5/2980 - 24 cop. (Etnolingüística) Charles L. Briggs, 1986 Learning how to ask. A sociolinguistics appraisal of the rol of the interview in social science research research 1, Cambridge: Cambridge University Press (152 !, Capítulo 1: Introducción ( . 1"#$!
1. Introducción2
La entrev entrevista ista se se ha %&nv %&nvertid ertid&& en 'na 'er)a 'er)a &der& &der&sa sa en en la s&%ie s&%iedad dad m&derna. m&derna. Casi Casi desde *'e na%em&s, n&s enrentam&s enrentam&s %&n reg'ntas reg'ntas *'e n&s &rm'lan ed'%ad&res, ed'%ad&res, si%+l&g&s si%+l&g&s,, en%'estad&res, ra%ti%antes mdi%&s y emlead&res y es%'%ham&s tambin a l&s e-travagantes entrevistad& entrevistad&res res en radi& y televisi+ televisi+n. n. 'estra destre)a destre)a en el deseme/ deseme/&& del r&l r&l de entrevistad&s inl'ye en el -it& *'e tengam&s en la ed'%a%i+n y en la &bten%i+n de 'n emle&0 n'estras res'e res'estas stas %&n %&ntrib trib'ye 'yenn a determ determina inarr si re%ibir re%ibirem& em&ss servi% servi%i&s i&s bsi%& bsi%&ss tales tales %&m& rstam&s rstam&s ban%a ban%ari& ri&ss & ag ag&s &s &r in%aa in%aa%id %idad. ad. nivel nivel s&%ial, s&%ial, l&s e-ert& e-ert&ss en en%'estas en%'estas ya n& s&n s+l& National al emlead&s emlead&s &r agen%ias agen%ias ese%iali)ada ese%iali)adass tales %&m& la en%'es en%'estad tad&ra &ra 3all' 3all' & el Nation Opinión Research Center de Chi%ag&. Chi%ag&. 4m&rtantes %&r&ra%i&nes gastan mill&nes de d+lares en est'di&s est'di&s de mer%ad& mer%ad& *'e evalan evalan las ne%esidad ne%esidades es y l&s l&s re%' re%'rs rs&s &s de l&s %lie %lient ntes es.. L&s L&s en%'estad&res &rman arte integral integral de las rin%iales %ama/as %ama/as <i%as y s's s's in&rmes in&rmes inl'yen r& r&'n 'nda dame ment ntee en la mane manera ra en *'e *'e l&s l&s %a %andid ndidat at&s &s se se ar& ar&-i -ima mann a l&s l&s v&ta v&tant ntes es.. Las Las en%' en%'eestas stas a 7b&%a de 'rna7 ermiten *'e l&s medi&s in&rmen a l&s residentes de la C&sta este an antes de la inali)a inali)a%i+n %i+n de l&s %&mi%i& %&mi%i&ss " %+m& %+m& ha v&tad& v&tad& la C&sta C&sta ste ste en las las ele% ele%%i& %i&ne ness na%i& na%i&na nales les.. La investiga%i+n en las %ien%ias s&%iales es el gran basti+n de la entrevista. ;egn estima%i&nes, se s'giere *'e el 9$ < de t&das las investiga%i&nes en %ien%ias s&%iales 'tili)an dat&s de entrevistas (%. Brenner 1984b: 115!. Las entrevistas se 'san en 'na amlia variedad de %&nte-t&s s&%iales. C&m& 'n %&m&nente %entral en el e*'i& de herramientas antr&&l+gi%as, antr&&l+gi%as, las entrevistas han r&d'%id& r&d'%id& gran gran arte de la in&rma%i+n *'e &seem&s s&bre las s&%iedades s&%iedades %&ntem&rneas %&ntem&rneas n& &%%identales. La entrevista es tambin el ilar rin% rin%i ial al!! de la la inve investi stiga ga%i %i+n +n den dentr& tr& de de las las m&dernas s&%iedades ind'striales. Usam&s entrevistas al e-l&rar tant& las %reen%ias de las ers ers&n &nas as s&bre s&bre el 't' 't'r& r& (i.e =>'i =>'inn %ree %ree *'e ganar ganar las las ele%%i&nes?! %&m& s's re%'erd&s del asad&. La valide) de m'%h& de l& *'e %reem&s verdader& s&bre l&s seres h'man&s y la manera en *'e se rela%i&nan 'n&s %&n &tr&s deende de la viabilidad de la entrevista %&m& 'na estrategia met&d&l+gi%a. 'estra 'estra e en la entrevi entrevista sta n& es enterame enteramente nte a%rti% a%rti%a. a. Una abr'ma abr'mad&ra d&ra %antida %antidadd de bibli&g bibli&graa raa s&bre s&bre si% si%&l &l&g &ga a,, s&%i s&%i&l &l&g &ga a,, antr& antr&& &l& l&g ga, a, ling ling@ @sti sti%a %a,, %ien %ien%i %ias as &l <i% ti%as as,, &lAl &lAl&r &re, e, hist&ria &ral y &tr&s %am&s se ha %entrad& %entrad& en las t%ni%as de entrevista. '%h&s '%h&s de est&s traba&s s&n del ti& 7libr& de %&%ina7 d&nde se r&&r%i&nan las re%etas ara 'n me&r h&rnead& 'tili)and& entrevistas, er& sin %&nsiderar seriamente la nat'rale)a de la entrevista & s's debil debilid idad ades es inher inheren entes tes.. tr&s tr&s se han han dedi dedi%a %ad& d& al anli anlisis sis de l&s a%t& a%t&res res *'e *'e 7sesg 7sesgan7 an7 las entrevistas, al in%linar l&s res'ltad&s ha%ia 'na dire%%i+n arti%'lar. st&s ltim&s materiales 'bl 'bli% i%ad ad&s &s han han in%rem in%remen entad tad&& s'bs s'bstan tan%ia %ialme lmente nte el nivel nivel de %&n%i %&n%ien% en%ia ia %&n %&n rese%t& rese%t& a la &sibilidad &sibilidad de *'e el gner&, gner&, la ra)a, las %reen%ias %reen%ias <i%as, las %ara%tersti% %ara%tersti%as as ling ling@ @st sti% i%as as del entrevistad&r y &tr&s a%t&res similares 'eden 'eden dist&rsi&nar l&s res'ltad&s. Dada la 'bi%'idad de las entrevistas y la r&liera%i+n de traba&s s&bre el tema, di%ilmente %'lara al le%t&r &r reg'ntar &r *' ne%esitam&s 'n libr& ms s&bre 1
Et'l& al esa/&l: Aprendiendo Aprendiendo a preguntar: preguntar: Una Una evaluación evaluación sociolingüí sociolingüística stica de la entrevista entrevista en la
investigación en Ciencias Sociales
Erad'%%i+n de g. 1 a 12: ara lena rdi)&la0 de 12 a 16: ara Clara Fe'ssi0 de 16 a 18: Cristina ;enn0 de 18 a 21: argarita F'bi&0 de 21 a 25: Gl&ren%a Ci%%&ne. C&lab&ra%i+n: irtha Hlvare). Erad'%%i+n de n&tas y %&rre%%i+n inal del man's%rit&: Camila er%ad&.
2
1/24
entrev entrevist istas. as. La ra)+n ra)+n es simle simle:: an an sabem sabem&s &s m'y m'y &% &%&& a%er% a%er%aa de la nat'r nat'rale ale)a )a de la entrevista %&m& 'n event& %&m'ni%ativ&. Pe&r an, dad& *'e la entrevista es 'n event& de habla a%etad& en n'estra r&ia %&m'nidad de habla nativa, dam&s &r sentad& *'e sabem&s *' es y *' r&d'%e. Un im&rtante r&blema es *'e la entrevista, en tant& r'tina %&m'ni%ativa, es m'y in's'al. De esta &rma, l&s investigad&res basan s's estrategias de entrevista y la manera en *'e interretan l&s dat&s en 'n nmer& de alsas s'&si%i&nes Desgra%iadam Desgra%iadamente, ente, est& est& n& es 'n err&r simle e in&%ente. n l&s %at'l&s &steri&res s&steng& *'e n'estra mi&a met&d&l+gi%a relea n'estra ren'en%ia a enrentar alg'nas esin&sas %'esti&nes te+ri%as. sta mistii%a%i+n de la entrevista s'rge bsi%amente de tres &rmas. Primer&, las entre entrevi vista stass r&& r&&r% r%i& i&na nann eem eeml l&s &s de meta% meta%&m &m'ni 'ni%a %a%i %i+n +n,, airma airma%i %i&ne &ness *'e *'e in&r in&rma man, n, des%riben, interretan y evalan r&%es&s y a%t&s %&m'ni%ativ&s. E&da %&m'nidad de habla &see reert&ri&s de event&s meta%&m'ni%ativ&s *'e 'san ara generar %&n&%imient&s %&martid&s %&n rese%t& rese%t& a s mism&s y a s's e-erien%ia e-erien%ias. s. C&m& s&steng& s&steng& en el %at'l& %at'l& I, est&s event&s meta%&m'ni%ativ&s nativ&s s&n ri%&s en a*'ell&s ase%t&s ragmti%&s *'e arraigan l&s event&s de habl hablaa en 'na 'na sit' sit'a% a%i+ i+nn s&%i s&%ial al arti arti%' %'la larr y l&s l&s imb' imb'ye yenn de 'er) 'er)aa y sig signii nii%%ad&. Desa&rt'n Desa&rt'nadam adamente ente,, l&s investiga investigad&re d&ress rara ve) ad*' ad*'ieren ieren %&meten%ia %&meten%ia (en el sentid& sentid& del trmin& de Jymes K19I a 92"9M! en es&s reert&ri&s. C&nan, en %ambi&, en la r'tina meta%&m'ni%ativa *'e &%'a 'n l'gar r&minente en s's r&ias %&m'nidades de habla, habla, es de%ir, de%ir, en la entrevista entrevista.. sta r%ti%a r%ti%a riva al investiga investigad&r d&r de 'n ade%'ad& ade%'ad& sentid& sentid& del m&d& m&d& en *'e la in&rma%i+n *'e &btiene se en%'adra en es*'emas ms amli&s de ensamient&, de sentimient& y de habla. Un r&blema an ms seri& es a*'l inherente a la estr'%t'ra de la entrevista. l arti%iar en 'na entrevista, ambas artes a%'erdan iml%itamente en regirse &r %iertas n&rmas %&m' %&m'ni% ni%ati ativa vas. s. La entre entrevi vista sta %&l& %&l&%a %a en 'n seg' seg'nd& nd& lan& lan& l&s l&s r&les r&les *'e *'e %ada %ada 'n& 'n& &%' &%'aa n&rm n&rmal alme mente nte en la vida vida %&tid %&tidia iana na y estr' estr'%t %t'r 'raa el en%' en%'en entr& tr& s&br s&bree la base base de l&s l&s r&le r&less de entre entrevi vista stad& d&rr y entrevis entrevistad& tad&.. La aten%i+ aten%i+nn se %&n %&n%en %entra tra en l&s temas temas intr&d'%i intr&d'%id&s d&s &r las reg' reg'nta ntass del del inve invest stig igad ad&r &r.. La La 7%h 7%har arla la rel relim imin inar ar77 'e 'ede de ena enati ti)a )arr est estad ad&s &s a%t' a%t'al ales es del del %'e %'er r&& y la #s $uen $ueno o verlo verlo%% Aprec Aprecio io uch ucho o mente de l&s arti%iantes ( ¿Cóo est! Usted"! y s' rela%i+n ( #s &ue e perita entrevistarlo de nuevo !. Per& l'eg& la reg'nta ini%ial alea el &%& de la Ahora cu'n cu'nte tee e acer acerca ca de%% de%%%%!. intera%%i+n ha%ia &tr& tiem&, l'gar & r&%es& ( Aho l r&blema a*' es *'e este aleamient& de la entrevista %&m& event& de habla mistii%a a l&s investigad&res en 'n grad& tal *'e generalmente retienen este en&*'e d'rante el %'rs& de s's anlisis. C&nsideran l& *'e se di%e %&m& 'n rele& de l& *'e 7hay all a'era7 a'era7 ms *'e %&m& 'na interre interreta% ta%i+n i+n r&d'%id r&d'%idaa %&n %&n'nt 'ntame amente nte &r el entrev entrevista istad&r d&r y el entrevistad& entrev istad&.. P'est& P'est& *'e l&s ase%t&s ase%t&s ms sensibles sensibles del %&nte-t& %&nte-t& de tal dis%' dis%'rs& rs& estn estn ms %laram %laramen ente te atad&s al %&nte-t& de la entrevista entrevista *'e a a*'ella sit'a%i+n sit 'a%i+n *'e ese ese dis%'rs& dis%'rs& des%ribe des%ribe,, es r&bable r&bable *'e el investigad&r investigad&r malinterrete malinterrete el signii%ad& signii%ad& d e las res'e res'estas. stas. Una ter%era dii%'ltad s'rge debid& a *'e la s'resi+n de las n&rmas *'e g'an &tr& ti& de event&s %&m'ni%ativ&s n& es siemre %&mleta. lg'n&s &ten%iales entrevistad&s ertene%en a %&m'nidades %'yas n&rmas s&%i&ling@sti%as s&n t&talmente dierentes de a*'ellas *'e s'bya%en a la entrevista. s r&bable *'e est& &%'rra en el %as& de gr'&s en l&s *'e la entrevista n& e-iste %&m& %&m& 'n ti& estab estable% le%id& id& de event& event& de hab habla. la. l %are% %are%er er de e- e-erie erien%ia n%ia en este m&d& de rela%i&narse, la r&babilidad de *'e est&s individ'&s 'edan y deseen a%atar esas reglas es men&r. C'ant& ms le&s n&s m&vem&s de %asa, %'lt'ral y ling@sti%amente, ms grande es el r&b r&ble lema ma.. ste ste hia hiat& t& ent entre re la las n&rm n&rmas as %&m %&m''ni%a ni%ati tiva vass del del entrevi entrevistad stad&r &r y el entrevista entrevistad& d& 'eden 'eden ent&re%er la investiga%i+n en gran medida0 l&s r&blemas *'e se generan &r este m&tiv& han llevad& a ve%es las investiga%i&nes a 'n in abr't&. ;i el trabaad&r de %am& n& t&ma en %'enta esta bre%ha, ser in%aa) de ver de *' m&d& l&s atr&nes %&m'ni%ativ&s nativ&s %&nig'rar&n las res'estas, he%h& *'e llevar al investigad&r a %&nstr'ir err+neamente err+neamente s's signii%ad&s. 2/24
;in embarg&, n& es &sible limitar ni%amente la dis%'si+n a 'na %rti%a del mt&d& de la entrevista, 'est& *'e al ab&rdar est&s ase%t&s met&d&l+gi%&s s'rgen reg'ntas ms amlias =P&r *' &%'an las entrevistas 'n l'gar &mniresente en las %ien%ias h'manas? =P&r *' es la %&mrensi+n de la nat'rale)a del r&%es& de la entrevista tan es%asa, y &r*' n& se han reali)ad& investiga%i&nes ms r&'ndas en este tema? =P&r *' s&m&s tan ren'entes a m&dii%ar n'estra met&d&l&ga de investiga%i+n, arti%'larmente a la l') de l&s avan%es te+ri%&s? La res'esta es %il: las t'cnicas de la entrevista contra$andean preconceptos pasados de oda desde el reino de la teoría consciente al de la etodología% Eant& n'estra in%'esti&nada e en la entrevista %&m& n'estra ren'en%ia a ad&tar 'n medi& ms s&isti%ad& de anali)ar l&s halla)g&s s'rgen del he%h& de *'e las entrevistas en%ierran n'estras r&ias te&ras nativas de la %&m'ni%a%i+n y de la realidad. l re%ha)& a deender ms r&'ndamente de l&s reert&ri&s meta%&m'ni%ativ&s nativ&s, %&m& 'entes de in&rma%i+n y n'estra in%'esti&nada %reen%ia de *'e tenem&s el dere%h& de im&ner las t%ni%as de entrevista a n'estr&s %&ns'ltantes tiene serias imli%a%i&nes <i%as. st&s a%t&res indi%an *'e la investiga%i+n s&%ial esta %ara%teri)ada &r ' na sensibilidad y v&l'ntad de e-&si%i+n a &tr&s medi&s de arendi)ae men&r de l& *'e imaginbam&s. . l dear la, sit'a%i+n de la entrevista r&iamente di%ha 'era del anlisis, hem&s el'did& hbilmente la ne%esidad de e-aminar n'estr& r&i& r&l en el r&%es& de investiga%i+n. C&nse%'entemente, 'na %&mrensi+n ms r&'nda de la entrevista amliar n& s+l& s' 'tilidad %&m& herramienta de investiga%i+n, sin& tambin n'estra %&n%ien%ia a%er%a de l& *'e realmente es el est'di& de n'estr&s %&ngneres. ntes de *'e el le%t&r se &rme 'na imresi+n err+nea, dese& e-li%itar mi &si%i+n a%er%a de la entrevista. & est&y tratand& de ers'adir a l&s investigad&res de *'e aband&nen &r %&mlet& la entrevista. dems de ser 'na r&'esta abs&l'tamente &%& realista, tal es'er)& debilitara mi r&ye%t&. La resenta%i+n de 'na s&l'%i+n simle e imra%ti%able &dra, en ltima instan%ia, %&nd'%ir a m'%h&s entrevistad&res a erder inters en la tarea de e-aminar %rti%amente la nat'rale)a y limita%i&nes de las t%ni%as de la entrevista. La %'esti+n es *'e el 'ndament& %&m'ni%ativ& de la entrevista est vin%'lad& a %'esti&nes te+ri%as, as %&m& tambin a %'esti&nes met&d&l+gi%as, bsi%as. i &betiv& es dil'%idar la nat'rale)a de la entrevista en tant& event& %&m'ni%ativ& y %&ntrib'ir a la %&mrensi+n de es&s r&blemas met&d&l+gi%&s y te+ri%&s bsi%&s. b&rdar esa tarea en %'atr& &rmas rimarias. Eal %&m& arg'mentar en 'n %at'l& &steri&r, 'na de las ms im&rtantes tareas *'e enrentan *'ienes se dedi*'en al est'di& de la entrevista es e-aminar %&n t&d& %'idad& trans%ri%i&nes de entrevistas. l 'nt& a*' n& es simlemente e-li%ar l&s r&blemas *'e se v'elven e-l%it&s en el %'rs& de la entrevista. sta es la &rienta%i+n *'e ad&tar&n investigad&res *'e se dedi%ar&n a l&s r&blemas de la %&nstr'%%i+n vn%'l&s de %&nian)a ( rapport($uilding ! y de sesg& ($ias!. i ab&rdae %&nsiste, en %ambi&, en est'diar las trans%ri%i&nes y graba%i&nes %&m& 'n t&d& a in de estable%er e-a%tamente *' se di& (las &rmas ling@sti%as!, *' signii%an %ada reg'nta y %ada res'esta ara el entrevistad& y ara el entrevistad&r, y *' 'ede &btener el investigad&r a artir de est&s dat&s. sta t%ni%a revela l&s 'nt&s en l&s %'ales el entrevistad&r y el entrevistad& se malentendier&n y d+nde es r&bable *'e 'n& de ell&s & amb&s hayan sid& err+neamente interretad&s &r el investigad&r, in%l's& %'and& est&s mal&s entendid&s n& se v'elvan e-l%it&s en la entrevista. Desa&rt'nadamente, de he%h& es di%il &btener trans%ri%i&nes te-t'ales de entrevistas %&mletas en la literat'ra 'bli%ada. n %&nse%'en%ia, %&n%entr mi anlisis en entrevistas *'e %&nd'e d'rante 'n er&d& de mas de 1# a/&s en 'na %&m'nidad hisan& arlante en el n&rte de 3/24
