Solucionari Va de bo!C2

Va de bo!

Nivell superior de valencià (C2)

Solucionari

Adequat a les noves proves de la JQCV Adaptat al Marc Europeu Comú de Referència

El solucionari del llibre Va de bo! Nivell superior de valencià (C2) és una obra col·lectiva elaborada pel Servei de Promoció del Valencià de la Universitat d’Alacant i el Departament Didàctic d’Edicions Bromera. Textos M. Àngels Francés Díez Héctor Gonzàlvez Escolano Juli Martínez Amorós Carles Segura Llopes

Direcció editorial Josep Gregori i Maria Viu Coordinació editorial Héctor Gonzàlvez i David Morell Correcció lingüística Mar Aranda, Santi Cervera i Juli Jordà Coordinació tècnica Xavier Tortosa Disseny i coberta Pere Fuster Infografia, fotomuntatge i maquetació Carles Barrios, Eva Bueno, Susanna Fraguas, Pere Fuster i Daniel Roselló

Reservats tots els drets. Està totalment prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació per qualsevol mitjà o procediment, siga electrònic o mecànic, mitjançant fotocòpia, així com la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públic, sense l’autorització per escrit de l’editor. Qualsevol infracció d’aquesta advertència estarà sotmesa a les sancions que estableix la llei.

© Edicions Bromera, Polígon Industrial 1 - 46600 Alzira www.bromera.com - [email protected]

Unitat 1 EPISODI 1 2 a) Especialment el sistema escolar (però també els mitjans de comunicació). b) Estàndard unitarista, basat en una varietat geogràfica determinada d’una llengua; estàndard composicional, format per trets d’algunes o de totes les varietats geogràfiques d’una llengua; estàndard autònom, format per dos o més varietats estàndard basades en trets de cada zona. c) Composicional. d) Composicional pel que fa al model escrit; amb estàndards autònoms, quant al model oral. / Sí. / Amb trets ortogràfics, fonètics, morfològics i lèxics específics, però no necessàriament exclusius d’aquesta varietat estàndard. e) Sí. / S’admet que hi haja trets que són més adients a àmbits informals i altres a àmbits formals. f) La taula resumeix d’una manera breu i concisa els conceptes fonamentals del text. La llista numerada permet sistematitzar amb claredat aspectes que s’hi desenvolupen. / En textos expositius, sobretot de tipus cientificotècnic. 3 a) Oriünds, caire, escollit, adients, assolir. b) Sine qua non: expressió que significa ‘sense la qual no’, aplicada a un tipus de condició per a indicar que és imprescindible, que sense la qual no es farà una cosa. c) «estàndards autònoms», «del valencià». d) ‘Aspecte, punt de vista’; el significat habitual més bàsic és ‘aiguavés, declivitat d’un terreny, d’una teulada, etc., per on corren les aigües de la pluja, etc.’ e) «modalitat dialectal», «dialecte», «formes lingüístiques que són característiques de cada zona». f) Estàndard, fonètic, registre, varietat lingüística, normalitzada, estàndard unitarista, estàndard composicional, estàndard autònom, estàndard oral, model estàndard, domini de la llengua, modalitat dialectal, morfològic, lèxic, sinònims, etc. 4 Per a indicar que la u no és muda: lingüística, consegüent, llengües, següent. / Per a indicar que la u és tònica en l’aplec vocàlic iu i, per tant, que no hi ha diftong: oriünd. / Per a indicar que la i és tònica en l’aplec vocàlic ei i, per tant, que no hi ha diftong: proveït. / Derivat de mots amb dièresi (com ara intuït, intuïm, etc.; fluït, fluïa, etc.) i, per tant, indica que l’aplec vocàlic no forma diftong: intuïtiva, fluïdesa. / Mots acabats en vocal + ­itat: idoneïtat. 5 a) agraïa, beneïen, blaüra, cloïssa, Coïmbra, conduïu, creïlla, cruïlla, demiürg, oriünd, peüc, peüngla, proteïna, ruïna, saüc, xiïta. b) decaïment, lluïment, Raület. c) –. d) caseïficar, continuïtat, deïforme, europeïtzar, fluïdal, helicoïdal, homogeneïtzar, laïcisme, nucleïforme, sinusoïdal, trapezoïdal, vacuïtat, vel·leïtat. e) diüresi, oleïcultura, pituïtària, suïcidi, tiroïdisme. 6 traïdor: trair, traït, traïm, trairem, trairia, traïció, traíem...; agraïment: agrair, agraït, agraïu, agraireu, agrairíem, agraíeu...; veïnat: veí, veïna, veïnatge, aveïnar...; posseïdor: posseir, posseïda, posseïm, posseirem, posseirien, posseíem...; descafeïnat: cafeïna, descafeïnar...; jesuïtisme: jesuïta, jesuític...; friülés: Friül, friülà...; apaïsa-

da: país, apaïsat, països, paisatge, paisà...; oïdor: oir, oïm, oirem, oiria, oïment, oïa, oíem...; aconduïment: conduir, conduïm, conduïu, conduíem, salconduit, conduïdor, conduïra, conduït... 7 va agrair, oir, beneint, atribuïen, seduïa (o seduí), posseïa (o posseí), agrairé, conduït. 8 a) rabiüt. b) egoista. c) proïsme. d) suïcidi. e) diürètics. f) altruista. g) aïrar. h) cuneïforme. i) cocaïnòman. j) ataüllar. 9 a) creïble. b) reüll. c) aïllant. d) construïble. 11 filòloga, fiscal, capatassa, astrònoma, doctoranda, àrbitra, tinenta, lletrada, intèrpret, manyana, xofera, ventríloqua. 12 L’emperadriu jueva era una indivídua circumspecta. Sembla que era cosina del vell guardià de la porta nord de la ciutat (un home que deien que provenia d’una nissaga d’assassins cruels) i padrina de la filla d’un príncep turc a qui també atribuïen un passat térbol. Malgrat això, la dona tenia por: una homicida vagava solta pels carrers i li havien dit que mataria la sultana otomana, la reina aramea i l’emperadriu jueva. La definien com una boja incontrolable, deixebla de l’anomenada Diablessa de Garbí, rea durant vint anys a la presó de Jerusalem i supervivent de la massacre d’Altawal. Un serf li revelà el gran secret del seu destí. Havia de fugir! 13 una egua forta, una coloma missatgera, una rabosa insatisfeta, una jutgessa injusta, una comtessa pobra, una marquesa magnànima, una monja clement, una sacerdotessa impia, una alcaldessa magnífica, una metgessa insensible, una dansaire otomana, una biòloga índia. 14 tigre/tigressa, merla/merlot, abella/abellot (o abegot), lleó/lleona, perdiu/perdigot, fura/furot, àguila/àguila mascle, guatla/guatlot, vaca/bou, rabosa/rabosot, cabra/ boc (cabrot, cabró), llebre/llebrot, indià/indià femella (gall dindi/polla díndia, titot/titot femella). 15 a) capitana. b) cirurgiana. c) facultativa. d) Egea. e) captiu. f) advocada. g) heroi. h) actriu. i) hostesses de vol. j) vampir. 16 a) el professorat pateix... b) el cos humà... c) ...a l’alumnat. d) ...de la direcció... e) ...persones adultes... f) ...l’electorat. 17 a) malalt, deprimida... b) roja, vermell / presidenta, director... c) secretari, degà... d) de cambrera, de jardinera... e) quieta, tranquil. f) encarregada, directora...

3

Unitat 1 18 a) Posa-t’hi davant. b) Col·loca-t’hi darrere. c) Poseu-loshi davall. d) Situa-t’hi a la dreta. e) Poseu-vos-hi a l’esquerra. f) No t’hi poses prop. g) Fica-t’hi dins. h) Situeuvos-hi fora, etc. 19 a) No, no n’estàvem satisfets. b) Sí, ja n’he llegit les instruccions. c) Sí, n’està content. d) No, no n’estan orgullosos. e) Sí, en farem ús. f) Sí, encara en tinc algun exemplar. g) No, només em vam recórrer una part. h) No, crec que no n’és propi. i) Sí, li n’he fet el ramell. 20 Registre col·loquial: oral, subjectiu, polisèmic i ambigu, afectuós, connotat, espontani, imprecís, acompanyat de gestos, privat, entonació marcada, mecanismes que aporten expressivitat, deformació de mots, quotidià, amb molta variació dialectal. / Registre literari: subjectiu, polisèmic i ambigu, connotat, escrit, formal, mecanismes que aporten expressivitat, públic, gens espontani. / Registre cientificotècnic: oral, sense ambigüitats, escrit, amb tecnicismes, formal, especialitzat, objectiu, públic, gens espontani. / Registre formal neutre: oral, escrit, formal, públic, quotidià. 21 El text presenta molts trets dialectals de diversa mena. N’hi ha de tipus fonètic: caiguda de la r final, caiguda de la d intervocàlica, caiguda de la t final en els grups -nt, -lt, etc.; en trobem de morfològics, com ara formes verbals

del tipus hai, engulls, ús de la preposició en ‘amb’, l’article determinat plural es ‘els, les’, el nexe mané ‘no fóra cas’, etc.; i moltes peces lèxiques específiques de la zona (espereà-te, pilles, postisses, badallà, fragalà, lleves ‘portes’, agepsó, melis, macoques, gelà-se, testo, saranda, aforres ‘estalvies’, sombrero, tranquilo, sarangollo, d’a xavo, etc.). «En desemperesir-te de matí, agafes un poal i unes tenalles i culls un centenar de figues de pala. T’eixanques davant del poal i te n’enguls la mitat; veuràs que bé que rotes. Les altres les talles a la llarga, així com a castanyoles, i les poses a tongades en una rostidora, i si no tens rostidora, aprofites el cul d’una gerra badada. Adoba-les amb un poc d’oli, llima, sal, comins, dos fulles de llorer i un pessic de tabac. En comptes de safrà, una escudelleta de fargalada, perquè prenguen color; la vista menja molt. Ho portes al forn en un carretó. Amb un algepsó apuntes en la paret les figues que hi ha, no fóra cas que li vinga a la fornera una temptació. Si tenen bona calda, tardaran dos dies a soltar el suc i assecar-se. En refredar-se, les passes per un fil d’empalomar i penges el rastre en la finestra, apartant el test de l’alfàbega per a no danyar-la. Col·loques davall una cistella, i els teuladins que piquen cauen torbats a grapats en la cistella. T’estalvies d’espantar-los del bancal de blat amb dos bastons creuats, una jaqueta apedaçada i un barret vell. Ja pots anar-te’n tranquil a la partida de cartes, que en arribar la sega, inflats els teuladins com a titots, la destrossa és ben gran.»

EPISODI 2 2 a) Els qui creuen que les diferents reformes educatives i la metodologia pedagògica que les regula han fet disminuir el nivell de l’alumnat, i els qui creuen el contrari. b) El primer grup pensa que actualment l’adolescent ha de ser protagonista del seu ensenyament, de manera que el professor i l’alumne han d’estar en un mateix pla. El professor deixa de ser qui encarna el saber, l’expert, el model, el mediador entre el saber i l’aprenent, i passa a ser un igual. En canvi, l’altre grup afirma que el professor ha de deixar de ser protagonista, juntament amb l’alumne. Per això, la pèrdua d’autoritat i la indisciplina consegüent no són fruit del sistema educatiu, sinó que més aïna tenen arrels socials més o menys independents. c) Pensen que és l’enemic de l’ensenyament. Creuen que així no es pot recuperar la motivació perduda i, al contrari, produeix un efecte molt negatiu en la preparació de l’alumnat. d) Troben que és necessari utilitzar dossiers d’aprenentatge, diaris de l’alumne, autoavaluacions, projectes avaluatius interdepartamentals, etc., tot plegat sense renunciar a l’examen de continguts, però sense convertir-lo en l’únic mitjà per a regular tot el procés. e) L’actualització a marxes forçades dels antics mestres mitjançant cursos i adaptacions precipitades fa que posen en dubte la qualitat d’aquest professorat. A més, la preparació dels professors a la universitat creuen que és cada vegada més deficient en continguts. Per contra, l’altre grup accepta que es podria millorar la

4

posada en pràctica d’aquesta metodologia d’ensenyament i, per tant, afirmen que sí que és necessari una formació més bona del professorat. f) Opinió personal. 3 a) Lluc: Bon dia, senyores i senyors. Com ja els havíem anunciat la setmana passada, hui, setze de maig, farem un debat. Serà un debat carregat de polèmica i que els interessarà encara que no hi estiguen molt involucrats. És probable que n’hagen parlat recentment o que n’hagen sentit a parlar; que n’estiguen gaudint o patint les conseqüències directes; o que creguen que els polítics no acaben de dedicar-hi el temps i l’esforç que es mereix. Estic parlant-los de l’educació, de l’ensenyament en aquest país, sobretot en Secundària i Batxillerat, diuen que la clau del futur de qualsevol societat. Però no podem debatre sobre un tema tan ampli: necessitaríem molt de temps i més informació i també comptar amb experts que ens donaren dades més tècniques. Per tant, ens circumscriurem a un aspecte concret que és comentari habitual del professorat, dels pares, de tothom. Realment cada reforma educativa ha fet descendir el nivell de l’alumnat en acabar l’ensenyament obligatori? L’aprenentatge és de pitjor qualitat? En són responsables les noves metodologies pedagògiques? Com veuen, hem fet dos equips que defensaran posicions contraposades. A la dreta hi ha els que creuen que

Unitat 1 sí, que les diferents reformes educatives i la metodologia pedagògica diguem que les regula han fet disminuir el nivell de l’alumnat. Són Marc i Saül, què tal? En canvi, a l’esquerra teniu l’equip que defendrà que no han tingut aquest efecte. Ho faran Cristina i Sofia, bon dia! A mode de contextualització, els recorde una miqueta la història recent de les lleis educatives. b) Déu ens evite aquesta situació, tant de bo no ocórrega. / nos on tocaria ens i guard on tocaria guarde. / Déu ens en guarde. c) Amb escreix: més del que és necessari o suficient; fa feredat: fa una por terrible. d) Emprant insistentment, llargament, un mitjà. e) se li n’interromp constantment l’adquisició: se, ‘algú’, li ‘a ell’, n’ ‘d’aquestes disciplines’. f) ensinistrats, guarderia, no t’esveres, indefugible. 4 [la pozisi:o del :nOstRe :ÄRup :es ke la metoDolo:dƒZia peDa:gOdƒZika ke :sa implan:tat...] 5

[s] s sorda

[z] s sonora

En inici absolut de mot

senyors, circumscriurem, setmana, centre...

Entre vocals

passada, recentment, quasi, memofaça... ritzen...

En inici de síl· laba darrere de consonant

conseqüències, cocatorze... mencem, romanços...

—

A final de síl·laba circumscriurem, seguida de conestic... sonant

—

A final de parauesforç, directes, políla, en diverses tics, aquest, feliç... posicions

—

A final de paraula seguida de vocal 7

—

[tƒS] En inici absolut de mot Entre vocals

—

A final de paraula, en diverses posicions A final de paraula seguida de vocal

[dƒZ] generalitzada...

metodologies, haBatxillerat gen, aprenentatge...

En inici de síl·laba darmarxes rere de consonant A final de síl·laba seguida de consonant

vostés en, lleis educatives...

urgentment, margina

—

—

faig, desig...

—

—

veig el públic...

10 a) el pols / Torca la pols amb el drap vell. b) la canal / Vam travessar el Canal de Suez. c) el fi / Allò va ser la fi del món, semblava que el món s’acabava! d) la deu / El consideraven un déu. e) el terra / No pogué llaurar perquè la terra estava massa banyada. f) el llum / Em molesta la llum del sol. g) les ordes (o les ordres) / Segueix l’orde (o l’ordre) alfabètic. h) el post / La post de planxar és un invent molt útil. i) el son / Tinc molta son! j) el cremallera / S’ha trencat la cremallera de la jaqueta. k) el vall / Concep el món com una vall de llàgrimes. l) la clímax / Prompte arribaràs al clímax de la novel·la. m) els editorials / Ha presentat el llibre a totes les editorials. n) la planeta / Diuen que Plutó no és realment un planeta. 11 una crida: ‘publicació en veu alta’, un crit: ‘so penetrant...’; un pas: ‘moviment que fa una persona o un animal...’, una passa: ‘moviment que fa una persona quan camina, en comptar-ne el nombre en una marxa’; els regnes: ‘estats governats...’, les regnes: ‘corretges de la brida...’; el cove: ‘cistell gran...’, la cova: ‘cavitat subterrània...’. 12 a) Se t’hi pose → Se = tercera persona; t’ = a tu; hi = de la porta. b) ens n’hi poseu → Ens = a nosaltres; n’ = aigua; hi = als gots. c) se me’l posa → Se = tercera persona; me = a mi, a l’interessat; ’l = l’abric. d) te me’l mires → Te = a tu; me = a mi, a l’interessat; ’l = el text. e) se te n’hi posarà → Se = tercera persona; te = a tu; n’ = pols; hi = al vestit. f) se te la hi endugué → Se = tercera persona; te = a tu; la = la bicicleta; hi = a sa casa. 13 a) Hi vivim amenaçats. / Hi vivim en aquest barri. b) Ho vas deduir de la seua versió dels fets? / En vas deduir això? c) Normalment en parlen tranquils. / Normalment hi parlen de política. / Normalment n’hi parlen. d) En retirem més de casa del notari. / En retirem més documentació. e) Si hi busques això. / Si ho busques al jardí. f) No en pots extraure més d’aquesta equació. / No en pots extraure més incògnites. g) L’hi van col·locar amb emoció. / L’hi van col·locar en primer lloc. h) Intenta separar-ne dos del producte resultant. / Intenta separar-ne dos components bàsics. 14 Resposta oberta. (Suggeriment.) a) Estava regant el seu arbre i va veure un pardalet en terra. b) Els pares no voldríem que et perderes, xiquet! c) La dona estava en els seus pensaments. d) A mi no em parles d’eixa manera! e) Ell tocà a la porta. f) Vosaltres heu de ser més prudents. g) El germà s’ha ficat en un embolic. h) Per l’amor de Déu, no t’has de moure! i) Les teues cosines no vam saber dissimular. j) Els xiquets ja feia dos hores que eren dins la piscina. k) Tu vas ficar el vi al congelador. l) Et vas posar una crema caducada. 15 a) se te l’emportarà. b) aneu-vos-n’hi. c) els n’hi posaré. d) se’ls en va anar de les mans. e) te me’n vages. f) se te’l menjarà. g) els la hi deixaré.

