ACL Proves

Nom: ……………………

Data: ……………….

PROVES ACL

Provess A CL Prove

Nom: ……………………

Data: ……………….

Provess A CL Prove

Nom: ……………………

Data: ……………….

Provess A CL Prove

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL 1 Exemple per comentar col·lectivament col·lectivament ACL-1E

Era un gegant tan alt, tan alt que arribava als núvols. Un dia tenia tanta gana que va obrir la boca i sense voler es va engolir un avió. Immediatament Immediatament li va començar a fer mal la panxa. 

Com devia quedar el gegant? A) content B) amb gana C) ben tip D)mig malalt



On va anar a parar l'avió? A) a l'aeroport B) als núvols C) a la panxa D) a la mar

 G.

CATALÀ, M. C ATALÀ, E. MOLINA, R. MONCLÚS



d’aquesta edició: Editorial Graó

Provess A CL Prove

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-1.1

Endevines què és?

1. Té 2 rodes i pedals i es pot passejar. A) bicicleta B) cotxe C) carro D) patins 2. Va després del 16 16 i abans abans del 18. A) 15 B) 16 C) 17 D) 19 3. És de vidre i es posen posen líquids. líquids. A) cullera B) espill C) ulleres D) botella 4. Un moble moble que serveix per menjar, menjar, escriure i treballar. treballar. A) llibre B) llapis C) taula D) armari

 G.

CATALÀ, M. CATALÀ, E. MOLINA, R. MONCLÚS




Provess A CL Prove

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-1.2

Estimats Reis d'Orient, Este any m'he portat molt bé. Voldria: retoladors, un cotxe, una pilota pi lota i sobretot una grua. També tot el que vulgueu. Besadetes, Ramon

5. Quin regal prefereix? A) pilota B) cotxe C) retoladors D) grua 6. Qui escriu la carta? A) un xiquet B) una xiqueta C) els Reis D) la mare 7. Com et sembla sembla que és Ramon? Ramon? A) avorrit B) roín C) tímid D) bon xic 8. Quantes coses demana? A) menys de 3 B) 2 o 3 C) 4 o més D) menys de 4  G.





Provess A CL Prove

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-1.3

9. Quin és el camí més curt per arribar a casa de la iaia? A) el dels arbres B) el de la llebre C) el de les floretes D) el dels bolets 10. Quin és el camí més llarg? A) el de les floretes B) el de la llebre C) el dels bolets D) el dels arbres 11. Si passara pel camí de les floretes, trobaria bolets? A) de cap manera B) segur que no C) no, perquè no n'hi ha D) si en busca bé, sí

 G. CATAL

, M. CATAL , E. MOLINA, R. MONCL S




Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-1.4

Les marietes tenen 6 potes i 7 taquetes a l'esquena. També tenen 2 antenes al cap. Jo tinc 3 marietes.

12. Quantes antenes tenen entre totes? A) 3 B) 5 C) 6 D) 8 13. De què tenen més les marietes? A) antenes B) taques C) potes D) ales 14. Si se m'escapa una marieta, quantes en tindré? A) menys de 3 B) més de 3 C) 3 D) 4

 G.





Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-1.5

M'he comprat un elefant, on el pose si és tan gran? A la cuina no, ni al corredor. A l'escala cau, que és un babau! F. Bofill, A. Puig 1 F. Serra

15. On voldria posar l'elefant que ha comprat? A) al parc B) a sa casa C) a la platja D) al jardí 16. Per què té problemas amb l'elefant? A) perquè és gran B) perquè és gris C) perquè és brut D) perquè és mogut 17. Com és este elefant? A) llest B) bovo C) espavilat D) entremaliat  G.





Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-1.6

Les oronetes fan els nius amb fang i palla als balcons o a les teulades de les cases. S'alimenten amb insectes que cacen volant.

18. On fan els nius les oronetes? A) dins del fang B) a la palla C) dalt d'un arbre D) a les cases 19. On troben el menjar? A) pel riu B) pel prat C) per l'aire D) per l'aigua 20. Què mengen? A) llavors B) truites C) llet D) insectes

 G.





Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-1.7

Una maduixa molt presumida es volia llevar aquell muntó de piquets que tenia a la cara. Un cuquet que la volia ajudar li va dir: -Conec una fada que tindrà una solució!

21. Com creus que era el cuquet? A) despistat B) generós C) cregut D) valent 22. Quin títol pot tindre este conte? A) La maduixa té un problema B) El cuquet presumit C) La maduixa busca amics D) El cuquet no sap què fer 23. Qui ha de resoldre el cas? A) un cuc B) una fada C) una marieta D) un mag 24. Què farà segurament la fada? A) menjar-se la maduixa B) posar-li més piquets C) traure-li els piquets D) no farà res

 G.





Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL 2 Exemple per comentar col ·lectivament

ACL-2E

Era un gegant tan alt, tan alt que arribava als núvols. Un dia tenia tanta gana que va obrir la boca i sense voler es va engolir un avió. Immediatament li va començar a fer mal la panxa. 

Com devia quedar el gegant? A) content B) amb gana C) ben fart D) mig malalt



On va anar a parar l'avió? A) a l'aeroport B) als núvols C) a la panxa D) al mar



Què vol dir immediatament? A) el mateix dia B) a l'instant C) al cap d'un quant temps D) l'endemà

 G.





Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-2.1

Una granota a qui agradava molt fer esport va decidir traure's el carnet de piscina. Per això li calia una fotografia. Com que era molt presumida, no volia que se li veiera l'enorme boca de calaix que tenia. La seua cosina li va aconsellar que quan anara al fotògraf, polida i pentinada, diguera, amb la boca ben xicoteta, la paraula "confit". Ella es va equivocar i en aquell moment va dir "NATA".

1. Què necessitava la granota? A) un vestit de bany i xancle B) una foto d'una piscina C) una foto de mida xicoteta D) un espill i una pinta grossa 2. Què preocupava la granota? A) no tindre diners per fer-se la foto B) no saber on feien fotos C) no tindre prou temps D) no eixir prou guapa 3. Què va fer la granota? A) parlar amb una amiga B) parlar amb una cosina C) tapar-se la boca D) no fer-se la fotografia 4. Què creus que va passar al final? A) li va eixir la boca gran B) no se li veia la boca C) li va eixir la boca xicoteta D) no va eixir la foto

 G.





Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-2.2

Pau va anar a vendre la seua vaca al mercat i li van donar una bossa plena de monedes. Tot content, pel camí les anava fent dringar i pensava: "Que ric que sóc! Em compraré un hort, una casa i un cavall. Un lladregot que l'anava espiant, el va parar i li va dir: - Jo sé fer créixer els diners. Només cal que plantes les monedes en aquell camp i demà haurà eixit un arbre tot ple de monedes. I així ho va fer.

5. Què devia trobar l'endemà Pau? A) un arbre ple de monedes B) només un forat buit C) la bosseta amb les monedes D) les monedes rovellades 6. Com creus que era Pau? A) una mica bovo B) una mica llest C) una mica egoista D) una mica espavilat 7. Com devia ser l'home que l'espiava? A) amable B) bo C) màgic D) astut

 G.





Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-2.3

Un esquirol prepara el rebost per passar l'hivern. Arreplega: 10 pinyons, 7 ametles, 4 nous i 4 avellanas. Va tan atrafegat que pel camí perd 5 pinyons.

8. De què tindrà més al rebost? A) pinyons B) ametlles C) nous D) avellanes 9. Quants fruits tindrà? A) 30 B) 25 C) 20 D) 15 10. L'esquirol s'ha fet este gràfic. Està bé? pinyons

X X X X X A) B) C) D)  G.

nous

ametles

avellane s

X X X X

X X X X X X X

X X X X

ho ha fet bé s'ha equivocat hi ha pocs pinyons hi ha massa ametles





Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-2.4

Per als animals que viuen a la muntanya la vida és molt dura. Durant l'hivern troben pocs aliments i, a més, els caçadors els cacen. Els animals més perseguits pels caçadors són: les perdius, els conills, les llebres i sobretot els porcs senglars.

11. És fàcil la vida dels animals de muntanya a l'hivern? A) sí, perquè‚ hi ha molt menjar B) sí, perquè‚ caminen en llibertat C) no, perquè‚ hi ha poc menjar D) no, perquè‚ tenen por

12. Quins animals són els més perseguits pels caçadors? A) els senglars B) els conills C) les perdius D) les llebres 13. Creus que cal caçar animals? A) sí, perquè‚ són perillosos B) sí, perquè‚ n'hi ha massa C) no, perquè‚ no ens ataquen D) no, perquè‚ es poden extingir

 G.





Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-2.5

Jo tinc un gos finet i nerviós; menut, menut, espavilat i astut. Si estic content llança lladrucs al vent; si em veu enfadat queda preocupat i callat. Joaquim Ruyra (adaptació) 14. De què‚ parla la poesia?

A) d'un xiquet B) d'un gos gran C) d'un gosset D) d'un senyor 15. Què‚ fa quan l'amo està content?

A) corre B) lladra C) crida D) salta

16. Què fa quan l'amo està disgustat? A) calla B) marxa C) plora D) dorm

 G.





Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-2.6

Al senyor Pep les orelles no li paren de créixer. Com que està molt preocupat va a visitar el metge. - Senyor Rovira, què he de fer? -Ui, quin cas més estrany! No ho sé, deixe'm pensar. Mire.... de moment prenga estes pastilles per a la tos.

17. Quin problema té el senyor Pep? A) que té molt mal d'orella B) que sempre té molta tos C) que les orelles se li tapen D) que les orelles se li fan grans 18. A qui va a veure el senyor Pep? A) al farmacèutic B) a la infermera C) al doctor D) al practicant 19. Què creus del senyor metge? A) que és molt savi B) que no sap res C) que és molt bon metge D) que ho soluciona tot 20. Quin títol creus que és el millor? A) El millor metge del món B) Les orelles s'encongeixen C) Les pastilles de la tos D) La malaltia misteriosa

 G.





Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-2.7

Amb els amics hem fet este gràfic dels animals que tenim a casa: Marc Sergi Laura Teo

1 1 3

1 2 3

1 2 2 1

2 2 1

2

21. Qui té més animals? A) Marc B) Laura C) Sergi D) Teo 22. Hi ha dos amics que tenen el mateix nombre d'animals, qui són? A) Marc i Laura B) Laura i Sergi C) Marc i Teo D) Teo i Sergi 23. Quants gats tenen entre tots? A) 4 B) 5 C) 6 D) 7 24. Quin és l'animal que tenen menys xiquets? A) peix B) gos C) tortuga D) pardalet

 G.





Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL 43 ACL-3.1 L'Anna va a classes de ballet tot l'any menys els mesos de juliol i agost que fa vacances. Encara que s'hi esforça, els passos no li surten gaire bé i una nena rosseta que és una antipàtica sempre li diu a cau d'orella <
1. Quants mesos va a classes de ballet I'Anna? A) Cinc B) Set C) Deu D) Onze E) Dotze 2. Per que I'Anna fa una ganyota a l'altra nena? A) Perquè és rosseta B) Perquè és lletja C) Perquè no és la seva amiga D) Perquè no li agrada el que li diu E) Perquè li diu que balla bé

3. Que vol dir «a cau d'orella»? A) Que 1i parla baixet B) Que li parla molt fort C) Que li parla davant de tothom D) Que l'orella té un forat E) Que 1i cau l'orella 4. Creus que l'Anna és molt bona ballant? A) Sí, perquè hi va tot el curs B) Sí, perquè 1i agrada molt C) Sí, perquè és una gran ballarina D) No, perquè no practica gaire E) No, perquè no li surt del tot bé

Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-3.2

El diumenge a punta de dia tota la família vam anar a buscar bolets. El pare i la Maria van fer tot un cistell de rovellons cadascú. Es dar, però, que ella va fer trampa, perquè de la meitat cap a sota era ple d'herbes. La mare i jo anàvem explicant histories i no en vam veure ni un. El petit Jaumet en va trobar dos de bons i molts de dolents que vam haver de llençar, va agafar una enrabiada ...!

5. En quin ordre van trobar més bolets bons? A)

Maria-Jaumet-pare

B)

Pare-Maria-Jaumet

C)

Pare-Jaumet-Maria

D)

Maria-pare-Jaumet

E)

Jaumet-pare-Maria

6. Per que creus que es va enrabiar en Jaumet? A)

Perquè va trobar dos bolets bons

B)

Perquè va trobar molts bolets

C)

Perquè va trobar pocs bolets a la muntanya

D)

Perquè li van fer llençar gairebé tots els bolets

E)

Perquè li van fer llençar tots els bolets

7. Per que diu que la Maria va fer trampa? A)

Perquè es va dedicar a collir herbes

B)

Perquè es va dedicar a collir bolets

C)

Perquè volia fer veure que tenia moltes herbes

D)

Perquè va posar bolets dolents al cistell

E)

Perquè volia fer veure que tenia molts bolets

Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-3.3

El capgrós canvia a poc a poc a mesura que es transforma en granota. Del conjunt d'aquests canvis se'n diu metamorfosi. Primer comencen a formar-se les dues potes de darrere, a la base de la cua. Després apareixen les del davant i al final s'encongeix la cua. Al mateix temps, les brànquies amb que respirava dins l'aigua van desapareixent i es formen els pulmons. A partir d'ara ja podrà viure fora de l'aigua. Els animals que segueixen aquest procés es diuen amfibis.

8. Que vol dir «metamorfosi de la granota»? A) El conjunt de canvis que fa el capgros B) El conjunt de canvis per tomar-se capgros . C) Els canvis que li fan les potes D) Els canvis que li fa la cua E) Els canvis que 1i fan les brànquies 9. Quin ordre segueixen els canvis que fa? A) Sortir potes del davant-sortir potes del darrere-encongir-se la cua B) Sortir potes del darrere-sortir potes del davant--encongir-se la cua C) Encongir-se la cua-sortir potes del davant-sortir potes del darrere D) Encongir-se la cua-sortir potes del darrere-sortir potes del davant E) Sortir les brànquies-encongir-se la cua-sortir potes del davant

10. Per que la granota un cop transformada pot respirar a terra, fora de l'aigua? A) Perquè ja té les quatre potes B) Perquè ja no té cua • C) Perquè té pulmons i brànquies D) Perquè ara ja té brànquies E) Perquè ara ja té pulmons 11. Quin títol posaries a aquest text? A) Les potes de les granotes B) Els canvis deis animals C) Els animals d'aigua dol9a D) La metamorfosi deis amfibis E) La metamorfosi deis rèptils Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-3.4 Avui li he dit al meu pare que no m'agrada fer càlcul mental per que no serveix pera res i ell m'ha dit: «N’estàs segur? Mira, si endevines aquest número te'l regalo

en cromos»: És més gran que el cinquanta-vuit És més petit que el seixanta-u No és el seixanta Quin és? L'he endevinat. Amb aquest cromos, quantes pagines de l’àlbum podré omplir?

12. Quin número és? A) 57 B) 58 C) 59 D) 60 E) 61 13. Quina dada em falta per poder saber quantes pagines de l’àlbum podré omplir? A) Quants cromos hi ha a cada sobre B) Quants cromos caben en cada pagina C) Quants cromos té la col•lecció D) Quants cromos tindré en total E) Quants cromos em falten a l’àlbum 14. Per que creus que aquest pare juga a aquest joc amb el seu fill? A) Perquè H agradin més les matemàtiques B) Per fer-lo enfadar, perquè no sap comptar C) Perquè és simpàtic i li agrada fer riure D) Perquè no vol que acabi la col•lecció E) Perquè no hagi de fer càlcul mental

Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-3.5

Els ocells mengen moltes coses diferents. De vegades es pot esbrinar el que menja un ocell veient el seu bec. Els cistells que mengen llavors tenen el bec dur i gruixut, es diuen granívors. Els ocells insectívors mengen insectes i tenen el bec prim, puntegut. El bec deis ocells que cerquen menjar dins el fang, la sorra i la terra mullada, encara s6n més llargs i prims. Com que viuen prop de l’aigua, es diuen de ribera.

Bis rapinyaires mengen cam i tenen el bec corbat i fort per poderla arrencar.

15. El pit-roig s'alimenta de mosques i mosquits; quin tipus de bec té? A) Llarg i prim B) Dur i gruixut C) Prim i puntegut D) Llarg i gruixut E) Gros i ganxut 16.

Quin d'aquests títols explica millor el contingut del text? A) Importància de les aus B) L'alimentaci6 deis ocells C) Els becs de les aus D) Tipus de becs segons l'alimentació E) La mesura dels becs de les aus

17.

