Ciències de la Terra T3
Pàg 71 Nº 2 A) Pressió a Lisboa, Roma i Viena? Lisboa: entre 1012 i 1016 mb (1014) Roma: entre 1020 i 1024 mb (1022) Viena: 1028 mb B) Direcció i intensitat des vents a París, Oslo i vaixells V i Y? París: direcció antihoraria i vents més pronunciats perquè les isòbares es troben més
juntes. Oslo: direcció horaria i forts vents. Vaixell X: direcció antihoraria i pocs vents, suaus. Vaixell Y: direcció antihoraria amb més vents que el vaixell X. C) Tendència a les temp. als vaixells i ciutats anteriors: París: tendeixen a pujar per la presencia del front càlid. Oslo: la temperatura és més càlida del normal perquè el front càlid puja perquè
lanticicló porta sentit horari. Vaixell X: Temperatures que tendeixen a pujar pel front càlid que arriba. Vaixell Y: Temperatures que tendeixen a baixar pels front fred tan pròxim. D) Q uin uin vaixell trobarà el mar més mogut? Vaixell Y Perquè? Perquè està aprop dun front fred (a una depressió) que fa elevar-se laire calent portant inestabilitat i núvols que desenvolupament vertical. E) Q uina uina tendència té la P atmosfèrica a París i Oslo? A París no hi ha pressions molt altes mentres que a Oslo sí, a mesura que pugen pel nord, pugen. I al vaixell Y? al vaixell Y no són molt altes ja que es troben a prop dels 1012mb. F) Ciutat o vaixell que enregistri boira? Vaixell Y, perquè es troba amb una superfície freda pel front fred. G) Q uins uins observatoris poden enregistrar precipitacions en hores immediates? De quin tipus? Per què?
París, perquè es troba just on esta situat el front càlid on es formen núvols que originaran precipitacions suaus. A Barcelona, pluges moderades, ja que el front fred no es situa tan a prop com per generar xàfecs. Al vaixell Y, pel front fred que sacosta generarà xàfecs i tempestes. H) Elabora una predicció del temps. A París sallunya el front càlid però alhora sapropa un front fred procedent de la península ibèrica que descarregarà pluges en forma de tempesta i provocarà un descens de la temperatura. Amb bastants vents. Succeirà el mateix a Viena. Mentres que a Madrid, Barcelona i Argelia es desfan daquest front fred que havia deixat abundants precipitacions.
En canvi Oslo es trobarà a prop del front càlid deixant alguna possible precipitació però res important. Les temperatures es mantindran estables, amb temperatures que tendiran a pujar suaument. Lisboa tindrà un temps eestable, stable, sense vents i temperatures suaus.
Pàg. 72 Nº 3 MAPA A C
TIPUS DE SITUACION A CATALUNYA Estable Ponentada
E B
Depressió Anticicló
F D
Depressió
FENÒMENS ASSOCIATS Onada de fred però sense precipitacions Entren vents forts de ponent (sud-oest) amb front càlid a la frontera entre el sud de frança i el nord de catalunya. Onada de fred. Forts vents. Prec. al Pirineu. Vents suaus, gairebé escassos amb una situació estable a catalunya. Inestabilitat a tot el territori degut als vents i un front clos que sacosta. Inestabilitat amb tempestes. Xàfecs costa.
Predicció: A) Sapropen més vents i un front clos que ve des del nord dEuropa. B) Front clos que ve del sud dAnglaterra i vents moderats. C) Seguiran els forts vents i es desfarà del front càlid per patir larriba dun de fred, això sí, no immediatament sinó en els pròxims dies. D) Sacosta un anticicló, és a dir, temps més estable del que hi havia anteriorment, sense gaires vents ni precipitacions. E) Onada daire fred degut a aquest front fred que entra pel sud-oest de la península ibèrica i no gaires vents. F) Sacosta una depressió que porta un front fred que provocarà la baixada de les temperatures i un temps inestable, deixant precipitacions. Pàg. 73 Nº 4: a) A partir daquests valors, què pots afirmar? A mesura que augmenta la temperatura també ho fa el vapor daigua b) Q uin uin és el solut i el dissolvent? El solut és el vapor daigua i el dissolvent és laire. c) Completa: Humitat absoluta (g/m3)
Temperatura (ºC)
Humitat relativa (%)
5 10 16 16
3 35 31 24
98,03 % 25% 53,33% 80%
d) Temperatura -------> augment temp (admet més vapor daigua) ---> humitat relativa: més baixa
Temperatura --------> disminució T (admet menys vapor daigua) ----> humitat relativa
més alta. e) Q uan uan estenem la roba per què sasseca? Perquè desprèn humitat, és a dir, vapor
daigua. f)
Valor dhumitat per a que això passi? Inferior al de la roba, sinó costarà més.
g) Q ue ue creus que ha passat? Perquè a la nit la temperatura és inferior i això fa que la
saturació del vapor daigua es produeixi molt abans. h) Explica com es formen relacionant amb humitat i temperatura.
