honorarios arquitectos

BAREMS ORIENTATIUS D’HONORARIS

REVISAT 4.5.2004

1

BAREM ORIENTATIU D'HONORARIS DEL COL·LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA A EFECTES D'ESTIMACIÓ DELS HONORARIS DE REFERÈNCIA DELS ARQUITECTES EN TREBALLS DE LA PROFESSIÓ

0

NORMES GENERALS

0.1 0.2 0.3 0.4 0.5 0.6 0.7 0.8 0.9 0.10 0.11 0.12 0.13 0.14 0.15 0.16

ÀMBIT D'APLICACIÓ CLASSIFICACIÓ DELS TREBALLS CORRESPONDÈNCIA DEL BAREM ORIENTATIU NOTIFICACIÓ DE L'ENCÀRREC I SOL·LICITUD DE VISAT DOCUMENTACIÓ PER AL CLIENT SUSPENSIÓ / INTERRUPCIÓ DEL TREBALL DADES BÀSIQUES PER AL DESENVOLUPAMENT DE L'ENCÀRREC APLICACIÓ DE DIVERSOS BAREMS ORIENTATIUS BAREM PER ANALOGIA FACTOR D'ACTUALITZACIÓ LIQUIDACIÓ I ABONAMENT D'HONORARIS TREBALLS EN COL·LABORACIÓ INTERPRETACIÓ MODIFICACIÓ DEL PRESENT BAREM PROPIETAT INTEL·LECTUAL TREBALLS PER CONCURS

2

0.

NORMES GENERALS

0.1

ÀMBIT D'APLICACIÓ

Conforme a allò que estableix la legislació vigent, el present barem col·legial tindrà la consideració de barem d’honoraris de referència per als arquitectes d’aquest Col·legi de Catalunya, amb l’únic objectiu d’orientar-los en l’avaluació dels seus honoraris i tenir coneixement dels criteris col·legials, en els supòsits en els que es requereixi la seva intervenció per qualsevol causa. Aquest barem s'utilitzarà com a referència quan es sotmetin a la seva consideració qüestions relatives als honoraris dels col·legiats, especialment si són motiu de consulta per part dels Tribunals de Justícia, les Administracions Públiques o els particulars. No podrà utilitzar-se com a referència per establir cap tipus de falta deontològica o limitació a la lliure competència de mercat, dins de les regles que es regulen. Els arquitectes, sempre que això sigui possible, caldrà que formalitzin un contracte o conveni amb el client, en el qual s’establiran, amb caràcter lliure entre les parts, les condicions de la prestació del servei i la quantia dels honoraris, podent referir-se, amb caràcter supletori, al present barem.

0.2

CLASSIFICACIÓ DELS TREBALLS

Els treballs de competència dels Arquitectes que són objecte del present barem orientatiu es classifiquen en: 1 2 3 4 5 6 7

0.3

Edificació Urbanisme. Delimitacions (partions i replanteigs). Amidaments. Taxacions. Reconeixements. Examen de documents. Consultes. Diligències. Informes, dictàmens, peritatges i certificats. Arbitratges. Especials o no inclosos en els anteriors apartats. Per temps emprat. Fora de la residència de l'arquitecte. (Dietes i desplaçaments).

CORRESPONDÈNCIA DEL BAREM ORIENTATIU

Els honoraris determinats per aplicació dels presents barems, constitueixen una retribució de referència per a l'Arquitecte i es basen en els coneixements i dedicació aportats per ell, a les seves responsabilitats contretes i a les despeses realitzades per a la correcta execució del seu treball.

3

0.4

NOTIFICACIÓ D’ENCÀRREC I SOL·LICITUD DE VISAT

L’arquitecte notificarà al Col·legi l’encàrrec fet pel client, de qualsevol treball contemplat en aquests barems, als efectes del seu visat obligatori, el qual serà realitzat prèvia comprovació de la qualitat exigible del treball i el respecte degut als drets dels particulars. El Col·legi podrà denegar el visat si te coneixement de que el conveni subscrit entre les parts, atempti contra l’ètica i dignitat professional.

0.5

DOCUMENTACIÓ PER AL CLIENT

L'arquitecte lliurarà al client, del treball realitzat, cinc exemplars visats o bé un suport informàtic amb el mateix i un exemplar visat. En qualsevol cas, prevaldrà el que s'indiqui en el contracte o full d'encàrrec. Qualsevol documentació complementària o exemplars addicionals, que se li sol·liciti en paper, serà objecte de facturació apart dels honoraris.

0.6

SUSPENSIÓ I INTERRUPCIÓ DEL TREBALL

Es regularà aquest apartat pels pactes contractuals que hagi establert l'arquitecte amb el seu client. En tot cas, s'entén que els honoraris meritats fins al moment de la suspensió del treball, caldrà que s’abonin a l’arquitecte, llevat de causa justificada o pacte contractual exprés, que motivi la seva improcedència. En el cas que l’arquitecte presenti RENÚNCIA durant una direcció d’obres, aquesta no podrà ser reconeguda en més d’un 60% d’obra realitzada sense una justificació expressa. Podrà presentar-se RENUNCIA amb qualsevol tant per cent realitzat, si es tramet conjuntament amb l’ASSUMEIX del tant per cent pendent acceptat per un altre arquitecte. L’arquitecte que continuï el treball interromput podrà convenir amb el client un increment d’honoraris, per estudi i assimilació de la feina realitzada, que s’estima en un 10% de la mateixa. En el cas de que una obra es paralitzi per causes alienes a l’arquitecte, per un període de més de tres mesos, és aconsellable convenir una remuneració amb un percentatge no més baix d’un 5% de la part de l’obra pendent de realitzar. El Col·legi d'Arquitectes podrà resoldre per laude, a instància de les parts interessades, les discrepàncies sorgides entre l'arquitecte i el seu client, sense perjudici que s'acordi acudir a la via judicial ordinària. En els supòsits de treballs per a l'Administració de Justícia, Assistència Jurídica Gratuïta, Intervenció pericial contradictòria de caràcter tributari, nomenaments per part dels Registres Públics, o qualsevol altre supòsit subjecte a un procediment de nomenament subjecte a regla, els Reglaments Col·legials, aprovats per l'Assemblea General del Col·legi, podran preveure la submissió dels arquitectes a la intervenció arbitral del Col·legi, en matèria d'honoraris, sense perjudici de deixar oberta la via judicial ordinària en cas de discrepància. 4

0.7

DADES BÀSICS PER AL DESENVOLUPAMENT DE L'ENCÀRREC

Quan el desenvolupament d'un treball requereixi disposar de dades prèvies, tècniques, administratives o d’altres es preveu que aniran a càrrec del promotor, conforme a allò que disposa l'art. 9.2.b de la Llei d'Ordenació de l'Edificació. Aquests treballs podran ser realitzats: a) Directament pel promotor o persones de la seva confiança. b) Per encàrrec del promotor a l'arquitecte perquè actuant com mandatari, els encomani a tercers experts, percebent per tal comesa la remuneració per coordinació que es pacti i facturant-se la feina mitjançant factura de despeses per bestreta al promotor. c) Per encàrrec del promotor a l'arquitecte, perquè els realitzi per si mateix, amb independència del treball principal i amb el corresponent pacte sobre la seva remuneració. A títol merament enunciatiu s'assenyalen alguns dels treballs que, en aquest barem es preveu que caldrà que siguin facilitats pel promotor com documentació prèvia o complementària del projecte: -

Programa de necessitats, quantificant, si escau, la previsió de superfícies. Informació urbanística o cèdula urbanística de la finca. Plànol topogràfic de planimetria amb especificació dels límits de la finca. Estudis geotècnics, geològics i hidrològics, que siguin obligatoris per llei o en el seu cas es considerin necessaris a criteri de l'arquitecte. Projecte d’activitats per a l’obtenció de la llicència d’intervenció integral. Estudi o Estudi Bàsic de Seguretat i Salut. En les obres d'ampliació, reforma i rehabilitació, aixecament de plànols, informacions complementàries sobre l'estat de la finca i de les seves patologies, si s’escau. Estudis d'impacte ambiental. Qualsevol altre que atenent les circumstàncies de cas, resulti a criteri de l'arquitecte, necessari per al desenvolupament del seu treball.

En els treballs d'urbanisme, es considera documentació mínima per al desenvolupament de l'encàrrec, els plànols cartogràfics i topogràfics a les escales mínimes que estableix la legislació urbanística en funció de cada tipus de treball, així com les dades cadastrals i censals que en cada cas siguin necessàries.

0.8

APLICACIÓ DE DIVERSOS BAREMS ORIENTATIUS

Quan un encàrrec inclogui treballs compresos en diferents apartats previstos en els presents barems, els honoraris parcials de cada un d'ells, es fixaran per aplicació del barem respectiu i els honoraris totals seran la suma dels parcials així obtinguts.

0.9

BAREM PER ANALOGIA 5

Si algun treball no es correspon directament amb cap dels assenyalats en les presents normes orientatives, els honoraris es determinaran per analogia amb aquell dels treballs al que més s’assembli.

0.10

FACTOR D'ACTUALITZACIÓ

A efectes de l'aplicació d'aquest barem orientatiu, en el que s'inclou el factor d'actualització Ka, es defineix com a tal, la relació entre l'índex general del cost de la vida (Ia) en el moment de l'actualització i l'índex general del cost de la vida (Io), corresponent al dia 1 de gener de l'any 2.004. Ka = I a / I o Els índexs Io i Ia es fixaran d'acord amb el que estableixi l'Institut Nacional d'Estadística. (IPC) L'actualització de Ka es realitzarà, mitjançant acord de la Junta de Govern del Col·legi, per períodes anuals, amb efectes a partir del dia 1 de gener de cada any. S'estableix: Ka=1, en data 1 de gener de 2.004.

0.11

LIQUIDACIÓ I ABONAMENT D'HONORARIS

Es preveu que es regularà aquest apartat amb els pactes contractuals que hagi establert l'arquitecte amb el seu client.

0.12

TREBALLS EN COL·LABORACIÓ

Es preveu que l'Arquitecte pot formar part d'un equip tecnicofacultatiu intervenint com a: Coordinador Encarregat de missions d'enllaç entre els membres de l'equip així com de les relacions d'aquest amb el client, amb independència de les funcions de coordinació inherents a la direcció. La feina de coordinador, inclou els supòsits en els quals el projecte es desenvolupi o completi mitjançant projectes parcials o altres documents tècnics sobre tecnologies específiques o instal·lacions de l'edifici, conforme a allò que es disposa en l'art.4 de la Llei 38/1999 d'Ordenació de l'Edificació. Col·laborador Encarregat de la realització concreta d'una feina o projecte parcial, o d'un assessorament. Els honoraris professionals que es preveuen en aquest barem pels arquitectes en treballs de col·laboració, seran proporcionals a la seva intervenció, tenint en compte: 6

1.- Segons estableix l’art. 10 de la Llei 38/1999 d’Ordenació de l’Edificació, podran redactar projectes parcials del projecte o parts que el complementin altres tècnics, de forma coordinada amb l’autor d’aquest. Sempre que l’arquitecte actuï de coordinador de qualsevol dels treballs descrits a l’art. 2 de l’esmentada Llei, els honoraris es basaran en els següents criteris : a) Encàrrec per part del promotor de la redacció d’un projecte o treball, a un equip multidisciplinar. Es designarà entre els diferents tècnics de l’equip, un arquitecte que realitzarà funcions de coordinador entre ells, determinant-se contractualment l’abast i remuneració del treball de cadascun dels membres de l’equip, assumint la titularitat del treball que realitzin, sense perjudici del que disposa l’art. 4.2 de la LOE. b) Encàrrec per part del promotor de la redacció d’un projecte o treball, a un sol arquitecte. Es podrà contractar com a col·laboradors per redactar diferents parts del projecte o altres documents, a altres tècnics; l’arquitecte titular de l’encàrrec actuarà com arquitecte coordinador d’aquells, sense perjudici del que disposa l’art. 4.2 de la L.O.E., percebent com a coordinador entre el 15% i 30% de la quantitat total. c) Encàrrec per part del promotor de realitzar exclusivament funcions de coordinador a un arquitecte. Per realitzar exclusivament, funcions de coordinador dels diferents tècnics del projecte, percebrà una quantitat entre el 15% i 30% d’aquests treballs. 2. - Els honoraris professionals que corresponen als arquitectes per treballs com a col·laborador, es regularan per conveni en funció de la importància de la participació i grau de responsabilitat a la feina. 3. - Els honoraris per la Coordinació del planejament urbanístic es contempla en el Barem Orientatiu 2. Els treballs de projecte i direcció d'obres d'urbanització es regularan pels criteris assenyalats en els dos anteriors apartats.

0.13

INTERPRETACIÓ

Sense perjudici de les competències normatives de l'Administració, el Col·legi, mitjançant la seva Junta de Govern, podrà dictar criteris d'interpretació per coneixement dels seus col·legiats d'aquestos barems orientatius d'acord amb el que disposen els seus Estatuts i Reglaments.

7

0.14

MODIFICACIÓ DEL PRESENT BAREM

Aquest barem orientatiu només podrà ser complementat, modificat o ampliat per acord de la Junta de Govern.

0.15 PROPIETAT INTEL·LECTUAL Les idees representades en els plànols i la vària documentació que elabora, l'Arquitecte són, en tot cas, de la seva propietat intel·lectual, llevat de pacte exprés en contrari i conforme a la legislació vigent.

0.16

TREBALLS CONTRACTATS PER CONCURS

Per treballs de concurs entre professionals o societats de professionals, tant si són convocats per particulars, entitats privades, Administració o entitats de capital públic, i als quals tinguin competència professional els arquitectes, el COAC, en la mesura de les seves possibilitats, proposarà models de bases pels diversos tipus d’aquests treballs. En els treballs d’edificació i d’urbanisme, que fonamentalment són els que de forma més habitual són adjudicats per aquest procediment, procurarà que les bases dels esmentats concursos, s’adaptin als criteris establerts per aquests barems orientatius i concretament en el que es fa referència en el capítol 1.12.

8

INDEX DE BAREMS

1. BAREM ORIENTATIU 1.......................................................................... 10-20

2. TREBALLS D’URBANISME.................................................................... 21-48

3. DELIMITACIONS. AMIDAMENTS I TAXACIONS................................... 49-61

4. INFORMES, DICTAMENS, PERITATGES, CERTIFICATS..................... 62-65

5. TREBALLS ESPECIALS.......................................................................... 66-85

6. TREBALLS PER TEMPS.......................................................................... 86-88

7. DESPESES PER DIETES I DESPLAÇAMENTS...................................... 89-90

9

1.

EDIFICACIÓ

BAREM ORIENTATIU 1

1.1

OBJECTE DEL BAREM

1.2

UNITAT DE TREBALL

1.3

FASES DEL TREBALL

1.4

DOCUMENTACIÓ DE LES FASES

1.5

BASE D'APLICACIÓ

1.6

BAREM ORIENTATIU

1.7

INTERVENCIONS PARCIALS

1.8

BAREM ORIENTATIU EN MISSIÓ PARCIAL

1.9

BAREM ORIENTATIU DE TREBALLS QUE NO EXIGEIXEN DOCUMENTACIÓ COMPLETA

1.10

BAREM ORIENTATIU D'EDIFICIS DIFERENTS

1.11

BAREM ORIENTATIU D'EDIFICIS REPETITS

1.12

PREMIS O INDEMNITZACIONS DE CONCURSOS

10

1.1

OBJECTE DEL BAREM

Constitueixen l'objecte del present barem orientatiu d'honoraris els treballs propis de la professió d'arquitecte, referits als tipus d'edificacions i a tots aquells que, regulats per l'Art. 2 de la Llei 38/99 d'Ordenació de l'Edificació, se’n puguin considerar per analogia.

1.2

UNITAT DE TREBALL

Tota obra d'arquitectura, dins de l'establert en la Llei 38/1999 d'Ordenació de l'Edificació, exigeix la intervenció d'Arquitecte que realitzi l'estudi i la redacció del projecte, elabori les especificacions i documents necessaris per a l'execució de les obres, porti a terme la seva direcció facultativa i n’efectuï la liquidació de les seves despeses. Quan el projecte es desenvolupi o complementi mitjançant projectes parcials o altres documents tècnics segons estableix l’art. 4-2 de la LOE, cada projectista assumirà la titularitat del seu projecte.

1.3.

FASES DEL TREBALL

En tota obra d'arquitectura es poden distingir, a efectes de l'obtenció del barem orientatiu, les següents fases del treball d'edificació, cada una de les quals, comprèn les anteriors i significa un major grau de definició i concreció del treball, segons sigui el moment del seu desenvolupament:

1.3.1. Estudi previ Constitueix la fase preliminar en la que s'expressen les idees que desenvolupen l'encàrrec de manera elemental i esquemàtica, mitjançant croquis o dibuixos, a escala o sense ella. Inclou la recollida i sistematització de la informació precisa, el plantejament del programa tècnic de necessitats, i una estimació orientativa del cost econòmic (estimació basada en mòduls publicats, pel COAC) que permetin al client adoptar una decisió inicial. L'estudi previ és diferència de l'avantprojecte, en el fet que els seus continguts són molt més elementals i apreciatius, desenvolupant el programa de necessitats i analitzant la informació prèvia, que igual que el programa, ha de ser facilitada pel promotor. L'estimació de cost pot ser global, basant-se en experiències pròpies en treballs similars.

1.3.2. Avantprojecte És la fase del treball en la que s'exposen els aspectes fonamentals de les característiques generals de l'obra: funcionals, formals, constructives i econòmiques, per tal de proporcionar-ne una primera imatge global. Cal entendre que aquest concepte és diferent, i molt menys detallat que el que correspon a un Projecte Bàsic i es limita a establir un avanç de pressupost amb una estimació basada en mòduls, per aplicació de superfícies globals. Es diferencia de la fase anterior, en la disponibilitat d'unes superfícies 11

més aproximades a la realitat, tot i que encara imprecises, al disposar-se d'un amidament basat en una documentació gràfica a escala, però sense delimitar.

1.3.3. Projecte bàsic És la fase del treball en la que es defineixen de manera precisa les característiques generals de l'obra mitjançant l'adopció i justificació de solucions concretes. El seu contingut és suficient per sol·licitar, una vegada obtingut el preceptiu visat col·legial, la llicència municipal o altres autoritzacions administratives, però insuficient per dur a terme la construcció. Determinades exigències que corresponen als “projectes tècnics”, poden resultar exigibles per les Administracions Públiques en el tràmit de la llicència d'obres. Al formar part del Projecte d'execució, s’incrementaran els honoraris del Projecte bàsic en les parts proporcionals exigibles del Projecte d'execució.