'ev& -i%& (en el %at'l& 2 se s'ministra 'na breve des%ri%i+n de la s&%iedad me-i%an& y del siti& de investiga%i+n!. La ra)+n ara es%&ger est&s dat&s es *'e dis&ng& de graba%i&nes de entrevistas *'e %'bren el las& entre mis rimer&s das en la %&m'ni%ad y mi investiga%i+n ms re%iente. Las entrevistas s&n de vari&s ti&s, desde las n& dirigidas e in&rmales hasta entrevistas &rmales %'antitativamente &rientadas *'e 'tili)an %'esti&nari&s. L&s &%&s de la investiga%i+n 'er&n: la %'lt'ra material (r&d'%%i+n de imgenes talladas de sant&s %at+li%&s!, la hist&ria &ral, la e%&n&ma la <i%a, la s&%i&ling@sti%a y el &lAl&re (literat'ra &ral!. i habilidad ara interretar l&s dat&s de la entrevista es &r tant& asistida &r est'di&s sistemti%&s de l&s atr&nes s&%i&ling@sti%&s y de las rela%i&nes s&%iales. Eambin reali% 'n relevamient& s&%ial de 'na %i'dad de 1I.$$$ habitantes (;mith y Briggs, 192! y a%t'almente est&y est'diand& entrevistas de traba& entre est'diantes 'niversitari&s avan)ad&s y &sibles emlead&res. Pese a *'e estas investiga%i&nes 'er&n de%isivas ara mi %&mrensi+n de las t%ni%as de entrevista, n& %&nstit'yen 'entes rimarias de dat&s. l seg'nd& &betiv& de mi anlisis es la e-l&ra%i+n de las ra%es %&m'ni%ativas de la entrevista. ste ab&rdae s'rge rin%ialmente de mi &rma%i+n en s&%i&ling@sti%a y anlisis del dis%'rs&. st&s %am&s 'tili)an %&n%et&s derivad&s de &tr&s ti&s de anlisis ling@sti%&, antr&&l&ga, s&%i&l&ga, si%&l&ga y %rti%a literaria ara el est'di& de la &rma en *'e se emlea el leng'ae en 'na variedad de sit'a%i&nes. l anlisis del dis%'rs& ha dirigid& 'na b'ena arte de s' aten%i+n al hasta ah&ra ign&rad& est'di& de la %&nversa%i+n. i r&+sit& a*' es ver *' ti&s de n&rmas ling@sti%as y s&%iales res'&ne la entrevista y %&mararlas %&n las n&rmas %ara%tersti%as de &tr&s ti&s de event&s de habla. sta tarea debera revelar las %ara%tersti%as %&m'ni%ativas bsi%as *'e tienen 'na may&r r&babilidad de ser r&blemti%as en la entrevista. La ter%era dimensi+n es la resenta%i+n de l&s as&s *'e &dran seg'irse ara s'erar l&s r&blemas lantead&s &r est&s &bst%'l&s %&m'ni%ativ&s. P&st'l& *'e 'na de las a%etas ms im&rtantes de este r&%es& es el desarr&ll& de 'na %re%iente %&n%ien%ia de l&s r&blemas te+ri%&s *'e se en%'entran detrs de la ingen'idad met&d&l+gi%a. ste anlisis se ab&rda bsi%amente en el %at'l& 6. l %at'l& 5 desarr&lla 'na ar&-ima%i+n r%ti%a a esta tarea. ;e delinean l&s as&s bsi%&s en el dise/&, %&nd'%%i+n e interreta%i+n de la investiga%i+n %&n emle& de entrevista ara m&strar el m&d& en *'e l&s investigad&res 'eden l&grar el me&r 's& &sible de las entrevistas. stas s'geren%ias estn dirigidas tant& a las entrevistas en el %am& de las %ien%ias s&%iales entendidas %&m& 'na t&talidad, as %&m& a las reali)adas en el mbit& de la ling@sti%a, el &lAl&re y la hist&ria &ral. La may&ra de l&s eeml&s sern e-trad&s del traba& de %am& llevad& a %ab& en &tra s&%iedad. st& relea el he%h& de *'e l&s dat&s 'sad&s en este est'di& 'er&n re%&gid&s en el %'rs& de 'n r&ye%t& de traba& de %am& y *'e el gr'es& de mi &rma%i+n t'v& l'gar en l&s %am&s de la antr&&l&ga y de la ling@sti%a. ste libr& est destinad&, sin embarg&, a t&d& a*'el investigad&r *'e 'tili%e entrevistas yN& relevamient& de dat&s en s' tarea. lg'n&s de mis %&mentari&s estn dirigid&s ese%ialmente a 'n ti& de entrevista & a la &rma en *'e 'na dis%ilina arti%'lar 'tili)a las entrevistas. De t&das &rmas, he intentad& deliberadamente n& e-li%itar las imli%a%i&nes de %ada 'nt& ara l&s dierentes %am&s a in de evitar s'mir la dis%'si+n en e-%esivas %&mli%a%i&nes y tedi&. l le%t&r en%&ntrar ne%esari&, &r tant&, eval'ar la ertinen%ia de mis %&mentari&s rese%t& de s's r&i&s temas de inters. l r&%es& de anali)ar en &rma %rti%a la nat'rale)a y limita%i&nes de las t%ni%as de entrevista inv&l'%ra, adems, &tr& as&. C&m& se/al anteri&rmente, 'n imresi&nante nmer& de 'entes ha est'diad& la &rma en *'e las entrevistas s&n (& deberan ser! 'sadas en la investiga%i+n. sta bibli&graa hi)& %re%er la s&isti%a%i+n %&n la %'al l&s entrevistad&res manean l&s r&blemas de m'estre&, de sesg&, de la ele%%i+n de alabras ara la &rm'la%i+n de reg'ntas, et%. Desa&rt'nadamente &%&s a't&res han %&ntrib'id& signii%ativamente a la %&mrensi+n de la nat'rale)a de la entrevista %&m& 'n event& %&m'ni%ativ& y a las n&rmas meta%&m'ni%ativas *'e res'&ne. sta &misi+n n&s dea sin 'na %lara %&mrensi+n de l&s 4/24
r&blemas *'e res'ltan de l&s hiat&s entre las n&rmas meta%&m'ni%ativas de la entrevista y a*'ellas %&ne%tadas %&n &tr&s ti&s de event&s de habla. l res'ltad& es *'e la may&ra de l&s *'e se dedi%an a est'diar las entrevistas n& s&n %&ns%ientes de m'%h&s de l&s &bst%'l&s bsi%&s *'e s'rgen al enrentar este ti& de investiga%i&nes. n &tras alabras, la bibli&graa s&bre la entrevista ha %&ntrib'id& tambin a la isti)icación de la entrevista. Dada la inl'en%ia *'e estas 'entes eer%en s&bre la &rma de llevar a %ab& las entrevistas, la revisi+n de est&s traba&s %&nstit'ye 'n 'nt& de artida ne%esari& ara %'al*'ier intent& de reensar la entrevista. Investigaciones previas sobre la entrevista
La tarea de res'mir la bibli&graa s&bre el tema de la met&d&l&ga de las %ien%ias s&%iales es s&bre%&ged&ra. l tratamient& *'e reali)& de estas 'entes se enrenta a d&s restri%%i&nes. P&r 'n lad& b's%& se/alar l&s r&blemas a l&s *'e se enrenta 'na amlia variedad de ti&s de entrevistas. Deb&, ne%esariamente, &%'arme de traba&s s&bre la entrevista *'e se ins%riben en diversas dis%ilinas. l &betiv& de este libr&, sin embarg&, es anali)ar ase%t&s an n& est'diad&s de la entrevista, n& resentar 'n res'men m&n&gri%& de la bibli&graa. P&r l& tant& se revisar 'na sele%%i+n de traba&s *'e ab&rdan el tema de la entrevista segn se la emlea en l&s %am&s de la etn&graa, la hist&ria &ral, el &lAl&re, la s&%i&l&ga y las %ien%ias <i%as. l &betiv& en %ada se%%i+n ser %&mrender l&s r&blemas bsi%&s *'e s'bya%en al %&n'nt& de la literat'ra de *'e se trate, n& es%lare%er %ada 'n& de l&s traba&s. Un ar de deini%i&nes &dran servir ara imedir *'e se r&d')%an %&n'si&nes interdis%ilinarias. ;e 'sar el trmin& 7entrevista7 ara %'brir 'n amli& rang& de a%tividades de investiga%i+n desde la ms 7in&rmal7 entrevista de 7inal abiert&7, hasta el 's& de instr'ment&s &rmales de investiga%i&nes basadas en %ens&s. Para *'e 'n event& sea %&nsiderad& 7entrevista7 segn la deini%i+n dada, la re%&le%%i+n de dat&s debe tener l'gar en 'na sit'a%i+n cara(a(cara. La intera%%i+n debe tambin r&d'%irse en 'n %&nte-t& de investiga%i+n e inv&l'%rar la &rm'la%i+n de reg'ntas &r arte del investigad&r. P&r l& tant&, e-%l'y& event&s tales %&m& en%'estas tele+ni%as, el 's& de %'esti&nari&s es%rit&s y entrevistas lab&rales. Pese a *'e m'%h&s 'nt&s de mi anlisis se ali%an a di%has a%tividades, resentan, tambin, r&blemas ese%iales *'e n& 'ed& a%larar en el %'rs& de este est'di&. Usar, asimism&, el trmin& 7traba& de %am&7 en sentid& antr&&l+gi%&, ara reerirme a la investiga%i+n *'e inv&l'%ra intera%%i+n intensa entre el investigad&r y 'na &bla%i+n dada &r 'n er&d& %&nsiderable de tiem&. l traba& de %am& generalmente in%l'ye 'n nmer& de dierentes m&dalidades de investiga%i+n, in%l'sive entrevistas de 'n& & ms ti&s. l sentid& *'e d&y al trmin& debe, &r tant&, dieren%iarse del 's& %&mn en s&%i&l&ga, dis%ilina en la %'al 7traba& de %am&7 re%'entemente inv&l'%ra &bserva%i+n y &tr&s r&%edimient&s mas *'e entrevistas Antropología
Eradi%i&nalmente, l&s antr&+l&g&s han 'sad& 'na %&mbina%i+n de &bserva%i+n y entrevistas de 7inal abiert&7 en la reali)a%i+n del traba& de %am&. La &bserva%i+n n& est %&nstit'ida en trmin&s &rmales %&m&, &r eeml&, l& est en el est'di& de la %&m'ni%a%i+n n& verbal. l art%'l& de Ol'%Ah&hn 7La t%ni%a de &bserva%i+n arti%iante en e*'e/as %&m'nidades7 (19I$! r&&r%i&na el aradigma %lsi%&. La a't&ra insta a l&s trabaad&res de %am& a as'mir r&les tales %&m& ama de %asa, maestr& y &tr&s semeantes *'e ermitirn %&nta%t&s ms e-tens&s %&n l&s miembr&s de la %&m'nidad en reas de inters de la investiga%i+n. n la visi+n de Ol'%Ah&hn y de la may&ra de l&s antr&+l&g&s, la &bserva%i+n arti%iante n& se &&ne a la entrevista in&rmal sin& *'e ms bien r&vee &&rt'nidades ara ella. L&s etn+gra&s generalmente emlean entrevistas de 7inal abiert&7 ms *'e" en%'estas y %'esti&nari&s. 4n%l's&, *'ienes alientan a l&s trabaad&res de %am& a 'sar en%'estas s'gieren *'e es %&nveniente intr&d'%ir est&s instr'ment&s &rmales des's de haber estable%id& l&s 5/24
atr&nes %'lt'rales bsi%&s &r medi& de la &bserva%i+n y la entrevista in&rmal. L&s etn+gra&s 'san entrevistas de 7inal abiert&7 de d&s &rmas bsi%as. La idea %entral del rimer ti& aare%e lasmada en P&dermaAer (1966: 156"!:7 Q& n& 'saba es*'emas ara las entrevistas sin& *'e tena 'na idea %lara de l&s r&blemas a ser dis%'tid&s y las entrevistas tendan a seg'ir 'n atr+n general. ;e ha%an siemre %&n %ita revia y, 's'almente, en la %asa del in&rmante. l t&n& era el de 'na visita s&%ial. Des's de 'n inter%ambi& de ed'%ad&s sal'd&s, mi anitri+n habit'almente ha%a 'n %&mentari& de admira%i+n a%er%a de mi vestid& & trae. Eal ve) y& hi%iera algn %&mentari& s&bre 'na &t&graa s&bre el h&gar a %arb+n y el in&rmante se/alaba %&n &rg'll& a l&s miembr&s de la amilia *'e aare%an en ella y est&, &r l& general, llevaba a %harlar a%er%a de ell&s. is reg'ntas eran de 7inal abiert&7 y dirigidas ha%ia %iertas reas de in&rma%i+n %&n%reta y de a%tit'des. ste in&rme ertene%e a s' traba& %&n negr&s en el ississii. '%h&s etn+gra&s arreglan s's entrevistas ms in&rmalmente, sin %itas revias. Las sesi&nes se llevan a %ab& en la residen%ia del etn+gra& %&n el in de aislar al entrevistad& y &btener riva%idad. l atr+n bsi%& de %&men)ar y terminar la sesi+n %&n 'na 7%&nversa%i+n n&rmal7, la a'sen%ia de 'n instr'ment& &rmal, la dire%%i+n de la dis%'si+n ha%ia l&s &betiv&s de la investiga%i+n del etn+gra& es, sin embarg&, bastante %&mn. l seg'nd& gran ti& es la entrevista %&n 'n 7in&rmante %lave7. n el %'rs& de la reali)a%i+n de entrevistas in&rmales %&n miembr&s de 'na %&m'nidad, l&s etn+gra&s generalmente %&n&rman rela%i&nes de traba& estre%has y re%'entemente, rela%i&nes ers&nales %&n 'n&s &%&s in&rmantes. st&s individ'&s se eligen ara las entrevistas m'%h& ms intensivas y ms re%'entes. y, tal %&m& dgeret&n y Langness (19I: ##! se/alan, 7la may&ra de l&s antr&+l&g&s terminan deendiend& de %iertas ers&nas ara &btener b'ena arte de s' detallada y ese%iali)ada in&rma%i+n7. L&s &sibles eligr&s de 'na m'y mar%ada deenden%ia de 'n&s &%&s individ'&s, arti%'larmente en rela%i+n %&n el m'estre& y el ee%t& del &bservad&r, han sid& des%rit&s %&n re%'en%ia (%. Q&'ng y Q&'ng, 1961!. =P&r *', ent&n%es, la entrevista %&n 'n del in&rmante %lave se 'sa en tan alt& grad&? La 'stii%a%i+n de este en+men& aare%e en 'na airma%i+n de Pelt& y Pelt& (198: 2! *'e s&stienen *'e 7 l&s h'man&s diieren en s's v&l'ntades tant& %&m& en s's %aa%idades ara e-resar verbalmente in&rma%i+n %'lt'ral. C&nse%'entemente, l&s antr&+l&g&s a men'd& en%'entran *'e s+l& 'n red'%id& nmer& de individ'&s en %ada %&m'nidad s&n b'en&s in&rmantes %laves7. ste m&tiv& es reiterad& &r &tr&s a't&res tales %&m& Chagn&n (19I: 6$!, dgert&n y Langness (19I: ##! y O&bben (196: I2!. Eal %&m& arg'mentar en l&s %at'l&s I y 6, esta a%eta de la entrevista es bastante revelad&ra %&n rese%t& a las bases %&m'ni%ativas de la entrevista etn&gri%a en general. Ginalmente la entrevista &rmal ha sid& 'sada %&n 'n al%an%e limitad& en el traba& de %am&. La &bten%i+n de %ens&s de &bla%i+n *'e %&ntienen la in&rma%i+n dem&gri%a y e%&n+mi%a bsi%a s&la ser de rig&r. st& se l&graba, generalmente, en e*'e/as %&m'nidades a travs de 'n relevamient& 'erta a 'erta en el *'e se emleaban %&m& instr'ment& %'esti&nari&s %&n reg'ntas 7abiertas7 y re%&dii%adas. L&s %ens&s are%en haber erdid& s' atra%tiv& general en a/&s re%ientes ya *'e l&s etn+gra&s han ad&tad& 'n en&*'e &rientad& a r&blemas. & &bstante, el traba& de %am& antr&&l+gi%& es &bet& de %rti%as r&venientes de s&%i+l&g&s y antr&+l&g&s de &rienta%i+n %'antitativa &r %&nsiderarl& demasiad& deendiente de &bserva%i&nes 7s'betivas7 y n& %'antitativas, as %&m& de entrevistas in&rmales. Eal %&m& Pelt& y Pelt& (19#: 26"$! in&rman, m'%h&s trabaad&res de %am& han &tad&, en %&nse%'en%ia, &r las investiga%i&nes basadas en en%'estas %&m& manera de &btener dat&s ms %'antii%ables, 7%&ntr&lad&s7 y 7&betiv&s7, en rela%i+n %&n s's temas de investiga%i+n. Rari&s traba&s registran intent&s de %rear 'na rear&-ima%i+n entre t%ni%as &rmales e in&rmales 6/24
(ver . e., Bennett y Ehaiss .19$, Brim y ;ain 19I, B'ra&y 199, Can%ian 1965, Den)in 19$, Greili%h 19$, it%hell 1965, yers 19, ;e%Aman 196!. *a $i$liogra)ía so$re la etodología etnogr!)ica.
