Eval Compet CCNN

BIBLIOTECA DEL PROFESSORaT PrimÀria

Recursos per a l’avaluació

Avaluació per competències Ciències de la Naturalesa 4 El quadern Recursos per a l’avaluació, Ciències de la Naturalesa, per a quart curs de primària, és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila. En la seua elaboració ha participat l’equip següent: TEXT Jesús Bárcena Rodríguez Ignacio Meléndez Hevia IL·LUSTRACIÓ Jordi Baeza Albalate EDICIÓ Raquel de Andrés González Bárbara Braña Borja Pilar de Luis Villota EDICIÓ EXECUTIVA Juan Ignacio Medina Crespo DIRECCIÓ DEL PROJECTE Antonio Brandi Fernández DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez Piñero

Presentació

Les competències en la LOMQE Les competències són un conjunt integrat de capacitats (coneixements, estratègies, destreses, habilitats, motivacions, actituds…) que els alumnes han de posar en joc per a donar resposta a problemes quotidians, encara que complexos, de la vida ordinària. La nova llei d’educació, basant-se en el Marc de Referència Europeu per a les competències clau en l’aprenentatge permanent, ha definit set competències que els alumnes han d’haver adquirit en finalitzar la trajectòria acadèmica. Aquestes competències són les que segueixen: – Comunicació lingüística. És l’habilitat per a expressar i interpretar conceptes, pensaments, sentiments, fets i opinions de forma oral o escrita (escoltar, parlar, llegir i escriure), i d’interactuar lingüísticament d’una manera adequada i creativa en tots els contextos. – Competència matemàtica, científica i tecnològica. Integra l’habilitat d’aplicar els conceptes matemàtics amb l’objectiu de resoldre problemes en situacions quotidianes, junt amb la capacitat d’aplicar el coneixement i el mètode científic per a explicar la naturalesa. – Competència digital. Implica l’ús segur i crític de les tecnologies de la informació i la comunicació en la formació, el treball i l’oci. –A prendre a aprendre. Engloba les habilitats necessàries per a aprendre, organitzar el propi aprenentatge i gestionar el temps i la informació eficaçment, siga de forma individual o en grup. –C ompetència social i cívica. Recull els comportaments que preparen les persones per participar d’una manera eficaç i constructiva en la vida social, professional i cívica, en una societat cada vegada més diversificada i plural. – I niciativa i actitud emprenedora. Fa referència a l’habilitat de cada persona per a transformar les idees en actes, posant en pràctica la creativitat, a la capacitat d’innovació i d’assumpció de riscos, i a les aptituds necessàries per a la planificació i la gestió de projectes. –C onsciència i expressió cultural. Implica apreciar la importància de l’expressió creativa d’idees, experiències i emocions a través de diversos mitjans (música, literatura, arts escèniques, arts plàstiques…). 2

Ciències de la Naturalesa 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

La incorporació de les competències al currículum fa necessari integrar-les en les tasques i activitats didàctiques que es desenvolupen en el procés d’ensenyamentaprenentatge i, per tant, tenen una relació directa amb l’avaluació de l’alumnat. Això requereix que els estàndards d’aprenentatge avaluables facen referència no sols als continguts propis de les diverses àrees, sinó també a la contribució d’aquestes àrees a l’assoliment de les competències.

Recursos per a l’avaluació per competències Entre els recursos per a l’avaluació que s’inclouen en el projecte Saber Fer, es proporcionen proves dissenyades per a avaluar el desenvolupament i l’adquisició de les competències educatives per part dels alumnes. Aquestes proves d’avaluació per competències són complementàries a les que es proposen per a l’avaluació de continguts. Tant les unes com les altres avaluen els processos cognitius i el progrés en l’aprenentatge, encara que les segones estan més guiades pel currículum de les àrees i les primeres, per la contribució d’aquestes àrees a l’assoliment de les competències educatives. Per al quart curs d’educació primària, el nostre projecte editorial ofereix els elements següents: • Proves d’avaluació per competències. Per a cada unitat o conjunt d’unitats relacionades s’ofereix una prova que pot ser utilitzada al llarg del curs, amb la finalitat de comprovar el grau de progrés dels alumnes en l’adquisició de les competències. • Estàndards d’aprenentatge. Els estàndards d’aprenentatge del perfil de la competència i els indicadors d’assoliment es posen en relació amb les activitats. • Solucions. S’hi inclouen les respostes a totes les activitats plantejades en cada prova. • Nivells. Per a cada prova s’hi proporcionen quatre nivells d’assoliment, amb l’objectiu d’ajudar el professorat a corregir i valorar el treball realitzat per l’alumnat. • Fulls de registre. S’ofereix un full de registre de puntuacions per a cada una de les proves en què s’inclouen els criteris per a fer-ne una valoració qualitativa. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.


3

Índex

PROVES D’AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES Prova 1 Unitats 1 i 2........................................... 6 Prova 2 Unitat 3.................................................. 10 Prova 3 Unitat 4.................................................. 12 Prova 4 Unitats 5 i 6........................................... 16 Prova 5 Unitat 7.................................................. 20 Prova 6 Unitats 8 i 9........................................... 24

Estàndards d’aprenentatge i fulls de registre............................... 30



5

PROVA

1

UNITATS

Nom

1i2

Data

Una esquiadora guia Sabies que les persones cegues també poden esquiar? Carlota se’n va assabentar l’altre dia. Resulta que té un cosí que vol ser un gran esquiador, però acaba de descobrir que té una malaltia a la retina que pot fer que es quede cec. El seu cosí estava molt trist i Carlota no sabia com animar-lo, així que es va posar a investigar si les persones cegues poden esquiar. Es va assabentar que les persones cegues, amb l’ajuda d’un guia, sí que poden esquiar. El guia ha d’anar davant i parlar sempre durant la baixada, ja que l’esquiador cec «veu» a través de la veu. Carlota té ganes de contar-ho al seu cosí i dir-li que ella entrenarà per ser la seua guia.

1 Què és la retina? Marca l’opció correcta.

La zona del cervell que interpreta les imatges captades per l’ull. La part de l’ull que interpreta la llum i les imatges. La part de l’ull que capta la llum i les imatges. Una lent que es troba a l’interior de l’ull. 2 El guia ha d’indicar en tot moment les característiques de la neu i del camí, però fins i tot quan no hi ha cap element especial per destacar, ha de seguir parlant, perquè la persona cega tinga un so de referència.

Es pot «vore» escoltant la veu del guia? Explica la teua resposta.

3 En la neu, la llum del sol es reflecteix amb molta intensitat. Tant Carlota com el seu cosí saben que, per a esquiar, són imprescindibles unes bones ulleres de sol.

Per a què són necessàries les ulleres de sol en la neu? Marca l’opció correcta.

6

Per a estar més guapos.

Per a protegir les parpelles.

Per a protegir els ulls.

Per a protegir-nos del fred.



PROVA

1

4 Mentre Carlota buscava informació sobre els esquiadors cecs, també va llegir que les persones sordes poden gaudir d’un concert. Es tracta de concerts especials en què els assistents han de sostindre a les mans un globus inflat. En sonar la música, el globus vibra i senten la música a les mans.

Carlota va recordar que a l’orella hi ha un tel molt fi que també vibra amb els sons. Com s’anomena? Indica en el dibuix on es troba. Assenyala-hi també altres parts de l’orella. 5 Quan Carlota i el seu cosí van a esquiar, alguna vegada han sentit als seus pares dir: «Quin fred fa! Fa olor de fred!» Aquesta expressió desconcerta Carlota, perquè, segons el que ha estudiat a l’escola, el fred no fa olor sinó que se sent.

On estan situats els receptors del fred? A la pituïtària groga.

Al nervi olfactiu.

A les papil·les gustatives.

A la pell.

