Hª de l'Art

HISTÒRIA DE L’ART ( 2n BATXILLERAT) PRESENTACIO ASSIGNATURA. 1.Material • •

Llibre de text: Visualart (Ed. Vicens Vives) Material bàsic: Folis o llibreta (fulls blancs)

2.Temari 1.Introducció teòrica i procedimental • Concepte d’art • Naturalesa de l’obra d’art • Estils • Classificació art i mecenes • Procediments artístics (arquitectura, pintura i escultura) • Fitxa per comentar una obra d’art 2.Comentari d’obres d’art • Art clàssic (Grècia i Roma) • Art medieval (Romànic i Gòtic) • Art modern (segles XV, XVI, XVII i XVIII) • Art contemporani (segles XIX I XX) 3.Temporalització 11ª avaluació:

Introducció teòrica i procedimental Art clàssic Art medieval (romànic)

22ª avaluació:

Art medieval (gòtic) Art modern (renaixement i barroc) Art contemporani (finals XVIII i XIX)

33ª avaluació

Art Contemporani (XIX i XX)

4.Avaluació 2 proves escrites per trimestre. Nota mitja mínima 3’5/4. Amb el segon examen hi haurà una recuperació del primer. Al maig hi haurà recuperacions per avaluacions senceres. 4Conceptes 5Procediments 6Actituds

(60%) (30%) (10%)

HISTÒRIA DE L’ART Branca de la historiografia que estudia les manifestacions artístiques al llarg de la història

de la humanitat (sobre tot la d’occident) i la seva posterior classificació i interpretació. Es refereix a les arts visuals (arquitectura, pintura i escultura)

HISTÒRIA DE L’ART 1. INTRODUCCIÓ TEÒRICA I PROCEDIMENTAL 1.CONCEPTE D’ART La paraula art prové del llatí ars (ofici). El concepte d’art és occidental. L’art és essencialment humà: L’art prové d’un innat impuls humà per crear: els nens dibuixen, construeixen..., sempre creen; els animals només creen dins la natura i el que fan ve determinat per la natura de la seva espècie i no expressen ni idees individuals ni culturals; Les estructures que fan els animals no signifiquen res, no són simbòliques, diferentment de les humanes; per exemple, l’arquitectura, té un propòsit utilitari, com les construccions animals, però també té una forma simbòlica i un significat. L’art no sempre és narratiu i tendeix a l’abstracció. Té com a finalitat expressar, comunicar, conèixer la realitat. L’art és la creació de formes i l’artesania seria la reproducció de formes. 2.NATURALESA DE L’OBRA D’ART -Quins factors influeixen en la obra? 1LA PERSONALITAT DE L’ARTISTA (Estudiar les obres d’un artista és una manera de conèixer la seva personalitat= com un test per un psicòleg)Ex: Van Gogh 2LES IDEES DE L’ÈPOCA (influeixen el conjunt de pensaments i sentiments del moment)EX:art romànic: antinaturalista..religiós 3LES CIRCUMSTÀNCIES SOCIALS (no viuen aïllats) Ex: sobretot arquitectura: Castells…Caiguda Imperi Romà; Ex:Quantitat de temples i santuaris a l’art clàssic Grec…Sostrat religiós important…impensable en una societat industrial;EX: quan apareix el palau amb un predomini de les catedrals: amb l’aparició de la burgesia. I LA SOCIETAT: influeix l’educació, les vivències socials, els encàrrecs aliens als seus desitjos Es lliure l’artista?… 4ELS CONEIXEMENTS TÈCNICS i LES CARACTERÍSTIQUES DEL MATERIAL. EX: la volta de creueria va ser una revolució a l’Edat Mitjana però actualment no tindria sentit en les estructures actuals que fan servir ferro i ciment.

3.ELS ESTILS ARTÍSTICS -Què vol dir Estil? FORMA PRÒPIA DE REALITZAR LES OBRES QUE TÉ UN ARTISTA O UNA ÈPOCA -Quins estils es fan servir actualment per definir les obres? CLÀSSIC, POSCLÀSIC, ROMÀNIC, GÒTIC, RENAIXENTISTA, MANIERISTA, BARROC, ROCOCÓ, NEOCLASSIC ALS QUE S’AFEGIRAN ESL ISMES DELS SEGLES XIX I XX: ROMANTICISME, IMPRESSIONISME, EXPRESSIONISME, FAUVISME, CUBISME, FUTURISME, SURREALISME, HIPERREALISME, ETC. -Encara que no es pot generalitzar, sovint s’ha analitzat un estil amb un criteri biològic, segons els qual la forma artística d’un estil naixeria, trobaria la seva plenitud i finalment degeneraria 4.DIFERENTS FORMES DE CLASSIFICACIÓ DE L’ART -Les formes de classificar i definir art han canviat segons les èpoques? -Hi han arts superiors i arts inferiors? SI.(Hi ha classificacions diferents per a cada època) Ex: -Antiguitat Clàssica: -art: qualsevol habilitat manual o intel·lectual -Edat Mitjana: - arts lliberals (realitzada pels homes lliures que estudiaven en les universitats: trivium (gramàtica, lògica i retòrica) i cuadrivium (aritmètica, geometria, astronomia i música) -arts manuals (realitzada pels artesans innobles i INFERIORS (les plàstiques) -Renaixement: -arts majors (Arquitectura, escultura i pintura) -arts menors (orfebreria, fusta, cuir, tapissos, vidre, esmalt, ceràmica, etc) -S.XX: -Es va incorporar el cinema, el cartell, el còmic, el disseny, el vídeo, etc 5.ELS MECENES -Qui són els mecenes? AMANTS DE L’ART, QUE A MÉS EL PROTEGEIXEN.(És un col·leccionista, però a més estimula la creació mitjançant la compra i la creació de condicions pel desenvolupament de l’art: beques, concursos…Però amb un INTERÈS econòmic: inverteixen amb l’esperança de treure algun profit. Han estat mecenes: L’ESTAT I L’ESGLÉSIA (en determinats moments històrics han patrocinat principalment) Ex: durant el Cristianisme l’Església i la Monarquia fins al segle XIII únic mecenes; SXIV Burgesia: burgès mecenes (Medici, Pitti, etc);Fins s XIX Església, Estat i Burgesia; S XX Canvia Estat patrocinador indirecte (desgravacions, protecció, etc) i nou: Grups