1.3.4. Projecte d'execució És la fase del treball que desenvolupa el projecte bàsic, amb la determinació completa de detalls i especificacions de tots els materials, elements, sistemes constructius i equips, i pot portar-se a terme, en la seva totalitat, abans del començament de l'obra o, parcialment, abans i durant l'execució de la mateixa. El seu contingut reglamentari és suficient per obtenir el visat col·legial necessari per iniciar les obres. No inclou altres projectes parcials o complementaris que puguin ser exigibles, però que no siguin de la competència de l'arquitecte, com per exemple els projectes de Telecomunicacions, i Ascensors, ni altres treballs, que fins i tot sent competència de l'arquitecte, no formen part dels projectes d'edificació, com per exemple, els estudis o estudis bàsics de seguretat i salut, decoració, disseny o elecció de mobiliari, treballs de jardineria, i en general qualsevol treball que tingui la condició de complementari I independent del projecte de l'edifici, o que disposi d’una altra referència específica en aquests barems orientatius. El projecte d’execució pot compondre's de projectes parcials realitzats per altres professionals i coordinats per l'Arquitecte, conforme el punt 2 de l’Exposició de Motius, l’article 4.2 i l’article 10.1 de la LOE.

1.3.5. Direcció d’obra Conforme a allò que disposa l'article 12 de la Llei 38/1999 d'Ordenació de l'Edificació, el director d'obra és l'agent que, formant part de la direcció facultativa, dirigeix el desenvolupament de l'obra en els aspectes tècnics, estètics, urbanístics i mediambientals, d'acord amb el projecte que la defineix, la llicència d'edificació i altres autoritzacions preceptives i les condicions del contracte, per assegurar la seva adequació a la finalitat proposada. Altres tècnics, legalment competents, podran dirigir les obres dels projectes parcials, sota la coordinació de l'arquitecte director de l'obra, conforme l’article 17.7 de la LOE. 12

Es recomana que es pacti amb el promotor fer-se càrrec de les primes de responsabilitat civil de l'arquitecte, en la part que afecti a l'obra de que es tracti, podent exigir el nivell de cobertura que segons el seu criteri ha de garantir la solvència de l'arquitecte, dins de les assegurances que admeten les companyies.

1.3.6. Liquidació de l'obra

En aquesta fase s'efectua la determinació de l'estat econòmic final de l'obra mitjançant l'aplicació dels preus que regeixin en ella a l'estat real d’amidaments de les partides que la componen, facilitat pel director d’execució de l’obra. Correspon al Director de l'obra, conformar les certificacions parcials i la liquidació final de les unitats d'obra executades, amb els visats que en el seu cas fossin preceptius.

1.3.7. Documentació final d'obra

Un cop finalitzada l’obra, l’arquitecte director subscriurà, juntament amb el director d’execució de l’obra, el certificat final d’obra, amb la incorporació, si s’escau, de les modificacions degudament aprovades. Aquests documents seran facilitats al promotor pel director d’obra per a la formalització dels corresponents tràmits administratius, entenent com a documentació els plànols i documents finals d’obra així com el manual de manteniment. Per a l'elaboració del projecte final, tant el constructor com el director d'execució de l'obra, hauran de facilitar les dades necessàries i prestar les col·laboracions que els corresponguin segons les seves respectives comeses.

1.3.8. Treballs d'assessorament al promotor

L'arquitecte director d'obra, assessorarà el promotor, en relació amb els possibles vicis o defectes d'execució que afectin a elements de finalització o acabats de les obres dins el termini d'un any, conforme assenyala l’últim paràgraf de l'art. 17.1. de la LOE. Aquests treballs d'assessorament, estan previstos, en el present barem dins de l'apartat 6, és a dir com treballs minutats per temps.

13

1.4

DOCUMENTACIÓ DE LES FASES

Cada una de les fases del treball d'edificació es compon dels següents documents: Estudis previs: -

Memòria expositiva sobre els aspectes continguts en 1.3.1. Croquis o dibuixos a escala o sense ella. Estimació de cost global.

Avantprojecte: -

Memòria justificativa de les solucions de tipus general adoptades, conforme amb l'apartat 1.3.2. Plànols de plantes, alçats i seccions a escala, sense delimitar. Avanç de pressupost amb estimació global, per superfície construïda o un altre mètode que es consideri idoni.

Projecte bàsic: -

-

Memòria descriptiva de les característiques generals de l'obra i justificatives de les solucions concretes que aconsegueixin la finalitat administrativa a què es refereix l'apartat 1.3.3. Plànols generals, a escala i acotaments de plantes, alçats i seccions. Pressupost, amb estimació global, d’acord amb els mòduls del COAC.

Projecte d'execució: -

-

Memòria de fonamentació, estructura i oficis. Plànols de fonamentació i estructura. Plànols de detall. Esquemes i predimensionat d'instal·lacions. (El concepte "predimensionat" s'ha d'entendre com un dimensionat previ estimatiu, atès que el dimensionat determinat per procediments tècnics complets, forma part del projecte de la instal·lació, que està regulat en el Barem Orientatiu 5.7.1). Plec de condicions tècniques generals i particulars. Estat d’amidaments. Pressupost obtingut per aplicació de preus unitaris d'obra, s’ s’escau. (Llevat exigències contractuals, no inclou una descomposició detallada dels preus unitaris aplicats, que poden obtenir-se de bases de dades publicades o d'altres experiències pròpies en tipologies constructives similars).

En la pràctica professional, les documentacions corresponents als projectes bàsics i d'execució podran presentar-se per separat, o bé podran fusionar-se en una de sola, sota la denominació comú "projecte bàsic i d'execució".

14

Direcció d'obra: -

Ordres d'obra, gràfiques i escrites. Certificacions d'obra.

Liquidació d'obra: -

Estat econòmic final de l'obra.

Documentació final: -

-

1.5

Projecte final, que reflecteixi especialment la solució definitiva de la fonamentació, les modificacions produïdes en el projecte d'estructura, i la localització de les instal·lacions encastades, representades en plànols de planta. Llibre o manual d'ús i manteniment, si s’escau.

BASE D‘APLICACIÓ

La base d’aplicació d’aquest barem orientatiu quan es tracti de missió completa, llevat pacte en contra, serà la de l'import del cost o pressupost de l'execució material (PEM) de l'obra, sense inclusió de les despeses generals i el benefici industrial del constructor, tenint en compte la liquidació final de l'obra o, si s’escau, per aplicació dels preus dels materials usats, mà d'obra i mitjans auxiliars, en l'esmentat import, de tots els treballs necessaris per la seva execució i completa terminació, com són les instal·lacions d'aigua, sanejament, energia elèctrica, ascensors, muntacàrregues, calefacció, aire condicionat, etc., Quan es tracti de treballs en missions parcials, la base d'aplicació serà la que resulti del que s’estableix en l'apartat 1.8.

1.6

BAREM ORIENTATIU D'HONORARIS

1.6.1. Obres de nova planta El present barem preveu que els honoraris (H), de les obres de nova planta, s'obtindran aplicant al pressupost d’execució material (PEM) un percentatge (C) en funció de la superfície construïda, segons la fórmula:

H

=

P x C

€

Sent: H P

= =

Honoraris totals en Euros Cost de les obres PEM 15

C

=

Percentatge d’aplicació segons el QUADRE 1-A

QUADRE 1-A Més de 50 “ 100 “ 200 “ 400 “ 600 “ 800 “ 1.000 “ 2.000 “ 3.000 “ 4.000 “ 6.000 “ 8.000 “ 10.000 “ 12.000 “ 14.000 “ 16.000 “ 18.000 “ 20.000 “ 25.000 “ 30.000 “ 35.000 “ 40.000 “ 50.000 “ 65.000 “ 80.000 “ 100.000 “ 120.000 “ 140.000 “ 180.000

Superfície Fins a 50 m2 m2 “ 100 “ “ “ 200 “ “ “ 400 “ “ “ 600 “ “ “ 800 “ “ “ 1.000 “ “ “ 2.000 “ “ “ 3.000 “ “ “ 4.000 “ “ “ 6.000 “ “ “ 8.000 “ “ “ 10.000 “ “ “ 12.000 “ “ “ 14.000 “ “ “ 16.000 “ “ “ 18.000 “ “ “ 20.000 “ “ “ 25.000 “ “ “ 30.000 “ “ “ 35.000 “ “ “ 40.000 “ “ “ 50.000 “ “ “ 65.000 “ “ “ 80.000 “ “ “ 100.000 “ “ “ 120.000 “ “ “ 140.000 “ “ “ 180.000 “ “ “ 200.000 “ Més de 200.000 “

Coeficient 13,00 % 12,00 “ 11,40 “ 11,00 “ 10,60 “ 10,20 “ 9,80 “ 9,40 “ 9,00 “ 8,60 “ 8,20 “ 7,90 “ 7,60 “ 7,30 “ 7,00 “ 6,70 “ 6,50 “ 6,30 “ 6,10 “ 5,90 “ 5,70 “ 5,50 “ 5,30 “ 5,20 “ 5,10 “ 5,00 “ 4,90 “ 4,80 “ 4,70 “ 4,60 “ 4,50 “

1.6.2. Obres d'ampliació, reforma i reparació Quan les obres no siguin de nova planta, considerant entre elles les d'ampliació, reforma i reparació, i exigeixin un projecte en les condicions apropiades al cas, es preveu que s'aplicarà el barem orientatiu en forma similar a l'establerta per a les obres de nova planta, multiplicant el coeficient per 1,20, sense perjudici de l'establert en el Barem Orientatiu 5, referent a treballs especials. L'aixecament de plànols d'aquest tipus d'obres i la presa de dades de tota índole es preveu que s'abonin independentment i d'acord amb el barem orientatiu corresponent. En les obres menors s’aplicarà aquest barem orientatiu com obres de reforma, amb la documentació exigible en el seu cas, segons cada Ajuntament. 16

L'anterior coeficient corrector, podrà ometre's, a criteri de l'arquitecte, quan l'obra objecte de reforma hagués estat projectada i dirigida pel mateix arquitecte que realitza la reforma.

1.6.3. Percentatges d’aplicació El coeficient es global per el total de treballs a realitzar, considerant-se el següent percentatge estimatiu per a cada fase: 35 % 30 % 30 % 5%

Projecte bàsic Projecte d’execució Direcció d’obres Certificació, estat final d’obra, document d’especificacions tècniques (DET)

Podrà convenir-se el percentatge de liquidacions parcials, a aplicar sobre el coeficient global, en funció de les característiques del treball. Als efectes contractuals, caldria que els honoraris obtinguts per l'aplicació d'un coeficient no resultin menors que els que s’obtinguin d'aplicar el coeficient immediat anterior al seu límit superior de superfície.

1.6.4

Quantitat mínima

Es recomana que els honoraris mínims a percebre en tot tipus d’aquests treballs siguin de: H

=

1500 x Ka Euros

1.7

INTERVENCIONS PARCIALS

1.7.1. (35%) Projecte Bàsic Es considerarà com a document mínim de tramitació administrativa, que comporta la redacció prèvia i consecutiva d’Estudis Previs i Avantprojecte, estimada en els següents percentatges:

Estudis Previs Avantprojecte Resta P. Bàsic

(20% s/ 35% P. Bàsic) (40% s/ 35% P. Bàsic) (40% s/ 35% P. Bàsic)

= = =

7 % s/Total 14 % s/Total 14 % s/Total

1.7.2. (30%) Projecte d’Execució Quan sigui necessària l'aplicació d’honoraris a documents independents degut a modificacions substancials, o altre motiu justificat, la descomposició s’aplicarà únicament 17

en la fase d'execució, entenent–se que els treballs de projecte bàsic i els de direcció d'obra, tenen un caràcter unitari. En els projectes d'execució, la divisió documental consistirà per a la fase completa o per cada projecte parcial que la integri, en l’aplicació dels següents percentatges per a cada un dels documents que la composin:

Memòria Plànols Plec de Condicions Estat d’amidaments Pressupost

(15 % s/ 30% P. Execució) (55 % s/ 30% P. Execució) ( 5 % s/ 30% P. Execució) (15 % s/ 30% P. Execució) (10 % s/ 30% P. Execució)

= = = = =

4,5 % 16,5 % 1,5 % 4,5 % 3 %

s/Total s/Total s/Total s/Total s/Total

1.7.3. (30%) Direcció de l'execució de l'obra Aquest percentatge podrà aplicar-se sobre certificacions d’obra en cas de intervenció de l’arquitecte en la contractació i control econòmic de la construcció. En tot cas es podran fer pagaments a compte fins el final d’obra en que es deurà fer la liquidació total.

1.7.4. (5%) Certificació i Liquidació estat final d’obra, document d’especificacions tècniques (DET) Correspon a aquesta fase el lliurament del Certificat i documentació d’Estat Final d’Obra i el DET, recollit en el llibre de l’Edifici, si s’escau, o documentació pertinent. En qualsevol cas el treball te un caràcter unitari, independentment de la documentació presentada.

1.8

BAREM ORIENTATIU EN MISSIÓ PARCIAL

Quan l'encàrrec es limiti a la continuïtat d’un treball iniciat per un altre arquitecte, a partir del projecte bàsic, llevat pacte contractual en contra, els percentatges de l’epígraf 1.7, s'incrementaran en el 20 per 100 per a les fases de projecte d'execució, de direcció d'obra i documentació final.

1.9

BAREM ORIENTATIU DE TREBALLS QUE NO EXIGEIXEN DOCUMENTACIÓ COMPLETA

Quan les obres d'ampliació reforma i reparació no precisin la documentació completa del projecte d'execució, s'aplicaran els percentatges establerts en 1.7, per tal que els honoraris només s’apliquin a la documentació necessària.

1.10

BAREM ORIENTATIU D'EDIFICIS DIFERENTS

Quan en un encàrrec s’hagi previst realitzar diversos edificis diferents dins d'un mateix conjunt, llevat pacte contractual exprés, es minutaran de forma independent amb els coeficients que corresponguin a les superfícies de cada un dels edificis. 18

1.11

BAREM ORIENTATIU D'EDIFICIS REPETITS

1.11.1. Edificis de tipologia tradicional Quan un mateix projecte d'arquitectura s’executi de manera repetida, com a conseqüència de vàries fases o diversos encàrrecs per a un mateix client, podrà aplicarse a cada projecte repetitiu el coeficient percentual del barem que correspongui al sumatori de les superfícies d’aquest projecte més les dels anteriors. 1.11.2. Edificis prefabricats. Disseny de prototips L'aplicació del barem orientatiu d'aquest tipus d'edificis es preveu que serà sempre objecte de conveni entre l'arquitecte i el client quant als honoraris del projecte del prototip, tenint en compte (entre altres circumstàncies), la major dedicació i l'especialització que aquest tipus de treball exigeix.

1.11.3. Edificació prefabricada amb implantació per l'autor del disseny Quan l'arquitecte realitzi la implantació d'un disseny propi prefabricat o industrialitzat en diversos emplaçaments, amb independència de la quantitat convinguda per l'elaboració del prototip, percebrà el 100% del percentatge corresponent a les fases de projecte bàsic i d’execució, direcció i certificació final d’obra.

1.11.4. Implantació d'edificis prefabricats Quan a l'arquitecte se li encarregui la implantació en el terreny d'un o diversos edificis prefabricats o industrialitzats per un altre arquitecte o empresa, independentment de la quantitat convinguda amb l’autor del prototipus, percebrà sobre els percentatges que figurin en el Quadre 1-A, el 50% corresponent a Projecte bàsic i d’execució i el 100% de la Direcció i liquidació d’obres.

1.12

PREMIS O INDEMNITZACIONS DE CONCURSOS

El format i la documentació a lliurar que a continuació es defineix, és per a contractes d’edificació entre 1.000 i 5.000 m2 o de PEM entre 1.500.000 i 6.000.000 €.

19

CONTRACTACIÓ PER CONCURS CONCURS DE PROJECTES (IDEES)

PROCEDIMENT DOCUMENTACIÓ

OBERT

FORMAT

PREMI I/O INDEMNITZACIÓ

Proposta metodològica màxim fins a uns croquis

DIN-A4 ò 1 DIN-A3

Contracte

A la 2a Fase una proposta fins a uns estudis previs

2-4 DIN-A3 ò 1-2 DIN-A2

1er: Contracte Resta: 5% dels honoraris

A la 2a Fase una proposta fins a un avantprojecte

2-4 DIN-A2 ò 1-2 DIN-A1

1er: Contracte Resta: 15% dels honoraris

Proposta tècnica fins a un avantprojecte

2-4 DIN-A3 ò 1-2 DIN-A2

1er: 21% dels honoraris 2on: 18% dels honoraris 3er: 15% dels honoraris

A la 2a Fase una proposta fins a uns estudis previs

2-4 DIN-A3 ò 1-2 DIN-A2

1er: 7% dels honoraris Resta: 5% dels honoraris

A la 2a Fase una proposta fins a un avantprojecte

2-4 DIN-A2 ò 1-2 DIN-A1

1er: 21% dels honoraris Resta: 15% dels honoraris

RESTRINGIT

OBERT

RESTRINGIT

En concursos per intervencions més grans o en planejament, la documentació tècnica a lliurar anirà en funció del que es demani i dels premis o indemnitzacions, recomanant que les peticions i propostes siguin consultades al COAC.

