric 2.2. Els recursos hídrics: Les confederacions hidrogràfiques gestionen els recursos hídrics dels territoris assignats. A Espanya els recursos hídrics disponibles són 43340 hm 3 (superior a la demanda total que és de 37029 hm3). 1.3. Les demandes d'aigua: Els usos més importants de l'aigua són: ◦ Ús agrícola i ramader: ▪ Superior al 80%. ▪ Augmenta degut a l'increment del regadiu (ja que augmenta la productivitat i el nivell de vida de l'agricultor) ▪ Planteja alguns problemes: contaminació de l'aigua per adobs, pesticides o purins. S'intenta resoldre amb reg per degoteig o per aspersió. ▪ Les hortes mediterrànies presenten un dèficit d'aigua important. ◦ Ús urbà i industrial: ▪ Presenta una demanda molt inferior a la del consum agrari. ▪ Prioritària per a usos domèstics (qualitat important) ▪ S'acostumen a combinar amb l'aigua dels aqüífers i l'aigua de pluja. ▪ Augment del consum a l'estiu en àrees turístiques. ▪ Problemes de contaminació produïts per aigües residuals i abocaments. Depuradores. 1.4. Les polítiques hídriques Estan destinades a obtenir aigua. ▪ La política de transvasaments: • l'abastiment de grans ciutats es realitza a través de petits transvasaments. • Troben oposició en la població. • Són molt costosos. • Poden alterar els aqüífers. • Pla Hidrològic Nacional. ▪ La dessalinització de l'aigua de mar: • Plantes dessalinitzadores . • Procés car i alt consum energètic. • En trobem a les illes Canàries, Almeria i costa mediterrània. ▪ La recuperació dels aqüífers: • Procés molt llarg. 1
• Esgotament dels aqüífers degut a diverses causes: ▪ Explotació excessiva dels recursos . ▪ Salinització de l'aigua. ▪ Urbanització al litoral mediterrani. ▪ Contaminació per purins, filtració d'aigües residuals, productes químics... ▪ Els plans de sanejament dels rius: • Major control d'abocaments urbans i industrials, instal·lació de depuradores... • Exemples: Besós (Catalunya), Ego (País Basc) i Guadiaro (Andalusia). 2.- ELS RECURSOS ENERGÈTICS L'obtenció d'energia a Espanya es basa en l'explotació de jaciments carbonífers, importació d'hidrocarburs, aprofitament de recursos hidroelèctrics i en l'explotació dels minerals radioactius. Tot això combinat amb altres energies alternatives com: l'eòlica, la biomassa i la solar. 2.1. Espanya, un país amb dèficit de recursos: ▪ Juntament amb la industrialització, la mecanització del camp i el desenvolupament de les comunicacions i serveis ha augment el consum d'energia primària. ▪ Implica la importació de recursos energètics, la qual cosa ens converteix en un país dependent. ▪ Plans Energètics Nacionals: • reforç de les energies tradicionals (carbó i hidràulica) • reduir el consum de petroli i diversificar les fonts. • Augmentar la participació del gas natural. • Introducció d'energies renovables. • Pactes amb la Unió Europea (xarxa ferroviària). 2.2. L'aigua com a recurs energètic: ▪ Salts d'aigua per aprofitar la força de l'aigua. ▪ Quantitat d'energia hidràulica important. ▪ Problema: cost inicial molt elevat. ▪ Actualment connectades a la xarxa nacional elèctrica (poc percentatge :7,30%). 2.3. El carbó: ▪ Substitueix a la força de l'aigua l'aigu a perquè oferia una energia més constant i més eficaç. ▪ Depenia del preu del petroli: quant un minvava, l'altre creixia. ▪ Ha estat sempre molt important però actualment es troba en procés d'ajustament. ▪ La qualitat és baixa (poca hulla per a carbó de coc – siderúrgia). ▪ Cost de producció molt alt: vetes estretes, barrejat i friable. ▪ Zones de producció: Asturlleonesa,Zona Sud, Catalunya i Aragó. ▪ L'Estat Espanyol s'esforça per a mantenir l'activitat minera per tal de disminuir la dependència energètica. ▪ Conflicte amb els acords de Kyoto. 