LLL. 1. EL MEDI FÍSIC D'ESPANYA I CATALUNYA
1.El territori espanyol: el relleu 1.1 Situació Situació de de la la Penínsu Península la Ibèrica Ibèrica 1.2 Caracterís Característique tiquess del relleu peninsula peninsular: r: a. Forma massissa. b. Elevada altitud mitjana. c. Disposició perifèrica del relleu. d. Unitats naturals ben diferenciades. 2.La formació geològica del relleu peninsular 2.1 Era Primàri Primàriaa o Paleozoica Paleozoica.. a. Antiquíssim massís granític gallec. b. Mar estrats de gresos i argiles. c. Moviment Hercinià. d. Apareixen roques metamòrfiques roques silíciques. e. Alguns sistemes són enfonsats sòcols (MASSÍS HESPÈRIC). 2.2 Era Secundària Secundària o Mesozoica Mesozoica.. a. Formació roques calcàries. 2.3 Cenozo Cenozoica ica.. a. Període Terciari: orogènesi alpina. – impacte meteorit inestabilitat plaques tectòniques moviments orogènics. – Dos blocs o altiplans. Meseta Sud / Meseta Nord. – Zones de fractura amb falles esglaonades, depressions profundes i horsts. – Moviments del sòcol: Sistema Central i Muntanyes de Toledo, Massís Galaicolleonès, Serralada Cantàbrica(occ.) i Sierra Morena. – Plegament Alpí Sistema Ibèric i Serralada Cantàbrica (or.) – Col·lisió Col·lisió entre entre plaques plaques Relleu Relleuss exteri exteriors ors a la Meseta Meseta:: Pirineu Pirineus, s, Serral Serralade adess bètiques i Serralades litorals catalanes. b. Període Quaternari: glacialisme. – Erosió relleus alpins Depressió de l'Ebre i del Guadalquivir. – Sedimentació i rebliment de les zones baixes. Planes litorals Delta de l'Ebre i zones costaneres del Guadalquivir. 3.La Meseta: serralades interiors i vores muntanyoses. m untanyoses. 3.1 3.1 La Mes Meset etaa a. Unitat principal del relleu espanyol. 45 % de la seva superfície. b. Dos grans blocs: – Submeseta Nord: envoltada de muntanyes i travessada per la xarxa fluvial del Duero. – Submeseta Sud: Dos altiplans separats per les muntanyes de Toledo (Tajo + Guadiana). Planura de la Manxa (+ superfície d' Espanya). 3.2 Unitats Unitats relacionade relacionadess amb la Meseta (NO) 3.3 Les serralades serralades interiors de la Meseta a. Orientades d'Est a Oest. b. Formes suaus i arrodonides c. Són: – Sistem Sistemaa Centra Central:l: Divide Divideix ix la Meseta Meseta en dos meitat meitats. s. Serral Serralade adess import important ants: s: 1
Somosierra, Guadarrama, Gredos i Gata. El pic més alt (Almanzor 2592 m). Els blocs enfo enfons nsat atss form formen en vall vallss i obre obrenn pass passos os de munt muntan anya ya alts alts inev inevos osos. os. Port Port més més important és Somosierra. – Muntanyes de Toledo: Divideixen la Meseta sud en 2 meitats. Serres de Guadalupe, Montánchez i San Pedro. Muntanyes de Toledo. Corredors transversals faciliten les comunicacions. 3.4 Les vores vores muntanyoses muntanyoses de la Meseta Meseta a. Massís Galaicolleonès: compren compren Galícia, Serres de l'oest d'Astúries, Muntanyes Muntanyes de Lleò. Altitud mitjana ( menys de 500 metres). Correspon a un fragment més antic de la Península. b. Serralada Cantàbrica: occidental (Massís Asturià: amb els jaciments més grans de carbó i altres metalls com el ferro, l'antimoni i el mercuri.) oriental (Muntanya Cantàbrica: amb gresos, gresos, conglomerats i calcàries. calcàries. Menys altitud). Picos de Europa. c. Sistema ibèric: limita la la Meseta de nord-oest nord-oest a sud-est. sud-est. Sectormeseta de de la nord: falles amb horsts elevats. Serra de la Demanda, Picos de Urbión i serra del Moncayo. Separen la Meseta de la Depressió de l'Ebre. El sector sud: serres i depressions solcades per rius. Conjunt interior (Mudança, Universales, Serrania de Conca i d'Albarrasí. Conjunt exterior (Javalambre, Gúdar i Maestrat). d. Sierra Morena: vora meridional de la Meseta. Esglaò entre la Meseta i la depressió del Guadalquivir. Materials (pissarra, jaciments importants en l'antiguitat l'antigui tat de mercuri, coure...) Serres de Madrona, Aracena. Despeñaperros. 4.Les serralades exteriors a la Meseta 4.1 4.1 Els Els Piri Pirine neus us a. Els Pirineus axials o centrals: altituds més notables (Aneto, Maladeta, Mont Perdut i Pica d'Estats. Ports i passis escassos (Somport) Darreres restes de glaceres. b. Els Prepirineus: menys altituds i formes suaus. Serres Interiors (Guara i Peña) i Serres Exteriors (Cadí, Montsec) Depressió Mitjana Pirinenca. 4.2 Les serralades serralades Litorals Litorals Catalanes Catalanes a. Separades dels Pirineus per una sèrie de falles i terrenys volcànics. Dues rengleres paral·leles a la costa: Serralada Prelitoral (Turó de l'Home – Montseny) i Serralada Litoral. 