20

2

TREBALLS D'URBANISME

2.0

GENERALITATS 2.0.1 OBJECTE DEL BAREM 2.0.2 CRITERIS GENERALS 2.0.3 DOCUMENTACIÓ DELS TREBALLS 2.0.4 TIPUS DE TREBALLS

2.1

PLANEJAMENT URBANÍSTIC GENERAL 2.1.1 PLANS DIRECTORS URBANÍSTICS 2.1.2 PLANS D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPALS 2.1.2.1 Criteris generals 2.1.2.2 Informació prèvia 2.1.2.3 Equip 2.1.2.4 Barem orientatiu d'honoraris 2.1.2.5 Quantitat mínima 2.1.2.6 Terminis de liquidació d'honoraris 2.1.2.7 Criteris d'honoraris posteriors a l'aprovació inicial 2.1.2.8 Refosa de Pla 2.1.2.9 Barem orientatiu d'honoraris independents 2.1.2.10 Modificacions puntuals 2.1.3 NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC 2.1.4 PROGRAMA D'ACTUACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL

2.2

PLANEJAMENT DERIVAT 2.2.1 PLANS PARCIALS URBANÍSTICS 2.2.1.1 Treballs previs al desenvolupament de l'encàrrec 2.2.1.2 Informació urbanística i avanç de planejament 2.2.1.3 Documentació per a la tramitació administrativa 2.2.1.4 Barem orientatiu de determinació d'honoraris 2.2.1.5 Modalitats de Plans Parcials 2.2.1.6 Barem orientatiu en missió completa 2.2.1.7 Barem orientatiu en missió parcial 2.2.1.8 Barem orientatiu de documents independents 2.2.1.9 Quantitat mínima 2.2.1.10 Modificacions fonamentals del Pla durant la seva tramitació 2.2.2 PLANS PARCIALS URBANÍSTICS DE DELIMITACIÓ 2.2.3 PLANS DE MILLORA URBANA 2.2.3.1 Barem orientatiu 2.2.3.2 Quantitat mínima 2.2.4 PLANS ESPECIALS URBANÍSTICS 2.2.4.1 Barem orientatiu 2.2.4.2 Quantitat mínima

2.3

INSTRUMENTS DE GESTIÓ URBANÍSTICA 2.3.1 PROJECTE DE REPARCEL.LACIÓ 2.3.1.1 Descripció dels treballs 2.3.1.2 Barem orientatiu d'honoraris 21

2.3.2 DIVISIÓ POLIGONAL I DELIMITACIÓ I MODALITAT DEL SISTEMA D'ACTUACIÓ 2.4

PROJECTE D'URBANITZACIÓ COMPLEMENTARIS 2.4.1 Modalitats 2.4.2 Barem orientatiu de determinació d'honoraris 2.4.3 Quantitat mínima

2.5

ALTRES TREBALLS 2.5.1 AUDITORIES URBANÍSTIQUES 2.5.2 REAJUSTAMENTS D'ALINEACIONS I RASANTS I CONCRECIÓ DE L'ORDENACIÓ DE VOLUMS

2.6

TREBALLS BASATS EN EL DL 1/1990 2.6.1 PROJECTES D'URBANITZACIÓ I OBRA CIVIL 2.6.1.1 Modalitats 2.6.1.2 Fases del treball 2.6.1.3 Documentació de les fases 2.6.1.4 Barem orientatiu de determinació d'honoraris 2.6.1.5 Ampliació, reforma i reparació d'obres corresponents a projectes d'urbanització 2.6.1.6 Quantitat mínima 2.6.1.7 Barem orientatiu en missió completa 2.2.1.8 Barem orientatiu en missió parcial 2.2.1.9 Barem orientatiu de documents independents 2.2.1.10 barem orientatiu de treballs que no exigeixen documentació completa 2.6.2 ESTUDIS DE DETALL 2.6.2.1 Barem orientatiu 2.6.2.2 Quantitat mínima 2.6.3 PROJECTES DE PARCEL.LACIÓ 2.6.3.1 Barem orientatiu 2.6.3.2 Quantitat mínima 2.6.4 SEGREGACIÓ I AGREGACIÓ DE FINQUES

22

2.0

GENERALITATS

2.0.1 OBJECTE DEL BAREM La Llei 2/2002 d’urbanisme de Catalunya introdueix canvis molt significatius en diverses figures de planejament, tant pel que fa a les determinacions que han de contenir com als documents obligatoris que l’integren. Donada la previsible evolució futura del marc legislatiu, amb major precisió reglamentaria i a partir de l'experiència de la seva aplicació, aquest Barem, té un caràcter fonamentalment orientatiu per poder avaluar cada feina concreta, de forma que el càlcul dels honoraris a ofertar es realitzi en base a una valoració qualificada dels treballs a fer, i s'anirà ajustant en el temps en funció d'aquesta evolució. 2.0.2 CRITERIS GENERALS Adaptar les figures de planejament i gestió a la Llei 2/2002 d'urbanisme de Catalunya, tot mantenint els criteris per a les figures que transitòriament es poden seguir desenvolupant en casos concrets del D.L. 1/1990. Orientar els honoraris que corresponen als treballs dels arquitectes que necessàriament estiguin integrats en els equips multidisciplinars que requereixen els treballs d'urbanisme i donar criteris per avaluar els treballs d’altres professionals, cas de que no disposin de barems específics. Establir els criteris sobre honoraris fins l'aprovació inicial de les figures de planejament, i donar criteris per avaluar els honoraris dels treballs de l'arquitecte fins el final de la seva tramitació administrativa, inclòs el text refós si s'escau. 2.0.3 DOCUMENTACIÓ DELS TREBALLS Tots els treballs que constitueixen l’objecte d’aquest barem contindran, com a mínim, les determinacions i documents assenyalats per la legislació vigent. Quan per al desenvolupament d’un treball, calgui disposar de dades prèvies (com poden ser les relatives a treballs cartogràfics i a la presa de dades estadístiques per a informacions urbanístiques), s’aplicaran els honoraris previstos en el barem corresponent al treball principal, amb independència dels que puguin correspondre pels complementaris, els quals podran ser aportats pel client o bé encarregats a l’arquitecte. 2.0.4 TIPUS DE TREBALLS PLANEJAMENT URBANÍSTIC GENERAL * PLANS DIRECTORS URBANÍSTICS * PLANS D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPALS * NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC * PROGRAMA D'ACTUACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL PLANEJAMENT DERIVAT * PLANS PARCIALS URBANÍSTICS * PLANS PARCIALS URBANÍSTICS DE DELIMITACIÓ * PLANS DE MILLORA URBANA * PLANS ESPECIALS URBANÍSTICS 23

INSTRUMENTS DE GESTIÓ URBANÍSTICA * PROJECTE DE REPARCEL.LACIÓ * DIVISIÓ POLIGONAL I DELIMITACIÓ D'ACTUACIÓ

I

MODALITAT

DEL

SISTEMA

PROJECTE D'URBANITZACIÓ COMPLEMENTARIS ALTRES TREBALLS * AUDITORIES URBANÍSTIQUES * REAJUSTAMENTS D'ALINEACIONS L'ORDENACIÓ DE VOLUMS

I

RASANTS

I

CONCRECIÓ

DE

TREBALLS BASATS EN EL DL 1/1990 * PROJECTES D'URBANITZACIÓ I OBRA CIVIL * ESTUDIS DE DETALL * PROJECTES DE PARCEL.LACIÓ * SEGREGACIÓ I AGREGACIÓ DE FINQUES

24

2.1

PLANEJAMENT URBANÍSTIC GENERAL

2.1.1 PLANS DIRECTORS URBANÍSTICS Els Plans Directors Urbanístics han d'establir directrius per a coordinar l'ordenació urbanística d'un territori d'abast supramunicipal i programar les polítiques supramunicipals de sòl i habitatge, concertades amb els ajuntaments afectats. Aquests tipus de Plans de rang superior al municipal caldrà que siguin objecte de convenis específics per cada cas en la part del treball que sigui realitzada per arquitectes.

2.1.2 PLANS D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPALS 2.1.2.1

Criteris generals

La nova Llei d’Urbanisme suposa un canvi molt significatiu respecte l’instrument de la planificació municipal tant pel que fa als documents obligatoris que l’integren (nou catàleg municipal, informe mediambiental i la implicació de les obres d’urbanització bàsica en la gestió de les noves unitats o polígons de gestió etc...) així com el contingut dels mateixos (avaluació de mesures de mobilitat sostenible, cessions d’aprofitament en sòl urbà, valoració de plusvàlues, reserva de sòl d’habitatge públic etc...) El Barem Orientatiu fa referència únicament als honoraris directes de l’arquitecte fins la fase de l’aprovació inicial, i a partir d'ací es fan unes previsions en funció del resultat de participació ciutadana resultat de les al·legacions, dels informes d’organismes o del text refós que s'hagi de realitzar, afegint uns percentatges en funció de la modificació més o més gran que s'hagi d'introduir. Els criteris generals en que es basa aquest barem són els següents: 1. Les determinacions i documents per als Plans d'Ordenació Urbanística Municipal que estableix la Llei 2/2002 i els reglaments i disposicions que la desenvolupin. 2. Les dades quantitatives disponibles sobre la realitat urbana i territorial del municipi en el moment d'inici dels treballs. 3. El planejament territorial d'aplicació i el contingut i característiques del planejament urbanístic existent. 2.1.2.2

Informació prèvia

L'arquitecte caldrà que disposi de la següent informació prèvia, degudament informatitzada, d’acord amb la Llei 2/2002 d’Urbanisme i el que indiquin les disposicions que la desenvolupin: -

-

Piràmides de població, per sexes i edats i la seva evolució. Població de dret i població de fet en moments de màxima ocupació. Informació cadastral amb plans parcel·laris complets. Cartografia actualitzada a escala adequada. Planejament general anterior, o Normes Subsidiàries o Delimitació de Sòl Urbà, amb inclusió de les seves modificacions i del sòl urbanitzable desenvolupat, del en procés de desenvolupament i del per desenvolupar. Plans Especials i Estudis de Detall aprovats o en tramitació. 25

-

Projectes d'Urbanització. Projectes de Parcel·lació. Inventari d'edificis de serveis públics. Estudis d'impacte ambiental. Estudis socioeconòmics Xarxes completes de serveis. Informació econòmica actual i històrica. Activitats industrials. Relació de llicències d'edificació atorgades. Relació de llicències d'integració ambiental atorgades Relació de vivendes protegides per categories. Qualsevol altra informació que reculli les peculiaritats pròpies del municipi (edificis catalogats, parcs naturals, etc.).

Els terminis fixats per a la realització del treball, s'iniciaran a partir del lliurament de la indicada documentació. En cas que el plec de condicions reguli els treballs previs que haurà de realitzar l'arquitecte, la forma de facturar-los en principi serà mitjançant una minuta de despeses per bestreta. Els honoraris i despeses per aquests treballs no s’inclouen en el càlcul de l’apartat 2.1.2.4. 2.1.2.3

Equip

Els honoraris dels col·laboradors i assessors (serveis jurídics, assessoria mediambiental, tècnics de GIS, economistes, estudis de geografia humana, estudis d’enginyeria de trànsit...) seran avaluats a part, i es farà en coordinació amb el tècnic corresponent i en funció de la complexitat del treball a realitzar. Mentre els respectius col·legis professionals dels col·laboradors no donin indicacions al respecte, es proposa el següent criteri per a simplificar la feina de l'administració en el moment de preparar bases per a concursos, etc. En aquest cas, els honoraris dels col·laboradors s'haurien d'establir com un percentatge variable sobre els de l'arquitecte, considerant que la major complexitat de les tasques de l'arquitecte també comportarà, en general, major volum de treball dels col·laboradors. Es proposa el següent escalat: S1.- Situació urbanística poc complexa ......................................... 1,30 (Correspon a municipis on és previsible una menor dificultat en la redacció del planejament general, i en el que, com a mínim, l'equip inclourà una assessoria jurídica experta en dret urbanístic, i una assessoria econòmica experta en Administracions Públiques) S2.- Situació urbanística de complexitat mitjana............................ 1,60 (Correspon a municipis on és previsible una dificultat mitjana en la redacció del planejament general, de tipus mitjà o similars, i on cal que l'equip es completi amb altres professionals i especialistes que en cada cas es considerin necessaris per atendre les demandes específiques del municipi.) S3.- Situació urbanística molt complexa ........................................ 1,90 26

(Correspon a municipis on és previsible una alta dificultat en la redacció del planejament general, tipus mitjà alt, turístics, o amb especials condicions de protecció mediambiental, i on és imprescindible que l'equip compti amb els professionals i especialistes adients per abordar satisfactòriament els treballs que es requereixen) 2.1.2.4

Barem orientatiu d'honoraris

La fórmula del càlcul del honoraris té a veure amb quatre grans apartats, quatre coeficients segons quantitat, i quatre indicadors qualificats. Els apartats bàsics a considerar són: Nh Su Sb Sn

Nombre d’habitatges i nombre d'activitats en milers Superfície de sòl urbà en hectàrees Superfície de sòl urbanitzable potencial en hectàrees Superfície de sòl no urbanitzable en hectàrees

Els dos primers mesuren de diferent manera la base principal de la quantitat de sòl i sostre a regular en el nou planejament; el tercer indicador dona una referència del sòl en extensió que el nou planejament haurà de regular, i finalment, el quart indicador té per finalitat valorar una part essencial del nou pla que competeix al sòl no urbanitzable Sobre els apartats anterior s’estableixen una sèrie de coeficients correctors en funció del nombre d’habitatges o de la superfície destinada inicialment a cada classe de sòl, i que s’estableixen en el quadre adjunt de valoració: Ch.- Coeficient en funció del nombre total d’habitatges existents Cu.- Coeficient en funció de la superfície de sòl urbà en hectàrees Cb.- Coeficient en funció de la superfície de sòl urbanitzable potencial en hectàrees Cn.- Coeficient en funció de la superfície de sòl no urbanitzable en hectàrees

27

QUADRE 2-A 1. Coeficients en funció del nombre total d'habitatges i activitats del municipi (font d'informació IDESCAT) Nh Ch Fins a 500 11.000 Més de 500 “ 1.000 9.000 “ 1.000 “ 2.000 7.000 “ 2.000 “ 5.000 5.500 “ 5.000 “ 10.000 4.000 “ 10.000 “ 20.000 3.000 “ 20.000 “ 50.000 2.000 “ 50.000 “ 100.000 1.500 Més de 100.000 1.000 2. Coeficients en funció de la superfície de sòl urbà en Ha Su Fins a 20 Més de 20 “ 50 “ 50 “ 100 “ 100 “ 200 “ 200 “ 500 “ 500 “ 1.000 “ 1.000 “ 2.000 “ 2.000 “ 4.000 Més de 4.000

Cu 750 600 450 350 250 200 150 125 100

3. Coeficients en funció de la superfície de sòl urbanitzable potencial en Ha Sb Cb Fins a 10 550 Més de 10 “ 25 450 “ 25 “ 50 350 “ 50 “ 100 275 “ 100 “ 200 200 “ 200 “ 400 150 “ 400 “ 800 100 “ 800 “ 1.500 75 Més de 1.500 50 4. Coeficients en funció de la superfície de sòl no urbanitzable en Ha. Sn Cn Fins a 250 40 Més de 250 “ 500 35 “ 500 “ 1.000 30 “ 1.000 “ 2.000 25 “ 2.000 “ 4.000 20 “ 4.000 “ 8.000 15 “ 8.000 “ 14.000 10 Més de 14.000 5 28

Igualment, i per que la valoració a realitzar sigui realment orientativa, s’adjunten una sèrie d’indicadors qualificats que permetin ajustar o precisar en funció de la quantitat anterior una realitat genèrica a una realitat concreta que és la que s’ha de pressupostar: Ih. Indicadors de dinàmica urbana sobre el sumatori dels habitatges i les activitats Ih1.- Ciutats dinàmiques ................................................................ 1,20 (Genèricament s’avaluarà en funció de la producció d’habitatges respecte la mitjana de Catalunya. Altrament es podran fer servir altres indicadors d’activitat. Igualment entraran en aquesta condició les ciutats amb un pressió metropolitana, les ciutats turístiques o aquelles que dintre d’aquesta naturalesa puguin ser considerades “tensionades”) Ih2.- Ciutats estables ..................................................................... 1,00 (Corresponen a les ciutats que tindrien un comportament que podríem dir normal respecte el conjunt) Ih3.- Ciutats aturades..................................................................... 0,80 (Corresponen a les ciutats que estan clarament en un cert procés d’estancament i que tenen una dinàmica per sota de la que es pot considerar majoritària) Iu. Indicadors de complexitat urbana sobre el sòl urbà existent. La lectura intencionada sobre el conjunt del sòl urbà ha de donar orientacions sobre la dificultat de l’ordenació posterior d’aquesta part de la ciutat Iu1.- Teixits urbans d’alt potencial de transformació interior.......... 1,20 (Correspon a aquells sòls urbans que disposen d’un teixit urbà que serà objecte d’una significativa transformació interior, o que el nou Pla plantejarà com un reciclatge interior del teixit edificat. Aquest indicador tindria a veure amb la quantitat de sòl no consolidat que trobarem posteriorment i amb la necessària redefinició de tota una nova normativa urbana. S’inclourien aquí aquells planejaments que encara es trobessin en la fase de nova digitalització) Iu2.- Teixits urbans “normals” ........................................................ 1,00 (Corresponen a les ciutats que tindrien un comportament que podríem dir normal respecte el conjunt) Iu3.- Teixits urbans simplificats d’ordenació .................................. 0,80 (Corresponen a teixits urbans d’ordenació simple, sigui per que ja han sofert un planejament més o menys recent que bàsicament es vol mantenir o regulacions ja transcrites digitalment que no precisen d’un tractament molt diferenciat respecte l’existent) Ib. Indicadors sobre el sòl urbanitzable potencial. Les dificultats i complexitat respecte el tractament del sòl urbanitzable comportarà l’aplicació d’uns indicadors que ajustin el valor inicialment avaluat 29

Ib1.- Sòl urbanitzable d’ordenació complexa ................................ 1,20 (Correspon a aquells sòls urbanitzables que tindran una major dificultat de resolució i tractament, sigui pel suport topogràfic, per la forma dels mateix sòl o pel major grau de definició i aproximació volumètrica que es pretengui realitzar) Ib2.- Sòls urbanitzables genèrics ................................................... 1,00 (Són els que es garfien i es dimensionen amb una indicació intencionada de l’estructura i el repartiment de les superfícies de sòl públic i indicativament s’assenyalen la localització de les intensitats d’edificació del sòl privat Ib3.- Sòls urbanitzables de simple qualificació .............................. 0,80 (Correspon a aquells sòls que es dimensionen quantitativament i es qualifiquen en les seves determinacions més bàsiques: índex d’edificabilitat, repartiment d’usos i determinacions de cessions de sòl)

In. Indicadors sobre el sòl no urbanitzable. S’utilitzarà en funció de la complexitat de les unitats territorials existents o de la gran extensió i uniformitat dels mateixos tipus de sòl. In1.- Sòl no urbanitzable d’unitats territorials múltiples.................. 1,20 (Correspon a aquells sòls no urbanitzables que presenten una un nombre d’unitats territorials o de paisatge que fan més complexa la seva avaluació i el seu ordenament) In2.- Sòl no urbanitzable d’unitats territorials simples.................... 1,00 (Correspon a aquells sòls no urbanitzables que presenten una un nombre d’unitats territorials o de paisatge habituals per l’extensió i la dimensió del sòl que s’ha de regular) In3.- Sòl no urbanitzable bàsic o regulat per planejament superior 0,80 (Correspon a aquells sòls no urbanitzables que en gran part ja estan regulats per planejaments sectorials (espais d’interès natural o altres similars) o planejaments territorials superiors (plans directors i plans territorials parcials) i sobre els que les determinacions del planejament municipal simplement seran de tipus complementari o addicional a les determinacions ja existents ) La fórmula serà: H = [(Nh x Ch x Ih + Su x Cu x Iu + Sb x Cb x Ib + Sn x Cn x In) x Ka ] + Hu On: Nh Nombre d’habitatges i d'activitats en milers Su Superfície de sòl urbà en hectàrees Sb Superfície de sòl urbanitzable potencial en hectàrees Sn Superfície de sòl no urbanitzable en hectàrees C Coeficients segons taula annexa I Indicadors qualitatius sobre habitatges i activitats, sòl urbà, urbanitzable potencial i no urbanitzable 30

En el cas que s'hagi de desenvolupar un sector de sòl urbà no consolidat en una delimitació poligonal directe, s'hauran d'afegir els honoraris corresponents a la urbanització que s'estableixen en el barem 2.6.1 Hu

Honoraris del projecte d’obres d'urbanització segons el barem 2.6.1

2.1.2.5.

