PROGRAMACIO DIDACTICA OPOS 09

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO

JOSEP RAMON GREGORI I MUÑOZ DNI: 200 098 48- D ESPECIALITAT: LLENGUA CATALANA I LITERATURA PROCEDIMENT INGRÉS: LLIURE

1

Josep Ramon Gregori i Muñoz. Programació 1r ESO Llengua catalana i literatura DNI: 200 098 48- d


ÍNDEX 1. Introducció. Contextualització del centre educatiu. 2. Objectius generals i continguts generals. 3. Competències bàsiques. Segons el decret 143/2007. 4. Tecnologies de la informació i la comunicació. 5. Avaluació. 6. Alumnat amb necessitats educatives especials. 7. Unitats de programació. 8. Annexos unitats didàctiques: a) La comunicació. b) La descripció. Els sentits. c) La descripció. Espai i ambients. d) La llengua literària literària.. e) La narració. La memòria personal. f) La narració. La memòria social. g) La narració. La memòria col·lectiva. h) El diàleg. 9. Enllaços a la xarxa per treballar les activitats d’ensenyament- aprenentatge.

1. Contextualització , segons el PCC: 2


PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO L’IES La Serreta www.xtec.cat/iesserreta és un Institut d’Educació Secundària depenent del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya que es va posar en funcionament funcionament el setembre de 1996. Està ubicat al carrer Lepant del barri de La Serreta, del que pren el seu nom, a la població de Rubí, comarca del Vallès Occidental. Els allaus migratoris dels anys seixanta i setanta, provinents fonamentalment de les regions del Sud d’Espanya, van fer créixer barris perifèrics on s’instal·laren, en molts casos en precàries condicions, les noves famílies que arribaven. Aquella nova realitat va transformar radicalment la vila de Rubí que passà a ser una de les de major índex d’immigració d’immigració de tota Catalunya, amb enormes dèficits estructurals, de serveis i infraestructures i mancada de cohesió social. La lenta recuperació aconseguida pels diferents ajuntaments democràtics d’ençà l’any 1979 es troba en aquests moments amb el repte de fer front a uns nous allaus migratoris, aquesta vegada extracomunitaris, extracomunitaris, provinents fonamentalment de zones del Magrib i de Sudamèrica. En aquesta situació, la immensa majoria de les famílies dels nostres alumnes no són catalanoparlants com a L1, tot i que el nivell de coneixement de la llengua catalana és alt pel fet d’haver realitzat tot l’ensenyament primari en aquesta llengua, el nivell d’utilització habitual del català i el seu ús com a eina de socialització és baix. Per tot plegat, he decidit confegir i desenvolupar aquesta programació didàctica per 1er ESO per tal d’introduir i reforçar l’alumnat que, per l’entorn social i econòmica de Rubí, no té un contacte amb la llengua catalana, a fi i efecte de proporcionar-los unes eines bàsiques perquè s’insereixin al món laboral i educatiu. També posarem èmfasi en l’alumnat nouvingut perquè puguin – a més del recurs de l’aula d’acolllida- incorporarse-, com més aviat millor, a l’aula ordinària i que el trànsit a l’aula ordinària no suposi un daltabaix que provoqui un fracàs en el seu aprenenentatge. aprenenentatg e. A les seves aules hi assisteixen 874 alumnes i, des del curs 2007-08, també hi tenim uns 90 alumnes del Servei Local de Català, Català , integrat al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL ( CPNL). ). A més dels estudis de l’ESO, es cursen estudis de Batxillerat, Cicles Formatius de Grau Mitjà i Grau Superior. És l’únic centre de la ciutat en què es cursen totes les modalitats del batxillerat: Artístic, Humanitats i Ciències Socials, Ciències de la Naturalesa i de la Salut i Tecnològic. Els nostres cicles formatius de grau mitjà d’Atenció Sociosanitària i de Perruqueria i els de grau superior d’Educació Infantil i Integració Social, completen la nostra oferta formativa. Durant aquests anys l’IES La Serreta ha realitzat una constant aposta per satisfer les majors exigències educatives derivades de les noves tecnologies. Tots els ordinadors del centre (més de 200) tenen connexió a Internet de banda ampla i estan interconnectats per xarxa. Gairebé totes les nostres aules i tallers (35) disposen de canó projector fix, equip de so i ordinador amb DVD, per permetre al nostre professorat una intensa utilització utilització de les noves tecnologies en les seves classes. Les aules especialitzades del nostre centre estan proveïdes d’una dotació moderna i de gran qualitat. Disposem de: 3 laboratoris de ciències (un de Física, un de Química informatitzat i un de Biologia i Geologia) preparats per a experiments d’alta precisió i dotats de quatre equips informàtics. 1 aula d’Idiomes completament completament informatitzada, amb 12 ordinadors. 2 aules de tecnologia informatitzades i amb equipament per electrònica digital, torn de control numèric, tractament de plàstics… 3 aules d’informàtica. 2 aules de batxillerat artístic, amb sala d’infografia, eines d’estampació i serigrafia i 15 ordinadors per les classes de disseny assistit. •

• •

• •

3


PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO 1 laboratori fotogràfic i forn de ceràmica. 1 taller d’Educació Infantil, dotat d’un espai multifunció i una cuina menjador. 1 taller d’Atenció Sociosanitària. 2 tallers de Perruqueria. 1 Aula d’Acollida. 1 Aula Oberta. La Biblioteca Neus Català amb un fons especialitzat sobre l’exili, la deportació i els camps d’extermini nazis, amb 9 ordinadors. 1 aula de Música insonoritzada, amb equips de so, teclats, bateries, guitarres… 1 gimnàs i 5 vestidors. 3 pistes de bàsquet i 2 de futbol sala, voleibol o handbol, amb il·luminació nocturna. 1 aula de socials amb canó projector fix. 3 carros multifunció (DVD, vídeo, ordinador amb connexió de xarxa inal·làmbrica inal·làmbrica i amplificadors amplificadors de so) amb canó projector i preparats amb pantalla per projectar en qualsevol punt del centre perquè es poden desplaçar amb rodes. Amb tot i com es pot observar, el nostre centre ha apostat decididament per les TIC com a mètode d’ensenyament-aprenentatge. L’institut compta amb 84 professors, un professor pedagog terapeuta i un psicopedagog. A temps parcial també disposa dels serveis d’un psicòleg de l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic de Rubí (EAP) que col·labora amb l’equip de professors per atendre i orientar els alumnes amb dificultats d’aprenentatge. També ajuda a coordinar el pas dels alumnes de les escoles a l’institut. L’associació de mares i pares d’alumnes (AMPA) col·labora activament amb el centre i està formada per tots els pares i mares d’alumnes que ho desitgen Dades globals Alumnes matriculats 874 Professors 84 Aules 26 Grups d’ESO 16 Grups de batxillerat 6 Grups de CFPS d’Educació Infantil 3 Grups de CFPM d’Atenció d’Atenció Sociosanit Sociosanitària ària 2 Grups de CFPS d’Integració Social 2 Grups de CFPM de Perruqueria 2 • • • • • • •

• • •

• •

2. Objectius i continguts generals 1r ESO: Objectius 1. Valorar la llengua i la comunicació com a mitjà per a la comprensió del món dels altres i d'un mateix, per a participar en la societat plural i diversa del segle XXI, per a 4


PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO l'enteniment i mediació entre persones de procedències, llengües i cultures diverses, evitant qualsevol tipus de discriminació i estereotips lingüístics. 2. Aconseguir la competència comunicativa oral, escrita i audiovisual en les llengües de l'escola per comunicar-se amb els altres, per aprendre (en la cerca i elaboració elaboració d'informació, d'informació, i en la transformació transformació dels coneixements), per expressar les opinions i concepcions concepcions personals, apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials. 3. Aconseguir la competència en la llengua catalana com a vehicle de comunicació parlada o escrita, per a la construcció dels coneixements, per al desenvolupament personal i l'expressió, i per a la seva participació en les 6. Utilitzar amb autonomia i esperit crític els mitjans de comunicació social i les tecnologies tecnologies de la informació i comunicació per obtenir, interpretar, elaborar i presentar en diferents formats informacions, opinions i sentiments diversos i per participar en la vida social. 7. Interaccionar, expressar-se i comprendre oralment, per escrit o audiovisualment, audiovisualment, de manera coherent i adequada als contextos acadèmic, social i cultural, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació. 9. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l'activitat acadèmica, social i cultural tot valorant la lectura com a font de plaer, d'enriquiment personal i de coneixement d'un mateix i del món, i consolidar hàbits lectors. 10. Comprendre i crear textos literaris utilitzant els coneixements coneixements bàsics sobre les convencions dels gèneres, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics, tot valorant el coneixement del patrimoni literari com una manera de simbolitzar l'experiència individual i col·lectiva. 11. Aplicar de manera reflexiva els coneixements sobre el funcionament de la llengua i les normes d'ús lingüístic per comprendre i produir missatges orals i escrits amb adequació, adequació, coherència, cohesió i correcció, i transferir aquests coneixements a les altres llengües que s'aprenen a partir de la reflexió sobre els propis processos d'aprenentatge. d'aprenentatge. 12. Conèixer la realitat plurilingüe de Catalunya, d'Espanya i del món actual, i valorar les varietats de la llengua i la diversitat lingüística del món com una riquesa cultural. 13. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat d'aprenentatge i d'us de les llengües i participar activament en el control i avaluació del propi aprenentatge i el dels altres.

5



Primer curs Continguts Llengua i literatura catalana Dimensió comunicativa Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals Participació en les interaccions orals, escrites i audiovisuals que tenen com a eix la construcció de la relació social a l'interior de l'aula i del centre. Participació en activitats de relació social i comunicació amb altres comunitats escolars, amb l'entorn immediat al centre i amb la societat en general (publicació i difusió de les activitats escolars). Conversació per comprendre i per escriure textos i per reflexionar sobre els processos de comunicació en tota mena de situacions. Participació en interaccions per mitjà del correu electrònic i entorns virtuals de comunicació. Participació activa en situacions de comunicació característiques de les activitats de les diferents matèries curriculars, especialment per a l'organització i gestió de les tasques d'aprenentatge, en la recerca i aportació d'informacions, en la petició d'aclariments davant d'una instrucció, en la col·laboració del treball en grup i en el recull final de les activitats realitzades. Valoració de la interacció com a eina per prendre consciència dels coneixements i de les idees, i per a la regulació dels processos de comprensió i expressió propis de tot procés d'aprenentatge i tant en activitats individuals com en les del treball cooperatiu. Valoració de la interacció com a eina per prendre consciència dels sentiments propis i aliens, i per a la regulació de la conducta. Valoració de les normes de cortesia i els marcadors lingüístics de relacions socials, com l'ús i selecció de formes de tractament, convencions en el torn de paraula i estratègies d'interacció. Ús de les diferents estratègies comunicatives que ajuden a l'inici, manteniment i finalització de les interaccions. Actitud de cooperació i respecte crític envers les diferències d'opinió en les situacions de treball compartit. Comprensió de missatges orals, escrits i audiovisuals Comprensió i interpretació de les informacions més rellevants de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicació pròxims als interessos de l'alumnat, amb atenció als narratius, descriptius i conversacionals. 6 Josep Ramon Gregori i Muñoz. Programació 1r ESO Llengua catalana i literatura DNI: 200 098 48- d

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO Comprensió de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida acadèmica de l'alumnat, amb atenció a les característiques específiques dels narratius, descriptius i expositius de les diferents matèries curriculars. Anàlisi pautada dels diferents codis informatius que es troben en un missatge audiovisual: paraula, text, elements icònics, so. Identificació de l'estructura comunicativa dels missatges: les intencions de l'emissor i l'ordre i jerarquia de les idees expressades. Cerca d'informació i hàbits de consulta per comprendre i ampliar el contingut dels missatges, utilitzant estratègies prèvies a la cerca i amb recurs a fonts diverses: 1) escrites: llibres, enciclopèdies, revistes, diaris; 2) cercadors a Internet, enciclopèdies i diaris virtuals; 3) fonts audiovisuals de comunicació. Ús d'estratègies de recollida d'informació oral, aprendre a escoltar, saber seleccionar seleccionar i valorar les diferents informacions. Contrastació dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i després de la lectura. Cerca del significat del lèxic desconegut a partir del context, analitzant la forma de les paraules o usant diccionaris, amb la contextualització de les accepcions. Expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals Producció de textos orals, escrits i audiovisuals amb intencions comunicatives diverses i de diferents contextos d'espai i temps: narratius descriptius. Composició de textos orals, escrits (en suport paper o digital) i audiovisuals audiovisuals propis de l'àmbit acadèmic, especialment resums, exposicions senzilles i conclusions sobre les tasques i aprenentatges fets amb atenció especial als narratius, descriptius i expositius. Ús de la comunicació no verbal en la producció dels discursos orals i presentacions audiovisuals. Lectura en veu alta amb dicció, entonació i ritme adequats a la situació comunicativa i la seva funció, amb la possibilitat d'usar els recursos de les TIC (enregistrament de veu) i els mitjans de comunicació (ràdio). Lectura en veu alta amb dicció, entonació i ritme correctes (interpretant els signes de puntuació de forma apropiada), tot incidint en el posicionament del lector respecte del text llegit. Planificació per aconseguir coherència en les relacions internes i externes dels continguts de textos orals, escrits i audiovisuals: cerca de documentació, pluja d'idees, i la seva selecció i ordenació. Elaboració Elaboració d'un còmic. Utilització dirigida de la biblioteca - mediateca del centre així com dels recursos de les TIC com a font d'informació per a la realització dels treballs escrits propis de cada matèria curricular. Ús de la conversa i de tècniques d'exploració, discussió i elaboració d'idees mitjançant l'ús d'esquemes que estructurin visualment les idees. Textualització i revisió per aconseguir coherència dels continguts de textos orals, escrits i audiovisuals. Adequació dels textos als registres col·loquial o formal i acadèmic, segons ho requereixi la situació comunicativa del missatge. 7 Josep Ramon Gregori i Muñoz. Programació 1r ESO Llengua catalana i literatura DNI: 200 098 48- d