Per que creus que les aus de ribera tenen el bec llarg i prim? A) Per caçar els mosquits quan valen B) Per defensar-se dels altres animals C) Per buscar insectes entre les branques dels arbres D) Per cercar alimenten el fang sense mullar-se E) Per cercar aliments molt variats

18.

Segons el text, quina d'aquestes classificacions creus que és la bona? A) Granívors-insectívors-de bec llarg-de bec curt B) Granívors-insectívors-de ribera-rapinyaires C) De bec gruixut-de bec prim-de ribera-de bec corbat D) Granívors-insectívors-rapinyaires-de bec corbat E) De bec dur-de bec prim-de ribera-rapinyaires Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-3.6

En Ramon i la Neus s'han quedat sols a casa i han preparat un berenar esplèndid. Han menjat: torrades amb formatge, iogurt de maduixa i per acabar galetes de xocolata després d'unes mandarines. En arribar la mare li han explicat i no li ha fet cap gracia. Avui no han sopat, res no els venia de gust.

19. En quin ordre han menjat les coses del berenar? A) Torrades-iogurt-galetes-mandarines B) Torrades-iogurt-mandarines-galetes C) Torrades-formatge-iogurt-maduixes D) Torrades-mandarines-iogurt-galetes E) Torrades-galetes-mandarines-iogurt 20. Per que no han sopat avui en Ramon i la Neus? A) Perquè no tenien gana B) Perquè no tenien sopar C) Perquè no tenien berenar D) Perquè la mare no hi era E) Perquè la mare els ha castigat 21. Creus que és bo per a la salut menjar tant? A) Sí, perquè ens hem d'engreixar B) Sí, perquè m'agraden les galetes C) No, perquè no s'ha de berenar D) No, perquè no m'agrada el iogurt E) No, perquè pot fer mal de panxa 22. Per que creus que a la mare no li ha fet cap gracia? A) Perquè havien menjat molta xocolata B) Perquè els ha trobat sols C) Perquè havien menjat massa D) Perquè no havien sopat E) Perquè havien berenat

Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-3.7

Els arbres es muden de roig i de groc, les fuIIes tremolen sota un sol de foc. El vent les fa caure, les duu fins al port. Quan surtis de casa, trepitja-les fort! Les mosques s'amaguen, l'hivern és a prop. Les flors, espantades, es tanquen de cop. F. Bofill, A. Puig, F. Serrat

23.

A quina estació de l'any es refereix la poesia? A) B) C) D) E)

La primavera L'estiu La tardor L'hivern No es pot saber

24.

Que vol dir «els arbres es muden de roig i de groc»? A) Que als arbres els agraden aquests colors B) Que els arbres es posen mudats quan fa vent C) Que el tronc canvia de color quan fa fred D) Que els arbres es pinten les fulles de colors E) Que el color de les fulles canvia quan es van assecant

25.

Per que diu que les fulles tremolen? A) B) C) D) F)

Perquè el vent les mou Perquè tenen fred Perquè el sol no les escalfa Perquè l'arbre les fa moure Perquè algú les fa bellugar

Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL 4 Exemple per comentar col·lectivament En Miquel ha anat convidat amb els seus pares a casa d'uns amics tot el cap de setmana. Els grans s'han passat la tarda xerrant i els petits no han parat de jugar ni un moment. Quan ja és fosc en Miquel té una gana que el devora, així que el criden s'asseu a taula de seguida, però quan veu què porten de primer plat, diu: - Tinc mal de panxa!

1. Per què creus que diu "tinc mal de panxa"? A) Perquè de cop i volta no s'ha trobat bé B) Perquè el que porten no li agrada C) Perquè jugar tant li ha fet mal de panxa D) Perquè té moltes ganes de jugar E) Perquè el que porten li agrada molt

2. A quin àpat creus que es refereix el text? A) Al dinar B) Al berenar C) Al sopar D) A l'esmorzar E) Al ressopó

3. Què creus que poden haver preparat de primer plat? A) Maduixes amb vi B) Bistec amb patates C) Pastís de xocolata D) Puré de verdures E) Flam amb nata

Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-4.1 Aviat serà la tardor i cal que en Joan comenci a preparar les coses per al nou curs. Un dia amb la seva mare van a la sabateria a comprar unes sabatilles d'esport. Se n'emprova unes que li queden molt bé, però quan mira la marca li diu a la mare que no les vol. - Jo vull unes "Weber", són molt millor perquè les anuncien a la televisió. La mare s'aixeca d'una revolada i surt de la botiga sense comprar res.

4. Creus que és prou bona la raó que dóna en Joan per triar unes sabatilles? A) Sí, perquè ell vol unes "Weber" B) Sí, perquè les anuncien a la televisió C) No, perquè no són tan maques D) No, perquè això no vol dir que siguin més bones E) No, perquè ja en té unes a casa 5. Per què penses que la mare s'aixeca i marxa? A) Perquè vol anar a una altra sabateria B) Perquè té molta pressa C) Perquè s'enfada amb en Joan D) Perquè no li agraden les sabatilles d'esport E) Perquè no li calen sabatilles 6. A quina època de l'any passa el que explica el text? A) A la primavera B) A l'estiu C) A la tardor D) A l'hivern E) Per Nadal 7. Què vol dir que li queden molt bé les sabatilles? A) Que li van a la mida però no són boniques B) Que li van una mica grans però no estan mal C) Que són de la seva mida però li fan el peu gros D) Que són maques i li fan mal als peus E) Que són maques i li van a la mida

Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-4.2 Les plomes dels ocells són un magnífic recobriment per protegir la seva pell per poder volar i per mantenir-se calents. També han de ser impermeables per això sota la cua tenen una espècie de cera que han d'escampar cada dia amb el seu bec per damunt de les plomes i així l'aigua rellisca.

8. Per què els ocells no es mullen quan plou? A) Perquè volen de pressa i l'aigua no els toca B) Perquè s'arreceren al niu i quan plou no surten C) Perquè amaguen el cap sota l'ala D) Perquè es posen una cera que els recobreix les plomes E) Perquè tenen unes plomes molt llargues

9. Quan han de tenir cura de les seves plomes? A) Quan volen B) Diàriament C) Cada setmana D) De tant en tant E) Quan es mullen

20. D'on treuen la cera que necessiten? A) Del seu bec B) De les seves plomes C) De sota la cua D) De sota les ales E) De dintre el niu

11. Quina frase recolliria millor la idea principal d'aquest text? A) Els serveis que les plomes fan als ocells B) El cos dels ocells està recobert de plomes C) Les plomes dels ocells no es mullen D) Els ocells tenen plomes a les ales E) Les plomes mantenen l'escalfor Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-4.3 La Marta comenta amb la seva mare com organitzarà la festa del seu aniversari: - No vull convidar l'Oriol! sempre es posa amb les nenes. - Jo penso que l'has de convidar perquè és del teu grup i es podria enfadar contesta la mare.



li

- Tant m'és! també ell ens fa enfadar a nosaltres amb el que diu. - Pensa que tot i amb l'Oriol sou el doble de nenes i convé que hi hagi barreja. - Però mare, l'Arnau m'ajuda sempre, en Pep és molt divertit, l'Òscar és un bon noi i en Carles sap organitzar molt bé els jocs; en canvi l'Oriol... - Dona, em sap greu per aquest nen. - Com vulguis, però no li farem cap cas!

12. Quantes nenes seran a la festa si no en falla cap? A) Cinc B) Sis C) Deu D) Dotze E) Setze

13. Penses que la Marta convidarà l'Oriol? A) Sí, per complaure la mare B) Sí, perquè li fa il·lusió C) No, perquè no li agrada gens D) No, perquè no es parlen E) No, perquè molesta les nenes

14. Si durant la festa expliquen acudits, quin nen creus que els farà riure més? A) Òscar B) Arnau C) Carles D) Oriol E) Pep

Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-4.4 Per a la Festa Major del meu poble la comissió de festes vol guarnir els carrers amb estrelles lluminoses. Cada estrella té 2 bombetes blanques, el doble de blaves, 3 de verdes, una de vermella i al mig la groga. Al carrer Gran hi volen posar 8 estrelles i al carrer de la Font la meitat.