Quantitat mínima

Es recomana que els honoraris mínims a percebre per aquest tipus de treball segons aquest barem siguin de: H

=

2.1.2.6.

40.000 x Ka Euros Terminis de liquidació d’honoraris

Es preveu la liquidació de la forma següent:

a)

En quant al primer sumatori global de la fórmula 2.1.2.4 20 % A la firma del contracte. 30 % Lliurament d’Avanç de Planejament. 50% Lliurament del document de tramitació per a l'aprovació inicial, amb la documentació que determina l’art. 59 de la Llei 2/02

b)

En quant al segon sumatori de la fórmula 2.1.2.4. Segons el barem 2.6.1, corresponent a treballs d’urbanització.

2.1.2.7

Criteris d'honoraris de treballs posteriors a l'aprovació inicial

Un cop realitzats els treballs per a la redacció del Pla, els treballs posteriors caldrà que siguin objecte d'un conveni específic per a la part dels treballs que hagin de ser realitzats per arquitectes. En aquest sentit s'haurà de tenir en compta: - el nombre d'al·legacions i d'informes d'organismes oficials durant la tramitació del Pla - el nombre i la complexitat dels convenis urbanístics per avançar la gestió del Pla. - si per a l'aprovació provisional es preveu un document refós 2.1.2.8.

Refosa de pla

La redacció d'un text refós final després de l'aprovació definitiva, suposarà segons les previsions d'aquest barem, un increment entre el 10% i el 20% sobre el primer sumatori global de la fórmula del punt 2.1.2.4. 2.1.2.9.

Barem orientatiu de documents independents

El percentatge d'honoraris corresponents als documents independents del treball, conforme a les previsions del present barem, seria el següent: Memòria i estudis complementaris

15% 31

Plànols d'informació Plànols d'ordenació urbanística Normes urbanístiques Catàleg de bens a protegir Agenda i avaluació econòmica i financera de les actuacions a desenvolupar Documentació mediambiental

5% 30% 10% 10% 10% 10%

Si per qualsevol causa, cal aplicar barems orientatius independents uns d'altres als documents de treballs, aquests portaran un increment del 20%. 2.1.2.10.

Modificacions puntuals

Els honoraris corresponents a modificacions puntuals de Plans d'Ordenació Urbanística Municipals s'establiran per conveni en funció de la naturalesa de la modificació que es tracti en cada cas.

2.1.3 NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC Barem orientatiu Les Normes de Planejament Urbanístic tenen com a finalitat suplir els plans d'ordenació urbanística municipal en cas de suspensió o pèrdua de vigència, i també complementar els plans d'ordenació urbanística municipal amb la finalitat de regular aspectes no determinats totalment o parcialment per aquell. Aquests tipus de documents caldrà que siguin objecte de convenis específics per cada cas en la part del treball que sigui realitzada per arquitectes. No obstant, atès que han de contenir les determinacions corresponents als plans d'ordenació urbanística municipal i els documents necessaris per a justificar les determinacions que incorporen i la funció per a la qual s'elaboren, es podran avaluar de manera similar als Plans d'Ordenació Urbanística Municipal, amb les adaptacions que en cada cas siguin procedents.

2.1.4 PROGRAMA D'ACTUACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL Barem orientatiu Els Programes d'Actuació Urbanística Municipal és una nova figura urbanística de planejament general que ha creat la Llei 2/2002 d'urbanisme de Catalunya. Atesa la novetat d'aquesta figura, els honoraris corresponents als treballs dels arquitectes es regularan en tots els casos per conveni entre aquests i el client. El Col·legi als efectes de dirimir qualsevol supòsit que se li sotmeti, aplicarà criteris analògics, o qualsevol altre criteri motivat que consideri oportú.

32

2.2

PLANEJAMENT DERIVAT

2.2.1 PLANS PARCIALS URBANÍSTICS 2.2.1.1.

Treballs previs al desenvolupament de l’encàrrec

El desplegament dels treballs d’un pla parcial precisarà per part del client l’aportació, al seu càrrec, del plànol topogràfic informatitzat de la zona objecte de l’ordenació. Cas d’incloure l’encàrrec aixecament topogràfic, es preveu que aquest s’abonarà independentment i d’acord amb el barem orientatiu corresponent. 2.2.1.2.

Informació urbanística i avanç de planejament

En la fase inicial es completa la informació urbanística, amb expressió dels serveis urbans existents i de les seves característiques, dels edificis existents amb les seves característiques, els pressupostos legals, econòmics i socials en els quals es basa la redacció del pla parcial establint la relació i significat de la zona amb la resta de la ciutat i quantes dades siguin precises per a la definició dels objectius del planejament. En l'Avanç de Planejament es defineixen els objectius del planejament, amb expressió esquemàtica de la relació amb els sistemes generals de la ciutat i indicació de l'edificabilitat mitjana prevista i la proporció dels seus diversos usos, així com esquema de zonificació i xarxes viàries fonamentals i proposta d'estàndards d'equipament previstos i un estudi de l’obra d’urbanització bàsica i qualsevol altra circumstància precisa per a la definició dels objectius citats. 2.2.1.3.

Documentació per a la tramitació i aprovació administrativa

La precisa per acomplir de forma clara i escrupolosa les indicacions de l’art.66 de la Llei 2/2002 i el seu desplegament parcial reglamentari. Comprendrà les informacions precises al client per a la formació d'un criteri sobre les al·legacions que es presentin posteriorment en la fase d'exposició al públic. 2.2.1.4.

Barem orientatiu de determinació d’honoraris

Els honoraris corresponents al document per a l'aprovació inicial es conformen en dos parts: a) Planejament derivat pròpiament dit. b) Projecte d’obres urbanístiques. (Obres d’urbanització bàsiques i complementàries) H

=

Hp + (Hub + Huc)

Euros

H = Honoraris totals en Euros Hp = Honoraris corresponents als treballs de planejament derivat, que s'obtenen en funció de l'edificabilitat mitjana prevista i de la superfície objecte de l'esmentat planejament. 2.2.1.5 Hub = Honoraris per projecte d’obres d'urbanització bàsica, per aplicació del barem 2.6.1. 33

Huc = Honoraris per projecte d’obres d'urbanització complementària, per aplicació del barem 2.6.1. 2.2.1.5.

Modalitats de Plans Parcials

Per l’aplicació del present barem cal diferenciar la modalitat del Pla Parcial segons les següents categories: A.- Plans Parcials en territoris ocupats per edificacions o urbanitzacions preexistents, en proporció inferior al 25% de la seva extensió superficial, i que no requereixin concreció volumètrica o arquitectònica, en la seva ordenació, limitantse a definir, a nivell de planejament, illes edificables, zones verdes, equipaments i vials. H = (220 x Ka x Fp x S ) Euros On: H= honoraris totals en Euros. Ka = coeficient d'actualització. Fp = factor resultant del QUADRE 2-B S= superfície total d'hectàrees. B.- Plans Parcials en territoris ocupats per edificacions o urbanitzacions preexistents, en proporció superior al 25% de la seva extensió superficial, i que no requereixin concreció volumètrica o arquitectònica, en la seva ordenació, limitantse a definir, a nivell de planejament, illes edificables, zones verdes, equipaments i vials. H = (250 x Ka x Fp x S ) Euros On: H= honoraris totals en Euros. Ka = coeficient d'actualització. Fp = factor resultant del QUADRE 2-B S= superfície total d'hectàrees. C.- Plans Parcials en territoris ocupats per edificacions o urbanitzacions preexistents, en proporció inferior al 25% de la seva extensió superficial, i que requereixin concreció volumètrica, parcel·lària o arquitectònica, en la seva ordenació, definint els volums a implantar, a més de definir la resta d’elements del planejament. H = (220 x Ka x Fp x S ) + Ep Euros On: H= honoraris totals en Euros. Ka = coeficient d'actualització. Fp = factor resultant del QUADRE 2-B S= superfície total d'hectàrees. Ep= Honoraris que corresponguin a "l'Estudi Previ” conforme el Barem 1. D.- Plans Parcials en territoris ocupats per edificacions o urbanitzacions preexistents, en proporció superior al 25% de la seva extensió superficial, i que requereixin concreció volumètrica, parcel·laria o arquitectònica, en la seva ordenació, definint els volums a implantar, a més de definir la resta d’elements del planejament. 34

H = (250 x Ka x Fp x S ) + Ep Euros On: H= Ka = Fp = S= Ep=

honoraris totals en Euros. coeficient d'actualització. factor resultant del QUADRE 2-B superfície total d'hectàrees. Honoraris que corresponguin a "l'Estudi Previ” conforme el Barem I.

QUADRE 2-B Factor (Fp) Ha. En Sòl Urbà

Edificabilitat m²t/m²s en sòl urbà Fins a 0,25 > 0,25 a 0,50

Més de 1 “ 5 “ 10 “ 15 “ 20 “ 25 “ 30 “ 40 “ 50 “ 75 “ 100 “ 125 “ 150 “ 200 “ 250 “ 300 “ 400 “ 500 “ 650 “ 800 “ 1.000 “ 1.500

2.2.1.6.

Fins a “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ Més de

1 5 10 15 20 25 30 40 50 75 100 125 150 200 250 300 400 500 650 800 1.000 1.500 2.000 2.000

16,00 14,00 12,00 10,65 10,00 8,65 8,00 7,35 6,70 4,75 4,20 3,70 3,30 2,95 2,40 2,15 1,80 1,40 1,30 1,20 1,16 1,13 1,09 1,05

19,00 16,00 14,25 12,65 11,85 10,30 9,50 8,70 7,95 5,60 4,95 4,40 3,95 3,50 2,85 2,55 2,10 1,70 1,55 1,45 1,38 1,34 1,30 1,25

> 0,50 a 1

22,00 19,00 16,50 14,65 13,75 11,90 11,00 10,10 9,20 6,50 5,75 5,10 4,55 4,05 3,30 2,95 2,45 1,95 1,80 1,70 1,60 1,55 1,50 1,45

>1 a 1,50

> de 1,50

25,00 21,00 18,75 16,65 15,60 13,50 12,50 11,50 10,50 7,40 6,50 5,80 5,20 4,60 3,75 3,35 2,80 2,20 2,05 1,90 1,80 1,75 1,70 1,65

28,00 24,00 21,00 18,65 17,50 15,15 14,00 12,85 11,70 8,30 7,30 6,50 5,80 5,15 4,20 3,75 3,10 2,50 2,30 2,10 2,00 1,95 1,90 1,85

Barem orientatiu en missió completa

Quan l'encàrrec inclou la totalitat del treball, es preveuen, als efectes del cobrament fraccionat, els següents percentatges, corresponents a cada fase del treball, respecte dels honoraris Hp, tenint en compte que l'aplicació del barem orientatiu d'una fase qualsevol, inclou la de les fases anteriors.

35

Documentació d'informació urbanística Avanç de planejament Document per tramitació i aprovació administrativa inicial Document per tramitació i aprovació urbanística definitiva

10% 10% 30% 50%

En quant als honoraris (Hub + Huc), se seguirà el desglossament previst en el barem 2.6.1. 2.2.1.7.

Barem orientatiu en missió parcial

Quan l'encàrrec es limiti a una part del total del treball, a partir de l’avanç de planejament s'aplicarà un 20% d’increment sobre el percentatge de cada fase, tenint en compte que l'aplicació del barem orientatiu d'una fase suposa que s'han realitzat els treballs compresos en les fases anteriors. 2.2.1.8.

Barem orientatiu de documents independents

Quan en el document per a la tramitació i aprovació definitives sigui necessària l'aplicació del barem orientatiu independent dels seus documents, a causa de la modificació substancial d’aquests documents, o per un altre motiu justificat, s’aplicarà aquell barem amb els següent percentatges: a)

Respecte dels honoraris Hp: Memòria justificativa i annexos Plànols d'informació Plànols de projecte Ordenances reguladores Avaluació econòmica Documentació mediambiental Assessorament tècnic en les al·legacions

15% 5% 35% 10% 10% 10% 15%

Si per qualsevol causa, cal aplicar barems orientatius independents uns d'altres als documents de treballs, aquests portaran un increment del 20%. 2.2.1.9.

Quantitat mínima

Es recomana que els honoraris mínims a percebre per aquest tipus de treball segons aquest barem, siguin de: H = 10.000 x Ka Euros 2.2.1.10.

Modificacions fonamentals del Pla durant la seva tramitació

En el supòsit que calgui modificar el Pla durant la seva tramitació, els anteriors honoraris es veuran incrementats en els següents percentatges, cada vegada que l'arquitecte es vegi obligat a modificar el projecte. - Modificació posterior a l'aprovació inicial - Modificació que precisi una segona exposició pública - Modificació prèvia a l'aprovació provisional

10% 20% 10%

36

2.2.2 PLANS PARCIALS URBANÍSTICS DE DELIMITACIÓ Barem orientatiu Els Plans Parcials Urbanístics de Delimitació és una nova figura urbanística de planejament derivat que ha creat la Llei 2/2002 d'urbanisme de Catalunya, atesa la necessitat de delimitació del sòl urbanitzable que no sigui delimitat pel planejament general, com a condició prèvia al seu desenvolupament. Atesa la novetat d'aquesta figura, els honoraris corresponents als treballs dels arquitectes es regularan en tots els casos per conveni entre aquests i el client. El Col·legi als efectes de dirimir qualsevol supòsit que se li sotmeti, aplicarà criteris analògics, o qualsevol altre criteri motivat que consideri oportú.

2.2.3 PLANS DE MILLORA URBANA 2.2.3.1

Barem orientatiu

Els Plans de Millora Urbana és la figura urbanística de planejament derivat que ha creat la Llei 2/2002 d'urbanisme de Catalunya pel desenvolupament de l'ordenació urbanística en sòl urbà. Atesa la diversitat d'objectius que poden tenir aquests documents, els honoraris corresponents als treballs dels arquitectes es regularan en tots els casos per conveni entre aquests i el client. No obstant, quan es prevegi la similitud de determinacions i treballs a realitzar, es podran avaluar de manera similar als Plans Parcials Urbanístics, amb les adaptacions que en cada cas siguin procedents. 2.2.3.1

Quantitat mínima

Es recomana que els honoraris mínims a percebre per aquest tipus de treball segons aquest barem, siguin de: H

=

10.000 x Ka Euros

2.2.4 PLANS ESPECIALS URBANÍSTICS 2.2.4.1

Barem orientatiu

La Llei 2/2002 d'Urbanisme de Catalunya estableix una diversitat d'objectius i continguts dels Plans Especials Urbanístic tals com plans especials de protecció per a la conservació i valoració del patrimoni històric, de protecció i conservació del paisatge, protecció de vies de comunicació, millorament del medi rural, sanejament o catàlegs. Per tant, els honoraris corresponents als treballs dels arquitectes es regularan en tots els casos per conveni entre aquests i el client.

37

El Col·legi als efectes de dirimir qualsevol supòsit que se li sotmeti, aplicarà criteris analògics, o qualsevol altre criteri motivat que consideri oportú.

2.2.4.2

Quantitat mínima

Es recomana que els honoraris mínims a percebre per aquest tipus de treball segons aquest barem, siguin de: H

=

10.000 x Ka Euros

38

2.3

INSTRUMENTS DE GESTIÓ URBANÍSTICA

2.3.1 PROJECTE DE REPARCEL.LACIÓ 2.3.1.1

Descripció dels treballs

En aquesta classe de treballs, intervenen els següents aspectes: a) Treballs d'intervenció jurídica, en qüestions de preparació d'actes, dades registrals, relació i descripció de finques antigues i noves, cessions, càrregues existents, contractacions, col·laboració i registre d'entitats o empreses col·laboradores o urbanitzadores etc. En la fase de desenvolupament, s'inclou la formulació dels Estatuts i Bases d'Actuació de la Junta de Compensació, si fos preceptiva, o l'assessorament a l'Administració actuant. b) Treballs tècnics, consistents essencialment en la preparació numèrica de les dades referents a les finques resultants i càlculs de coeficients, per facilitar el desenvolupament del treball anterior, incloent els plans de les finques antigues i noves. En la fase de desenvolupament s'inclou l'assessorament tècnic a la Junta de Compensació, si l'hagués, o a l'Administració actuant. c) Treballs tècnics i econòmics auxiliars, com taxacions de finques, valoració d'edificacions incompatibles amb el planejament, indemnitzacions a inquilins i parcers, despeses de trasllat, collites pendents, indemnitzacions complementàries o compensatòries lucres cessants, i similars. 2.3.1.2.

Barem orientatiu d'honoraris

El present barem preveu que les despeses jurídiques de l'apartat a) corresponen al client que podrà encarregar els treballs corresponents mitjançant l’arquitecte, previ pressupost o factura de despeses per bestreta.. En relació amb els treballs de l'apartat c), aquests podran realitzar-se pel propi arquitecte, aplicant el barem que correspongui a cada un d'ells, o si es tracta de treballs que corresponen a altres especialistes, facturar-los al client com despeses per bestreta. Quant als treballs l'apartat b) els honoraris de l'arquitecte conforme al present barem s'obtindran per aplicació de la següent formula: H = [Rs + (N x 400)] x Rd x Ka On: H= N= Rs= Rd=

Honoraris de l’arquitecte en Euros. Nombre de finques de la unitat. Factor fix en funció de la superfície segons el QUADRE 2-C Factor de disparitat de la dimensió de les de les parcel·les segons el QUADRE 2D

39

QUADRE 2-C Superfície en Ha.

