fitxes reforç medi4

FITXA

1

La digestió i la respiració Nom

Data

Recorda • La digestió consisteix a descompondre els aliments en nutrients. La digestió té lloc a l’aparell digestiu. • La respiració consisteix a prendre l’oxigen de l’aire. La respiració té lloc gràcies als òrgans de l’aparell respiratori.

1 Explica per què és fals el text següent sobre la digestió. La digestió és la descomposició dels nutrients en parts més petites anomenades aliments. Les restes formen les matèries fecals i s’expulsen a l’exterior.

2 Fixa’t en el dibuix de l’aparell digestiu i escriu el nom de les parts assenyalades.

4 372178 _ 0004-0065.indd

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

4

25/07/12

11:07

unitat 1 3 Respon aquestes preguntes sobre l’aparell digestiu. reforç

• Quina és la part més llarga de l’aparell digestiu? • Com és l’estómac? • On van els nutrients que s’obtenen de la digestió? 4 Imagina’t que ets l’oxigen de l’aire i escriu el camí que seguiries a través de l’aparell respiratori d’una persona. 5 Fixa’t en el dibuix de l’aparell respiratori i escriu el nom de les parts assenyalades.

6 Respon aquestes preguntes sobre l’aparell respiratori. • Com són els bronquis? • On va a parar l’oxigen de l’aire quan respirem? • Què passa amb l’aire respirat que ja no té oxigen? 7 Explica quina diferència hi ha entre la inspiració i l’expiració. Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

372178 _ 0004-0065.indd

5

5 25/07/12

11:07

FITXA

2

La circulació i l’excreció Nom

Data

Recorda • La circulació és el recorregut que fa la sang per tot el cos. L’aparell circulatori s’encarrega de fer aquest procés. • L’excreció és el procés mitjançant el qual s’eliminen les substàncies de rebuig de la sang. Té lloc sobretot a l’aparell excretor.

1 Completa el text amb aquestes paraules. substàncies – sang – nutrients – vasos sanguinis – cor La

és un líquid que porta els

i l’oxigen a totes les parts del cos, i recull les que el nostre cos no pot aprofitar. El

impulsa

la sang, que viatja a través dels . 2 Ratlla les oracions falses i escriu-les correctament. • La circulació és el recorregut que fa la sang per tot el cos. • La sang surt dels vasos sanguinis i arriba a totes les parts del cos. • Els vasos sanguinis són tubs pels quals circula la sang. • Els vasos sanguinis més fins s’anomenen artèries.

6 372178 _ 0004-0065.indd


6

25/07/12

11:07

unitat 1 3 Posa el nom de les parts assenyalades i escriu com es diu cada aparell.

B

reforç

A

4 Respon aquestes preguntes sobre el cor. • Com és el cor? • On està situat? • Què passa cada vegada que el cor batega? 5 Explica per què són necessaris els ronyons. Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

372178 _ 0004-0065.indd

7

7 25/07/12

11:07

FITXA

3

L’aparell locomotor Nom

Data

Recorda • L’aparell locomotor està format pels ossos i els músculs. • Els ossos són rígids i resistents, i formen l’esquelet. • Els músculs es poden encongir i estirar sense que es trenquin.

1 Identifica amb el seu nombre cada part de l’aparell locomotor del braç.

2

bíceps tríceps

3

húmer

4

1

cúbit radi

5

7

tendó articulació

6

2 Completa el text amb les paraules del requadre. Pensa que n’hi ha algunes que no serveixen. medul·la espinal – colze – lligaments – tendons – esquelet articulacions – crani – cervell – nervis En algunes

els ossos estan tan units que semblen

un de sol. Això passa amb els ossos del , per exemple. En d’altres, els ossos es poden moure, com passa al En aquestes, els ossos estan units per mitjà dels 8 372178 _ 0004-0065.indd

.

.


8

25/07/12

11:07

unitat 2 3 Uneix. Unió d’ossos.

Uneix el múscul a l’os.

Mantenen els ossos units.

Tots els ossos del cos.

S’encongeixen i s’estiren sense trencar-se.

lligaments

reforç

músculs articulació tendó esquelet

4 Ratlla les paraules que no són correctes. Els músculs / ossos que s’encongeixen / s’estiren, s’escurcen i es fan més gruixuts. Els músculs s’uneixen als ossos mitjançant uns cordons molt resistents anomenats lligaments / tendons. Quan els músculs s’encongeixen i s’estiren fan que els ossos es relaxin / es moguin. 5 Fixa’t en les imatges i explica com es produeix el moviment, quins músculs del braç es contreuen i quins es relaxen.

A

B


372178 _ 0004-0065.indd

9

9 25/07/12

11:07

FITXA

4

La funció de relació Nom

Data

Recorda • Gràcies a la funció de relació captem el que hi ha al nostre voltant i hi reaccionem de manera adequada. • En aquesta funció participen el sistema nerviós, els òrgans dels sentits i l’aparell locomotor.

1 Ordena de l’1 al 5 el procés següent. El cervell envia ordres a través dels nervis. Els òrgans dels sentits capten la informació de l’entorn. L’aparell locomotor rep les ordres i efectua els moviments. El cervell rep la informació, l’analitza i decideix què fer. La informació viatja al cervell mitjançant els nervis. 2 Escriu un text amb les paraules següents. cervell – pensar – crani – cap – moviments

3 Explica quins òrgans, sistemes i aparells participen en la funció de relació.

10 372178 _ 0004-0065.indd


10

25/07/12

11:07

unitat 2

reforç

4 Observa la imatge i escriu què et sembla que passarà. Explica com actua el mecanisme de la funció de relació.

5 Escriu a quina part del sistema nerviós (cervell, medul·la espinal o nervis) fa referència cada oració. • Ens permet pensar i recordar: • Porten informació al cervell: • Dirigeix el funcionament del cos: • Dirigeix els moviments del cos: • Està protegida per la columna vertebral: • Juntament amb el cervell, dirigeix alguns moviments del cos: • S’estenen per tot el cos: • Es troba al cap: 6 Hi ha funció de relació mentre dormim? Justifica la resposta.