5

Unitat 1 16 a) te salve: correcta (una oració sol mantindre formes antiquades). b) tant se val: correcta (una expressió gramaticalitzada sol mantindre formes antiquades). c) mos hauríem d’absentar: incorrecta (en un estàndard formal no es pot admetre l’ús d’aquesta forma pronominal plena). d)  ne féu: correcta (es tracta d’un text antic). e) tant me fa: correcta (una expressió gramaticalitzada sol mantindre formes antiquades). f) me diuen: correcta (una expressió gramaticalitzada sol mantindre formes antiquades). g) se fa: incorrecta (en un estàndard formal no es pot admetre l’ús d’aquesta forma pronominal plena). 17 a) comunes. b) estrangera. c) continuada. d) fracàs. e) quadrimestrals. f) portafolis. g) reprendrà. h) acolliment. i) vistiplau. 18 assetjament escolar, avaluació sumatòria, pluja d’idees, oferir assignatures optatives, taula redona, ajornar un examen, full de càlcul. 19 ESO (Educació Secundària Obligatòria): ‘sistema que organitza l’ensenyament secundari espanyol, que abraça des dels 12 fins als 16 anys. Va ser implantat per la Llei Orgànica d’Educació l’any 2006’. // FP (Formació Professional): estudis adreçats a la inserció, reinserció i actualització laboral’. // formació ocupacional: ‘cursos i ensenyaments que van dirigits a les persones en edat laboral que volen preparar-se per a accedir a una ocupació o promoure’s en el lloc de treball’. // màster: ‘ensenyament que constitueix el segon cicle dels nous estudis universitaris. Ofereix una formació d’alt nivell, especialitzada tant en una àrea específica del saber com en àrees interdisciplinàries, amb la finalitat de millorar les competències específiques en algun àmbit professional o disciplinari’. // postgrau: ‘ensenyament universitari posterior als estudis de grau, això és, estudis de màster i doctorat’. // recerca: ‘acció de cercar o buscar, especialment amb cura, atenció, per trobar o descobrir alguna cosa; investigació’. // pràcticum: ‘assignatura d’uns estudis determinats que consisteix a fer pràctiques en una institució, una organització o una empresa, al costat de professionals’. // bloc educatiu: ‘pàgina web, generalment de caràcter personal i poc institucional, amb una estructura cronològica que s’actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos i que té utilitats educatives’. // campus virtual: ‘plataforma informàtica d’ús docent per a donar suport als estudis presencials i vehicular els estudis no presencials’. // jornada de portes obertes: ‘activitat que es du a terme en una institució o organització que serveix per a donar-la a conéixer a diversos col·lectius, especialment escolars’. // Cercaterm: ‘servei de consultes terminològiques en línia del TERMCAT (Centre de Terminologia). Es tracta d’una eina gratuïta de consulta multilingüe que vos pot ajudar a resoldre els dubtes terminològics que tingueu en l’elaboració o la traducció

6

de textos especialitzats, de qualsevol àmbit del coneixement, en llengua catalana’. 21 a) impactar / causar (un) impacte. b) hacerse tarde / fer tard. c) parte médico / comunicat mèdic. d) quedar irreconocible / quedar irreconeixedor. e) poner de relieve / posar en relleu. f) jefatura de policía / prefectura de policia. g) ser reacio / ser poc inclinat. h) dar el pésame / expressar el condol. i) sin saber cómo ni cuándo / sense saber com ni per què. 22 inversió rendible; No va fer una inversió rendible i va haver de tancar l’empresa / matèria primera; Per a fer un bon torró cal usar una matèria primera excel·lent. / quantitat negligible; Menys de 0,1 grams d’aquesta substància es pot considerar una quantitat negligible. / rerefons polític; Aquesta història és una novel·la d’amor però té un rerefons polític. / sentiment unànime; L’entrenador expressà el sentiment unànime que l’equip li havia manifestat. / termini acordat; El termini acordat per a pagar el deute és massa breu. 23 donar compte / dar cuenta; El govern emet un informe que dóna compte de la situació després del terratrémol. // esmerçar esforços / invertir esfuerzos; Molts estats esmercen esforços en la difusió de tota aquesta problemàtica. // exercir (o ocupar) un càrrec / desempeñar un cargo; Actualment Joan exerceix el càrrec de coordinador de vendes. // fer costat / dar apoyo; El partit polític va fer costat al jutge imputat. // fixar una data / fijar una fecha; Es va decidir fixar una data per a la reunió definitiva. // plegar els braços / cruzarse de brazos; No és una bona actitud plegar els braços i callar. // portar a col·lació / traer a colación; Tu vas portar a col·lació una excusa inútil. // posar en dubte / poner en duda; Disculpa que pose en dubte la teua afirmació. // prendre una posició / tomar una postura; Cal prendre una posició davant el conflicte. // sostindre arguments / sostener argumentos; Sosté uns arguments poc convincents. // tindre una paper / jugar un papel; L’educació té una paper destacat en la construcció de la societat. 24 a) «canella en rama» → canonets de canella: ‘canella sense moldre’. b) «a plaços» → a terminis: ‘mitjançant pagaments successius que es fixen al moment d’efectuar una operació de compravenda’. c) «a prova de fallades» → amb seguretat en fallades: ‘mode d’accés usat per certs sistemes operatius com ara Microsoft Windows, Mac  OS  X o Linux que permet detectar certs problemes’. d) «no té desperdici» → s’aprofita tot: ‘es diu d’alguna cosa molt bona’. e) «carrers peatonals» → carrers de vianants: ‘carrers per on no circulen vehicles’. f) «busca i captura» → crida i cerca: ‘ordre donada per l’autoritat judicial a la governativa per a perseguir i arrestar un delinqüent’. g) «de capa caiguda» → de mal borràs: ‘anar malament, per mal camí, molt avall en la fortuna, la salut, etc.’. h) «corren a càrrec» → són a càrrec: ‘ser resposabilitat d’algú’. i) «fer

Unitat 1 la vista grossa» → fer els ulls grossos: ‘tolerar, deixar passar alguna cosa aparentant no veure-ho’. j) «escórrer el bult» → fugir d’estudi: ‘defugir una qüestió, un assumpte, que no interessa o del qual no es vol parlar’. k) «la gota que colmà el got» → la gota que va fer vessar el got: ‘un greuge, una molèstia, etc., ser el que fa que algú no puga

suportar més una cosa’. l) «si no recorde malament» → si no vaig errat (si la memòria no em falla, ni no m’enganye): ‘expressió que s’utilitza per a expressar un dubte lleu sobre alguna afirmació que es farà’. m) «sense esperar res a canvi» → i no esperen res en canvi: ‘sense afany de profit personal’.

EPISODI 3 2 a) En primer lloc, la creença errònia que el domini de l’escriptura s’assoleix i es perfecciona individualment, que depén de la inspiració i que, per tant, no és una tècnica que es puga adquirir; en segon lloc, la presumpta poca demanda de cursos per a dominar l’escriptura perquè només afecta col·lectius específics, com ara els intel·lectuals; finalment, la crisi i, doncs, les dificultats econòmiques per les quals passa la institució. b) El curs ha sigut un èxit perquè s’han cobert totes places oferides i n’han quedat bastants en llista d’espera. c) L’alumnat de Lluc ha insistit sobretot amb el segon argument, que es fonamenta en la necessitat social de cursos que augmenten la competència comunicativa. d) L’informe PISA 2006, el darrer Informe del Consell Econòmic i Social de Castelló sobre el sistema educatiu, les afirmacions del professor Daniel Cassany. e) El curs pot participar en el programa de normalització lingüística del valencià que l’Ajuntament de Castelló vol dur a terme amb la creació del Gabinet de Promoció del Valencià i a l’empara de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. f) Resposta personal. 3 a) a requesta (de). b) amb pressa (expressió repetitiva). c) lletraferits. d) actuar sense escoltar consells ni avisos, anar dret als seus propòsits sense escoltar ningú (en cast. no atender a razones). e) no plegar el ram. f) un avantatge (m), una allau (f), una empara (f). No, una ventaja, un alud, un amparo. 4 penja-robes, pro-Israel, zig-zag, a mata-degolla, Sudamèrica, no-violència, Indoxina, pèl-blanc, herba-sana, escura-ximeneres, xiuxiuejar, torcamans, floricol, pocasoltada, capgròs, cella-ros, usdefruit, para-xocs, cap-roig, zigzaguejar, galoromà, hispanosuís, allioli, sordmut, pasdoble. 5 Àngel està cara-xuplat, com si passara fam, és barbablanc i llavigròs. És camallarg, mà-llarg, carallarg... És un rodamón continu però quan pren cadira en la casa d’altri no hi ha manera d’alçar-lo, és un calfacadires. Diu que li agrada el bon vi, els números capicues i els curtmetratges. La samarreta blaugrana és la del seu equip de futbol, tot i que és d’origen francosuís. 6 Vall-llonga: mot compost que porta guionet per motius de claredat ortogràfica. / vicesecretari: mot derivat que no porta guionet perquè el prefix vice- no en demana. Cal

recordar que la s es pronuncia sorda, a pesar que s’escriu entre vocals. / sotasignats: mot compost que no porta guionet perquè la forma sota- no en demana. Cal recordar que la s es pronuncia sorda, a pesar que s’escriu entre vocals. / no-res: mot compost que porta guionet per a evitar una lectura errònia d’una r simple entre vocals. / lletraferits: mot compost que no porta guionet perquè està format per dos mots existents en valencià que no presenten problema de lectura. / politicoadministrativa: mot compost que no porta guionet perquè està format per dos adjectius, el primer dels quals pren la terminació -o. / omnipresent: mot compost de tipus culte (llatí). / soca-rel: mot compost que porta guionet per a evitar una lectura errònia d’una r simple entre vocals. / rerefons: mot compost que no porta guionet perquè està format per dos mots existents en valencià que no presenten problema de lectura. 8 a) dos guàrdies civils / els baixos relleus. b) tres vagons llit / cafés amb llet. c) els alcaldes presidents / ciutats dormitori. d) fils d’aram / obres d’art. e) cotó-en-pèls (o cotompèls) / cotxes bomba. f) hores punta / gats vells. 9 dodecasíl·lab, filologia, hemicicle, megacèfal, monoteisme, quilowatt, plutocràcia, retrovisor. 10 a) dels avantatges / del compte corrent. b) Les anàlisis són negatives / les hematies. c) els pesos. d) Els antípodes. e) Anàlisi comparativa / d’icones ortodoxes. f) cel·lofana per compte. g) asma alèrgica / de tèrmits. h) les llevaneus també són necessàries. i) un costum / els senyals. 11 força víking, aparença rude, geografia agresta, planta borda, fossa comuna, resposta cortesa, actitud covarda, bíblia poliglota. 14 a) peix de bollir. b) avió de reacció. c) pantalons de quadres. d) olla de pressió. e) cuina de gas. f) ràdio de piles. g) barca de motor. h) planxa de vapor. i) vaixell de vela. 15 Correcte: Quin dia és; res a fer; res de millor; tarda a; vestit jaqueta; pantalons caiguts; a la consulta del metge; Jo que tu; veent-te; Per a sopar; per a postres; en relació amb el; de molt; Si continues; res de nou; un quilo de més. / Incorrecte: En quin dia estem; res que fer; res millor; tarda en; vestit de jaqueta; pantalons de caiguda; al metge; Jo

7

Unitat 1 de tu; amb vore’t; De sopar; de postres; en relació al; en molt; De continuar; res nou; un quilo més. 16 «a presses i corrent»: a corre-cuita; «posar de manifiesto»: posar de manifest; «fer hincapié»: fer (molta) incidència; «ser del paréixer»: ser del parer; «a l’ampar de»: a l’empara de; «de quall»: de soca-rel (o de soca-raïl); «no atendre a raons»: no entendre’s de raons; «no donar el braç a tòrcer»: no plegar el ram; «parar-se a pensar»: mirar-s’hi; «traure a colació»: portar a col·lació; «tindre lugar»: tindre lloc. 17 full de reclamacions, interposar una reclamació, subscriure la reclamació, reclamació unànime, reclamació enèrgica, reclamació ferma, reclamació taxativa, reclamació inapel·lable, reclamació ben fonamentada, reclamació

injustificada, reclamació inútil, (la reclamació) prosperar, (la reclamació) tindre efecte, (la reclamació) seguir el seu curs, desestimar una reclamació, denegar una reclamació, rebre una reclamació. 18 innombrable, pregona, a la darreria, inesgotable, assajar, bategant. 19 a) comportar despeses / portar ulleres. b) suggestio­ nar(-se) fàcilment, suggerir una idea. c) aclarir-se un dubte, esclarir-se els núvols. d) guardar-se del mal, alçar la roba. e) enlluir una paret, lluir un vestit. f) colpejar-se una fruita, colpir-se d’horror. g) ha finat el malalt, ha finalitzat la pel·lícula. h) destí cruel, destinació freqüent. i) empényer un moble, empenyorar una joia. j) estirar la cadena, tirar pel dret.

EPISODI 4 2 a) Els aprenents de nivells avançats d’una segona llengua han de ser cada vegada més conscients del procés d’aprenentatge i això implica més incursions teòriques. A més a més, els estudiants de valencià també de nivells avançats tenen, en general, un coneixement deficient del model de llengua formal del valencià. D’una banda, una part són castellanoparlants i, per tant, no dominen del tot els recursos lingüístics del valencià. En segon lloc, una altra part són valencianoparlants, però tampoc no dominen el registre formal correcte de la seua pròpia llengua perquè la situació sociolingüística del català no ho permet: el valencià s’usa poc en àmbits en què tocaria usar el registre formal i, doncs, no hi estan familiaritzats. b) Resposta oberta. c) Resposta oberta. d) El pronom relatiu fa una funció sintàctica específica dins l’oració subordinada adjectiva (pot ser subjecte, complement directe, complement circumstancial, etc.). Si aquesta funció requereix l’ús d’una preposició, aquesta apareixerà obligatòriament al costat del relatiu. Així doncs, sembla que el relatiu s’endú darrere la preposició, com feia el flautista d’Hamelín amb els xiquets (o les rates). e) Hi ha oracions adjectives sintètiques, les que solen explicar-se en l’àmbit de l’ensenyament i que s’utilitzen en registres formals: L’argument contra el qual van arremetre em sembla molt plausible; en segon lloc, hi ha les oracions adjectives analítiques, les pròpies dels registres col·loquials: L’argument que van arremetre en contra em sembla molt plausible. f) Perquè l’adequació de la llengua al context en què es fa servir garanteix una comunicació més reeixida. Així, algunes formes lingüístiques que són freqüents en registres col·loquials, convé no utilitzar-les en registres formals, i a l’inrevés. 3 a) desavantatge, tunisenca, estrafolari, polvoritzat. b) arguïu. El problema és que la u no és muda i, per tant, correspondria escriure-hi damunt una altra dièresi. c) d’aquest

8

tret. d) assolir, sovintejats. e) guany. f) ‘dificulta, destorba, molesta, priva’. 4 a) lapsus, lapse. b) basa, base. c) delit, delicte. d) espècia, espècie. e) tràfic, tràfec. f) ruda, rude. 5 a) capítol, capitular. b) jove, Juvenil. c) cònsol, consular. d) curvatura, corba. e) monticle, muntó. f) pendular, pèndol. 6 a) Correcta. b) bonic. c) cércol, pal. d) cérvol, ós. e) pla. f) plànol, nínxol. g) juliol, sord. h) bulb. i) viudo. 7 a) encara, emprenent, barbaresc. b) Carnestoltes, disfressar, tricorn, estrafolari, sanefa, acordió. c) assortit, gingebre, arrebossades, xocolate, eben. d) bidella, col·legi, extravertida, hostaleria, avaries, eficiència. e) subornar, sufocar, turmentar. f) Mundial, nadador, polvoritzar. 8 condicionat, cautxú, arrebossat, afusellament, xacres, ermini, crisàlide, setinat, minestra, declivi, bambolines, conservadorisme, governamentals. 9 A Grècia encara es beu el vi barrejat amb reïna de pi. / Allà, fins el més beneit ho sap. / Josep Carner va escriure Els fruits saborosos. / La sang ha fluït cap a l’esquena, senyal que ha mort gitat. / El pa beneït és un festa habitual en molts pobles. / L’actor impugnà el veredicte argüint un error formal. / L’escorça terràqüia està formada per les capes tectòniques. / Hem fruït moltíssim amb aquesta pel·lícula. / Antigament es creia que l’electricitat era un fluid. / Una falta no pot ser arguïda per a cometre’n una altra. 12 No ha funcionat. Veges si pots provar-ho d’una altra manera.

Unitat 1 13 a) Actualment no hi ha una suficiència econòmica, i si la hi ha és gràcies a les aportacions que les famílies fem / n’hi ha. b) Suposem que, tal com ho mostra el dibuix, la nimfea o nenúfar és a deu polzades per damunt de la superfície de l’aigua / mostra. c) Crec recordar que volia prunes. Agafa-li-les tu, per favor / agafa-li’n. d) D’edificis funeraris, els hi ha a Múrcia i sobretot cal recordar el de Centelles, un mausoleu de dos càmeres cobertes per cúpules / n’hi ha. e) El cotxe és meu i és nou, novíssim. Si li fas una ratlla o un bonyet, no el tornes a veure des de dins en ta vida! / correcta. També seria correcta: hi fas. f) Ella s’ha d’acostumar a tres menjades diàries; tu te n’has d’acostumar a cinc / t’has d’acostumar. g) Aquest regidor fa una política judicial amb llacunes, igual com les hi ha en el seu llibre d’assessorament sobre el que s’ha de fer en diversos casos judicials / n’hi ha. h) Estos xiquets... estic molt fart, fartíssim! Deixen tot per terra cada dia, cada volta que juguen. És que no pot ser...! / Ho deixen. 14 a) ...sinó que no volgué aprofitar-se’n. b) ...i n’ix cada cinc minuts. c) ...o que hi pertany. d) ...i que s’hi relaciona. e) ...o hi treballa. f) ...per ser-ne simpatitzant. 15 dos d’antics i dos d’actuals, cinc de roges i huit de grogues, dos de siamesos i tres d’europeus, dos de massa madures i dos de massa verdes, una de bona i una de roïna.

