Fitxa Kant

!""#$%&' )#$*+ ,&-#.*#"&$* ,& /!'010/!#+ !&1 "#,!$# "#2%.3#

#-%$*1 !""#$%&' )#$* ,#*# $#!5&"&$*6 "0.* 7-08# /!'019/!8# "0:!"&$* 8%'*%.#' -#;1 ! ''&$<%# !$/'%7$8!# /!'019/!8# 0=.&1 &18.!*&1

3>? @A BC !BDB>AEFCGHI JKF )CLEM N*KOE PQ

4+ &-!1*&"0'0
)#$* S1 %$# 1;$*&1! &$*.&+++ &'
4

Trusted by over 1 million members

Try Scribd FREE for 30 days to access over 125 million titles without ads or interruptions! Start Free Trial Cancel Anytime.



!""#$%&' )#$*+ ,&-#.*#"&$* ,& /!'010/!#+ !&1 "#,!$# "#2%.3#

&AEF>GE>FC UK BC 8FVEHGC UK BC FCI J>FC 1&88!0$1

/#8%'*#*1

,!18!-'!$&1

,KWHLHGHXLA UK Y>UHGHA X GXLKHOKZKLEA

8XZ[HLCGHXLA JXAAH[BKA

3>HLA AIL KBA Y>UHGHA GHKLEVWHGAM '\KAE?EHGC EFCLAGKLUKLECB] AKLAH[HBHECE 8XZ GXZKL^C KB GXLKHOKZKLEM

1\CJBH_>KL KBA C JFHXFH++

1IL '\CLCBVEHGC EFCLAGKLUKLECB] KLEKLHZKLE 8XZ GXZKL^C KB GXLKHOKZKLEM

1\CJBH_>KL KBA C JFHXFH+++

1IL 'C UHCB?GEHGC EFCLAGKLUKLECB] FCI 3>? WC C_>KAEC FCIM

3>HLKA HUKKA CJBHGCM



!""#$%&' )#$*+ ,&-#.*#"&$* ,& /!'010/!#+ !&1 "#,!$# "#2%.3#

'C "CEKZaEHGC @A >LC GH?LGHCM

1! $0

-KF _>?M

'C /VAHGC @A >LC GH?LGHCM

1! $0

-KF _>?M

'C "KECWVAHGC @A >LC GH?LGHCM

1! $0

-KF _>?M

3>? @Ab JKF ECLEb BC "KECWVAHGCM cKZ UK GFK>FK KL+++

# L\CHOd BH UH>M ,KWHLKHO KBA AKefKLEA GXLGKJEKA] /KLXZKL $XfZKL 1KLAH[HBHECE &LEKLHZKLE .CI !LE>gGHI X AKLACGHI 8CEKeXFHC !UKC *FCLAGKLUKLECB 8FVEHGC /CG>BECE 8XL?HOKF -KLACF



!""#$%&' )#$*+ ,&-#.*#"&$* ,& /!'010/!#+ !&1 "#,!$# "#2%.3#

T+ 7*!8#+ ''!=.&M++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ''!=.&M+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ -KF )CLE iH iC UXA EHJ>A U\?EH_>KA] 4+ T+ 'C AKjC @AM 'C LXAEFC FCI iC UK EKLHF >LC FKeBC+++

#_>KAEC FKeBC FKJ KB LXZ UKM

SA HZJ+++++++++++++++++++++++++ JKF _>?+++ SA GCE++++++++++++++++++++++++++ JKF _>?+++ %LC ZaOHZC @AM %LC BBKH @AM

-FHZKFC WXFZ>BCGHI UK B\+++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++

%LC CBEFC WXFZ>BCGHI UK B\+++++++++++++++++++++++++++++ +++++++++++++++++++++++++++++++

8CFCGEKFVAEHGC 8CFCGEKFVAEHGC JFHLGHJCB UK B\?EHGC kCLEHCLCM 1\iC UK WKF KB UK>FK JKF+++ `+ -XBVEHGC+ # _>HL BBH[FK KOJXAC )CLE BC EKXFHC JXBVEHGCM 3>HL @A B\X[YKGEH> UK BC JXBVEHGCM 8XZ A\iCL U\XFeCLHElCF KBA &AECEAM 3>? iH iC U\iCjKF JKF UCZ>LE KBA &AECEAM



!""#$%&' )#$*+ ,&-#.*#"&$* ,& /!'010/!#+ !&1 "#,!$# "#2%.3#

*KOE 4 “Fins ara s'admetia que tot el nostre coneixement s'havia de regir pels ob jectes; però, amb aquesta pressuposició, tots els assaigs fets mitjançant conceptes per decidir a priori alguna cosa sobre ells, amb la qual eixamplar el nostre coneixement, quedaven anihilats. Assagem, doncs, per una vegada si no avançarem millor en les tasques de la metafísica admetent que els objectes han de regir-se pel nostre coneixement, la qual cosa ja concorda més bé amb la desitjada possibilitat d'un coneixement a priori d'aquests objectes que establirà alguna cosa sobre ells abans que ens siguin donats. S'esdevé amb això exactament com amb el primer pensament de Copèrnic, el qual, no sortint-se'n amb l'explicació dels mov iments del cel si admetia que tota la munió de les estrelles girava al voltant de l'espectador, assajà de donar-hi una explicació més bona fent que l'espectador giravoltés i deixant, en canvi, les estrelles immobils.”