372178 _ 0004-0065.indd

11

11 25/07/12

11:07

FITXA

5

Els mamífers Nom

Data

Recorda • Els mamífers són animals vivípars que alleten les seves cries. • La majoria tenen pèl i tots respiren per pulmons.

1 Digues a quin tipus de mamífer correspon cada imatge i escriu el nom de la part de l’animal assenyalada en cada cas.

2 Escriu un petit text amb aquestes paraules. vertebrats – alleten – pulmons – ximpanzés

12 372178 _ 0004-0065.indd


12

25/07/12

11:07

unitat 3

reforç

3 Observa el dibuix i explica quin tipus d’animal és i què fa.

4 Les oracions següents sobre els primats tenen errors. Escriu-les correctament. • Els primats són mamífers terrestres amb peülles a les mans. • Els goril·les, els ximpanzés, els orangutans, els micos i els cetacis són primats. • Els primats són ovípars i alleten les seves cries quan neixen. 5 Observa aquesta fotografia i completa el text sobre l’animal. És un animal al grup dels Té

.

de color negre.

A la boca té i

que pertany

esmolats

fortes a les potes,

que fa servir per

.

És un animal vivípar. Les seves cries neixen del

de la mare

i s’alimenten de la seva Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

372178 _ 0004-0065.indd

13

. 13 25/07/12

11:07

FITXA

6

Els ocells i els rèptils Nom

Data

Recorda • Els ocells són vertebrats ovípars amb el cos cobert de plomes i amb bec. • Els rèptils són vertebrats ovípars amb el cos cobert d’escates.

1 Ratlla les oracions falses i explica per què ho són. a) Els rèptils són animals vertebrats que només poden viure al mar o a la terra. b) Tots els rèptils tenen el cos cobert d’escates. c) Alguns rèptils, com ara les serps, no tenen extremitats i repten; uns altres, com les tortugues marines, neden. d) Les sargantanes, els cocodrils, les granotes i les serps són rèptils. e) Els rèptils són animals ovípars que coven els ous.

2 Escriu el nom dels rèptils següents i explica com són les seves extremitats i com es desplacen. És

A

No té Es desplaça És

B

Té Es desplaça 14 372178 _ 0004-0065.indd


14

25/07/12

11:07

unitat 3

C

És reforç

Té Es desplaça

3 Completa el text següent sobre els ocells. Els ocells són animals que tenen el cos cobert de . Tenen , que fan servir per volar i

sense dents. Tots els ocells respiren

per i ponen ous, per tant són Els adults donen escalfor als ous, és a dir, els

.

.

4 Fixa’t en els dibuixos i explica què passa.

5 Digues tres semblances i tres diferències entre un rèptil i un ocell. Els rèptils i els ocells s’assemblen en:

Els rèptils i els ocells es diferencien en:


372178 _ 0004-0065.indd

15

15 25/07/12

11:07

FITXA

7

Els mol·luscs Nom

Data

Recorda • Els mol·luscs tenen el cos tou i gairebé tots tenen closca. • La majoria són aquàtics i ben pocs viuen a la terra. • Els mol·luscs són ovípars i dels ous surten larves.

1 Fixa’t en les fotografies i explica dues diferències i dues semblances entre aquests animals.

2 Escriu un petit text amb aquestes paraules. mol·luscs – aigua – ovípars – ous – terra – larves

16 372178 _ 0004-0065.indd


16

25/07/12

11:07

unitat 3 3 Completa aquest text sobre els mol·luscs.

que tenen el cos

. Poden ser aquàtics o poden viure a la

La majoria, com el cargol, tenen estar dividida en dues

reforç

Els mol·luscs són animals

.

, que pot ser d’una peça o pot

, com les

.

També hi ha mol·luscs sense closca, com ara el i el

.

4 Observa les fotografies i classifica els animals.

nàutil

llimac

cloïssa

pop

• Animal terrestre: • Té una única closca: • Té valves: • Animal marí sense closca: 5 Dibuixa un animal que tingui aquestes parts. • Tentacles amb ulls. • Peu per arrossegar-se per terra. • Tentacles per al tacte. • Closca enrotllada en espiral. Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

372178 _ 0004-0065.indd

17

17 25/07/12

11:07

FITXA

8

Els artròpodes Nom

Data

Recorda • Els artròpodes tenen el cos cobert per un esquelet extern, amb totes les parts articulades. • Se’n diferencien quatre grups: crustacis, aràcnids, miriàpodes i insectes. • El cos dels insectes està dividit en tres parts: cap, tòrax i abdomen.

1 A quin grup d’artròpodes correspon cada fotografia? Explica per què.

A

B

C

D

A. B. C. D. 2 Ratlla l’oració que conté errors i escriu-la correctament. • Gairebé tots els artròpodes que existeixen són insectes. • Els escorpins tenen vuit potes i no presenten antenes. Són artròpodes del grup dels crustacis. • Tots els artròpodes són ovípars. 18 372178 _ 0004-0065.indd


18

25/07/12

11:07

unitat 3 3 Escriu els noms de les parts d’una formiga on correspongui. reforç

pota – tòrax – antena – ull – abdomen – cap

4 Ordena de l’1 al 4 les fases de la metamorfosi de la papallona de la seda. Després, escriu a sota de cada imatge la paraula que correspongui. ou – crisàlide – eruga – adult

5 Quin dels dos animals és un insecte? Explica per què ho saps.

vespa aranya Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

372178 _ 0004-0065.indd

19

19 25/07/12

11:07

FITXA

9

Les relacions en l’ecosistema Nom

Data

Recorda • En els ecosistemes hi ha productors i consumidors. S’anomena cadena alimentària les relacions que s’estableixen entre els éssers vius d’un ecosistema per produir i obtenir aliments. Es pot representar amb un esquema que rep el mateix nom. • La competència es produeix quan dos éssers vius tenen una necessitat comuna. • La cooperació té lloc quan dos éssers vius col·laboren i en surten beneficiats.

