GARC~A FITZ, Francisco: Las Navas de Tolosa.- hiel.- Ariel Grandes Batallas.- Barcelona 2005.- 588 p. (25 x 17.5 cm).
No tenim masa sovint la llibertat de llegir un asaig d'histbria senzillament per curiositat. El temps de la lectura és gairebé tot ocupat perla bibliografia directament funcional a les investigacions que s'estan duent a terme. Perb, quan vaig entrar a la llibreria i vaig veure aquest llibre va ser més la curiositat, gratuyta, que em va impulsar a comprar-lo. que no p a la necessitat. Sí que era remotament relacionat amb aixb que estava escrivint, tanmateix ja ho havia acabar i entregat i, aquest Ilibre, pensava, representaria tot just una nota a peu de pagina, una indicació bibliografica recent, i poca cosa més. Aixb creia abans de posar-me a llegir. És un llibre ben gruixut, dens, ple d'informació erudita, així mateix no vaig poder-ho deixar fins haver-ho acabar. Ni hagués estat un novel-la policíaca. Vaig buscar I'adreca electrbnica del prof. García Fia, de I'Universitat &Extremadura -que no coneixia de rés i segueixo sense conkixer personalment-, i li vaig escriure un e-mail per felicitar-lo. Com a qualsevol historiador de la literatura, m'imagino, havia vist la guerra i les batalles carnpals des d'una certa distancia, i, segurament, des d'una perspectiva entre moderna, en quant a interpretació, i cinematografica o, podríem dir, per quedar més professionals, literaria i cavalleresca. Aquest Ubre -que s'ha de llegir conjuntament a un de precedent del mateix autor, i d'exit merescut i considerable, que és Castilía y Lednfrente a I7síam. Estrategias de q a n s i d n y táctica militares fiiglos xr-XIII),Universidad de Sevilla, Sevilla 1998, 3" ed. 2005- m'ha obert una porta de bat a bar i m'ha obligat a revolucionar les meves, no rnassa superficials, tot sigui dit, idees sobre la guerra a I'edat mitjana. Ja només f o s a s , seria un mkrit considerable. No són gaire els estudis que, tot i llur alta qualitat instrinseca, ens permeten revisar ridicalment aixb que sabíem, i crkiem, sobre un tema determinar, No, el llibre de Garcia Fitz m'ha ofen la possibilitat de veure amb altres ulls fets histbrics fins aleshores adlats o que, al contrari, eren consideras falsament determinants, i que adquirien, ara, tot un altre sentit; a més, els episodis militars, a les crbniques, centre del meu interés, es podien, i s'havien, d'interpretar de cota altra manera. Més endavant faré alguns exemples que provenen de la Corona d'Aragó, perquk, rnalauradament -i 6s la única critica
BIBLIOGKAPIA
que haig de fer-, els estudis de García Fitz es limiten a considerar aixb que ocorria a Castilla i Lleó, deixant totalment inexplorada la mateixa epoca per els territoris de la Corona d'Araeó. Aquest llibre no és senzillament un tractat d'histbria militar, que n'hi ha també per Catalunya, és una obra de tal riquesa metodolbgica que deixa com a ineficac i superat bona part del que s'ha escrit a i x b val, en primer iloc per el cas catala, ja que la bibliografia castellana és molt més rica i avancada en aquests temes. Ja tornaré sobre aquest aspecte i m'explicaré amb més claredat fent, sernpre que em sigui possible, alguns exemples extrets de la historia de la Corona d'Araeó. " Els estudis sobre la guerra a i'edat mitjana han avanqat molt en aquests darrers anys, i ja no s6n patrimoni eclusiu dels historiadors militars -com es por veure, també, al llibre de Martín Alvira Cabrer ressenyat a continuació. Tanmateix, els estudis de García Fitz representen un notable progrés, i no només en qüestions de detalls i perquk són aplicats a la Castella dels segles XI-XIII, sinó del punt de vista metodolbgic i de les implicacions que comporten per aitres estudis. Aquí no ens trobem davant d'una senzilla reconstnicció d'una batalla -queja n'hi havien-, útil i interessant en tant que emblemhtica. La batalla que el 16 de julio1 lliuraren I'exercit cristih, liderar pel rei Aifons VI11 de Castella, amb I'ajuda dels reis Pere 11 el Catblic d'Arag6 i San$ VI1 el Fort de Navarra, i l'exkrcit almohade-andalusí,sota el manament de Ahi 'Abd Allah Muhmmad al-Nisir, el Miramamolí de les crbniques cristianes, és, en aquest llibre el punt d'arribada i, alhora, de partenqa d'un amplíssim recorregut d'histbria militar, certament, perb, també i rnés en general, de la histbria dels enfrentaments entre musulmans i