15. Quantes bombetes necessitem per a cada estrella? A) 5 B) 7 C) 9 D) 10 E) 11

16. Quantes bombetes vermelles faran falta per guarnir el carrer de la Font? A) 2 B) 3 C) 4 D) 6 E) 8

17. De quin color posarem més bombetes per guarnir els dos carrers? A) Blau B) Vermell C) Groc D) Blanc E) Verd

Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-4.5 Els peixos més coneguts són els que mengem normalment com la sardina o la tonyina que són marins. El llenguado i el rap també viuen al mar, al fons, són aplanats i la seva pell imita el color de la sorra per passar inadvertits als seus enemics. La truita, el barb i la carpa són d'aigua dolça, viuen als llacs o als rius. N'hi ha alguns com els salmons que passen unes temporades al mar i unes altres a l'aigua dolça.

18. Què vol dir que la sardina o la tonyina són marins? A) Que són de color blau marí B) Que són bons mariners C) Que viuen al mar D) Que viuen al riu E) Que són d'aigua dolça 19. Què fan d'especial els llenguados per defensar-se dels seus enemics? A) Amagar-se en un forat de les roques B) Posar-se darrera d'unes algues C) Nedar molt de pressa D) Camuflar-se a la sorra E) Atacar els seus enemics 20. Si les anguiles són del mateix grup que els salmons, on deuen viure? A) Als rius B) Al mar C) Al riu i al mar D) Al fons del mar E) Al fons del riu 21. Segons el text, quina classificació de peixos creus que és més correcta? A) B) C) D) E)

De mar - de riu - marins Plans - rodons - allargats De mar - sardines - tonyines De platja - de riu - de costa De mar - de riu - de mar i riu

Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-4.6 La Joana dorm. I mentre dorm no s'adona que ha entrat un follet a la seva cambra. El follet fa un salt lleuger damunt del llit i s'enfila pel coixí. S'acosta de puntetes al caparró rinxolat que dorm, i comença a butxaquejar. De la butxaca, en treu un grapat de terra que tira als ulls clucs de la Joana. Així la Joana tindrà el son ben pesat.

22. En quin ordre s'acosta el follet a la Joana? A) Butxaqueja, fa un salt, s'enfila pel coixí B) S'enfila pel coixí, butxaqueja, fa un salt C) Fa un salt, s'enfila pel coixí, butxaqueja D) Butxaqueja, s'enfila pel coixí, fa un salt E) Fa un salt, butxaqueja, s'enfila pel coixí

23. Per què creus que s'acosta de puntetes al cap de la Joana? A) Perquè no li caigui la terra B) Perquè no el vegi que s'acosta C) Perquè li fa por D) Perquè li apreten les sabates E) Perquè no es desperti

24. Què vol dir butxaquejar? A) Portar les butxaques foradades B) Mirar què troba a les butxaques C) Escalfar-se les mans a les butxaques D) Mirar si porta butxaques E) Tenir moltes butxaques

Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-4.7

L'Ebre travessa en gran part del seu curs terres molt pobres, sense arbres, devastades. La força amb què baixa és tan gran que arriba a l'última part del seu curs carregat de fang. El color del riu en el seu curs final ja no té res a veure amb el de l'aigua, sinó que li ve donat pel fang de color groguenc, dens i espès que arrossega. Són aquestes quantitats de fang que es dipositen davant el mar, l'explicació del delta, que creix sense parar.

25. Com es forma el delta d'aquest riu? A) Per la força de l'aigua B) Per l'acumulació de fang C) Pel color de les terres que travessa D) Per les corbes del curs final E) Pel color groguenc de l'aigua 26. Com són la majoria de terres que travessa? A) Ben regades i amb plantes B) Molt poblades de ciutats C) Camps de conreu amb molts arbres D) Pobres i amb poca vegetació E) Muntanyoses i amb molta vegetació 27. Com és l'aigua del riu a la desembocadura? A) Cristal·lina B) Neta C) Clara D) Fangosa E) Transparent 28. Quin títol resumiria millor aquest escrit? A) Els rius de Catalunya B) El delta dels rius C) La força de l'aigua D) El naixement de l'Ebre E) El delta de l'Ebre

Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-4.8 El sol se n'anava quan jo hi he arribat. La copa dels pins ja era negra, però el tronc tot daurat. Joan Maragall

29. A quin moment del dia es refereix? A) A la matinada B) A mig matí C) Al migdia D) Al capvespre E) A la nit

30. Per què diu que el tronc era tot daurat? A) Perquè la copa dels pins ja era negra B) Perquè encara rebia els raigs del sol C) Perquè l'havien pintat d'or D) Perquè el tronc era d'or E) Perquè el sol ja no il·luminava

31. Quin d'aquests títols creus que explica millor la poesia? A) Posta de sol B) La copa dels pins C) El tronc dels pins D) Quan surt el sol E) Plou i fa sol

Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL 5 Exemple per comentar col·lectivament - ACL-E El fill petit troba una velleta que l'esperava a mig camí. -Si vals entrar al castell!, fes tot el que jo et digui. Quan et surti un llop de pèl negre, tira-li un tros de carn que portaràs preparat, quan t'ataqui el gran ós salvatge, dóna-li mel, i mentre estigui entretingut, pren-li el tresor que té guardat el gegant sota el seu coixí, cuidant que no es desperti. Però has de pensar que el castell només s'obre quan són les dotze de la nit. -Si fas tot això el tresor serà teu. -Gràcies, així ho faré -li digué agraït el noi. -No t'entretinguis que aviat serà fosc -li digué la velleta.

Què ha de tenir en compte el noi abans d'entrar al castell? A) Tirar un tros de carn al llop de pèl negre B) Prendre el tresor del gegant C) Donar mel al gran ós salvatge D) Esperar que siguin les dotze de la nit E) Vigilar que el gegant dormí Com creus que és la velleta? A) Desconfiada B) Egoista C) Generosa D) Tafanera E) Dolenta Quina hora del dia creus que era quan es feia aquest diàleg? A) El matí B) La tarda C) El migdia D) La nit E) La matinada Per que creus que el llop no l'atacarà? A) Perquè quedarà parat quan el vegi B) Perquè se n’anirà a veure com !'ataca l'ós C) Perquè el trobarà simpàtic i no li voldrà fer mal D) Perquè no tindrà gana i el seguirà com un gos E) Perquè estarà entretingut menjant el tros de carn ACL-5.1 Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

La Clara i la Laura són molt amigues. Un dissabte es van trobar a casa de la Laura per fer magdalenes, però després de tota l a tarda amb el llibre de receptes nomé van aconseguir unes boles corretjoses que ni tan sols el gos de la Laura, que menja qualsevol c osa, va ser capa d’empassar -se. -Són magdalenes de xiclet -va dir la Laura en to desafiant al seu germà, que ja començava a riure's de les seves habilitats com a cuineres. Van adonar-se de !'error quan va arribar la mare i els va dir que s'havien equivocat de pot i que havien usat midó en lloc de farina. Llavors van esclatar a riure tots.

1. D'entre els títols següents, quin creus que és més adequat per a aquest text? A) B) C) D) E)

Un berenar deliciós Magdalenes per a gossos El gos de la Laura Les cuineres experimentades Aprenentes de cuinera

2. Que vol dir 11el to desafiant» de la Laura? A) B) C) D) E)

Que !'empipa que el seu germà se'n fumi d'ella Que no vol que el seu germà tasti les magdalenes Que vol fer quedar malament el seu germà Que vol que el seu germà també rigui d’allò que ha passat Que !'empipa que el seu germà s'ho mengi tot

3. Llegeix aquesta afirmació: «La Clara i la Laura van seguir les instruccions d'una recepta per fer magdalenes de xiclet». Com creus que és aquesta afirmació? A) B) C) D) E)

For a correcta Probablement correcta Segur que és incorrecta Probablement incorrecta No es pot saber

ACL-5.2

Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

Les guineus s'adapten a tots els climes amb facilitat. Les adaptacions més característiques són el pelatge i la mida de les orelles. El pelatge pot presentar colors diversos, des de marró rogenc fins al blanc, per poder passar inadvertides. També varia el tipus de pel, molt llarg i atapeït en alguns casos i en altres més curt i fi. La mida de les orelles té una gran importància: unes orelles grosses i forta ment irrigades, és a dir, recorregudes per múltiples vasos sanguinis, permeten un gran refredament de la sang. Hi ha la guineu àrtica, que viu al Pol Nord, la guineu comuna i la guineu del desert.