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO Ús dels elements lingüístics i discursius essencials per a la cohesió interna de les idees dins dels textos orals, escrits o audiovisuals: connectors textuals bàsics, concordança dins del sintagma nominal i dins del sintagma verbal amb el temps i persona. Ús de la puntuació del text escrit en relació amb l'organització oracional i amb la forma del text (els paràgrafs i la distribució i ordenació de les idees expressades). Ús dels elements icònics específics de cada matèria curricular en la producció dels discursos orals, escrits i de les presentacions audiovisuals pròpies de l'àmbit acadèmic. Estructuració del text en relació amb els aspectes formals i seguiment de les normes bàsiques de presentació dels treballs escrits. Ús de tècniques de tractament textual amb les TIC: processadors de text, diccionaris electrònics, electrònics, correctors. Interès per la bona presentació dels textos orals, amb respecte a les normes gramaticals, ortogràfiques, tipogràfiques i dels elements icònics utilitzats. Interès per la bona presentació dels textos escrits i audiovisuals, tant en suport paper com digital, amb respecte a les normes gramaticals, ortogràfiques, ortogràfiques, tipogràfiques i dels elements icònics utilitzats. Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge Observació de les diferències rellevants entre el discurs oral i escrit. Identificació Identificació del registre col·loquial, col·loquial, reconeixement de la interacció emissor-receptor i el paper que juga el llenguatge no verbal en la conversa. Identificació i coneixement de les característiques dels discursos descriptius, narratius i de la conversa. Identificació i ús d'alguns connectors al servei de la cohesió del text, especialment els connectors d'enllaç, els connectors temporals i de lloc, i d'alguns mecanismes de referència interna, com la coherència verbal i nominal al llarg del text i els procediments de manteniment del referent. Identificació dels camps lexicosemàntics que apareixen en els missatges i augment del coneixement i domini del lèxic nou, dels mecanismes de formació de paraules (derivació, composició) composició) i de frases fetes i refranys. Reconeixement del paràgraf com a unitat de sentit i de la puntuació com a mecanisme organitzador del text escrit. Deducció de lleis ortogràfiques a partir de l'observació de les regularitats. Aprendre a utilitzar utilitzar correctament formes menys regulars o irregulars de més freqüència en els textos. Reconeixement que cada llengua té un funcionament propi i que no sempre hi ha paral·lelisme entre si, ni en ortografia ni en semàntica ni en morfologia. Desenvolupament d'estratègies de correcció lingüística i revisió gramatical dels textos mitjançant l'ús i la consulta de diccionaris, eines informàtiques de revisió de textos, compendis gramaticals i reculls de normes ortogràfiques. Acceptació de l'error com a part del procés d'aprenentatge i actitud positiva de superació. Ús d'estratègies d'autoavaluació i autocorrecció del procés de realització i els resultats de les produccions orals i escrites. 8


PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO Conscienciació de l'autodiagnòstic de les fortaleses i dificultats del progrés en l'aprenentatge lingüístic i comunicatiu. Organització Organització i valoració del treball individual individual per progressar en l'aprenentatge de manera autònoma i per a la millora personal i del treball en equip per a la construcció col·lectiva del coneixement. Continguts comuns amb altres matèries Interacció, comprensió i expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals vinculats a continguts continguts d'altres matèries curriculars. Dimensió estètica i literària Lectura autònoma o guiada d'obres de literatura literatura juvenil i de literatura tradicional i popular adequades a l'edat seguint un itinerari literari que parteixi dels coneixements previs del lector. Coneixement d'autors i d'obres contemporànies o clàssiques, adequades a l'edat, a partir de les lectures comentades d'obres o fragments, de visionats de materials audiovisuals, recitat de poesies, representacions o audicions de poemes musicats. Ús d'estratègies i tècniques que ajudin a analitzar i interpretar el text literari abans, durant i després de la lectura. Diferenciació dels grans gèneres literaris i reconeixement de les seves característiques principals a partir de les lectures. Lectura comentada i expressiva de relats breus i rondalles, incloent-hi mites i llegendes de diferents cultures, tot reconeixent els elements bàsics del relat literari i la seva funció. Lectura comentada i recitat de poemes, tot reconeixent els elements bàsics del ritme, la versificació i les figures semàntiques més habituals. Lectura comentada i dramatitzada d'obres de teatre o fragments, tot reconeixent els aspectes formals del text teatral i els elements principals de la posada en escena. Creació de textos literaris amb tècniques de foment de la creativitat i de simulació, versionat o elaboració a partir de la reflexió i l'anàlisi de textos models, utilitzant alguns aprenentatges adquirits a les lectures. Utilització dirigida de la biblioteca del centre, de les biblioteques virtuals i webs per al foment i orientació de la lectura. Desenvolupament progressiu de l'autonomia lectora i de la consideració de la lectura com a font de coneixement del món i d'un mateix. Lectura, anàlisi i ús d'altres llenguatges estètics: el còmic. Dimensió comunicativa Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals Participació en converses pautades i controlades, en parella i en grup, dins de l'aula o en l'entorn escolar, i en simulacions relacionades amb experiències i interessos personals, amb pronunciació i entonació adequades amb diverses finalitats comunicatives. Participació Participació en converses pautades i controlades en l'entorn escolar relacionades amb continguts d'altres àrees de coneixement, formulant preguntes i respostes adequades a les necessitats de les activitats i amb l'ús d'estratègies de comunicació per resoldre les dificultats durant la interacció. 9


PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO Comunicació Comunicació a través de correspondència amb persones que parlen la llengua estrangera a través de correu postal, correu electrònic i entorns virtuals de comunicació. Comprensió de missatges orals, escrits i audiovisuals Comprensió de preguntes i diàlegs breus relacionats amb les activitats habituals dels àmbits personal i de l'aula o l'entorn educatiu. Anticipació del contingut general d'allò que s'escolta amb suport d'elements verbals (to de veu) i no verbals (icònics i gestuals). Comprensió d'instruccions d'instruccions bàsiques per la correcta resolució r esolució de tasques. Comprensió i interpretació de missatges senzills, tot utilitzant estratègies bàsiques com ara, identificació de paraules clau, ús del context verbal i no verbal, i ús dels coneixements previs sobre la situació. Obtenció d'informació específica en textos orals i audiovisuals sobre assumptes quotidians i predictibles, presentats en formats i suports de tipologia diversa. Comprensió general i identificació del tema i inferència de significats d'un text oral, escrit o audiovisual: pel context visual, pels coneixements previs del tema, i per la comparació de paraules o frases similars en les llengües que coneixen sobre diversos temes adequats a la seva edat i relacionats amb l'àmbit educatiu i personal. Expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals Formulació de preguntes sobre accions i fets habituals a l'aula. Utilització de respostes adequades a les informacions requerides en les activitats d'aula. Producció de textos orals curts, amb estructura lògica i amb pronunciació adequada a partir d'un model treballat prèviament a l'aula. Compleció i transformació de textos senzills en suport paper i digital. Elaboració guiada de textos curts coherents, i amb correcció ortogràfica i puntuació adequada, amb diverses intencions comunicatives. Elaboració Elaboració de notes i escrits breus per la comunicació personal en suport paper i digital. Producció de textos, en suport paper i digital, que mostrin cura en la presentació. presentació. Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge Ús del coneixement lingüístic de la llengua pròpia, i d'altres, per facilitar el nou aprenentatge. Inferència de regles de funcionament de la llengua estrangera a partir de l'observació d'algunes regularitats. Identificació i ús d'elements lingüístics bàsics i habituals en la comunicació oral i escrita. Reflexió guiada sobre l'ús i el significat d'elements lingüístics adequats a les diferents funcions i intencions comunicatives. Sensibilització envers la pronúncia dels fonemes que presenten una especial dificultat en les llengües estrangeres. Ús d'estratègies bàsiques d'aprenentatge d'aprenentatge per recordar, organitzar i revisar continguts lingüístics (lèxic, funcions i conceptes) situats en contextos comunicatius.

10


PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO Identificació d'estratègies per a la comprensió i interpretació de missatges i documents: identificació de paraules clau, del context verbal i no verbal, i coneixements previs sobre la situació. Reconeixement i acceptació de les oportunitats que ofereixen els materials de consulta, els mitjans audiovisuals i les tecnologies de la informació i de la comunicació per a l'aprenentatge de continguts lingüístics i per a l'adquisició de competències lingüístiques comunicatives en llengua estrangera. Reconeixement i acceptació de l'error com a part del procés d'aprenentatge i actitud positiva de superació. Reflexió sobre maneres d'organitzar el treball personal de manera efectiva efectiva per a progressar en l'aprenentatge l'aprenentatge autònom. Interès per aprofitar les oportunitats d'aprenentatge creades en el context de l'aula i fora de l'aula. Valoració del treball individual per a la millora personal i del treball en equip per a la construcció col·lectiva del coneixement. Reflexió sobre els objectius d'aprenentatge de llengües i valoració (fortaleses i dificultats) dificultats) del propi progrés. Dimensió estètica i literària Interès per conèixer i per la lectura i audició de produccions tradicionals orals i escrites de la llengua estrangera (rimes, cançons, contes, llegendes). Lectura, comprensió i gaudi de textos literaris adaptats a la capacitat lectora i els interessos i gustos de l'alumnat. Dimensió plurilingüe i intercultural. intercultural. Llengua i literatura catalana. Conscienciació que les llengües són elements que defineixen la identitat personal i col·lectiva i una eina potenciadora de la comunicació i l'aprenentatge. Conscienciació de pertànyer a una comunitat lingüística, social i cultural. Interès per conèixer les varietats de la llengua catalana en els diferents territoris on es parla. Coneixement de la família lingüística de la llengua de l'escola: llengües romàniques. Convenciment que el coneixement d'una o dues llengües romàniques proporciona un bagatge que facilita l'accés a altres llengües de la mateixa família, especialment en llengua escrita. Valoració de l'adquisició de la competència comunicativa en més d'una llengua, i interès per efectuar intercanvis comunicatius amb parlants d'altres llengües com a font d'enriquiment personal. Disposició per utilitzar els coneixements de llengües, segons el domini diferent, en contextos reals i funcions diverses: intercanvis amb persones o en recerques d'informació en qualsevol dels formats possibles (audiovisual, Internet, material de consulta). Comparació i identificació de les semblances i diferències dels sistemes fonètics i la prosòdia de diferents llengües conegudes a partir de temes propers als interessos de l'alumnat, mitjançant eines i suports adequats. 11


PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO Conscienciació que no hi ha cap llengua que sigui inherentment superior o inferior -independentment dels parlants de cada una- i que totes estan adaptades a les necessitats de les persones que les parlen. Coneixement i respecte per a les persones que parlen una llengua o varietat lingüística diferent a la que es parla a la comunitat lingüística pròpia, i així mateix que tenen una cultura diferenciada, especialment les de l'entorn més pròxim, començant per la classe, escola, poble o barri. Conscienciació de les pròpies actituds davant les diferències de llengües i cultures, i valoració de les variacions lingüístiques i culturals. Percepció de les dificultats de comunicació amb persones que parlen altres llengües, especialment especialment amb les de l'entorn més pròxim, i plantejar possibles solucions solucions verbals i no verbals per facilitar facilitar la comunicació. comunicació. Ús d'un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències. Ús de fórmules de cortesia en els intercanvis socials. Actitud crítica davant dels missatges que suposin qualsevol tipus de discriminació i voluntat de superar els prejudicis. 3. Competències bàsiques: Competències pròpies de l'àmbit de llengües La primera competència que cal considerar, d'acord amb la finalitat de donar les eines perquè els nois i les noies puguin afrontar el reptes de la societat, és la competència plurilingüe i intercultural que, en essència, és actuar adequadament en un món plural, multilingüe i multicultural. Això suposa que en l'ensenyament de les llengües, a més dels aprenentatges específics de cada una de les llengües, caldrà aprendre actituds i habilitats per afrontar altres llengües, fins i tot desconegudes (conèixer i valorar-les, saber gestionar el problemes de les interaccions interaccions multilingües, respectar altres maneres de veure el món, etc.), en resum, estar obert a l'altre. En relació directa amb aquesta competència més global, hi ha una segona, la competència comunicativa, que en totes les matèries esdevé la clau i que en la lingüística articula els aprenentatges que s'han de fer en totes les llengües. Aquesta competència ha de ser atesa des de totes les matèries curriculars i activitats educatives del centre si es vol el seu desenvolupament coherent i eficaç. Aquesta competència es concreta en: La competència oral, la qual facilita, a través dels intercanvis amb els altres, adults o no, elaborar i expressar idees, opinions i sentiments, és a dir, la construcció del propi pensament. Cal considerar-la en totes les seves dimensions, la de la interacció, la de l'escolta i la producció, i la de la mediació, en gran grup o grups més petits, atenent tant els aspectes verbals com els no verbals i la possibilitat d'emprar diferents mitjans o les tecnologies de la informació i la comunicació. A més, l'ús reflexiu de la parla és l'eina més eficaç per al pilotatge dels aprenentatges. L'alumnat ha d'assumir el paper d'interlocutor atent i cooperatiu en situacions de comunicació, fet que l'ajudarà a intervenir intervenir de forma competent en el seu entorn i a desenvolupar-se amb expressivitat i fluïdesa en una societat democràtica i participativa. Aquesta priorització de la llengua parlada és de gran importància quan es tracta de l'ensenyament d'una llengua nova per a l'alumnat. En aquesta situació, l'ús de diferents recursos didàctics, amb variats formats i suports i en diferents contextos (festes, 12


PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO representacions, projectes i activitats curriculars) ha de ser una de les claus per a un aprenentatge eficaç. La competència comunicativa escrita, la qual s'ha de potenciar en totes les seves dimensions, dimensions, receptives (lectura) i productives productives (escriptura), de comunicació comunicació i creació, i cal relacionar-la amb les interaccions orals que afavoriran un aprenentatge aprenentatge cada cop més conscient i eficaç. Els processos de lectura i escriptura són complexos i diversos segons quin sigui el tipus de text i el contingut que s'hi vehicula, són processos que s'aprenen en la lectura i escriptura de textos a qualsevol matèria o activitat escolar. Cal motivar qui llegeix i escriu perquè descobreixi en la llengua escrita una eina d'entendre's a si mateix o a si mateixa i a les altres persones, i els fenòmens del món i la ciència, i també que és una font de descoberta i de plaer personal. En això té molta importància la potenciació de la biblioteca (i mediateca) i altres institucions escolars com la ràdio o plataformes d'Internet, com a dinamitzadores de l'aprenentatge lector i escriptor. A més, cal aplicarla progressivament a textos de nivells de complexitat cada vegada més gran i de tipologia i funcionalitat diversa, en diferents suports (paper, digital) i formats (text, gràfiques i imatge). La competència comunicativa audiovisual, la qual cal atendre en totes les seves dimensions, receptives, productives i crítiques, de comunicació i creació, i cal relacionar-la relacionar-la amb les interaccions interaccions orals que afavoriran un aprenentatge cada cop més conscient i eficaç. Els processos de recepció i creació són uns processos complexos i diversos segons quin sigui el tipus i format triat i el contingut que s'hi vehicula, són processos que s'aprenen en la seva utilització en qualsevol matèria o activitat escolar. Cal motivar la seva utilització per aprendre i comprendre'ls com a globalitat, tot aplicant el seu aprenentatge a missatges cada cop més complexos i amb funcions més diversificades i amb formats i suports més variats. Finalment, la competència literària fa que els nois i les noies puguin comprendre millor el món que els envolta, les altres persones i a si mateixos a través de la lectura d'obres de qualitat i del contacte amb les construccions de la cultura tradicional. L'accés guiat a aquestes obres facilita el desenvolupament de l'hàbit lector i escriptor, i fa que els nois i les noies descobreixin el plaer per la lectura, sàpiguen identificar estètiques i recursos, i apreciïn textos literaris de gèneres diversos (poètic, narratiu i teatral), i també d'altres formes estètiques de la cultura que ens envolta (cançons, refranys, dites, etc.). Amb tot això els nois i les noies van interioritzant els senyals de la cultura que els aniran precisant els criteris per ser més rigorosos en les seves valoracions i gustos estètics, amb la qual cosa, a més d'estimular la seva creativitat, es desenvolupa el seu sentit crític. Aportacions de l'àmbit de llengües a les competències bàsiques El paper que juga la llengua i la comunicació en els processos d'aprenentatge i el fet que la base del seus ensenyaments se situï en l'ús social de la llengua, fa que els aprenentatges lingüístics i comunicatius que es produeixen en qualsevol matèria, amb una bona coordinació docent, es pugui aplicar a l'aprenentatge de les altres i, alhora, afavoreixin la competència plurilingüe i intercultural de l'alumnat. Les activitats de les matèries lingüístiques tenen, evidentment, una importància remarcable en el desenvolupament desenvolupament de la competència competència comunicativa, cal però recordar que en ser una competència transversal a totes les matèries, l'assoliment dels objectius bàsics dependrà del tractament que se'n faci a totes. Alhora, les activitats relacionades amb aquesta competència també afavoreixen la millora de les competències metodològiques. Els processos de la llengua escrita en concret són una de les claus en la competència del tractament de la informació i l'ús de 13


PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO les tecnologies de la informació i la comunicació per a l'elaboració de coneixement. La lectura i escriptura d'informacions presentades en diferents llengües, fet facilitat amb l'ús de les TIC, aporta una nova dimensió als processos de tractament de la informació. La diversitat de punts de vista i la manera de presentar les informacions facilita la flexibilitat mental necessària per a un aprenentatge crític. A més, la verbalització i les interaccions resulten claus en el desenvolupament de la competència d'aprendre a aprendre, ja que regulen i orienten la mateixa activitat amb progressiva autonomia. La llengua, precisament pel paper que juga en el desenvolupament de les competències metodològiques, ajuda a la comprensió dels processos de les competències centrades a conviure i habitar el món. D'una manera molt especial, especial, la competència competència plurilingüe i intercultural contribueix al desenvolupament de la competència social i ciutadana, entesa com les habilitats i destreses per a la convivència, el respecte i l'enteniment entre les persones. Aprendre llengües és, abans que altra cosa, aprendre a comunicar-se comunicar-se amb els altres persones, a prendre contacte amb distintes realitats i a assumir la pròpia expressió com a modalitat modalitat fonamental d'obertura als altres. A més de reconèixer les llengües com un component cultural de primer ordre, la lectura, comprensió i valoració de les obres literàries contribueix d'una manera clau al desenvolupament de la competència artística i cultural.

5. Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) L’ús de les TIC al nostre centre i a la nostra aula és un element de suport pel procés d’ensenyament-aprenent d’ensenyament-aprenentatge atge com hem pogut observar en les característiques característiques del nostre IES pel que fa la dotació informàtica existent. Així doncs, la nostra classe, hi compta amb 5 ordinadors amb connexió a la xarxa i una pissarra electrònica que ens permet dur a terme una tasca més efectiva amb l’alumnat en una època que el món audiovisual és, potser, el referent més proper de la societat que ens envolta. Aprofitarem, doncs, aquestes tecnologies per acostar els nostres aprenents al gaudi per les quatre competències bàsiques: escoltar, parlar, entendre’s i escriure. Hem de tenir en compte, a més, que la tipologia dels nostres alumnes és d’un estrat social baix i molts de procedència forana, on la llengua catalana no és la llengua habitual de comunicació diària i social. Amb tot, farem referència referència a tot un seguit d’enllaços d’enllaços on poder poder treballar, reforçar reforçar i ampliar el desenvolupament de les nostres 9 unitats didàctiques: 1. Escr Escrip ipto tori ri ESO: ESO: http://www.edu365.cat/escriptoris/escriptori_eso.htm . Són una sèries de materials de consulta perquè els nostres alumnes cerquin tota mena d’informació: diccionaris, enciclopèdies, editors de textos... També cal destacar Àgora que inclou vocabularis en llengües dels nouvinguts: àrab, xinès, tamzight, tamzight, urdú: http://www.edu365.cat/agora/ . 2. Edu365.c Edu365.cat. at. ESO. Llengua Llengua catalana catalana amb un seguit seguit de recursos recursos i mini miniunit unitats ats didàctiques: http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/index.htm 3. Espai Espai web de l’aul l’aulaa d’acoll d’acollida ida de l’IES l’IES la Serreta Serreta de de Rubí: Rubí: http://aulaacollidaieslaserreta.blogspot.com/ amb un munt d’activitats i materials pels nouvinguts i la resta d’alumnat. Aquesta pàgina web va rebre un premi per la Fundació Francesc Candel : “Perquè ha dut a terme una important tasca d’integració dels alumnes nouvinguts arribats al nostre país i ha 14 Josep Ramon Gregori i Muñoz. Programació 1r ESO Llengua catalana i literatura DNI: 200 098 48- d

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO desenvolupat un lloc web que ofereix materials i recursos útils i necessaris per atendre les necessitats lingüístiques, emocionals i curriculars que els alumnes nouvinguts presenten”

6. Criteris d'avaluació L’avaluació que regula el procés educatiu, és un seguiment de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge. Perquè sigui efectiva, l’avaluació ha de ser continuada, ha de permetre la revisió “dia a dia”del procés educatiu. D’aquesta manera, és més fàcil detectar anomalies anomalies en el seu funcionament mirar de trobar-hi solucions amb prou temps per aplicar-les i garantir-ne la viabilitat. L’avaluació ha de ser un seguiment global de tot el procés, i no solament una valoració dels resultats. No n’hi ha prou amb una valoració sobre els fets i els conceptes apresos. Cal valorar també quins procediments assolits i quins valors adquirits per cada alumne/a els acosten als objectius educatius fixats i a l’adquisició de les competències bàsiques. Anirem especificitat a cada unitat didàctica els criteris d’avaluació segons els objectius d’aprenentatge de cadascuna, i concretarem i fixarem les avaluacions inicials, formativa i finals de totes d’elles perquè el procés avaluatiu sigui útil i ens permeti actuar d’una manera eficaç, realista i permeti esmenar-la esmenar- la quan calgui. A partir doncs, dels criteris establerts pel departament de Català, els criteris i percentatges són els següents: PROCEDIMENTS: 35%

CONCEPTES: 35%

ACTITUDS: 20%

Objectius Fer pronòstics del grupclasse i diagnòstics inicials de l’alumnat Adaptar el procés didàctic a les necessitats i als progressos alumnat Fer balanç dels aprenentatges aconseguits,orientació, classificació de l’alumnat per reorientar les programacions Autoregulació dels aprenentatges i apropiació d’objectius didàctics, de

destinataris Alumnat -professor

Tipus d’avaluació: Fases Avaluació inicial o diagnòstica Avaluació formativa Avaluació formativa

Autoavaluació

15

Alumnat- professorat Junta avaluació. Pares- alumnat

Alumnat


PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO criteris i d’instruments d’avaluació

A més a més, es proposaran les les lectures obligatòries obligatòries següents: 1r trímetre: La volta al món en 80 dies. dies . Versió d’Àngel Burgas. Edicions Castellnou. 2n trimestre: Oscar Wilde. El Wilde. El fantasma de Canterville. Canterville . Adaptació d’Eugènia Salvador. Barcelona 2004. GyP. 3r trimestre: Fina Niubó i Prats. El Prats. El nou món de la Sandy. Sandy . PAM. , novembre 2007. Cal esmentar també, que aquests llibres estan escrits en format de “lectura fàcil”. Es tracta, per tant, d’un recull de lectures adaptades amb l’objectiu que el nostre alumant no catalanoparlant catalanoparlant pugui gaudir d’obres de la literatura universal i engrescar-se en el procés de lectura. Aquests materials també es fan servir a la biblioteca Mestre Martí de Rubí amb alumnes procedents d’arreu del món. Molts pares dels nostres alumnes, sobretot, equatorians i magribins assisteixen a aquest club de lectura quinzenalment. El lloc web de l’associació de lectura fàcil on podreu trobar molts títols és el següent: http://www.lecturafacil.net

7. Alumnat amb necessitats educatives especials Entre les mesures d'atenció a la diversitat es preveuran agrupaments flexibles, el reforç en grups ordinaris, el desdoblament de grups per reduir la ratio quan faci falta, les adaptacions adaptacions curriculars, la integració de matèries per àmbits, programes de diversificació curricular i altres programes personalitzats per aquells alumnes amb necessitats específiques de reforç educatiu. 13.5 L'escolarització de l'alumnat d'incorporació tardana al sistema educatiu tindrà en compte les seves circumstancies, l'edat, coneixements i l'historial acadèmic. Quan aquest alumnat presenti grans mancances en llengua catalana rebrà una atenció específica mitjançant programes d'immersió simultàniament a la seva escolarització en els grups ordinaris, amb els que compartiran el major temps possible de l'horari setmanal. 13.6 L'alumnat d'incorporació d'incorporació tardana que presenti un retard de dos o més anys d'escolarització, podrà ser escolaritzat en un o dos cursos inferiors als que li correspondria per edat, sempre que aquesta escolarització li permeti acabar l'etapa en els límits d'edat establerts establerts amb caràcter general. Per aquest alumnat s'establiran les mesures de reforç necessàries que facilitin la integració escolar i la recuperació del desfasament d'escolaritat, i li permeti continuar amb èxit els estudis. 13.7 L'escolarització de l'alumnat amb altes capacitats intel·lectuals podrà comportar tant l'adaptació curricular com la flexibilització de la permanència en un curs o en tota l'etapa. El Departament d'Educació establirà els requisits per a la detecció, l'avaluació i els informes per a la regulació dels expedients acadèmics en cada cas. 16 Josep Ramon Gregori i Muñoz. Programació 1r ESO Llengua catalana i literatura DNI: 200 098 48- d

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO 13.8 L'escolarització de l'alumnat amb discapacitat o transtorns greus de conducta, podrà comportar tant l'adaptació curricular com la flexibilització de la permanència en un curs o en tota l'etapa. El Departament d'Educació establirà els requisits per a la detecció, l'avaluació i els informes per a la regulació dels expedients acadèmics per als diferents casos. 13.9 Les mesures d'atenció a la diversitat que els centres adoptin, formaran part del projecte educatiu del centre. A més de les actuacions que, des del Departament per la Diversitat, es duen a terme per atendre els alumnes amb PII, com són l’alumnat amb necessitats educatives especials i l’alumant d’acollida; el nostre IES ha endegat una campanya anual de voluntariat lingüístic. Aquestes sessions de suport per l’alumnat nouvingut es realitzen el dilluns i el dimecres, sempre en col·laboració amb el Consorci per la Normalització Lingüística de Rubí: C/ de Santa Maria, 17, 2n 08191 Rubí Tel. 936975405 Fax 935887454 [email protected] Per acabar, s’ofertaran cursos de català per l’estiu pel Consorci abans esmentat per l’alumnat l’alumnat que encara no ha pogut assolir assolir una bona competència competència en la llengua vehicular vehicular de l’ensenyament. Els cursos comencen, com cada any, al juliol.

