1 locucions 1
LOCUCIONS ADVERBIALS A bacs: morts de riure; amb moltes presses. A balquena: en grans quantitats. A barrisc: sense mesura, a ull. A bastament: en quantitat suficient. A bastança: en quantitat suficient. A bell doll: rajant sense parar. A bell ull: a ull, sense mesurar. A besllum: a contrallum. A betzef: en abundància. A boca de fosc: entrant la nit. A bocadents: de cara a terra. A bocons: gitat mirant a terra. A bon compte: segons allò que hom pot jutjar. A bon dret: amb justícia; carregat de raó. A bondó: en abundància. A boqueta de nit: quan comença a fosquejar. A borbolls: precipitadament, mig nugant-se la veu. A borbollades: tumultuosament i amb intermitències. A borbollons: tumultuosament i amb intermitències. A bordolls: tumultuosament. A bots i barrals: fer un gran xàfec. A cabassos: en abundància. A cada moment: amb una gran freqüència. A capgirells: donant tombs de manera irregular. A caramull: en abundància. A carretades: en abundància. A carta cabal: amb coneixement. A cau d’orella: en veu baixa. A cavall: anar en vehicle. A cegues: amb desconeixement d’una cosa, sense tenir-ne informació. A coll: sobre la regió veïna al coll, els muscles i l’esquena. A collibè: assegut sobre l’espatla. A colp calent: a l’acte, de seguida. A compte: com a part d’una quantitat a pagar. A contracor: vencent un sentiment de repugnància, de mala gana. A contrapèl: en direcció contrària a la natural. A cop calent: a l’acte, de seguida. A còpia de: emprant insistentment un mitjà. A cor què vols: amb satisfacció completa. A corre-cuita: Amb moltes presses. A corrua feta: sense parar. A cuita-corrents: amb moltes presses. A dalt: a la part superior. A degolla: sense donar quarter. A deshora: fora de temps, a una hora intempestiva, fora d’hora. A destemps: fora de temps. A devora: prop. A dojo: en abundància. A doll:en abundància. A dreta llei: d’acord amb la llei. A dretcient: expressament. A dretes: expressament; ben fet, correctament.
A dues llums: a l’hora foscant o a l’hora de punta del dia. A empentes i redolons: amb entrebancs i dificultats. A escar: a preu fet. A escara: a preu fet. A escarada: a preu fet. A escruix: d’acord amb el preu invariable d’un arrendament. A espentes i redolons: amb entrebancs i dificultats. A espentes: de pressa i amb descortesia. A estall: a preu fet. A falta de: mancat, no tenint. A flotons: de manera tumultuosa i discontínua. A forfollons: tumultuosament i amb intermitències. A fosques: sense llum. A frec: molt a la vora. A furt: de manera encoberta. A gatameu: posant els peus i les mans a terra. A gavadals: en abundància, en gran quantitat. A genollons: caminant amb els genolls. A gosades: certament, en veritat. A grans trets: sense mirar en detalls. A gratcients: amb intenció. A gust: Volenterosament, amb satisfacció. A hora foscant: a l’hora del crepuscle. A hora horada: en el darrer moment. A hores d’ara: en els moments actuals, ara mateix. A l’abandó: en estat d’abandó. A l’albir de: a la lliure voluntat de. A l’empèl: damunt d’un animal però sense sella. A l’encop: alhora. A l’engròs: en grans quantitats. A l’entorn: pels voltants. A l’escapça: sense saber allò que es desitjava saber. A l’esgarriada: en dispersió. A l’esquerra: a la banda de la sinistra. A l’horabaixa: a la posta del sol. A l’inrevés: amb sentit oposat. A l’instant: Immediatament. A l’orsa: contra la direcció del vent. A l’uf: en abundància. A la babalà: de qualsevol manera. A la baldor: en gran quantitat. A la bestreta: per endavant. A la biorxa: malament, al revés del que voldríem. A la darreria: cap a la fi. A la deriva: sense govern, endut pel vent o pel corrent. A la dreta: cap a la part de la dreta. A la dula: sense control de ningú. A la força: contra voluntat. A la gatzoneta: arrossegant les cames de manera que les natges toquen els talons. A la impensada: inesperadament. A la llarga: a la fi, passat molt de temps. A la matinada: a trenc d’alba.
A la menuda: al detall (venda). A la mercé de: a l’arbitri, a la discreció d’algú. A la millor: amb més sort. A la percaça de: a la caça de, en cerca de. A la primeria: al començament. A la quinta forca:molt lluny. A la regalada: amb molta satisfacció a tot plaer. A la tarda: durant la tarda. A la valenta: amb gran voluntat i esforç, bravament. A la vesprada: durant la vesprada. A la vora: prop de. A la xirinxina: seient cama ací cama allà sobre les espatles d’algú. A les acaballes: en els darrers momets. A les envistes: prop d’un lloc determinat. A les fosques: sense llum. A les palpentes: ajudant-se de les mans per avançar en lloc fosc. A les portes de: molt a prop. A lloure: lliurement, sense cap subjecció. A mal borràs (anar): anar malament, decaure. A males penes: amb dificultats. A mans besades: amb molt de gust, amb bona disposició. A mans juntes: pregant molt. A mans salves: sense cap risc. A mansalva: a manta, sense cap risc; amb les mans plenes. A manta: en abundància. A mata-degolla: extremadament enemistats. A meravella: molt bé. A més: encara més. A més a més: indica que un cosa succeeix a una altra. A més córrer: corrent el més ràpidament possible. A mig aire: a mitja alçària. A mitges: no completament. A mitjan: cap a la meitat. A muntó: molt. A palades: en abundància. A palpes: ajudant-se de les mans per avançar en un lloc fosc. A pams: amb molta cura. A patolls: atropelladament. A penes: gairebé no. A peu coix: coixejant. A peu de gat: cautelosament A peu dret: dempeus. A peu pla: al mateix nivell. A peu: caminant. A plec de braços: en braços. A pler: amb voluntat, de gust. A pleret: lentament. A plom: verticalment. A poc a poc: lentament. A poc a poquet: lentament. A pols: fent força amb el braç sense recolzar-se enlloc. A poqueta nit: en arribar la nit. A posta: amb intenció deliberada. A propòsit: adequat a l’assumpte, al cas que es tracta. A punt: en el moment oportú, preparat. A punta de dia: a l’inici del dia.
A raig fet: rajant sense parar. A rajaploma: parlar o escriure tal com ix. A rampells: de manera capritxosa. A rampellades: de manera capritxosa,impensadament. A ras de: al mateix nivell de. A recules: avançant cap arrere. A redós: a recer, a l’abric. A remà: fora de lloc. A repèl: a desgana. A reveure: adéu, fins una altra vista. A rodolons: rodolant. A ròssec: arrossegant. A rossegons: arrossegant-se per terra. A senalles: en abundància. A sobre: damunt. A son lloure: a gust seu, al seu caprici. A sota: a la part de davall d’alguna cosa. A tall de: a manera de. A tatx: separant un tros d’una fruita per a poder-la tastar. A terminis: a temps. A tocar: molt prop. A tomb: a propòsit. A tomballons: rodant. A tort: sense raó. A tort i a dret: sense reflexió, sens mirar si és amb raó o sense. A tort i a través: de qualsevol manera. A tot arreu: per totes bandes. A tot córrer: corrent tan ràpidament com siga possible. A tot drap: molt de pressa, contínuament. A tot estirar: com a màxim. A tot estrop: a gran velocitat; (usar una cosa) contínuament. A totes passades: siga com siga. A través de: d’una punta a l’altra, per dins. A trenc d’alba: a primera hora del dia. A trompons: en abundància. A trossos i a mossos: de qualsevol manera. A ull nu: a primera vista. A ull: sense comptar ni mesurar. A ulls clucs: admetent allò que hom afirma sense valorar-ne l’autenticitat. A ulls de: segons la manera de veure d’algú. A ultrança: més enllà de tot límit. A vegades: de manera no massa freqüent. A vessar: eixir-se’n A vista d’ocell: vist des de dalt; amb vista de linx. Abans d’ahir: el dia anterior a ahir. Abans de tot: en primer lloc. Abans que res: abans que cap altra cosa. Ací caic, ací m’alce: anar fent. Afluixar els cordons: gastar diners. Afluixar la llengua: parlar indegudament. Al be: assegut als muscles.
