Solucionari economia empresa batx. 2 mcgraw hill 2013

S O L U C I O N A R I

ECONOMIA DE L’EMPRESA

2 Autors

Montserrat Montse rrat Pina Massac Massachs hs Clara González Fernández Josep Alfaro Giménez Revisor tècnic

Joan Antoni Roncal Borrego

MADRID - BARCELONA - BOGOTÀ - BUENOS AIRES CARACAS - GUATEMALA - MÈXIC - NOVA YORK PANAMÀ - SAN JUAN - SANTIAGO - SÃO PAULO AUCKLAND - HAMBURG HAMBURG - LONDRES - MILÀ MILÀ - MONT-REAL MONT-REAL NOVA DELHI - PARÍS - SAN FRANCISCO - SYDNEY - SINGAPUR SAINT LOUIS - TÒQUIO - TORONTO

Economia de l’empresa 2 · Batxillerat · Solucionari Solucionar i No està permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni el seu tractament electrònic, ni la transmissió de cap forma o per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o d’altres mitjans, sense el permís previ i per escrit dels titulars del Copyright. Dirigeixi’s a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessita fotocopiar o escanejar fragments d’aquesta obra (www (www.conlicencia.com) .conlicencia.com)..

Drets reservats © 2013, respecte a la segona s egona edició en català, per: McGraw-Hill/Interamericanaa de España, S.L. McGraw-Hill/Interamerican Edifici Valrealty, 1a planta Basauri, 17 28023 Aravaca (Madrid)

ISBN: 0009417303 Editors de projecte: Georgina Esperalba i Conrad Agustí Edició: Carme Bolós Disseny de coberta: Quin Team! i Axioma Comunicació Disseny d’interiors: Quin Team! Composició: Niabel Urbano i Jaume Gironès

ÍNDEX

j

Unitat 1. El patrimoni i la comptabilitat Activitats . . . . . . . . Activitats finals . . . . Comprova el teu nivell Prepara les PAU . . . .

j

.. .. .. .. .. .. .. .. .. .................. .................. ..................

52 54 60 61

.. .. .. .. .. .. .. .. .. .................. .................. ..................

.. .. .. .. .. .. .. .. .. .................. .................. ..................

.. .. .. .. .. .. .. .. .. .................. .................. ..................

87 88 92 93

108 110 111 112

Unitat 11. Creixement intern i extern de l’empresa 114 116 118 119

Unitat 12. La creació d’una empresa Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Comprova el teu nivell . . . . . . . . . . . . . . . . . . Prepara les PAU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

j

101 101 104 105

Unitat 10. La direcció estratègica de l’empresa

Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Comprova el teu nivell . . . . . . . . . . . . . . . . . . Prepara les PAU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

64 66 72 73

Unitat 7. La inversió en l’empresa Activitats . . . . . . . . Activitats finals . . . . Comprova el teu nivell Prepara les PAU . . . .

j

95 96 98 99

Unitat 9. El finançament en l’empresa II. Els cicles interns

Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Comprova el teu nivell . . . . . . . . . . . . . . . . . . Prepara les PAU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

j

76 78 84 84

.. .. .. .. .. .. .. .. .. .................. .................. ..................

Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Comprova el teu nivell . . . . . . . . . . . . . . . . . . Prepara les PAU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

45 45 49 49

Unitat 6. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II. Anàlisi econòmica Activitats . . . . . . . . Activitats finals . . . . Comprova el teu nivell Prepara les PAU . . . .

j

.. .. .. .. .. .. .. .. .. .................. .................. ..................

j

j

Unitat 5. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I. Anàlisi patrimonial i anàlisi financera Activitats . . . . . . . . Activitats finals . . . . Comprova el teu nivell Prepara les PAU . . . .

j

18 23 37 38

Unitat 8. El finançament en l’empresa I. Les fonts de finançament Activitats . . . . . . . . Activitats finals . . . . Comprova el teu nivell Prepara les PAU . . . .

Unitat 4. Els estats financers Activitats . . . . . . . . Activitats finals . . . . Comprova el teu nivell Prepara les PAU . . . .

j

.. .. .. .. .. .. .. .. .. .................. .................. ..................

Unitat 3. Normalització i verificació comptable. Legislació fiscal Activitats . . . . . . . . Activitats finals . . . . Comprova el teu nivell Prepara les PAU . . . .

j

4 8 15 16

Unitat 2. El cicle comptable Activitats . . . . . . . . Activitats finals . . . . Comprova el teu nivell Prepara les PAU . . . .

j

.. .. .. .. .. .. .. .. .. .................. .................. ..................

j

3

121 121 122 123

Unitat 13. El pla d’empresa Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126 Comprova el teu nivell . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129 Prepara les PAU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130

01

4

j

SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE

Unitat 1. El patrimoni i la comptabilitat Activitats

Actiu

1. La llibreria del senyor Joan et facilita el conjunt d’elements patrimonials que té i la seva valoració (al final de l’any 2010) amb la intenció que li ordenis en béns, drets i obligacions i li calculis el patrimoni net. Té un local de lloguer (per tant, no forma part del seu patrimoni) i amb mobiliari divers valorat en 4800€, dels quals deu a l’empresa subministradora 1 800€. Té una lletra que ha de pagar a un proveïdor per valor de 800€. La llar d’infants del barri li deu 480€ per material escolar que encara no li ha pagat. Al magatzem, als prestatges i a l’aparador té material divers destinat a la venda (llibres, llapis de colors, motxilles, etc.), tot valorat en 6500€. Disposa de diners en efectiu a la caixa registradora per un total de 385 €. La caixa registradora té un valor de 530€. Al banc té un compte corrent amb un saldo de 5800€. Actiu

Patrimoni net i passiu Patrimoni net .

Béns

Mobiliari divers . 4800 € Existències per a la venda . 6500 € Diners en efectiu 385 € Màquina registradora . . . 530 € Diners en c/c bancari . 5800 €

Patrimoni net .

Béns

Mobiliari divers . 4800 € Existències per a la venda . 7200 € Diners en efectiu 425 € Màquina registradora . . . 530 € Diners en c/c bancari . 7800 €

. . . . . 18 905 €

Obligacions

Deu al proveïdor de mobiliari . . . . . . 1 400 € Diners que deu a Hisenda . . . . 700 €

Drets

La llar d’infants li deu . . . . . . .

250 €

TOTAL ACTIU . . . 21005 €

TOTAL P. NET I PASSIU 21 005 €

L’empresa ha guanyat 3 010 € (18 905 – 15 895).

. . . . . 15 895 €

Obligacions

Deu al proveïdor de mobiliari . . . . . . 1 800 € Lletra per pagar . . . . 800 €

3. A partir de la llista següent d’elements del patrimoni d’una empresa, classifica’ls segons les masses patrimonials que s’han definit en aquest apartat: diners en efectiu, mobles diversos, factures pendents de pagament per la compra d’existències, accions d’una empresa per tenir-les més d’un any, un préstec a curt termini que ens ha fet una entitat bancària. Diners en efectiu: Disponible dins de l’actiu corrent. Mobles diversos: Immobilitzat material dins de l’actiu no corrent.

Drets

La llar d’infants li deu . . . . . . .

Patrimoni net i passiu

480 €

TOTAL ACTIU . . . 18495 €

TOTAL P. NET I PASSIU 18 495 €

2. La llibreria del senyor Joan et facilita el conjunt d’elements patrimonials que té i la seva valoració (al final de l’any 2011) amb la intenció que li ordenis en béns, drets i obligacions, li calculis el patrimoni net i li comuniquis si en aquest any ha guanyat o ha perdut i quant. Té mobiliari divers valorat en 4 800€, dels quals encara deu a l’empresa subministradora 1400€. Deu a Hisenda 700€. La llar d’infants del barri, que habitualment compra a crèdit, li deu 250€ per material escolar divers. Al magatzem, als prestatges i a l’aparador té material divers destinat a la venda (llibres, llapis de colors, motxilles, etc.), tot valorat en 7200€. Disposa de diners en efectiu a la caixa registradora per un total de 425€. La caixa registradora té un valor de 530€. Al banc té un compte corrent amb un saldo de 7800€.

Factures pendents de pagament per la compra d’existències: Passiu corrent o exigible a curt termini. Accions d’una empresa per tenir-les més d’un any: Inversions financeres a llarg termini dins d’actiu no corrent.

4. Una empresa té un patrimoni format per les masses patrimonials següents, valorades en euros: Immobilitzat material (200); Existències (70); Immobilitzat intangible (120); Exigible a curt termini (75); Exigible a llarg termini (150); Disponible (20); Realitzable (60). a) Calcula’n el total actiu, el total passiu i el patrimoni net. b) Presenta el balanç de situació d’aquesta empresa. a)

Total actiu 5 200 1 70 1 120 1 20 1 60 5 470 Total passiu 5 75 1 150 5 225 Patrimoni net 5 470 2 225 5 245

01

ECONOMIA DE L’EMPRESA 2

c )

b) Actiu Actiu no corrent .


.

Immobilitzat intangible . . . . . Immobilitzat material . . . . . .

320 €

120 €

245

€

Passiu no corrent .

150

€

...

75

€

Passiu corrent

200 €

... Existències . . . . . Realitzable . . . . . Disponible . . . . .

150 €

TOTAL ACTIU . . . .

470 €

Actiu corrent .

...

Patrimoni net .

d ) e) f ) g ) h)

70 € 60 € 20 € TOTAL P. NET I PASSIU 470 €

5. En quina massa patrimonial col·locaries un local que té una empresa i que no utilitza per a la seva producció? Sabem que de moment el té llogat a una altra empresa i, en un futur, si puja de valor, el vendrà. Forma part de l’actiu no corrent i, dins d’aquest, de les inversions immobiliàries. 6. Una empresa ha invertit 8000 € en la compra d’Obligacions de l’Estat. Es tracta d’una inversió a tres anys. Podries dir en quina massa del balanç s’hauria de col·locar? S’ha de col·locar en l’actiu no corrent, en la massa d’inversions financeres a llarg termini. 7. De totes les activitats que fa una empresària, digues quin tipus de fet comptable les ha motivades: a) Compra mercaderies en efectiu per 1800€. b) Cobra 120€ en efectiu d’uns clients. c ) Paga en efectiu el rebut de la llum per 300 €. d ) Ven mercaderies per 420€ que li havien costat 360€. Les hi paguen amb un xec bancari. e) Paga en efectiu 180€ que devia a un proveïdor. f ) Ven una màquina pel mateix preu que li va costar. La venda es fa la meitat a crèdit i la resta al comptat, amb un xec. El preu és de 6000 €. a) Fet comptable permutatiu. b) Fet comptable permutatiu. c ) Fet comptable modificatiu. d ) Fet comptable mixt. e) Fet comptable permutatiu. f ) Fet comptable permutatiu. 8. El compte Proveïdors té una notació de 4000€ al deure i una de 5300€ a l’haver. Calcula’n el saldo i digues de quin tipus és. Té saldo creditor de 1 300€. 9. Comptabilitza els fets comptables següents, de forma independent, amb el mètode de la partida doble: a) Compra mercaderies per 1200€ a crèdit. b) Ven mercaderies per 1000 €. En cobra la meitat en efectiu i la resta a crèdit.

5

Demana un préstec al banc per 5500€ i l’hi abonen en el compte corrent bancari. Compra software per 350€ i el paga amb un xec. Compra una furgoneta per 24050€; en paga 1000 € amb un xec i per a la resta signa lletres a ll/t. Compra mobles per a l’empresa per 1500 €. en paga 500€ amb un xec i la resta la deixa a deure. Els proveïdors li giren lletres per 1000€ i les torna acceptades. Paga lletres per import de 1000€ a través del banc.

D

D

Compres de mercaderies 1200 Caixa 500

D

H

D

Proveïdors 1200

H

H

D

Clients 500

H

Vendes de mercaderies 1000

Bancs i institucions de crèdit H 5 500 350 1000 500 1000 500 1300 D

D

Aplicacions informàtiques 350

H

Deutes a c/t amb D entitats de crèdit 500 5 500

Elements de transport 24050

H

H

D

Efectes comercials D que cal pagar a ll/t H 23050

D

Mobiliari 1500

H

Proveïdors d’immobilitzat 1000

D

Proveïdors 1000

H

D

Proveïdors, efectes comercials D que cal pagar 1 000 1 000

H

H

D

Inversions financeres a curt termini 1300

H

H

01

6


10. Utilitza el mètode de la partida doble per comptabilitzar els 11. L’empresa TOT TEIXIT, SA es vol dedicar a la distribució de fets comptables següents: teles per a la confecció. Comença amb un local en propietat valorat en 120000 i 5000 en un compte corrent bancari. Dua) Compra mercaderies per 2400 € a crèdit. rant els primers dies duen a terme les operacions següents: b) Ven mercaderies per 4000 € a crèdit. compra de gènere per 1500€ pagant la meitat per transc ) Paga la nòmina als treballadors: 230 € amb un xec. ferència bancària i la resta a crèdit; compra de mobiliari divers per 1400€ deixant a deure 400€ i pagant la resta d ) Torna 356 € d’un préstec al banc més 24 € d’interessos. amb xec; venda de teles per 800€ cobrant al comptat per L’operació es fa a través del compte corrent. transferència bancària. e) Paga el rebut de l’aigua i del telèfon per 125 € mitjançant transferència bancària. a) Troba el valor del patrimonial net d’aquesta empresa en f ) Paga l’impost d’activitats econòmiques: 135 € en efectiu. començar la seva activitat. g ) Cobra 335 € del lloguer d’un local propietat de l’empresa. b) Obre un compte per representar els elements patrimoh) Els clients tornen mercaderies valorades en 300 €. nials inicials. a)

b)

c )

d )

D

D

D

D

Compres de mercaderies 2400

Clients 4000

H

Sous i salaris 230

H

Interessos de deutes a ll/t 24 D

H

H

D

D

Proveïdors 2400 Vendes de mercaderies 4000

c )

Anota en els diferents comptes les variacions que es van produint com a conseqüència dels diversos fets comptables que tenen lloc, escriu una sola T per a cada compte nou i anota-hi les variacions corresponents.

d )

Troba el saldo de cada compte al final d’aquest període i digues de quin tipus és.

a)

Patrimoni net 5 Actiu 2 Passiu = 120000 (Construccions) 1 5000 (Bancs i institucions de crèdit) 5 125 000 €

b)

D

H

H

Bancs i institucions D de crèdit H 230 Deutes a ll/t amb D entitats de crèdit 356

H

D

c )

Bancs i institucions de crèdit H

D

D

380 e)

f )

D Subministraments 125 D

Altres tributs 135

H

H

D

D

Bancs i institucions de crèdit H 125 Caixa

D

D

H 135 d )

g )

h)

D

D

Caixa 335 Devolució de vendes 300

H

D

Ingressos per arrendaments 335

H

D

Clients 300

H

H

Construccions 120000

Construccions 120000 Compres de mercaderies 1500

H

D Bancs 5000

H

Capital social H 125000 H

D Bancs H 5 000 750 800 1 000

H

D

Capital social H 125000 Proveïdors d’immobilitzat H 400

Proveïdors

H 750

D

D

Mobiliari 1400 Vendes de mercaderies 800

Construccions: saldo deutor de 120 000€. Bancs i institucions de crèdit: saldo deutor de 4050€. Capital social: saldo creditor de 125000€. Compres de mercaderies: saldo deutor de 1500 €. Proveïdors: saldo creditor de 750€. Mobiliari: saldo deutor de 1 400€. Proveïdors d’immobilitzat: saldo creditor de 400€. Vendes de mercaderies: saldo creditor de 800€.

H

H

01


12. L’empresa R.F.M., el mes d’octubre, obre un nou negoci de compravenda d’automòbils. Les operacions que fa el primer mes són les següents: El 02/10 forma el capital de l’empresa amb 1 800 € al banc i 6000 € en efectiu a la caixa. El 05/10 compra 10 automòbils per vendre que sumen un total de 90000 €. En principi, realitza la compra a crèdit. El 08/10 paga despeses d’electricitat per valor de 300 €, amb un xec bancari. El 10/10 ven un dels automòbils per 7 000 €. Li’n paguen la meitat en efectiu i li deixen a deure la resta. El 15/10 paga l’arrendament del local on s’ha instal·lat, per 600 €, en efectiu. a)

El 18/10 el proveïdor de la compra del dia 05/10 li’n gira lletres per la meitat de la factura, que resta pendent. EL 22/10 cobra en efectiu el que li devien els clients de la venda del dia 10/10. EL 25/10 ingressa 3 000 € al banc. El 28/10 el banc ingressa 30 € d’interessos al seu compte corrent. a) Anota al llibre diari i al llibre major totes les operacions anteriors. b)

Calcula els saldos de cada compte i digues de quin tipus són.

Diari 1 1800 6000

2/10 Bancs i inst. de crèdit Caixa

a

2 90 000

Compres de mercaderies

300

a

a

4

a

5

a

6

a

7

a

8

Vendes de mercaderies

7 000

Caixa

600

Proveïdors, efectes comercials que cal pagar

45 000

Clients

3 500

Caixa

3 000

25/10 Bancs i inst. de crèdit

a

9 30

300

22/10 Caixa

3 000

Bancs i inst. de crèdit

18/10 Proveïdors

3 500

90 000

15/10 Arrendaments i cànons

45 000

Proveïdors

10/10 Caixa Clients

600

7 800

8/10 Subministraments

3500 3500

Capital

5/10

3

b)

7

28/10 Bancs i inst. de crèdit

Major Bancs i institucions D de crèdit H 18 000 300 3000 30 Saldo deutor 20 730

D

Caixa 6 000 600 3500 3000 3500 Saldo deutor 9 400

a

H

Altres ingressos financers

D

Capital 24000 Saldo creditor 24 000

30

H

Compra D de mercaderies 90000 Saldo deutor 90 000

H

01

8

D


Proveïdors 45 000 90 000

H

D Subministraments 300

Saldo creditor 45 000 D

Clients 3 500 3 500

Saldo deutor 300 H

Saldo 0

D

Arrendaments i cànons 600 Saldo deutor 600 D

H

D


H

Saldo creditor 7000

H

Proveïdors, efectes comercials D que cal pagar 45000

H

Saldo creditor 45 000 Altres ingressos financers 30

H

Saldo creditor 30

Element

Nom del compte

Massa patrimonial

Diners en efectiu

Caixa

DISPONIBLE

Factures pendents de cobrament per vendes de mercaderies

Clients

REALITZABLE

Diners que es deuen a un banc per un préstec a tornar en 6 mesos

Deutes a curt termini amb entitats de crèdit

PASSIU CORRENT

Ordinador de l’empresa

Equips per a processos d’informació

IMMOBILITZAT MATERIAL

Valor de les accions pròpies de l’empresa

Capital

PATRIMONI NET

3. Classifica els elements patrimonials següents segons l’esquema de les masses patrimonials: Elements de transport; Clients, efectes comercials per cobrar; Proveïdors; Capital; Clients; Caixa; Hisenda Pública creditora per conceptes fiscals; Reserves; Creditors a ll/t; Bancs i institucions de crèdit; Maquinària; Proveïdors, efectes comercials que cal pagar; Terrenys i béns naturals; Creditors a curt termini; Deutes a ll/t amb entitats de crèdit; Construccions. Elements de transport: actiu no corrent, immobilitzat.

Activitats finals

1. A partir de la llista d’elements patrimonials següent, escriu si representen béns, drets o obligacions per a l’empresa: Clients, efectes comercials per cobrar; Hisenda Pública, deutora per diferents conceptes; Mobiliari; Mercaderies; Proveïdors; Equips per al processament d’informació; Creditors per prestació de serveis; Deutes a ll/t amb entitats de crèdit; Terrenys i béns naturals, i Propietat industrial. j

j

j

Drets de cobrament: clients, efectes comercials per cobrar, i Hisenda Pública, deutora per diferents conceptes. Béns: mobiliari; mercaderies; equips per a processos d’informació; terrenys i béns naturals, i propietat industrial. Obligacions: proveïdors; creditors per prestació de serveis, i deutes a ll/t amb entitats de crèdit.

2. Escriu al costat de cada element del patrimoni d’una empresa el nom del compte que el representa i la massa patrimonial a la qual pertany: j Diners en efectiu j Factures pendents de cobrament per vendes de mercaderies j Diners que es deuen a un banc per un préstec que cal tornar en 6 mesos j Ordinador de l’empresa j Valor de les accions pròpies de l’empresa

Clients, efectes comercials a cobrar: actiu corrent, realitzable. Proveïdors: passiu corrent, exigible a curt termini. Capital: patrimoni net. Clients: actiu corrent, realitzable. Caixa: actiu corrent, disponible. Hisenda Pública, creditora per conceptes fiscals: passiu, exigible a curt termini. Reserves: patrimoni net. Creditors a ll/t: passiu corrent, exigible a llarg termini. Bancs i institucions de crèdit: actiu corrent, disponible. Maquinària: actiu no corrent, immobilitzat material. Proveïdors, efectes comercials que cal pagar: passiu, exigible a curt termini. Terrenys i béns naturals: actiu no corrent, immobilitzat material. Creditors a curt termini: passiu corrent, exigible a curt termini. Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit: passiu, exigible a llarg termini. Construccions: actiu no corrent, immobilitzat material.

4. Explica aquesta afirmació: «L’import que es deu en un o

en uns quants comptes ha de ser igual al que s’abona en un altre o altres comptes, i viceversa».

01


Fa referència al mètode de la partida doble i vol dir que la suma dels imports que s’anoten al deure d’un o més comptes ha de ser igual que la suma dels imports anotats a l’haver d’un o més comptes.

5. Un bar presenta el 31 de desembre la situació patrimonial següent: j Té un local llogat per 1800€ al mes. j Té mobiliari divers valorat en 2600€ i una màquina de cafè valorada en 2800€. j Té begudes destinades a la venda per un valor total de 1900€. j La caixa registradora, que li va costar 300€, conté 420€ en efectiu. j Té dipositats al Banc de Sabadell 9000€ en un c/c. j Un client assidu al bar li deu 42€. j Deu 300€ al proveïdor de refrescos. A partir de la informació anterior, calcula el patrimoni net i presenta el balanç de situació de l’empresa ordenat per masses patrimonials. Balanç de situació a 31 de desembre. Actiu


. 5700 € Patrimoni net . . . . 16762 € Capital . . . . . . . . 16 762 € Immobilitzat material . . . . . . 5700 € Passiu corrent . . . 300 € Mobiliari . . . . . . . 2 900 € Proveïdors . . . . . 300 € Maquinària . . . . . 2 800 € Actiu no corrent .

Actiu corrent .

. . . 11 362 €

. . . . . 1900 € Mercaderies . . . . . 1 900 € 42 € Realitzable. . . . . . Clients . . . . . . . . 42 € Disponible . . . . . . 9420 € Bancs . . . . . . . . . 9 000 € Caixa . . . . . . . . . 420 € Existències.

TOTAL ACTIU . . . . 17 0 62 €

Té accions d’una altra empresa i no té intenció de vendrese-les; estan valorades en 2500€. A partir de la informació anterior, troba el patrimoni net i confecciona el balanç de situació ordenat per masses patrimonials. Balanç de situació de l’empresa Vall, SL: j

Actiu


. 36600 € Patrimoni net . . . . 40 187 € Capital social . . . 40187 € Immobilitzat intangible . . . . . 1300 € Passiu corrent . . . 553 € Aplic. Proveïdors efectes informàtiques . . 1300 € comercials per pagar 53 € Immobilitzat Deutes a c/t amb material . . . . . . 32800 € entitats de crèdit 500 € Construccions . . . 30700 € Equips per a processos d’informació . . . 2100 € Actiu no corrent .

Inversions financeres a ll/t . . . . . . . . . 2500

Participacions a ll/t . . . . . . . . Actiu corrent .

€

2 500 €

. . . 4140 €

. . . . . 2400 € Mercaderies . . . . . 2 400 € 140 € Realitzable. . . . . . Cl, Efectes comerc. que cal cobrar . . 140 € Disponible . . . . . . 1600 € Bancs . . . . . . . . . 1 300 € Caixa . . . . . . . . . 300 € Existències.

TOTAL ACTIU . . . . 40 7 40 €

TOTAL P.N. I PASSIU 17 062 €

6. L’empresa Vall, SL presenta la informació patrimonial següent: j Té diners en efectiu per valor de 300€ i dipositats a La Caixa 1 300€ en un c/c. j Deu lletres per 53€ i els seus clients li deuen lletres per 140€. j Té mercaderies per vendre valorades en 2400€. j Té un ordinador que li va costar 2 100€ i programes informàtics valorats en 1300€. j Deu 500€ a La Caixa per un préstec per tornar en 6 mesos i que va demanar per fer millores en el negoci. j El local és de propietat i està valorat en 30700€.

9


7. La senyora Folch té una llibreria. Al final de l’any presenta la informació següent: j Local llogat. j Prestatgeries per valor de 4500€. j Un mostrador valorat en 2300€. j Una màquina fotocopiadora que va costar 7150€. j Un ordinador valorat en 2800€. j Mercaderies per vendre valorades en 3200€. j Factures pendents de cobrament per venda de llibres valorades en 90€. j Deu a l’editorial Valls per compra de llibres 230 € i al Banc de Sabadell 500€ d’un préstec a 2 anys. j Té un compte corrent bancari de 350€ a Caixa Penedès i diners en efectiu per valor de 230€. A partir d’aquesta informació, presenta el balanç de l’empresa a 31 de desembre de 2011.

01

10


Actiu

8. Escriu en el llibre diari i en el llibre major els assentaments següents:


. 16750 € Patrimoni net . . . . 19 890 € Capital social . . . 19890 € Immobilitzat material . . . . . . 16750 € Passiu no corrent . 500 € Mobiliari . . . . . . 6 800 € Deutes a ll/t amb Maquinària . . . . 7 150 € entitats de crèdit 500 € Equips per a 230 € Passiu corrent . . . processos 230 € d’informació . . . 2 8 00 € Proveïdors . . . . . . Actiu no corrent .

. . . 3870 € Existències. . . . . . 3200 € Mercaderies . . . . . 3 200 € 90 € Realitzable. . . . . . Clients . . . . . . . . 90 € 580 € Disponible . . . . . . Bancs . . . . . . . . . 350 € Caixa . . . . . . . . . 230 €

a)

Ingressa 5000 € en el c/c bancari per començar el negoci.

b)

Compra mercaderies per 1 350€ a crèdit.

c )

Compra un ordinador per 1800€ i programes informàtics per 300€. En paga la meitat mitjançant un xec i la resta, a crèdit.

d )

El proveïdor li gira una lletra per 1350€, que torna acceptada.

e)

Ven mercaderies per 1200€. En cobra una tercera part en efectiu, i la resta, a crèdit.

f )

Paga la lletra de 1 350€ al proveïdor mitjançant transferència bancària.

g )

Paga el rebut de la llum per 70€ a través del banc.

h)

Paga la nòmina al treballador, de 1200€, a través del banc. La Seguretat Social a càrrec de l’empresa puja a 345€ i es pagarà la setmana que ve.

i )

Cobra a través del banc les factures pendents dels clients.

Actiu corrent .

TOTAL ACTIU . . . . 20 6 20 €


Diari 1 5 000

a Bancs i institucions de crèdit

2 1 350

3

4

5

6

1 350

a

Bancs i institucions de crèdit Proveïdors d’immobilitzat

1050 1050

a


1 350

a


1 200

Bancs i institucions de crèdit

1 350


70

f Proveïdors, efectes comercials que cal pagar

7 70

Proveïdors

e Caixa Clients

1 350

a

d Proveïdors

400 800

5 000

c Equips per a processos d’informació Aplicacions informàtiques

1 350

Capital

b Compres de mercaderies

1800 300

a

a

g Subministraments

a

01


8 1200 345

h Sous i salaris SS a càrrec de l’empresa

a

9 800

11

Bancs i institucions de crèdit Organismes de la S S creditors

1200 345

i Bancs i institucions de crèdit

a

Clients

800

Major

Bancs i institucions D de crèdit H 5 000 1 050 800 1350 70 1200 Compres de mercaderies 1350

D

H

Equips per a processos D d’informació H 1800 Proveïdors d’immobilitzat 1050

D

H

D

D

Capital 5000

Proveïdors 1 350 1 350 Aplicacions informàtiques 300

D

D

D

H

Caixa

H

D

D


H

D

D

Sous i salaris 1200

Clients 800 800

400

H

H

Proveïdors, efectes comercials que cal pagar H 1 350 1 350

D

9. Anota en el llibre diari i en el llibre major els assentaments següents: j Demana un préstec al banc de 3500€ (per tornar en 3 anys), que ingressen en el c/c bancari. j Compra mercaderies per 1030€ a crèdit. j Paga 300€ de contribució del local a través del banc. j Torna 500€ del préstec i 5 € d’interessos. j Ven mercaderies per 2 000€. En cobra la meitat en efectiu i la resta a crèdit.

j

j j

j j

H

H

Subministraments H 70

D

Organismes de la SS creditors 345

SS a càrrec de l’empresa 345

H

H

Els clients li tornen mercaderies per valor de 300€, ja que eren defectuoses. Paga el rebut del telèfon per 120€ a través del banc. Compra accions del banc BBVA per un valor total de 350€ com a inversió temporal. La compra es fa a través del banc. Cobra 405€ en efectiu d’un local que té llogat. Ven mercaderies per 500€ i cobra mitjançant una lletra.

Diari 1 3 500


a

Deutes a ll/t amb entitats de crèdit

3 500

Proveïdors

1 030

2 1 030


a

3 300

Altres tributs

a


300

01

12


4 500 5

Deutes a ll/t amb entitats de crèdit Interessos de deutes a ll/t

a


505

5 1000 1000

Caixa Clients

a


2 000

6 300

Devolució de vendes

a

Clients

300


120


350

Ingressos per arrendaments

405


500

7 120

Subministraments

a

8 350

Inversions financeres temporals en capital

a

9 405

Caixa

a

10 500

Clients, efectes comercials per cobrar

a

Major

D

D

D

Bancs i institucions de crèdit H 3 500 300 505 120 350 Compres de mercaderies 1030

Altres tributs 300

D

Caixa 1000 405

D

Deutes a ll/t amb entitats de crèdit H 500 3 500

D

H

H

D

D

D

Proveïdors 1030

Interessos de deutes a ll/t 5

Clients 1 000 300

H

D

Devolució de vendes 300

H

H


Inversions financeres temporals D en capital H 350

H

Ingressos per arrendaments H 405

Clients, efectes D comercials per cobrar H 500

D H

Vendes de mercaderies 2000 500

D

H

10. Anota als llibres diari i major els assentaments següents: a) Inicia el negoci amb 6 000€ a la caixa. b) Obre un compte corrent bancari amb 5600 € que tenia en efectiu.

01


c )

Paga el rebut de l’aigua i del telèfon per 345€ per transferència bancària. d ) Paga a través del banc la nòmina dels treballadors: salari brut, 3500€; quota de la SS de l’empresa, 1100€; retenció per SS 5% i per IRPF 16%. e) Paga, per transferència, el deute amb la SS i amb Hisenda.

13

f )

Compra mercaderies per 12300€ a crèdit. g ) Ven mercaderies per 23000€ i en cobra la meitat amb un xec i la resta a crèdit. h) Gira una lletra a 60 dies als clients per 8900€. La hi tornen acceptada. i ) Demana un préstec al banc per 5000 € per tornar en 8 mesos, que li ingressen en c/c bancari.

Diari 1 6 000

a Caixa

a

2 5 600

a

3

a

5

a

6

a

7

2765 560 1275


1 835

Proveïdors

12 300


23 000

g Bancs i institucions de crèdit Clients

a

8

h Clients, efectes comercials per cobrar

a

9 5 000

Bancs i institucions de crèdit HP creditora per conceptes fiscals Organismes de la SS creditors

f Compres de mercaderies

8 900

345

e HP creditora per conceptes fiscals Organismes de la SS creditors

11500 11500


d Sous i salaris SS a càrrec de l’empresa

12 300

5 600

a

4

560 1275

Caixa

c Subministraments

3500 1100

6 000

b Bancs i institucions de crèdit

345

Capital

Clients

8 900

Deutes a c/t amb entitats de crèdit

5 000

i Bancs i institucions de crèdit

a

Major

Bancs i institucions D de crèdit H 5 600 345 11500 2765 5000

D

Caixa 6 000

H

D

Proveïdors H 12300

5 600

D

Capital 6000

H

D


01

14


D

Sous i salaris 3500

H

D

SS a càrrec de l’empresa 1100

H

D

HP creditora per conceptes fiscals H 560 560

D

Organismes de la SS creditors 1 275 1 275

H

Compra de mercaderies 12300

D

H

Vendes de mercaderies H 23000

D

D

D

Clients 11 500 8 900

Compra mercaderies per 1200€ a crèdit. j Els proveïdors giren lletres pel seu deute (1200 €) i l’empresa els les torna acceptades. j Ven mercaderies per 1 050€; en cobra la meitat en efectiu i la resta a crèdit. j Ingressa 525€ en el compte corrent bancari. j Torna el préstec que tenia amb el BBVA (560€). Els diners els treu del compte corrent bancari. j Compra un ordinador per 280€. En paga 80 amb un xec i la resta la deixa a deure. j Compra programes informàtics per 240 €, que paga amb un xec. j Paga lletres acceptades per import de 1 200€ mitjançant transferència bancària. j Paga amb un xec el deute que tenia amb el proveïdor de l’ordinador. j Cobra el total de les factures que tenia dels clients a través del banc. a) Obre un compte pels elements que formen el patrimoni inicial de l’empresària i calcula el net patrimonial o capital d’aquesta empresària individual. b) Comptabilitza els diferents fets comptables que es produeixen, i obre un únic compte per a cada element patrimonial diferent. c ) Troba el saldo final de cada compte. j

H

Clients, efectes comercials per cobrar H 8900

Deutes a c/t amb D entitats de crèdit 5000

H

11. Una empresària individual inicia el seu negoci amb 4 000€ en un compte corrent bancari, un local valorat en 26 560€, i mobiliari valorat en 3600 €. Deu al banc BBVA 560€ d’un préstec per tornar en 6 mesos. Durant un mes fa les operacions següents: Diari

26560 3600 4000

Construccions Mobiliari Bancs i institucions de crèdit

a

Deutes a c/t amb entitats de crèdit Capital

1 200


a

Proveïdors

1 200

1 200

Proveïdors

a


1 200

525 525

Caixa Clients

a


1 050

525


a

Caixa

525

560

Deutes a c/t amb entitats de crèdit

a


560

280


a


80 200

560 33600

01


240

Aplicacions informàtiques

a


240


a


1 200

200

Proveïdors d’immobilitzat

a


200

525


a

Clients

525

1 200

Major

D

Bancs i institucions de crèdit H 4000 560 525 80 525 240 1200 200

D

Deutes a c/t amb entitats de crèdit H 560 560

Mobiliari 3600

H

D

D

D

Capital H 33600 Saldo creditor 33 600

H

D

Proveïdors 1200 1200

H

Saldo 0

Proveïdors, efectes comercials que cal pagar H 1 200 1 200

D


Proveïdors d’immobilitzat 200 200

H

Saldo 0

H

Saldo deutor 240

D

Construccions 26560

H

Saldo deutor 26 560

D

Caixa 525

H 525

Saldo 0

Clients 525 525


H

D

1. El patrimoni empresarial el forma: a) Els béns i drets que té una empresa. b) Els béns i les obligacions que té l’empresa. c ) Les obligacions i els drets que té l’empresa. d ) El conjunt de béns, drets i obligacions que té l’empresa. Resposta correcta: d ).

Saldo 0

Saldo 0

H

Comprova el teu nivell

Saldo deutor 1200

D

Equips per a processos d’informació 280 Saldo deutor 280

D

Saldo deutor 3 600 Compres de mercaderies 1200

D

Saldo 0

Saldo deutor 2770 D

15

Saldo creditor 1050

H

2. En el balanç de situació els elements de patrimoni net i passiu s’ordenen: a) De més a menys exigibilitat. b) De més a menys disponibilitat. c ) De menys a més exigibilitat. d ) De menys a més disponibilitat. Resposta correcta: c ).

3. Quina d’aquestes activitats no és un fet comptable? a) Pagar la nòmina a un treballador. b) Vendre mercaderies al comptat.

01

16


c )

Fer una reunió entre el director i els caps de departament. d ) Comprar un ordinador i pagar amb un xec. Resposta correcta: c ). 4. La venda d’una màquina per un preu inferior al seu valor comptable és un: a) Fet comptable permutatiu. b) Fet comptable modificatiu. c ) Fet comptable mixt. d ) No és cap fet comptable. Resposta correcta: c ). 5. El compte Ràpels per compres: a) És un compte de despesa perquè està relacionat amb les compres. b) És un compte d’actiu perquè està relacionat amb les mercaderies. c ) És un compte d’ingrés perquè representa un descompte per volum de comandes i, per tant, una despesa menor. d ) És un compte de balanç. Resposta correcta: c ). 6. Es parla de saldo creditor quan: a) La suma de quantitats anotades al deure d’un compte és més gran que la suma de quantitats anotades a l’haver. b) La suma de quantitats anotades a l’haver d’un compte és més gran que la suma de quantitats anotades al deure. c ) Quan únicament hi ha quantitats anotades al deure. d ) Quan les quantitats anotades al deure i a l’haver sumen igual. Resposta correcta: b). 7. Reserves és un element patrimonial: a) D’exigible a llarg termini. b) D’exigible a curt termini. c ) D’immobilitzat. d ) De no exigible o patrimonial net. Resposta correcta: d ). 8. Les aplicacions informàtiques: a) Representen el valor de l’adquisició o dret d’ús de programes informàtics. b) És un element d’immobilitzat intangible. c ) És un element que forma part de l’actiu no corrent. d ) Totes les respostes anteriors són correctes. Resposta correcta: d ). 9. El compte Crèdits a llarg termini: a) Representa un bé. b) Representa una obligació.

c )

Representa un dret. d ) Representa un element de patrimoni net. Resposta correcta: c ). 10. Fer una compra a crèdit vol dir: a) Pagar al comptat. b) Pagar a través del banc. c ) No pagar mai. d ) Ajornar el pagament de la compra. Resposta correcta: d ). Prepara les PAU

1. Respon raonadament les preguntes següents: a) Defineix comptabilitat. (1 punt) b) L’objectiu principal de la comptabilitat és, a més de mostrar el resultat econòmic de l’empresa, proporcionar informació per a la presa de decisions. Explica quines quatre persones poden estar interessades en aquesta informació i per quins motius. (1 punt) a) La comptabilitat és una ciència econòmica que estudia el patrimoni empresarial tant de forma estàtica com dinàmica. La forma estàtica suposa l’anàlisi del patrimoni empresarial: conjunt de béns, drets i obligacions que té l’empresa en un moment determinat. Mentre que la forma dinàmica implica el recull dels diferents fets comptables que es van produint com a conseqüència de l’activitat. b) Les quatre persones interessades a tenir aquest tipus d’informació són: — La direcció, perquè tingui prou informació per prendre decisions i poder planificar el futur de l’empresa. — Les persones que en són propietàries o accionistes, perquè puguin comprovar que els seus interessos estan ben protegits. — Els treballadors i les treballadores, ja que la continuïtat dels seus llocs de treball dependràn dels resultats de l’empresa. — Els creditors de l’empresa, perquè puguin saber si aquesta empresa presenta prou garanties per a la seguretat dels seus crèdits. 2. El senyor Joan Garcia inicia el seu negoci el gener de l’any 2010 amb 60000€ dipositats en un c/c del Banc de Sabadell. Durant el seu primer any d’activitat ha realitzat tot un seguit d’activitats que han fet variar la seva situació patrimonial, de manera que el 31 de desembre els elements que formen el seu patrimoni són: j Diners en efectiu, 12000€, i dipositats en un c/c bancari, 8000€. j Deu al Banc de Sabadell 10000€ per un préstec que cal tornar en 3 anys; al seu proveïdor, 15000€; i té lletres per pagar per un import de 2000€. j Té lletres acceptades de clients per valor de 2 000€. j Les mercaderies estan valorades en 2500€.


Ha comprat un local per 50000€ dels quals encara deu 5 000€ a la constructora per tornar en 8 mesos, un ordinador per 1200 € i programes informàtics per 380€. j Ha comprat obligacions de l’Estat per 6000€. j Deu 430€ a Hisenda. a) Quin és el patrimoni net amb el qual comença el negoci el senyor Garcia? (0,5 punt) b) Escriu el balanç de situació al final del primer any d’activitat. (1 punt) c ) Calcula el benefici o pèrdua que ha tingut aquest empresari durant aquest període. (0,5 punt) a) El patrimoni net inicial és de 60 000€. j

b) Actiu


. 57 580 € Patrimoni net . . . . 49650 € Capital . . . . . . . . 49 650 € Immobilitzat 380 € intangible . . . . . Passiu no corrent . 10000 € Aplicacions informàtiques . . 380 € Deutes a ll/t amb entitats Immobilitzat de crèdit . . . . . . 10 000 € material . . . . . . 51 200 € Construccions . . . 50000 € Passiu corrent . . . 22430 € Proveïdors . . . . . . 15 000 € Equips per a processos Proveïdors efectes d’informació. . . . 1 2 00 € comercials per pagar. . . . . . 2 000 € Inversions financeres a ll/t . . . . . . . . . 6000 € Proveïdors d’immobilitzat . . 5 000 € Valors de renda fixa 6 000 € HP creditora Actiu corrent . . . . 24 500 € per diferents Existències. . . . . . 2500 € conceptes . . . . . 430 € Mercaderies . . . . . 2 500 € Realitzable. . . . . . 2000 € Cl, efectes comerc. que cal cobrar . . 2 000 € Disponible . . . . . . 20 000 € Bancs . . . . . . . . . 8 000 € Caixa . . . . . . . . . 12 000 € Actiu no corrent .

TOTAL ACTIU . . . . 82 0 80 € c )


Resultat 5 Patrimonial net final 2 Patrimonial net inicial Resultat 5 49 650 2 60 000 5 2 10350 € Ha tingut una pèrdua de 10350 €

3. Escriu un fet comptable en el qual el compte Caixa s’hagi escriure a l’haver. I un fet comptable en el qual Proveïdors s’hagi d’escriure al deure. (2 punts) Hi ha moltes solucions possibles, per exemple: j Paguem el rebut de la llum en efectiu. j Paguem una factura al proveïdor mitjançant transferència bancària.

01

17

4. Escriu els fets comptables corresponents als assentaments següents: (2 punts) 2 000

Bancs

a Capital

2 000

1 000


a Proveïdors a Caixa

1 300

Clients

a Vendes de mercaderies

800

Mobiliari

a Proveïdors d’immobilitzat

800

500

Proveïdors

a Proveïdors, efectes comercials que cal pagar

500

500 500 1 300

1. Inici de l’activitat amb 2000 euros en el compte corrent bancari. 2. Compres de mercaderies per 1000; paga la meitat en efectiu i la resta es deixa a deure. 3. Ven mercaderies per 1 300 a crèdit. 4. Compra de mobles per 800 euros que deixa a deure. 5. El proveïdor ens gira una lletra de 500 euros que tornem acceptada.

5. En les qüestions següents, tria l’única resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les incorrectes resten (0,25 punts). 1. Segons el mètode de la partida doble: a) Els comptes d’actiu s’anoten al deure quan augmenten. b) Els comptes d’actiu s’anoten al deure quan disminueixen. c ) Els comptes de passiu s’anoten al deure quan augmenten. d ) Els comptes de passiu no s’anoten mai al deure. 2. En el llibre diari es registren: a) Els acords de les reunions diàries que s’efectuen a l’empresa. b) Els assentaments comptables. c ) Els saldos del comptes. d ) Les despeses i els ingressos que es produeixen cada dia a l’empresa. 3. La compra a crèdit d’un bé d’immobilitzat suposa: a) Una anotació al deure de Bancs c/c i al mateix temps una altra a l’haver de Proveïdors d’immobilitzat. b) Una anotació al deure de Proveïdors d’immobilitzat i una altra a l’haver del compte d’Immobilitzat. c ) Una anotació al deure del compte d’Immobilitzat i una altra a l’haver del compte de Proveïdors d’immobilitzat. d ) Una anotació al deure del compte d’Immobilitzat i una altra a l’haver de Bancs c/c. 4. Quin element no pertany a l’immobilitzat? a) Crèdit a favor de l’empresa a llarg termini. b) Productes del magatzem destinats a la venda. c ) Maquinària destinada a la fabricació. d ) Bons de l’Estat a 10 anys propietat de l’empresa. 1. Resposta correcta: a). 2. Resposta correcta: b). 3. Resposta correcta: c ). 4. Resposta correcta: b).

02

18

j


Unitat 2. El cicle comptable

Maquinària, 33487,60€; Deutes a ll/t amb entitats de crèdit, 12500€; Construccions, 59870,30€; Mercaderies, 5600€; Proveïdors, 150,70€; Clients, 980,53€, i Caixa, 6400,45€. a) Calcula’n el capital. b) Fes-ne l’assentament d’obertura.

Activitats

1. Una empresa comença un exercici econòmic amb la situació patrimonial següent: a)

Actiu

Passiu exigible

Construccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Maquinària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Mercaderies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Clients . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Caixa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

59 870,30 33 487,60 5 600 980,53 6 400,45

Deutes ll/t amb entitats de crèdit . . . . . . . . . . . . 12 500 Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150,70

TOTAL ACTIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106 338,88

TOTAL PASSIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 650,70

CAPITAL 5 ACTIU 2 PASSIU EXIGIBLE 5 106338,88 2 12 650,70 5 93 688,18 El capital d’aquesta empresa és de 93 688,18€. b) 59 870,30 33 487,60 5600 980,53 6 400,45

Construccions Maquinària Mercaderies Clients Caixa

a a a

Deutes ll/t amb entitats de crèdit Proveïdors Capital

12500 150,70 93 688,18

2. La Maria Subirachs inicia un petit negoci comercial de compravenda d’estris de jardineria el dia 1 de setembre amb les aportacions següents: j Diners a la caixa, 900€. j Diners al banc, 40000€. j Local de la seva propietat, 200000 €. Calcula’n el capital i fes-ne l’assentament d’obertura. Actiu

Construccions . . . . . . . . . . . . . . 200 000 Bancs i institucions de crèdit. . . . 40000 Caixa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 900

200000 40000 900

Construccions Bancs i institucions de crèdit Caixa

a

Capital

240 900

TOTAL ACTIU . . . . . . . . . . . . . . . 240 900

D


H

Bancs i institucions D de crèdit H 40000

D

Caixa 900

H

D

Capital H 240900

02


3. La Maria Subirachs realitza les operacions següents: j Compra mercaderies, 80 unitats a 10 €/u, que sumen un total de 800€ al comptat i paga en efectiu. j Compra mercaderies, 250 unitats a 12€/u, a crèdit. j Compra mobiliari per a l’oficina per valor de 5 000€; en paga mitjançant transferència bancària 2000€ i deixa a deure la resta. j Paga el rebut del telèfon amb un taló de 5000€.

D

D

j

j j

Ven 200 unitats de mercaderies per un import de 1400 €; 1 000€ els cobra en efectiu i la resta a crèdit. Paga pel banc 1 500€ del deute del proveïdor. Compra un ordinador per 2000€ i un programa de comptabilitat per 900€. El primer el deixa a deure a cinc mesos i el programa el paga en efectiu.

Comptabilitza les operacions anteriors en el llibre diari i en el llibre major.

800


a

Caixa

3 000


a

Proveïdors

3 000

5 000

Mobiliari

a a


2000 3000

5 000

Subministraments

a


5 000

1000 400

Caixa Clients

a


1 400

1 500

Proveïdors

a


1 500

2000 900

Equips per a processos d’informació Aplicacions informàtiques

a a

Proveïdors d’immobilitzat Caixa

2000 900


Compres de mercaderies 800 3000

D Subministraments 5000

H

H

H

Bancs i institucions D de crèdit H 40 000 2 000 5000 1500

D

D


Clients 400

H

H

D

19

D

D

D


800

Caixa 900 800 1 000 900

Mobiliari 5000


H

H

H

D

D

H

Capital H 240900


H

Equips per a processos D d’informació H 2000

20

02


4. Fes el balanç de comprovació corresponent als exercicis 2 i 3. Exercici 2: Deure

Haver

Construccions Bancs i institucions de crèdit Caixa Capital

200000 40000 900

TOTAL

240 900

Deutor

Creditor

200000 40000 900 240900

240900

240 900

240 900

240 900

Exercici 3: Deure

Haver

Construccions Bancs i institucions de crèdit Caixa Capital Compres de mercaderies Proveïdors Mobiliari Proveïdors d’immobilitzat Subministraments Clients Vendes de mercaderies Equips per a processos d’informació Aplicacions informàtiques

200000 40000 1900

TOTAL

260 500

Deutor

8500 1700 240900

3800 1500 5000

Creditor

200000 31500 200 240900 3800

3000

1500 5000

5000 5000 400

5000 5000 400

1400 2000 900

1400 2000 900

260 500

248 800

248 800

5. Explica quina importància té fer el balanç de comprovació de sumes i saldos. La importància del balanç de comprovació o balanç de sumes i saldos rau en el fet que serveix per comprovar si s’han passat bé els comptes del diari al major. 6. Les existències inicials d’una empresa eren de 80000 € i les finals són de 120000 €. a) Raona si les compres efectuades per l’empresa han estat totes consumides en l’exercici econòmic. b) Calcula la variació d’existències i fes l’assentament corresponent per regularitzar el compte de mercaderies. a)

No han estat consumides, ja que almenys 40 000€ del total de les compres efectuades per l’empresa no s’han gastat. Si sumem aquesta quantitat als 80 000 € que tenia en concepte d’existències inicials, obtindrem el valor de les existències finals de l’empresa: 120000€.

b) 80 000

120 000

Variació d’existències

a

Mercaderies

Mercaderies

a


D

Variació d’existències 80 000 120 000

La variació d’existències és de 40000 €.