FINANCERS, grups econòmics o subjectes aïllats són els MECENES. 6.ELS PROCEDIMENTS ARTÍSTICS 1ARQUITECTURA -Quina és la veritable dificultat? La cobertura superior dels edificis: la història de l’arquitectura es la història dels sistemes de cobriment. -Elements de suport :

Murs (aparells-tipus; finestres i portes-parts) Pilars (definició; tipus) Columnes (parts)

- Elements suportats:

Llinda (definició; Característiques arquitectura clàssica) Arcs (definició; elements-força; tipus) -Volta (definició,parts ; tipus) -Cúpula

- Elements de suport: -Murs : un aspecte bàsic dels murs és: -l’aparell.: la forma en la qual es col·loquen els elements o materials que composen un mur. -tipus: -regulars: maons o carreus -irregulars: paredat -portes i finestres (dibuix pàgina 65 Visualart) -Pilars (tenen les mateixes parts que una columna) -definició: elements de suport verticals de secció poligonal (secció bàsica:quadrat) -tipus: -estípits: forma de tronc de piràmide (barroc) -pilastres: quan estan adossades a un mur -Columnes (Capitell, fust i base) -definició: element sustentant vertical de secció corba, generalment circular - Elements suportats: -Llinda: -Element sostingut horitzontalment i construït d’una sola peça. -Característiques de l’arquitectura clàssica: típicament estàtica (Grècia, Egipte, Roma) Parts: (pàgina 2 Visualart) -Entaulament: element horitzontal sustentat per les columnes. Format per arquitrau, fris i cornisa. -Fris: el dòric està dividit en tríglifs, amb 3 bandes verticals, i mètopes decorades amb escultures. -Coberta exterior de dos aigües

-Frontó: element en forma de triangle que inclou el timpà -Timpà:element interior del frontó

-Arc: (pàgina 32,57,89 Visualart) -Definició: element suportat de forma generalment corba -Parts: dovelles (no hi ha força vertical es converteix en obliqua, la central: clau) -Tipus: mig punt, apuntat, ferradura, peraltat... L’arc va donar lloc a : (pàgina 32,57,89 Visualart) -Voltes: coberta que sorgeix de la projecció imaginària d’un arc -Tipus: (agafa els noms dels arcs) 1de canó: amb un arc semicircular (contraforts exteriors) 2d’aresta :creuament de 2 de canó (4 punts de força i no 2) 3d’ogiva (arcbotants) -Cúpules: coberta sorgida de la projecció imaginària d’un arc, que continuï un moviment de rotació sobre si mateix. -Parts: (pàgines 124, 126 Visualart) 1Tambor (cos de llums) 2Llanterna (ajuda a donar llum a l’interior) 3Trombes i Petxines (Per resoldre el problema del seu assentament en un espai quadrat)

A partir d’aquí es poden diferenciar 3 tipus de sistemes constructius: 5Arquitravat (formes rectes: Grècia) 6Arquitravat i voltat (combinació d’arquitraus i arcs, voltes o cúpules: de Roma al s. XVIII) 7Materials industrials (utilització del ferro, ciment armat, acer...: s. XIX i XX)

 ESCULTURA 1.Elements escultòrics (mètodes, materials i tècniques) Mètode

Material

Tècnica

Afegint

argila metall fusta

modelatge soldatge encolat

Sostraient

pedra fusta

esculpit talla

Buidant

escaiola formigó metall plàstic cera

2.Tipus -Exempta: escultura de 3 dimensions i ple relleu (20, 21 Visualart) -Relleu: no té les 3 dimensions(forma no exempta treballada en 2 dimensions) Segons el que sobresurt del pla: (22, 70, 74 Visualart) 1baix relleu 2mig relleu 3alt relleu 3.Aspectes -Composició: manera de disposar les parts de l’escultura o relleu. Cal fixarse en la proporció de la figura, en els eixos de simetria o dissimetria observant el joc de llums i ombres sobre l’obra. També analitza la relació entre el moviment i el repòs. (14, 20, 26, Visualart)

 PINTURA 1.Tècniques pictòriques La majoria dels procediments o tècniques de la pintura les elaborem afegint un element denominat aglutinant al pigment o color en pols, aquest aglutinant determina la tècnica: Material

Procediment

Suport

pigment i aigua de calç

fresc (82)

paret arrebossada (estuc)

pigment i goma

aquarel·la

paper blanc

pigment i cola

Aiguada (286) o guaix

paper estuc

pigment i ou

tremp d’ou (84)

fusta tela

pigment i oli de lli o nous

fusta tela paper metall pedra

oli (174)

Pigment, resina i cera

encàustica

murs teles fusta

Pigment i àcid acrílic

acrílic (290)

fusta tela paper metall pedra

Tessel·les diverses

mosaic (54)

murs terres

Vidres de colors

vitralls (93)

vans

Fresc: Es realitza sobre el arrebossat del mur quan encara és humit. Es posa calç i sorra. La pintura es barreja amb aigua de calç per que s’integra millor. S’ha de pintar ràpid ja que ha de ser humit el mur . Quan està eixut es forma carbonat càlcic que és molt resistent a l’aire lliure. La calç dona molta lluminositat. Fresc sec: Obra pictòrica mural feta amb la tècnica del tremp, aplicada damunt un

lliscat ja sec. L’aquarel·la: Només s’utilitza l’aigua. S’asseca ràpidament, per tant es necessita tècnica ràpida . Aiguada o guaix: utilitza l’aigua però també utilitza el pigment blanc. Els tons són més foscos però permet que un color clar pugui aplicar-se sobre un altre fosc. També anomenada genèricament pintura al tremp. Tremp d’ou: al fer servir ous es més brillant i lent d’eixugar per això facilita els modelatges. L`oli: és el procediment més lent d’eixugar de tots. Permet un treball més lent i es pot interrompre sense perjudici per l’obra. Inconvenient: la foscor dels olis. (a partir del segle XVI el més utilitzat) L’encàustica: Es feia servir antigament per conservar les pintures al fresc. Acrílics: És com el tremp i l’oli però la seva capacitat per cobrir un color amb un altre és inferior. S’ha utilitzat per murals a l’exterior per la reva resistència. El mosaic: no utilitza pigments, només les peces petites (tessel·les) Vitralls: semblant al mosaic, a partir d’un dibuix o d’una composició prèvia. 2.Aspectes: -el dibuix -el color -la llum -la profunditat -la composició -el tema

7.FITXA PER COMENTAR UNA OBRA D’ART

ARQUITECTURA 1.Documentació general: Nom edifici, arquitecte, cronologia, localització Estil Materials utilitzats Sistema constructiu Dimensions

Pedra, maó, ferro... Arquitravat, voltat, amb materials industrials Longitud, alçada.