La bibli&graa reerida a l&s ase%t&s met&d&l+gi%&s del traba& de %am& es s'stan%ial. Un& de l&s ti&s de traba& ms %&m'nes en el rea es la resenta%i+n de las e-erien%ias de 'n antr&+l&g& en 'na & ms s&%iedades, en el %'al se delinea s' r&ye%t& de investiga%i+n, s's mt&d&s de re%&le%%i+n de dat&s y l&s m&d&s de interreta%i+n de l&s mism&s. lg'n&s de l&s eeml&s me&r %&n&%id&s de este ti& de est'di& s&n: Beatti (1965!, Berreman (1962!, Chagn&n (19I!, Greili%h (19$!, 3e&rge y S&nes (198$!, 3&lde (19$!, Jenry y ;aberal (1969!, Laless, ;'tlive y Tam&ra (198#!, iddlet&n (19$!, P&dermaAer(1966!, ;indler (19$! y a- (191!. Un %&n'nt& rela%i&nad& de v&lmenes bibli&gri%&s des%ribe la e-erien%ia ers&nal de antr&+l&g&s en el %am&. Belmente (199!, Dyer (1982! y Fabin& (19! r&veen eeml&s de este ti& de anlisis. n vari&s v&lmenes se in%l'yen art%'l&s *'e ab&rdan ase%t&s ese%i%&s del traba& de %am& (ver . . S&ngmans y 3'tAin 196, arr&l y C&hn 19$!. Un im&rtante %&n'nt& d art%'l&s desarr&lla tambin esta tarea, m'%h&s de l&s %'ales han sid& 'bli%ad&s en 7t&d&s y t%ni%as del traba& de %am&7, se%%i+n del eri+di%& Organi+ación huana% ;e ha es%rit& tambin 'n nmer& %&nsiderable de 'bli%a%i&nes de ti& Vman'alW m'%has de las %'ales estn dirigidas al trabaad&r de %am& rin%iiante (ver . . gar 198$ a , Brim y ;ain 19I, dgert&n y Langness 1965, Langness y GranA 1981, Pa'l 195#, Pelt& 19$, Pelt& y Pelt+ 19#, 198, ;radley 199, hyte 198I, illiams 196!. simism&, e-isten &tr&s art%'l&s *'e se &%'an del traba& de %am& desde 'na erse%tiva hist+ri%a (%. Girth 1950 ;t&%Aing 1968, 19I,198#!. Una evaluación crítica.
sta bibli&graa ha reali)ad& a&rtes *'e retienen h&y s' &ten%ial ara in%rementar la s&isti%a%i+n %&n la %'al %&n%ebim&s el r&%es& del traba& de %am&. l traba& de gar (198$ a, 198$b, gar y J&bbs 1982! &r eeml&, n&s ha ay'dad& a %&mrender la &rma en *'e l&s dat&s de la entrevista relean tant& l&s event&s des%rit&s, %&m& el %&nte-t& de la r&ia entrevista. Berreman (1962! ha a'mentad& n'estra er%e%i+n del m&d& %&mle& en el *'e el 7nativ&7 y el etn+gra& se resentan a s mism&s en dierentes m&ment&s y a dierentes ers&nal y del ee%t& de s's %ambi&s en la re%&le%%i+n de dat&s. Oar y Oendall (1982! %'esti&nar&n las err+neas anal&gas *'e han m&ldead& n'estra %&n%e%i+n del r&l del 7trabaad&r de %am&7 y las limita%i&nes de la %&n%e%i+n &sitivista de l&s 7he%h&s s&%iales7. 's' (198! %'esti&na la &rma en *'e el traba& de %am& reii%a l&s %&n%et&s %'lt'rales bsi%&s &%%identales 7halland&7 %&nstr'%t&s te+ri%&s en el %am&. Desa&rt'nadamente, est&s es'er)&s i&ner&s n& han l&grad& r&d'%ir 'na rele-i+n a%er%a de la lab&r etn&gri%a *'e devele la nat'rale)a de la entrevista y &tras estrategias de investiga%i+n. 'n*'e 'n nmer& de a't&res s'giere *'e debem&s ver la r&ia entrevista %&m& 'n en%'entr& %'lt'ral (.e. gar, 198$ a: 91"2, C&nAlin 1968 y int) 199!, ningn a't&r ha &re%id& hasta el resente 'na e-li%a%i+n en r&'ndidad a%er%a del m&d& %&m& emrender esta tarea. L&s etn+gra&s, &r tant&, se en%ierran en la %&n%e%i+n de la entrevista vigente en s' %'lt'ra. Eal %&m& intentar m&strar en l&s r+-im&s %at'l&s est visi+n se basa en 'na dist&rsi+n sistemti%a de la nat'rale)a de la entrevista en tant& event& de habla. n a'sen%ia de 'na ade%'ada %&mrensi+n de la nat'rale)a de la entrevista, el gr'es& de la literat'ra n& ha%e ms *'e reiterar 'n status &uo en trmin&s de l&s r&%edimient&s bsi%&s de la entrevista y de las des%ri%i&nes a%er%a de %+m& se ali%an en dierentes instan%ias del traba& de %am&. La a'sen%ia de 'na ade%'ada %&mrensi+n de las n&rmas de intera%%i+n y %&m'ni%a%i+n *'e s'bya%en a la entrevista se ve a%&ma/ada &r 'n ra%as& en la %&mrensi+n de la 7/24
im&rtan%ia de est'diar las n&rmas %&rrelativas de la s&%iedad en %'esti+n. L&s etn+gra&s a ve%es &bservan *'e &tr&s gr'&s &seen dierentes ti&s de restri%%i&nes a%er%a de *'in 'ede &rm'lar las reg'ntas, a *'in y en *' %ir%'nstan%ias.. ;e ha arg'mentad&, asimism&, *'e las reg'ntas 'eden n& signii%ar l& mism& ara 'n miembr& de &tra %&m'nidad de habla a esar de haber sid& trad'%idas %&n re%isi+n (dgert&n y Langness 19I: II, J&llander 196: 12"1#, Lea%h 196, Pa'l 195#: II!. ;e %itan est&s ti&s de r&blemas %&m& ra)&nes *'e 'stii%an 'na a%tit'd %rti%a rente al &ten%ial de la entrevista &rmal %&m& herramienta de traba&. l r&blema a*' es *'e el re%ha)& a la en%'esta 'ede &%'ltar la %aren%ia de 'na e-l&ra%i+n sistemti%a de la &sibilidad de *'e las entrevistas in&rmales ad&le)%an del mism& ti& de r&blemas. sa e-l&ra%i+n s+l& &dr llevarse a %ab& mediante la %'idad&sa %&nsidera%i+n de la %&matibilidad de l&s atr&nes nativ&s %&m'ni%ativ&s y las n&rmas *'e res'&ne la entrevista, as %&m& &r 'n %'idad&s& anlisis de las entrevistas %&n el in de identii%ar malentendid&s &%'lt&s. & s&l& *'e esta tarea n& ha sid& llevada a %ab&, sin& *'e tambin s&n %&ntadas las &%asi&nes en *'e se men%i&na la ne%esidad e im&rtan%ia de reali)arla. ;e ha restad& m'%ha aten%i+n a la idea de *'e el 7nativ&7 %&n re%'en%ia miente yN& da res'estas *'e s&n in%&herentes. stas dist&rsi&nes &%'rren, er& s' in%iden%ia res'lta red'%ida si se la %&mara %&n l&s ee%t&s r&d'%id&s &r las disaridades %&m'ni%ativas entre el etn+gra& y s's %&ns'ltantes. Folklore
l %am& de l&s est'di&s &lAl+ri%&s e-hibe %ara%tersti%as %er%anas a la es*'i)&renia %&n rese%t& a s' met&d&l&ga. P&r 'n lad&, tant& las genera%i&nes de &lAl&ristas aateurs %&m& r&esi&nales han %&milad& en&rmes %antidades de material &ral emleand& l&s medi&s ms ingen'&s. L&s re%&ilad&res han viaad& a las %&m'nidades %&n tradi%i+n &lAl+ri%a en las *'e han ermane%id& d'rante er&d&s m'y %&rt&s, re%'entemente s+l& das & semanas. Una ve) all, interr&gan a l&s transentes s&bre la identidad de la ers&na V*'e %&n&%e la may&r %antidadW de baladas, %'ent&s, et%. C'and& se &btienen el %&nsentimient& ara grabar & trans%ribir el material, se le s&li%ita al in&rmante *'e %'ente (& %ante! t&d& l& *'e sabe a%er%a del gner& desead&. s &sible *'e *'ien re%&ge la in&rma%i+n t&me n&ta a%er%a del ee%'tante y del %&nte-t& s&%ial. l res'ltad& es 'na %&le%%i+n de 'n vast& nmer& de tems en 'n er&d& relativamente %&rt&. 'n*'e este ab&rdae n& es en m&d& alg'n& el revale%iente h&y en da, 'n nmer& im&rtante de ra%ti%antes t&dava l& 'tili)an. D'rante las ltimas d&s d%adas, 'na genera%i+n de e-ert&s en &lAl&re y dis%ilinas rela%i&nadas han desa%reditad& esta &rienta%i+n. '%h&s de est&s individ'&s re%ibier&n inl'en%ia de s' &rma%i+n en ling@sti%a, &r l& %'al desarr&llar&n gran inters &r las r&iedades &rmales de las ee%'%i&nes ( per)orances!. -ert&s tales %&m& Ba'man (195! y Jymes (1981! han dem&strad& *'e la t%ni%a dígae todo lo &ue sa$e de , generalmente r&d'%e in&rmes & resmenes del %&ntenid& de la tradi%i+n &lAl+ri%a ms *'e ee%'%i&nes reales de la misma. n &tras alabras, la resenta%i+n del material en 'na sit'a%i+n tan artii%ial trans&rma la estr'%t'ra general y l&s detalles estilsti%&s de estas tradi%i&nes. Pe&r an es la alta de %&n%ien%ia del investigad&r de *'e esta trans&rma%i+n ee%tivamente ha &%'rrid&, l& *'e %&nlleva a la dist&rsi+n del r&%es& de interreta%i+n. La inl'en%ia de la antig'a met&d&l&ga est siend& %&ntrarrestada &r 'n %re%iente nasis en la met&d&l&ga del traba& de %am&. L&s est'diantes grad'ad&s en &lAl&re asisten re%'entemente a %'rs&s de s&%i&ling@sti%a y de etn&graa, y l&s seminari&s de met&d&l&ga del &lAl&re s'elen ser ms rig'r&s&s. La -uía para tra$a.adores de capo en )ol/lore (196I! de 3&ldstein se ha %&nvertid& en 'n libr& de reeren%ia estndar. ll 3&ldstein desta%a la im&rtan%ia del 's& siste!tico de 'na variedad de t%ni%as, as %&m& tambin de 'na may&r %&n%ien%ia de la 8/24
ne%esidad de t&mar en %'enta e-l%itamente la sit'a%i+n en la *'e se re%&gier&n l&s dat&s a la h&ra de anali)ar l&s materiales (ver tambin 4vs 19I, a%D&nald 192!. C&m& l&s etn+gra&s, l&s &lAl&ristas se basan 'ndamentalmente en &bserva%i&nes y entrevistas in&rmales al re%&ger dat&s &lAl+ri%&s y materiales rela%i&nad&s. Una t%ni%a desarr&llada &r 3&ldstein" el conte0to natural inducido( tambin ha ganad& &'laridad (196I: 8"9$!. sta t%ni%a inv&l'%ra 'na eval'a%i+n ini%ial de las sit'a%i&nes en las %'ales se s'ele ee%'tar 'n gner& dad&. C&m& 'n seg'nd& as&, se ind'%e a 'n 7%+mli%e7 a invitar a &tr&s ee%'tantes a 'na re'ni+n0 el verdader& r&+sit& del en%'entr& n& se revela. >'ien re%&ge l&s dat&s aare%e 7ineseradamente7 y de este m&d& minimi)a te+ri%amente l&s ee%t&s de s' resen%ia. 3&ldstein in&rma *'e esta t%ni%a r&d'%e res'ltad&s *'e se a%er%an ms a l&s 7%&nte-t&s nat'rales7 de la ee%'%i+n &lAl+ri%a *'e a a*'ell&s &btenid&s en %&nte-t&s e-l%itamente estr'%t'rad&s &r el trabaad&r de %am& (V%&nte-t&s artii%ialesW!. ;in embarg&, esta t%ni%a resenta d&s grandes dee%t&s met&d&l+gi%&s. Primer&, 3&ldstein y &tr&s han l&grad& identii%ar alg'nas de las limita%i&nes en l& *'e rese%ta a la 'tilidad de las entrevistas ara l&s re%&ilad&res. Eambin, tienen 'na idea del ee%t& *'e la resen%ia del investigad&r r&d'%e en la &rma y el %&ntenid& de l& *'e se re%&ila, tant& en sit'a%i&nes 7nat'rales7 %&m& 7artii%iales7. ;in embarg&, al ig'al *'e l&s etn+gra&s, l&s &lAl&ristas rara ve) s'erar&n 'na erse%tiva de sentid& %&mn a%er%a de la entrevista. st& l&s ha llevad& a malinterretar la nat'rale)a de la entrevista %&m& 'n event& de habla y, en %&nse%'en%ia, el estat's de l&s dat&s *'e r&d'%e. s, 3&ldstein (196I: 1$I! arg'menta, &r eeml&, *'e la entrevista 7r&vee al re%&ilad&r de 'na visi+n interna del individ'&, s' %'lt'ra y s' &lAl&re7 y de la &rma en *'e el in&rmante %&n%et'ali)a y &rdena s' %&n&%imient& (196I: 1$9,12#!. l dis%'rs& generad& &r la entrevista se estr'%t'ra, sin embarg&, mediante las n&rmas %&m'ni%ativas de ese ti& de event& de habla y mediante el r&l del entrevistad&r. sta alta de s&isti%a%i+n %&n rese%t& a la nat'rale)a de la entrevista y del r&l del entrevistad&r imide *'e l&s met&d+l&g&s &lAl&ristas &re)%an a s's le%t&res 'na g'a %lara de eval'a%i+n del r&l de est&s a%t&res en la genera%i+n e interreta%i+n de l&s dat&s de la entrevista. ste hiat& es tant& ms im&rtante en la medida en *'e 7la entrevista es el mt&d& de %am& ms %&mn emlead& &r l&s re%&ilad&res de &lAl&re7 (3&ldstein 196I: 1$I!. Un seg'nd& r&blema im&rtante est vin%'lad& %&n el %&n%et& de 7%&nte-t&7. 'n*'e la n'eva genera%i+n de &lAl&ristas ha se/alad& la im&rtan%ia del %&nte-t& s&%ial y ling@sti%& en el *'e se re%&gen l&s materiales, est& n& ha %&nd'%id& al desarr&ll& de 'na visi+n s&isti%ada de la nat'rale)a de l&s %&m&nentes del %&nte-t&. Eal %&m& C&&A 3'mer) y 3'mer) (196! se/alan, el %&nte-t& de 'n event& de habla n& es simlemente la s'ma t&tal de l&s element&s resentes en el m&ment& en este s'%ede. l %&nte-t& n& est dad& a ri&ri antes de *'e %&mien%e el event&. L&s %&nte-t&s s&n mar%&s interretativ&s construidos &r l&s arti%iantes a l& larg& del dis%'rs&. La resenta%i+n de 'n listad& de element&s del ent&rn& s&%ial y si%& *'e se %&nsideran %&nstit'tiv&s 7del %&nte-t&7 est, &r l& tant&, mal dire%%i&nada desde el 'nt& de vista te+ri%&, as %&m& la n&%i+n de *'e 7el re%&le%t&r tiene el %lar& deber de 'bi%arNdes%ribir la sit'a%i+n t&tal de registr& tal %&m& l la &bserva7 (a%D&nald 192:I1$!. ;era ms a%&nseable *'e l&s analistas &bservaran %'idad&samente la )ora de la ee%'%i+n ( per)orance! ara ver %+m& l&s arti%iantes se r&&r%i&nan 'n&s a &tr&s las se/ales reeridas a element&s sit'a%i&nales *'e s&n relevantes ara el signii%ad& de l& *'e estn di%iend&. La r%ti%a habit'al de &bservar el 7%&nte-t&7 en ee%'%i&nes 7nat'rales7 y registrar l&s te-t&s en entrevistas %rea, &r tant&, 'n abism& eligr&s& entre te-t& y %&nte-t& (%.