1 Dibuixa la cadena alimentària d’un ecosistema en el qual una formiga s’alimenta de fulles, i un ocell, de formigues.

2 Uneix. Planta que produeix el seu aliment. Animal que menja plantes.

productor consumidor

Animal que menja animals.

20 372178 _ 0004-0065.indd


20

25/07/12

11:07

unitat 4

reforç

3 Explica què passaria amb els animals herbívors i carnívors si en un ecosistema no hi hagués plantes. 4 Fixa’t en les imatges i llegeix els textos. Després, escriu si entre els animals hi ha una relació de cooperació o de competència. Tots els voltors s’alimenten del mateix animal i lluiten els uns amb els altres per poder menjar. El peix pallasso viu protegit entre els tentacles verinosos de l’anemone. L’anemone s’alimenta de les restes del menjar del peix pallasso.

5 Les persones som animals i, quan ens relacionem amb altres persones, establim relacions de cooperació. Posa un exemple de cooperació amb els teus companys. 6 A la fotografia es veu una relació de cooperació entre nyus, uns animals que viuen a la sabana. Explica per què s’ajuden entre ells. Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

372178 _ 0004-0065.indd

21

21 25/07/12

11:07

FITXA

10

Els problemes dels ecosistemes Nom

Data

Recorda Els ecosistemes naturals són entorns molt valuosos que es poden deteriorar per causa d’accions humanes com ara la desforestació, la contaminació i la sobreexplotació.

1 Observa la imatge i respon. • Quin tipus d’ecosistema és? • Et sembla que està contaminat? Explica per què ho saps. • Què li pot passar a aquest animal? • Digues una mesura que eviti la contaminació del mar. 2 Creus que la sobreexplotació d’un animal pot fer que s’extingeixi? Explica per què.

22 372178 _ 0004-0065.indd


22

25/07/12

11:07

unitat 4 3 Uneix. Cacen més balenes de les que es poden reproduir.

Talen els arbres d’una zona per poder-hi conrear.

Una indústria vessa aigua bruta a un riu.

desforestació

reforç

sobreexplotació contaminació

4 Imagina’t un ecosistema en què els llops s’alimenten de conills. • Què podria passar amb els llops si algú caça la majoria dels conills?

• Si els llops morissin per una malaltia, amb el temps hi hauria molts més conills en l’ecosistema. Per què passaria això?

• Digues si caçar tots els conills de l’ecosistema és una sobreexplotació o provoca contaminació. 5 Observa els dibuixos i escriu a sota de cadascun la paraula que correspongui. desforestació – bosc – erosió


372178 _ 0004-0065.indd

23

23 25/07/12

11:07

FITXA

11

El lloc on visc Nom

Data

Recorda • Un municipi és un territori format per una població o més d’una, governat per un ajuntament. • L’ajuntament s’encarrega de prestar diversos serveis a les persones que viuen al municipi: són els serveis municipals. • Una comarca és un conjunt de municipis que són a prop i tenen característiques semblants. • Alguns serveis són molt costosos i, de vegades, els comparteixen diversos municipis. Quan atenen tots els habitants d’una comarca s’anomenen serveis comarcals. • El municipi més gran i amb més població de cada comarca sol ser la capital de comarca. • A Catalunya hi ha 947 municipis i 41 comarques.

1 Defineix. • Municipi: • Comarca: • Ajuntament: 2 Marca quins d’aquests serveis poden ser municipals. hospital

enllumenat dels carrers

escola

fleca

biblioteca

autobús

farmàcia

neteja dels carrers

mercat

museu

poliesportiu

llibreria

24 372178 _ 0004-0065.indd


24

25/07/12

11:07

unitat 5

reforç

3 Observa el mapa i pinta la comarca on vius. Després, respon les preguntes.

• A quina comarca vius? • Com es diu la capital de comarca? • Quines altres comarques limiten amb la teva?

4 Corregeix les oracions següents perquè siguin certes. • Catalunya té 47 comarques. • Les comarques són territoris de deu municipis cadascun. 5 Encercla les capitals de comarca. Lleida – Sitges – Vic – Santa Coloma de Farners – Montblanc – Súria – Breda – Ripoll


372178 _ 0004-0065.indd

25

25 25/07/12

11:07

FITXA

12

El relleu i els rius Nom

Data

Recorda • A Catalunya hi ha comarques de muntanya, comarques de plana i comarques litorals. • Rius principals i afluents travessen el territori. Les aigües d’aquests rius s’emmagatzemen als embassaments per a diferents usos. A les comarques de muntanya hi ha estanys i a algunes zones a prop de la costa, aiguamolls.

1 Relaciona les comarques amb els llocs on es troben.

comarques de muntanya

a l’interior de Catalunya

comarques de plana

a prop del mar

lluny del mar

al nord de Catalunya

comarques litorals

2 Classifica aquestes unitats de relleu. plana – serra – turó – vall – altiplà – platja – illot – penya-segat – muntanya no gaire alta

comarques de muntanya

comarques de plana

comarques litorals

3 On es troben els aiguamolls? Descriu-los de manera breu. 26 372178 _ 0004-0065.indd 26


31/07/12 13:02

unitat 5

reforç

4 Escull un riu que neixi i desemboqui a Catalunya i digues si és riu principal o afluent, on neix i on desemboca i quines comarques travessa. 5 Per què et sembla que moltes poblacions importants es troben al costat del llit dels rius? 6 Explica per a què es fa servir l’aigua dels embassaments. 7 Dibuixa un mapa de Catalunya i pinta de color marró les muntanyes més importants. Després, marca els rius principals amb una línia blava.


