T. 13

T. 13 13:: Els diferents llenguatges i tècniques artístiques. Intervenció educativa en l’elaboració de composicions plàstiques i

imatges: planificació, disseny i organització del procés; Intervenció selecció i utilització de materials i tècniques. i tècniques artístiques. educativa en l’elaboració de composicions T. 13: Els diferents llenguatges

plàstiques i imatges: planificació, disseny i organització del procés; selecció i utilització de materials i tècniques.

1. Introducció El vigent marc normatiu en matèria educativa ( Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació) estableix, entre d’altres, importants novetast en relació a l’avaluació, els objectius generals d’àrea, i fins en tot en el currículum de l’etapa. Efectivament, cal tenir en compte que el nou currículum LOE comporta comporta importants canvis en l’organització de l’etapa de Primària, ja que, entre altres aspectes, redefineix algunes de les àrees de coneixement tradicionals coneixement tradicionals ( Coneixement Coneixement del medi natural, social i cultural -ara, una àrea única; abans eren dues àrees curriculars perfectament diferenciades- i Educació artística -ara, també, una sola àrea-) i n’introdueix fins i tot una de nova ( Educació per a la ciutadania i els drets humans ). Annex II del Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel que s’estableixen els L’ Annex ensenyaments mínims de l’Educació Primària , d’aquesta manera, exposa al començament de cada àrea curricular una sèrie d’objectius d’ objectius o capacitats a assolir en relació a aquesta àrea, al final de l’etapa de Primària i que caldrà tenir en compte a l’hora de definir el projecte curricular de cada centre. També, com a novetat, explicita els continguts de cada àrea, per primer cop, classificats per blocs i per cicles. cicles. Al final de cada cicle (1r, (1r, 2n i 3r), finalment, concreta uns criteris d’avaluació per tal que cada centre consideri el grau d’assoliment de les competències bàsiques establertes des de cada àrea i al final de cada cicle de l’etapa. En relació a l’àrea, convé tenir present que les diferents manifestacions artístiques tenen una presència constant en l’entorn i en la vida de les persones. persones. Des d’aquesta perspectiva, l’àrea d’Educació artística té el propòsit d’afavorir la percepció i l’expressió l’expressió estètica de l’alumnat i de possibilitar l’apropiació de continguts imprescindibles imprescindibles per a la seva formació general i cultural. L’Educació artística involucra el sensorial, l’intel·lectual, el social, l’afectiu i l’estètic, desencadenant desencadenant mecanismes que permeten desenvolupar diferents i complexes capacitats amb una projecció educativa que influeix directament en la formació integral de l’alumnat, ja que fomenta el desenvolupament de l’atenció, estimula la percepció, la intel·ligència i la memòria a curt i llarg termini, potencia la imaginació i la creativitat i és una via per a desenvolupar el sentit de l’ordre, la participació, la cooperació i la comunicació. comunicació. constitueix en Primerament, cal tenir molt clar que tant el llenguatge plàstic com el musical constitueixen àmbits artístics específics amb característiques pròpies, pròpies, i ja que la producció i la comprensió en ambdós camps presenta aspectes comuns, en l’etapa de Primària queden integrats en una mateixa àrea de àrea de coneixement. Això, que representa una de les grans novetats que presenta el nou currículum LOE , possibilita un enfocament globalitzat que deixa veure les estretes connexions entre aquests dos tipus d’expressió i representació artística. Per aquesta raó també, i malgrat l’especial menció de la música i l’expressió plàstica, a la mateixa àrea s’hi incorporen continguts continguts de la dansa i el teatre. Podem dir, per tant, que ambdues àrees curriculars s’articulen, a la vegada, entorn a dos eixos: eixos: percepció i expressió. expressió . El primer inclou tots aquells aspectes relacionats amb el desenvolupament desenvolupament de capacitats de reconeixement sensorial, visual, auditiu i corporal, que ajuden a entendre les diverses manifestacions artístiques, així com el coneixement i gaudi davant produccions plàstiques i musicals de diferents característiques. El segon va relacionat amb l’expressió d’idees i sentiments mitjançant el coneixement i la utilització de diferents codis i tècniques artístiques. percepció es refereix a l’observació En l’àrea d’Educació artística, la percepció es l’observació dels elements plàstics musical. L’observació i a l’audició l’audició musical. L’observació ha ha de centrar-se en la interpretació, indagació i anàlisi de l’entorn natural i de l’activitat i creació humanes, entesa aquesta última com a generadora d’objectes i elements presents en el dia a dia i de representació purament artística. Per la seva banda, l’audició l’audició se se centra en el desenvolupament de capacitats de discriminació auditiva i d’audició comprensiva, durant els processos d’interpretació d’interpretació i creació musical així com en els d’audició de peces musicals enregistrades en viu.

