T. 14

T. 14: L’àrea de Llengua castellana i literatura a l’Educació Primària: enfocament, característiques i propostes d’intervenció educativa. Contribució de l’àrea al desenvolupament de les

competències bàsiques. Objectius, contingutsi iliteratura criteris d’avaluació: aspectes més rellevants. Desenvolupament de la competència comunicativa en altres àrees del currículum. de Llengua castellana a l’Educació Primària: enfocament, característiques i propostes T. 14: L’àrea d’intervenció educativa. Contribució de l’àrea al desenvolupament de les competències bàsiques. Objectius, continguts i criteris d’avaluació: aspectes més rellevants. Desenvolupament de la competència comunicativa en altres àrees del currículum.

1. Introducció El vigent marc normatiu normatiu en matèria matèria educativa (Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació i, a Catalunya, el Decret 142/2007, de 26 de juny , pel qual s’estableix l’ ordenació dels ensenyaments de l’educació primària) estableix, entre d’altres, una gran novetat en relació a l’avaluació. Per primer cop s’exposa un únic referent per tal de considerar la possible promoció d’un/a alumne/a en finalitzar un determinat cicle o etapa: les competències bàsiques: ’’L’alumnat ha d’accedir al cicle educatiu o etapa següent sempre que es consideri que ha assolit les competències bàsiques bàsiques corresponents corresponents i el grau de maduresa adequat. (...)’’ (...)’’ .

En l’esmentat Decret i, i, en el marc de la proposta realitzada per la Unió Europea Europea en matèria d’educació, s’identifiquen s’identifiquen vuit competències competències bàsiques (distribuïdes en 2 grans tipus): · Competències transversals: · Competències comunicatives: 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competències artística i cultural · Competències metodològiques: 3. Tractament de la informació i competència digital 4. Competència matemàtica 5. Competència d'aprendre a aprendre · Competències personals: 6. Competència d'autonomia i iniciativa personal · Competències específiques centrades en conviure i habitar el món: 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana

Anne x es recullen la descripció, finalitat i aspectes distintius d’aquestes En aquest Annex competències i es posa de manifest, en cadascuna d’elles, el nivell considerat bàsic que que ha d’assolir tot l’alumnat. Malgrat que estan referides al final de l’educació obligatòria, deixa ben clar que cal que el seu desenvolupament desenvolupament s’iniciï des del començament començament de l’escolarització, l’escolarització, de manera que la seva adquisició es realitzi de manera progressiva i coherent i des de l’àmbit de les diferents àrees del currículum. Pel que fa als objectius generals d’àrea, convé aclarir que aquests també són substancialment diferents als que recollia el currículum del sistema educatiu anterior ( LOGSE , 1990). Abans de tot, però, és molt molt important important tenir en compte compte que el nou currículum currículum LOE comporta comporta importants canvis en l’organització l’organitz ació de l’etapa de Primària, ja que, entre altres aspectes, redefineix algunes de les àrees àrees curriculars tradicionals ( Coneixement del medi natural, social i cultural ara, una àrea única; abans eren dues àrees curriculars perfectament diferenciades- i Educació artística -ara, també, una sola àrea-) i n’introdueix fins i tot una de nova (Educació per a la ciutadania i els drets humans ). Annex II del Igualment, l’ Annex del mateix Decret 142/2007 , exposa al començament de cada àrea curricular una sèrie d’ objectius o capacitats a assolir en relació a aquesta àrea, al final de l’etapa de Primària i que caldrà tenir en compte a l’hora de definir el projecte curricular de cada centre. També, com a novetat, explicita els continguts de cada àrea, per primer cop, classificats per blocs i per cicles. Al final de cada cicle (1r, (1r, 2n i 3r), finalment, concreta uns criteris d’avaluació per tal que cada centre consideri el grau d’assoliment de les competències bàsiques establertes des de cada àrea i al final de cada cicle de l’etapa.