4. Tenint en compte l'explicació anterior, quines característiques deu tenir la guineu àrtica? A)

Pel roig, curt i atapeït i orelles petites

B)

Pel grisenc, llarg i fi i orelles molt !llargues

C)

Pel blanc, curt i atapeït i orelles !llargues

D)

Pel marronós, llarg i atapeït i orelles mitjanes

E)

Pel blanc, llarg i atapeït i orelles molt petites

5. Per que creus que la guineu del desert té el pel d'un color torrat ciar? A)

Perquè així passa desapercebuda en el lloc on viu

B)

Perquè així és una característica de la seva espècie

C)

Perquè té el cos cobert d'un pel molt curt i fi

D)

Perquè aquest color fa més calor. Seria millar el blanc

E)

Perquè així li dificulta camuflar-se quan ca a

6. Quin títol creus més adient per aquest text? A)

Les guineus del Pol Nord

B)

Adaptació de les guineus segons el clima

C)

Els éssers viu s'adapten al lloc on viuen

D)

La mida de les orelles de les guineus

E)

Habitats de les guineus

ACL-5.3

Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

Amb la colla d'amics decidim d'anar al cinema algun dia de la setmana vinent. Consultem la cartellera. PRINCESA. Laborables, 6,25 euros. Dilluns no festius, dia de l'espectador, 4,6 euros. Vigília de festius i festius 6,5 euros. Salto mortal. (VO) Sessions: 16.45, 18.30 1 20.16. Dissabtes i festius sessió matinal a les 11.30. Frankenstein. Sessió de nit a les 22.15. Viatge a l’infinit. Divendres, dissabte i vigílies de festius sessió de matinada a les 0.30.

COMEDIA. 6,25 euros. Dimecres no festius dia de l'espectador, 6 euros. La calle oscura. Sessions: 16.30, 18.30 i 20.30. TÍVOLI. Laborables 3,5 euros. Festius, 4 euros. El hombre feliz. Sessions: 16, 19.20 i 22.20. Huracán. Sessions: 17.35 i 20.55.

VICTORIA. Laborables 5,5 euros. Dissabtes i festius 6 euros. Dimecres no festius, dia de l'espectador, 5 euros. La nacha crítica. Sessions: 16.30, 18.25, 20.20 i 22.16.

DIAGONAL (4 sales) 6,25 euros. Dimecres no festius i dia de l’espectador, 4 euros. Sala 1. Yo y mis amigos. Sessions: 16.30, 18.35, 20.40 i 22.45. Sala 2. Frankenstein. Sessions: 16.45, 19.30 i 22.30. Sala 3. El cuento de nunca acabar. Sessions: 16.30, 18.35, 20.40 i 22.45. Sala 4. Siempre es fiesta. Sessions: 16.40, 18.40, 20.40 i 22.40.

7. Si volem anar al cine el diumenge al matí, podrem veure: A) Salto mortal B) Huracán C) Yo y mis amigos D) Frankenstein E) Siempre es fiesta 8. El cinema on ens sortiria més econòmica l'entrada és: A) Al Diagonal el dia de !'espectador B) Al Princesa un dilluns no festiu C) Al Comèdia un dimecres no festiu D) Al Tívoli un dia laborable E) Al Victoria un dia laborable 9. Si anem al cine Princesa, quin dia ens sortirà més barata l'entrada? A) Un dilluns que sigui festa B) Un dilluns que no sigui festa C) Un dia laborable D) Un dimarts E) Un dijous 10. Decidim anar al Diagonal. Des de casa fins al cinema hi ha gairebé mitja hora. Si sortim a les set de casa arribarem just a temps per anar: A) A la sala 1 B) A la sala 2 C) A la sala 3 D) A la sala 4 E) A qualsevol de les quatre sales ACL-5.4 Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

Quan una gossa perduda, sense amo, arriba en un llogarret com Castellsolar, i en veu els fumerols de les xemeneies, tan drets, i sent la música de les veus del Vallès, és gairebé cosa segura que si és a punt de cadellar dirà: “Molt serà que no trobi un indret, aquí mateix, on fer néixer això que porto dins”.

Així devia pensar la gossa negra que l'Andreu va trobar darrera el raure, aclofada en un barder i voltada de petites coses bellugadisses. Quan l'Andreu aparta amb compte la bardissa, la gossa el va mirar, amb esperança. i degué pensar que no s'havia equivocat: hi havia en els ulls d'aquell home que la mirava, una mica d'escalfor d'aquell fumerol de les masies. L'Andreu la va mirar dues vegades. En tenia de cadells! Un de negre com sa mare havia rodolat a un pam d'ella i l'Andreu el collí per atansar-l'hi. Ella sabia on era un lloc de bona gent i on no ho era. Ramon Folch i Camarasa (conte adaptat)

11. Per que va pensar la gossa que no s'havia equivocat? A) Perquè havia encertat en trobar un lloc acollidor B) Perquè era un indret bastant feréstec C) Perquè creia que allà no hi trobaria ningú D) Perquè no tenia més remei que quedar-se allà E) Perquè l'Andreu 11 va acostar el cadell 12. Que creus que farà l'Andreu amb la troballa? A) Agafar els cadells i vendre-se'ls B) Repartir els cadells i fer que la •gossa marxi C) Repartir els cadells perquè la gossa no hagi de patir D) Vigilar que ningú no destorbi la gossa i els cadells E) Espantar la gossa perquè molesta al lloc on és 13. Com devia ser la mirada de l'Andreu? A) De patiment per no saber què fer B) D'acolliment perquè entenia la situació C) De sorpresa, ja que mai havia vist una cosa Igual D) D'esverament per la troballa E) De neguit en veure tants gossos 14. Llegeix bé el text i digues que vol dir «cadellar» A) Tenir cura deis cadells B) Encallar-se en les bardisses C) Fer callar els cadells D) Cercar un cau per als cadells E) Arribar el moment de tenir cries ACL-5.5 Proves A CL

Nom: ……………………

En Pau, en barba que en Bartomeu.

Data: ……………….

Marc i en Jordi tenen més

En Jordi, en Marc i en Bartomeu tenen la barba més petita que en Quim. En Jordi i en Quim tenen números parells.

15. Com es diu el que té el número 3? A) Pau B) Quim C) Jordi D) Bartomeu E) Marc 16. Com es diu el que té la barba més curta? A) Bartomeu B) Jordi C) Quim D) Marc E) Pau 17. Quin número té en Quim? A) 1 B) 2 C) 3 D) 4 E) 5

18. Com es diu el que té la barba més llarga? A) Quim B) Jordi C) Bartomeu D) Marc E) Pau

Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-5.6 Una vegada hi havia un rei que tenia una filia molt preciosa. Els pretendents li sortien a milers i el rei estava aclaparat perquè no sabia amb qui podia casar la. Decidí de fer-ho amb qui presentés un enigma insoluble. Però posa com a condició que els qui presentessin un enigma desxifrable serien penjats. La nova arriba a orelles d'un rústic pastor que decidí! provar fortuna. Explica el cas a la seva mare i li digué que preparés menjar per al viatge, que pel ca mi ja se li acudiria l'endevinalla. Una vella bruixa veïna de la casa, envejosa de la gosadia del noi, canvia les truites que la mare li havia preparat, per una grossa coca emmetzinada. El minyó emprengué el viatge a cavall d'una somera. En passar sota una figuera sentí gana i s'enfila a l'arbre per collir-ne unes quantes. Mentrestant fa somera se li menja la coca que duia al sarró...

19. Que creus tu de la decisió del rei? A) Que era encertada perquè hi havia massa pretendents B) Que era excessiva perquè no calia matar-los C) Que era bona perquè així entretenia el seu poble D) Que estava bé perquè: així feia contenta la princesa E) Que no era bona perquè així encara n’hi anaven més 20. En aquest conte, que vol dir un “enigma insoluble”? A) Que es pot desxifrar amb facilitat B) Que se li entreveu el significat C) Que se li pot trobar el sentit D) Que costa d'endevinar E) Que no se li troba solució 21. Com diríem que és el pastor? A) Que és atrevit, decidit B) Que és descarat, pocavergonya C) Que és temorós, espantadís D) Que és mandrós, peresós E) Que és covard, tímid 22. Després del que narra el conte, que és el més probable que passi? A) Que les figues li faran un bon mal de panxa B) Que no tindrà bona imaginació per a l'endevinalla C) Que se li morirà la somera D) Que la bruixa se sortirà amb la seva E) Que el xicot se'n desdirà i se'n tornarà a casa

Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-5.7 A mitjans del segle xx la indústria efectuava muntatges en cadena, o sigui, organitzava la producció de manera que cada treballador realitzés una peti ta operació del procés de fabricació; així, per exemple, un posava un cargol, el següent collava, un tercer el comprovava, un darre r col•locava un altre i així successivament. Tots els productes obtinguts de la producció en sèrie eren iguals i d'un acabat perfecte. A voltes sortien productes defectuosos perquè un treballador s'equivocava, però, en arribar al final de la cadena el producte passava el con trol de qualitat, on era rebutjat perquè no reunia les condicions necessàries. El muntatge en cadena tenia alguns avantatges: estalviava temps i permetia produir més barat que amb el treball artesà.