H

80 000

D

Mercaderies 80 000 80 000 120000

són les existències inicials

120 000

H

02


21

7. Una empresa ha comprat una patent per 1000 000€. L’amortització prevista per a aquest any és del 15 %. Comptabilitza l’assentament corresponent. 150 000

Amortització de l’immobilitzat intangible

a

Amortització acumulada de la propietat industrial

150 000

8. Fes els assentaments de final d’exercici i el balanç de comprovació final corresponents a l’exercici comptable de la Maria Subirachs, tenint en compte: a)

El valor de les mercaderies al final de l’exercici s’ha de calcular pels dos mètodes de valoració d’existències: FIFO i PMP.

b)

L’amortització del local i del mobiliari és del 5 % i la de l’ordinador i la del programa informàtic són del 20 %.

a)

Mètode FIFO

1 560

10 650

180

D

D

Mercaderies

a


Amortització de l’immobilitzat material

a

Amortització acumulada de mobiliari


a

Amortització acumulada d’aplicacions informàtiques

Mercaderies 1560 Amortització acumulada de mobiliari 10650

H

D

H

Amortització D de l’immobilitzat intangible H 180

Variació d’existències 1560

H

1 560

D

10 650

180

Amortització de l’immobilitzat material 10650

H

Amortització acumulada D d’aplicacions informàtiques H 180

Mètode PMP

1 496,3

10 650

180

D

D

Mercaderies

a


1 496,3


a

Amortització acumulada mobiliari

10 650


a


Mercaderies 1496,3 Amortització acumulada de mobiliari 10650

H

D

H

Amortització D de l’immobilitzat intangible H 180

Variació d’existències 1496,3

H

D

Amortització de l’immobilitzat material 10650

180

H

Amortització acumulada D d’aplicacions informàtiques H 180

02

22

b)


Mètode FIFO Deure

Haver

Caixa Bancs i institucions de crèdit Construccions Capital Compres de mercaderies Proveïdors Mobiliari Proveïdors d’immobilitzat Subministraments Clients Vendes de mercaderies Equips per a processos d’informació Aplicacions informàtiques Mercaderies Variació d’existències Amortització de l’immobilitzat material Amortització de l’immobilitzat intangible Amortització acumulada de mobiliari Amortització acumulada d’aplicacions informàtiques

1900 40000 200000

TOTAL

272 890

Deutor

1700 8500

200 31500 200000

240900 3800 1500 5000

Creditor

240900 3800

3000

1500 5000

5000 5000 400

5000 5000 400

1400 2000 900 1560

1400 2000 900 1560

1560 10650 180

1560 10650 180

10650 180 272 890

10650 180 261 190

261 190

Mètode PMP Deure

Haver

Caixa Bancs i institucions de crèdit Construccions Capital Compres de mercaderies Proveïdors Mobiliari Proveïdors d’immobilitzat Subministraments Clients Vendes de mercaderies Equips per a processos d’informació Aplicacions informàtiques Mercaderies Variació d’existències Amortització de l’immobilitzat material Amortització de l’immobilitzat intangible Amortització acumulada de mobiliari Amortització acumulada d’aplicacions informàtiques

1900 40000 200000

TOTAL

272 826,3

Deutor

1700 8500

200 31500 200000

240900 3800 1500 5000

Creditor

240900 3800

3000

1500 5000

5000 5000 400

5000 5000 400

1400 2000 900 1496,3

1400 2000 900 1496,3

1496,3 10650 180

1496,3 10650 180

10650 180 272 826,3

10650 180 261 126,3

261 126,3


02

23

9. Explica quan el compte de variació d’existències té saldo deutor i quan té saldo creditor. El compte de variació d’existències té saldo deutor quan les existències inicials són superiors a les existències finals de mercaderies. Per contra, té saldo creditor quan les inicials són menors que les finals. 10. Fes la regularització i en cas que hi hagi benefici comptabilitza l’impost sobre beneficis de l’exercici econòmic de l’empresa de la Maria Subirachs. A l’hora de buscar la solució aplicarem el mètode FIFO, ja que les xifres són més exactes; tot i això els alumnes poden triar el mètode que vulguin.

19 630

1400 1560

D

D

Resultat de l’exercici

Vendes de mercaderies Variació d’existències

Resultat de l’exercici 19 630 2 960 Vendes de mercaderies 1400 1400

H

H

D

D

a a a a

Compres de mercaderies Subministraments Amortització de l’immobilitzat material Amortització de l’immobilitzat intangible

a


Compres de mercaderies 800 3800 3000 Variació d’existències 1560 1560

3800 5000 10650 180

2 960

H

D

H

Amortització D de l’immobilitzat material 10650 10650

Subministraments 5000 5000

H

H

Amortització D de l’immobilitzat intangible H 180 180 Com que hi ha pèrdues, no fem l’impost sobre beneficis.

11. Si el valor de les existències finals de l’empresa calculades segons el criteri FIFO és de 1200€ i segons el criteri PMP és de 1050€, analitza quina serà la diferència en els resultats. El resultat serà major si s’utilitza, en aquest cas, el criteri FIFO. La diferència serà de 150€ i el motiu és que, atès que el valor de les compres totals és independent del criteri de valoració utilitzat, si les existències queden més valorades, vol dir que les que es van vendre tenien un valor menor (cost de les vendes més baix), cosa que implica un benefici superior. 12. Explica per què és necessari fer correccions al final de l’exercici. Les correccions són necessàries per igualar la situació comptable de l’empresa amb la situació real, ja que hi ha desviacions tant pel que fa a les mercaderies com quant a l’immobilitzat. 13. Raona per què l’amortització acumulada de l’immobilitzat es posa en el balanç de situació a l’actiu, si és un compte de passiu. Es posa en l’actiu per minorar el valor de l’immobilitzat i tenirne el valor real.

Activitats finals

1. Un balanç de comprovació de sumes i saldos està format... a) Únicament per comptes d’actiu. b) Únicament per comptes d’actiu i de passiu. c ) Únicament per comptes de gestió. d ) Pot contenir comptes d’actiu, de passiu i de gestió. Resposta correcta: d ). 2. Una empresària comença les seves operacions amb el patrimoni següent: Caixa, 2000 €; Bancs i institucions de crèdit, 5 000€; Mercaderies, 10000€; Proveïdors, 4000€; Clients, 3500€; Hisenda Pública, creditora per conceptes fiscals, 2000€. Durant els primers dies fa les operacions següents: j Compra mercaderies per 5000 € i les deixa a deure. j El proveïdor anterior li gira lletres per l’import de la compra. j Paga la llum, 300€, i el lloguer de les oficines, 1000€, tot a través del banc.

24

j

j

02


Ven mercaderies per valor de 8000€. Li paguen 2000€ en efectiu, 1000 a través del banc, i li accepten lletres per valor de 3000€. La resta queda pendent.

j

Cobra 100€ d’interessos al banc.

j

Paga el deute que té amb Hisenda a través del banc.

Fes el balanç de situació inicial, el llibre diari, el llibre major i el balanç de comprovació.

Cobra la lletra de l’operació anterior amb un xec que ingressa al banc.

Balanç de situació inicial: Actiu


EXISTÈNCIES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Mercaderies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 000

10 000

PATRIMONI NET . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 500

14 500

REALITZABLE. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Clients . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 500

3 500

6 000

DISPONIBLE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Bancs i inst. de crèdit . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 000 Caixa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 000

7 000

PASSIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 000 HP, creditora per conceptes fiscals . . . . . . . . . 2000

TOTAL ACTIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

20 500

TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU . . . . . . . . . . . . . . . . .

20 500

Llibre de diari:

10000 3500 5000 2000

Mercaderies Clients Bancs i institucions de crèdit Caixa

a a a

Capital Proveïdors HP, creditora per conceptes fiscals

14500 4000 2000

5 000


a

Proveïdors

5 000

5 000

Proveïdors

a


5 000

300 1000

Subministraments Arrendaments

a


1 300

2000 1000 3000 2000

Caixa Bancs i institucions de crèdit Clients, efectes comercials per cobrar Clients

a


8 000

3 000


a


3 000

100


a


HP, creditora per conceptes fiscals

a


2 000

100

2 000

02


25

Major:

D

D

Mercaderies 10000

Capital H 14500

D Subministraments 300 D

H


D

D

Clients 3500 2000

HP, creditora per conceptes fiscals 2 000 2 000

H

H

H

D

Arrendaments i cànons 1000

H

H

D

Altres ingressos financers 100

H

Bancs i institucions de crèdit H 5 000 1 300 1 000 2 000 3000 100

D


D

H

D

Caixa 2000 2000

H

D

Proveïdors 5 000 4 000 5000

H


H

Clients, efectes comercials D per cobrar 3 000 3 000

H

Balanç de comprovació: Deure

Haver

Mercaderies Clients Bancs i institucions de crèdit Caixa Capital Proveïdors HP, creditora per conceptes fiscals Compres de mercaderies Proveïdors, efectes comercials que cal pagar Subministraments Arrendaments i cànons Clients, efectes comercials per cobrar Vendes de mercaderies Altres ingressos financers

10000 5500 9100 4000

TOTAL

44 900

3. El senyor Andreu Roca comença un negoci amb les possessions següents: diners a la caixa, 13400 €; un edifici valorat en 80000€; mobiliari valorat en 6000 €; mobiliari d’oficina, 10000€. Durant el primer mes fa les operacions següents: j Assentament d’obertura. j Ingressa 5000€ al banc.

5000 2000 5000

3300

Deutor

10000 5500 5800 4000

14500 9000 2000

14500 4000 5000

5000 300 1000 3000

j

j j

j

Creditor

5000 300 1000

3000 8000 100 44 900

8000 100 31 600

31 600

Compra mercaderies per valor de 10000 €. En paga la meitat en efectiu i la resta les queda a deure. Paga el lloguer del primer mes: 100€ pel banc. Ven mercaderies al seu primer client per 7 000€, de les quals paga 5000€ amb un xec que ingressa al banc, i per a la resta li gira lletres per pagar a 90 dies. El proveïdor li gira lletres pel deute, que ell accepta.

02

26

j

j


Paga el sou a l’únic treballador que té: 1000€ a través del banc. Fes-ne el llibre diari, el llibre major i el balanç de comprovació de sumes i saldos.

Compra un ordinador que li costa 900€, que queda a deure. Demana un préstec de 60000€ al banc per retornar en deu anys. L’hi concedeixen i l’hi ingressen directament al seu compte corrent.

j

Diari:

13400 80000 16000

Caixa Construccions Mobiliari

a

Capital


a

Caixa

5 000


a a

Caixa Proveïdors

5000 5000

Arrendaments i cànons

a


5000 2000

Bancs i institucions de crèdit Clients, efectes comercials per cobrar

a


7 000

5 000

Proveïdors

a


5 000


a



a

Deutes a ll/t amb entitats de crèdit

Sous i salaris

a


5 000

10 000

100

900

60 000

1 000

198 400

109 400

100

900

60 000

1 000

Suma total

198 400

Major:

D

Caixa 13 400 5 000 5000

H

Bancs i institucions D de crèdit H 5 000 100 5000 1000 60000 Clients, efectes comercials D per cobrar 2000

H

D

D

D

Construccions 80000 Compres de mercaderies 10000


H

D

Mobiliari 16000

H

D

H



H

D

H

D

Arrendaments i cànons 100

H

D

Equips per a processos d’informació 900

H

H

Capital H 109400

02


D

Proveïdors d’immobilitzat 900

H

Deutes a ll/t amb D entitats de crèdit H 60000

Sous i salaris 1000

D

27

H

Balanç de comprovació: Sumes

Comptes Deure

Caixa Construccions Mobiliari Capital Bancs i institucions de crèdit Compres de mercaderies Proveïdors Arrendaments i cànons Clients, efectes comercials per cobrar Vendes de mercaderies Proveïdors, efectes comercials que cal pagar Equips per a processos d’informació Proveïdors d’immobilitzat Deutes a ll/t amb entitats de crèdit Sous i salaris

Saldos

Haver

13400 80000 16000 70000 10000 5000 100 2000

10000

109400 1100

Deutor

3400 80000 16000 109400 68900 10000

5000 100 2000 7000 5000

900

7000 5000 900

900 60000 1000

TOTAL

198 400

Creditor

900 60000 1000

198 400

182 300

182 300

4. La maquinària que va comprar una empresa fa tres anys va costar 20000€. Cada any n’amortitza el 10%. a) Calcula’n la dotació anual d’amortització de maquinària i fes-ne l’assentament corresponent. b) Calcula l’import del compte Amortització acumulada de l’immobilitzat material corresponent a la maquinària després dels tres anys. c ) Explica la informació que dóna el compte Amortització acumulada de l’immobilitzat material. a) 10% de 20000 5 2000€ La dotació anual d’amortització de maquinària és de 2000 €. 2 000


a

Amortització acumulada de maquinària

2 000

b)

El compte Amortització acumulada de maquinària tindrà un saldo de 6 000€ després d’aquests tres anys. c ) Representa la despesa acumulada que s’ha produït en l’element d’immobilitzat material, ja sigui per desgast físic o per obsolescència, des que va ser adquirit per l’empresa.

5. Els saldos dels comptes del llibre major (en€) d’una empresa en acabar l’exercici són: Maquinària, 4000; Mercaderies, 500; Proveïdors, 300; Clients, 400; Clients, efectes comercials per cobrar, 150; Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit, 1 000; Tributs, 80; Sous i salaris, 1 800; Ingressos financers, 20; Inversions financeres temporals en capital, 500; Equips per a processos d’informació, 400; Aplicacions informàtiques, 100; Reserves, 800; Compres de mercaderies, 3 000; Vendes de mercaderies, 5000; Subministraments, 200; Acompte de clients, 50; Amortització acumulada de maquinària, 400; Bancs i institucions de crèdit, 200; Caixa, 50. a) Fes el balanç de saldos i troba el valor del capital per diferència. b) Aplica les correccions següents: mercaderies al final de l’exercici, 700, i amortització de la maquinària, 5%. Presenta el balanç de saldos corregit. c ) Troba el saldo del resultat de l’exercici i presenta el balanç de situació final.

02

28


a)

Saldos

Comptes

Deutor

Maquinària Mercaderies Proveïdors Clients Clients, efectes comercials per cobrar Deutes a ll/t amb entitats de crèdit Tributs Sous i salaris Ingressos financers Inversions financeres temporals en capital Compres de mercaderies Vendes de mercaderies Subministraments Acompte de clients Amortització acumulada de maquinària Bancs i institucions de crèdit Caixa Equips per a processos d’informació Aplicacions informàtiques Reserves Capital TOTAL

Comptes

Deutor

Creditor

4000 500 300

Maquinària

4000

Mercaderies

700

1000 80 1800

Clients

400


150

Deutes a ll/t amb entitats de crèdit 20

Tributs Sous i salaris

500 3000

Inversions financeres temporals en capital

200 50


Subministraments

a

20 500 3000 5000 200 50


800 3810

Mercaderies

1800

Acompte de clients


11 380

b) Variació d’existències

80


200 50 400 100

Caixa

500

1000

Ingressos financers

5000

500

600 200 50


400


100

Reserves 700

Mercaderies

a


700

200


a


200

800

Capital

3810

Variacions d’existències Amortització de maquinària TOTAL

Creditor

300

Proveïdors

400 150

11 380

Saldos

200 200 11 780

11 780

c ) 5 280

20 5000 200


a

Tributs

80

a

Sous i salaris

1800

a


3000

a

Subministraments

200

a


200

a


Ingressos financers Vendes de mercaderies Variació d’existències

5 220


Actiu

29


Actiu no corrent .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3900

Immobilitzat intangible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Aplic. informàtiques . . . . . . . . . . . . . . . . .

100

100

Immobilitzat material . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3 800

Maquinària. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 000 Equips per a processos d’informació. . . . . . . 400 Amortització acumulada de maquinària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . <600> Actiu corrent .

02

Mercaderies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1 000

1000

Passiu corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

350

300 50

700 1 050

400 150 500

Disponible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Bancs i institucions de crèdit . . . . . . . . . . . Caixa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3 810 800 <60>

Passiu no corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Acompte de clients . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4 550

700

Realitzable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Clients. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Clients, efectes comercials per cobrar . . . . . Inversions financeres temporals en capital. .

Capital. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Reserves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Resultat de l’exercici . . . . . . . . . . . . . . . . . Deutes a ll/t amb entitats de crèdit . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2000

Existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Patrimoni net. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

250

200 50

TOTAL ACTIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5 900

TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5 900

6. Un empresari inicia un negoci amb 40000 € dipositats en un compte corrent bancari i un local comercial valorat en 120 000€. Durant un període econòmic realitza les operacions següents: Compra mobiliari per 8000€; en paga la meitat amb un taló i la resta la deixa a deure.

j

j

Compra 400 unitats de mercaderies a 20€/u a crèdit.

j

j

Accepta una lletra de 4000€ a un proveïdor.

j

j

Ven 150 unitats de mercaderies per 5000€ i cobra en efectiu.

j

Compra 200 unitats d’un producte a 22€/u a crèdit.

j

Paga l’electricitat i el telèfon per 600€ amb un xec.

j

Ven 250 unitats de mercaderia per 7000€ a crèdit.

a) b) c ) d ) e)

j j

j

Paga una lletra de 4000€ mitjançant una transferència bancària. Paga la nòmina a un treballador per 2000€. La Seguretat Social a càrrec de l’empresa és de 580 € i les retencions a càrrec del treballador són, respectivament, el 5 % de SS i el 15 % d’IRPF. Paga el sou per mitjà del banc i deixa a deure el deute amb els organismes socials. Cobra 500€ d’interessos bancaris. Calcula el valor de les mercaderies al final de l’exercici pel mètode PMP. Aplica el 5% d’amortització al mobiliari i el 2% al local.

Fes l’assentament d’obertura i comptabilitza les operacions en el llibre diari i en el llibre major. Fes el balanç de comprovació final. Fes la regularització i la comptabilització de l’impost sobre beneficis de l’exercici, si escau. Calcula el valor de les existències segons el criteri FIFO i digues quin seria el valor del resultat que obtindria l’empresa si hagués utilitzat aquest criteri de valoració. Fes el balanç de situació final.

a) 120000 40000

Construccions Bancs i institucions de crèdit

a

Capital

160 000

02

30


8 000

Mobiliari

a a


4000 4000

8 000


a

Proveïdors

8 000

4 000

Proveïdors

a


4 000

5 000

Caixa

a


5 000

4 400


a

Proveïdors

4 400

Subministraments

a


7 000

Clients

a


7 000

4 000


a


4 000

2000 580

Sous i salaris SS a càrrec de l’empresa

a a a

Organismes de la SS , creditors HP, creditora per conceptes fiscals Bancs i institucions de crèdit

680 300 1600


a


4 178

Mercaderies

a


4 178

2800

Amortització d’immobilitzat material

a a

Amortització acumulada de construccions Amortització acumulada de mobiliari

2400 400

600

500

600

500

Mètode PMP Vendes

Compres

400 3 20 5 8 000

Existències

400 3 20 5 8 000 150 3 20 5 3 000

200 3 22 5 4 400 250 3 20,89 5 5 222,5

Llibre major:

D

D

Construccions H 120000 120000


H

D

D

450 3 20,89 5 9 400 200 3 20,89 5 4 178

Bancs i institucions de crèdit H 40 000 4 000 500 600 4000 1600 30300 Compres de mercaderies 4400 8000 12400

H

D

D

Capital H 160000 160000

Proveïdors 4 000 4 000 8000 8400

H

D

Mobiliari 8 000 8 000

Proveïdors, efectes comercials D que cal pagar 4 000 4 000

H

H

02


D

D

D

Caixa 5000 5000 Sous i salaris 2000 2000 Altres ingressos financers 500 500

H

D

H

D

H

D

Amortització acumulada D de construccions H 2 400 2 400

Vendes de mercaderies 5000 1200 7000 SS a càrrec de l’empresa 580 580 Mercaderies 4178 4178

Resultat D de l’exercici 16678 18380 1702

H

H

H

H

D Subministraments 600 600 Organismes D de la SS, creditors 680 680 Variació D d’existències 4178 4178

H

D

H

D

H

D

Amortització acumulada D de mobiliari H 400 400

b)

Sumes

31

Clients 7 000 7 000

H

HP, creditora per conceptes fiscals H 300 300 Amortització de l’immobilitzat material H 2 800 2 800

Saldos

Comptes Deure

Haver

Construccions Bancs i institucions de crèdit Capital Mobiliari Proveïdors d’immobilitzat Compres de mercaderies Proveïdors Proveïdors, efectes comercials que cal pagar Caixa Vendes de mercaderies Subministraments Clients Sous i salaris SS a càrrec de l’empresa Organismes de la SS, creditors HP, creditora per conceptes fiscals Altres ingressos Mercaderies Variació d’existències Amortització de l’immobilitzat material Amortització acumulada de construccions Amortització acumulada de mobiliari

120000 40500

Sumes

211 058

Deutor

10200 160000

8000

Creditor

120000 30300 160000 8000

4000 12400 4000 4000 5000

4000 12400

12400 4000

— 5000

12000 600 7000 2000 580

8400 — 12000

600 7000 2000 580 680 300 500

680 300 500 4178

4178 4178

2800

4178 2800

2400

2400 400

400 211 058

192 858

192 858

c ) 18 380


12000 500 4178

Vendes de mercaderies Altres ingressos financers Variació d’existències

a a a a a

Compres de mercaderies Subministraments Sous i salaris SS, a càrrec de l’empresa Amortització de l’immobilitzat material

12400 600 2000 580 2800

a


16 678

02

32

160000 4000 8400 680 300 2400 400

d )


Capital Proveïdors d’immobilitzat Proveïdors Organismes de la SS , creditors HP, creditora per conceptes fiscals Amortització acumulada de construccions Amortització acumulada de mobiliari

Mètode FIFO

Compres

a a a a a a a

Vendes

Existències

150 3 20 5 3 000

400 3 20 5 8 000 250 3 20 5 5 000

250 3 20 5 5 000

250 3 20 5 5000 200 3 22 5 4400 200 3 22 5 4 400

400 3 20 5 8 000 200 3 22 5 4 400

18 380


12000 500 4400

Vendes de mercaderies Altres ingressos financers Variació d’existències

Construccions Bancs i institucions de crèdit Mobiliari Mercaderies Clients Caixa Resultat de l’exercici

120000 30300 8000 4178 7000 5000 1702

a a a a a

Compres de mercaderies Subministraments Sous i salaris SS, a càrrec de l’empresa Amort. l’immobilitzat material

12400 600 2000 580 2800

a


16 900

El resultat seria 16 900 2 18 380 5 21480 Per tant, tindria una pèrdua més gran ja que amb l’altre mètode ha perdut 1 702. e)

Balanç de situació final:

Actiu Actiu no corrent .


. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125200 Immobilitzat material . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125 200 Construccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120 000 Mobiliari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 000 Amortització acumulada de construccions . <2 400> Amortització acumulada de mobiliari. . . . <400> Actiu corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46478 4 178 Existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Mercaderies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 178 7 000 Realitzable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Clients. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 000 Disponible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 300 Bancs i institucions de crèdit . . . . . . . . . 30300 Caixa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 000

Patrimoni net . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158 298

TOTAL ACTIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171 678

TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171 678

Capital. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160 000 Resultat de l’exercici . . . . . . . . . . . . . . . . . <1 702> Passiu no corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 000 Proveïdors d’immobilitzat . . . . . . . . . . . . . . 4 000 Passiu corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 380 Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 400 Organismes SS creditors . . . . . . . . . . . . . . . 680 HP, creditora per conceptes fiscals . . . . . . . 300


7. Totflor, SA és una empresa distribuïdora de plantes i altres materials de jardineria. Comença el mes de maig amb el patrimoni següent (expressat en€): edifici valorat en 6000€; plantes i altres materials destinats a la venda, 1500€ (10 unitats a 150€/u); diners en c/c bancari, 11800 €; diners en efectiu, 200€; préstec de Caixa Catalunya, 1500€. Durant el mes de maig fa les operacions següents: a) Compra a Hivernaclemar, SA plantes per un import de 1 800€ (18 unitats a 100€/u), paga 800€ al comptat amb un taló bancari, i per a la resta signa dues lletres per pagar en tres i sis mesos. b) Compra terra i adob a Composit, SA per 900€ (60 unitats a 15€/u), que deixa a deure. c ) Ven a Vegetals, SL 15 unitats de plantes per un import de 2 500€. En cobra la meitat en efectiu i la resta a crèdit. d ) Paga 600€ del préstec més 24€ d’interessos a través del banc. e) Compra un ordinador a MIR.NET, SA per 200 €. En paga 100€ amb un xec i deixa a deure la resta.

02

33

f )

Paga la nòmina dels treballadors per 180€. Fa una retenció del 5,4% en concepte de Seguretat Social i del 14% per IRPF. La Seguretat Social a càrrec de l’empresa és de 54€. Paga els treballadors a través del banc i deixa a deure el deute amb els organismes públics. g ) Totflor, SA paga la meitat del deute al proveïdor Hivernacle, SA per transferència bancària. h) Paga amb un taló el deute pendent amb MIR.NET, SA. i ) Composit, SA gira lletres pel total del deute a Totflor, SA, que les torna acceptades. j ) Calcula el valor de les existències finals pel mètode FIFO. Fes les activitats següents: j Assentament d’obertura j Llibre diari i llibre major j Balanç de comprovació j Regularització de comptes i obtenció del resultat d’exercici j Balanç de situació i tancament de comptes

Assentament d’obertura i llibre de diari: a 6000 1500 11800 200

Construccions Mercaderies Bancs i institucions de crèdit Caixa

a a

Deutes a ll/t amb entitats de crèdit Capital social

1500 18000

b 1 800


a a

Bancs i institucions de crèdit Proveïdors, efectes comercials que cal pagar

800 1000

c 900


a

Proveïdors

900

d 1250 1250

Caixa Clients

a


2500

e 600 24

Deutes a ll/t amb entitats de crèdit Interessos de deutes

a


624

Proveïdors d’immobilitzat Bancs i institucions de crèdit

100 100

Organismes de la SS, creditors HP, creditora per retencions practicades Bancs i institucions de crèdit

63,72 25,20 145,08

f 200


a a

g 180 54


a a a

34

02


h 500


a


500


100


900

i 100

Proveïdors immobilitzat

a

j 900

Proveïdors

k 1500 2200

Variació d’existències Mercaderies

a a

1 500

Mercaderies Variació d’existències

2200

Balanç de comprovació: Sumes

Comptes

Deure

Construccions Mercaderies Bancs i institucions de crèdit Caixa Deutes a ll/t amb entitats de crèdit Capital social Compres de mercaderies Proveïdors, efectes comercials que cal pagar Proveïdors Clients Vendes de mercaderies Altres despeses financeres Equips per a processos d’informació Proveïdors d’immobilitzat Sous i salaris SS a càrrec de l’empresa Organismes de la SS, creditors HP, creditora per retencions practicades Variació d’existències

6000 3700 11800 1450 600

TOTAL

30 958

2700 500 900 1250

Saldos

Haver

1500 2269,08

Deutor

6000 2200 9530,92 1450

1500 18000

900 18000 2700

1900 900

1400 1250

2500 24 200 100 180 54

1500

Creditor

2500 24 200

100 180 54 63,72 25,20 2200 30 958

63,72 25,20 700 23 588,99

23 588,92

Obtenció del resultat de l’exercici:

2 958


a a a a

Compres de mercaderies Sous i salaris SS a càrrec de l’empresa Interessos de deutes

2700 180 54 24

02


2500 700

35

Vendes de mercaderies Variació d’existències

a

Resultats de l’exercici

72,6

Impost sobre beneficis

a


72,6

72,6

Resultats de l’exercici

a


72,6

3 200

La suma total de les despeses ha estat de 2958€; la dels ingressos, de 3200€. Per tant, el resultat abans d’impostos és de 242€. Com que l’empresa ha obtingut un benefici, s’ha d’aplicar l’impost sobre beneficis: 30% de 242 5 72,6 242 2 72,6 5 169,4 L’impost sobre beneficis és de 72,6€; el benefici net, 169,4€. Major:

D

Construccions 6000 6000

Deutes a ll/t amb D entitats de crèdit 600 1 500 900

D

Proveïdors 900 900

H

H

D

H

D

Equips per a processos D d’informació H 200 200

D

Organismes de la SS, creditors 63,72 63,72

D

Impost sobre beneficis 72,6 72,6

D

H

H

Mercaderies 1 500 1 500 2200 2200

H

Capital H 18000 18000

Clients 1250 1250

H

D


D

HP, creditora per retencions practicades 25,20 25,20

H

D

HP, creditora per conceptes fiscals 72,6 72,6

H

H

Bancs i institucions de crèdit H 11 800 800 624 100 145,08 500 100 9530,92 D

D

D

H

Proveïdors, efectes comercials D que cal pagar 500 1000 1 400 900

H

D

Interessos de deutes 24 24

H

D

SS a càrrec de l‘empresa 54 54

H

Compres de mercaderies 1800 2700 900

D


D

Sous i salaris 180 180

D

Variació d’existències 1 500 700 700

H

H

Caixa 1450 200 1250

Resultats D de l’exercici 2 958 3 200 72,6 169,4

H

H

H

36

02


Balanç de situació final: Actiu


Actiu no corrent .

.......................

6200

Immobilitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

6 200

Patrimoni net. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Capital......................18000 Resultat de l’exercici . . . . . . . . . . . . 169,4

Construccions . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 000 Equips per a processos d’informació. . 200 Actiu corrent .

Passiu no corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Deutes a ll/t amb entitats de crèdit .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 430,92

Existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1 250 10 980,92

Bancs i institucions de crèdit . . . . . . 9 530,92 Caixa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 450 TOTAL ACTIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1 561,52

Proveïdors. Efectes comercials que cal pagar . . . . . . . . . . . . . . . . 1 400 Organismes de la SS, creditors . . . . . 63,72 HP, creditora per retencions practicades . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25,20 HP, creditora per conceptes fiscals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72,6

Clients. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 250 Disponible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

900

900

Passiu corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2 200

Mercaderies . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 200 Realitzable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

19 168,4

20 630,92

TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU . . . . . . . . . . . . . .

20 630,92

Assentament de tancament: 18000

169,4 900 1400 63,72 25,20 72,6

Capital Resultat de l’exercici Deutes a ll/t amb entitats de crèdit Proveïdors, efectes comercials que cal pagar Organismes de la S S creditors HP, creditora per retencions practicades HP, creditora per conceptes fiscals

a a a a a a

Construccions Equips per a processos d’informació Mercaderies Clients Caixa Bancs i institucions de crèdit

6000 200 2200 1250 1450 9530,92

8. Una empresa, fa tres anys, va comprar una màquina per 2450,34€. N’amortitza el 10 % cada any. Calcula: a) La quantitat que amortitza cada any. b) El valor de l’amortització acumulada després dels tres anys. c ) Si el valor comptable d’un immoble és el valor de compra menys l’amortització acumulada corresponent, quin és el valor comptable de la màquina després dels tres anys? a) 10% de 2 450,34 5 245,03 L’amortitzacó anual és de 245,03€. b) 245,03 ? 3 5 735,10 L’amortització acumulada després de tres anys és de 735,10€. c ) 2450,30 2 735,10 5 1715,20 El valor comptable de la màquina després de tres anys és de 1715,20 €. 9. Fes l’assentament corresponent a l’amortització del tercer any de la màquina de l’exercici anterior. 245,03


a


245,03

02


37

10. Una empresa comença un exercici econòmic amb mercaderies de dos tipus, A i B. El valor de les mercaderies de tipus A a l’inici és de 456,60€, i el de les de tipus B, de 780,40€. Al final de l’exercici s’en fa recompte i el valor de les mercaderies A és de 390,60€, i el valor de les de tipus B, de 953,50€. a) Totes les compres de la mercaderia A efectuades durant l’exercici han estat consumides? b) I les de la mercaderia B? c ) Fes els assentaments corresponents del final de l’exercici i calcula la variació d’existències d’A i de B. d ) Quin saldo té la variació d’existències d’A? Com l’interpretes? e) Quin saldo té la variació d’existències de B? Com s’interpreta? Existències inicials d’A: 456,60 €.

Existències finals d’A: 390,60 €.

Existències inicials de B: 780,40 €.

Existències finals de B: 953,50 €.

a)

Sí, i a més s’han consumit mercaderies corresponents a les existències inicials.

b)

No, s’han deixat de consumir mercaderies de les comprades per valor de 173,10€.

c ) 456,60

Variació d’existències A

a

Mercaderies A

456,60

390,60

Mercaderies A

a

Variació d’existències A

390,60

D

Variació d’existències A 456,60 390,60

D

H

Mercaderies A 456,60 456,60 390,60

H

Són les que tenia a l’inici de l’exercici econòmic

780,40

Variació d’existències B

a

Mercaderies B

780,40

953,50

Mercaderies B

a

Variació d’existències B

953,50

D

Variació d’existències B 780,40 953,50

H

D

Mercaderies B 780,40 780,40 953,50

H

Són les que tenia a l’inici de l’exercici econòmic d )

Saldo deutor: 66€. S’han consumit totes les compres i part de les existències inicials per valor de 66€.

e)

Saldo creditor: 173,10€. No s’han consumit totes les compres i n’han sobrat per valor de 173,10€.


1. Les anotacions que es fan periòdicament en el llibre diari s’anomenen: a) Comptes. b) Fets comptables. c ) Assentaments. d ) En el llibre diari no s’hi poden fer anotacions. Resposta correcta: c ).

2. Tots els fets comptables s’han d’anotar d’una manera o altra: a) Només al llibre diari. b) Només al llibre major. c ) Al llibre diari i al llibre major. d ) Cap de les anteriors. Resposta correcta: c ).

38

02


3. En el balanç de comprovació de sumes i saldos: a) Les sumes del deure i les de l’haver han de sumar igual. b) Les sumes dels saldos deutors i les dels saldos creditors han de sumar igual. c ) Les sumes de les quatre columnes han de sumar igual. d ) Són correctes l’a i la b. Resposta correcta: d ). 4. Les correccions i els assentaments del final de l’exercici: a) Es fan perquè la situació real i la comptable coincideixin. b) Es fan perquè, si no, sempre hi hauria pèrdues. c ) No s’han de fer obligatòriament. d ) Es fan perquè quadri el balanç. Resposta correcta: a). 5. El saldo del compte de variació d’existències: a) És deutor quan les existències inicials de mercaderies són més grans que les existències finals. b) És deutor quan les existències inicials de mercaderies són menors que les finals. c ) Com que és un compte de resultats, sempre té saldo deutor. d ) Mai no pot tenir saldo deutor perquè és un compte d’ingressos. Resposta correcta: a). 6. L’amortització acumulada de maquinària és un compte: a) D’actiu. c ) De despeses. b) De passiu. d ) D’ingressos. Resposta correcta: b).

7. El compte de resultat de l’exercici té saldo creditor quan: a) Hi ha pèrdues. b) Hi ha guanys. c ) Mai. d ) Sempre. Resposta correcta: b). 8. Quan es treu el resultat de l’exercici, l’impost sobre beneficis: a) Sempre s’ha de comptabilitzar. b) La seva comptabilització és voluntària. c ) Només es comptabilitza quan hi ha guanys. d ) Només es comptabilitza quan hi ha pèrdues. Resposta correcta: c ).

9. El balanç de situació final serveix per: a) Treure el resultat de l’exercici. b) Veure la situació de l’empresa al final de l’exercici. c ) Tancar els comptes. d ) Cap de les anteriors. Resposta correcta: b). 10. En un balanç de situació: a) Només hi ha comptes d’actiu i de passiu. b) Els comptes d’actiu i els comptes de passiu han de sumar igual. c ) Cal fer constar el resultat de l’exercici. d ) Totes són correctes. Resposta correcta: d ). Prepara les PAU

1. Una empresa comença la seva activitat el dia 1 de gener de 2012 amb un local valorat en 23000€, amb maquinària d’un valor de 10000€, mercaderies valorades en 10000€ (100 unitats a 10€/u), un ordinador de 700 € i 1700€ al banc. A més, té un programa informàtic de comptabilitat valorat en 250 €. Les operacions que realitza durant aquest mes són les següents: j 2/1 Compra 70 unitats a 120€/u a crèdit. j 10/1 Compra mobiliari per al despatx valorat en 3000€, dels quals paga 1000 € al comptat amb un xec i la resta els deixa a deure. j 12/1 Paga la llum i el gas amb un xec, que valen 580€. j 15/1 Ven mercaderies, 150 unitats, per valor de 108000€. La venda es realitza al comptat cobrant-la amb un taló bancari. j 25/1 Paga la nòmina del personal en les condicions següents: sous bruts, 2400 €; Seguretat Social de l’empresa, 300€; Seguretat Social del treballador, 150€, i retenció de l’IRPF, 330€. El pagament es fa a través del banc. j 30/1 El proveïdor li gira lletres per valor del deute de la compra del dia 2/1. j 31/12 Amortitza el 18,35% de la maquinària i el 2% de l’immobilitzat intangible. j 31/12 Les existències finals de mercaderies s’han de calcular pel mètode FIFO. Es demana fer: a) El llibre diari (assentament d’obertura) i el llibre major. (0,5 punt) b) Treure el resultat de l’exercici (si s’escau, fes la liquidació de l’impost de societats). (0,5 punt) c ) Fer el balanç final. (0,5 punt) d ) Tancar l’exercici. (0,5 punt)


a)

02

39

Llibre de diari: 1/1 23000

Construccions

10000

Maquinària

700 1700 250 10000

Equips per a processos d’informació Bancs i institucions de crèdit Aplicacions informàtiques Mercaderies

a

Capital

45 650

2/1 8 400


Proveïdors

8400

a


a


1000 2000

a

10/1 3 000

Mobiliari

12/1 580

Subministraments

a


580

15/1 108 000


a


108 000

25/1 2400 300


a

Organismes de la SS, creditors

a

HP, creditora per retencions practicades

a


450 330 1920


8400

30/1 8 400

Proveïdors

a

31/12 5


a


5

31/12 1 835


a


1835

31/12 10 000

Variació existències

a

Mercaderies

10 000

31/12 2 400

Mercaderies

a


2 400

40

02


Mètode FIFO Vendes

Compres

70 3 120 5 8 400 100 3 100 5 10000 50 3 120 5 6000

Existències

100 3 100 5 10000 70 3 120 5 8 400 20 3 120 5 2 400

Resultat de l’exercici: 31/12 21 120


a


8400

a

Subministraments

a

Sous i salaris

a

SS a càrrec de l’empresa

a


a


1835

a


7600


108 000

580 2400 300 5

31/12 108 000


a

31/12 26 064

Impost del benefici

a


26 064

Impost del benefici

26 064

31/12 26 064


a

31/12 45650 2000 8400 450 26394 5 1835 60816

Capital Proveïdors d’immobilitzat Proveïdors, efectes comercials que cal pagar Organismes de la SS, creditors HP, creditora per retencions practicades Amortització acumulada d’aplicacions informàtiques Amortització acumulada de maquinària Resultat de l’exercici a a a a a a a

Construccions Maquinària Mobiliari Equips per a processos d’informació Aplicacions informàtiques Bancs i institucions de crèdit Mercaderies

23000 10000 3000 700 250 106200 2400

02


41

Llibre major:

D

D

D

D

Construccions 23000 23000

Aplicacions informàtiques 250 250 Mobiliari 3000 3000 SS a càrrec de l’empresa 300 300

H

D

Maquinària 10000 10000

H

D

Capital social H 45650 45650

H

D

H

D

Proveïdors d’immobilitzat 2000 2000 Organismes de la SS, creditors 450 450

H

H

H

Bancs i institucions de crèdit H 1 700 1 000 108 000 1 920 580 106200 D

D Subministraments 580 580

H

D

Amortització acumulada de maquinària 1835 1835

H

D

Impost D de beneficis 26064 26064

H

D

Variació d’existències 10 000 2 400 7600

H

H

D

Compres de mercaderies 8400 8400

H

D

D


H

D

D

HP, creditora per retencions practicades 330 26394 26064

H

Proveïdors, efectes comercials D que cal pagar 8400 8400

H

Amortització acumulada de l’immobilitzat D material H 5 5

H

D

Amortització de l’immobilitzat intangible 5 5

Equips i processos D d’informació 700 700

H

D

H

D

Amortització de maquinària 1835 1835

Mercaderies 10 000 10 000 2400

Proveïdors 8 400 8 400 Sous i salaris 2400 2400

H

H

Resultat de l’exercici H 21 120 108 000 26 064 60 816

Balanç de situació final: Actiu Actiu no corrent .


. . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . .

35 110

Immobilitzat intangible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

245

Aplicacions informàtiques . . . . . Amortització acumulada d’aplicacions informàtiques . . .

250

Patrimoni net . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106466

Capital. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 650 Resultat de l’exercici . . . . . . . . . 60816 Passiu no corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

(5)

Immobilitzat material . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Construccions . . . . . . . . . . . . . . 23 000 Maquinària. . . . . . . . . . . . . . . . 10 000 Equips per a processos d’informació . . . . . . . . . . . . . . 700 Mobiliari . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 000 Amortització acumulada de maquinària. . . . . . . . . . . . . (1 835)

Proveïdors d’immobilitzat. . . . . . 34 865

2000

2000

Passiu corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35244

Proveïdors, efectes comercials a pagar . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 400 Organismes de la SS creditors . . . . . . . . . . . . . . . . 450 HP, creditora per conceptes fiscals . . . . . . . . 26 3 94

42

02


Actiu Actiu corrent .

Passiu

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108600

Existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Mercaderies . . . . . . . . . . . . . . .

2 400

2 400

Disponible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106 200

Bancs i institucions de crèdit . . . 106 200 TOTAL ACTIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143 710

2. Classifica els comptes següents assenyalant si són de balanç (d’actiu o de patrimoni net i passiu) o bé de resultats (despeses o ingressos): (2 punts)

TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU . . . . . . . . . . . . . . . . 143 710

b)

Explica què és el balanç de comprovació de sumes i saldos. (0,5 punt)

c )

Què vol dir que el compte Resultat de l’exercici tingui saldo deutor? (0,5 punt)

d )

Quan es pot dir que el compte de variació d’existències té saldo creditor? (0,5 punt)

a)

És el procés d’anotació i registre de tots els fets comptables que se succeeixen en un exercici comptable (normalment un any) amb l’objectiu d’obtenir el resultat de l’exercici i que es repeteix any rere any.

b)

És un balanç que té com a finalitat comprovar que les anotacions efectuades en el llibre major a partir dels assentaments del llibre diari s’han passat correctament, i que a la vegada ens actualitza els saldos de tots els comptes.

j

Reserves

j

Hisenda Pública, deutora

j

Productes acabats

j

Sous i salaris

j

Capital social

j


j

Deutors

j

Primeres matèries

j

Amortitzacions de construccions

j


c )

Vol dir que l’empresa ha tingut pèrdues.

j

Consum d’explotació

d )

Quan les existències finals són més grans que les inicials.

j

Proveïdors

j

Impost de societats

Reserves: balanç, patrimoni net. Hisenda Pública deutora: balanç, actiu.

4. Una empresa presenta la informació següent sobre les seves mercaderies; en té de tres tipus: R, S i T. 

Productes acabats: balanç, actiu. Sous i salaris: resultats, despeses.

Deutors: balanç, actiu. Primeres matèries: balanç, actiu. Amortitzacions d’immobilitzat: resultats, despeses. Vendes: resultats, ingressos. Consum d’explotació: resultats, despeses. Proveïdors: balanç, passiu.

          



        

a)

Què entens per cicle comptable? (0,5 punt)

en compra 200 a 90€ i en ven 90 a un preu de 300€.

en 300€, en compra 100 a 270€ i en ven 130 a 500€.

Contesta les preguntes següents: a)

Totes les compres de les existències R, S i T efectuades durant l’exercici han estat consumides? (0,5 punt)

b)

Calcula la variació d’existències d’R, S i T pel mètode FIFO i PMP. (0,5 punt)

c )

Fes els assentaments corresponents a cada tipus d’existències del final de l’exercici i digues quina ha estat la variació d’existències. (1 punt)

a)

Les existències R i S no s’han consumit del tot, mentre que les T sí que s’han consumit.

Impost de societats: resultats, despeses.

3. Respon raonadament les preguntes següents:

valorades en 80€; durant l’exercici en compra 50 a 100€ i en ven 40 al preu de venda, que és de 180€.



Capital social: balanç, patrimoni net. Aplicacions informàtiques: balanç, actiu.

          

02




 



Existències R

 

Existències R Vendes/sortides

Entrades/compres

Existències

Vendes/sortides

Entrades/compres

Existències

100 3 80 5 8 000 50 3 100 5 5 000

100 3 80 5 8000 50 3 80 5 5000 60 3 80 5 4800 50 3 100 5 5000

40 3 80 5 3 200

100 3 80 5 8 000 50 3 100 5 5 000

Existències S Entrades/compres

40 3 86,67 5 5 3466,8

150 3 86,67 5 5 13000,5 110 3 86,67 5 5 9533,7

Vendes/sortides

Existències

90 3 90 5 8 100

200 3 90 5 18000 110 3 90 5 9900

Vendes/sortides

Existències

Existències S Vendes/sortides

Existències

Entrades/compres

200 3 90 5 18000

90 3 90 5 8 100

200 3 90 5 18000 110 3 90 5 9900

200 3 90 5 18 000

Existències T Entrades/compres

Existències T Vendes/sortides

Existències

Entrades/compres

50 3 300 5 15 000 50 3 300 5 15 000 100 3 270 5 27 000

100 3 270 5 27 000 50 3 300 5 15000 80 3 270 5 21 600

50 3 300 5 15000 150 3 280 5 42000

100 3 270 5 27 000 130 3 280 5 36400

20 3 270 5 5400

b) 



8 000


a

Mercaderies

8 000

9 800

Mercaderies d’existències

a

Variació

9 800

a

Variació

9 900


a

Mercaderies


a

Variació

5 400


a

Mercaderies

8 000


a

Variació

VE 5 1800 (actuarà com un ingrés)

9 900



15 000

5 400

15 000

VE 5 9600 (actuarà com una despesa) 



8 000

9 533,7

43

VE 5 1533,7 (actuarà com un ingrés)

9 533,7

20 3 280 5 5600

44

02

9 900



a

Variació

9 900


a

Mercaderies


a

Variació


15 000

5 600

15 000

5 600

VE = 9 400 (actuarà com una despesa) Quan les existències inicials són més grans que les finals, el saldo de la variació d’existències s’ha d’afegir com un cost més de l’exercici ja que s’han consumit les compres més una part de les existències inicials. En cas contrari, com que quedarà per consumir una part de les compres, s’ha de compensar com una entrada, un ingrés.

5. En les qüestions següents, tria l’única resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les incorrectes resten (0,25 punts). 1. Els comptes d’actiu: a) Sempre tenen saldo deutor. b) Sempre tenen saldo creditor. c ) Pot ser que tinguin saldo deutor o saldo nul. d ) Sempre tenen saldo nul. 2. Els comptes de resultats: a) Han d’anar al balanç de situació final. b) Han d’anar al balanç de situació inicial. c ) Mai no es posen al balanç de situació. d ) Només es posen quan hi ha guanys. 3. En un balanç de situació final sempre: a) La suma de l’actiu ha de ser igual a la suma del passiu.

b)

La suma del passiu ha de ser igual a la suma del patrimoni net.

c )

La suma de l’actiu ha de ser igual a la suma del patrimoni net.

d )

La suma de l’actiu ha de ser igual a la suma del passiu més patrimoni net.

4. Quan es fa un assentament de regularització: a)

Les despeses s’han d’anotar al deure.

b)

Les despeses s’han d’anotar a l’haver.

c )

Els ingressos s’han d’anotar al l’haver.

d )

Cap de les respostes és correcta.

1. Resposta correcta: c ). 2. Resposta correcta: c ). 3. Resposta correcta: d ). 4. Resposta correcta: b).


j

Unitat 3. Normalització i verificació comptable. Legislació fiscal Activitats

1. El PGC és d’aplicació obligatòria per a: a) Només les empreses individuals. b) Exclusivament les societats. c ) Totes les empreses, independentment de la seva forma jurídica. d ) Cap de les anteriors; la seva utilització és voluntària. Resposta correcta: c ).

2. Què s’entén per marc conceptual? És el conjunt de fonaments, principis i conceptes bàsics que inspiren tot el pla i té com a objectiu la imatge fidel, clara, comprensiva i útil per als usuaris de la informació financera.

3. Si es vol comprar una màquina a terminis i no se’n registra la compra fins que està tota pagada, s’ha actuat correctament? a) Sí, per l’aplicació del principi de la no-compensació. b) No, perquè no s’ha aplicat correctament el principi de la data del fet. c ) Sí, pel principi de prudència. Resposta correcta: b).

4. Enumera les disposicions legals que, d’alguna manera, regulen la comptabilitat a l’empresa.

03

45

Un exemple clar és l’inventari de les mercaderies, ja que en iniciar l’exercici en tenim una quantitat concreta i en acabarlo, com que s’han realitzat compres i vendes, normalment en tenim una altra. Recordem que la correcció es fa amb el compte Variació d’existències.

7. Explica la diferència que hi ha entre el subjecte passiu i el contribuent d’un impost. El contribuent és la persona física o jurídica sobre la qual recau l’impost. El subjecte passiu és la persona natural o jurídica que, segons la llei, està obligada a complir les prestacions tributàries i les obligacions materials o formals. De vegades, el subjecte passiu i el contribuent són la mateixa persona.

8. Digues quin és el fet imposable de l’impost de societats. El fet imposable de l’impost de societats està determinat per l’obtenció dels beneficis per part del subjecte passiu, és a dir, l’empresa.

9. Explica què són els impostos especials. Són els impostos que recauen sobre productes de consum específic i graven la fabricació, la importació i la introducció en l’àmbit territorial intern de determinats béns, així com la matriculació de determinats vehicles.

10. Digues què és l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i quina relació té amb l’empresa o l’empresari. L’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) és un tribut de caràcter personal, progressiu i directe que grava la renda de les persones físiques d’acord amb les seves circumstàncies personals. És a dir, té per objecte gravar la totalitat dels rendiments dels factors de producció (treball, capital...), així com els guanys i les pèrdues patrimonials dels contribuents. La relació que té amb l’empresari és l’apartat que fa referència als rendiments sobre activitats econòmiques.

El Codi de comerç dedica una part a la comptabilitat: de l’article 25 al 49. A part d’aquest, però, hi ha altres disposicions le- 11. Explica per què creus que s’han de pagar impostos. gals que afecten la comptabilitat, com ara la Llei de societats Resposta oberta. anònimes, la Llei de societats de responsabilitat limitada, el Pla General Comptable i el Reglament del registre mercantil . 12. Una de les finalitats dels impostos és la redistribució de la renda entre els ciutadans del territori espanyol. Creus que es 5. Digues quin d’aquests llibres no és obligatori per a les compleix? Pots buscar informació sobre el tema a Internet. empreses: a)

El llibre diari. b) El balanç de comprovació de sumes i saldos. c ) El llibre major. d ) Tots són obligatoris. Resposta correcta: c ).

6. Explica quina utilitat creus que pot tenir fer un inventari al final de l’exercici. Posa’n un exemple concret. És útil per comprovar que tot el patrimoni que es tenia a l’inici de l’exercici econòmic és el mateix que es té en finalitzar-lo. En cas que no sigui així, s’han de fer les correccions corresponents.

Resposta oberta.

Activitats finals

1. Explica què és el Pla General de Comptabilitat i enumera’n les parts. El PGC es pot definir com el conjunt de regles de funcionament de la comptabilitat que té com a finalitat homogeneïtzar la informació que es pot extreure de la mateixa comptabilitat de manera que facilita la interpretació, l’anàlisi i la comparació dels informes externs de les empreses a qualsevol usuari de la comptabilitat.

46

03


Les parts del PGC són: 1. Marc conceptual (obligatori). 2. Normes de registre i valoració per a pimes (obligatòries). 3. Comptes anuals (obligatoris). 4. Quadre de comptes (voluntaris). 5. Definicions i relacions comptables (voluntàries).

2. Quina finalitat tenen els principis comptables? La finalitat de l’aplicació de principis comptables és permetre que els comptes anuals expressin una imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’empresa.

3. Explica amb un exemple el significat del principi de la data del fet.

8. Explica per què el compte Proveïdors d’immobilitzat a curt termini està considerat com un compte financer. Perquè és com si els proveïdors, pel fet de deixar-nos pagar temps després de la compra, ens fessin un préstec. Per tant, es considera un finançament, ja que ens deixen gaudir durant un cert temps dels diners que hauríem d’haver pagat en fer la compra.

9. Explica les diferències entre l’auditoria operativa i la financera. L’auditoria operativa és la que revisa els procediments portats a terme per l’organització de l’empresa amb la finalitat d’analitzar l’eficàcia i l’eficiència de la seva estructura global pel que fa a objectius, planificacions, etc. L’auditoria financera, en canvi, tracta d’examinar i verificar les dades dels comptes anuals de l’empresa amb l’objectiu de confirmar les dades que s’hi reflecteixen.