Des de “

Fins a “ “ Més de

1 5

Factor Rs en Euros 1 5 25 25

5.000 4.000 3.000 3.000

QUADRE 2-D R= Relació entre la superfície mitjana del terç de propietaris amb més gran nombre de finques amb el terç de propietaris amb més poc nombre de finques. (Primer s’han d’ordenar els propietaris segons el nombre de finques i distribuir-los en tres terços. Després, s’han de calcular les superfícies mitjanes dels terços amb major i menor nombre de finques i fer la divisió entre aquestes superfícies mitjanes per trobar el valor R)

R

Rd

Fins a Des de “ “

2 3 5

“ “ “ Més de

2 3 5 10 10

1 1,05 1,15 1,30 1,50

En les reparcel·lacions econòmiques, els anteriors honoraris es minoraran en un 50%. En la llei 2/2002, aquest document pot establir ordenacions alternatives pel que fa a l'ordenació de volums, i per tant, poden assumir funcions similars a les que s'indiquen en l'apartat 2.5.2 sobre aquest tema. En aquest cas, als honoraris anteriors s'hi podran sumar els corresponents al Barem 2.5.2.

2.3.2 DIVISIÓ D'ACTUACIÓ

POLIGONAL

I

DELIMITACIÓ

I

MODALITAT

DEL

SISTEMA

Barem orientatiu Es tracta d'un tipus de treball d'instrumentació dels sistemes d'actuació urbanística previstos en la Llei 2/2002 d'urbanisme de Catalunya. Per la naturalesa d'aquests documents, els honoraris corresponents als treballs dels arquitectes es regularan en tots els casos per conveni entre aquests i el client. El Col·legi als efectes de dirimir qualsevol supòsit que se li sotmeti, aplicarà criteris analògics, o qualsevol altre criteri motivat que consideri oportú.

40

2.4

2.4.1.

PROJECTE D'URBANITZACIÓ COMPLEMENTARIS

Modalitats

Les Obres d’infraestructura complementàries corresponen als treballs de pavimentació de calçades i voravies, arbrat, escales, enllumenat públic, disseny urbà amb mobiliari, jardineria, parcs i recs, i dins d'aquest tipus de treballs es poden distingir dues modalitats: de nova planta o d'ampliació, reforma i reparació, en les seves diferents fases. En tots els aspectes referits a les fases dels treballs, documentació i continguts, obres d'ampliació, reforma i reparació, missió complerta o parcial, documents independents i treballs que no exigeixen documentació complerta, s'estarà al que s'estableix en el barem 2.6.1. 2.4.2

Barem orientatiu de determinació d'honoraris.

Els honoraris corresponents a aquesta mena de treball es preveu que s'obtindran, en funció del pressupost d'execució material de les obres, d'acord amb la següent formula: Huc = (Pc x Cc/100) Euros On: Hu = Honoraris totals en euros. Pc = Base d’aplicació (P.E.M. en €), referent a urbanització complementària Cc =Coeficient resultant segons el quadre 2-E (barem 2.6.1) L'aixecament de plànols necessaris i la presa de tota mena de dades s'abonaran independentment i d'acord amb el barem orientatiu corresponent. 2.4.3.

Quantitat mínima

Es recomana que els honoraris mínims a percebre per aquest tipus de treball segons aquest barem, tant en infrastructura de projectes d'urbanització o d'obra civil de nova planta com de disseny urbà, siguin de: H= 6.000 x Ka. Euros En treballs d’ampliació, reforma i reparació el mínim d’honoraris s’obtindrà multiplicant per 1,20 el mínim anterior.

41

2.5

ALTRES TREBALLS

2.5.1 AUDITORIES URBANÍSTIQUES Barem orientatiu Les Auditories Urbanístiques son una nova figura urbanística que ha creat la Llei 2/2002 d'urbanisme de Catalunya per a la millora de la capacitat de gestió de les administracions implicades en el desenvolupament del planejament urbanístic. Atesa la novetat d'aquesta figura, els honoraris corresponents als treballs dels arquitectes es regularan en tots els casos per conveni entre aquests i el client. El Col·legi als efectes de dirimir qualsevol supòsit que se li sotmeti, aplicarà criteris analògics, o qualsevol altre criteri motivat que consideri oportú.

2.5.2 REAJUSTAMENTS D'ALINEACIONS L'ORDENACIÓ DE VOLUMS

I

RASANTS

I

CONCRECIÓ

DE

Barem orientatiu Els documents que es derivin d'aquests actes definits per la Llei 2/2002 d'urbanisme de Catalunya, necessaris per la desaparició de la figura de l'Estudi de Detall, es regularan en tots els casos per conveni entre l'arquitecte i el client. En qualsevol cas, serviran de referència els barems establerts en l'apartat 2.6.2

42

2.6

TREBALLS BASATS EN EL DL 1/1990

2.6.1. PROJECTES D'URBANITZACIÓ I OBRA CIVIL 2.6.1.1.

Modalitats

A. Obres d'urbanització bàsiques. Correspon als projectes de treballs de moviments de terres per definir les traces i rasants de la vialitat, rodat, vianants, aparcament, etc., així com la realització de les xarxes soterrades de serveis d’abastament d’aigua, subministrament d’energia elèctrica, sanejament, telecomunicacions i gas, amb definició dels nodes de connexió, dipòsits, centrals de transformació, etc., i a nivell de projecte executiu . B. Obres d’urbanització complementàries. Correspon als treballs de pavimentació de calçades i voravies, arbrat, escales, enllumenat públic, disseny urbà amb mobiliari, jardineria, parcs i recs. Dins d'aquest tipus de treballs es distingeixen dues modalitats: de nova planta o d'ampliació, reforma i reparació, en les seves diferents fases. 2.6.1.2.

Fases del treball

Es consideren, a efectes de l'aplicació del barem orientatiu, les següents fases de treball en els projectes d'obres d’urbanització; cada una de les quals comprèn les anteriors i significa un major grau de definició i concreció del treball, segons sigui el moment del seu desenvolupament. Avantprojecte En aquesta fase s'exposen els aspectes i característiques generals del projecte d'urbanització funcionals, formals, constructives i econòmiques, per tal de proporcionar una primera imatge global de les obres i establir un avanç de pressupost aplicat a la modalitat de les infrastructures bàsiques, és el necessari pel tràmit d’aprovació inicial del planejament derivat. Projecte d'execució En ell es defineixen de manera precisa les característiques generals del projecte, mitjançant la determinació completa de detalls i especificacions de totes les unitats d'obra, les seves condicions i situació, les descomposicions de preus i els pressupostos d'execució material referit a les obres d’urbanització bàsiques és el necessari per l’aprovació definitiva del planejament derivat. El seu contingut reglamentari és suficient per a les preceptives autoritzacions administratives i el visat col·legial necessari per iniciar les obres. Direcció de les obres dels projectes d'urbanització i d'obres civils Constitueix la fase en la que l'arquitecte du a terme la coordinació de l'equip tècnic facultatiu de les obres, la interpretació tècnica i econòmica del projecte, així com l'adopció de les mesures necessàries per portar a terme el seu desenvolupament, establint les 43

adaptacions, detalls complementaris i modificació de toleràncies que puguin precisar-se amb la finalitat d'assolir la realització total de l'obra, conforme al projecte d'execució corresponent. Liquidació i recepció de les obres de projectes d'urbanització i d'obres civils En aquesta fase s'efectua la determinació de l'estat econòmic final de l'obra, mitjançant l'aplicació dels preus que regeixin en ella i de l'estat real dels amidaments facilitat pel tècnic competent , de les partides que la componen, i també comprèn la recepció de l’obra en nom del client, de conformitat amb els documents i especificacions continguts en el projecte d’execució i en els altres documents incorporats al mateix durant el desenvolupament de l’obra. 2.6.1.3.

Documentació de les fases

Cada una de les fases dels treballs de projectes d'urbanització i d'obres d’urbanització comprèn els següents documents: Avantprojecte: memòria justificativa de les solucions de tipus general adoptades, plànols de plantes i esquemes d'instal·lacions, a escala. avanç de pressupost amb estimació global per qualsevol mètode que es consideri idoni. Projecte d'execució: a) memòria descriptiva dels projectes específics d'urbanització i d'obres d’urbanització que contindrà: memòria general. annexos de memòria. plec de condicions. - resums del pressupost general. b) projectes específics: El projecte d’urbanització i el d’obres d’urbanització poden contenir només projectes específics que inclouran la documentació següent: - memòria descriptiva. - annexos de la memòria: contindrà característiques i càlculs. - plans de plantes, alçats, perfils, seccions, etc. - plec de condicions. - pressupost: contindrà les mediacions, quadres de preus, pressupostos parcials i el pressupost general. Direcció d’obres: Ordres d'obra, gràfiques i escrites, per ser interpretades amb tota claredat. Liquidació ordres i recepció d'obres: Estat econòmic final d'obra. Acta de recepció provisional o primer termini de garantia en el seu cas. 2.6.1.4

Barem orientatiu de determinació d'honoraris.

Els honoraris corresponents a aquesta mena de treball es preveu que s'obtindran, en funció del pressupost d'execució material de les obres, d'acord amb la següent formula: 44

Hu

=

(Pb x Cb/100) + (Pc x Cc/100)

Euros

On: Hu = Honoraris totals en euros. Pb = Base d’aplicació (P.E.M. en €), referent a urbanització bàsica (veure 2.6.1.1 A) Pc = Base d’aplicació (P.E.M. en €), referent a urbanització complementària (veure 2.6.1.1 B) Cb = Coeficient resultant segons el quadre 2-E Cc =Coeficient resultant segons el quadre 2-E QUADRE 2-E P/Ka Base de Tarifació en Euros Aplicable per separat a cada tipologia d’obra d’urbanització Fins a 30.000 Més de 30.000 “ 50.000 “ 50.000 “ 100.000 “ 100.000 “ 150.000 “ 150.000 200.000 “ 200.000 “ 300.000 “ 300.000 “ 400.000 “ 400.000 “ 500.000 “ 500.000 “ 650.000 “ 650.000 “ 800.000 “ 800.000 “ 1.000.000 “ 1.000.000 “ 1.300.000 “ 1.300.000 “ 1.650.000 “ 1.650.000 “ 2.000.000 “ 2.000.000 “ 2.500.000 “ 2.500.000 “ 3.000.000 “ 3.000.000 “ 4.000.000 “ 4.000.000 “ 5.000.000 “ 5.000.000 “ 7.000.000 “ 7.000.000 “ 10.000.000 “ 10.000.000 “ 20.000.000 Més de 20.000.000 (Cb) (Cc)

Cb bàsic

Cc Complementaris

7,00 6,60 6,30 6,10 5,90 5,70 5,50 5,30 5,10 4,90 4,70 4,50 4,40 4,30 4,20 4,10 4,00 3,90 3,80 3,70 3,60 3,50

10,00 9,50 9,00 8,50 8,00 7,50 7,00 6,70 6,40 6,20 6,00 5,80 5,60 5,40 5,20 5,00 4,90 4,80 4,70 4,60 4,50 4,40

Coef. aplicable al PEM per infrastructura bàsica. Coef. aplicable al PEM per infrastructura complementària.

L'aixecament de plànols necessaris i la presa de tot tipus de dades s'abonaran independentment i d'acord amb el barem orientatiu corresponent.

45

2.6.1.5.

Ampliació, reforma i reparació d'obres corresponent a projectes d'urbanització.

Quan les obres compreses en un projecte d'urbanització o d'obra civil no siguin de nova plana, considerant entre elles les d'ampliació, reforma i reparació, i exigeixin un projecte detallat en les condicions apropiades al cas, es preveu que s'aplicarà el barem orientatiu en forma similar a l'establerta en el paràgraf 2.6.1.3, multiplicant els coeficients Cb i Cc per 1,20, sense perjudici del que s’estableix en el capítol V referent a treballs especials. 2.6.1.6.

Quantitat mínima

Es recomana que els honoraris mínims a percebre per aquest tipus de treball segons aquest barem, tant en infrastructura de projectes d'urbanització o d'obra civil de nova planta com de disseny urbà, siguin de: H= 6.000 x Ka. Euros En treballs d’ampliació, reforma i reparació el mínim d’honoraris s’obtindrà multiplicant per 1,20 el mínim anterior. 2.6.1.7.

Barem orientatiu en missió completa

Quan l'encàrrec compren la totalitat del treball s'estableixen, per al cobrament fraccionat, els següents percentatges corresponents a cada fase del treball respecte als honoraris totals, tenint en compte que el barem orientatiu d'una fase qualsevol inclou les fases anteriors. Formalització de l'encàrrec: Avantprojecte Projecte d'execució Direcció d'obres Liquidació i recepció 2.6.1.8.

10% 20% 70% 90% 100%

Barem orientatiu en missió parcial

Quan l'encàrrec es limiti a la continuïtat d’un treball iniciat per un altre arquitecte, a partir de l’avantprojecte, llevat pacte contractual en contra, els percentatges de l’epígraf 2.6.1.7, s'incrementaran en el 20 per 100 per a les fases de projecte d'execució, de direcció d'obra i liquidació amb documentació final. 2.6.1.9.

Barem orientatiu de documents independents

Quan sigui necessària l'aplicació del barem orientatiu de documents independents, a causa de la modificació substancial de les condicions de treball –o per un altre motiu justificat a criteri de l’arquitecte--, s’aplicarà a aquells documents el barem a part, conforme als percentatges que tot seguit es detallen –referits als honoraris totals de cada fase, obtinguts d’acord amb els punts 2.6.1.7 i 2.6.1.8, segons es tracti de missió completa o missió parcial respectivament.

46

Memòria i annexos Plànols Plecs de condicions Estat d’amidaments Pressupost

25% 60% 10% 20% 15%

2.6.1.10. Barem orientatiu de treballs que no exigeixen documentació completa Quan les obres d'ampliació, reforma i reparació de projectes d'urbanització i d'obres civils no precisin la documentació completa s' aplicaran els percentatges establerts en 2.6.1.9, per tal d’aplicar el barem orientatiu a la documentació necessària.

2.6.2. ESTUDIS DE DETALL 2.6.2.1.

Barem orientatiu d'honoraris

Els Estudis de Detall que puguin desenvolupar-se d’acord amb l’antic D.L. 1/1990, es preveu que tinguin els mateixos honoraris i les mateixes condicions, particularitats, especificacions i regulacions, previstes per als plans parcials de la modalitat A o C. 2.6.2.2

Quantitat mínima

Es recomana que els honoraris mínims a percebre per aquest tipus de treball segons aquest barem, siguin de: H

=

3.000 x Ka

Euros

2.6.3. PROJECTES DE PARCEL·LACIÓ. 2.6.3.1.

Barem orientatiu d’honoraris

Els honoraris corresponents a aquesta mena de treballs es calcularan en funció dels honoraris del pla parcial i del nombre de parcel·les de l'àrea objecte de parcel·lació, d'acord amb la següent fórmula: H

=

Hp x P /100

Euros

On : H= Hp= P=

Honoraris totals en Euros. Honoraris del Pla Parcial segons les modalitats A o B, corresponent a la superfície total objecte de parcel·lació. Coeficient obtingut del QUADRE 2-F.

47

QUADRE 2-F Nombre de parcel·les per Ha. Coeficient

(P) (N)

Des de “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “

2.6.3.2.

0,50 1,00 2,00 3,50 5,00 7,50 10,00 13,00 16,50 20,00 25,00 30,00 40,00

Fins a “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ Més de

0,50 1,00 2,00 3,50 5,00 7,50 10,00 13,00 16,50 20,00 25,00 30,00 40,00 50,00 50,00

12,00 13,50 15,00 16,50 18,00 20,00 22,50 25,00 27,50 30,00 32,50 35,00 37,50 40,00 40,00

Quantitat mínima

Es recomana que els honoraris mínims a percebre per aquest tipus de treball segons aquest barem, siguin els corresponents a un polígon de tres hectàrees i edificabilitat de 0,50 a 1 metre quadrat de sostre / metre quadrat de sòl.

2.6.4. SEGREGACIÓ I AGREGACIÓ DE PARCEL·LES Barem orientatiu Per als treballs d’aquest tipus que no constitueix projecte de parcel·lació, s’aplicarà la següent fórmula: H

=

180 (Ni + Nf) Ka

H Ka Ni Nf

= = = =

Honoraris totals en Euros Coeficient d’actualització Nombre de parcel·les inicials Nombre de parcel·les finals

Euros

On:

48

3.

DELIMITACIONS I REPLANTEJAMENTS. AIXECAMENTS PLANIMETRICS I AMIDAMENTS D’OBRA. TAXACIONS. BAREM ORIENTATIU 3.

3.1. 3.2. 3.3.

DELIMITACIONS I REPLANTEJAMENTS. AIXECAMENTS PLANIMETRICS I D’OBRA. TAXACIONS.

49

3.1.

DELIMITACIONS I REPLANTEJAMENTS.

DESCRIPCIÓ DELS TREBALLS

DELIMITACIÓ DE TERRENYS La delimitació del perímetre complet o parcial d'un terreny o solar és l'acte d'assenyalar els límits lineals que defineixen pel que fa a unes condicions prefixades, que poden ser de propietat de parcel·lació, de caràcter urbà, de servitud, de drets reals o de qualsevol altre tipus, que motiven el treball facultatiu. Aquesta delimitació pot ser: -

Delimitació amb situació de fites, que consisteix a col·locar banderoles o fites en els vèrtexs de la finca, definint així els terminals.

-

Delimitació amb aixecament planimètric, representat en un plànol a escala i amb les especificacions necessàries per a la seva possible reproducció real sobre el terreny.

DELIMITACIÓ D’EDIFICACIONS La delimitació d'edificacions consisteix a establir els límits superficials que permetin determinar amb precisió dos edificis o construccions, i fins i tot les relacions de copropietat, servitud o altres drets reals que puguin existir entre ells. Aquestes operacions es reflectiran en una acta de delimitació, que contindrà l'objectiu proposat, les condicions sota les que s'han desenvolupat les operacions i els motius en que es basa la solució adoptada, i anirà firmada pels propietaris interessats o testimonis i el facultatiu que efectua la delimitació.

