1. Intr Introd oduc ucci cióó ……… …………… ………… ………… ………… ………… ………… ………… ………… ………… ………… ………… …… 2. Sagrat Cor …………………………………………………………………. 4 2.1. El medi social …………………………………………………….. 4 2.2. L’escola …………………………………………………………… 4 2.3. El grup d’infants ………………………………………………….. 6 2.4. El temps del migdia ……………………………………………… 7 3. Objectius del temps del migdia ………………………………………... 9 3.1 Finalitats i funions del temps del migdia ……………………….. 9 3.2 Objectius educatius ………………………………………………. 9 4. Mitjans educatius ………………………………………………………… 12 4.1 Aspectes generals d’organització ………………………………. 12 4.1.1. Ràtio …………………………………………………….. 12 4.1.2. Horari base …………………………………………….. 12 4.1.3. Infraestructura …………………………………………. 13 4.2. Organització dels espais educatius en el menjador …………. 16 4.2.1. Els espais educatius en el menjador ………………... 16 4.2.2. Importància dels espais educatius en el menjador … 16 4.3. Relació educativa dels monitors amb els infants …………….. 17
3
4.4. Relació amb l’escola i amb les famílies ……………………….. 17 5. Activitat realitzada ……………………………………………………….. 18 6. Reflexió i valoració de l’experiència ………………………………….. 20 1.
Introducció
Després de realitzar les classes teóriques al curset intensiu d’estiu al Centre d’Estudis de l’Esplai, vaig decidir realitzar les pràctiques durant el curs escolar a un menjador, perquè s’ajustava més al meu horari de treball i d’estudis. Immediatament, vaig posar-me en contacte amb l’escola Sagrat Cor, on sabia que calien monitors i vaig començar a fer les pràctiques a aquest col•legi, durant el primer trimestre anant un dia a la setmana i després ja diàriament. En aquesta memòria exposo la experiència que he tingut treballant a aquest menjador escolar, tenint en compte tant les característiques dels infants d’edat compresa entre els tres i els cinc anys, de la resta de monitors i de l’escola com els objectius que preteníem assolir des de bon començament. 2.
Sagrat Cor
2.1 El medi social L’escola Sagrat Cor és una escola concertada situada al barri del Besòs, al districte de Sant Martí. Es tracta d’un barri de tradició obrera, però que actualment està patint grans transformacions, degut a l’apertura fa un parell d’anys del centre comercial i el parc de Diagonal Mar i actualment a la presència del Fòrum de les Cultures i a la instal•lació del tramvia. Tot i les modificacions fetes, la gent que viu a aquest barri continua formant part de forma majoritària a la classe obrera barcelonina. Les transformacions patides, però, no han tingut una gran repercussió a la zona on es troba ubicada l’escola, que, tot i trobar-se al mateix barri, queda una mica allunyada. La gran influència arriba del barri veí, el barri de la Mina, situat just a tocar de l’escola i d’on pertanyen la majoria d’infants que allà hi estudien i de la Congregació del Sagrat Cor, fundadores de l’escola i encara algunes membres de la plantilla de professors, però amb una visió molt diferent d’ensenyament de la que s’impartia en els seus orígens a meitat dels anys seixanta. Es tracta, doncs, d’una escola de caire religiós, però menys disciplinària que originàriament quan no s’impartia la coeducació d’ambdós sexes, i amb un ampli ventall de nacionalitats i de races. 2.2 L’escola El Sagrat Cor és una escola concertada que va ser fundada per la Concregació del Sagrat Cor a meitat dels anys seixanta. Hi estudien nens des dels tres fins als setze anys, cobrint les branques d’Educació Infantil, Primària i Secundàira Obligatòria. Trobem dues classes per a cada curs, amb una mitja de 25 alumnes per classe. Tot i els seus orígens més disciplinaris, actualment es tracta d’una escola mixta que intenta ensenyar una sèrie d’hàbits (més enfocat als alumnes dEducació Infantil), conceptes i habilitats. No només es pretèn treballar a nivell acadèmic, sinó que també a nivell humà i personal, amb tot un seguit d’activitats i projectes que ensenyin valors fonamentals com són la tolerància i el respecte, la multiculturalitat i la interculturalitat, la pau i el companyerisme, la solidaritat i l’ajuda mútua.