16 a) Va caure redó... b) Quant al... c) Quin és el pes brut... d) Correcta. e) Si fem una anàlisi freda... f) ...ha posat el peix cru. g) Vaig nàixer el 1937. 18 a) per davall de zero. b) sota. c) davall. d) baix. e) sota. f) sota. g) baix. h) sota. i) davall. j) sota. 19 a) s’atreveix a = gosa. b) van cosir a trets = van crivellar. c) s’enfada = s’enutja. d) enfitat = embafat. e) descobrir-ho = esbrinar-ho. f) acurtar = escurçar. g) closes = tancades. h) alça = guarda. i) atura = para. j) guarirà = s’adobarà. 20 a) retardar. b) Trobades. c) mides. d) raspall. 21 a) aclarit. b) resoldre. c) aïlles. d) allunyà. e) t’espaviles. f) dissoldre. g) desembarassada. h) desallotgeu. 22 a) ...ha tingut un mal capteniment. b) ...és povila. c) ...està eixamorada. d) ...ha tingut pèrdues. e) ...és un home forassenyat. f) ...està endreçada. g) ...és un color escaient a la teua personalitat. 23 sortir carabassa, aplegar i poar, llevar-se del llit, amprar diners, esvarar amb una pell de plàtan, tocar a la porta, enfonsar-se un vaixell, empaitar una llebre. 24 llogar: a) donar a lloguer; b) prendre a lloguer. / amprar: a) fer-se prestar, demanar en préstec; b) donar en préstec, deixar, prestar.

9

Unitat 2 EPISODI 1 1 a) És l’opció més barata, la que menys infraestructures necessita i la que més fàcilment s’adapta a les necessitats de producció. A més, té un impacte mediambiental baix i és molt fiable. b) El problema és de regulació del cabal d’energia. Quan el vent bufa molt, es genera molta energia i pot sobrecarregar el sistema. Fins ara se solucionava desconnectant les centrals eòliques del sistema. c) Emmagatzema l’energia que no fa falta en un moment determinat gràcies a la injecció a pressió d’aire en una cavitat subterrània. Quan hi ha necessitat d’energia en el sistema, aquest aire a pressió s’allibera i genera energia que s’incorpora al sistema. d) Era massa car i no donava molts beneficis. A més, des del punt de vista tecnològic també era complex. e) Hi ha qui considera que pot provocar terratrémols i hi ha qui diu que no és rendible encara des del punt de vista energètic (i, per tant, econòmic). f) No, ni els terratrémols (inviables des del punt de vista físic) ni la suposada falta de rendibilitat a l’hora de recuperar l’energia (se’n recupera un 70%). 2 a) Una cosa eixelebrada és una cosa sense sentit, que atempta contra la lògica. b) augment, dolorós, caiguda, disminució, esgotats, immensitat. c) Vol dir els tècnics amb millor preparació en l’àmbit de la tecnologia CAES. d) Gas, petroli, carbó. e) Tornarà. 3 po-dria, sorpre-sos, lí-quid, sugge-reix, D’acord, d’as-segurar, des-encadenar. / regene-rar, troba-lla, Fila-dèlfia, ratolins, cèl-lules, da-nyades. / pas-seig, experièn-cia, l’es-pai, sub-jecció, astronau-ta, nai-xement, ISS, espa-cial. 4 historicosocial, gira-sol, ressorgir, antisemita, antisocial, asèpal, dissector, dissemblantment, dissèmia, asimptòtic, monosomia, ressentit, asocial, asíncron, transsiberià, asèmia, contrasegell, entresentir, contrasignar, autosegregació, entresolat, prosseguir, entreson, asímptota, entresuor, entresolc, àcid hiposulfurós, autosemàntic, autoservei, pressupostari, dessalar, autosincronitzador, autosíndesi, autosoma, autosuccessió, monosèpal, psicosomàtic, transsepte, monosòmic, ressaltar, antisèpsia, dissemblança, antisifilític, economicosocial, antisionis11

10

Castellà

me, monosaturat, antisistema, monosòmic, multisecular, multisectorial, dissident, entresoldar-se, transsecte, transsexualitat, antisèrum. 6 que, en què, per què, que/els quals, cosa que, en què. 7 Un altre món és possible. Per primera volta, l’energia renovable ha generat més del 50% de l’energia [sense coma] que s’ha consumit a Espanya. Com a conseqüència, les emissions, [amb coma] que estan lligades en gran part a la generació d’energia, han batut el rècord a la baixa fins a situar-se al nivell de 1998. Aquesta dada, [amb coma] la qual han anunciat hui els grups ecologistes, [amb coma] és la confirmació de la tendència imparable [sense coma] que va començar a principis d’any. A pesar d’això, hi ha un contrapunt [sense coma] que relativitza aquesta bona notícia [sense coma] en les dades de consum energètic: el consum augmenta per segon mes consecutiu. Els grups ecologistes, [amb coma] que han coincidit a valorar la dada com una fita històrica, [amb coma] han insistit que cal continuar pel camí [sense coma] que es va encetar ja fa anys: l’educació en el consum responsable d’energia. Aquesta idea, [amb coma] a favor de la qual s’han pronunciat els experts i els grups ecologistes, [amb coma] encara està pendent d’incorporar-se amb actuacions i no amb paraules a la pràctica política. 8 a les quals / a què, sense el qual, que, del qual, la qual cosa / fet que / fenomen que, que / la qual, que. 9 qui → que; a on → on; del que → del qual; segons el que → segons el qual; a què → a qui / al qual; allò del que → allò de què; on → en què. 10 cuyo desenvolupament té diverses manifestacions → que té un desenvolupament amb diverses manifestacions. / cada qual més cruel → cada una més cruel. / que si tal, que si qual → que si naps, que si cols. / tal per a qual → l’un per a l’altre. / a qui li ve molt bé → a qui ve molt bé. / són empreses que els fa igual les regles → són empreses a les quals els fan igual les regles.

Fals amic

Solució

vestuario

vestuari

Conjunt de roba que té o porta algú vestidor

Lloc en què podem canviar-nos de roba

abonar

abonar

Pagar

adobar

Fertilitzar

víspera

vespre

Moment del dia en què el sol comença a pondre’s

vespra

Dia anterior a un esdeveniment determinat

bando

bàndol

Facció

ban

Orde imposada a la població per una autoritat

paño

pany

Mecanisme per a tancar una porta

drap

Fragment de tela que s’usa per a eixugar, netejar, etc.

Unitat 2 Castellà

Fals amic

Solució

vial

vial

Recipient mèdic amb líquid injectable o camí

viari

Adjectiu que indica relació amb el trànsit

delito

delit

Plaer

delicte

Acció fraudulenta o contrària a la llei

estancia

estança

Habitació, cambra

estada

Període en què una persona es troba en un lloc

desvelar

desvelar

Revelar, descobrir

desvetlar

Llevar la son

borrador

esborrador Estri per a esborrar la pissarra

esborrany, goma d’esborrar

Primera redacció d’un escrit que cal corregir i revisar Goma per a esborrar el llapis

cometa

cometa

Cos celeste

catxerulo

Joc dels xiquets i adults en què es fa volar un tros de paper o tela muntat sobre un canemàs de canyes i dirigit des de terra amb un fil

librar

lliurar

Entregar

alliberar o deslliurar

Fer lliure o evitar alguna cosa

mesa

mesa

Conjunt de persones que dirigeixen una associació o que controlen el taula desenvolupament de les votacions

desguazar

desguassar Arribar un riu a la mar

desballestar

Desfer un vehicle o nau per a aprofitar-ne les parts

camada

camada

Pas llarg

ventrada

Cadells parits per una mare en un mateix part

aparato

aparat

Elements que donen pompositat a un acte

aparell

Estri, giny o part d’un partit polític que el dirigeix

cercar

cercar

Buscar

envoltar

Fer la volta a alguna cosa

poner

posar

Col·locar, situar

pondre

Amagar-se el sol o depositar ous les gallines

celoso

zelós

Que posa interés en les coses que fa gelós

13 moda casual → moda informal; un asil → un manicomi; desordes mentals → trastorns mentals; crims → delictes; exconvicte → expresidiari; evidències → proves; els suburbis → els barris residencials; tòpic → tema; sistema immune → sistema immunològic/immunitari; carbó 14 → carboni 14; malaltia severa → malaltia greu; sistema immune → sistema immunològic/immunitari; servei d’emergències → servei d’urgències; maníac →

Moble per a menjar-hi damunt, escriurehi, etc.

Que té enveja d’un altre

desequilibrat/boig; servei d’emergències → servei d’urgències; un quart de bilió de dòlars → 250 milions d’euros. 15 Text 1: baixa → abaixa; transmés → tramés. Text 2: es va dormir → es va adormir; encreuaven → creuaven. Text 3: rebel·la → revela; senyala → assenyala; pot ser → potser; apujar → pujar.

EPISODI 2 2 a) Perquè algunes podrien afectar la investigació. b) Les proves apunten a la porta de l’Almoina, però no es pot confirmar perquè totes les portes estaven tancades quan es va analitzar l’escena del delicte. c) Perquè va ser en les últimes dos setmanes quan es va produir la denúncia que els barrots de la cripta estaven en males condicions. d) Hi ha dos brossers que van veure eixir un grup de persones per la porta de l’Almoina, però no es posen d’acord en la quantitat: un diu que tres delinqüents i l’altre, quatre. e) Dos de la policia nacional i cinc de la local.

f) L’acusació que potser és algú de dins de la catedral qui ha organitzat l’operació. 3 a) La glera és el llit sec del riu. b) Agraeix que el comissari li haja dit guapa. Una floreta és una paraula de lloa que es diu a algú. c) «Esquerrans» és l’adjectiu no connotat. En canvi, «esquerrosos» és un adjectiu despectiu. d) Ser algú molt destacat en una cosa. e) Que s’ha sol·licitat la detenció dels delinqüents. f) Que sembla que hi ha gat amagat, alguna cosa oculta.

11

Unitat 2 4 Aina: Sr. Cabanes, per favor, té alguna cosa a dir sobre el que acaba de sentir? Polític: Abans d’entrar a la roda de premsa tenia la intenció de no dir ni pruna. Però la situació és gravíssima. Ha sigut una irresponsabilitat que l’arquebisbat tinguera la nostra relíquia en un lloc que no complia les mesures de seguretat adequades. Este cas rebentarà per algun costat. L’arquebisbat necessita saba nova. L’obstinació per mantindre la tradició ha sigut fatal. Tenen maneres de funcionar que són anacròniques. Ara la policia s’haurà d’espavilar per a arreglar el destrellat. I ho veig molt difícil. Estes relíquies tenen un mercat negre importantíssim. Amb les poques pistes que hem sentit que hi ha, perquè han cremat la furgoneta a la ribera del Túria, descabdellar el fil de la investigació serà costosíssim. Tan difícil com buscar una agulla en un paller. I em pense que el comissari no ha trobat mai un trèvol de quatre fulles. Així que, ho veig negre, la veritat. Pensàvem que la cosa estaria més avançada, però estàvem equivocats. 5 a) El sospitós de fer les pintades en el palau de la Generalitat va ser detingut ahir a migdia. b) Les dos fuites de gas es van acabar d’arreglar abans de mitjanit. c) El sacerdot de la parròquia ha sigut denunciat per les víctimes dels abusos i ha sigut detingut i interrogat. d) L’OVNI, l’hem vist justament en la zona del Penyagolosa. e) Prop de 3.000 ferits van ser ingressats en els hospitals de la zona després del terratrémol. f) Les obres de la nova autopista han sigut inaugurades pel ministre d’Obres Públiques i el conseller del ram, acompanyats del seguici habitual en aquest tipus d’actes. 7 a) solc. b) ocórrega. c) ploguera. d) calguera. e) solem. f) calia. 8 a) N’han sigut vistos 4. b) Se n’han usat, sí, però no sabem encara de quin tipus. c) No sabem quantes se n’han produït. d) Sí que se n’han perdut. De fet, s’han perdut quasi totes. e) N’han participat dos. f) Els n’acompanyaven quatre. g) No, encara no n’ha comparegut cap. h) S’han

acostat policies científics a analitzar l’escenari de la furgoneta? i) No n’han aparegut. j) En cal, sí, tota la que puguem aconseguir. k) No n’ha arribat cap encara. l) Sí que en queden, pocs, però en queden. 9 a) haver-hi, hi havia. b) eren. c) van estar. d) eren. e) hi havia. f) estarà. g) serem. h) era. 10 potser siguen ja fora → potser són ja fora; segurament els complique les investigacions → segurament els complicarà les investigacions; possiblement, l’arquebisbe demane una reunió → possiblement, l’arquebisbe demanarà una reunió. 11 tenient → tinent; tràfic → trànsit; en el que → en el qual; el quarter → la caserna; calaboços → calabossos; subsanen → solucionen; ametralladora → metralladora; un alijo → una partida; des de que → des que; banquet dels acusats → banc dels acusats; barnissada → envernissada. 12 Ferides: laceració, estrip, blau, cremada, forat. Parts d’una arma: gallet, canó, ànima, culata, carregador, fiador. Marques en la bala: estries, osques. Distància de tir: a boca de canó, a frec de roba. Parts del cos: artells, engonal, templa, genives, ungles, estèrnum. 13 a) violació de domicili. b) furt. c) homicidi. d) tràfic d’influències. e) segrest. f) suborn. g) contraban. h) malversació de cabals públics. i) frau fiscal. 14 tracta de blanques: tràfic de blanques; allunatge: encastament; fugar-se: fugir, escapar-se; casc antic: nucli antic, barri antic; andami: bastida; drogadicte: drogoaddicte; peatons: vianants; pesquises: perquisicions; barallar hipòtesis: considerar hipòtesis. 15 envestit, bolcar, rastell, badar, escampar, estavellar, ferralla, lliscar, encastar-se, aparador, xamfrà, façana, bastides, llambordes, amortir, volada.

EPISODI 3 2 a) Pretén fer polítiques de contenció de la despesa. Vol eliminar sobrecostos de les obres públiques, fer minvar la inversió en grans esdeveniments, renegociar els préstecs bancaris i potenciar el comerç exterior. b) Es rumoreja que Mercatrona ha fet fallida, però de moment només ha presentat un expedient de regulació d’ocupació. c) Vol reorientar l’economia cap a la investigació, el coneixement i la innovació. La proposta obeeix a les característiques de la societat i la geografia valencianes: no hi ha matèries primeres, ni grans indústries, ni agricultura competitiva. A més, tampoc el turisme és fiable. d) La geografia valenciana s’ha deteriorat i no pot oferir paisatges de primer nivell. A més, tampoc pot competir en preus amb altres destinacions

12

que estan en competència directa amb el País Valencià. Per tant, no és fiable el recurs al turisme a llarg termini. e) Resposta oberta. 3 a) El iuan, la rupia i el peso argentí. b) Que ha fet fallida. c) Un expedient de regulació d’ocupació. d) Recerca. e) 1. mesures de gran importància. 2. expedient de regulació d’ocupació. 3. política de grans esdeveniments. 4.  enlairament econòmic. 5. fluxos migratoris. 6. xacra. 5 Hèlsinki, Himàlaia, Biarritz, Eufrates, Kíev, Arquimedes, Espàrtac, Tibet, Tàrraco, Àtila, Cleòpatra, Txèkhov, Etiòpia, Nobel.