9/24
Briggs 1985 a! Historia oral
n l& *'e rese%ta al 's& de entrevistas en el %am& de la hist&ria &ral, se &bserva la misma es*'i)&renia met&d&l+gi%a. n%&ntram&s, &r 'n lad&, 'n nmer& de man'ales *'e des%riben la &rma en *'e l&s hist&riad&res &rales dise/an e imlementan s's entrevistas y %+m& interretan s's halla)g&s. L&s a't&res generalmente in%l'yen alg'n&s %&nse&s r%ti%&s a%er%a de %+m& llevar a %ab& las entrevistas. s&s %&nse&s se rela%i&nan %&n t%ni%as ara estable%er 'na b'ena %&m'ni%a%i+n ( rapport !, ara la e-resi+n de inters &r arte del entrevistad&r rese%t& de l&s re%'erd&s del entrevistad&, ara evitar las reg'ntas 7%argadas7 y &tr&s %&nse&s, adems de s'geren%ias s&bre la graba%i+n y la trans%ri%i+n de las entrevistas (%. Ba'm 191, Davis, Ba%A y a%Lean 19, 3arner 195, J&&es 199, 4vs 19I, &ss 19I, e'ens%hander 196, ;h'may y Jartley 19#, ;itt&n, ehay y Davis 198#!. & &bstante, est&s est'di&s arten del s''est& de *'e tant& l&s a't&res %&m& l&s le%t&res saben l& *'e es 'na entrevista, %+m& trabaa y s' %&matibilidad %&n el r&%es& de verbali)ar la r&ia e-erien%ia. ;imilarmente, evitan %'al*'ier re&%'a%i+n seria &r el he%h& de *'e el r&d'%t& de las entrevistas s&n te-t&s dial+gi%&s may&rmente estr'%t'rad&s &r el entrevistad&r. Rari&s a't&res han arg'mentad&, &r eeml&, *'e l&s hist&riad&res &rales deben %&mensar l&s XXsesg&s7 de arte del entrevistad&r y del %&ns'ltad& *'e red'%en la %&niabilidad y valide) de l&s dat&s de la entrevista (%. C'tler 19$, J&rnan 19I!. Eal %&m& arg'ment& en la se%%i+n de s&%i&l&ga, %&n%et'ali)ar el r&%es& de entrevista en trmin&s de la &rma en *'e 7sesg&s7 ese%i%&s 'eden 7dist&rsi&nar7 l&s dat&s %&nsig'e, en 'ltima instan%ia, &s%'re%er an ms el verdader& r&blema: la nat'rale)a dial+gi%a, %&nte-t'ali)ada de t&d& dis%'rs&, in%l'sive la entrevista. Una %antidad de traba&s *'e han aare%id& re%ientemente ab&rdan alg'n&s de est&s temas (ver . . lien y &ntell 1981, Gnedlander 195, S&yner 195, 199, Eh&ms&n 198!. st&s es%rit&res ay'dan a disiar la n&%i+n de *'e l&s hist&riad&res &rales re%&gen, a'n*'e sea en trmin&s ideales, rele&s de event&s hist+ri%&s. Eh&ms&n trata este tema %&n %laridad. Jabland& de estadsti%as s&%iales, d&%'ment&s es%rit&s, 'entes bli%as y entrevistas hist+ri%as &rales, l advierte *'e 7E&d&s reresentan la percepción social de l&s he%h&s y, adems, estn s'et&s a resi&nes s&%iales r&venientes del %&nte-t& en el %'al se &btienen l&s dat&s. C&n estas &rmas de eviden%ia, l& *'e re%ibim&s s&n signi)icados sociales, y est& es l& *'e debe ser eval'ad&7 (198: 96 nasis en el &riginal!. S&yner (199: I8! se ha%e e%& de la re&%'a%i+n de Eh&ms&n &r el %&nte-t& y se/ala *'e 7 L& *'e es ne%esari& es 'na des%ri%i+n %&mleta del %&nte-t& en el *'e se t&ma el testim&ni&7, Eambin se ha airmad& *'e las entrevistas im&nen restri%%i&nes dierentes de las *'e s'rgen en la %&nversa%i+n 7&rdinaria7 (lien y &ntell 1981: I$"II! lg'nas de estas int'i%i&nes 'er&n anti%iadas &r el est'di& de Ransina (1965! a%er%a de las rela%i&nes s&%iales y las %&ndi%i&nes de transmisi+n de la tradi%i+n hist+ri%a en Hri%a. s%rit&res %&m& l&s men%i&nad&s a&rtan 'n n'ev& nivel de s&isti%a%i+n met&d&l+gi%a a la dis%ilina. ;'s es'er)&s n& han l&grad&, sin embarg&, res&lver e-it&samente d&s Ba'man (195!, Ben"m&s (196! y &tr&s est'di&s&s se han dedi%ad& a este r&blema a%ent'and& la ne%esidad de identii%ar l&s sign&s *'e estr'%t'ran 'na intera%%i+n dada %&m& 'na ee%'%i+n (er&rman%e! de 'n ti& dad&. & &bstante, el mism& ti& de anlisis n& ha sid& 'sad& ara %atar la nat'rale)a y el signii%ad& de l&s dat&s de la entrevista *'e l&s investigad&res 'san ara interretar las ee%'%i&nes. De &rma similar, &%as ve%es se enati)an l&s sign&s *'e a'ntan al r&l *'e 'ega el re%&ilad&r en la intera%%i+n. ste hiat& %&n re%'en%ia r'stra l&s es'er)&s de alg'n&s investigad&res &r e-aminar el %ar%ter dial+gi%& de la narrativa y de &tras ee%'%i&nes, y &r anali)ar s' r&i& r&l en la %rea%i+n del te-t&. Las trans%ri%i&nes resentadas en traba&s s&isti%ad&s %&m& l&s de 3lassi% (1982! y Eedl&%A (198#! n& r&veen istas a%er%a de las rea%%i&nes verbales yN& n& verbales del re%&ilad&r. 3
10/24
r&blemas bsi%&s. Primer&, la nat'rale)a y el signii%ad& del %&nte-t& en las entrevistas de hist&ria &ral n& s&n are%iad&s de manera s'i%iente. La tarea de e-aminar el %&nte-t& se e*'iara %&n 'na des%ri%i+n del %&nte-t& si%& y s&%ial de la entrevista. Eal %&m& C&&A"3'mer) y 3'mer) han arg'mentad&, sin embarg&, l&s %&nte-t&s n& s&n %'esti&nes simlemente e-traling@sti%as *'e r&dean la alabra hablada. L&s %&nte-t&s ms bien se insertan en el dis%'rs& %&m& istas er%et'ales *'e deben ser %&ntr&ladas en &rma a%tiva y %&ntin'a en el %'rs& de la intera%%i+n7 (196: 8!. l 'nt& es, en %&nse%'en%ia, b's%ar en el inter%ambi& verbal (y n& verbal! las istas *'e indi%an de *'e manera l&s arti%iantes ha%en 's& del %&nte-t& ara interretar l&s %&mentari&s de %ada 'n&. lg'nas de las istas de %&nte-t'ali)a%i+n ms im&rtantes s&n las llamadas alabras de rellen& y m'letillas. Casi t&d&s l&s es%rit&res, sin embarg&, a%&nsean a l&s investigad&res dear de lad& estas istas (%. Davis et al. 19: #9"I$, Eh&ms&n 198: 198!. 4vs (19I:I9! y Eh&ms&n (198: 19!. 4n%l's& s'gieren *'e el entrevistad&r debera evitar res&nder %&n uh(huh & sí ara n& ens'%iar la graba%i+n y la trans%ri%i+n. esar de l&s re%ientes es'er)&s ara llamar la aten%i+n s&bre la im&rtan%ia del %&nte-t&, l&s r&i&s r&%edimient&s de l&s hist&riad&res &rales 7s&n r&bad&sW de la in&rma%i+n %&nte-t'al de s's traba&s. ste r&blema revela 'na %'esti+n ms r&'nda. l &betiv& de la hist&ria &ral es eli%itar in&rma%i+n a%er%a de event&s del asad&. L&s investigad&res han &bservad& *'e la mem&ria es sele%tiva. ;in embarg&, es &bvia la alta de %&n%ien%ia rese%t& del he%h& de *'e la entrevista de hist&ria &ral r&d'%e 'n dil&g& entre el asad& y el resente. L&s entrevistad&s interretan el signii%ad& del asad& y del resente, in%l'sive el de la entrevista en s. Cada reg'nta les resenta la tarea de re%&rrer s' mem&ria en b's%a de re%'erd&s *'e res'lten ertinentes ara la reg'nta y de dar a esa in&rma%i+n 'na &rma *'e se %&nsidere 'na res'esta ade%'ada a la reg'nta. Las entrevistas de hist&ria &ral estn, en %&nse%'en%ia, tan sistemti%amente rela%i&nadas %&n el resente %&m& %&n el asad&. st& n& signii%a *'e l&s hist&riad&res &rales n& sean en abs&l't& %&ns%ientes de este r&%es&: en a/&s re%ientes se han reali)ad& im&rtantes avan%es &rientad&s a ad*'irir may&r sensibilidad en est&s ase%t&s. sta %re%iente %&n%ien%ia, sin embarg&, n& ha l&grad& estim'lar a l&s investigad&res a reensar e-ha'stivamente la manera en *'e estr'%t'ran las entrevistas y anali)an l&s dat&s de la entrevista a la l') de la nat'rale)a bi&%al y sintti%a de la hist&ria &ral. Sociolingüística
Utili)& el trmin& 7s&%i&ling@sti%a7 en 'n sentid& amli& ara reerirme a la investiga%i+n en etn&graa de la %&m'ni%a%i+n (3'mer), Jymes! l&s est'di&s %'antitativ&s de la varia%i+n ling@sti%a (Lab&v, ;anA&! y la ma%r&s&%i&l&ga del leng'ae (Gishman!. Las eti*'etas y las r&nteras as&%iadas %&n trabaar en estas reas s&n r&blemti%as &r*'e l&s m-im&s e-&nentes (leading practitioners! han e-resad&Nm&strad& t&d&s alg'na ambivalen%ia %&n rese%t& al trmin& 7s&%i&ling@sti%a7. La re&%'a%i+n de est&s r&esi&nales es la des%ri%i+n y anlisis del 's& del leng'ae y la &rma en *'e se rela%i&na %&n a'tas %'lt'rales y s&%iales. n el %am& en%&ntram&s ar&-ima%i&nes bastante dierentes a est&s r&blemas, y estas dis%rean%ias &riginan erse%tivas %&ntrastantes s&bre as'nt&s met&d&l+gi%&s. C'and& n&s a%er%am&s a la met&d&l&ga, el %am& de la s&%i&ling@sti%a resenta 'na arad&a de 'n ti& bastante distint& a la del %as& del &lAl&re & la hist&ria &ral. Del lad& &sitiv&, l&s s&%i&ling@istas n&s han r&&r%i&nad& dat&s sistemti%&s y %&marativ&s s&bre la estr'%t'ra y el 's& del leng'ae. L&s investigad&res han he%h& nasis en la diversidad evidente en las &rmas, l&s %&nte-t&s, las 'n%i&nes y l&s ti&s de event&s de habla, adems del m&d& en *'e est&s 11/24
en+men&s s&n er%ibid&s en las distintas %&m'nidades. Un m&vimient& %r'%ial ara el desarr&ll& de la s&%i&ling@sti%a 'e el nasis de Jymes (191 a! en el est'di& de la %&meten%ia s&%i&ling'sti%a st& imli%+ la e-ansi+n del a%ent& de Ch&msAy (1965, 1968! en l&s rasg&s &rmales y en las reglas, ara in%l'ir las n&rmas %&m'ni%ativas *'e s'bya%en a s' 's&. L&s intent&s s'eri%iales &r %&rrela%i&nar l&s atr&nes s&%i&%'lt'rales y ling@sti%&s dean as& %ada ve) ms a l&s est'di&s de las &rmas s'tiles en *'e las alternan%ias de l&s rasg&s ling@sti%&s (desde l&s %ambi&s &nti%&s a l&s %ambi&s de 'na leng'a a &tra! se hallan ligadas a las varia%i&nes en l&s atr&nes de intera%%i+n. esar de s's dii%'ltades te+ri%as, el traba& de 'stin (1962! s&bre la 'er)a er&rmativa del leng'ae ha estim'lad& gran arte de la investiga%i+n s&bre las dinmi%as de este r&%es&. tr& ee%t& im&rtante de la investiga%i+n s&%i&ling@sti%a 'e r&veer n'evas 'entes de ar&-ima%i+n entre ling@istas y &tr&s r&esi&nales en reas %&m& la ed'%a%i+n, la antr&&l&ga s&%i&%'lt'ral, el &lAl&re, la s&%i&l&ga y la si%&l&ga. Ci%&'rel (196I, 19I a, 1982 b!, 3nmsha (1969!, Jymes (1969 a, 191 b, 192!, Lab&v (192 a, 192 b! y &tr&s dear&n en %lar& *'e el -it& de la investiga%i+n %ienti%a s&%ial deende de la %&n%ien%ia, generalmente iml%ita, de las &rmas en *'e l&s gr'&s en %'esti+n 'san el leng'ae. n& ser *'e estas a'tas s&%i&ling@sti%as se desla%en desde el r&l de l&s medi&s al r&l de l&s ines de 'na investiga%i+n, l&s err&res an%lad&s en n'estras %&n%e%i&nes etn&%ntri%as s&bre l&s r&%es&s ling@sti%&s 'eden ser in%&r&rad&s, an sin saberl&, en l&s res'ltad&s. Ean im&rtante %&m& est& es el he%h& de *'e l&s r&esi&nales han a%ent'ad& la ne%esidad de e-aminar l&s res'ltad&s de la investiga%i+n ed'%ativa, antr&&l+gi%a, &lAl+ri%a, s&%i&l+gi%a y si%&l+gi%a en el desarr&ll& de 'na may&r %&mrensi+n de l&s atr&nes ling@sti%&s. l resente est'di& es 'n intent& de r&'ndi)ar y sistemati)ar ambas lneas de ata*'e. La investiga%i+n s&%ial %ienti%a 'tili)a 'na gran %antidad de event&s %&m'ni%ativ&s de distint& ti&. P&r s' nasis en l&s a%t&s del habla y en las n&rmas %&m'ni%ativas *'e les sirven de base, la s&%i&ling@sti%a mantiene 'n est'end& &ten%ial ara revelar la nat'rale)a de la tarea de la investiga%i+n s&%ial %ienti%a. L&s %&mien)&s de este r&%es& se ha%en evidentes en el traba& de vari&s investigad&res lderes . Jymes (1969 a, 191 b! se/ala a l&s %ienti%&s <i%&s y a l&s antr&+l&g&s s&%iales el he%h& de *'e s' met&d&l&ga des%ansa 'ndamentalmente en r&%es&s ling@sti%&s. Dedi%ar may&r aten%i+n a las dimensi&nes %&m'ni%ativas de la ad*'isi%i+n de dat&s es, &r l& tant&, 'n re*'isit& ara la ade%'a%i+n met&d&l+gi%a y 'n medi& ara intensii%ar la r&ia %&mrensi+n de l&s dat&s. 3rimsha (1969! alienta de manera similar a s's le%t&res a ver 7el leng'ae %&m& 'n &bst%'l& y %&m& 'n dat& de la investiga%i+n s&%i&l+gi%a7. 4rvine (19I8! s&stiene *'e la eli%ita%i+n de dat&s si%&l+gi%&s inter%'lt'rales en ambientes artii%iales 'ede dar l'gar a im&rtantes dist&rsi&nes, 3'mer) (192! s&stiene *'e 7el mar%& de 'na entrevista es m'%has ve%es &rmal y artii%ial y %asi siemre bastante dierente de l&s mar%&s en l&s *'e la gente 's'almente intera%taW. n %&nse%'en%ia, insta a l&s s&%i&ling@istas a *'e 'tili%en 'na gama ms amlia de t%ni%as de eli%ita%i+n. Lab&v (1966, 192 b, 192 %! r&&ne 'na e-ansi+n del rang& de t%ni%as de eli%ita%i+n *'e estn in%l'idas en la entrevista %&n el &betiv& de re%&le%tar 'n ese%tr& ms divers& y %&ntr&lad& de l&s dat&s. sta investiga%i+n &re%e 'na im&rtante %&mrensi+n s&bre el est'di& de las entrevistas. ;'s may&res limita%i&nes emergen del he%h& de *'e la entrevista se %&nsidera %&m& 'n as& ha%ia &tra %&sa, n& %&m& 'n &%& rimari& de investiga%i+n. l est'di& de lbert de l&s atr&nes del habla $arundi r&&r%i&na 'n eeml& ara est&. ;'s dat&s 'er&n t&mad&s de 7verbali)a%i&nes es&ntneas de in&rmantes, & mediante eli%ita%i+n7 y de 7la %&mara%i+n de r&t&%&l&s de l traba& de Ci%&'rel (196I, 19I%, 1981, 198#, 1985! es ertinente a*'. & &bstante, reserv& la dis%'si+n s&bre s' investiga%i+n en la entrevista ara la se%%i+n *'e &%ali)a s&bre el 's& de entrevistas en la investiga%i+n s&%ial. 4