372178 _ 0004-0065.indd

27

27 25/07/12

11:07

FITXA

13

El clima, la vegetació i la fauna Nom

Data

Recorda • Sabem com és el clima de les comarques de muntanya, de plana i litorals si coneixem com són les precipitacions i les temperatures. • La vegetació i la fauna d’un territori s’adapten al relleu i al clima. • A Catalunya hi ha espais molt valuosos pel relleu, la vegetació o la fauna, i que estan protegits.

1 Escull un tipus de comarca i completa la taula. comarca de muntanya clima

comarca de plana temperatura

comarca litoral precipitacions

2 Explica com és la vegetació del tipus de comarca que has escollit a l’activitat anterior. 3 Descriu una planta característica del tipus de comarca que has escollit a l’activitat 1 i fes-ne un petit dibuix. 28 372178 _ 0004-0065.indd


28

25/07/12

11:07

unitat 5

On viu?

Com és el seu cos?

reforç

4 Tria quatre animals que visquin a Catalunya i completa la taula. Com es reprodueix?

mamífer ocell rèptil amfibi

5 Per què hi ha espais protegits a Catalunya? 6 Anomena tres espais protegits catalans. 7 En molts espais protegits pots veure senyals com aquests. Explica què volen dir.

A

B

C

D

A. B. C. D. Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

372178 _ 0004-0065.indd

29

29 25/07/12

11:07

FITXA

14

Característiques de la població Nom

Data

Recorda • La població canvia i, per saber com ho fa, n’estudiem el creixement natural i el creixement migratori. • Per estudiar la població, la dividim en grups segons l’edat. • Per saber si un lloc està molt poblat o poc poblat, estudiem la distribució de la població, que relaciona el nombre d’habitants amb el territori on viuen.

1 Fixa’t en les dades següents i completa. emigrants = 3 persones

defuncions = 8 persones naixements = 15 persones • Creixement natural = • Creixement migratori = • Creixement total anual =

immigrants = 7 persones

persones. persones. persones.

2 Classifica aquestes persones en el grup d’edat corresponent. Joan: 15 anys – Jasmina: 23 anys – Lídia: 66 anys – Alfons: 7 anys – Nora: 2 anys – Josep: 99 anys – Rebeca: 34 anys – Marta: 14 anys – Mercè: 74 anys

població jove

30 372178 _ 0004-0065.indd

població adulta

població anciana


30

25/07/12

11:07

unitat 6 3 Explica aquests conceptes. reforç

• Emigrant: • Immigrant:

4 Marca els dos conceptes que hem de relacionar per saber com es distribueix una població pel territori. La població emigrant. El nombre d’habitants. La superfície del territori habitat. La població immigrant.

5 Si tenim dues zones de territori amb el mateix nombre d’habitants, però l’una és més gran que l’altra, quina zona està més poblada? Per què?

6 Respon aquestes preguntes. • Quants habitants té Catalunya? • Quin grup de població és el més nombrós a Catalunya? • Quina proporció de dones, respecte a la d’homes, viu a Catalunya? Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

372178 _ 0004-0065.indd

31

31 25/07/12

11:07

FITXA

15

La població de Catalunya Nom

Data

Recorda • El territori de Catalunya està habitat de manera desigual. Hi ha grans concentracions de persones a les ciutats, mentre que en àmplies zones de muntanya i de l’interior hi viuen poques persones. • Les comarques més poblades són les litorals i també algunes de plana. • Les comarques menys poblades són la majoria de comarques de muntanya i també algunes de plana.

1 Observa com es distribueix la població en aquests territoris i respon les preguntes.

A

C

B

D

• Quin és el territori més poblat? • Per què? • Quin és el territori menys poblat? • Per què? 32 372178 _ 0004-0065.indd


32

25/07/12

11:07

unitat 6

reforç

2 Tria tres colors i pinta el mapa de població de Catalunya.

3 Fixa’t en el mapa de l’activitat anterior i respon. • De quin color has pintat la teva comarca? • Per què? • Quines altres comarques has pintat del mateix color que la teva? Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

372178 _ 0004-0065.indd

33

33 25/07/12

11:07

FITXA

16

Pobles i ciutats de Catalunya Nom

Data

Recorda • La població rural és el conjunt de persones que viuen als pobles o al camp. • Segons on siguin, distingim pobles de muntanya, pobles de plana i pobles de costa. • La població urbana és el conjunt de persones que viuen a les ciutats. • A les ciutats hi ha diferents tipus de barris: el centre, els barris moderns o eixamples i la perifèria.

1 Respon aquestes preguntes sobre la població rural catalana. • Qui forma la població rural? • Quantes persones de cada 100 són població rural? • Quina quantitat de territori ocupa la població rural? • A quines activitats econòmiques es dedica principalment la població rural?

2 Explica per què hi ha menys població rural que urbana. 3 Com són els pobles de muntanya? Explica-ho. 34 372178 _ 0004-0065.indd


34

25/07/12

11:07

unitat 6 4 Completa aquest text sobre la població urbana de Catalunya.

La població urbana es dedica a la als

reforç

de cada 100 habitants.

A Catalunya, viuen en ciutats

i, sobretot,

. La ciutat més poblada de Catalunya

és

.