2. L’àrea de Llengua castellana i literatura a l’Educació Primària: enfocament i característiques

Entre les finalitats de l’etapa d’Educació Primària, com a etapa de desenvolupament integral i harmònic dels aspectes intel·lectuals, intel·lectuals, afectius i socials de la persona, l’educació lingüística ocupa un lloc preferent. Al llarg d’aquesta etapa, l’alumnat ha d’iniciar-se en l’adquisició d’un saber reflexiu sobre les pràctiques comunicatives necessàries per a viure en la societat del s. XXI. -1-

T. 14: L’àrea de Llengua castellana i literatura a l’Educació Primària: enfocament, característiques i propostes d’intervenció educativa. Contribució de l’àrea al desenvolupament de les competències bàsiques. Objectius, continguts i criteris d’avaluació: aspectes més rellevants. Desenvolupament de la competència comunicativa en altres àrees del currículum.

L’àrea de llengua és un àmbit privilegiat per a aconseguir aquestes fites tot i que la resta d’àrea, en utilitzar el llenguatge com a mitjà de comunicació i d’adquisició i transmissió de coneixements, són també corresponsables del desenvolupament de la comunicació lingüística. L’objectiu principal de l’àrea és, per tant, el desenvolupament i adquisició de les quatre habilitats lingüístiques: escoltar , parlar i conversar , llegir i escriure. També, òbviament, pretén apropar l’alumnat a la lectura i a la comprensió de textos literaris. Aprendre una llengua no és únicament apropiar-se d’un sistema de signes, sinó també dels significats culturals que aquests transmeten i, amb aquests significats, de les formes en què les persones entenen o interpreten la realitat. De la mateixa manera, el llenguatge és un poderós instrument per a regular la convivència, per a expressar idees, sentiments i emocions i, en definitiva, per a controlar la pròpia conducta. El llenguatge contribueix així a construir una representació del món socialment compartida i comunicable, a l’equilibri afectiu i a la integració social i cultural de les persones. Situar l’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua en el marc de la competència comunicativa significa que el currículum se centra en l’aprenentatge de les destreses discursives, el domini del qual requereix de procediments i coneixements explícits al voltant del funcionament del llenguatge en totes les seves dimensions, tant dels elements formals com les normes sociolingüístiques que presideixen els intercanvis, la planificació i estructuració dels textos, l’articulació dels enunciats mitjançant procediments de cohesió i l’organització de les oracions d’acord amb regles lexicosintàctiques. Aprendre llengua significa, per tant, assolir la competència necessària per a moure’s amb desimboltura, amb facilitat i èxit, en les diferents situacions de la vida, inclosa l’escolar, en la que els textos acadèmics per a aprendre continguts d’altres àrees ocupen en aquest currículum un lloc destacat. El punt de partida per a l’educació lingüística és l’ús de la llengua que l’alumnat ja ha adquirit en iniciar l’etapa. El paper de l’Educació Primària serà el d’ ampliar aquesta competència lingüística i comunicativa de manera que sigui capaç d’interactuar en els diversos àmbits socials en els que s’hagi de veure immers. D’aquests, s’han seleccionat aquells que s’estimen més apropiats per al treball escolar: el de les relacions socials, el dels mitjans de comunicació, el literari, i, de manera privilegiada, l’ àmbit acadèmic. És en aquests àmbits on s’interpreten i es produeixen els diferents textos i és en ells en els que s’han de desenvolupar les diferents habilit ats lingüístiques. 3. Propostes d’intervenció educativa L’objectiu central de l’educació és preparar l’alumnat per afrontar els reptes de la societat plural, multilingüe i multicultural del segle XXI, que significa facilitar que els nois i noies desenvolupin aquelles competències lingüístiques que mobilitzen coneixements, aptituds, actituds i representacions relacionades amb les llengües i les cultures perquè puguin desenvolupar-se tant en el terreny personal com en el social; actuar i reeixir en el seu entorn; comunicar-se amb les altres persones; i compartir els sabers i les referències culturals; és a dir, que puguin construir els fonaments de la ciutadania, del coneixement del que és la condició humana, de la comprensió d’altri. Per aconseguir-ho, en l'Educació primària cal plantejar el desenvolupament integral i harmònic dels aspectes intel·lectuals, afectius i socials de la persona, entre els quals l' educació lingüística ocupa un lloc preferent. Cal formar parlants plurilingües i interculturals; l’assoliment de la competència plena en català, la llengua pròpia de Catalunya, i castellà és la garantia que l’escola proporciona als alumnes la competència que els cal per tenir les mateixes oportunitats. Aquesta competència plurilingüe i intercultural, inclou el respecte per la diversitat lingüística i el desig d’aprendre altres llengües i d’aprendre de totes les llengües i cultures. D’aquesta manera l’alumnat esdevindrà capaç de dur a terme les tasques de comunicació que li permetin expressar la seva comprensió de la realitat, relacionar-se amb persones de la seva edat i adultes de tot arreu, integrar comprendre, valorar i comunicar la seva cultura i sentiments, amb la utilització del llenguatge oral i escrit, i d’estratègies de comunicació, verbals i no verbals, amb la possibilitat d’emprar els mitjans audiovisuals i les tecnologies de la informació i la comunicació. El desenvolupament d’aquesta competència comunicativa plurilingüe i intercultural no ha de ser un afer exclusiu de l'àrea de llengua. -2-


