El circ
Els circs de l’Imperi Romà
A Roma hi va haver fins a dotze circs. El més gran era el Circ Màxim, que va ser construït (primer de Els jocs del circ ( ludi
circenses )
El circ era el lloc destinat a la celebració de jocs o espectacles i també cerimònies oficials com les victòries militars. En les curses de carros els aurigues conduïen quadrigues (carros de quatre cavalls) dempeus. Els aurigues professionals eren de condició social humil, generalment esclaus o lliberts, però la passió de les curses va afectar l’alta societat i sabem, per exemple, que l’emperador Neró va participar en diverses
curses. Ela aurigues portaven un casc de metall i una túnica curta. Es cobrien les cames amb benes. Amb una mà agafaven un fuet ( flagellum) flagellum) i amb l’altra controlaven les regnes. També portaven un ganivet per tallar les corretges en cas que caiguessin i no ser, així, arrossegats pels cavalls: els accidents eren,
fusta) cap a l’any 600 aC i va ser ampliat el 330 aC.
Feia 645 per 124 metres, i podia acollir 150.000 persones en l’època l’època de Juli Cèsar.
A Hispània es conserven restes de circs romans: el d’Itàlica, el de Mèrida, el de Toledo i el de Tàrraco. El de Tàrraco va ser construït en el segle I dC per mandat de l’emperador Domicià. En els segles IV i V dC, per influència de l’Església,
els jocs de circ van anar caient en desgràcia, i finalment van ser prohibits. Els circs abandonats van ser desmantellats i les seves pedres, reutilitzades per a la construcció. És el cas, per exemple, del Circ Màxim de Roma, del qual actualment només queda una vasta plana.
efectivament, bastant freqüents. Formaven part d’un
dels quatre equips ( factiones) que participaven en la competició. Els equips es distingien pel color: vermell ( russata), verd ( prasina), blanc ( albata) i blau (veneta). Els jocs començaven amb una espectacular desfilada inaugural ( pompa) pels carrers de la ciutat, fins a l’arena del circ. Tot seguit, l’organitzador dels jocs pujava a la llotja presi dencial i des d’allà donava el senyal de sortida llançant un mocador ( mappa) a l’arena. Les reixes de les carceres (compartiments per als carros) s’obrien aleshores totes a la vegada,
mentre la multitud embogia. Per completar la cursa calia fer set voltes a la pista, en sentit contrari a les agulles del rellotge. L’auriga
que resultava vencedor rebia com a premi una palma
i una corona de llorer, a més d’una fortuna
considerable. Alguns aurigues es van convertir en ídols de masses, com l’hispà Diocles, nascu t el 104 dC, que va obtenir 1.462 victòries en vint-i-quatre anys de cursa.
L’estructura del circ
El circ es va adaptar a partir de l ’hipòdrom grec. Era un recinte allargat i al centre del qual hi havia l’arena, on tenien lloc les competicions. Al llarg de l’arena, en gairebé tota la seva longitud, s’hi estenia una paret mitgera o terraplè ( spina). La spina, spina, que es desviava lleugerament de l’eix longitudinal per facilitar la sortida de la corba als aurigues, tenia dues metes: la meta prima, situada en una de les corbes, i la meta secunda, a la corba que hi havia davant de la porta pompae porta pompae. A les metes hi havia tres cons col·locats sobre un pedestal semicircular, i al seu costat se situaven uns marcadors de voltes força peculiars: en un d’ells hi havia set dofins (en referència al déu Neptú) i, a l’altre, set ous, en
al·lusió a Càstor i Pòl·lux. Al llarg de l’espina, a la zona coneguda com a pòdium, s’hi disposaven tota mena d’elements decoratius, com ara estàtues de la deessa Cíbele o obeliscs egipcis. El circ estava envoltat de grades. Aquestes estaven separades de l ’arena per un mur, el pòdium, que tenia la funció de protegir els espectadors en el cas que es produís algun tipus d ’accident durant l ’espectacle. Aproximadament al centre d ’un dels costats llargs del circ hi havia el pulvinar (tribuna (tribuna presidencial, on, en el cas
de Roma, seien els emperadors). Un dels costats curts de l ’edifici estava ocupat per les carceres, en què s ’obrien generalment dotze portes de sortida, sis a cada costat d ’una porta principal. Les carceres estaven flanquejades per una torre. L ’organitzador dels jocs ( editor spectaculorum), que tenia l ’honor de donar la sortida, gaudia d ’un lloc reservat a la terrassa que hi havia sobre les carceres, mentre que als magistrats que controlaven la cursa, el comportament correcte dels aurigues i l ’ordre d’arribada, se ’ls reservava una tribuna ( tribunal iudicum), al cantó oposat a la tribuna presidencial o pulvinar .
Historicitat de la guerra
L’any 1870 l ’arqueòleg alemany Heinrich Schliemann va descobrir les ruïnes de Troia a Hissarlik, a Turquia. Des d ’aleshores, els arqueòlegs no tenen dubte que la guerra de Troia va tenir lloc, i que va ser per raons econòmiques; concretament, hauria estat entre els segles XIII i XII aC. Pel que sembla, la història d ’aquesta guerra es va anar explicant oralment, fins a convertir-se en una llegenda mítica. Cap al segle VIII aC un suposat autor conegut amb el nom d ’Homer pulvinar va convertir en poemes totes aquestes llegendes, i va crear la Ilíada i l ’Odissea.
arc de triomf
Hi ha moltes discussions sobre la figura històrica d ’Homer, que potser només va aplegar materials de la tradició, sense compondre pròpiament les obres ell tot sol.
porta triumphalis
pòdium grades (vomitorium)
meta prima
ACTIVITATS
https://www.youtube.com/watch?v=frE9rXnaHpE Mira aquest vídeo sobre una competició de quadrigues en un circ i respon les preguntes: · Com els aurigues estimulen els cavalls? · S’hi produeixen accidents? Per què? · Com es compten les voltes que fan els aurigues? · Hi ha joc net entre els aurigues? · Qui hi ha al pulvinar o o tribuna presidencial?
spina meta secunda
arena
porta pompae i carceres