cristians, de la conquesta i defensa d'alAndalús i, finaiment, de l'organimació de I'estructura militar dels dos blocs antagonistes que, pel que fa als cristians, representa, en bona mesura, I'esttuctura mateixa dels estats i dels valors sobre els quals es regeixen i viuen. És a dir, que una batalla és vista w m un moment, diríem de cortcircuit, en una societat profundament militarimada. D'aquesta forma, I'estudi d'un acte -amb tot el wntingut simbblic que comporta- 6s un mitjh per penetrar en profunditat en la comprensió global d'aquesta mateixa societat. Un fet prou conegut 6s el de I'escassedat de batalles a I'edat mitjana. Entre la presa de Toledo (1085) i la de Cbrdova (1236), etapes de la més important expansi6 castellana a costa de al-Andalus, es poden comptar només quatre 3 '
batalles campals d'alguna importhcia i dirigides pel rei: les de Zalaca (~ogú), Uclés (IIO~), Alarcos (1195) -les tres derrotes castelianes- i la de Las Navas de Tolosa (1212). Perb, només aquestes dades no són prou expressives de l'exacte significat de les batailes campals i de llur raresa. Forcant una mica les tesis ben argumentades de García Fitz, es podria dir que, si les coses haguessin sempre anat tal com preveien els cabdiils milims, potser només s'hauria donat la de Las Navas de Tolosa. Un ount fonamental de la revisió crítica de I'autor és reconsiderar el concepte, i la finalitat, de la batalla campal en el marc general de la practica de la guerra, i dels sistemes d'expansió territorial, de l'edat mitjana, alliberant-lo dels prejudicis moderns, en bona mesura deguts a les teories de von Clausewitz. La batalla no és gairebé mai deliberadament cercada, i, encara menys, ho és per tal de destruir l'exercit enemic. Sintetinanr al m k i m es pot dir que la practica militar -mes enlli de la raaia només finalitzada a la consecució de botí i r i q u e s e ~s'estructura en dues etapes fonamentals: en un primer moment les cavalcades, que serveixen per minar els recursos econbmics i la moral de i'atacat; quan el territori és degudament debilitat, es pasa a la segona fase: el setge. En aquesta perspectiva, la batalla és només un accident i es lluita si és inevitable. Es pot donar el cas que en el curs &una cavalcada es topés amb tropes enemigues i fos impossible evitar el combat. 0 , també, que un exkrcit anat en ajuda d'una ciutat setjada, no aconseguís el seu propbsit d'espanrar I'enemic perquh es retirés, i es veiés obligat a combatre. Aquesta situació va afavorir el Cid a Valencia en 1094, perb veié la mort d'Alfons 1 el Batder a Fraga, en 1134.Com bé mostra García Fin la batalla és normalment evitada per I'elevat nivel1 de risc que presenta, i els pocs avantatges que ofereix. De les quatre batalles suara esmentades, les primeres tres, Zalaca, Udés i Alarcos, formen part del primer cas: el rei de Castella decideix enfrentar-se a I'exkrcit almorivit o almohade per tal de frenar-ne la devastadora incursió. Akb que fa especial, i única, la batalla de Las Navas de Tolosa, segons I'autor, és exactament el fet que, a I'edat mitjana castellano-lleonesa, és la única batalla que va ser programada des del comenqament amb la finalitat de destruir I'exhrcit enemic. Veiem, ara, d'entrar més en els detalls del llibre i com és estructurat. El primer capital, -«Orto y ocaso de un mito historiográfico» (p. 15-y@-, és
BIBLIOGRAFIA
tot dedicat a revisar el concepte de batalla campal i de la seva finalitat en la crítica precedent, i sentar les bases d'una interpretació més integrada en la prictica militar medieval. Un dels elements que en destaquen -a més d'aixb queja he dit en precedencia- és com la batalla campal ensdevingui un mire de la historiografia militar en temps relativament recents, així com havia estat utilitzat en funció retbrica per part dels historiadors medievals. El relat histbric dedicat a narrar fets i gesta de reis i nobles, havia necesshriament de privilegiar aquest aspecte, molt més enlli de la seva efectiva relievincia. Un dels aspectes més importants que subrada l'autor, per tal de coilocar el fenbmen de la batalla ai seu just Iloc, és el de notar que cap de les quatre grans batalles acabades d'esmentar significi una avanpment territorial d'alguna importincia per part del guanyador, ni tan sols perla de Las Navas. Es pot fer un exemple, extret de la historia de la Corona d'hagó, que