En relació directa amb els continguts plurilingües i interculturals, però tenint en compte molts dels continguts de la dimensió comunicativa, n’hi ha un conjunt que són comuns a totes les llengües ensenyades. No té sentit que cada llengua torni a plantejar-los des de l’inici com si fossin específics, ben al contrari, cal introduir-los més sistemàticament i reflexivament en una llengua per ser aplicats en les altres, i facilitar, així, la transferència necessària d’aprenentatges entre llengües. Aquests continguts comuns ( estructures lingüístiques comunes) són més freqüents entre la llengua catalana, la castellana, la francesa o qualsevol altra romànica, però també n’hi ha, i força, que es donen respecte a l’anglès, l’alemany o altres llengües. Entre d’altres, a més dels que apareixen explícitament en la dimensió plurilingüe i intercultural, cal tenir presents la majoria dels recursos comunicatius, com les estratègies lectores o la redacció de resums i esquemes; aspectes més globals com els tipus de text o altres més concrets com la puntuació o la terminologia gramatical. Cal, per tant, que el professorat de llengües es posi d’acord, en primer lloc en quins són els aspectes que es consideraran; també caldrà acord en com s’introdueix el treball d’aquests continguts de les estructures comunes; qui ho fa, i com es farà en les altres llengües, per explicitar les diferències i assegurar la interiorització dels recursos; i, com ja s’ha dit, la transferència a noves situacions comunicatives. Aquest plantejament posa l’accent en el desenvolupament de les competències i evita les repeticions inútils i reduir-ho tot a l’ensenyament gramaticalista. 4. El tractament de les llengües La finalitat de l’ensenyament de les llengües és el progressiu domini de llengües, essencial en la vivència de la cultura i l’obertura al món, i un dels factors que contribueix més plenament a la identitat social i personal. Per a les escoles de Catalunya, la primera referència que cal tenir en compte és la legislació, l’Estatut i la Llei de política lingüística, que estableix que la llengua pròpia de Catalunya és el català i que és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament. A més, el català és la llengua oficial de Catalunya. T ambé ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. El reconeixement d‘ haver d’aprendre dues llengües, a més, és un privilegi que obre les portes a desenvolupar-se en una societat plural oberta a altres cultures. Aquesta obertura es reforça, a més, si considerem la nostra vinculació a Europa, per mitjà del Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de llengües , elaborat pel Consell d’Europa que planteja com a fita aprendre una o dues llengües estrangeres, en coherència amb la competència plurilingüe i intercultural, “la capacitat d’utilitzar les llengües amb finalitats comunicatives i de prendre part en la interacció intercultural que té una persona que domina, en graus diversos, distintes llengües i posseeix experiència de diverses cultures”.