5 Relaciona. centre eixample perifèria

oficines i comerços monuments barri residencial zona més antiga polígon industrial

6 Escull un poble i una ciutat de Catalunya que coneguis i completa les fitxes.

• Nom del poble: • Com són els carrers i els edificis: • A què es dediquen els habitants: • Per què coneixes aquest poble:

• Nom de la ciutat: • Com són els carrers i els edificis: • A què es dediquen els habitants: • Per què coneixes aquesta ciutat:


372178 _ 0004-0065.indd

35

35 25/07/12

11:07

FITXA

17

L’agricultura i la ramaderia a Catalunya Nom

Data

Recorda • El sector primari agrupa les feines que obtenen productes de la natura. • Els pagesos conreen la terra: la llauren, la sembren i en recullen els fruits. • Els ramaders crien animals domèstics.

1 Marca les tasques que es porten a terme en el sector primari. munyir

podar

pintar

esquilar

transportar

llaurar

ensenyar

regar

cuinar

fabricar

pescar

vendre

2 Relaciona. Després, ordena les tasques. llaurar sembrar recol·lectar adobar

Subministrar matèria a la terra perquè sigui més fèrtil. Recollir la collita. Llançar i escampar llavors a la terra. Remoure la terra.

• Les tasques agrícoles són: primer, després

i, finalment,

i

; .

3 Què és fumigar? Per a què serveix? 36 372178 _ 0004-0065.indd


36

25/07/12

11:07

unitat 7

A Catalunya

persones treballen en el sector primari.

Els conreus de secà creixen només amb l’ Els cereals, l’

i la

són les plantes de secà més freqüents.

Les hortalisses, els arbres són conreus de

.

, el blat de moro i l’

reforç

4 Completa aquest text sobre l’agricultura de Catalunya.

, en canvi,

. Es tracta de conreus que els

han de regar amb aigua. 5 Què són els conreus ecològics? 6 Defineix, descriu i respon. • Ramaderia de pastura: • Ramaderia estabulada: • Quins són els principals tipus de bestiar que es crien a Catalunya? On es localitzen? Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

372178 _ 0004-0065.indd

37

37 25/07/12

11:07

FITXA

18

Altres activitats del sector primari

19

Data

reforç

Nom

FITX

unitat 7

Recorda • La pesca és molt important a Catalunya. També s’obté peix criant-lo a les piscifactories. • La mineria agrupa les tasques que s’ocupen de l’extracció de minerals. • L’explotació de la fusta dels boscos també és una feina del sector primari.

1 Escriu la paraula que correspongui a sota de cada dibuix. piscifactoria – pesca – explotació de boscos – mineria

A

C

B

D

2 Descriu com és la mineria a Catalunya. 3 Explica com és la pesca a Catalunya: on es concentra i quines espècies es capturen.

38 372178 _ 0004-0065.indd 38


25/07/12 11:51

FITXA

19

unitat 7

El sector secundari a Catalunya Data

reforç

Nom

Recorda • El sector secundari aplega les activitats que transformen les primeres matèries en productes elaborats. • Les feines a les fàbriques, la construcció i l’artesania pertanyen a aquest sector.

1 Completa aquest text sobre el sector secundari català. A Catalunya

de la població treballa en el sector secundari.

Les indústries principals de Catalunya són . 2 Respon. • On estan situats els nuclis industrials més importants de Catalunya? Explica-ho. • Què són els polígons industrials? On es construeixen? • Quines són les activitats més importants de la construcció? Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

372178 _ 0004-0065.indd

39

39 25/07/12

11:07

FITXA

20

El comerç i el transport a Catalunya Nom

Data

Recorda • El sector terciari agrupa les activitats que atenen les persones o que els donen serveis. • El comerç és una activitat que consisteix en l’intercanvi de productes i serveis a canvi de diners. Pot ser al detall o a l’engròs. • El transport trasllada persones i productes d’un lloc a un altre. Pot ser terrestre, aeri o marítim.

1 Quin és el significat de la paraula servei quan fa referència al sector terciari? Marca-ho. Posar la pilota en joc en el tennis. Favor que fem a algú. Feina que fa una persona i que no consisteix a produir béns. Servei de correus, la feina que fan els carters. 2 Llegeix aquest anunci. Després, explica qui són el productor, els comerciants i els clients. «Avui, durant tot el dia, les botigues Lip regalen a tots els nens i nenes de 4t de Primària unes ulleres de sol per la compra d’uns patins fets a mà pel gran artesà Alicates. Anima’t i... vola!» 3 En què es diferencien el comerç a l’engròs i el comerç al detall? 40 372178 _ 0004-0065.indd


40

25/07/12

11:07

unitat 8

A

reforç

4 Fixa’t en aquests dos establiments de comerç al detall. Digues quin tipus de comerç és cadascun i quines característiques principals tenen.

B

A. B.

5 Completa la taula. vehicles

tipus de transport

vies de comunicació

bicicleta vaixell tren

6 Explica quins són els principals tipus de transport a Catalunya. Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

372178 _ 0004-0065.indd

41

41 25/07/12

11:07

FITXA

21

El turisme i els mitjans de comunicació Nom

Data

Recorda • El turisme és el desplaçament de persones a altres llocs per descansar o per divertir-se. Pot ser de costa, relacionat amb la natura, termal o cultural, entre d’altres. • Els mitjans de comunicació transmeten informació a distància i poden ser individuals o socials. • L’aplicació de les noves tecnologies als mitjans de comunicació els ha fet més ràpids i variats.