En el cas de la factura d’un proveïdor, s’ha de comptabilitzar en el moment de la compra, encara que se n’ajorni el pagament. 10. A qui creus que pot interessar un informe d’auditoria?

4. Digues per què cal representar els elements patrimonials mitjançant comptes. La finalitat de representar els elements patrimonials mitjançant comptes és unificar criteris a l’hora d’agrupar conceptes.

5. Comenta en què consisteix un pla de comptes. Un pla de comptes és una relació detallada i codificada de tots els comptes i subcomptes que preveu emprar una empresa, segons la seva activitat i les seves característiques, i d’acord amb el Pla General de Comptabilitat.

6. Dels grups que formen el pla de comptes, digues quins inclouen els comptes de balanç i quins inclouen els comptes de gestió o resultats. Els comptes de balanç estan formats pels comptes dels grups 1 a 5, i els comptes de resultats, pels dels grups 6 i 7.

Als accionistes de l’empresa, als proveïdors, als treballadors, a la Hisenda Pública i a totes les persones que tinguin relació amb l’empresa.

11. Digues si un accionista d’una empresa que no estigui legalment obligada a auditar-se pot demanar que es dugui a terme una auditoria. Sí, ho pot demanar, però l’empresa només estarà obligada a auditar-se quan els accionistes que ho sol .licitin representin, almenys, el 5% del capital social.

12. Digues per a què serveixen els llibres de comptabilitat i quins són obligatoris per a l’empresari. Serveixen bàsicament per registrar i anotar els fets comptables que han succeït a l’empresa durant un exercici econòmic. Els llibres obligatoris són el llibre diari, el llibre d’inventaris i comptes anuals. En el cas de les societats mercantils, també és obligatori el llibre d’actes.

7. Digues a quins grups pertanyen els comptes següents: Caixa, Bancs i institucions de crèdit, Reserves (diners que les empreses reinverteixen), Compres de mercaderies, Sous 13. Comenta la finalitat que té el llibre diari. i salaris, Maquinària, Proveïdors, Proveïdors d’immobilitzat La finalitat del llibre diari és la de registrar i ordenar cronològia curt termini, Clients, Vendes de mercaderies, Resultat de cament tots els fets comptables que s’esdevenen a l’empresa i l’exercici. que d’alguna manera en modifiquen el patrimoni. Caixa: 5. 14. Explica la diferència que hi ha entre un impost municipal i Bancs i institucions de crèdit: 5. un d’estatal. Reserves: 1. Compres de mercaderies: 6. Un impost municipal el recapta l’ajuntament d’una població i un impost estatal, l’Estat, i més concretament, el Ministeri Sous i salaris: 6. d’Hisenda. Proveïdors: 4. Proveïdors d’immobilitzat a curt termini: 5. 15. Explica quina és la finalitat del balanç de comprovació de Clients: 4. sumes i saldos. Vendes de mercaderies: 7. La finalitat del balanç de comprovació de sumes i saldos és veResultat de l’exercici: 1. rificar que les anotacions fetes en el llibre major a partir dels assentaments del llibre de diari s’hagin passat correctament. Maquinària: 2.

03


16. Una persona guanya un concurs televisiu i decideix iniciar la seva activitat professional com a humorista, de manera independent. Des del punt de vista de la seva relació amb la Hisenda Pública, s’hauria de considerar subjecte passiu de l’impost de societats? Raona la teva resposta.

47

tats, ja que estaria sotmès a transparència fiscal i els beneficis de la societat es considerarien rendes del soci en la seva declaració.

17. Digues els tipus de tributs que coneixes. Els tributs es poden classificar en: taxes, contribucions especials i impostos. L’impost de societats grava la renda de societats i altres entitats jurídiques, no la de les persones físiques que han de tri- 18. Explica el concepte de valor afegit. butar per IRPF. Per tant, aquesta persona, professional i indeEl valor afegit dels productes és la diferència entre el valor dels pendent (persona física i autònoma), no seria subjecte passiu béns produïts i el cost de les matèries primeres i dels altres béns d’aquest impost encara que fos una societat unipersonal (SA intermedis utilitzats per produir-los. o SL). En aquest cas, tributaria per IRPF i no per impost de socie-

19. Una empresa de material de construcció va comprar mercaderies per valor de 1686 € amb l’IVA inclòs i va pagar en efectiu. El tipus impositiu de l’IVA era del 21%. Digues quin va ser l’import de l’impost. Comptabilitza l’operació en el llibre diari i en el llibre major. x 1 21% x 5 1 686

1686 1,21

x (1

x 5 ————

0,21) 5 1 686

1

1 393,39

5

L’impost és el 21% de 1393,39; és a dir, 292,61 €.

1 393,39

(600) Compres de mercaderies

292,61

D

(472) HP, IVA suportat

600

H

a

D

1393,39

(570) Caixa

472

H

1 686

D

570

H 1686

292,61

20. Una venda de mercaderies es va facturar per un total de 1 560 €. Els productes estaven valorats en 1500 €. Digues el tipus impositiu de l’IVA que es va aplicar. Comptabilitza l’operació en el llibre diari i en e l llibre major, tenint en compte que la venda es paga amb un efecte comercial (una lletra de canvi). 1500 1 y ? 1500 5 1 560 1560 2 1 500 5 y ? 1500 y 5

60 ——— 5 0,04 1500

El tipus impositiu va ser del 7 %.

1 5 60

(431) Clients, efectes comercials per cobrar

a

(700) Vendes de mercaderies

1500

(477) HP, IVA transferit

D

431 1560

H

D

700

H 1500

D

60

477

H 60

21. Suposant que l’operació de l’exercici 19 i la de l’exercici 20 són de la mateixa empresa, fes la liquidació de l’impost. Comptabilitza la liquidació en el llibre diari i en el llibre major. L’IVA suportat ha estat de 292,61€ i l’IVA transferit, de 60€. Per tant, Hisenda Pública deu a l’empresa els diners que ha pagat per l’impost i que no es poden deduir; és a dir, 232,61€ (292,61 2 60). Hisenda, però, no tornarà els diners sinó que se’ ls quedarà a compte de futurs pagaments.

48

03


60

(477) HP, IVA transferit

232,61

D

(470) HP, deutora per IVA

477 60

H 60

a

D

(472) HP, IVA suportat

472 292,61

22. Explica els casos en què es pot trobar l’empresa quan hagi de liquidar l’IVA. L’empresa, quan ha de liquidar l’IVA, es pot trobar en dues situacions: que la liquidació li surti positiva i hagi d’ingressar els diners a Hisenda Pública, o bé que li surti negativa i, per tant, que sigui Hisenda qui li deu els diners. En el primer cas, haurà de fer efectiu l’import durant el termini establert; en el segon, els diners quedaran a compte de futurs deutes per l’IVA que l’empresa tingui amb Hisenda.

23. Explica quina repercussió econòmica té l’IVA per a l’empresa. Econòmicament, l’IVA no representa res per a l’empresa, ja que aquesta només fa d’intermediària entre Hisenda i el contribuent, que és el consumidor.

24. El compte Hisenda Pública, creditora per IVA és un compte: a) D’actiu b) De passiu c ) D’ingressos d ) De despeses Resposta correcta: b).

25. Explica què és l’impost de societats. L’impost de societats és un tribut de caràcter directe i personal que grava la renda de les societats i altres entitats jurídiques.

26. Explica què és la base imposable d’un impost i digues quina és la de l’impost de societats (I S) i la de l’impost sobre el valor afegit (IVA). La base imposable d’un impost és la quantitat sobre la qual s’aplica el tipus impositiu; normalment, s’expressa en diners. La base imposable de l’impost de societats és l’import de la renda obtinguda per una societat en el període fiscal; és a dir, el benefici. La base imposable de l’impost sobre el valor afegit és el total de la factura generada per una compra, una venda o un servei.

27. Treu el benefici de l’empresa comercial Suro, SA a partir de la informació següent i aplica-hi l’impost corresponent: Vendes de mercaderies 300 Compres de mercaderies 178 Consum d’energia 15

H

292,61

D

292,61

470

H

232,61

Elements de transport Amortització acumulada de l’immobilitzat Despeses d’amortització Ràpels sobre compres Clients Préstec a llarg termini Pèrdues d’immobilitzat material Hisenda Pública, creditora Proveïdors Sous i salaris Subministraments Mercaderies Diners al banc Aportacions dels socis Reserves Primes d’assegurances

160 64 14 10 17 43 4 15 15 45 12 32 58 85 15 12

Compres de mercaderies. . . . . . . . . . . . . . . 178 Consum energia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 Despeses d’amortització . . . . . . . . . . . . . . 14 Pèrdues d’immobilitzat immaterial. . . . . . . . 4 Sous i salaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 Subministraments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 Primes d’assegurances . . . . . . . . . . . . . . . . 12 Total despeses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 280 Vendes de mercaderies . . . . . . . . . . . . . . . 300 Ràpels sobre compres . . . . . . . . . . . . . . . . 10 Total ingressos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 310 Benefici 5 ingressos 2 despeses Benefici 5 310 2 280 5 30 El benefici ha estat de 30. Impost sobre beneficis: 30% de 30 5 9 L’impost sobre beneficis és de 9.

03



1. «La imputació d’ingressos i despeses s’ha de fer d’acord amb el corrent real de béns i serveis que representen, amb independència del moment en què es cobr in o es paguin.» Es refereix al: a) Principi de no-compensació. b) Principi de prudència. c ) Principi de la data del fet. d ) Principi d’uniformitat. Resposta correcta: c ).

2. El compte Sous i salaris forma part dins del quadre de comptes del grup: a) 1 c ) 4 b) 3 d ) 6 Resposta correcta: d ).

3. Els elements del patrimoni de l’empresa destinats a servir de manera perdurable formen part dins del quadre de comptes del grup: a) 1 c ) 3 b) 2 d ) 7 Resposta correcta: b).

4. Quan s’examinen i es verifiquen els comptes anuals de l’empresa a fi de confirmar-ne les dades per personal independent a l’empresa, s’està parlant d’auditoria: a) Interna c ) Financera i externa b) Operativa d ) Operativa i externa Resposta correcta: c ).

5. El llibre diari serveix per: a) Enregistrar cronològicament els fets comptables. b) Enregistrar compte a compte els fets comptables. c ) Anotar diàriament totes les entrades i sortides de diners. d ) Portar un control de les entrades i sortides del personal. Resposta correcta: a).

6. L’IVA: a) És un impost directe. b) Tant es pot considerar un impost directe com un d’indirecte. c ) És un impost indirecte. d ) No es pot considerar un impost. Resposta correcta: c ).

49

7. La persona sobre la qual recau un impost s’anomena: a)

Subjecte passiu

c )

Contribuent

b)

Subjecte actiu

d )

Auditor

Resposta correcta: c ).

8. Qui ingressa trimestralment a Hisenda l’impost sobre el valor afegit? a)

Les empreses o els professionals que el recapten.

b)

El contribuent que el suporta.

c )

No s’ha d’ingressar a Hisenda sinó als ajuntaments.

d )

S’ha d‘ingressar mensualment.

Resposta correcta: a).

9. L’impost de societats grava: a)

La renda de les persones físiques que tenen una empresa.

b)

La renda de les empreses.

c )

El valor afegit dels productes.

d )

El patrimoni de les societats.

Resposta correcta: b).

10. El benefici d’una societat respecte als impostos és: a)

El fet imposable de l’impost de societats.

b)

La base imposable de l’impost de societats.

c )

El tipus impositiu de l’impost de societats.

d )

Són correctes la a i la b.

Resposta correcta: d ).

Prepara les PAU

1. Indica els principis comptables que obliguen a: a)

Considerar ingressos per vendes del període el total de les vendes realitzades, malgrat que encara no est iguin cobrades. (0,5 punt) b) Considerar la possible pèrdua futura que pot representar el fet de tenir dificultats en el cobrament d’una venda realitzada. (0,5 punt) c ) Distingir entre un deute contret amb un proveïdor i la quantitat que el mateix proveïdor deu en concepte d’unes compres realitzades. (0,5 punt) d ) Aplicar el mateix criteri de valoració d’existències durant tot l’exercici. (0,5 punt) a)

Data del fet

c )

No compensació

b)

Prudència

d )

Uniformitat

50

03


2. Respon raonadament les preguntes següents: a) Explica en què consisteix l’apartat 5 del Pla General de Comptabilitat, «Definicions i relacions comptables». (1 punt) b) El grup 1 del Pla General de Comptabilitat és el finançament bàsic. Explica quin tipus de comptes inclou. Posa’n exemples. (1 punt) a) La cinquena part del PGC es dedica a les definicions i les relacions comptables. Cadascun dels grups, subgrups i comptes que l’integren són objecte d’una definició i de l’explicació dels moviments de càrrec i abonament de cada un dels comptes. b) El finançament bàsic comprèn els recursos propis de l’empresa i el seu finançament aliè a llarg termini, destinats a finançar l’actiu permanent i a cobrir part de l’actiu circulant. També engloba els ingressos per distribuir en diferents exercicis, accions pròpies i altres situacions transitòries del finançament bàsic. Exemple: Capital social, Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini. 3. A partir de la informació següent, Arrendaments 100 Subministraments 50 Devolució de compres 100 Vendes de mercaderies 2.000 Compres de mercaderies 1.000 Sous i salaris 50 Devolució de vendes 200

Ingressos de particip. en capital 10 Beneficis de la venda d’immob. 150 Variació d’existències 100 (existències finals més grans que les inicials) a) Ordena separadament els comptes de despeses i els d’ingressos. (0,5 punt) b) Treu el resultat de l’exercici. (0,5 punt) c ) Si s’escau, aplica l’impost de societats (el 30 %). (0,5 punt) d ) Fes la comptabilitat adient. (0,5 punt) a) Despeses Arrendaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 Subministraments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 Compres de mercaderies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 000 Sous i salaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 Devolució de vendes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200 Ingressos Ingressos de participació en capital . . . . . . . . . . 10 Beneficis de la venda d’immobiliaris . . . . . . . . . . . 150 Variació d’existències. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 Devolució de compres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 Vendes de mercaderies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 000 b) Benefici 5 ingressos 2 despeses 5 2 360 2 1 400 5 960 30% s c ) Impost de benefici 5 ————— 5 0,30 · 960 5 288 el benefici

d ) 1 400


a a a a a

Arrendaments Subministraments Compres de mercaderies Sous i salaris Devolució de vendes

100 50 1000 50 20

10 150 100 100 2000

Ingressos de participació en capital Beneficis de la venda d’immobiliaris Variació d’existències Devolució de compres Vendes de mercaderies

a


2 360

288


a


288

288


a


288


03

51

4. Comptabilitza les operacions següents: a) Una empresa compra mercaderies pagant en efectiu per un total de factura de 115 €; a més, li carreguen el 21% de l’IVA. Posteriorment ven mercaderies a crèdit per valor de 2 088€ amb l’IVA inclòs. (1 punt) b) Liquidació i pagament pel banc, si escau, de l’IVA. (1 punt) a) 115 24,15

2 088

Compres de mercaderies HP, IVA suportat

a

Caixa

139,15

Clients

a


a

HP, IVA transferit

362,38

a

HP, IVA suportat

24,15

a

HP, creditora per IVA

338,23

a

Banc i institucions de crèdit

338,23

1725,62

b)

362,38

338,23

HP, IVA transferit

HP, creditora per IVA

5. En les qüestions següents, tria l’única resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les incorrectes resten (0,25 punts). 1. El compte Hisenda Pública, IVA suportat és un compte: a) D’actiu. b) De passiu. c ) De despeses. d ) D’ingressos. 2. Els tributs estan formats per: a) Les taxes. b) Les taxes i les contribucions. c ) Les taxes, les contribucions i els impostos. d ) Les taxes i els impostos. 3. Perquè existeixi l’obligatorietat de pagar l’impost sobre el valor afegit (IVA): a) Ha d’existir un rebut que verifiqui la compravenda.

b)

Ha d’existir una factura que verifiqui la compra-venda.

c )

L’empresa ha d’haver tingut guanys en l’últim exercici econòmic.

d )

Totes les respostes són correctes.

4. El percentatge que s’aplica a la base liquidable o, si escau, a la base imposable d’un impost, s’anomena: a)

Deute tributari.

b)

Fet impositiu.

c )

Tipus impositiu.

d )

Contribuent.

1. Resposta correcta: a). 2. Resposta correcta: c ). 3. Resposta correcta: b). 4. Resposta correcta: c ).

52

j

04


Unitat 4. Els estats financers Activitats

1. Digues quina informació donen de manera global els comptes anuals. Els comptes anuals ens donen informació sobre la situació economicofinancera de l’empresa; és a dir, de la situació patrimonial, financera i dels resultats de l’empresa. 2. Si ets un empresari d’una microempresa, quins documents anuals hauràs de presentar? Els models per a pimes del balanç, del compte de pèrdues i guanys, l’estat de canvis en el patrimoni net i la memòria.

Núm.

Compte

102 216 218

Capital Mobiliari Elements de transport Am. ac. d’elements de transport Mercaderies Proveïdors Clients HP, IVA suportat HP, creditora per conc. fisc. HP, IVA transferit Caixa Bancs i institucions de crèdit Compres de mercaderies Sous i salaris Transports Vendes de mercaderies

281 300 400 430 472 475 477

3. Què són els fons propis? Són les aportacions dels propietaris (capital) i els beneficis generats que no s’han distribuït.

570 572

4. Fes el balanç de situació d’una empresa que facilita, al final de l’exercici econòmic, el balanç de comprovació següent: Atenció: la taula ha estat corregida, ja que la del llibre de l’alumne no és correcta; la taula correcta és la que reproduïm a continuació

600 640 624 700

Saldo deutor

Saldo creditor

5500 1000 2000 400 800 1200 430 500

1500 1000 700

600 2000 3500 5000 500 8000

TOTAL

17 100

17 100

Fan saber, però, que falta fer les correccions de les existències i donen com a informació que les existències finals de mercaderies tenen un valor de 2000. Actiu A) ACTIU NO CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Patrimoni net i passiu 2600

II. Immobilitzat material . . . . . . . . . . . . 2 600

I. Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 500

Elements de transport. . . . . 2000 Mobiliari . . . . . . . . . . . . . . 1 000 Amortització acumulada d’elements de transport . . (400 ) B) ACTIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

A) PATRIMONI NET . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5700

Capital social . . . . . . . . . . . . . 5 500 VII. Resultat de l’exercici . . . . . . . . . . . . . .

Resultat de l’exercici . . . . . . . .

200

200

C) PASSIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3200 2000

I. Existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 000

Mercaderies . . . . . . . . . . . . 2 000 II. Deutors comercials . . . . . . . . . . . . . . 1 700 . . . 1700

Clients . . . . . . . . . . . . . . . 1 200 Hisenda Pública, IVA suportat. . . . . . . . . . 500

IV. Creditors comercials . . . . . . . . . . . . . . . 3 200

Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . 1 500 Hisenda Pública creditora . . . . 1 000 Hisenda Pública, IVA transferit . . . . . . . . . . . 700

VI. Efectiu i altres actius líquids . . . . . . 2 600 . . . 2600

Caixa . . . . . . . . . . . . . . . . 600 Bancs i institucions de crèdit . . . . . . . . . . . . 2 000 TOTAL ACTIU (A 1 B) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

8 900

TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU (A 1 B 1 C). . . . . . .

8 900


5. Fes el balanç de situació següent: (100) Capital social (210) Terrenys i béns naturals (211) Construccions (31) Primeres matèries (35) Productes acabats (112) Reserva legal (113) Reserves voluntàries (401) Proveïdors, efectes comercials que cal pagar (213) Maquinària

12000 4000 10000 3800 3 480 1720 4000 2900 6 700

04

(2811) Amortització acumulada de construccions (430) Clients (572) Bancs i institucions de crèdit (170) Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit (400) Proveïdors (540) Inversions financeres temporals en capital (475) Hisenda Pública, creditora per conceptes fiscals (129) Resultat de l’exercici

53

3880 5 468 952 4484 3 816 400 700 1 300

Actiu


A) ACTIU NO CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16820

A) PATRIMONI NET . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19020


I. Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 000

Terrenys . . . . . . . . . . . . . . 4 000 Construccions . . . . . . . . . .10000 Maquinària . . . . . . . . . . . . 6 700 Amortització acumulada de construccions. . . . . . .(3880)

Capital social . . . . . . . . . . . . 12 000 III. Reserves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 720

Reserva legal . . . . . . . . . . . . 1 720 Reserves voluntàries . . . . . . . 4000 VII. Resultat de l’exercici. . . . . . . . . . . . . . 1 300

B) ACTIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14100 I. Existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 280

B) PASSIU NO CORRENT. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4484

Primeres matèries. . . . . . . . 3800 Productes acabats. . . . . . . . 3480

II. Deutes a llarg termini . . . . . . . . . . . . . . 4 484

Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit. . . . . 4484

II. Deutors comercials . . . . . . . . . . . . . . 5 468

Clients. . . . . . . . . . . . . . . . 5 468 IV. Inversions financeres a curt termini

Inversions financeres a curt termini . . . . . . . . Bancs i institucions de crèdit . . . . . . . . . . . .

C) PASSIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7416

400


Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . 3 816 Proveïdors efectes a pagar . . . . 2 900 Hisenda Pública creditora . . . . 700

400

VI. Efectiu i altres actius líquids . . . . . .

Resultat de l’exercici . . . . . . . 1300

952

952

TOTAL ACTIU (A 1 B) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

30 920


30 920

6. Defineix el concepte actiu no corrent . És el conjunt d’actius que estan a l’empresa durant un període superior al d’un exercici econòmic. Són elements que constitueixen una inversió permanent de l’empresa. Inclou l’immobilitzat intangible, l’immobilitzat material, les inversions immobiliàries i les inversions financeres a llarg termini.

8. Explica la finalitat del compte de pèrdues i guanys. El compte de pèrdues i guanys és un compte anual que ens proporciona informació sobre l’origen de les despeses i els ingressos de les empreses, i ens informa del resultat de l’empresa, és a dir, si ha tingut beneficis o bé pèrdues.

7. Digues quina és la informació que proporciona el balanç de situació. El balanç de situació ens mostra el patrimoni de l’empresa en un moment determinat; és a dir, tots els béns, els drets i les obligacions d’aquesta.

9. Fes el compte de pèrdues i guanys amb les dades següents: j Compres totals de mercaderies A per 3 000€ i encara deu diners per valor de 800€. j Compres totals de mercaderies B per 1800€ dels quals deu 500€.

04

54


Les vendes totals de l’exercici han pujat a 8000 €; encara C) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A 1 B) 350 té factures pendents de cobrar per 2000€. 17. Impostos sobre beneficis . . . . . . . . . . . . . . (105) j Ha pagat sous per 4000 €. j Va demanar un préstec al principi d’any de 1000€ que ha D) RESULTAT DE L’EXERCICI (C 1 17) 245 de tornar després de dos anys. Aquest any ha pagat 50 € d’interessos. j Ha pagat rebuts de l’aigua i electricitat per 150€. 10. Explica la finalitat que té la memòria. j Ha amortitzat el 10% de la maquinària, que li va costar La memòria és un document de caràcter explicatiu que té com 3 000€ (aquest és el tercer any que la té i sempre ha a finalitat ampliar, completar i comentar la informació que conamortitzat el mateix). tenen el balanç i el compte de pèrdues i guanys. Per tant, és necessària per entendre millor l’empresa en el seu conjunt. j Va comprar mobiliari per 1000€, dels quals encara deu 300€. Aquest any n’amortitzarà el 5%. 11. Digues com es poden repartir els beneficis en una societat. j Les existències finals de les mercaderies A són de 500 € i Els beneficis en una societat es poden repartir: en reserves (és les del tipus B, de 400€. Al començament només hi havia a dir, reinvertint), en dividends entre els accionistes o compenal magatzem mercaderies B per valor de 100€. sant pèrdues anteriors. j El seu capital és de 2000 €. j Al banc té 400€, i en efectiu, 100€. Activitats finals j Es va vendre la maquinària a final d’any (un cop feta l’amortització d’aquest any) per 3 000€. 1. Digues quan una empresa pot aplicar el Pla General de Comptabilitat per a pimes. Compte de pèrdues i guanys: j

(Deure) Haver 1. Import net de la xifra de negocis . . . . . . . .

8000

Vendes de mercaderies . . . . . . 8000 4. Aprovisionaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (4000)

Compres mercaderies A . . . . . (3000) Variació d’existències A . . . . . 500 Compres mercaderies B . . . . . (1800) Variació d’existències B . . . . . 300 6. Despeses de personal . . . . . . . . . . . . . . . . . (4000)

Sous i salaris . . . . . . . . . . . . (4 000) 7. Altres despeses d’explotació . . . . . . . . . . . .

(150)

Subministraments . . . . . . . . . (150) 8. Amortització de l’immobilitzat . . . . . . . . . .

(350)

Amortització de l’immobilitzat material . . . . . . . . . . . . . . (350) 11. Deteriorament i resultat per alienació de l’immobilitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Beneficis procedents de l’immobilitzat material. . . .

900

A) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (1 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 1 10 1 11) 16. Deteriorament i resultat per alienació d’instruments financers . . . . . . . . . . . . .

Interessos de deutes . . . . . . .

900

400 (50)

(50)

B) RESULTAT FINANCER (12 1 13 1 14 1 15 1 16)

(50)

PGC

PGC pimes PGC Microempreses

Actiu

2 850 000 € , 1 000 000 € ,

Volum de negoci

5 700 000 € , 2 000 000 € ,

Nombre de treballadors

50 ,5 10 ,5

2. Digues què posaries en el balanç de situació en l’apartat Deutors comercials i altres comptes per cobrar. Hi anotaria els crèdits amb compradors de mercaderies i altres béns del grup d’existències i en general tots els deutors de l’empresa, a més del capital social escripturat, pendent de desemborsament, l’import del qual ha estat exigit pels accionistes o partícips. 3. Explica què són els resultats d’explotació d’una empresa. Són els ingressos i les despeses que són producte de l’activitat a la qual es dedica l’empresa. 4. Comenta com s’obté el resultat financer en un exercici econòmic. El resultat financer s’obté de la diferència entre els ingressos i les despeses financeres; és a dir, entre els ingressos que ha obtingut l’empresa en fer inversions financeres i les despeses que s’han generat a causa del finançament aliè per part de l’empresa. 5. Explica si totes les empreses tenen l’obligació de presentar la memòria. Igual que passa amb els altres comptes anuals, les empreses estan obligades a presentar la memòria. 6. Digues què s’ha d’incloure en l’apartat Creditors comercials i altres comptes que cal pagar del balanç de situació. S’hi inclouen els crèdits que financen les empreses a curt termini, com els crèdits concedits per subministradors de mercaderies, els deutes amb Hisenda Pública, etc., i els préstecs i altres deutes el venciment dels quals no excedeix el termini d’un any.


7. La Bombeta és una societat anònima l’activitat principal de la qual és la venda de bombetes halògenes. S’ha fet un inventari general dels seus béns amb data 31 de desembre de 2012. La descripció dels elements patrimonials i la valoració de l’empresa són les següents: Un edifici valorat en 11 000€ Saldos a favor de l’empresa en comptes corrents bancaris, 1000€ Bombetes destinades a la venda, 2 320€ Mobiliari, 300€ Ordinadors, 300€ Valor efectiu de les accions de l’empresa en el moment de la constitució, 1000€ Inversions de caràcter permanent en accions d’altres empreses, 800€ Beneficis no distribuïts dels últims anys, 8140€ Actiu

I. Immobilitzat intangible . . . . . . . . . . .

8540

790

Diners a compte per part d’un client, 2000€ Drets de cobrament sobre compradors de mercaderies, 5000€ Maquinària, 710€ Diners a la caixa de l’empresa, 630€ Programes informàtics, 790€ Lletres de canvi pendents de cobrament, 1000€ Obligacions de pagament amb proveïdors de mercaderies, 3000€ Efectes comercials per cobrar pendents, 400€ S’ha entregat a un proveïdor diners a compte d’un subministrament, 250€ Deutes amb un banc per un préstec a sis anys, 5000€ Amortització acumulada de maquinària, 5 360€ Fes-ne el balanç de situació amb data 31 de desembre de 2012.

790

Capital social . . . . . . . . . . . . . 1 000 III. Reserves. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 140

Construccions . . . . . . . . . .11000 Mobiliari . . . . . . . . . . . . . . 300 Equips per a processos d’informació . . . . . . . . . . 300 Maquinària . . . . . . . . . . . . 710 Amortització acumulada de maquinària . . . . . . . .(5360) V. Inversions financeres a llarg termini .

A) PATRIMONI NET . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9140 I. Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 000


Inversions financeres permanents . . . . . . . . . .

55


A) ACTIU NO CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Aplicacions informàtiques . .

04

Reserva legal . . . . . . . . . . . . . 8 140 B) PASSIU NO CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5000 II. Deutes a llarg termini. . . . . . . . . . . . . . 5 000

Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit. . . . . 5000 C) PASSIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5000 IV. Creditors comercials . . . . . . . . . . . . . . . 5 000

800

Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . 3 000 Acompte de clients . . . . . . . . . 2 000

800

B) ACTIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10600 I. Existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 320

Mercaderies . . . . . . . . . . . . 2 320 II. Deutors comercials . . . . . . . . . . . . . . 6 650

Clients . . . . . . . . . . . . . . . 5 000 Clients efectes comercials a cobrar . . . . . 1400 Acompte proveïdors . . . . . . 250 VI. Efectiu i altres actius líquids . . . . . . 1 630

Caixa . . . . . . . . . . . . . . . . 630 Bancs i institucions de crèdit . . . . . . . . . . . . 1 000 TOTAL ACTIU (A 1 B) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

19 140


19 140

04

56


8. L’empresa R. X., SA presenta el 31 de desembre de 2013 el balanç de saldos següent. Fes-ne el compte de pèrdues i guanys i també el balanç de situació de l’any 2013: Núm.

Compte

100 112 213 210

Capital social Reserva legal Maquinària Terrenys i béns naturals Amortització acumulada de maquinària Mercaderies Proveïdors, efectes que cal pagar Clients Bancs i inst. de crèd. c/c vista, euros Compres de mercaderies Sous i salaris Interessos per descompte d’efectes Vendes de mercaderies Variació d’existències de mercaderies Devolucions de compres i operacions similars Deutes a ll/t amb entitats de crèdit Amortització de l’immobilitzat material

2813 300 401 430 572 600 640 664 700 610 608 170 681

TOTAL

Saldo deutor

Saldo creditor

12730 3200 5600

Compte de pèrdues i guanys: (Deure) Haver

12000

. . . . . . . Vendes de mercaderies . . . . . . 32400

1. Import net de la xifra de negocis

1680

4. Aprovisionaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (15 000)

10000 20400 18400 7200

Compres mercaderies . . . . . . (23 200) Variació d’existències . . . . . . 3000 Devolucions de compres. . . . . 5200 6. Despeses de personal . . . . . . . . . . . . . . . . (6240)

Sous i salaris . . . . . . . . . . . . (6 240)

23200 6240

8. Amortització de l’immobilitzat . . . . . . . . .

(560)

Amortització de l’immobilitzat material. . (560)

1040 32400 3000 5200

A) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (1 1 2 1 3 1 4 1 5 1 1 6 1 7 1 8 1 9 1 10 1 11)

5630

10 600

13. Despeses financeres . . . . . . . . . . . . . . . . . . (1040)

Interessos per descompte d’efectes. . . . . . . . . . . . . . (1 040) B) RESULTAT FINANCER (12 1 13 1 14 1 15 1 16) C) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A

B)

1

(1 040) 9 560

17. Impostos sobre beneficis . . . . . . . . . . . . . . (2868)

560 84 240

32400

84 240

D) RESULTAT DE L’EXERCICI (C

17)

1

6 692

Actiu


A) ACTIU NO CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15920 II. Immobilitzat material . . . . . . . . . . . . 15 920

A) PATRIMONI NET . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22622

Terrenys ..............12000 Maquinària . . . . . . . . . . . . 5 600 Amortització acumulada de maquinària . . . . . . . .(1680) B) ACTIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35600 I. Existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 000 Mercaderies . . . . . . . . . . . . 10 000 II. Deutors comercials . . . . . . . . . . . . . . 18 400 Clients................18400 VI. Efectiu i altres actius líquids . . . . . . . 7 200 Bancs i institucions de crèdit. . . . . . . . . . . . . 7 200 TOTAL ACTIU (A 1 B) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

51 520

I. Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 730

Capital social . . . . . . . . . . . . . 1 2 730 III. Reserves. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 200

Reserva legal . . . . . . . . . . . . . 3 200 VII. Resultat de l’exercici. . . . . . . . . . . . . . 6 692 Resultat de l’exercici. . . . . . . 6692 B) PASSIU NO CORRENT. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5630 II. Deutes a llarg termini . . . . . . . . . . . . . . 5 630 Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit. . . . . 5630 C) PASSIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23268 IV. Creditors comercials . . . . . . . . . . . . . . . 23 268 Proveïdors...............20400 Hisenda Pública, creditora . . . . 2868 TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU (A 1 B 1 C). . . . . . .

51 520

04


9. L’empresa Comercial del Suro, SA proporciona la informació següent en euros i demana que se li faci el compte de pèrdues i guanys i el balanç de situació: Vendes de mercaderies 300 Compres de mercaderies 178 Consum d’energia 15 Elements de transport 160 Amortització acumulada d’elements de transport 64 Despeses d’amortització 14 Efectes per cobrar 10 Clients 17 Préstec a llarg termini 43 Deutes que cal tornar en dos anys 4 Hisenda Pública, creditora per conceptes fiscals 15 Proveïdors 15 Sous i salaris 45 Despeses financeres 12 Mercaderies 32 Diners al banc 58 Aportacions dels socis 85 Reserves 15

Actiu 96

II. Immobilitzat material . . . . . . . . . . . . . . 96

. . . . . . . 300

300

4. Aprovisionaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

(178)

1. Import net de la xifra de negocis

Vendes de mercaderies . . . . . .

Compres mercaderies . . . . . . (178) 6. Despeses de personal . . . . . . . . . . . . . . . .

Sous i salaris . . . . . . . . . . . .

(45)

(45)

7. Altres despeses d’explotació . . . . . . . . . . . .

Subministraments . . . . . . . .

(15)

(15)

8. Amortització de l’immobilitzat . . . . . . . . .

Amortització d’elements de transport . . . . . . . . . . .

(48)

(14)

A) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (1 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 1 10 1 11) 13. Despeses financeres . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Interessos de deutes . . . . . . . B) RESULTAT FINANCER (12

13 1 14 1 15 1 16)

C) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A

48 (12)

(12)

1

B)

(12) 36

1

17. Impostos sobre beneficis . . . . . . . . . . . . . . (10,80)


17)

25,20

1

A) PATRIMONI NET . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Capital social . . . . . . . . . . . . . Reserva legal . . . . . . . . . . . . .

I. Existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

125,20

85

85

III. Reserves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

B) ACTIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117

15

15

VII. Resultat de l’exercici . . . . . . . . . . . . . . 25,20

Resultat de l’exercici. . . . . . . 25,20

32

B) PASSIU NO CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

II. Deutors comercials . . . . . . . . . . . . . . . . 27

II. Deutes a llarg termini . . . . . . . . . . . . . .

17

Préstecs a llarg termini . . . . . . Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit . . . . .

10

VI. Efectiu i altres actius líquids . . . . . . . . 58

Bancs i institucions de crèdit . . . . . . . . . . . .

(Deure) Haver

I. Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Elements de transport. . . . . 160 Amortització acumulada d’elements de transport . . (64)

Clients . . . . . . . . . . . . . . . Clients efectes comercials a cobrar . . . . . . . . . . . . .

Compte de pèrdues i guanys:


A) ACTIU NO CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Mercaderies . . . . . . . . . . . .

57

47

43 4

C) PASSIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

58

47

40,80

IV. Creditors comercials . . . . . . . . . . . . . . . 40,80

Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . 15 Hisenda Pública, creditora . . . . 25,80 TOTAL ACTIU (A 1 B) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

213


213

58

04


10. De la comptabilitat del primer any d’una empresa es dedueixen els pagaments següents, efectuats en el decurs d’aquest primer any: Comissions a venedors 139200 Compra d’accions d’una cooperativa de consum 40000 Compra de maquinària 325000 Compra de matèries primeres 235000 Compra de mobiliari 112000 Impostos 28000 Lloguers 137500 Material d’oficina 75000 Personal 185500 Telèfon 57500 També se sap que ha quedat a deure les quantitats següents pels mateixos conceptes esmentats abans, concretament: Comissions a venedors 65000 Compra de maquinària 175000 Compra de matèries primeres 60000 Compra de mobiliari 25000 Lloguers 12500 Personal 4500 De la mateixa manera, se sap que ha registrat els cobraments següents: Aportació al capital social 350000 Interessos bancaris 75000 Crèdit a tres anys 120000 Vendes 900000 També se sap que ha deixat de cobrar l’import següent pel concepte de: Vendes 150 000 Per tant, al final de l’any té un saldo als bancs de 110300€. El valor de les existències de què disposa l’empresa al final de l’exercici és d’un total de 29500€. Fes-ne el compte de pèrdues i guanys i el balanç de situació.

Compte de pèrdues i guanys: (Deure) Haver 1. Import net de la xifra de negocis . . . . . . . 1050000

Vendes de mercaderies . . . . . . 1050000 4. Aprovisionaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . (340500)

Compres mercaderies . . . . . . . (295000) Variació d’existències. . . . . . . 29 500 Compres d’altres aprovisionaments . . . . . . . (75 000) 6. Despeses de personal . . . . . . . . . . . . . . . . (190000)

Sous i salaris . . . . . . . . . . . . (190 000) 7. Altres despeses d’explotació . . . . . . . . . . . (439700)

Subministraments . . . . . . . . . (57 500) Arrendaments . . . . . . . . . . . . (150 000) Serveis de professionals independents . . . . . . . . . . (204 200) Altres tributs . . . . . . . . . . . . (28 000) A) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (1 1 2 1 3 1 4 1 5 1 1 6 1 7 1 8 1 9 1 10 1 11)

79 800

12. Ingressos financers . . . . . . . . . . . . . . . . .

75000

Altres ingressos financers . . . B) RESULTAT FINANCER (12

75000

13 1 14 1 15 1 16)

1

C) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A

B)

1

75 000 154 800

17. Impostos sobre beneficis . . . . . . . . . . . . . (46440)


17)

1

108 360


04

59

Balanç de situació: Actiu


A) ACTIU NO CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 677000

A) PATRIMONI NET . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 458360

II. Immobilitzat material . . . . . . . . . . . 630 700

I. Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 350 000

Mobiliari . . . . . . . . . . . . 500 000 Maquinària . . . . . . . . . . 137 000 V. Inversions financeres a llarg termini . . . . . . . . . . . . . . . 40 000

Valors de renda fixa . . . . 40000 B) ACTIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 289800 I. Existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 500 Matèries primeres . . . . . . 29 500 II. Deutors comercials . . . . . . . . . . . . . 150 000 Clients . . . . . . . . . . . . . 150 000 VI. Efectiu i altres actius líquids . . . . . . 110 300 Bancs i institucions de crèdit . . . . . . . . . . 110 300

TOTAL ACTIU (A 1 B) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

966 800

11. L’empresa Z, SA presenta la informació següent de la seva comptabilitat, en euros: Mobiliari 1 800 Proveïdors 500 Elements de transport 2 000 Proveïdors, efectes per pagar 800 Construccions 8 000 Hisenda Pública, creditora per conceptes fiscals 300

Capital s ocial . . . . . . . . . . . . 350 000 VII. Resultat de l’exercici . . . . . . . . . . . . . 1 0 8 3 6 0 Resultat de l’exercici. . . . . . 108 360 B) PASSIU NO CORRENT. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 320000 II. Deutes a llarg termini . . . . . . . . . . . . . 3 2 0 0 0 0 Proveïdors de l’immobilitzat a llarg termini . . . . . . . . . 200000 Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit . . . . 120 000 C) PASSIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 188440 IV. Creditors comercials . . . . . . . . . . . . . . 1 8 8 4 4 0 Creditors per prestacions de serveis. . . . . . . . . . . . . 77 500 Remuneracions pendents de pagament . . . . . . . . . . 4 500 Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . 60 000 Hisenda Pública, creditora per conceptes fiscals . . . . . 46440 TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU (A 1 B 1 C). . . . . . .

Mercaderies Amortització acum. de construccions Clients, efectes per cobrar Clients Maquinària Banc Capital Fes-ne el balanç de situació.

966 800

9 000 1 500 500 800 15 000 1 000 ?

Actiu


A) ACTIU NO CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25300

A) PATRIMONI NET . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35000


I. Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 000

Mobiliari . . . . . . . . . . . . . . 1 800 Elements de transport. . . . . 2000 Construccions . . . . . . . . . . 8 000 Amortització acumulada de construccions. . . . . . .(1500) Maquinària . . . . . . . . . . . . 15 000 B) ACTIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11300 I. Existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 000 Mercaderies . . . . . . . . . . . . 9 000 II. Deutors comercials . . . . . . . . . . . . . . 1 300 Clients . . . . . . . . . . . . . . . 800 Clients, efectes c/cobrar . . . 500 VI. Efectiu i altres actius líquids . . . . . . 1 000 Bancs i institucions de crèdit . . . . . . . . . . . . 1 000

Capital social . . . . . . . . . . . . . 3 5 000 C) PASSIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1600 IV. Creditors comercials . . . . . . . . . . . . . . . 1 600 Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . 500 Proveïdors efectes comercials per pagar . . . . . . 800 Hisenda Pública, creditora per conceptes fiscals . . . . . . 300

TOTAL ACTIU (A 1 B) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .


36 600

36 600

60

04


12. Ordena el balanç de situació de la informació següent: (570) Caixa 1000 (572) Bancs i institucions de crèdit 2500 (300) Mercaderies 4000 (216) Mobiliari 8000 (281) Amortització acumulada de mobiliari 480 (2816) Aplicacions informàtiques 1200 (2806) Amortització acumulada d’aplicacions informàtiques 200 Actiu

(430) Clients (102) Capital (170) Deutes a ll/t amb entitats de crèdit (401) Proveïdors (476) Organismes de la Seguretat Social, creditors (475) Hisenda Pública, creditora per conceptes fiscals (129) Resultat de l’exercici

1 000 1 500 12000 300 700 500 2 020


A) ACTIU NO CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

8520

I. Immobilitzat intangible . . . . . . . . . . . 1 000

A) PATRIMONI NET . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3520 I. Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 500

Aplicacions informàtiques . . 1 200 Amortització acumulada d’aplicacions informàtiques . . . . . . . . . (200)

Capital social . . . . . . . . . . . . . 1 500 IV. Resultat de l’exercici . . . . . . . . . . . . . . 2 020

Resultat de l’exercici. . . . . . . . 2020


B) PASSIU NO CORRENT. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12000

Mobiliari . . . . . . . . . . . . . . 8 000 Amortització acumulada de mobiliari . . . . . . . . . . (480)

II. Deutes a llarg termini . . . . . . . . . . . . . . 12 000

Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit . . . . . 12000

B) ACTIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

8500

I. Existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 000

C) PASSIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1500 IV. Creditors comercials . . . . . . . . . . . . . . . 1 500

Mercaderies . . . . . . . . . . . . 4 000

Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . Hisenda Pública, creditora per conceptes fiscals . . . . . . Organismes SS creditora . . . . .

II. Deutors comercials . . . . . . . . . . . . . . 1 000

Clients . . . . . . . . . . . . . . . 1 000 VI. Efectiu i altres actius líquids . . . . . . 3 500

300 500 700

Caixa . . . . . . . . . . . . . . . . 1 000 Bancs i institucions de crèdit . . . . . . . . . . . . 2 500 TOTAL ACTIU (A 1 B) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

17 020


1. Les existències formen part de: a) Del passiu no corrent c ) De l’actiu corrent b) De l’actiu no corrent d ) Del passiu corrent Resposta correcta: c ). 2. Quin d’aquests comptes forma part de l’actiu corrent? a) Elements de transport b) Clients c) Proveïdors d ) Resultat de l’exercici Resposta correcta: b).


17 020

3. El compte Crèdit a curt termini amb empreses del grup és un compte: a) D’actiu b) De passiu c ) Tant pot ser un compte d’actiu com de passiu d ) No existeix Resposta correcta: a). 4. En el compte de pèrdues i guanys hi anotem: a) Només comptes de despeses. b) Només comptes d’ingressos. c ) Comptes de despeses i comptes d’ingressos. d ) Comptes de despeses i comptes d’ingressos i el capital. Resposta correcta: c ).


5. El resultat d’abans d’impostos: a) És el mateix que el resultat d’explotació. b) És la suma del resultat financer i del d’explotació. c ) És el resultat de l’exercici. d ) Cap resposta no és correcta.


6. En el compte de pèrdues i guanys, els comptes s’agrupen: a) Segons la naturalesa que representen. b) De més gran a més petit segons la codificació que tenen. c ) De més a menys liquiditat. d ) Cap resposta no és correcta.


7. El compte de pèrdues i guanys ens mostra la informació següent: resultat d’explotació 7000€, resultat financer 250€. Quin és el resultat abans d’impostos? a) 7250€

c ) 725€

b) 6750€

d ) 8020€


8. Amb les dades de l’exercici anterior, quin seria l’import de l’impost sobre el benefici si considerem un tipus impositiu del 30%? a) 2175€

c ) 1417,50€

b) 2025€

d ) 1560€


04

9. Una empresa mostra els saldos comptables següents dels elements patrimonials (en euros): maquinària 5000, proveïdors 2100, capital social 7000, bancs 1900, clients 2500, equips informàtics 1400, préstec a llarg termini 1700. Assenyala’n la resposta correcta: a) El net patrimonial és de 7000 € i el passiu corrent és de 1700€. b) L’actiu no corrent és de 5 000 € i el passiu corrent és de 2100€. c ) L’actiu corrent és de 4400 € i el net patrimonial és de 7000€. d ) L’actiu no corrent és de 6 400€ i el passiu no corrent de 8700€. Resposta correcta: c ). 10. Els elements d’ingressos i despeses d’una empresa mostren els saldos comptables següents (en euros): compres de mercaderies 7000, despeses de personal 1 500, ingressos per interessos d’un compte bancari 350, amortització de l’immobilitzat material 250, vendes de mercaderies 14000, interessos de deutes 150, consum d’aigua i electricitat 160. Si considerem un tipus impositiu del 30% de l’impost de beneficis, assenyala’n la resposta correcta: a) El resultat d’explotació és 14000€ i el resultat de l’exercici és 3700€. b) El resultat d’explotació és 5090 € i el resultat de l’exercici és 3703€. c ) El resultat d’explotació és 5 090 € i el resultat financer és 350€. d ) El resultat d’explotació és 8 910€ i el resultat financer és 200€. Resposta correcta: b).

Prepara les PAU

1. Una empresa presenta els saldos següents en els seus comptes valorats en euros: Mercaderies, 9 000 Creditors per prestacions de serveis, 1000 Caixa, 2500 Bancs c/c, 8500 Mobiliari, 5400 Proveïdors, 5000 Reserves legals, 20000 Clients, 6 000 Elements de transport, 33000 Deutors, 5000 Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini, 7000 Deutes amb entitats de crèdit a curt termini, 4000 Construccions, 54000 Proveïdors, efectes comercials que cal pagar, 3400 Propietat industrial, 25 000 Deutes a llarg termini, 8000 Es demana: a) Determina el net patrimonial de l’empresa. (0,5 punt) b) Indica quin és el valor de l’actiu no corrent, l’actiu corrent i el passiu corrent. (0,5 punt) c ) Presenta el model abreujat del balanç de situació per a pimes. (1 punt)

61

a)

El net patrimonial és 120000€

b)

L’actiu no corrent és 117400€ L’actiu corrent és 31000€ El passiu corrent és 13400€

04

62


c )

Actiu


A) ACTIU NO CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117400

A) PATRIMONI NET . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120000

I. Immobilitzat intangible. . . . . . . . . . . 2 5 0 0 0

I. Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 000

Propietat industrial . . . . . . 25000

Capital s ocial . . . . . . . . . . . . . 100 000

II. Immobilitzat material . . . . . . . . . . . . 9 2 4 0 0

III. Reserves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 000

Mobiliari . . . . . . . . . . . . . . 5 400 Elements de transport . . . . . 33000 Construccions . . . . . . . . . .54000 B) ACTIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Reserves legals . . . . . . . . . . . . 20 000 B) PASSIU NO CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . II. Deutes a llarg termini . . . . . . . . . . . . . . 15 000 31000

I. Existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 000

Mercaderies . . . . . . . . . . . . 9 000 II. Deutors comercials . . . . . . . . . . . . . . 11 000

Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini . . . . . . . . . . 7 000 Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit . . . . 8 000 C) PASSIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Clients . . . . . . . . . . . . . . . 6 000 Deutors . . . . . . . . . . . . . . . 5 000

13400


Creditors per prestacions de serveis. . . . . . . . . . . . . . Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . Deutes amb entitats de crèdit a curt termini . . . . . . Proveïdors efectes comercials per pagar . . . . . .

VI. Efectiu i altres actius líquids . . . . . . 11 000

Caixa . . . . . . . . . . . . . . . . 2 500 Bancs i institucions de crèdit . . . . . . . . . . . . 8 500

TOTAL ACTIU (A 1 B) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

15000

148 400

2. Amb la informació següent: Vendes, 300; Compres, 178; Subministraments, 15; Elements de transport, 160; Amortització acumulada de l’immobilitzat material, 64; Despeses d’amortització, 14; Efectes per cobrar, 10; Clients, 17; Préstecs a llarg termini, 43; Deutes que cal tornar en dos anys, 4; Hisenda Pública, creditora per conceptes fiscals, 15; Proveïdors, 15; Sous i salaris, 45; Despeses financeres, 12; Mercaderies, 32; Diners al banc, 58; Aportacions dels socis, 30; Reserves, 15; Benefici per la venda d’un terreny, 25; Variació d’existències (existències finals més grans que les inicials), 30. a) Fes el compte de pèrdues i guanys. (1 punt) b) Digues quin és el resultat d’explotació d’aquesta empresa. (0,5 punt) c ) Digues quins són els resultats financers, com també el resultat abans d’impostos de l’exercici. (0,5 punt)

1 000 5 000 4000 3400


148 400

a)

(Deure) Haver 1. Import net de la xifra de negocis . . . . . . . .

Vendes de mercaderies . . . . . .

300

2. Variació d’existències de productes acabats i en curs de fabricació . . . . . . . . . . . . . .

Variació d’existències. . . . . . .

300

30

30

4. Aprovisionaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

(178)

Compres mercaderies . . . . . . . (178) 6. Despeses de personal . . . . . . . . . . . . . . . . .

Sous i salaris . . . . . . . . . . . .

(45)

7. Altres despeses d’explotació . . . . . . . . . . . .

Subministraments . . . . . . . . .

(14)

(14)

11. Deteriorament i resultat per alienació de l’immobilitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Beneficis procedents de l’immobilitzat material . . . .

(15)

(15)

8. Amortització de l’immobilitzat . . . . . . . . . .

Amortització de l’immobilitzat material. . . .

(45)

25

25


A) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (1 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 1 10 1 11) 13. Despeses financeres . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Despeses financeres. . . . . . . . C) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A

B)

1

103 (12)

b)

17)

1

c ) El resultat financer és més petit que el resultat d’ex-

plotació.

d ) No s’ha de pagar l’impost de societats.