2.Anàlisi formal: Elements de suport Elements suportats

Espai exterior

Espai interior Estil

Columna, pilar, contrafort Coberta, arcs (tipus), volta Dimensions Línees dominants (horitzontalitat/verticalitat i curvilinealitat/rectilinealitat) Escala humana/no humana Façana i relació amb l’interior Relació amb l’entorn Planta (distribució, bàsica de l’espai) Dimensions Unitat/fragmentació Il·luminació De l’autor, de l’època, precedent i consegüent

3.Interpretació: Contingut i significació Funció

Caràcter religiós, civil, públic, privat Símbols exteriors, interiors, decoratius Encàrrec de l’obra Relació de forma i símbols amb l’època històrica Relació de la funció amb l’època històrica. Religiosa

Político-administrativa Recreativa Productiva/comercial Serveis i comunicacions Habitatge Altres

ESCULTURA 1.Documentació general: Títol, autor, cronologia Estil Tècnica Material Formes Tipologia Cromatisme

Talla, fosa, forja Pedra, marbre, metall, fusta Exempta, relleu Dempeus, bust, retrat, orant, sedent, jacent, eqüestre, grup. Monocroma, policroma

Dimensions Localització Tema

Actual, original De què traca l’obra

2.Anàlisi formal: Composició Ritme Estil

Proporció, eixos de simetria, llum Repòs, moviment, De l’autor, de l’època, precedent i consegüent

3.Interpretació: Contingut i significació

Funció

Font del tema, interpretació del tema. Encàrrec de l’obra A qui s’adreça l’obra Relació entre forma i tema i època històrica Decorativa Lúdica (per plaer, diversió...) Religiosa Il·lustrativa, pedagògica Propagandística Commemorativa

Altres

PINTURA 1.Documentació general: Títol, autor, cronologia Estil Tècnica

Pintura al fresc, al tremp, a l’oli...

Suport

Mur, fusta, tela...

Dimensions Localització

Actual, original

Tema

De què traca l’obra

2.Anàlisi formal: Línea i dibuix Colors Llum Composició Estil

Predomini de la recta Predomini de la corba Perspectiva Freds Càlids Real Irreal o simbòlica Simètrica/asimètrica Superficial/profunda (1r pla/últim pla) Línees principals (diagonal, piramidal, circular ...) De l’autor, de l’època, precedent i consegüent

3.Interpretació:

Contingut i significació

Funció

Font del tema, interpretació del tema. Encàrrec de l’obra A qui s’adreça l’obra Gènere religiós, retrat, natura morta, narratiu, històric, paisatgístic... Relació entre forma i símbols amb l’època històrica Decorativa Religiosa Il·lustrativa, pedagògica Propagandística Commemorativa

Altres

CIVILITZACIÓ GREGA CONTEXT HISTÒRIC 1Cultura de la mediterrània oriental (VIII aC /I aC) 2Religió politeista (mitologia grega) 3Antropocèntrica 4Cultura: Sòcrates, Plató, Aristòtil (filosofia) Arquímedes (física), Pitàgores (matemàtiques) Èsquil (teatre)... -Època arcaica 1Organitzada en “polis” (ciutats) independents i a vegades rivals unes de les altres 2Govern: oligarquia → Sistema de govern en mans de poques persones 3Grans navegants i comerciants → Les colonitzacions per la Mediterrània -Època clàssica 1La democràcia atenesa: les classes mitjanes sota el mandat de Pèricles (V aC) la democràcia (govern del poble) com a forma de govern. -Època hel·lenística 2Constitució d’un sol estat dominat pels macedonis. 3Alexandre el gran va conquerir territoris de l’Orient Mitjà i va estendre la cultura grega.

ART GREC 3 Períodes: 1Període arcaic (s. VII aC fins al 475 aC). Extensió cultura grega pel Mediterrani. Establiment dels ordres arquitectònics. 2Període clàssic (475 aC fins el 323 aC). Entre la finalització de les Guerres Mèdiques (entre grecs i perses) i la mort d’Alexandre el Gran. És l’etapa de + esplendor. 3Període hel·lenístic (323 aC fins al 31 aC). Acaba amb la conquesta romana Influències orientals Arquitectura Trets característics: 1Arquitravada (línies horitzontals i verticals) 2Cerca de l’harmonia a través de refinaments òptics (inclinació columnes, èntasi columnes, distància desigual entre columnes, curvatura entaulament...→ per corregir les pertorbacions que els efectes òptics podien produir en una arquitectura de línies rectes) 3Feta a la mesura del ésser humà (rebutja el monumentalitat) 4Classificació en ordres (dòric i jònic a l’època arcaica i el corinti al final del clàssic però utilitzat al hel·lenístic) 5Materials + usats: marbre i pedra 6Tipologia: temples, teatres, àgores, estadis... 7Cal·licrates, Ictinos, Policlet, Mnèsicles Escultura Trets característics: 1Antropocentrisme 2Ideal bellesa: proporció i equilibri 3Semblança al natural (però no el retrat sinó el cànon) 4Policromia (perduda amb el temps) 5Materials: marbre, pedra i bronze 6Tipologia: exempta i relleu

-P. arcaic: 1Frontalitat i rigidesa 2Cama avançada 3Braços enganxats al cos 4Músculs esquemàtics 5Somriure arcaic i ulls ametllats 6Policroma 7Influència egípcia

-P. clàssic Inicis: 1actitud més natural 2Braços desenganxats 3Contrapposto (cama que aguanta: una part del cos tensa i l’altra distesa) 4Pèrdua de la frontalitat del cap 5Moviment contingut 6Cànon de bellesa (proporció matemàtica) 7Miró, Policlet, Fídies (V aC) Clàssic 1Major suavitat i harmonia del cos 2Corba praxiteliana (figura lleugerament arquejada) 3Atenció als sentiments i emocions 4Retrat individualitzat 5Praxíteles, Lísip (VI aC)