Unitat 2 6 Països: 1.  Islàndia. 2.  Noruega. 3.  Suècia. 4.  Finlàndia. 5. Estònia. 6. Letònia. 7. Irlanda. 8. Dinamarca. 9. Rússia. 10. Lituània. 11. Bielorússia. 12. Gran Bretanya. 13. Països Baixos. 14. Polònia. 15. Ucraïna. 16. Bèlgica. 17. França. 18. Luxemburg. 19. Txèquia. 20. Portugal. 21. Espanya. 22. Suïssa. 23. Liechtenstein. 24. Àustria. 25. Eslovàquia. 26.  Hongria. 27.  Moldàvia. 28.  Eslovènia. 29.  Croàcia. 30. Sèrbia. 31. Romania. 32. Bòsnia i Hercegovina. 33. Itàlia. 34. Albània. 35. Macedònia. 36. Bulgària. 37. Grècia. Capitals: 1. Reykjavík. 2. Oslo. 3. Estocolm. 4. Hèlsinki. 5. Tallinn. 6. Riga. 7. Dublín. 8. Copenhagen. 9. Moscou. 10. Vílnius. 11. Minsk. 12. Londres. 13. Amsterdam. 14. Varsòvia. 15. Kíev. 16. Brussel·les. 17. París. 18. Luxemburg. 19.  Praga. 20.  Lisboa. 21.  Madrid. 22.  Berna. 23.  Liechtenstein. 24.  Viena. 25.  Bratislava. 26.  Budapest. 27.  Chisinau. 28.  Ljubljana. 29.  Zagreb. 30.  Belgrad. 31.  Bucarest. 32.  Sarajevo. 33.  Roma. 34.  Tirana. 35. Skopje. 36. Sofia. 37. Atenes. 7 La nova pel·lícula de Spielberg fracassa en taquilla. Les raons de la ira palestina. Clausuren l’XIa mostra de Cinema Independent al Campello. Balafiem desenes d’hm3. Preparats per a la febra de l’spinning. La inèrcia alcista salva la borsa. Nova controvèrsia sobre la mort de David Cro­ ckett a El Álamo. Remake descoratjador d’Història d’O. Es presenta la novel·la de moda, De la A a la Z. La recaptació de l’IVA s’afona. Un nou llibre sobre la Host Reial en temps de Jaume I. 9 de les que, entre els quals, la que, que, el qui, dels que, del que, la que, a la que. 10 a) Correcta. b) Correcta. c) Correcta. d) Correcta. e) Correcta. f) Correcta. 11 a) És una estructura cada volta menys usada, però ací l’adverbi té un valor expletiu, és a dir, no aporta un matís negatiu a la frase perquè modifica un verb en subjuntiu que depén d’un verb de temor. b) No hi ha valor negatiu, ja que amb fins que sol aparéixer l’adverbi no amb valor expletiu. c) Passa igual que en la frase anterior: no hi ha valor negatiu perquè amb abans que el no té un valor expletiu. d) Sí que té valor negatiu. e) No té valor negatiu,

ja que amb els comparatius com ara més que, és possible usar l’adverbi «no» amb valor expletiu. f) Té valor negatiu perquè depén d’un verb de temor però el verb que modifica està en indicatiu. 12 a) Correcta. b) Correcta. c) Correcta. d) Incorrecta; enlloc no pot anar precedit per no en una resposta breu. e) Correcta. f) Correcta. 13 a) Apol·lo. b) Aquil·les. c) Dàmocles. d) Mides. e) Pandora. f) Tàntal. g) Venus. h) Hèrcules. i) Olimp. j) Paris. 14 fix, luxe, presumptes, precintes, recinte, pretext, delicte, reprotxe, presumptes, escabetx, porxe, celeste, precintes, tracte, incòlumes, terme, complex, mixt, uniforme, porxe, garatge, còmplice. 15 velam, energumen, examen, gravamen, certamen, prolegomen, crim, resum, dictamen, règim. 16 pressupostari, ocupadors, feixista, penediment, dol, excloent, fonament, captiu, apaivaga, avançament, croada. 17 a) negociació → mercadeig; prudència → por; obediència → submissió; conservadors → reaccionaris; despesa → balafiament. b) subsidis → almoina. c) s’ha apropiat → ha segrestat. d) conflictes → discrepàncies. 18

Per a carregar la tinta

Per a llevar ferro

inconsciència

valor

prepotència

caràcter

brutalitat

contundència

conflicte

desavinença

rancor

memòria

danys col·laterals

morts

connivència

acord

ocurrència

idea

perpetrar

fer

règim totalitari

règim autoritari

EPISODI 4 2 a) Un corrent de raig és un corrent de vent que s’origina en zones altes i que té una velocitat altíssima. Com a curiositat, aquests corrents de vent, durant la Segona Guerra Mundial, podien arribar a mantindre parat en l’aire un avió durant hores. b) La zona de la mort és la zona de les muntanyes situada a partir dels 7.500 metres, en la qual hi ha escassesa d’oxigen i, per tant, en la qual una persona pot estar-hi un temps limitat. c) Un torb és un remolí de vent amb partícules de neu. d) Si un torb amaina vol dir que perd força i acaba desapareixent. e) De necrosi, que és

la mort dels teixits. f) Esvanir-se significa ‘desaparéixer, fondre’s’, que són dos sinònims de esvanir-se. 3 a) Perquè Hansen ha escoltat l’orde que donen des del camp base. b) Weathers havia patit una operació de vista per a solucionar un problema de miopia i, amb el fred i les baixes pressions, les cicatrius internes van rebentar. c) En primer lloc, quan el localitzen en coma hipotèrmic en la muntanya. En segon lloc, quan un torb arrasa la tenda de campanya durant la nit en el camp. d) Tenia necrosi

13

Unitat 2 en nas, pòmuls i celles i tenia rígid el braç dret. e) Se l’enduen en llitera fins al camp base, des d’on el baixen en helicòpter. f) Les conseqüències físiques de l’accident són diverses amputacions (braç dret, dits de la mà esquerra i els dos peus) i empelts a la cara. 4 Vesubi → Vesuvi, s’habia → s’havia, Ambers → Anvers, triumbirat → triumvirat, l’Habana → l’Havana, núbol → núvol, espectació → expectació, centèssimes → centèsimes, extranya → estranya, pressoner → presoner, calbície → calvície, estrel·les → estreles, cambiar → canviar. 7 tot arrancant → arrancant, uns certs problemes → certs problemes, no tindrà un altre remei → no tindrà altre remei, El mateix Bellés → Bellés mateix, tal esforç → aquest esforç, ell mateixa → ella mateix, algun podrà dubtar → algú podrà dubtar, retraure gens → retraure res, cadascun → cadascú, esperat res millor → esperat res de millor. 8 gens de, molt pocs, un poc, prou, bastant, molt, massa, tan, tant de, tanta. 9 cimes → cims, muntanyers → muntanyencs, estribacions → estreps, cordillera → serralada, l’Himalaya → l’Himàlaia, sherpes → xerpes, vaguades → tàlvegs, glacials → glaceres, un alud → una allau, sima → avenc, desprendiment → despreniment, pedrusco → cudol, ventisca → torb, síntomes → símptomes, sherpes → xerpes, sans i salvos → sans i estalvis, muntanyers → muntanyencs, emplaçar → citar. 10

a falta de x (minuts, dies, etc.)

faltant x minuts

volver a las andadas

tornar-hi

afear (la conducta, un gest...)

censurar

adrede

a posta

afianzar (una posició en la classificaconsolidar ció, per exemple)

14

apercibido (de suspensió)

advertit

abrumar (el contrari)

aclaparar

ajustar cuentas

passar comptes

alternancia

alternança

con ahínco

amb afany

amoldarse (a un sistema de joc...)

adaptar-se

amilanarse

acovardir-se

aforo (d’un estadi)

cabuda

apurar (les opcions, possibilitats...)

esgotar

11 amortiguadors → amortidors, tubo d’escape → tub d’escapament, halagüenyes → afalagadores, encés → encesa, arranque → arrancada, arandela → volandera, retràs → retard, al front de → al capdavant, chicane → xicana, derrapes → derrapades, corba → revolta, aminorar → reduir la velocitat, trompo → virolla, colisionà → col·lidí, desperdiciar → desaprofitar. 12 1. babord. 2. quilla. 3. buc. 4. àncora. 5. proa. 6. caps. 7. pal. 8. vela. 9. estribord. 10. popa. 11. timó. 13 Tall 1: Quina debacle → quin desastre; van tornar a les andades → tornar a ballar-la; quedar en agua de borrajas → ser aigua de tramussos; alocat → esvalotat; delanters → davanters; aplastat → esclafat; bochornós → vergonyós; apisonadora → piconadora; aplaçat → ajornat; veure’s en un apuro → veure’s en un compromís; partit de volta → partit de tornada; no té apaño → no té solució; muntar un pollo → armar un canyaret; són uns viva la Virgen → ser uns tararots; utiller → encarregat del material; banquillo → banqueta; cese → cessament. Tall 2: penalti → penal; acarrejava → ocasionava; sacat → tret; de chiripa → de xamba; escuadra → escaire; s’ha aduenyat → s’ha fet l’amo; assediat → assetjat; a falta de 15 minuts → faltant 15 minuts; poste → pal; larguero → travesser; burlar → esquivar; al bulto → al muntó; quan no són pitos, són flautes → ara per naps, ara per cols; cantera → planter; borrón y cuenta nueva → creu i ratlla; aspavents → escarafalls; pase → passada; estragos → estralls; amb molt de descaro → amb molt poca vergonya; lo indecible → una cosa de no dir, o d’allò més; demanar peres al olmo → demanar lledons a la figuera. Tall 3: estan a expenses de → estan a l’expectativa de; descabellada → desgavellada; flecos → serrells; adecentaren → arreglaren; subsanat → solucionat; posa la guinda → posa la cirereta; sis minuts i pico → sis minuts llargs; despiste → distracció; estar de parranda → estar de festa; artífice → artífex; espuela → esperó. 14 estic a quatre passes; es va quedar amb un pam de nas; buscar els cinc peus al gat; un tres i no res; en quatre paraules; on en menja un en mengen dos.

Unitat 3 EPISODI 1 2 a) L’esquelet d’un adult té 206 ossos (212 comptant els ossicles de l’orella). El d’un nadó en té 350. b) Són iguals en quantitat d’ossos, però alguns ossos tenen formes distintes segons si es tracta de l’esquelet d’un home o el d’una dona. c) Perquè és l’encarregada de produir les cèl·lules de la sang. d) Són els dos últims parells de costelles de la caixa toràcica. S’anomenen així perquè no arriben a unir-se a l’estern per la part de davant (només van unides a les vèrtebres, per la part de darrere). e) Resposta oberta. f) En general, tots els invertebrats, animals sense esquelet ossi. Cal recordar que, a més de l’esquelet intern dels humans (endosquelet), hi ha animals, com els artròpodes, que tenen esquelet extern (exosquelet). I també hi ha animals, com els equinoderms, els anèl·lids, els nematodes i altres invertebrats, que tenen una cavitat plena de fluid i envoltada de músculs, anomenada esquelet fluid o hidrostàtic. 3 a) S’anomenen sesamoides. b) El més llarg és el fèmur. El més curt, l’estrep. c) Os hiode. d) L’atles, la primera vèrtebra de la columna, que sosté el cap. e) L’osteoporosi o l’osteoartropatia. L’especialista en el tractament de les malalties dels ossos és l’osteòpata. f) Leucòcit o globus blanc, eritròcit o globus roig i trombòcit o plaqueta. 4 a) Recorde bé que entre els béns que heretà hi havia un ramat de bens. b) Ja fóra fora si no m’haguera entretingut. c) El nét d’aquest senyor és el xiquet més net de l’escola. d) Sé que se m’adiu, aquest paper tràgic. e) Sí, xicona, si vols, vindré aquesta nit a preparar-te el sopar. f) Tu véns molt tard al mercat i vens molt cars els productes; per contra, elles vénen més d’hora i venen a més bon preu. g) Ma sogra té la mà molt llarga, però es menja les ungles per compensar-ho. h) Què vols, perla moruna? –em va dir aquella artista flamenca. 5 Amb accent distint: conèixer, palès, permès, interès, terratrèmol.

7 a) Llevaré taula i escuraré els plats més tard, quan acabe la pel·lícula. b) En el comiat de fadrí, ni va beure, ni va ballar, ni va obrir boca en tota la nit. c) Estellés és un autor que no hauria de caure en oblit. d) Vull anar a Cocentaina per a la fira de Tots Sants. e) Conta’m les últimes novetats de l’Alqueria Blanca, però no entres en els detalls, que encara he de veure’n els últims capítols. f) No li agraden gens els convencionalismes socials, sempre va contra corrent. 8 L’AITANA L’Aitana és el cim més alt de les comarques alacantines. La serra d’Aitana s’estén sobre una superfície pròxima a les deu mil hectàrees, a uns quants quilòmetres de la costa de la Marina. Caracteritzada per un relleu extremadament accidentat, en el paisatge de la serra predomina el roquissar, sobretot en els nivells superiors del vessant septentrional. És precisament en aquest vessant on hi ha les principals altures: a més del cim que dóna nom a la serralada (Aitana, 1.899 m), són destacables la Penya Alta (1.806 m), la Penya Catxa (1.467 m), la Penya del Mulero (1.308 m) i l’Alt del Carrascar (1.208 m). 9 Vista frontal: frontal, nasal, parietal, temporal, unguis o lacrimal, zigomàtic o malar, cornets, maxil·lar, mandíbula. Vista lateral (en el sentit de les agulles del rellotge): frontal, etmoide, esfenoide, vòmer, maxil·lar, zigomàtic, occipital, parietal, temporal. 10 aerobic → aeròbic, bungalow → bungalou, cocktail → còctel, crêpe → crep, curriculum → currículum, doping → dopatge, élite → elit, smoking → esmòquing, spaghetti → espagueti, squash → esquaix, euskera → èuscar, flash → flaix, marketing → màrqueting, rally → ral·li, ranking → rànquing, windsurf → surf de vela, travesti → transvestit, shock → xoc, show → xou.

EPISODI 2 2 a) Perquè es considera que és la peça capital de l’escultura ibèrica. És un bust de gran bellesa i qualitat artística que data del segle iv o potser del v aC. b) Els ibers eren un conjunt de pobles que habitaren a la península Ibèrica abans de l’arribada dels romans, entre el segle v i el segle i aC. La cultura ibèrica s’estenia des del Llenguadoc meridional fins a Andalusia. c) A més de nombrosos jaciments com els de l’Alcúdia, a Elx, o els d’Alacant, destaquen el guerrer de Moixent, el tresor de Xàbia o els ploms d’Alcoi. d) Apol·lo, fill de Zeus, era el déu del Sol, però també era el déu de la música i de la poesia, i passava per ser l’inspirador de poetes i endevins. Era també el déu dels oracles, el més famós dels quals era el de Delfos. e) Resposta oberta.­

3 a) L’esquena és la part posterior del cos, des dels muscles fins a la cintura. Les espatles són la part superior, a cada costat del coll, en la zona en què els braços s’uneixen al tronc. b) Altres paraules: com gènesi, praxi, psicoanàlisi o exegesi. c) Fragments en què s’omet la preposició a davant el CD: representaba a Apolo → representava Apol·lo; impresionar al devoto → impressionar el devot. d) Fa referència a les ofrenes o vots que els ibers podrien haver fet usant aquesta escultura. Votiu deriva de vot, i té relació amb les ofrenes, vots o promeses que solien fer-se a les divinitats. e) Endevinalla, romanalla, deixalla, etc.

15

Unitat 3 4 Són amb tl en valencià: vetla, respatler, guatla, motle, ­batle, titla, bitla, vetlada. 5 a)  La Diputació ha atorgat el primer premi d’investigació, dotat amb 12.000 euros, al professor Jaume Bectort. La investigadora elxana Laia Vilacans ha rebut també un accèssit dotat amb 6.000 euros pel seu treball sobre els problemes d’addicció creats per alguns productes d’alimentació infantil. b)  Una reacció d’addició, en química orgànica, és una reacció en què una o més espècies químiques s’uneixen a una altra (substrat) que té almenys un enllaç múltiple en la formació d’un sol producte, la qual cosa implica en el substrat la formació de dos nous enllaços i una disminució en l’orde o multiplicitat d’enllaç. c) Quan es parla de suggestió, vol indicar-se, la majoria de les vegades, dos coses distintes: l’acció de dominar la voluntat d’un altre i l’acceptació que és verdader –de part del suggestionat– el que no ho és o podria no ser-ho. En realitat es tracta de dos aspectes que, més que contradirse, es complementen. En un cas, un home suggestiona un altre, li usurpa momentàniament o llargament la voluntat i el col·loca sota la seua influència. En un altre, el suggestionat viu com a real el que no ho és o podria no ser-ho. No hi ha dificultat per a unir un aspecte a l’altre: un home (el suggestiu) li «furta» la voluntat a un altre (el suggestionat) i li implanta en la ment la idea o la vivència que alguna cosa –que podria no ser així– és verdadera. La suggestió és, d’un costat, la «introjecció» d’una creença. Però també és, d’un altre, l’«acceptació» d’un miratge. 7 a) La descodificació del genoma de l’home de Neanderthal ha revelat que aquesta espècie d’homínid es va encreuar amb l’home modern. b) La Comissió Europea ha anunciat que presentarà un recurs contra la decisió dels estats membres de dividir per la mitat la pujada salarial prevista per als funcionaris de les institucions europees davant la Cort Europea de Justícia. c) Els terroristes de Londres havien planejat destruir entre sis i deu avions introduint artefactes explosius en vols de passatgers, però la policia britànica va fer avortar l’atemptat. d) El poble xilé passa per un dels pitjors moments de la seua història. Vols ajudar-lo? e) Els exparlamentaris Luis Bárcenas i Jesús Merino, que han renunciat els seus escons al Senat i al Congrés, respectivament, figuren entre els setze càrrecs públics del Partit Popular que han dimitit o han cessat com a conseqüència de la seua implicació en el cas Gürtel. 8 a) Requisits: coneixements d’informàtica (nivell d’usuari). b) Convocatòria de concurs de mèrits per a constituir una borsa de tècnics d’imatge i so. c) S’ajorna el termini d’admissió d’originals a causa d’un error en la data de publicació en el DOCV. d) Es promourà el reciclatge de residus tòxics amb l’objectiu de complir del protocol de Kyoto. e) L’evolució del mercat i, per tant, de la demanda del sector de la construcció ha provocat una caiguda espectacular de preus.