REPLANTEJAMENTS Es denomina replantejament l'acte de traçar a dimensió natural, sobre el terreny o l'obra, una figura geomètrica de composició variable i amb un significat tècnic propi, que prèviament ha estat dissenyada en un plànol o consta la seva descripció en un altre document amb dades suficients per la seva correcta interpretació i trasllat. 3.1.1 Barem orientatiu per delimitació de terrenys. Els honoraris facultatius, per delimitació de terrenys es calcularan mitjançant la següent fórmula: H

=

6,5 x Ka x (8 L + 10 V + 100) x C

€

On: 50

H Ka L V C

= = = = =

Honoraris totals, en Euros. Coeficient d’actualització. Longitud de perímetre a delimitar, en Hm. Nombre de vèrtexs que te el perímetre. Coeficient de dificultat segons el QUADRE 3-A.

Els terrenys es divideixen en plans, ondulats, accidentats i abruptes, d'acord amb la següent consideració:

QUADRE 3-A Els accidents topogràfics permeten fer des de l'estació observacions en distàncies

Classe de terreny

Plans Ondulats Accidentats Abruptes

De 400 o més metres entre 200 i 400 metres entre 100 i 200 metres. inferiors a 100 metres.

C

0,80 1,00 1,25 1,60

Si la delimitació s’efectua juntament amb la descripció i situació de fites, les despeses que això origini seran per compte de la propietat, i els honoraris s’incrementaran aplicant el coeficient 1,50 al resultat obtingut segons la fórmula anterior per a la delimitació sense descripció ni establiment de fites.

3.1.2. Barem orientatiu per delimitació de solars Els honoraris s’obtindran per aplicació de la fórmula següent: H

=

1.85 x Ka x (L + 40 V + 100) x C

= = = = =

Honoraris de delimitació en Euros. Factor d'actualització segons l'apartat 0.10. Longitud del perímetre a delimitar, en metres. Nombre de vèrtexs que té el perímetre. Coeficient de dificultat segons QUADRE 3-A

€

On: H Ka L V C

Resulten d'aplicació a aquest cas les precisions complementàries que figuren en l'anterior apartat 3.1.1. 51

3.1.3 Barem orientatiu per delimitació d'edificacions Els honoraris s’obtindran aplicant la fórmula: H

=

1,50 x Ka x (L + 40 V + 100)

H Ka L

= = =

V

=

Honoraris de la delimitació, en Euros. Coeficient d'actualització segons apartat 0.10. Longitud del perímetre de la traça sobre el terreny o edificació a delimitar en metres. Nombre de vèrtexs que té l'esmentat perímetre.

€

On:

Els aixecaments dels plànols de les edificacions a delimitar s'abonaran de manera independent.

Seran a compte de la propietat les prospeccions, preparacions, etc., i qualsevol altre treball auxiliar que sigui necessari practicar.

3.1.4 Barem orientatiu per replantejaments Els honoraris corresponents a replantejaments d’edificacions i obres definits en plànols, s'obtindran aplicant la següent fórmula: H H

= =

3,50 x Ka x L 1,50 x Ka x L

(primera planta) € (plantes superiors) €

On: H L

= =

Honoraris del replantejament, en Euros. Longitud d'itinerari en metres.

Si els replantejaments són amb fixació de rasants o anivellament, els anteriors honoraris s’incrementaran en un 50 per 100.

3.1.7 Barem orientatiu per honoraris mínims Per aquests tipus de treballs, es recomana que els honoraris mínims siguin retribuïts pel Barem 6, com a una jornada laboral de 8 hores. 52

3.1.8 Barem orientatiu per treballs no inclosos En els honoraris obtinguts conforme s’assenyala en els apartats anteriors, no està inclosa la retribució corresponent a l'obtenció i examen o estudi previ de documents necessaris per facilitar sobre el terreny l'operació de delimitació o replantejament i per tal d’acreditar la titularitat de la propietat o de les servituds que poguessin afectar-la. Els honoraris corresponents a aquests treballs previs s'obtindran segons el barem orientatiu 4. Si a més a més es mesuren o taxen les superfícies expropiables o apropiables, s'aplicaran a part els Barem orientatiu corresponents a amidaments o taxacions.

53

3.2

AIXECAMENTS PLANIMETRICS I AMIDAMENTS D’OBRA

AIXECAMENTS PLANIMETRICS Comprèn els treballs necessaris per determinar de manera gràfica i analítica la superfície en projecció horitzontal ocupada per un terreny, solar o edifici, els límits de la qual estiguin perfectament definits. Es lliurarà al client, el plànol o plànols a escala adequada necessaris per a la correcta interpretació de las superfícies i distancies acotades. No inclou aixecaments topogràfics que fossin necessaris.

3.2.1 Barem orientatiu per aixecament acotat amb superfícies de terrenys i solars. (Planimètrics)

Essent: H S Ka C Fs

H

=

S x C x Ka x Fs/100 €

= = = = =

Honoraris totals, en Euros. Superfície en m2. Coeficient d’actualització Coeficient de dificultat segons el QUADRE 3-A Factor de superfície segons el QUADRE 3-B1 o 3-B2

QUADRE 3-B1 AMIDAMENT DE TERRENYS Superfície en m2 Fs

QUADRE 3-B2 AMIDAMENT DE SOLARS Superfície en m2 Fs

Fins a 15.000 “ 30.000 “ 45.000 “ 60.000 “ 75.000 “ 90.000 “ 110.000 “ 130.000 “ 150.000 “ 180.000 “ 210.000 “ 240.000 “ 270.000 “ 350.000 “ 450.000 “ 600.000 “ 800.000 “ 1.000.000 Més grans

Fins a 300 “ 400 “ 500 “ 600 “ 700 “ 800 “ 1.000 “ 1.500 “ 2.000 “ 3.000 “ 4.000 “ 5.000 “ 8.000 “ 10.000 Més grans

3,50 3,30 3,15 3,00 2,80 2,65 2,50 2,30 2,15 2,00 1.85 1,70 1,50 1,35 1,20 1,05 0,85 0,70 0,50

73,00 66,00 62,00 59,00 55.00 52,00 50,00 47,00 42,00 38,00 35,00 33,00 28,00 26,00 18,00

54

3.2.2 Barem orientatiu per aixecament acotat amb superficies d’edificacions. (Plantes)

Independentment dels anteriors que corresponen a aixecaments previs: H

=

S x Ka x F €

= = = =

Honoraris totals en Euros Superfície en metres quadrats Coeficient d’actualització Factor resultant del quadre 3-C

Essent: H S K F

QUADRE 3-C Superfície en m2. Fins a “ “ “ “ “ Més de

500 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 5.000

Factor F 1,50 1,30 1,20 1,10 1,00 0,90 0,80

Quan es tracti de repetició de plantes idèntiques, en un mateix edifici, per cada una es percebrà el 10% dels honoraris corresponents a la planta que es repeteix. En quan a precisió mínima en funció dels mitjans disponibles, es preveuen tres graus de precisió en els treballs d’amidament: Grau I Grau II Grau III

Treballs realitzats amb equips i sistemes informatitzats d'alta precisió tecnològica. Treballs realitzats amb mitjans tècnics de precisió de taquimetria o similars. Treballs realitzats amb mitjans tradicionals.

En funció del tipus d’amidament i del seu grau de precisió, s'estableixen les toleràncies màximes d'error següents:

Grau I Grau II Grau III

Terrenys 2% 3% 4%

Solars 1,5% 2,5% 3%

Edificis 1% 3% 5% 55

ESTUDI I REALITZACIÓ D’AMIDAMENTS D’OBRA Relació ordenada d’unitats d’obra descrites segons les especificacions rebudes, detallant l’amidament de cadascuna i els resultats parcials i totals. Prèviament el client facilitarà els plànols a escala adequada i l’especificació de les distintes unitats d’obra. AIXECAMENT DE PLÀNOLS D’EDIFICACIÓ COMPLERTA Comprendrà a més dels plànols de planta, els de representació d’alçats, seccions i detalls, assimilant-se als honoraris dels documents parcials d’un projecte bàsic (1.7.1). 3.2.3 Barem orientatiu per amidaments d’obra, sobre plànol Els honoraris s’establiran amb la fórmula:

On

H P F

H

=

P x F/100

€

= = =

Honoraris totals en Euros Pressupost d’execució material Coeficient segons el QUADRE 3-D

QUADRE 3-D P/Ka € Més de “ “ “ “ “ “

F

60.000 100.000 500.000 1.000.000 3.000.000 10.000.000

Fins a “ “ “ “ “

60.000 100.000 500.000 1.000.000 3.000.000 10.000.000

1 0,8 0,7 0,6 0,5 0,4 0,3

3.2.4 Barem orientatiu per amidaments d’obra realitzats sobre el mateix edifici. En aquest cas, caldrà aplicar els barems corresponents als dos apartats anteriors, és a dir: Aixecament de plànols de l’edificació. Amidaments d’obra sobre plànol 3.2.5 Barem orientatiu per honoraris mínims Per aquests tipus de treballs, es recomana que els honoraris mínims siguin retribuïts pel Barem 6, com a una jornada laboral de 8 hores. 56

3.3

TAXACIONS

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL Consisteix en realitzar les actuacions necessàries per arribar a determinar un preu d’un edifici, solar o terreny en un moment determinat. La finalitat de la taxació pot ser diversa, per valoracions hipotecàries, per peritacions judicials, fiscals, etc. S'entén per: TAXACIÓ COMPLETA, aquella que requereix una anàlisi detallada de diferents metodologies de valoració, descomposició de valors per unitats o capítols, i en general, la que, sense presentar una especial complexitat, no es pot considerar normal.

TAXACIÓ NORMAL, és la que s'obté multiplicant una superfície per un valor unitari, prèviament determinat i justificat.

TAXACIÓ SIMPLIFICADA, és la que utilitzant metodologies similars a l'anterior, disposa s'inclogui un sistemàtica ordenada, amb paràmetres prefixats o informatitzats, que faciliten la seva elaboració.

TAXACIÓ DE GRAN COMPLEXITAT, és la que afecta a situacions infreqüents, per tipologies de l'edificació inusuals, d’especial complexitat urbanística, i similars.

En funció del tipus de taxació realitzada, segons les quatre descripcions anteriors, els barem de les taxacions que es detallen a continuació, podran afectar-se del següents factors T:

A) B) C) D)

TAXACIÓ COMPLETA. TAXACIÓ NORMAL TAXACIÓ SIMPLIFICADA GRAN COMPLEXITAT

T T T T

= = = =

1,5 1 0,8 2

57

TAXACIÓ D'EDIFICIS, TERRENYS I SOLARS Exigeix tres etapes: a) Treballs previs no inclosos en aquest apartat, però necessaris per a la taxació, són els següents: -

-

Plànol de situació i plànols de la finca o immoble, a escales entre 1:2.000 i 1:10.000, per l’amidament de terrenys, 1: 200 a 1:500 per l’amidament de solars i 1:50 a 1:100 per l’amidament d'edificacions. Amidaments essencials, amb expressió de la seva superfície i de la longitud dels contigus, amb precisió suficient per tal de complir els límits d'error que es fixen en els apartats anteriors.

b) Informació mínima a facilitar pel client: -

Informació prèvia de caràcter geològic, urbanístic i econòmic. La primera sobre els problemes geomorfològics, litològics, hidrològics i geotècnics. Qualificació urbanística, per la que s'ha de conèixer l'edificabilitat permesa i exigències de les ordenances i plans d'ordenació vigents. Dades relatives a rendiment econòmic, contractes d'arrendament, valor cadastral i similars. Informació registral i càrregues. Documentació sobre l'edat de l'immoble.

c) Treballs propis de la taxació: -

Estudi de la informació facilitada. Estudi de mercat i recollida d'informació. Aplicació d'un o més criteris de valoració. Motivació del dictamen.

3.3.1 Barem d’honoraris per taxació de terrenys i, finques rústiques QUADRE BAREM Fins a 100.000 € Per cada 5.000 € més o fracció Més de 600.000 € i fins a 3.000.000 Més de 3.000.000 € Honoraris

=

250 € 6€ 850 € + 0,05% s/excés de 600.000 € 2.050 € + 0,03% s/excés de 3.000.000 €

Valor obtingut

x

Ka

58

3.3.2

Barem d’honoraris per taxació de solars

QUADRE BAREM

Solars en urbanització per a habitatge unifamiliar

Solars en altres casos Fins a 350.000 € Més de 350.000 € Més de 600.000 € Més de 1.500.000 € Més de 3.000.000 € Més de 6.000.000 € Honoraris

3.3.3

150 €

350 € 350 € + 0,08% s/excés de 350.000 550 € + 0,05% s/excés de 600.000 1.000 € + 0,04% s/exces de 1.500.000 1.600 € + 0,03% s/exces de 3.000.000 2.800 € + 0,02% s/exces 6.000.000

i fins a i fins a i fins a i fins a

600.000 € 1.500.000 € 3.000.000 € 6.000.000 €

=

Valor obtingut

x

Ka

Barem d’honoraris per taxació de vivendes individuals

QUADRE BAREM Fins a Per cada Més de Més de

100.000 € 5.000 € més o fracció 600.000 € i fins a 3.000.000 3.000.000 €

Honoraris

3.3.4

=

150 € 6€ 750 € + 0,05% s/excés de 600.000 1.950 € + 0,03% s/exces de 3.000.000

Valor obtingut

x

Ka

Barem orientatiu per taxació de locals comercials, oficines i naus industrials

QUADRE BAREM Fins a 100.000 € Per cada 5.000 € més o fracció Més de 600.000 € i fins a 3.000.000 Més de 3.000.000 € Honoraris

=

150 € 7€ 850 € + 0,05% s/excés de 600.000 2.050 € + 0.03% s/excés de 3.000.000

Valor obtingut

x

Ka

59

3.3.5

Barem orientatiu per taxació de edificis en general, de vivendes i locals

QUADRE BAREM Fins a 150.000 € Per cada 5.000 € més o fracció Més de 600.000 € i fins a 3.000.000 Més de 3.000.000 € Honoraris

=

200 € 6€ 740 € + 0,05% s/excés de 600.000 1.940 € + 0.03% s/excés de 3.000.000

Valor obtingut

x

Ka

Podrà aplicar-se aquest Barem orientatiu a les permutes, inventaris, testamentàries i expropiacions, tenint en compte separadament cada una de les porcions o finques que es mesurin o taxin.

3.3.6 Barem per taxacions complementàries del sòl El barem orientatiu 3.3.1, s'aplicarà també a les taxacions que s'efectuïn en el terreny relatives a collites pendents, arbrat, plantacions de tota mena i recursos naturals que puguin existir en el subsòl (pedreres, arenys i terrenys de grava). En aquest últim supòsit, els estudis geològics necessaris aniran a càrrec del client.

3.3.7 Barem orientatiu per taxació de parts dels edificis o dels seus elements S'aplicarà el mateix barem 3.3.5, incrementat pel factor F=1,2 en la taxació de l'aprofitament de materials dels enderrocs, així com en la valoració dels danys i perjudicis de tota classe de sinistres.

TAXACIONS DE LES RENDES Comprèn la valoració de la renda neta actual, partint de la valoració d'uns ingressos bruts anuals i de les quantitats a deduir en concepte de despeses que té la finca per impostos fiscals de tota mena, per manteniment i millores, per desocupació i per altres factors contingents. És la taxació per les assegurances d'incendis i similars. 60

TAXACIÓ DE DRETS REALS La taxació dels drets reals o drets parcials de la propietat absoluta s'estableix sobre un percentatge del valor en mercat de la propietat absoluta del bé sencer del qual forma part.

3.3.8 Barem orientatiu aplicable a la taxació de rendes i altres drets reals QUADRE 3.3.8 Fins a 150.000 € 200 € Per cada 5.000 € més o fracció 6€ Més de 600.000 € i fins a 3.000.000 740 € + 0,05% s/excés de 600.000 Més de 3.000.000 € i fins a 10.000.000 1.940 € + 0.03% s/excés de 3.000.000 Més de 10.000.000 € 4.040 € + 0,02% s/excés de 10.000.000

Honoraris

=

Valor obtingut

x

Ka

61

4

RECONEIXEMENTS. EXAMEN DE DOCUMENTS. CONSULTES. DILIGÈNCIES. INFORMES, DICTAMENS, PERITATGES I CERTIFICATS. ARBITRATGES. BAREM ORIENTATIU 4

4.1. 4.2. 4.3. 4.4. 4.5. 4.6. 4.7.

RECONEIXEMENTS. EXAMEN DE DOCUMENTS. CONSULTES. DILIGÈNCIES. INFORMES, DICTAMENS, PERITATGES I CERTIFICATS. ARBITRATGES. CERTIFICATS D’HABITABILITAT DE SEGONA OCUPACIÓ.

62

4.1. RECONEIXEMENTS Els reconeixements de terrenys o de construccions, ja estiguin acabats o en curs d'execució, es remuneraran segons el barem orientatiu 6, de treballs amb aplicació d’honoraris per temps. Si la feina fos de molta urgència o greu responsabilitat, s'aplicarà el preu màxim del barem orientatiu 6 En tot cas es liquidaran a part les despeses de personal auxiliar i d’altres que s'originin pel treball.

4.2. EXAMEN DE DOCUMENTS Per l'examen de títols, plànols i altres documents que es proporcionin a l'arquitecte, i també l'estudi, anàlisi, comprovació i informe de projectes que es sotmetin al seu dictamen, es remuneraran pel temps emprat d'acord amb el barem orientatiu 6.

4.3. CONSULTES Són consultes les qüestions que es formulen a l’arquitecte, basades en l’exposició del client sense que calgui procedir al examen de documents o comprovació d’elements d’edificació o del sòl; es practiquen per exposició verbal, i es remuneren d’acord amb el barem orientatiu 6 d’honoraris per temps.

4.4. DILIGÈNCIES Les diligències en centres oficials que exigeixin la tramitació d'assumptes, en representació del client, es remuneraran pel temps emprat d'acord amb el barem orientatiu 6.

4.5. INFORMES, DICTAMENS, PERITATGES I CERTIFICATS DEFINICIONS S'entén per: -

Informe L'exposició per escrit de les circumstàncies observades en el reconeixement de preus, edificis, documents, etc., o en l'examen de la qüestió que s’està considerant, amb explicacions tècniques, econòmiques, etc. En cap cas es considerarà un simple informe, l'emès conforme els Art.335 i Art.352 de La Llei d'Enjudiciament Civil 63

-

Dictamen L'exposició per escrit de l'opinió que emet l'arquitecte sobre la qüestió sotmesa a consideració, i justificada sobre la base de l'informe. S'entenen inclosos, els dictàmens instrumentals, aportats o proposats com a mitjà de prova conforme a l'Art.352 de La Llei d'Enjudiciament Civil.