-1-

T. 13: Els diferents llenguatges i tècniques artístiques. Intervenció educativa en l’elaboració de composicions plàstiques i imatges: planificació, disseny i organització del procés; selecció i utilització de materials i tècniques.

L’expressió remet a l’exploració dels elements propis del llenguatge plàstic i visual, al tractament dels materials i a les diverses possibilitats d’expressar el que es percep i se sent, ajustant-se a una planificació en el procés d’elaboració. També al·ludeix a la interpretació musical desenvolupant habilitats tècniques i capacitats vinculades amb la interpretació vocal i instrumental i amb l’expressió corporal i la dansa. A través d’un o altre llenguatge, s’estimula la invenció i la creació de diferents produccions plàstiques o musicals. 2. Els diferents llenguatges, tècniques i materials artístics En aquest moment social que vivim, ens cal, més que mai, trobar nous canals de comunicació, nous llenguatges alternatius. Els llenguatges artístics són una clau per al desenvolupament de les persones, una eina de creixement personal i de comunicació que, en l’actual marc social, esdevenen una molt bona oportunitat per a la intervenció educativa i una clara alternativa als mètodes més tradicionals. La plàstica, la música, el teatre, el món de la imatge i les noves tecnologies... són alguns dels llenguatges que podem utilitzar, que són al nostre abast i que ens donen l’oportunitat d’intervenir socioeducativament d’una manera indirecta, lúdica i efectiva, plena de pluralitat i des de la realitat personal de cadascú, de cada persona o col·lectiu. En aquest sentit, els llenguatges artístics ens ofereixen la possibilitat de potenciar les capacitats dels infants, adolescents, o adults, aspecte central en l’educació social, i ens permeten fer-ho des del joc, l’experimentació, la creativitat, la innovació, la relació, la comunicació... Així doncs, el propòsit d’aquest apartat és el de conèixer una mica més a fons el món de l’expressió plàstica i la creativitat com a eina de treball del dia a dia, un recurs que quan s’aplica esdevé una eina d’intervenció que va més enllà de la mateixa tècnica plàstico-artística que utilitzem. La proposta s’organitza amb la voluntat d’ajudar-nos a descobrir la pluralitat de llenguatges visuals i plàstics, d’algunes tècniques i materials i les seves estratègies, conèixer i veure les seves possibilitats, la seva fonamentació i algunes de les seves possibles funcions (educativa, terapèutica, estètica, lúdica...): a) CERES · esgrafiat d’una cera · esgrafiat de dues ceres · esgrafiat de témperes i ceres · ceres i aiguarràs · estergit de ceres · estergit de tintes i ceres · ceres derritides i aplicades amb pinzells (ceres especials aigualides) · ceres derritides amb flama i aplicades per goteig · ceres que corren · monocòpia de ceres a base de color · ceres i tintes · ceres i anil·lina · textures a base de ceres ( paper d’empaperar, gravat, texturats...) b) COLLAGE · paper de diari · paper de revista · paper pinotxo · paper xarol · paper de seda · paper de cel·lofana · paper d’empaperar · paper vegetal · cartolines de colors · combinació mixta de diversos papers industrials citats · fulles · flors · teles, fils i llanes, cordes · acetats i plàstics fins · materials de rebuig i recollida selectiva -2-