16

9 a) Capa exterior de la pell: epidermis. b) Tensió elèctrica expressada en volts: voltatge. c) Relatiu o pertanyent a la cèl·lula: cel·lular. d) Situat davall de la llengua: sublingual. e) Dispositiu per a amortir les oscil·lacions de les molles de suspensió d’un vehicle: amortidor o esmorteïdor. f) Privació del sentit de la vista: ceguera. 10 Urgències, dermatologia, endoscòpia, fisioteràpia, ginecologia, immunologia, laboratori, mamografia, pneumologia, neurologia, obstetrícia, odontologia, otorinolaringologia, pediatria, proctologia, psiquiatria, cardiologia, cirurgia plàstica, urologia, ortopèdia, gastroenterologia, medicina preventiva, oftalmologia, radiologia. Exemples de noms inventats per als doctors: Dr. Ara Tekure, Dr. Titola Novakasi, Dr. Teskolte Koret, Dr. Karam Kinmoket, etc. 11 a) Marieta. b) Bugia. c) Ufologia. d) Cesària. e) Dàlmata. f) Rímel. 12 1) Peixet de plata, peixet del paper o cuc dels llibres en català, pececillo de plata en castellà, poisson d’argent en francés, silverfish en anglés. 2) Qui et vol mal et farà riure, i qui et vol bé et farà plorar; Rient i plorant es fa la gent gran; Com més serem, més riurem; Qui a primeries riu, a darreries plora; Quan ell riu, el dimoni plora; Qui riu massa, té el cap de carabassa. Altres exemples en el DCVB. 3) Són normatives (segons el DIEC i el Salt): a trompons i per a més inri. No són normatives segons el DIEC: al respecte (normativa segons el Salt), alhora que (normativa segons el Salt) i de volta en quan (en cap dels dos). 4) La solució normativa és complir els pactes fets, perquè el verb complir és transitiu i no té cap preposició de règim. 5) La frase no és correcta. Podem informar algú d’alguna cosa (ús transitiu del verb informar) o procurar-nos notícies d’un esdeveniment (ús intransitiu pronominal), però una proposta de curs no pot ser informada. La solució en valencià és emetre informe favorable/desfavorable: El Vicerectorat ha emés l’informe favorable sobre la proposta de curs. Tasca final

I EL VERB S’HA FET OBAMA Carlos Mendo I ha habitat entre nosaltres. Perquè ahir, Barack Hussein Obama no sols va fer història en convertir-se en el primer president afroamericà en la història dels Estats Units, sinó que es presenta com l’esperança d’un món millor per als centenars de milions d’habitants del planeta que van presenciar en directe als cinc continents la seua presa de possessió com a 44é president de la primera potència mundial. Sense guillotina, sense monarquies absolutes, sense repúbliques sectàries, sense tirans ni dictadors, els Estats Units demostren, amb l’elecció d’Obama, la fidelitat als principis que inspiraren la fundació de la nació. Que tots els homes són creats iguals, que tots han sigut dotats pel creador amb certs drets inalienables com són la

Unitat 3 vida, la llibertat i la cerca de la felicitat i que el poder dels governs deriva del consentiment dels governats. I així ha sigut des de la Declaració d’independència de 1776 i des de l’aprovació de la Constitució onze anys més tard. Una Constitució encara vigent i saludable que Obama, com els 43 antecessors que ha tingut, ha jurat defensar contra enemics interns i externs. Com Obama mateix no es va cansar de repetir al llarg de la campanya, «si algú dubta que als Estats Units tot és possible, només ha de mirar-me a mi». I la comparació no és simple retòrica. Respon a una realitat històrica. Els seus pares, que van contraure matrimoni a Hawaii, no haurien pogut fer-ho als estats meridionals que en els anys cinquanta no permetien els matrimonis mixtos. Obama ha repetit l’històric viatge d’Abraham Lincoln amb tren des de Filadèlfia, bressol de la Constitució, fins a la capital federal, en un vagó construït el 1929, data en què un negre es considerava afortunat si aconseguia faena en el ferrocarril com a mosso d’estació o revisor. Per no parlar de l’admirable lluita pels drets civils dels cinquanta i dels seixanta a Arkansas, Alabama, Mississippí o Geòrgia que culminà en la gegantina manifestació de 1963 a Washington, en la qual el reverend Martin

­ uther King expressà el somni que un dia les persones L serien jutjades pels mèrits propis i no pel color de la seua pell. Aquell somni es va acomplir ahir amb la presa de possessió d’Obama, un dia després de celebrar-se, com tots els 19 de gener, la festa per a commemorar la memòria de King. El discurs d’Obama, aclamat pels centenars de milers de nord-americans que omplien de gom a gom els 3,5 quilòmetres que separen el Capitoli del Lincoln Memorial, passarà a la història com una de les grans al·locucions presidencials de tots els temps. Recull conceptes expressats anteriorment pels quatre presidents que més aconseguiren il·lusionar els seus conciutadans en les respectives preses de possessió: Lincoln, Franklin Roosevelt, John Kennedy i Ronald Reagan. Les crides que va fer a la unitat nacional, a les dificultats que enfrontarà la seua Administració, al treball i a l’esforç, i a la responsabilitat dels ciutadans són un eco dels discursos inaugurals dels quatre antecessors del nou president. L’aspecte més cridaner del discurs, a més d’una impecable oratòria, l’apel·lació al manteniment dels ideals fundacionals. El manteniment de la seguretat no justifica l’abandó dels nostres ideals. En qui devia estar pensant?

EPISODI 3 2 a) Un tsunami pot ser originat per terratrémols, volcans, solsides costaneres i, fins i tot, allaus, meteorits o una gran explosió. b) Són més comuns al Pacífic, perquè és una zona en què són habituals els grans terratrémols. c) Les falles són una manifestació del moviment de les plaques tectòniques. Si es produeixen dins la mar, poden originar un tsunami si són de magnitud considerable. d) Resposta oberta. e) No seria adequat, perquè la traducció no tindria la qualitat lingüística que requereix una traducció professional. f) Li facilita la faena, però només per a la primera fase del procés de traducció, per a obtindre ràpidament un esborrany de traducció que cal revisar bé. 3 a) També han sigut denominats marejades, ones sísmiques marines i sismes submarins. b) És l’afonament o ensorrament de pedres, terres o altres materials que es produeix prop de la costa. Si l’enderrocament de materials té prou magnitud, pot provocar un tsunami. c) És el desplaçament d’una capa tectònica per davall d’una altra. La falla que provoca en l’escorça terrestre pot originar tsunamis. d) Una allau és una massa de neu o gel que es desplaça muntanya avall. En sentit figurat fa referència a una gran quantitat (de gent, de coses, etc.): una allau de preguntes, una allau de manifestants, etc. e) El mot ona designa el moviment oscil·latori de les aigües i, per extensió, altres fenòmens produïts en l’espai o en el temps caracteritzats per la longitud, la freqüència o l’amplitud: ones sonores, lluminoses, elàstiques, hertzianes, electromagnètiques, etc. La paraula onada deriva d’ona i pot usar-se per a referir-

se a una ona gran o a una successió d’ones; té també un sentit figurat: una onada de pluges, una onada d’alegria, una onada de vítols. El mot onda fa referència a les ondulacions (en els cabells, en una cortina, en un element decoratiu fet a partir d’ondes, etc.): Per a les festes, s’ha fet un pentinat amb moltes ondes. 4 Testament hològraf, minuend i subtrahend, hissar la bandera, ham, coet espacial, orfe, cacauet, filharmònica, efecte d’hivernacle, subhasta. 6 a) Va caure. b) s’ha esvarat. c) han baixat. d) entrenar-se. e) ha quedat. f) Fuma, coneix. 7 a) De fet, hauríem de ser conscients dels problemes mediambientals causats per la destrucció de la capa d’ozó i solucionar-los amb diplomàcia. b) Gràcies a la crisi econòmica –o precisament per culpa d’aquest motiu– ha hagut d’ajornar la compravenda de l’immoble, la qual cosa li ha permés entaular una bona relació amb la seua veïna. c)  Segons tinc entés, van escoltar atentament la petició d’indult formulada per la fiscal i van accedir a concedir-la. d) Sovint comentem aspectes de l’àlgebra, i en parlem, sense adonar-nos-en realment. e) El morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus) s’alimenta del tronc de la palmera datilera, en la qual viu. 8 a) Es conforma amb l’obtenció de bons resultats en l’estudi de camp. b) La investigació consisteix a analitzar

17

Unitat 3 mostres d’ADN de diversos coleòpters. c) Han de calcular quant de temps tardarà l’àguila a atrapar el falciot. d) No s’havia adonat que la reacció química ha alterat la mescla. e) És convenient evitar el problema abans que comence el desgel/desglaç de la glacera. 9 a) Tenia la sospita que l’assassí havia comés el crim abans que acordonaren el recinte. b) És una famosa violinista ucraïnesa que ha afermat l’afició per la bona música en el centre històric de la ciutat. c) Ha amassat/reunit una gran fortuna sense necessitat de caure en la corrupció ni abaixar els preus del pa que pastava cada dia. d) Treballa en un celler pròxim a la pedrera de marbre que hi ha a Monòver, encara que, el vi més bo, el guarda a la bodega del seu iot. e) Quan va saber la resolució del jutge, se’n va anar a visitar les cascades del Niàgara abans que el tancaren en un soterrani. f) Es va tallar la molla/el tou/el palpís dels dits quan va intentar manipular aquella gemma preciosa que tenia el color d’un rovell d’ou. 10 a) Em sembla que aquests trigènims/tres germans bessons que tant s’assemblen volen aparençar que són milionaris. b) Encreuà els braços abans de travessar la carretera. c) Ha planejat construir un aparell que siga capaç de planar en l’aire. d) S’adormí just quan acabà de compondre l’òpera per a l’estrena de l’ateneu. e) Cal clarificar la substància d’aquest matràs abans que l’àcid faça reacció. f) El trencalòs va pondre un ou just quan es ponia el sol. Tasca final

BOLETS VERINOSOS

Hi ha poques espècies de bolets verinosos, però és important saber identificar-les per a evitar enverinaments, que, a vegades, poden provocar la mort. Les més comunes són Amanita phalloides, Amanita muscaria, Boletus satanas, Lactarius torminosus o Russula emetica. La precaució més important és no consumir un bolet que no haja sigut identificat prèviament i que, per tant, no se sap si és segur. En cas d’intoxicació, just quan apareixen els primers símptomes, cal acudir immediatament a un hospital, si és possible amb un exemplar del fong ingerit o amb les restes que se n’hagen pogut recuperar, per a facilitar el diagnòstic. Amanita phalloides (val. farinera borda o farinot, cast. oronja verde o mortal, cicuta verde) La farinera borda, com és coneguda vulgarment, és la responsable de la major part dels casos d’intoxicació per fongs a Espanya. Té un verí tan potent que pot provocar la mort després de la ingesta d’un sol exemplar. La reina de l’espècie Amanita creix durant tota l’estació micològica (de setembre a febrer), en tot tipus de bosc i de punta a punta de tota la Península, des de la costa fins a la muntanya. El verí de l’Amanita phalloides ataca i destrueix les cèl·lules del sistema nerviós central, el fetge o els mús-

18

culs; els efectes apareixen entre sis i dotze hores després d’ingerir-lo. Els símptomes més freqüents són nàusees i vòmits, diarrea sanguinolenta, còlics, etc. Quan apareixen, alguns òrgans ja han patit danys importants, de manera que és essencial acudir a l’hospital com més prompte millor. Amanita muscaria (val. reig de fageda o reig bord; cast. matamoscas o falsa oronja) El reig de fageda té la virtut de paralitzar els insectes que hi entren en contacte, fet que explica el nom vulgar. És un bolet cridaner, en el qual, segons la literatura fantàstica, viuen els gnoms; es pot confondre fàcilment amb uns altres, com el reig. Igual que la phalloides, l’Amanita muscaria creix en entorns molt variats, en totes les cotes i associada a les arrels dels arbres, normalment fajos, pins negres o bedolls. Apareix a final d’estiu i principi de la tardor en tot Espanya. Té un verí amb un efecte principalment neurotòxic de conseqüències greus, però no necessàriament mortals. A més, és tòxic per a l’intestí i el fetge, i té propietats al·lucinògenes. Els símptomes que provoca són gastrointestinals (vòmits, còlics, etc.) i es manifesten un parell d’hores després d’ingerir-lo. Boletus satanas (val. bolet de Satanàs, mataparent o matagent; cast. seta o boleto de Satanás) Aquest fong de grans dimensions és menys perillós del que anuncia el seu nom. El bolet de Satanàs no és, com es creia antigament, letal, però sí que provoca una certa toxicitat. Sol créixer a les clarianes dels boscos, a la vora de les arrels d’alzines, fajos i roures. És poc comú, però sol aparéixer sempre en les mateixes zones, principalment en la zona de mitjana altura de les muntanyes o en les parts més altes de la terra baixa. Té un verí que resulta especialment tòxic quan es consumeix cru, i indigest en ser cuinat. Produeix trastorns gastrointestinals amb vòmits i diarrees, que es manifesten poc després de consumir-lo. Lactarius torminosus (val. rovelló de cabra o lleterol de bedoll; cast. níscalo falso) És molt semblant a altres espècies de rovellons o esclata-sangs de gènere Lactarius. És comú a les comarques de muntanya, sobretot a la Cerdanya, el Ripollés i la Garrotxa. Ocupa la part més baixa de l’escala de perillositat, ja que té una toxicitat limitada a provocar petits trastorns gastrointestinals. Els símptomes apareixen poc després de consumir-lo (entre 15 minuts i tres hores). Creix des de l’estiu fins a la tardor sempre prop dels bedolls. Cortinarius (val. cortinari) Formen part d’aquest gènere el Cortinarius orellanus (cortinari rutilant o de muntanya), el Cortinarius speciosissimus o el Cortinarius cinnamomeus (cortinari canella). Són poc comuns i creixen en boscos d’arbres de

Unitat 3 Russula emetica (val. escaldabec; cast. rúsula emética) Es troba en boscos i zones humides i molsoses. Està molt estés pel nostre país i morfològicament és molt variat. Dins la família Russula, hi ha altres bolets tòxics, a més de l’emetica. Provoquen trastorns gastrointestinals lleus en un període breu, de mitja hora a dos hores després de consumir-lo. És tòxic només en grans quantitats, però un únic exemplar, cuinat amb altres espècies, és innocu.

fulla caduca o en pinedes, i són difícils de confondre amb espècies comestibles. Generalment no són bolets comestibles. La majoria són de mal sabor i indigestos. Alguns d’aquests bolets són molt tòxics, en especial el C. orellanus, sovint mortal. Els símptomes es manifesten dies després de consumir-los, fins i tot setmanes. Provoquen cansament, set intensa i sequedat de boca, pèrdua de gana, mal de cap i alteracions renals i hepàtiques.

EPISODI 4 2 a) Perquè cada grup d’aliments aporta a l’organisme un tipus de nutrients essencials. En aquest sentit, la dieta mediterrània és una dieta molt saludable, recomanada pels experts en nutrició d’arreu del món. b) És possible sobreviure, però cal compensar les necessitats de l’organisme consumint aliments que tinguen els nutrients que necessitem. Els vegetarians poden fer una dieta completa, perquè la fruita i la verdura, a més de la pasta i els cereals, contenen els nutrients necessaris. La dieta vegetariana estricta no inclou cap producte que derive d’animals, però l’anomenada dieta lactovogetariana inclou, a més dels productes vegetals, ous, productes lactis o mel. Algunes dietes vegetarianes supleixen la manca d’alguns aminoàcids essencials presents en la carn amb aliments com el tofu, el seitan o el tempeh, a base de soia. c) Resposta oberta. d) Per a eliminar l’excés de nutrients, especialment el greix, i mantindre el cos en forma. e) Resposta oberta. f) La piràmide dels aliments és una altra manera de representar els aliments que hem de consumir preferentment, situats en la base de la piràmide, mentre que els aliments menys importants se situen en el vèrtex de la piràmide. 3 a) Meló d’Alger (o de moro, d’aigua), síndria; llima (o llimó), llimona; bresquilla, préssec; tomaca (o tomata), tomàquet; carlota, pastanaga; pebrera (o pimentó), pebrot; carabasseta, carabassó. b) Resposta oberta. c) Sí, totes les llengües solen tindre geosinònims. d) No, la variació lèxica no comporta distinció lingüística. e) Resposta oberta. 4

L’ORNITORINC L’ornitorinc (Ornithorhynchus anatinus) és una espècie de mamífer semiaquàtic, endèmic de l’est d’Austràlia i de l’illa de Tasmània. Amb les quatre espècies d’equidna, és una de les cinc espècies que perviuen actualment de l’orde dels monotremes, únics mamífers actuals que ponen ous en compte de donar a llum cadells vius. És l’únic representant viu de la família Ornithorhynchidae i del gènere Ornithorhynchus. L’aparença estranya d’aquest mamífer ponedor d’ous, verinós, amb musell en forma de bec d’ànec, cua de castor i potes de llúdria desconcertà els naturalistes europeus quan se’l van trobar per primera vegada, i fins i tot arribà a ser considerat per alguns com una elaborada falsificació. És un dels pocs mamífers verinosos; els mascles tenen un

esperó a les potes posteriors que allibera un verí capaç de produir un dolor intens als humans. Les característiques úniques d’aquest animal el converteixen en important subjecte d’estudi en el camp de la biologia evolutiva, i també en un símbol reconeixedor i icònic d’Austràlia; ha aparegut com a mascota en esdeveniments nacionals i apareix al dors de la moneda de 20 cèntims australiana. L’ornitorinc és l’emblema animal de l’estat de Nova Gal·les del Sud. Fins a principi del segle xx se’l caçava per la pell, però actualment està protegit en tot el seu àmbit de distribució. A pesar que els programes de reproducció en captivitat han tingut un èxit molt limitat i que és una espècie vulnerable a l’efecte de la contaminació, no es considera que es trobe sota amenaça immediata. Canvis per a la versió en català oriental: orde/ordre, trobe/ trobi. 6

ARRÒS AMB CROSTA Ingredients: 2 tasses grans d’arròs, ½ kg de peix per a caldo, 2 daus de concentrat de peix, ½ culleradeta de safrà, 4 alls, 3 ous, oli i sal. Preparació: S’ha de posar a bollir el peix en un perolet amb aigua abundant i sal. Al cap de 30 minuts, cal colar el caldo sobre un perol i dissoldre-hi els dos daus de concentrat de peix; s’ha de deixar bullir 10 minuts amb el safrà. Tot seguit, cal posar una paella al foc i afegir-hi 3 cullerades d’oli i els alls pelats. Després cal fregir els alls i afegir-hi l’arròs. S’ha de remenar amb una cullera de fusta i abocar-hi 4 tasses grans de caldo de peix (el doble que d’arròs). Cal comptar 10 minuts des que comence a bollir. En aquests 10 minuts, s’ha d’encendre el gratinador del forn perquè vaja calfant-se. Mentrestant, s’han de batre a punt de neu les clares dels tres ous. En passar 10 minuts, s’ha d’apagar el foc i unir els rovells a les clares dels ous. A continuació s’ha de batre tot un poc més i abocar-ho sobre l’arròs, perquè quede tot cobert d’una manera uniforme. Finalment, cal ficar la paella al forn durant 10 minuts més.