1 Marca les feines que pertanyen a l’activitat del turisme. recepcionista

metge

paleta

grum

hostessa

cuiner

cambrer

escombriaire

guia

camioner

2 Posa un exemple d’una activitat que puguem fer en cada tipus de turisme. • Turisme de costa: • Turisme relacionat amb la natura: • Turisme termal: • Turisme cultural:

3 Quina importància té el turisme a Catalunya? Quines en són les zones més visitades? 42 372178 _ 0004-0065.indd


42

25/07/12

11:07

unitat 8

reforç

4 Indica el tipus de mitjà de comunicació i l’aparell o l’objecte que faries servir en aquests casos. • Per enviar un missatge escrit a un amic: • Per parlar amb un familiar: • Per informar-te d’una notícia: 5 Relaciona. satèl·lit informàtica làser

Aparell electrònic que genera feixos lluminosos intensos. Aparell que es troba en òrbita al voltant de la Terra. Coneixements científics per tractar la informació de manera automàtica per mitjà d’ordinadors.

6 Classifica els mitjans de comunicació següents. Després, respon. telèfon − premsa − ràdio − carta − fax − televisió − Internet − correu electrònic Mitjans de comunicació individual

social

• Quins es consideren noves tecnologies? Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

372178 _ 0004-0065.indd

43

43 25/07/12

11:07

FITXA

22

FITX

unitat 9

La mesura del temps Data

reforç

Nom

23

Recorda • El temps es mesura per saber què passa en cada moment. • Els anys s’agrupen en lustres, dècades, segles o mil·lennis. • L’any del naixement de Jesucrist és l’any 1.

1 Escriu els anys que comprenen aquestes unitats de temps. lustre

dècada

segle

mil·lenni

2 Quin any comencen i acaben aquests segles? • segle i: • segle xv: • segle xx: • segle vii: 3 Quin és l’any 1? Què significa aC i dC? 4 Completa el text amb les teves dades. Vaig néixer l’any

, del segle

Ara som a l’any

i tinc

44 372178 _ 0004-0065.indd

, del mil·lenni

.

anys. Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

44

25/07/12

11:07

FITXA

23

unitat 9

Els especialistes de la història Data

reforç

Nom

Recorda • La història és la ciència que estudia el passat. • Els historiadors, els arqueòlegs i els geògrafs col·laboren en l’estudi de la història.

1 Respon aquestes preguntes. • Què és la història? • Per a què et sembla que serveix conèixer el passat?

2 Explica com ajuden aquests científics als historiadors. • Arqueòleg: • Geògraf:

3 Per què la feina d’un historiador s’assembla una mica a la d’un detectiu? Explica-ho. Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

372178 _ 0004-0065.indd

45

45 25/07/12

11:07

FITXA

24

Els primers pobladors Nom

Data

Recorda • Fa molts milers d’anys, les persones eren nòmades i s’alimentaven de la caça, la pesca i la recol·lecció. • S’agrupaven en tribus, vivien a l’aire lliure, en coves o en cabanes, i van aprendre a fer servir el foc. • Decoraven les coves amb pintures i utilitzaven eines de pedra tallada i os.

1 Uneix:

nòmada

tribu

recol·lecció

silvestre

Grup petit de persones format per diverses famílies que viuen juntes. Persona que no viu en un lloc fix. Planta que creix sense conrear-la. Recollida dels fruits comestibles o aprofitables de la terra, dels arbres o d’altres plantes.

2 Per què els primers pobladors eren nòmades? 3 Explica el significat de l’oració següent. Fa milers d’anys, les persones s’agrupaven en tribus per poder sobreviure. 46 372178 _ 0004-0065.indd


46

25/07/12

11:07

unitat 9 4 En general, a quins llocs s’establien els primers éssers humans? Per què? reforç

5 Quines activitats podien fer les persones gràcies al foc? Marca-les. Pintar a les parets més profundes de les coves. Menjar carn rostida. Tallar pedres. Treballar de nit. 6 Marca l’estri més antic i explica per a què serveix cadascun.

7 Per què pintaven animals a les coves? Explica com ho feien.


372178 _ 0004-0065.indd

47

47 25/07/12

11:07

FITXA

25

Els primers agricultors Nom

Data

Recorda • Fa uns 10.000 anys, les persones van descobrir la ramaderia i l’agricultura, i es van fer sedentàries. • Van inventar la roda i la vela, i van començar a viatjar i a comerciar. • Fabricaven eines de pedra polida i van inventar la ceràmica i els teixits.

1 Descriu breument com els éssers humans van descobrir la ramaderia i l’agricultura. 2 Completa la taula. Primeres espècies domesticades

animals plantes

3 Per què es van formar poblats a partir de l’aparició de la ramaderia i l’agricultura? 4 Completa el text. Als poblats hi havia

per a les persones,

per als animals i

per al gra.

48 372178 _ 0004-0065.indd


48

25/07/12

11:07

unitat 9

reforç

5 Escriu C, si són certes, o F, si són falses, cadascuna d’aquestes oracions. Després, corregeix les que són falses. La roda es va inventar fa uns 10.000 anys. Els carros i els vaixells de vela transportaven moltes mercaderies. El desenvolupament dels transports va fer que aparegués l’agricultura. 6 Relaciona:

llana

pell

Fa més de 10.000 anys

arpó

atuell

falç

Fa uns 10.000 anys

destral

molí

agulla

7 Observa aquesta pintura rupestre. A quina època de les que has estudiat pertany? Explica per què ho penses.


372178 _ 0004-0065.indd

49

49 25/07/12

11:07

FITXA

26

Els antics egipcis Nom

Data

Recorda • Fa 5.000 anys, la civilització egípcia es va desenvolupar a la vora del riu Nil. • La majoria de la població vivia al camp i es dedicava a l’agricultura. També van créixer les ciutats. • Van construir temples per als déus i tombes per als difunts, que momificaven. • Feien servir l’escriptura jeroglífica.

1 Escriu el nom d’aquests grups socials de l’antic Egipte. • Eren pobres i vivien al camp: • Posseïen les terres i el bestiar: • Compraven i venien productes: 2 Corregeix les oracions següents sobre els egipcis. • Vivien en cases grans construïdes amb maons i fusta.