c) VITRALLS · ceres i cartolina · cartolina negra i cel·lofana · vitrall sobre vidre amb laca de bombeta · amb paper d’embalar i cel·lofana · amb cartronet i acetats · amb paper de seda i filferro d) ESGRAFIAT (sobre un fons pintat de diversos colors, es sobreposa una capa superficial d’un sol color -preferiblement, un color fosc com ara el negre- i seguidament es tracen dibuixos fent saltar aquesta capa i deixant al descobert els colors del fons)

· amb ceres · amb ceres, témperes i tintes · de cartolines de colors · de cartolina blanca i tintes · de cartolina blanca pintada de negre o a l’inrevés · de guix o escaiola

e) ESTERGIT (es graven dibuixos, lletres o nombres retallats d’una cartolina, fusta o planxa i es fa servir com a plantilla sobre la qual es pinta)

· de llapis de colors · de ceres · de témperes aplicades amb pinzell, esponja, raspall de dents... · de pintura plàstica aplicada amb pinzell, esponja, draps... · de tintes aplicada amb pinzell, esponja, draps...

f) GRAVAT I ESTAMPAT · monocòpia de ceres del paper a la samarreta (planxant) · monocòpia de témperes amb el suport moll (monotip) · monocòpia d’olis · monocòpia de tintes d’imprempta · gravat de paper de vidre i ceres · tampó de patata · tampó de vegetals i/o fruites · tampó de cartró · linòleum · seragrafiat · revistes i aiguarràs g) MOSAIC · boles de paper de seda · peces de paper de xarol · llavors · pasta de sopa · peces de tela · peces vidriades · peces de ceràmica · fustes · claus i cargols h) TINTES · taques · tampó a base de tintes · estergit de tintes · collage a base de papers i tintes · aplicació de tintes amb dit, canya, ploma, esponja, drap, paper, pinzell... · batik (tints i cera d’espelma) i) ALTRES TÈCNIQUES · pintura de dits · pintura témpera · guixos blancs i/o de colors -3-


· retoladors · llapis de mina tova · llapis de colors · espolvorejat · llapis pastel · cretes · diapositives · pintura plàstica · pintura a base de paper de seda · pintura mural · rentat de témperes · ceres aquarel·lables i retoladors especials · pintura sprai · tècniques mixtes

j) DIBUIX · grafies · punts · línies · formes · encaix · lliure (imaginatiu, d’una experiència viscuda, d’una pel·lícula...) · al natural (de companys/es, arbres, cases, animals, flors, objectes, fruites...) · completar fragments de fotografia, d’obres d’artistes famosos... · a escala · simetries · còmic · clarobscur · perspectiva k) COLOR · experiències no sistemàtiques de barreja de colors · experiències amb colors primaris · experiències amb colors secundaris · experiències amb clors complementaris · teoria del color · experiències amb colors càl·lids · experiències amb colors freds · carta de colors · roda cromàtica l) APLICACIONS TRIDIMENSIONALS · titelles · cartolina · diversos materials · boles de suro · boles de porexpan · amb tires de paper de diari i cola d’empaperar · cartró-pedra · boles de drap · guants i roba amb nusos · d’esponja · de dits · màscares · cartolina · boles de paper · tires de paper · cartró-pedra · roba · fusta -4-


