LA LLEGENDA DE SANT JORDI-ACTE I
(El rei i la reina asseguts al tron, amb el criat al costat i la princesa presumida asseguda a terra. Entra un emissari) EMISSARI: Majestat, majestat! (diu esbufegant, mentre fa reverència i es mig agenolla)
(sem embl bla a co com m si es de desp sper erté tés) s) No ve Què és to Què tott aq aque uest st en enre reno nou! u!(s veie ieu u qu quee es este tem m treballant!. REI:
REINA:
Tan important és el que us ha portat aquí per interrompre la nostra feina reial?
(remarca la paraula “reial”)
EMISSARI: És espantós, majestat. És espantós.
REI: Què és això tan espantós? (diu “espantós” amb un to mofeta)
EMISSARI: Un drac, un drac enorme, majestat.
REINA: I què té d’espantós un drac ? (amb desgana)
EMISSARI:
El drac se’ns està menjant totes les nostres collites,
majestat. REI: I això és espantós…?(amb el mateix to mofeta)
EMISSARI: No ens deixarà res per a menjar, majestat.
REINA: (dirigint-se al criat)
Com tenim el rebost, majordom?
CRIAT: Ple a vessar. Per això no heu pas de patir, majestat.
REI: Veieu com no és tan espantós, això del drac?
NOM:________________________ DATA:_________________________
EMISSARI: És que no
REI: Ah no? I
en té prou amb les nostres collites, majestat. majestat.
què més vol el nostre estimat drac?
EMISSARI: Diu que vol menjar carn
fresca, almenys almenys un cop per setmana, majestat.
REINA: Doncs, doneu-li carn fresca: un porquet o un
xai lletó. Així de senzill, no?
Ja ho hem fet, majestat. Però com que és molt animal, diu que ell mai no menjaria carn d’un altre animal, majestat. EMISSARI:
REI: És vegetarià, potser?(torna al to burleta)
Em sembla que no, majestat. Perquè reclama que li donem cada setmana una pubilla, que si no… destruirà el castell. EMISSARI:
REINA: (fent un bot de sorpresa)
Això sí que és espantós!
EMISSARI: És el que us
deia, majestat. És espantós. A més de quedar-nos sense collites, ens quedarem sense pubilles. Calla, babau. Que no és pas això el que és espantós. El que seria espantós seria que fes malbé el nostre castell, l’orgull del nostre poble. Això sí que seria espantós! REINA:
REI: Doncs, a què espereu. Si
EMISSARI: I si cap
vol pubilles… doneu-li pubilles!
noia no s’hi presenta voluntàriament, majestat? majestat?
REI: Feu un sorteig, i que toqui a qui toqui. No costa pas tant!
EMISSARI: Gràcies, majestat. Gràcies per la vostra reial saviesa.
(Surt l’emissari, l’emissari, i tots tornen a la posició inicial)