12/24
entrevistas de 'na variedad de in&rmantesW (192: I"5!. n s's %&n%l'si&nes, lbert n&t+ *'e 7ara l&s bar'ndi, y &siblemente ara varias s&%iedades similares del Hri%a y de l&s ases del editerrne&, las reglas de r&%edimient& ara la re%&le%%i+n de dat&s in%l'an: (1! evitar las reg'ntas dire%tas, e-%et& en as'nt&s %&m& &u' caino lleva a 3itega o N4a$i/ere 7 (192: 8!. La %&mrensi+n de las dii%'ltades *'e imli%a &btener in&rma%i+n mediante el 's& del interr&gat&ri& dire%t& n& la ind'%e, sin embarg&, a %'esti&narse s&bre el r&i& 's& de la eli%ita%i+n y de l&s r&t&%&l&s de entrevistas, & a r&&ner 'na met&d&l&ga alternativa ara las entrevistas. n ms, ella in%l'ye el 7interr&gat&ri& sistemti%&7 en s' lista de mt&d&s s'gerid&s ara &btener 7'na visi+n gl&bal de l&s %&m&rtamient&s del habla7 (192: 1$I!. ste n& es 'n %as& aislad&. L&s des%'brimient&s *'e han s'rgid& allar&n en r&d'%ir 'na %rti%a sistemti%a de la met&d&l&ga s&%i&ling@sti%a. De he%h&, l&s s&%i&ling@istas s&n " met&d&l+gi%amente habland& " relativamente %&nservad&res. L&s e-ert&s se a&yan, rin%ialmente, en mt&d&s etn&gri%&s y ling@sti%&s *'e les s&n amiliares. 3rimsha (19I! ha res'mid& l&s r&%edimient&s ms %&m'nes ara la re%&le%%i+n de dat&s ba& %'atr& en%abe)ad&s: (1! la &bserva%i+n del dis%'rs& 7nat'ral7 en mar%&s 7nat'rales70 (2! la &bserva%i+n del dis%'rs& 7nat'ral7 en mar%&s artii%iales (&r eeml&, sit'a%i&nes e-erimentales, & a*'ellas &rgani)adas &r el investigad&r!0 (#! la eli%ita%i+n del dis%'rs& &r medi& de reg'ntas dire%tas0 y (I! el 's& de materiales hist+ri%&s yN& literari&s 5. st& n& signii%a *'e n& e-ista ningn r&gres& &bservable. La %&nian)a de Ch&msAy en las de%lara%i&nes e int'i%i&nes del ling@ista han sid& re%ha)adas en av&r de l&s dat&s r&&r%i&nad&s &r l&s hablantes nativ&s. La graba%i+n de vide&s y de %intas de a'di& ha in%rementad& la re%isi+n de la re%&le%%i+n de l&s dat&s y gran arte de la aten%i+n se ha &%ali)ad& en la gama de %&nte-t&s en l&s %'ales se reali)a la graba%i+n. l r&blema es *'e est&s a&rtes met&d&l+gi%&s n& han estim'lad& investiga%i&nes s&%i&ling@sti%as sistemti%as a%er%a de l&s event&s de habla *'e l&s investigad&res 'san al re%&le%tar l&s dat&s. Las r&'estas ara el r&gres& met&d&l+gi%& t&dava se basan, en gran medida, en re%&n%et&s s&bre l&s a'ntalamient&s %&m'ni%ativ&s de la &bserva%i+n 6 y la entrevista0 ning'na de estas a%tividades se ha %&nvertid& en el tema rin%ial de 'na investiga%i+n s&%i&ling@sti%a r&'nda. st&s a&rtes ni si*'iera han r&d'%id& 'n may&r inters en temas met&d&l+gi%&s 7 . lbert (192:1$I!, de &rma similar, s&stiene *'e VLa &bserva%i+n del %&m&rtamient& dis%'rsiv&, el n&tar a*'ellas airma%i&nes es&ntneas *'e s&n &bvia & &ten%ialmente a%er%a del habla, la interr&ga%i+n sistemti%a y la &bserva%i+n %&nirmat&ria deberan r&veer l&s dat&s ne%esari&s ara &btener 'na visi+n %&mrensiva del %&m&rtamient& dis%'rsiv&W. Una may&r %&nian)a en el anlisis del dis%'rs& re%&le%tad& en %&nte-t&s Vnat'ralesW es de%ir, a*'ell&s %&nte-t&s *'e estn men&s ae%tad&s &r la resen%ia del investigad&r %ara%teri)a ah&ra al traba& de m'%h&s s&%i&ling@istas. P&r eeml&, ;her)er (198#:1$! resenta la %&ntrib'%i+n de s' may&r est'di& s&bre *as 8oras de 9a$la de los 3una %&m& Vel rimer libr& *'e reali)a 'n tratamient& e-tens& de la gama %&mleta de &rmas del dis%'rs& en 'na s&%iedad n& literaria y *'e se basa enteramente en graba%i&nes del habla nat'ralW. 'n*'e en m'%h&s %&nte-t&s, se reiera la &bserva%i+n a la entrevista, di%ilmente sea inm'ne a la ne%esidad de aten%i+n %rti%a. Las t%ni%as basadas en la &bserva%i+n tambin resentan r&blemas rese%t& del m'estre&, la sele%tividad y l&s ee%t&s del entrevistad&rNa (y de s' grabad&r! en l&s event&s de habla. dems de estas t%ni%as, se re*'iere algn ti& de interreta%i+n ara *'e el e-tra/& %&mrenda a*'ell& *'e se di%e, as %&m& tambin t&mar en %'enta la rela%i+n entre l&s dat&s &bservad&s y l&s interretad&s. lg'n&s s&%i&ling@istas se han distan%iad& de a*'ell&s r&esi&nales *'e airman *'e l&s investigad&res deberan %&niar rin%ialmente & e-%l'sivamente en este ti& de dat&s. Jymes (19Ib: III! n&ta, &r eeml&, Vel ra%as& inherente a la %&n%e%i+n de la s&%i&ling'sti%a %&m& 'n mt&d& ara &btener dat&s YrealesZ W. l a't&r se/ala la ne%esidad de &btener dat&s s&bre la %&meten%ia s'bya%ente, dat&s *'e 'eden &btenerse &r medi& de la er%e%i+n *'e l&s arti%iantes &seen s&bre l&s event&s de habla ya &%'rrid&s. De manera interesante, el Vsb&)& de 3'a ara el st'di& tn&gri%& del Us& del Dis%'rs&W (;her)er y Darnell 192! r&&ne vari&s t+i%&s ara la investiga%i+n, a'n*'e n& ab&rda la %'esti+n de *' ti&s de met&d&l&ga *'e &dran ser ar&iad&s ara tratar est&s t+i%&s. 5
6
7
13/24
Una e-%e%i+n &bvia e im&rtante es la *'e a&rta el traba& de Lab&v s&bre las varia%i&nes del dis%'rs& en la %i'dad de 'eva Q&rA (1966, 192 a, 192 b, 192 %!. Lab&v ha dedi%ad& %&nsiderable aten%i+n a l&s as'nt&s met&d&l+gi%&s: est& na%e, al men&s en arte, de s' inters &r %&mbinar las t%ni%as de eli%ita%i+n de la ling@sti%a, la met&d&l&ga de l&s est'di&s s&%i&l+gi%&s, y la re&%'a%i+n s&%i&ling@sti%a %&n rese%t& a las dimensi&nes %&nte-t'ales del dis%'rs&. La inn&va%i+n met&d&l+gi%a %entral de Lab&v %&nsiste en 'n intent& &r in%rementar la diversidad de l&s a%t&s de habla registrad&s en mar%&s de entrevistas. Las entrevistas estaban estr'%t'radas de manera tal *'e r&d'%an %in%& ti&s de dat&s. 7l dis%'rs& %as'al [el habla de t&d&s l&s das 'sada en sit'a%i&nes in&rmales, %'and& n& se resta ning'na aten%i+n al leng'ae7 (1966: 1$$!, emerga 7es&ntneamente7 antes y des's de la entrevista, d'rante las interr'%i&nes, y d'rante l&s %&mentari&s aarte. Lab&v tambin &btena 7dis%'rs& %as'alNin&rmal7 (casual speech! (estil& ! eli%itand& rimas de la ni/e) y narra%i&nes ers&nales %argadas de em&%i+n. Un seg'nd& ti& (estil& B! %&nsiste en el 7dis%'rs& %'idad&s&7 (care)ul speech!. Lab&v arg'menta *'e la &rmalidad del mar%& de la entrevista ind'%e al entrevistad& a restar may&r aten%i+n a s' r&i& dis%'rs&. Lab&v in%rementaba an ms la &rmalidad de la sit'a%i+n idiend& a l&s entrevistad&s *'e leyeran 'n te-t& %&rt& (estil& C! y listas de alabras (estil& D!. Las entrevistas r&&r%i&naban dat&s s&bre las %ara%tersti%as s&%i&e%&n+mi%as y las a%tit'des ling@sti%as de %ada entrevistad&, adems de dat&s ara %ada 'n& de l&s %&nte-t&s de las %in%& variables &n&l+gi%as (1966: 1#!. l traba& de Lab&v es dign& de el&gi& &r la seriedad *'e %&n%ede a las %'esti&nes met&d&l+gi%as y &r s' intent& de basar las inn&va%i&nes met&d&l+gi%as en las n&rmas de l&s entrevistad&s. l val&r de s's %&ntrib'%i&nes se ve dismin'id&, n& &bstante, &r varias res'n%i&nes %r'%iales. Lab&v est re&%'ad&, en rimer trmin&, &r la manera en *'e 7la entrevista &rmal en s misma deine 'n %&nte-t& de habla ( speech conte0t ! en el %'al n&rmalmente &%'rre s+l& 'n estil& de habla, *'e llamarem&s discurso cuidadoso7 (1966: 91, nasis en el &riginal!. *' aare%en vari&s r&blemas. Las entrevistas s&n event&s de habla bastante %&mle&s y m'ltia%ti%&s. ;'s r&iedades %&m'ni%ativas s&n altamente rele-ivas del ti& ese%i%& de entrevista y de la rela%i+n *'e se estable%e entre las artes inv&l'%radas. L&s analistas del dis%'rs& y l&s etn&met&d+l&g&s han m&strad& tambin *'e a*'ell& *'e Lab&v den&mina 7dis%'rs& %as'al[el habla de t&d&s l&s das 'tili)ada en sit'a%i&nes in&rmales, %'and& n& se resta ning'na aten%i+n al leng'ae7, es m'%h& ms %&mle& &rmal y 'n%i&nalmente, y ms variad& *'e l& s'gerid& &r la deini%i+n de Lab&v. P&r l& tant&, la re&rm'la%i+n de Lab&v des%ansa en ltima instan%ia en s'&si%i&nes de sentid& %&mn rese%t& de la nat'rale)a tant& de las entrevistas %&m& del dis%'rs& 7&rdinari&7, ms *'e en 'na investiga%i+n sistemti%a de s's a'ntalamient&s %&m'ni%ativ&s. De manera similar, s' dieren%ia%i+n entre dis%'rs& 7%as'al7 y dis%'rs& 7%'idad&s&7 se basa en 'n %&n%et& ingen'& de &rmalidad. C&m& s&stiene 4rvine (199!, n'estr&s 'i%i&s a%er%a de la 7&rmalidad7 de 'n event& de habla relean 'na amlia gama de %riteri&s %&ntradi%t&ri&s. C&m& se/ala &ls&n (196!, Lab&v da se/ales de &%a %&mrensi+n de la manera en *'e l&s rasg&s ni%&s del a%t& de entrevistar m&delan la &rma y el %&ntenid& de la s'ma t&tal de de%lara%i&nes *'e l& %&nstit'yen, an d'rante el %'rs& de res'estas 7es&ntneas7 y em&%i&nalmente %argadas. Las bases de sentid& %&mn de la mirada de Lab&v s&bre el a%t& de entrevistar Lab&v (192b:2$! %&nsidera, &r eeml&, *'e Vl&s as&s elementales ara l&%ali)ar y %&nta%tar in&rmantes, y ha%erl&s hablar libremente en 'na entrevista grabada, s&n r&blemas &rmidables ara l&s est'diantes. s 'n err&r *'e %'al*'iera ase &r alt& estas %'esti&nes, ya *'e en las r%ti%as y t%ni%as *'e se han desarr&llad& se en%arnan m'%h&s rin%ii&s im&rtantes de la %&nd'%ta ling@sti%a y s&%ial. Un e-amen ms r+-im& de est&s s''est&s met&d&l+gi%&s y de est&s des%'brimient&s n&s dir m'%h& s&bre la nat'rale)a del dis%'rs& y de las 'n%i&nes del leng'ae.W 8
14/24
res'ltan evidentes en la manera en *'e 'tili)a la entrevista 7ara re%&le%tar la in&rma%i+n *'e %&nstit'ye el tema &stensible de las reg'ntas *'e se reali)an7 (1966: 1#!. medida *'e s' &%& se alea de las variables &n&l+gi%as, dean de interesarle l&s r&les del %&nte-t& y del estil&. n &tras alabras, l are%e ensar *'e el %&ntenid& reeren%ial de las res'estas 'ede ser interretad& sin %&nsidera%i&nes serias de l&s r&les del entrevistad&r, del ent&rn& y de l&s rasg&s &rmales de la reg'nta. st& aare%e %&m& m'y %'esti&nable &r*'e Lab&v da gran im&rtan%ia a las reg'ntas *'e tratan s&bre 7la eval'a%i+n s'betiva y las a%tit'des ling@sti%as7 (1966: 1#!. & se n&s s'ministra ning'na eviden%ia de *'e est&s dat&s sean men&s sensibles a las varia%i&nes %&nte-t'ales *'e l&s rasg&s &n&l+gi%&s. La estabilidad del %&ntenid& reeren%ial es simlemente a%etada Sociología
La %&mila%i+n de bibli&graa s&bre met&d&l&ga s&%i&l+gi%a es 'na tarea m'y desalentad&ra. L&s s&%i+l&g&s en general t&man las %'esti&nes met&d&l+gi%as %&n m'%ha seriedad. men'd& se l&s es%'%ha %riti%ar a &tr&s %ienti%&s s&%iales &r ser 7&%& rig'r&s&s7. La may&ra de l&s r&gramas de s&%i&l&ga tiene %lases de met&d&l&ga, an en l&s niveles de grad&. La bibli&graa s&bre met&d&l&ga es inmensa0 &btener 'na visi+n de %&n'nt& %&nstit'ira 'na m&n&graa en s misma, y, &r %iert&, 'na m'y e-tensa. Una gran arte de la investiga%i+n se ha &%ali)ad& en la met&d&l&ga, arti%'larmente, de las entrevistas. artir del est'di& %lsi%& de Jyman et al., 7La entrevista en la investiga%i+n s&%ial7 (195I! han s'rgid& m'y b'en&s est'di&s %rti%&s. ;in embarg&, est& n& *'iere de%ir *'e las %'esti&nes met&d&l+gi%as bsi%as *'e %&nr&nta la dis%ilina hayan sid& res'eltas. ;e eviden%ian a*' m'%has %&ntradi%%i&nes. La bibli&graa s&bre met&d&l&ga va desde man'ales intr&d'%t&ri&s *'e %&dii%an t%ni%as de entrevista re%ibidas, hasta %rti%as s&isti%adas *'e 'nt'ali)an l&s r&blemas bsi%&s s'bya%entes. s all de estas limita%i&nes de la r&ia r&d'%%i+n te+ri%a s&bre met&d&l&ga, se en%'entra el he%h& de *'e s's halla)g&s ms im&rtantes tienen t&dava *'e ser in%&r&rad&s a la r%ti%a de la entrevista. ;ipos de $