(12) 91

17. Impostos sobre beneficis . . . . . . . . . . . . . . (27,30)


63

b) El resultat financer és negatiu.

(12)

B) RESULTAT FINANCER (12 1 13 1 14 1 15 1 16)

04

63,70

El resultat d’explotació és 103. c ) El resultat financer són pèrdues de 12 i el resultat abans d’impostos 91. 3. Explica què s’anota en un balanç de situació i en el compte de pèrdues i guanys. (1 punt) El balanç de situació és un estat comptable on s’anota de forma ordenada la situació patrimonial de l’empresa en un moment determinat. El compte de pèrdues i guanys és un estat comptable que proporciona una important informació sobre l’origen de les despeses i els ingressos de les empreses; a més, determina els diferents resultats comptables, sobretot ens informa del resultat final de l’exercici. 4. Explica què són: a) Els resultats financers. (1 punt) b) El resultat d’explotació. (1 punt) a) Són els que obtenim per la diferència entre els ingressos i les despeses financeres; és a dir, els ingressos que ha obtingut l’empresa en fer inversions financeres i les despeses que s’han generat a causa del finançament aliè per part de l’empresa. b) S’obté amb la diferència dels ingressos i les despeses que són producte de l’activitat a la qual es dedica l’empresa, així com els resultats de l’alienació dels immobilitzats. 5. En les qüestions següents, tria l’única resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les incorrectes resten (0,25 punts). 1. Quan una empresa té pèrdues: a) Les despeses d’explotació són més grans que els ingressos d’explotació.

2. En un balanç de situació: a) L’actiu menys el passiu corrent és igual al passiu no

corrent.

b) El passiu no corrent forma part del patrimoni net. c ) L’actiu sempre ha de ser igual al passiu més el patri-

moni net.

d ) L’actiu corrent menys el passiu corrent és igual a

l’actiu no corrent.

3. Una empresa ven i els clients li fan una devolució de les vendes; en el compte de pèrdues i guanys, on anotaries aquest compte? a) Com que per a mi és una despesa, el compte l’afegiria

amb els aprovisionaments.

b) El posaria a Altres despeses d’explotació. c ) El posaria a l’import net de la xifra de negoci res-

tant-lo.

d ) No el posaria, és a dir, restaria la quantitat directa-

ment de les vendes.

4. Una empresa té un balanç de situació amb les dades següents: actiu no corrent 10000 €, actiu corrent 7000€, passiu no corrent 6500 €, passiu corrent 4000 € i capital 3500€. Quin serà el seu patrimoni net? a) 3 000 € b) 6 000 € c ) 3 500 € d ) 6 500 €

1. Resposta correcta: d ). 2. Resposta correcta: c ). 3. Resposta correcta: c ). 4. Resposta correcta: d ).

64

j

05


Unitat 5. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I. Anàlisi patrimonial i anàlisi financera Activitats

1. Comenta la situació d’una empresa en la qual no hi hagi equilibri financer. Una situació d’absència d’equilibri financer podria ser aquella en què una empresa mostra un excessiu finançament aliè, de manera que genera un endeutament molt elevat que fa difícil tornar els préstecs i els crèdits en els terminis i les condicions acordades amb els creditors (bancs, proveïdors, organismes públics, etc.). Aquesta situació pot provocar la suspensió de pagaments i, fins i tot, la fallida de l’empresa.

2. Posa exemples d’elements de l’estructura econòmica i de l’estructura financera del balanç. Alguns exemples d’elements de l’estructura financera del balanç són: j Capital social. j Deutes amb proveïdors. j Reserves. j Préstecs bancaris. I alguns exemples d’elements de l’estructura econòmica del balanç són: j Deutes dels clients. j Existències de mercaderies. j Saldos dels comptes bancaris. j Maquinària.

3. Aplica les tècniques d’anàlisi de balanços (percentatges, variacions i representació gràfica) que coneguis per al balanç següent per dos anys consecutius: 2011

Immobilitzat Existències Realitzable Disponible Recursos propis Passiu no corrent Passiu corrent

3600 2000 1500 1000 3900 1500 2700

2012

3900 1700 2600 1200 4300 2000 3100

Actiu

2011

%

2012

%

var. €

var. %

Immobilitzat Existències Realitzable Disponible

3600 2000 1500 1000

44 25 19 12

3900 1700 2600 1200

41 18 28 13

300 2300 1100 200

8 215 73 20

8100

100

9400

100


2011

%

2012

%

var. €

var. %

Recursos propis Passiu no corrent Passiu corrent

3900 1500 2700

48 19 33

4300 2000 3100

46 21 33

8100

100

9400

100

2011

400 500 400

10 33 15

2012

Actiu


Actiu


Immobilitzat 44%

Recursos propis 48%

Immobilitzat 41%

Recursos propis 46%

Existències 25%

Passiu no corrent 19%

Realitzable 19% Disponible 12%

Passiu corrent 33%

Existències 18% Realitzable 28% Disponible 13%

Passiu no corrent 21% Passiu corrent 33%

05


4. Explica el significat econòmic d’un fons de maniobra negatiu. Un fons de maniobra negatiu implica que l’actiu corrent és inferior al passiu corrent; és a dir, que una part del passiu corrent (obligacions de pagament a curt termini) està finançant l’actiu fix (inversions a llarg termini). També es pot observar d’una altra manera: el patrimoni net i el passiu són insuficients per

65

finançar l’actiu no corrent. Sense altres informacions, això pot ser negatiu per a l’empresa, ja que pot significar l’aparició de risc de suspensió de pagaments. Hi ha empreses, però, que tot i tenir un fons de maniobra negatiu tenen una situació financera normal i equilibrada. Tot això, per tant, depèn del tipus d’activitat econòmica.

5. Classifica de manera funcional els comptes següents, que pertanyen al balanç d’una empresa, i calcula el fons de maniobra. Comenta’n els resultats: Actiu


Mobiliari Maquinària Edificis AA Maquinària AA Mobiliari Primeres matèries Producte acabat Envasos Accions de cotització oficial Deteriorament per depreciació d’existències Clients Deutors Bancs Caixa

4500 7500 700 1800 900 2000 1500 720 890 (750) 2700 800 700 1000

Capital social Reserves legals Reserves voluntàries Obligacions Resultat de l’exercici Proveïdors Proveïdors, efectes comercials que cal pagar Creditors per prestació de serveis Préstecs a ll/t

7000 2000 1800 1000 1460 1400 1700 700 2500

19 560

€

Actiu


10000 3470 4390 1700 19560

%

51,12 21,57 18,61 8,69

19 560 Patrimoni net i passiu


100

€ 12260 3500 3800 19560

%

62,68 17,89 19,43 100

FM 5 AC 2 PC 5 (3470 1 4390 1 1 700) 2 (3 800) 5 5 760 € Aquesta empresa presenta un fons de maniobra aparentment gran; per tant, la seva situació patrimonial és equilibrada.

6. Fes una anàlisi patrimonial i financera de l’evolució d’una empresa d’acord amb el seu balanç: Actiu

2011

2012


2011

2012

Edificis Maquinària Mobiliari AA Maquinària AA Mobiliari Mercaderies Envasos Productes acabats Primeres matèries Clients Provisió insolvències tràfic Bancs Caixa

7500 2500 1000 1500 500 750 4200 1350 8000 (800) 700 1000

18000 7000 1200 2200 600 600 2000 1700 600 --200 100

Capital social Reserves legals Resultat de l’exercici Préstecs a ll/t Proveïdors Efectes comercials que cal pagar Creditors per prestació de serveis Hisenda Pública, creditora

17000 1200 200 800 2000 5000 2000 1000

14000 1400 1500 6400 5250 7000 800 250

29200

36600

29200

36600

05

66


Actiu

2011

%

2012

%


9000 11300 7200 1700

30,82 38,70 24,66 5,82

23400 12300 600 300

63,93 33,61 1,64 0,82

var. €

var. %

14400 1000 26600 21400

160 8,85 291,67 282,3

29200

100

36600

100

7400


2011

%

2012

%

var. €


18400 800 10000

63,01 2,74 34,25

16900 6400 13300

46,17 17,49 36,34

29200

FM

100

10 200

2012

Tresoreria

0,89

0,068

Liquiditat

2,02

0,99

Garantia

2,70

1,86

Disponibilitat

0,17

0,02

Autonomia

1,70

0,86

Qualitat deute

0,93

0,68

Activitats finals

1. Explica les diferències entre els diferents tipus d’anàlisis d’estats comptables. La principal diferència és l’objecte de l’anàlisi. L’anàlisi patrimonial estudia les relacions entre les masses patrimonials del balanç; l’anàlisi financera estudia la solvència i la liquiditat de l’empresa, i l’anàlisi econòmica estudia els resultats econòmics de l’empresa i la seva rendibilitat.

2. Posa un exemple d’una empresa que presenti un balanç amb risc manifest de fallida. Patrimoni net i passiu

5000 2000 3000 1500 11 500


8,2 75,68 33

2

7400

100

2011


100

1500 5600 3300

2

Ràtios

Actiu

36600

2

var. %

100 100 11300 11 500

FM 5 AC 2 PC 5 (2000 1 3 000 1 1 500) 2 11300 5 24800

L’evolució de la situació patrimonial i financera és molt negativa, ja que es passa a un fons de maniobra negatiu i el valor d’algunes ràtios significatives no és bo: els valors de les ràtios de tresoreria i de liquiditat són justos, quan el 2011 les ràtios presentaven dades molt positives.

Tresoreria

0,39

Liquiditat

0,57

Garantia

1,01

Disponibilitat

0,14

Autonomia

0,009

Qualitat deute

0,99

El fons de maniobra dóna negatiu i les ràtios més significatives donen resultats molt dolents (tresoreria, liquiditat i garantia), per la qual cosa la situació patrimonial i financera de l’empresa és molt dolenta, amb uns recursos propis molt petits, potser fruit de la compensació de pèrdues acumulades.

3. Quines mesures proposaries per lluitar contra una situació de suspensió de pagaments d’una empresa? Les mesures possibles per sortir d’una suspensió de pagaments són: j Renegociar el deute amb els creditors, ampliar el termini de pagament, i a més, relacionar-ho amb la política de liquiditat de l’empresa, respecte als terminis de cobrament dels clients i a la utilització de fonts alternatives de finançament aliè més flexibles (descompte comercial), per aconseguir globalment més liquiditat de l’actiu corrent.

05


j

Augmentar el finançament propi mitjançant una ampliació de capital i, així, compensar els deutes que no es poden pagar.

4. Comenta per quina raó es defineix el fons de maniobra com el capital circulant, és a dir, com la part permanent de l’actiu corrent. El fons de maniobra s’anomena també capital circulant, ja que tot i ser una part de l’actiu corrent, es pot dir que és no corrent, o sigui, de l’estructura fixa de l’empresa, perquè es tracta de saldos que són permanents a l’empresa: estoc mínim d’existències, saldo mitjà de clients o saldo mitjà de comptes de tresoreria, que es manté per a desemborsaments imprevistos. 5. Fixa’t en els balanços de dues empreses diferents: una empresa industrial fabricant de maquinària metal·lúrgica i una cadena de supermercats. Balanç empresa 1 Actiu

P.N. i passiu


75000 Recursos propis 12000 Passiu no corrent 9000 Passiu corrent 5000 101 000

37000 48000 16000 101 000

67

Balanç empresa 2 Actiu

P.N. i passiu


39000 Recursos propis 20000 Exigible a ll/t 11000 Exigible a c/t 5000 75000

25000 2000 48000 75000

A partir d’aquesta informació, fes un estudi patrimonial de les dues empreses i, per mitjà de l’estudi del fons de maniobra, determina quin balanç correspon a cada una. Empresa 1

FM

10 000

Empresa 2

12000

2

Si s’observen i s’avaluen els resultats, es pot afirmar que l’empresa industrial és la 1, ja que presenta un fons de maniobra positiu (10 000€), i de considerable importància respecte del patrimoni net i el passiu no corrent (12%). A més, l’actiu no corrent és molt important (74 %), ja que necessita moltes inversions permanents per a la seva activitat. De la mateixa manera, la xarxa de supermercats és l’empresa 2, ja que té un fons de maniobra negatiu (212000€) i una estructura patrimonial que ho permet: el finançament amb els proveïdors és molt important, les inversions permanents no són tan quantioses i la importància de les existències sobre l’actiu és més rellevant.

6. Una empresa presenta un balanç amb la situació següent: Actiu

2010


4000 750 1900 1500 8 150

2011

6250 1125 875 1250 9 500


2010


4100 3000 1050 8 150

a) Calcula el fons de maniobra. b) Tot seguit, comenta la situació patrimonial. c ) Quins problemes presenta aquesta empresa? d ) Com els resoldries?

Actiu

2010

%

2011

%

var. €

var. %


4000 750 1900 1500

49,08 9,20 23,31 18,40

6250 1125 875 1250

65,79 11,84 9,21 13,16

2250 375 21025 2250

56,25 50,00 253,95 216,67

8150

100

9500

100

1350


2010

%

2011

%

var. €

var. %


4100 3000 1050

50,31 36,81 12,88

4375 1375 3750

46,05 14,47 39,47

275 21625 2700

6,71 254,17 357,14

8150

100

9500

100

1350

2011

4375 1375 3750 9 500

68

05

FM


2010

2011

3 100

2

Encara que no ho demana l’activitat, si calculem l’evolució de les principals ràtios financeres es confirma la informació anterior, ja que l’evolució és molt negativa el 2011.

500

Aquesta empresa ha evolucionat negativament a nivell patrimonial, ja que el fons de maniobra ha passat de ser positiu a negatiu, amb una reducció del 116%. Això pot ser una mostra de l’empitjorament de la solvència de l’empresa, ja que està amb un risc manifest de suspensió de pagaments.

Tresoreria Liquiditat Garantia

2010

2011

3,23 3,95 2,01

0,56 0,87 1,85

7. Determina quin efecte tindria cada una de les operacions empresarials següents sobre el fons de maniobra. Comenta i justifica les teves respostes. j Liquidar totalment un deute amb un proveïdor j Fer una ampliació de capital per ampliar instal·lacions j Comprar mercaderies a crèdit j Adquirir maquinària amb un préstec a ll/t j Dotar l’amortització acumulada de l’immobilitzat j Fer una venda (a preu de cost) j Augmentar les existències amb crèdits a c/t j Vendre un edifici de l’empresa j Descomptar una lletra de canvi en un banc j Fer una venda (amb benefici) Cal analitzar cada operació amb els comptes afectats i determinar com afecta els grups patrimonials amb els quals es calcula el fons de maniobra (actiu fix, actiu circulant, passiu fix i passiu circulant). Per exemple: j

j

Si es liquida totalment un deute amb un proveïdor, disminueix el passiu circulant (proveïdors) i disminueix l’actiu circulant (bancs o caixa) en el mateix import; per tant, el fons de maniobra es manté. Quan es fa una venda amb benefici, augmenta l’actiu circulant (clients o caixa i bancs, segons si la venda es fa a crèdit o al comptat) i augmenta el passiu fix (pèrdues i guanys) en l’import del benefici de la venda. Aquest és l’augment del fons de maniobra. Disminueix

Es manté

Liquidar totalment un deute amb un proveïdor



Comprar mercaderies a crèdit



Dotar l’amortització acumulada de l’immobilitzat



Augmentar les existències amb crèdits a c/t



Descomptar una lletra de canvi en un banc



Fer una ampliació de capital

Augmenta



Adquirir maquinària amb un préstec a ll/t



Fer una venda (al preu de cost)



Vendre un edifici de l’empresa



Fer una venda (amb benefici)



8. Una empresa presenta la informació següent: Actiu


2009

3500 630 490 700 5 320

2010

3600 650 450 850 5 550

2011

3700 700 500 900 5 800

P.N. i passiu


2009

2010

2011

100 2840 2380

2500 950 2100

2500 1700 1600

5 320

5 550

5 800

05


69

Comenta com ha evolucionat la situació patrimonial d’aquesta empresa, calculant el fons de maniobra per a cada any. Actiu

2009

%

2010

%

2011


3500 630 490 700

65,79 11,84 9,21 13,16

3600 650 450 850

64,86 11,71 8,11 15,32

3700 700 500 900

%

63,79 12,07 8,62 15,52

5320

100

5550

100

5800

100


2009

%

2010

%

2011

%

Recursos propis

100 2840 2380

1,88 53,38 44,74

2500 950 2100

45,05 17,12 37,84

2500 1700 1600

43,10 29,31 27,59

Passiu no corrent Passiu corrent

5320

FM

100

5550

100

2009

2010

2011

560

2

150

5800

100

500

2

Aquesta empresa presenta una evolució molt positiva, ja que ha passat de tenir un fons de maniobra negatiu i de gran quantitat a tenir-lo positiu amb una situació patrimonial equilibrada, fruit d’un procés de millora caracteritzat per l’increment del finançament propi, reduint considerablement l’endeutament.

9. Observa el balanç d’una empresa per a dos anys consecutius i analitza’n la situació patrimonial i financera calculant el fons de maniobra i les ràtios estudiades en aquesta unitat. 2010

2011

900 295 220 40 750 175 500

910 275 150 390 800 350 275

Recursos propis Existències Disponible Passiu no corrent Immobilitzat Realitzable Passiu corrent Actiu




2010

750 295 175 220

52,08 20,49 12,15 15,28

2011

%

var. €

var. %

800 275 350 150

50,79 17,46 22,22 9,52

50 220 175 270

6,67 26,78 100 231,82

1440

100

1575

100

2010

%

2011

%

var. €

var. %

910 390 275

57,78 24,76 17,46

10 350 2225

1,11 875 245

900 40 500 1440

FM

%

190

62,50 2,78 34,72 100

1575

500

100

135

135

05

70


2010

2011

190

500

Fons maniobra

ràtios

Tresoreria Liquiditat Garantia Disponibilitat Autonomia Qualitat deute

0,79 1,38 2,67 0,44 1,67 0,93

1,818 2,818 2,368 0,545 1,368 0,414

En estudiar el balanç, s’observa que globalment hi ha hagut una evolució positiva. El fons de maniobra per als dos anys és correcte i ha millorat molt (increment del 163 %). Pel que fa a l’estructura econòmica, es poden remarcar dos fets: primer, la lleugera disminució de les existències, que pot ser fruit d’una política de reducció d’estocs; i segon, el gran increment del realitzable, possiblement a conseqüència d’un increment de les vendes o d’una política d’ampliació del crèdit als clients. En l’estructura financera no s’han registrat canvis significatius, llevat del creixement de la importància del finançament aliè.

10. Analitza l’evolució de la situació patrimonial i financera de l’empresa següent: Actiu

2010

Caixa Bancs Mercaderies Envasos Provisió per depreciació d’existències Clients Efectes comercials per cobrar Deutors Mobiliari Terrenys Edificis Elements de transport AA Mobiliari AA Edificis AA Elements de transport

Actiu




2011

135 500 2300 400 (50) 1230 4320 800 900 2500 10000 850 150 2000 200

200 700 500 700 (150) 5000 3600 400 1000 4000 20000 2000 250 3400 350

21 535

33 950

2010

11900 2650 6350 635

%

55,26 12,31 29,49 2,95


2010

Proveïdors Préstecs a c/t Efectes comercials que cal pagar Hisenda Pública, creditora Creditors per prestació de serveis Obligacions Préstecs a ll/t Capital social Reserves legals Reserves voluntàries Resultat de l’exercici

2011

23000 1050 9000 900

%

67,75 3,09 26,51 2,65

2011

2970 200 2265 120 280 210 3500 10000 400 90 1500

7000 800 3000 200 300 250 4000 14000 700 200 3500

21 535

33 950

var. €

var. %

11100 21600 2650 265

93,28 260,38 41,73 41,73

21535

100

33950

100

12415

2010

%

2011

%

var. €

var. %

55,68 17,23 27,10

18400 4250 11300 33950

54,20 12,52 33,28

6410 540 5465

53,46 14,56 93,66

11990 3710 5835 21535

100

100

12415

05


2010

Fons maniobra

3 800

2011

350

2

ràtios

Tresoreria Liquiditat Garantia Disponibilitat Autonomia Qualitat deute

1,20 1,65 2,26 0,11 1,26 0,61

0,876 0,969 2,183 0,080 1,183 0,727

Ràtios

Any n

71

Any n 1 1

Tresoreria

1,07

1,5

Liquiditat

1,61

1,82

Garantia

2,33

2,4

Disponibilitat

0,89

1,27

Autonomia

1,33

1,4

Qualitat deute

0,53

0,4

15. Comenta la relació que hi ha entre planificar la tresoreria de l’empresa i els valors òptims de les ràtios de liquiditat, de 11. Comenta la situació financera de l’empresa de l’exercici antetresoreria i de solvència. rior i proposa canvis per millorar-ne la situació a curt termini. Observant les ràtios de tresoreria i liquiditat, es pot comprovar La situació ha empitjorat en general, començant pel fons de masi la planificació de la tresoreria de l’empresa ha assolit els seus niobra, que ha passat d’un valor correcte a un valor negatiu. La objectius de liquiditat i de solvència a curt termini. resta d’indicadors financers també mostra l’empitjorament de la situació financera de l’empresa, ja que el valor de les principals La ràtio de garantia també pot ser una mostra de l’aplicació ràtios comença a estar a la zona crítica, especialment el valor de correcta d’aquest política; no obstant això, té més en compte les ràtios de tresoreria i liquiditat. l’objectiu de solvència de l’empresa a llarg termini. L’empresa hauria de reduir la importància del seu exigible a curt termini, ja que no en té assegurat el pagament, amb la qual cosa s’hauria de replantejar la política creditícia a curt termini, rene- 16. Explica per què la definició del flux de caixa econòmic (beneficis més amortitzacions) té relació amb gociant les condicions de finançament amb proveïdors i deutors. l’autofinançament de l’empresa. 12. Quins canvis proposaries a una empresa per millorar la seva El flux de caixa econòmic permet avaluar la capacitat d’autofiràtio de liquiditat? nançament de l’empresa, ja que aquest és el finançament que Per millorar la ràtio de liquiditat (L 5 AC / PC) d’una empresa pot obtenir l’empresa reinvertint l’excedent de l’activitat en caldria incidir sobre l’estructura del finançament a curt termini, la pròpia activitat, i aquest excedent de recursos generats per reclassificar els deutes a curt termini; és a dir, reclassificar-los l’empresa és precisament el flux de caixa econòmic. passant-ne una part a llarg termini, i reduir el termini de cobrament als clients. 17. Quines són les ràtios que mesuren la possibilitat de suspen13. Explica per què és necessària una bona planificació de la tresió de pagaments o de fallida en l’empresa? soreria de l’empresa. Fonamentalment són les ràtios financeres bàsiques: tresoreria, La planificació de la tresoreria consisteix a fer plans i previsions liquiditat i garantia. de manera adequada i eficaç sobre els pagaments i els cobraments que l’empresa haurà de fer durant un període determinat. És necessaria per tenir una estimació aproximada dels fons de 18. Quines millores proposaries en la situació financera d’una tresoreria que s’han de mantenir durant tot el període i així empresa que presenta el balanç següent? reaccionar ràpidament davant els imprevistos. 14. Aplica totes les tècniques de l’anàlisi financera estudiades en aquesta unitat al balanç següent: Actiu

Any n

Immobilitzat Existències Realitzable Disponible P.N. i passiu


Any n+1

9390 1800 600 2980 14 770 Any n

11800 925 675 3700 17 100 Any n+1

8437 3000 3333 14 770

10000 4200 2900 17 100

Actiu

P.N. i passiu

Immobilitzat

80000 Capital

60000

Existències

33000 Reserves

27000

Clients

26000 Préstecs a ll/t

24000

Bancs Caixa

8000 Proveïdors 7000 Creditors 154 000

33000 10000 154 000

La situació global d’aquesta empresa és bona, encara que es podrien millorar alguns aspectes que no són molt significatius: primer, es podria millorar la qualitat del deute, ampliant el termini de pagament; i segon, l’autonomia financera, que és excessiva, utilitzant més les possibilitats dinamitzadores que aporta l’endeutament amb finançament aliè.

05

72


Ràtios

Tresoreria Liquiditat

0,95 1,72

Garantia Disponibilitat Autonomia Qualitat del deute

2,30 0,35 1,30 0,64

19. Calcula les ràtios financeres del balanç de l’empresa següent per a quatre anys i comenta’n l’evolució: 2008

Immobilitzat Existències Realitzable Disponible Passiu no corrent Recursos propis Passiu corrent

Tresoreria Liquiditat Garantia Disponibilitat Autonomia Qualitat del deute

700 500 625 225 500 1100 450

2009

2010

750 450 800 300 575 1125 600

900 625 1000 400 780 345 1800

2011

1100 85 1700 200 925 225 1935

2008

2009

2010

2011

1,89 3 2,16 0,5 1,16 0,47

1,83 2,58 1,96 0,5 0,96 0,51

0,77 1,13 1,13 0,22 0,13 0,70

0,98 1,03 1,08 0,10 0,08 0,68

20. Observa el balanç següent d’una empresa i emplena els imports que són buits, però considerant dues situacions: primera, que el fons de maniobra sigui 7 000€, i segona, que la ràtio de liquiditat sigui 1,25. Comenta els resultats obtinguts. Actiu

Actiu no corrent Actiu corrent


70000 Patrimoni net 35000 Passiu no corrent Passiu corrent

36000

41500 28000

En la primera situació cal que el passiu corrent sigui 28000€ i el patrimoni net sigui 36000€. FM 5 AC 2 PC 7000 5 35000 2 PC PC 5 35000 2 7 000 5 28000 FM 5 PN + PnC 2 AnC 7000 5 PN + 41500 2 70500 PN 5 7000 + 70500 2 41500 5 36000 En la segona situació també ens dóna el mateix resultat. L 5 AC / PC 1,25 5 35000 / PC PC 5 35000 / 1,25 5 28000

El patrimoni net es pot determinar deduint que l’actiu total és 105 500 (70 500 + 35 000) i per diferència el patrimoni net és 36 000 (105 500 – 41 500 – 28 000). Així doncs, es calcula de la manera següent: Actiu 5 AnC + AC 105500 5 70500 1 35000 Passiu 5 PN 1 PnC + PC 105500 5 PN 1 41500 1 28000 PN 5 105500 2 41500 2 28000 5 36000 Això ens mostra que el fons de maniobra i la ràtio de liquiditat són dos indicadors que mesuren el mateix però amb diferent forma de càlcul. Per aquesta raó, a la ràtio de liquiditat a vegades també se la coneix com a ràtio de fons de maniobra. Comprova el teu nivell

1. El fons de maniobra es calcula com la diferència entre: a) Actiu corrent i passiu no corrent. b) Passiu no corrent i actiu no corrent. c ) Actiu corrent i passiu corrent. d ) Actiu no corrent i actiu corrent. Resposta correcta: a). 2. El fons de maniobra també es calcula fent: a) Patrimoni net menys actiu no corrent. b) Patrimoni net més passiu no corrent menys actiu corrent. c ) Patrimoni net més passiu no corrent menys actiu no corrent. d ) Patrimoni net menys actiu corrent. Resposta correcta: c ). 3. Si una empresa té un actiu corrent de 50000€, un patrimoni net de 35000 € i un passiu corrent de 43000€, quin és l’import del fons de maniobra? a) 15 000 € c ) No es pot calcular b) 7 000 € d ) 12 000€ Resposta correcta: b). 4. Si una empresa es troba en risc de suspensió de pagaments, quines mesures proposaries? a) Renegociar el deute amb els creditors i analitzar les causes d’aquesta situació. b) Ampliar el capital. c ) Declarar-se en fallida i tancar l’empresa. d ) Reduir el capital. Resposta correcta: a). 5. Una empresa presenta un fons de maniobra de 25000€, el seu patrimoni net és de 10000€, el passiu corrent és de 15000 € i l’actiu és de 75000€. Quina resposta és correcta? a) El passiu no corrent és 40000€. b) L’actiu no corrent és 25000€. c ) L’actiu corrent és 40000€. d ) L’actiu corrent és 25 000€. Resposta correcta: c ).


6. En el cas d’una empresa que estigui en una situació patrimonial d’estabilitat financera normal, quina de les afirmacions següents és correcta? a) El fons de maniobra és positiu. b) El passiu no corrent és excessiu. c ) El fons de maniobra és negatiu. d ) El passiu corrent és insuficient. Resposta correcta: a).

05

73

c ) La solvència a llarg termini. d ) La liquiditat a curt termini.


9. Si volem estudiar el grau de dependència financera respecte del finançament extern, ho farem amb la ràtio de: a) Autonomia financera. c ) Qualitat del deute. b) Solvència a llarg termini. d ) Liquiditat. Resposta correcta: a).

7. La ràtio que estudia la solvència immediata de l’empresa és 10. Si la ràtio de liquiditat de dues empreses, A i B, és d’1,17 i la de: 0,35, respectivament, quina de les dues empreses corre més a) Tresoreria. c ) Disponibilitat. risc de suspensió de pagaments? b) Liquiditat. d ) Qualitat del deute. a) L’empresa A. Resposta correcta: a). b) L’empresa B. 8. La ràtio de garantia estudia: c ) No es pot mesurar amb aquesta ràtio. a) La solvència a curt termini. d ) Cap de les dues empreses. Resposta correcta: b). b) L’autonomia financera. Prepara les PAU

1. Una empresa dedicada a la distribució de components per a la indústria tèxtil disposa al final de l’exercici econòmic del següent patrimoni valorat en euros: j Una furgoneta per a transport: 20000 j Deutes per compres de materials: 12000 j Un ordinador valorat en 1500 j Les aportacions dels socis: 30000 j Un préstec amb el banc a tornar en tres anys: 43 500 j Drets de cobrament per la venda de materials: 7 500 j Un saldo en un compte corrent: 12500 j Deute amb la Seguretat Social: 7000 j Un local en què realitza la seva activitat: 120000 j Diners en efectiu: 2500 j Un deute amb proveïdors d’immobilitzat a retornar en j Deute amb el banc per retornar en 10 mesos: 10000 5 anys: 30000 j Reserves: 5000 j Lletres acceptades per clients: 3000 j L’immobilitzat material té un fons amortitzat de 32 500 j Lletres acceptades als proveïdors a pagar en 6 mesos: j Al magatzem hi ha materials per valor de 18 000 15000 Amb aquestes dades es demana: a) Confeccionar el balanç de l’empresa classificat per masses patrimonials. (1 punt) Actiu


Immobilitzat

Construccions Equips informàtics Elements de transport Amortització acumulada de l’immobilitzat

109000

Mercaderies

18000

Bancs i institucions de crèdit Caixa TOTAL ACTIU

30000 5000 73500

Deutes a ll/t amb entitats de crèdit Proveïdors d’immobilitzat a ll/t

43500 30000

Exigible a curt termini 10500

7500 3000 15000

Disponible

35000

Exigible a llarg termini 18000

Realitzable

Clients Clients, efectes comercials per cobrar

Capital social Reserves

120000 1500 20000 (32500)

Existències

Recursos propis

Proveïdors Proveïdors, efectes comercial que cal pagar Deutes a c/t amb entitats de crèdit Organismes Seguretat Social, creditors

44000

12000 15000 10000 7000

12500 2500 152 500

TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU

152 500

05

74


b) Calcular el fons de maniobra. (0,5 punt)

nials: actiu no corrent, actiu corrent, patrimoni net, passiu no corrent i passiu corrent. A la taula del peu es mostren els increments i els decrements que suposa cada opció. 2) Com ja s’ha comentat anteriorment, les opcions b i c impliquen canvis en el resultat de l’empresa, però de diferent signe: – pèrdues de 28 a la b pel recàrrec financer que s’ha de pagar per ajornar el deute amb Hisenda. – guanys de 300 a la c per la plusvàlua generada per vendre per 1700 un immoble valorat en 1400. 3) Per determinar quina opció contribueix a millorar la situació financera de l’empresa es pot estudiar quin efecte tenen sobre el fons de maniobra. Com que la situació inicial és d’un fons de maniobra negatiu, seguidament es mostrarà com cada opció el modifica. Utilitzarem ambdues formes de calcular el fons de maniobra per comprovar que el resultat és el mateix. FM 5 Actiu corrent 2 Passiu corrent FM 5 (Patrimoni net 1 Passiu no corrent) 2 Actiu no corrent FM 5 2 990

Fons de maniobra 5 Actiu corrent 2 Passiu corrent FM 5 43 500 2 44 000 5 2500 c ) Interpretar el resultat i proposar millores, si cal. (0,5 punt) El fons de maniobra és negatiu perquè l’actiu corrent és inferior al passiu corrent. Això vol dir que l’empresa pot tenir problemes financers a curt termini, ja que no té capacitat per pagar aquests deutes. Si aquesta diferència no és molt gran, l’empresa podria renegociar els seus deutes amb proveïdors i creditors per ampliar els terminis de pagament a curt termini.

2. Estudiem el cas d’una empresa que es troba en una situació financera incorrecta, ja que té un fons de maniobra negatiu de 990 €. El director financer estudia les següents alternatives de què disposa per millorar la seva situació: a) Utilitzar un préstec a pagar en cinc anys de 1600 € bonificat sense interessos a pagar, que prové d’un programa oficial d’ajudes a les empreses amb dificultats. L’import d’aquest finançament el destinaria a liquidar deutes ja vençuts amb proveïdors per valor de 725 €, i la part restant s’utilitzarà per millorar la disponibilitat ingressantho en un compte corrent. b) Obtenir un avançament de 18 mesos del pagament de deutes amb Hisenda per impostos pendents per valor de 400€. El cost d’aquesta operació és del 7% del deute. a) Obtenir 1700 € de la venda d’unes instal·lacions industrials que no intervenen significativament en l’activitat de l’empresa. L’immobilitzat estava comptabilitzat per 1400 €. Els ingressos de la venda es distribuiran amb un cobrament en efectiu del 40%, un cobrament a nou mesos del 30% i la resta es cobraria als 18 mesos. Es demana: 1) Analitzar com es modifica el balanç de l’empresa en cadascuna de les tres opcions anteriors. (0,75 punts) 2) Alguna de les opcions implica canvis en el compte de resultats? Si és així, quantificar l’import. (0,5 punt) 3) Estudiar com cadascuna de les opcions contribueix a millorar la situació financera de l’empresa. Determina quina és la millor opció raonant-ho convenientment. (0,75 punts) 1) Per veure com canvia el balanç de l’empresa en cadascuna de les opcions, s’ha d’observar com varien les masses patrimoOpció

Actiu no corrent

a

0

b

0

c

1400 (Immobilitzat material) 1 510 (Deutors a ll/t) 2

Actiu corrent

875 (Bancs)

510 (Deutors) 1 680 (Bancs)

1

Actiu corrent

a

1

b

Passiu corrent

875

2

28

2

1 190

618

2

0

Opció

Patrimoni net

a

0

1

Passiu no corrent

28

2

2

c

610

400

1

b

Resultat FM

725

2

c

200 Actiu no corrent

Resultat FM

1 600

0

610

400

0

300

618

2

1 400 1 500

1

200

2

El resultat del fons de maniobra en cada cas s’obté afegint l’efecte sobre les masses patrimonials que componen el seu càlcul. Observem per exemple com evoluciona amb l’opció a: FM’a 5 2 990 1 875 2 ( 2725 ) 5 610 FM’a 5 2 990 1 1600 2 0 5 610

Patrimoni net

0

1

2 28 (Pagament recàrrec financer)

Opció

1600 (Préstecs a ll/t)

28 (Pèrdues)

300 (Guanys)

Aclariments sobre els càlculs: i) l’opció b implica un recàrrec financer (7% · 400 = 28) que se suposa que es paga immediatament i que té un efecte negatiu sobre el resultat de l’exercici (pèrdues de 28). ii) l’opció c implica l’alienació d’un element d’immobilitzat a un preu superior

Passiu corrent

725 (Proveïdors)

1

2

1

Passiu no corrent

400 (Deutes a ll/t)

1

0

2

400 (Hisenda Pública creditora)

2

0

al valor comptable; això suposa un efecte positiu sobre el resultat de l’exercici (guanys de 300). iii) a l’opció c també cal indicar la forma de cobrament de la venda d’aquest immoble: cobrament en efectiu (40% · 1700 = 680), deutes a cobrar a c/t (30% · 1700 = 510) i deutes a cobrar a ll/t (30% · 1700 = 510).


D’aquesta forma es comprova que la millor opció és la a, ja que permet passar a una situació de fons de maniobra positiu ( FM=610), millor que l’opció c, que també permet assolir una situació financera òptima (FM= 200). L’opció b és la pitjor de forma comparativa, ja que encara que permet reduir aproximadament un 50% el fons de maniobra negatiu, el situa en el pitjor lloc (FM= - 618).

3. Amb la informació següent: Una empresa presenta un balanç format per un actiu corrent de 20000€, un actiu no corrent de 50000€, un passiu corrent de 17 000 € i un passiu no corrent de 18000€. Calcula totes les ràtios que puguis amb la informació disponible i comenta els resultats. (2 punts) Liquiditat

1,11

Garantia

2

Endeutament

0,5

Estructura del deute

0,48

El resultat de l’anàlisi amb les ràtios és força satisfactori, ja que totes les ràtios estan dins dels resultats que orientativament es consideren com a correctes.

4. Contesta les qüestions següents relacionades amb l’anàlisi patrimonial i financera d’una empresa: a) Explica el significat del fons de maniobra i com es calcula. (0,5 punt) b) Què és millor per a l’empresa: fons de maniobra positiu o negatiu? Raona la resposta. (0,5 punt) c ) Observa les dades de l’empresa següent: Actiu

Maquinària Elements de transport Mercaderies Clients Bancs Caixa


24000 Capital social Reserves 14000 Préstec a ll/t 4500 Proveïdors 7000 Deutes a c/t 2500 500

35000 2500 9500 3500 2000

52 500

52 500

Calcula el fons de maniobra i fes una valoració. (1 punt) a) El fons de maniobra mostra els fons de l’actiu corrent que estan finançats amb recursos permanents del patrimoni net i del passiu no corrent. Són els recursos permanents que permeten que funcioni el cicle d’explotació de l’empresa. Es calcula de dues formes equivalents: FM 5 AC 2 PC o FM 5 PN 1 PnC 2 AC b) De forma general un fons de maniobra positiu ens mostra una situació d’equilibri financer, encara que hi ha empreses

05

75

que poden funcionar perfectament amb un fons de maniobra negatiu ja que el seu cicle d’explotació els ho permet. Ja sabem que cada empresa o sector econòmic presenta particularitats característiques que fan que el valor òptim d’aquest indicador o d’altres de caràcter financer sigui molt variable. c ) FM 5 AC 2 PC 5 (4500 1 7 000 1 2 500 1 500) 2 (3 500 1 2000) 5 14500 2 5 500 5 9000€ En aquest cas es pot suposar que l’empresa presenta una situació d’equilibri patrimonial, ja que el fons de maniobra és positiu i força elevat. Caldria tenir més informació sobre el sector econòmic i l’activitat de l’empresa per ajustar més el comentari.

5. En les qüestions següents, tria l’única resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les incorrectes resten (0,25 punts). 1. La ràtio que relaciona l’actiu total i el passiu total és la de: a) Liquiditat. b) Garantia. c ) Estructura del deute. d ) Tresoreria. 2. Un valor de 2,7 de la ràtio de garantia (o solvència) mostra una situació de: a) Molta solvència a llarg termini. b) Molta solvència immediata. c ) Dependència del finançament extern. d ) Un fons de maniobra molt petit. 3. Si el fons de maniobra d’una empresa és negatiu, això implica que: a) El passiu corrent és més petit que l’actiu corrent. b) El passiu corrent és més gran que l’actiu corrent. c ) El patrimoni net és insuficient. d ) El passiu no corrent és més petit que l’actiu corrent. 4. Una empresa té un passiu corrent de 16 000€, un actiu corrent de 36000 € i un patrimoni net de 70000 €. Quin és el valor de la ràtio de liquiditat? a) 0,44 b) 4,38 c ) 1,25 d ) 2,25 1. Resposta correcta: b). 2. Resposta correcta: a). 3. Resposta correcta: b). 4. Resposta correcta: d ).

06

76

j


Unitat 6. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II. Anàlisi econòmica Compres de mercaderies Vendes Lloguers Amortitzacions Sous i salaris Interessos de deutes Impost sobre el benefici Serveis de professionals Seguretat Social a càrrec de l’empresa Transports

Activitats

1. Amb la informació que es proporciona tot seguit sobre l’activitat d’una empresa: a) Confecciona l’esquema de treball del compte de resultats de l’empresa. b) Calcula’n els percentatges i les variacions observades. c ) Representa’n gràficament els resultats d’una manera comparativa. d ) Comenta’n els resultats. a)

2010

2011

25100 87500 3050 1170 28700 1225 7239 655 670 2800

27000 99000 3200 1400 35000 1900 7732,5 725 1100 2900

i b) 2010 Ingressos d’explotació

87500

Vendes 2

%

100

99000

100

62145

Beneficis abans interessos i impostos (BAII)

2

Despeses financeres

28,98

1225

1,40

2

72,05

14,77

27675

27,95

9,15

1900

1,92

55,10

26,04

6,82

7 732,5

7,81

6,82

18 042,50

18,22

6,82

71325

2

2

1225

5

Beneficis abans impostos (BAI)

2

Impost sobre beneficis

5

Benefici net (BN)

1900

24 130

27,58

7 239

8,27

16 891

19,30

2

2010

2011

Despeses d’explotació 71,02%

Despeses d’explotació 72,05%

Despeses financeres 1,40 % 1,92 % Impost beneficis 8,27 % 7,81 %

Benefici net 18,22%

13,14

27000 3200 1400 35000 725 1100 2900

25 355

Interessos de deutes

Benefici net 19,30%

71,02

25100 3050 1170 28700 655 670 2800

5

var. %

99000

2

Compres de mercaderies Lloguers Amortitzacions Sous i salaris Serveis de professionals Seguretat Social a càrrec de l’empresa Transports

Vendes 100%

2011

87500

Despeses d’explotació

c )

%

d )

25775 2

En primer lloc s’observa que el benefici de l’empresa ha millorat en un 6,82 %. Caldria conèixer l’evolució de l’empresa en els darrers anys i les dades de les empreses del sector per poder-ne fer comparacions més acurades. També s’observa que el resultat d’explotació ha augmentat un 9,55%, considerant aquest fet com la principal aportació a la millora general dels beneficis de l’empresa. Ha estat notable la pu jada de les despeses financeres (55,10 %), la qual cosa no ha tingut una gran repercussió ja que la importància relativa de les despeses financeres sobre el total no és molt important (1,40% al 2010 i 1,92 % al 2011). També s’observa que l’estructura dels elements del resultat no ha variat gaire, ja que els percentatges d’importància relativa no han canviat la seva importància de forma rellevant.

06


77

2. Calcula les rendibilitats de l’exemple següent, comenta’n la solució i explica què proposes per millorar-les. 2010

Compres de mercaderies Vendes Lloguers Amortitzacions Sous i salaris Interessos de deutes Subministraments Ràpels sobre vendes Transports Actiu Recursos propis

2011

2750 10500 350 700 1400 280 280 1100 340 21200 14200

3250 13250 450 860 1600 350 280 1700 430 31200 15100

Se suposa un tipus impositiu de l’impost de societats del 30%. 2010 Ingressos d’explotació

9400

Vendes 2 Ràpels sobre vendes 2

5820

2

Compres de mercaderies Lloguers Amortitzacions Sous i salaris Subministraments Transports Beneficis (BAII)

2

2011

%

100

11 550

100

10500 21100


5

%

64,44

3 580

38,09


280

2,98

Interessos de deutes

280


2


5

Benefici net (BN)

2 150

22,87

1 050

18,04

6870

59,48

3250 450 860 1600 280 430

28,14 3,90 7,45 13,85 2,42 3,72

4 680

40,52

1 100

30,73

350

3,03

70

25,00

4 330

37,49

1 030

31,21

1 299

11,25

309

31,21

3 031

26,24

721

31,21

2

2

350

3 300

35,11

990

10,53

2 310

24,57 2010

Actiu Recursos propis

var. %

13250 21700

2750 350 700 1400 280 340

5

variació

2

2011

21200 14200

31200 15100

Rendibilitat econòmica

16,89 %

15,00 %

Rendibilitat financera

16,27 %

20,07 %

S’observa que la rendibilitat econòmica ha disminuït en 1,89 punts, però, en canvi, la rendibilitat financera ha millorat en més de 3 punts. Això s’explica pel fet que, encara que els beneficis abans d’interessos i impostos (BAII) han millorat en un 30,73 %, l’actiu ha crescut en un 47 %, o sigui, ha estat molt superior i ha absorbit la millora dels beneficis. En canvi, com que el creixement dels recursos propis ha estat del 6,34 %, molt per sota del creixement del benefici net (31,21%), la rendibilitat financera ha millorat notablement. En general l’empresa hauria de millorar l’eficiència productiva de les seves inversions, ja que amb un actiu bastant més gran l’empresa ha empitjorat la seva rendibilitat econòmica.

06

78


Activitats finals

1. Fixa’t en les dades següents. Tenint en compte que l’impost sobre el benefici és del 30%, completa el compte de resultats d’aquesta empresa i analitza’n l’estructura i la composició. 2010

2011

57 000

87 000

29 780

49 200

2 700

5 100

165 000 72 000

190 000 100 000

Ingressos d’explotació Despeses d’explotació

2 5 2

Benefici abans d’interessos i impostos (BAII) Despeses financeres

Benefici abans d’impostos (BAI)

5 2

Impost sobre el benefici

Benefici net (BN)

5


2010

57 500

Ingressos d’explotació

%

2011

%

var. %

100

87 000

100

52,63

29780

52,25


27 220

47,75

2


2

2700

4,74

5


24 520

43,02

2


7 356

12,91

5

Benefici net (BN)

17 164

30,11

2


5

2

2

2. La rendibilitat econòmica d’una empresa és del 12,5%. Si les vendes han estat de 165000 € i l’actiu de l’empresa és de 275000 €, calcula’n els beneficis (BAII), el marge i la rotació. BAII 5 RE ? Actiu 5 0,125 ? 275000

34375

5

BAII 34 375 Marge 5 ——— 5 ———— 5 0,208 Vendes 165 000 Vendes 165 000 Rotació 5 ———— 5 ———— 5 0,6 Actiu 275 000

49200

56,55

65,21

37800

43,45

38,87

5100

5,86

88,89

32700

37,59

33,36

9 810

11,28

33,36

22 890

26,31

33,36

2

2

2

4. Una empresa ha tingut uns beneficis abans d’interessos i impostos (BAII) de 35000 € en un exercici econòmic. Sabent que la rotació de l’actiu ha estat de 0,5 i que les vendes han estat de 250000€, calcula el marge, l’actiu i la rendibilitat econòmica. BAII 35 000 Marge 5 ———— 5 ———— 5 0,14 Vendes 250 000 Vendes Rotació 5 ————  Actiu Vendes Actiu 5 ———— Rotació



3. Com canviaria la resposta anterior si les vendes fossin de 235000 € i la rotació de 0,4? Vendes 235 000 Actiu 5 ————— 5 ————— 5 587500 Rotació 0,4 BAII 5 Actiu ? RE 5 587500 ? 0,125 5 73437,5

BAII RE 5 ———— Actiu

5

5

250 000 0,5

————

35 000 500 000

————

500000€

5

0,07 (7%)

5

06


5. Fixa’t en la informació següent d’una empresa pel que fa als seus resultats per a dos exercicis consecutius: a) Fes l’esquema de treball del compte de resultats. b) Aplica-hi les tècniques treballades en la unitat (percentatges, variacions i representació gràfica) per comparar -ne i analitzar -ne els resultats i l’evolució. c ) Analitza les rendibilitats i els seus components desagregats. d ) Què proposes per millorar les rendibilitats?

Compres de matèries primeres Vendes Lloguers Amortitzacions Sous i salaris Seguretat Social a càrrec de l'empresa Interessos de deutes Impost sobre el benefici Subministraments Serveis de professionals independents Transports Actiu Recursos propis 2009

Ingressos d’explotació

675000

Vendes 2


Compres de mercaderies Lloguers Amortitzacions Sous i salaris Seguretat Social empresa Subministraments Serveis de professionals independents Transports 5

Benefici abans interessos i impostos (BAII)

435000

2009

2010

165000 675000 36000 28000 100000 28000 22000 65400 32000 27000 19000 990000 375000

178000 765000 38000 35000 120000 35000 19000 75900 29000 37000 21000 1020000 425000

%

2010

%

var. %

100

765 000

100

13,33

675000 2

79

765000 64,44

165000 36000 28000 100000 28000 32000 27000 19000

493000

64,44

13,33

272 000

35,55

13,33

19000

2,48

2

178000 38000 35000 120000 35000 29000 37000 21000

240 000

35,56

22000

3,26

Ingressos financers 2


2

22000

Interessos de deutes 5


2


5

2

19000

218 000

32,30

76 000

11,26

Benefici net (BN)

142 000

21,04


24,24% 0,35 0,68

26,66% 0,35 0,75

37,87% 2,64 0,21 0,68

38,82 % 2,4 0,22 0,68

Marge Rotació Rendibilitat financera Palanquejament Marge Rotació

2

13,64

2

253 000

33,07

16,06

88 000

11,50

15,79

165 000

21,57

16,20

2

Observant les dades es pot afirmar que l’empresa presenta unes rendibilitats econòmiques i financeres bones, ja que els percentatges són bastant alts, encara que aquesta afirmació s’hauria d’acompanyar d’una comparació amb les dades mitjanes de les empreses del sector, per fer una anàlisi més acurada de les dades.

80

06


6. Una empresa presenta presenta la informació següent, següent, en euros, respecte a dos exercicis consecutius: treball del compte de resultats resultats suposant que a) Fes l’esquema de treball el tipus impositiu de l’impost sobre el benefici és del 30 %. l’evolució dels resultats de l’empresa l’empresa utilitzant les b) Comenta l’evolució tècniques treballades en la unitat (percentatges, variacions i representació gràfica). l’empresa, els components components i l’evolul’evoluc ) Analitza la rendibilitat de l’empresa, ció.

a)

2010 Ingressos d’explotació

269800

Vendes 2Descompte sobre vendes 2



Ingressos financers 2 Despeses financeres

142400

2


2


5

Benefici net (BN)

2900 3800 18000 9600

2500 5200 25000 9000

6800 7500 5200 9900 275000 825000 350000

7500 8700 6200 12000 345000 995000 425000 var. %

100

338 800

100

25,57

345000 26200 52,78

2

161800

47,76

13,62

177 000

52,24

38,93

5200

1,53

36,84

171 800

50,71

39,00

51540

15,21

39,00

120 260

35,50

39,00

94000 3100 12000 7500 25000 9000 2500 8700

3800

1,41

2

3800

5200

123 600

45,81

37 080

13,74

86 520

32,07

2

Rendibilitat econòmica Marge Rotació

15,44% 0,47 0,33

17,79% 0,52 0,34

Rendibilitat financera Rendibilitat Palanquejament

24,72% 2,35 0,32 0,33

28,30% 2,34 0,35 0,34

Marge Rotació

94000 3100

%

47,22

2

85000 2700

2011

127 400

2

2011

%

85000 2700 9900 6800 18000 9600 2900 7500


Compres de mercaderies Variació d'existències (EF . EI) Subministraments Interessos de deutes Sous i salaris Seguretat Social a càrrec de l'empresa Amortitzacions Transports Descomptes sobre vendes Lloguers d'instal· d 'instal·lacions lacions Vendes de mercaderies Actiu Recursos propis

275000 25200

Compres de mercaderies Variacióó d’existències Variaci Lloguers Amortitzacions Sous i salaris Seguretat Social empresa Subministraments Transports 5

2010

L’evolució més notable ha estat l’increment de la rendibilitat econòmica causada fonamentalment pel fort creixement dels beneficis abans d’impostos i interessos (BAII). Això mateix també ha provocat una millora en la rendibilitat financera, que en els dos exercicis exercicis és molt més alta que la rendibilitat econòmica, ja que s’experimenta l’efecte positiu de l’endeutament de l’empresa (efecte palanquejament), que ha comportat que el s socis aprofitessin una bona rendibilitat econòmica econòmica per obtenir més beneficis nets.