19

Unitat 3 7 eixir-sortir; vesprada-tarda; granera-escombra; mesclar-barrejar; llaurador-pagès; bragues-calces; calcetinsmitjons; tardar-trigar; hui-avui; roig-vermell; bes-petó; fesols-mongetes; espill-mirall; arena-sorra; pardal-ocell; alçar-aixecar; bonegar-renyar; parar-aturar; esvarar-relliscar; volva-floc de neu; xiquet-noi. 8 En el regne de Tessàlia, que és de les partides de Romania, els habitants del qual són dits mirmídons, regnava llavors un rei que es deia Peleu, i la seua muller es deia Tetis, del matrimoni dels quals isqué aquell baró tan fort i tan coratjós i tan noble anomenat Aquil·les. I segons que conta la història, aquest rei Peleu tenia un germà que es deia Èson, i era germà de pare i de mare i major en edat que el dit Peleu, el qual, com que estava agreujat per una llarga vellesa, a penes es podia regir a si mateix i menys encara el regne de Tessàlia. D’aquest Èson sobrevisqué un fill, per nom Jàson, baró fort i molt noble, i molt bell, generós, graciós, piadós i resplendent de noblesa i de tots els bons costums, al qual els majors del regne de Tessàlia i els nobles, i tots els pobles, amaven i l’abraçaven de gran dilecció per excel·lència de les seues virtuts, i no li feien menys honor i reverència que al rei Peleu. Aquell Jàson era així obedient al rei Peleu, oncle seu, com fóra al pare, si regís; ni en alguna cosa no li era enutjós, sinó devot de tota subjecció. I no li responia de la mateixa manera el rei Peleu, perquè, encara que per senyals externs mostrara que l’estimava molt, dins del seu coratge cremava i estava en gran congoixa dubtant que Jàson, en la seua virtut i en la tan gran afecció que els seus li tenien, no el despullara de la senyoria del regne de Tessàlia. I finalment, per cosa molt meravellosa, en aquells dies per moltes parts del món vingué fama que en una illa dita la Còlquida, ultra les fronteres del regne de Troia, vers la plana oriental, hi havia un moltó el velló del qual era d’or, segons la fama que tenia. En aquella illa regnava un rei per nom Eetes, molt poderós i molt ric, i ja avançat en edat. I segons que la història descriu, aquell moltó amb velló d’or era guardat per meravellosa cura i estudi del déu de la batalla [Mart], perquè en la seua guarda eren assignats alguns bous que llançaven flames de foc per la boca. I si algú desitjava tenir aquell moltó, necessàriament havia de combatre aquells bous; i si n’obtenia victòria, convenia que els fes arar i girar aquella terra on eren. I després d’açò havia de combatre amb un drac molt escatós i molt espantós, que llançava flames de foc, i havia de matar-lo i traure-li les dents de les galtes, i sembrar-les en la terra que els bous havien arat. I de la llavor d’aquell camp eixia meravellosa messa, ja que de les dites dents de seguida naixien cavallers armats, i escometien entre ells tan ferma i tan poderosa batalla fins que tots, els uns amb els altres, es donaven mort. I per aquests perills bel·licosos, i no per cap altra via, el dit velló d’or podia ser obtingut. Tasca final

LES RATESPENADES

Les rates penades (Chiroptera) són un orde de mamífers, els quiròpters, d’unes 1.100 espècies. Representen un

20

20% de totes les espècies de mamífers, fet que els converteix en el segon orde més gran d’aquesta classe per darrere dels rosegadors. Són els únics mamífers voladors, s’han estés quasi arreu del món i han ocupat una gran varietat de nínxols ecològics. Les rates penades tenen un rol ecològic vital com a pol·linitzadores, i també fan un paper important en la dispersió de llavors. Tenen les potes anteriors transformades en ales i n’hi ha que es guien i cacen per ecolocalització. Les rates penades poden ser frugívores, insectívores o alimentar-se d’ocells i altres petits vertebrats. N’hi ha, com els vampirs, que beuen sang. Anatomia exterior La mida de les rates penades varia entre la rata penada de nas porcí, que fa entre 29 i 33 mm de llarg i pesa 2 g, i la guineu voladora de les Filipines, la més gran, que fa 170 cm i pot pesar 1.200 g. Malgrat el nom, els megaquiròpters no són sempre més grans que els microquiròpters, n’hi ha espècies que només fan 6 cm de llarg i són més menudes que els microquiròpters grans. Les rates penades passen gran part de la seua vida penjades a l’inrevés de branques o dels sostres de les coves. Les potes han experimentat una inversió de 180° en la seua posició en relació amb les dels humans, una adaptació per a penjar-se cap per avall. Quan les rates penades estan penjades, el pes exerceix una tracció sobre els tendons que manté les urpes en posició d’enganxada, fet que permet no gastar energia encara que estiguen molt de temps. Una altra adaptació que els permet estar cap per avall molt de temps és que tenen vàlvules unidireccionals per a evitar que la sang fluïsca cap arrere no sols a les venes, sinó també a les artèries. Ecolocalització Les rates penades utilitzen l’ecolocalització per a orientar-se, detectar obstacles o trobar preses. Es tracta d’una classe de sonar biològic. En els microquiròpters, aquest sentit és molt sofisticat, mentre que en els megaquiròpters no ho és tant; aquests darrers fan espetegar la llengua a un costat i l’altre de la mandíbula, emetent sons ben audibles per a l’orella humana. Els megaquiròpters utilitzen més l’olfacte i la vista per a orientar-se, perquè l’ecolocalització no els és gens útil. Els microquiròpters poden deixar d’emetre sons quan es troben en llocs familiars que coneixen bé, potser per a evitar que els predadors els descobrisquen. A més d’escoltar sons externs, les rates penades utilitzen les orelles per a sentir el seu propi eco. Les orelles d’alguns grups, com ara els rinolòfids, són molt mòbils i poden moure’s independentment l’una de l’altra, cosa que els permet una audició estereofònica i detectar el relleu de la imatge rebuda. L’ecolocalització proporciona informació sobre la mida, la velocitat i la direcció de la presa. El pavelló auricular dels quiròpters sent tot això i està adaptat al tipus de vol de cada espècie; com més ràpidament volen, més curtes són les orelles. Les diferents

Unitat 3 rates penades tenen freqüències distintes. Els humans poden sentir-hi fins a 18 kHz, però les rates penades hi senten fins a 120 kHz. Rates penades insectívores Totes les rates penades que viuen en latituds superiors a 38° N i 40° S són insectívors. Com que ixen de nit, quan els ocells insectívors estan inactius, no tenen competència per a caçar els nombrosos insectes que ixen en pondre’s el sol. El 70% de les espècies de quiròpters són insectívores, i quasi tots els insectes en poden ser preses. A més d’insectes, les rates penades mengen altres tipus d’artròpodes, com ara aranyes, crustacis... Les rates penades no cacen les seues preses únicament en l’aire, sinó que a vegades també ho fan en terra. Emetent sons molt alts i, escoltant-ne l’eco, els microquiròpters localitzen les preses i altres objectes pròxims. Es tracta del procés d’ecolocalització, una ha-

bilitat que comparteixen amb els dofins i algunes balenes. Rates penades hematòfagues Tot i la visió de les rates penades com a hematòfags, en realitat només n’hi ha tres espècies que s’alimenten de sang. El vampir comú xupla la sang de bestiar, gossos, gripaus, mamífers salvatges, tapirs, guanacs i fins i tot foques. El vampir d’ales blanques, la més rara d’aquestes espècies, xupla la sang d’ocells. Quan es pon el sol, els vampirs ixen en grups de dos a sis. Per a detectar les preses, utilitzen l’olfacte i l’ecolocalització, però també la forma i la calor de les preses. S’hi acosten arrossegant-se, i determinen on hi ha les venes per mitjà de termosensors situats al nas. Després de llepar-ne la superfície per cobrir-la de saliva anticoagulant, agafen un plec de pell i el perforen, utilitzant dos claus. Aleshores, xuplen la sang utilitzant la llengua com una palleta.

21

Unitat 4 EPISODI 1 2 a) En el cas de l’Internet Explorer: en la pestanya d’Eines (o Herramientas, si no està en valencià) has de fer clic en Opcions d’Internet i, després, buscar el botó Llengües (o Idiomas). Si el català no es troba entre les llengües que apareixen, l’has de trobar entre la llista desplegable i clicar en el botó Afegeix. Després, cal moure’l al primer lloc de la llista, fer clic en D’acord i tancar l’aplicació. En altres navegadors varia un poc el camí. b) Internet Explorer, Firefox, Google Chrome. c) OpenOffice.org, i han col·laborat en la popularització del GNU/Linux, en la traducció de les eines de configuració i instal·lació de Fedora. d) El SALT. e) Ha col·laborat amb el centre de terminologia TERMCAT en l’estandardització de nous termes al català relacionats amb les noves tecnologies. f) Manel, perquè Mireia s’ha mostrat nerviosa i li ha costat atraure l’atenció dels companys. Manel, en canvi, estava molt tranquil i ha usat recursos útils (organigrames, presentacions, metàfores) per a fer-se entendre.

Corrector ortogràfic per a Mozilla • verifica l’ortografia de correus i formularis • estàndard general de l’IEC • té una versió per al valencià

3 a) Glossari. b) Segons el context, la interfície és el conjunt d’elements gràfics i lingüístics (finestres, pestanyes, icones i menús desplegables) amb què l’usuari es relaciona amb l’ordinador. c) Oficina i informàtica. d) GNU/Linux, Windows 7. e) Programari. f) Els processadors de textos, els gestors de fulls de càlcul i les bases de dades.

Audacity OpenOffice • Permet: • paquet ofimàtic lliure Enregistrar àudio en disponible en català directe. • inclou Writer (procesConvertir cintes i gravarsador de textos), Calc les en format digital o CD. (gestor de fulls de càlcul), Editar fitxers d’àudio en Impress (presentaciformat Ogg Vorbis, MP3, ons multimèdia), Draw WAW o AIFF. (programa de dibuix), Tallar, copiar, dividir o Base (bases de dades), mesclar sons. Math (fórmules mateCanviar la velocitat de màtiques), corrector de l’enregistrament. valencià de sèrie.

4 capficat, capbusses, capsa, capdavall, captivar, copsar, capbaix, cabdell, propvinent, capçal, capdamunt. 6 1b. 2a. 3b. 4c. 5a. 6b. 7a. 8b. 7 gratacels, parabrises, bermudes, guardaboscos, carrutxes, pantaló, diner, funerals, tovalla, portaequipatges, runes, sigles, paraigües, sostenidors. 8 a tothora, d’amagat, a esquena de, mà a l’obra, amb escreix, ficant el nas, diré a la clara, carregant la tinta, se’ns ha escapat de la mà, faré els possibles. 9 *dillunsos (dilluns), messies, galimaties, *llàpissos (llapis), estatus, ens, temps, *virusos (virus), àlies, socors, fons, *fonsos (fons), pàncrees, cactus. 10

22

Thunderbird • client de correu • execució ràpida • codi de Mozilla • opcions de personalització (filtres de missatges, gestió del correu brossa amb autoaprenentatge)

Seamonkey • solució lliure d’Internet • inclou un navegador, un gestor de correu, un redactor web i un client de xat IRC

GIMP • retoc fotogràfic • creació i disseny d’imatges • conversió de formats gràfics

Ubuntu • distribució de GNU/ Linux • basat en l’escriptori GNOME • traduït al català • 25.000 programes • Ubuntu Karmic: redisseny de l’aparença de l’escriptori i la pantalla d’entrada • Ubuntu One: permet fer còpies de seguretat, emmagatzemar, sincronitzar i compartir dades amb altres usuaris del servei • Arrencada més ràpida

Diccionari català de sinònims per a l’OpenOffice • conegut com a Openthesaurus-ca • diccionari de sinònims i antònims i mots afins • diverses llengües: català, espanyol, francés, anglés

11 Físic: canó de projecció, ordinador portable, ordinador, PC, ordinador portàtil, DVD regravable, impressora làser, ratolí de bola, ratolí tàctil, pissarra digital, pantalla tàctil. / Virtual: bloc, xat, xarxa social, webquesta, memòria de traducció, glossari, traductor en línia, base de dades, full de càlcul, processador de textos, magazín electrònic. 12 WEB: càmera web, difusió per web, editor/-a de webs, lloc web, mapa del web, pàgina web, servidor web. / CIBER: ciberamic/-iga, ciberart, ciberdependència, ciberllenguatge. / NET: extranet, infranet, intranet, Telnet, Usenet. / ARI: microprogramari, programari de domini

Unitat 4 públic, programari de grup, programari de prova, programari educatiu, programari lingüístic. / TELE: telealarma, teleaprenentatge, teleassistència mèdica, teledistribució, teleensenyament. 13 @: arrova; home page: pàgina inicial.

REUNITS, PARTICIPANTS, INTERVENEN, ACTUEN, PARTS D’una part..., que actua com a represenParticipants tant d... D’una part... i de l’altra... D’una part... en nom i representació d...

14 càmera, antivirus, tallafoc, cavall, cuc, galeta, finestres, brossa, safata, escàner, línia, llibres, cibercafé, penjat. 15

A R E C E R D V E R

I

F

I

C A R

R O D A C

I

F

I

T N E D

R A J

I

E L C E T P E N J A D A

M A Q U

I

N A R

Cos

I

I K

C A P Ç A L E R A

I

E M O T

W I

I

C O N A

A L E A T O R

R A M A R G O R P O R C

I

Signar un conveni en tres exemplars. Signar un conveni en triple exemplar.

I M

16 a4. b3. c2. d1. e9. f7. g6. h11. i5. j8. k10. 17 píxel, ràtio, fòrum, clic, mòdem, xip, àlies, accés. 18

Capçalera

Logotips

Títol

Conveni específic entre l’Ajuntament de Cocentaina i la Universitat d’Alacant per a activitats de difusió cultural. Acord marc multilateral de col·laboració entre els ajuntaments de Gandia, Oliva i Bellreguard. Acord de col·laboració entre el Centre de Terminologia Termcat i l’associació Softvalencià.

MANIFESTEM/MANIFESTEN o ANTECEDENTS EXPOSEM/EXPOSEN o ACORDS ANTECEDENTS 1. Que... 2. Que... 3. Que... ACORDS Primer. Periòdicament es reuniran... Segon. Les dos institucions faran... ACORDEM/ACORDEN o CLÀUSULES PACTEM/PACTEN o CONVENIM/ CONVENEN MANIFESTEM: 1. Que les dos institucions es proposen... 2. Que... 3. [...]. Per això... PACTEM: 1. Que periòdicament es reuniran… 2. Que ambdos institucions faran...

Fórmula final

En prova de conformitat, signem aquest conveni al lloc i en la data indicats més avall. I en prova de conformitat amb tot el que s’hi ha exposat, signem per duplicat aquest document, al lloc i en la data indicats. Després que totes les parts lligen l’acord, i com a prova de conformitat amb el que s’hi expressa, el signem per triplicat.

Signatures Datació

3 de maig de 2010

EPISODI 2 2 a) Coordinar i gestionar els recursos tècnics i humans de l’Administració del Consell. b) El canal telefònic (tel. 012 des de dins de la Comunitat Valenciana; tel. +34 96 386 60 00 des de fora), la pàgina web de la SAOA, les oficines d’informació especialitzada i els taulers

d’anuncis. c) De l’àrea d’informació a la ciutadania; de l’àrea de Registre Auxiliar; de les borses d’ocupació temporal, oposicions i concursos de trasllat relatives a la funció pública valenciana; de les condicions de seguretat i salut dels treballadors i les treballadores de l’Admi-

23

Unitat 4 nistració i dels organismes autònoms que en depenen; de la formació dels empleats i les empleades públiques; de l’actualització i el redisseny de l’estructura i l’estratègia de l’Administració Pública, i de la dotació i manteniment dels mitjans materials i tècnics de la Conselleria. d) Mantindre i avaluar periòdicament el nivell de qualitat en la formació del personal, reduir el temps d’espera en els tràmits gestionats i donar informació rigorosa sobre les relacions entre Administració i ciutadania. e)  Mitjançant diversos percentatges i còmputs: actualitzacions de la web, respostes a queixes i suggeriments, resultats dels tràmits, etc. f) La ciutadania pot enviar queixes i suggeriments a la bústia de la pàgina web del SAOA i al Registre, a més d’omplir enquestes en paper i electròniques. 3 a) Enguany, perquè és més genuïna. b) SAOA, CAP. No, perquè la primera vegada que apareixen en el text van acompanyades del significat que representen. c) Tel. (telèfon), C/e. (correu electrònic). d) Assessorament, informació, admissió i remissió, publicació i actualització, anàlisi, emissió, coneixement, actualització i redisseny, dotació i manteniment, e) A la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals. f) No és recomanable: l’opció més bona és la que està en el text. 4 Abreviatures → Mots que s’usen... → c./; Sigles → abreviacions... → UA; Símbols → Signes convencionals... → €; Acrònims → Mots que resulten... → Termcat. 5 Senyor, administratiu, serveis, serveis, col·lega, jurídic, comissió de serveis, administrativa, coordinadora de la delegació, serveis, dèficits, administracions, despeses, import, factura, impremta, partida, negociat, despeses. 6 C2, DNI, radar, ovni, ONG, h, s, TV, AVL, SGAE, €, %, IRPF, JQCV. 8 a2. b2. c2. d2. e1. f1. 9 Hi ha dies que és millor no alçar-te del llit. Este matí tenia tanta son que m’he tallat la galta afaitant-me, i mentre tallava l’hemorràgia se m’ha gelat el café, que m’esperava a la cuina. No hi ha res que odie més que un café gelat o recalfat al microones, sobretot de matí. Quan per fi he aconseguit eixir de casa, he descobert que la grua se m’enduia el cotxe. El conductor em deia adéu amb la mà des del vehicle, somrient-me amb sorna, i jo pensava en maneres sofisticades de consumar-ne l’eradicació de la faç de la terra. Quan ja era en l’autobús que havia tardat tres quarts a arribar, he caigut que m’havia deixat la cartera al rebedor de casa, amb la documentació que necessitava per a aclarir uns assumptes urgentíssims que hauria d’haver lliurat despús-ahir, perquè el meu cap els signara i els tramitara a Hisenda. Així que quan he entrat per la porta, el susdit m’ha escridassat com un energumen, i jo he hagut d’aguantar-me les ga-

24

nes de xafar-li l’ull de poll. La seua veu deu haver-se sentit a dos carrers de distància de l’oficina, com a mínim. No sé com no ha vingut la policia a comprovar si havien mort algú. 10 a) El director general ha estudiat com evoluciona la composició de les importacions procedents dels Estats Units. b) És pràcticament impossible que accedisca al lloc de treball, i no podrem resoldre aquest problema fàcilment. c) A la vista de les noves proves, la jutgessa va revocar la sentència de mort d’Hannibal Lecter. d) Com que és possible que hi haja raons perquè l’expulsen de l’equip directiu, s’ha apressat a denunciar el seu cas als jutjats. e) La celebració de la millora dels dividends i els guanys de l’empresa va fracassar perquè l’empresa encarregada del càtering va ser pèssima. f) El veïnat ha interposat denúncies contra la prostitució de carrer en el barri. 11 *préstamo (préstec), *plaços (terminis), *col·lapse (fallida), *financieres (financeres), *abaratar (abaratir), *financiar (finançar), *ahorrar (estalviar), *cantitat (quantitat), *recibo (rebut), *ahorrar (estalviar), *anticipo (acompte), *abono (abonament),*a tocateja (al comptat), *remanents (romanents), *sueldo (sou), *bursàtils (borsàries), *rentabilitat (rendibilitat), *ganàncies (guanys), caudal (cabal), *bolsa (borsa), *atrasos (ròssecs), deudes (*deutes). 12 a) Acomiadar (d’una empresa). b) Bescanviar (mercaderies). c) Bestreta (en un pagament). d) Recaptar (impostos). e) bé (propietat). f) Endarreriments (econòmics). 13 a2. b1. c3. d1. e1. f2. 14 el sotasignat, infrascrit, el que subscriu → el abajo firmante; comprendre, abraçar, abastar, arribar a → abarcar; aclarir → aclarar; provisió → acopio; justificant de recepció → acuse de recibo; marmessor → albacea; abast → alcance; obertura (d’oficines, de llibretes) → apertura; ajornar, diferir → aplazar; testimoniar, testificar, donar fe → atestiguar; validació → bastanteo; nota de lliurament → boletín de entrega; pròsper, puixant → boyante; consolidar (una economia) → cimentar (una economía); confrontació, comparació → cotejo; passar avís → dar aviso; desnonament → desahucio; entabanar, ensarronar, engalipar → embaucar; inserir → insertar; excepció, distinció; reserva, condició → salvedad; usdefruit → usufructo. 15 a) dilapidat/malgastat, i escaig. b) vistiplau, enllestir la comanda. c) garantisc, emetrem, xec barrat, la quitança. d) nomenar, durà a terme. e) bitllets, xavalla/moneda menuda. f) corredoria, dóna de si, esgotat, es mantenen en vigor. 16 Atresorar/tresorejar, augmentar, finestreta, any bixest/ any de traspàs, capçalera, malgastar/dilapidar.