4.3 Les serralad serralades es Bètiques Bètiques a. Sèrie de depressions o foies Badlands. b. Serralada Penibètica (Sierra Nevada, Veleta, Mulhacen) Mu lhacen) c. Serralada Subbètica (Cazorla, Segura, Sagra i Màgina). 5. Les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir – Zones ocupades pel mar i reomplides amb sediments marins i fluvials valls i terrasses. 5.1 La depressió depressió de l'Ebre. l'Ebre. a. Tancada entre Prepirineus, Sistema Ibèric i Serralades Litorals Catalanes. b. Ocupada pel mar i omplerta amb conglomerats, gresos, margues, guixos,calcàries, sals. Materials durs malls, moles calcàries. c. Delta de l'Ebre. 5.2 La depressió del Guadalquivir a. Gran plana triangular. b. Entre la vora escarpada de Sierra Morena i les serralades Bètiques. c. Oberta pel mar, reblint-se per materials . Es formen aiguamolls i pantans. 2
d. Horta. e. Cadis aiguamolls, dunes Doñana. 6. El relleu del litoral peninsular - Continuitat del relleu interior sota el mar. - Les costes són obertes i tenen un contorn poc retallat excepte el litoral gallec. 6.1 Les coste costess atlànti atlàntiques ques a. La costa cantàbrica: formes altes i rectilínies. Platges i planes escasses enfonsament ràpid de la s. Cantàbrica al mar. Penyasegats i rases. Ries (curtes i estretes). b. La costa gallega: Des de la P. De Estaca de Bares a Cap Ortegal. Ries Altes i Baixes. c. Costa Atlàntica Andalusa: Costes baixes i sorrenques. Dunes. Fletxes litorals i Crdons litorals. 6.2 Les costes costes Mediterràni Mediterrànies. es. – costes baixes i rectilínies. – Hi trobem platges, cales petites, albuferes i tómbols. a. Litoral català: relleus molt contrastats (deltes, petites planes litorals, costes acinglerades i costes abruptes). Deltes: Ebre, Llobregat, Besós i La Tordera. Costa Brava. b. Golf de València: és una plana costanera. Hi trobem platges, aiguamolls i albuferes (València) i tómbols (penyal d'Ifac). c. La costa meditarrània D'Andalusia i Múrcia: costa tallada., determinada pels relleus muntanyosos de les serralades bètiques, camps de dunes i albuferes (Mar Menor). 7. Els relleus insulars: les Balears i Canàries. – Illes d'origen diferent: Balears són terres emergides que formen part del relleu peninsular. (concretament de la serralada bètica) Les Canàries són d'origen volcànic. 7.1 L'arxi L'arxipèl pèlag ag balear: balear: a. Mallorca Serra de Tramuntana, Serres de Llevant. Extensa depressió central. b. Eivissa i Formentera: unides fins el període quaternari. Relleu muntanyós i plana. c. Menorca: Banda de tramuntana relacionada amb la serralada litoral catalana (formava part de l'antic massís catalano-balear). 7.2 L'arxipèla L'arxipèlagg canari: canari: a. Format durant el període Terciari. b. Gran Dorsal Atlàntica. c. Relleu volcànic molt complex, està en procés de formació continu (Teide actiu). d. Illes orientals (Lanzarote i Fuerteventura) F uerteventura) són planes. e. Illes Occidentals (Tenerife, La Palma, La Gomera i El Hierro) i Gran Canària muntanyoses. f. Gran varietat de formes: cons, calderes, barrancs, colades, penya-segats i platges. g. Vall de l'Orotava terreny molt fèrtil format per sediments de roques volcàniques. 8. La geomorfologia de Catalunya. - Quatre grans unitats: Pirineus, Serraldes Litorals, Depressió Central i Planes Litorals. 8.1 El protago protagonisme nisme dels Pirineus. Pirineus. a. Pirineu Axial: (Pica d'Estats). b. Prepirineu: serres interiors (Cadí, Pedraforca) serres exteriors (Montsec) c. Les aigües flueixen per forts pendents , excaven el terreny i formen gorges i 3
congostos. Alguns han servit per fer-hi passar les comunicacions. 8.2 La serralada serralada Transvers Transversal al a. Uneixen el Prepirineu i les serralades litorals. b. Formen muntanyes i planes enfonsades (Olot...) c. En el quaternari sorgeix el vulcanisme vu lcanisme olotí. 8.3 Les serralad serralades es de la costa. costa. a. Serralada Interior o Prelitoral: Montseny, Prades i Ports de Beseit. Montserrat i Montsant. b. Serralada de Marina o Litoral: suaument ondulada, no hi ha cap altitud important. Collserola. Garraf. c. S'obre un llarg corredor: Depressió Prelitoral. Bloc enfonsat reblert per materials fluvials i marins. Espai obert per a les comunicacions. 8.4 La Depressió Depressió Central Central Catalana. Catalana. a. Va ser ocupada pel mar i va emergir lentament amb sediments fluvials i marins. b. Plana de Vic. 8.5 Les costes costes catalan catalanes. es. a. Mola granítica del Cap de Creus, Empordà i Costa Brava amb petites cales i estreps rocosos. b. Costa rectilínia i monòtona (plana litoral). Camp de Tarragona i deltes. Alguna excepció amb Garraf.
4