· guix · fang · gegants i capgrossos · boles de paper · caixes de cartró o fusta · cartolina · tires de paper · fusta · cartró-pedra · fang i ceràmica · manipulació directa de fang · modelat de volums geomètrics · construcció de bols i diversos recipients · modelat de figures humanes · modelat d’animals, objectes... · alt relleu · baix relleu · fang colorejat · relleu mural · plastilina · fang · escaiola · pasta de paper · pasta de fusta · sabó · guix-escaiola · suro · porexpan · fusta · claus i fusta · estany · plom · escultura · plastilina · fang · guix de pissarra · cartolina · pasta de paper · pasta de fusta · suro · pedres enganxades · sabó · filferro · fusta · cera · cartró · guix · escaiola · mòbils · porexpan · xapa metàl·lica · mòbils · fusta · cartolina · posició d’un/dos o més sostres · maquetes · pessebre -5-


· casa · mitjà de transport (cotxe, vaixell, avió...) · ciutat · plaça m) APLICACIONS TIC · treball amb progràmes informàtics (Paint, Paint Shop Pro...) · dibuix · pintura · pintura amb sprai · dibuix de polígons · treball amb càmera digital · fotomuntatges · manipulació i combinació d’imatges

3. Intervenció educativa en l’elaboració de composicions plàstiques i imatges: planifica- ció, disseny i organització del procés

En la nostra societat actual, en la qual les manifestacions artístiques adquireixen un paper predominant tant en la vida individual com col·lectiva, es fa necessària una major conscienciació de la transcendència que aquestes manifestacions exerceixen sobre els ciutadans /es. Mitjançant l’Educació Artística es pretén que l’alumnat assoleixi aprenentatges que li permetin conèixer i saber aplicar els elements propis dels llenguatges visual i plàstic com a base instrumental per afavorir la sensibilitat artística i potenciar la comunicació. L’educació visual i plàstica constitueix una base instrumental des de la qual la persona assoleix el coneixement dels mitjans expressius propis dels llenguatges icònics, potencia la comunicació i l’expressió en el món de les imatges i aferma la personalitat artística, alhora que motiva la creació i afina la sensibilitat. Cada llenguatge artístic té un procediment i tècnica que li és propi. Per poder representar el món de la realitat, el món intern i de la fantasia, els nens/es necessiten conèixer els mitjans amb què compta cada disciplina. Aquests procediments no es constituiran en fins en si mateixos, sinó que els alumnes adequaran i aplicaran des del fer, sentir i pensar. Les capacitats d’expressió i comprensió de la realitat plàstico-visual poden ser incrementades a través del treball amb materials i instruments convencionals i no convencionals, incloent les noves tecnologies com a instruments d’expressió, ja que aquests no reemplacen els sistemes artístics tradicionals ni es limiten a facilitar-los; ans al contrari, augmenten la gamma de facultats expressives i perceptives, tant del creador com dels espectadors. La base del coneixement dels procediments i les tècniques és la pràctica de l’exploració, del provar, d’escoltar, d’analitzar i reflexionar, en definitiva, d’avalua r la connexió existent entre els resultats i les tècniques utilitzades. El maneig dels instruments per planificar i projectar la idea acompanya a les intencions expressives, comunicatives i creatives. És especialment important que als primers cursos, els alumnes descobreixin i inventin tècniques de treball manipulant materials, objectes i instruments del seu entorn quotidià. D’aquesta manera, si diversifiquem l’exploració a partir de diversos materials s’amplien les seves dimensions de representació. Més endavant, seguirem aprofundint en la investigació dels procediments i tècniques dels llenguatges artístics mitjançant l’experimentació. Iniciarem els nens/es en la utilització adequada dels materials i instruments, així com l’hàbit de tenir cura i neteja dels mateixos. En els darrers cursos, continuarem avançant en el coneixement de distintes tècniques artístiques bàsiques i en la seva adequada selecció, en funció de l’activitat o projecte que es vulgui realitzar. S’incorporaran tècniques lligades amb l’artesania i mitjans tecnològics i es continuarà amb la recerca de materials no convencionals que el medi ofereix per transformar-los o recrearlos. D’aquesta manera, els/les alumnes hauran de: · conèixer els diversos procediments i tècniques dels diferents llenguatges artístics · adequar els materials i eines a les seves necessitats expressives · explorar les habilitats que ens ofereixen els materials no convencionals i combinar distintes tècniques de llenguatges artístics -6-