2.4. El petroli i el gas natural: ▪ EL PETROLI: • Protagonitza el creixement econòmic després de la 2a Guerra Mundial. • Les variacions del preu produeixen conseqüències econòmiques. • El nostre abastiment depèn de països com: Rússia, Mèxic i Aràbia Saudita. • Política actual encaminada a diversificar la procedència del subministrament. • Reducció de costos: transport propi, refineries. 2
▪ GAS NATURAL: • Mescla de gasos. • Importància creixent a Espanya. • Reserves escasses, el proveïment exterior prové principalment d'Algèria. 3.- L'ENERGIA NUCLEAR I LES ENERGIES RENOVABLES ALTERNATIVES 3.1. L'energia nuclear: ▪ Disposem de recursos minerals d'urani però importem urani enriquit bàsicament de França. ▪ Dos processos: fissió nuclear i fusió nuclear. ▪ Avantatges: gran poder calorífic + energia neta. ▪ Inconvenients: rebuig social, residus problemàtics (emmagatzematge...) 3.2. Les noves fonts d'energia renovables: ▪ Solar: Molt de potencial però poc desenvolupada. ▪ Eòlica: País muntanyós amb vents de gran intensitat. Instal·lacions eòliques a: CastellaLa Manxa, Galícia, Castellà i Lleó, Aragó i Andalusia. A Tarifa, Cadis el parc eòlic més gran d'Europa. ▪ Biomassa: Combustió o fermentació de matèria orgànica. ▪ Geotèrmica: calor interna de la Terra. 4.- ELS RECURSOS MINERS 4.1. L'explotació dels recursos miners: ▪ Anteriorment molta importància. Ara reconversió. ▪ Objectius política minera (UE): • Incrementar la competitivitat. • Millorar el medi ambient. • Fomentar la investigació i el desenvolupament tecnològic. ▪ Mineria metàl·lica: • metal·lúrgica, química, transformació... • retrocés definitiu al tancar-se les grans explotacions (ferro a Biscaia, mercuri a Almadén – Ciudad Real, coure i pirita a Riotinto-Huelva). ▪ Mineria no metàl·lica: • Alta producció de SAL. • Sals potàssiques: adobs, colorants, sabons i vidre. ▪ Roques industrials: • química i construcció. 5.- L'AIGUA I ELS RECURSOS ENERGÈTICS ENERGÈTICS I MINERALS A CATALUNYA 5.1. La demanda d'aigua a Catalunya: ▪ Centrada en la Ramaderia i l'Agricultura. ▪ Augment de la demanda de la indústria, usos urbans i hoteleria. ▪ Conques hidrogràfiques: • CONCA DE L'EBRE: ◦ Diverses comunitats autònomes. ◦ Responsabilitat de la Generalitat de Catalunya i de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. ◦ 8 % de la població catalana i el 60 % dels recursos hídrics explotables (bàsicament per a l'ús agrícola i ramader). 3
• CONQUES INTERIORS: ◦ Concentren el 92 % de la població i consumeixen el 40 % dels recursos hídrics (urbà). ◦ Problemes d'abastiment: ▪ règim de precipitacions + manca d'inversions. ▪ Previsions: plantes dessalinitzadores, recuperació d'aqüífers, millora dels sistemes de canalització i de reg i reutilització de l'aigua regenerada. 5.2. ELS RECURSOS ENERGÈTICS I MINERALS: Catalunya és un país amb pocs recursos energètics i minerals la qual cosa ens fa tenir una forta dependència de la producció d'Espanya o de l'estranger. ◦ SECTOR ENERGÈTIC: ▪ Carbó: lignit (per a centrals tèrmiques). ▪ Centrals nuclears: Ascó I i II, Vandellòs II. ▪ Hidroelèctrica: Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana i Ter + Ebre. ▪ Guanyen terreny les energies renovables. ◦ SECTOR MINER: ▪ No metàl·lica: Sallent (potassa). ◦ ROQUES INDUSTRIALS: ▪ Àrids naturals, r. calcària i argiles.
4