-P. hel·lenístic 1Valora el pathos (intensitat extrema dels sentiments) 2Trenca la serenitat i equilibri del període anterior 3Més moviment i realisme 4Grups escultòrics 5Influència oriental

6Epígon, Agesandre

CIVILITZACIÓ ROMANA CONTEXT HISTÒRIC (VIII aC. I el s. V dC) Els orígens de Roma Origen a la ciutat de Roma a l’any 753 aC. (és aprox. ja que és una llegenda) Els etruscos: fundadors de Roma. 3 etapes històriques: 1.Roma durant la Monarquia • Roma va ser governada per un rei, vitalici però no hereditari, que era assistit pel Senat (les famílies nobles o patricis) • Poc a poc va anar conquerint el centre i el nord d’Itàlia

2.La República 1Al s. VI aC es va acabar la Monarquia i es va instaurar la República. En la República els ciutadans escollien els magistrats que eren aconsellats pel Senat. 2-Societat romana dividida en tres grups: -Patricis

-Plebeus

-Esclaus (lliberts)

3Les dones no tenien cap dret polític i sempre depenien d’un home. -L’expansió de Roma: Exèrcit organitzat en legions va anar conquerint primer tota la península d’Itàlia i posteriorment després de vèncer als cartaginesos en les guerres púniques i es va convertir en la dominadora de les dues ribes del Mediterrani.

3.L’imperi romà Degut a la situació de crisi política i social, un general de l’exèrcit romà, Octavi August a l’any 27 aC va proclamar-se emperador. L’emperador concentrava tots els poders: -Era el cap militar i religiós -Presentava les lleis

-Decidia sobre la guerra i la pau -Considerat un déu

-La màxima expansió de l’imperi romà Durant els s. I i II, l’imperi va adquirir la màxima expansió: Des de les illes britàniques al nord fins el desert del Sàhara al sud i des de Mesopotàmia a l’est fins a Hispània a l’oest L’imperi es dividia en províncies sota l’autoritat d’un governador que depenia de l’emperador i havia de pagar impostos a Roma. Les fronteres defensades per les legions. Hi havia intercanvis comercials entre les diferents províncies per terra (vies romanes) o pel Mediterrani. Roma, la capital de l’imperi Roma era el centre de l’imperi. Al s. II tenia més d’un milió d’habitants. El fòrum era el centre de reunió de la ciutat i on estaven els principals edificis.

ART ROMÀ 2 grans etapes: 1.Període republicà (s. III aC – ½ I aC): 1Influències gregues (arquitrau, ordres grecs) 2Influències etrusques (arc, columna toscana, pintures murals, retrats no idealitzats) 2.Període imperial ( a partir ½ I aC) 1Maduresa de l’art romà Trets característics art romà:  Gran eclecticisme (per extensió de l’imperi)  Anonimat artistes (glorificació dels mecenes)  Primacia dels elements tècnics i pràctics per sobre dels estètics Arquitectura -Característiques: + originalitat i independència 2 ordres nous (a part dels grecs)

Compost (corinti i jònic) Toscà (semblant al dòric però amb fust llis i amb base)

1Arc de mig punt, volta de canó i volta d’aresta (encreuament 2 de canó) 2Utilització cúpula 3Materials més comuns: pedra, maó, marbre, morter, formigó, fusta.

4Concepció urbanística de l’arquitectura: -Ciutat era punt de referència romà (cardo: nord/sud; decumanus: oest/est) -Fòrum (àgora grega) era el punt de confluència dels 2 carrers i el centre polític, social i econòmic. -Tipologia Religiosa 1Temple: deriva del temple grec amb planta rectangular o circular. Incorpora el pòdium i sòcol amb escales al davant. Civil 1Basílica: justícia, reunions comerciants i assemblees populars (precedent basíliques cristianes) 2Amfiteatre: Lluita gladiadors, feres.... El més important és el Colosseu. 3Teatre: deriva del grec 4Circ: inspirat en els estadis grecs. Curses de cavalls i carros 5Termes: banys i natació i també punts de reunió 6Arc de triomf i columna commemorativa: esdeveniments importants 7Ponts i aqüeductes 8Vies: comunicació imperi 9Casa: 2 tipus: domus (unifamiliar) i insulae (edificis de plantes)

Escultura -Característiques 1Gran influència escultura hel·lenística (gràcies a còpies romanes es coneixen obres gregues) 2Realisme en contraposició a l’idealisme grec 3Subordinació de l’escultura a l’arquitectura (relleus) 4Materials: bronze, marbre i pedra 5Tipologia: retrat i relleus commemoratius

Pintura i mosaic -Característiques 1Preferència per la pintura mural 2Mosaics: paviments i parets 3Realisme 4Temes mitològics, quotidians, retrats, paisatges... 5Tendència a representar trets individuals 6Finalitat decorativa

L’EDAT MITJANA CONTEXT HISTÒRIC 1Alta Edat Mitjana (s.V fins el s. XII) 2Baixa Edat Mitjana (XIII al XV) Destaquen 3 elements per explicar el context històric on va aparèixer l’art romànic: 1.El terror de l’any 1000 2.Els pelegrinatges 3.El feudalisme 1.El terror de l’any 1000 • Un conjunt de circumstàncies polítiques (invasions normandes, musulmanes, hongareses) • Una societat molt violenta sense fronteres clares Van crear una situació de neguit que la població va formular en clau religiosa per la proximitat de l’any 1000. Quan al 1000 i al 1033 es va veure que no s’acabava el món es van barrejar sentiments d’acció de gràcies amb la convicció de que s’encetava una època de calamitats (fams, guerres, malalties...). Així la religiositat va marcar tota la societat i també l’art (monstres, visions infernals, judici final...) 2.Els pelegrinatges En aquest context de fervor religiós s’han d’entendre els pelegrinatges. Els més importants a les ciutats santes (Jerusalem, Roma i Santiago de Compostel·la) Aquest últim donarà lloc al camí de Santiago que serà una ruta plena d’edificis de culte (esglésies i monestirs) amb una sèrie de trets comuns.