06

81

7. Explica per què què es calcula la rendibilitat econòmica i la a llarg termini que té un interès del 8,25%? I si fos del financera de manera diferenciada. Quan interessa estudiar 6,25%? un tipus de rendibilitat més que no pas l’altre? En el primer cas, l’efecte palanquejament serà negatiu (RE , CFA). Interessa més estudiar la rendibilitat econòmica quan es vol tenir En el segon, positiu (RE . CFA). una estimació del rendiment de les inversions de l’empresa; en empresa presenta presenta una rendibilitat rendibilitat econòmica econòmica del 12,75%. 12,75%. canvi, la rendibilitat financera s’utilitza sovint per saber la rendi- 14. Una empresa A més a més, en coneixem altres altres dades: actiu, 15000 15 000€; €; recurbilitat obtinguda pels socis d’una empresa en relació amb el seu sos propis, 6000€, i vendes, 1800€. Se sap que el cost del capital aportat. finançament aliè ha estat del 10%, suposant que el tipus 8. Fes un esquema esquema amb totes les estratègie estratègiess que cal seguir per per impositiu de l’impost sobre el benefici benefici és del 30%. 30 %. millorar la rendibilitat econòmica d’una empresa. Posa’n rendibilitat financera, financera, explia) Calcula quina n’ha estat la rendibilitat exemples il·lustratius. cant totes les operacions realitzades. Resposta oberta. b) Calcul Calculaa i explica tots tots els components components de la rendibili rendibilitat tat financera. 9. Fes el mateix que en l’exercici l’exercici anterior però però per a la rendibirendibiExigible 5 Actiu 2 Recursos propis 5 litat financera. 5 15 000 2 6000 5 9 00 0000 Resposta oberta. Interessos 5 Exigible? CFA 5 9 00 0000 ? 0,1 5 900 BAII 5 Actiu? RE 5 15000 ? 0,1275 5 1 912 912,5 ,5 10. Si el palanquejament d’una d’una empresa és és d’1,87, els recursos recursos propis són de 57000 €, les vendes han estat de 27000 € BAI 5 BAII 2 Interessos 5 1912,5 2 900 5 1 012 012,5 ,5 i el marge del 22%, quina en serà la rendibilitat finanIS 5 BAI ? 0,30 5 1 012 012,5 ,5 ? 0,30 5 303,75 cera? Disgrega’n tots els components, tenint en compte que BN 5 BAI 2 IS 5 1012,5 2 303,75 5 708,75 l’impost sobre el benefici és del 30%. Actiu 5 Palanquejament ? Recursos propis 5 Marge 0,39 5 1,87 ? 57000 5 106590 Rotació 0,12 Vendes 27 000 Palanquejament 2,5 Rotació 5 ———— 5 ———— 5 0,253 Actiu 106 590 Rendibilitat financera 11,81 % BN 5 Marge ? Vendes 5 0,22 ? 27000 5 5 94 9400 BN 5 940 15. Amb la mateixa informació informació de l’exercici l’exercici anterior, anterior, calcula’n la RF 5 ——————— 5 ———— 5 10, 10,42 42% % Recursos propis 570 70000 rendibilitat financera si se suposa que el cost del finançament aliè ha estat del 14 %, i analitza’n també els components. 11. Si haguessis de comprar accions d’una empresa, empresa, en quin tipus de rendibilitat et fixaries més? Raona la teva resposta. Marge 0,25 Com a inversor/ra que vol maximitzar els seus rendiments, obRotació 0,12 servaria la rendibilitat financera. Palanquejament

2,5

12. Una empresa té com a únic element element del patrimoni net i Rendibilitat financera 7,61% passiu 750 000 € de capital. Té previst obtenir un benefici abans d’interessos i d’impostos de 150 000 €, però per aconseguir-ho ha de fer una inversió que li permeti tenir el doble 16. Explica què és l’efecte palanquejament. palanquejament. Després, Després, observant observant de patrimoni net i passiu. Per finançar l’operació l’operació se li preles dades dels exercicis 14 i 15, determina quin ha estat senten tres alternatives: l’efecte palanquejament per a cada una de les situacions. Ampliar liar el capi capital. tal. a) Amp L’efecte palanquejament té lloc quan un augment de l’endeutament de l’empresa permet un increment de la rendibilitat Obteni enirr un prést préstec ec bancar bancarii al 8%. b) Obt financera. Es diu que és positiu si la rendibilitat econòmica c ) Aconseguir-ne la meitat amb una ampliació de capital i la és superior al cost mitjà del finançament aliè; en cas contrari, resta amb una emissió d’obligacions amb un interès del 9%. l’efecte palanquejament és negatiu. Determina quina serà la millor alternativa de finançament i comenta la teva resposta relacionant ambdós tipus t ipus de rendiEfecte Exercici RE CFA bilitats. L’impost L’impost sobre el benefici és del 30%. 30 %. palanquejament (150000 2 750000 ? 0,08) ? (1 2 0,30) 14 12,75 % 10 % positiu b) RF 5 ——————————————————— 5 0,084 750000 15 12,75 % 14 % negatiu (150000 2 375000 ? 0,09) ? (1 2 0,30) c ) RF 5 ———————————————————— 5 0,0723 (750000 1 375000) 17. Una empresa ha tingut un resultat d’explotació de 25400€, unes vendes de 298000€ i un BAI de 15200€. Si l’actiu 13. Si una empresa empresa té una rendibilitat rendibilitat financera del del 9,75% i de l’empresa és de 340000€ i els recursos propis són una rendibilitat econòmica del 7%, com l’afectarà el fet 190000€: d’incrementarr el seu endeutament amb un préstec bancari d’incrementa

06

82


a) Calcula’n la rendibilitat econòmica i financera, i comenta

el resultat. Calculaa el cost del finançament aliè. aliè. b) Calcul l’empresa l’interessa endeutar-se per per millorar c ) Creus que a l’empresa la rendibilitat financera? Comenta-ho. a) S’ha aplicat aplicat un tipus tipus impositiu impositiu del del 30%. 30 %.


Vendes 2

298000


5


2


5


15 20 200

2


2

5

Benefici net (BN)

10 640

c )

2


25400

4560

340000 190000

Rendibilitat econòmica Marge Rotació

7,47% 7,47% 0,085 0,876

Rendibilitat financera Palanquejament Marge Rotació

5,6% 1,789 0,036 0,876

Despeses financeres CFA 5 —————————— Passiu

330000

2

190000 140000 20000 4500

2



2


5

Benefici net (BN)

4500 15 500

2


b)


2

10200


5

272600

2

350000

Consums d’explotació Despeses de personal


350000

5

10 20 200 ————— = 0,068 (6,8%) 150 000

Sabem que l’endeutament permet millorar la rendibilitat financera de l’empresa sempre que l’efecte palanquejament sigui positiu, és a dir dir,, si la rendibilitat econòmica econòmica és superior al cost mitjà del finançament aliè. aliè. Tenint en compte que la rendibilitat econòmica és 7,47% i que el cost mitjà del finançament és 6,8%, a l’empresa l’interessarà endeutar-se, endeutar-se, ja que per cada 100 euros que s’inverteixin finançats amb endeutament, l’actiu proporcionarà 7,47 euros, dels quals 6,8 es dedicaran a remunerar el cost del finançament. La diferència pot semblar que no sigui gaire, però en sectors amb marges de benefici molt reduïts, pot ser rellevant. CFA = 0,068 < rF rF = 0,0747 efecte palanquejament palanquejament positiu

18. Una empresa empresa presenta presenta la infor informació mació comptable comptable següent: següent: Despeses de personal, 140000; import net de la xifra de negocis, 350000; consums d’explotació, 190 000; despeses financeres, 4500; actiu no corrent, 75000; actiu corrent, 30000, 30 000, i passiu, passiu, 60000. Calcula’n la rendibilitat econòmica i la rendibilitat financera. financera. Interpreta també el resultat del palanquejament i explica la seva relació amb l’efecte palanquejament. Considerem que l’impost sobre sobre el benefici és del 30 %.

Actiu Recursos propis Rendibilitat econòmica

Marge Rotació Rendibilitat financera

Palanquejament Marge Rotació

4650

2

10 850 105000 45000 19,05 19,0 5%

0,057 3,33 24,11 24,1 1%

2,33 0,031 3,33

Si calculem el cost mitjà del finançament aliè: 4500 CFA 5 ———— ? 100 5 7, 7,55 % 60000 Es pot comprovar que és inferior a la rendibilitat econòmica (19,05 %), és a dir dir,, un increment de l’endeutament l’endeutament pot tenir un efecte positiu sobre la rendibilitat financera. financera.

Vendes Ingressos financers Lloguer d'edificis Impostos diversos Despeses extraor extraordinàries dinàries Transports Interessos de deutes Amortitzacions Sous i salaris Ràpels sobre vendes Seguretat Social a càrrec de l'empresa Ingressos extraordinaris Actiu Recursos propis

2010

2011

4750 150 425 195 165 200 220 300 725 475 280 140 95000 40000

6950 175 510 210 25 245 150 310 840 50 295 150 120000 60000

06


83

19. Amb les dades de dos exercicis econòmics d’una empresa, fes un estudi dels resultats i de les rendibilitats, incloenthi un comentari dels resultats i de la seva evolució. 2010 Ingressos d’explotació


2

6950 150 250

Marge

0,48

0,65

Rotació

0,04

0,059

3,60% 0,33 0,046 2,375

5,41% 0,46 0,059 2


2


5

Benefici net (BN)

725 280 300 200 425 195 165

840 295 310 245 510 210 25

2 125

4 615

150

175

220

Rendibilitat financera Marge Rotació Palanquejament

150

2


2435

2

2


3,85%

4750 140 2475 2290

Ingressos financers

2,24%


2


2011

7050

Sous i salaris Seguretat Social empresa Amortitzacions Transports Lloguers Impostos diversos Despeses extraordinàries 5

2010

4415

Vendes Ingressos extraordinaris 2Ràpels sobre vendes 2

2011

2

220

150

2 055

4 640

616,50

1392

2

2

1 438,50

3 248

Hi hagut una millora dels resultats, amb un fort increment del benefici, fruit, fonamentalment, de l’increment de les vendes. Això ha permès incrementar l’excedent empresarial i s’ha reflectit en una millor rendibilitat econòmica (per la millora del marge sobre vendes i de la rotació) i una millor rendibilitat financera (per la mateixa raó, malgrat l’empitjorament relatiu del palanquejament).

20. Una empresa té una rendibilitat econòmica del 17%, una rendibilitat financera del 14%, un passiu de 280000€ i unes despeses financeres de 14000€. Què podries dir sobre l’efecte palanquejament?

a)

Actiu Palanquejament 5 ——————— Recursos propis 

Si calculem el cost mitjà del finançament aliè:

350000 Recursos propis 5 ———— 1,75

14000 CFA 5 ———— ? 100 5 5 % 280000

b)

Vendes Rotació 5 ———— Actiu

Es pot comprovar que és inferior a la rendibilitat econòmica (17 %), és a dir, un increment de l’endeutament pot tenir un efecte positiu sobre la rendibilitat financera.

c )

BN Marge 5 ———— Vendes

d )

BN RF 5 ——————— Recursos propis

21. La societat La Guilla, SA es dedica a la fabricació de joguines de fusta i de l’exercici econòmic que ara ha tancat s’extreu la següent informació: la xifra de vendes és de 70000€ i l’actiu ha estat de 350000 €. Si el palanquejament ha sigut 1,75 i el benefici net de 28000 €, es demana: (a) recursos propis; (b) rotació; (c ) marge; (d ) rendibilitat financera; (e) si amb el mateix nivell de marge i de rotació, el palanquejament ha estat de 2,5, quin efecte ha tingut sobre la rendibilitat financera?

e)

5

5



200 000 €

5

70 000 350 000

0,2

————

5

28 000 70 000

0,4

————

5

5

28 000 200000

————

0,14 (14 %)

5

RF 5 Marge ? Rotació ? Palanquejament 5 5 0,4 ? 0,2 ? 2,5 5 0,2 (20%)

La millora del palanquejament implica que l’empresa ha pogut realitzar més inversions amb el mateix nivell de recursos propis; és a dir, amb un increment de l’endeutament s’ha pogut millorar la rendibilitat financera, que passa del 14% al 20%.

84

06



1. Què és la rendibilitat? a) És el nivell de beneficis que pot aconseguir l’empresa. b) És la mesura relativa dels beneficis de l’empresa. c ) És la relació entre els beneficis de l’empresa i el grau d’endeutament. d ) És la mesura absoluta dels beneficis de l’empresa. Resposta correcta: b). 2. La rendibilitat financera és: a) El quocient entre el benefici net i les inversions. b) La relació entre el benefici net i els recursos propis. c ) La relació entre el BAII i el valor total de l’actiu de l’empresa. d ) El quocient entre el BAII i els recursos propis. Resposta correcta: b). 3. La rendibilitat econòmica estudia: a) El rendiment de les aportacions dels socis. b) La capacitat de generar recursos propis. c ) El rendiment de l’actiu de l’empresa. d ) La capacitat d’invertir de l’empresa. Resposta correcta: c ). 4. El palanquejament és: a) El quocient entre l’actiu i els recursos propis. b) La relació entre els recursos propis i l’endeutament. c ) El quocient entre el benefici net i les vendes. d ) La relació entre les vendes i l’actiu. Resposta correcta: a).

7. La rotació es defineix com: a) El benefici net amb relació a les vendes. b) L’actiu amb relació als recursos propis. c ) Les vendes amb relació a l’actiu. d ) El benefici net amb relació a l’actiu. Resposta correcta: c ). 8. Un increment de la rotació provoca una millora de la rendibilitat financera: a) No, provoca una baixada de la rendibilitat econòmica. b) Sí, sempre que no en baixin ni el marge ni el palanquejament. c ) No, provoca una baixada de la rendibilitat financera. d ) Sí, només en el cas que el palanquejament no canviï. Resposta correcta: b). 9. L’efecte palanquejament permet incrementar la rendibilitat financera si: a) La rendibilitat econòmica és superior a la rotació. b) La rendibilitat econòmica és inferior al marge. c ) La rendibilitat econòmica és superior al cost del finançament aliè. d ) La rendibilitat econòmica és inferior al cost del finançament aliè. Resposta correcta: c ).

10. Si l’efecte palanquejament és negatiu, això significa que un increment de l’endeutament: a) Empitjora la rendibilitat financera. b) Empitjora la rendibilitat econòmica. c ) Millora la rendibilitat financera. d ) Millora la rendibilitat econòmica. 5. El marge es calcula com el quocient entre el benefici net i Resposta correcta: a). les vendes: a) És cert en el cas de l’estudi de la rendibilitat financera. b) Fals. Prepara les PAU c ) També s’observa en l’estudi de la rendibilitat econòmica. 1. Coneixem les dades econòmiques següents d’una empresa d ) La a) i la c ) són correctes. (en euros): Resposta correcta: a). Actiu no corrent 80 000 6. L’efecte palanquejament es defineix com: Actiu corrent 15 000 a) La manera com canvia la rendibilitat econòmica en incrementar els recursos propis. Passiu no corrent 12 000 b) L’efecte que té l’endeutament sobre el benefici net de Passiu corrent 8 000 l’empresa. Ingressos per vendes 100 000 c ) L’efecte que tenen les vendes sobre la rendibilitat financera. Despeses de l’explotació 65 000 d ) La manera com canvia la rendibilitat econòmica en reDespeses financeres 3 000 duir els recursos propis. Impost de societats 10 000 Resposta correcta: b).


Amb aquesta informació es demana: a) Calcular la rendibilitat econòmica i la rendibilitat financera de l’empresa. (1 punt) b) Comentar el significat i la diferència entre els dos indicadors. (1 punt) a)

En primer lloc cal processar les dades de l’exercici i formular de manera abreujada el balanç de situació i el compte de pèrdues i guanys: Balanç de situació Actiu


Actiu no corrent. . 80000

Recursos propis . . 75000

Actiu corrent . . . 15000

Passiu no corrent 12000 Passiu corrent. . . 8000

Total. . . . . . . . . . 95 000

Total. . . . . . . . . . 95 000

Hem deduït el total de l’actiu sumant l’actiu no corrent i l’actiu corrent. També hem calculat l’import dels recursos propis com la diferència entre el patrimoni net i passiu i l’exigible:

a) Quina és la rendibilitat econòmica? (1 punt) b) Quina és la rendibilitat financera? (1 punt) a)

BAII 25 400 Rendibilitat econòmica 5 ——— 5 ———— 5 0,075 (7,5%) Actiu 340 000

b)

BN 15 200 Rendibilitat financera 5 —— 5 ————— 5 0,08 (8%) RP 190 000

3. Considerem el cas d’una empresa que presenta una rendibilitat econòmica del 7 %. a) Explica què és el palanquejament. (1 punt) b) En aquestes condicions, quan l’efecte palanquejament

serà positiu? (1 punt)

a)

El palanquejament és el nivell d’inversions que l’empresa ha pogut assolir en relació amb els recursos propis. D’una altra manera implica el potencial que té l’endeutament de l’empresa per generar inversions.

b)

L’efecte palanquejament serà positiu sempre que la rendibilitat econòmica sigui superior al cost del finançament aliè; és a dir, si a partir d’aquest moment l’empresa vol invertir en l’actiu (ampliant per exemple la capacitat productiva) i ho finança amb un préstec bancari al 5%, la rendibilitat financera de l’empresa creixerà, sempre que es mantingui la mateixa rendibilitat econòmica.

Compte de pèrdues i guanys Ingressos d’explotació. . . . . . . . . . . . . . . . . Despeses d’explotació . . . . . . . . . . . . . . .

5

Beneficis abans interessos i impostos (BAII) . . . . . . . . . . . . . . . . . .

35000

2

Despeses financeres . . . . . . . . . . . . . . . .

2

5

Beneficis abans impostos (BAI). . . . . . . .

32000

2

Impost sobre beneficis . . . . . . . . . . . . . .

5

Benefici net (BN) . . . . . . . . . . . . . . . . . .

65000

2

3000

10000

2

22000

4. Considerem ara el cas d’una empresa que presenta una rendibilitat financera del 17%. a) Quin va ser el benefici net obtingut si els recursos propis

són de 35000 €? (1 punt)

b) Quina va ser la rendibilitat de les vendes o marge si les

vendes han estat de 70000 €? (1 punt)

a)

BAII 35000 Rendibilitat econòmica 5 ——— 5 ——— 5 0,37 (37%) Actiu 95 000

Benefici net Rendibilitat financera 5 ———————— Recursos propis

Rendibilitat financera 5

BN 0,17 5 ———— 35000

5

b)

100 000

2

BN ———————— Recursos propis

5

22 000 ———— 5 0,29 (29%) 75 000

La rendibilitat econòmica determina el rendiment dels actius de l’empresa sense tenir en compte com es finança l’empresa ni l’impost de societats. En canvi la rendibilitat financera determina el rendiment que obtenen els socis de l’empresa (propietaris), ja que només té en compte el resultat de l’exercici o benefici net. Cada indicador serveix per estudiar un aspecte diferent dels resultats de l’empresa: mentre la rendibilitat econòmica és una mesura de l’eficiència econòmica de l’empresa, la rendibilitat financera és l’indicador que més interessa als socis, preocupats pel rendiment de les seves inversions.

85

2. El resultat de l’explotació d’una empresa va ser de 25400 €. Les vendes durant el mateix període van ser de 298000 € i el seu actiu era de 340000€. Si sabem que els recursos propis eren de 190000 € i el benefici net de 15200€.

Actiu 5 80 000 1 15 000 5 95 000 Recursos propis 5 95 000 2 (12000 1 8 000) 5 75000

06

BN 5 0,17 ? 35000 5 5 950 euros b)

Com que el marge és m = BN/V 5950 m 5 ———— 5 0,085 (8,5 %) 70000

5. En les qüestions següents, tria l’única resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les incorrectes resten (0,25 punts). 1. Si la rotació de l’actiu s’incrementa, què passa amb la rendibilitat econòmica? a) Augmentarà sempre que el marge es mantingui.

86

06


b) No té efectes sobre la rendibilitat econòmica.

b) La rotació és 0,25.

c ) Disminuirà sempre que el marge es mantingui.

c ) El benefici net són 10 875€.

d ) Augmentarà sempre que el marge disminueixi.

d ) La rendibilitat de les vendes és 4075 €.

2. Si la rendibilitat econòmica és inferior al cost del finançament aliè, com serà l’efecte palanquejament? a) Positiu. b) Negatiu. c ) No té efecte. d ) Negatiu si el finançament és a llarg termini. 3. Si una empresa té una rendibilitat financera del 7,25 %, els recursos propis són de 150 000€, les vendes han estat de 70000€ i l’actiu és de 350000€, quina de les respostes següents és correcta? a) El palanquejament és 2,5.

4. Suposa que el tipus impositiu de l’impost de societats passa del 30% al 25%. Té efecte sobre la rendibilitat? a) Sí, pujarà la rendibilitat econòmica. b) Sí, pujarà la rendibilitat financera. c ) No, la fiscalitat és neutra respecte a la rendibilitat. d ) No, ja que la rendibilitat de les vendes no canvia. 1. Resposta correcta: a). 2. Resposta correcta: b). 3. Resposta correcta: c ). 4. Resposta correcta: b).

07


j

Unitat 7. La inversió en l’empresa Activitats

1. Podries explicar la importància de l’estalvi per a la inversió? L’estalvi de les famílies proporciona recursos financers, que altres agents econòmics utilitzen per fer les inversions. 2. Escriu dos exemples d’inversió en actiu no corrent i dos d’inversions en actiu corrent. Actiu no corrent: maquinària, elements de transport. Actiu corrent: mercaderies, crèdits concedits a clients. 3. Enumera els principals elements que defineixen una inversió. Són quatre: j Desemborsament inicial j Fluxos nets de caixa j Durada temporal j Valor residual

8. Si una empresa compra el 15 % de les accions d’una societat anònima, quin tipus d’inversió està fent? Una inversió financera. 9. Tenint en compte les inversions següents: Inversió

300

400

500

0

1

2

3

4

200 300 400

F 2

50 40 200

F 3

100 80 600

200 140

Selecciona la millor inversió segons el flux de caixa total, el flux mitjà de caixa per unitat invertida i el pay-back .

b)

Selecciona la millor inversió segons el VAN i la TIR. Considera un cost del capital del 5%.

c )

Argumenta si els criteris estàtics i els dinàmics coincideixen sempre en la tria de la millor inversió.

a)

Flux total de caixa: 50 1 100 1 200 Inversió A 5 ————————— 5 1,75 200 40 1 80 1 140 Inversió B 5 ————————— 5 0,8666 300 200 1 600 Inversió C 5 —————— 5 2 400 Ordre de selecció: C, A. La B no es faria. Flux mitjà de caixa: 50 1 100 1 200 ————————— 3 Inversió A 5 —————————— 200 40 1 80 1 140 ————————— 3 Inversió B 5 —————————— 300

6. Classifica les inversions següents: a) La compra d’una furgoneta, ja que l’altra que tenia l’empresa és vella i no funciona. b) L’adquisició d’una màquina que permeti incrementar les vendes de l’empresa. c ) La inversió en la modernització de les instal·lacions d’una empresa. d ) L’adquisició de fusta per a una empresa que es dedica a la fabricació de mobiliari d’oficina. a) Inversió física de reposició o renovació i a llarg termini. b) Inversió física, expansiva i a llarg termini. c ) Inversió física, estratègica i a llarg termini. d ) Inversió física en matèria primera a curt termini. 7. Explica en què consisteix una inversió immaterial. És aquella en què l’actiu de la inversió és immaterial. Per exemple: una patent, una marca, un programa informàtic, etc.

F 1

a)

5. Fes la representació gràfica del projecte d’inversió següent: j Adquisició d’una nau industrial per 1000€ que durarà quatre anys. j El desemborsament inicial és de 400€. j Els fluxos de caixa que s’esperen són de 200, 300, 400 i 500€, respectivament, cada un dels quatre anys. 200

D0

A B C

4. Explica què s’entén per valor residual. És el valor que té l’actiu al final de la vida de la inversió.

2400

87

200 1 600 ——————— 2

Inversió C 5 ———————— 400

0,5833

5

0,2888

5

1

5

Ordre de selecció: C, A. La B no es faria. Pay-back :

Inversió A: 2 anys i 3 mesos. Inversió B: No es recupera la inversió. Inversió C: 1 any i 4 mesos. Ordre de selecció: C, A. La B no es faria. b)

VAN:

50 100 200 VAN (A) 5 2200 1 ——— 1 ——— 1 ——— 5 111,08 2 1,05 1,05 1,053

07

88


40 80 140 VAN (B) 5 2300 1 ——— 1 ———2 1 ——— 5 268,4 1,05 1,05 1,053 200 600 VAN (C) 5 2400 1 ——— 1 ———2 5 334,6 1,05 1,05 Ordre de selecció: C, A. La B no es faria. TIR:

50 100 200 0 5 2200 1 ——— 1 ———2 1 ———3 (1 + r ) (1 + r ) (1 + r ) TIR (A) 5 26 % 200 600 0 5 2400 1 ——— 1 ———2 (1 + r ) (1 + r )

Es tracta d’una inversió física, a curt termini, de reposició o renovació de les existències del magatzem i que és independent respecte d’altres inversions que pugui fer l’empresa.

3. Explica les diferències fonamentals entre els mètodes estàtics i els mètodes dinàmics per seleccionar una inversió. Els mètodes dinàmics tenen en compte el valor diferent dels diners en el temps; els estàtics, no. 4. Una empresa petroquímica està valorant la possibilitat d’ampliar el mòdul de tractament de teles asfàltiques. El desemborsament inicial per a aquesta inversió, que durarà quatre anys, és de 250 000 euros; s’estima que els cobraments i pagaments derivats del projecte seran els següents:

TIR (C) 5 50 %

Any 1

Any 2

Any 3

Any 4

Ordre de selecció: C, A.

Cobraments

200 000

230 000

190 000

270 000

Termini de recuperació amb descompte:

Pagaments

120 000

130 000

200 000

150 000

Inversió A: 2 anys, 4 mesos i 9 dies. a)

Inversió B: no es recupera la inversió.

c )

Inversió C: 1 any, 4 mesos i 19 dies.

b)

Ordre de selecció: C, A. La B no es faria.

c )

Els mètodes estàtics no tenen en compte la diferència de valor dels diners en el temps i, per tant, poden no coincidir amb els mètodes dinàmics pel que fa a la millor inversió. En alguns casos, una inversió pot resultar no aconsellable segons els criteris dinàmics i aconsellable segons els estàtics.

a)

10. Posa quatre exemples d’inversió: dos que siguin sense risc i uns altres dos que siguin d’inversió amb risc. Sense risc: compra d’obligacions de l’Estat, estalvi a termini a un cert tipus d’interès. Amb risc: compra d’accions en borsa, ampliació de les installacions productives.

b)

c )

Calcula els fluxos nets de caixa associats a aquesta inversió. Com interpretes un flux de caixa negatiu? Calcula el pay-back associat a aquesta inversió. F1 5 80000 €; F2 5 100000€; F3 5 210000€; F4 5 120000€. Un flux de caixa s’obté restant els pagaments dels cobraments associats a la inversió. Si el flux és negatiu, vol dir que en aquell període els pagaments han estat superiors als cobraments. Aquesta inversió es recupera entre l’any 3 i l’any 4. Fins al final de l’any 3 s’han recuperat 170000 €. Falten per recuperar 80000€. Com que en l’últim període es recuperen 120000€, ha de transcórrer: 80000/120000 5 2/3 d’any, és a dir, 8 mesos. El pay-back serà, per tant, de 3 anys i 8 mesos.

5. Una inversió que suposa un desemborsament inicial de 5 000 euros i que preveu una durada de tres anys presenta els 11. Si l’interès nominal de mercat és del 3% i la prima de risc cobraments i pagaments següents: per a una determinada inversió és del 6%, quina rendibilitat mínima hauria de donar la inversió perquè fos seleccionada? Any 1 Any 2 Any 3 Una rendibilitat mínima del 9%. Cobraments Pagaments

Activitats finals 1. Una empresa estalvia 50 000€ al 4 % d’interès nominal durant quatre anys. Representa gràficament aquesta inversió tenint en compte que cobra els interessos anualment. 250 000

2 000

2 000

2 000

52 000

0

1

2

3

4

2. Una empresa dedicada a la confecció de roba esportiva compra teixits diversos, fils i cremalleres. Classifica aquesta inversió segons els diferents criteris estudiats en el tema.

a) b) c )

a) b)

2 000 800

3 000

4 000

—

1 200

Calcula els fluxos de caixa de l’any 1 i de l’any 3. Quin seria el màxim flux de caixa que es podria produir l’any 2? Calcula el valor que ha de tenir el pagament de l’any 2 perquè el pay-back d’aquesta inversió sigui exactament de dos anys i mig. Flux de caixa de l’any 1 5 1200€ i flux de caixa de l’any 3 5 2800 €. El màxim flux de caixa possible per a l’any 2 seria de 3000€, que es produiria en el cas que el pagament de l’any 2 fos 0.

07


c )

Perquè el pay-back sigui exactament de dos anys i mig, cal que durant el tercer període es recuperi exactament la meitat del flux total de l’any, en aquest cas, 1400€. Com que en l’any 1 es recuperen 1200 € i el desemborsament inicial és de 5000€, falten per recuperar 5 000 2 (1 400 1 1 200) 5 2400€. Si el flux del segon any ha de ser de 2400€, el pagament ha de ser de 600€.

6. Una empresa vol adquirir un equip productiu del qual té la informació següent: Cost d’adquisició .............. 300000€ Cobraments anuals ........... 400000€ Pagaments anuals ............. 250000€ Vida útil .......................... 3 anys Aplica els diferents mètodes estàtics que coneixes i raona si convé fer la inversió o no.

2300 000

150 000

150 000

150 000

0

1

2

3

300000 150000

T 5 —————

150000

2

5

150000 1 150000 300000

1

r 5 ——————————————

150000

1,5

5

150000 1 150000 3 r 9 5 ———————————————— 300000 Sí, convé fer la inversió. 1

———————————————

5

0,5

7. Aplica els criteris dinàmics de selecció d’inversions a l’exercici anterior i comenta si la inversió és efectuable o no. Considera un cost del capital del 5%. 150 000 150 000 150 000 VAN 5 2300000 1 ————— 1 ————— 1 ————— 1,05 1,05 2 1,053 VAN 5 108487 € TIR 5 23,3 % La inversió serà rendible i, per tant, es podrà efectuar. 8. S’analitzen dos projectes que suposen una mateixa inversió inicial de 5000 euros. Els fluxos finals que presenta cada projecte es mostren a la taula següent: Període

1

2

3

4

Projecte A

2 000

2 000

2 000

2 000

Projecte B

500

1 000

1 500

2 000

a)

5

6

4 000

8 000

Compara la durada dels dos projectes d’inversió. b) Quin dels dos recupera abans la inversió inicial (desemborsament inicial)? c ) Calcula el VAN de cada projecte per a una taxa d’actualització del 6% i analitza quin dels dos suposa una recuperació de diners més gran.

d )

a) b)

c )

d )

89

Pel que fa a l’elecció de la millor inversió, coincideixen, en aquest cas, els dos mètodes de selecció d’inversió ( pay-back i VAN)? Quina és la inversió seleccionada en cada cas? El projecte A té una durada de 4 anys i el projecte B de 6 anys. El projecte A recupera la inversió en 2 anys i 6 mesos, i el projecte B en 4 anys. Per tant, la inversió es recupera abans en el projecte A. VAN (projecte A) 5 1930,21€ VAN (projecte B) 5 7834,02€ El projecte que suposa una major recuperació de diners és el projecte B. En aquest cas, segons el pay-back, el projecte A seria el millor ja que la inversió inicial es recupera abans, però, segons el VAN, el millor és el projecte B ja que permet obtenir més quantitat de diners.

9. Una empresa estudia un projecte d’inversió que presenta les característiques següents: Desemborsament inicial .............80000 € Flux de caixa del primer any........30000 € Per a la resta d’anys s’espera que el flux de caixa sigui el 10% superior al de l’any anterior. Durada temporal .........................5 anys Valor residual .............................20 000 € Cost mitjà del capital .................6% a) Segons el criteri del VAN, es pot dur a terme aquesta inversió? b) Si l’empresa només accepta aquells projectes que representen una rendibilitat del 5% superior al cost del capital, creus que farà aquesta inversió? c ) Calcula el desemborsament inicial que hauria de fer perquè la rendibilitat fos del 50%.

a)

280 000

30 000

33 000

36 300

39 930

63 923

0

1

2

3

4

5

30 000 33 000 36 300 VAN 5 280000 1 ——— 1 ——— 1 ——— 1 2 1,06 1,06 1,063

39 930 63 923 1,06 1,06 VAN 5 87545,23 € La inversió és efectuable, ja que el valor del VAN és positiu. b) Trobarem el valor del VAN per a una taxa d’actualització de l’11% (6 % 1 5 %). 30 000 33 000 36 300 VAN 5 280000 1 ——— 1 ——— 1 ——— 1 2 1,113 1,11 1,11 39 930 63 923 1 ——— 1 ——— 1,114 1,115 VAN 5 64591,13 € 1

——— 1 ——— 4 5

90

07


Com que el resultat és positiu, la rendibilitat de la inversió és superior a l’11% i, per tant, és convenient fer la inversió. 30 000 33 000 36 300 c ) 0 5 2D0 1 ——— 1 ——— 1 ——— 1 1,5 1,52 1,53 39 930 63 923 1 ——— 1 ——— 1,54 1,55 El desemborsament inicial que s’hauria d’efectuar perquè la rendibilitat fos del 50% és de 61727,47 €.

Els ingressos previstos de les vendes del primer any són de 170000 € i augmenten el 25 % acumulativament els anys següents. Les despeses totals representen el 80 % de les vendes. En finalitzar el tercer any, l’empresa obté 300000€ per la venda dels actius. Sabem que el cost mitjà del capital és el 8%. Calcula, mitjançant el criteri VAN, la viabilitat del projecte d’inversió i raona’n la resposta. VAN 5 2200000

1

34 000 1,08

————

1

42 500 1,082

————

1

353 125 ———— 1,083

VAN 5 148240,39 € 10. La senyora Ferrer vol començar un negoci de confecció de El projecte és viable ja que el VAN dóna un valor positiu de roba esportiva. Per fer-ho necessita comprar diverses màqui148 240,39 €. Això vol dir que la inversió genera uns fluxos nes, que representaran un import de 15000€. També necesactualitzats positius que superen en aquest valor el desemborsitarà comprar un edifici valorat en 20000€ i una furgoneta sament inicial. que li costarà 4000€. A més a més, haurà d’adquirir matèries primeres com ara fil, roba, botons, etc., per un total de 2000€, i l’utillatge necessari (tisores, agulles, etc.) per un 13. Estem en disposició d’executar un dels tres possibles projecimport de 2000€. Per finançar aquesta inversió disposa de tes: A, B i C. El projecte A atorga una TIR del 9 %, el projecte 23000€; per a la resta ha de demanar un préstec a una entiB una TIR del 4% i el projecte C una TIR del 7%. Si la taxa tat financera. L’entitat financera només li donarà el préstec de cost del capital que s’ha d’utilitzar per finançar la inversió si el projecte demostra ser rendible econòmicament. Se’n és del 5%, respon les qüestions següents: coneixen les dades següents: a) Quin és el millor projecte segons la TIR? Cost mitjà del capital................... 5% b) Quin o quins projectes donarien pèrdues a l’empresa? Fluxos nets de caixa anuals .......... 10000€ c ) Quins projectes donarien un valor de VAN positiu i quin Durada temporal ......................... 4 anys negatiu? L’empresa es liquidarà al final del quart any, amb el valor dels actius en aquest moment de 22000 €. d ) Amb les dades que tenim, podem saber quin projecte donarà un valor superior del VAN o només podem saber Aplicant el criteri del VAN, raona si la senyora Ferrer aconel signe del VAN? Raona la resposta. seguirà el finançament que necessita; és a dir, si el seu pro jecte serà rendible econòmicament. a) El millor projecte és el que suposa una rendibilitat més alta, en aquest cas el projecte A. 10 000 10 000 10 000 32 000 243 000 0

1

2

3

b)

El projecte B suposa una rendibilitat inferior al cost del capital; per tant, seria un projecte que donaria pèrdues a l’empresa.

c )

Els projectes A i C, com que tenen una TIR superior al cost del capital, donarien un valor del VAN positiu, mentre que el projecte C donaria un VAN negatiu.

d )

Entre les dades de què disposem no hi ha els fluxos de caixa, per la qual cosa no podem saber quin donaria un valor més elevat del VAN, només podem saber si donarà positiu o negatiu. Per a un mateix valor de la TIR podem tenir valors molt diferents per al VAN ja que la TIR és un valor relatiu (una taxa), mentre que el VAN és un valor absolut, és una quantitat de diners i depèn dels fluxos.

4

10 000 10 000 10 000 32000 VAN 5 243000 1 ———— 1 ———— 1 ———— 1 ———— 1,05 1,05 2 1,053 1,054 VAN 5 10 558,95 € Hem calculat la viabilitat del projecte i hem vist que genera riquesa. D’uns actius que estan valorats en 43.000 € aconseguim un valor actual net positiu. Quan la senyora Ferrer presenti el seu pla aconseguirà el finançament que necessita.

11. Quin hauria de ser el desemborsament inicial d’una inversió, que ha de durar tres anys, si els fluxos de caixa que s’esperen per a cada any són 300, 350 i 420 milers d’euros, respectivament, i se n’obté un valor actual net de 350 milers d’euros, 14. Un projecte d’inversió proporciona un VAN de 250 000 euros amb un cost del capital del 7%? per a una taxa de cost del capital d’un 8%. 300 000 350 000 420 000 a) Recomanaries fer aquesta inversió? Per què? 350000 5 2D0 1 ———— 1 ———— 1 ———— 2 3 1,07 1,07 1,07 b) Quin valor tindrà la TIR en comparació amb el 8 %, serà D0 5 578922,49 € major o menor? Per què? a) No es recomana fer la inversió ja que els fluxos actualitzats 12. Una empresa es planteja un projecte d’inversió per als proque genera la inversió al 8% no compensen el desemborsapers tres anys. El valor de la inversió inicial és de 200000 €. ment inicial, es perden 50000€.

07


b)

Com que el VAN presenta un resultat negatiu per a una taxa del 8%, vol dir que la TIR serà inferior al 8%. Aquesta inversió té una rendibilitat inferior al cost del capital.

0 5 29500

1

r 5 13 %

91

1 000 11 000 ———— 1 ———— (1 1 r ) (1 1 r )2

La rendibilitat interna d’aquesta inversió serà del 13 %. 15. Si la TIR d’un projecte d’inversió és més elevada que la taxa del cost del capital utilitzat en el finançament del projecte, com serà el VAN d’aquest projecte? Per què? 19. Tenint en compte les dues alternatives d’inversió A i B que estan representades en la gràfica següent, raona, sense fer Quan la TIR supera el cost del finançament, el VAN és positiu cap càlcul, quina de les dues inversions implica una rendibii això vol dir que la inversió dóna beneficis. La funció del VAN litat superior: respecte del tipus d’interès és decreixent, i la TIR és la taxa que iguala el VAN a 0; per tant, per a taxes menors que la TIR, el VAN Inversió A: és positiu, i per a taxes superiors, el VAN és negatiu.

16. Una empresa ha de decidir entre adquirir una màquina amb un cost d’adquisició de 400€, uns cobraments nets de 200€ durant tres anys o dipositar els 400€ en un banc al 5% d’interès anual durant els tres anys. Calcula la rendibilitat que representa la compra de la màquina per a l’empresa i raona quina de les dues alternatives és millor. 2400

200

0

200

1

2

17. Tenint en compte el criteri de la TIR de selecció d’inversions, raona per què les inversions augmenten quan el tipus d’interès de mercat baixa. Perquè per seleccionar una inversió es compara la rendibilitat interna (TIR) que ofereix amb el tipus d’interès de mercat, que és un indicatiu del cost dels recursos financers de l’empresa. Si la TIR és superior al tipus d’interès de mercat, la inversió serà rendible. Per això, quan els tipus d’interès baixen es poden efectuar més quantitat d’inversions.

18. Una empresa compra una obligació de l’Estat a dos anys al 10% d’interès nominal i paga en la subhasta un preu del 95%, és a dir, 9500€. Si l’obligació es manté en cartera fins al venciment: a) Identifica’n el desemborsament inicial, la durada temporal i els fluxos de caixa de cada any. b)

Representa gràficament aquesta inversió.

c )

Busca la rendibilitat interna d’aquesta inversió.

0

150

200

250

0

1

2

3

4

2300

100

150

200

250

0

1

2

3

4

Inversió B:

3

Aplicant el procediment de prova–error, s’arriba a un valor de r ; la TIR és del 23%. En conclusió, és millor fer la inversió ja que dóna una rendibilitat del 23 %, que és molt superior al 5 % que ens proporcionaria dipositar els diners en el banc.

29 500

100

200

200 200 200 0 5 2400 1 ———— 1 ———— 1 ———— (1 1 r ) (1 1 r )2 (1 1 r )3

D0

2500

La segona, ja que aconsegueix els mateixos fluxos de caixa amb un desemborsament inicial inferior.

20. L’empresa ANTIGUITATS, SL es dedica a la restauració de mobles antics. En aquest moment ha de decidir entre produir escriptoris rústics de faig o bé còmodes de roure. L’empresa ha fet un estudi dels fluxos de caixa per als dos projectes i obté els resultats següents: Projecte

Do

F 1

F 5

—

9 000

—

10 000

—

Còmodes

22 000

12 000

7 000

3 000

2 000

1 000

Amb aquestes dades calcula: a)

Quina alternativa aconselles a l’empresa si utilitzes el criteri VAN i la taxa del cost del capital és del 4%?

b)

Quin hauria de ser el desemborsament inicial de l’alternativa «Escriptoris» si la rendibilitat hagués de ser d’un 30%?

a)

9 000 10000 VAN (Escriptoris) 5 215000 1 ————2 1 ————4 5 1869,05 € (1,04) (1,04) 12000 7000 3000 VAN (Còmodes) 5 222000 1 ————— 1 ————2 1 ————3 1 (1,04) (1,04) (1,04) 1

11 000

2

F 4

15 000

9 500 €

1

F 3

Escriptoris

5

1 000

F 2

b) Do

5

9000 (1,3)2

2 000

1 000

(1,04)4

(1,04)5

— ——— 1 — ——— 5 1208,88€

10000 (1,3)4

— ——— 1 — ———— 5 8826,72€

92

07


21. En grups de dos o tres alumnes, treballeu a l’aula d’informàtica l’obtenció de la TIR dels projectes d’inversió següents: (Podeu seguir els passos que s’indiquen a l’apartat 7.6 de la unitat) Do

F1

F2

F3

F4

Projecte A

5000

1 800

2 500

3 000

3 300

Projecte B

27000

6 000

10 000

14 000

18 000

Projecte C

3000

1 000

1 000

1 000

1 000

En els gràfics següents s’ha representat el VAN en funció de t , és a dir (11i); per tant, per trobar la taxa de rendibilitat caldrà restar 1. a) Projecte A: Calculant directament amb la funció TIR del full de càlcul s’obté un valor de 34%. Si es fa la representació gràfica s’observa que la TIR es troba entre el 34 % i el 35 %. Obtenció de la TIR a partir de la funció VAN(i) del projecte A 500 400 300 200 100 0 1,28 -100 -200 -300 -400

b)

1,3

1,34

1,36

1,38

1,4

Projecte B: Calculant directament amb la funció TIR del full de càlcul s’obté un valor de 23%. Si es fa la representació gràfica s’observa que la TIR es troba entre el 22% i el 24%. Obtenció de la TIR a partir de la funció VAN(i) del projecte B 6000 5000 4000 3000 2000 1000 0 -1000 1,1 -2000 -3000 -4000 -5000

c )

1,32

1,15

1,2

1,25

1,3

1,35

Projecte C: Calculant directament amb la funció TIR del full de càlcul s’obté un valor de 13%. Si es fa la representació gràfica s’observa que la TIR es troba entre el 12% i el 14%. Obtenció de la TIR a partir de la funció VAN(i) del projecte C

300 200 100 0 0,08 -100 -200 -300 -400 -500 -600

1,1

1,12

1,14

1,16

1,18

1,2

1,22

1,24

Comprova el teu nivell 1. Una inversió es caracteritza: a) Pel desemborsament inicial i la durada. b) Pel desemborsament inicial, la durada i els fluxos nets de caixa. c ) Per la rendibilitat que genera. d ) Per la taxa d’actualització dels fluxos de caixa. Resposta correcta: b). 2. Els fluxos nets de caixa són: a) Els cobraments que té l’empresa com a conseqüència de la inversió. b) Els ingressos menys les despeses que té l’empresa mentre dura la inversió. c ) Els cobraments menys els pagaments a conseqüència de la inversió. d ) Els pagaments que s’han de fer associats a la inversió. Resposta correcta: c ). 3. La compra d’un programa informàtic: a) És una inversió física. b) És una inversió immaterial. c ) És una inversió financera. d ) No és cap inversió. Resposta correcta: b). 4. Els mètodes estàtics de selecció d’inversió: a) Són el VAN i la TIR. b) Utilitzen la taxa d’actualització. c ) Consideren constant el valor del diner en el temps. d ) Són el VAN i el pay-back . Resposta correcta: c ). 5. El criteri del flux total de caixa per unitat monetària invertida: a) És un mètode dinàmic de selecció d’inversions. b) Se seleccionarà la inversió que tingui un valor més petit. c ) Ha de tenir un valor menor que 1. d ) Se seleccionarà la inversió que tingui un valor més gran, entre les que tenen un valor superior a 1. Resposta correcta: d ). 6. El pay-back d’una inversió: a) És millor com més gran sigui. b) Ha de superar la durada de la inversió.

07


c )

És millor com més petit sigui i ha de ser inferior a la durada de la inversió. d ) No té cap relació amb la durada de la inversió. Resposta correcta: c ). 7. Si el VAN per a una inversió és positiu vol dir: a) Que la inversió dóna pèrdues. b) Que si baixen els tipus d’interès la inversió pot no ser rendible. c ) Que la TIR és igual a la taxa d’actualització. d ) Que la inversió dóna beneficis. Resposta correcta: d ). 8. Si la TIR d’una inversió dóna 7% vol dir: a) Que el VAN per a una taxa d’actualització del 8% donarà positiu. b) Que el VAN per a una taxa d’actualització del 8% donarà negatiu. c ) Que el VAN per a una taxa d’actualització del 7 % donarà 0. d ) Són correctes les respostes b i c . Resposta correcta: d ). 9. Per a una determinada inversió: a) El valor del VAN augmenta amb la taxa d’actualització. b) El valor del VAN disminueix quan augmenta la taxa d’actualizació. c ) El valor el VAN és independent de la taxa d’actualització. d ) Si la taxa d’actualització és 0, el VAN és igual a la TIR. Resposta correcta: b). 10. Per calcular la TIR: a) Es troba el valor de la taxa d’actualització que iguala el desemborsament inicial amb la suma dels valors actualitzats dels fluxos de caixa. b) Es troba la taxa d’actualització que iguala el VAN a 0. c ) S’utilitza un procediment de prova-error quan el nombre de fluxos de caixa és superior a 2. d ) Totes les respostes anteriors són correctes. Resposta correcta: d ).

1 000€ i 2 500€, respectivament. El segon projecte implica un desemborsament inicial de 8000€ i proporciona uns cobraments de 9000€ el primer any i de 7000€ el segon any, i els pagaments corresponents a aquests anys serien de 2 000€ i 4000€, respectivament. Es demana: a) Quin dels dos projectes aconsellaries a l’empresa si utilitzem el criteri del VAN i la taxa de cost del capital és el 8 %? (0,5 punt) b) Calcula quin hauria de ser el valor de desemborsament inicial de la primera inversió si el VAN tingués un valor de 2000€. (0,5 punt) c ) Quina alternativa escollirà l’empresa si utilitza el payback com a criteri de selecció. (0,5 punt) d ) Si anomenem r al valor de la TIR, escriu l’expressió que hauríem de resoldre per trobar la TIR. (0,5 punt) a)

4 000 3 500 1 ——— 5 1,08 1,08 2 5 2704,39 € 7 000 3 000 VAN (Projecte 2) 5 28000 1 ——— 1 ——— 5 1,08 1,08 2 5 1053,50 € Li aconsellaria el primer projecte perquè dóna un valor més gran del VAN. 4 000 3 500 b) 2000 5 2D0 1 ———— 1 ———— 1,08 1,082 4 000 3 500 D0 5 ———— 1 ———— 2 2000 5 4704,39 € 1,08 1,082 El desemborsament inicial hauria de ser de 4 704,39 €. VAN (Projecte 1) 5 24000

1. Una empresa està analitzant dos projectes d’inversió, dels quals té la informació següent: el primer dels projectes comporta un desemborsament inicial de 4000€ i li proporcionarà uns cobraments de 5000€ el primer any i de 6000€ el segon any. Els pagaments corresponents a cada any serien de

———

1 any Pay-back (Projecte 2) 5 1 any i 4 mesos El millor projecte, segons el pay-back , és el projecte 1 ja que recupera abans la inversió.

d )

4 000 3500 ———— 1 ———— (1 1 r ) (1 1 r )2 El valor de r 5 TIR. És a dir, r 5 56,066 %

Pay-back (Projecte 1)

1

c )

0 5 24000

5

1

2. Calcula la TIR d’una inversió que implica avui un desemborsament únic de 15000€ i un cobrament de 20533,50€ d’aquí a dos anys. (2 punts) 0 5 215000

Prepara les PAU

93

1

20 533,50 (1 1 r )

————— 2

Îããã 20 533,50 15000

r 5 —————

1

2

r 5 0,17

La TIR d’aquesta inversió és del 17%.