Finalment, no podem pas passar per alt el paper transversal de l’educació artística com a element fonamental no sols en l’educació, sinó també en la promoció de les arts i la diversitat cultural. Les arts i la seva pràctica constitueixen de fet camps de coneixement i aprenentatge d’una importància capital per al desenvolupament harmoniós dels infants. Cadascuna de les distintes formes artístiques o disciplines té un llenguatge i l’aprenentatge dels seus mecanismes i tècniques multiplicarà les possibilitats de comunicació, d’expressió i creativitat de l’ésser humà. D’aquesta manera, l’ensenyament esdevé per la seva pròpia naturalesa un veritable instrument de promoció dels valors, no sols ètics, sinó també estètics. A la vegada que desperta la creativitat en els infants, enforteix les seves capacitats d’acció, així com el seu interès per les arts i la natura; en definitiva, incideix en el foment de la consciència, en la pròpia identitat, i millora l’autoconfiança i l’interès per l’altri. 4. Selecció de materials i tècniques L’Educació Primària és el moment més adient per desenvolupar en els infants els coneixements, les experiències i els hàbits que formen l’àrea d’ Educació artística. Per tal de continuar amb l’edat infantil, s’ha d’anar avançant a partir de jocs fins a plantejaments més reflexius. L’alumnat de Primària aprendrà a utilitzar i a entendre la plàstica i la música com a formes específiques i insubstituïbles de l’expressió i de la representació d’alguns aspectes de la realitat, bàsics en el conjunt del saber. Les imatges i els sons del món que ens envolten poden ser la base de les manifestacions artístiques i requereixen processos de sensibilització, enteniment i expressió que des de l’àrea d’educació artística poden afavorir i fer que es desenvolupi una personalitat completa i equilibrada. L’educació artística ofereix aportacions rellevants als objectius generals de l’educació primària. El treball sistemàtic i al mateix temps natural de la percepció atenta, visual i auditiva, que constitueix la base de tots els aprenentatges, des de la lectura a l’explicació a classe, és tractat explícitament en aquesta àrea, i això en permet una aplicació simultània a la resta de les àrees del currículum. L’educació artística també afavoreix els processos de comprensió de coneixements generals, perquè permet nodrir de manera racional el component imaginari dels infants. Per facilitar la correcta utilització de la imaginació, per tal d’incrementar la seva capacitat de concentració i afavorir la resolució de problemes de qualsevol àrea, és necessari estimular la imaginació en una dimensió en la qual l’art ofereix noves possibilitats d’organització de la intel·ligència. L’alumnat serà el protagonista actiu en el procés de sensibilització, apreciació i creació artístiques. El desenvolupament d’aquestes capacitats dependrà en gran mesura de l’ intercanvi comunicatiu amb els seus companys, i del paper del professorat, que serà bàsic per donar sentit artístic al coneixement i als recursos individuals i del grup. Mitjançant els objectius i els continguts de l’àrea, es pretén desenvolupar la creativitat individual i col·lectiva i fer que es gaudeixi del plaer estètic. Per això, se suggeriran als alumnes, de forma progressiva, models artístics, per tal d’ampliar les seves possibilitats de valoració de les manifestacions artístiques reconegudes per la cultura i El professorat orientarà l’alumnat i li facilitarà tot tipus de recursos per aconseguir un aprenentatge significatiu i comprensiu, més competent i operatiu, optimitzant al màxim les seves capacitats. Aquest ajut s’ajustarà en tot moment a l’alumnat per evitar dèficits o excessos. Partint dels coneixements inicials i de les idees prèvies de l’alumnat, el professorat l’ajudarà en l'ampliació, modificació, reorganització i reconstrucció d’aquests coneixements. Aquesta modificació no afectarà només els conceptes, sinó també la manera d’adquirir-los i de treballarlos (procediments) i la manera d’implicar-s’hi (actituds). L’interès de l’alumnat en l’àrea és un element motivador de l’aprenentatge. Per afavorir aquest interès caldrà treballar aspectes actitudinals de l’alumnat, respecte a la consideració de les seves pròpies capacitats artístiques. S’ha de potenciar l’assignatura com a eina expressiva, amb la possibilitat de desenvolupar la personalitat i la visió del món de l’alumnat. Seria necessari també treballar idees que regenerassin la importància dels elements plàstics i visuals, no tan sols dins el camp de l’art tradicional, sinó també dins els entorns laborals diversos (arquitectura, disseny industrial, modes, publicitat, informàtica gràfica, etc.). -7-