L&s s&%i+l&g&s se a&yan en 'na amlia variedad de a%tividades de investiga%i+n. La investiga%i+n de %am& & la &bserva%i+n arti%iante 'e m'y 'tili)ada en el er&d& anteri&r a la ;eg'nda 3'erra 'ndial, arti%'larmente &r l&s miembr&s de la es%'ela de s&%i&l&ga de Chi%ag&. sta 'g+ 'n r&l %entral en las investiga%i&nes s&%i&l+gi%as %lsi%as, %&m& iddlet&n, de Lynd, y Lynd (1929!, el est'di& de arner y as&%iad&s s&bre QanAee City (arner and L'nt 19I1!, y ;treet C&rner ;&%iety de hyte (19I#!. L'eg& de 'n larg& las& de rdida del inters, la &bserva%i+n ha v'elt& a ganar 'n r&l re&nderante en l&s a/&s re%ientes (%. Br&gdan y Eayl&r 1950 S&hns&n 1950 ;%hat)man y ;tra'ss 19#!. C&m& se/alan Filey y els&n (19I: 6!, el trmin& 7&bserva%i+n7 se 'tili)a en la erga s&%i&l+gi%a ara in%l'ir 'na amlia variedad de a%tividades *'e giran alreded&r de 7mirar la %&nd'%ta del gr'&, es%'%har a s's miembr&s y n&tar s's %ara%tersti%as si%as7. sta den&mina%i+n in%l'ye a ve%es %&mbina%i&nes de entrevistas y &bserva%i+n, al mism& tiem& *'e se 'sa ara disting'ir entre la investiga%i+n *'e in%l'ye entrevistas y a*'ella *'e n& l& ha%e. lg'n&s s&%i+l&g&s han id& tan le&s en el intent& &r evitar l&s r&blemas inherentes a las entrevistas, *'e han desarr&llad& t%ni%as den&minadas 7medidas *'e n& &bstr'yen7, en las %'ales el &bservad&r n& 'ede ser vist& &r l&s s'et&s (%. ebb et al. 1966!. C&n rese%t& a las entrevistas, l&s s&%i+l&g&s ha%en 'na distin%i+n entre la entrevista estandari)ada y n& estandari)ada. La rimera %&mrende el 's& de 'n %&n'nt& de reg'ntas %&m'nes a t&d&s l&s entrevistad&s, mientras *'e la ltima n& l& ha%e. Las entrevistas estandari)adas se 'eden %ateg&ri)ar %&m& r&gramadas (tant& las alabras %&m& el &rden de
15/24
las reg'ntas aare%en ese%ii%ad&s!, & n& r&gramadas =. n este ltim& %as&, el entrevistad&r es libre de resentar las reg'ntas del m&d& en *'e le are)%a ms ar&iad& %&n el %ar%ter de %ada entrevistad&. L&s dat&s &btenid&s a travs del 's& de las entrevistas r&gramadas estaran ms a av&r del anlisis estadsti%& *'e a*'ell&s r&venientes de las n& r&gramadas & n& estandari)adas. Las entrevistas r&gramadas 'eden ser & bien del ti& de alternativa ia & de inal %errad&, en el %'al el entrevistad& elige de 'na lista redeterminada de res'estas, & de inal abiert&, d&nde la gama de res'estas &sibles n& est ese%ii%ada. La lista de reg'ntas 'sada en 'na entrevista se den&mina generalmente lan. sta lista %&ntrasta %&n el %'esti&nari&, lista de reg'ntas *'e el s'et& lee y %&mleta sin la asisten%ia del investigad&r 1> Fuentes metodológicas
;e 'eden disting'ir alg'nas %ateg&ras bsi%as de 'entes en la vasta bibli&graa s&bre la entrevista. Un nmer& %&nsiderable de man'ales resenta intr&d'%%i&nes a la entrevista y, en alg'n&s %as&s, t%ni%as rela%i&nadas %&n la investiga%i+n. lg'n&s de l&s ms 'sad&s s&n l&s de Babbie (19#!, Ba%Astr&m y J'rsh (186#!, Bailey (198!, Den)in (19$!, 3&rden (195!, J&inville y S&ell (198!, Oahn y Cannell (195!, Oerlinger (196I!, Fi%hards&n, D&hrenend y Olein (1965! y ;im+n (1969!. Jan aare%id& tambin varias %&le%%i&nes de ensay&s s&bre met&d&l&ga (e.g. Filey 196#0 GranAlin y sb&rne 191!. tr&s traba&s versan s&bre ti&s & ase%t&s arti%'lares de entrevistas. 3&rden (1969! s'giere *'e stas 'eden %lasii%arse segn si ha%en &%& s&bre el ti& de entrevistad& & el ti& de entrevistad&r 11. n el rimer %as&, en%&ntram&s traba&s *'e se %&n%entran en la edad (Oastenba'm y ;her&&d 196!, en l&s adres (Langd&n 195I!, en l&s ni/&s (Fi%h 1968!, en las lites (De-ter 19$!, en l&s emlead&s &ten%iales (E'rner 1968!, y en &tr&s gr'&s. Las 'entes *'e tratan ti&s arti%'lares de entrevistad&res trabaan a men'd& %&n el 's& de entrevistas en r&esi&nes %&m& enermera (Berm&sA y &rdan 196I!, medi%ina (r&eli%h y Bish& 1969!, "si*'iatra y ay'da si%&l+gi%a (& %&ns'lt&ra %&'nseling!, (Davis 1910 ri%As&n y ;h'lt): 19820 Lab&v y Ganshel 190 ;'llivaml95I! eri&dism& (;her&&d: "1969! y asisten%ia s&%ial (Genlas&n et al.:1962!, P. 3arrett(19I2!. C&n &%as e-%e%i&nes, est&s traba&s yerran en r&&r%i&nar 'na erse%tiva %rti%a de la entrevista. La may&ra de l&s a't&res simlemente as'me *'e ell&s y s's le%t&res ya saben l& *'e es 'na entrevista. st&s es%rit&res se a&yan en s' estat's y en el de s' a'dien%ia %&m& miembr&s de 'na s&%iedad en la %'al las entrevistas s&n 'n ti& estable%id& de event& del habla. La res'n%i+n are%e ser *'e el estat's del hablante nativ& ermite a l&s a't&res ren'n%iar a la ne%esidad de e-aminar la nat'rale)a de la entrevista %&m& 'n event& %&m'ni%ativ&. l arg'ment& s'bya%ente sera el sig'iente: 7E&d&s n&s&tr&s sabem&s *' s&n las entrevistas y &r *' s&n im&rtantes. P&r l& tant&, simlemente, as'mirem&s este lg'n&s es%rit&res n& disting'en el sentid& de estas d&s series de trmin&s. Vstandari)adaW es 'sada %&m& sin+nim& de Vr&gramadaW en reeren%ia a entrevistas *'e sig'en 'n %&n'nt& i& de reg'ntas, mientras *'e Vn& estandari)adaW y Vn& r&gramadaW se reieren a entrevistas *'e n& re%'rren a 'na serie de reg'ntas ias. lg'n&s es%rit&res, %&m& Bailey (198:9#!, 'san l&s trmin&s Vr&gramad&W y V%'esti&nari&W de &rma inter%ambiable, mientras *'e &tr&s (e.g. 3&rden 1969:62! entienden s's sentid&s %&m& dierentes. dherir a este ltim& 's&. i &%&, sin embarg&, esta en las entrevistas %ara a %ara. e reerir a las investiga%i&nes basadas en %'esti&nari&s, %&m& las en%'estas tele+ni%as, s&l& de asada . La dis%'si+n *'e lantea 3&rden in%l'ye 'na ter%era %ateg&ra, basada en el r&+sit& de la entrevista, en la %'al l in%l'ye &rmas %&m& la entrevista %entrada (ert&n, GisAe y Oendall 1956!, la entrevista de eval'a%i+n ( assessent intervie?! (;h&'lAsmith 1968!, la entrevista en r&'ndidad (BanaAa 191!, la entrevista *'e s&l'%i&na el r&blema ( pro$lea(solving intervie?! (Beveridge 1968! y la entrevista de ay'da ( helping intervie?! (Benamin 1969!. 9
10
11
16/24
%&n&%imient& y n& n&s detendrem&s en resentar t%ni%as ara me&rar la %alidad de las entrevistas & ara e-li%ar la nat'rale)a de las &rmas ese%iali)adas en ellas7. La teoría del "sesgo
s, &r s''est&, de rig&r %&nsiderar la r&blemti%a de la entrevista. 3eneralmente, se rige &r el est'di& de la &rma en *'e el sesg& ind'%id& &r el entrevistad&r 'ede red'%ir la valide) y la %&niabilidad del material &btenid&. La in%l'si+n de tales %&nsidera%i&nes ay'da %iertamente a alertar a l&s le%t&res s&bre %iert&s ti&s de r&blemas. Las dis%'si&nes s&bre el sesg& & el re'i%i& emergen, de t&das &rmas, desde 'na remisa te+ri%a altamente r&blemti%a. L& *'e se alega es *'e la inl'en%ia de 'na & ms variables indeendientes, %&m& la edad, el gner&, la ra)a, la ide&l&ga <i%a, la ers&nalidad & el estil& de la intera%%i+n del investigad&r yN& del entrevistad& 'eden redis&ner las res'estas. La s'&si%i+n a*' es *'e si 'n& 'diera des&ar la sit'a%i+n de entrevista de t&d&s est&s a%t&res emergera la res'esta 7real7 & 7verdadera7 & 7desre'i%iada7. sta res'esta ideal a ve%es se den&mina %&m& 7val&r real individ'al7, abreviad& %+m& 4ER " @ndividual ;rue alu'" (%. Brenner 1981 b!. La 'er)a de este arg'ment& es *'e el investigad&r debera intentar aseg'rar, tant& %&m& sea &sible, *'e ning'n& de est&s a%t&res ae%te l&s dat&s. l anali)ar las res'estas tales tergiversa%i&nes deberan des%artarse. ;er sensible al ael *'e %'mlen est&s a%t&res es l&able. en&s l&able s&n d&s imli%a%i&nes *'e se derivan de esta lnea de ra)&namient&. Primer&, esta ar&-ima%i+n %&nd'%e a la may&ra de l&s *'e la ra%ti%an a %reer *'e si n& e-iste ningn &%& arti%'lar de re%&n%et& & si ya han sid& a%laradas estas 7tergiversa%i&nes7 evidentes, el investigad&r 'ede tratar est&s dat&s %&m& si 'eran 'n rele& dire%t& de l&s ensamient&s del entrevistad&. n &tras alabras, 'na ve) *'e el r&blema del 7sesg&7 ha sid& tratad& de este m&d&, 'n& se 'ede &lvidar de *'e la in&rma%i+n se &bt'v& en el %'rs& de 'na entrevista arti%'lar. st& a%ilita la %&mara%i+n de l&s dat&s r&venientes de dierentes entrevistas, entrevistas %&n dierentes ers&nas, dat&s &btenid&s a travs de la 7&bserva%i+n arti%iante7 y entrevistas. Una seg'nda %&nse%'en%ia inv&l'%ra las %&nsidera%i&nes generalmente iml%itas *'e des%ansan en la base de esta imagen de la entrevista. La te&ra del 7sesg&7 relea la n&%i+n de D'rAheim (19#8! de *'e l&s he%h&s s&%iales e-isten indeendientemente del &bservad&r y 'eden er%ibirse desde a'era. La misma est tambin basada en n&%i&nes individ'alistas y &sitivistas, en trmin&s de Oar y Oendal (1982:251!, %&n%ernientes a la estabilidad y a la &bservabilidad de l&s he%h&s s&%iales. La res'esta se en%'entra dentr& del entrevistad& y el r&blema simlemente %&nsiste en e-trarsela tan dire%tamente %&m& sea &sible. l val&r real del testim&ni& del in&rmante se mide en rela%i+n %&n s' %&rres&nden%ia %&n el &bet& 7real7 7all a'era7 %&m& de alg'na manera t&mad& 7&betivamente7, indeendientemente de la &rma en la %'al haya sid& %&m'ni%ad& al investigad&r. +tese el m&d& en el %'al tal %&nse& res'me n'estra r&ia eistem&l&ga nativa, al %&n%ebir 7la verdad7 %&m& sing'lar, ine*'v&%a y semnti%amente transarente 'na ve) *'e ha sid& identii%ada. & se di%e (=& se di%e?! *'e est& tran*'ilamente sita al investigad&r en la &si%i+n de arbitr& inal de a*'ell& *'e es 7%&rre%t& y &betiv&7. dems ha%e *'e el analista se in%line 'ertemente en av&r de las res'estas *'e are%en estar en rela%i+n dire%ta %&n la 7realidad7 en %'esti+n. L&s testim&ni&s %'y&s signii%ad&s han sid& %laramente ae%tad&s &r la sit'a%i+n en la %'al 'er&n e-resad&s se %&nsideran men&s %&niables. Una de las dii%'ltades *'e ha en%&ntrad& este en&*'e es *'e el %&n&%imient& de 'n individ'& y s's a%tit'des emergen de 'na red %&mlea de rela%i&nes %&n &tr&s seres h'man&s. L&s entrevistad&s n& a'ntan, ni si*'iera idealmente, a 'na idea & sentimient& i& al res&nder a 'na reg'nta, sin& *'e %&ne%tan las reg'ntas %&n 'na vasta y dinmi%a gama de res'estas. C&m& la entrevista es en s misma 'na intera%%i+n s&%ial, r&&r%i&na &tr& estm'l& generand& n'evas 17/24
rea%%i&nes. s an, %&n re%'en%ia, la res'esta n& es tant& la sele%%i+n de 'n element& de esta %&mlea t&talidad, sin& 'n ndi%e " en trmin&s de Peir%e (19#2:2.#$5!" de la rela%i+n entre element&s irre%&n%iliables & en %&nli%t& (Ci%&'rel 19I%:2$!. nt&n%es, el &betiv& de &btener el Vval&r real individ'al7 de %ada reg'nta, simlii%a m'%hsim& la nat'rale)a de la %&n%ien%ia h'mana. C&m& han se/alad& Dean y hyte (1958:#8!, la tarea del investigad&r n& es la de ir a la es%a del 7verdader& sentimient& & a%tit'd7, sin& la de interretar el %r'%e s'til e intrin%ad& de l&s a%t&res *'e %&nvergen y %&n&rman 'na entrevista arti%'lar. La sit'a%i+n s&%ial %reada &r la entrevista n& %&nstit'ye simlemente 'n &bst%'l& ara la arti%'la%i+n de las %reen%ias del entrevistad& & entrevistada. C&m& l&s event&s de habla en general, le da &rma y %&ntenid& a l& *'e se di%e. st& se ha%e atente, inter alia, en el m&d& en el *'e las res'estas e-resan %&mentari&s meta%&m'ni%ativ&s s&bre la r&ia sit'a%i+n de la entrevista (ver Cat'l& # y 5 de este v&l'men!. st& n& *'iere de%ir, sin embarg&, *'e las entrevistas sean e-a%tamente %&m& %'al*'ier &tr& event& de habla. C&m& &ls&n (196! ha arg'mentad&, las entrevistas restringen la resenta%i+n de m'%h&s ti&s de &rmas y de %iert&s t+i%&s y alteran la manera en *'e l&s rasg&s &bservad&s se resentan. Una regla r&viene de &tras reglas " la ne%esidad de adatar la &rma y el %&ntenid& de la in&rma%i+n, %&n el in de *'e are)%a *'e a&rta 'na res'esta a la reg'nta. n las narrativas eli%itadas en sit'a%i+n de entrevista, &r eeml&, n& se en%'entran rasg&s %&m& l&s del resente hist+ri%& %&nversa%i&nal (e.: 7Q ent&n%es le di& al ti&...7! (&ls&n 196, 199!. De &rma similar, %&m& &ls&n a'nta (196:192!, 7 %&n re%'en%ia hay elab&ra%i+n y nasis en la arte ese%i%a de la hist&ria *'e res&nde a la reg'nta he%ha. P&r l& tant&, la entrevista es r&bablemente el ltim& l'gar en d&nde 'n& &dra &lvidarse *'e l&s en'n%iad&s 'er&n he%h&s en 'n %&nte-t& arti%'lar. La emergencia de una interpretación crítica de la entrevista
-isten varias 'entes *'e n&s a&rtan im&rtantes element&s ara %&mrender me&r las limita%i&nes de la entrevista %&m& mt&d& de investiga%i+n. La %&ntrib'%i+n de estas 'entes radi%a en d&s reas %lave. Con)ia$ilidad 4 valide+ .