• A les famílies treballava el pare, i els fills anaven a escola.

• Les eines que feien servir en les tasques agrícoles eren les seves mans.

3 Escriu la via de comunicació que els egipcis feien servir més. 50 372178 _ 0004-0065.indd


50

25/07/12

11:07

unitat 10 4 Quins tipus de construccions són? Escriu-ne el nom i explica per a què servien. B

reforç

A

A. B. 5 Descriu què representaven els egipcis en les escultures i les pintures. 6 Escriu C, si són certes, o F, si són falses, les oracions següents. Després, corregeix les falses perquè siguin certes. Cada jeroglífic representava una lletra del nostre abecedari. Els egipcis escrivien sobre fulls de papir i sobre les parets. Tots els egipcis sabien escriure. 7 Què representa la imatge? Explica quina funció té.


51

372178 _ 0004-0065.indd

51

25/07/12

11:07

FITXA

27

Els antics grecs Nom

Data

Recorda • Fa uns 4.000 anys, la civilització grega va sorgir a la riba del mar Mediterrani. • Grècia té molts quilòmetres de costa i infinitat d’illes. Per això, els grecs van ser grans mariners: pescadors i comerciants. Terra endins, les principals activitats eren l’agricultura i la ramaderia. • Els grecs es van organitzar en una sèrie de petites ciutats independents: les polis. • Van construir temples dedicats als déus i també escultures i ceràmiques. En la vida dels grecs, el teatre era molt important.

1 Defineix els termes següents. • Polis:

• Colònia:

2 Escriu C, si són certes, o F, si són falses, les oracions següents. Després, corregeix les falses perquè siguin certes. Els grecs eren molt bons navegants i comerciants. Els grecs van construir immensos temples, dedicats als déus. Els actors i les actrius portaven màscares molt expressives en les representacions de teatre.

52 372178 _ 0004-0065.indd 52


31/07/12 13:02

unitat 10

reforç

3 Completa aquest text sobre les polis gregues. acròpolis – temples – teatre – artesans – àgora – fortificada Els

dedicats als déus i els monuments importants se situaven

a l’

, la part més alta i segura de la ciutat, que estava . Ben a prop s’estenien la resta de construccions,

entre les quals destacava la plaça pública o Al voltant de l’àgora hi creixien els barris dels

i el

. i els comerciants.

4 Quin tipus de construcció és? Escriu-ne el nom i explica per a què servia.

5 Què és la democràcia? Quan va aparèixer?

6 Observa aquesta fotografia i respon. • Què hi veus? • On diries que són? • Quina funció tenen? • De quin material diries que estan fetes? Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

372178 _ 0004-0065.indd

53

53 25/07/12

11:07

FITXA

28

Els antics romans Nom

Data

Recorda • La civilització romana es va desenvolupar fa uns 3.000 anys. • La majoria de la població vivia i treballava al camp. • Els romans van construir nombroses ciutats, en les quals hi havia un fòrum, domus i insulae. Es comunicaven per mitjà de calçades. • Els romans eren excel·lents constructors i artistes. La seva llengua era el llatí i el dret romà n’aplegava les lleis.

1 Marca les activitats que es feien en una vil·la romana. emmagatzematge de blat

fabricació d’armes

carreres de carros

recol·lecció de fruits

construcció de muralles

pastura d’ovelles

conreu de la terra

elaboració d’oli

2 Corregeix els errors del text i redacta’l correctament. Els romans van construir poques ciutats. Per protegir-les, les envoltaven amb un fossat. Els edificis principals de la ciutat eren als afores. 3 Defineix els termes següents: • Domus: • Insulae: 54 372178 _ 0004-0065.indd


54

25/07/12

11:07

unitat 10

reforç

4 Escriu el nom del tipus de construcció que els romans farien servir en cada cas. • Per desplaçar-se en carros: • Per banyar-se: • Per portar aigua a les ciutats: • Per veure lluitar els gladiadors: • Per recordar una victòria militar: 5 Observa la imatge, explica què representa i com creus que es va fer.

6 Per a què servia el dret romà? 7 Quines diferències trobes entre la manera d’escriure dels antics egipcis i la dels romans?


372178 _ 0004-0065.indd 55

55 31/07/12 13:03

FITXA

29

El temps dels castells Nom

Data

Recorda • Fa 1.000 anys, la majoria de les persones vivien en llogarets al camp. • Els nobles o cavallers es dedicaven a la guerra; els camperols, a treballar la terra, i els monjos, a resar i treballar. • Les ciutats eren petites i hi vivien comerciants i artesans. • Es van edificar castells, monestirs, esglésies i catedrals, i es van crear les primeres universitats.

1 Escriu qui feia aquestes tasques fa 1.000 anys. • Lluitar a la guerra i anar a tornejos: • Resar, treballar i copiar textos antics: • Treballar la terra: • Elaborar productes a mà:

2 Escriu C, si són certes, o F, si són falses, les oracions següents sobre la vida fa 1.000 anys. Després, corregeix les falses. La casa dels camperols acostumava a tenir un estable per als animals. Gràcies als monjos es van salvar molts textos antics. Els burgesos vivien a la ciutat de Burgos. Els estudiants universitaris aprenien en anglès. 56 372178 _ 0004-0065.indd


56

25/07/12

11:07

unitat 11 3 Què eren els castells? reforç

4 Completa el text i les etiquetes del dibuix amb les parts del castell que s'indiquen. Els castells estaven protegits per

,

que tenien i

, .