3. Un projecte d’inversió proporciona un VAN 5 30000 per a una taxa del cost del capital de 9 % i el valor de la TIR és de

94

07


l’11,4%. Interpreta’n els dos resultats i justifica la decisió que caldria prendre sobre aquest projecte. (2 punts) El VAN és el valor actual net de la inversió, és a dir, que la diferència entre la suma dels fluxos de caixa actualitzats i el desemborsament inicial de la inversió és de 30 000 €. Per tant, l’empresa recupera la inversió inicial i obté beneficis. Com que el VAN és positiu per a una taxa de cost del capital del 9 %, la rendibilitat interna de la inversió (TIR) és més gran, en aquest cas d’un 11,4%. En conclusió, es pot dir que aquesta inversió és efectuable, que la rendibilitat és d’un 11,4 % i, per tant, supera en 2,4 punts la taxa del cost del capital. 4. La taxa de rendibilitat (TIR) d’un projecte d’inversió X és d’un 11% i la TIR d’un altre projecte Y és d’un 8,5%; si la taxa de cost del capital és un 9%: a) Com serà el resultat del VAN dels projectes X i Y, positiu o negatiu? Per què? (1 punt) b) Quin projecte seleccionaríem? Per què? (1 punt) a) El VAN del projecte X serà positiu perquè la TIR supera el cost del finançament i el VAN del projecte Y serà negatiu perquè la TIR és menor que el cost del finançament aliè. b) Seleccionaríem el projecte X ja que dóna beneficis i el pro jecte Y no recuperaria el desemborsament inicial. 5. En les qüestions següents, tria l’única resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les incorrectes resten (0,25 punts). 1. Si el VAN d’una inversió és negatiu per a una taxa de cost del capital del 7%: a) La inversió és aconsellable. b) La TIR d’aquesta inversió és superior al 7%.

c )

2.

3.

4.

1. 2. 3. 4.

La TIR d’aquesta inversió és inferior al 7%. d ) És impossible que el VAN d’una inversió surti negatiu. Indica quins dels parells següents de conceptes es consideren mètodes dinàmics de selecció d’inversions: a) El pay-back i el VAN. b) El flux total de caixa per unitat monetària invertida i la TIR. c ) El pay-back i la TIR. d ) El VAN i la TIR. El pay-back d’una inversió de 6500€ és dos anys i tres mesos. Quin és el flux del tercer any si els fluxos dels dos primers anys són respectivament 2000 € i 3 000€. a) 4 000 €. b) 5 000 €. c ) 6 000 €. d ) 7 000 €. El VAN d’un projecte d’inversió és 4 300€ per a una taxa del 5%. És cert que: a) La TIR és menor que el 5%. b) El VAN per a una taxa del 6% serà superior a 4300€. c ) El VAN per a una taxa del 6% serà inferior a 4300€. d ) La TIR és igual al 5%. Resposta correcta: c ). Resposta correcta: d ). Resposta correcta: c ). Resposta correcta: c ).

08


j

Unitat 8. El finançament en l’empresa I. Les fonts de finançament

j j j j j

Activitats

j

1. Classifica aquestes fonts de finançament segons els diferents criteris: a) Reserva legal b) Amortitzacions c ) Capital social d ) Emprèstit a) Llarg termini, interna, pròpia. b) Llarg termini, interna, pròpia. c ) Llarg termini, externa, pròpia. d ) Llarg termini, externa, aliena. 2. Posa tres exemples de béns que es puguin adquirir amb lísing i explica quines són les opcions que té l’empresa quan finalitza el contracte de lísing. Exemples: una màquina, un ordinador, una furgoneta. L’empresa té diferents opcions quan finalitza el contracte: j

Executar l’opció de compra.

j

Tornar l’equip a l’empresa de lísing.

j

Continuar pagant quotes d’arrendament molt més reduïdes.

3. Explica la diferència entre primer mercat i segon mercat a partir de la notícia següent: Fersa comença a cotitzar en el primer mercat de la Borsa de Barcelona El Economista.es | - 20/04/2007 Fersa comença avui la seva singladura pel primer mercat de la Borsa de Barcelona, segons ha comunicat la companyia a la CNMV. Concretament, comencen a cotitzar 37 755 975 accions d’1 € de valor nominal, i a la vegada queden excloses del segon mercat per a pimes.

Les accions de Fersa cotitzaven abans en el segon mercat, és a dir, en el mercat per a pimes. Ara començarà a cotitzar en el primer mercat, per tant, vol dir que compleix els mínims legals exigits per cotitzar-hi: és a dir, que la mida i els resultats de l’empresa han augmentat.

Notorietat de la companyia Disponibilitat d’una valoració permanent de la societat Disciplina en la gestió Independència i autonomia financera Disminució del perfil de risc Liquiditat de les accions

5. Quina font de finançament i de quin tipus ha d’utilitzar una empresa que vol finançar l’adquisició d’una empresa més petita com a estratègia de creixement? L’adquisició d’una empresa és una inversió a llarg termini, per la qual cosa els recursos financers han de ser també a llarg termini. La inversió suposa un desemborsament important, per això es recomana un increment de capital si s’opta pel finançament propi, una emissió d’obligacions o un préstec a llarg termini si no té problemes d’endeutament. En la decisió final cal tenir en compte el cost que suposa cada font de finançament. 6. Una empresa necessita incorporar un nou element de transport per al repartiment dels seus productes; ha refusat utilitzar recursos propis però té dificultat per accedir al finançament bancari. Quina possibilitat de finançament li recomanaries? Es tracta de finançar un element d’immobilitzat material, per tant, ha de finançar-lo amb una font a llarg termini. Si té problemes per demanar préstecs, el més aconsellable és incorporar l’element de transport amb la modalitat de lísing o de renting. Haurà de triar aquella que li suposi un menor cost global. 7. Una empresa demana un préstec a una entitat financera amb les condicions següents: j Import: 1 000 € j Durada temporal: dos anys j Taxa d’interès: 8% anual j Comissió inicial: 1% sobre la quantitat prestada j Amortització del préstec: al final del segon any a) Calcula quant rep realment l’empresa. b) Calcula la quantitat que ha de pagar anualment l’empresa en concepte d’interès. c ) Representa’n gràficament la situació financera. d ) Calcula el cost efectiu que representa per a l’empresa. a) La quantitat que realment rep l’empresa és de 990 €, ja que hi ha una comissió de l’1 %, i l’1 % de 1000 són 10 €. b) 1 000 ? 0,08 5 80 L’empresa ha de pagar 80 € cada any. c ) 990 280 21080

4. Argumenta per què moltes grans empreses negocien els seus valors en els mercats borsaris. Els mercats borsaris permeten accedir a quantitats elevades de finançament i en unes condicions més econòmiques. A més de les millores financeres, les empreses n‘obtenen altres avantatges com:

95

0

d )

1

80 1 080 0 5 990 2 ———— 2 ———— (1 1 r ) (1 1 r )2 r 5 cost 5 8,57%

2

08

96


8. Una empresa vol descomptar una lletra de 400 € que té en cartera cinquanta dies abans del seu venciment. El banc li cobra el 10,95% d’interès anual i una comissió del 0,5% sobre el nominal de la lletra. Calcula el que cobrarà l’empresa si descompta la lletra, i troba el cost que implica aquesta operació per a l’empresa. 392

2400

0

50

El valor de 392 surt de fer: Interès diari 5 0,0003 j

Interessos 5 50 dies 3 0.0003 3 400

5

j

Comissions 5 0,005 3 400

5

j

Total despeses i comissions

5

Efectiu que rebem de l’entitat 400

6 2 8

2

8 5 392

392 5 400 (1 1 I 365)

50

2

(1 1 I 365) 5 I 365

0,040397 %

5

Î ãã 50

400 ——— 392

I 1

15,884%

5

9. Una empresa ha de decidir entre pagar al comptat els proveïdors amb un descompte del 3% sobre l’import de les factures o pagar als trenta dies la totalitat del seu import. Si la mit jana de l’import de les factures dels proveïdors és de 400 € i el cost efectiu per demanar un crèdit al banc és del 10%, quina opció aconsellaries a l’empresa? 398

2400

0

30

400 388 5 —————— (1 1 I 365)30 I 365

0,1015823%

5

I 1

44,85%

5

El fet de no pagar al comptat suposa per a l’empresa un cost del 44,85 %. Per tant, serà molt millor demanar al banc un préstec al 10% i pagar els proveïdors amb el descompte del 3%.

10. Raona per què quan pugen els interessos baixen les inversions que fan les empreses. Perquè quan pugen els interessos, el cost mitjà dels recursos financers que utilitza l’empresa també puja i, per tant, la quantitat d’inversions que resulten rendibles en aquestes condicions és menor.

Activitats finals 1. Què és l’autofinançament? Escriu-ne avantatges i inconvenients com a mitjà de finançament. L’autofinançament és el conjunt de recursos que genera l’empresa amb la seva activitat (beneficis no distribuïts, amortitzacions,

provisions). L’avantatge principal de l’autofinançament és que no presenta exigibilitat perquè es tracta de recursos propis de l’empresa. De cara als accionistes, però, l’inconvenient és que mostra una percepció menor de dividends.

2. Escriu la diferència entre autofinançament d’enriquiment i autofinançament de manteniment. L’autofinançament d’enriquiment són les reserves que serveixen a l’empresa per fer noves inversions. L’autofinançament de manteniment són les amortitzacions que serveixen per renovar l’immobilitzat que no té valor i, per tant, per mantenir el nivell de producció dins de l’empresa.

3. Què és un emprèstit? En què es diferencia d’una emissió d’accions? Un emprèstit és una emissió de títols (obligacions) per part d’una empresa, que són adquirits per altres empreses o particulars a canvi d’un interès. Per a l’empresa suposa una font de recursos, com l’emissió d’accions quan es produeix una ampliació de capital. Es diferencia d’una emissió d’accions en el fet que les accions són recursos propis per a l’empresa que no s’han de tornar, mentre que les obligacions sí.

4. La senyora Batlló té una petita empresa familiar; a causa dels mals resultats obtinguts la temporada passada es planteja demanar finançament a curt termini. Ella sap que si les vendes van mitjanament bé no necessitarà disposar de tot el finançament, només li’n caldrà una part, però no pot assegurar si les vendes li aniran bé a la temporada d’estiu. Davant d’aquesta situació, quina de les dues opcions següents aconsellaries a la senyora Batlló? Raona la teva resposta. a)

Demanar un préstec a curt termini.

b)

Demanar una línia de crèdit.

Demanar una línia de crèdit, ja que si no necessita la totalitat de mitjans financers només pagarà interessos per la quantitat disposada.

5. Explica què representen les amortitzacions en el balanç de situació d’una empresa. Representen el valor acumulat de la depreciació de l’immobilitzat de l’empresa. És una font de recursos que li permetrà renovar l’immobilitzat i mantenir la seva capacitat productiva.

6. Explica què representa la dotació d’amortització que apareix en el compte de pèrdues i guanys. La dotació d’amortització es la comptabilització de la depreciació de l’immobilitzat, és a dir, la pèrdua de valor; això implica una despesa. Ara bé, és una despesa que no implica una sortida de diners de l’empresa.

7. Explica en què consisteix el facturatge i raona per què es tracta d’una font de finançament per a l’empresa. El facturatge consisteix en la venda de tots els drets de crèdit sobre clients a una empresa denominada factor, la qual proporciona a l’empresa una liquidesa immediata.

08


97

8. Una empresa amb una ràtio de solvència de 3,5 vol fer una 23600 23600 6000 inversió que consisteix en la compra d’un magatzem. Argumenta quines fonts de finançament serien més adequades. 0 1 2 Aquesta inversió és una inversió física a llarg ter mini; per tant, la font adequada de finançament també ha de ser a llarg termi3 600 3 600 ———— ——— 0 6000 5 2 2 ni. Es tracta d’una empresa poc endeutada ja que té una ràtio (1 1 r ) (1 1 r )2 de solvència força elevada. Se li podria recomanar una font de finançament aliè a llarg termini: un préstec bancari o un emr 5 cost 5 13,066% prèstit. En el cas que l’empresa vulgui mantenir la política de poc endeutament, pot utilitzar les reserves que té per fer 12. El cost mitjà dels recursos financers que té una empresa és l’adquisició o demanar un préstec d’una part de l’import i utilitde l’11,5%. Aconsellaries a l’empresa de fer una inversió zar recursos propis per a la resta. La decisió final dependrà del que li proporcionés el 10 % de rendibilitat? Raona’n la rescost que li suposa cada alternativa. posta. No, ja que l’empresa no aconsegueix beneficis amb aquesta in9. Una empresa fa una emissió de 5 000 obligacions de 100 € versió, perquè la rendibilitat que genera no és suficient per comcada una. Les despeses de l’emissió pugen a 5 000 €. Les pensar els costos del finançament. condicions de l’emprèstit són: Interès nominal del 4 %, que es paga anualment durant 13. Un proveïdor ofereix a l’empresa dues alternatives de pagaquatre anys. ment: j Amortització de totes les obligacions al final del quart a) Pagar el nominal de la factura als noranta dies de la seva any. recepció. Troba el cost que representa aquesta font de finançament per b) Un descompte per pagament immeditat del 5 %. a l’empresa. Argumenta quina alternativa és la més convenient per a l’empresa. Per fer els càlculs pots considerar un volum qual220000 220000 220000 2520000 495000 sevol de compres, per exemple, 100 €. j

0

1

0 5 495000 r 5 cost

2

2

3

4

20 000 20 000 20 000 520 000 ——— 2 ———2 2 ———3 2 ————4 (1 1 r ) (1 1 r ) (1 1 r ) (1 1 r )

95

2100

0

90 dies

95 5 100 (1 1 I 365)

90

2

4,27%

5

I 1 5 23,12% I 365 5 0,0570% 10. Troba el cost efectiu que representa per a l’empresa el descompte d’una lletra de 15 000 € que té en cartera a 60 dies al A l’empresa li convé més pagar les factures al comptat amb un 7 % d’interès i una comissió del 0,5 %. 5 % de descompte ja que pagar a 90 dies té un cost del 23,12 %, molt per sobre de les condicions dels préstecs de mercat. En el El valor de 14 752,40 surt de fer els següents càlculs: cas de no disposar dels diners, pot demanar un préstec al banc a 90 dies. Interès diari 5 0,00019178 j Interessos 5 60 dies 3 0,00019178 3 15000 5 172,60 14. Una empresa demana a un banc un préstec de 2 000 € per 5 75 j Comissions 5 0,005 3 15000 cobrir una necessitat transitòria de tresoreria durant tres mesos. La institució financera li planteja les condicions 5 247,60 j Total despeses i comissions següents: j Efectiu que rebem de l’entitat 15000 2 247,60 5 14752,40 j Comissió inicial: 0,5% 215000 14752,40 j Despeses d’estudi: 0,4% j Interès nominal del 12%, que es paga mensualment 0 1 j Durada temporal: tres mesos 14752,40 5 15000 (1 1 I 365) 60 j L’amortització del préstec es farà al final del tercer mes I 365 5 0,02774% I 1 5 10,653% Troba el cost efectiu que representa per a l’empresa aquesta operació financera. 11. Un préstec de 6 000 € s’ha de tornar en dos anys. En concepte 220 220 22020 1992 de devolució del préstec i interessos ha de pagar 3 600 € d’aquí a un any i 3 600 € d’aquí a dos anys. Calcula el cost anual d’aquest préstec per a l’empresa. 0 1 2 3 2

98

08

0 5 1982

2


20

20

(1 1 I 12)

(1 1 I 12)

———— 2 ———— 2

I 1 5 16,874%

I 12

2

2 020 ———— (1 1 I 12)3

1,307%

5

15. Una empresa empresa té les partides partides següents següents de passiu: Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 00 000 Reserves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 000 Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 000 Préstecs a c/t . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 00 000

El cost anual de cada partida de passiu és: Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Reserves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Proveïd Prov eïdors ors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Préstecs a c/t . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

15 % 15 % 12 % 17 %

4. Les rese reserves rves:: a) Provenen dels dels beneficis no distribuïts per l’empresa. l’empresa. b) Són autofi autofinança nançament ment intern intern.. c ) Ta També mbé s’anomen s’anomenen en autofinançame autofinançament nt d’enriquime d’enriquiment. nt. d ) To Totes tes les respostes respostes anteriors anteriors són correctes. correctes. Resposta correcta: d ). ).

5. El lí lísing sing:: a)

És un tipus tipus d’arrenda d’arrendament ment financ financer er..

b)

Es pot aplicar aplicar sobre sobre béns béns mobles mobles i immoble immobles. s.

c )

En el lísing, es pot exercir l’opció de compra quan finalitza el contracte.

d )

Totes To tes les respostes respostes anteriors anteriors són correctes. correctes.

Resposta correcta: d ). ).

6. El crèdit crèdit comer comercial: cial: Calcula el cost mitjà del recursos financers d’aquesta empresa. Cost mitjà 5 5 (45,45 ? 0,15) 1 (22,73 ? 0,15) 1 (13,64 ? 0,12) 1 (18,18 ? 0,17) Cost mitjà 5 14, 14,95 95% %

Comprova el teu nivell 1. Les fonts de finançament de de l’empresa l’empresa es corresponen corresponen amb: a) Els elem elements ents d’ d’actiu actiu.. b) Els elemen elements ts de gestió gestió de de despesa. despesa. c ) Els eleme elements nts de patrimon patrimonii net net i passiu. d ) Els elemen elements ts de gestió gestió d’ingré d’ingrés. s. Resposta correcta: c ). ).

2. El capital és una font de finançament: a) Prò Pròpia pia i inte interna. rna. b) Pr Pròp òpia ia i exte extern rna. a. c ) Al Alie iena na i int inter erna na.. d ) Al Alien ienaa i exte externa. rna. Resposta correcta: b). 3. L’autofina ’autofinançament nçament de manteniment manteniment està format per: a) Les rese reserves rves i les les amortitzacions. amortitzacions. b) Els préste préstecs cs a curt term termini ini.. c ) Les amortitzacio amortitzacions ns i les les provisi provisions. ons. d ) Les provisi provisions ons i les reserve reserves. s. Resposta correcta: c ). ).

a)

És el finançament finançament que que atorguen atorguen els proveïdo proveïdors. rs.

b)

És el finançament que procedeix d’una entitat financera.

c )

Acostu Aco stuma ma a teni tenirr cost cost zero. zero.

d )

Les res respos postes tes a i c són són correctes.

Resposta correcta: d ). ).

7. Les obliga obligacions cions són: són: a) Una font font de finança finançament ment espontà espontània. nia. b) Una font font de finança finançament ment a curt curt termini. termini. c ) Una font de finan finançamen çamentt intern. intern. d ) Una font de de finançament finançament extern extern a llarg termini. termini. Resposta correcta: d ). ).

8. La compra de 200 200 accions d’Endesa d’Endesa en borsa per una família família és: a) Un exemple d’operació de mercat primari. b) Una opera operació ció de de segon segon merca mercat. t. c ) Una operació operació de mercat secundari amb valors del primer mercat. d ) Una operació operació poc habitua habituall a la borsa. borsa. Resposta correcta: c ). ).

9. El cost d’una d’una font de finançament és: a) La taxa d’interès que iguala la quantitat que es rep inicialment amb les amortitzac ions actualitzades segons aquesta taxa. b) La relació entre la quantitat que es rep inicialment i el primer retorn.

08


c )

Més elevat elevat com més més quantitat quantitat es es demana. demana. d ) Més baix baix com més quantitat quantitat es es demana. demana. Resposta correcta: a). 10. La diferència principal entre un crèdit crèdit i un préstec és és que: a)

El crèdit és a curt termini i el préstec sempre és a llarg termini.

b)

El crèdit és una font de finançament propi i el préstec és una font aliena.

c )

d )

B:

b)

Resposta correcta: c ). ).

247300

0

1

2

Alter Alt erna nati tiva va A:

Alternativa B: 4 300 47 300 42000 5 ———— 1 ———— (1 1 c 1) (1 1 c 2)2 Fent el canvi de variable (1 1 c ) 5 t , s’han de resoldre dues equacions de segon grau: c )

Alte Al tern rnat ativ ivaa A: A: 42000 t 2 2 24 000 t 2 28 000 5 0 t 5 1,1507

Prepara les PAU 1. L’empres ’empresaa ENVASPALS, ENVASPALS, SA es dedica a l’elaboració d’envasos de plàstic per vendre a altres empreses. Es planteja la compra d’una màquina nova que li permetrà incrementar la producció en el 20 %. El cost d’aquesta màquina és de de 42 000 €. L’empresa estudia diferents possibilitats de finançar aquesta adquisició: A) Demanar un préstec a una entitat bancària de 42300 € amb les condicions següents: 300 € de despeses d’estudi i comissions; dos pagaments, un de 24 000 € al final del primer any i un altre de 28 000 € al final del segon any. B) Emetre 430 obligacions de 100 € cada una, amb les condicions següents: despeses de l’emissió, 1 000 €; pagament del 10 % d’interès al final del primer primer any, any, i amortització de totes les obligacions al final del segon any, any, més el 10 % d’interès. a)

Calcula la quantitat que realment realment rep l’empresa l’empresa en cada alternativa i representa en un diagrama temporal el que ha de tornar en cada moment. (0,5 punt)

b)

Escriu l’expre l’expressió ssió matemàtica matemàtica que permet permet calcular calcular el cost de cada alternativa, anomenant c1 el cost de l’alternativa A i c 2 el cost de l’alternativa B. (0,5 punt)

c )

Calcula el cost Calcula cost de cada cada alternativ alternativaa de finançamen finançamentt (Recorda que pots fer el canvi de variable (1 1 c) 5 t). (0,5 punt)

d )

Aconsella a l’empresa quina alternativa serà la millor d’acord amb el resultat obtingut en l’apartat anterior. (0,5 punt)

a)

En tots dos dos casos casos l’empresa l’empresa rep rep 42000 42 000 €, ja ja que les dues dues operacions tenen despeses: 300€ en el primer cas i 1000€ en el segon. El diagrama temporal de cada modalitat de finançament és el següent: A:

24300

24 000 28 000 42000 5 ———— 1 ———— (1 1 c 1) (1 1 c 2)2

El crèdit és una quantit quantitat at de diners que l’empresa l’empresa té a la seva disposició i pot utilitzar utilit zar o no, mentre que el préstec són diners que rep l’empresa. El préstec préstec té un cost cost però però el crèdit crèdit no.

42000

99

42000

223000

228000

0

1

2

c 1 5 15,076%

Alternativa B: 42000 t 2 1 4300 t 2 47 300 5 0 t 5 1,1136 d )

c 2 5 11,365%

La millor alternati alternativa va és la de l’emprèstit l’emprèstit d’obligac d’obligacion ions, s, ja que presenta un cost inferior: l’11,36% davant del 15,07% del préstec.

2. Raona les les qüestions qüestions següents: següents: a)

Per què el cost de la font font de finançament és una variable important a l’hora de fer l’elecció? (0,5 punt)

b)

Existeixen fonts de finançament que tinguin cost zero? Explica totes les que coneguis. (0,5 punt)

c )

Si l’objectiu d’una d’una empresa és incrementar la rendibilitat financera, quines fonts de finançament són més aconsellables? (0,5 punt)

d )

Si l’objectiu és millorar la solvència de l’empresa, l’empresa, quines fonts de finançament són més adequades? (0,5 punt)

a)

Qualsevol Quals evol cost cost afecta el marge marge de benefi benefici ci empresari empresarial al en fer que aquest sigui menor. En un mercat de força competència entre les empreses una reducció dels costos ajuda a la millora de la competitivitat de l’empresa i a l’inrevés.

b)

Sí, alguns alguns exemples exemples de fonts fonts de finançament finançament de de cost zero són són els diners que l’empresa deu a les administracions públiques (Hisenda, Seguretat Social), o també el crèdit comercial en el cas que els proveïdors no concedeixin un descompte per pagar al comptat.

c )

Per augmen augmentar tar la rendibilita rendibilitatt financera, financera, a l’empresa l’empresa li convé estar força endeutada. Possibles fonts de finançament a utilitzar són préstecs a curt o llarg termini, emprèstits, crèdit comercial...

d )

Per millorar-n millorar-nee la solvència, solvència, l’empresa l’empresa ha d’utilitza d’utilitzarr fonts de de finançament propi com ara increments de capital, reserves, fonts d’amortització...

08

100


3. Omple la taula següent, que permet classificar diverses diverses fonts de finançament sota diferents criteris (posa una creu en cada columna): (2 punts) Segons termini de devolució

Segons procedència

Segons propietat

Curt termini

Llarg termini

Externa

Propis

Capital





Amortitzacions



Préstec a 3 anys



Crèdit comercial Lísing

 

4. L’empresa PINTOBE, PINTOBE, SA es dedica a l’exposició i venda d’obres pictòriques. De l’anàlisi financera de l’últim exercici s’obté que presenta una ràtio d’endeutament de 0,9. L’empresa necessita un nou local per fer més exposicions. a)

Quina informació subministra la ràtio d’endeutament sobre l’estructura financera d’aquesta empresa? (0,5 punt)

b)

Argumenta avantatges i inconvenients inconvenients de finançar l’adquisició del local amb un préstec a llarg termini. (0,5 punt)

c )

Argumenta avantatg Argumenta avantatges es i inconvenien inconvenients ts d’incorpor d’incorporar ar el local utilitzant el lísing. (0,5 punt)

d )

Argumenta avantatges Argumenta avantatges i inconven inconvenients ients de finançar finançar la comcompra del local amb un increment de capital. (0,5 punt)

a)

La ràtio d’ende d’endeutame utament nt represent representaa la proporció proporció de recursos aliens sobre el total de recursos financers que utilitza l’empresa. En aquest cas sabem que l’empresa té un 90% de recursos aliens i un 10% 10 % de recursos propis o patrimoni patrimoni net. Es tracta d’una empresa em presa molt endeutada.

b)

La inversió inversió que que vol efectuar efectuar l’empres l’empresaa és a llarg termini termini;; per tant, és convenient utilitzar una font de finançament a tornar a llarg termini. El problema del préstec és que es tracta d’un finançament aliè i aquesta empresa ja està força endeutada, endeutad a, per la qual cosa possiblement no trobarà cap entitat financera que li faci el préstec.

c )

El principal principal avantat avantatge ge del del lísing per per a aquesta empres empresaa és que, en tractar-se d’un arrendament financer, financer, no implica un endeutament extra i resulta més fàcil d’aconseguir que el préstec i al final es pot exercir l’opció de compra. Com a inconvenient hi ha l’elevat cost que suposen les quotes de lísing.

d )

L’increment de capital suposa l’entrada l’entrada de de recursos propis per a l’empresa que en milloraran la solvència. L’inconvenient és que, depenent de la situació econòmica que presenti l’empresa, li pot resultar difícil trobar nous socis que vulguin aportar capital.

Interna

Aliens

 















5. En les qüestions qüestions següents, tria l’única l’única resposta resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les incorrectes resten (0,25 punts). 1. Les fonts fonts espontàn espontànies ies de finançam finançament ent són: són: a) Fonts que que tenen un cost cost elevat elevat per a l’empr l’empresa. esa. b) Fonts de finançame finançament nt a llarg llarg termini termini.. c ) Les que que no reque requereixe reixenn una negocia negociació ció prèvia. prèvia. d ) Fonts de finança finançament ment intern intern.. 2. El desco descompte mpte d’ef d’efect ectes es és: és: a) La cancel cancel·lació d’un d’un deute amb amb el banc. b) L’ope ’operació ració per la qual un banc anticipa el pagament al tenidor d’una lletra. c ) Un pag pagame ament nt dif diferit erit.. d ) Cap de les les ante anterior riors. s. 3. Els recu recurso rsoss propis propis... ... a) Reb Reben en també el el nom d’autofi d’autofinança nançament ment o finançafinançament intern. b) Supo Suposen sen un cost zero zero per a l’empre l’empresa. sa. c ) Pode Podenn ser de de procedèn procedència cia interna interna o externa. externa. d ) Són correcte correctess les les resposte respostess a i b. 4. El descompte descompte d’efecte d’efectess és una font font de finançament: finançament: a) Pròpia ja que les les lletres són propietat propietat de l’em l’empresa. presa. b) Externa ja que que els recursos recursos no proven provenen en de l’activitat l’activitat de l’empresa. c ) Ali Aliena ena i habit habitualme ualment nt a llarg llarg termini. termini. d ) Sem Sembla blant nt al rèn rènting ting.. 1. Res Respos posta ta corr correct ecta: a: c ). ). 2. Res Respos posta ta corr correct ecta: a: b). 3. Res Respos posta ta corr correct ecta: a: c ). ). 4. Res Respos posta ta corr correct ecta: a: b).


j

Activitats 1. Calcula el capital mínim o fons de maniobra necessari d’una empresa comercial que pretén vendre les existències en 30 dies de mitjana i que vol mantenir un període mitjà de cobrament de 25 dies i un període mitjà de pagament de 45 dies. El volum de compres anuals és de 150000€ i el marge de benefici amb el qual treballa és un 40%, i, a més, vol mantenir un 10% de l’import que deu als proveïdors en efectiu. El fons de maniobra mínim estarà format per: FM 5 AC 2 PC: AC 5 saldo mitjà d’existències 1 saldo mitjà de clients 1 saldo mitjà de tresoreria PC 5 saldo mitjà de proveïdors 150000 Saldo mitjà d’existències 5 ———— 3 30 5 12328,76 € 365 5

150000 3 1,4 —————— 3 25 5 14383,56€ 365

150000 Saldo mitjà de proveïdors 5 ———— 3 45 5 18493,15€ 365 Saldo de tresoreria 5 10% de 18 493,15 5 1849,31€ FM 5 12 328,76 10068,48€

1

14 383,56

1 849,31

1

1

18 493,15

5

Activitats finals 1. Pensa en un forn de pa i una fàbrica d’automòbils. Basantte en la definició del període mitjà de maduració, quina de les dues empreses tindrà un període mitjà de maduració més llarg? Per què? La fàbrica d’automòbils tindrà el període mitjà de maduració més llarg perquè el temps que dura el procés de fabricació d’un automòbil és molt més gran que el de producció del pa.

2. Una empresa facilita la informació següent: Nombre de dies que les matèries primeres romanen al magatzem: 35 dies Nombre de dies que dura la producció: 15 dies Nombre de dies que els productes acabats romanen al magatzem: 40 dies Termini de pagament als proveïdors: 20 dies Termini de cobrament als clients: 60 dies a)

101

b)

Unitat 9. El finançament en l’empresa II. Els cicles interns

Saldo mitjà de clients

09

Calcula el període mitjà de maduració econòmic i financer.

Si les condicions del crèdit que ofereix als clients canvien i cobra a 30 dies, quina variació es produirà en el fons de maniobra d’aquesta empresa? Raona’n la resposta. a) PME 5 35 1 15 1 40 1 60 5 150 dies PM 5 35 1 15 1 40 1 60 2 20 5 130 dies b) PME 5 120 dies PM 5 100 dies El període mitjà de maduració disminuirà 30 dies, ja que els diners es recuperen 30 dies abans. 3. Pensa en el cicle d’explotació d’una pastisseria. Si paga totes les compres de matèries primeres al comptat i ven al comptat, quant creus que dura, aproximadament, el seu cicle curt? Si cobra i paga al comptat, el període mitjà de maduració estarà format per la suma dels dies que la pastisseria triga a consumir els materials per elaborar els pastissos, més el temps que dedica a fer-los i el temps que s’està per vendre’ls. Si no considerem que els pastissos es poden congelar, el període mitjà de maduració durarà dos o tres dies aproximadament. 4. Els clients de les companyies d’assegurances han d’estar al dia en el pagament de les seves quotes si volen cobrar la indemnització en cas d’accident. a)

Com serà el període mitjà de maduració d’una companyia d’assegurances?

b)

Quin signe pot tenir el fons de maniobra?

a)

Serà negatiu.

b)

El fons de maniobra podria tenir signe negatiu.

5. Posa exemples d’empreses que financin part de l’actiu no corrent amb passiu corrent sense que això comporti problemes de liquiditat. Són empreses que presenten un fons de maniobra negatiu. Aquest podria ser el cas de moltes empreses comercials, com per exemple un supermercat. 6. Raona l’afirmació següent: «El fons de maniobra ideal varia d’una empresa a l’altra i, fins i tot, dins de la mateixa empresa es modifica al llarg del temps», aplicada al cas d’una empresa que presenti una forta estacionalitat (increment important de les vendes en determinats moments de l’any). Una empresa que presenta una forta estacionalitat haurà d’acumular materials per fabricar i productes acabats en el moment de l’any en què les vendes són baixes. Per tant, el fons de maniobra serà elevat. Quan les vendes augmentin, el nivell d’existències que mantindrà baixarà i, per tant, també ho farà el fons de maniobra. 7. Tenint en compte la informació següent: Compres de mercaderies: 3 000€ Existències inicials de mercaderies: 400€ Existències finals de mercaderies: 800€ Vendes totals: 5200€

102

09


Mitjana del saldo de clients: 2 000€ Mitjana del saldo de proveïdors: 1500€ Troba el següent: a) La mitjana del saldo de les existències i el consum de mercaderies. b) El període mitjà de maduració. 800 1 400 a) Saldo mitjà d’existències 5 —————— 5 600 € 2 Consums 5 3000 1 400 2 800 5 2 600 € 2 600 365 b) na 5 ———— 5 4,33 PMa 5 ——— 5 84,23 dies 600 4,33 5 200 365 PMc 5 ——— 5 140,38 dies nc 5 ———— 5 2,6 2 000 2,6 3 000 365 n p 5 ———— 5 2 PM p 5 ——— 5 182,5 dies 1 500 2 PMM 5 84,23 1 140,38 2 182,5 PMM 5 42,11 8. En el seu primer any de funcionament, una empresa va comprar i consumir matèries primeres per valor de 10000€, i va generar un nivell mitjà d’existències d’aquestes matèries de 2000€. La mitjana d’existències de productes en curs de fabricació va ser de 3000€, i la mitjana de productes acabats, de 6000€. Les despeses directes de fabricació van ser de 5000€, i l’amortització, de 1000€. Les despeses generals van pujar a 600 €. Al llarg de l’any l’empresa va vendre per valor de 24000 €. La mitjana dels drets de cobrament de l’empresa va ser de 4 000€, mentre que la mitjana del saldo amb proveïdors va ser de 1000€. A partir de les dades anteriors, es demana: a) Calcula el període mitjà de maduració econòmic i financer i explica’n el significat. b) Si la política de l’empresa era concedir als seus clients un termini mitjà de pagament de 60 dies, explica si l’ha mantingut. a) PMME 5 PMa 1 PM f 1 PMv 1 PMc 365 365 PMa 5 ———— 5 73 dies PM f 5 ———— 5 68,44 dies 10 000 16 000 ———— ———— 2 000 3 000 365 365 PMv 5 ———— 5 131,93 dies PMc 5 ———— 5 60,83 dies 16 600 24 000 ———— ———— 6 000 4 000 PMME 5 73 1 68,44 1 131,93 1 60,83 5 334,2 dies 365 PM p 5 ———— 5 36,5 dies 10000 ———— 1000 PMMF 5 PMME 2 PM p 5 334,2 2 36,5 5 297,7 dies

L’empresa triga 334,2 dies a efectuar el seu cicle d’explotació; d’aquests n’hi ha 36,5 que financen els proveïdors, per tant l’empresa ha de finançar el seu cicle d’explotació durant 297,7 dies. b)

El període mitjà de cobrament de l’empresa que hem calculat és pràcticament de 60 dies, per tant l’empresa ha mantingut la política de cobrament als seus clients.

9. L’empresa MANIX, SA presenta el balanç de situació i el compte de pèrdues i guanys següents: BALANÇ ACTIU Immobilitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

6 500

Existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

600

Matèries primeres. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200 Productes semiacabats . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 Productes acabats. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 300

Realitzable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

175

Clients . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 Ef. comercials per cobrar . . . . . . . . . . . . . . . .

Disponible .

75

.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..

Bancs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

50

Caixa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

20

TOTAL ACTIU

70

...........................

7345

Recursos propis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5 345

PASSIU Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4 000

Reserves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1 000

Pèrdues i guanys . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

345

Exigible a ll/t . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Proveïdors d’imm.. . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1 800

Exigible a c/t . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1 800

200

200

TOTAL PASSIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

7 345

PÈRDUES I GUANYS Vendes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1 700

Compres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

800

Despeses directes de fabricació. . . . . . . . . . . . . . . .

300

Amortitzacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

100

Despeses generals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

155

Resultat d’explotació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

345

Es considera que el valor de les existències no augmenta ni disminueix al llarg de l’exercici econòmic.


a)

Troba el període mitjà de maduració econòmic i financer. b) Se sap que una altra empresa del sector presenta un període mitjà de maduració financer de 200 dies. Quins comentaris pots fer respecte de la rendibilitat de les dues empreses? Raona’n la resposta. 800 365 a) na 5 ——— 5 4 PMa 5 ——— 5 91,25 dies 200 4 800 1 300 1 100 365 n f 5 ————————— 5 12 PM f 5 ——— 5 30,4 dies 100 12 800 1 300 1 100 1 155 nv 5 ————————————— 5 4,52 300 365 PMv 5 ——— 5 80,8 dies 4,52 1 700 365 nc 5 ——— 5 9,71 PMc 5 ——— 5 37,59 dies 175 9,71 800 365 n p 5 ——— 5 4 PM p 5 ——— 5 91,25 dies 200 4 PME 5 91,25 1 30,4 1 80,8 1 37,59 5 240,15 dies PM 5 240,15 2 91,25 5 148,9 dies b) Aquesta empresa presenta un període mitjà de maduració de 148,9 dies. Comparant-lo amb el d’una altra empresa del sector que el tingui de 200 dies, podem afirmar que la primera recupera els recursos invertits en actiu circulant més ràpidament que la segona; per tant, és més rendible. 10. La comptabilitat de l’empresa Ernest Puig i fills, SL presenta les dades següents:         -

cia final, 2500 €.

       



42000€; altres despeses de fabricació, 13000€; estocs mitjans de productes en curs, 2500€.        tes venuts a preu de cost, 66000 €; existència final de productes acabats, 12 000€.

        

84000€; cobraments realitzats, 75000 €.

         

final, 5 500€.

Es demana: a) Calcula el saldo mitjà de matèries primeres i el subperíode d’aprovisionament. b) Calcula el subperíode de fabricació. c ) Calcula el saldo mitjà de productes acabats i el subperíode de venda. d ) Calcula el saldo final del compte de clients, el saldo mitjà de l’exercici i el subperíode de cobrament. e) Calcula el valor de les compres de matèries primeres tenint en compte els consums i les existències inicials

f ) a)

b) c )

d )

e)

f )

09

103

i finals. Després calcula el saldo mitjà de proveïdors i el subperíode mitjà de pagament. Amb els resultats dels apartats anteriors calcula el PMME i el PMMF. 3000 1 2500 Saldo mitjà de matèries primeres 5 ——————— 5 2750€ 2 42 000 365 na 5 ———— 5 15,27 ; PMa 5 ——— 5 23,9 dies na 2750 55 000 365 n f 5 ———— 5 22 ; PM f 5 ——— 5 16,59 dies n f 2500 10000 1 12000 Saldo mitjà de productesacabats 5 ———————— 5 1 1000 € 2 66 000 365 nv 5 ———— 5 6 ; PMv 5 ——— 5 60,83 dies 11000 nv Saldo final de clients 5 saldo inicial de clients 1 vendes 2 cobraments realitzats 5 2000 1 84 000 2 75000 = 11000€ 2000 1 11000 Saldo mitjà de clients 5 ————————— 5 6500€ 2 84 000 365 nc 5 ———— 5 12,92 ; PMc 5 ——— 5 28,25 dies 6500 nc Compres 5 consums 1 variació d’existències 5 42000 1 1 (2500 2 3 000) 5 41500€. 3000 1 5500 Saldo mitjà de proveïdors 5 ———————— 5 4250€ 2 41 500 365 n p 5 ———— 5 9,76 ; PM p 5 ——— 5 37,39 dies 4250 n p PMME 5 23,9 1 16,59 1 60,83 1 28,25 5 101,32 dies PMMF 5 101,32 2 37,39 5 63,93 dies

11. Una empresa que es dedica a la comercialització d’un producte facilita la informació següent, que representa la mit jana dels saldos d’algunes masses patrimonials que ha mantingut durant un període: Clients: 20000€ Compres de productes: 120 000€ Existències: 20000€ Proveïdors: 40 000€ Vendes: 200 000€ a) A partir de les dades de què disposes, defineix i calcula els diversos subperíodes que formen el període mitjà de maduració. b) Calcula el període mitjà de maduració d’aquest període. c ) Si l’any anterior el període mitjà de cobrament va ser vint dies inferior, quina repercussió tindrà aquesta variació en el fons de maniobra de l’empresa? 120 000 365 a) na 5 ————— 5 6 PMa 5 ——— 5 60,8 dies 20 000 6 200 000 365 nc 5 ————— 5 10 PMc 5 ——— 5 36,5 dies 20 000 10

09

104


120 000 365 PM p 5 ——— 5 121,6 dies 40 000 3 b) PM 5 60,8 1 36,5 2 121,6 5 224,3 dies c ) El fons també haurà augmentat respecte al de l’any anterior. n p

5

————— 5 3

Es trigarà una mitjana de vint dies a vendre les samarretes. Es cobrarà a 30 dies d’haver fet la venda. Es pagarà a 40 dies d’haver fet la compra. 365 na 5 —— 5 18,25 20 10000 Saldo mitjà d’existències 5 ———— 5 548 € 18,25 365 nc 5 —— 5 12,16 30 25000 Saldo mitjà clients 5 ———— 5 2055,92 € 12,16 365 n p 5 —— 5 9,125 40 10000 Saldo mitjà proveïdors 5 ———— 5 1095,89 € 9,125

12. Una empresa comercial que es dedica a la compra i venda de taules de menjador ha comprat taules durant l’exercici per un import de 120000 € i ha mantingut un saldo mitjà de taules, durant l’any, per valor d’11000€. Ha venut, per un import de 185000€, el 90% de les taules adquirides. El saldo mitjà de clients ha estat un 15 % de les vendes i el de proveïdors un 20% de l’import de les compres. Calcula el període mitjà de maduració econòmic i financer d’aquesta empresa. Consums de mercaderies 108000 na 5 —————————————— 5 ———— 5 9,81 ; Saldo mitjà d’existències 11000 Capital mínim 5 548 1 2055,92 2 1095,89 5 1508,03 € 365 PMa 5 ——— 5 37,20 dies 16. La durada del cicle d’explotació d’una empresa comercial és na de 80 dies. El cost diari del cicle és de 500 €; si la mitjana del termini de pagament que li concedeixen els diversos creVendes anuals 185 000 nc 5 ————————————— 5 ———— 5 6,66 ; ditors és de vint dies, troba el capital mínim que necessita Saldo mitjà de clients 27750 aquesta empresa per finançar-ne el cicle comercial. 365 PMc 5 ——— 5 54,75 dies FM 5 500 ? (80 2 20) 5 30000 € nc

Compres anuals Saldo mitjà de proveïdors 365 PM p 5 ——— 5 73 dies n p

5

120000 24500

—————————————— 5 ———— 5 5

;

n p

PMME 5 37,20 1 54,75 5 91,95 dies PMMF 5 PMME 2 PMp 5 91,95 2 73 5 18,95 dies

13. Si el període mitjà de pagament d’una empresa comercial és de 80 dies i el volum anual de compres puja a 350450 €, calcula el saldo mitjà del deute amb els proveïdors. 365 Compres Proveïdors 5 ————— n p 5 ——— PM p

n p

Saldo mitjà de proveïdors

76810,96 €

5

14. Sabem que el període mitjà de cobrament d’una empresa comercial és de 40 dies. Si el volum mitjà de les vendes anuals és de 650 600 €, calcula el saldo mitjà de clients que manté aquesta empresa. 365 Vendes nc 5 ——— Clients 5 ————— PMc

Saldo mitjà de clients

nc

71 298,63 €

5

15. Dos amics volen dedicar-se a la compravenda de samarretes. Calcula el capital mínim que necessiten si després de fer-ne un estudi de mercat han decidit el següent: Compres anuals de samarretes: 10000 € Vendes anuals: 25000 €

Comprova el teu nivell 1. El cicle llarg està associat amb: a) La inversió en elements d’actiu circulant. b) La inversió en elements d’actiu immobilitzat. c ) Les amortitzacions, que permeten recuperar cada any part de la inversió feta. d ) Les respostes b) i c ) són correctes. Resposta correcta: d ).

2. La durada del cicle curt de l’empresa s’anomena: a) Període mitjà d’aprovisionament. b) Període mitjà d’explotació. c ) Període mitjà de maduració. d ) Període mitjà de pagament. Resposta correcta: c ).

3. Si el període mitjà de cobrament d’una empresa és 0, vol dir: a) Que l’empresa no ven res. b) Que totes les vendes les cobra al comptat. c ) Que totes les compres les paga al comptat. d ) Que és una empresa industrial. Resposta correcta: b).

09


4. Donat un consum anual de matèries primeres, com més gran sigui el valor de la mitjana d’existències que es mantenen en el magatzem: a) Més gran serà el període mitjà de pagament. b) Més petit serà el període mitjà de pagament. c ) Més gran serà el període mitjà d’aprovisionament. d ) Més petit serà el període mitjà d’aprovisionament. Resposta correcta: c ).

105

9. El període mitjà de maduració financer: a) És sempre més gran que el període mitjà de maduració econòmic. b) És sempre més petit o igual que el període mitjà de maduració econòmic. c ) Coincideix amb el període mitjà de maduració econòmic si el període mitjà de pagament és igual a 0. d ) Les respostes b i c són correctes. Resposta correcta: d ).

5. El consum anual de matèries primeres: 10. El capital mínim o fons de maniobra mínim que necessita a) És igual a les compres de l’exercici menys la variació una empresa: d’existències. a) Augmenta en augmentar el període mitjà de maduració b) És igual a les compres de l’exercici més la variació financer. d’existències. b) Disminueix en augmentar el període mitjà de maduració c ) Coincideix amb les compres quan la variació d’existències financer. és igual a 0. c ) Únicament es relaciona amb el període mitjà de pagad ) Les respostes a i c són correctes. ment. Resposta correcta: d ). d ) No té cap relació amb el període mitjà de maduració. Resposta correcta: a). 6. El període mitjà de cobrament relaciona: a)

El volum de compres totals de l’exercici amb el saldo mitjà de proveïdors. b) El volum total de compres de l’exercici amb el saldo de clients i altres crèdits comercials. c ) El volum total de vendes de l’exercici amb el saldo mitjà de proveïdors. d ) El volum total de vendes de l’exercici amb el saldo mitjà de clients i altres crèdits comercials. Resposta correcta: d ). 7. El període mitjà de maduració d’una empresa comercial: a) És, normalment, més curt que el d’una empresa industrial. b) És, normalment, més llarg que el d’una empresa industrial. c ) Està format per més subperíodes que el d’una empresa industrial. d ) Està format pels mateixos subperíodes que el d’una empresa industrial. Resposta correcta: a). 8. Una empresa té un període mitjà de maduració econòmic de 50 dies i el període mitjà de pagament és de vint dies: a) El període mitjà de maduració financer és de 70 dies. b) El període mitjà de maduració financer és de 30 dies. c ) El període mitjà de maduració financer és de 60 dies. d ) Cap de les respostes anteriors no és correcta. Resposta correcta: b).

Prepara les PAU 1. Una empresa que comercialitza llaunes de tomàquet, que obre els 365 dies de l’any, va ingressar l’any 2011 un total de 2800000€, després d’haver venut el total de llaunes que va comprar als seus proveïdors aquell any i per les quals va pagar 1700000€. Va mantenir unes existències mitjanes de 60000€ durant l’any i un saldo mitjà de clients de 170000€ a) Calcula el període mitjà de maduració econòmic d’aquesta empresa. (0,5 punt) b) Calcula el període mitjà de maduració financer si el saldo mitjà que va mantenir amb els seus proveïdors va ser de 140000 €. (0,5 punt) c ) Explica què passarà amb el PMM financer, i calcula’n el seu valor, si el proveïdor exigeix pagar al comptat totes les compres (el saldo mitjà de proveïdors serà 0 €). (0,5 punt) d ) Calcula el saldo mitjà d’existències que mantindria aquesta empresa si el període mitjà d’aprovisionament fos de 20 dies. (0,5 punt) a)

El PMME està format pels subperíodes d’aprovisionament (o venda per a una empresa comercial) i de cobrament: PMME 5 PMa Da

5

PMa

1

PMc

Consums anuals Saldo mitjà d’existències

—————————————

5

365 ———— 5 12,88 dies 28,333

5

1 700 000 60000

—————— 5 28,333

09

106


Vendes anuals Saldo mitjà de clients 365 PMc 5 ———— 5 22,16 dies 16,47

2 800 000 170000

Dc 5 ———————————— 5 ——————

3. Respon raonadament les preguntes següents:

PMME 5 12,88 1 22,16 5 35,04 dies b)

clients, mentre que el de pagament és el nombre de dies que l’empresa triga de mitjana a pagar les factures dels proveïdors.

16,47 dies

5

a)

Explica la relació que hi ha entre el període mitjà de maduració i el fons de maniobra mínim necessari. (1 punt)

b)

Explica la relació entre l’amortització i el cicle llarg de l’empresa. (1 punt)

a)

El fons de maniobra mínim que necessita una empresa és la quantitat de recursos que es requereixen per finançar el cicle d’explotació. Quan més petit sigui el període mitjà de maduració, menors seran els saldos mitjans d’existències, client, etc., i, per tant, menor serà el fons de maniobra necessari.

b)

El cicle llarg de l’empresa comença amb la captació de recursos dineraris i la seva immobilització en béns d’actiu fix. A mesura que passa el temps, tots aquests béns es van desgastant per l’ús o per l’obsolescència. L’ amortització anual s’incorpora al cost del producte i permet recuperar cada any una part de la inversió feta. Quan el bé està totalment amortitzat, el fons d’amortització s’utilitza per renovar-lo; això donarà lloc a un altre cicle.

El PMMF 5 PMME 2 PM p Consums anuals Saldo mitjà de proveïdors 365 PM p 5 ———— 5 30,06 dies 12,14 D p

5

————————————

5

1 700 000 140000

——————

12,14

5

PMMF 5 35,04 2 30,06 5 4,98 dies c )

d )

Si el saldo mitjà de proveïdors és 0, el PM p també ho serà i, per tant, el PMMF coincidirà amb el PMME. En conseqüència, l’empresa haurà de finançar totalment el seu c icle d’explotació o cicle curt ja que no compta amb el finançament dels proveïdors. El PMMF 5 PMME 5 35,04 dies Consums totals Saldo mitjà d’existències 5 ——————— ? PMa 5 365 1700000 5 ————— ? 20 5 93150,68 euros 365

2. Respon raonadament les preguntes següents: a)

Enumera els subperíodes que formen el període mitjà de maduració econòmic d’una empresa industrial. (0,5 punt)

b)

Explica la diferència entre el subperíode mitjà d’aprovisionament i el subperíode mitjà de venda. (0,5 punt)

c )

Com s’obté el període mitjà de maduració financer a partir del període mitjà de maduració econòmic? (0,25 punts). Què representa el període mitjà de maduració financer? (0,25 punts)

d )

Explica la diferència entre el subperíode mitjà de cobrament i el subperíode mitjà de pagament. (0,5 punt)

a)

El període mitjà de maduració està format pels subperíodes d’aprovisionament, de fabricació, de venda i de cobrament.

b)

Els dos subperíodes fan referència al temps que les existències es troben al magatzem. En el cas del subperíode d’aprovisionament, es tracta de les matèries primeres abans d’utilitzar-les en el procés de producció. En el cas del subperíode de venda, són els productes acabats abans de vendre’ls.

c )

d )

Per obtenir el període mitjà de maduració financer a partir del període mitjà de maduració econòmic, cal restar-li al primer el subperíode de pagament. El període mitjà de maduració financer representa el temps que l’empresa ha de finançar el seu cicle curt, és a dir, des que paga la compra de matèries primeres fins que recupera els diners pel cobrament de la venda de productes acabats. El subperíode mitjà de cobrament és el nombre de dies que l’empresa triga de mitjana a cobrar les factures dels

4. Una empresa ha comprat l’any anterior matèries primeres per a la producció per valor de 98000€. A l’inici de l’exercici tenia al seu magatzem matèries primeres valorades en 55 000€ i al final li queden matèries primeres valorades en 75 000€. a)

Calcula el saldo mitjà d’existències. (0,5 punt)

b)

Calcula el període mitjà d’aprovisionament. (0,5 punt)

c )

Explica què representa el valor obtingut. (0,5 punt)

d )

Si la mitjana d’empreses del sector treballa amb un període mitjà d’aprovisionament de 15 dies, quines recomanacions li faries a l’empresa? (0,5 punt)

55000 1 75000 Saldo mitjà d’existències 5 ———————— 5 65000 € 2 Consums anuals 960 000 b) Da 5 ———————————— 5 ————— 5 14,76 Saldo mitjà de proveïdors 65000 365 PMa 5 ———— 5 24,71 dies 14,76 a)

Trobem el valor dels consums anuals fent la següent operació: Compres 1 Existències inicials 2 Existències finals c )

El PMa és de 24,71 dies. Això vol dir que les primeres matèries romanen al magatzem una mitjana de 24,71 dies des que es compren fins que entren en la cadena de producció.

d )

El subperíode d’aprovisionament de l’empresa és superior al de la mitjana del sector; per tant, la nostra empresa presenta un desavantatge comparatiu amb la competència. Se li hauria de recomanar que disminuís aquest temps intentant adaptar les comandes a proveïdors a les necessitats de producció.