3.El feudalisme Feudalisme: sistema polític, econòmic i social d’Europa Occidental a partir del s. IX. Romànic manifestació artística del feudalisme. Era una societat dominada per la noblesa i l’Església, per tant l’art serà el reflex de la dominació d’aquests 2 estaments. Els edificis religiosos (esglésies i monestirs) seran fortaleses (castells de Déu) que juntament amb els castells donaran fe del poder i superioritat d’aquests 2 estaments privilegiats. Característiques de la societat feudal • Fragmentació política (el rei era el noble més poderós, però els nobles manaven en el seu feu) • Societat rural • Economia: agricultura de subsistència i poc comerç • Societat estamental: privilegiats i no privilegiats (+ 95% ) • Relacions de vassallatge (entre nobles) i de servitud (entre pagesos i nobles)

ART ROMÀNIC(Alta Edat Mitjana: s. X fins principis del s. XIII) El terme romànic va ser proposat al segle XIX i feia referència a l’art romà i a la formació de les llengües romàniques. A banda de les influències de l’art romà també rebrà influències bizantines, islàmiques, germàniques... Arquitectura -Característiques: • Pintura i escultura subordinades a arquitectura • Arc de mig punt, • Volta de canó i volta d’aresta (encreuament 2 de canó) per a la coberta. Cúpula per cobrir creuers. • Columnes i pilars ( sobretot cruciformes) principals elements interiors de sustentació • Els contraforts i els murs massissos suporten la càrrega de les voltes. • Poca llum i clarobscur (escasses i petites obertures) • Materials més comú: pedra. -Tipologia • Església (planta creu llatina amb cimbori i campanar) • Monestir articulat al voltant del claustre. • El castell.

Escultura -Característiques • Subordinada

a

algunes

parts

dels

edificis

que

provocarà

deformacions en els personatges (portalades, capitells...). També destaquen les “majestats o marededéus • Manca de perspectiva i de fons arquitectònic o paisatgístic. Ordenació jeràrquica dels personatges. • Basarda als espais buits (horror vacui) • Expressivitat i simbolisme comporten manca de realisme • Policroma (perduda en molts casos) • Temes religiosos amb un caràcter moral i pedagògic. També elements geomètrics, animals i vegetals per decorar. • Tipologia: Baix i alt relleus i exempta. • Funció d’adoctrinament més que decorativa (dirigida a un poble religiós i analfabet) Pintura -Característiques • Pintura mural i sobre taula • Pintura mural sobre murs, voltes. • Figures hieràtiques i monumentals • Colors vius i dibuix gruixut per emmarcar les figures. • Expressivitat i simbolisme comporten manca de realisme • Manca de perspectiva i de fons arquitectònic o paisatgístic. Ordenació jeràrquica dels personatges.

• Temes: Pantocràtor , tetramorf (símbols dels 4 evangelistes que envolten la figura de Crist), vides sants, il·lustracions llibres sagrats... • Funció d’adoctrinament més que decorativa (dirigida a un poble religiós i analfabet)

L’ESGLÉSIA ROMÀNICA Situa els números de cada un dels següents elements en la reconstrucció de l’església:

1.Torre 2.Creuer 3.Nau central 4.Cimbori 5.Portada 6.Arc 7.Volta 8.Absis 9.Absidiol 10. Transsepte

L’ESGLÉSIA ROMÀNICA

Torres Cimbori

Volta Arc Portada

Nau central

Creuer Absis Absidiol

Transsepte

L’EDAT MITJANA CONTEXT HISTÒRIC Baixa Edat Mitjana (XII-XIII al XV) Destaquen 3 elements per explicar el context històric on va aparèixer l’art gòtic: 1.Reforma cistercenca 2.Incipient humanisme 3.Estructura social nova 1. Reforma cistercenca ½ s. XII: Sant Bernat va crear l’orde del cister o cistercenc que estava a favor d’una religiositat més espiritual i per tant en contra de la decoració a les esglésies i monestirs. Aquest fet va permetre posar més èmfasi en les tècniques arquitectòniques 2.Incipient humanisme A partir del s. XIII hi ha un canvi de concepció del cos humà que ja no es veu com el suport miserable de l’ànima sinó una obra de Déu respectable. Es substitueix la idea religiosa fruit del terror de l’any 1000 per una religiositat de l’amor a Déu i a la natura 3.Estructura social nova A partir del s. XIII i en part per la influència de les croades es creen noves rutes i hi ha un augment considerable del comerç que provoca un augment de la producció artesanal i per tant un desenvolupament i creixement de les ciutats → Aparició d’un nou grup social: la burgesia.

Per tant el gòtic serà un art bàsicament urbà (catedrals, palaus, llotges...) més humanista (naturalisme i realisme) i reflex d’una societat amb una

nova religiositat (amor a Déu i a la natura).

ART GÒTIC (Baixa Edat Mitjana: s. XII - XV) El terme gòtic fou utilitzat en el Renaixement per referir-se pejorativament al art medieval, considerat bàrbar i inferior comparat amb l’art clàssic (gots: poble germànic). Va néixer a França a l’Île-de-France Es poden distingir 3 períodes: • P. de formació (2ª ½ s. XII – s. XIII): construccions robustes (influència romànic) • P. de plenitud (s. XIII i XIV): formes + esveltes,lleugeres i elegants. Ornamentació més rica. • P. de decadència (s XV): ornamentació exuberant pèrdua harmonia de l’etapa anterior. Conegut com gòtic flamíger. Arquitectura -Característiques: • Plantes de 3 o 5 naus longitudinals • Arc apuntat o ogival (+ lleuger dinàmic que el de ½ punt) • Volta ogival (encreuament d’arcs ogivals) • Arcbotants i contraforts per contrarestar les càrregues de les voltes • Partes amb grans finestrals i vitralls • Pinacles amb funció decorativa • Gran verticalitat i lluminositat -Tipologia • Catedrals • Llotges

• Palaus Escultura -Característiques • Lligada a l’arquitectura (sobretot a les portalades) • Marcat naturalisme i humanitat en les figures que substitueixen el simbolisme romànic • Esveltesa figures • Temàtica fonamentalment religiosa • Materials més usats: pedra, fusta i vori. Art gòtic a la península Comparat amb el gòtic francès i en general europeu l’arquitectura gòtica hispana construeix edificis més amples i menys alts (torres i agulles mes petites). Així mateix no hi haurà tanta decoració ni tants vitralls. Els antecedents del gòtic peninsular seran els monestirs cistercencs (Poblet, Santes Creus...) Art gòtic català • Característiques similars a les de la resta de la península però encara amb més austeritat. Dominen les línies horitzontals i trobem una gran austeritat decorativa.