n rimer l'gar, est&s traba&s han %larii%ad& las %'esti&nes esin&sas *'e r&dean a l&s im&rtantes r&blemas de iabilidad y valide). st&s d&s %&n%et&s se dis%'ten en la may&ra de l&s traba&s de met&d&l&ga, debid& a *'e r&&r%i&nan l&s armetr&s %&n l&s *'e se miden el anlisis y la re%&ila%i+n de dat&s. La 7%&niabilidad7 se reiere a la r&babilidad de *'e la reeti%i+n de l&s mism&s r&%edimient&s, ya sea &r el mism& investigad&r & &r &tr&, de l'gar a l&s mism&s res'ltad&s. 7Ralide)7 se reiere a la re%isi+n de 'na t%ni%a dada, es de%ir, hasta *' 'nt& l&s res'ltad&s se a'stan a las %ara%tersti%as de l&s en+men&s en %'esti+n. Jyman et al. (195I:2$"1! se/alan *'e s&n m'y &%&s l&s est'di&s s&bre met&d&l&ga *'e t&men en %'enta la valide). ;e reiri+ ha%er nasis en la dismin'%i+n de la varia%i+n r&d'%ida entre dierentes entrevistad&res, es de%ir, en red'%ir el al%an%e en *'e las dieren%ias entre investigad&res ae%tan la %&niabilidad de l&s dat&s. Jyman et al ha%en n&tar *'e est& resenta 'na 'erte tenden%ia al %&nservad'rism& met&d&l+gi%&. st& s'giere tambin, *'e l&s es'er)&s tendientes a la re&rma met&d&l+gi%a 'eden n& tener 'n ee%t& &sitiv& s&bre el grad& en el %'al l&s r&%edimient&s me&ran n'estra %&mrensi+n de las reg'ntas *'e ell&s investigan. l traba& de Jyman et al y &tr&s ha in%rementad& el grad& en *'e las %'esti&nes s&bre la valide) se t&man realmente en seri&, a'n*'e de t&d&s m&d&s se advierte 'na mar%ada tenden%ia ha%ia l&s est'di&s s&bre iabilidad (3&rden 1969:6!. l grad& en el *'e di%h& traba& ha ae%tad& 18/24
la r%ti%a de la entrevista est, de t&das &rmas, le&s de *'edar %lar&. Ci%&'rel n&s da la &&rt'nidad de %&mrender &r*' s'%ede est&. ste a't&r arg'menta *'e Jyman y s's as&%iad&s n& llegar&n a res&lver el dilema debid& a s' alta de %'esti&namient& de la remisa *'e s'bya%e ba& la %&ntr&versia iabilidad vers's valide): la idea de *'e l&s r&%edimient&s 'eden ser dise/ad&s de &rma *'e sean a la ve) iables y vlid&s (Ci%&'rel 196I:9#!. Ci%&'rel (1982a! lantea la %'esti+n de la valide+ ecológica. ste %&n%et& tiene *'e ver %&n el grad& en el *'e las %ir%'nstan%ias %readas &r l&s r&%edimient&s del investigad&r se a'stan a las del m'nd& %&tidian& de l&s s'et&s (%. eisser 196!. l r&blema es *'e est& lantea al entrevistad&r demandas enrentadas. La estandari)a%i+n, 'n me%anism& %r'%ial ara r&m&ver la iabilidad, lleva a l&s entrevistad&res a tratar de resentar %ada reg'nta e-a%tamente en la misma &rma a %ada entrevistad&. Bailey (198:11! in%l's& s'giere *'e 7la inle-i+n y la ent&na%i+n del entrevistad&r debe ser la misma ara %ada entrevistad&7. De a*' s'rgen d&s %'esti&nes. n rimer l'gar, la estandari)a%i+n real se al%an)ara si el signii%ad& de la reg'nta 'era el mism& ara %ada entrevistad&. st& lleva a es%rit&res %&m& 3&rden (1969:61! a s'gerir *'e las dieren%ias entre l&s %&nte-t&s s&%iales de l&s entrevistad&s &r)arn al entrevistad&r a %ambiar la &rm'la%i+n de la reg'nta, %&n el in de mantener la valide) de l&s indi%ad&res %'antitativ&s. l r&blema va ms all, sin embarg&, ya *'e, %&m& Ci%&'rel (19I%:2$! y De-ter (19$:1II! se/alan, l&s entrevistad&s res&nden n& s+l& a la reg'nta &rm'lada sin& tambin a la sit'a%i+n de la entrevista %&m& 'n t&d&. Una seg'nda %'esti+n s'rge del he%h& de *'e %ada entrevista es 'na intera%%i+n s&%ial ni%a *'e %&nlleva 'na neg&%ia%i+n de r&les s&%iales y mar%&s de reeren%ia entre e-tra/&s. C&m& Jyman et: al (195I:8$"1! m'estran, el Vsesg&7 rara ve) aare%e %&m& la im&si%i+n del r&i& en&*'e ide&l+gi%& del investigad&r s&bre el entrevistad&. V;esg&W *'e imli%a dieren%ias entre entrevistad&s, &r 'n lad& y entre entrevistad&res, &r el &tr&, en la resenta%i+n de las reg'ntas y en la er%e%i+n de las res'estas, es as $ien un recurso interaccional *'e se 'tili)a ara llevar a %ab& la tarea en mar%ha. medida *'e esta tarea se v'elve ms esada (&r eeml&, si el r&grama es larg& y %&mle&, las reg'ntas se reiten, & si el material es s&%ialmente sensible!, se ha%e ms di%il &btener res'estas. l r&%es& de neg&%ia%i+n se v'elve ms %rti%& en esta etaa, y el entrevistad&r debe e%har man& a 'n abani%& ms amli& de re%'rs&s %&nversa%i&nales ara estre%har el esa%i& entre las reg'ntas estandari)adas y el %&n&%imient& de l&s ante%edentes y las n&rmas %&m'ni%ativas de l&s entrevistad&s. De &rma interesante, l&s es%rit&res se en%'entran dividid&s entre la %'esti+n de si est& es alg& b'en& & n&. (C&mrense, &r eeml&, Bailey 198 %&n 3&rden 1969!. l 'nt& de vista de Ci%&'rel es *'e di%has divergen%ias emergen del he%h& de *'e la iabilidad y la valide) s&n &betiv&s in%&matibles. #l concepto de conte0to 4 la naturale+a de la interpretación. La %&n%ien%ia a%er%a de este tema ha
llevad& a 'na ms r&'nda %&mrensi+n del r&l del %&nte-t& en las entrevistas. C&m& se se/al+ anteri&rmente en este %at'l&, m'%h&s es%rit&res %&n%iben 7el %&nte-t&7 %&m& la s'ma t&tal de estm'l&s si%&s, s&%iales y si%&l+gi%&s *'e se dan en el m&ment& de la intera%%i+n. sta deini%i+n ermite al analista de%idir, %&nvenientemente, *' es l& *'e %'enta %&m& 7el %&nte-t&7 s&bre la base de s' r&ia val&ra%i+n de la sit'a%i+n. st& tambin seara di%&t+mi%amente el anlisis de las 7variables %&nte-t'ales7 del anlisis de l&s %&m&nentes verbales del dis%'rs&. Dad& *'e las res'estas dirigen la sit'a%i+n t&tal, esta seara%i+n es met&d&l+gi%amente r&blemti%a. Brenner (198, 198$, 1981a, 1981b!, Ci%&'rel (19I%, 1981, 1982a, 1982b, 1985!, De-ter (19$!, y ehan (199! han desaiad& esta seara%i+n. st&s a't&res arg'mentan *'e el %&nte-t& es 19/24
'n %&nstr'%t& met&d&l+gi%& *'e es %read& de manera %&n'nta &r l&s arti%iantes. L&s %&nte-t&s n& s+l& n& estn sit'a%i&nalmente dad&s, sin& *'e s&n reneg&%iad&s %&ntin'amente en el %'rs& de la intera%%i+n. Las alabras del entrevistad&r y del entrevistad& n& &%'rren s+l& dentr& de este mar%&0 sin& *'e, 'nt& %&n l&s %&m&nentes n& verbales, s&n el material mism& mediante el %'al el %&nte-t& se %&nstr'ye. Cada emisi+n relea as el r&%es& en %'rs& a la ve) *'e %&ntrib'ye a di%h& r&%es&. ;egn Ci%&'rel (19I%:88!, 7l&s %&mentari&s del a%t&r en la entrevista, in%l's& %'and& s&n %alii%ad&s de es&ntne&s, s&n a men'd& el r&d'%t& de 'n ti& de resenta%i+n %'idad&samente %&ntr&lad&7. st& inmediatamente &ne en d'da el %&n%et& ingen'& del entrevistad&r %&m& 'n medi& a travs del %'al las a%tit'des y las %reen%ias de l&s entrevistad&s s&n transmitidas al le%t&r. s bien, el entrevistad&r se resenta %&m& 'n %&"arti%iante en la %&nstr'%%i+n del dis%'rs&. sta visi+n tambin desaa l&s r&%edimient&s &btenid&s ara la interreta%i+n de l&s dat&s de la entrevista. L&s investigad&res n&rmalmente re%'rren a s' %&mrensi+n ari&rsti%a, basada en el sentid& %&mn, del signii%ad& de las reg'ntas0 estas s&n l'eg& 'tili)adas %&m& mar%& ara la interreta%i+n de las res'estas: ;i las reg'ntas y las res'estas, %&nstit'yen ms bien 'n m&del& a e*'e/a es%ala de la intera%%i+n entrevistad&r"entrevistad&, este ti& de anlisis dist&rsi&nar radi%almente s' signii%ad&. !untos no resueltos
La bibli&graa s&%i&l+gi%a s&bre la entrevista %&nsiste, &r 'n lad&, en la mirada de est'di&s *'e res'&ne y %&nse%'entemente reii%a la nat'rale)a misma del en+men& en %'esti+n. P&r &tr& lad&, 'n nmer& limitad& de est'di&s revela alg'n&s de l&s r&blemas bsi%&s *'e s'bya%en a las t%ni%as de la entrevista. ste traba& n& ha tenid& -it&, sin embarg&, en r&d'%ir 'na re&rm'la%i+n met&d&l+gi%a *'e les diga a l&s r&esi&nales %+m& s&brellevar de la me&r &rma &sible est&s r&blemas. Una de las ne%esidades ms 'rgentes al rese%t& es 'n anlisis ms detallad& de las &rmas en *'e estas dii%'ltades s'rgen en l&s dat&s de la entrevista as %&m& tambin 'n mt&d& *'e las identii*'e. La may&ra de l&s entrevistad&res r&esi&nales n& estarn satise%h&s %&n l&s lante&s generales s&bre la nat'rale)a r&blemti%a de s's a%tividades. Una re&rma met&d&l+gi%a re*'erir, adems, de la resenta%i+n de &rmas %&n%retas en las %'ales est&s des%'brimient&s 'edan trad'%irse en r&%edimient&s. tr& &betiv& %entral es el desarr&ll& de 'na me&r %&mrensi+n de la nat'rale)a de la entrevista %&m& 'n event& %&m'ni%ativ&. C&m& &ls&n (196! ha s&stenid&, la entrevista es 'n event& de habla ni%& *'e es a'tad& &r 'n %&n'nt& %&mle& de %ara%tersti%as %&m'ni%ativas, m'%has de las %'ales n& s&n %&martidas %&n la %&nversa%i+n 7&rdinaria7. La nat'rale)a re%isa de las n&rmas *'e s'&nen entrevistar s&n, sin embarg&, t&dava m'y &%& %&mrendidas. C&m& 3rimsha (1969! y Ci%&'rel (196I,19I %, 1982 a, 1986! han dem&strad&, el he%h& de entrevistar debe ser %&nsiderad& %&m& 'n tema de investiga%i+n en s mism& y n& s&l& %&m& 'na herramienta de 'tilidad. Ginalmente, Ci%&'rel (19I%! a'nt+ al %&ra)+n del as'nt& %'and& se/al+ *'e el &nd& de e-erien%ia (ba%Agr&'nd! ling@sti%& y s&%i&ling@sti%& del entrevistad& 'ede ser dierente al del investigad&r. Dad& *'e las d&s artes estn generalmente searadas &r lneas de %lase, etni%idad yN& ante%edentes %'lt'rales, est& es alg& ms *'e 'na rem&ta &sibilidad st& r&blemati)a la n&%i+n de *'e las reg'ntas y las res'estas signii%an l& mism& ara el entrevistad& *'e ara el entrevistad&r. Ci%&'rel (19I%:19! s'giere %&rre%tamente *'e la ni%a s&l'%i+n al dilema es arender a%er%a de l&s s''est&s de sentid& %&mn (%&mm&nsense 'nderstandings! y de l&s ante%edentes s&%i&ling@sti%&s de las d&s artes.