6 Però, després de les primeres sensacions de fred, tota la família es troba bé i ningú es queixa a l’hora de fer un descans i menjar un entrepà. El preferit de Carlota és l’entrepà de pernil amb tomaca. Per a ella és perfecte perquè la tomaca redueix el sabor salat del pernil.

Llig el text següent i subratlla en cada cas l’opció correcta. Mitjançant la pituïtària groga / les papil·les gustatives podem distingir, a més del sabor salat, els sabors dolç, amarg / picant, saborós / àcid i umami. 7 Els òrgans dels sentits ens permeten relacionar-nos amb el medi. Per això és molt important que cuidem la seua salut.

Uneix els hàbits saludables següents amb el sentit que cuiden. Treballar amb prou llum • Evitar la contaminació acústica • En cas de dolor, anar a l’otorinolaringòleg •

• La vista • L’oïda

Anar a les revisions de l’oftalmòleg • Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.


7

Una esquiadora guia

8 El germà xicotet de Carlota no ha anat a esquiar, ja que només té tres mesos i s’ha quedat amb els iaios. Carlota el vol molt i desitja tornar a casa per vore’l i tindre’l en braços. Ho fa amb molta cura, perquè els pares li han explicat que qualsevol colp al cap del nadó pot ser perillós.

Assenyala les característiques que té el germà de Carlota. Ja té totes les dents per a poder mastegar el menjar. Diu algunes paraules i ja camina sol. El cap és molt delicat perquè els ossos encara no estan totalment units. Expressa les seues necessitats mitjançant el plor. S’alimenta de llet. Pot cuidar-se sol i li agrada molt dormir. 9 Els iaios de Carlota tampoc han anat a esquiar, diuen que ja no estan tan àgils com abans. Això no obstant, tenen molta cura del seu germanet i saben moltes cançons i molts jocs que, a Carlota, també li agraden.

En l’ancianitat, el cos va perdent agilitat, força i resistència. Quins valors pots reconéixer en una persona major? 10 Però Carlota té onze anys i està en una altra etapa de la vida.

Subratlla en el text següent l’opció correcta en cada cas. Carlota està a punt d’abandonar la pubertat / la infantesa i entrar en l’adolescència. Prompte començarà a notar alguns canvis en el cos: és l’adolescència / la pubertat. Als xiquets, els canvia la veu / la dentadura i els ix pèl a la cara i al cos. A les xiquetes, els canvia el cos / la veu i els creixen els pits. En l’adolescència també es produeixen canvis en la forma de ser / d’alimentar-se. Els adolescents comencen a tindre gustos personals i a prendre les seues pròpies decisions. S’estan preparant per a l’edat adulta / l’ancianitat.

8



PROVA

1

11 Carlota ja té la dentadura definitiva, però encara recorda com li van caure les dents de llet. Al seu germanet, li començaran a eixir d’ací a ben poc. Per recordar els noms de totes les dents, Carlota decideix fer un esquema.

a) Indica quina és la dentadura de llet i quina és la dentadura definitiva i pinta les dues dentadures segons el codi següent. incisives: blau – canines: verd – premolars: groc – molars: roig

b) En la dentadura definitiva hi ha algunes dents que no estaven en la de llet. Quines són aquestes dents exclusives de les dentadures definitives? 12 En l’edat adulta, les persones han de fer-se responsables de les seues accions en el treball, en les faenes de casa, en la cura de la família i en la societat en general. Però això no vol dir que els xiquets i adolescents no tinguen també la seua pròpia parcel·la de responsabilitat.

Redacta algunes actituds responsables que ha de dur a terme una persona de la teua edat en els casos següents. En les faenes de casa:

.

A l’escola:

.

En el temps d’oci:

.

En la cura de la salut: Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

. Ciències de la Naturalesa 4

9

PROVA

2

UNITAT

Nom

3

Data

Un accident amb la bici Isabel sol anar a l’escola amb bici. És molt àgil i pedaleja amb facilitat, però dimarts passat, quan tornava a sa casa, anava tan de pressa i distreta que no va respectar un senyal de trànsit que l’obligava a cedir el pas. Un cotxe que passava per l’encreuament no va aconseguir frenar a temps i no va poder evitar que Isabel caiguera a terra i es colpejara el cap i el braç esquerre. De seguida hi van arribar la policia i una ambulància, que la va atendre allí mateix i la va traslladar a l’hospital. Allí, li van fer radiografies i li van haver d’enguixar el braç. Com que no portava casc, va haver de quedar hospitalitzada una nit per a observar si el colp en el cap era greu o no.

1 La professora d’Isabel els havia explicat a classe que tots hem d’adoptar mesures per a previndre accidents, tant a casa com al carrer, a l’escola...

Quines de les normes següents no va respectar Isabel? Quan anem amb bicicleta hem d’usar el casc. En tot moment s’han de respectar els senyals i les normes de circulació. Per les voreres cal anar sense córrer i creuar pels passos zebra. En el cotxe hem d’utilitzar el cinturó de seguretat. 2 Isabel no recorda molt bé els fets, però la Policia Municipal va redactar un informe de l’accident, en què s’incloïa un croquis del que va passar.

Segons el croquis, ¿què estava fent Isabel en el moment de l’accident? Canviava de carril. No respectava el senyal de cediu el pas. Passava per un encreuament amb el semàfor en roig. Circulava en sentit contrari. 10



PROVA

2

3 La nit que va passar a l’hospital li van donar un sopar que no li agradava gens. Però son pare va insistir perquè se’l menjara encara que no li agradara, ja que els menús dels hospitals responen a les característiques d’una dieta saludable.

De les recomanacions següents, subratlla les que ens ajuden a portar una dieta saludable. a) Prendre fruites i verdures cada dia. b) Prendre dolços i pastissos cinc dies a la setmana. c) Reduir els greixos d’origen animal. d) Fer cinc menjades al dia. e) Prendre refrescos amb sucre en les menjades. 4 Quan Isabel va eixir de l’hospital va dir a son pare que no pensava pujar a una bici mai més. Son pare la va intentar tranquil·litzar explicant-li que el que havia de fer era anar molt més atenta i portar sempre el casc. Isabel no es va quedar molt convençuda i li va dir que mai podria superar la por a anar amb bici. Aquestes paraules van deixar son pare molt preocupat.

Quin aspecte de la salut deixa preocupat el pare d’Isabel? La salut mental.

La salut física.

La salut social.

5 El cap de setmana anterior a l’accident, Isabel va participar en una carrera i va quedar en novena posició. És una bona esportista, entrena tres dies a la setmana i segueix les indicacions de l’entrenadora.

Observa les imatges i escriu uns quants consells per a realitzar bé un esport. 6 De sobte Isabel s’adona que haurà de tindre cura de la higiene, fins i tot amb el braç enguixat.

a) Haurà de seguir llavant-se les mans i raspallant-se les dents? b) Quin consell li donaries perquè puga dutxar-se diàriament? Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.


11

PROVA

3

UNITAT

Nom

4

Data

Animals a casa Sònia té una tortuga des de fa dos anys. Des que li la van regalar, li ha anat agafant més i més estima. Hui a classe ha aprés que les tortugues són rèptils. A més, ha descobert que hi ha companys que tenen com a mascota altres vertebrats: peixos, amfibis, ocells i mamífers. En parlar dels seus animals a classe, s’adonen que tindre una mascota és una gran responsabilitat. Així que debaten sobre aquesta qüestió. El seu amic Lluís ha ensenyat el seu gos a fer molts trucs; a la gata de la seua amiga Marta, li agrada tombar-se roncant sobre els genolls. Estan d’acord que s’ha de tindre bona cura dels animals que adoptem.

1 En arribar a casa, Sònia dibuixa en un quadern com imagina les mascotes d’alguns companys. Escriu davall de cada una quin tipus de vertebrat és.