2 frases fetes 1
FRASES FETES Abaixar veles: cedir (en una discussió, en una baralla...) Abocar el cabàs: dir-ho tot. Abocar pel broc gros: parlar clar. Acabar en punta: acabar malament. Afluixar els cordons: pagar, gastar diners. Afluixar la llengua: parlar indegudament. Afluixar la mosca: pagar a desgrat. Agafar la paella pel mànec: poder fer i desfer a voluntat Agafar els trastets: anar-se’n. Agafar-se a braç partit: barallarse. Alçar el cap: eixir de la pobresa, recuperar-se. Alçar la llebre: descobrir un assumpte. Alçar la mà: amenaçar de pegar a algú. Amagar l’ou: dissimular. Anar a mal borràs: anar molt malament. Anar a pams: amb molta cura. Anar a preu fet: afanyar-se. Anar a raig: gastar en excés. Anar a raure a un lloc: fer cap. Anar amb set pams d’ulls: posar molta atenció. Anar calent: resultar apallissat. Anar com un Adam: mal vestit. Anar de bracet: agafar pel braç. Anar de bòlit: atrafegar-se, actuar precipitadament. Anar de borina: anar de festa. Anar de cos: evacuar. Anar de gairell: anar de costat. Anar de gorra: anar sense pagar. Anar de poc: faltar poc. Anar en punt d’onze: vestit sense que falte cap detall. Anar fent: subsistir sense massa progressos. Anar lluny d’osques: equivocarse. Anar pengim-penjam: vestir sense gens de cura. Anar-se’n a la francesa: no dir ni adéu. Anar-se’n en orri: fracassar, anar malament. Anar-se’n la mà: passar-se’n de ratlla. Arribar a vènit: realització plena. Arribar i moldre: enllestir ràpidament una cosa. Arrufar-se el melic: acovardir-se Badar les pedres: fer molta calor. Baixar de l’hort: no saber de què es tracta. Ballar amb un peu: saltar d’alegria. Ballar l’aigua (a algú): afalagar, seduir. Ballar-la grassa: tindre molts diners. Besar el peus: humiliar-se. Beure’s el cervell: perdre el domini de si mateix. Beure’s l’enteniment: fer insensateses Bufar i fer ampolles: fer fàcilment una cosa. Buscar les cosquerelles: provocar.
Buscar les puces: importunar. Buscar raons: provocar. Buidar el pap: dir tot el que cal. Calfar cadires: xafardejar. Cantar la canya: renyar. Caure del niu: perdre la innocència. Caure l’ànima als peus: desanimar-se. Caure les ales del cor: descoratjar-se. Caure sempre de potes: eixir ben parat. Clavar mossegada: aprofitar l’avinentesa. Conéixer d’una hora: malpensar. Contar sopars de duro: contar grandeses. Córrer la brama:córrer la veu. Costar un argue: ser treballós. Cremar-se els ulls: treballar en una cosa que fa malbé la vista (cosir..) Deixar algú blau: astorat, esbalaït. Deixar pelat: sense diners. Deixar-se caure: comparéixer. Dir-s’ho tot: sincerar-se. Donar ales: encoratjar. Donar calda: adular. Donar carabassa: dir no a algú que ha demanat la mà d’una xica. Donar cent i ratlla: superar algú. Donar garses per perdius: fer passar una cosa per una altra. Donar peixet: donar confiances. Donar un mal pas: infringir la llei. Donar-se a conéixer: llevar-se la careta. Dormir amb l’orella dreta: vigilar. Dormir com un peix: dormir profundament. Dormir de memòria: dormir panxa per amunt. Eixir-se de mare: Inundar (un riu), exaltar-se. Embolicar la troca: complicar. Engolir-se el cullerot: mostrar-se orgullós. Ensenyar l’orella: no saber dissimular. Escampar la boira (el poll): anarse’n, marxar per distraure’s. Escurar la butxaca: llevar-li els diners a algú. Esperar que ploga: atardar-se. Estar a l’aguait: vigilar. Estar a la lluna: no saber, ignorar una cosa. Estar a mata-degolla: estar barallats, renyits. Estar a tot i a totes: estar decidit a tot. Estar al cap (duna cosa) : saber completament una cosa Estar al cas: atendre. Estar begut de galtes: prim. Estar com a cal sogre: seure ben còmode. Estar com un cep: ebri. Estar com un gànguil: prim. Estar de: tenir afecte, tenir interés. Estar de bona lluna: estar de bon humor. Estar de frutis: estar de mal humor.
Estar de mala lluna: malhumorat. Estar de pega: no tindre sort. Estar en punxes: impacientar-se. Estar fet una coca: estar molt malalt o esgotat. Estar fins al capdamunt: estar cansat d’algú o d’alguna cosa. Estar fora de to: perdre la contenció. Estar gat: estar borratxo. Estar peix: no saber res d’un tema. Estar per: estar en lloc d’algú. Estar pet: embriac. Estar que peta: estar massa gros. Estar si cau no cau: perillar. Estar tou: satisfet. Estar trencat de color: estar malalt. Estar-se de: prescindir-ne, renunciar a, abstenir-se de. Estirar els ossos: jeure. Faltar un bull (a algú): tindre poc de trellat. Fer aigües: amenaçar ruïna. Fer anys i panys: fer molt de temps. Fer bon paper: se amable. Fer bona gavella: avindre’s. Fer bondat: comportar-se bé, especialment un infant. Fer bones miques: entendre’s, simpatitzar. Fer calaix: tindre bons ingressos. Fer campana: no assistir a classe. Fer cap: comparéixer, arribar a destinació. Fer cara de pomes agres: estar enfadat. Fer casa: guanyar i estalviar. Fer cisa: estafar. Fer com qui sent ploure: obrar sense fer cas del que hom li diu. Fer córrer les tisores: criticar. Fer costat: ajudar algú. Fer creu i ratlla: oblidar o perdonar alguna cosa; no voler-ne saber res més. Fer curt: resultar errat per defecte de càlcul. Fer denteta: fer enveja. Fer (de) dissabte: fer neteja. Fer eixir els cabells bancs: fer passar penes. Fer el borinot: remugar en veu baixa. Fer el cor fort: sobreposar-se a les adversitats. Fer el desentés: no donar-se per al·ludit. Fer el fet: obtindre el resultat desitjat. Fer el mandra: tindre peresa. Fer el manta: gandulejar. Fer el paparra: aprofitar-se’n. Fer el paperot: fingir. Fer el pes: convéncer, satisfer. Fer el plat (d’una cosa): donar una gran importància a un tema. Fer el préssec: deixar-se enredar. Fer els ulls grossos: ser permissiu. Fer embuts: no parlar clar.
Fer entrada de cavall sicilià: començar alguna cosa amb gran arrancada i no acabar-la. Fer escarafalls: manifestar desaprovació. Fer fallida (un comerç): cessar de fer els seus pagaments. Fer feredat: horroritzar, fer por. Fer figa: fallar alguna cosa. Fer fila: tindre un aspecte ridícul. Fer fira: divertir-se. Fer forat: menjar molt; afectar. Fer girar el cervell: marejar, trastocar. Fer i desfer: manar, regir. Fer l’agost: (en un negoci) guanyar-hi molt. Fer l’aleta: festejar una dona. Fer l’ànec: estar a les acaballes, morir, ofegar-se. Fer l’efecte: semblar per la impressió que produeix. Fer l’enze: fer el desentés. Fer l’esquena a algú: ajudar un altre a progressar Fer l’orni: no donar-se per al·ludit. Fer l’ull viu: espavilar-se. Fer l’ullet: fer un senyal tancant l’ull. Fer la creu: no voler saber res més. Fer la gara-gara: afalagar. Fer la ganyota: morir-se. Fer la guitza (a algú): molestarlo, destorbar-lo d’allò que vol fer, importunar. Fer la mà: Molestar. Fer la murga: amoïnar, molestar. Fer la papallona: ser inconstant. Fer la pilota: adular. Fer la rateta: reflectir llum amb un espill. Fer la visita del metge: estar poc de temps. Fer la viu-viu: anar tirant. Fer llufa: fallir. Fer marrada: fer camí pegant una volta. Fer mans i mànegues: esforçarse molt a aconseguir alguna cosa. Fer malves: morir. Fer miques (una cosa): trencarla en fragments menuts. Fer nosa: obstruir, dificultar. Fer nyic-nyic: molestar amb insistència. Fer pam i pipa: burlar-se. Fer patxoca: fer goig. Fer peça: agradar. Fer pits i llonzes: esforçar-se molt. Fer planxa: equivocar-se. Fer plat (d’una cosa): donar importància. Fer racó: fer guanys il·lícits. Fer safareig: dir-ho a tothom. Fer salat: arribar tard. Fer tentines: caminar vacil·lant. Fer un barret: fer una xerrada. Fer un bisbe: dir dos persones alhora les mateixes paraules. Fer un jaç: fer un nyap, un desastre. Fer un pensament: decidir-se. Fer un riu: orinar. Fer volar coloms: il·lusionar-se. Fer xixines: destrossar.