-

Peritatge El dictamen pericial, oral o per escrit, que d'acord amb allò que disposa la llei s'emet en un judici o sumari com a mitjà de prova, després de l'examen dels fets relacionats amb l'edificació i/o el sòl que se sotmeten a apreciació, tot exercitant els coneixements i la pràctica professionals necessaris per discernir sobre ells. S'entenen inclosos, els dictàmens de Perits, aportats per les parts conforme a l'Art.335 de La Llei d'Enjudiciament Civil

-

Certificat El document en el qual s'assegura la veritat d'un fet i/o circumstàncies relacionades amb l'edificació i/o sòl.

4.5.1. Barem orientatiu d’honoraris Els honoraris per informes, dictàmens i peritatges es calcularan segons la naturalesa de la matèria objecte de l'examen i estudi (amidament, taxació, comprovació de càlculs, etc.), I es fixaran en relació amb la feina desenvolupada, segons la prudència i bon criteri del facultatiu. En cap cas els honoraris per aquest tipus de treball no s’aplicaran mai per sota del resultat d’aplicar el Barem orientatiu 6 per temps. Aquest criteri d'aplicació del barem per temps, es podrà tenir sempre en consideració i el Col·legi el podrà utilitzar com a criteri dirigent quan existeixin dubtes o es formulin discussions sobre l’aplicació de qualsevol altre paràmetre dels Barem Orientatiu 3, 4 i 5. Si el treball fos de molta urgència o calgués emetre’l davant d’un Jutjat, Tribunal o Cort Arbitral, s’aplicarà el Barem Orientatiu 6 en el seu límit més alt, o bé es multiplicarà el resultat obtingut pel factor 2. En tot cas, quan l'arquitecte s'ha de desplaçar de la seva residència habitual per realitzar qualsevol d'aquests treballs, tindrà dret a percebre les dietes i despeses de locomoció corresponents, segons Barem orientatiu 7. No comportaran honoraris els certificats en que es faci constar el resultat d'una feina pel qual es presenta liquidació d'honoraris resultants d'aplicar un altre barem orientatiu.

64

4.5.2. Quantitat mínima Es recomana que els honoraris mínims a percebre per aquest tipus de treball segons aquest barem, sigui de: Per informes, sense certificat: Per dictàmens, inclòs l'informe: Per peritatge: Per certificats: Per certificats amb Informe:

300 x Ka 500 x Ka 600 x Ka 300 x Ka 500 x Ka

€ € € € €

4.6. ARBITRATGES Quan l’arquitecte actuï en l’arbitratge d’amigables componedors, d’acord amb la Llei 36/1988 d’arbitratge de 5 de desembre de 1988, els honoraris en Euros, seran:

H

=

500 x Ka + C x V

€

On: H Ka V

= = =

C

=

Honoraris en Euros. Factor d'actualització. Quantitat en Euros que es discuteix o estimació econòmica equivalent al dret en litigi. Coeficient d'acord amb la taula següent:

Per V/Ka Fins a 30.000 € Des de 30.000 € “ 150.000 € “ 300.000 € Més d'1.500.000 €

fins a 150.000 € “ 300.000 € “ 1.500.000 €

C = 0,05 C = 0,04 C = 0,03 C = 0,02 C = 0,01

En cap cas la quantitat d'honoraris obtinguda per aplicació d'un coeficient C determinat, serà menor que la que resulti d'aplicar el coeficient anterior al límit superior del seu interval. Per la realització de l’arbitratge d’obres que l’arquitecte no dirigeixi, caldrà que se li proporcionin totes les dades que precisi, atès que –cas contrari- se li haurien de liquidar honoraris pels reconeixements, valoracions, informes, etc, que li hagi calgut efectuar.

4.7. CERTIFICATS D'HABITABILITAT DE SEGONA OCUPACIÓ Honoraris en Euros: H On:

=

75 x (N+1) x Ka

€

N= Nombre d’habitatges 65

5.

TREBALLS ESPECIALS O NO INCLOSOS EN ELS ANTERIORS APARTATS. BAREM ORIENTATIU 5.

5.0.

GENERALITATS.

5.1.

ARQUITECTURA MONUMENTAL.

5.2.

DECORACIÓ INTERIOR I EXTERIOR D'EDIFICIS, MOBILIARI I AMBIENTACIÓ DE LOCALS.

5.3.

DISSENY ESCENOGRÀFIC, INDUSTRIAL I D'ARTESANIA.

5.4.

JARDINERIA I CONSERVACIÓ DEL PAISATGE.

5.5.

TREBALLS COMPLEMENTARIS A L’EDIFICACIÓ.

5.6.

ENDERROCAMENT D'EDIFICACIONS.

5.7.

DESENVOLUPAMENT DELS ESQUEMES D'INSTAL·LACIONS.

5.8.

DIAGNOSI I CONSERVACIÓ D'EDIFICIS I MONUMENTS.

5.9.

EXPEDIENTS DE LEGALITZACIÓ.

5.10.

EXPEDIENTS D’ACTIVITAT. (LEGALITZACIONS).

5.11.

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT.

5.12.

GESTIÓ ADMINISTRATIVA DELS PROJECTES I DIRECCIÓ. DOCUMENTS DERIVATS.

66

5.0. GENERALITATS Constitueixen l'objecte del present barem orientatiu aquells altres treballs que per les seves característiques específiques i diversitat, poden tenir pressupostos molt dispars per una mateixa superfície. El càlcul del honoraris orientatius serà en funció del cost de l’obra o del pressupost detallat determinat en el projecte, i no de la superfície. En casos molt definits podrà aplicar-se el barem orientatiu per analogia segons l'apartat 0.8 de les normes generals. Inclou els següents treballs: -

Arquitectura monumental i commemorativa. Decoració interior i exterior d'edificis. Moblament i ambientació interior dels locals. Disseny escenogràfic industrial i d'artesania. Jardineria i conservació del paisatge. Treballs complementaris a l’edificació. Enderrocament d'edificacions. Desenvolupament dels esquemes d'instal·lacions. Diagnosi i conservació d'edificis o monuments. Expedients de legalització. Expedients d’activitat. Estudis de seguretat i salut. Gestió administrativa dels projectes i direcció. Documents derivats.

67

5.1. ARQUITECTURA MONUMENTAL Inclou, a més de la considerada com a tal, les intervencions en edificis catalogats i protegits.

5.1.1. Barem orientatiu Els honoraris totals H, corresponents a projecte i direcció, referits a aquests treballs s'obtindran en funció del pressupost d'execució material d'acord amb la següent fórmula: H

=

P x Cm / 100

On: P Cm

= =

Pressupost d'execució material en Euros. Coeficient obtingut del QUADRE 5-A

QUADRE 5-A P/Ka (euros) Més de “ “ “ “ “ “ “ “ “ “

50.000 70.000 100.000 150.000 200.000 300.000 500.000 1.000.000 2.000.000 5.000.000 10.000.000

Fins a “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ Més de

50.000 70.000 100.000 150.000 200.000 300.000 500.000 1.000.000 2.000.000 5.000.000 10.000.000 20.000.000 20.000.000

Coeficient (Cm) 15,00 14,50 14,00 13,50 13,00 12,00 11,00 10,00 9,00 8,00 7,00 6,00 5,00

Als efectes contractuals, caldria que els honoraris obtinguts per l'aplicació d'un coeficient no siguin menors que els que resultin d'aplicar el coeficient immediat anterior al seu límit superior de superfície.

5.1.2. Desenvolupament per fases Quan la feina es desenvolupi per fases, els honoraris totals es desglossaran per conveni .

5.1.3. Quantitat mínima Es recomana que els honoraris mínims a percebre per aquest tipus de treball, siguin: H

=

3.000 x Ka

Euros 68

5.2. ARQUITECTURA D’INTERIORS.

5.2.1 Barem orientatiu Els honoraris totals H, corresponents a projecte i direcció, referits a aquests treballs s'obtindran en funció del pressupost d'execució material d'acord amb la següent fórmula: H

=

P x Cd / 100

On: P Cd

= =

Pressupost d'execució material en Euros Coeficient obtingut del QUADRE 5-B

QUADRE 5-B P / Ka (euros) Més de “ “ “ “ “ “ “ “

20.000 50.000 100.000 200.000 500.000 1.000.000 2.000.000 3.500.000 5.000.000

Fins a “ “ “ “ “ “ “ “ “ Més de

20.000 50.000 100.000 200.000 500.000 1.000.000 2.000.000 3.500.000 5.000.000 10.000.000 10.000.000

Coeficient Cd 15,00 14,50 14,00 13,50 13,00 12,00 11,00 10,00 9,00 8,00 7,00

Als efectes contractuals, caldria que els honoraris obtinguts per l'aplicació d'un coeficient no siguin menors que els que resultin d'aplicar el coeficient immediat anterior al seu límit superior de superfície.

5.2.2 Desenvolupament per fases Quan la feina es desenvolupi en fases, els honoraris totals es desglossaran per conveni.

5.2.3 Quantitat mínima Es recomana que els honoraris mínims a percebre per aquest tipus de treball segons aquest barem, sigui de:

H

=

1.500 x Ka Euros. 69

5.3

DISSENY ESCENOGRÀFIC INDUSTRIAL I D'ARTESANIA

5.3.1

Barem orientatiu

Els honoraris es convindran amb el client. Es recomana que els honoraris per a aquest tipus de treball no estiguin mai sota del resultat d'aplicar el barem orientatiu 6 per temps.

70

5.4.

ARQUITECTEURA DEL PAISATGE

5.4.1 Barem orientatiu Els honoraris totals H, corresponents a projecte i direcció, referits a aquests treballs s'obtindran en funció del pressupost d'execució material d'acord amb la següent fórmula: H

=

P x Cj / 100 Euros

sent: P Cj

= =

Pressupost d'execució material en Euros. Coeficient obtingut del QUADRE 5-C

QUADRE 5-C P / Ka (Euros) Més de “ “ “ “ “ “ “

Fins a “ “ “ “ “ “ “ “ Més de

20.000 50.000 100.000 150.000 200.000 500.000 750.000 1.000.000

20.000 50.000 100.000 150.000 200.000 500.000 750.000 1.000.000 1.500.000 1.500.000

Coeficient (Cj) 10,00 9,50 9,00 8,50 8,00 7,50 7,00 6,50 6,00 5,50

Als efectes contractuals, caldria que els honoraris obtinguts per l'aplicació d'un coeficient no siguin menors que els que resultin d'aplicar el coeficient immediat anterior al seu límit superior de superfície.

5.4.2 Desenvolupament per fases Quan la feina es desenvolupi en fases, els honoraris totals es desglossaran per conveni.

5.4.3 Quantitat mínima Es recomana que els honoraris mínims a percebre per aquest tipus de treball segons aquest barem, sigui de: H

=

1.200 x Ka

Euros.

71

5.5

TREBALLS COMPLEMENTARIS A L'EDIFICACIÓ

Amb independència dels treballs que figurin en els apartats següents, és relacionen a continuació, una sèrie de treballs que poden encomanar-se a l'arquitecte de forma complementària o independent dels treballs indicats anteriorment com treballs fonamentals d'edificació. Als treballs que no figurin detallats en la següent relació, se’ls aplicarà el barem orientatiu 6, en funció de la dedicació horària. En tots els treballs que es relacionen a continuació, es preveu que tota la documentació serà facilitada prèviament pel promotor, o a manca d’ella serà facturada amb independència de les previsions del present barem.

5.5.1 Barem orientatiu per a tramitació d'expedients d'habitatge protegit Si l'arquitecte rep l'encàrrec de tramitar davant l'Administració, expedients d'aquest tipus, es preveu que percebrà per aquest treball els següents honoraris: Fins a 10 Vivendes De 11 a 20 Vivendes De 21 a 40 Vivendes > 41 Vivendes

H H H H

= = = =

300 400 500 600

x x x x

Ka Ka Ka Ka

€ € € €

5.5.2 Barem orientatiu per a tramitació de llicències d'obres Si l'arquitecte rep l'encàrrec de tramitar davant l'Administració, expedients d'aquest tipus, és preveu que percebrà per aquest treball els següents honoraris: H

=

300 x Ka

€

5.5.3 Barem orientatiu per a tramitació davant empreses de subministrament de serveis públics Si l'arquitecte rep l'encàrrec de tramitar davant l'Administració, expedients d'aquest tipus, es preveu que percebrà per aquest treball els següents honoraris (per cada empresa de serveis): H

=

200 x Ka

€

72

5.5.4 Barem orientatiu per a tramitació de cèdules d'habitabilitat. (Primera ocupació) Si l'arquitecte rep l'encàrrec de tramitar davant l'Administració, expedients d'aquest tipus, es preveu que percebrà per aquest treball els següents honoraris: H

5.5.5

=

300 x Ka

€

Barem orientatiu per a tramitació de cèdules d'habitabilitat. (Segona ocupació)

Si l'arquitecte rep l'encàrrec de tramitar davant l'Administració, expedients d'aquest tipus, es preveu que percebrà per aquest treball els següents honoraris: H

=

200 x Ka

€

5.5.6 Barem orientatiu per a PREPARACIÓ DEL PROGRAMA DE PROJECTE Si l'arquitecte rep l'encàrrec d'elaborar el programa d'un edifici, els honoraris que s’aplicaran –en defecte de pacte-, seran els previstos en el barem orientatiu de l’Apartat 6.

5.5.7 Barem orientatiu per a COMPARACIÓ D’OFERTES Si l'arquitecte rep l'encàrrec de realitzar un comparatiu complet de les ofertes del constructor, es preveu que percebrà per aquest treball els següents honoraris: H Sent: N P

= =

=

1,5 x Ka x N x P

€

Nombre d'ofertes. Partides d'obra que formen part de les ofertes (mitjana, si es presenten en nombre diferent).

5.5.8 Barem orientatiu per a Control de costos Si l'arquitecte, per no existir un contractista general, rep l'encàrrec de realitzar un seguiment dels costos de l'obra comprovant les desviacions que es produeixin, es determinaran els honoraris addicionals H d’aquests treballs d’acord amb la següent fórmula:

Sent:

H

=

1 % x Ct

€

Ct

=

Cost total de l’esmentada obra en Euros. (inclòs Benefici industrial + Despeses generals) 73

5.5.9

Barem orientatiu per intervenció com a coordinar de subcontractistes i industrials

Quan en una obra no existeixi contractista general i la propietat encarregui a l’arquitecte la contractació dels diferents oficis que en ella intervenen i la seva coordinació per al compliment d’un programa d’obra, es determinaran els honoraris addicionals H’ d’aquests treballs d’acord amb la següent fórmula: H Sent:

=

2 % x Ct

€

Ct = Cost total de l’esmentada obra en Euros.

5.5.10 Barem orientatiu per intervenció com a "Projecte Manager" (Assessor i coordinador de promocions Immobiliàries) Quan s'encarregui a l'arquitecte, l'organització general de la promoció, actuant el client únicament com inversor o agent financer de l'operació, i s'encarregui a l'arquitecte aquestes funcions pròpies del promotor, es determinaran els honoraris addicionals H'' d'aquests treballs d'acord amb la següent fórmula:

Sent:

H

=

4 % x Ct

Ct

=

Cost total de l’esmentada obra en Euros.

€

74

5.6. ENDERROCAMENT D'EDIFICACIONS El projecte d’enderroc deurà constar de memòria, informe tècnic, plànols i pressupost.

5.6.1 Barem orientatiu Els honoraris totals H, corresponents al projecte i direcció, referits a aquests treballs, s'obtindran amb la fórmula: H

=

P x Ce/100 €

Sent: P = Pressupost de l’enderroc, que s’obtindrà: Ce = Coeficient obtingut del QUADRE 5-D Si fos precís considerar volumetria d’enderroc, si no es detalla en plànols, a efectes orientatius s’estimarà segons les superfícies per planta: En edificis residencials En naus industrials

3 m/altura per planta 6 m/altura per planta

QUADRE 5-D P / Ka (Euros) Més de

Fins a “ “ “ “ “ “ “ Més de

20.000 50.000 100.000 150.000 200.000 500.000 750.000

“ “ “ “ “ “

20.000 50.000 100.000 150.000 200.000 500.000 750.000 1.000.000 1.000.000

Coeficient (Ce) 6,00 5,50 5,00 4,50 4,00 3,50 3,00 2,50 2,00

5.6.2 Desenvolupament per fases Quan la feina es realitzi per fases, correspondrà: 30 % 70 %

Redacció de projecte Direcció d’obres

5.6.3 Quantitat mínima Es recomana que els honoraris mínims a percebre per aquest tipus de treball segons aquest barem, siguin de: H

=

1.000 x Ka

Euros 75

Quan l'extracció de fonaments o elements subterranis, no formin part d'un projecte d'obra de nova planta s'aplicaran uns honoraris del 5 % del pressupost d'execució material. Quan fos necessari, a més a més, reconeixements o informes d'edificis adjacents s'aplicarà separadament el barem orientatiu 4. Quan siguin precises taxacions respecte a edificis adjacents o a l’aprofitament de l'enderrocament, els honoraris d'aquests treballs es calcularan per separat aplicant el barem orientatiu 4.

76

5.7. PROJECTES D'INSTAL·LACIONS

5.7.1 Barem orientatiu Pels treballs específics que desenvolupen els esquemes i el predimensionament previ d'instal·lacions de l'epígraf 1.4, per mitjà de càlculs, plànols, instruccions de muntatge, així com la seva inspecció i comprovació, es consideraran "projectes parcials" i sempre que siguin realitzats per un arquitecte, sigui o no l'autor del projecte d'execució o de la direcció de l'obra, s'aplicarà el present barem orientatiu en funció del pressupost d'execució material de les instal·lacions, tant si es tracta de treballs independents com si son percentatges sobre obra assenyalats en el Barem Orientatiu 1 Es calcularan amb la següent fórmula: H

=

7’5 % x P x C

Euros

On: P = Cost de les obres PEM. C = coeficient corrector expressat en el QUADRE 5-E

QUADRE 5-E P / Ka (Euros) Més de “ “ “

Fins a “ “ “ “ Més de

200.000 500.000 1.000.000 2.000.000

200.000 500.000 1.000.000 2.000.000 3.000.000 3.000.000

Coeficient (C) 1,00 0,90 0,80 0,70 0,60 0,50

5.7.2 Desenvolupament per fases Quan el barem s’apliqui parcialment es considerarà que el 70% correspon al projecte i el 30 % restant a la inspecció i comprovació de la instal·lació.