12



PROVA

3

2 En aquesta llista hi ha alguns dels vertebrats que Sònia ha estudiat a classe.

tortugues – granotes – cetacis – fardatxos – taurons – gripaus – primats – cocodrils – lluços – ungulats a) Busca mamífers i rèptils en la llista i escriu-ne el nom en el quadre corresponent. Mamífers

Rèptils

b) Escriu el nom dels animals que no són ni mamífers ni rèptils, i indica a quin grup de vertebrats pertany cada un. Animal

Grup a què pertany

3 Sònia ha eixit al jardí de sa casa. Allí s’ha trobat amb uns animals xicotets que es mouen per la terra.

• Quina diferència hi ha entre aquest animal i tots els anteriors? • Indica de quin animal es tracta, a quin grup pertany i com ho saps.



13

Animals a casa

4 Sònia ha copiat algunes de les descripcions que ha escoltat a classe però amb algun error. Subratlla quins són i escriu les oracions de forma correcta.

• Els dofins són peixos i, per tant, són ovípars. Són molt intel·ligents i poden aprendre molts trucs. • Les serps són amfibis i respiren per brànquies. Poden nadar, saltar i pujar als arbres. • Els ocells tenen el cos cobert de pèl i respiren per pulmons. Tots són ovípars i poden volar.

5 La gata de Marta va tindre cinc gatets l’estiu passat. Quin goig feia vore-la actuar com una mare afectuosa i atenta amb les cries!

Marta va contar a Sònia que va poder descobrir que els gats naixen sense dents i que aquestes els ixen més tard. Va ser tota una sorpresa. a) Com s’alimenten els mamífers en nàixer? Per què poden sobreviure sense dents amb què mastegar els aliments?

b) Segons la forma d’alimentar-se, ¿els gats són carnívors o herbívors? Què signifiquen aquests termes?

14



PROVA

3

6 Al pare de Sònia li agrada molt fotografiar la naturalesa. Un dia van estar observant com una aranya teixia la seua xarxa. Sònia va quedar meravellada amb l’habilitat de l’aranya: en menys d’una hora, l’animalet va elaborar una xarxa perfecta. Son pare va fer algunes fotografies i li va explicar que les aranyes atrapen amb la seua xarxa mosquits, mosques i altres insectes xicotets.

a) En tocar amb cura un fil de la teranyina, Sònia va poder comprovar que és d’un material apegalós. Per què és així?

Perquè d’aquesta manera l’aranya no cau de la teranyina.

Perquè si està acabada de fer, el fil està humit; quan s’eixuga, no és apegalós.

Perquè així els insectes hi queden apegats i l’aranya pot atrapar-los.

b) Quin tipus d’invertebrats són les aranyes? Són herbívores o carnívores? Com ho saps?

7 Sònia busca les fotografies que son pare va fer al mar l’estiu passat. Coneix bé alguns dels animals fotografiats; però n’hi ha d’altres que no havia vist mai, com el de la fotografia A. Son pare li diu que es tracta d’una anemone, un animal semblant a les meduses que s’alimenta d’animals xicotets que queden atrapats als tentacles.

A

B

C

Completa la taula següent. A

Anemone

B

C

És vertebrat o invertebrat? A quin grup pertany?



15

PROVA

4

UNITATS

Nom

5i6

Data

Un aquari amb molta vida Vicent resideix en un poble de costa i està acostumat a vore els peixos viure al mar. Però des que era menut li ha agradat tindre peixos com a mascotes. Per fi hui és el seu aniversari i ha pogut canviar la peixera vella per l’aquari que li han regalat. Té una capa d’arena al fons, una cova xicoteta per al refugi dels peixos, dos espècies diferents de plantes aquàtiques que produeixen oxigen, llum i una bomba per a filtrar l’aigua i mesclar-la bé amb aire. Sembla que els peixos estan molt contents amb la llar nova!

1 Respon a les preguntes.

a) Quina funció té la bomba d’un aquari?

b) Per què és necessari que l’aigua de l’aquari es mescle bé amb aire?

c) Creus que els peixos estan millor en un aquari o en una peixera? Explica per què.

2 Quan tenim un aquari, hem de proporcionar aliment als peixos cada dia. És necessari també afegir a l’aquari aliment per a les plantes? Explica la resposta.

3 Vicent ha eixit amb el seu iaio a pescar a alta mar. Li han contat que la llum no arriba a les zones més profundes i els peixos que les habiten viuen en una obscuritat total. Podrien viure les plantes en aquest entorn? Per què?

16



PROVA

4

4 Les plantes de l’habitació de Vicent han de fer la fotosíntesi; sí, ¡les de l’aquari, també! Però ¿com la fan? Ordena les fitxes per escriure una descripció correcta d’aquest procés.

que entra pels estomes

fins a les zones verdes de la planta.

que formen la saba bruta.

aigua i sals minerals,

Aquesta saba és una mescla d’aigua i aliments.

i forma la saba elaborada.

Les plantes absorbeixen del sòl

es combina amb el diòxid de carboni

Allí, gràcies a l’energia del sol,

Aquesta saba circula pels vasos llenyosos

Les plantes absorbeixen del sòl

5 Quins gasos intercanvien les plantes de l’aquari? Tria les paraules correctes.

6 Aquesta gràfica representa la quantitat d’oxigen que hi ha dissolt en l’aigua d’una peixera al llarg d’un dia. Marca la interpretació correcta de la gràfica.

Hi ha cada vegada més oxigen perquè el produeixen els peixos.

oxigen dissolt

Produeixen diòxid de carboni / oxigen durant la fotosíntesi / respiració i el consumeixen durant la fotosíntesi / respiració. Expulsen diòxid de carboni / oxigen durant la fotosíntesi / respiració i l’absorbeixen durant la fotosíntesi / respiració.

Hi ha cada vegada menys oxigen perquè el consumeixen els peixos. hores

La quantitat d’oxigen és constant. 7 En el text inicial es fa referència a una acció que fan les plantes aquàtiques. Utilitza-la per a explicar si els éssers vius influeixen en el medi físic que habiten.



17

Un aquari amb molta vida

8 L’herba, la llebre i l’àguila reial formen una de les cadenes tròfiques de la serralada Cantàbrica. Indica quina de les tres formes (A, B o C) és la correcta per a representar aquesta cadena.

A

B

herba

llebre

àguila

herba

llebre

àguila

C

àguila

herba

llebre

9 Elabora una xarxa tròfica amb aquests éssers vius que va trobar Vicent en una excursió que va fer a la muntanya. Has de tindre present la informació següent.

• L’aguiló i el mussol mengen esquirols, talpons i ratolins. • La mostela menja sargantanes, talpons i ratolins. • L’esquirol menja pinyons i castanyes. • El talpó i el ratolí mengen castanyes i erugues. • La sargantana menja erugues. • Les erugues s’alimenten de fulles de pi.

10 Segons la informació de la pregunta anterior, ¿quina relació existeix entre el ratolí i el talpó? És una relació beneficiosa o perjudicial per a cada un d’ells?

18



PROVA

4

11 Una nit, en arribar a casa, Vicent va vore al pati un animalet estrany caminant entre les plantes. Semblava una sargantana, però sa mare li va explicar que es tractava d’un dragó: un rèptil que viu a les cases i s’alimenta dels insectes que hi van atrets per la llum.

Marca les oracions correctes en relació amb el dragó. És un productor.

És un consumidor.

Té una relació de parasitisme amb l’ésser humà.

Té una relació de mutualisme amb l’ésser humà.

12 Als pares de Vicent els agraden les flors i s’esforcen per tindre el pati de sa casa ple de geranis de diferents colors. Si un color els agrada molt, tallen un tros d’una branca del gerani i el planten en un altre cossiol.