• Pintura -Característiques • Pràctica desaparició de la pintura mural i difusió de la pintura sobre taula (murs coberts per vitralls) • Temàtica preferentment religiosa però també trobem exemples profans. -Estils: • Lineal o francogòtic (2ª ½ s. XII al s. XIII): línea més important que el color. Figures planes i fons daurats. • Italogòtic (s. XIII a la 1ª ½ s. XIV): més importància a la perspectiva i al volum de les figures. • Internacional (2ª ½ s. XIV fins final XV): figures més estilitzades i escenes quotidianes • Flamenc (s. XV): temàtica profana. Principal clientela la burgesia ciutats flamenques

L’EDAT MODERNA CONTEXT HISTÒRIC S. XV i XVI: segles de transició de l’Edat Mitjana a la modernitat: 1El ressorgiment del comerç i de la vida urbana, especialment a Flandes i a Itàlia. La ciutat es converteix en centre econòmic i polític, així com cultural i artístic. 2L’aparició de la burgesia com a classe social ascendent. Aquesta burgesia esdevindrà clientela per als artistes i possibilitarà un art civil, alliberat del monopoli religiós. 3L’aparició de poders monàrquics forts , davant la disgregació de poder pròpia del feudalisme. Aquests poders monàrquics prendran la forma d’estats unificats (Espanya, França) o de petits estats amb una família governant que, sovint, es converteix en mecenes dels artistes ( ciutats – república italianes). 4Els grans descobriments geogràfics afavoreixen una visió unitària del món. 5La difusió de la filosofia clàssica, rescatada a través dels filòsofs andalusís . Es tendeix a una separació entre religió i filosofia, entre raó i fe . Humanisme enfront de teocentrisme. 2Humanisme: moviment de renovació cultural nascut a Itàlia al s. XV. Es va caracteritzar pel renaixement de la cultura clàssica, l’antropocentrisme i la relació del ésser humà amb la natura. En aquesta època s’inventa la impremta que serà un instrument de difusió cultural molt important. 3Coneixements científics. Més llibertat de pensament. 4El desenvolupament de les Universitats i, sobretot, l’aparició de la impremta afavoreixen la difusió de les noves idees. La cultura passa dels monestirs als carrers de les ciutats.

5La consideració social de l’artista evoluciona; ja no és considerat un artesà dins la rígida estructura gremial, sinó un treballador intel·lectual lliure. L’artista pren consciència de la seva individualitat : comença a signar les seves obres, a cercar un estil personal, a fer-se autoretrats. 6Prínceps, cardenals, nobles, gremis, ajuntaments... La clientela de l’art es diversifica. Les corts de Florència, Urbino, Màntua... esdevenen centres d’activitat artística i cultural sota el mecenatge dels prínceps

RENAIXEMENT (XV-XVI) El Renaixement és un moviment artístic nascut a Florència (Itàlia) a principis del s. XV i que es va estendre per Europa durant el s. XVI. Característiques generals del Renaixement • L’adopció dels elements formals de l’arquitectura antiga : ordres clàssics, arcs de triomf, frontons , etc. • La introducció a la plàstica de temes mitològics i històrics de l’antiguitat. • L’estudi dels monuments antics i la teorització sobre els sistemes de proporcions per tal de captar l’esperit del classicisme i no tan sols de les seves formes. • L’actitud antropocèntrica ( l’home com a mesura de totes les coses). • El descobriment i l’aplicació sistemàtica de les lleis de la perspectiva [La perspectiva lineal és un mètode científic que permet representar damunt una superfície bidimensional, superfície plana, espais tridimensionals] • La consideració de la naturalesa com a model a imitar o perfeccionar. • El primer Renaixement ( segle XV) va sentir predilecció per les arquitectures de plantes quadrades, mentre que el segon ( segle XVI) optà per la planta centralitzada que oferien els temples circulars. Es poden distingir 2 períodes: 1Quattrocento: XV (Florència ciutat principal) Arquitectura : Brunelleschi, Alberti Escultura : Ghiberti, Donatello Pintura: Masaccio, , Boticelli 2Cinquecento: XVI (Roma ciutat principal) Arquitectura : Miquel Ángel, Bramante Escultura : Miquel Àngel

Pintura: Rafael, Miquel Ángel, Leonardo Da Vinci Arquitectura -Característiques: • Més inspirada en Roma que en Grècia (per més proximitat) • Utilització maquetes i dibuixos per vendre els projectes • Utilització 5 ordres arquitectònics clàssics • Volta de canó i arc de ½ punt • Introducció de tirants metàl·lics entre voltes per contrarestar càrregues. • Utilització de la perspectiva: obres simètriques i regulars. • Urbanisme: intent de racionalització de les ciutats (sobre tot places) • El primer Renaixement ( segle XV) va sentir predilecció per les plantes quadrades, mentre que el segon ( segle XVI) optà per la planta centralitzada que oferien els temples circulars. -Tipologia • Església • Palaus • Vil·les (masies de camp) Escultura -Característiques • Naturalisme que cerca la semblança amb la realitat • Interès per l’ésser humà (cos i expressivitat) • Tendència al monumentalisme (obres de grans dimensions)

• Independència de l’escultura respecte l’arquitectura (que rebutja l’ornamentació escultòrica) • Predomini d eles línies corbes (tradició grega) • Aplicació de les lleis de la perspectiva (relleus) • Esquemes formals geomètricament simples (triangles, quadrats, l’esfera i el cub..) • Monuments eqüestres (desapareguts des de Roma) Pintura -Característiques • L’ésser humà com a tema central (antropocentrisme) • Ús de la perspectiva. • Naturalisme en la representació. • Esquemes formals geomètricament simples (triangles, quadrats..) • Noves tècniques (oli, tela com a suport, esbossos preparatoris...) • Ús de la tècnica del clarobscur: definir contorns de les figures a través dels contrastos entre zones il·luminades i ombrejades. • Retrat: com a reflex d’una individualitat personal • Reivindicació del paisatge.