iilustra a bastament el paper de la interpretació -heroica i cavdieresca- dels cronistes medievals enfrent de la batalla campal, i els dubtes dels critics moderns a I'hora d'interpretar. Desdot narra a la seva crbnica, que el rei Pere 111el Gran, en rebre I'anunci que Carles d ' h j o u s'havia retirar del setge de Messina, es queixés del fet perquk, d'aquesta manera, el comte d ' h j o u li havia tret la possibilitat de ecombatre en camp ab nobles cavallers e prous &armes» (cap. 95). Segons el cronista, el rei bavia cercat i desitjat la batalla amb el seu adversari. De fet, tant I'equilibri de les forces des dos exkrcits com llurs actuacions, mostren que ni el rei d'Arag6 i el comte d ' h j o u van tenir mai la intenció de trobar-se en batalla campal. L'estratkgia expansiva del rei Pere era la típica hisphnica: les cavalcades -en aquest cas les ripides ritzies dels almodversDer tal d'enfeblir la resistkncia de I'enemic i dur-lo a la ren" dició i la capitulació +strat&gia que tan bons resultats havia donat en la conquesta del regne de Valencia. Les úniques batalles lliurades eren les marítimes, i aquestes també s'haurien d'analiaar segons els criteris proposats per I'autor. Aquestes consideracions permeten de veure que la del cronista és una seva interpretació personal, deguda a I'especiai caracterirzació cavallersca amb la qual descriu el comportament del'rei, i que li serveix per introduir i motivar I'inquietant desafiament de Bordeus. Normalment, els fets no han estat llegits d'aquesta manera. El segon capítol -«La batalla en su contexto estratégico>>(p. 59-100)resumeix les linies bisiques del desenvolupament de la guerra medieval
-finalitats, practiques i estrategies (temes m& hpliament tractats a l'altre llibre citat)- per destacar la unicitat, en aquest context, de la batalla de Las Navas de Tolosa. L'autor insisteix en la utilitat d'un concepte bbic per entendre el sistema bellic medieval: el de la estrategia de aproximación indirecta»,i cito: «se& el cual los medios militares deberían distribuirse y emplearse de tal forma que permitieran desequilibrar al adversaio, obtener la superioridad y alcanzar el objetivo propuesto sin necesidad de librar ningún combate de envergaduran. Aqui rau un dels aspectes més importants de la metodologia proposada i aplicada per I'autor: per entendre un episodi bkllic aquest s'ha de veure en I'ampli context de les practiques de I'epoca, o sed impossible d'entendre'l com un moment d'una estrategia m& h p l i a , o com I'aplicació de conceptes militas tradicionals, o, si és el cas, entendre'u I'excepcionalitat. Aixb comporta almeuys un corol.lari, pels meus interessos de la mixima importhncia. Les fonts principals de la histbria militar són, evidentment, les narratives. Altres tipus de documents són determinants per a poder comprendre aspectes prictics o organiaatius d'una campanya milirar, perb, per saber els esdeveniments i reconstruir-los narrativament ens hem de servir de les crbniques. 1 aquestes són, sovint, de poc fiar per viries raons. Una, evident, és que cap cronista, ni el m& proper als esdeveniments narrats, és en possessi6 de tota la informació, així que es fa necessari controllar i confrontar totes les fonts disponibles. De rés serveix -com masa sovint es fa- agafar una crbnica i posar sobre un mapa els moviments que descriu. Ni si es uacta del tesrimoni del mateix rei Jaume, el qual, per fer només un exemple, al relat de la batalla de Portopí, per una banda deixa entendre que la host cataiana anava a buscar I'enfretitament amb I'exkrcit m u s u l m ~per I'altra, deixa de narrar que, de fet, I'avanguarda havia caigut en un parany i que la batalla es lliurh en conseqühúa -i no pas amb predeterminacib per córrer en ajuda dels Montacada, i llurs familiars, que havien estar atacats. Un altre aspecte és determinant pel tipus d'informació que dónen els cronistes, i que tot sovint dificulta l'apreciació d'aquest tipus d'estratkgia, la de I'aoroximació indirecta. Bé oerauk el sistema mental d'un cronista medieval no el porta a presentar connexions programitiques en els acres que relata, bé perla deformació herbica amb la qual presenta els fets, tot sovint es fa difícil copsar I'exacta estrategia d'un rei en guerra -i, de retruc, valorar amb exactitud el significat del relat del cronista. Faré un altre exemple relaL
.