Les oracions següents no són certes. Escriu-les de forma que siguen correctes. a) El gerani s’està reproduint sexualment gràcies a les llavors.

b) La tècnica utilitzada pels pares de Vicent s’anomena empelt.

13 En la part de darrere de la casa també tenen flors i un hort amb arbres fruiters que han de regar amb molta freqüència. L’arbre que crida més l’atenció de Vicent és un que, per un costat, produeix taronges i, per l’altre, produeix llimes.

Quina tècnica de reproducció s’ha utilitzat en aquest cas? Empelt

Capficada

Poda

Esqueix

14 Lamentablement, els tarongers pateixen moltes plagues d’insectes que causen la pèrdua de la fruita o, fins i tot, la mort de l’arbre.

Què es pot fer per a evitar aquestes plagues? Fumigar els arbres amb algun insecticida. Podar tots els anys la major part de les branques. Recol·lectar les fruites abans que estiguen madures. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.


19

PROVA

5

UNITAT

Nom

7

Data

Una obra d’art

El modelatge d’argila és una de les activitats que més agraden a Lluís. Les figures d’animals i de persones són les que més li agrada modelar. Amb la força i l’habilitat de les mans i dels dits aconsegueix donar forma i acabar figures molt boniques. Algunes vegades les pinta amb colors i, després, les protegeix amb un vernís incolor. Els seus pares valoren molt la seua creativitat i les escultures que fa, que consideren verdaderes obres d’art.

1 Per a modelar l’argila, Lluís ha d’anar banyant-la i, així, evitar que es quede resseca, perquè aleshores no podria donar-li forma. Per començar a treballar amb l’argila, Lluís en pasta quantitats xicotetes, fent força amb els dits o amb un corró.

a) Quin animal ha modelat Lluís en argila? A quins grups pertany aquest animal?

b) Marca les oracions correctes sobre el comportament de l’argila. L’argila humida és flexible i es modela sense trencar-se. Lluís utilitza una força de fregament per a donar-li forma. L’argila humida és resistent i es modela amb colps. Lluís utilitza una força de contacte per a donar-li forma. L’argila humida és resistent i no es pot modelar. 20



PROVA

5

2 Fa dos dies, Lluís va deixar una figura quasi acabada a la vora de la taula i, sense voler, va acabar caient a terra.

Les oracions següents no són certes. Escriu-les perquè siguen correctes. a) La figura va caure a terra a causa de la força de la gravetat, que és una força de repulsió que actua per contacte.

b) La gravetat només actua a la superfície de la Terra i, per això, no atrau la Lluna.

3 A Lluís també li agrada anar amb bicicleta. L’altre dia es va endinsar en un camí d’arena i es va adonar que li costava més avançar. A més, quan deixava de pedalejar, la bici acabava parant-se molt abans que quan deixa de pedalejar en carretera.

Subratlla en l’explicació següent les opcions correctes. A Lluís li costa més esforç avançar per l’arena / la carretera, a causa de la força de contacte / fregament de les rodes / els frens amb el sòl. La força de fregament de la bici amb la carretera és major / menor que amb l’arena. 4 La bicicleta de Lluís està feta de molts materials diferents i cada un ha de tindre unes propietats específiques perquè puga complir la funció que li correspon.

Indica la propietat que té el material de cada part de la bici assenyalada, escrivint la lletra adequada. Elàstic

A

Resistent Lleuger

C B

D

E

Transparent Flexible



21

Una obra d’art

5 A Júlia, la seua cosina, li agrada jugar a les boletes. Ensenya a Lluís com llança una boleta rodant per terra, que és una superfície llisa i horitzontal. El dibuix següent representa la boleta en dues posicions durant el camí.

a) La boleta anirà cada vegada més de pressa, més a espai o sempre a la mateixa velocitat?

b) Observa la boleta en les dues posicions. S’està desplaçant cap a la dreta o cap a l’esquerra?

c) Indica quina és la fletxa que representa el moviment i la velocitat, quina representa la força de fregament i quina la força de la gravetat.

6 Júlia ha trobat en el seu llibre de Ciències una gràfica que relaciona la intensitat de la força amb què s’estira una molla i l’allargament que experimenta aquesta molla. Quina de les oracions següents expressa correctament el significat d’aquesta gràfica? intensitat de la força

4 3 2 1

allargament de la molla

1

2

3

4

Com més força s’hi exerceix, menor és l’allargament de la molla. Independentment de la intensitat de la força, la molla sempre s’allarga. Com més força s’hi exerceix, major és l’allargament de la molla. 22



PROVA

5

7 Lluís li llança la bola de plastilina a Júlia, que l’agafa al vol. Respon a les qüestions següents.

a) Mentre la bola de plastilina està en l’aire, ¿actua sobre aquesta alguna força de contacte? I alguna força a distància? Explica la resposta.

b) Quina de les dues representacions de la força a distància que actua sobre la bola és correcta? Explica per què. A

B

8 Lluís i Júlia realitzaran un experiment: soltaran dues boles (A i B) en una rampa. La bola A és de plastilina i, després de baixar la rampa, rodarà per una superfície rugosa de formigó. La bola B és d’acer i rodarà per una superfície llisa de fusta envernissada.

A

B

Pots predir quina bola arribarà més lluny rodant? Explica raonadament la predicció.



23

PROVA

6

UNITATS

Nom

8i9

Data

Ombres divertides Helena i Llúcia han posat un llençol a mode de pantalla i l’han il·luminat per darrere amb un llum potent. Després de retallar personatges en cartolina, els hi han col·locat uns palets per darrere. Les dues xiquetes mouen els personatges, protagonistes de les històries divertides que s’inventen. Sa mare riu molt veient aquest teatre d’ombres xineses des de l’altre costat de la pantalla. Després d’una estona, les dues van a beure aigua. Quina calor dóna el llum!

1 Respon a les preguntes següents.

a) Helena i Llúcia són germanes? Explica per què ho saps.

b) Col·loca els dibuixos de l’esquerra en el quadre de la dreta per explicar, de forma esquemàtica, com funciona el teatre d’ombres.

c) Per què han de parar de jugar per a beure aigua?

d) Redacta una història que podrien representar amb les figures que han retallat.

24



PROVA

6

2 Per què dóna calor el llum? Marca les dues respostes que ho expliquen.

El llum produeix energia elèctrica, que dóna calor. La bombeta funciona amb un filament incandescent, que produeix llum i calor. La bombeta emet només llum; les xiquetes tenen calor perquè es mouen molt. A la bombeta, l’energia elèctrica es transforma en lluminosa i tèrmica. 3 Al dia següent, les dues xiquetes tracten d’explicar als seus amics en què consisteix el teatre d’ombres xineses amb què van fer riure sa mare.

a) Escriu les paraules que falten per a completar l’explicació. La llum es

en totes les direccions, i ho fa en línia

No pot envoltar els obstacles, per això es produeixen les El vidre de la bombeta és

. .

, per això deixa passar la llum produïda

a l’interior d’aquesta. Les figuretes de cartolina són , per la qual cosa no deixen passar la llum i produeixen ombres. El llençol és , deixa passar només una part de llum i així permet vore les ombres des de l’altre costat. b) Una de les amigues pregunta a Helena si haguera funcionat igual de bé el teatre d’ombres amb figuretes retallades en làmines de plàstic transparent. Què creus que li ha respost? Per què?

c) Fes un esquema en color que mostre com arriba la llum blanca a tres objectes, i el que passa després perquè observem un objecte roig, un altre de blau i un altre de negre.



25

Ombres divertides

4 Quan han anat a la cuina per beure aigua, Llúcia ha tirat unes gotetes de llima al seu got d’aigua i ho ha remenat amb una cullereta. Ui, ¿què ha passat amb la cullereta? Sembla que estiga doblegada o trencada!

Escriu en ordre els fragments dels requadres per explicar aquest fenomen. que la que ens arriba

quan passa de l’aigua a l’aire.