*KOE T “A la part analítica de la crítica es demostra: que l'espai i el temps són meres formes de la intuïció sensible, és a dir, simples condicio ns de l'existència de les coses quant a fenòmens; que tampoc posseim conceptes de l'enteniment ni, per tant, elements per conèixer les coses sinó en la mesura en què pot donar-se la intuïció corresponent a tals conceptes; que, en conseqüència, no podem conèixer un objecte com a cosa en sí mateixa, sinó quant a objecte de la intuïció empírica, és a dir, quant a fenomen. D'això es dedueix que tot possible coneixement especulatiu de la raó es troba limitat als simples objectes de l' experiència. experiència . No obstant, hem de tenir en compte que, encara que no podem conèixer aquests aquests objectes com a coses en si mateixes, sí ens és possible, al menys, pensar-los. menys, pensar-los.””

*KOE ` No hi ha cap dubte que tot el nostre coneixement comença amb l'experiència, perquè amb quin mitjà hauria de ser despertada la capacitat de coneixement per exercir-se si no és amb objectes que commouen els nostres sentits i ara provoquen per ells mateixos representacions, ara posen en moviment m oviment l'activitat del nostre enteniment perquè les compari, co mpari, les lligui o les separi i elabori així la matèria bruta de les impressions sensibles per aconseguir un coneixement dels objectes que s’anomena experiència? Segons el temps, doncs, cap coneixement precedeix en nosaltres l'experiència, i amb ella comencen tots. Però encara que tot el nostre coneixement comença amb l'experiència, no per això certament tot procedeix de l'experiència. l'experiència . Ja que bé podria ser que fins i tot el nostre coneixement experiencial fóra un compost de tot el que rebem mitjançant impressions i de tot el que la nostra pròpia capacitat de coneixement produeix per ella mateixa (ocasionat merament per mitjà d'impressions sensibles), addició aquesta que no distingim d'aquella matèria bàsica fins que un llarg exercici ens ho assenyala i ens ensinistra per fer-ne la separació.

*KOE h Anomeno transcendental tot coneixement que en general s’ocupa no tan d’objectes com de la nostra manera de conèixer els objectes, en la mesura en què aquesta manera de conèixer-los ha de ser possible a priori. Un sistema de conceptes d’aquesta classe s’anomenaria filosofia transcendental.

"#$% &



!""#$%&' )#$*+ ,&-#.*#"&$* ,& /!'010/!#+ !&1 "#,!$# "#2%.3#

enteniment, sense la direcció de cap altre. Sapere aude! Tingues coratge de servir-te del teu propi teu propi enteniment! Aquesta és, doncs, la divisa de la Il !lustració»

"#$% ' “Obra de tal manera que la màxima de la teva voluntat pugui pugui valer sempre, simultàniament, com a principi de legislació universal” .

[…] “Obra de tal manera que sempre usis la humanitat, tant en la teva persona com en qualsevol altra, com un fi i mai com un mitjà.”

"#$% (. Articles definitius per a la pau perpètua 1.

La constitució civil de tot Estat ha de ser republicana. La constitució republicana és republicana és aquella establerta de conformitat amb els principis, 1) de la llibertat dels dels membres de la societat (quant a homes), 2) de la dependència de dependència de tots respecte a una única legislació comuna (quant a súbdits) i 3) de conformitat amb la llei de la igualtat de tots els súbdits (quant a ciutadans) [...] Per a que no es confongui la constitució republicana amb la democràtica (com sol ocórrer) es precís fer notar el següent. Les formes d'un Estat ( civitas) civitas ) poden classificar-se per la diferència en les persones que posseeixen el poder suprem de l'Estat o pel modo de al poble, sigui qui sigui el governant. Amb la primera via s'anomena realment la governar al forma de la sobirania la sobirania ( forma forma imperii imper ii)) i només hi ha tres formes possibles, a saber, la sobirania la posseeix un de sol o o alguns relacionats alguns relacionats entre si o tots els tots els que formen la societat civil conjuntament (autocràcia ( autocràcia,, aristocràcia i democràcia, democràcia , poder del príncep, de la noblesa, del poble). La segona via és la forma de govern ( forma ( forma regiminis regim inis)) i es refereix al modo com l'Estat fa ús de la plenitud del seu poder, modo basat en la constitució (en l'acte de la voluntat general pel qual una massa es converteix en poble): en aquest sentit la constitució és o republicana o despòtica. despòtica . El republicanisme és el principi polític de la separació del poder executiu (g overn) del legislatiu; legis latiu; el despotisme és el principi p rincipi de l'execució ar bitrària per l'Estat de lleis que ell mateix m ateix s'ha donat, amb la qual q ual cosa la voluntat pública púb lica es manejada pel governant com la seva voluntat particular [...] 2. El dret de gents s'ha de fundar en una federació d'Estats lliures. 3. El dret cosmopolita ha de limitar-se a les condicions de l' hospitalitat universal . Es tracta en aquest article, com en els anteriors, de dret i no de filantropia, i hospitalitat (Wirthbarkeit ) significa aquí el dret d'un estranger a no ser tractat hostilment pel fet d'haver arribat al territori des d'un altre.

"#$% )* +,%-./# 0#.,#% 1#, 2 /2 123 1#,14%32 Les 'Les màximes dels filòsofs sobre les con dicions de possibilitat poss ibilitat de la pau pú blica han de ser preses en consider ació pels Estats p reparats per la gu erra' erra ' L'Estat requerirà, per tant, als filòsofs en silenci (fent silenci (fent d'això un secret), el que significa tant que els deixarà parlar lliurament lliurament i públicament sobre els principis generals de la guerra i de l'establiment de la pau. [...] No s'ha d'esperar d'esper ar que els reis filoso fin ni que els filòs ofs siguin reis, reis , com tampoc hi ha que desitjar-ho, perquè la possessió del poder danya inevitablement el lliure judici de la raó."

Fitxa Kant

Recommend Documents