És evident que així s’afavorirà la participació de l’alumnat en la vida escolar, acadèmica, afectiva i relacional, la transferència de coneixements entre llengües , les actituds obertes i de respecte envers la diversitat lingüística pròxima i llunyana, entesa com un dels patrimonis de la humanitat. A més, aquest coneixement de diverses llengües potencia el domini del català i la valoració de la pròpia cultura. Això vol dir que les nenes i els nens, en acabar l’etapa: a) han de dominar el català, llengua vehicular, de cohesió i d’aprenentatge b) també han de dominar el castellà c) han de conèixer una o dues llengües estrangeres per tal d’esdevenir usuaris i aprenents capaços de comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn plurilingüe i pluricultural d) han de comprendre missatges escrits bàsics i establir relacions entre llengües romàniques e) han de tenir una actitud oberta, respectar les llengües i cultures presents en l’entorn on viuen i interessar-s’hi, i també ho han de fer respecte d’altres de més llunyanes, de les quals poden aprendre i enriquir-se personalment, malgrat no les aprenguin mai f) han de desenvolupar la competència audiovisual amb la consciència de la importància de l’ús de les tecnologies de la informació i comunicació i la influència que els missatges audiovisuals i els seus llenguatges tenen en els nous sistemes de comunicació que configuren moltes de les realitats d’aquest món plural i divers. -3-