20/24
L& *'e se ne%esita es 'n m&d& de e-l&rar la nat'rale)a de las n&rmas %&m'ni%ativas *'e entran en 'eg& en la entrevista. Un rerre*'isit& ara avan)ar en estas reas es 'na %&mrensi+n ms %lara de las n&rmas res''estas en la entrevista y, al mism& tiem&, 'n %&n&%imient& de las %ara%tersti%as de la %&m'nidad de habla de l&s in&rmantes. Una limita%i+n an may&r de l&s est'di&s men%i&nad&s en la se%%i+n revia es *'e allan en s' ar&-ima%i+n a l&s dat&s a artir de 'na variedad amlia de l&s event&s de habla *'e %ara%teri)an l&s %&n&%imient&s revi&s *'e el entrevistad& trae al en%'entr&. ;i s+l& se 'tili)an l&s dat&s de la entrevista ara este traba&, el arg'ment& se v'elve %ir%'lar. Las raíces del conservadurismo metodológico
L&s traba&s de Brenner, Ci%&'rel, De-ter, 3rimsha, Jyman, ehan, &ls&n y &tr&s, sin d'da r&&r%i&nan la base ara re&rm'lar n'estra ar&-ima%i+n al tema. =P&r *', ent&n%es, en las ltimas d%adas n& se ha r&d'%id&, r%ti%amente, ningn %ambi& en la &rma en *'e m'%h&s r&esi&nales 'tili)an las entrevistas en s's investiga%i&nes? Las t%ni%as de entrevista n& s+l& %&ntinan red&minand& %&m& la rin%ial herramienta en las investiga%i&nes s&%iales sin& *'e, adems, t&dava se 'san de 'na &rma altamente a%rti%a. sta alta de %&n%ien%ia de las %'esti&nes *'e s'rgen del 's& de las entrevistas en las investiga%i&nes en el mbit& de las %ien%ias s&%iales ha sid&, en general, se/alada &r De-ter (19$: 15!: L&s entrevistad&res r&esi&nales han a%etad& may&rmente sin anlisis la nat'rale)a del r&%es& en el %'al ell&s estn %&mr&metid&s. Jasta *'e este r&%es& n& sea vist& %&m& r&blemti%&, %&m& alg& *'e debe ser anali)ad& y e-l&rad&, n& estarem&s list&s ara determinar *' es l& *'e este r&%es& registra y mide, y m'%h& men&s, el m&d& en *'e di%h& r&%es& 'ede ser 'tili)ad& ara ded'%ir ineren%ias validas, et%. La d%ada sig'iente ha sid& testig& de las &%as res'estas al desa& de De-ter. lg'n&s de l&s may&res &bst%'l&s ara r&gresar s&bre estas lneas 'eden estar ligad&s, 'ndamentalmente, a %risis re%'rrentes en la te&ra %ienti%a s&%ial y ling@sti%a. Un e-amen de esta red %&mlea de as'nt&s te+ri%&s y met&d&l+gi%&s debe basarse, sin embarg&, en 'n %&n&%imient& ms amli& del estat's de la entrevista %&m& 'n event& %&m'ni%ativ& y es &r esta ra)+n *'e la &stergar ara el ltim& %at'l&. Un a%t&r *'e r&m'eve el estan%amient& es, &r s''est&, *'e m'%h&s r&esi&nales n& ven ning'na ra)+n ara %'esti&nar s' r&ia met&d&l&ga, dada la a%eta%i+n a%rti%a del r&l de la entrevista en l&s man'ales de investiga%i+n, en es%rit&s %ienti%&s s&%iales y ling@sti%&s, y en la s&%iedad m&derna %&m& 'n t&d&. 'n*'e l&s r&esi&nales re%&n&%ieran las ne%esidades de 'n %ambi& met&d&l+gi%&, l&s %n&nes a%etad&s de las t%ni%as de entrevista haran *'e est& 'era r%ti%amente im&sible de llevar a %ab&. l desarr&ll& de 'n a%er%amient& ms sensible al 's& de las entrevistas est &bstr'id& &r 'n nmer& de %&ntradi%%i&nes 'ndamentales en las n&rmas %&m'ni%ativas *'e g'an a*'ell&s en%'entr&s. st& gira alreded&r del m&d& en *'e las n&rmas %&m'ni%ativas de la entrevista y a*'ellas de las %&m'nidades de habla de l&s entrevistad&s sitan demandas enrentadas en el investigad&r. C&m& s&steng& en l&s %at'l&s # y I, la entrevista res'&ne 'na serie de rela%i&nes de r&l, reglas de t'rn&s de habla, %n&nes ara intr&d'%ir n'ev&s t+i%&s y ')gar la relevan%ia de las de%lara%i&nes, restri%%i+n s&bre &rmas ling@sti%as, y as s'%esivamente. st& r&d'%e 'n desla)amient& de m'%has de las n&rmas *'e g'an &tr&s event&s %&m'ni%ativ&s en la %&m'nidad l&%al. n en las entrevistas 7men&s estr'%t'radas7, 7abiertas7, el entrevistad&r tiene bastante ms %&ntr&l s&bre el desarr&ll& del dis%'rs&, y el in&rmante est rin%ialmente limitad& a res&nder a las reg'ntas. s ms, %&m& m'%h&s es%rit&res han airmad&, n& se s'&ne *'e las entrevistas sean %&nversa%i&nes.
21/24
& t&d&s l&s nativ&s estn dis'est&s, sin embarg&, a ermitir esta s'bstit'%i+n de im&rta%i+n &r m&d&s indgenas de intera%%i+n. C'ant& ms grande sea la distan%ia entre las n&rmas %'lt'rales y %&m'ni%ativas entre investigad&res y %&ns'ltantes, es ms r&bable *'e este hiat& genere tensi&nes interers&nales y mal&s entendid&s en las entrevistas. st& %&mnmente %&nd'%e a dii%'ltades en ind'%ir al demandad& a res&nder las reg'ntas, r&d'%iend& res'estas aarentemente irrelevantes & in%&mletas & in%l's& silen%i&. ;i l&s r&les s&%iales y las a'tas %&m'ni%ativas de la entrevista se &&nen a l&s val&res m&rales bsi%&s yN& a las a'tas de intera%%i+n, 'ede s'%eder *'e el r&%es& de la entrevista se detenga. L&s entrevistad&res intentan, ya sea %&ns%iente & in%&ns%ientemente, evitar semeante r&%e mediante la %rea%i+n de 'n 7%lima amist&s&7 re%'rriend& a las n&rmas s&%i&ling@sti%as %&tidianas de l&s entrevistad&s. Eales event&s de habla, %&nstr'id&s rela%i&nalmente, in%l'yen la resenta%i+n de 'n& mism&, el r&d'%ir 'na 7e*'e/a %harla7 antes y des's de la entrevista y *'i)s, entre las reg'ntas. Gre%'entemente, es ne%esari& ermitir a l&s %&ns'ltantes 7desviarse del 'nt&W y r&&r%i&nar, &r m&ment&, in&rma%i+n 7irrelevante70 est& es, ermitir 'na distrib'%i+n del %&ntr&l de la intera%%i+n 'n &%& ms ig'alitaria. l entrevistad&r est, &r l& tant&, s&metid& a resi&nes %&nli%tivas. lla & l eseran ser %aa%es de mantener la intera%%i+n dentr& de l&s lmites de la entrevista. l verdader& -it& de la entrevista deende, sin embarg&, de la %aa%idad del investigad&r de ermitir *'e las r'tinas %&m'ni%ativas del nativ& 'n%i&nen a s' m&d& dentr& de la sit'a%i+n de la entrevista. sta ambig@edad tambin r&&r%i&na bases %&nli%tivas ara eval'ar las entrevistas: =s la habilidad ara mantener el &%& en l&s intereses de la investiga%i+n del entrevistad&r y s' lan ara la intera%%i+n l& *'e %&nstit'ye el -it&?= las me&res entrevistas emergen de 'na %&&era%i+n ms ig'alitaria en la %'al tant& el trabaad&r de %am& %&m& el %&ns'ltante %&ntrib'yen al r&grama de la entrevista y a la &rma del dis%'rs&? l dilema tambin lantea el r&blema amiliar de la %&niabilidad vers's la valide). Las inten%i&nes de l&s entrevistad&res de in%rementar la %&niabilidad n&rmali)and& la resenta%i+n de las reg'ntas r'stran s' habilidad ara l&grar valide) e%&l+gi%a. stas %&ntradi%%i&nes emergen de l&s mism&s r&blemas ya s'brayad&s. 'estra nega%i+n ara e-aminar en &rma %rti%a las n&rmas %&m'ni%ativas de la entrevista a la l') de a*'ell&s iml%it&s en l&s reert&ri&s meta%&m'ni%ativ&s de l&s entrevistad&s, ha &r)ad& a est&s d&s gr'&s de a'tas s&%i&ling@sti%as a 'na rela%i+n de &&si%i+n irre%&n%iliable. Desgra%iadamente, l&s met&d+l&g&s de la entrevista han allad& en il'minar la nat'rale)a de estas %&ntradi%%i&nes, deand& de lad& %'al*'ier intent& &r res&lverlas. st& %laramente ha &bsta%'li)ad& s' habilidad de asistir a l&s investigad&res ara *'e es%aen de esta s'erte de 7d&ble vn%'l&7 met&d&l+gi%& (%. Bates&n et al. 1956! inherente a la met&d&l&ga de la investiga%i+n ad&tada. Plan del libro
P&r ms 'nest& *'e este retrat& del estad& de la entrevista en las %ien%ias s&%iales y en ling@sti%a 'eda are%er, la sit'a%i+n est le&s de la desil'si+n. ste libr& trata de dem&strar *'e t&dava &seem&s las herramientas ara 'bi%ar la met&d&l&ga s&bre 'n 'ndament& s+lid&. *'ell& *'e rin%ialmente se ne%esita es 'n n'ev& 'nt& de artida. i r&'esta es *'e investigar el reert&ri& meta%&m'ni%ativ& del gr'& en %'esti+n, es el 'nt& de artida ne%esari& ara la investiga%i+n. sta tesis n& 'ede ser dis%'tida en el va%&, est& es, sin 'ndamentar el arg'ment& en el anlisis de las a'tas %&m'ni%ativas &bservadas en 'na %&m'nidad de habla dada. ste traba&, &r ende, se %&n%entra en la &rma en la *'e 'n gr'& de hisan&"arlantes en l&s stad&s Unid&s inter%ambia mensaes s&bre s' r&i& sistema %'lt'ral y ling@sti%&. Un anlisis de la meta%&m'ni%a%i+n del e0icano me r&&r%i&na 'na base ara dem&strar la in%&matibilidad de las t%ni%as estndar de entrevista %&n el sistema nativ& y ara dem&strar la ri*'e)a de estas r'tinas meta%&m'ni%ativas en s mismas %&m& 'na 'ente de 22/24
dat&s ling@sti%&s y antr&&l+gi%&s. Una ve) sit'ada la entrevista en s' %&nte-t& s&%ial y %&m'ni%ativ&, 'ed& r&'ndi)ar en el a'ntalamient& te&rti%& y <i%& de la met&d&l&ga ad&tada. l %at'l& 2 sient& las bases ara el anlisis r&&r%i&nand& ante%edentes de la s&%iedad me-i%ana. l traba& se airma en la idea de *'e las a'tas ling@sti%as n& 'eden entenderse de manera indeendiente de las a'tas s&%iales y %'lt'rales y vi%eversa. s re%isamente, 'na %&mrehensi+n de %iert&s gner&s me-i%an&s %entrales *'e s&n %&le%tivamente llamad&s 7el habla de l&s an%ian&s de anta/&W se basa en el %&n&%imient& de la r&'nda trans&rma%i+n s&%i&e%&n+mi%a *'e al%an)+ a l&s residentes me-i%an&s del n&rte de 'eva -i%& d'rante el %ambi& de sigl&. l he%h& de haber erdid& la base de s' s'bsisten%ia, &r)+ a l&s me-i%an&s a 'na ms ntima y e%&n+mi%a rela%i+n de deenden%ia %&n 7el m'nd& e-teri&r7 y desla)+ ar%ialmente las vieas a'tas de intera%%i+n s&%ial. l %at'l& # se %&n%entra dire%tamente en la entrevista. l anlisis a'nta al m&d& en *'e l&s entrevistad&res %&mnmente lantean las reg'ntas de manera tal *'e l&s entrevistad&s n& 'eden res&nderlas. l &%& est 'est& en l&s %&m&nentes %&m'ni%ativ&s de la sit'a%i+n de entrevista *'e 'eden &bstr'ir el r&%es& de &bten%i+n de res'estas y de s' interreta%i+n. L&s dat&s s&n e-trad&s de las allas de %&m'ni%a%i+n %&n me-i%an&s en el n&rte de 'eva -i%&, %&metidas d'rante la investiga%i+n. i r&+sit&, sin embarg&, n& es simlemente identii%ar y des%ribir est&s r&blemas. l desarr&ll& de 'na me&r s&isti%a%i+n met&d&l+gi%a deende tambin del e-amen de s's ra%es %'lt'rales y %&m'ni%ativas. Una tesis bsi%a de este traba& es *'e tal il'mina%i+n ser s&l& %&nse%'en%ia de la t&ma de %&n%ien%ia de las a'tas meta%&m'ni%ativas nativas r&ias de la %&m'nidad de habla del entrevistad&. l %at'l& I, &r l& tant&, delinea las &rmas en *'e l&s me-i%an&s ad*'ieren la %&meten%ia meta%&m'ni%ativa. ;&steng& *'e ese m&vimient& a travs de vari&s niveles de habilidad imli%a 'na r&gresi+n *'e va desde la &bserva%i+n hasta la imita%i+n y de la imita%i+n a la ee%'%i+n ( per)orance!0 la %&meten%ia de l&s s'et&s se reairmaN reval&ri)a %&ntin'amente s&bre la base s' %&ntr&l s&bre las &rmas de habla ar&iadas y la 'er)a ragmti%a de s's alabras. ste anlisis a'nta al &ten%ial de las r'tinas meta%&m'ni%ativas nativas %&m& 'entes de dat&s s&%i&%'lt'rales y s&%i&ling@sti%&s. l aislar las bases s&%i&ling@sti%as de alg'n&s de l&s r&blemas intr&d'%id&s &r la %&nian)a en las t%ni%as de entrevista, se 'tili)a 'na %&mara%i+n entre las n&rmas res''estas &r a*'ellas r'tinas meta%&m'ni%ativas nativas y las reglas *'e intervienen en la investiga%i+n %entrada en la entrevista. n el %at'l& 5 'tili)& el anlisis re%edente de l& *'e r&bablemente est mal en las entrevistas ara desarr&llar 'na r&'esta *'e las ie %&rre%tamente. ;&steng& *'e el traba& de %am& debera %&men)ar %&n 'na investiga%i+n de las a'tas %&m'ni%ativas nativas, arti%'larmente a*'ellas *'e %&n%iernen a las r'tinas meta%&m'ni%ativas. l &%&, &r l& tant&, %ambia ara detallar la manera en *'e est&s res'ltad&s 'eden 'tili)arse en el dise/& de la investiga%i+n, en las eval'a%i&nes eri+di%as de la ee%tividad de la met&d&l&ga, y en las interreta%i&nes de l&s dat&s de la entrevista. l %at'l& 6 s'giere *'e l&s r&blemas inherentes a las entrevistas ad*'ieren m'%h& ms *'e 'na signii%a%i+n 7'ramente met&d&l+gi%a7. Erat& de m&strar *'e la &'laridad de las t%ni%as de entrevista tiene s' &rigen en el he%h& de *'e ellas res'men n'estras te&ras &'lares rese%t& de la nat'rale)a de la realidad s&%ial y de l&s r&%es&s %&m'ni%ativ&s. ntrevistar, ent&n%es, n&s ha ermitid& retener alg'n&s de l&s re%&n%et&s bsi%&s *'e n&s hem&s es&r)ad& tan 'ertemente en desterrar del d&mini& de la te&ra e-l%ita. 'estra in%aa%idad ara a%etar l&s r&blemas met&d&l+gi%&s, ent&n%es, retrasa en&rmemente l&s avan%es te+ri%&s, al 'nt& *'e n& hem&s sid& t&talmente e-it&s&s en e-tirar m'%has de las ert'rbad&ras imli%a%i&nes <i%as 23/24
del r&%es& de investiga%i+n.
24/24