3 frases fetes 2
Fer-la bona: fer un disbarat, fer-la grossa. Fer-li una cara nova: apallissar algú Fer-ne cinc cèntims: resumir. Fer-ne un gra massa: excedir-se. Fer-se amb algú: tractar-s’hi. Fer-se el minso: aparentar mansuetud. Fer-se escàpol: escapar-se. Fer-se seu: guanyar-se la voluntat d’algú. Fer-se’n creus (d’una cosa): admirar-se, estranyar-se. Ficar cullerada: intervenir sense ser demanat. Ficar el rem: enganyar-se. Ficar la banya: entossudir-se. Filar prim: pensar de manera subtil. Fregar pels morros: retraure alguna cosa. Gastar fums: resumeir, fatxendejar. Girar cua: anar-se’n. Girar full: canviar de tema, eludir una qüestió. Guanyar la joia: tindre sort. Guanyar-se les garrofes: guanyar-se la vida. Haver begut oli: no tindre ja remei. Haver inventat la sopa d’all: presumir d’intel·ligent. Haver xafat merda: tindre sort. Haver-hi gat amagat: haver-hi intenció oculta. Haver-hi mar de fons: haver-hi desavinences. Haver-hi més dies que llonganisses: sobrar temps per fer alguna cosa. Haver-hi roba estesa: hi ha algú que no ha d’escoltar. Haver-ne vist de verdes i de madures: haver passat per situacions difícils. Haver-n’hi per a llogar cadires: ser alguna cosa curiosa, digna de presenciar. Haver-se-les amb algú: discutir, barallar-se. Hi ha roba estesa: convé callar. Jugar-s’hi el coll: assegurar plenament alguna cosa. Jugar-se la camisa: arriscar-ho tot. Lladrar la lluna: intentar inútilment convèncer. Lligar-se bé les espardenyes: agarrar coratge, prendre precaucions. Mantindre a ratlla: parar els peus. Matar el cuc: menjar una mica. Menjar-se la partida: endevinar les intencions. Mossegar-se la llengua: callar. Moure tabola: divertir-se. No arribar als talons: no poderse comparar. No arribar la sang al riu: no ser greu. No badar boca: no dir res. No cabre a la pell: sentir-se molt satisfet. No deixar-ho florir (alguna cosa): gastar-la prompte. No eixir els comptes: obtenir un resultat inferior a l’esperat.
No encendre borrall: no comprendre res. No estar catòlic: no trobar-se bé de salut. No fer ni fred ni calor (una cosa a algú): ser-li indiferent. No fer-ne un brot: no fer gens de faena. No haver ni rei ni roc: no haverhi autoritat. No haver-hi res a dir: reconéixer la veritat. No menjar per no cagar: ser un garrepa, gasiu. No mirar a la cara: tindre aversió. No mirar cap ni cara: no tenir respecte a ningú. No parar en torreta: no descansar. No poder dir ni fava: quedar-se sense alé. No poder pair: tindre entravessat. No saber avindre’s: no fer lliga, estranyar-se’n molt. No saber el que es pesca: ignorar. No tenir ni cap ni peus: estar una cosa mal feta. No tenir retop: ésser irrebatible, no tenir rèplica possible. No tindre nom: ser inaudit ( un fet, una cosa, una persona). No tindre pilota a l’olla: no tindre recursos econòmics. No tindre retop: irrebaible. No tindre un clau: no tindre diners. No tindre sang a l’ull: no tindre compassió. No tindre trellat: no tindre sentit. No tocar la camisa a la pell: tindre por. No traure res a carregador: no ficar-se res a la butxaca. Omplir el pap: menjar. Pagar a tocatoni: pagar al comptat. Pagar els plats trencats: rebre sense culpa. Pagar la festa: ser víctima de la diversió dels altres. Parar esment: fixar-se. Parlar foradat: dir incoherències. Partir pel mig: dividir. Passar a pèl i repèl: enganyar. Passar de taca d’oli: excedir-se. Passar l’estona: entretindre’s. Passar pel sedàs: analitzar amb detall. Passar per l’adreçador: haver de fer alguna cosa vulgues o no, fer seguir una vida recta. Pegar la cabotada: estar d’acord. Pensar amb els peus: pensar poc i de mala manera. Pesar figues: fer becaines. Perdre bous i esquelles: quedarse sense res. Perdre el senderi: perdre el domini de si mateix. Perdre l’esma/esme: descoratjarse. Perdre l’oremus: embogir, perdre el domini de si mateix. Pesar figues: fer becaines, adormir-se. Picar l’ham: deixar-se enganyar. Picar-se les crestes: barallar-se. Ploure a bots i barrals: ploure molt.
Portar una bona gepa: tindre molts deutes. Posar en dansa: posar en curs d’acció. Posar fil a la agulla: posar-se a fer una tasca. Posar-se a to: acordar-se; referse. Posar-se pedres al fetge: preocupar-se. Posar-se tou: sentir satisfacció i demostrar-ho. Prendre-s’ho a la valenta: interpretar desfavorablement. Pujar a cavall: esclavitzar dominar. Pujar al cap: marejar. Quedar a la lluna de València: frustrar-se un desig. Quedar-se en els ossos: aprimar-se. Quedar-se escurat: arruïnar-se Rascar-se la butxaca: pagar. Reblar el clau: insistir. Remenar les cireres: decidir. Rentar-se les mans: desentendre’s. Saber comptar: mirar pels propis interessos. Seguir la veta: complaure. Semblar gat escorxat: ser magre, prim. Sentir ploure: desoir, desentendre’s. Ser al cap del carrer: concloure una discussió. Ser bufar i fer ampolles: ser fàcil de fer. Ser clot i fava: ser el centre. Ser coix de l’ala: ser poc intel·ligent. Ser com la cera: ser dòcil. Ser com posar oli al cresol: un remei molt bo. Ser cul i camisa: avindre’s. Ser curt de gambals: tindre poca intel·ligència. Ser d’antiga soca: ser molt vell. Ser de bona dent: ser menjador. Ser de bona fusta: tindre bon cor. Ser de l’olla: ser dels qui manen. Ser de mala mort: ser de baixa qualitat. Ser de sucre: ser molt delicat. Ser el capità manaies: voler dirigir-ho tot. Ser figues d’un altre paner: tractar-se d’una altra qüestió. Ser flors i violes: anar tot molt bé, resultar fàcil. Ser foc d’encenalls: ser de poca importància. Ser huits i nous: sense valor. Ser l’ase dels colps: rebre les conseqüències. Ser a la balança: estar a punt de resoldre’s. Ser la mare dels ous: ser la causa. Ser prou: bastar. Ser quatre gats: ser pocs. Ser un cama-roja: no preocuparse. Ser un cap de suro: neci. Ser un cap gros: ser un sabut. Ser un clau (per a algú): ser una pena forta. Ser (algú) un colador: beure en excés. Ser un neula: tindre poc caràcter.
Ser un pegat en un banc: no escaure-hi Ser un poca-solta: ser un insensat, sense seny, ni trellat. Ser un ull de poll: ser insuportable. Ser una aranya: traure benefici de tot. Ser una espasa: que destaca en alguna activitat. Somiar perdius: viure als núvols. Somiar truites: creure que quelcom és possible quan no ho és, fantasiar. Suar el sagí: suar molt. Suar la cansalada: fatigar-se. Suar la carcanada: suar molt. Tallar el bacallà (l’abadejo): manar, dirigir. Tancar amb pany i clau: guardar. Tindre barra: ser un pocavergonya. Tindre bona barra: menjar molt. Tindre bona garra: ser caminador. Tindre cara i ulls: tindre seny. Tindre corda: voler continuar fent una cosa. Tindre corretja: tindre paciència. Tindre el cap a carrerons: estar confús. Tindre el coll moll: ser bona persona. Tindre el pit carregat: estar refredat. Tindre la mà foradada: ser malgastador. Tindre la paella pel mànec: Ser l’amo del ball. Tindre les mans lliures: poder fer i desfer. Tindre mà esquerra: saber fer les coses amb diplomàcia. Tindre nas: ser perspicaç, d’una visió mental aguda. Tindre una flor al cul: viure còmodament. Tindre una retirada: assemblarse. Tirar de veta: gastar molt, balafiar. Tirar el dau: decidir-se. Tirar el lleu: fer un gran esforç. Tirar pel dret: actuar resoludament. Tirar per terra: menysprear. Tirar-s’ho a l’esquena: no preocupar-se. Tocar campanes: perdre el cap, no tindre el coneixement molt clar. Tocar de peus a terra: ser realista. Tocar el crostó: apallissar. Tocar el dos: anar-se’n. Tocar el pirandó: anar-se’n. Tocar el tendre: afectar. Tocar ferro: ser supersticiós, previndre`s contra la mala sort. Tocar l’arpa: robar. Tocar la pera: molestar. Tocar mare: tornar al punt de partida. Tocar totes les tecles: ocupar-se de moltes coses. Tornar la pilota a joc: puntualitzar. Tornar-se de tots colors: sufocar-se.
4 frases fetes 3
Tractar a baqueta: tractar amb rigor. Traure de polleguera: traure de les caselles. Treballar com un ase: treballar molt. Trobar l’enfilador: trobar el quid. Untar les mans: Subornar. Untar les rodes: subornar. Veure el llautó: revelar-se allò que hi ha sota l’aparença. Vindre a esment: acudir el pensament. Vindre a tall: ser oportú. Vindre com l’anell al dit: ser oportú. Vindre de l’hort: no saber de què es tracta. Voler fondre’s: avergonyir-se. Voler la mare i els pardalets: voler-ho tot. Vore’s verd (algú): trobar-se en dificultats, en situació difícil.