Unitat 4 EPISODI 3 2 a) Que hi participen. b) L’ús normal i oficial de les dos llengües oficials, i les mesures necessàries per tal d’assegurar-ne el coneixement. c) Sí, de discriminació positiva envers el valencià: «S’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià». d) L’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Sí, l’Institut d’Estudis Catalans. e) La ciutadania té el dret a conéixer i a usar el valencià amb l’Administració i, per tant, a ser atesa en aquesta llengua. f) De manera equitativa i imparcial. 3 a) sèptim i sext. Equivalents: seté i sisé. b) En les dos primeres línies s’al·ludeix als valencians i valencianes, però després s’usa sempre el masculí. c) Es podria substituir «en la seua condició de ciutadans» per «com a ciutadans». d) No. Això dificulta la comprensió del text. e) Sí, ja que descriu la manera com l’Administració ha d’atendre la ciutadania. f) Els nexes copulatius són i, així com; apareixen repetits diverses vegades. 4 Benvolgut Sr. Peris, El motiu d’aquesta carta és mostrar la meua disconformitat amb la forma d’organització de l’oficina pel que fa a la traducció de la documentació al valencià, si més no. Com podeu observar, jo parle i escric correctament en la nostra llengua; ara bé, trobe que traduir-ho tot per norma és una pèrdua innecessària de temps i energies, i no estem per a balafiar-ne. Sé que la Llei diu que «La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial de les dos llengües», però amb el castellà ens entenem tots. Si publicàrem la documentació de l’oficina en monolingüe ens estalviaríem faena: els recursos humans de què disposem són limitats... A més, hi ha afers més urgents que cal atendre, com ara elaborar l’informe–resum de les activitats dutes a terme durant el període 2009/2010; publicar i actualitzar les borses d’ocupació temporal, oposicions i concursos de trasllat relatius a la funció pública valenciana; analitzar periòdicament les necessitats formatives dels empleats i les empleades públiques, per a proporcionar-los-les mitjançant un pla formatiu adient, etc. La solució, no sé quina és; però crec que, almenys en el nostre cas, es podria fer una excepció –sé que no seria la primera ni l’última volta– per alleugerir l’extraordinària càrrega laboral que fa temps que suportem en silenci. Cordialment, Lorena Martínez Administrativa Secretaria Autonòmica d’Organització Administrativa Conselleria d’Administracions Públiques València, 2 de març de 2010 5 a) Has pres ja una decisió? No podem estar esperant tota la vida. Norma: aquest desapareix. b) Correcta. Norma: aquestos es conserven. c) Correcta. Norma: darrere; davant. d) El

meu cap valora molt la puntualitat (sobretot a primera hora del matí). Norma: darrere. e) Correcta. Norma: davant o darrere. f) Correcta. Norma: davant; darrere. g) I va dir que això era tot –encara que puc assegurar que ningú de l’audiència s’ho va creure. Norma: davant. h) Correcta. Norma: davant; darrere. i) Correcta. Norma: Davant; darrere. 6 –Buf, quin matí que he passat! Només em faltava aguantar la mala llet d’algunes persones... –Xica, què ha passat? –Doncs que Lorena ha escrit una carta queixant-se a Alfons perquè no vol traduir la documentació que elaborem –ja veus, com si cada dia redactàrem milers de pàgines al valencià... –Era d’esperar. Faenera, faenera, no és... I, a més, últimament està en peu de guerra: crec que no li ha agradat gens la minirevolució que has muntat a l’oficina. –Doncs té dos faenes: enfadar-se i desenfadar-se. El que no pot ser és que fins ara, si colava, colava, i la majoria de documents es feien solament en castellà. –Sí, dona, però, a vore, comprén que això duplica la faena... Que no és excessiva, de totes maneres. –Mira, zero per dos és zero igualment. I va la cínica i diu que té «una extraordinària càrrega laboral»! I que la suporta «en silenci»... Però si no fa més que queixar-se! Quina serà la pròxima?, de què més protestarà? És que... Va nàixer cansada, esta dona! –Dona, ja fa anys que està ací amb la seua rutineta, publicant i actualitzant llistes, inventaris, registres...: ningú l’ha destorbada fins que has arribat tu. –Doncs lamente molt provocar tantes molèsties, però el que passava ací era il·legal del tot. Si nosaltres (l’Administració) no respectem els drets dels valencianoparlants, com esperem que la gent o les empreses ho facen? –Dona, vist així... 7

Amb tal que

Amb la condició que / a fi que

Com (condicional)

Si

De (condicional)

Si

A ser possible / a poder ser / a no ser que

Si és possible / si pot ser / si no és que

Posat que (causal)

Atés que / com que / ja que

En tant que (adversatiu o temporal)

Fins que / mentres que

Doncs (causal)

Ja que / perquè

Només («immediatament després»)

Així que / de seguida que / quan

No obstant

Això no obstant / no obstant això / No obstant + complement

Segons que / conforme A mesura que Sempre i quan

Sempre que / sempre quan

25

Unitat 4 8 Resposta oberta. 9 Errors: *donat que (ja que), *Només entrar (Immediatament després d’entrar), *segons va passant el temps (a mesura que va passant el temps), *No obstant (No obstant això), *complia amb la normativa vigent (complia la normativa vigent), *Sempre i quan (Sempre que), *inconmensurable (incommensurable), *doncs (perquè), *en tant que (ja que), *D’agreujar-se el conflicte (si s’agreuja el conflicte). Les incongruències en el tractament personal rauen en el fet que l’advocada, quan s’adreça a Lorena, mescla les formes verbals de la segona persona del plural (corresponents al tractament de vós) i la tercera persona del singular (corresponents al tractament de vosté). Cal unificar totes les formes verbals a un tractament o l’altre. 10 1a. 2a. 3b. 4b. 5c. 6a. 7c. 8b. 9b. 10c.

11 Complet → completo; complit → cumplido; si s’escau, si n’hi ha → en su caso; escaure → proceder, haber lugar, caber; escaure’s → acaecer, caer en, darse; meritar, produir, reportar, pagar, costar → devengar. 12 Concórrer: V, F; contemplar: V, F; contraure: V, F; decaure: F, V; registrar: V, F; lliurar: F, V; obrar: F, V; ostentar: V, F; precisar: F, V; procedir: V, F; verificar: V, F. 13 Assetjament sexual, suborn de funcionari, va deixar vacant, decidir, es va encruelir, violació de domicili, suborn de funcionari, contraban, suspendre de sou i faena, parador, sala penal, sala contenciosa administrativa. 14 1. Molt Honorable President de la Generalitat. 2. Sa Altesa Reial el Príncep d’Astúries. 3. Sa Santedat el Papa Benet XVI. 4. Excel·lentíssim President del Govern, 5. Sa Altesa Reial la Princesa d’Astúries. 6. Sa Majestat el Rei d’Espanya.

EPISODI 4 2 a) Promoure una llei que garantisca la recepció directa de les emissions de ràdio i televisió autonòmiques realitzades totalment o majoritàriament en les llengües incloses en l’àmbit de protecció de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries en les altres comunitats autònomes amb les quals compartisquen llengua. b) El grup Liberal i el grup Mixt hi donen suport, però el grup Conservador no. c) Que la iniciativa legislativa popular a dures penes ha pogut recollir les signatures necessàries per a ser considerada, que significaria un malbaratament de recursos públics en un context econòmic de crisi, que ja disposem de mitjans de comunicació audiovisuals en valencià de qualitat provada, que els repetidors que enviaven el senyal de les cadenes catalanes pel territori valencià són il·legals i que la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries no és d’aplicació en aquest cas, ja que, en la seua opinió, català i valencià no són una mateixa llengua. d) Que la proposició de llei compta amb l’adhesió de la ciutadania, que té una base jurídica (la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries) i que no aprovar-la seria fer una regressió a contextos predemocràtics controlats per la censura i el control ideològic als mitjans de comunicació. e) Que català i valencià són la mateixa llengua, que diversificar l’oferta televisiva en les diverses varietats de la llengua enriqueix les perspectives informatives i d’entreteniment de la ciutadania, que els repetidors eren il·legals però caldria que en posaren de nous amb el vistiplau de l’Administració. f) Resposta oberta. 3 a) Esmena. b) Senyories, Il·lustre diputat/ada. c) «assumte». d) Amb escreix. e) Perquè contemplar significa ‘observar alguna cosa, mirar’. El verb adequat per a aquest

26

context és preveure o disposar. f) S’escriu junt quan és adversatiu, i separat quan és la suma de la conjunció condicional si més l’adverbi de negació no. 4 Ferran. Holaaaa, bonica. Escolta, que hui acabaré una mica tard... Mireia. Vaja, quina sorpresa... No has acabat a l’hora cap dia d’esta setmana. I damunt dissabte et vas endur la faena a casa... A este pas, et donaran un premi a l’empleat del mes. Ferran. És que és un assumpte molt important: estem a punt d’arribar a un acord amb l’acusat perquè revele el nom dels implicats en l’atemptat. Mireia. Ja, ja... Quan no és una cosa és l’altra. Ferran. Vinga, que prompte s’acabarà el judici i podré baixar el ritme. Et promet que no ajornaré més el cap de setmana parisenc que teníem planejat. Mireia. Això ho dubte. Però bé, tu voràs. A quina hora vindràs? Ferran. Quasi millor que no m’esperes: dina tu i jo menjaré alguna cosa al despatx. Hi ha a la nevera les sobres del púding d’ahir... Mireia. No m’apetix menjar sobres per a dinar. Ja voré què em faig. Canviant de tema: has aclarit la qüestió del compte corrent amb el banc? Quant és el que hem de pagar de comissió de manteniment? Ferran. No, no m’ha donat temps. Te’n pots ocupar tu? Mireia. Clar que sí, home! Vol el senyor alguna cosa més? Ferran. No cal que et poses així: amb eixa actitud no anirem enlloc. Si no pots anar tu al banc, ja m’hi acostaré jo demà.

Unitat 4 Mireia. És que em tens cansadeta. Bo, a vore si puc passar-m’hi a última hora. Au, que no t’exploten molt. Ferran. D’acord, a vore si arribe a temps esta vesprada per a anar al cine, eh? Mireia. Sí, sí. Telefona’m i ja em dius com ho dus.

11 a) 1. bianual, 2. bianyal. b) 1. considera, 2. contemplar. c) 1. requerir a comparéixer, 2. emplaçar. d) 1. empraré, 2. col·locar. e) 1. dedicació, 2. entrega. f) 1. estada, 2. estança. g) 1. resoldre, 2. fallar. h) 1. procedeix, 2. escau. i) 1. demanar, 2. recaptar. j) 1. escorcollar, 2. registrat.

Teoria: caiguda; cau; -ts; -t; p, t, k; b, d, g; muda; -d final.

12 Abastar, incloure, advocacia, aclaparar, emprendre, concorde, creditor, encunyar, patir, deler.

5 absurd, kafkià, fàstic, mànec, salut, sobretot, energia, karate, judoka, puntellons, psiquiatre, pub, iraquians, d’acord. 7 1c. 2c. 3a. 4b. 5a. 6a. 7b. 8 *Definitiva i sorprenentment: sorprenentment i definitiva (o definitivament); A les hores: aleshores; ràpids: ràpidament; sol: sols/solament; clarament: clar; mal: dolent o roín; darrera: endarrere o arrere; vol saber res: no vol saber res.

13 Regidor, afront, greuge, amuntegar-se, regidora, ajornar, avantprojecte, obertura, ajornar-se, balafiament, avantprojecte, esmenes, eradicar, pledejar, posada, crebantar, soscavar, insistència, avantprojecte, resoldre, sobreseure.

9 sota, dalt, damunt de, endavant, sota, davall d’, baix, sobre, davant de, darrere del, damunt del.

14 Resposta oberta. (Suggeriments.) La teua gran equivocació va ser subestimar-lo com a adversari. Has fet tres errades en el dictat. / Van senyalar el lloc de l’accident amb un triangle lluminós. Com ell ha assenyalat, la llei susdita es pot aplicar a aquest cas en concret. / Tot va succeir tan ràpidament que encara no m’ho crec. Ell seu fill el va seguir en el càrrec de president de l’empresa.

10 dalt, dalt, damunt del, davall de, amunt, arrere, amunt i avall, enlaire, d’ara en avant.

15 Cònjuge, encuny, bixest, decenni, empremtes digitals, capçalera, safata, illa de cases.

27

Unitat 5 EPISODI 1 2 a) Perquè reflecteixen noms d’oficis, fluxos migratoris, descripcions paisatgístiques, designacions de càrrecs, etc. b) Per a distingir les persones que tenien el primer nom idèntic. c) Nom patern o matern, nom d’origen, residència o propietat, nom de càrrec o ofici, nom procedent de malnoms. d) A qualitats o defectes físics. e) Perquè sovint ens passen desapercebuts i, per això, eviten el perill de ser traduïts. f) Castellana i aragonesa. El valencià els adapta fent ez > is.

No s’imagina com d’expectants estem tots, alumnat, professorat i equip directiu. L’últim que vull demanar-li és que ens diga què és el que prefereix per a dinar. Ací, davant de l’institut, hi ha una cafeteria en què tracten els convidats a cor què vols i cuinen de categoria. Tots els visitants ens comenten com de bé han dinat i com de deliciós està tot. Doncs això és tot. Esperem la seua resposta. Un salutació i fins prompte!

3 a) Críptica. b) Al nom dels fenòmens del relleu. c) Flux és ‘moviment incessant d’allò que es mou en una direcció determinada’ i fluix és ‘vessament abundant i transitori d’un líquid normal o patològic’. d) Capgirar. e) Pronunciació, resultar, esmentades, bateig. f) Usdefruit és el ‘dret d’aprofitar-se dels fruits d’una cosa que és propietat d’un altre amb l’obligació de conservar-la’. Per composició.

12 Els investigadors van haver de suspendre llurs experiments per falta de fons. El director del projecte ha afirmat que, segons la seua opinió, aquesta circumstància llançarà a perdre llurs avanços. D’altra banda, els investigadors (la majoria dels quals són joves becaris) ignoren cap a on orientaran llur futur, ja que per a molts aquest projecte era llur somni i ara no tindran més remei que diversificar llurs camins.

4 a) irreal, irrenunciable, irrebatible, irreductible. b) il·lògic, il·lícit, il·legal, il·limitat. c) immòbil, immadur, immerescut, immotivat. d) innecessari, innegociable, innat, innoble. 6 títol → titular, línia → lineal, calb → calvície, plom → plumbi, llec → laic, cadira → càtedra, segle → secular, enyorar → ignorar, dit → digital, full → fol·licle, boca → bucal, nit → pernoctar, delit → delectar. 7 jove → juvenil, or → auri, llet → lacti, pell → pel·lícula, ploure → pluvial, peu → pedestal, pare → patern, mare → matern, eixam → examen, cor → cardíac, cos → corpori, llengua → lingual, vidre → vitri, pedra → petri, llavi → labial, paladar → palatal, orella → aurícula, cabell → capil·lar, abella → apicultor, pit → pectoral, ull → ocular, ou → oval, lletra → literal, llei → legal. 9 El pi, el pla, la vall, la plana, la font, la roca, la torre, el carrer. 10 a) El gos del veí persegueix el gat de la xiqueta. b) Les rates van arribar a l’illa amb els vaixells de càrrega. 11 Benvolgut amic, Ens complau saludar-lo i li agraïm que haja acceptat la nostra invitació. No sap vosté com de satisfets estem en l’institut per poder comptar amb la seua presència. Segons el professor de la matèria, el que més hem de valorar és com de dinàmic sol ser en les seues presentacions. El més segur és que farà la xarrada a l’Aula Magna, la qual cosa ens permetrà ampliar l’auditori amb els altres grups. Per tant, atés l’interés que ha generat entre els membres de l’institut, li sol·licitem que ens envie al més prompte possible (o tan prompte com puga) un resum amb el més substancial de l’exposició, de manera que puguem preparar una carpeta amb un esquema de la xarrada i tot el que faça falta perquè tot lo món puga seguir-lo.