5. Contribució de l’area al desenvolupament de les competències bàsiques El fet de considerar aquesta com una àrea instrumental, és a dir, una matèria curricular que serveix com a instrument o eina que facilita l’assoliment de continguts d’altres àrees del currículum, fa que la seva contribució al desenvolupament de les competències bàsiques sigui també molt àmplia. a) competència en comunicació lingüística: La pròpia concepció del currículum d’aquesta àrea, en posar èmfasi en l’ús social de la llengua en diferent contextos comunicatius, fa evident la seva contribució directa al desenvolupament de tots els aspectes que conformen aquesta competència. Convé també destacar que les estratègies que constitueixen la competència comunicativa s’adquireixen des d’una llengua determinada, però no es refereixen exclusivament a saber emprar aquesta llengua, sinó a l’ús del llenguatge en general. Aquesta característica de l’aprenentatge lingüístic té una gran importància, ja que els aprenentatges que s’efectuen en una llengua s’apliquen a l’aprenentatge d’altres, el coneixement del qual contribueix, alhora, a i ncrementar aquesta competència sobre l’ús del llenguatge en general. b) autonomia i iniciativa personal i aprendre a aprendre: L’accés al saber i a la construcció de coneixements a partir del llenguatge es relaciona directament amb aquestes dues competències bàsiques. El llenguatge, a banda d’instrument de comunicació, és un mitjà de representació del món i està en la base del pensament i del coneixement, permet comuni car-se amb un mateix, analitzar problemes, elaborar plans i emprendre processos de decisió. En suma, regula i orienta la nostra pròpia activitat amb progressiva autonomia. Per tot això, el seu desenvolupament i la seva millora des de l’àrea contribueixen a organitzar el pensament, a comunicar afectes i sentiments, a regular emocions afavorint el desenvolupament d’ambdues competències. c) tractament de la informació i competència digital: Aquesta àrea proporciona coneixements i destreses per a la recerca, selecció i tractament de la informació i comunicació; en especial, per a la comprensió d’aquesta informació, de la seva estructura i organització textual, i per a la seva utilització en la producció oral i escrita. El currículum d’aquesta àrea inclou l’ús de suports electrònics en la composició de textos -fet que suposa quelcom és que un simple canvi de suport, ja que afecta a les mateixes operacions que intervenen en el procés d’escriptura: planificació, execució del text, revisió... i que constitueixen un dels continguts bàsics de l’àrea. Així, en la mesura que s’utilitzin, s’està millorant a la vegada aquesta competència bàsica. Per acabar, els nous mitjans de comunicació digitals que sorgeixen constantment, impliquen un ús social i col·laboratiu de l’escriptura, el que permet una concepció de l’aprenentatge de la llengua escrita en el marc d’un veritable intercanvi comunicatiu. d) competència social i ciutadana: La llengua contribueix poderosament al desenvolupament d’aquesta competència, entesa com a conjunt d’habilitats i destreses per a la convivència, el respecte i l’enteniment entre les persones, ja que necessàriament la seva adquisició requereix l’ús de la llengua com a base de la comunicació. Aprendre llengua és, més que cap altra cosa, aprendre a comunicar-se amb els altres, a comprendre el que aquests transmeten, aprendre contacte amb altres realitats i a assumir la pròpia expressió com a modalitat fonamental d’apertura als altres. Finalment, en la mesura que l’educació lingüística satisfactòria valora totes les llengües com a igualment aptes per a desenvolupar funcions de comunicació i de representació, analitza les formes a partir dels quals el llenguatge transmet i sanciona prejudicis i imatges estereotipades del món, amb l’objecte de contribuir a l’erradicació dels usos discriminatoris del llenguatge, s’està contribuint al desenvolupament d’aquesta competència. e) competència artística i cultural: La posibilitat que proporciona la llengua de conèixer, entendre i gaudir del patrimoni literari de la Humanitat, d’ampliar els propis coneixements i d’enriquir-se, fa que la relació de l’àrea amb aquesta competència sigui molt evident. 6. Objectius de l’àrea de Llengua castellana i literatura Tot seguit s’exposen els objectius o capacitats a assolir en finalitar l’etapa educativa de Primària, en relació a aquesta àrea (tot i reconèiner, com veurem més endavant, que forma part d’una macroàrea anomenada Àmbit de Llengües i que engloba la resta d’àrees lingüístiques del currículum): -4-


1. Valorar la realitat multilingüe i multicultural de la nostra societat com a font de riquesa personal i col·lectiva, prendre consciència de la importància del domini de llengües en un món cada cop més global i utilitzar amb progressiva autonomia tots els mitjans al seu abast, incloent-hi les TIC, per obtenir informació i per comunicar-se, evitant els estereotips lingüístics que suposen judicis de valor i prejudicis classistes, racistes o sexistes. 2. Desenvolupar la competència comunicativa oral i escrita en totes les llengües de l’escola per comunicar-se amb els altres, per aprendre, per expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials. 4. Desenvolupar la competència en llengua castellana de manera que sigui possible que, al final de l’educació obligatòria, utilitzi normalment i correctament les dues llengües oficials. 5. Expressar-se oralment, adequant les formes i el contingut als diferents contextos i situacions comunicatives, i mostrant una actitud respectuosa i de col·laboració. 7. Comprendre discursos i explicacions orals que es donen en l’àmbit escolar i en el context social i cultural proper. 9. Comprendre textos escrits que es donen en l’àmbit escolar i en el context social i cultural proper. 10. Comprendre textos audiovisuals (publicitat, pel·lícules, informatius), dels mitjans de comunicació o de les tecnologies de la informació i la comunicació, i fer-ne una lectura crítica i creativa. 11. Utilitzar adequadament la biblioteca, els mitjans de comunicació audiovisual i les tecnologies de la informació per obtenir, interpretar i valorar informacions i opinions diferents. 12. Utilitzar les llengües eficaçment en l’activitat escolar, tant per buscar, recollir i processar informació, com per escriure textos vinculats a les diferents àrees del currículum. 13. Produir textos de diferent t ipologia i amb diferents suports, relacionats amb el context social i cultural, amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, adequada a l’edat. 14. Reflexionar sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic, a partir de situacions de comunicació reflexiva, per escriure i parlar de forma adequada, coherent i correcta, i per comprendre textos orals i escrits. 15. Utilitzar la lectura com a font de plaer i enriquiment personal i apropar-se a obres de la tradició literària. 16. Comprendre textos literaris de gèneres diversos adequats quant a temàtica i complexitat i iniciar-se en els coneixements de les convencions específiques del llenguatge literari. 17. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat d’aprenentatge i d’ús de les llengües.