5
barbarismes 1
CASTELLANISMES I BARBARISMES MÉS FREQÜENTS abaratar abaratir abarcar abastar, comprendre abarrotar barrotar abatir abatre, atuir, aterrar abertura obertura, respirall abobat encantat, parat abollar abonyegar, abonyar abort avortament abotxornar sufocar, asfixiar, avergonyir abrotxar cordar, botonar abutxear esbroncar acantilat penya-segat, espadat, precipici, cingle acarrejar ocasionar, comportar, causar acàs (si) si de cas acaudalat acabalat, adinerat acera voravia, vorera aclarar aclarir, esbrinar, escatir aclaració aclariment acometida escomesa || presa (de corrent) aconteixement esdeveniment, fet acoplament acoblament acosar encalçar, empaitar acostumbrar acostumar acovardar acovardir acreedor creditor acunyar encunyar acuse de recibo justificant o acusament de recepció adecentar endegar, agençar, acondiciar adelantar avançar, anticipar ademés a més, a més a més adiestrar ensinistrar admitir admetre adoléixer patir, pecar adoquí llamborda, pedra afan Afany, deler afanar-se afanyar-se afear blasmar, retreure, enlletgir afrenta afront, greuge agalles coratge, molt de valor, pit, ànim agasajo afalac, compliment agatxar-se ajupir-se, abaixar-se agobiar aclaparar, atabalar, afeixugar agotar esgotar, exhaurir agrad gust, grat agravar agreujar agraviar agreujar, ofendre agravio greuge agüero auguri, averany aguileny aguilenc agujetes fiblades, punxades, agulletes ahínco deler, afany ahorrar estalviar aiguar aigualir alabar lloar alardejar vanar-se, gallejar albedrío albir, arbitri albornós barnús alboroto esvalot, cridòria alcançar assolir, arribar, abastar aldaba argolla, pernet, pica porta aleació aliatge (m.) , lliga alentar encoratjar, animar alevosia perfídia, traïdoria alinyar amanir, adobar alfarer terrissaire, gerrer, oller alfombra catifa, estora, tapís alicaigut alacaigut, decaigut, abatut, desanimat
aliento alé, ànim alinyar amanir, adobar aliviar alleujar || alleugerir almeja c.loïssa, copinya almorrana morena alpiste escaiola alquiler lloguer alquitrà quitrà alrededors voltants, rodalia altillo entresolat, mansarda, golfes, sostremort alumbrat enllumenat, enllumenatge allunitzar allunar amaestrar ensinistrar amamantar alletar, lactar amanéixer (subs.) alba, albada amanéixer (v.) Llostrejar, clarejar amansar amansir amapola rosella àmbar ambre ambos ambdós, tots dos ameno amé, plaent amerissar amarar amilanar-se acovardir, acoquinar, intimidar, aclaparar aminorar minorar, minvar, disminuir amodorrar-se ensopir-se amoldar emmotllar amordassat emmordassat amortiguar esmorteir amparo empara ampolla bambolla, bufa amurallar emmurallar ancla àncora andami bastida andén andana, moll àngul angle angustia angoixa, angúnia anidar niar, niuar ansiar cobejar, delerar, ansiejar antebraç avantbraç anticipo avanç, acompte, bestreta antifàs careta, màscara antojar-se antullar-se, tenir un rampell anyadir afegir apacible plàcida, tranquil·la apaciguar apaivagar apanyo adob, arranjament aparato aparell, aparat, dispositiu aparatós espectacular apariència aparença apego afecció, inclinació apenar afligir apenes a penes, amb prou faenes quasi no, gairebé no apercibir apercebre, prevenir apissonadora piconadora aplaçar ajornar, diferir (aplaçar = donar un lloc de treball) aplastant rotunda, indiscutible, aclaparadora aplastar esclafar, aixafar aplauso aplaudiment apoiar ajudar ,donar suport, recolzar apolillar-se arnar-se, corcar-se apremiar apressar, constrényer apresar detindre, capturar, arrestar apressuradament apressadament
apretar prémer, pitjar, tibar, estrényer, comprimir, cenyir apurar esgotar, exhaurir, afligir apuro dificultat, embolic, embull aquestos aquests, estos armonia harmonia àrbit àrbitre arboleda arbreda arcén voravia lateral, voral, vorera arcilla argila aro cèrcol, segment, argolla, rodell arrabal raval arraigar arrelar arranque arrancada, embranzida arrastrar arrossegar arrebatar arrabassar, arravatar arrecif escull, baix arreglo adob, arranjament, pegot arremetida arremesa arrepentir-se penedir-se arrojar traure, vomitar, boçar arroio rierol, calçada arrollar atropellar artesonat enteixinat, tegellar artilugi artefacte, giny artimanya artifici, trampa, parany asador ast asat rostit asco fàstic assediar assetjar assedio setge aseo netedat, condícia asombrós estrany, sorprenent asqua brasa assafata cambrera, assistenta assamblea assemblea assiento seient, assentament assomar traure el cap, apuntar, aguaitar, guaitar assombrar astorar, admirar asustar espantar, atemorir, estamordir, esglaiar astilla estella astiller drassana atadura lligament, lligam atareat aqueferat, enfaenat atascar encallar, embussar ataüt taüt ataviar-se abillar-se atemorisar atemorir aterrat aterrit, atemorit, espantat aterrissar aterrar, prendre terra atestiguar testificar, testimoniar atiborrar embotir, atapeir, atibacar atolondrat atabalat, esvalotat atornillar cargolar, caragolar atragantar-se entravessar-se, atràs retard, endarreriment, subdesenvolupament atravessar travessar, creuar atril faristol atzavatxe atzabeja aullar udolar aunar unir, ajuntar-se avalanxa allau avantposar anteposar avaro avar, avariciós, gasiu, mesquí avasallar dominar, sotmetre averiguar esbrinar, escatir avestruç estruç avorréixer avorrir babosa llimac bactèria bacteri
badén gual, corregall bahia badia balsa rai bandeja safata, platera, plata bandido bandit, bandoler banquillo banqueta barco embarcació, vaixell, nau barquillo neula barruntar sospitar, malpensar bàrtuls estris, trastets, equip bassura fem, escombraries batir batre, remenar, trinxar bedel bidell berberecho catxell, escopinya biombo paravent, mampara bisagra frontissa bisco guenyo, guerxo bisiesto bixest (any de traspàs) bisuteria bijuteria bobada bajanada bobo babau bocacalle cantonada, embocadura bocadillo entrepà, sandvitx bocina botzina bócio goll bolso bossa, moneder, sac de mà bombilla bombeta bonito bonítol boquete esvoranc botiquí farmaciola botxorn xafogor, vergonya, deshonor bucejar capbussar-se buhardilla golfa, mansarda buitre voltor bulto embalum, paquet búsqueda recerca, cerca busso bus, escafandrer bussó bústia, boca cabestrillo cabestrell cadera maluc, flanc calentar calfar, escalfar, caldejar calentura febre calificar qualificar calitat qualitat càmara cambra, sala, càmera camarí cambril camarot cabina camilla (taula) tendur, taula amb faldes, taula amb braser camilla llitera, baiard caminata caminada candau cadenat candelabro canelobre cansanci cansament, cansera cantitat quantitat canyeria canonada caradura tenir barra, barrut carajillo cigaló, rebentat, tocat caréixer mancar, faltar, freturar carinyo afecte, estimació cartelera cartellera cascarràbies rondinaire, remugador, pudent, mastegatatxes, malgeni casi quasi catarata cascada. saltant catastre cadastre catxivatxe andròmina, endergues catxondo divertit, graciós, calent caudal cabal {quantitat} cautiu captiu cebo esquer, enceb celofà cel·lofana celós gelós
barbarismes 2
6 celosia gelosia, ventalla cerradura pany cerrajero manyà, serraller cerrojo pany, forrellat, tanca césped gespa cetro ceptre cierre tancament, tanca, fermall ciervo cérvol cigüenya cigonya cimentar fonamentar cinzell cisell ciudatà ciutadà claretat claredat claro clariana, clapa coaligar-se coalitzar-se cofradia confraria coixera coixesa, coixària colilla burilla, punta de cigar col·lisionar col·lidir coletilla afegitó colgador penjador, penja-robes colmar curullar colmena arna, rusc colmo curull, allò que no hi ha columpi gronxador, agrunsadora compadéixer compadir companyerisme companyonia complexe complex composar compondre, composar= imposar arbitràriament a algú una multa o contribució compostura endreç, agençament comunment comunament concejal regidor, edil, conseller condó comdó, preservatiu condolència condolença, condol conllevar comportar connexionar connectar cono con conta compte convulsionar convulsar conxa closca, valva, petxina copla cobla copo floc, borrall, volva corassonada pressentiment, corada corba revolt, revolta cordillera serralada cordura seny corpinyo cosset corriment esllavissada, solsida corsé cotilla corseteria cotilleria costra crosta cotejar acarar, comparar, confrontar cotidià quotidià cotilla tafaner, xafarder coto vedat, devesa cotxino porc, brut creència creença criader viver, planter, almàixera crio criatura croar raucar crusar creuar, travessar cruse encreuament, cruïlla cuartel caserna, quarter cuarto cambra, habitació cuba bóta, vaixell cubilet gobelet, pot, potet cubito glaçó cuerno corn, banya cuero cuir, cuiro cuidadós acurat, curós, primmirat culebra colobra, serp culpabilitzar culpar cumpleanys aniversari, natalici