Per això la llum que ens arriba

arriba amb un angle diferent

que està fora de l’aigua

des de la part de la cullereta

des de la part submergida.

La llum es refracta

La llum es refracta 5 Helena ha retallat figuretes en cartolines de color groc, roig i negre. Les tres produeixen ombres negres sobre el llençol. Ajuda les xiquetes a comprendre per què escrivint les paraules que falten en els buits.

La cartolina groga es veu d’aquest color perquè absorbeix tots els colors excepte el

, que el reflecteix; la cartolina roja reflecteix només el color ; i la cartolina negra

tots els colors.

Les tres produeixen una ombra negra perquè la cartolina és un material

,

és a dir, que no deixa passar la llum. 6 Relaciona les tres columnes per explicar les tres propietats de la llum que Llúcia i Helena han comprovat mentre jugaven.

Propietat

26

Descripció

reflexió •

•

refracció •

•

absorció •

•


Efecte

la llum canvia • de direcció la llum és absorbida

•

la llum rebota • en un objecte

• l’objecte es calfa • podem vore l’objecte •

la cullereta al got d’aigua sembla doblegada


PROVA

6

7 A les xiquetes els ha eixit molt bé el teatre i sa mare ha aplaudit molt. Els ha explicat que, en els teatres d’ombres, s’usen també espills i lents per a donar més espectacle.

Corregeix les oracions següents perquè siguen correctes. a) Els espills són objectes amb una superfície que absorbeix els rajos de llum.

b) Les lents són objectes transparents que tenen dues superfícies planes.

c) Les lents convergents fan que se separen els rajos de llum i les divergents fan que s’unisquen.

8 Per a fer les figuretes de cartolina, Helena i Llúcia han utilitzat tisores. Les tisores són una màquina simple que funcionen com una palanca de primer gènere.

Observa aquestes ferramentes que les dues germanes han trobat a sa casa. A

B

C

a) Són màquines simples o compostes? b) Escriu A, B o C en les afirmacions següents, segons que corresponga. És una palanca de primer gènere. És una palanca de segon gènere. És una palanca de tercer gènere. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.


27

Estàndards d’aprenentatge i fulls de registre

Prova 1. Una esquiadora guia COMPETÈNCIES QUE S’AVALUEN

MATEMÀTICA, CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA LINGÜÍSTICA

MATEMÀTICA, CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA MATEMÀTICA, CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA

ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE (PERFIL DE LA COMPETÈNCIA)*

INDICADORS D’ASSOLIMENT**

B2-1.1. Identifica i localitza els principals òrgans implicats en la realització de les funcions vitals del cos humà: nutrició (aparells respiratori, digestiu, circulatori i excretor), reproducció (aparell reproductor) i relació (òrgans dels sentits, sistema nerviós, aparell locomotor).

• Identifica i descriu característiques i funcions dels òrgans dels sentits: el sentit de la vista i els ulls, l’oïda i les orelles, el tacte i la pell, el sentit del gust i la llengua, i el sentit de l’olfacte i el nas.

B2-3.3. Identifica i adopta hàbits d’higiene, cura i descans.

• Identifica, explica, assumeix i valora hàbits saludables per a previndre riscos relacionats amb els òrgans dels sentits.

B2-3.8. Identifica emocions i sentiments propis, dels seus companys i dels adults manifestant conductes empàtiques.

• Reconeix les diferències i les semblances entre persones de diferents edats.

Activitats

1, 2, 3, 4, 5 i 6

7

8, 9, 10, 11 i 12

* El perfil de la competència comprén tots els estàndards del currículum oficial de les diferents àrees que contribueixen a l’adquisició d’aquesta competència. En cada prova es consignen sols aquells estàndards que s’avaluen. ** Concreció dels estàndards d’aprenentatge per a cada curs.

30



1

Prova 1. Una esquiadora guia

Activitats

Solucions

Nivells

Han de marcar la 3a opció: La part de l’ull que capta la llum i les imatges.

A. N o ho intenta. B. M arca la 1a opció. C. M arca la 2a o la 4a opció. D. M arca la 3a opció.

Resposta model (R. M.) No es pot «vore», ja que la vista i l’oïda són sentits diferents. Però a través de l’oïda es pot rebre informació sobre la posició del guia, de manera que la persona cega pot seguir-la com si poguera vore.

A. N o ho intenta. B. D óna una explicació errònia. C. D óna una explicació parcialment correcta. D. D óna una explicació totalment correcta.

Han de marcar: Per a protegir els ulls.

A. N o ho intenta. B. M arca una o diverses opcions incorrectes. C. M arca l’opció correcta i una d’incorrecta. D. M arca l’opció correcta.

Timpà. Resposta gràfica (R. G.)

A. N o ho intenta. B. R espon a la pregunta però no identifica cap part de l’orella; o no respon però indica correctament dues o menys parts. C. Respon a la pregunta i indica correctament tres parts de l’orella. D. R espon a la pregunta i indica correctament quatre o més parts de l’orella.

Cal marcar l’última opció: A la pell.


Mitjançant les papil·les gustatives podem distingir, a més del sabor salat, els sabors dolç, amarg, àcid i umami.

A. N o ho intenta. B. E ncerta un cas. C. E ncerta dos casos. D. E ncerta els tres casos.

7

A. N o ho intenta. B. R elaciona correctament un cas. C. R elaciona correctament dos casos. D. R elaciona correctament tots els casos.

8

Han de marcar les característiques següents: • El cap és molt delicat perquè els ossos encara no estan totalment units. • Expressa les seues necessitats mitjançant el plor. • S’alimenta de llet.

A. N o ho intenta. B. N o marca cap característica correcta o en marca una. C. M arca dues característiques correctes. D. M arca les tres característiques correctes.

Les persones majors tenen moltes experiències, molts records i molts coneixements.

A. N o ho intenta. B. R espon de manera incorrecta. C. Indica un o dos valors. D. Indica tres valors.

1

2

3

4

5

6

9

Treballar amb prou llum. • Evitar la contaminació acústica. • En cas de dolor, anar a l’otorinolaringòleg. • Anar a les revisions de l’oftalmòleg. •

• La vista • L’oïda



31

Prova 1. Una esquiadora guia

Activitats

Nivells A. No ho intenta. B. Encerta tres o menys casos. C. Encerta quatre o cinc casos. D. Encerta els sis casos.

10

Carlota està a punt d’abandonar la pubertat / la infantesa i entrar en l’adolescència. Prompte començarà a notar alguns canvis en el cos: és l’adolescència / la pubertat. Als xiquets, els canvia la veu / la dentadura i els ix pèl a la cara i al cos. A les xiquetes, els canvia el cos / la veu i els creixen els pits. En l’adolescència també es produeixen canvis en la forma de ser / d’alimentar-se. Els adolescents comencen a tindre gustos personals i a prendre les seues pròpies decisions. S’estan preparant per a l’edat adulta / l’ancianitat.

11

a) A l’esquerra, dentadura de llet, i a la dreta, dentadura definitiva. Han de pintar en la de llet, d’esquerra a dreta: dues de roig, una de verd, quatre de blau, una de verd i dues de roig; i en la definitiva: tres de roig, dues de groc, una de verd, quatre de blau, una de verd, dues de groc i tres de roig. b) Les premolars són exclusives de la dentadura d’adult.

A. No ho intenta. B. Respon incorrectament o només identifica les denticions. C. Identifica les denticions i encerta l’apartat b, però no identifica correctament totes les dents. D. R espon correctament a totes les preguntes.

Resposta lliure (R. L.) S’ha de valorar que les actituds siguen apropiades.

A. N o ho intenta. B. Indica dues o menys actituds apropiades. C. Indica de tres a cinc actituds apropiades. D. Indica sis o més actituds apropiades.