Es formen perquè ha augmentat la temperatura, amb la qual cosa lambient admet més vapor daigua, que al mateix temps al augmentar, fa que laire es condensi i formi els núvols. uan seran més abundants, quan bufi de ponen o de llevant? De llevant, perquè Q uan entra per lest i refreda la terra... això fa que amb la massa calenta i humida, es condensi i formi els núvols.
Pàg 73. Nº 5 A) Per què laire es refreda 1ºC cada 100m en el primer tram dascens? Perquè laire es troba sota el seu punt de saturació i a més altitud, menys temperatura. uè deu passar amb la seva humitat relativa al llarg daquest tram? Anirà B) Q uè augmentant poc a poc uin fenomen es produeix a 1.200 m? Condensació Per què? Perquè sha arribat a la C) Q uin saturació de laire. uin deu ser aquí el valor de la humitat relativa? del 100% D) Q uin E) Per què es refreda 0.6 ºC cada 100m en el seu ascens a partir daquí? Perquè el vapor daigua es va transformant en gotes daigua líquida i va alliberant el seu calor latent de condensació uins fenòmens meteorològics es poden estar produint a la part més alta de la F) Q uins muntanya? Pluges G) Per què sescalfa 1ºC cada 100 m en el descens? Perquè al descendir laugment de temperatura és més ràpid i va baixant un altre cop fins que es troba sota el punt de saturació. uè ha passat amb la seva humitat? Ha baixat H) Q uè I) Per què deu ser tan desagradable per als habitants? Per les altes temperatures i la escassetat de pluges (que apart provoquen laridesa del terreny creant condicions favorables per als incendis forestals). J) Q uines uines altres serralades i vents poden originar efecte Föhn a Catalunya? La tramuntana Serà més o menys intents que en aquest cas?
Gràfic illes Canàries A) Q uina uina és la zona més humida de les illes? La zona on es forma laurisilva Per què?
Perquè és la zona on sarriba al punt de saturació de laire B) Pluja horitzontal. Pots explicar en què consisteix aquest fenomen basant-te en lesquema? Presència continuada de núvols baixos que es troben en contacte amb
els boscos, provocant que q ue aquests es vagin empapant i gotegin contínuament. nuament. C) Q uins uins efectes sobre aquest procés podria tenir la desforestació de les muntanyes? lambient seria sec i poc humit però amb temperatures baixes.
D) Explica el procés.
Laire al començament serà càlid i humit i farà que ascendeixi fins que arriba al seu punt de saturació i el vapor es refreda i es condensa fins que es formen els núvols que deixen precipitacions en aquella zona. Però després a laltre costat aquest aire càlid i sec descendeix calentant-se (augmentant la temperatura ) i perden la humitat.
Pàg 74 Nº 6. uin criteri creus que sha seguit per decidir lemplaçament dels dipòsits? Tenint en A) Q uin compte les zones on hi ha més probabilitat dinundació per la poca filtració de laigua o les zones amb menys pendent. B) Laigua que surt és neta, sabries explicar per què? Perquè es mantenen frescos i sense llum, cosa que evita la formació dalgues gràcies a la fotosíntesi. C) Benefici pels habitants que utilitzen les platges de la ciutat? Sí, perquè abans de retornar-les al mar passen per les depuradores eliminant tota la brutícia que hi ha a laigua de la pluja i les costes es poden mantenir més netes. D) Efectes dels ecosistemes marins per la utilització dels depòsits fluvials.
Cas pràctic A) Q uina uina precipitació total ha caigut? 25 min = 1500s y 1.5 mm = 0.0015m
(1500x0.0015) = 2.25m·s 2
2
B) Q uin uin volum daigua arriba al dipòsit? si 3.328km = 3328000 m
3328000 m2 x 2.25 m·s = 7488000 m 3·s C) Q uin uin volum ha desguassat durant la durada de la precipitació? 7488000m3·s : 20m3/s
= 374400m3 D) Es produirà alguna inundació? Sí, perquè el màxim a zona universitària és de
145000m3 uina ha estat el paper del dipòsit durant el xàfec? Reduir la inundació acumulant E) Q uina
aquesta aigua de la pluja sota terra.
F) Q uin uin % dincrement es produirà quan tots els dipòsits estiguin en funcionament?
1148500 --------- 100 519700 ------------ X X = 45.25%
100 45.25= 54.75% ha augmentat.
G)
Pàg 75 Nº 7 A) Explica situació meteorològica (p, vent i fenòmens)
Sobre Catalunya hi ha un front fred que deixa xàfecs i tempestes al seu pas gràcies a lascens de laire calent. Té pressions altes (de 1015mb). B) Factor que explica la intensitat de les aigües? C) Explica quina de les 3 situacions que causen aiguats a Catalunya es va produir. temporal de llevant D) En quins mesos són més probables? Al setembre, octubre i novembre (mesos de tardor) Per què? Perquè a lestiu el sol calenta laigua del mar (que es manté durant més temps) i el vent procedent de lest o sud-est fa que sevapori portant la humitat cap a la costa. Als mesos de tardor la temperatura en superfície es refreda i amb el calent procedent del mar, provoca que una condensació, deixant pluges considerables. E) Llegeix text.