cuna bressol cunya tascó, falca cupo quota, part, contingent curiosejar tafanejar curva revolta || Corba cutxilla ganiveta, tallant danyí danyós de par en par de bat a bat debacle desfeta debatir debatre decà, decano degà decepcionar decebre, defraudar decimonònic vuitcentista decodificador descodificador dehesa devesa delantal davantal demés (els) els altres, la resta deparar proporcionar, fornir, procurar derramament vessada, vessament derramar vessar, abocar derretir fondre derribar derrocar, enderrocar, abatre derrotxar malgastar, malbaratar desaforat desmesurat, contra llei desavenència desavinença desasseat descurat, desendreçat, descuidat, desagençat desagraviar desagreujar desahogo alleujament desahuciar desnonar, acomiadar, desdonar desarme desarmament desarrollar desenvolupar descaro barra descollar Sobresortir || Excel·lir descuidar descurar, negligir || distraure desde luego sens dubte, és clar, per descomptat desditxa dissort desempenyar {un paper} exercir, fer desenfadat desimbolt, desembarassat desetxable d’un sol ús, d’ús limitat desetxar rebutjar, refusar, excloure desfalléixer defallir desfile desfilada desganyitar-se esgargamellar-se desguassar desballestar, desbastar deslís relliscada deslumbrar enlluernar desmadrar-se descontrolar-se desmoronar-se esllavisar-se, ensorrar-se despampanant espatarrant, desconcertant despedida acomiadament, comiat m. despedir acomiadar, despatxar despegue enlairament, arrancada despejar aclarir, desembarassar || aïllar {una incògnita} despensa rebost despido comiat || acomiadament despilfarrar malversar, balafiar despreci menyspreu, desdeny desprovist desproveït, mancat destino destí {sort} || destinació {lloc} || càrrec, lloc de treball destornillador tornavís, descaragolador desvanéixer evanir, esborrar detentar detenir, tenir
deuda deute dintel llinda disfrutar gaudir, fruir, passars’ho bé || tenir dispondre disposar distingo distinguo ditxa sort, felicicitat ditxo dita, sentència ditxós feliç, venturós, benaurat divisar entreveure, albirar donar a la fuga fugar, pegar a fugir donar-se compte adonar-se dormiló dormilega drogadicte drogoadicte eje eix empanyar entelar empenyar-se entestar-se, obstinar-se, aferrar-se || endeutar-se emplear usar en ves de en lloc de ecaréixer encarir || recomanar encarinyar-se afeccionar-se encendedor encenedor encimera damuntera, cuina encastada encina alzina enchufe endoll || amiguisme enfado enuig enfermetat malaltia engorròs enutjós, molest engrassar greixar, untar || adobar enmienda esmena enrecordar(-se) recordar(-se) enredo embolic, tripijoc ensaladera enciamera ensaladilla ensalada, amanida ensalçar enaltir, exalçar ensenada badia, cala ensimismat abstret, consirós, entotsolat enterar-se assabentar-se, saber, adonar-se entranyar comportar envio tramesa equis ics, xeis escalofrio calfred, esgarrifança escany escó, escon escaparate aparador escollo escull escomençar començar, iniciar esguinç esquinç eslabó baula, anella esmeralda maragda, esmaragda esmerar-se mirar-s’hi, aplicar-se espuma bromera, escuma esquàlid prim, escanyolit, desnerit estallar rebentar, esclafar estància estança, habitació || estada, sojorn estera estora estorní estornell estrellar-se estavellar-se estreméixer estremir, escruixir estribo estrep esvanéixer esvair, defallir, esvanir exprimidor espremedora extendre estendre extraditar extradir. extranger estranger extrany estrany fallar (sentència) sentenciar, dictar o pronunciar sentència fallo error, errada || sentència fardo fardell, paquet farol fanal, faró, || mentida
favoréixer afavorir favorit preferit fetxa data fehacient fefaent felpa pelfa fi i al cap (al) al cap i a la fi, al capdavall fiambre carn freda || cadàver fiambrera carmanyola, portaviandes financiar finançar finiquito finiment, quitament, (de la quitança, (de la ) liquidació fleco serell fletar (un vaixell) noliejar fletxasso amor sobtat floréixer florir formateig formatació frambuessa gerd, gerdó frescura (cara) barra, gosadia, atreviment fresó maduixot, fraga frioler fredolic, fredolec, fredeluc front a enfront de, davant fronterís fronterer fulla {de paper} full, foli m. fundició foneria || fosa gafe mala sort, malastruc galardonar guardonar galgo llebrer ganader ramader ganància guany, lucre m. garabato gargot garantitzar garantir gasto despesa gatell, gatillo gallet gavilà esparver gaviota gavina gemelos bessons || binocles || botons dels punys glaciar gelera, glacera golossines llepolies, llaminadures gordo gras, obés gorgorito refilet gotero degotador grajea dragea, píndola || confit grave greu grieta esquerda, clivella, escletxa grifo aixeta, broc guardabarros parafang guarida cau, amagatall || aixopluc guasson burleta guirnalda garlanda hacienda hisenda halagar afalagar hardware maquinari hassanya proesa, gesta, feta hasta fins (a) hiedra heura hiel fel hinxa seguidor, aficionat hipo singlot hojaldre pasta de full hombrera musclera hongo fong, bolet hospedar albergar, allotjar, acollir hossico morro, musell hostigar assotar, calcigar || fuetejar hueco buit || esponjós, flonjo huella empremta, petja, rastre huerfano orfe huésped hoste humillar humiliar húngar hongarés hutxa guardiola, vidriola icono icona iman imant || imam
barbarismes 3
7 immediacions rodalies, voltants impar imparell, senar imprenta impremta inalàmbric sense fil incautar-se apoderar-se inclús fins i tot, àdhuc inconfundible inconfusible incurrir incórrer infundir infondre inginier enginyer ingle engonal inhalàmbric sense fil injertar empeltar inscribir inscriure insertar inserir interrumpir interrompre invernader hivernacle invernal hivernal inverosímil inversemblant iraquí iraquià israelí israelià jabalí senglar jalea gelea jaleo rebombori, avalot, escàndol jaque escac jarabe xarop jarra pitxer jaula gàbia jefatura prefectura, direcció jinete genet juanete galindó junt a al costat de. prop de, juntament amb juntar ajuntar jusgat jutjat laçarillo pigall, gos guia lacra xacra, tara ladera aiguavés, vessant lago llac laguna llacuna, estany làmpara làmpada, bombeta, llum lanxa llanxa lavanderia bugaderia leal lleial lealtat lleialtat lejia lleixiu lentilla lent de contacte, lentícula ligero lleuger lija, paper de paper de vidre, paper d’escata lijar escatar, polir limosna almoina limiaparabrises eixugaparabrises lio embolic llaga nafra, ferida llama flama llamatiu cridaner llanto plor, plany llargar amollar, afluixar llastimar malmetre llavero clauer lletrero cartell, rètol lliberar alliberar llinterna llanterna lograr aconseguir luego després, aviat, prompte lujo luxe luto condol lutxa lluita, brega, baralla maceta test, cossiol madera fusta madriguera cau, lludriguera mailing publitramesa maillot mallot malograr malmetre, espatllar manantial deu, font, ullal, brollador manar rajar, brollar
mançanilla camamil·la, camamilla manecilla maneta, busca manga màniga, mànega manivela maneta mansana bloc de cases, illa manteca sagí, saïm, llard manteleria joc/parament de taula marica o maricon doneta, marieta marimatxo Gallimarsot mariposa papallona, palometa màrmol marbre marxitar-se emmusteir-se, pansir-se, marcir-se màstil pal, arbre matarife matador, escorxador medir mesurar, amidar, fer mejillons clòtxines, musclos melenut cabellut mella osca, senyal mella, fer marcar || crebantar membrillo codony, codonyat menatge parament de taula mendic captaire, mendicant, pidolaire, captador mendruc rosegó, tros,bocí, crostó menguar minvar mengano en tal mengua minva menos (por lo) almenys, si més no menospreci menyspreu mentira mentida menut (a) sovint menyique menovell, dit menut merengue merenga merlussa lluç || mona, pet mermar minvar messeta altiplà, pla metxer encenedor || blener || broc || mistera miga molla, mica milloria millora mimbre vímet, vim minusvalia discapacitat, minusvalidesa mirilla espieta, reixeta || mira mirlo merla mixte mixt modals maneres, formes modorra ensopiment moldures motlures moll (matalàs) molla, resort monasteri monestir monedero portamonedes moscardó borinot movilitzar mobilitzar muleta crossa munyeca puny, canell, monyica musgo verdet, molsa muslo cuixa nàcar nacre nada menos ni menys ni més nalga natja navaixa navalla naviera naviliera navio navili neumonia pneumònia ni molt menys ni de bon tros, amb molta diferència nitxo nínxol nisprer nesprer nòria sénia, sínia nòvia núvia, || xicota, promesa novillo jònec nòvio nuvi || promés, xicot número {quantitat} nombre nutrir nodrir
obispat bisbat oblea neula, hòstia ocurrir ocórrer, passar, tenir lloc ofertar oferir, traure a concurs office recuina oïdo oïda || orella ójala tant de bo! ojo! Compte!, atenció! Alerta! olfat olfacte olvidar oblidar ombligo melic, llombrígol oràcul oracle ordenyar munyir orfelinat orfenat orilla vora || marge, riba otear atalaiar otonyal tardoral otorgar atorgar ovillo cabdell pajarita llacet, corbata de llaç palco llotja, tribuna palillo escuradents || boixet panal bresca panel plafó, panell pantorrilla tou de la cama, panxell panyals bolquers panyo drap paper de lija paper de vidre, d’escata papilla farinetes par parell || par parabien enhorabona paracaides paracaigudes parader localització || parador paradògic paradoxal paraigües paraigua (sing.) paraís paradís pararraios parallamps pareat apariat paro atur, aturada pàrpad parpella, parpall pàrraf paràgraf parrilla graella part (mèdic) informe, comunicat parxe pedaç pasmosa sorprenent, esbalaïdora, espaterrant, espatarrant passacalle passacarrer, cercavila passillo passadís, corredor pata pota, cama, petge patada potada, puntelló paulatinament gradualment, de mica en mica, a poc a poc pato ànec pavo titot, tito, gall dindi, polit. Paó pavor por, pànic, paor, paüra, feredat, basarda peató vianant, transeünt peatonal de vianants peca piga pedido comanda pegar apegar, enganxar || escaure pegar foc calar foc pegatina adhesiu pelear barallar-se peluqueria perruqueria, barberia penalti penal pepino cogombre percanç percaç, contratemps, soscaire percatar-se adonar-se permanéixer quedar-se, romandre permitir permetre pertenéixer pertànyer pescadilla llucet, llúcera pessadilla malson