28

13 a) Encara no han aprovat la llei de protecció mediambiental, però estan estudiant-ne l’esborrany. b) Gràcies a la llei que declara el paratge parc natural, se’n protegiran les espècies endèmiques. c) Alguns investigadors no només han estudiat la fisonomia del llop, sinó que també n’han analitzat el comportament social. d) El mascle dominant, en posició agressiva, mostra les orelles teses i els ullals amenaçadors. e) Preservar la supervivència d’algunes espècies és una tasca de tots: hem d’evitar-ne l’extinció. f) La rabosa dormita prop del cau fins que el güell d’un llebrot li desperta l’instint. g) Després d’haver devorat les restes de la cabra salvatge, la bandada de llops ja ha sadollat l’apetit. h) El vol majestuós de l’àguila ens permet admirar-ne l’envergadura i la fortalesa. 14 a) Benvolguts amics, voldria començar... b) Xiquetes i xiquets, hui vos ensenyaré... c) Distingides senyores, distingits senyors, és un repte per a mi... d) Companys i companyes, el motiu d’aquesta reunió... e) Venerables senyores, és un honor i un privilegi... / El primer discurs podria ser un acte d’homenatge. El segon, una lliçó de Coneixement del medi. El tercer, la presentació d’un projecte als executius d’una empresa. El quart, una reunió de treball per a distribuir les tasques d’una unitat, una empresa, etc. El cinqué, un acte de reconeixement a les dones assistents. 15 perllongar → prolongar, sadollar → saciar, car → perquè, nafraven → ferien, àdhuc → fins i tot, ans → abans, oir → sentir, calcigaven → xafaven, devers → cap a, van retre → van posar, tostemps → sempre. 16 afanya’t → dóna’t pressa, alça → guarda, enjorn → de matí, blanura → boira, gesmilers → gessamins, escura → frega, torca → eixuga, pitxer → gerro, llibrell → safa, bonegar → renyar, trellat → coneixement, tòs → esquena, dintre → dins,

Unitat 5 palometa → papallona, muscle → espatla, vidriola → guardiola, migjorn → migdia, manco → menys, tarquim → fang,

bellugueu-vos → moveu-vos, marraixa → garrafa, raïls → arrels, recialles → restes, aljub → pou, solsir → enderrocar.

EPISODI 2 2 a) Mirar la televisió és un exercici molt més desmitificat, menys seriós. b) Remeten a l’acabament de la Guerra d’Espanya i a la rendició de l’exèrcit fidel a la República. c) Perquè li és impossible. En l’àmbit dels mitjans de comunicació, la presència del valencià és testimonial. d) No. És una ironia. e) Tenen més acollida les grans obres i el culte a les personalitats. f) Resposta oberta.

/ Tem que a poc a poc s’incrementaran els espais... d) Segurament els locutors d’aquestes televisions parlaran un model... / Tem que els locutors no parlaran... e) Tal volta els debats emesos per aquests canals recolliran... / Tinc por que els debats emesos per aquests canals no recolliran... f) Probablement aquests canals usaran el valencià... / Tem que aquests canals no usaran el valencià...

3 a) Significa ‘indiferent respecte a allò que li hauria d’interessar’. b) Profund i admirat. c) Viscositat, brutícia, pastositat... Crea una mena de sinestèsia per a descriure eixos canals televisius. d) Rauxa. e) La il·lusió. f) Empatitzar.

13 a) canvie. b) hi haurà. c) tindrem. d) prendran. e) reconega. f) podrem.

4 nacionalitzar, socialitzar, especialitzar, formalitzar, immortalitzar, regularitzar, normalitzar, banalitzar. 5 atzucac, importats, atzar, dotzena, potser, botzina, horitzó, martiritzar, setze. 6 Grup 1: Moçambic, Saragossa, Provença, Ademús, Ignasi, antifaç, sequaç, cuguç, Açores, variça. Grup 2: sarbatana, monsó, Sardenya, Tunísia, xerés, guitza, sòcol, atzucac, atzembla, Niça. 9 a) Probablement els directius invertiran en sèries de producció pròpia. b) Potser veuré la presentació de la nova programació televisiva. c) Possiblement no tots els televidents entendran l’esperit d’aquest programa. d) Tal volta no cauran els índexs d’audiència. e) Segurament alguns programes mereixen canviar de franja horària. 10 Resposta oberta. Exemples: Tinc por que m’acomiadaran del treball. Tem que perdrem tot el que hem aconseguit fins ara. 11 Resposta oberta. Exemples: Tenien por que l’oratge empitjoraria. Temíeu que repetiríeu curs? 12 Dubte / Temor. a) Possiblement les televisions respecten la Llei Valenciana... / Tem que les televisions no respectaran la Llei... b) Potser la Generalitat emprendrà accions legals... / Tinc por que la Generalitat emprendrà accions legals... c) Probablement, a poc a poc s’incrementaran els espais...

15 a) més burro que Tacó. b) més bla que una figa. c) content com un gat amb dos rates. d) torrat com un cep. e) seca com una espardenya. f) més negre que l’olla. g) més guillat que una ceba. h) més enfadosa que els alls amb tonya. i) més coent que un all. j) més calent que un titot. 18 a) Des que l’han despatxat, Josep està cada dia més apagat. b) Esta faena és molt complicada; necessite que em dónes un colp de mà. c) A causa de les obres, la canonada vella ha quedat condemnada darrere de la paret nova. d) Feu-vos un esquema si no voleu quedar-vos en blanc. e) Pere és una persona transparent. f) Està convençuda que ha tingut una idea brillant, però jo en tinc dubtes. g) És normal que este futbolista caiga malament: és un fardatxo. h) Marta no està bé del perol: cada dia diu que estudiarà una carrera diferent. 19 a) fiquen els peus en el poal. b) té el cap ple de pardals. c) té les butxaques foradades. d) fer l’ull viu. e) alacaiguda. f) tindre la mà trencada. g) tenen la sang negra. 20 Tindre la paella pel mànec: poder fer i desfer a la voluntat u mateix en un assumpte. / Ser un cap de suro: ser ignorant. / Tocar-se l’ansa: estar-se amb les mans a la cintura, sense ferne un brot. / Tindre cara de pomes agres: tindre l’aspecte de no trobar-se bé, d’estar enfadat. / Suar la cansalada: fer grans esforços per aconseguir alguna cosa. / Caure l’ànima als peus: tindre un gran desengany. / Fer cara de gos de barraca: estar enfadat. / Estar lligat de mans: estar reduït a la impotència. 22 a) ironia. b) hipèrbole. c) ironia. d) metàfora. e) comparació. f) al·legoria. g) hipèrbole. h) pregunta retòrica.

EPISODI 3 2 a) Aconsegueix centrar l’atenció en les expressions facials o corporals dels personatges. b) Perquè no té la consciència neta i pensa que pot meréixer perfectament aquell apel·latiu. c) Òbviament, es poden interpretar

com l’òrgan sexual femení. d) Perquè considera que eixe fet no s’adiu amb la qualitat del restaurant. e) Poc respectuosa. Se’n burla constantment. f) La successió d’equívocs sexuals.

29

Unitat 5 3 a) ‘Repetir un problema, una pregunta, un malentés, etc.’ b) ‘Eixir al pas d’una persona o cosa que es mou.’ c) Depén dels registres. Entre el maître i Oriol la relació és formal; mentre que entre Oriol i Ester i entre les dos cambreres la relació és familiar. d) Esme. e) Garjola. És propi de registres menys formals, de manera que se’n destaquen els aspectes negatius. f) Brou. 4 a) pneumatosi. b) psaltiri, psalms. c) pneumatòfors. d) pterodàctil, pterosaures. e) pneumatolítiques. f) pneuma, pneumatologia. g) psammòfiles. h) psàmmon. i) psoï­ tis, psoes. j) pterina. 5 a) txoco. b) txadià. c) tsarina. d) txapela. e) txitximeca. f) txetxé. g) txecoslovac. h) tsarista. i) txadocamític. j) txatxa-txa. k) tsarisme. l) tse-tse. m) tsarevitx, n) txistera.

dona de ma vida! d) Correcta. e) Contra! He tastat el menjar i està passat. Crec que ha cuit massa. f) Quin matí més assolellat! Pareix que el Sol lluu més que altres dies! g) Correcta. h) Benvinguts i benvingudes. En aquesta reunió pretenem aportar dades per a preveure i impedir una nova epidèmia. 11 a) Marc, Joan, Lluc i Mateu. b) Juli Cèsar i Octavi August. c) Alfons I, Pere I, Jaume I, Pere II, Alfons II, Jaume II, Alfons III, Pere III, Joan I i Martí I. d) Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner, Pere III el Cerimoniós. e) Calixt III i Alexandre VI. Joan Pau II i Benet XVI. f) Melcior, Gaspar i Baltasar. g) Alexandre I, Nicolau I, Alexandre II, Alexandre III i Nicolau II. 12 a) Nasi, Natxo. b) Quel, Quelo. c) Suso. d) Quim, Ximo. e) Toni, Tono. f) Nel, Nelo. g) Colau. h) Biel. i) Qualo.

6 molibdé, apotegma, feldspat, babord, cobdícia, cabdell, lambda, amígdala, estibnita, gibbsita, equidna, landgravi, radsimir, rendzina, cadmi, àngstrom, estribord, hebdòmada, quòdlibet, rugbi.

13 a) Joan Carles I. b) Karl Marx. c) Jules Verne. d) Sant Albert Magne, Sant Tomàs d’Aquino. e) Pasqual Maragall, Eduardo Zaplana. f) Pío Baroja, Miguel de Unamuno, Ramón María del Valle-Inclán, Antonio Machado.

7 a) àngstrom. b) apotegma. c) babord. d) equidna. e) estibnita. f) gibbsita. g) hebdòmada. h) landgravi. i) molibdé. j) quòdlibet.

14 a) Alfassí. b) Suecà. c) Lliberà. d) Sedavienc. e) Contestà. f) Teulader. g) Banyerí (o banyerut). h) Sumacarcerí. i) Massamagrellenc.

9 a) No m’ho digues! Si me n’hagueres avisat, ho hauria resolt a temps! b) No hem complit les expectatives, i això ha obert la caixa dels trons. c) Et frig un ou o te’l friges tu mateix? d) Volen que actue en un programa de televisió! Però tem que no em seleccionaran. e) Quan vegeu la solució, escriviu-la en el requadre. f) Hem cobert les necessitats perquè hem establit uns serveis mínims més amplis. g) Partisc de la premissa que jo semble una persona responsable. h) Vàrem fer el que estava previst i que ningú se’n queixe! i) Afig que jo no perd mai el temps i que sent molt que no em creguen. j) Si perdérem el partit i ho férem per més de tres gols quedaríem eliminats.

15 a) vila-realencs. b) castellonencs. c) xabiencs, deniers. d) torrudà. e) catarrogins, bonreposins. f) xativins. g) petrerins, eldencs. h) benicassuts.

10 a) Eh, col·lega, fuig d’ací!, a vore si et creus que jo em xuple el dit! b) El final del partit va ser apoteòsic! Quina remuntada! c) Maria, deixa’m que et diga i que et repetisca que tu eres la

16 a) Xelva. b) Ademús. c) Alpont. d) Navaixes. e) Redovà. f) Rojals. g) Bicorb. h) Dosaigües. i) Xest. j) Sant Miquel de les Salines. k) Xacarella. l) Saix. 17 a) És una de les millors raquetes del món. b) Té un ull privilegiat per als negocis. c) Pobret, només li han deixat les molles! d) Mira-la! Tot el matí en la perruqueria i fixa’t quines grenyes que du! e) L’èxit d’aquest grup es deu a la nova veu que tenen. f) Per a acompanyar les postres, els recomanem un cava. g) Hem fet un mos després d’haver acabat la faena. h) Té un nas tremend: de seguida sap quan està cuit el menjar.

EPISODI 4 2 a) Època futura, últimes dècades del segle xxi. b) Acrítica, obedient. Probablement sí. c) Potser perquè no és conscient de la magnitud del desastre. d) Paper servil amb el govern. e) La frase «Ara sóc l’últim home», perquè desvetla el secret de la trama. f) Sí. Els parlants de les llengües minven sobretot en el pas d’una generació a una altra. 3 a) Buscabregues. b) Arrabassar. c) ‘M’agafà amb un gest sobtat’. Registre col·loquial. Remet a una relació maternofilial. d) Qui du avant el dia a dia arriba lluny. e) Arrossegar. Sinònim: arrastrar. f) Establit, consolidat.

30

4 a) aeroespacial. b) semiespai. c) teleespectador. d)  contra­ espionatge. e) antiesportiu. f) poliesportiu. g) in­terestel·lar. h) autoestima. i) infraestructura. j) superestructura. 5 batiscaf → escafandre; constel·lació → estel; micròstom → estoma; polisperm → esperma. / Es relacionen perquè comparteixen lexema. 6 Els invasors podien sentir una gran autoestima. Entre altres virtuts, dominaven la telestèsia. Per això, per aquella magnífica capacitat comunicativa, no tingueren pro-

Unitat 5 blemes per a conquistar la semiesfera est del planeta en pocs dies. Els nostres aeròstats, amb depòsits de gas més lleuger que l’aire, amb prou faenes eren joguets per a ells. Des de les nostres cases, esdevinguérem teleespectadors de les seues arts bèl·liques: en poc de temps, havien esquitxat l’aerosfera amb els seus plats voladors. 7 a) reescalfar. b) reescriure. c) reesmerçaven. d) reestructurar. e) reestrenada. f) resguardar. g) preestabliren, prescindien. h) prescrit. i) restrényer, restablira. j) rescindir. 9 a) septuagenaris. b) quarteta. c) hexasíl·labs. octosíl·labs. d) quadriennal. e) semestres, quadrimestres. f) bimil·lenari. 10 a) tres. b) quatre. c) cent quaranta-quatre. d) díhuit. e) cinquanta. f) vint-i-quatre. 11 a) El bancal que està en venda ocupa sis fanecades. b) Son fill, acabats de complir els onze anys, ja havia sobrepassat els dos quintars. c) La distància entre la faena i sa casa era d’una milla, que recorria amb la mateixa parsimònia dos voltes cada dia. d) En el recipient cabien dos porrons d’oli. e) Mitja vida treballant i a penes havia pogut estalviar cinquanta quinzets. f) Sempre que anava a comprar, carregava un sac de mitja arrova de taronges. 12 a) De menor a major longitud: forc, pam, vara, milla, milla marina, llegua. b) De major a menor valor: duro, cèntim d’euro, pesseta, quinzet, xavo, gallet. c) De menor a major àrea: jornal, quartera, mujada, tafulla, fanecada. d) De major a menor pes: tona, quintar, arrova, lliura, unça. 13 a) Davant d’aquests esdeveniments, s’espera una resposta ràpida i contundent del govern. b) L’any passat vam afrontar molts problemes i vam tirar avant. c) Les dos tenistes van rebre una ovació pel seu partit. d) Alguna ànima caritativa podria ajudar-me a travessar el carrer? e) No és gens recomanable que xafardeges en els assumptes dels altres. f) Hi ha res d’interessant en el periòdic? 14 A despit dels consells que havia rebut, puix que no va trobar cap altre remei, va decidir travessar la comarca via el camí més abrupte. Ultra l’equipatge indispensable, havia carregat uns quants béns, per si calia vendre’ls barata menjar. S’encaminà devers el seu destí, jatsia que la por el tenallava. Però estava convençut que eixe havia de ser el seu camí, car no tenia res a perdre.

15 A pesar dels consells que havia rebut, com que no va trobar cap altre remei, va decidir travessar la comarca a través del camí més abrupte. A més de l’equipatge indispensable, havia carregat uns quants béns, per si calia vendre’ls a canvi de menjar. S’encaminà cap al seu destí, encara que la por el tenallava. Però estava convençut que eixe havia de ser el seu camí, perquè no tenia res a perdre. 16 a) Ha de tindre molt de coneixement. / Deu tindre molt de coneixement. b) T’ho vinc a dir a tu perquè sempre... / T’ho gose dir a tu perquè sempre... c) Sap trenar l’espart amb molta traça. / Pot trenar l’espart amb molta traça. d) Cal vendre catifes al mercat. / Es poden vendre catifes al mercat. e) Eixa ve a ser la solució... / Eixa ha de ser la solució... f) Vam gosar recórrer contra... / Deguérem recórrer contra... 17 Els diumenges solc alçar-me molt de matí. Després de vestir-me amb roba esportiva, comence a passejar pels carrers que van cap al camp i, quan ja he calfat, arranque a córrer uns quinze minuts. Després, m’ature i estic alenant una mica, fins que torne a recuperar un ritme cardíac normal. Tot seguit, continue movent-me cap ací i cap allà, sobretot amb la intenció d’estirar. Si no ho faig i em quede parat, els músculs se m’engarroten i m’acaben fent molt de mal durant tot el dia. 18 Pep Sutja es quedava aterrit de pensar que podia eixir derrotat d’unes eleccions que la seua candidatura considerava guanyades a la bestreta. Tots sabien que un grup de crítics feia setmanes que tractava de presentar una candidatura alternativa, però encara no havien trobat cap candidat que poguera enfrontar-se a Sutja. Fins aleshores, ningú no havia gosat qüestionar la preeminència de l’equip de Sutja, però ara era evident que calia fer alguna cosa. Sutja tenia por de l’ànim renovador que començava a estendre’s i que podia acabar fent-li la punyeta. Aquell corrent d’opinió renovat venia a significar un obstacle difícil, un altre obstacle que devia superar, com havia estat fent des que va trencar la closca de l’ou feia molt de temps. 19 tancar: cloure; blat: forment; camí: itinerari; esquerra: sinistra; trencar: rompre; branca: rama; xarxa: ret. 20 Resposta oberta. Exemples: safanòria, alficòs, endívia, carxofa, xirivia.

31