23. Que vol dir “producció en sèrie”? A)

Que tots els obrers fan la mateixa feina

B)

Que qui comença una feina l'acaba

C)

Que cadascú passa la seva feina al del costat

D)

Que cadascú fa una petita part de la feina

E)

Que cadascú repassa la feina del seu company

24. Si un obrer treballava malament. segons el text, que passaria al final? A)

Que tot aniria malament per culpa del seu error

B)

Que tots els compradors es trobarien la peça defectuosa

C)

Que en passar el control es refusaria la peça

D)

Que en passar el control s’acceptaria la peça

E)

Que passaria el control de qualitat í es vendria

25. Quina és la raó principal per la qual la industria s'organitzava amb muntatges en cadena? A)

Perquè els treballadors no s'equivoquessin

B)

Perquè s'encarissin els productes

C)

Perquè tots els productes no fossin iguals

D)

Perquè requeria grans inversions

E)

Perquè es produïa molt i es podia vendre més barat

Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-5.8 A classe estem estudiant els volcans i la professora ens ha dit que aviat farem una excursió a Olot, per la zona volcànica. Ens han enviat aquest plànol.

R uta a peu per la zona dels v olcans Km Lloc Aparcament de la Fageda d'en Jordà 0 Sant Miquel de Sacot 3,5 Volcà de Santa Margarida 5,5 Aparcament de Santa Margarida 7,5 Grederes volcà Croscat 8,8 Aparcament de la Fageda d'en Jordà

Temps 1.30 h 2.30 h 3.00 h 3.10 h 4.00 h

26. Si comencem l'itinerari des de l'aparcament de la Fageda, que ens trobarem primer? A) El volcà Croscat B) Sant Miquel de Sacot C) El volcà de Santa Margarida D) L'aparcament de Santa Margarida E) Els volcans d'Olot 27. Anem matí i volem A) B) C) D) E)

a peu seguint l'itinerari indicat. Si comencem l'excursió a les onze del dinar cap a dos quarts de dues, ho podrem fer a: La Fageda d'en Jordà Sant Miquel de Sacot El volea de Santa Margarida El Puig de la Costa El volea Croscat

28. Just després de dinar !'autocar ens ve a recollir a l'aparcament de San ta Margarida, quina part del recorregut no haurem visitat? A) Els volcans d'Olot B) Sant Miquel de Sacot C) L'ermita de Santa Margarida D) El volcà Croscat E) El volcà de Santa Margarida 29.

Estem molt cansats. Quan hem caminat? A) 3,5 quilometres B) 5,5 quilometres C) 7,5 quilometres

D) E)

9 quilometres 11 quilometres Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-5.9 Els ànecs, com molts altres animals, realitzen viatges migratoris, allunyant se d'aquells llocs on les condicions de vida s'han tornat adverses (les temperatures descendeixen molt, escassegen els aliments i els llocs on arrecerar se...) i es traslladen a d'altres on aquestes condicions són més favorables. Algunes plantes es defensen enfront de les condicions adverses (baixes temperatures, poca llum, aigua difícilment disponible ...), perdent les seves fulles. Quan el medi és més favorable les recuperen, així poden recomençar plenament la seva activitat vital. Recorda que molts arbres, com el faig, per den totes les seves fulles a la tardor.

30. Quina frase resumeix millor el contingut d'aquests dos textos? A) Els animals i les plantes, en condicions adverses es traslladen B) Quan fa fred els animals l les plantes no sobreviuen C) Quan és hivern i hi ha pocs aliments els animals emigren D) En condicions dolentes els animals i les plantes s'adapten per sobreviure E) A l'hivern moltes plantes perden les seves fulles

31. D'aquestes expressions n'hi ha una que no significa el mateix que les altres? A) Les condicions s'han tornat beneficioses B) Les condicions són desfavorables C) Les condicions són contraries D) Les condicions s'han tornat adverses E) Les condicions s'han tornat perjudicials 32. Els roures i els pollancres són del mateix tipus que el faig, que creus que els passa a la tardor? A) Recuperen la seva activitat vital B) Com que estan morts, no tenen activitat vital C) Perden totalment la seva activitat vital D) Activen el seu cicle vital E) Disminueixen la seva activitat vital

Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-5.10 Jo tinc el meu poble com el té tothom; no cal pas que-digui quin és el seu nom; no cal que les seves virtuts altifiqui -si una muntanyola li fa de cap al i besa ses plantes un riu immortal perquè arreu hi ha viles, i ciutats, i pobles més grans, més formosos, més vells o més nobles, i també podrien ser cantats com tu amb versos que fossin com un calc segur. Quan dic: el meu poble, ja he dit ta lloança i perquè t'estimo sense comparança, que enlloc sentiria el que sento aquí on totes les coses em parlen de mi, on totes les coses em són conegudes i m'evoquen hores dol ament viscudes, quan no coneixia més amples confins que aquestes muntanyes d'alzines i pins. Joan Arús (fragment de El meu poble)

19. Per que creus que esta orgullós del seu poble? A) Perquè té moltes virtuts i grades B) Perquè és gran i formós C) Perquè és vell i noble D) Perquè és el seu poble i se !'estima E) Perquè té muntanyes d'alzines i pins 20. Segons el que diu la poesia, com deu ser aquest poble? A) Un poblet costaner B) Un poblet petit de muntanya C) Una vila vella i noble D) Una petita ciutat acollidora E) Un petit poblet mariner 21. L'autor d'aquesta poesia creu: A) Que no pot dir el nom del seu poble B) Que ha d'explicar totes les coses bones del seu poble C) Que pera cadascú el seu poble és el millar D) Que tothom sabrà que el seu poble és important E) Que no coneix altres lloes que el seu poble Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL 6 Exemple per comentar col·lectivament - ACL-E El fill petit trobà una velleta que l'esperava a mig camí.  Si vols entrar al castell, fes tot el que jo et digué: Quan et surti un llop de pèl negre, tira-li un tros de carn que portaràs preparat, quan t’ataqui el gran ós salvatge, dóna-li mel, i mentre estigui entretingut, pren-li el tresor que té guardat el gegant sota el seu coixí, cuidant que no es desperti. Però has de pensar que el castell només s'obre quan són les 12 de la nit.  Si fas tot això el tresor serà teu.  Gràcies, així ho faré li digué agraït el xiquet.  No t'entretinguis que aviat serà fosc li digué la velleta. 

Què ha de tenir en compte el xiquet abans d'entrar al castell? A) B) C) D) E)



Com creus que és la velleta? A) B) C) D) E)



Tirar un tros de carn al llop de pèl negre. Prendre el tresor del gegant. Donar mel al gran ós salvatge. Esperar que siguin les dotze de la nit. Vigilar que el gegant dorm.

Desconfiada Egoista Generosa Tafanera Dolenta

Quina hora del dia creus que era quan es feia aquest diàleg? A) El matí B) La vesprada C) El migdia D) La nit E) La matinada



Per què creus que el llop no l'atacarà? A) B) C) D) E)

Perquè quedarà parat quan el vegi. Perquè se n'anirà a veure com l'ataca l'ós Perquè el trobarà simpàtic i no li voldrà fer mal. Perquè no tindrà gana i el seguirà com un gos. Perquè estarà entretingut menjant el tros de carn.

Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-6.1 Un pobre en extrema misèria anà a demanar almoina a la magnífica casa de l'home més ric de la ciutat. Quan aquest el veié li digué:  Que

no has menjat res en tot el dia? Pobre home, si et pots morir de gana. Criats!

porteu-nos alguna cosa per menjar! El pobre home, no veié ni cap criat, ni menja de cap mena, però el seu amfitrió f eia gest de servir-se i de menjar amb molta gana. Menja, home, menja, que avui ets el meu hoste!  Gràcies  Què

senyor, estic agraït de la vostra generosa hospitalitat.

et sembla aquest pa? No el trobes de primera?