pesunya peüngla, peülla petroler petrolier petxuga pit pimentó pebre roig, pebre, pebrot pitar xiular pitillo cigarret pito xiulet plaç termini, terme plagat ple, farcit, atapeït, reblit, cafit pleit plet plusvalia plusvàlua polac polonés polea politja polilla arna pómez, pedra pedra tosca poc més o menys si fa no fa porcelana porcellana postre postres postrimeries acaballes, darreries prenda penyora || peça, vestit || joia prendar-se corprendre’s, enamorar-se préstam préstec pretenir pretendre prevaléixer prevaler, prevaldre primar destacar,sobresortir probar provar, emprovar, tastar prògim proïsme promedi (o promig) mitjana f. prompte (de) de sobte prorrumpir prorrompre proscribir proscriure proveedor proveïdor provist preveït pulgada polzada pulgar polze, dit gros quartel caserna || quarter quarto habitació, cambra gairebé quasi, gairebé quatrillissos quadrigèmins quatrimestre quadrimestre quebrantar infringir, violar querida amistançada querido amant quico dacsa torrada quiebra fallida, crac quilat o quilate quirat quintal quintar radere, raere darrere ràfaga ràfega || ratxa ràfting descens en bot raís de (a) arran de, per motiu de raro estrany, rar rascacels gratacels rasgo tret, detall, gest, traç raspa rapa || espina (de peix) rato estona, moment || fum, niu reaci rebec, renitent, refractari reanudar reprendre real reial {de rei} || real {de realitat} reanudar reprendre rebatir rebatre rebeldia rebel·lia rebossant a caramull, pletòric rebossar vessar rebuscar recercar, resseguir recaïda recaiguda recapacitar repensar, meditar recaudar recaptar receta recepta recibo rebut recibidor rebedor, vestíbul recluir recloure reconeixible recognoscible recorte retall, retallada
barbarismes 4
8 recurrir recórrer red xarxa || filat || ret redada batuda, agafada, pescada rembolso reembors, reembossament redondejar arredonir reemplaç reemplaçament, lleva reflejar (o reflexar) reflectir refrendar referendar, ratificar refunfunyar remugar, rondinar registrar (un local) escorcollar rehén ostatge, reena, rehena rehusar refusar, rebutjar relicari reliquiari rellenar farcir remanent romanent rematxar reblar remediar remeiar remendar adobar, apariar remendo adob, apedaçament remitir remetre, trametre rencor rancor renta renda rentabilitat rendibilitat rentista rendista reparo objecció, però, inconvenient reparto repartiment repent (de) de sobte, de colp, tot d’una repissa lleixa reposteria rebosteria resbalar relliscar respaldo respatler resto resta, residu || els altres retaguàrdia rereguarda, ressaga reto repte retràs retard, endarreriment retrete comuna, wàter, lavabo retxassar rebutjar, refusar revaloritzar revalorar revanxa revenja reventó rebentada revoltijo revoltim, poti-poti rípio falca || reble, reblum rissa riure m., rialla f. rite ritu rizar arissar rizo ris, rus rodaja rodanxa rompeolas escullera ropero rober, guarda-robes rosaleda roserar ròtul rètol ruego prec sabiduria saviesa sable sabre saborejar assaborir sabrós saborós saltamontes llagostí, llagosta salvo estalvi, estort sangria sagnia sàrcia xàrcia scànner escàner secar assecar segurs (companyia) assegurances seïsme sisme sello segell, timbre semilla llavor, grana seno si || sina senyalar assenyalar seqüestrar segrestar sequia sequera ser que (a no) llevat que, tret que, a menys que serio seriós
serio (en) de veres, de debò, seriosament sesgat esbiaixat seta bolet sha xa sillín selló, seient sin embargo tanmateix slalom eslàlom sobac aixella sobresalient excel·lent sofoco sufocació solomillo rellomello, rellom, filet, bistec solventar solucionar, resoldre sombra ombra sonido so sonrís somrís || somriure sopòncio batistot, desmai, sobrecor sossegar assossegar sospetxa sospita sótan soterrani sponsor patrocinador, mecenes sublevar-se insurgir-se sudar suar sueldo sou, jornal supondre suposar supost suposat || supòsit supost (per) per descomptat, és clar, evidentment surdo esquerrà susto esglai, espant, ensurt sustraend || subtrahent sustraure sostraure sutano en tal tabic envà, mampara taburet tamboret, escambell taco renec, paraulada, grolleria tal para qual l’un per l’altre tal que (con) amb la condició que taladrar perforar, barrinar, trepar taladre perforadora, filaberquí talant tarannà tallo tija, tronc, tany, brot tamany grandària tambalejar trontollar, trontollejar tantejar temptejar taquilla armariet tarea tasca telaranya teranyina tendinitis tendonitis tenedor forquilla, forqueta tenir que haver de tentació temptació terciopelo vellut terraplén terraplé terremoto terratrèmol testic testimoni tildar titlar tilde titla, titlla timat estafat, enganyat tinglado cobert || tripijoc. paradeta títul títol tobillo turmell toldo tendal, vela tomillo timó, farigola tonellada tona tonteria bajanada, beneiteria torneu torneig tornillo caragol, vis tortilla truita tortada pa torrat tortícolis torticoli trage vestit traicionar trair transfons rerefons trastienda rebotiga tregua treva
trifulca trifulga trillissos trigèmins, bessons de 3 tuberia canonada ugier uixer, ordenança umbral llindar unyero unglera usufructe usdefruit vale val valiós valuós valla tanca vanguàrdia avantguarda vano (en) debades, en va, inútilment varis (varios) alguns, diversos, diferents varonil Baronívol, viril vejiga bufeta, veixiga venda bena vendatge embenat(ge) vendímia verema veneno verí, metzina ventanal finestral veraneant estiuejant verbena vetlada, revetla verdugo botxí verduler verdulaire verja reixat, reixa, tanca verosímil versemblant vertent vessant vèrtic vertigen víbora escurçó, vibra vid cep vinajeres setrilleres virutes encenalls vistasso ullada volteretes tombarelles, volantins xabacà ordinari, xaró xapusser barroer, graponer xarco bassal, toll xasco desengany, decepció xatarra ferralla, ferro vell xilló cridaner, llampant xiringuito barracó, quiosquet xiripa xamba, sort xistar piular xiste acudit, facècia xollo ganga, ocasió xumbera palera, zancadilla traveta zanja rasa, vall, fossat zar tzar zumbador brunzidor zurdo esquerrà
9 frases fetes CASTELLÀ-VALENCIÀ 1
FRASES CASTELLÀ-VALENCIÀ A cada puerco le llega su San Martín: Qui la fa, la paga A otro perro con ese hueso: Demà m’afaitaràs A perro flaco todo son pulgas: Caldera vella, bony o forat A rey muerto, rey puesto: Bon vent i barca nova A tontas y a locas: A tort i a dret A trancas y barrancas: A espentes i redolons Andar con dimes i diretes: Estar sempre amb raons Apaga y vámonos: Bona nit, cresol Arrimar el hombro: Donar un colp de mà Aún no asamos y ya pringamos: No feu Pasqua abans de Rams Como Pedro por su casa: Sense dir ni ase ni bèstia Con su pan se lo coma: Bon profit i faça Darse prisa: Donar-se aire De tal palo tal astilla: Si el pare és músic, el fill és ballador Donde hay patrón no manda marinero: Qui és amo governa Echar aceite al fuego: Enverinar el vesper El cuento de nunca acabar: La cançó de l’enfadós En todas partes cuecen habas: Cada casa és un món Estar a partir un piñón: Ser la corda i el poal Estar al cabo de la calle: Saber de quin mal s’ha de morir Estar loco de alegría: No cabre a la pell de goig Estar más loco que un cencerro: Estar com un llum Estar pagado de sí mismo: Engolir-se el cullerot Hablar claro: Abocar una cosa pel broc gros Hacer aspavientos: Fer escarafalls Írsele a uno el santo al cielo: Perdre l’oremus Juntársele a uno el cielo con la tierra: Trobar-se entre dos focs Llegar y besar el santo: Arribar i moldre Lo cortés no quita lo valiente: Ben dit, tot es pot dir / Una cosa no exclou l’altra Matarlas callando: Tirar la pedra i amagar la mà Meter cizaña:Enverinar el vesper Miel sobre hojuelas: Encara millor Obrar a la chita callando: Fer la seua Pájaro de cuenta: Bona peça Poner el dedo en la llaga: Tocar el viu Ponerse moños: Pujar-li els fums al cap Quien a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija: Qui té padrins, el bategen Quien mucho abarca poco aprieta: Qui tot ho vol, tot ho perd Rizar el rizo: Filar encara més prim Ser cosa de alquilar balcones: Haver-hi per a llogar cadires Ser de rancio abolengo: Ser d’antiga soca Ser harina de otro costal: Això són figues d’un altre paner Ser mano de santo: Ser com posar oli en un cresol Ser más tieso que el palo de una escoba: Anar dret com un fus Ser un cabezón: Ser del morro fort Ser un cantamañanas: Ser un tarambana Ser un malgastador: Tindre la mà foradada Ser un pardillo: Portar llana al clatell Si te he visto, no me acuerdo: De desagraïts el món està ple Tener buenas piernas: Tindre bona garra Tener buenas tragaderas: Tindre bona barra Tener el demonio en el cuerpo: Haver mamat llet de cabra