A
447
.
tiu a Pere 111, al temps de la invasió francesa de 1285. Del relat de Desclot, al qual apareix, a m&, un rei neguitós i gairebé despreocupat, impulsat més per voluntat popular que per sentit militar, i que, a un moment donat, decideix d'anar a combatre, no es pot apreciar exactament, ni de bon tros, qual era l'estratkgia, ni s'hi ni havia, del rei per tal de rebutjar la invasió i derrotar I'enemic. Al contrari, la documentació ens permet d'apreciar amb claredat justament que la seva estrategia era dirigida per I'aproximació indirecta, i, aixi, entendre els propbsits literais, i de critica, o incomprensió, de la narració de Desclot. El rei escriu, a les cartes convoatbries generals del 28 de julio1 de 1285: *can lo rey de Franca ab ses osts entra en nostra terra, per $0 con nós ladoncs no avíem justades nostres gens, presem acort que pus segura cosa era d'esrablir los locs e de menar lo fet per guerra [scil. amb riaies i incursions contra els convois d'aprovisionament], tro que nostres gens agbsem justades, et eldemig seríem mils crtificats de lur poder et de lur estament; on con, la merc2 de Deu, éls se sien molt minvats e minven tots dies, síper mort de malauties, sí ab armes [...] és acort et volentat nostra que.1~donem batala, a la qual avem assignat dia lo primer dia del mes de setembreb. No és el cas d'extendre'm en comentaris, que ens portarien fora d'argument, i perque les paraules del document són prou clares. Perb, vull afegir, que des de aquesta perspectiva s'hauria de reconsiderar la guerra entre els dos Peres -Pere 1 de Castella i Pere IV d'Aragó- per treure-la d'interpretacions aristocriticopsicolbgiques S o m ara la covardia de Pere el Cruel- i avaluar-ne el tractament que en fa el rei Pere IV a la seva crbnica. El tercer capítol -«La confluencia politica hacia Las Navas» (p. 101-154)- és, en el fons, una histbria d'al-Andalus, dels almohades i dels regnes cristians des de finals del segle XI h s el dia de la batalla. La síntesi és f i n a l i d a comprendre la bataiia de Las Navas en el context histbric del seu temus. en veure-la com un acte més d'una llarga historia d'enfrentaments, entre cristians i musulmans i, també, entre els mateixos cristians. D'aquesta manera, I'autor, li pot donar el just rdeu i ueure-la d'un dament, d'entre sectoriai d'histbria militar i pauibtic, que n'ha tot sovint sobrevalorat el significat. Tanmateix, s'ha de dir que, mentre sobrevalorar vol dir no entendre exactament, aquest mateix acte menysvalora, al mateix temps, I'exacte significat, histbric i imaginari, de la batalla. El capítol quatre -«La ordenación de los recursos militares (1).Castillan (p. 155-263)- explica en els detalls la composició, i el sistema de reclutament L
.
i avituailament, d'un exercit castella, i, més en concret, del que arriba a la Mesa del rey, passats els ports de Muredal, el dia 11 de juliol. Un element d'interés, entre molts d'aitres, és el de la important presencia de dans familiars, de grans nobles com Diego Mpez de Haro. El senyor de Vizcaya, ai quai és atorgada l'avanguarda, anava a I'expedició conjuntament als seus familiars més estrictes, als components de la familia, entesa en el sentit ampli del complex sistema de parenteles i aliances familiars, als amics i ais vassals. Aquest ampli grup de feudals, compactat per múltiples Iligams, formaven un cos homogeni i compacte, del qual s'havia d'aprofitar la forqa que donava la estretaxarxa de lligams feudals i familiars i, dona, no s'havia de separar. El mateix podem apreciar a i'expedició a Mallorca, on els clan dels Montcada també ocupava i'avanguarda -i ho feia amb una certa independencia del manament central. La importancia d'aquest capítol excedeix la de, , senzillament, valorar la formació d'un exkrcit, i de grans dimensions. El moment que la societat castellano-lleonesa -com la de la Corona d'Aragó, tot i les diferkncies entre Catalunya i Aragó- és una societat formada per i per a la guerra, examinar el redutament i la composició d'una host, és penetrar en profonditat en la estructura mateixa d'aquesta societat, per copsar-ne aspectes deterrninanrs bé de l'organimació fiscal i social, bé de la compreskncia de diferents grups que la formen, en una esuatigrafia entre