12

Nivell A. 1 punt

32

Solucions

Nivell B. 2 punts


Nivell C. 3 punts

Nivell D. 5 punts


Prova 1. Registre i valoració Alumnes

1

Activitats de la prova 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

TOTAL

VALORACIÓ

Valoració Puntuació total superior a 51. Excel·lent. Puntuació total entre 51 i 27. Satisfactori. Puntuació total inferior a 27. Insuficient. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.


33

Prova 2. Un accident amb la bici COMPETÈNCIES QUE S’AVALUEN MATEMÀTICA, CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA MATEMÀTICA, CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA


Activitats

B2-3.2. Identifica i valora hàbits saludables per a previndre malalties i manté una conducta responsable.

• Defineix què és la salut i identifica la prevenció i l’atenció sanitària com a formes de tindre’n cura.

4

B2-3.3. Identifica i adopta hàbits d’higiene, cura i descans.

• Identifica, explica i assumeix hàbits saludables per a l’organisme (higiene, descans, postura, exercici i temps lliure) i identifica i descriu riscos d’hàbits inadequats.

1, 2, 5 i 6

LINGÜÍSTICA

MATEMÀTICA, CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA


B2-3.4. Coneix i explica els principis de les dietes equilibrades, i identifica les pràctiques saludables per a previndre i detectar els riscos per a la salut.

• Explica els principis d’una dieta equilibrada. Identifica i explica pràctiques per a previndre riscos i malalties.

3


34



2

Prova 2. Un accident amb la bici

Activitats

1

2

Solucions Han de marcar la 1a i la 2a norma: • Quan anem amb bicicleta hem d’usar el casc. • En tot moment s’han de respectar els senyals i les normes de circulació.

A. No ho intenta. B. No marca cap norma correcta. C. Marca només una norma correcta. D. Marca les dues normes correctes.

Han de marcar la 2a opció: No respectava el senyal de cediu el pas.

A. No ho intenta. B. Marca una o diverses opcions incorrectes. C. Marca l’opció correcta i una d’incorrecta. D. Marca l’opció correcta.

Han de subratllar la a, la c i la d.

A. N o ho intenta. B. N o marca cap opció correcta o només en marca una de correcta. C. M arca dues opcions correctes. D. M arca les tres opcions correctes.

Han de marcar la 1a opció: La salut mental.


R. M. Usar les proteccions adequades, estirar abans de començar i en acabar, descansar quan s’estiga fatigat.

A. N o ho intenta. B. E scriu una recomanació. C. E scriu dues recomanacions. D. E scriu tres recomanacions.

a) Sí. b) Protegir-se el guix amb una bossa de plàstic o algun altre sistema semblant.

A. N o ho intenta. B. E ncerta la a. C. E ncerta la a i respon parcialment a la b. D. R espon correctament a les dues preguntes.

3

4

5

6

Nivell A. 1 punt

Nivells

Nivell B. 2 punts

Nivell C. 3 punts


Nivell D. 5 punts


35



2

3

4

5

6

TOTAL

VALORACIÓ

Valoració Puntuació total superior a 26. Excel·lent. Puntuació total entre 26 i 14. Satisfactori. Puntuació total inferior a 14. Insuficient. 36



Prova 3. Animals a casa COMPETÈNCIES QUE S’AVALUEN




B3-2.2. Observa directament i indirectament, identifica característiques, reconeix i classifica els animals invertebrats.

• Descriu característiques principals d’animals invertebrats i identifica animals dins d’aquest grup.


B3-2.3. Observa directament i indirectament, identifica característiques, reconeix i classifica els animals vertebrats.

• Descriu característiques principals d’animals vertebrats i identifica animals dins d’aquest grup.

Activitats

1, 2, 4 i 5

3, 6 i 7


38



3

Prova 3. Animals a casa

Activitats

Solucions

Nivells

De dalt a baix i d’esquerra a dreta: peixos, mamífer, amfibis i ocell.

A. N o ho intenta o respon erròniament en els quatre casos. B. Només té un cas correcte. C. En té tres de correctes. D. Respon correctament en els quatre casos.

a) Mamífers: cetacis, primats i ungulats. Rèptils: tortugues, fardatxos i cocodrils. b) Granotes i gripaus: amfibis. Taurons i lluços: peixos.

A. No ho intenta o respon a tot malament. B. E n la resposta hi ha errors, com dir que els cetacis són peixos. C. El que respon és correcte, almenys dos exemples de cada tipus, però se’n deixa alguns. D. Identifica correctament tots els grups de vertebrats.

3

• Aquest animal és un invertebrat, mentre que tots els anteriors són vertebrats. • És un cuc de terra. És un invertebrat del grup dels cucs. Podem saber-ho perquè és un animal allargat, de cap blanc i que no té potes.

A. No ho intenta. B. N omés identifica l’animal com a invertebrat. C. Identifica l’animal de forma correcta i completa. No raona la resposta. D. R espon correctament, raonant la classificació de l’animal. A. N o ho intenta o respon erròniament a totes. B. R econeix els tipus d’animals, però s’equivoca en les característiques. C. Identifica tots els errors, però no escriu bé les respostes correctes. D. Escriu correctament totes les oracions.

4

• Els dofins són peixos i, per tant, són ovípars. Són molt intel·ligents i poden aprendre molts trucs. • Les serps són amfibis i respiren per brànquies. Poden nadar, saltar i pujar als arbres. • Els ocells tenen el cos recobert de pèl i respiren per pulmons. Tots són ovípars i poden volar. Oracions correctes: • Els dofins són mamífers i, per tant, són vivípars. Són molt intel·ligents i poden aprendre molts trucs. • Les serps són rèptils i respiren per pulmons. Poden nadar, saltar i pujar als arbres. • Els ocells tenen el cos recobert de plomes i respiren per pulmons. Tots són ovípars i molts poden volar.

5

a) S’alimenten de la llet que produeixen les mares. Poden sobreviure sense dents, perquè la llet és un aliment líquid que no cal mastegar. b) Els gats són animals carnívors. Carnívor significa que s’alimenten principalment d’altres animals. Herbívor significa que s’alimenten quasi exclusivament de plantes.

A. N o ho intenta. B. R espon només a la 1a qüestió. C. R espon correctament a les dues qüestions, però no defineix els termes carnívor ni herbívor. D. Respon correctament a tota l’activitat.

1

2



39

Prova 3. Animals a casa

Activitats

6

7

Nivell A. 1 punt

40

Solucions

Nivells

a) Han de marcar la 3a opció: Perquè així els insectes hi queden apegats i l’aranya pot atrapar-los. b) Les aranyes són artròpodes. Són carnívores, ja que s’alimenten d’altres invertebrats.

A. N o ho intenta. B. R espon incorrectament. C. R espon correctament a un dels apartats. D. R espon correctament als dos apartats.

B és una estrella de mar i C és un eriçó. Els tres són invertebrats. A pertany al grup de les meduses, i B i C, al dels equinoderms.

A. N o ho intenta. B. C ompleta correctament dues o menys caselles. C. C ompleta correctament de tres a sis caselles. D. C ompleta correctament set o huit caselles.

Nivell B. 2 punts


Nivell C. 3 punts

Nivell D. 5 punts



3


2

3

4

5

6

7

TOTAL

VALORACIÓ



41

Prova 4. Un aquari amb molta vida COMPETÈNCIES QUE S’AVALUEN


ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE (PERFIL DE LA COMPETÈNCIA)* B3-2.4. Observa directament i indirectament, identifica característiques i classifica plantes.


Activitats

• Relaciona el cultiu de les plantes amb l’agricultura i enumera productes que s’obtenen d’aquestes.

12 i 13

• Diferencia tipus de cultiu i descriu com es cultiva el blat, el taronger i l’arròs.

14

2, 3, 4, 5, 6 i 7


B3-1.2. Explica la importància de la fotosíntesi per a la vida a la Terra.