5. En les qüestions següents, tria l’única resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les incorrectes resten (0,25 punts). 1. Una disminució del període mitjà de maduració financer: a)

Només es pot produir si l’empresa és comercial.

b)

Es pot haver produït per una disminució del subperíode de cobrament.

c )

Es pot haver produït per un augment del subperíode de pagament.

d )

Les respostes b i c són correctes.

2. Una disminució dels saldos mitjans d’existències i de drets de cobrament sobre clients: a)

Provoca un augment del període mitjà de maduració econòmic.

b)

Provoca un augment del subperíode de pagament.

c )

Provoca una disminució del subperíode de pagament.

d )

Provoca una disminució del període mitjà de maduració econòmic.

09

107

3. El període mitjà de maduració financer d’un empresa comercial: a) Pot tenir un valor negatiu. b) Serà sempre més llarg que el període mitjà de maduració econòmic. c ) Coincideix sempre amb el període de maduració econòmic. d ) Coincideix amb el període de pagament de salaris. 4. Quan el consum d’existències és superior a les compres: a) Es produeix un increment en les existències finals. b) El període mitjà d’aprovisionament supera els 30 dies. c ) Es produeix una disminució de les existències finals. d ) El saldo mitjà d’existències no varia. 1. Resposta correcta: d ). 2. Resposta correcta: d ). 3. Resposta correcta: a). 4. Resposta correcta: c ).

108

j

10


Unitat 10. La direcció estratègica de l’empresa Activitats

1. Si hem considerat que el model de Porter de les cinc forces competitives defineix entre una d’aquestes forces el poder negociador dels proveïdors, explica de forma àmplia quina influència té sobre la situació competitiva de l’empresa. Pots ampliar la informació fent una recerca per Internet. Com més alta sigui la capacitat de negociació dels proveïdors, més alta serà la seva influència sobre les decisions estratègiques de l’empresa i, d’aquesta forma, limitaran la seva situació competitiva ja que l’empresa haurà de destinar recursos i temps a aquesta negociació i disposarà de menys marge de maniobra per prendre decisions estratègiques. 2. Llegeix el text següent i comenta si el que diu és veritable o fals: «Una de les principals barreres d’entrada a un mercat és una elevada inversió inicial. Què vol dir això? Doncs que com més gran hagi de ser la inversió mínima necessària per iniciar un negoci, més fàcil serà que entrin nous competidors.» Aquesta afirmació és falsa a la part final, ja que com més elevada sigui la inversió inicial necessària per començar un negoci, més difícil serà l’entrada de nous competidors, ja que això és una barrera d’entrada per a aquests nous competidors. Per exemple, una de les raons per la qual la companyia ferroviària estatal Renfe no té gairebé competència és que els competidors tenen una barrera d’entrada molt gran, que és l’elevadíssima inversió inicial en xarxes ferroviàries. Aquesta és la característica comuna a la gran majoria de monopolis. 3. Quina diferència hi ha entre l’anàlisi estratègica i la implantació estratègica? Posa’n un exemple on es vegi la diferència. L’anàlisi estratègica és la base per iniciar una estratègia, ja que estudia els elements que envolten l’empresa i els recursos de què disposa. En canvi, la implantació estratègica suposa l’aplicació a la pràctica de l’estratègia seleccionada. És a dir, la diferència és que la primera és l’estudi previ i la segona és l’aplicació. Per exemple, suposem que una empresa que fabrica productes lactis (llet, formatges i iogurts) es planteja la possibilitat d’obrir una nova idea de negoci, un línia de productes lactis per a nadons de zero a tres anys. La fase inicial d’anàlisi estratègica suposarà la recollida d’informació sobre l’entorn i l’estudi dels recursos dels quals disposa l’empresa per poder dur a terme el projecte. La fase final d’implantació estratègica implica l’aplicació de l’estratègia a la pràctica, planificant el conjunt d’accions que l’empresa ha de realitzar per posar en el mercat la nova gamma de productes. 4. Una empresa que es dedica a la fabricació de banyadors esportius per a home i dona decideix, atesa la gran competència que hi ha en el sector, fer un canvi important en la seva estratègia: obrir una nova línia de negoci especialitzada en banyadors per a ús no esportiu amb dissenys molt extremats i materials molt tècnics. L’empresa formula el seu

procés estratègic amb els diferents apartats que defineixen aquest procés de direcció estratègica. Es demana que plantegis una de les etapes d’aquest procés: l’avaluació de les alternatives estratègiques. L’avaluació d’estratègies alternatives implica definir altres estratègies que complementin o substitueixin l’estratègia principal, amb la intenció de donar resposta a qualsevol canvi en l’entorn que pugui alterar la planificació inicial. Parlant de forma colloquial, seria com tenir un «pla B». En el cas de la nova línia de negoci de banyadors no esportius amb dissenys extremats i materials exclusius com a fet diferencial, poden existir diverses línies o estils estètics per triar. Encara que l’empresa hagi realitzat el seu estudi de mercat per investigar quins estils tindran millor acceptació, fins que no arribi el moment d’avaluar el nivell de vendes de la nova gamma de productes, no se’n podrà conèixer l’èxit. Si es proposen estils alternatius a la línia seleccionada, en el cas que aquesta a la pràctica no tingui molt èxit, l’empresa els podrà oferir per mirar de millorar els resultats.

5. Llegeix el cas següent, referent a l’estratègia de l’empresa Camper, i contesta les preguntes que se’t plantegen al final. Camper: el disseny que trepitja fort. Un interessant cas d’estudi que il·lustra que Camper és molt més que sabates Camper és una empresa de fabricació de calçat de Mallorca amb una dilatada història al darrere, fruit dels seus orígens en el negoci familiar de sabates de vestir de qualitat, sota la marca Lotusse. El primer model que van fabricar va ser batejat Camaleón i estava totalment elaborat amb materials reciclats, com tires soltes de cuir i lona i neumàtics usats. S’inspirava en l’antic costum dels pagesos mallorquins de fabricar-se ells mateixos les sabates amb retalls. L’empresa es va anomenar Camper, ‘pagès’ en mallorquí, fent honor a aquestes arrels rurals. Camper va trencar amb la tradició al decidir que fossin tallers externs els que fabriquessin el producte en comptes de la factoria familiar, Lotusse. Alguns membres de la família van mostrar la seva preocupació pel control de qualitat, però la decisió va permetre a l’empresa centrar-se en el disseny i el màrqueting. El 1981, Camper va obrir la seva primera botiga a Barcelona, el concepte de la qual va idear juntament amb Vinçon, un prestigiós comerç de la ciutat. La idea era permetre que els consumidors poguessin tocar les sabates. En aquella època, en la majoria de sabateries el comprador havia de triar un model de sabata de l’aparador i el dependent s’encarregava de mirar si hi havia el seu número. A mesura que l’empresa va anar obrint més botigues, cadascuna va adquirir un caràcter propi, tot i que totes transmetien la imatge de Camper de desimboltura, de creativitat i d’homenatge a les seves arrels mediterrànies. No va ser fins a finals dels anys 80 quan Camper va començar a tenir competència directa en el mercat espanyol. El primer dels competidors estrangers va ser Panama Jack. Camper va respondre al desafiament produint nous dissenys, entre ells el dels famosos Twins. Aquest model es basa en un concepte molt senzill: cadascuna de les sabates del parell, tot i que són complementàries entre elles, té la seva pròpia personalitat.


Després l’empresa va mirar cap a l’exterior. El seu primer intent d’internacionalitzar-se fou el 1987, quan va assistir a una fira a Alemanya. La marca i els seus dissenys van cridar l’atenció, però no es va concretar cap venda, atès que les marques espanyoles eren molt poc conegudes en aquella època. Així ho recorda el fundador de Camper: «Ningú havia vist mai abans una marca espanyola. Espanya produïa moltíssim calçat, però era sempre per a altres marques. El 1987, Espanya tenia molt mala imatge i era difícil exportar a altres països europeus. [La presentació de la marca a Alemanya] va ser una de les pitjors experiències. Per això, ens vam proposar millorar la imatge d’Espanya a l’estranger». Cap al 1992, aquesta imatge havia donat un gir de 180 graus gràcies als Jocs Olímpics de Barcelona i a l’Exposició Universal de Sevilla. L’equip de Camper va veure que era el moment perfecte per tornar a intentar expandir-se internacionalment. Va obrir quatre botigues a Londres, París, Milà i Colònia, però la gent encara preguntava què era Camper. L’empresa es va adonar aleshores que havia d’expressar el seu esperit amb paraules. Durant les reunions internes que es van celebrar amb aquest objectiu van sorgir paraules com tradició, història, Mediterrani, pagès, comoditat, gent, ecològic i imaginació. Per sobre de tot, Camper va rebutjar la idea de ser una marca de moda i va optar per ser coneguda com un dissenyador de sabates industrial. El procés d’internacionalització va rebre un gran impuls el 1996. Empreses japoneses van trucar a Camper interessant-se per la línia Brothers, que havien vist a França i al Regne Unit. Les primeres remeses es van vendre bé al Japó, fins al punt que van seguir arribant comandes i es van assolir les 100000 unitats el primer any. L’èxit de Camper al Japó va pujar la moral de l’empresa i li va proporcionar majors recursos financers. El següent triomf va ser Pelotas, un model inspirat en les velles sabates de boxa i bitlles, però amb un toc modern. La sabata es va popularitzar a tot Europa i va triplicar la mida de l’empresa en quatre anys. La facturació va passar de 43 milions d’euros el 1997 a 151 milions el 2001. El model Pelotas va atènyer el seu punt àlgid el 2001 i després va començar a decaure. Una sèrie de contratemps, com la sortida d’un acord de distribució als Estats Units, va afectar els ingressos de Camper el 2002 i el 2003. Camper va aprofitar per reforçar la seva eficàcia operativa i va seguir llançant nous productes. Fruit de tot això va néixer Wabi, una línia de calçat completament reciclable. Mentre la majoria de sabates comptaven fins amb seixanta components, els Wabi estaven fets només amb sis. L’any 2000 l’empresa es va diversificar amb dos negocis a Barcelona: l’hotel CasaCamper i el restaurant FoodBall, una alternativa ecològica i sana als establiments de menjar ràpid. Aquest canvi es basava en la voluntat de reforçar la marca i potenciar el producte sota la idea de «sostre, roba i menjar». IESE Insight, 2007 (adaptació) a) Creus que Camper va fer una formulació clara de la seva estratègia competitiva? Quina ha estat? b) Quina va ser la seva avaluació dels recursos interns de la seva estratègia corporativa? a) La primera mostra de la seva estratègia competitiva va ser la decisió de fabricar els seus productes en tallers externs,

10

109

de forma que els esforços de l’empresa se centressin en el disseny i en el màrqueting, tot i desenvolupar un sistema de control de qualitat que evitava perdre el control operatiu de la producció. b)

L’empresa disposava d’un gran coneixement del negoci del calçat perquè es tractava d’un negoci amb arrels familiars. Aquest era un dels punts forts del negoci, que es va acompanyar de dissenys molt originals i l’aposta per un màrqueting molt innovador.

6. Una empresa industrial fabrica vehicles de diferents tipus: turismes, camions i motocicletes. La direcció de l’empresa ha decidit engegar un pla per renovar l’oferta de turismes, ja que ha notat que els últims tres anys les vendes han crescut molt poc, malgrat que en general el sector està passant un bon moment i els models dels competidors directes han experimentat increments notables de les seves vendes. Quin tipus d’estratègia creus que és la que es vol posar en marxa? Raona’n la resposta. Es tracta d’una estratègia de negoci, ja que se centra en uns dels elements de la família de negocis que té l’empresa. 7. Fes una activitat de recerca i posa exemples d’empreses reals que tinguin diferents unitats de negoci. Existeixen nombrosos exemples de grans empreses que dintre d’un mateix conglomerat industrial desenvolupen diferents unitats de negoci. Una d’elles és l’empresa japonesa Honda, que té una gran varietat de negocis: automòbils, motocicletes, maquinària per a jardineria i agricultura, motors nàutics i embarcacions, maquinària industrial diversa, etc. Un altre exemple significatiu podria ser Nestlé (http://www. nestle.es), que disposa de diferents línies de productes: dietètics, menjar en llauna, aliments infantils, gelats, aliments per a mascotes, cafè… (Aquarel, Litoral, Solís, Nescafé… són exemples de les seves marques comercials).

8. Explica per quina raó una estratègia de preus baixos no ha de ser necessàriament igual que una de costos baixos. Posa’n un exemple il·lustratiu. No són el mateix, encara que es podrien combinar utilitzant una estratègia híbrida. Una estratègia de preus reduïts pot tenir com a objectiu intentar ampliar quota de mercat o expulsar-ne algun competidor amb una competència de preus. En canvi, una estratègia de costos baixos pot tenir la mateixa finalitat que l’anterior, però cal que l’empresa implementi una solució tecnològica o operativa que li permeti incrementar els marges de benefici, en els casos que no vulgui iniciar una guerra de preus amb els competidors o que no vulgui alterar el preu del producte. Per exemple, una empresa que està explotant una concessió administrativa i que vol incrementar els seus beneficis, com per exemple els peatges d’una autopista, i suposant que els preus estan fixats de forma oficial, haurà d’aplicar una estratègia de costos baixos. Si pel contrari una empresa es troba en un entorn summament competitiu, com la distribució de begudes a bars i restaurants, però creu que té suficient capacitat financera, pot implementar una estratègia de preus reduïts per millorar la seva posició en el mercat i augmentar la seva quota de mercat.

110

10


9. Sempre es pot aplicar una estratègia de diferenciació? Creus que hi ha situacions en les quals no es pot? Posa’n un exemple. El límit d’una estratègia de diferenciació està en la capacitat de segmentar un producte concret; és a dir, si un producte és difícilment segmentable, com pot ser la venda de benzina, l’estratègia competitiva no es desenvoluparà en la diferenciació, sinó potser en una estratègia de preus baixos o en el fet d’oferir un valor afegit, com les botigues de conveniència. 10. Identifica les característiques essencials de l’estratègia d’IKEA i classifica-les en funció del tipus d’estratègia. La principal característica de l’estratègia d’IKEA és el desenvolupament d’un avantatge competitiu en la forma de vendre els productes molt nova (ven els productes en grans superfícies en què s’ofereix una gamma molt àmplia) i en la relació del producte amb l’usuari, ja que és ell qui els ha de muntar. A partir d’aquest avantatge competitiu, IKEA ha pogut desenvolupar estratègies de negoci més específiques com ara estratègies híbrides de preus baixos, que li permeten oferir productes d’alta qualitat a preus competitius, la combinació d’aquests dos valors és el que els diferencia de la resta de competidors.

Activitats finals

1. Explica què caracteritza una estratègia operativa. En podries posar un exemple? Una estratègia operativa és aquella estratègia que centra els seus objectius en aspectes específics d’un departament de l’empresa o en aspectes que afecten de forma concreta el funcionament diari de l’empresa. L’estratègia operativa d’una empresa que fabrica vehicles industrials (carretilles elevadores o grues autoportants) seria, per exemple, aquella que decidís revisar el sistema de control de qualitat per incidir de forma més intensa en les incidències per manca de qualitat que últimament estan provocant més problemes dels habituals. 2. Com és l’estratègia competitiva de preus baixos? Explica quan creus que s’ha d’aplicar. L’estratègia competitiva de preus baixos o preus reduïts consisteix a fixar uns preus que estiguin per sota dels de la competència; d’aquesta manera l’empresa pot prendre clients als seus competidors. Aquesta estratègia s’aplica en sectors on hi ha competència i encara és possible reduir els marges de benefici. També és habitual aplicar-la en mercats on hi ha poca diferenciació entre els productes i la competència es fonamenta en el preu d’aquests. 3. Què és l’anàlisi estratègica? De què es compon? L’anàlisi estratègica és aquella que estudia els factors que fonamenten una estratègia empresarial i que s’han de tenir en compte per definir-la. Poden ser: j Entorn econòmic i social: característiques dels factors que envolten l’empresa i que defineixen l’entorn socioeconòmic. j Expectatives dels socis de l’empresa: què és el que volen i quines són les seves inquietuds respecte a l’empresa.

j

Capacitat estratègica: els recursos de què disposa l’empresa per iniciar una estratègia.

4. Quines condicions s’han de donar per poder aplicar amb èxit una estratègia de baixos costos de producció? La principal condició és l’existència d’un avantatge competitiu a nivell tecnològic o operatiu que permeti realment a l’empresa produir amb uns costos significativament inferiors als de la competència. 5. Què és la creació de valor? Sempre és la base d’una estratègia competitiva? La creació de valor és una estratègia en la qual s’adopta o s’afegeix una característica novedosa o un factor innovador que permet que el producte tingui més éxit comercial. Es tracta fonamentalment d’una estratègia competitiva ja que és en l’entorn competitiu on el factor diferenciador que suposa aquesta creació de valor pot ser un element important. 6. Comenta la veracitat de l’afirmació següent: «La direcció estratègica de l’empresa ha de prendre una decisió important si vol desenvolupar l’empresa: triar un dels tres nivells d’estratègia empresarial: la corporativa, la de negoci i l’operativa.» Aquesta afirmació és certa, ja que quan es crea una empresa o aquesta vol donar una important empenta a la seva activitat, ha de decidir en quin àmbit de l’estratègia vol centrar les millores, és a dir, en quins àmbits té possibilitats reals d’èxit. Cal recordar que també hi pot haver estratègies que combinin factors dels tres àmbits. 7. Creus que hi ha alguna diferència entre l’aplicació d’una estratègia corporativa o d’una estratègia de negoci en una gran empresa? I si considerem el cas d’una pime? En el cas de les grans empreses, caracteritzades per tenir diferents línies de negoci, i en alguns casos poc relacionades, la diferència entre una estratègia corporativa que afecta tota l’empresa i una estratègia de negoci és fonamental. En canvi, en el cas de les pimes la diferència és molt menor, ja que, per la dimensió reduïda de l’abast de les seves activitats, és habitual que disposin d’una única línia de negoci, amb la qual cosa, la distinció d’ambdues estratègies no té gaire sentit. 8. Penses que la finalitat de totes les estratègies és la millora de la situació competitiva de l’empresa? Sempre que una empresa operi en un mercat competitiu, la gran majoria de les estratègies tindran com a objectiu directe i primordial millorar la seva posició competitiva. Però això no es dóna de forma exclusiva, ja que a vegades una empresa vol influir sobre detalls que no impliquen una millora a nivell competitiu, per exemple si actua en règim de monopoli o de competència monopolista. 9. Què és una estratègia híbrida? Explica com s’ha de desenvolupar. Una estratègia híbrida és aquella que aplica una combinació de diferents elements estratègics, com per exemple una estratègia de preus reduïts i a més amb una diferenciació respecte als pro-


ductes de la competència, amb l’oferta d’una característica que incrementa el seu valor.

10. Quina condició s’ha de donar per a l’aplicació d’una estratègia de diferenciació segmentada? Explica la relació que hi ha amb la segmentació. La principal condició és que realment hi hagi la possibilitat comercial d’explotar una línia de segmentació que aporti elements competitius a l’empresa, és a dir, que existeixi la possibilitat que l’empresa pugui diferenciar-se dels competidors mitjançant l’explotació d’una estratègia de segmentació del producte. 11. Quins factors creus que s’han de donar per tal que una estratègia fonamentada en la diferenciació segmentada tingui èxit? Bàsicament, l’existència d’una segmentació òptima del producte, que permeti identificar en quins segments l’empresa té possibilitats de millorar la seva posició competitiva dins del mercat.

10

111

L’estratègia a) és una estratègia operativa ja que implica un canvi en l’estructura productiva de l’empresa amb una millora tecnològica. Però també té un caràcter d’estratègia a llarg termini perquè aquest canvi potser no es pot realitzar en un període curt de temps. L’estratègia b) té els elements d’una estratègia de negoci, ja que se centra en la potenciació d’una línia de negoci, que és la gamma de productes que ofereix l’empresa. Es proposa millorar certs aspectes molt específics de la seva acció comercial. L’estratègia c ) també es podria considerar una estratègia de negoci, ja que es basa a obrir i explotar noves línies de negoci, oferint una nova gamma de productes, sempre que a nivell operatiu l’empresa disposi dels mitjans materials i humans per fer-ho. L’èxit de cada estratègia dependrà dels aspectes (de millora o de reactivació de l’empresa) que responguin millor als canvis en la demanda o que responguin a les característiques intrínseques del mercat. Per avaluar-ne amb fiabilitat les possibilitats d’èxit, caldrà realitzar un estudi de mercat i un estudi economicofinancer que analitzin les possibilitats reals de cadascuna de les estratègies.

12. Suposem la situació d’un mercat molt competitiu on hi ha moltes empreses de dimensions i capacitats productives similars, que elaboren el mateix producte amb un grau molt alt d’homogeneïtat i on cap no té una posició privilegiada. 15. Considerem el cas d’una empresa que opera en un mercat en Creus que una empresa pot triar una estratègia competitiva situació de monopoli. Quina de les cinc forces competitives basada en els preus baixos? fa referència a aquesta situació? Implica una bona situació de l’empresa? I si opera en un mercat en situació de compeUna estratègia de preus baixos només tindrà èxit si una de les tència perfecta? Raona la resposta. empreses té una capacitat financera superior que li permet suportar millor o té un avantatge productiu a nivell tecnològic. En La força competitiva que hi fa referència és el grau de rivalitat el cas contrari, a causa de l’homogeneïtat del mercat, no serà dels competidors. En el cas que hi hagi un monopoli, la posició factible desenvolupar amb èxit aquest tipus d’estratègies. competitiva de l’empresa en qüestió és bona, ja que no té l’amenaça dels competidors i pot explotar amb més llibertat i marge 13. Una empresa que té com a activitat única la confecció de de maniobra les possibilitats del mercat. camises clàssiques per a home es planteja la possibilitat Si, en canvi, el mercat en què opera l’empresa és de competènd’oferir un nou producte, la gamma de samarretes per al cia perfecta, és a dir, de molts competidors de dimensió prou públic més jove. De quin tipus d’estratègia estem parlant? petita per no tenir capacitat d’influir sobre el mercat de forRaona’n la resposta. ma individual, la situació competitiva és diferent. Tindrà més Es tracta d’una estratègia de negoci, ja que vol iniciar una nova limitacions i sempre haurà de tenir en compte que qualsevol línia d’explotació amb una nova gamma de producte. estratègia pot tenir una resposta per part de les empreses de la competència. En aquest cas, les estratègies que pot posar en 14. Considera el cas d’una empresa que té com a activitat fonapràctica seran diferents que en la situació de monopoli. mental la producció i la distribució de calçat professional per a usos industrials i especialitzats. Es troba amb la circumstàn- 16. Suposem el cas d’una empresa que elabora productes làccia que està experimentant una baixada de les vendes com tics que ha desenvolupat una unitat de negoci amb la proa conseqüència de l’entrada de competidors estrangers que ducció d’un tipus de llet d’alta qualitat per als consumidors ofereixen productes de qualitat molt semblant però a preus d’ingressos alts que estan disposats a pagar més. Quin és el inferiors. Com a reacció a aquesta situació adversa, la direcció tipus d’estratègia competitiva? de l’empresa s’està plantejant diferents estratègies: En aquest cas podem suposar que l’empresa està aplicant una a) Instal·lar maquinària més moderna que permeti a l’emestratègia competitiva de diferenciació, ja que ha decidit cenpresa produir amb qualitats més altes que els competitrar-se en la producció de llet per als consumidors que estan dors, però amb un increment dels costos de producció del disposats a pagar més per una llet que sigui de més qualitat. 15%. Això és un exemple d’estratègia que es pot resumir amb el l ema «La qualitat té un preu». b) Implantar una campanya agressiva de promoció amb molta publicitat que reafirmi la imatge de marca i permeti fidelitzar els clients. Comprova el teu nivell c ) Reconsiderar l’activitat de l’empresa, i dins del sector del calçat, especialitzar-se en altres productes, com ara el 1. Una estratègia que es fonamenta en la potenciació de l’acticalçat esportiu. vitat global de l’empresa és una estratègia: Explica quin tipus d’estratègia implica cada alternativa i coa) Operativa menta quins factors s’han de donar per tal que tinguin èxit, si creus que en poden tenir. b) Corporativa

112

10


c )

De negoci d ) Financera Resposta correcta: b).

2. L’estratègia que combina l’aplicació d’un preu reduït i la diferenciació és una estratègia: a) De diferenciació b) Corporativa c ) Híbrida d ) De costos de producció baixos Resposta correcta: c ).

3. Una estratègia operativa és aquella que té com a objectiu la utilització eficient dels recursos de l’empresa. És veritable o falsa aquesta afirmació? a) Falsa, ja que es tracta d’una estratègia corporativa b) Veritable c ) Falsa, ja que es tracta d’una estratègia de negoci d ) Falsa, perquè es tracta d’una estratègia operativa Resposta correcta: b).

a)

Sí, sempre b) No, mai c ) Sí, només en el cas d’empreses grans d ) Sí, en algunes circumstàncies concretes Resposta correcta: b).

8. Una estratègia que es fonamenta a oferir un producte substancialment diferent de la competència és una estratègia: a) Operativa b) Corporativa c ) De diferenciació d ) De costos baixos Resposta correcta: c ).

9. Una estratègia corporativa té una dimensió temporal: a) A llarg termini b) A mitjà termini c ) No té dimensió temporal remarcable d ) A curt termini Resposta correcta: a).

4. Una estratègia corporativa és d’un abast més ampli que una 10. Una estratègia operativa s’aplica en l’esfera més general de estratègia de negoci. l’estratègia empresarial: a) Fals, ja que està en el terme mitjà a) Veritable b) Veritable b) Fals; és d’abast inferior c ) Fals, ja que està en el terme inferior c ) Fals; no hi ha diferència d ) Veritable, però només en el cas d’una estratègia corporad ) És indiferent tiva Resposta correcta: a). Resposta correcta: c ). 5. La dimensió temporal d’una estratègia operativa normalment és: Prepara les PAU a) A curt termini 1. Respon raonadament les qüestions següents: b) A mitjà termini a) Explica la diferència entre una estratègia corporativa i c ) A mitjà i llarg termini una estratègia operativa. (1 punt) d ) A llarg termini b) Posa’n un exemple. (1 punt) Resposta correcta: a). a) Les diferències fonamentals d’aquestes estratègies són l’abast i l’horitzó temporal de la seva implementació. Una estratè6. L’estudi de la capacitat estratègica és un element: gia corporativa té un efecte global sobre tota l’empresa i és a llarg termini, mentre una estratègia operativa té un efecte a) De la implementació de l’estratègia molt més limitat sobre l’empresa, ja que afecta un departab) De l’elecció estratègica ment o una secció, i s’aplica a curt termini. c ) D’una estratègia operativa b) Quan una empresa que fabrica material esportiu vol refer la imatge de marca i enfoca tota l’empresa a l’exaltació dels d ) De l’anàlisi estratègica elements positius i humans de l’esport, com a imatge de Resposta correcta: d ). marca, haurà d’aplicar una estratègia corporativa. Si en canvi aquesta mateixa empresa vol renovar el seu sistema de 7. Una estratègia de preus baixos i una estratègia de baixos fabricació de calçat per tal de millorar la qualitat i els costos costos són el mateix? de fabricació, haurà d’aplicar una estratègia operativa.


2. Una empresa que produeix i comercialitza diferents productes lactis vol fer un canvi d’estratègia que li permeti millorar els seus resultats econòmics. Al mercat on actua hi ha força competència. Té dues alternatives: Especialitzar-se en la producció de productes lactis ecològics. Aplicar millores tecnològiques que li permetin reduir els costos de producció. a) Quina creus que serà la millor opció? (1 punt) b) Analitza tots dos casos i valora els punts a favor i en contra a escala estratègica. (1 punt) a) Únicament es podrà saber quina és la millor opció després d’haver realitzat un estudi de mercat que permeti avaluar els factors a favor i els factors en contra de cadascuna. b) La primera estratègia, centrada en l’especialització en una línia de negoci de productes lactis ecològics, es valora de forma positiva perquè vol aprofitar un valor en alça en el consum de productes d’alimentació: la producció ecològica, lliure d’additius alimentaris i amb un major valor nutritiu. En contra, pot suposar el risc de qualsevol activitat d’especialització: ser més vulnerable als riscos que suposa el mercat, com la variabilitat dels gustos i la creixent competència en aquest sector. La segona estratègia, de millora tecnològica, té a favor que pot permetre el creixement dels marges de beneficis, fruit de la reducció dels costos de producció o la resta de costos operatius (transport, distribució, etc.). En contra, que cal una gran inversió en la implementació de noves tecnologies que permetin aquesta reducció de costos. 3. Respon raonadament les preguntes següents: a) Què és la creació de valor? (1 punt) b) És la base de qualsevol estratègia competitiva? Raona la resposta. (1 punt) a) La creació de valor és l’increment del valor del producte ofertat per l’empresa mitjançant la implementació de millores que li permetin obtenir un producte amb més prestacions, i, per tant, més beneficis, fruit de més ingressos per vendes o per una millora dels marges de benefici. b) Però una estratègia de creació de valor no sempre és l’única estratègia competitiva, ja que en molts casos pot haver-n’hi d’altres, com la diferenciació, que no impliquin una creació de valor, tot i que les principals estratègies competitives són d’una forma o d’una altra un procés de millora del valor del producte de l’empresa. 4. Una empresa opera en un mercat molt competitiu en què els marges comercials són molt reduïts i en què el producte és molt homogeni i amb poques possibilitats de diferenciació. a) Quines són les estratègies competitives que no serà convenient aplicar? (1 punt) b) Si n’hi ha alguna que es pot aplicar, cal pressuposar alguna altra condició? (1 punt)

113

a)

En aquest cas no es podran aplicar estratègies basades en preus reduïts o en la diferenciació, perquè no hi ha marge operatiu per aplicar-les. Si les empreses són molt semblants en capacitat i dimensió operativa, tampoc serà factible aplicar una estratègia de costos baixos de producció.

b)

Només tindran èxit aquelles estratègies que impliquin una relaxació d’aquestes característiques de competència perfecta, com per exemple que una de les empreses del sector pugui implementar una innovació tecnològica que permeti aplicar estratègies basades en preus reduïts o de costos baixos, que permeti millorar els resultats econòmics.





10

5. En les qüestions següents, tria l’única resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les incorrectes resten (0,25 punts). 1. Una empresa ha decidit incorporar el respecte al medi ambient i la utilització en tots els seus àmbits d’un sistema productiu respectuós amb l’entorn; de quin tipus d’estratègia genèrica estem parlant? a) Estratègia operativa. b)

Estratègia corporativa. c ) Estratègia de negoci. d )

Estratègia de diferenciació. 2. A quina de les cinc forces de Porter pertanyen les barreres de sortida? a) Poder de negociació dels clients. b)

Poder de negociació dels proveïdors c ) Amenaça de productes substitutius. d )

Amenaces de nous competidors. 3. A quina etapa del procés de la direcció estratègica pertany l’avaluació de les alternatives estratègiques? a) Elecció estratègica. b)

Implantació de l’estratègia. c ) Anàlisi estratègica. d )

No forma part de cap etapa. 4. Quin nom rep l’estratègia competitiva que combina la diferenciació i els preus reduïts? a) Híbrida. b)

Corporativa. c ) Líder en costos. d )

Enfocament.

1. Resposta correcta: b). 2. Resposta correcta: d ). 3. Resposta correcta: a). 4. Resposta correcta: a).

114

j

11


Unitat 11. Creixement intern i extern de l’empresa Activitats

1. Explica què són les economies d’aglomeració i posa’n exemples. Són concentracions d’empreses de serveis i industrials en espais amb serveis comuns i, per tant, menys costos. 2. Explica el significat de dimensió d’empresa. La dimensió de l’empresa és la capacitat productiva que té aquesta empresa. 3. Busca informació de clústers que hi hagi a Catalunya. Resposta oberta. Es pot buscar informació al lloc web: http://www.acc10.cat/ ACC1O/cat/estrategia-empresarial/clusters/

9. Explica quines noves oportunitats de negoci es poden presentar a les empreses en l’entorn de la influència de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Creus que també poden aparèixer noves amenaces? Raona’n la resposta. Fonamentalment, les noves oportunitats de negoci provenen de totes aquelles possibilitats que impliquen les tecnologies de la informació i de la comunicació per als negocis que es poden considerar «tradicionals». Un exemple senzill: la venda d’entrades per a espectacles teatrals i musicals ha canviat radicalment en els darrers temps des que es poden adquirir a través d’Internet, amb la qual cosa s’ha facilitat el procés i possiblement s’ha augmentat la demanda d’aquests esdeveniments. Un altre exemple semblant seria la manera com ha canviat el sector del transport aeri amb l’aparició de les companyies de baix cost, que basen una part important del seu negoci en la venda de bitllets a través d’Internet. Les amenaces poden aparèixer pel desenvolupament de la competència a negocis que potser no han introduït de manera prou intensa les tecnologies de la informació i de la comunicació. També poden venir per una dependència excessiva de plataformes tecnològiques que comporten una inversió important i que poden quedar desfasades en un ambient d’innovació tecnològica contínua.

4. Sabent en què consisteix el concepte de creixement intern i de creixement extern de l’empresa, quin creus que li interessa més? En principi, el creixement extern és més interessant que l’intern, ja que s’obren més mercats. No obstant això, per abastar nous 10. Identifica quins béns o serveis que consumeixes o utilitzes mercats, abans s’ha d’intentar créixer de forma interna increhabitualment provenen de la relació entre l’empresa i les mentant la dimensió de l’empresa, és a dir, la seva producció. tecnologies de la informació i la comunicació. Actualment, els exemples més corrents són els relacionats amb 5. Explica el concepte de fusió pura i posa’n exemples. la banca electrònica i el comerç electrònic en totes les seves La fusió pura és la unió entre diverses societats per crear-ne facetes. Cada vegada és més habitual que els usuaris de banca una de nova, amb la finalitat d’atendre amb més eficàcia uns operin i consultin els seus comptes bancaris a través d’Internet. mercats que han esdevingut més amplis. De la mateixa manera, l’adquisició de béns i serveis a través d’Internet és molt habitual: bitllets d’avió, reserves hoteleres, Aquest fenomen implica també la reestructuració de la nova entrades de cinema, música, llibres i, fins i tot, compres del companyia ja que a la nova societat hi haurà departaments que supermercat. es duplicaran, com ara recursos humans, comptabilitat, comercials. La nova direcció haurà d’analitzar i prendre decisions so11. Llegeix el text següent i respon a les preguntes: bre aquestes àrees. a) Per què els clients d’un banc utilitzen Internet per fer les 6. Explica quina relació tenen els conceptes següents: internaseves gestions? Creus que és un mitjà segur? cionalització, multinacional, deslocalització. b) És rendible per al banc? Les multinacionals són empreses que tenen recursos per obrirBBVA preveu captar clients amb un nou model se camí fora del país d’origen, és a dir, s’internacionalitzen. La de banca en línia amb assessor personal deslocalització també és una manera d’internacionalitzar-se, però amb finalitats diferents; en aquest cas, l’objectiu és reduir BBVA ha llançat un nou model de banca en línia que inclou costos. un assessor personal. Amb aquesta iniciativa, el banc pensa omplir «un buit de 7. Una pime pot ser una multinacional? servei integrant dos mons fins ara estancs, el físic (a les És difícil que una pime per si sola sigui una multinacional, ja que sucursals) i el virtual (de banca telefònica i per Internet)», per expandir-se cap a l’exterior necessita capital i recursos que ha explicat el director de Desenvolupament de Negocis de BBVA Espanya i Portugal, Jaime Sáenz de Tejada. moltes vegades les pimes no tenen. Una de les opcions que tenen les pimes per internacionalitzar-se és la fusió amb altres L’entitat, que ha dut a terme una prova pilot el 2010, ja disempreses. posa de 180 000 clients de «BBVA Contigo» als quals atenen 250 assessors seleccionats entre el personal de les més de 8. Posa exemples d’empreses de la teva població o comarca que 3 000 oficines del banc a Espanya. Sáenz de Tejada ha assesiguin multinacionals i d’altres pimes. Pots buscar-ho a Innyalat que el nou producte s’adreça a tots els clients partiternet. culars «que no poden o no volen anar a l’oficina, però que tampoc volen perdre el tracte personal». Resposta oberta.


Els usuaris de «BBVA Contigo» —el nombre potencial dels quals el situa el banc en un milió de persones a Espanya— tenen un assessor assignat que els atén per telèfon o Internet de 9 a 19 hores de dilluns a divendres, i un equip de suport per respondre les seves consultes la resta del temps. Captar nous clients BBVA també vol captar nous clients a través d’aquest servei pioner, especialment a territoris en què disposa d’una menor capil·laritat de la xarxa d’oficines, contribuint així a aconseguir l’objectiu d’assolir una quota de mercat del 15% a Espanya, davant la d’entre el 10% i el 12% actual segons el segment de client. «BBVA contigo» es va començar a sondejar fa un any i mig a Catalunya, on actualment té 22.000 usuaris que suposen el 30% del volum de negoci del total d’Espanya en aquest servei i que estan creixent «de manera exponencial», ha exposat el director territorial de BBVA Catalunya, Xavier Queralt. No obstant això, ha puntualitzat que «no es tracta de tenir molta gent, sinó a qui li generi valor» aquesta opció de banca a distància però amb assessor personal. Aquests assessors treballen des de les set direccions territorials de BBVA a Espanya i també a Portugal, on el banc ha inclòs al voltant de 25.000 clients a «BBVA Contigo» i preveu aprofitar aquest servei per créixer tot i compta r amb menys proporció de sucursals que a Espanya. E. P. Expansión (Barcelona, 23 de novembre de 2011) a) Resposta oberta, però podria anar encaminada en aquest sentit: comoditat, seguretat, rapidesa en la gestió, més barat, etc. Se suposa que actualment és un mitjà segur; entre altres coses perquè després de fer una gestió la pàgina del banc té un temps limitat i, per tant, difícilment una altra persona pot accedir al compte del client. b) Sí; entre altres coses, s’estalvien personal.

11

115

en fase de constitució i que es preveu que sigui operativa durant aquest any. La segona línia de negoci és la venda i la distribució de materials de la construcció i l’explotació de pedreres, que integren les companyies Blánquez Garasa, SL i Gama, SL. En tercer lloc, el hòlding empresarial pretén posicionar-se en l’àrea de serveis i concessions, on ja hi ha Añil, Aguas y Servicios, SA; així mateix, pretén explotar una quarta línia, la immobiliària, amb diverses empreses participades. Garasa Holding Empresarial disposa també d’una participació a Líder XXV-Indeneva, que engloba diverses empreses granadines. El president de la nova societat, Simón Torres, ha dit que la creació d’aquest grup empresarial, que neix amb «vocació de creixement», comporta «una aposta important per la diversificació», i n’ha posat com a exemple el fet que la inversió prevista a mitjà termini és d’entre 100 i 120 milions d’euros durant els propers dos anys. EFECOM 13/06/2007 Economista.es a) Empreses que constitueixen el hòlding: – Garasa Esñeco, SA – Andaluza de Edificación, SA – Hivegara, SL – Blánquez Garasa, SL – GAMA, SL – Añil, Aguas y Servicios, SA – Alcón Residencias, SL – Garasa Inmobiliaria – Líder XXV - Indeneva, SL – CPS (Consorcio Promotor del Sur), SL – Ingenio San Isidro, SL – El Cañaveral, SL – Fuente de la Bermeja, SA – PC Online, SL b) Amb aquesta constitució el hòlding domina el mercat de la construcció però te empreses a altres sectors.

12. Llegeix el text següent i respon a les preguntes: a) Busca informació de les empreses que formen el hòlding. b) Quins avantatges creus que pot tenir aquest hòlding al mercat? Neix Garasa Holding, un grup empresarial de capital totalment andalús Granada, 13 de juny (EFECOM). El nou grup Garasa Holding Empresarial, de capital totalment andalús i presentat avui a Granada, neix amb una previsió de fons propis de 30 milions d’euros, la qual cosa el situa com el més potent de la provín- 13. Llegeix el text següent i respon a les preguntes: cia granadina i un dels més importants del sector constructor a) Fes un resum de l’article. Buscar informació de què és a Andalusia. Renta 4. Aquesta nova societat, constituïda per Togarat i Frai Capib) Per què creus que s’uneixen aquestes companyies? tal, engloba un grup d’empreses que s’articulen al voltant de c ) Com han afectat la societat les empreses low cost ? quatre línies principals de negoci, la primera de les quals és la construcció, en què s’integra Garasa Esñeco, SA, segons ha Les companyies aèries es plantegen la seva informat avui el grup empresarial. supervivència a partir de concentracions i fusions En aquest grup, també hi figuren dues empreses constructoEl vertiginós increment del preu del petroli, la baixada del res més, Andaluza de Edificación i Hivegara, SL, especialitzaconsum, el delicat estat de salut de les principals economies des en obra menor i reformes. internacionals i la competència cada vegada més gran han El grup també projecta una divisió internacional per operar obligat les companyies aèries a plantejar-se un futur que a països del mercat comú i del nord del Marroc, que està passa per les concentracions empresarials.

116

11


Les companyies aèries han trobat en les fusions i les aliances la millor manera per sobreviure als alts preus dels combustibles, que arriben a representar fins al 40 % del total del cost de l’operació. I és del tot comprensible que estudiïn una nova manera per continuar presents en aquest sector, ja que l’any 2000 el barril de cru es pagava a 25 dòlars i en tan sols vuit anys el seu preu s’ha incrementat el 460%. Segons l’Associació Internacional de Trànsit Aeri (IATA, sigla en anglès), cada dòlar que puja el preu del petroli costa a la indústria 1600 milions de dòlars. Una xifra gens negligible, tenint en compte, a més a més, que alguns analistes preveuen que l’«or negre» s’arribarà a pagar a uns 150 dòlars. Per mitigar els efectes negatius de l’escalada del preu del petroli, la indústria aèria ha començat a orientar-se cap a la constitució de grups més grans que permetin tenir més competència, un fet que segons els analistes de Renta 4 «és una bona idea, però cal ser cautelosos». Després de les grans aliances comercials arriben les fusions. «Els grups cada vegada seran més globals», asseguren des de Renta 4, on no es descarta que sigui possible «passar de les fusions a les adquisicions». Amb aquestes unions sorgeixen companyies més fortes, amb un nombre més gran d’avions en la seva flota, més rutes cap a diferents llocs i, de moment, sense gaires problemes amb la competència, ja que la competència només revisa l’excés o no de presència en les rutes. Dos anys de concentracions

Des del 2006, el mercat ha viscut cinc operacions de fusió entre companyies aèries. Entre el 2004 i el 2006 es va concretar la unió entre Air France i KLM i, d’aquesta manera, es va crear el líder europeu en aviació. L’Estat francès tenia el 54,4 % de la companyia aèria francesa, i l’Estat holandès, el 14 % de KLM. Després de la fusió, els inversors privats posseeixen el 81,4 % de la companyia, mentre que el Govern francès en té el 18,6% restant. La nova empresa disposa d’una flota de 500 avions i una xarxa que enllaça Europa amb la resta del món. L’abril d’aquest any, Delta i Northwest van unir les seves operacions i marques. Les companyies esperen que aquesta fusió els reporti 1 000 milions de dòlars d’ingressos extra. La nova companyia opera a 67 països amb una flota de gairebé 800 avions. Tanmateix, en el segon trimestre d’aquest any la companyia es va veure obligada a admetre pèrdues per 1 000 milions de dòlars per l’alça del combustible, la qual cosa la va portar, també, a reduir el 14% de la seva capacitat de vol. Continental Airlines va signar el juny passat un acord amb United Airlines per compartir xarxes i serveis. La fusió més recent és la que té com a protagonistes Iberia i British Airways. Es tracta d’una relació que va començar ja fa onze anys i que aquest agost es va formalitzar amb una aliança que crearà la tercera companyia aèria més gran del món, amb una capitalització conjunta de 8 000 milions de dòlars. Les companyies de baix cost

Al contrari del que alguns poden arribar a pensar, les companyies de baix cost no desapareixeran, ja que «tenen una veta de negoci important». El que sí que és cert és que, tal

com assenyalen els analistes consultats per Expansion.com, «hi ha massa companyies d’aquestes» i «hi ha d’haver una selecció». A aquest tipus de companyies també hi ha arribat la moda de les fusions. Encara que en el cas de Gol-Varig no es pot parlar de concentració, sinó d’adquisició. La companyia aèria de baix cost va adquirir les operacions internacionals de Varig, que un dia va arribar a ser la companyia aèria més important d’Amèrica del Sud. Amb un cost de 275 milions de dòlars, Gol va aprofitar la fallida de Varig. Publicat el 02/09/2008, per A.B.M. Expansión.com a)

Resposta oberta. Renta 4 és una de les gestores independents més actives del mercat de la inversió col·lectiva independent que permet a petits inversors aprofitar oportunitats per operar en mercats nacionals, internacionals, de derivats… de forma ràpida, eficaç i amb un alt nivell d’assessorament.

b)

Segons l’article, s’uneixen sobretot per reduir costos ja que el petroli està pujant de preu i així poden afrontar millor la competència.

c )

Les empreses de baix cost, com les aèries, han fet que les persones puguin viatjar més sovint a llocs que abans estaven destinats a persones amb recursos elevats.

Activitats finals

1. Quins serien els criteris de localització que s’haurien de tenir en compte per seleccionar el lloc on es podria edificar una residència universitària? Indica’n com a mínim tres. j Caldria tenir en compte la demanda del mercat; és a dir, s’hauria de seleccionar un lloc amb presència d’estudiants universitaris (un campus o una zona universitària). j En cas que no es pogués instal·lar en el mateix campus, interessaria que les comunicacions amb la zona universitària fossin les òptimes. j Des del punt de vista d’empresa, s’haurien de tenir en compte totes les variables externes i adequar-se a les que interessin més, intentant sempre minimitzar costos, adaptant-se a l’entorn. 2. Per classificar les empreses segons la dimensió, quins criteris seguiries? Posa’n exemples. Es poden seguir els criteris següents: j Criteri econòmic: volum de facturació. j Criteri tècnic: nivell tecnològic. j Criteri patrimonial: patrimoni de l’empresa. j Criteri organitzatiu: nombre de treballadors i estructura organitzativa. 3. Explica en quin aspecte pot afectar la legislació a l’hora d’ubicar una empresa. Habitualment les empreses tenen en compte aspectes de tipus fiscal i laboral. Últimament també es té molt en compte la legislació mediambiental.


4. Per què creus que actualment les empreses se situen en zones industrials? Explica què són els parcs tecnològics. Perquè les zones industrials proporcionen fàcil accés pel que fa als transports i a les comunicacions, tant amb empreses de la mateixa zona com amb d’altres de fora. Normalment, estan situades als afores de les ciutats, cosa que facilita els accessos i les relacions.

11

117

haurà d’analitzar altres factors, com les infraestructures, la legislació, l’estabilitat política, el possible creixement del país, etc.

12. Busca informació d’empreses que s’hagin fusionat els últims anys. Resposta oberta. Es pot buscar a Internet en diaris digitals.

Els parcs tecnològics són zones industrials, amb la diferència que les empreses que s’hi ubiquen es dediquen a l’alta tecnologia.

13. Zara és una de les empreses del grup Inditex. Actualment és present en més de quaranta països. L’activitat internacional tant de Zara com de les altres empreses del grup es planifica i gestiona des d’A Coruña. El disseny dels productes està 5. Normalment, quin tipus d’estructura jurídica creus que adopestandarditzat i centralitzat i els preus es fixen per a tots els ten les pimes? països des de la seu central. Poden optar tant per l’estructura d’empresa individual com per A partir d’aquesta informació, quina estratègia d’internaciola d’empresa societària. nalització creus que utilitza Zara? 6. Imagina que vols obrir una discoteca amb dos socis més. On L’estratègia que utilitza Zara és la mateixa a tots els països en la ubicaries: en una zona típica de discoteques o bars, on ja què s’instal·la i es planifica des de la seu central; per tant, utin’hi ha moltes, o en una altra en què no n’hi ha cap, però on litza una estratègia d’internacionalització global. la gent que hi viu és jove i es preveu com a futura clientela? Comenta els avantatges i els desavantatges de totes dues 14. El Walt Disney Parks and Resorts és la divisió de l’empresa opcions. Walt Disney Company que va construir, dirigeix i coordina tots els parcs temàtics. Té parcs a diversos països, Resposta oberta. però a cada país les atraccions són diferents i cada parc atén els costums locals i es decora amb llocs d’interès que 7. Com creus que es podrien millorar els punts dèbils o les puguin agradar al públic a què s’adreça. A fi de tenir èxit, característiques negatives de les pimes? l’organització investiga primerament quines són les preLes característiques negatives tenen difícil solució. Malgrat tot, ferències dels consumidors locals per tal d’adaptar-s’hi. a causa del pes específic que tenen les pimes a la societat espaBusca informació sobre els diferents parcs temàtics d’aquesta nyola, últimament reben subvencions de la Unió Europea, i això companyia i digues quina estratègia d’internacionalització fan pot ajudar-les, per exemple, a invertir en tecnologia. servir. 8. Per què creus que les multinacionals volen instal·lar-se en Parcs temàtics de la Walt Disney Company: diferents països?        El que volen és ampliar el seu mercat, per això busquen mercats amb mancances, però sense oblidar els seus propis beneficis,       posant en marxa activitats que han realitzat amb èxit a altres     països i coneixen molt bé. L’aparició de la multinacional al país d’arribada millora les expectatives dels consumidors ja que ofe   reix productes que fins aleshores no existien.    

9. Explica per què creus que es creen els hòldings. Hi pot haver diversos motius: abraçar més mercat i de diferents sectors, reduir càrregues fiscals, intentar rendibilitzar capitals, etc. 10. Explica la diferència entre càrtel i trust. Un trust és un conjunt d’empreses que formen part de diferents fases del procés de producció i que intenten reduir costos i dominar el mercat. Un càrtel és un grup d’empreses del mateix procés productiu que dominen pràcticament el mercat i es posen d’acord en els preus i en les estratègies de venda i/o en zones geogràfiques.