MANIERISME (Itàlia s. XVI) Maniera: imitació de l’estil de Rafael, Miquel Àngel ... Arquitectura: • Canvia la correlació entre les parts i el conjunt de l’edifici: 4 façanes ... (Vil·la Capra) Escultura: • Serpentinata (contorsió en forma d’ascensió helicoïdal) Pintura: • Postures forçades de les figures • Ús arbitrari del color • Tractament irreal de l’espai • Rebuig de l’equilibri del Renaixement (composicions més dinàmiques i complexes)

L’EDAT MODERNA CONTEXT HISTÒRIC (BARROC) S. XVII i XVIII: Segles finals de l’edat Moderna. A l’Europa del segle XVII trobem l’establiment de 2 tipus de poders:

1Poder papal: L’Església Catòlica després del Concili de Trento (1545-63), va renunciar als pobles protestants però va establir una disciplina moral molt dura als pobles catòlics. L’ostentació i la riquesa dels seus temples, pintures i escultures eren la prova del seu poder terrenal i celestial. L’or com a símbol de riquesa estarà present en les obres d’art (daurats) per simbolitzar aquest poder il·limitat. El poder enlluerna i per tant convenç a la població de quin és el camí a seguir. 2Poder reial: Als països amb un poder reial fort (Espanya, França...) els reis actuaven amb els seus súbdits com l’Església amb els seus fidels: obediència cega a partir de l’enlluernament del poder, dels palaus. Aquest règim s’anomena absolutisme i en ell el Rei té el poder absolut (monarquia de dret diví). Unit a aquest règim apareix la cort, administració única i la capital de l’Estat.

Pel que fa a l'àmbit cultural, es van desenvolupar a Europa la filosofia i la ciència modernes amb personalitats tan rellevants com Descartes, Locke, Kepler, Galileu i Newton, que van trasbalsar definitivament la concepció medieval del pensament i de la ciència.

BARROC (XVII- 1ª ½ XVIII) El Barroc és un moviment artístic nascut a Itàlia amb els papes com a principals mecenes. A Itàlia el Barroc va ser més equilibrat i no tant exuberant com el Barroc espanyol. EI terme «barroc» l’utilitzaren per primer cop els neoclàssics per referir-se pejorativament a l’art del segle anterior. (llegir introducció pàgina 154) . Es tracta d’un moviment artístic de difícil datació cronològica, perquè les influències manieristes de l'inici no permeten diferenciar amb claredat què és barroc i què és manierista. EI mateix passa pel que fa a les acaballes del barroc, que es confon amb el nou moviment, el rococó. A més, hi ha obres barroques de gran importància que es van dur a terme ja ben entrat el segle XVIII. De fet, hi ha historiadors de l’art que no accepten la separació entre Renaixement, manierisme, barroc, rococó i neoclassicisme, sinó que ho consideren tot un renaixement artístic que reprèn l’art clàssic des de concepcions diferents Tradicionalment es poden distingir dos barrocs: un de catòlic i cortesà i un altre protestant i burgès. La Contrareforma catòlica requeria un art que promogués el fervor de les multituds a través de l’admiració. En certa forma com el Romànic, però aquest cop a la defensiva i en època de crisi general.

Característiques generals del Barroc •

Recerca del moviment (real o imaginari)

•

Representació o insinuació de l’infinit

•

Gran importància de la llum i els seus efectes.

•

Tendència per a la teatralitat i fastuositat

•

Barreja d’arquitectura, pintura i escultura

Arquitectura -Característiques: •

Edificis concebuts com a grans escultures

•

2 nous ordres arquitectònics nous: ondulant i gegant.

•

Pèrdua de les proporcions i mesures renaixentistes.

•

La façana és fonamental, es concep no com un element afegit, sinó la part exterior del conjunt de l’edifici

•

Habitualment, doble campanar a les façanes: Obradoiro .

•

Preferència per les plantes ovals, el·líptiques i geomètricament complexes .

•

Els sostres de les esglésies es plantegen gairebé exclusivament a partir de voltes de canó

•

Predomini de línies corbes i superfícies ondulades, accentuen sensació de moviment.

•

Contrastos de llum cercant la teatralitat .Abundant decoració arquitectònica

•

Utilització sistemàtica de volutes i aletes (funció de contrafort)

•

Escales i galeries prenen gran importància, a manera d’escenografia, en els interiors

•

Tipologia: els edificis més emblemàtics són l’església (representant del poder eclesiàstic) i el palau (representant del poder reial).

Escultura -Característiques •Gran domini tècnic, que arriba en alguns casos al virtuosisme. •Esquemes lliures i cànons més esvelts que els del Renaixement. - Captació del moviment i dels moments fugaços. •Gust per la teatralitat. - Jocs de llum accentuats per gestos emfàtics i per vestits més amples i aparatosos del que és normal. •L’escultura es planteja com a simple decoració de l’arquitectura però també com a element aïllat. •Temàtiques predominants: religioses, mitològiques i funeràries.

Pintura -Característiques •

Utilització del mur i la tela.

•

Gran interès per la llum. Perfecció en l’ús del clarobscur.

•

Predomini del color sobre la línia.

•

Realisme i naturalisme

•

Preferència per representar el moviment i cercar composicions complexes.

•

Auge de la decoració il·lusionista; és a dir, execució de parets i sostres d’edificis amb la intenció de crear l’efecte que no existeixen.

•

Difusió del gènere de la natura morta (pintura d’objectes de la vida quotidiana) que s’afegeix als gèneres pictòrics tradicionals.

•

La quantitat, la qualitat i el domini tècnic dels pintors, tant pel que fa a la pintura a l’oli com al fresc, fan d’aquest període un dels més fructífers i variats de la història de l’art; és per aquest motiu que se l’ha anomenat el Segle d'Or.

•

EI barroc pictòric es va estendre arreu d'Europa, de manera que s’hi podrien distingir, a grans trets, diverses escoles regionals (Espanya, Flandes, Itàlia, França) que van mantenir unes característiques pròpies en funció del context polític, econòmic, social i religiós de cada país. Tot i així, hi ha una sèrie de plantejaments estètics comuns. Destaca el predomini del color.

ROCOCO (1/2 XVIII) Llegir petita introducció pàgina 155 Arquitectura: •

Intensificació de la decoració interior i pel detallisme.

Pintura: •

Intrascendència temes (festes aristocràtiques, amor...)