Tener miedo hasta de sus sombra: No tocar la camisa la pell Tener ojeriza: Ficar el dit a l’ull Tengamos la fiesta en paz: Tranquil·litat i bons aliments Tomar el aire: Escampar la boira
10
barbarismes 5
MOTS NORMATIUS A la percaça de a l’encop / alhora a muntó a part de.. a penes a soles a vegades, de vegades abaratir abarrotar abraçar aclarir aconseguir acoquinar adés adés / molt sovint afartar(-se) afonar / enfonsar afrontar / enfrontar agilitar, agilitzar aglomeració així, aixina (col·loquial) ajut / ajuda al meu entendre alabar, alabança alleugerar, alleugerir amé, -na anorac anou / nou ànsia antany apetir apreciar arremetre (escometre atacant) arreu / per tot arreu / pertot arreu ataüllar / albirar / amidar a ull atrapar avantdit bancarrota bastar borrec, -ga brillar brisa bullici, bullícia burro, burrada buscar cabrejar-se calçada, carretera calçat, calcer caldo / brou / suc calfar / escalfar carantoina cartó / cartró claredat confort conglomerat coqueta corn cultiu, cultivar damunt, a més de forma que defensar, defendre depòsit / dipòsit derruir, enderrocar descomptat (per) desdejunar-se desgast
desplaçar(-se) destruir diferenciació disminució dispost, -a distar divorç, divorci duració, durada eina / aïna empenta, espenta empleat emportar-se emprendre / mamprendre emprenedor encallar encenedor / mistera encisar / enxisar enllumenat / il·luminació ensomni, somni entranyable escaló esclarir escodrinyar estant / prestatge estar en voga estral, destral estrella, estrela estropellat extraviar-se faç fanfarró fatxada / façana febre, febra fer falta (caldre) feredat (horror intensa) fix, -a frondós fulgor, fulgurant gabinet (cambra d’estudi) gallard gamberro grossor / grossària guapo guarnir guirigall hui dia, hui en dia igualtat infinitat / infinitud infrastructura ingent innombrable / innumerable ivori / vori labor leri-leri liberal / lliberal llanxa (embarcació) lucre magazín, revista manejar, manegar mentrestant mer, mera mitat / meitat modelatge morbo
I
DOBLETS
multa nadala, villancet nadiu / natiu natura, naturalesa nino -a obsessionar, obsedir octau / huité / vuité orde / ordre panell pediatre, -a pèl-roig, -roja pestanya pintallavis plana, pàgina plata pobletà , -ana porqueria posada, hostal prestar pròxim / proper psiquiatre, -a punyeter raça ramell ratxa (bona / mala) recinte recordar rejovenir replà / replanell replé, -na replet, -ta replegar / arreplegar requerir revelar roí / roín saciar salvaguardar salvatjada / salvatgeria serietat, seriositat sobresalt soledat, solitud sols, solament solter somiar, somniar suburbi succeir supervivent, sobrevivent tercermundisme terminar terrina, pot tírria, mania topetar torneig tothora transplantament / transplantació transcurs trast / traster trasplantament / trasplantació tremend, tremebund trifulga trucar, trucada, telefonada vague, -a vanitós victorejar
vil·la (casa luxosa) vomitar, boçar xarxa / xàrcia xarcuteria xato
11 locucions 2
Al (o de) biaix: formant diagonal. Al braç: sostingut amb els braços. Al caient de: a l’hora de caure. Al cap darrer: després de tot. Al cap i a l’últim: en definitiva, després de tot. Al cap i a la fi: en definitiva. Al capdamunt: en la part més alta. Al capdavall: a la fi; en definitiva. Al capdavant: al davant de tots. Al capvespre: quan comença a fer-se de nit. Al damunt: a sobre. Al davant: indica preeminència. Al dedins de: a l’interior de. Al defora: a la part de fora. Al dessota: davall. Al detall: en quantitats menudes. Al gairó: de costat, obliquament. Al matí: abans del migdia. Al mig del carrer (quedar-se): arruïnar-se. Al present: en l’actualitat. Al punt dolç: al millor moment. Al ras: a la intempèrie. Al rovell de l’ou: al millor lloc. Al sa i al pla: sense pretensions. Al tall: que ve a tomb. Al voltant: per la rodalia. Alçar el cap: eixir de la pobresa. Alçar la mà: amenaçar de pegar a algú. Als afores: als voltants d’una població. Als voltants: per la rodalia. Amb bon / mal peu: començar de manera bona / dolenta. Amb escreix: de sobra, afegint quelcom més. Amb peus de plom: cautelosament. Amb prou feines: difícilment, a penes. Amb quatre esgarrapades: precipitadament. Amb recança: amb pena. Amb tots els ets i els uts: amb tot detall. Amb un girant d’ulls: en un moment. Amb un no res: sense el més mínim esforç. Amb una esgarrapada: precipitadament. Amb vista a: pensant en; amb la intenció de. Amunt i avall: alternativament en una direcció i en l’oposada. Ara com ara: mentre no canvien les coses. Ara i adés: sivint. Ara per ara: en este moment. Arran de: arran, com a conseqüència. Ausades: certament, en veritat. Barba a barba: cara a cara. Barres a pit (anar): estar capbaix. Barret en mà: amb tota cortesia i amabilitat. Barrim-barram: amb un moviment atropellat, trafegós, sense miraments. Ben bé: molt bé. Ben segur: ben cert. Beure’s el cervell: perdre el domini de si mateix. Bona cosa de: molta quantitat.
Bona nit cresol: consumació d’un fet. Cama ací cama allà: a cavall d’algú. Cames ajudeu-me: corrents. Cames en valguen: corrents. Cap a dins: cap a la part interior. Cap a fora: cap a la part exterior. Cap a l’esquerra: cap a la banda esquerra. Cap a la dreta: cap a la banda dreta. Cap al davant: cap a la banda de davant. Cap al tard: a entrada de fosc, a l’acabament del dia. Cap amunt: en direcció ascendent. Cap cot: trist, capficat. Cap per cap: tant per tant. Clar i net: sense subterfugis. Clar i ras: sense embuts. Com més aviat / prompte millor: tan prompte com es puga. Com si res: dissimuladament. Com un bunyol dins mel: de manera escaient. Comptat i debatut: en definitiva. Cosa de no dir: sobre manera, molt. Costa amunt: (venir) a repèl, sense tenir-ne ganes. D’ací i d’allà: de totes bandes. D’afegitó: a més a més. D’aleshores ençà: des de llavors fins ara. D’allí estant: des d’allí. D’allò més bé: a les mil meravelles. D’allò més: en una gran quantitat, molt. D’amagat: sense que ho sabera ningú. D’amagatons: d’amagat. D’amagatotis: ocultament. D’antuvi: des del primer moment. D’ara endavant: a partir d’ara. D’arrapa i fuig: de pressa i sense miraments, de qualsevol manera. D’arròs: sense pagar. D’ençà: des que. D’entrada: De primer moment. D’escreix: més del just. D’esme: de manera instintiva, maquinalment. D’espai: a poc a poc. D’esquitllada: incidentalment. D’esquitllèbit: de biaix, obliquament, de costat. D’esquitllentes: amb cautela, burlant la vigilància, sense ser vist. D’estranquis: d’amagat. D’hora: prompte. D’un pèl: de poc. D’un plegat: en resum, en definitiva. D’una vegada: a un mateix temps, sense fer esperar més. Daixo-daixo: a poc a poc (al caminar) Dalt de tot: en posició més elevada. Damunt davall: d’una manera desordenada. Dat i beneït: donar per fet. De baldraga: gratuïtament, pagant altri
De bursada: d’un colp, sense perseverància. De calent en calent: sense deixar que es refrede. De cap a peus: des de principi fins a la fi. De costum: ordinàriament. De baix en baix: en secret. De baixa: en decadència. De bat a bat: completament obert. De bell antuvi: abans de tota altra cosa. De bell començ: des del principi. De bell nou: de nou, una altra vegada. De biaix: obliquament. De bocadents: de cara a terra. De bocaterrosa: de boca a terra. De bocons: gitat mirant a terra. De bon cor: de bona gana. De bon grat: de bona gana. De bon matí: a primera hora del matí. De bona gana: amb molt de gust, volenterosament. De bracet: agafat del braç. De bursada: sense perseverància. De cap: directament; sense pensar-s’ho gens; de memòria. De cap a cap: completament, d’un extrem a l’altre. De cap a peus: completament. De cap i de nou: de nou, per segona vegada. De cap manera: impossible. De cara: a favor. De colp descuit: de sorpresa. De colp i resposta: sobtadament. De colp i volta: inesperadament. De colp sobte: sobtadament, d’improvís. De continent: immediatament. De cop i volta: inesperadament. De cop sobte: inesperadament. De cor a pensa: per impuls del cor. De cor: de memòria; amb sinceritat. De corcoll: (amb els verbs caure i anar) d’una manera llastimosa, atabaladament. De correguda: de pressa i corrents. De costum: ordinàriament. De cua d’ull: mirant amb les ninetes girades cap a un costat. De dalt a baix: de la prt superior a la inferior; tot. De dalt estant: des de dalt. De debò: de veritat. De dret: segons la llei. De dret en dret: mirar de fit a fit, fixament. De ferm: sense afluixar, intensament. De filis: de bon humor. De fit a fit: mirant fixament. De fluix: sense reflexió. De franc: gratuïtament, sense pagar. De front: al costat del front. De futris: de mal humor. De gaidó: de costat, obliquament. De gairell: de biaix, obliquament. De genollons: agenollat.