8. Annexos Annexos unitats didàctiques. didàctiques. Situació i distribució setmanal Durant tota l’ESO l’alumnat de Llengua catalana i literatura haurà de cursar 315 hores. Per tant a 3r d’ESO la durada durada de la matèria és de 105 hores durant tot el el curs a raó de 3hores setmanals. GRAELLA UNITATS DIDÀCTIQUES DE L’ÀREA DE LLENGUA CATALANA GRUP CLASSE 1r ESO

17

DURADA 3 hores

PERÍODE Setmanal

CURS ESCOLAR 2009-2010

PROFESSORAT Josep R Gregori


PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO ÀREES

TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT NÚM.

Llengua catalana i literatura

1. La comunicació.

OBJECTIUS D’APRENENTATGE

COMPET COMPETÈNC ÈNCIES IES BÀSIQU BÀSIQUES ES CRITER CRITERIS IS D’AV D’AVALU ALUACI ACIÓ Ó

Saber quines són les característiques estructurals del text narratiu.

Saber comunicar-se oralment i per escrit, utilitzant l’expressió corporal i les tecnologies de la comunicació.

Cercar el significant del lèxic desconegut

• Reconèixer en la llengua oral i escrita un instrument d’autoconeixement i d’interacció social Construir textos de diversa tipologia en suport paper o digital

Comprendre i produir textos narratius.

Usar les tècniques de consulta d’informació.

Elaborar textos narratius

Identificar el subjecte i predicat

Identificar els verbs en forma personal

Valorar la lectura com a font de plaer i d’enriquiment personal.

Ser conscient de la importància dels components formals i normatius de la llengua escrita (ortogràfics, morfosintàctics, semàntics) i controlar-ne l’aplicació Practicar la comprensió lectora i l’anàlisi interpretativa de textos de tipologia diversa Potenciar l’ús de la biblioteca i de plataformes d’Internet com a dinamitzadores de l’aprenentatge lector i escriptor. Facilitar el desenvolupament de l’hàbit lector i descobrir el plaer del gust per la lectura. Desenvolupar mètodes de treball eficaços i adequats a la situació escolar amb l’ús de les TIC.

Comprendre textos (orals, escrits i audiovisuals) de diverses situacions comunicatives pròxims als interessos de l’alumnat Usar tècniques de síntesi per a la comprensió de textos: subratllat, esquemes, resum. Produir textos conversacionals orals i escrits i aplicar diferents procediments del llenguatge no verbal per enriquir-los. Mostrar interès per la millora de l’expressió oral i escrita i respectar les opinions d’altri Escriure missatges amb diferents finalitats comunicatives, en suport paper o digital, prenent com a model els treballats a l’aula. • Reconèixer i valorar la diversitat lingüística, amb especial atenció a la situació lingüística que es produeix al centre. Participar activament i reflexivament en l’avaluació del propi aprenentatge amb una actitud activa i de confiança en la pròpia capacitat. Participar activament i reflexivament en interaccions orals i escrites amb l’ús de les TIC.

CONTINGUTS 1.Llenguatge i comunicació 2.Elements de la comunicació 3.El Grau de formalitat 4.Comunicació escrita i puntuació 5.So i grafia

DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL

METODOLOGIA I SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS

MATERIALS RECURSOS

ORG. SOCIAL

TEMPS hores

ATENCIO DIVERSITAT

ACTIVITATS AVALUACIÓ

INICIALS

Elements de la comunicació.

grupal

15 mi minuts

Quadre co comunicació

Veg. ac activitat 1

18

1



DESENVOLUPAMENT

2

3 4

5 SÍNTESI

6 7

Lectura text per identificar elements comunicació Funcions de la comunicació del text la comunicació quotidiana, les funciones comunicatives Estudi dels mots segons el so de la grafia Creació text funció expressiva Ordenació molts

grupal

15 minuts

Representació diàleg

Veg. Activitat núm.2

grupal

15 minuts

grupal

15 minuts

grupal

15 minuts

Activitat núm.5

individual

15 minuts

Activitat núm.6

grupal

5 minuts

Veg. Activitat núm.3 Quadre comunicació

Igual que la resta

Activitat núm.4

Activitat núm.7

Activitats aprenentatge unitat 1. La comunicació. 1. Completa aquest esquema amb les paraules que falten: CODI

CONTEXT

2. Llegeix el text i contesta les preguntes següents: “Quan, per fi, arribaren a Barcelona, cada una va per camins diferents. Les esperen els seus familiars. La Sandy i la Rossy s’abracen amb emoció i s’intercanvien telèfons i adreces dels llocs on aniran a viure. I queden que es veuran i sortiran juntes alguna 19


PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO vegada. D’aquesta manera no se sentiran mai tan soles” Fina Niubó. El nou món de la Sandy,, PAM, novembre 2007. Lectura fàcil: http://www.lecturafacil.net/ Sandy

a) Co Comp mple leta ta el qu quad adre re:: Emissor

Receptor

Missatge

Codi

canal

b) Digues quina funció o funcions realitza la llengua en aquest text: 1. En la comunicació quotidiana, hi ha un conjunt de situacions tipificades segons la seva finalitat. Digues una fórmula que serveixi per a cada una d’aquestes situacions comunicatives:

Situació Presentació

To formal

To informal

Disculpa Salutació Agraïment Comiat 4. Ordena alfabèticament les paraules de cadascuna d’aquestes sèries: a) triomfant, raigs, tindràs, tempestuós, tempestuós, regalant r egalant,, provocava, raïm, pedregada, pispin ______________________________________________________________________ b) coherent, coherència, cohesionar, cohesió, coherentment ______________________________________________________________________ ____________________________ 5. Classifica els mots segons el so de la grafia que tenen en negreta: Sol, cel, carro, ceps, pedregada, desfer, gotim, llançant, cosa, gota [k] 20

[s]

[z]

[p]

[d]

[g]



2. Escriu una situació de comunicació en què la finalitat sigui demanar disculpes per alguna cosa que no has fet bé:

Avaluació formativa. Unitat núm. 1. Alumnat

21

Comprèn textos (orals, escrits i audiovisuals) de diverses situacions comunicatives pròxims als interessos de l’alumnat

Usa tècniques de síntesi per a la comprensió de textos: subratllat, esquemes, resum.

Produeix textos conversacionals orals i escrits i aplica diferents procediments del llenguatge no verbal per enriquir-los

Mostra interès per la millora de l’expressió oral i escrita i respecta les opinions d’altri.

Escriu missatges amb diferents finalitats comunicatives, en suport paper o digital, prenent com a model els treballats a l’aula.

Reconeix i valora la diversitat lingüística, amb especial atenció a la situació lingüística que es produeix al centre.

Participa activament i reflexivament en l’avaluació del propi aprenentatge amb una actitud activa i de confiança en la pròpia capacitat.


Participa activament i reflexivament en interaccions orals i escrites amb l’ús de les TIC.


GRUP CLASSE 1r ESO

DURADA 9 hores

PERÍODE setmanal



ÀREES



2. La descripció. Els sentits



1. Reco Reconè nèix ixer er i refle reflexi xion onar ar sobr sobre e les percepcions sensorials.

Saber expressar, argumentar i interpretar fets, conceptes, emocions, sentiments i idees

Comprendre Comprendre textos (orals, (orals, escrits escrits i audiovisuals audiovisuals)) descriptius descriptius,, pròxims pròxims als interessos de l’alumnat.

Potenciar la dimensió receptiva (lectura) i productiva (escriptura) de la comunicació escrita.

Usar tècniques de síntesi per a la comprensió comprensió de textos: textos: subratllat, subratllat, esquemes, resum.

2. Observar, interpretar descriure elements situacions de la realitat.

i i

3. Con Conèixe èixerr l’es ’estru tructu ctura d’un text descriptiu.

Construir Construir textos descriptius descriptius en Usar procediments de planificació, suport paper o digital i utilitzar cohesió i revisió per a la producció aquells recursos d’expressió i de textos descriptius orals i escrits. repres representa entació ció que facili faciliten ten la creació artística.

4. Saber Saber identific identificar ar els sons sons vocàlics.

Ser conscient de la importància dels dels comp compone onent ntss form formal alss i normatius normatius de la llengua escrita escrita (ortogràfics (ortogràfics,, morfosintàct morfosintàctics, ics, semà semànt ntic ics) s) i cont contro rola larr-ne ne l’aplicació.

Mostrar interès per la millora de l’expressió oral i escrita i respectar les opinions d’altri

5.Distingir la síl·laba tònica i les

Desenvolupar Desenvolupar les habilitats habilitats

Escriure Escriure textos descriptius descriptius,, en

22


PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO síl·labes àtones en una paraula 6.Utilitzar correctament els signes de puntuació: la coma

necessàries per a la composició i cohesió textual. Practicar la comprensió lectora i l’anàlisi interpretatiu de textos descriptius

7.Utilitzar correctament els signes de Potenciar l’ús de la biblioteca i de puntuació: la coma plataformes d’Internet com a dinamitzadores de l’aprenentatge lector i escriptor. 8Aprofitar i fer un ús adequat de les TIC

suport paper o digital, prenent com a model un text treballat a l’aula Reconèixer i valorar la diversitat lingüística, amb especial atenció a la situació lingüística que es produeix al centre. Participar activament i reflexi reflexivam vament ent en l’aval l’avaluaci uacióó del propi aprenentatge amb una actitud activa i de confiança en la pròpia capacitat.

Facilitar el desenvolupament de l’hàbit lector i descobrir el plaer del gust per la lectura Prendre el llenguatge com a objecte d’observació i d’anàlisi.

Participar activament i reflexivament en interaccions orals i escrites amb l’ús de les TIC

Desenvo Desenvolup lupar ar mètodes mètodes de treball treball efica eficaço çoss i adequ adequat atss a la situ situaci acióó escolar amb l'ús de les TIC. Utili Utilitza tzarr tècn tècniq ique uess i estr estratè atègi gies es dive divers rses es en la cerc cerca, a, capt captac ació ió,, sele selecc cció ió i proc proces essa same ment nt de la informació. Aprendre a gestionar el pensament creat creatiu iu i poten potenci ciar ar el pens pensam amen entt crític.

CONTINGUTS

1. Les percepcions percepcions sensorials. 2.La descripció objectiva i subjectiva 3.Estructura del text descriptiu 4.Els sons vocàlics 5.Sons vocàlics tònics i àtons METODOLOGIA I SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA DESC DESCRI RIPC PCIÓ IÓ DE DE LES LES ACTI ACTIVI VITA TATS TS

MATE MATERI RIAL ALSS RECURSOS

ORG. SOCIAL

TEM PS hores

ATENCIO DIVERSITAT

INICIALS

1.Estudi d’adjectius per descriure sentits

Lectura d’un text del llibre : El nou món de la Sandy, de Fina Niubó, PAM

Individual/grup

15 m

Power Point de dels estats d’ànim

DESENVOL UPAMENT

2.tipus de descripció

Textos de Mercè Rodoreda i Francesc Sales http://www.xtec.es/~mjulia/proj ecte/textos.htm Text anterior http://www.xtec.es/~mjulia/pr

Individual/grup

15 m

Power wer Po Point sobre des descr criipció ció pe personal. al. http://www.espurna.cat/kalidoscopi/

15 m

Grae Graellla amb adject ectius

3. Identificació

23

Individual/ grup


PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO adjectius 4.identifica tipus descripció 5.identificació de sons 6.Descriu el teu company/ habitació 7.mots àtons i tònics

SÍNTESI

ojecte/connadje.htm http://www.xtec.es/~mjulia/pr ojecte/textos.htm

Grupal/indiv dividual

15 m

Fragment text anterior

grup

5m

parelles

15 m

Descriure el company o company que tens al costat Text : : El nou món de la Sandy, de Fina Niubó, PAM

parelles

Gali http://clic.xtec.cat/gali/

15 m

Activitats aprenentatge unitat 2. La descripció. Els sentits 1. Classifica aquests adjectius segons la descripció de la Sandy: “La Sandy és una noia de la ciutat de Guayaquil, Equador. Té divuit anys. És de mitjana alçada té els cabells negres i els ulls foscos. Ella és la gran de la família. El seu pare fa molts temps que va marxar de casa i no saben on pare. Bevia molt i feia molta pudor d’alcohol. Sons i sorolls

Olors

Sabors

Mirada

Tacte

Digues de quin tipus són les descripcions següents. Justifica la resposta: a) La plaça era rodona, no gaire gran; s’hi ajuntaven quatre carrers. Al mig s’aixecava el mercat. Tenia quatre portalades, portalades, una enfront de cada carrer i, a cada una, hi havia unes grans cortines de lona ratllada de blanc i vermell. M. RODOREDA, Tots els contes (adaptació) b) L’àvia, que es diu Mercè, és molt simpàtica, bastant alta, amb els cabells blancs, recollits, amb una mica de coloret a les galtes i els llavis pintats de color vermell. És una dona molt tocada i posada, sempre té la mania de l’ordre, per a ella tot ha d’estar completament endreçat i net. Diu que una casa que no està endreçada sembla un corral i en els corrals no hi viuen les persones. FRANCESC SALES, Les SALES, Les cartes de la Mila (Adaptació) 2. Cerca Cerca 10 adje adject ctius ius en en el tex tex següe següent: nt: 24



“És migdia i fa calor a Barcelona. La Sandy es retroba amb la seva tieta Xaro. Fa anys

que no la veu i no la recorda gaire perquè la tieta va marxar quan ella encara era una nena. La seva tia està contenta de veure-la. Li ha trobat la feina a prop de casa seva. La mira amb els ulls oberts com unes taronges perquè es troba desorientada, nerviosa i il·lusionada per la nova feina i podrà ajudar la seva família humil que viu a l’Equador”. 1. Fes l’esquema l’esquema que seguiries seguiries per descriure descriure la la teva habitaci habitació: ó: 2. Identifica els els sons que contenen contenen els mots en negreta negreta de cada casella casella i afegeix-ne un altre:

Sóc Jove

Temps Febrer

Escull Núvol

Èxit Pètal

Cosa Arròs

finestra Coixí

Molt

Primer

lluna

c el

Però

finestra

Romans Salvatg e Planta

3. Subratlla les les a/e àtones àtones que conté conté cada un d’aquests d’aquests mots: mots: “ Tampoc no entén entén que una senyora gran visqui visqui sola en un pis. Com és que que no viu amb la seva família? - pensa.