•

Pal·lidesa cromàtica

L’EDAT CONTEMPORÀNIA I CONTEXT HISTÒRIC (Segles XVIII-XIX) Segle XVIII Il·lustració Pensadors fonamentalment francesos que van definir un nou model econòmic i social (eren els representants de la burgesia) Fe absoluta en la raó. Rebutjaven la superioritat de cap religió. Llibertat de consciència (Voltaire, Montesquiu, Rousseau) -Crítiques a l’A.R. 1. Polítiques: oposició absolutisme. Divisió de poders. 2. Socials: oposició a la societat estamental (sistema basat en la pertinença a un grup social per naixement) 3. Econòmiques: llibertat econòmica i propietat privada la font de riquesa depenia de “produir”i intercanviar. Revolució francesa 1789: Va significar el final de la monarquia (Lluís XVI). La burgesia va prendre el poder. Napoleó, hereu de la revolució portarà a terme la conquesta d’Europa i malgrat ser derrotat estendrà per tot el continent el liberalisme i el nacionalisme de la Revolució francesa. -L’últim segle de la societat d'Antic Règim és un període de canvi a tots els nivells: -econòmic → Rev. Ind. -polític → Rev. Francesa -social -Aquests canvis donaran lloc al final de l’antic Règim i a la consolidació del capitalisme. Segle XIX Liberalisme i nacionalisme: ideologies que van anar unides i que van significar: • la consolidació del capitalisme a nivell econòmic, • la democràcia liberal a nivell polític i • la societat de classes a nivell social. Els nacionalismes van servir per justificar la creació d’estats forts i centralitzats o l’oposició a aquests estats. Aparició del moviment obrer: Anarquisme i marxisme Imperialisme: repartiment per part de les potències europees d’Àfrica, Àsia i Pacífic.

Segona Revolució industrial: noves fonts d’energia (electricitat i petroli) i noves formes d’organització del treball (Taylorisme)

MOVIMENTS ARTISTICS DELS S. XVIII/XIX ARQUITECTURA 1. Arquitectura del ferro (Torre Eiffel) • Industrialització → nous materials • Permet obres impossibles amb altres materials

Ferro Acer

ESCULTURA 1. Realisme (Blay) • Crítica a ala retòrica del romanticisme • Assumptes de caire social (pagesia, artesans...) 2. Impressionisme (Rodin) • Importància de la llum • Rugositat de les superfícies

Contrastos de llum Aparença inacabada

PINTURA 1. Neoclassicisme (David) • Primer temes clàssics • Posteriorment esdeveniments de la Revolució Francesa i Napoleó 2. Goya • Difícil de catalogar (rococó, neoclàssic, romàntic) • Pintura precursora de l’impressionisme i l’expressionisme 3. Romanticisme francès (Delacroix) • Trencament amb neoclassicisme • Predomini del color sobre el dibuix • Dramatisme i dinamisme

• Temàtica: esdeveniments revolucionaris o nacionalistes

• L’EDAT CONTEMPORÀNIA II CONTEXT HISTÒRIC (Segle XX) 1.1ª Guerra Mundial

→ Causes: Imperialisme i conflicte dels Balcans → Conseqüències: Derrota Alemanya i condicions humiliants (Tractat de Versalles) 10 milions de morts i EUA substitueix a GB com a 1ª potència mundial.

2.Revolució Soviètica → URSS primer país comunista 3.Entreguerres

→ Crack del 29 (Comenta a EUA i acaba afectant a Europa i a tot el món) → Sorgiment Feixismes → Guerra civil espanyola

4.2ª Guerra Mundial

→ Causes: Tractat Versalles, feixismes, por a comunisme, crisi econòmica. → Conseqüències: Derrota Alemanya, 50 milions de morts, configuració de dos blocs (capitalista i comunista)

5.Guerra Freda i → Enfrontament no directe entre EUA i URSS descolonització 6.Societat de consum → Consumisme, publicitat, mitjans de comunicació. i cultura de masses 7.Globalització

→ 1991: desaparició de l’URSS i integració de tota l’economia mundial en un sol sistema econòmic: el capitalisme. → Revolució informàtica (TIC) → El món es divideix clarament entre NORD (poderós, enriquit i consumista) i el SUD (empobrit i sense poder polític ni econòmic) → Grans desigualtats entre països i entre població d’un mateix país.

TEORIA DE LOS COLORES Colores primarios. Son aquellos colores que no pueden obtenerse mediante la mezcla de ningún otro por lo que se consideran absolutos, únicos. Tres son los colores que cumplen con esta característica: amarillo, el rojo y el azul. Mezclando pigmentos de éstos colores pueden obtenerse todos los demás colores. Colores secundarios. Son los que se obtienen mezclando dos los colores primarios al 50 %, obteniendo: Verde (S), violeta (S) y naranja o anaranjado (S). Colores intermedios. Mezclando un primario y un secundario se obtienen los llamados colores intermedios (I), que como su nombre indica estan "entre medio" de un color primario (P) y un secundario (S) o viceversa. Otra característica de estos colore es que se denominan con los colores que intervienen en su composición, primero citando el color primario y a continuación el secundario: amarillo-verdoso, rojo-anaranjado, azul-verdoso, azul-violeta, rojo-violeta y amarillo-anaranjado. Colores terciarios Los tonos terciarios se consiguen al mezclar partes iguales de un primario (P) y de un secundario (S) adyacente: amarillo terciario (verde+naranja), rojo terciario(naranja+violeta) y azul terciario (verde+violeta). Los colores terciarios son los más abundantes en la naturaleza y por lo tanto los más usados en la pintura, ya que por ellos brillan los más exaltados y cobran vida los de intensidad media.

Colores cuaternarios. Son los que se obtienen mediante la mezcla de los terciarios entre sí: rojo terciario + amarillo terciario da un naranja neutralizado, amarillo terciario + azul terciario da un verde muy neutro (verde oliva) y rojo y azul terciario da un violeta neutro parecido al de la ciruela. Colores fríos y cálidos. Se denominan colores fríos a todos los que participan o en su composición interviene el azul y cálidos, a todos aquellos que "participan" del rojo o del amarillo. Los colores cálidos (rojo, amarillo y anaranjado), los asociamos a la luz solar, al fuego... de ahí su calificación de "calientes". Los colores fríos son aquellos que asociamos con el agua, el hielo, la luz de la luna ...(el azul y

los que con el participan. Estas cualidades que se les atribuyen a los colores es lo que se ha denominado "Temperatura del color".