5 On vivien els monjos? Escriu el nom de les dependències principals. 6 Per a què feien servir la pintura i l’escultura fa 1.000 anys? 7 En què es diferencien els estils artístics romànic i gòtic? Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

372178 _ 0004-0065.indd

57

57 25/07/12

11:07

FITXA

30

El temps dels navegants Nom

Data

Recorda • Les ciutats van créixer molt fa 500 anys. A les ciutats vivien els reis, els senyors, els mercaders i els artesans. • Al camp, alguns pagesos eren propietaris de les terres que treballaven i es conreaven plantes noves. • Hi va haver avenços importants en la navegació i es van fer grans viatges. • Les arts van viure un gran desenvolupament i es va inventar la impremta.

1 Marca les característiques d’una ciutat de fa 500 anys. Estava envoltada per una muralla. Hi van construir palaus luxosos. Hi vivien el rei i els camperols. Els artesans hi treballaven en tallers. Hi comerciaven amb productes d’indrets llunyans. 2 Per què creus que les ciutats marítimes tenien grans ports i drassanes? 3 Escriu les novetats que hi va haver en l’agricultura d’aquella època. • En la propietat de les terres: • En els conreus: 58 372178 _ 0004-0065.indd


58

25/07/12

11:07

unitat 11

reforç

4 Quins avenços en la navegació van afavorir els grans viatges per tot el món? Explica per què.

5 Relaciona i construeix una oració amb cada parella. Juan Sebastián Elcano

Cristòfor Colom

Vasco da Gama

Amèrica Índia volta al món

6 Escriu C, si són certes, o F, si són falses, les oracions següents sobre la vida a l’època dels navegants. Després, corregeix les falses. Els mecenes perseguien els artistes. Els retrats i els paisatges de fa 500 anys eren realistes. El violí i el piano es van inventar fa uns 500 anys. Elcano va inventar la impremta.

7 Per què la impremta de Gutenberg va ajudar a acostar la cultura a moltes més persones? Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

372178 _ 0004-0065.indd

59

59 25/07/12

11:07

FITXA

31

Fa 200 anys Nom

Data

Recorda • Fa 200 anys, les ciutats van créixer molt i es van construir fàbriques. • Els pagesos van abandonar el camp per treballar a les fàbriques i viure en barris obrers amb poques comoditats. • Va ser una època de grans invents i avenços mèdics.

1 Classifica. màquina de vapor – vacunes – arada de ferro – vaixell de vapor – ferrocarril – aspirina

Fa 200 anys invents avenços mèdics nous mitjans de transport

2 Explica el significat de l’oració següent. Com que fa 200 anys hi havia més màquines, es necessitaven menys pagesos. 60 372178 _ 0004-0065.indd


60

25/07/12

11:07

unitat 12

reforç

3 Fixa’t en els dibuixos i marca quin pertany a una ciutat de fa 200 anys. Després, explica per què ho saps.

4 Corregeix les oracions següents perquè siguin certes. • La màquina de vapor va substituir els motors elèctrics i de gasolina. • El telèfon es va inventar abans que el telègraf. • Fa uns 200 anys, es van filmar les primeres pel·lícules de cinema. • Els primers gratacels es van construir fa uns 200 anys. 5 Encercla els invents que van sorgir fa més de 100 anys.


372178 _ 0004-0065.indd

61

61 25/07/12

11:07

FITXA

32

La nostra època Nom

Data

Recorda • Actualment, la majoria de les persones viuen a les ciutats. • Els transports són ràpids, còmodes i segurs. • Els avenços tècnics i científics de la nostra època han millorat molt la vida de les persones.

1 Explica per què avui dia s’ha desenvolupat el turisme en els pobles. 2 Marca les característiques d’una ciutat actual. Els fanals funcionen amb gas. Els carrers estan asfaltats. El tramvia és el transport públic principal. Als afores hi ha barris residencials. Els obrers viuen al costat de les fàbriques. Hi ha sistemes moderns de clavegueram i d’il·luminació. 3 Explica per què avui dia les persones viatgen més sovint i a més llocs que fa 200 anys. 62 372178 _ 0004-0065.indd


62

25/07/12

11:07

unitat 12 4 Indica les característiques principals dels transports en l’actualitat. reforç

• Vies de comunicació: • Mitjans de transport: 5 Relaciona i construeix una oració amb cada parella.

escàner i ecografia

informàtica

trasplantament d’òrgans

cirurgia malalties comunicació

6 Llegeix com és ara i recorda com era fa 200 anys.

Actualment

Fa 200 anys

tren d’alta velocitat carrers asfaltats diaris digitals fanals elèctrics

7 Quin invent recent et sembla més útil? Explica per què. Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

372178 _ 0004-0065.indd

63

63 25/07/12

11:07

FITXA

33

Les fonts de la història i les seves etapes Nom

Data

Recorda • Les fonts històriques són les restes dels nostres avantpassats que estudien els historiadors. • El passat es divideix en prehistòria i història. • La història es divideix en edat antiga, edat mitjana, edat moderna i edat contemporània.

1 Relaciona. espasa

font escrita

font oral

font gràfica

font material

novel·la pel·lícula dibuix entrevista

testament

mòmia

2 Què representa la imatge? Explica la diferència entre prehistòria i història. història

prehistòria

64 372178 _ 0004-0065.indd


64

25/07/12

11:07

unitat 12 3 Escriu l’etapa de la història que correspongui. reforç

• Va començar amb el descobriment d’Amèrica. • Va començar amb la Revolució Francesa. • Va començar amb l’escriptura. • Va començar amb la desaparició de l’Imperi romà. 4 A quina època de la història pertanyen aquestes imatges? Escriu-ne el nom.

A

B

C

A. B. C.

5 A quina època de la història correspon aquesta imatge? Com ho saps?


372178 _ 0004-0065.indd

65

65 25/07/12

11:07

fitxes reforç medi4

Recommend Documents