5.7.3 Quantitat mínima Es recomana que els honoraris mínims a percebre per aquest tipus de treball segons aquest barem, sigui de: H

=

1.200 x Ka

Euros

77

5.8

DIAGNOSI I MANTENIMENT D'EDIFICIS Diagnosi d’edificis Es tracta d’aquells treballs que permeten obtenir unes dades prèvies a la preparació d’un projecte d’obres de reforç i consolidació. El contingut és l’exigit per al tràmit de subvenció per reparacions de patologies estructurals. -

Contingut del document de diagnosi: Recollida de dades Situació de les patologies Pla d’assaig Resultats dels assaigs Causes de la patologia Actuacions a realitzar Valoració econòmica de l’actuació

5.8.1 Barem orientatiu per diagnosi d'edificis Es recomana que els honoraris mínims a percebre per aquest tipus de treball segons aquest barem, sigui de: H

=

N x J x Ka

€

Sent: H N J Ka

= = = =

Honoraris en Euros. Nombre de vivendes a l'edifici o unitats equivalents. Factor de la taula del QUADRE 5-F Factor actualització.

El nombre d’habitatges serà el real. No obstant, si el total construït dividit per 100 constituís un nombre d’unitats equivalents superior, és el que s’aplicaria. El treball inclourà una primera fase de recollida d'informació, ubicació de les patologies detectades i programa d'assaigs, que s’avalua en un 40 % (0,4J) i una segona fase, amb l’anàlisi de les causes de les patologies, les recomanacions sobre les actuacions a realitzar i l’estimació econòmica de costos, que s’avalua en el 60% restant (0,6J). QUADRE 5-F Nombre Vivendes o unitats equivalents

Des de 9 “ 21

Fins a 8 “ 20 “ 50 Més de 50

Factor J 250 180 160 140

78

Manteniment d’edificis Comprèn els treballs necessaris per a la redacció d’un manual de manteniment d’edificis o monuments per aconseguir un estat de conservació admissible, així com els treballs per a la gestió del manteniment d’edificis, incloent-hi el programa i el seguiment durant un any. Queda exclosa d’aquest barem la direcció d’obres de manteniment necessària, que comportarà minuta pel corresponent barem orientatiu.

Realització del manual de manteniment Solucions adoptades segons el tipus d’edifici. Especificació dels quadres de controls sistemàtics i controls cronològics adaptats dels diferents elements de l’immoble. Justificació del compliment de la normativa aplicable en cada moment. Descripció de la forma de realitzar els controls, quantitatius en volum, superfície, unitats o lots: -

Control integral. Control estadístic.

(Per cens) (Per mostres)

Lliurament del llibre de control a la propietat, signat per l’autor i visat pel Col·legi. Lliurament de l’inventari de provisions de materials que l’edifici ha de tenir en estoc per al manteniment a llarg termini. Lliurament del llistat i referències d’empreses especialitzades i entitats que fan manteniments concrets (ascensors, calderes, etc.).

5.8.2 Barem orientatiu per manteniment d’edificis Es recomana que els honoraris mínims anuals a percebre per aquest tipus de treball segons aquest barem, sigui de :

H

=

S x Q x T x E x Ka

€

On: H S Q

= = =

Honoraris en Euros Superfície de l'edifici o local en m2. Coeficient corrector expressat en el QUADRE 5.G

79

T

E

=

=

Factor tipològic: Edifici públic Edifici residencial Edifici d’oficines Edifici comercial Edifici industrial magatzem

4,00 3,50 3,00 2,50 2,00 1,50

Coeficient d'edat Més de 50 anys Entre 25 i 50 anys Entre 5 i 25 anys Menys de 5 anys

2,00 1,50 1,20 1,00

QUADRE 5-G Superfície

Q

Menys de 500 m2 Més de 500 m2 Més de 2.000 m2

Fins a 2.000 m2

1,00 0,80 0,60

En aquest barem s'inclou l'anotació en el llibre de l'edifici de les recomanacions que siguin conseqüència de la inspecció. No inclou l'emissió de qualsevol mena de certificat, que s’estimarà amb els corresponents honoraris per tal concepte. Quan es realitzin treballs diferents dels normals de conservació, reparació i manteniment, com ampliacions, reformes, demolicions o obres de nova planta, s'aplicaran amb independència els honoraris corresponents pels treballs d'arquitectura que corresponguin.

5.8.3

Quantitat mínima

Es recomana que els honoraris mínims a percebre per aquest tipus de treball segons aquest barem per la preparació d'un pla de manteniment amb una inspecció anual siguin de: H

=

500 x Ka

Euros

80

5.9. EXPEDIENTS DE LEGALITZACIÓ En els expedients de legalització s'aplicarà el Barem orientatiu que hauria correspost a les obres que constitueixen el seu objecte, amb les següents peculiaritats: 5.9.1

Barem orientatiu per legalitzacions amb menys de 4 anys d’antiguitat o de construcció il·legal sense coneixement de l’Administració. Documentació de projecte bàsic amb memòria descriptiva, plànols i estimació de pressupost actualitzat. Fotografies de l’estat actual. (Si s’escau). Certificat sobre l’estat constructiu i de compliment de normatives als efectes del seu ús o activitat, segons inspecció o proves realitzades. Si de la inspecció es dedueix que no és possible emetre el certificat positiu de legalització, l'arquitecte tindrà dret a percebre idèntics honoraris, sense perjudici de l'obligació d'incloure les recomanacions de les mesures a prendre perquè l'edifici esdevingui legalitzable. S’aplicarà el barem orientatiu d'una obra de nova planta en missió completa (B.O.1), sent a càrrec del client el cost dels assaigs i prospeccions, si s’escau.

5.9.2

Barem orientatiu per legalitzacions amb més de 4 anys d’antiguitat i de construcció coneguda per l’Administració. (Pagament d’IBI o Obra Nova declarada) Si es es tracta d’una construcció de més de 4 anys d’antiguitat i reconeguda per l’Administració (IBI o similar),caldrà fer un aixecament de plànols i memòria descriptiva amb certificat on es faci constar les circumstàncies d’acompliments de normatives i antiguitat. S'aplicarà un 70% d’una obra nova en missió completa (B.O.1), assimilat a una missió parcial de projecte bàsic, direcció d’obres i certificació.

5.9.3

Barem orientatiu per legalitzacions de més de 10 anys d’antiguitat, sense responsabilitat constructiva de l’arquitecte. Si es tracta d’una construcció de més de 10 anys d’antiguitat i reconeguda, caldrà tant sols un aixecament de plànols i memòria descriptiva on consti aquesta circumstància d’antiguitat. S'aplicarà un 35% d’una obra nova en missió completa (B.O.1), assimilat a una missió parcial de projecte bàsic.

81

5.9.4

EXPEDIENTS DE LEGALITZACIÓ D’INSTAL·LACIONS

5.9.4.1 Barem orientatiu per instal·lacions elèctriques, mecàniques i especials Pels treballs relatius a la preparació i tramitació d’expedients de legalització d’instal·lacions elèctriques, mecàniques i especials per obtenir la seva autorització administrativa per posada en marxa, s’aplicarà el present barem orientatiu d’honoraris en funció del pressupost d’execució material de les instal·lacions a legalitzar: H = 1’5 % x P x C On: P = Cost de les instal·lacions a legalitzar (PEM) C = Coeficient corrector expressat en el QUADRE 5-E

QUADRE 5-E P / Ka (Euros) Més de “ “ “

200.000 500.000 1.000.000 2.000.000

Fins a “ “ “ “ Més de

200.000 500.000 1.000.000 2.000.000 3.000.000 3.000.000

Coeficient (C) 1,00 0,90 0,80 0,70 0,60 0,50

Aquests honoraris s’entenen com a complement dels propis de les tarifes dels barems 1 i 5.7, és a dir, per desenvolupament d’expedients de legalització d’instal·lacions quan també es desenvolupen els projectes d’instal·lacions relacionats. Per encàrrecs independents de legalitzacions, és a dir, quan no s’encarrega a l’hora el desenvolupament dels projectes d’instal·lacions, s’aplicarà a les tarifes anteriors (Quadre 5-E) un recàrrec del 50%

5.9.4.2 Quantitat mínima Es recomana que els honoraris mínims a percebre per aquest tipus de treball segons aquests barems sigui de: H = 750 x Ka €

82

5.10

REDACCIÓ D’EXPEDIENTS DE LLICÈNCIES AMBIENTALS O D’ACTIVITATS

Treballs relatius a la redacció i tramitació d’expedients de llicències ambientals o d’activitats classificades. L’expedient constarà de: Memòria.

Dades de l’empresa i del centre o establiment. Activitat amb classificació decimal i categoria. Característiques del local. Relació de primeres matèries i productes intermedis. Relació de maquinaria i potències totals. Procés industrial i producció. Emmagatzematge i mesures de seguretat. Possibles repercussions sobre l’entorn, amb descripció de les mesures correctores. Nombre de personal en plantilla. Edificis d’ús públic pròxims, amb indicació de distàncies.

Plànols

Situació del local, edifici i entorn amb distàncies acotades. Plànols de plantes i seccions, acotats i amb indicacions en forma gràfica i numèrica de tot allò que sigui necessari o convenient per facilitar-ne l’examen i comprovació en relació amb el compliment de les ordenances que li siguin aplicables.

Certificació

Tramitació del certificat de comptabilitat urbanística Emissió del certificat per a la sol·licitud de l’acta d’inspecció final de l’activitat.

Als efectes contractuals, caldria que els honoraris obtinguts per l'aplicació d'un coeficient no siguin menors que els que resultin d'aplicar el coeficient immediat anterior al seu límit superior de superfície.

5.10.1 Barem orientatiu per a expedients d’activitat Els honoraris per la realització d’expedients d’activitat d’acord amb la Llei 3/98 i Decret 136/99 de la Generalitat de Catalunya seran els següents: H

=

S x C x Ka

€

Sent: S= C=

superfície del local en m2. coeficient segons QUADRE 5.I

83

Annexos Llei 3/98 QUADRE 5.I M2 ANNEX I C Fins a 100 10,80 Més de 100 a 300 8,40 “ 300 a 600 6,00 “ 600 a 1.000 4,80 “ 1.000 a 2.000 3,60 “ 2.000 a 5.000 3,00 “ 5.000 a 10.000 2,40 Més de 10.000 1,80

ANNEX II

C 9,00 7,00 5,00 4,00 3,00 2,50 2,00 1,50

ANNEX III

C 7,20 5,60 4,00 3,20 2,40 2,00 1,60 1,20

El mínim d'honoraris recomanable en Euros serà de 750 x Ka en activitats de l'Annex I, 600 x Ka en activitats de l'Annex II i 450 Ka. en activitats de l'Annex III. En cas que per raó de les Ordenances Municipals o normatives d'altres Organismes, només fos necessari presentar una comunicació prèvia i una documentació mínima al final de l'obra, es recomana aplicar una reducció del 50% als barems de l'Annex III.

5.10.2 REDACCIÓ PROJECTES PLA D’EMERGÈNCIA En cas de ser necessari realitzar un Pla d’emergència es consideraran uns honoraris complementaris del 50% sobre els honoraris de la llicència ambiental o d’activitats. Treballs relatius a la redacció de plans d’emergència Constarà de: Document núm. 1 – Avaluació del risc Document núm. 2 – Mitjans de protecció Document núm. 3 – Pla d’emergència Document núm. 4 - Implantació

84

5.11

TREBALLS DE SEGURETAT I SALUT. (Segons el R.D. 1627/97)

5.11.1 Barem orientatiu per a treballs de seguretat Els honoraris H, corresponents als diferents treballs de seguretat i salut, es calcularan en funció dels honoraris corresponents al coeficient per direcció d’obres del Barem Orientatiu 1. (QUADRE 1) apartats 1.7.3 i 1.74 d’aquests barems, i que a aquests efectes denominem Hd. En funció dels d’Hd, els honoraris per aquest tipus de treball seran els següents: I)

Redacció de l'estudi de bàsic seguretat i salut. Inclou si s’escau la coordinació en fase de projecte: H

=

Hd x 0,15

€

Quantitat mínima = 150 Euros

II)

Redacció de l’estudi de seguretat i salut. Inclou si s’escau la coordinació en fase de projecte: H

=

Hd x 0,25

€

Quantitat mínima = 1.200 Euros

III)

Coordinació en fase d’execució d’obra (inclou aprovació i control del compliment del Pla de Seguretat i Salut: H

=

Hd x 0,35

€

Quantitat mínima = 350 Euros

IV)

Encàrrec complet (Estudi bàsic se Seguretat i Salut i coordinació (I+III) H

=

Hd x 0,40

€

Quantitat mínima = 400 Euros

V)

Encàrrec complet (Estudi de Seguretat i Salut (II+III) H

=

Hd x 0,50

€

Quantitat mínima = 2.500 Euros

85

5.12 GESTIÓ ADMINISTRATIVA DELS PROJECTES. DIRECCIÓ I DOCUMENTS DERIVATS. 5.12.1 Barem orientatiu per gestió administartiva dels projectes. Direcció i documents derivats. Quan per mandat del client s’encarregui a l’arquitecte, la intervenció d’un tercer especialista, aquell podrà percebre com a despesa d’intermediació, un percentatge del cost del treball d’entre un 10% i un 15%, segons es tracti de treballs materials o d’honoraris, sense perjudici de les disposicions de l’article 4-2 de la LOE.

5.12.2 Quantitat mínima Es recomana que els honoraris minims a percebre per a aquest tipus de treball segons aquests Barem sigui de: H

=

150 x Ka Euros

86

6. TREBALLS TARIFATS PER TEMPS.

BAREM ORIENTATIU 6

6.0. 6.1. 6.2.

OBJECTE D'AQUEST BAREM ORIENTATIU. BAREM ORIENTATIU D’HONORARIS QUANTITAT MÍNIMA.

87

6.0. OBJECTE El present barem orientatiu fa referència a aquells treballs en els quals el conveni amb el client no sigui constitutiu de contracte laboral, o als que –per les seves característiquesno permeten l’aplicació de barems específics, o finalment, aquells altres en els quals precisament és el barem específic el que assenyala que caldrà aplicar la valoració d’honoraris per temps. Sempre es podrà considerar convenient l’aplicació del present barem per temps, i aquest serà el criteri dirigent de la Junta de Govern, quan existeixin dubtes o discussions sobre l’aplicació de qualsevol altre paràmetre dels apartats 3, 4 i 5.

6.1

Barem orientatiu de treballs per temps

Treballs personals de l’arquitecte, amb responsabilitat professional Quant s’apliqui el barem orientatiu als treballs per temps, els honoraris H s’obtindran en funció del número d’hores emprades d’acord amb la següent fórmula: H

=

N x P x Ka

€

Sent: N= P=

Ka =

Número d'hores emprades Preu per hora, pot oscil·lar entre 75 € i 150 €., en funció de la importància del tema, responsabilitat, nivell de coneixements, o qualsevol altra circumstància intrínseca al propi arquitecte. D’una manera especial s'aplicarà el preu màxim si es tracta d'un tema d'especialització o de peculiar responsabilitat Factor d'actualització

S'entén que aquest barem orientatiu horari, inclou únicament la feina personal de l'arquitecte amb la part proporcional de despeses inherents imprescindibles per a l'exercici professional, com són la implantació i manteniment del local destinat a estudi professional i els seus serveis d'aigua, electricitat i telèfon, els equips informàtics, les fotocopiadores i altres màquines d'oficina, la compra de llibres, subscripció a revistes, quotes col·legials, i, en el seu cas, la secretària personal, i unes altres despeses similars, però no inclou els treballs ni les despeses d'altres empleats fixos o eventuals, o de col·laboradors interns o externs, ni les còpies de documents o plànols, ni tampoc, les fotografies, ni maquetes, ni treballs d'enquadernació, ni altres similars. Si es precisen treballs de col·laboració d’altres persones, tècniques o no, així com, treballs de delineació, aixecament de plànols, amidaments, mecanografia i similars, es facturaran independentment, juntament amb la partida de despeses de bestretes, fins i tot en el supòsit que siguin realitzats per personal contractat de forma permanent per l’arquitecte. Els desplaçaments i estades també es minutaran de forma independent, d'acord amb el barem orientatiu 7.

88

Treballs desenvolupats en estudis d’arquitectura, sense responsabilitat professional Quan el treball a valorar per temps, sigui el de un professional arquitecte col·laborant en el despatx d’un altre arquitecte, però sense responsabilitat ni autoria de propietat intel·lectual, el preu hora estimat serà el 20% del que estableix el barem, és a dir, entre 15 i 30 €/hora x Ka. Treballs d’arquitecte en pràctiques Durant els tres primers anys de col·legiació dels arquitectes, se’ls podrà contractar per altres arquitectes, per a treballs de col·laboració amb contracte de pràctiques. Independent del tipus de col·laboració, que podrà ser proporcional a la intervenció i responsabilitat del col·laborador, es recomana que els honoraris no siguin inferiors a una quantificació de preu/hora equivalent a 12 €/ hora x Ka.

6.2

Quantitat mínima

Es recomana que els honoraris mínims a percebre per aquest tipus de treball segons aquest barem, siguin de N= 4 hores

89

7. DESPESES PER DIETES I DESPLAÇAMENTS. BAREM ORIENTATIU 7

7.0. 7.1.

OBJECTE DEL BAREM ORIENTATIU. DETERMINACIÓ DE LES DESPESES.

=======

90

7.0

OBJECTE

Constitueix l'objecte d'aquest barem orientatiu la determinació de les despeses originades pels treballs que exigeixin desplaçaments de l'arquitecte fora de l'àmbit de la seva demarcació col·legial.

7.1

Barem orientatiu per despeses de transport i desplaçament

L'avaluació de les despeses produïdes per l’arquitecte fora de la seva demarcació col·legial, es determinarà en funció dels costos reals dels desplaçaments des del municipi de la seva residència, que l’arquitecte podrà facturar com a bestreta, que caldrà acreditar. No obstant això, i de forma alternativa, l'arquitecte podrà facturar directament els següents conceptes:

A)

Despeses de transport. Si es tracta de desplaçaments en qualsevol mitjà de transport públic, es percebrà la despesa corresponent. Si es tracta de desplaçaments en vehicle propi, s'aplicarà el barem orientatiu a raó de 0,6 x Ka €/Km.

B)

Mitja dieta Es percebran 75 x Ka Euros.

C)

Dieta completa Es percebran 150 x Ka Euros.

D)

Dieta completa amb pernocta Es percebran 350 x Ka Euros.

============

91