• Explica el procés de la fotosíntesi i la importància que té per a la vida a la Terra.


B3-3.1. Identifica i explica les relacions entre els éssers vius. Cadenes alimentàries. Poblacions, comunitats i ecosistemes.

• Reconeix una cadena alimentària.

LINGÜÍSTICA MATEMÀTICA, CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA

B3-4.1. Mostra conductes de respecte i cura envers els éssers vius.

8, 9 i 11

• Analitza les característiques d’altres tipus de relacions d’alimentació: competència, cooperació o mutualisme, parasitisme i comensalisme.

10

• Mostra respecte i cura envers els éssers vius: coneix formes de protegir la naturalesa; munta i cuida un aquari.

1


42



4

Prova 4. Un aquari amb molta vida

Activitats

Solucions

1

a) R. M. La bomba d’un aquari serveix per a filtrar l’aigua i mesclar-la bé amb l’aire. b) R. M. Perquè en mesclar-se bé amb aire, hi ha més aire dissolt en l’aigua i els peixos poden respirar. c) R. M. Els peixos estan millor en un aquari, perquè tenen més espai per a moure’s, a més d’un fons arenós que s’assembla al del seu entorn natural, llocs per a amagar-se i, en general, un ambient més enriquit i estimulant.

A. N o ho intenta. B. R espon únicament a una de les qüestions, o contesta a les tres de forma molt fragmentària. C. R espon correctament a dues de les qüestions. D. R espon correctament a les tres qüestions.

No és necessari, ja que les plantes fabriquen l’aliment gràcies a la fotosíntesi.

A. No ho intenta. B. Contesta incorrectament. C. Respon correctament sense raonar la resposta de forma adequada. D. R espon correctament i raona la resposta.

3

R. M. A les zones profundes de l’oceà, on no arriba la llum, no podrien viure les plantes, ja que necessiten la llum per a realitzar la fotosíntesi i produir així l’aliment.

A. No ho intenta. B. Indica que sí que hi podrien viure les plantes. C. Indica que no hi podrien viure, però no explica per què. D. Indica que no hi podrien viure, i explica per què.

4

Les plantes absorbeixen del sòl aigua i sals minerals, que formen la saba bruta. Aquesta saba circula pels vasos llenyosos fins a les zones verdes de la planta. Allí, gràcies a l’energia del sol, es combina amb el diòxid de carboni que entra pels estomes i forma la saba elaborada. Aquesta saba és una mescla d’aigua i aliments.

A. No ho intenta, o ordena correctament menys de cinc fitxes. B. Ordena correctament cinc fitxes. C. Ordena correctament sis, set o huit fitxes. D. Ordena correctament totes les fitxes, i obté el text complet.

Produeixen oxigen durant la fotosíntesi i el consumeixen durant la respiració. Expulsen diòxid de carboni durant la respiració i l’absorbeixen durant la fotosíntesi.

A. N o ho intenta. B. E quivoca els intercanvis gasosos. C. Indica correctament l’intercanvi de gasos en un dels processos, però incorrectament en l’altre. D. Indica correctament els intercanvis de gasos en els dos processos.

Han de marcar la 2a interpretació: Hi ha cada vegada menys oxigen perquè el consumeixen els peixos.

A. N o ho intenta. B. T ria una opció equivocada. C. M arca dues opcions, una de les quals és la correcta. D. Tria l’opció correcta.

R. M. Els éssers vius modifiquen amb la seua activitat el medi on viuen; per exemple, les plantes de l’aquari produeixen oxigen, que permet la respiració dels peixos.

A. N o ho intenta. B. C ita un exemple ambigu o erroni, fent referència, per exemple, a la presència de l’arena, a la llum o a un altre factor. C. Esmenta l’oxigen produït per les plantes, sense explicar el resultat d’aquesta modificació. D. Esmenta l’oxigen produït per les plantes i n’explica la conseqüència.

2

5

6

7


Nivells


43

Prova 4. Un aquari amb molta vida

Activitats

8

Solucions L’opció correcta és la A: herba → llebre → àguila

A. N o ho intenta. B. Indica una opció equivocada. C. Indica dues opcions, una de les quals és la correcta. D. Indica l’opció correcta.

Mostela Mussol Aguiló

A. N o ho intenta o situa les fletxes al revés, apuntant en sentit contrari al del flux d’aliment. B. S itua correctament una fletxa de les que arriben a cada consumidor i comet alguns errors. C. C ol·loca correctament totes les fletxes que dibuixa, però oblida dibuixar-ne alguna. D. C ol·loca correctament totes les fletxes, sense oblidar-ne cap.

Sargantana 9

Talpó Ratolí Esquirol

Eruga Pi Castanyer R. M. És una relació de competència, perjudicial per als dos.

A. N o ho intenta. B. Indica una relació errònia que no siga el mutualisme o la simbiosi. C. Indica la relació correcta, però la identifica com a beneficiosa per a algun d’ells. D. Indica la relació de competència, i el caràcter perjudicial per als dos.

11

Han de marcar les oracions següents: • És un consumidor. • Té una relació de mutualisme amb l’ésser humà.

A. No ho intenta. B. Marca una opció equivocada. C. Marca una opció correcta. D. Marca les dues opcions correctes.

12

a) El gerani s’està reproduint asexualment gràcies a les tiges. b) La tècnica utilitzada pels pares de Vicent s’anomena esqueix.

A. No ho intenta. B. Respon de manera incorrecta. C. Escriu una de les oracions correctament. D. Escriu les dues oracions correctament.

Han de marcar la 1a opció: Empelt.

A. No ho intenta. B. Assenyala una opció equivocada. C. Assenyala dues opcions, una de les quals és la correcta. D. Indica l’opció correcta.

Han de marcar la 1a opció: Fumigar els arbres amb algun insecticida.

A. N o ho intenta. B. M arca una opció equivocada. C. M arca dues opcions, una de les quals és la correcta. D. M arca l’opció correcta.

10

13

14

Nivell A. 1 punt

44

Nivells

Nivell B. 2 punts


Nivell C. 3 punts

Nivell D. 5 punts



4


2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

TOTAL

VALORACIÓ



45

Prova 5. Una obra d’art COMPETÈNCIES QUE S’AVALUEN




B4-1.1. Observa, identifica, descriu i classifica alguns materials per les seues propietats (duresa, solubilitat, estat d’agregació, conductivitat tèrmica).

• Classifica alguns materials per les seues propietats.


B4-4.1. Planifica i realitza experiències senzilles i prediu canvis en el moviment, en la forma o en l’estat dels cossos per efecte de les forces o de les aportacions d’energia, i comunica el procés seguit i el resultat obtingut.

• Descriu la força de la gravetat i la força de fregament.

Activitats

• Reconeix la relació entre la força i la deformació d’un cos elàstic.

1i4

2, 3, 5, 7 i 8

6


46



5

Prova 5. Una obra d’art

Activitats

Solucions

Nivells

1

a) Ha modelat un gat. Pertany al grup dels carnívors, dins dels mamífers, dins dels vertebrats. b) Han de marcar les oracions següents: • L’argila humida és flexible i es modela sense trencar-se. • Lluís utilitza una força de contacte per a donar-li forma.

A. N o ho intenta. B. N o contesta correctament a cap apartat. C. R espon correctament a un apartat o parcialment als dos. D. R espon correctament als dos apartats.

2

a) La figura va caure a terra a causa de la força de la gravetat, que és una força d’atracció que actua a distància. b) La gravetat no només actua a la superfície de la Terra i, per això, atrau la Lluna.

A. N o ho intenta. B. R espon de manera incorrecta. C. C orregeix correctament un apartat o parcialment els dos. D. C orregeix correctament els dos apartats.