De gom a gom: completament ple. De grat o per força: tant si vols com si no vol. De gust: amb apariència. De jorn: a les primeres hores del dia, aviat de matí. De llampada: ràpidament, en un instant. De llis: fàcilment, sense subterfugis. De mà de mestre: molt ben fet. De mal cor: amb mala voluntat. De mal grat: amb mala voluntat; per la força. De mala gana: a desgrat. De mancomú: de manera mancomunada, d’acord, units a un fi. De mantinent: de seguida. De memòria: sabut de cap. De mentida: fals. De més: en excés, massa. De mica en mica: gradualment. De moment: ara per ara. De nassos: caigut de cara a terra. De nou: recentment. De nyigui-nyogui: fet de qualsevol manera, de construcció inconscient. De pa i figa: de poca importància. De panxa enlaire: girat cara cap amunt. De paper d’estrassa: fals. De Pasqua a Rams: de tard en tard. De passada: sense aturar-s’hi gaire. De per riure: sense que siga veritat, per fer ganes de broma. De pla: sense grans formalitats, sense subterfugis. De primer antuvi: abans que altra cosa. De primer: d’entrada; primerament. De puntetes: sigil·losament. De pura pensa: instintivament. De qualsevol manera: amb indiferència. De quatre grapes: posant peus i mans a terra. De rebot: venir de topar. De retop: venint de topar, com a conseqüència. De retruc: venir de topar. De reüll: de cua d’ull. De seguida: immediatament. De sobines: gitat boca amunt. De sobte: inesperadament. De soca-rel: del tot, íntegrament. De sol a sol: des que ix el sol fins que es pon. De sotamà: d’amagat. De tant en tant: una vegada cada un cop de temps. De tard en tard: una vegada cada molt de temps. De tos: d’esquena (caure) De tot cor: amb interés. De tota manera: Siga com vulga. De totes passades: de totes les maneres. De trascantó: d’una manera imprevista, inesperada de sobte. De valent: molt.
12 locucions 3
De vegades: en algunes ocasions. De veres: de veritat. De via estreta: de poca importància. De vint-i-un botons: vestir elegantment. De xamba: per sort. Des de sempre: des d’antic. Dotzena de frare: conjunt de tretze. En acabant: immediatament després. En acabat: immediatament després. En amunt: un poc més de. En bona fe: segons la veritat. En carn i ossos: en persona. En cas de: suposant que s’esdevinga. En conill: sense roba. En dejú: sense haver menjat res. En diferit: que es transmet per ràdio o TV després d’haver estat enregistrat. En doina: en desordre, en moviment, en enrenou. En endemig: durant aquest temps. En exclusiva: en situació de privilegi del qual ningú mes se n’aprofita. En ferm: amb condicions fermes. En l’endemig: entretant. En orri (o en orris): (anar) en desordre, fora de lloc, en renou; en gran abundància. En renou: en desordre. En saó: al seu punt. En sec: sense pensar-s’hi; bruscament. En sopols: a pols. En tant que: en la mesura que. En un bell en sec: de colp i volta. En un dir Jesús: en un moment. En un girar d’ulls: en un temps mínim. En un no res: en un moment. En un punt: en un instant. En un tancar i obrir d’ulls: en un espai de temps imperceptible. En un tres i no res: en un moment, mol de pressa. En va: inútilment, sense eficàcia. En vista de: tenint de compte. En vistes de: considerant-ho tot. Ençà i enllà: a un costat i a un altre. Enjorn: prompte., a primera hora del dia. Entre cap i coll: a la base del crani. Entre dos llustres: moment del crepuscle en què a penes hi ha claror de dia. Espai: lentament. Ex cathedra: infal·liblement. Fet i fet: al capdavall, al cap i a la fi. Fet i passat: idèntic, exacte. Fil per randa: amb tots els detalls. Fins i tot: completament. Fluix d’armilla: amb pocs diners o sense. Fora de combat: vençut. Fora mida: extraordinàriament gran. Fort d’armilla: amb molts diners. Frec a frec: gairebé tocant.
Gens ni mica / miqueta: en absolut. Grosso modo: aproximadament. Hui dia / hui en dia: actualment. I ara!: vinga!. L’any xeix: mai. La setmana dels tres dijous: mai. Mal que bé: després de tot. Més i més: en progressió creixent. Més o menys: aproximadament. Més que més: sobretot, amb més motiu. Mig figa mig raïm: ni una cosa ni l’altra. Mig mig: no del tot. Muts i a la gàbia: a callar. Ni als mils: mai. Ni de bon tros: ni de molt. Ni de lluny: sense cap probabilitat. Ni fa ni fum: no tindre cap importància. Ni fred ni calor: ser indiferent alguna cosa. Ni gens ni mica / miqueta: no gens en absolut. No gaire: no molt. No gens: cap quantitat. No mai en ma vida: cap vegada. On brama la tonyina: molt lluny. Pel broc gros: sense mirament ni mesura. (sin tapujos). Pel cap alt: no més de, a tot estirar, com a màxim. Pel cap baix: almenys, si més no. Pel que fa a: en allò que fa referència. Pels volts: per les rodalies. Per damunt damunt: molt superficialment. Per endavant: Anticipadament. Per esguard de: en consideració a Per força: contra la seua voluntat. Per menunt: detalladament. Per mitjà de: allò que serveix per a aconseguir alguna cosa. Per sempre: sense límit. Per sobre: per damunt damunt. Per ventura: per atzar. Pertot arreu: per totes bandes. Pit a pit: cara a cara, aferrissadament. Poca cosa: una quantitat xicoteta d’alguna cosa. Punt per punt: amb tots els detalls. Qui-sap-lo/ la/ els/: en gran quantitat. Sa i estalvi: escapat d’un perill sense cap dany. Sense cap ni peus: sense cap raó, sense cap motiu raonable. Sense closca: a mig fer. Sense embuts: sincerament. Sense esme: abatut Sense més ni més: inconsideradament. Sense mesura: sense moderació, d’una manera excessiva. Sense mida: extraordinàriament gran. Sense ordre ni concert: sense cap raó. Sense pena ni glòria: sense haver despertat cap interés. Sense solta ni volta: sense cap gràcia, sense raó.
Set senalles, catorze anses: multiplicar. Si de cas: si tal cosa s’esdevé. Si escau: si és procedent. Si fa no fa: més o menys, aproximadament. Si més no: com a mínim, almenys. Sobre manera: molt, amb gran intensitat. Tal dia farà un any: sense importància. Tard o d’hora: sense fallar, més prompte o més tard. Tocat i posat: primmirat. Tot d’un plegat: tot d’una. Tot d’una: d’improvís, sobtadament. Tot i això: sense excloure això. Tot seguit: immediatament. Tota vegada que: sempre, cada vegada. Tothora: sempre. Ultra mesura: excessivament, moltíssim, massa. Un bri: un poc, una polseta. Un grapat: allò que cap en la mà tancada. Un munt: molts, una gran quantitat. Un muntó: un munt, una gran quantitat. Un ramat de: gran quantitat. Un tros de quòniam: (ser) una persona molt beneitona. Un xic: un poquet. Una garbera de: una quantitat d’alguna cosa. Xano-xano: lentament. Xau-xau: a poc a poc; així així, ni bé ni malament. Xino-xano: caminant a poc a poc.