6. L’àrea de Llengua castellana i literatura a l’Educació Primària: continguts La presentació unitària del currículum en forma d’una única àrea es fa per afavorir el desenvolupament de la competència plurilingüe i intercultural . Així es facilita la necessària coordinació de les propostes de totes les llengües ensenyades a l’aula, i la priorització d’aquestes propostes derivades del diferent estatus que té cada llengua i el domini que en tenen les nenes i els nens. La coordinació dels ensenyaments de les diferents llengües caldrà completar-la respecte als llenguatges audiovisuals que es treballen en les diferents àrees curriculars. L’elaboració del projecte lingüístic del centre (PLC), en el qual hi ha de participar tot el professorat, juga un paper clau en la definició del currículum, tant en el de les àrees lingüístiques com en el de les altres. Els continguts de les àrees lingüístiques s’organitzen al voltant de les tres grans competències (oral, escrita i audiovisual), amb la finalitat d’atendre els diferents usos socials. Per això el currículum presenta un currículum distribuït en dimensions: · la dimensió comunicativa, que inclou: · parlar i conversar · escoltar i comprendre · llegir i comprendre · escriure · coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge

· la dimensió literària · la dimensió plurilingüe i intercultural -5-


La dimensió comunicativa és la base dels aprenentatges de l’àrea, com ho és de tots els aprenentatges escolars, per la qual cosa els continguts que es presenten en aquesta dimensió no són els específics de l’àrea lingüística, sinó que caldrà atendre’ls en totes les activitats curriculars, centrant les activitats de l’àrea en el que té relació amb els aprenentatges literaris. En aquest apartat, a més dels continguts referits a la competència oral, l’escrita i l’audiovisual apareixen els referits al funcionament de la llengua i el seu aprenentatge, que en ser plantejats així es vol significar que cal introduir-los i exercitar-los amb la funció exclusiva de millorar la comunicació, defugint el tractament gramaticalista de l’ensenyament de les llengües. La dimensió literària, per la seva part, planteja els continguts específics de l’àrea, de manera que el tractament dels continguts de la dimensió comunicativa s’han de focalitzar per a l’assoliment dels objectius d’aquesta dimensió. En aquest apartat, cal posar atenció especial a la cultura t radicional i les obres de referència de la nostra cultura escrita que són adequades a l’edat. Cal recordar que, malgrat que el nucli el representen els processos de recepció, la presència d’activitats d’escriptura és un bon instrument per a l’educació literària. Finalment, la dimensió plurilingüe i intercultural planteja continguts relacionats amb els usos socials en contextos multilingües. Aquesta dimensió s’ha de tenir en compte en totes les accions docents, però en aquesta àrea cal fer una aproximació més reflexiva i organitzada per atendre totes les habilitats necessàries per a la comunicació en contextos plurals. Donada la peculiaritat d’aquests continguts plurilingües, es presenten unitàriament en un únic bloc al final de cada cicle i precedint als criteris d’avaluació: serà funció de l’equip docent que, en el projecte lingüístic de centre, s’articulin els ensenyaments d’aquest àmbit en els de les diferents llengües, àrees curriculars i activitats escolars. 7. Els criteris d’avaluació de l’àrea Ja hem vist a l’apartat anterior que el nou currículum proposat per la LOE fa que, a l’etapa de Primària, cada àrea de coneixement s’organitzi per cicles (1r, 2n i 3r). Al final dels continguts proposats per a cada cicle s’exposen, a més, una sèrie de criteris d’avaluació que seran el referent fonamental per a valorar el grau d’assoliment de les competències bàsiques des d’aquella àrea i per aquell cicle i que cal treballar des del començament d’aquest. A continuació s’exposen els criteris d’avaluació que, per a l’ àmbit de Llengües, prescriu el Decret 142/2007 (s’exposen només, a tall d’exemple, alguns d’ells): · cicle inicial: · Participar adequadament en interaccions a classe amb les nenes i nens i els mestres en diferents situacions comunicatives. · Respectar les normes d’interacció oral i mostrar interès i respecte quan parlen els altres. · Comprendre i extreure informació rellevant de produccions adequades a l’edat, i de diferents suports utilitzats a l’aula. · Realitzar breus exposicions orals sobre coneixements, vivències o fets. · ...