3

A Lluís li costa més esforç avançar per l’arena / la carretera, a causa de la força de contacte / fregament de les rodes / els frens amb el sòl. La força de fregament de la bici amb la carretera és major / menor que amb l’arena.

A. No ho intenta. B. Encerta dos o menys casos. C. Encerta tres casos. D. Encerta els quatre casos.

A: flexible; B: elàstic; C: resistent i lleuger; D: transparent; E: elàstic.

A. No ho intenta. B. Encerta dos o menys casos. C. Encerta tres casos. D. Encerta quatre o cinc casos.

a) Anirà cada vegada més a espai. b) S’està desplaçant cap a l’esquerra. c) La fletxa que apunta cap a l’esquerra indica la velocitat; la que apunta a la dreta, la força de fregament, i la que apunta cap avall, la força de la gravetat.

A. N o ho intenta. B. R espon incorrectament. C. R espon correctament a dues preguntes. D. R espon correctament a les tres preguntes.

Han de marcar la 3a opció: Com més força exerceix, major és l’allargament de la molla.


a) Mentre està en l’aire, no actua sobre la bola cap força de contacte (excepte la minúscula de la resistència de l’aire) i sí una força a distància: la de la gravetat. b) És correcta la A, ja que la força de la gravetat es dirigeix cap a la superfície terrestre (cap al centre de la Terra).

A. No ho intenta. B. Respon incorrectament. C. Respon correctament a un dels apartats. D. Respon correctament als dos apartats.

Arribarà més lluny la bola B, ja que el fregament de l’acer amb la fusta envernissada és menor.

A. N o ho intenta. B. R espon incorrectament. C. R espon correctament però no ho justifica. D. R espon correctament i justificadament.

4

5

6

7

8

Nivell A. 1 punt

Nivell B. 2 punts

Nivell C. 3 punts


Nivell D. 5 punts


47



2

3

4

5

6

7

8

TOTAL

VALORACIÓ

Valoració Puntuació total superior a 34. Excel·lent. Puntuació total entre 34 i 18. Satisfactori. Puntuació total inferior a 18. Insuficient. 48



Prova 6. Ombres divertides COMPETÈNCIES QUE S’AVALUEN



Activitats

B4-3.1. Coneix les lleis bàsiques que regeixen fenòmens com la reflexió de la llum i la transmissió del corrent elèctric.

• Explica la reflexió i refracció de la llum i en valora els efectes sobre els objectes.

1, 3, 4, 5, 6 i 7


B4-4.2. Identifica i explica algunes de les característiques principals de les diferents formes d’energia: mecànica, lluminosa, sonora, elèctrica, tèrmica, química.

• Explica les transformacions i els usos de les diferents formes d’energia.

2


B5-1.1. Identifica diferents tipus de màquines, i les classifica segons el nombre de peces, la manera d’accionar-les i l’acció que realitzen.

• Descriu les característiques principals de màquines simples.

MATEMÀTICA, CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA LINGÜÍSTICA

8


50



6

Prova 6. Ombres divertides

Activitats

Solucions

1

a) Són germanes. En el text es fa referència a «sa mare», de manera que es dóna a entendre que és la mare de les dues xiquetes. b) R. G. Han de situar-se en ordre: el llum, les mans amb la figureta, el llençol i la persona asseguda a la cadira de braços. c) Han de parar per a beure aigua perquè la llum els dóna molta calor. d) R. L.

A. N o ho intenta. B. E scriu respostes amb algun encert, però confuses i redactades incorrectament. No realitza el dibuix. C. R espon a les tres qüestions amb algun error. D. R espon correctament a les tres qüestions.

2

Han de marcar les respostes següents: • La bombeta funciona amb un filament incandescent, que produeix llum i calor. • A la bombeta, l’energia elèctrica es transforma en lluminosa i tèrmica.

A. No ho intenta. B. Marca una o diverses opcions incorrectes. C. Marca una opció correcta. D. Marca les dues opcions correctes. A. No ho intenta. B. Situa una o dues paraules correctes; no respon a la 2a qüestió, o ho fa erròniament. C. Respon correctament a la 2a qüestió i de forma incompleta a la 1a. D. Respon correctament a les dues qüestions.

3

a) La llum es propaga en totes les direccions, i ho fa en línia recta. No pot envoltar els obstacles, per això es produeixen les ombres. El vidre de la bombeta és transparent, per això deixa passar la llum produïda a l’interior d’aquesta. Les figuretes de cartolina són opaques, per la qual cosa no deixen passar la llum i produeixen ombres. El llençol és translúcid, deixa passar només una part de llum i així permet vore les ombres des de l’altre costat. b) R. M. El teatre no haguera funcionat bé perquè les figuretes retallades en plàstic transparent no haurien produït ombres nítides al llençol i no s’haurien vist bé des de l’altre costat. c) R. G.

4

La llum es refracta quan passa de l’aigua a l’aire. Per això la llum que ens arriba des de la part de la cullereta que està fora de l’aigua arriba amb un angle diferent que la que ens arriba des de la part submergida.

A. No ho intenta. B. Aconsegueix ordenar algun fragment, sense arribar a elaborar una resposta coherent. C. Obté una resposta coherent però amb algun error. D. Ordena correctament tots els requadres.

5

La cartolina groga es veu d’aquest color perquè absorbeix tots els colors excepte el groc, que el reflecteix; la cartolina roja reflecteix només el color roig; i la cartolina negra absorbeix tots els colors. Les tres produeixen una ombra negra perquè la cartolina és un material opac, és a dir, que no deixa passar la llum.

A. No ho intenta. B. Escriu correctament dues o menys paraules. C. Escriu correctament tres de les paraules. D. Escriu correctament les quatre paraules.


Nivells


51

Prova 6. Ombres divertides

Activitats

Solucions

6

• Reflexió – la llum rebota en un objecte – podem vore l’objecte. • Refracció – la llum canvia de direcció – la cullereta al got d’aigua sembla doblegada. • Absorció – la llum és absorbida – l’objecte es calfa.

A. N o ho intenta. B. R elaciona correctament només un dels casos. C. R elaciona correctament dos dels casos. D. R elaciona correctament els tres casos.

7

a) Els espills són objectes amb una superfície que reflecteix els rajos de llum. b) Les lents són objectes transparents que tenen almenys una superfície corba. c) Les lents convergents fan que s’unisquen els rajos de llum i les divergents fan que se separen.

A. N o ho intenta. B. N o escriu correctament cap de les oracions. C. E scriu correctament una o dues de les oracions. D. E scriu correctament les tres oracions.

a) Són màquines simples. b) B És una palanca de primer gènere. C És una palanca de segon gènere. A És una palanca de tercer gènere.

A. N o ho intenta. B. C ontesta incorrectament o només encerta l’apartat a. C. Encerta l’apartat a i una de l’apartat b. D. Respon correctament a totes les qüestions.

8

Nivell A. 1 punt

52

Nivell B. 2 punts


Nivell C. 3 punts

Nivells

Nivell D. 5 punts



6


2

3

4

5

6

7

8

TOTAL

VALORACIÓ



53

Notes

Notes

Direcció d’art: José Crespo. Projecte gràfic: Estudio Pep Carrió. Fotografia de portada: Leila Méndez. Cap de projecte: Rosa Marín. Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera. Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda. Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés, Rosa Barriga, Olga de Dios, Jorge Gómez i Julia Ortega. Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández. Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco Romero. Coordinació tècnica: Jesús Muela i Virtudes Llobet. Confecció i muntatge: Jorge Borrego i Alfonso García. Correcció: Xavier Molina i Josep Lluís Navarro. Documentació i selecció fotogràfica: Marilé Rodrigálvarez. Fotografia: ARXIU SANTILLANA

© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. C/ València, 44 46210 Picanya, València Printed in Spain

CP: 671454

Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra només estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a material d’aula. Queda prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.

Eval Compet CCNN

Recommend Documents