D’alguna manera, totes aquestes motivacions haurien d’anar lligades, sempre que fos possible, a les vivències de l’alumnat. Si bé tots sabem que això moltes vegades és difícil, sí que tal vegada seria interessant intentar cercar noves possibilitats. Les activitats permetran interrelacionar més estretament la cultura del centre amb l’extraescolar. Es treballarà amb les fonts d’informació més diverses: els mitjans de comunicació de masses, les noves tecnologies de la informació, les subcultures juvenils, l’art i la cultura, les relacions socials i simbòliques, la vida familiar i la vida social, i les manifestacions i els llenguatges més diversos de la tradició i la modernitat. L’aprenentatge significatiu i la comprensió activa (memòria comprensiva) permetran l’ús o aplicació dels coneixements en moments o situacions diferents, tant en el marc escolar com en el de la vida quotidiana. S’hauria de preveure també la necessitat de la interrelació entre continguts d’un tema dins la nostra àrea i en les altres. Moltes vegades podem aprofitar els distints enfocaments que es fan i fer veure als nostres alumnes que tota una sèrie de continguts obeeixen a una lògica determinada, i que es poden treballar aspectes semblants amb finalitats distintes. El fet de fomentar el treball en equip en aquelles activitats que ho permetin, com podrien ser totes aquelles que necessiten un procés de recerca i disseny, a fi que el grup pugui, després, arribar a una sèrie de conclusions, producte d’una posada en comú dels diferents àmbits d’estudi sobre la mateixa idea, ajudaria molt a afavorir les relacions de comunicació dins el propi procés d’aprenentatge. Les hores de l’àrea són limitades i és necessari, per tant, tenir previstes les possibles variacions, tant en els continguts com en les metodologies de treball. Cal tenir present que el procés d’aprenentatge de l’àrea de plàstica no és lineal ni constant. Els alumnes no aprenen una quantitat determinada de matèria, sinó que precisament caldrà, moltes vegades, treballar d’acord amb la resposta dels alumnes, i aquesta resposta ha de tenir-se en compte a l’hora de fer aquestes possibles variacions. És important, finalment, indicar quins haurien de ser els recorreguts dels diferents conti nguts dins cada curs, no tan sols per tenir una seqüència lògica d’aprenentatge, sinó també per evitar que en cursos posteriors es repeteixin continguts (així, per exemple, el tema del color es pot anar desenvolupant i avançant al llarg dels diferents cursos sense la necessitat d’haver de realitzar una roda cromàtica cada any). 5. Bibliografia DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ: Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària

Barcelona. JUANOLA, R.-TORRES, M. (2002): Educació Artística: Visual i Plàstica Edit. Castellnou. Barcelona. MINISTERI D’EDUCACIÓ I CIÈNCIA: Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació Madrid. SABATÉ, T.-CULLA, R. (1994): Llenguatge plàstic Editorial Miguel Salvatella. Barcelona.

-8-

T. 13

Recommend Documents