Avaluació formativa. Unitat didàctica núm. 2 Alumat

25

Comprèn textos (orals, escrits i audiovisuals) de diverses situacions comunicatives pròxims als interessos de l’alumnat


Produeix textos conversacionals orals i escrits i aplica diferents procediments del llenguatge no verbal per enriquir-los


Escriu missatges amb diferents finalitats comunicatives, en suport paper o digital, prenent com a model els treballats a l’aula.

Reconeix i valora la diversitat lingüística, amb especial atenció a la situació lingüística que es produeix al centre.

Participa activament i reflexivament en l’avaluació del propi aprenentatge amb una actitud activa i de confiança en la pròpia capacitat.




GRUP CLASSE 1r ESO

DURADA 3 hores

PERÍODE Setmanal



ÀREES



3. La descripció. El retrat



1. Saber descriure els trets característics d’una persona.

Potenciar la dimensió receptiva Comprendre textos descriptius (lectura) i productiva (escriptura) de (retrat, autoretrat, caricatura), la comunicació escrita pròxims als interessos de l’alumnat Construir Construir textos descriptius descriptius (retrat, (retrat, Usar tècniques de síntesi per a autor autoret etra rat, t, caric caricat atur ura) a) en supo suport rt la comprensió de textos: paper o digital. subratllat, esquemes, resum.

2. Saber diferenciar el retrat, l’autoretrat i la caricatura 3. Conèixer i utilitzar els recursos lingüístics de la descripció.

Ser conscient de la importància dels components formals i normatius de la llengua escrita (ortogràfics, morfosintàctics, semàntics) i controlar-ne l’aplicació Des Desenv envolupar les hab habilitats necessà necessàrie riess per a la compos composici icióó i cohesió textual.

Usar Usar procedim procediment entss de planif planifica icació, ció, cohesió i revisió per a la producció de textos descriptius descriptius (retrat, (retrat, autoretrat autoretrat i caricatura) orals i escrits.

5. Distingir els sons vocàlics tònics i àtons

Pract Practic icar ar la compr comprens ensió ió lect lector oraa i l’an l’anàli àlisi si inter interpr preta etati tiuu de text textos os desc descri ript ptiu iuss (ret (retra rat, t, auto autore retr trat at,, caricatura).

Escri scriur uree text textos os des descrip cripti tius us util utilit itza zant nt les les tècn tècniq ique uess i els els recursos expressius del retrat.

6. Identificar el so de la vocal neutra i de la u i escriure correctament les grafies.

Potenciar l’ús de la biblioteca i de Mostrar interès per la millora de pla plata tafo form rmes es d’In d’Inte tern rnet et com com a l’expressió oral i escrita i respectar dinamit dinamitzado zadores res de l’apre l’aprenent nentatg atgee les opinions d’altri lector i escriptor.

7. Llegir Llegir un text text liter literari ari i comentar comentar-lo -lo..

Facilit Facilitar ar el desenvo desenvolup lupame ament nt de l’hàbit lector i descobrir el plaer del gust per la lectura.

Reconèixer i valorar la diversitat lingüística, amb especial atenció a la situ situac ació ió ling lingüí üíst stic icaa que que es produeix al centre.

8. Aprofitar i fer un ús adequat de les TIC

Prendre el llenguatge com a objecte d’observació i d’anàlisi.


4. Utilitzar correctament els signes de puntuació: la coma


CONTINGUTS ✔

26

El retrat físic i psicològic


PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO ✔

Recursos lingüístics de la descripció

✔

Les grafies vocàliques

✔

El so de la vocal neutra i de la u

METODOLOGIA I SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA DESCRIPCIÓ DE DE LES AC ACTIVITATS

MATERIALS RECURSOS

ORG. SO SOCIAL

TEMPS hores

ATENCIO DIVERSITAT

INICIALS

retr trat at i una una ca cari rica catu tura ra 1. El re

Expl Ex plic icaa qui quina na di dife ferè rènc ncia ia hi ha en entr tree un retrat i una caricatura

Indivi-dual

15 m

DESENVOLUPAMENT

2.Lectura d’un retrat

Llegeix aquest text i contesta les preguntes següents:

grup

15 m

http://www.intercat. t/speakcat/index.htm

3.La vocal neutra

Subratlla el so de vocal neutra de les paraules següents http://pelc.caib.es/recursos/index.ht ml

grup

10 m

http://clic.xtec.cat/d act_ca.jsp?id=1159

4.Üs de la coma

Posa la coma allà on calgui

grup

10 m

http://pelc.caib.es/pl ql/EWE$XALUMN EstudiarPart? p_nod_codnum=32 http://www.xtec.cat/ ulanet/ud/catala/orto ra fia/index.htm

grup

15 m.

grup

15 m

5.El plural

SÍNTESI

27

6.La descripció personal

http://pelc.caib.es/plsql/EWE$XALU MNE.EstudiarPart? p_nod_codnum=32 http://www.xtec.cat/aulanet/ud/catala/ ortogra fia/index.htm Fes el plural. Fixa’t en les alteracions ortogràfiques http://pelc.caib.es/recursos/index.ht ml http://www.xtec.cat/aulanet/ud/cata la/ortografia/ortografia.html Fes la teva descripció tenint en compte tant els aspectes físics i personals. http://www.espurna.cat/kalidoscopi/


Galí

http://clic.edu365.ca gali/gali/galiPage.js page=5&level=0

http://clic.edu365.ca gali/gali/galiPage.js page=1&level=1


Activitats aprenentatge unitat 3.La descripció. El retrat. 1. Expl Explica ica quina quina diferè diferència ncia hi ha entre entre un retrat retrat i una caric caricatur atura: a:

2. Lleg Llegeix eix aquest aquest text text i contes contesta ta les pregu preguntes ntes següen següents: ts: “La senyora Rosa és una senyora senyora eixerida eixerida,, esquerpa esquerpa,, no vol anar a viure a casa de cap fill: més s’estima viure sola i fer les coses de la seva manera. És una dona independent independent,, com sempre ha fet i ha organitzat la seva vida. No vol dependre de ningú ni rebre ordre de ningú. A més, l’atabalen els seus néts adolescents que posen la música tan alta i que tot el dia estan estirats al sofà. La senyora Rosa és tot un caràcter, però s’ha fet gran i algunes coses ja no les pot fer tota sola.” El món de la Sandy, Sandy , de Fina Niubó, PAM, 2007. (Adaptació) a) b) c) d)

En què ens ens hem de fixar fixar per per fer el retrat retrat físic físic d’una d’una persona persona?? Quines Quin es caracterí característiq stiques ues pots trobar trobar en aquesta aquesta descrip descripció? ció? Escriuu un sinònim Escri sinònim dels dels adjectius adjectius del del text que que estan estan en negreta: negreta: Escriuu un antònim Escri antònim dels dels adjecti adjectius us del text text que estan estan en negreta negreta::

1. Subratll Subratllaa el so de vocal vocal neutr neutraa de les paraul paraules es següent següents: s: Esquerpa, eixerida, adolescent, sempre, viure, senyora. 2. Posa la coma allà on calgui: “Diu el darrer adéu als seus germans i a la seva mare des de la finestra de l’autobús i quan l’autobús tomba la cantonada la Sandy arrenca a plorar i deixa anar tota l’emoció continguda fins aquell moment”.

3. Fes la teva descripció o la del company i companya que tens al costat tenint en compte tant els aspectes físics com el caràcter:

28



Avaluació formativa .Unitat 3. La descripció i el retrat. Alumnat/ nom

Comprèn Usa Usa textos tècniques procediments de descriptius( re de síntesi planificació, trat, per a la cohesió i revisió autoretrat, comprensió per la producció caricatura) de textos: de textos propers als subratllat, descriptius interessos de esquemes, (retrat, l’alumnat resum. autoretrat i caricatura) orals i escrits.

GRUP CLASSE

29

DURADA

PERÍODE


Escriu textos descriptius utilitzant les tècniques i els recursos expressius del retrat

CURS ESCOLAR

Reconeix i Participa valora la activament i diversitat reflexivament lingüística, en amb l’avaluació especial del atenció a propi la situació aprenentatge lingüística amb una que es actitud produeix activa i de al centre. confiança en la pròpia capacitat.

PROFESSORAT


Participa activament i reflexivame nt en interaccions orals i escrites amb l’ús de les TIC.

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO 1r ESO

3 hores

ÀREES Llengua catalana i literatura

setmanal

2009-2010

Josep R Gregori

TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT NÚM. ambients

4. La descripció. Espai i



1. Descriure un espai tenint en compte les característiques físiques i les impressions 2. Desc Descri riur uree ambie ambient ntss i persona personatg tges es..

Potenciar la dimensió receptiva (lectura) i productiva (escriptura) de la comunicació escrita Const Constru ruir ir text textos os desc descri ript ptiu iuss d’esp d’espai aiss i d’ambients en suport paper o digital

3. Elabor borar un text descriptiu.

Ser con conscie cient de de la la im importància de dels components formals i normatius de la llen llengu guaa escr escrit itaa (ort (ortog ogrà ràfi fics cs,, mor morfosi fosint ntàc àcti tics cs,, semàn emànti tics cs)) i controlar-ne l’aplicació.

4. Analitzar un text descriptiu.

Des Desenv envolupar les habi abilitats necessàries per a la composició i cohesió textual Practicar la comprensió lectora i l’anàlisi interpretatiu de textos descriptius

Mostrar interès per la millora de l’expressió oral i escrita i respectar les opinions d’altri Escriure textos descriptius d’espais i d’ambie d’ambients nts,, en suport suport paper o digital, prenent com a model un text treballat a l’aula.

6. Saber separar correctament les síl·labes.

Potenciar l’ús de la biblioteca i de plataformes d’Internet com a dinamitzadores de l’aprenentatge lector i escriptor

Reconèixer i valorar la diversitat lingüística, amb especial atenció a la situ situac ació ió ling lingüí üíst stic icaa que que es produeix al centre.

7. Distingir entre diftongs creixents i decreixents.

Facilitar el desenvolupament de l’hàbit lector i descobrir el plaer del gust per la lectura

Participar activament i reflexi reflexivam vament ent en l’aval l’avaluaci uacióó del propi aprenentatge amb una actitud activa i de confiança en la pròpia capacitat.


Prendr Prendree el lleng llenguatg uatgee com a object objectee d’observació i d’anàlisi



Desenvolupar mètodes de treball eficaços i adequats a la situació escolar amb l'ús de les TIC

5.Utilitzar correctament els signes de puntuació: el punt i els punts suspensius

Comprendre textos (orals, escrits i audiovisuals) descriptius, pròxims als interessos de l’alumnat Usar tècniques de síntesi per a la comprensió de textos: subratllat, esquemes, resum Usar procediments de planificació, cohesió i revisió per a la producció de textos textos descri descripti ptius us (d’esp (d’espais ais i d’ambients) orals i escrits.

CONTINGUTS ✔

30

La descripció d’espais.


PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO ✔

La descripció d’ambients.

✔

Síl·laba i diftong.