Crec que és una gran responsabilitat per la gran quantitat de morts i ferits que va haver-hi perquè és un fet que shagués pogut evitar, tot i que entenc que possiblement en aquells anys no hi existia els mateixos medis ni formes davisar que ara. Però per exemple a Sabadell sí que van arribar-hi notícies i van passar-les per alt, això em sembla molt poc prudent per part daquests ciutadans i de les autoritats de Sabadell. F) Q uins uins factor apunten com a responsables de la tragèdia?
La falta de previsió i la construcció dhabitatges en aquelles zones. G) Té alguna relació amb la situació política i social daquell temps? Possiblement amb
lèpoca franquista on hi havia certa privatització dels mitjans de comunicació i no els interessava que la població tingués consciència del que passava realment. H) Justifica la gravetat de les inundacions a terrassa.
Sha urbanitzat sobre la zona de terrassa transformant el sòl en impermeable i fent que no sigui capaç dabsorbir tota laigua que cau i per tant existeix més probabilitat a patir inundacions. I)
uè enregistra el pluviògraf de sifó i com ho fa? Q uè
El pluviògraf enregistra els valors de precipitació (la quantitat total i la duració de la pluja caiguda en mm). Laigua recollida al receptor passa per un embut i un tub, el mecanisme enregistrador, format per un cilindre on hi ha un flotador intern que es desplaça verticalment unit a una barilla. A mesura mesura que el depòsit somple, laigua que cau a linterior aixeca el flotador i la barilla enregistra la pluja caiguda a un paper mil·limetrat.
J)
A quina hora va començar a ploure? A la tarda, sobre les 5-6 (tot i que no es veu a la
gràfica, és una deducció). K) Q uant uant va ploure en total a Sabadell? 12 pics * 10 l/m2 = 120 l/m2 L) És una quantitat extraordinària? Sí M) Hora del xàfec més intens. Sobre les 10-11 N) Q uina uina deu ser la causa de tants danys? la no previsió i el no haver tingut en compte el
tipus de terreny. O) Q uè uè hi ha enregistrat en el pluviograma dintensitats? Els mm caiguts per minut. P) Valor màx. a que es va arribar durant la tempesta. 5.6 mm/minut uantes vegades més intents va ser que el límit actualment considerat per activar Q ) Q uantes una alerta daiguats?
Pàg 77 Nº8 a) Q uines uines pressions hi havia a Catalunya? altes pressions Q uin uin temps es podia esperar?
Un temps estable, sense precipitacions. b) Direcció i intensitat dels vents? La direcció dels vents era antihoraria i amb poca intensitat. c) Segons el mapa daltura quina intensitat hi havia? Segons el mapa daltura es tractava duna depressió amb bastant força (intensitat) dels vents. d) On són més baixes les temp. a la península ibèrica o a Anglaterra? a la península ibèrica Això és normal? No, el normal és a linrevés, que les temperatures siguin més baixes a mesura que anem cap al nord deuropa. e) Q uins uins fenòmens podem esperar? Xàfecs i tempestes f) Q uin uin dels dos mapes és més útil per predir-los? Els mapes daltura g) Hi va haver una distribució regular de les precipitacions? No per què? Perquè hi ha zones on no va ploure res i altres on es van superar els 300L/m2. h) Q uins uins són els màxims de precipitació? 308 i 275 L/m2 i) Q uines uines són les zones més afectades? Les zones del Vallès oriental i occidental, par del baix Llobregat i lalt Empordà. Per què? És on es van registrar més precipitacions. veure amb el mapa mapa daltura, Té alguna relació amb la situació meteorològica? Sí, té a veure just els llocs que es veuen marcats per la lína vermella. Pàg 79 Nº 10. A) Q uin uin paper va tenir lautopista en aquells forts aiguats? Va ser, si més no, el
desencadenant de que laigua arribes fins al 1.5 m daltura, perquè lautopista va fer de barrera i encara no estaven fets el col·lectors per on passés laigua de la pluja al mar. B) Per què les aigües no es van infiltrat i van envair lautovia? Perquè el sòl de cultiu arriba un moment en que ja no pot filtrar més aigua. C) Per què les zones deltaiques tenen més risc dinundació? Perquè els afluents es troben més junts i apareix més risc dinundació perquè es troben tots a un mateix punt i al ploure tant, no hi ha possibilitat de que es filtri laigua.
D) Explicació.
Tot i que al setembre les temperatures comencen a baixar després de les altes temperatures de lestiu, segueixen sent més altes que a loctubre i per tant, té més facilitat per evaporar laigua i baixa el nivell daquestes aigües caigudes.