 Podeu

estar ben cert que no he menjat en ma vida un pa tan blanc i saborós.

1. Què creus que fa el pobre veient el comportament del ric? A) Es posa trist al veure que no li dóna res. B) S'enfada i abandona la casa. C) Menja perquè té molta gana. D) Agafa el menjar i se'n va corrents. E) Se l'escolta i fa veure que menja. 2. Què et sembla el comportament de l'amo? A) Que és molt generós i per això el convida. B) Que és un burleta i li vol prendre el pèl. C) Que és amable i es preocupa dels altres. D) Que és una bona persona i no vol que passa gana. E) Que és un bromista i per això li dóna menjar. 3. Per què creus que diu: "què et sembla aquest pa? No el trobes de primera?"? A) Perquè era un pa imaginari i volia fer comèdia. B) Perquè volia dissimular i era un pa molt dolent. C) Perquè era un pa molt bo, acabat de fer. D) Perquè era un panarra i li agradava molt el pa. E) Perquè volia que només mengés pa i no d'altres coses 4. Qui creus que és l'amfitrió? A) El convidat. B) L'hoste. C) El criat. D) L'amo de la casa. E) El majordom. Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-6.2 Quan arriba l'hivern, escasseja l'aliment i les condicions són adverses. Llavors alguns animals emigren, com els ocells, d'altres emmagatzemen aliment com els esquirols o les formigues i d'altres hivernen consumint les reserves del seu cos com els óssos o les marmotes. En les zones més seques, on l'aigua és tan escassa, quan arriba la pluja es dóna una veritable explosió de vida, tant vegetal com animal. Els insectes que estaven en estat larvari passen ràpidament a ser adults i es reprodueixen. Les plantes floreixen i amb l'ajut dels insectes també es reprodueixen.

5. Quina és la idea principal que engloba els dos textos ? A) L'hivern és una època difícil per a tota la natura. B) Les condicions ambientals dificulten o faciliten la vida dels éssers vius. C) Les zones seques en determinades ocasions poden tenir una gran vitalitat. D) Hi ha molts animals que emigren davant les dificultats climàtiques. E) Els animals i les plantes necessiten aigua per poder-se reproduir. 6. Què és el que estimula la vida en les zones seques? A) L'aigua. B) Les plantes. C) Les flors. D) Els insectes. E) Les larves. 7. Segons el text quina d'aquestes classificacions és correcta?

A) B) C) D) E)

Viatgen a d’altres països aus óssos i marmotes óssos ocells aus

Han d’hivernar

Guarden aliments

esquirols formigues marmotes óssos i marmotes óssos

formigues ocells formigues esquirols i formigues marmotes

Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-6.3 A mig aire de la serra veig un ametller florit. Déu te guard bandera blanca, dies ha que t'he delit, ets la pau que s'anuncia entre sol, núvols i vent, no ets encara al millor temps però en tens tota l'alegria. Joan Maragall

8. A què creus que es refereix el poeta quan diu "Déu te guard, bandera blanca"? A) B) C) D) E)

A l'alegria del bon temps. A la pau que s'anuncia. A l'ametller cobert per la neu. Als núvols blancs que tapen la serra A l'ametller amb les seves flors.

9. Quin títol seria el millor per al sentit d'aquesta poesia? A) B) C) D) E)

Sol, núvols i vent. L'alegria de l'estiu. Desig de primavera. L'aire de la serra. El millor temps.

10. A quina època de l'any es refereix la poesia? A) B) C) D) E)

Finals d'estiu. Començament de tardor. Ple hivern. Inici de primavera. Començament d'estiu.

Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-6.4 Tenia tres missatges i se m’han barrejat. Si ets capaç d’ordenar -los bé –agafant-ne un tros de cada columna  sabràs

respondre a les preguntes següents. La meva cosina i jo

les properes vacances de Nadal

ha agafat la furgoneta

per passar una setmana esquiant

al rierol de Serratossa

Els meus veïns

un bon dia

per anar-nos a remullar una estona

a l’hortet d’en

d’estiu

estrenaran el cotxe nou

aquesta tarda havent dinat

vam agafar les bicicletes

per anar a collir peres

als Alps suïssos

L’oncle Pau

Martí

d’amagat

11. Què faran els meus veïns? A) Anar a l'hort. B) Banyar-se. C) Collir peres. D) Anar en bici. E) Esquiar. 12. On va en Pau? A) A Serratossa. B) A l'hort. C) Als Alps suïssos. D) A banyar-se. E) A esquiar. 13. Qui i quan agafa la bici? A) L'oncle aquesta vesprada. B) La meua cosina i jo aquesta vesprada. C) La meua cosina i jo un dia d'estiu. D) Els veïns un dia d'estiu. E) Els veïns per Nadal. 14. Per a què agafaran el cotxe? A) Per anar a Serratossa. B) Per anar a l'hort. C) Per anar a collir peres. D) Per anar a banyar-se. E) Per anar als Alps. Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-6.5 Fragment del discurs del cap indi Sealth a l'home blanc, el 1855. No sé, però el nostre sistema de viure és diferent al de vostès. Només la vista de les seues ciutats entristeix els ulls del pell roja. Però això potser sigui perquè el pell roja és un salvatge i no comprèn res. No existeix un lloc tranquil en les ciutats de l'home blanc, on es pugui escoltar com s'obren les fulles dels arbres a la primavera, o com volen els insectes. Sóc un pell roja i no entenc res. Nosaltres preferim el suau murmuri del vent sobre la superfície del llac, així com l'olor d'aquest mateix vent purificat per la pluja. L'aire té un valor inestimable per a un pell roja, ja que tots els sers comparteixen un mateix alè: la bèstia, l'arbre, l'home, tots respiren el mateix aire. L’home blanc no sembla ser conscient de l'aire que respira però l'aire comparteix el seu

esperit amb la vida que sosté.

15. Per què creus que l'indi diu: "sóc un pell roja i no entenc res"? A) Perquè no té cultura i no comprèn les coses. B) Per deixar clar que no sap explicar-se. C) Perquè parla un idioma diferent dels blancs. D) Perquè s'adonin que comprèn millor que ells. E) Per rebaixar-se davant dels blancs. 16. Què vol dir "tots els sers comparteixen un mateix alè"? A) Que els pell-roja arriben a compartir-ho tot. B) Que si tots compartim l'aire ens mancarà. C) Que l'aire ens permet viure a tots els éssers de la terra D) Que l'aire que ens dóna vida no es pot esgotar. E) Que si tots compartim el mateix aire sobreviurem amb dificultat. 17. Entre aquestes afirmacions n'hi ha una que és fals a A) El pell-roja estima molt la seua terra. B) El pell-roja creu que forma part d'un gran conjunt. C) El pell-roja sap que depèn de l'aire per respirar. D) El pell-roja gaudeix amb el que la terra li dóna. E) El pell-roja creu que els blancs saben interpretar la naturalesa. 18. Que vol dir que "l'aire comparteix el seu esperit amb la vida que sosté"? A) Que tots els sers vius depenen de l'aire que respiren. B) Que és una forma de parlar dels indis amb poc sentit real. C) Que els indis creuen en esperits i nosaltres no. D) Que l'aire és com un esperit i per això no es veu E) Que alguns sers vius necessiten aire per viure. Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-6.6 Una dama de Basora havia comprat un diamant meravellós. Un dia, el diamant caigué al foc i no cremà. Era fals. La dama acudí a Txelai, visir famós per la seua saviesa, i demanà la mort del marxant que li havia venut la gemma. Txelai ho acordà. Condemnà el marxant a ser menjat pels lleons en una fossa. El dia del suplici, la dama, des d'un mirador, contemplava el pobre home tremolós i envellit d’angoixa. Però el somriure de la dama s’esqueixà en un crit d'ira. El soterrani s'havia obert i, en

lloc de lleons, n'havien sortit dos gats ridículs. Avançaven calmosament, flairaven amb indiferència el miserable desmaiat i van acabar per saltar, àgilment, fora de la fossa. La dama anà a vomitar la seua ràbia als peus de Txelai:  De què et queixes? li digué el visir . La llei mana exigir ull per ull, dent per dent. El marxant t'enganyà; nosaltres l'hem enganyat a ell. El seu diamant era fals, els nostres lleons també: estem en paus. Màrius Torres