METODOLOGIA I SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS INICIALS DESENVOLUPAMENT

SÍNTESI

MATERIALS RECURSOS

ORG. SOCIAL

TEMPS

hores

ATENCIO DIVERSITAT

1.Estructura text descriptiu 2.Lectura text

http://www.xtec.cat/~fmota/primer %20batx/descrip.htm

Gr u p

15 m

Fina Niubó. El El nou món de la Sandy , PAM, 2007. Preguntes

Individual

10 m

3.Activitats text

Fragment de El de El nou món de la Sandy. Sandy. Preguntes

individual

4.Puntuació

Puntua correctament aquest text i escriu les majúscules que calguin: Llista de molts

Grup

10m

Ortografia Ortogr afia bàsica

Núm.3

Grup

10m

Ortografia Ortogr afia bàsica

Núm.4

Llista mots

Grup

15m

http://clic.xtec.cat/ Núm.4 db/act_ca.jsp? id=3519 CLIC

5. Diftong decreixent o un diftong creixent 6.Separacó síl·labes

Núm.1

Núm.1 Viure a Catalunya.Vocabu Catalunya. Vocabu lari en imatges. imatges. Descripció làmines

10 m

Núm.2 Viure a Catalunya.Vocabu lari en imatges. imatges. Descripció làmines

Activitats aprenentatge unitat 4. La descripció. Espai i ambients 1. Lle Llegeix geix el el text text i contes contesta ta les les pregunte preguntess següents següents:“ :“ “Les rialles van i vénen i omplen el vagó d’alegria. Un vagó on van moltes persones

també immigrants que han vingut a viure i a treballar aquí com elles. Alguns fan de cambrers, vigilants, netejadors.., netejadors.., les feines que la majoria de gent no vol fer perquè volen descansar el diumenge “ Fina Niubó. El Niubó. El nou món de la Sandy Sandy,, PAM, 2007. 31

ACTIVITA AVALUACI


PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO a) Qu Quèè es es de desc scri riu? u? b) Et sembla una descripció objectiva o subjectiva? Per què? c) Quin ordre s’ha seguit per organitzar la informació d’aquest text? d) Creus que és una descripció detallada o que només té en compte les característiques generals? 1. Lleg Llegeix eix el text i contest contestaa les pregu preguntes ntes següe següents: nts: “Quan arriba l’hivern l’hivern i els dies es fan fan curts. La Sandy es posar una mica mica trista. Fa fred i es fa fosc aviat. A la senyora Rosa no li agrada anar pel carrer quan ja és fosc: té por de caure, perquè no hi veu gaire bé. De manera que a les cinc de la tarda ja tornen cap a casa i, aleshores, el dia es fa molt llarg”. Fina Niubó. El nou món de la Sandy Sandy,, PAM, 2007. a) L’ambient reuneix tots els els elements elements que donen vida vida a un espai. espai. Quins elements pots trobar en aquesta descripció? b) Subra Subratll tllaa cinc mots d’aques d’aquestt text que conting continguin uin dígrafs: dígrafs: 1. Punt Puntua ua correcta correctament ment aquest aquest text text i escriu les majúscu majúscules les que calguin calguin:: “D’altra banda l’aspecte d’aquella part de l’Àfrica era inquietant el desert apareixia a poc a poc ja no es veia cap poblat ni tan sols grups de cabanes la vegetació desapareixia a penes unes plantes eixarreïdes l’inici d’arenes blanquinoses i pedres de foc alguns arbustos i matolls espinosos. JulesVerne, Cinc setmanes en globus (adaptació). 4. Classifica aquests mots segons si contenen un diftong decreixent o un diftong creixent: iogurt, lluita, noia, riuen, caure, quadre, drapaire, feina, europeu, aire, noi, treien, roure, paisatges.

5. Separa en síl·labes els mots següents: a) Borroses h) Paisatges b) Forquilles i) Habitació c) Barreja j) Campanars d) Encaixades k) Calaix e) Il·luminada l) Església f) Blanquinoses 32


PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO m) g) n)

Paraules Noietes Canya

Avaluació formativa .Unitat 4.Espais i ambients Alumnat/ nom

Comprèn Usa Usa textos tècniques procediments de descriptius( re de síntesi planificació, trat, per a la cohesió i revisió autoretrat, comprensió per la producció caricatura) de textos: de textos propers als subratllat, descriptius interessos de esquemes, (retrat, l’alumnat resum. autoretrat i caricatura) orals i escrits.

GRUP CLASSE 1r ESO

DURADA 3 hores


PERÍODE setmanal

Escriu textos descriptius d’espais i ambients utilitzant les tècniques i els recursos expressius del retrat




ÀREES



5. La llengua literària



1. Reconèixer les qualitats i la finalitat de la llengua literària.

Potenciar la dimensió receptiva (lectura) i productiva (escriptura) de la comunicació escrita

Comp Comprrendr endree poètics.

text textos os

lite litera rari riss

Constru Construir ir textos textos poètics poètics en suport suport Usar procediments de planificació 2. Saber ordenar les paraules al vers de pape paperr o digi digita tall i util utilit itzar zar aquel aquells ls i revisió per a la producció de mane manera ra que que resu result ltin in mus musical icalss i recursos d’expressió i representació textos poètics harmonioses. que faciliten la creació artística..

33




3.Conèixer els recursos formals bàsics de la poesia

4. Conèixer els recursos expressius bàsics que afecten el significat

Ser conscient de la importància dels Produir textos literaris utilitzant els components formals i normatius de recursos expressius del llenguatge la llen llengu guaa escr escrit itaa (ort (ortog ogrà ràfi fics cs,, poè poèti ticc i les prin princip cipal alss figu figure ress mor morfosi fosint ntàc àcti tics cs,, semàn emànti tics cs)) i retòriques. controlar-ne l’aplicació. Pract Practic icar ar la compr comprens ensió ió lect lector oraa i l’an l’anàli àlisi si inter interpr preta etati tiuu de text textos os poètics.

Mostrar interès per la millora de l’expressió oral i escrita i respectar les opinions d’altri.

5. Utilitzar correctament els signes de puntuació en un text poètic

Ser conscient de la importància dels Escriure textos poètics, en suport components formals i normatius de ppap aper er o digi digital tal,, pren prenent ent com com a la llen llengu guaa escr escrit itaa (ort (ortog ogrà ràfi fics cs,, model un text treballat a l’aula. mor morfosi fosint ntàc àcti tics cs,, semàn emànti tics cs)) i controlar-ne l’aplicació.

6. Classificar les paraules en agudes, planes i esdrúixoles segons la posició de la síl·laba tònica

Ser conscient de la importància dels Participar activament i components formals i normatius de reflexi reflexivam vament ent en l’aval l’avaluaci uacióó del la llen llengu guaa escr escrit itaa (ort (ortog ogrà ràfi fics cs,, propi aprenentatge amb una actitud mor morfosi fosint ntàc àcti tics cs,, semàn emànti tics cs)) i activa i de confiança en la pròpia controlar-ne l’aplicació. capacitat.

7.Accentuar les paraules d’acord amb els dos tipus d’accent gràfic i les normes d’accentuació

Ser conscient de la importància dels components formals i normatius de la llen llengu guaa escr escrit itaa (ort (ortog ogrà ràfi fics cs,, mor morfosi fosint ntàc àcti tics cs,, semàn emànti tics cs)) i controlar-ne l’aplicació.


Potenci Potenciar ar la la dimens dimensió ió recep receptiv tivaa (lectura) i productiva (escriptura) de la comunicació escrita 9.Aprofitar i fer un ús adequat de les Constru Construir ir textos textos poètics poètics en suport suport TIC pape paperr o digi digita tall i util utilit itzar zar aquel aquells ls recursos d’expressió i representació que faciliten la creació artística..

Mostrar interès per la millora de l’expressió oral i escrita i respectar les opinions d’altri Participar activament i reflexivament en interaccions orals i escrites amb l’ús de les TIC

8. Llegi Llegirr un un text text lite literar rarii i comentar comentar-lo -lo

CONTINGUTS

La llengua literària El ritme El joc amb la forma de les paraules El joc amb el significat de les paraules L’accentuació METODOLOGIA I SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS

MATERIALS RECURSOS

ORG. SOCIAL

TEMPS hores

INICIALS

Preguntes vertader o fals

Gr u p

15 minuts

poema

Gr u p

DESENVOL UPAMENT

34

1.La llengua literària

2.Lectura

15 minuts

ATENCIO DIVERSITAT

ACTIVITATS AVALUACIÓ Núm.1

Activitat núm. 1 amb la resta del grup http://www.edu365.cat/infantil/poesia/me Núm2 nu_nat.htm Poemes virtuals ,dins educ365 acollida http://www.edu365.cat/eso/acollida/#



SÍNTESI

poema àrab català Buscar en diferents idiomes el concepte Núm.3 de: Comparació, metàfora, sinestèsia, antítesi, metonímia http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada i ferne una taula amb la seva traducció

3.La comparac ió

Unir frases

Gr u p

15 m

4..La metàfora

Enllaçar frases

Gr u p

15 m

Buscar en diferents idiomes el concepte de: metàfora i fer-ne una taula amb la seva traducció en les altres llengües existents a l’aula.

5. Diferenciació concepte

Respondre preguntes

Gr u p

15 minuts

Buscar en diferents idiomes: Comparació, metàfora al http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada i cercar exemples en altres llengües que es traduiran , després amb l’ajut del Google translàtor al català.També podem buscar refranys existents a les seves llengües: http://www.omniglot.com/

6.Mots aguts,plan s,esdrúixo ls

Emplenar un quadre

Gr u p

15 m

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp? id=3519

Activitat del CLIC

Activitats aprenentatge unitat 5. La llengua literària: 1. Digues quines de les afirmacions següents són certes (V) i quines són falses (F): a) La llengua literària té, sobretot, una finalitat estètica, és a dir, busca la bellesa i l’expressivitat. l’expressiv itat. _ b) La llengua literària explica la realitat que ens envolta d’una manera objectiva. _ c) La llengua literària juga amb la forma de les paraules, amb els sons i les lletres. _ d) La llengua literària busca sorprendre i commoure el receptor. _ e) La llengua literària literària ens dóna instruccions. _ 2. Llegeix atentament aquests poemes i contesta les preguntes següents: Ibn Khafaja (Alzira, 1058-1139) Andalusins, quin goig el vostre! Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres. El paradís etern és a ca vostra. Si em deixaren triar, meu me'l faria. 35


Núm.4

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO Viviu-lo! No tingueu por de l'infern. Del paradís al foc, no s'hi va mai. ُ‫ر‬ ‫أش ج ا‬ ‫و‬ ‫ار‬ ‫أن‬ ‫و‬ ٌ  ‫ظ‬ ‫و‬ ‫ا ء‬ / ‫ُركــــ ُم‬ ‫د‬ ‫ل‬ ‫ـ ـ س‬‫ن‬  ‫أن‬  َ ‫ْـ ـ‬‫أه‬ ‫يـ ـا‬ ُ‫ر‬ ‫ت ا‬ ‫أ‬ ُ   ‫ك‬  ‫ه ذ‬ ُ  ‫خ‬  ‫و‬ / ‫ُم‬‫ُك ـ ـ ـ‬ ‫ر‬ ‫ِدي ـا‬ ‫ف‬  ‫ف‬ ‫إ‬ ‫إ‬ ‫ـ‬ ‫ُخـ‬   ‫ة‬ َ ‫ا‬ ‫ار‬ ‫ِة‬ ‫ج‬ ‫ع‬  ‫ع‬  ُ  ُ ‫س‬‫ف‬‫ف‬ / ‫ق‬ َ‫ق‬ َ   ‫أ‬ ‫أ‬ ‫غ‬ ‫غ‬ ‫ف‬ ‫ف‬ ‫ب‬ ‫ب‬‫ح‬  a) Digues quina és la idea essencial que ens vol comunicar? b) Quins versos rimen? c) Compta les síl·labes del vers senyalats en negreta. 3. Completa aquestes comparacions: a) És fred com ___________ ______________________ _____________ __ b) És brut com ___________ _______________________ _____________ _ c) És dolç com ________________________ d) És blanc com _______________________ _______________________ e) És alt com __________________________ f) És dur com ___________ ______________________ ______________ ___ g) És fort com ___________ ______________________ ______________ ___ h) És net com _________________________ 4. Relaciona amb fletxes els elements de la primera columna i els de la segona: a) La lluna com el cotó fluix b) El mar com una flor vermella c) Els núvols com un mirall de plata d) El foc com una pilota d’argent

5. Quina diferència hi ha entre una comparació i una metàfora? 1. Classif Classifica ica els els mots següent següentss segons segons si són aguts, aguts, plans plans o esdrúixols esdrúixols,, i accentua’ls quan calgui: historia, rosa, memoria, canço, angles, cinturo, finestra, acrobata, tovallo, arbre, dificil, ciencia, festa, analisi, diposit, serios, nebot, motor, pel·licula, music 24 AGUTS

PLANS

ESDRÚIXOLS

Avaluació formativa .Unitat 5. La llengua literària Alumnat/

36

Comprèn

Usa

Produeix

Mostra

Escriu textos

Reconeix i

Participa


Participa

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO no m

te x to s literaris poètics

GRUP CLASSE 1r ESO

tècniques de síntesi per a la comprensió de textos: subratllat, esquemes, resum.

DURADA 3 hores

textos literaris utilitzant els recursos expressius del llenguatge poètic i les principals figures retòriques.

PERÍODE setmanal

interès per la millora de l’expressió oral i escrita i respecta les opinions d’altri.

textos poètics utilitzant les tècniques i els recursos expressius del retrat


valora la activament i diversitat reflexivament lingüística, en amb l’avaluació especial del atenció a propi la situació aprenentatge lingüística amb una que es actitud produeix activa i de al centre. confiança en la pròpia capacitat.


ÀREES



6. La narració. La memòria personal



1. Reconèixer un text narratiu i saber trobar el tema principal

Potenciar la dimensió receptiva (lectura) i productiva (escriptura) de la comunicació escrita Construir textos narratius en suport paper o digital.

Comprendre textos narratius pròxims als interessos de l’alumnat

4. Apren Aprendre dre a punt puntuar uar text textos os narr narrati atius us

Practicar la comprensió lectora i l’anàlisi interpretatiu de textos narratius Ser cons conscie cient nt de la impor importàn tància cia dels dels components formals i normatius de la llengua escrita (ortogràfics, morfosintàctics, semàntics) i controlar-ne l’aplicació.

Escriure textos narratius, en suport paper o digital, prenent com a model un text treballat a l’aula Ser conscient de la importància dels components formals i normatius de la llengua escrita (ortogràfics, morfosintàctics, semàntics) i controlar-ne l’aplicació.

6. Utilitzar la dièresi en les seves diverses aplicacions ortogràfiques.

Ser conscient de la importància dels components formals i normatius de

Ser conscient de la importància dels components formals i

2. Distingir els principals elements de l’estructura de la narració: plantejament, nus i desenllaç. 3. Redactar la sinopsi d’un text narratiu

37

Usar procediments de planificació, cohesió i revisió per a la producció de textos narratius orals i escrits


activament i reflexivament en interaccions orals i escrites amb l’ús de les TIC.