aspectes mks alt medievais de la societat -com la presencia dels clans nobiliaris-, i mis rious, com la importancia de les milícies ciutadanes i el sempre més central i determinant poder del rei. El capítol cinc -aLa ordenación de los recursos militares (11). El ejército almohade y su concreción en Las Navas» (p. 265388)- analitza amb extrema riquesa de detalls I'ererogenia composició de l'exkrcit almohade d'al-Nhir. Fer aixb, tanmateix, permet d'entrar en profunditat -maigrat el limitat propbsit inicial- en la composició i organització de I'imperi almohade; &apreciar les profundes diferencies entre el integristes berebers i els andalusins; copsar les sevs contradiccions i Iímits, tots elements que, al capdavail, el portaren ai collapse, amb absoluta autonomia destaca m& d'un cop I'autordel resultat de la batalla de Las Navas. El capítol sis -«Los recursos ideológicos: reconquista, cruzada yjihadu (p. 389-473)- torna a analitzar, per apreciar-ne fora de mitologies i distorsions, i'exacte significat de les tres idees de reconquista, cruzada yjihad. Reconei-
xer I'exacte signifcat dels tres conceptes comporta comprendre, també, llur evolució i, sobretot, el pes sempre més rellevant que havia adquirit la ideologia en l'activitat militar, sigui com a ideologia que dirigia i condicionava els comportaments, sigui com a armes de propaganda per tal de justificar proposits expansionístics. Resulta evident el canvi espectacular que va ocórrer, sobretot a Occident, pero també en el m6n islbic, entre el segle xr i el XII, el pes sempre creixent de la ideologia que representa, i significa, unes mutacions profundes en la organització social, en la estructuració i consolidació dels poders centrals i en la extremització dels conflictes. El capítols set -*Desarrollos tácticos» (p. 475-536)-és dedicat, finalment, a la reconstrucció de la batalla, analinant, per exemple, un aspecte molt important com és el de la interpretació -simbblica i retorica- dels números de combatents, tot sovint enormes, que les crbniques dónen als exkrcits. La rigorositat de l'anuisi -amen del to ame de la narració- permet canviar, matisar i entendre molts aspectes i elements respecte a les reconstruccions clasiques, que ara no detallaré per no allargar masa el text. Les conclusions -«Amodo de conclusión: Las Navas, juna batalla decisiva? (p. 537-546)-reprenen la idea inicial de revisar l'exacte significat de la batalla campal i, en concret, el de Las Navas que, tradicioiialment, ha estat entesa com un moment d'inflexió en els equilibris entre cristians i musulmans i la causa de I'esfondrament de I'imperi almohade i de la rhpida decadencia d'alAndalús que, en els trenta anys següents a la batalla, es veuria reduit gairebé al sol regne nazari de Granada. En síntesi, un llibre extremadement interessant, d'agradable lectura 4 e m e n t per a no transcurar en la escriptura d'un assaig, també perquk denota maturitat de pensament-, de notable estimulació metodologica, ric en suggestions i ple de dates, molt ben documentat i millor enraonat. Només voldria fer una observaci6 crítica, no pas dirigida, pero, cap a I'autor, sinó cap a les capacitats de la filologia catalana de difondre els resultats de les seves aportacions i cap a la incomunicabilitat ente sectors acadkmics i d'investigació. Malgrat ja fa més de deu anys que Stefano Asperti, Hugh Field i qui signa, hem demostrat amb prou claredat que no existeixen els tan fantasiats -a cal punt de reconstruir-los- cants de gesta catalans, a I'estudi de Francisco García Fitz encara apareix la c a y 6 juglaresca sobre La Navas de Tolosa, aW com a I'estudi de Alvira Cabrer la sobre la batalla de Muret -així
com a altres estudis apareixen i són considerats els cants font de Jaume Iquan aquests pressuposats cants no són altra cosa que les particolars versions del cronista Desclot, no, doncs, una font de primera hora, sinó la remanipulació tarda d'un cronista. Espero que aquests cants de gesta, que tanta confusió han aportat i tants errors en lavaloració de fets histbrics i historiografics, desapareguin el mapa dels estudiosos.
ALVIRA CABRER, Martin: rz de Septiembre ak rzrj. El Jueves de Muret.Universitat de Barcelona.- Barcelona 2002.- 716 p. (24 x 17 cm).
<