19. Per què somreia la dama? A) Perquè es volia venjar del venedor. B) Perquè li agradava l'espectacle dels lleons. C) Perquè així recuperaria el diamant. D) Perquè volia la justícia. E) Perquè tothom la veia des del mirador. 20. Què volia aconseguir en Txelai deixant anar els gats? A) Castigar bé el marxant. B) Fer pensar a la dama. C) Buscar una compensació per la dama. D) Que la dama tragués la seua ràbia. E) Acontentar el marxant. 21. Trobes que el visir va actuar bé amb el marxant? A) Sí, perquè amb la por que va passar el marxant segurament ja va escarmentar. B) Sí, perquè així el marxant podria tornar a enganyar la gent. C) No, perquè el marxant es quedà tan tranquil i tornaria a enganyar. D) No, perquè s'havia de castigar molt un marxant que enganya. E) Ni sí ni no, no es pot saber. 22. Creus que el visir pensa igual que la dama? A) No, perquè la vol enganyar. B) No, perquè creu insuficient el càstig que ella demana. C) No, perquè vol que s’adoni que és massa cruel. D) Sí, perquè és un home molt just i savi. E) Sí, perquè fa tot el que ella li demana. Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-6.7 Amb la meva família volem anar a la platja. Des de Blanes agafarem un vaixell fins la Cala Boadella, ens banyarem i després tornarem a Blanes a menjar una bona paella cap a les 3 de la vesprada. Al pare li han donat aquesta taula d'horaris i preus: E xcur s ions nàutiques Cos ta B rava

Horaris Blanes St. Francesc Sta. Cristina Boadella Lloret

Lloret Boadella Sta. Cristina St. Francesc Blanes

10,30 10,40 10,45 10,55 11,10

10,15 10,30 10,40 10,45 10,55

Anada 11,40 11,50 11,55 12,05 12,20

11,40 11,55 12,05 12,10 12,20

12,55 13,05 13,10 13,20 13,35

Tornada 12,25 12,40 12,50 12,55 13,05

13,50 14 14,05 14,15 14,30

14,05 14,20 14,30 14,35 14,45

16 16,10 16,15 16,25 16,40

15,25 15,40 15,50 15,55 16,05

Tarifes d’anada i tornada

Lloret Boadella Sta. Cristina

Lloret 400 400

St. Francesc

550

350

Blanes

750

400

Boadella 200

Sta. Cristina 300 350

St. Francesc 350

Blanes

Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

23. A quina hora hem de sortir de Cala Boadella per a ser a temps a dinar? A) 11,55 B) 12,40 C) 14,20 D) 15,25 E) 15,40 24. Quanta estona tarda el vaixell en anar de Blanes a Lloret? A) Vint-i-cinc minuts. B) Trenta minuts. C) Trenta-cinc minuts. D) Quaranta minuts. E) Quaranta-cinc minuts. 25. Quant val un bitllet d'anar i tornar de Blanes a Boadella? A) 200 ptes. B) 350 ptes. C) 400 ptes. D) 550 ptes. E) 750 ptes. 26. Pel mateix preu, a quin altre lloc podríem anar des de Blanes? A) A Sta. Cristina. B) A St. Francesc. C) A Blanes. D) A Lloret. E) A la Costa Brava. 27. Quin és el viatge més barat? A) De St. Francesc a Boadella. B) De Boadella a Blanes. C) De Blanes a St. Francesc. D) De Blanes a Santa Cristina. E) De Sta. Cristina a Boadella.

Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-6.8 Les empreses industrials o agrícoles necessiten oficines a les quals acudeixen els compradors de productes manufacturats i els venedors de maquinària i primeres matèries, i on es centralitza l’administració amb l’ajut d'ordinadors. Les empreses necessiten altres empreses que fabriquen maquinària o realitzen part de llur procés industrial. També han d'estar a la vora dels bancs i de les companyies asseguradores, requereixen bones comunicacions, accés a la informació, serveis de propaganda i d'altres com els que poden proporcionar les universitats o escoles professionals que preparen especialistes i tècnics. Per això les empreses més importants tenen les oficines centrals a les ciutats. Per aquest motiu es diu que les ciutats són centre de decisió on es prenen resolucions importants tals com obrir, ampliar o tancar empreses.

28. Quina d'aquestes frases resumeix millor el sentit complet del text? A) Les empreses agrícoles compren les primeres matèries. B) Les empreses industrials venen els productes manufacturats. C) Les grans empreses obren oficines a les grans ciutats. D) Les empreses necessiten bona informació. E) Les grans empreses prenen resolucions importants. 29. Una gran empresa vol establir-se en una d'aquestes ciutats. Quina d'elles creus que té més oportunitats?

Ciutat Ciutat Ciutat Ciutat Ciutat

A) B) C) D) E)

té: té: té: té: té:

X X

X X X X

X X X X

X X X

X X

X X X X

X

X X X X

X X X X

X X X X X

X X

30. Segons el text, per a què creus que a les empreses els pot interessar estar en contacte amb escoles tècniques o universitàries? A) Perquè així tenen més possibilitats de vendre productes. B) Perquè així estan més ben informats. C) Perquè els empresaris poden tenir més preparació. D) Perquè poden obtenir nous professionals preparats. E) Perquè les universitats estan ben administrades.

Proves A CL

Nom: ……………………

Data: ……………….

ACL-6.9 Avui és l'aniversari del pare i com que ha arribat a casa de bon humor ens ha dit a la mare i a mi que ens convidava a sopar al restaurant. Hem consultat la guia: L’Arbequina Horari: de 13:30 a

15:30 i de 21 a 23:30 h. Tanca diumenges al vespre i dilluns. Vacances: Setmana Santa i 20 dies a l’agost. Especialitats:

faves a la catalana, 875; tronc de lluç amb crema d’alls,

1.175 i tocinillo de cielo, 475. Preu mitjà: 3.500 ptes.

AT

Galícia Horari: de 13 a 1 h. Tancat diumenges al vespre i dilluns. Vacances: per Set-mana Santa i a l’agost. Especialitats i preus: Cloïsses

amb carxofes, 1.800; canelons de marisc, 1.300; lluç de l’estil del

xef, 3.500; gelat de pistatxo amb mel, 800. Preu mitjà: 5.0006.000 ptes. ACPM

Coloma Horari : de 13:30 a 15:30 i de 21 a 23:30 h.

Marinada Horari: de 13 a 16 i de 20:30 a 23:30 h.

Especialitats:

Cuina catalana i de mercat. Els plats suggerits

Llonza amb guarnició, tronc de lluç al vapor amb cloïsses i verdures. Preu mitjà: entre 1.400 el menú i 2.875 el bufet dels diumenges.

AM

Especialitats:

Can Mariscal Horari: de 13 a 16 i de 31 a 23:30 h. Tancat els dilluns. Vacances: a l’agost Especialitats:

romesca i la

Cuina catalana, cap i pota, 850; tonyina amb

paella d’arròs amb

crema d’anxoves,

bacallà. Les postres són de la casa, la crema catalana és molt recomanable. Preu mitjà: 2.500 ptes.

1.500; pastissos de la casa, 500. Preu mitjà: 3.000 ptes

són l’orelleta d’Alcoi, la

ACPTM

AMP

31. El pare vol poder aparcar sense problemes i sopar a l'aire lliure, ara que ja fa calor. Quin restaurant creus que preferirà? A) L'Arbequina. B) Galícia. C) Coloma. D) Marinada. E) Can Mariscal. 32. Quina d'aquestes afirmacions és fals a? A) Tots aquests restaurants tenen obert a les 13,30 h. B) Tots fan vacances a l'agost. C) Tots tenen aire condicionat D) El preu mitjà de tots supera les 1.000 ptes. E) Tots tenen horari de migdia i nit. 33. Si decidim anar al restaurant L'Arbequina, i aproximadament gastem el que val el preu mitjà del restaurant, quant calcules que li costarà al pare el sopar de tots? A) Entre 3.500 i 5.500 ptes. B) Entre 6.000 i 7.500 ptes. C) Entre 8.000 i 9.500 ptes. D) Entre 10.000 i 11.500 ptes. E) Entre 12.000 i 13.500 ptes Proves A CL

ACL Proves

Recommend Documents