· cicle mitjà: · Mostrar correcció en l’ortografia bàsica i coneixement de les lleis constants en les seves produccions. · Reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge, detectant avenços i errades. · Comprendre les novel·les, contes i poemes llegits i poder parlar del seu argument o del seu significat. · Escriure contes clars i ben estructurats, i poemes. · ...

· cicle superior : · Observar els connectors per precisar el significat dels textos. · Aplicar la puntuació apresa a llengua catalana. · Aplicar la terminologia gramatical apresa a llengua catalana. · Conèixer les normes ortogràfiques, apreciant el seu valor social. · Gaudir amb la lectura de textos tradicionals i de la literatura infantil adequats al cicle. · ... -6-


8. Desenvolupament de la competència comunicativa en altres àrees del currículum La seva condició d’ àrea instrumental; és a dir, de matèria clau que permet o facilita l’adquisició de coneixements i continguts propis d’altres àrees, li dóna un tractament diferenciat i de distinció curricular i que connecta amb la pràctica totalitat d’àrees curriculars. No hem d’oblidar que, en síntesi, l’eix de l’educació lingüística en equesta etapa és el desenvolupament de les habilitats d’expressió i comunicació oral i escrita, en diferents contextos i situacions. El desenvolupament d’aquesta competència comunicativa plurilingüe i intercultural no ha de ser un afer exclusiu de l'àrea de llengua. Atès que la llengua com a mitjà de comunicació és la base per a la captació, elaboració i comunicació del coneixement, totes les àrees esdevenen també responsables del desenvolupament de les capacitats comunicatives de l’alumnat . És a dir, totes les àrees s’han de comprometre des de la seva especificitat i des de les maneres peculiars d’explicar el món en la construcció de les competències de comunicació. Hi ha una altra qüestió important a tractar i que relaciona entre sí (en el cas d’algunes comunitats lingüístiques de l’Estat, com Catalunya i Galícia) les llengües pròpies i procedents d’una mateixa arrel lingüística, el llatí (català i castellà i gallec i castellà, respectivament): les estructures lingüístiques comunes. Aquestes estructures (p.e. totes les qüestions d’alfabet i sintaxi, entre d’altres) es refereixen a aquelles estructures de la llengua que són comunes a totes dues llengües i que engloba diversos objectius i continguts de les dues àrees per tal que no estiguin compartimentats i que no es perdi temps repetint el seu estudi). En aquest càs, òbviament, les connexions amb l’àrea de Llengua catalana i literatura resulten més que evidents. Finalment, el caràcter lingüístic de la matèria la fa propera a molts dels continguts i objectius que persegueix una altra àrea curricular de similars característiques: la Llengua estrangera . 9. Bibliografia DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ: Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària

Barcelona. MINISTERI D’EDUCACIÓ I CIÈNCIA: Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació Madrid.

-7-

T. 14

Recommend Documents