       

L’estratègia que utilitza la companyia és multidomèstica.

15. Creus que empreses o sectors econòmics que actualment estan del tot influenciats per les tecnologies de la informació i la comunicació han experimentat grans canvis pel que fa a les seves característiques? Depèn del tipus d’empresa, però podem trobar exemples de sectors econòmics en què les empreses han experimentat canvis importants i intensos per la introducció de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Tal com ja hem comentat 11. Explica quins poden ser els motius que impulsin les empreabans, el sector aeri és un dels que ha experimentat més canvis, ses a deslocalitzar-se. bàsicament pel fet que Internet ha comportat un canvi radical en la forma de vendre bitllets i les companyies han hagut de fer En deslocalitzar-se, el que busca l’empresa és reduir costos i modificacions importants en la seva operativa. aprofitar els avantatges competitius. A l’hora de triar el destí

118

11


16. Prenent com a exemple la banca electrònica, fes una recerca de treball en grup sobre la manera com l’operativa bancària ha canviat amb l’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació. En particular, podeu fer una llista de les noves entitats bancàries que han aparegut. La recerca tindria dues parts: la primera seria identificar quins serveis poden utilitzar els usuaris de la banca a través d’Internet i, la segona, identificar aquestes noves entitats bancàries, però diferenciant aquelles entitats que depenen d’un grup bancari (per exemple, uno-e, que és del grup BBVA) i aquelles entitats que no tenen al darrere un grup que empari la seva operativa (per exemple, Ing Direct, que, tot i que pertany a un grup financer multinacional molt important d’origen holandès, no té a Espanya cap banc tradicional).

17. Llegeix el text i contesta les preguntes següents: a)

Quin és l’objectiu que aconsegueixen les empreses amb la deslocalització?

b)

Quin és el destí de les empreses que se’n van i per què?

c )

Quines conseqüències té la deslocalització per al país de procedència?

d )

Quins tipus de mesures es poden prendre per reduir la deslocalització?

La deslocalització és filla de la globalització. Significa bàsicament traslladar la totalitat de la producció d’una empresa o de part d’aquesta empresa a un altre país. La finalitat és evident: reducció de costos i augment de la rendibilitat. En una societat on les distàncies i les comunicacions s’han reduït fins a extrems insospitats i on la liberalització de mercaderies i capitals és cada cop més una realitat, les fronteres desapareixen i les empreses (especialment les multinacionals) no entenen de nacionalitats. Si poden produir més barat en una altra banda, se n’aniran. La seva destinació solen ser les economies emergents. Les empreses es mouran cercant costos laborals moderats, condicions de treball més flexibles (menys exigències de seguretat, jornada laboral més llarga), legislacions menys rigoroses amb el medi ambient i una certa estabilitat política amb institucions que aportin confiança, un mínim nivell a les infraestructures i una certa qualificació professional. Molts països de l’Europa de l’Est, Amèrica Llatina i Àsia compleixen aquestes condicions. A Espanya ja hem assistit al tancament de nombroses empreses. Parlant des del punt de vista laboral, la deslocalització es tradueix en el tancament del centre i en l’extinció dels contractes. […] Les mesures solen consistir o bé en la reducció dels salaris o bé en l’extensió de la jornada, mantenint els mateixos sous. En els supòsits en què la voluntat de l’empresa es manifesti com a inamovible es produirà el seu tancament, instrumentalitzat normalment per mitjà d’un expedient de regulació dels llocs de treball, amb la inclusió de mesures com ara plans de prejubilació, indemnitzacions i propostes de recol·locació.

La resposta a aquest fenomen passa per incrementar els plans de formació i reconversió, i els de foment tant de l’R+D com d’un entramat empresarial de qualitat. José María Lastres, Negocios a) L’objectiu és bàsicament reduir costos, tot i que de vegades, n’hi hagi d’altres com la legislació, l’estabilitat política, etc. b) Els destins solen ser països que estan en procés de desenvolupament i de ressorgiment i, per tant, les condicions sempre seran més favorables. c ) Les conseqüències acostumen a ser la reducció dels llocs de treball i, per tant, l’increment de l’atur i el ressentiment general de l’economia, ja que la producció del país és menor. d ) Intentar millorar les condicions laborals i fomentar plans de formació i reconversió, així com incentivar d’alguna manera les empreses perquè no marxin. Comprova el teu nivell

1. La localització empresarial no depèn: a) De la forma jurídica de l’empresa b) Del cost del sòl c ) Del tipus d’activitat d ) De la demanda prevista Resposta correcta: a).

2. La dimensió d’una empresa fa referència a: a) La mida de la seva plantilla b) La grandària de proveïdors que té c ) La xifra de vendes d ) La capacitat de producció Resposta correcta: d ). 3. Quan dues empreses s’uneixen i perden les seves personalitats jurídiques perquè n’apareix una de nova diem que s’ha produït: a) Una fusió b) Una absorció c ) Una participació majoritària en el capital d ) Cap de les anteriors Resposta correcta: a). 4. Quan una empresa vol ampliar mercats es diu que: a) Creix internament b) Creix cap a l’exterior c ) Pot fusionar-se amb altres empreses d ) Totes són correctes Resposta correcta: d ).


5. Un conjunt d’empreses d’empreses que formen formen part de diferents diferents fases del procés de producció i que intenten reduir costos i dominar el mercat s’anomena: a) Càrtel b) Hò Hòld ldin ingg c ) Trust d ) Mo Mono nopo poli li Resposta correcta: c ). ). 6. L’extensió de les les relacions econòmiques entre entre diferents països, fins a l’extrem de crear una economia mundial, es defineix com: a) De Desl sloca ocali litza tzaci cióó b) Int Intern ernacio acional nalitza ització ció c ) Gl Glob obal alit itza zaci cióó d ) Di Dime mens nsió ió Resposta correcta: c ). ). 7. No és caracterís característica tica de les les pimes: a) Po Poca ca capacita capacitatt financer financeraa b) Depen Depenen en d’una d’una empr empresa esa matriu c ) Cr Crea eado dore ress de fein feinaa d ) Or Organ ganitza ització ció flexibl flexiblee Resposta correcta: b). 8. Quin d’aquests d’aquests motius creus que és és més important per a les empreses quan volen a deslocalitzar-se? a) Min Minimit imitzar zar cos costos tos b) Cer Cercar car un clima clima adeq adequat uat c ) Bus Buscar car esta estabili bilitat tat polí política tica d ) Tote otess són corr correct ectes es Resposta correcta: a). 9. Una empresa quan quan descentralitza l’organització a cada cada país en què opera, és a dir, quan l’empresa dóna una resposta diferenciada a cada filial segons les necessitats locals, utilitza: a) Una estr estratè atègia gia glob global al b) Una estr estratègia atègia transn transnacional acional c ) Una estra estratèg tègia ia multido multidomès mèstica tica d ) Cap resp respost ostaa és corre correcta cta Resposta correcta: c ). ). 10. L’aplicació de les tecnologies tecnologies de la la informació i la comunicació a l’empresa a través d’Internet ha fet que s’incrementi s’inc rementi el seu nivell de negocis i, per tant, els seus beneficis de manera generalitzada. Digues si aquesta afirmació és certa o falsa. a) És falsa, ja que només suposa suposa un increment increment de despeses despeses sense que les seves vendes augmentin en cap cas.

11

119

b)

És certa, ja que sempre les empreses tenen aquests resultats positius. c ) És certa, però sempre sempre que aquesta aplicació permeti permeti a l’empresa obrir nous mercats, accedir a més usuaris o oferir béns i serveis competitius, i tot això impliqui la millora de la seva capacitat econòmica i financera. d ) És falsa, ja que els beneficis no tenen cap relació amb el nivell de negocis. Resposta correcta: c ). ).

Prepara les PAU

1. El procés de globalització globalització que que afecta actualment actualment les empreses contribueix a la seva internacionalització. a) Què són les les multinacional multinacionalss i quin efecte hi té la globali globalittzació? (1 punt) b) Què són les pimes pimes i quin efecte efecte hi té la globalització? globalització? (1 (1 punt) a) Una empresa multinacional és una companyia formada per una empresa matriu que té diverses filials que operen en diversos països i que comparteixen els mateixos objectius. La matriu és l’empresa originària de l’estat on s’inicia l’activitat i on radica la gestió de la companyia; les filials es creen per operar en altres estats. Per tant, les empreses multinacionals són les que s’han pogut aprofitar més del procés de globalització. b) Les pimes són les empreses petites i mitjanes; per classificar-les es té en compte sobretot el nombre de treballadors i el volum de facturació. És a dir, amb menys de 50 treballadors i amb un volum de vendes igual o inferior als 10 milions d’euros l’any es considera petita; les mitjanes tenen entre 50 i 250 treballadors i un volum de vendes igual o inferior als 50 milions d’euros l’any. Aquestes empreses d’alguna manera han quedat al marge d’aquesta internacionalització, ja que la seva capacitat exportadoraa no ha estat suficient. A més, en general s’han fet portador visibles els aspectes negatius de les pimes, com ara la poca capacitat financera, l’obsolescència tecnològica tecnològica i la l a poca activitat innovadora, així com el fet de no poder aprofitar-se de les economies d’escala, a les quals, en canvi, les multinacionals sí que hi tenen accés. 2. Indica les alternatives alternatives que té una empresa multinacional per expandir-se. (2 punts) L’expansió empresarial consisteix a incrementar l’activitat de l’empresa en la mateixa línia. Les alternatives que té una multinacional multinacional per expandir expandir-se -se poden ser, d’una banda, utilitzar estratègies competitives (lideratge en costos, diferenciació del producte i segmentació de mercats), cosa que es denomina creixement intern, i, de l’altra, adoptar una política d’aliances amb altres grups del sector, tant nacionals como estrangers, és a dir, utilitzant un tipus de creixement extern.

Si l’empresa multinacional decideix expandir-se utilitzant el creixement extern, pot optar per diferents vies:

120

j

j

j

j

j

j

11


L’absorció total o parcial d’una altra empresa dedicada a la mateixa activitat. La fusió pura amb una altra empresa que tingui el mateix objectiu; això suposaria que han de posar en comú el seu patrimoni i crear una sola empresa. Cooperació d’empreses: són relacions especials entre empreses independents que mitjançant acords col·laboren per compartir recursos i informacions per assolir objectius comuns minimitzant costos i riscos. Clúster: és la concentració geogràfica d’empreses, institucions i universitats que comparteixen interès per un sector econòmic concret. És un grup d’empreses del mateix negoci que tenen reptes estratègics similars. Michael Porter defineix els clústers com a concentracions d’empreses i institucions interconnectades interconn ectades en un camp particular per la competència. Trust o concentració vertical: és un conjunt d’empreses que formen part de diferents fases del procés de producció i que intenten reduir costos i dominar el mercat. Un exemple real pot ser Repsol, que controla totes les fases (exploració, extracció, refinació i venda de productes petrolífers), o qualsevol grup d’empreses com les que produeixen fusta, mobles, teles per entapissar, etc. Hòldings: és una forma d’organització d’empreses segons la qual una companyia matriu es fa amb les accions i participacions d’altres empreses que controla. c ontrola.

3. Respo Responn raonadament raonadament les preguntes següents: següents: a) Explica quina relació hi ha entre la globalització i les tecnologies de la informació i la comunicació. (1 punt) b) Explica alguna alguna millora millora que hagi suposat Internet per per a les les empreses. (1 punt) a) La globalització econòmica genera una situació mundial en què les activitats econòmiques fonamentals funcionen funcionen con juntamentt gràcies a uns mercats juntamen mercats financers interconnectats interconnectats i a la integració de la producció a escala internacional. Això ha fet que cada vegada existeixin mercats més grans i que les empreses s’hagin d’adaptar a negocis a escala mundial. En aquest sentit, Internet facilita les activitats de l’empresa, ja que fa possible l’eliminació de factors que fins ara frenaven la comunicació i en facilita d’altres (més temps, millor comunicació, etc.). b) Am Ambb Inte Intern rnet et la la relació client-proveïdor s’intensifica s’intensifica perquè facilita la comunicació i es fa més senzill el procés de la compra (com ara la comanda al proveïdor, la consulta dels preus o les tarifes dels serveis), l’enviament de la factura i el control del procés de pagament. Pel que fa a la relació de l’empresa amb els seus clients, permet una millora en l’eficiència de la logística de l’empresa que s’adapta més bé a les necessitats dels clients en qüestió. 4. Respo Responn raonadament raonadament les preguntes següents: següents: a) En què consisteix consisteix el creixement creixement intern d’una empresa? (1 punt) b) Explica tres tres factors factors que siguin siguin determinants determinants per localitzar localitzar una empresa. (1 punt) a) Es refereix refereix a l’increment l’increment de de la capacitat productiva productiva o bé a l’augment de la varietat dels seus productes i serveis; és

a dir, a la diversificació de la producció per assolir nous mercats. b) Tres factors determinan determinants ts per a la localització localització d’una empresa són:  La demanda del mercat. S’ha d’analitzar si a la població o bé a la zona on es vol instal·lar l’empresa hi haurà interès cap al producte que es vol oferir (futurs consumidors) midor s) i, a més, en quina situació es troba la competència. Cal fer, doncs, una anàlisi de mercat completa.  El mercat de treball. Fa referència als possibles treballadors, als seus coneixements coneixements tècnics, al cost laboral, a la situació social i legal, etc.  La legislació. S’ha de tenir molt clara la normativa legal, tant la fiscal (avantatges, impostos, etc.) i la mercantil (relativa a la creació d’empreses, la normativa del sector,, etc.) com la social (mediambiental, sector (mediambiental, etc.).

5. En les qüestions qüestions següents, tria l’única l’única resposta resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les incorrectes resten (0,25 punts). 1. El co conc ncep epte te de globalització fa referència a: a) Totes les les emprese empresess d’un d’un país. país. b) Les polítiq polítiques ues econòmiq econòmiques ues d’un d’un país. c ) L’extensi extensióó de mercats mercats a escala escala mundial. mundial. d ) Acor Acords ds econòmi econòmics cs entre païso països. s. 2. El trasllat trasllat de les activitats productives d’una empresa empresa d’un país industrialitzat a un altre en vies de desenvolupament fa referència al concepte de: a) Int Intern ernacio acional nalitzaci ització. ó. b) De Desl sloc ocal alitz itzaci ació. ó. c ) Di Dime mens nsiió. d ) Glo Global balitzaci ització. ó. 3. Quan les empres empreses es s’internaci s’internacionali onalitzen tzen i, com a conseqüència, les filials tenen poca independència i capacitat per proposar estratègies o nous productes, es diu que l’empresa ha utilitzat una estratègia: a) Mu Multi ltido domè mèsti stica. ca. b) In Inte terna rnacio ciona nal. l. c ) Global. d ) Tran ransna snacion cional. al. 4. L’afirmació següent: següent: «Una «Una característica característica de les pimes és la capacitat que tenen de crear feina»: a) És fa fals lsa. a. b) És ce cert rta. a. c ) És una característi característica ca que que es consi considera dera negativa negativa.. d ) Són correcte correctess les les opcions opcions b i la c . 1. Res Respos posta ta cor corre recta: cta: c ). ). 2. Res Respos posta ta cor corre recta: cta: b). 3. Res Respos posta ta cor corre recta: cta: c ). ). 4. Res Respos posta ta cor corre recta: cta: b).


j

Unitat 12. La creació d’una empresa Activitats

1. La situació de crisi econòmica econòmica actual pot afavorir afavorir la iniciativa emprenedora? Quines variables creus que poden afectar més la decisió? Sí que s’afavoreix la iniciativa emprenedora. emprenedora. Als períodes de crisi econòmica l’atur augmenta i cal buscar alternatives; en aquest cas les variables poden ser: cercar un projecte d’autoocupació, posar en pràctica coneixements coneixements tècnics i profess professionals ionals que s’han adquirit treballant per compte d’altri, invertir el capital obtingut d’una indemnització com a conseqüència de l’acomiadament, l’acomiadament, etc.

Un exemple podria ser un quiosc de diaris i revistes, ja que s’ha de situar en un lloc per on passi molta gent per així tenir prou demanda.

121

Activitats finals

1. Comenta la raó raó per la qual la capacitat per per afrontar riscos ha d’anar acompanyada d’una actitud responsable de l’empresari. La capacitat per afrontar riscos té relació amb el fet que l’empresari ha d’acostumar-se a operar i a prend prendre re decisions en un ambient d’incertesa i de manca d’informació. Això, però, no vol dir que l’actitud de l’empresari sigui la de cercar les situacions de màxim risc empresarial, sinó que ha de ser prou responsable per valorar els riscos de les seves decisions. decisions. 2. Posa Posa tres exempl exemples es d’iniciativ d’iniciatives es empresaria empresarials ls que es es podrien podrien crear amb relació a activitats d’oci i cultura. Per exemple, la creació d’un servei de cura dels fills mentre els pares van al cinema o al teatre.

2. Comenta quina relació hi ha entre la creació d’una empresa i la capacitat per afrontar riscos. 3. La capacitat per afrontar riscos és un dels aspectes definitoris de l’activitat empresarial, ja que l’empresari normalment no pot controlar del tot les variables de les quals depèn l’èxit d’un projecte d’iniciativa empresarial o el nivell de beneficis que s’obtindran. Per aquesta raó, l’empresari ha d’acostumar-se a 4. actuar i operar en un entorn incert. 3. Posa exemples exemples en els quals la localització del negoci negoci esdevingui una variable fonamental.

12

Comenta quina Comenta quina opció és millor: millor: comprar comprar un local local o llogar llogar-lo. -lo. La decisió depèn del capital inicial disponible, perquè si és alt permetrà comprar-lo. Si hi ha prou oferta de locals de lloguer a preus baixos, no caldrà invertir tants diners per adquirir-lo. Comenta exemple Comenta exempless en què la propi propietat etat d’un d’un factor factor de produc produc-ció pugui estimular un projecte d’iniciativa empresarial. Si es disposa d’un local situat en un lloc cèntric i amb possibilitats comercials, es pot estudiar quin és el tipus de negoci adient per explotar aquest fet inicial. Si tenim una casa gran en un poble amb animals, la podríem transformar en una casa rural o bé en una casa de colònies.

Recorda rda el el cas tractat tractat en en aquesta aquesta unitat unitat com a exemp exemple le de 4. Investiga a Internet Internet pàgines web web o portals temàtics que que 5. Reco projecte d’iniciativa empresarial del Joan i la Marta. A partir fomentin o assessorin la creació d’empreses. de la informació sobre el negoci, les característiques i del que disposen, estudia quina seria la forma jurídica més adeResposta oberta. quada per a l’empresa. 5. Comenta com es pot plantejar l’estudi l’estudi de viabilitat comercial comercial La forma jurídica més adequada seria la societat de responsaen l’exemple del projecte empresarial de la Marta i en Joan. bilitat limitada, perquè la inversió inicial no és gaire elevada. D’aquesta manera s’elimina el risc sobre patrimoni personal dels El plantejament hauria de ser el següent: fer un estudi de mersocis en el cas que el negoci fracasi. cat on es concreti el producte a oferir, els clients potencials als quals s’adrecen i les tècniques i els procediments més adequats Per la mateixa raó, també es podria seleccionar una forma jurídiper dur a terme la seva activitat. ca amb responsabilitat il·limitada, com la societat civil privada, atès que no s’ha de realitzar una gran inversió per iniciar el 6. Posa tres exemples exemples de possibles possibles negocis que podries iniciar negoci. a la ciutat o al poble on vius i fes-ne l’anàlisi DAFO. 6. Pro Proposa posa quins quins poden poden ser exem exemples ples de de variable variabless de la iniciainiciaResposta oberta. tiva empresarial per a la creació d’un restaurant. En definitiva s’hauria de parlar d’aquests quatre elements: Per exemple, la localització en un lloc proper a una nova zona on s’ha instal·lat un complex de cinemes multisales i de locals Debilitats: aspectes del projecte empresarial en què la compec omped’oci. O la proximitat a un polígon industrial on no hi ha restència esdevé superior. taurants. Fortaleses: aspectes del projecte empresarial en què se supera la competència. 7. Si la localització del del negoci comporta moltes moltes vegades vegades alluallunyar-nos de la competència, explica per què m moltes oltes vegades Amenaces: impedimen impediments ts i dificultats de l’entorn. hi ha zones on es concentren grups de negocis o de comerços Oportunitats: possibilitat d’explotar un valor afegit o un avanque fan la mateixa activitat en competència entre ells. Posa tatge comparatiu. exemples d’aquests casos.

122

12


Aquest cas el podem trobar en determinades ciutats, per l’estructura de la demanda i d’altres factors de l’entorn. Els concessionaris dedicats a la venda d’automòbils nous, per exemple, acostumen a estar localitzats en una zona, per facilitar el procés de decisió al consumidor que es planteja la possibilitat de comprar un automòbil i vol comparar entre les diferents marques. De vegades passa el mateix amb les zones d’oci, on un conjunt de bars, restaurants i discoteques es concentren en una zona determinada per atreure els clients.

l’exigible i, per tant, no cal preocupar-se per tornar-lo, que és el principal inconvenient del finançament aliè (sense comptar el cost que suposa pagar els interessos de l’endeutament). Sovint, però, els socis no disposen de prou capital propi per iniciar el negoci.

14. Comenta en quines situacions es podrà seleccionar una forma jurídica d’empresa amb responsabilitat il·limitada. Sempre és convenient limitar la responsabilitat davant la incertesa empresarial. Podem trobar situacions en què cal adoptar una situació de responsabilitat il·limitada; per exemple, si l’activitat que pensem desenvolupar no comporta una inversió important i/o per realitzar-la no hem sol·licitat finançament aliè. També si el nostre patrimoni personal és nul.

8. Quins aspectes concrets de l’estudi de mercat es voldran conèixer per a un projecte de creació d’uns cinemes multisales? Un aspecte important serà l’estudi de la demanda potencial, que serà fonamental a l’hora de decidir i d’iniciar un projecte que necessita gran inversions. 15. S’ha comentat en aquesta unitat que la localització física del projecte empresarial pot ser una variable important. Posa 9. Posa exemples de possibles projectes d’iniciativa empreexemples de negocis en els quals no sigui important. sarial en els quals la variable fonamental sigui un projecte d’autoocupació. Un exemple seria el d’un servei de reparació d’ordinadors a domicili. Un altre, un servei de revelat fotogràfic per Internet. Un exemple seria el cas d’un estudiant que, un cop finalitzats els seus estudis de dret, vol exercir lliurement la seva professió i 16. Explica quin pot ser l’impacte mediambiental dels projectes obre un despatx d’assessorament laboral i mercantil. empresarials següents i, tot seguit, indica les mesures que Un treballador per compte d’altri que coneix el seu sector i adcal tenir en compte per evitar aquest impacte no desitjat. quireix els béns d’equip que li permeten realitzar l’activitat per a) La instal·lació d’una discoteca al teu barri. compte propi. b) Una bugaderia industrial. 10. Explica què és el know-how i posa exemples en els quals c ) Una indústria de reciclatge i de recuperació de piles i de esdevingui una variable important per a la creació d’una bateries. empresa. d ) Una indústria de tractament de purins. El coneixement dels aspectes fonamentals d’un producte a través de l’experiència prèvia pot ser la variable que marqui la e) Una acadèmia d’anglès. diferència entre l’èxit i el fracàs d’una iniciativa empresarial, ja Resposta oberta. que aquest know-how adquirit permet ampliar satisfactòriament la seguretat i les possibilitats del negoci. 17. Un factor necessari que influeix en la viabilitat global del 11. Fes una anàlisi DAFO dels projectes indicats a l’exercici projecte d’iniciativa empresarial és la viabilitat mediambiennúmero 16 si estiguessin al barri, el poble o la ciutat on tal. Comenta’n la importància. vius. La viabilitat mediambiental és fonamental per a la societat i per Resposta oberta. a la conservació del planeta, ja que cada vegada més l’home i les seves activitats tenen una influència nociva sobre el medi 12. Determina quin és el llindar de rendibilitat per a una natural. Aquesta és una raó que influeix a llarg termini. A curt empresa que presenta uns costos fixos de 27 000€, un cost termini, en canvi, la viabilitat mediambiental és necessària per variable unitari de 5700€ i un preu de venda de 7500€. superar i complir les normatives que imposen les autoritats per Comenta’n el resultat. garantir la protecció del medi ambient. 27000 Q* 5 ———————— 5 15 unitats (7500 2 5700) Comprova el teu nivell El llindar de rendibilitat se situa en 15 unitats. 1. Quins són els anomenats factors interns dins l’anàlisi DAFO? 13. El finançament de la inversió inicial per al projecte a) Debilitats i amenaces d’iniciativa empresarial és, en la major part dels casos, un dels problemes fonamentals amb què s’enfronta el futur b) Debilitats i fortaleses empresari. Se sap que hi ha dues opcions de finançament: el finançament propi i el finançament aliè. Comenta quins són c ) Amenaces i oportunitats els avantatges i els inconvenients de totes dues alternatives. d ) Amenaces i fortaleses El finançament propi, amb aportació de capital per part dels Resposta correcta: b). socis, presenta un avantatge fonamental: no forma part de


2. Quina de les formes jurídiques següents no és de responsabilitat limitada? a)

Societat limitada

b)

Societat anònima

c )

Societat cooperativa

d )

Societat civil


3. Quins són els anomenats factors externs dins l’anàlisi DAFO?

b)

Capacitat emprenedora

c )

Idea de negoci

d )

Totes les anteriors

8. El valor actual net i la taxa interna de rendibilitat són indicadors de: a)

Viabilitat financera

b)

Viabilitat juridicolegal

Debilitats i amenaces

c )

Viabilitat econòmica

b)

Debilitats i fortaleses

d )

Viabilitat tècnica

c )

Amenaces i oportunitats


d )

Amenaces i fortaleses

4. Quin és el capital mínim que s’ha d’aportar en una societat limitada?

9. El tràmit de creació que consisteix a sol·licitar el número d’identificació fiscal s’ha de fer davant: a)

La Seguretat Social

b)

La Hisenda Pública

a)

No hi ha mínim

c )

L’Ajuntament

b)

3005,06 €

d )

El notari

c )

60101,21 €


d )

30050,60 €


5. Quina és la característica principal de les societats laborals? a)

Que són de responsabilitat il·limitada.

b)

Que s’ha d’aportar un capital mínim de 3 005,60 €.

c )

Que una majoria de socis han de ser treballadors de l’empresa.

d )

Que s’ha d’aportar un capital mínim de 60 101,21 €.


6. Aquell indicador de viabilitat que ens permet conèixer la quantitat mínima produïda o venuda que ens permet no tenir pèrdues és: a)

El valor actual net

b)

El pla de màrqueting

c )

El llindar de producció

d )

El llindar de rendibilitat


7. Quines de les següents és una variable de la iniciativa empresarial? a)

La localització

123


a)


12

10. Quina de les eines següents pertanyen a la viabilitat comercial? a)

L’estudi de mercat

b)

La taxa interna de rendibilitat

c )

El pla de màrqueting

d )

La a) i la c ) són correctes


Prepara les PAU

1. Tres socis estan planejant la creació d’una empresa industrial dedicada a la fabricació de components per a la indústria naval. Inicialment començaran elaborant només un producte, per posteriorment ampliar la gamma de productes. Segons les seves previsions de vendes, poden arribar a les 18000 unitats anuals. El preu de venda del producte serà de 75 €/unitat. Els costos de l’empresa són els següents: j

Lloguer local i instal·lacions: 15000 €/any.

j

Costos administratius fixos: 12 000 €/any.

j

Costos de fabricació fixos: 14 000 €/any.

j

Mà d’obra variable: 3,3 €/unitat produïda.

j

Primeres matèries: 1,4 €/unitat produïda.

12

124

j

a) b) c )

d ) a)


Consums d’energia i altres subministraments: 0,75 €/unitat produïda. Digues quins són els costos variables. (0,5 punt) Digues quins són els costos fixos. (0,5 punt) Digues, amb la seva estructura de costos, a partir de quina quantitat de vendes començaran a tenir beneficis. (0,5 punt) Comenta el resultat. (0,5 punt) Costos variables: 

      



    



       -

tat produïda. b) Costos fixos:

c )



      



     



      

Costos fixos 5 15000 1 12000 1 14000 5    Costos variables 5 3,3 1 1,4 1 0,75 5   duïda CF 41000 Punt mort Q* 5 ———— 5 —————— 5 20000 unitats (p 2 CV) (7,5 2 5,45)

d )

A partir de les 20000 unitats l’any l’empresa començarà a obtenir beneficis. Però hi ha un problema per a aquesta empresa, ja que la previsió de vendes per al primer any és de 18000 unitats, una quantitat inferior al punt mort o llindar de rendibilitat. Això implica que durant el primer any no obtindrà beneficis, cosa força habitual durant els primers períodes d’activitat d’una empresa. El que cal saber és durant quant temps els socis podran suportar no tenir beneficis.

2. Quins són els tràmits oficials que s’han de fer per a la constitució d’una empresa? (2 punts) Els tràmits oficials per constituir una societat són: 1. Aconseguir la certificació negativa de la denominació de l’empresa. 2. Seleccionar la forma jurídica que tindrà l’empresa. 3. Realitzar davant notari l’escriptura pública de creació de l’empresa i dels seus estatuts. 4. Sol·licitar a Hisenda el número d’identificació fiscal. 5. Inscriure la societat al Registre Mercantil. 6. Sol·licitar a l’Ajuntament el permís d’obertura del negoci i el permís d’obres (si s’han de fer) i la resta de permisos municipals. 3. Els promotors d’una empresa dubten entre constituir una societat limitada o una d’anònima. Explica quines són les similituds i les diferències entre aquests dos tipus de societat. (2 punts)

Similituds

Diferències

       

           

     

           

    

                       

             

4. Confecciona una anàlisi DAFO d’un hipotètic projecte empresarial que consisteix en l’explotació d’una casa rural situada a la comarca de l’Alt Urgell. Els promotors del projecte són la Joana i en Miquel, dos germans que han heretat una casa. Han de fer reformes per adequar-la a l’activitat. El Miquel és dissenyador d’interiors i la Joana ha fet un cicle formatiu d’administració i finances. Tots dos germans estan a l’atur i s’han gastat tots els estalvis. S’han adonat que per la zona hi ha moltes cases rurals que tenen força demanda gràcies a la bona comunicació per carretera, la proximitat a Andorra i les possibilitats de practicar esport o fer visites culturals de la zona. (2 punts) Debilitats

Amenaces

                  

                       

Fortaleses

Oportunitats

                                  

                                            


5. En les qüestions següents, tria l’única resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les incorrectes resten (0,25 punts). 1. Una societat limitada es caracteritza pel següent: a) Els socis tenen responsabilitat il·limitada dels deutes de l’empresa. b) Els socis tenen responsabilitat limitada dels deutes de l’empresa. c ) El capital mínim és de 30050,60 €. d ) Les respostes b) i c ) són correctes. 2. Indica quins dels indicadors següents són de la viabilitat financera: a) El valor actual net. b) La taxa interna de rendibilitat. c ) L’estudi de mercat. d ) El pla de màrqueting. 3. L’estudi de mercat té com a finalitat: a) Informar els futurs consumidors sobre les característiques del producte.

12

125

b)

Recollir dades sobre possibles socis del negoci.

c )

Proporcionar informació sobre el mercat i l’entorn.

d )

Aconseguir finançament per al projecte empresarial.

4. Si el llindar de rendibilitat o punt mort d’un projecte empresarial és de 2000 unitats: a)

L’empresa ha de fabricar 2000 unitats per començar a obtenir beneficis, encara que no les vengui totes.

b)

Si l’empresa fabrica i ven 1500 unitats tindrà pèrdues.

c )

Si l’empresa fabrica i ven 2 200 unitats tindrà pèrdues.

d )

Si l’empresa fabrica i ven 2 000 unitats de producte, només compensarà els costos variables.

1. Resposta correcta: b). 2. Resposta correcta: a) o b). 3. Resposta correcta: c ). 4. Resposta correcta: b).

13

126

j


tècnica o amb l’adquisició d’abonaments de reparació per un nombre concret d’hores.

Unitat 13. El pla d’empresa j

Activitats finals

1. Considerant el negoci informàtic que hem analitzat com a exemple en aquesta unitat, i tenint en compte la resta de característiques dels promotors i de la localització, proposa una sèrie de negocis alternatius (tres). Defineix el factor diferenciador o el valor afegit que caracteritza cadascuna de les propostes. La resposta per part de l’alumne és oberta. Com a exemple es proposen idees de negoci alternatives, però relacionades amb la idea original: j

Reparació ràpida i a domicili d’ordinadors i altres elements informàtics: el factor diferenciador és la rapidesa amb què s’atendrà la demanda de reparació del client i la possibilitat de fer l’assistència a domicili, tant a nivell de maquinari com de programari. Es pot valorar la possibilitat d’establir lligams estables amb els clients en forma de contractes d’assistència

j

Botiga d’informàtica especialitzada en jocs d’ordinador i d’Internet: en aquest cas el factor diferenciador està en l’especialització en el sector de jocs per ordinador, en xarxa i per Internet, oferint els jocs, l’equipament especilitzat (teclats, joy-stick, etc.) i seminaris o xerrades sobre jocs en xarxa i d’Internet. Es pot valorar la possibilitat de tenir un espai a la botiga amb ordinadors a disposició dels clients per provar els jocs. Botiga d’informàtica especialitzada en ordinadors portàtils i el seu equipament: també en aquest cas es tria l’especialització, en una gamma de productes com són els ordinadors portàtils, que és un sector molt dinàmic, on s’ha registrat darrerament el creixement de vendes més important. A part d’oferir una àmplia gamma de portàtils adaptats a totes les dimensions i possibilitats, també s’hauria d’oferir tot un conjunt d’elements complementaris de material informàtic especialment adaptat a aquests ordinadors, com teclats i ratolins, bosses per al transport, discs durs externs, etc.

2. Confecciona l’anàlisi DAFO corresponent a les idees de negoci alternatives analitzades a l’activitat anterior. REPARACIÓ RÀPIDA I A DOMICILI D’ORDINADORS Factors interns Debilitats

Factors externs Fortaleses

                     

           

Amenaces

Oportunitats

            

     

BOTIGA D’INFORMÀTICA ESPECIALITZADA EN JOCS D’ORDINADOR I D’INTERNET Factors interns Debilitats


                          

          

Amenaces

Oportunitats

               

          

BOTIGA D’INFORMÀTICA ESPECIALITZADA EN ORDINADORS PORTÀTILS Factors interns Debilitats

                       


          

Amenaces

Oportunitats

                  

                          

13


127

3. La Marta i en Joan han decidit, en comptes de crear l’empresa sota la forma jurídica de societat limitada nova empresa (SLNE), considerar una altra forma jurídica, la societat civil privada (SCP). Explica els trets característics d’aquesta forma jurídica i quins són ara els tràmits i els passos que s’han de fer per crear l’empresa. Confecciona un quadre comparatiu on es recullin les semblances i les diferències entre ambdues formes jurídiques. La societat civil privada (SCP) és una forma jurídica que es caracteritza fonamentalment per ser un contracte pel qual dues o més persones posen en comú capital, amb el propòsit de repartir-se després els guanys. Les principals característiques són: j j

j j j

Pot haver-hi dos tipus de socis: socis i socis industrials. El capital està format per les aportacions dels socis, tant en diners com en béns o indústria. No hi ha un capital mínim legal per a la seva constitució. El nombre mínim de socis és de dos. La responsabilitat dels socis és il·limitada.

j

j

j

Pot tenir o no personalitat jurídica pròpia en funció de si els seus pactes són públics o secrets. Quan els pactes són secrets, s’han de regir per les disposicions relatives a la comunitat de béns. Poden revestir totes les formes reconegudes pel Codi de Comerç, segons l’objecte a què es destinin.

En comparació amb la societat limitada nova empresa, el següent quadre resumeix les característiques comparades: Forma

Nombre de socis

Capital

Responsabilitat

Fiscalitat

Societat limitada nova empresa

 

   

   

  

Societat civil

 



    

        

Per a més informació, es pot consultar el lloc web de l’Institut de la Petita i Mitjana Empresa (Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç): http://www.ipyme.org/IPYME/ca-ES . També es pot consultar el lloc web del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, on la iniciativa INICIA assessora sobre la creació d’empreses: http://www.gencat.cat/treball/ambits/autoocupacio/index.html.

4. La idea de negoci és un aspecte molt important per a la creació d’una empresa. Però en un món on sembla que tot està inventat i on hi ha molta competència, aparentment és difícil trobar idees originals i factibles. Un criteri per triar una idea de negoci és reflexionar sobre activitats innovadores o que donen resposta a noves necessitats que la societat demana. Fes les activitats següents: a) Pensa en tres idees de negoci que donin resposta a noves necessitats socials. b) Fes un quadre comparatiu amb els punts a favor i punts en contra de cada idea. c ) Selecciona aquella idea de negoci que consideris més adient, justificant-ne i raonant-ne l’elecció. d ) Confecciona l’estudi de mercat corresponent a aquesta idea de negoci. Per treballar aquesta activitat pot ser de molta utilitat consultar el portal Educaweb.com, on es pot trobar informació sobre els nous jaciments d’ocupació a la Unió Europea: http://www. educaweb.com/contenidos/nuevas-profesiones/los-nuevos yacimientos-empleo-s1804-n1485.html.

Es considera que els nous jaciments d’ocupació són un conjunt d’activitats laborals que satisfan noves necessitats socials, que tenen unes característiques comunes: j j j j

Cobreixen necessitats socials insatisfetes. Identifiquen mercats incomplets. Tenen un àmbit local. Tenen un alt potencial de creació de llocs de treball.

A més, això implica noves oportunitats de creació d’empreses lligades a la prestació d’una gran majoria de noves necessitats socials. Aquestes oportunitats es poden classificar en quatre grans grups: 1. Serveis de la vida quotidiana. 2. Serveis de millora de la qualitat de vida. 3. Serveis de lleure. 4. Serveis mediambientals. A partir de la consulta d’aquesta informació, l’alumne pot treballar de forma lliure (preferentment en grup) quines empreses es poden crear com a resposta a aquestes noves necessitats socials.

5. Una de les principals amenaces que tenen els negocis de nova creació és la manca de finançament. Per aquesta raó les institucions públiques, amb l’ànim de fomentar la creació d’empreses, ofereixen subvencions i línies de finançament preferencials per a emprenedors. Fes una recerca sobre les principals institucions promotores i sobre la tipologia i les característiques de les subvencions i dels ajuts que ofereix. El foment de la creació d’empreses és una iniciativa de nombroses entitats públiques (ajuntaments, comunitats autònomes, cambres oficials, etc.). A part d’aconsellar una consulta als serveis de promoció econòmica del municipi on resideixi l’alumne, també es proposa la consulta de tres portals públics: j

Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya: http://www.gencat.cat/treball/ambits/autoocupacio/servei_ emprenedors/subvencionsifinancament/index.html

128

j

13


Institut de la Petita i Mitjana Empresa (Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç): http://www.ipyme.org/IPYME/ca-ES/Empren dedoresCreacionEmpresas/Financiacion/

j

Institut de Crèdit Oficial: http://www.ico.es/web/contenidos/ 272/index.html/

6. Amb relació als socis o propietaris d’una empresa que treballen en el negoci propi, sempre s’han de donar d’alta al règim especial de treballadors autònoms de la Seguretat Social? Explica breument quines particularitats presenta aquest règim. El règim especial de treballadors autònoms o per compte propi s’aplica a aquelles persones que realitzen de manera habitual,

personal i directa una activitat econòmica a títol lucratiu, sense estar subjectes a un contracte de treball i encara que recorrin al servei remunerat d’altres persones, tant si és titular d’una empresa individual o familiar com si no. Pot ser de molta utilitat la consulta del portal de la Seguretat Social (www.seg-social.es); en particular, la secció on es desenvolupa el règim especial de treballadors autònoms: http://www.seg-social.es/Internet_2/Trabajadores/Afiliacion/ RegimenesQuieneslos10548/RegimenEspecialdeTr32825/index. htm

7. Tenint en compte la previsió de tresoreria de l’exemple treballat en aquesta unitat, modifica-la considerant que des del principi la previsió de vendes és la de l’escenari optimista. Concepte              Despeses generals Préstec (2) Total pagaments (1)–(2) Saldo període Excés/ Dèficit caixa

Gener Febrer           

Març      

Abril      

Maig      

Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov. Des. Total 2009                                               

 

 

 

 

 

 

 

  

  

  

  

  

  

  

























 

 150

 150

 150

 150

 150

 150

 150

 150

 150

 150

 150

 150

  1 800

61 31 746

61 31 746

61 31 746

61 31 746

61 31 746

61 31 746

61 31 546

61 61 61 61 61 31 546 31 546 31 546 31 546 31 546

732 379 752

7 629

7 629

7 629

7 629

7 629

7 629

7 829

7 629

15 258

22 887

30 516

38 145

45 774

53 603

8. Confecciona l’estudi econòmic del projecte empresarial proposat a l’activitat 4. Resposta oberta. 9. Imaginem que volem desenvolupar una idea de negoci: una agència de viatges especialitzada en viatges per a famílies amb nens. Confecciona’n el pla de màrqueting corresponent. Resposta oberta.

 

 

 

              

   

7 829

 

7 829

 

7 829

 

7 829

7 829

92 748

61 432 69 261 77 090 84 919 92 748

92 748

reunions, etc., a més dels serveis d’assessorament especialitzat. Tot això a preus reduïts i durant un temps aproximat de dos o tres anys per tal que el negoci vagi agafant solidesa. Per saber-ne més i per localitzar la xarxa de vivers d’empresa existents es pot consultar el lloc web del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya: http://www.gencat.cat/treball/ambits/autoocupacio/servei_ emprenedors/vivers_dempresa/index.html

10. Un altre dels serveis que presten els organismes públics 11. Confecciona el pla d’empresa d’una de les idees de negoci per fomentar la creació d’empreses és l’anomenat viver següents: jardineria d’àtics, residència de gossos i animals d’empreses. Fes una recerca sobre el tema i confecciona un de companyia, serveis de manteniment de la llar, o algun informe sobre els vivers d’empreses que hi ha a la zona on vius altre que se t’acudeixi. Recorda que en primer lloc hauries on s’expliquin les característiques del servei que ofereixen. de decidir el tipus de negoci, pensar en les seves característiques bàsiques i posteriorment començar a formular el pla Els vivers d’empreses són iniciatives públiques, normalment d’empresa. dels ajuntaments, per fomentar la creació d’empreses, mitjançant Una vegada formulat el pla d’empresa, hauries d’exposar-lo l’oferta inicial d’un espai on centralitzen els principals serveis que necessita una empresa a nivell d’oficina, recepció, sala de oralment. Per fer-ho, podries utilitzar un programa de pre-


sentacions (com ara l’Impress del paquet integrat Open Office, el Keynote d’iWork o el Powerpoint de MSOffice). El funcionament d’aquests programes et permet planificar una presentació de diapositives mitjançant l’ordinador o un pro jector de vídeo. A cada diapositiva cal que presentis els diferents apartats del teu pla d’empresa, amb explicacions breus, taules o gràfics. Per a més informació sobre aquests tipus de programes, pots consultar http://es.openoffice.org/ o http://ca.openoffice. org/.

Resposta oberta. Per exemple, una pàgina interessant que fins i tot disposa d’una aplicació per fer el pla d’empresa és Barcelona Activa: http://www.barcelonactiva.cat/barcelonactiva/cat/ que-es-barcelona-activa/els-programes/18821/programa18821.jsp.

12. En el cas que el VAN d’un projecte empresarial doni negatiu, què es pot fer per millorar la viabilitat financera, és a dir, per tal que sigui positiu? Si el VAN d’un projecte d’iniciativa empresarial és negatiu, llavors no té viabilitat econòmica. Si volem que doni un resultat positiu, s’hauran de fer els canvis següents: j Reduir l’import del desemborsament inicial, que sol se r el de les inversions inicials necessàries per començar el negoci. j Replantejar la quantia i/o la distribució dels fluxos de caixa per tal que siguin més grans i de més durada.


1. Dins del pla de màrqueting, sempre és necessari utilitzar la publicitat com a instrument de promoció? a) Sí, sempre. És indispensable. b) No, encara que gairebé sempre és una de les eines emprades. c ) No, ja que la publicitat és una eina de l’estratègia de producte. d ) No, ja que la publicitat és una eina de l’estratègia de distribució. Resposta correcta: b). 2. El fet que una empresa tingui pèrdues en el primer exercici de vida és una mostra que el negoci no és gens viable? a) Sí, sempre. b) No, mai. c ) No sempre, ja que sovint, l’empresa, en els primers períodes, encara no ha pogut desenvolupar la seva capacitat i satisfer suficients clients potencials. d ) No, no té res a veure amb l’èxit i la supervivència de l’empresa. Resposta correcta: c ). 3. Si en estudiar la viabilitat financera, el VAN dóna un resultat negatiu, què hem de fer?

13

129

a)

No passa res, és un indicador sense importància. b) Atesa la no-viabilitat del projecte, haurem de replante jar-lo acuradament per evitar aquest resultat. c ) Res, ja que és una bona viabilitat. d ) Té fàcil solució, només cal que els socis hi posin més capital. Resposta correcta: b). 4. Una de les característiques fonamentals de la forma jurídica societat anònima és: a) La responsabilitat limitada dels socis. b) La responsabilitat il·limidada dels socis. c ) La responsabilitat limitada dels socis a 30000,05 €. d ) La responsabilitat limitada dels socis a 3000,05 €. Resposta correcta: a). 5. Quan plantegem l’estudi de mercat, hem de concretar quins són els clients potencials del nostre negoci. Quins són? a) Aquells que tenen prou poder adquisitiu per adquirir el nostre producte. b) Tota la població de la zona. c ) Aquells que tenen com a necessitat el consum del nostre producte. d ) Aquells a qui els agrada el nostre producte. Resposta correcta: c ). 6. Per quina raó és important fer un estudi de la competència? a) Per copiar tot el que fan. b) Per no fer res del que fan. c ) Per obtenir informació sobre les característiques de les empreses competidores que siguin d’utilitat per definir la nostra estratègia competitiva. d ) Per copiar la campanya publicitària. Resposta correcta: c ). 7. Estem realitzant l’anàlisi DAFO del nostre projecte empresarial i observem que tenim molta competència en el nostre negoci. Això què significa? a) Dins dels factors externs és una amenaça. b) Dins dels factors interns és una amenaça. c ) Dins dels factors externs és una debilitat. d ) Dins dels factors externs és una oportunitat. Resposta correcta: a). 8. Si calculant la TIR del nostre projecte empresarial ens dóna 2,35%, què implica pel que fa a la viabilitat financera? Considerem que el tipus d’interès de mercat en aquest moment és del 7%.

130

a)

13


Manca de viabilitat.

b)

Molt bona viabilitat. c ) No influeix en la viabilitat. d )

És indiferent, això no és una dada negativa del nostre projecte, l’únic que hem de fer és confeccionar un bon pla de màrqueting. Resposta correcta: a). 9. I si, per al cas anterior, la TIR donés un resultat de 35 %, què significa? a) Manca de viabilitat. b)

Que l’empresa tindrà pocs problemes de finançament. c ) Molt bona viabilitat. d )

És indiferent, això no és una dada negativa del nostre projecte; l’únic que hem de fer és confeccionar un bon pla de màrqueting.


10. Si en calcular el llindar de rendibilitat (punt mort o punt d’equilibri) ens adonem que dóna un resultat que és inviable atesa la capacitat productiva, què podem fer per reduir-lo fins a nivells factibles? a) Reduir el preu de venda del producte. b) Reduir els costos fixos. c ) Augmentar els costos fixos. d ) No s’hi pot fer res.


Prepara les PAU

1. Creus que la localització d’un negoci és sempre una dada important per a un projecte d’iniciativa empresarial? Raona la resposta. (2 punts) La localització del negoci és en la majoria dels casos un aspecte molt rellevant per assolir l’èxit del projecte d’iniciativa empresarial, per raons diverses: per proximitat als compradors, per proximitat a les fonts de subministraments o per proximitat a les xarxes logístiques que permeten la distribució del producte. En canvi existeixen empreses per a les quals la localització del negoci no és gens rellevant. Pot ser el cas d’aquelles empreses que donen serveis de forma virtual a través d’Internet, empreses de pintors, empreses de rehabilitacions de façanes…

2. Per quina raó creus que el total del pla d’inversions ha de coincidir amb el total del pla de finançament? Podria ser que fossin diferents? (2 punts) Per definició, sempre el total del pla d’inversions ha de ser igual al total del pla de finançament, ja que, d’una banda, s’està avaluant el valor total de les inversions que ha de realitzar l’empresa, i de l’altra, s’estan estudiant les fonts de finançament a l’abast per poder realitzar aquestes inversions.

Si el pla de finançament no cobreix les previsions d’inversions i no tenim accés a més fonts de finançament, el projecte no es podrà realitzar o caldrà fer els canvis necessaris per adaptar el negoci i les inversions necessàries al nivell de finançament disponible.

3. Considera el barri o la ciutat on vius i pensa quins tipus de negocis seria factible obrir. Podries començar amb una pluja d’idees i després seleccionar aquelles cinc idees que creus que poden ser més interessants. Per finalitzar, confecciona un quadre resum amb els factors a favor i en contra de les cinc idees candidates. (2 punts) Resposta oberta.

4. La forma jurídica societat limitada nova empresa (SLNE) aporta una sèrie d’avantatges. Fes un resum de quines són. A continuació investiga quines són les característiques de la forma jurídica societat civil privada (SCP), compara-la amb l’anterior i determina en quins casos l’una és més indicada que l’altra. (2 punts) La societat limitada nova empresa (SLNE) és un cas particular d’una societat limitada que fonamentalment té com a finalitat afavorir la creació d’empreses mitjançant una simplificació dels tràmits de constitució. Les principals característiques són: j És una especialitat de la societat de responsabilitat limitada (SRL). j El seu capital social està dividit en participacions socials i la responsabilitat davant de tercers està limitada al capital aportat. j El nombre màxim de socis en el moment de la constitució es limita a cinc, els quals han de ser persones físiques. La societat limitada de nova empresa unipersonal està permesa. j El nombre de socis es pot incrementar amb la transmissió de participacions socials. Si com a conseqüència de la transmissió són persones jurídiques les que adquireixen les participacions socials, aquestes han de ser alienades a favor de persones físiques en un termini màxim de tres mesos. j El capital social mínim, que s’ha de desemborsar íntegrament mitjançant aportacions dineràries en el moment de constituir               j

j

j

j j

j

j

L’objecte social és genèric, per permetre més flexibilitat en el desenvolupament de les activitats empresarials sense necessitat de modificar els estatuts de la societat. La denominació social està composta pels cognoms i el nom d’un dels socis més un codi alfanumèric únic (ID-CIRCE). Es poden utilitzar uns estatuts socials orientatius que redueixen els temps de notaris i registradors a un màxim de 24 hores cada un. Dues formes de constitució: telemàtica i presencial. Els òrgans socials són una junta general de socis i un òrgan d’administració unipersonal o pluripersonal. Poden continuar les seves operacions en forma d’SRL amb l’acord de la junta general i l’adaptació dels estatuts. Pot disposar d’un model comptable adaptat a la realitat de les microempreses que compleix les obligacions d’informació comptable i fiscal i que serveix com a eina de gestió.

Solucionari economia empresa batx. 2 mcgraw hill 2013

Recommend Documents