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO la llengua escrita (ortogràfics, morfosintàctics, semàntics) i controlar-ne l’aplicació.

normatius de la llengua escrita (ortogràfics, morfosintàctics, semàntics) i controlar-ne l’aplicació.


Prendr Prendree el lleng llenguatg uatgee com a object objectee d’observació i d’anàlisi.

Reconèixer i valorar la diversitat lingüística, amb especial atenció a la situació lingüística que es produeix al centre.


Desenvolupar mètodes de treball eficaços i adequats a la situació escolar amb l’ús de les TIC

Participar activament i reflexivament en interaccions orals i escrites amb l’ús de les TIC.

CONTINGUTS La narració L’estructura del text narratiu La dièresi


MATERIALS RECURSOS

ORG. SOCIAL

TEMPS

ATENCIO DIVERSITAT


Grup

15 m

Quadern digital.

Activitat núm.1

15 m

hores

INICIALS

1.Avaluació inicial

DESENVOL UPAMENT

2.lectura fragment tex “Lofti”

Lectures comencem .LIC Història personal Lofti

Gr u p

SÍNTESI

3.Estructura text narratiu

Preguntes. http://www.xtec.cat/aulanet/quadern/ Quadern digital.

Individual

15m

4.Accentuació

Llista de mots

Gr u p

15m

38

Preguntes tipus text http://www.xtec.net/aulanet/quadern/index.htm Quadern digital.Escriure a l’ESO

Activitat núm.2

L'alumne/ a de la setmana, dins l’espai “kalidosco pi”” pi Característiques del text de Kalidoscopi Ortografia inicial.. Espai inicial acollida Edu365


Activitat núm.3

Activitat núm.4

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO 5.La dièresi

Llista de mots

Gr u p

15 m

Programa SALC

Activitats aprenentatge unitat 6. La narració. La memòria personal 1. Digues quines de les afirmacions següents són certes (V) i quines són falses (F): a) Una història és un conjunt de fets o esdeveniments que algú explica. _ b) Les narracions expliquen com són les coses, les persones, els espais en un moment determinat.. _ determinat c) Les narracions expliquen esdeveniments que duren instants, hores, dies o anys. _ d) La narració sempre parteix de l’observació. _ e) Els fets narrats poden ser reals r eals o ficticis. _ 2. Llegeix aquest text i contesta les preguntes següents: “En Lofti és un noi de catorze anys que fa poc temps que ha arribat a Catalunya. Abans vivia a Nador, al nord del Marroc. És un noi alt i prim. Té la pell morena i els cabells negres molt arrissats. Els seus ulls són negres com el carbó. Li agrada portar texans i camisa. No porta mai sabates: li agraden més les sabatilles esportives. Va a l’institut del seu poble. Està fent tercer d’ESO, i tot i que encara li costa entendre el català, està avançant molt.Viu en una casa als afores del poble, amb els seus quatre germans i els seus pares. És una casa una mica vella, però molt gran, i està envoltada envoltada per un jardí ple ple de flors i arbres. El seu pare treballa de paleta, igual que dos dels seus germans. S’acaben de comprar un cotxe, tot i que el seu germà gran ja té una moto. En Lofti està molt content de viure a Catalunya, però també enyora el seu país. De ben segur, a l’estiu anirà a veure tota la família al Marroc” a) Quin és el tema del text? b) Explica qui el narra: c) Quins fets es produeixen? d) Quin temps verbal hi domina? Busca cinc verbs en el text: e) Aquest fragment creus que pertany al plantejament, al nus o bé al desenllaç de la novel·la? Per què? f) Resumeix el text en una frase: 3. Explica l’estructura del text narratiu: 3. Accentua les paraules que calgui: a) Si que es estrany: son les dotze i no tinc son. b) El net dels meus veïns sempre va net i polit. c) M’agrada molt el cafè molt. 39


Activitat núm.5

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO d) Mon germà ha viatjat per tot el mon. e) No se m’ha escapat el tren de les deu pels pels. f) El te verd no te tanta teïna com el negre. g) A Can Ricardo de Rubí, es on fan el be mes be. h) Us comunico que no es pot fer us del mòbil a classe. i) Aquella dona no dona mai res a ningú. Es una garrepa de mena. j) A l’os bru del Pirineu se li ha trencat un os. 1. Quines Quines són les dues dues funcio funcions ns que pot fer fer la dière dièresi? si? 2. Pos Posaa llaa dière dièresi si qua quann calgu calgui: i: a) La Lluisa sempre dorm amb peucs. b) La reina volia trobar un príncep amb els ulls del color de la reina. c) He posat el raim a l’aiguera. d) Sempre que pot em mira de reull. e) La meva veina està més contenta que unes pasques perquè ja parla cinc llengues. f) Aquest estiu el Raul vol visitar diversos paisos de l’Est. g) Han substituit aquells suissos que es queixaven tant. h) Si ets tan rabiut no vindràs al zoològic a veure pinguins.

Avaluació formativa .Unitat 6. La narració. La memòria personal Alumnat

40

Comprèn textos narratius pròxims als alumnes


Usa procediments de planificació, cohesió i revisió per a la producció de textos narratius orals i escrits.

Mostra Escriu textos interès per narratius, en la millora suport de paper o digital, l’expressió prenent com a oral i model un text escrita i treballat a respecta l’aula les opinions d’altri.





GRUP CLASSE 1r ESO

DURADA 3 hores

PERÍODE setmanal



ÀREES



7. La narració. La memòria social



1.Saber diferenciar els personatges principals dels secundaris en textos narratius 2. Reconèixer els diferents punts de vista que pot tenir una narració

Potenciar la dimensió receptiva (lectura) i productiva (escriptura) de la comunicació escrita Construir textos narratius en suport pape paperr o digi digita tall i util utilit itzar zar aquel aquells ls recursos d’expressió i representació que faciliten la creació artística.

3. Identificar els tres tipus de text que podem trobar en una narració: la descripció, el diàleg i la narració

Ser conscient de la importància dels components formals i normatius de la llengua escrita (ortogràfics, morfosintàctics, semàntics) i controlar-ne l’aplicació Desenvolupar les habilitats necessàries per a la composició i cohesió textual Ser conscient de la importància dels components formals i normatius de la llengua escrita : l’oració Ser conscient de la importància dels components formals i normatius de la llengua escrita: el subjecte i el predicat.

Escriure textos narratius, en suport paper o digital, prenent com a model un text treballat a l’aula Comprendre els elements bàsic de l’oració en els textos treballats

Aprendr Aprendree a gestio gestionar nar el pens pensamen amentt creatiu i potenciar el pensament crític


4.Reconèixer els recursos lingüístics de la narració 5. Saber reconèixer i construir correctament una oració 6. Saber distingir el subjecte i el predicat en una oració

7. Llegi Llegirr un un text text lite literar rarii i comentar comentar-lo -lo

41

Comprendre textos narratius literaris Usar tècniques de síntesi per a la comprensió de textos: subratllat, esquemes, resum Usar procediments de planificació, cohesió i revisió per a la producció de textos narratius orals i escrits

Comprendre els elements bàsics: el subjecte i el predicat en les textos treballats



CONTINGUTS La narració: els personatges ✔

✔

La narració :el punt de vista

✔

Recursos lingüístics de la narració

✔

L’oració


MATERIALS RECURSOS

ORG. SOCIAL

TEMPS

ATENCIO DIVERSITAT


hores

INICIALS

1.Lectura fragment

Fina Niubó.El nou món de la Sandy.PAM i preguntes sobre el text

Grup

15 m.

Llegir el text de la Sandy i fer una taula amb els mots desconeguts en diferents llengües

Activitat 1

DESENVOLUPAMENT

2.Identificació subjecte i predicat

Oracions on identificar les dues parts http://blocs.xtec.cat/celobert/2009/01/22/loraciosimple/ .frases per distingir les dues parts principals. Posar en ordre oracions desordenades SALC,, universitat Pompeu Fabra SALC

Gr u p

15 m.

Quaderns comencem

Activitat 2

Gr u p

15 m.

Quaderns comencem

Activitat 3

4.Signes de puntuació

SALC i puntuar frases .Quant a la diversitat, als quaderns comencem , hi ha activitats de puntuació

Gr u p

15m.

5.Producció text memòria social

http://www.contesdelmon.blogspot.com/ contes del món.

Individual

15m.

3.Ordre lògic frase

SÍNTESI

42

Quaderns comencem Contes arreu del món


Activitat 4

Activitat 5


Activitats aprenentatge unitat 7. La narració. La memòria social: 1. Lleg Llegeix eix el el text text i respo responn les les pregunte preguntess següent següents: s: “Comiat. Som a Guayaquil, una ciutat de l’Equador, un país de Llatinoamèrica, tocant a l’Oceà pacífic. En aquesta ciutat, no hi fa ni fred ni calor: l’hivern és igual que l’estiu. La Sandy és una noia d’aquest país: només té divuit anys. Viu amb la mare i els germans. Ella és la gran. El seu pare fa molt de temps que va marxar de casa i no saben on para. La seva mare està sense feina. Té tres germans més petits. La Sandy treballa en un mercat de la ciutat i el sou que cobra és molt baix” Dins de, Fina Niubó. El nou món de la Sandy. Sandy . PAM, 2007 a) Qui narra l’acció? b) En quina persona verbal s’expressa? c) Quin tret peculiar té el personatge principal? d) Quin temps verbal de passat predomina en aquesta narració? Què expressa? 2. Identifica el subjecte i el predicat de les oracions següents: a) El meu pare tenia un petit cafè a Rubí. b) El meu padrí i el seu germà Muhàmmad eren bessons. c) Al mercat va arribar un camió. d) L’estudi de les matemàtiques requereix molta dedicació. e) Els concerts de la festa major de l’estiu omplen d’alegria el barri. 3. Ordena aquestes paraules de manera que formin una oració: a) la / ens / no / sortir / va / professora / deixar / pati / al b) nosaltres / totes / venim / escola / la / de / mateixa c) et / bon / matí / de / trucar / vaig d) cinema / última / veure / a / l’ / anirem / pel·lícula / al / ficció / ciència / de 43


PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO 4. Les oracions es tanquen amb un o altre signe de puntuació, segons el tipus d’oració de què es tracti. Posa el signe de puntuació que convingui a cada oració: a) Qui ha vist la meva calculadora? b) Aniràs a Port Aventura, quina sort que tens! c) He d’anar al supermercat a comprar carn, fruita, verdura d) Ui, quin mal que m’has fet! e) Què fan avui a la televisió? 5. Tria un personatge de la teva família i escriu una breu narració sobre la seva vida.

Avaluació formativa .Unitat 7 La narració. La memòria social Alumnat/ nom

44

Comprèn textos narratius pròxims als alumnes i


Usa procediments de planificació, cohesió i revisió per a la producció de textos narratius orals i escrits.

Mostra Escriu textos interès per narratius, en la millora suport de paper o digital, l’expressió prenent com a oral i model un text escrita i treballat a respecta l’aula les opinions d’altri.



Participa activament i reflexivame nt en interaccions orals i escrites amb l’ús de les TIC.


GRUP CLASSE 1r ESO

DURADA 9 hores

PERÍODE setmanal



ÀREES



8. La narració. La memòria col·lectiva


COMPET COMPETÈNC ÈNCIES IES BÀSIQU BÀSIQUES ES CRITER CRITERIS IS D’AV D’AVALU ALUACI ACIÓ Ó Potenciar la dimensió receptiva (lectura) i productiva (escriptura) de la comunicació escrita

Comprendre textos narratius literaris i dels mitjans de comunicació

Construir textos narratius (les memòries, la notícia) en suport paper o digital Ser conscient de la importància dels components formals i normatius de la llen llengu guaa escr escrit itaa (ort (ortog ogrà ràfi fics cs,, mor morfosi fosint ntàc àcti tics cs,, semàn emànti tics cs)) i controlar-ne l’aplicació.

Usar tècniques de síntesi per a la comprensió de textos: subratllat, esquemes, resum Usar procediments de planificació, cohesió i revisió per a la producció de textos narratius orals i escrits

Desenvolupar les habilitats necessàries per a la composició i cohesió textual


5. Conèixer l’estructura bàsica d’una paraula: lexema i morfema

Practicar la comprensió lectora i l’anàlisi interpretatiu de textos narratius

Escriure Escriure textos narratius literaris i dels dels mitjan mitjanss de comunic comunicació ació,, en suport paper o digital, prenent com a model un text treballat a l’aula.

6. Diferenciar morfemes gramaticals i morfemes derivatius.

Ser conscient de la importància dels components formals i normatius de la llen llengu guaa escr escrit itaa (mor (morfe feme mess gramaticals i derivatius)

Usar procediments de planificació, cohesió i revisió per a la producció de textos narratius orals i escrits.


Desenvo Desenvolup lupar ar mètode mètodess de treb treball all eficaços i adequats a la situació escolar amb l’ús de les TIC


1. Reconèixer l’espai i el temps en una narració. 2. Identificar i elaborar diversos textos narratius 3. Analitzar un text narratiu

4. Utilitzar correctament els signes de puntuació: les cometes

45



CONTINGUTS

La narració: l’espai i el temps L’elaboració d’un text narratiu L’anàlisi del text narratiu L’estructura de la paraula.

DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS

MATERIALS RECURSOS

ORG. SOCIAL

TEMPS

ATENCIO DIVERSITAT

El nou món de la Sandy i preguntes de comprensió textual Cercar perfil autora al www.facebook.com per www.facebook.com per esbrinar la seva biografia i interessos Cercar la persona i el nombre.Graella

Gr u p

30 m

Espai kalidoscopi http://www.espurna.cat/kalidoscopi/ L’alumne de la setmana

Gr u p

15 m

Galí. Morfosintaxi http://clic.xtec.cat/gali/ www.edu365.cat/primaria/muds/catala/conjugacio.htm edu365

3.Lexema i morfema

Escriure co conceptes

Individual

15m

4.creació lèxica

Graella per crear mots derivats i primitius

Gr u p

15 m

Aventura't amb l'ortografia - Nivell 2 http://clic.edu365.cat/db/act_ca.jsp?id=3521 CLIC

5.El sufix

Graella per crear molts per sufixació

Gr u p

15 m

Aventura't amb l'ortografia - Nivell 2 http://clic.edu365.cat/db/act_ca.jsp?id=3521 CLIC

INICIALS

1.Lectura història personal

DESENVOL UPAMENT

2.Categoria verbal

hores

http://www.intercat.cat/speakcat/

Speakc@t! Galí. Morfosintaxi

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/mudsmot m Mud de mots. la fàbrica de les paraules

SÍNTESI

46

6.Creació notícia

Elaboració notícia http://www.tv3.cat/canal/324 http://www.bbc.co.uk servei BBC per cercar notícies i vídeos per notícies

Individual

30 m

Espai kalidoscopi http://www.espurna.cat/kalidoscopi/ La notícia de la setmana.



Activitats d’ensenyament d’ensenyament aprenentatge aprenentatge unitat unitat 8. 1. Lle Llegeix geix aquest aquest text text i contes contesta ta les pregu preguntes ntes següe següents: nts: “Fina Niubó i Prats (Badalona, 1945). Ha dedicat tota la seva vida professional a l’ensenyament, especialment del català: infants, adults i Mestres. Li agrada la tasca de mestra i, també, la d’escriure. Amb el llibre El nou món m ón de la Sandy s’estrena com a autora. Ha escrit amb molta il·lusió aquesta novel·la perquè hi ha pogut explicar històries de persones que ens són properes i amb qui ens podem identificar. I també, perquè d’aquesta manera contribueix a l’edició de materials de lectura fàcil que, per la seva experiència experiència professional, sap que són molt molt necessaris “. Cercar l’autora al Face Book per incidir en la seva historia personal. Creiem que aquest portal http://www.facebook.com ha esdevingut una gran xarxa de comunicació sense menystenir, menysteni r, és clar, els mitjans tradicionals com la conversa i l’entrevi l’entrevista; sta; però cal aprofitar les TIC per engrescar el nostre alumnat amb aquest espai a la xarxa tan famós i emprat! a) Creus que els fets narrats són reals o ficticis? Per què? b) En quin temps se situen els fets que narra? c) A quin lloc se situa l’acció? d) Qui narra els fets? En quina persona verbal s’expressa? 2. Busca Busca cinc verbs verbs en el text text i digues, digues, en cada cada cas, quina quina persona persona i quin quin nombre expressen: Verb

Persona

nombre

3. Explica què són un lexema i un morfema. 4. Adjunta a cada paraula el sufix que hi vagi bé i forma nous mots: -ista, -eria, -er, -esa, -ció Mot primitiu

Sufix

Mot derivat

Fusta Dent Trist Porta Avaluar 5. Determina quin és el mot primitiu de cada un dels mots derivats següents: 47 Josep Ramon Gregori i Muñoz. Programació 1r ESO Llengua catalana i literatura DNI: 200 098 48- d

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO a) colombaire _____________ ______________________ _________ d) belles ____________ ____________________ ________ b) oliva olivarr _______ __________ ______ ______ _____ _____ ______ _____ e) in innoc nocènc ència ia _____ ________ ______ ______ _____ __ c) fullam ____________ _______________________ ___________ f) espardenyot ___________ _______________ ____ 6. Redacta una notícia d’algun esdeveniment relacionat amb el teu centre o bé amb la teva localitat. Recorda que li has de posar un títol i que ha de respondre a les sis preguntes corresponents a la informació més rellevant que hi ha d’aparèixer: qui?, què?, quan?, on?, com? per què?

Avaluació formativa .Unitat 8. La narració. La memòria col·lectiva. Alumnat/ nom

48

Comprèn textos

Usa tècniques

Usa procediments de

Mostra interès per

Escriu textos narratius, en

Reconeix i valora la

Participa activament i


Participa activament

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO narratius pròxims als alumnes

GRUP CLASSE 1r ESO ÀREES

49

de síntesi planificació, per a la cohesió i revisió comprensió per a la de textos: producció de subratllat, textos narratius esquemes, orals i escrits. resum.

DURADA 3 hores

PERÍODE setmanal

la millora suport de paper o digital, l’expressió prenent com a oral i model un text escrita i treballat a respecta l’aula les opinions d’altri.


diversitat reflexivament lingüística, en amb l’avaluació especial del atenció a propi la situació aprenentatge lingüística amb una que es actitud produeix activa i de al centre. confiança en la pròpia capacitat.




i reflexivament en interaccions orals i escrites amb l’ús de les TIC.

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO Llengua catalana i literatura

9. El diàleg



Identificar els elements que determinen una situació de comunicació

Saber comunicar-se oralment i per escrit, utilitzant l’expressió corporal i les tecnologies de la comunicació

Reconèixer les característiques del diàleg oral.

Construir textos dialogats en suport paper o digital

Analitzar l’estructura i els recursos lingüístics del diàleg

Ser conscient de la importància dels components formals i normatius de la llengua escrita (ortogràfics, morfosintàctics, semàntics) i controlar-ne l’aplicació Expressar i interpretar diferents tipus de discurs adequats a la situació comunicativa

Utilitzar correctament els signes d’ interrogació i admiració Conèixer i utilitzar adequadament els determinants

Desenvolupar mètodes de treball eficaços i adequats a la situació escolar amb l’ús de les TIC

Llegir un text literari i comentar-lo

Aprofitar i fer un ús adequat de les TIC

Comprendre textos (orals, escrits i audiovisuals) de diverses situacions comunicatives, pròxims als interessos de l’alumnat Produir textos dialogats orals i escrits usant procediments de planificació, registre adequat i revisió Escr Escriu iure re diàl diàlegs egs amb amb dife difere rent ntss finalitats finalitats comunicatives comunicatives,, en suport suport ppap aper er o digi digital tal,, pren prenent ent com com a model els treballats a l’aula. Escriure diàlegs amb diferents finalitats comu comuni nica cati tive ves, s, en supo suport rt pape paperr o digi digita tal, l, pren prenen entt com com a mode modell els els treballats a l’aula.

Mostrar interès per la millora de l’expressió oral i escrita i respectar les opinions d’altri Reconèixer i valorar la diversitat lingüística, amb especial atenció a la situació lingüística que es produeix al centre Participar activament i reflexivament en interaccions orals i escrites amb l’ús de les TIC

CONTINGUTS

La situació de comunicació

Característiques del diàleg oral Estructura i recursos del diàleg Els determinants METODOLOGIA I SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA DESCRIPCIÓ DE LES

50

MATERIALS

ORG.

TEMPS

ATENCIO


ACTIVITATS

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO ACTIVITATS

RECURSOS

SOCIAL

hores

INICIALS

http://www6.gencat.cat/llengcat/liu/40_624.pd f

Gr u p

30 m

1.Característique s text oral

Aprendre llengua oral amb un recurs estimulant: el CD-ROM Viure a Catalunya. Comencem a parlar

2.Crear diàleg

Graella guió per crear les situacions

Parelles

15 m

3.Identificar elements diàleg

Fragment text Viure a Catalunya

Parelles

15 m

4.Det 4.Deter ermi mina nats ts

Iden Identi tifi fica caci cióó clas classe sess dete determ rmin inant antss en graella

Gr u p

15m

Gr u p

15 m

Speakc@t!

AVALUACIÓ

eurotalk

Activitat núm.1

Viure a Catalunya.

Activitat núm.2

Viure a Catalunya. Comencem a parlar

eurotalk

DESENVOL UPAMENT

DIVERSITAT

Galí Vincles LLevat. Nous lectors

Activitat núm.3 Activitat núm.4

Galí SÍNTESI

5. Les Les xif xifre ress

Escr Escriu iure re en lle lletr tres es les les xif xifre ress pro propo posa sade dess Speakc@t!

Galí

eurotalk

Galí

Activitats d’ensenyament-apren d’ensenyament-aprenentatge entatge unitat unitat 9. 1. Digu Digues es quines quines són són les caract caracterís erístiqu tiques es del diàle diàlegg oral.

51


Activitat núm.5

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO 1. Tota conversa conversa es produeix en una situació concreta de comunicació. comunicació. Fes un diàleg per a cadascuna d’aquestes situacions de comunicació. Decideix si el tractament ha de ser formal o informal:

1 2

Emissor Pares

receptor Fill/filla

Finalitat Tema Reflexió Muntar temps estudi comiat familiar Alumna 1r Alumna 1r Organització Muntar ESO ESO festa comiat aniversari familiar

canal oral Telèfon mòbil

3. Busca quines característiques lingüístiques hi ha en aquest diàleg: – – – –

Ei, tu, Jordi! Per què has insultat meu germà? Jo ? No res... T’ho juro... juro... Ah, no? No ets el company de classe que sempre li fa nosa? No, segur que t’equivoques! t’equivoques! Jo sóc molt, molt amic amic del teu germà! T’ho juro juro per Déu!

4. Completa el quadre següent amb els determinants que trobis en aquestes oracions: Prefereixo aquesta música que la que vas posar ahir. Has trobat el paquet que t’he deixat damunt del llit? Falten pocs dies per acabar el curs. Ma germana estudia molt i ho aprova tot. Les meves samarretes són pintades a mà, les teves no. Hem fet bastants jocs de relleus a la classe d’educació física. El senyor que parla amb un mòbil és força amable. Alguna cosa m’ha fet mal, he vomitat tres vegades.

Articles

Demostratius

Possessius

Quantitatius

Numerals

indefinits

5. Escriu les xifres següents en lletres: a) 28: vint-i-vuit. Exemple b) 165 c) 656 d) 3.748 e) 570.654 52 Josep Ramon Gregori i Muñoz. Programació 1r ESO Llengua catalana i literatura DNI: 200 098 48- d

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO f) 1.839.236 g) 199.000

Avaluació formativa .Unitat 9. El diàleg. Alumnat/ nom

53

Comprèn Usa Produeix textos textos (orals, tècniques dialogats orals i escrits i de síntesi escrits usant audiovisuals) per a la procediments de de diverses comprensió planificació, situacions de textos: registre adequat comunicatives subratllat, i revisió. pròxims als esquemes, interessos resum. de l’alumnat


Escriu diàlegs amb diferents finalitats comunicatives, en suport paper o digital, prenent com a model els treballats a l’aula.





9. Enllaços a la xarxa per treballar les activitats d’ensenyament d’ensenyament -aprenentatge -aprenentatge : 1. Alumat grup classe: Llengua catalana ESO. EspaiEdu356.cat: http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/index.htm . PELC. http://pelc.caib.es/recursos/index.html El Programa d'Ensenyament de la Llengua Catalana ha estat impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears i el COFUC. Inclou teoria i exercicis autocorrectius dels nivells elemental (per a parlants amb un domini inicial suficient de la llengua catalana a nivell oral i de comprensió lectora), mitjà i superior. Ortografia catalana: http://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/ortografia/index.htm Parla.cat és un espai virtual d’aprenentatge que posa a l’abast de tothom materials didàctics per aprendre la llengua catalana. El curs es pot fer seguint la modalitat lliure o la modalitat amb tutoria http://www.parla.cat/pres_catalaenlinia/AppPHP/login/index.php 1. Alumna Alumnatt acol acolli lida da i de diver diversit sitat at:: http://www.edu365.cat/eso/acollida/index.htm Espai web aula acollida IES la Serreta de Rubí: 54


PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO http://aulaacollidaieslaserreta.blogspot.com/ Speak Speakc@t c@t és un curs curs de catal catalàà de superv supervivè ivènci nciaa dirig dirigit it especi especial almen mentt a estud estudian iants ts estrangers i ambientat en un context universitari. Fes clic en alguna de les opcions de dalt per començar (o fes clic en les banderes per canviar l'idioma de les pestanyes). Benvinguts a Speakc@t! http://www.intercat.cat/speakcat/index.html Ortografia bàsica: http://www.xtec.cat/aulanet/ud/catala/ortografia/index.htm Diccionaris Diccionaris alumnat nouvingut :Àgora: http://www.edu365.cat/agora/index.htm Espai Kalidoscopi. Aules acollida secundària. http://www.espurna.cat/kalidoscopi/ Des de la nostra aula col·laborem, setmanalment setmanalme nt amb “La notícia de la setmana” que també pengem al lloc web de l’aula d’acollida de l’IES la Serreta de Rubí. Espai diversitac: http://diversitac.blogspot.com/ on els alumnes nouvinguts participen en tasques de reflexió sobre el fet migratori. Espai LIC http://www.xtec.cat/lic/

Aquest Espai LIC -de llengua i literatura, d'interculturalitat i de cohesió social - és una aportació i una col·laboració oberta, dinàmica i compartida que vol ajudar a tots els professionals en aquest nou repte educatiu pel tractament de l’alumnat nouvingut.

Josep Ramon Gregori i Muñoz DNI: 20009848-d Correu electrònic: electrònic: [email protected] Blog personal: http://josepgregori.blogspot.com/

55


PROGRAMACIO DIDACTICA OPOS 09

Recommend Documents