A l’escola trobem diferents equipaments que utilitzem o podem utilitzar durant el temps del migdia si ho creiem convenient com són: menjador (habilitat amb taules i cadires de diferents tamanys per acomodar als alumnes i professors que l’utilitzen) pati infantil (amb gronxadors, casetes i un gran sorral, tot això envoltat d’un petita tanca) i pati gran (amb tres pistes per jugar a futbol, basquet, etc, i també un zona molt espaiosa per còrrer i jugar) gimnàs (situat al costat del menjador i amb diferents elements que s’empren en Educació Física que es poden utilitzar per a la realització d’algun taller concret) classes (per poder fer visionats de pel•lícules i audicions de música i realitzar diferents tipus de tallers amb el material que ens facilita l’escola quan es demana) lavabos (lloc on es concreten hàbits com són el rentar-se les mans i fer un pipi abans d’anar a menjador i de tornar a la tarda a classe) infermeria (petita sala on trobem allò necessari per a les cures que s’han de realitzar als infants quan pateixen algun contratemps) Tot i la existència de més espais a l’escola (com la biblioteca o aules d’informàtica, música i vídeo), els únics que emprem diàriament o de forma esporàdica són els citats i detallats anteriorment. El menjador escolar es troba ubicat, actualment, en un edifici que s’ha construït aquest mateix any, al qual s’ha d’accedir a través del pati. A principis de curs, el menjador es trobava al segon pis de l’escola i per accedir-hi els infants més petits havien de pujar les escales pertinents, resultant poc convenient. El nou menjador és molt més modern i pràctic, ja que també disposa d’una lavabos que es poden utilitzar en casos de necessitat urgent, la falta dels quals abans suposava certs problemes quan eren necessaris. 2.3 El grup d’infants Els infants que utilitzen el menjador es divideixen en dos grups: de tres a cinc anys (alumnes d’Educació Infantil) de sis a dotze anys (alumnes d’Educació Primària) Es tracta de dos grups que, tot i haver-hi excepcions, són bastant fixos en quant a la regularitat dels alumnes. La gran majoria de nens es quden diàriament al menjador, i tan sols un petit grup ho fa de forma esporàdica i puntual. És per això que la majoria ja coneix perfectament el funcionament del menjador i les normes que el regeixen. El grup amb el que he estat treballant com a monitora de menjador ha sigut el de petits (entre tres i cinc anys) i, per tant, és del que més informació puc donar. Tot i això, també parlaré breument de les característiques dels alumnes del grup de Primària, degut a que també he mantingut cert contacte amb ells. Els infants d’entre tres i cinc anys formen un grup, el nombre del qual oscil•la entre 25 i 35 nens. Es tracta d’uns nens molt desperts, acostumats a jugar pel carrer i que, en conseqüència, esdevenen un grup molt imaginatiu, xerraire i amb moltíssimes inquietuds i preguntes: volen saber el perquè de tot allò que succeeix al seu voltant, passi o no durant el temps del migdia. Nens que utilitzen el menjador jugant després de dinar Bona part dels infants pertanyen a la raça gitana i altres són sudamericans nouvinguts a Barcelona, la qual cosa és una bona mostra de com es tracta la interculturalitat en aquesta escola. Tot i haver-hi excepcions de casos conflictius, tots formen un grup molt ben avingut entre ells sense importar la diferència d’edat existent (molt important en aquestes edats tant tempranes, ja que suposa grans diferències tant pel llenguatge com per la motricitat). La major part d’aquests tenen com a llengua materna el castellà però, encara que tot just comencen ara a estudiar-ho, són capaços de parlar amb bastant fluidesa i correció la llengua catalana. Tan sols un petit grup d’infants mostra problemes més greus per tal d’assolir aquesta segona llengua. Demostren molta facilitat a l’hora de jugar a jocs simbólics, repartint-se els diferents papers sense cap mena de disputa entre ells i per portar-ho a terme utilitzen els equipaments que l’escola té a la
seva disposició al pati infantil (casetes, gronxadors, sorral amb galledes i pales, cotxes, tricicles, pilotes). No fan cap tipus de distinció entre sexes a l’hora de jugar plegats i tots participen activament dins del joc. Tot això en quant als nens del primer grup. Per altra banda, els nens del grup de Primària acostumen a jugar a diferents jocs on s’utilitzin les pilotes o prefereixen xerrar o dibuixar. Per tant, ja han deixat totalment de banda la major part de jocs que jugaven feia tan sols un parell d’anys. A aquests nois i noies els hi agrada molt parlar amb els monitors, als qual consulten els dubtes que comencen a tenir a edats més grans, preguntes no tant sobre el perquè de les coses sinó realitzades més a nivell personal, per tal de solucionar els petits problemes que els hi sobrevenen. 2.4 El temps del migdia L’horari del menjador escolar és de dilluns a divendres de 13:00 a 15:00, excepte els dimecres que comença una hora abans, de 12:00 a 15:00. Durant aquest temps el nens s’estan al pati o realitzant activitats o tallers a excepció d’entre 13:00 i 13:45 que estan dinant al menjador. L’equip de monitors està format per cinc monitors: tres destinats al grup d’Infantil i dos al grup de Primària. Entre els monitors del grup de petits, del qual jo en formo part, s’estableix una relació per tal de coordinar les diferents activitats que es pretenen realitzar i per anar donant informacions sobre els nens. Un o dos cops per setmana es realitzen activitats de caràcter plàstic, que necessiten poc temps de preparació per part dels monitors, i d’altres més elaborades, que necessiten d’un treball previ a casa i a l’escola per tal que funcionen de la forma desitjada. La resta de dies, els nens de tres anys fan la migdiada mentres la resta d’alumnes juga a diferents jocs al pati, preparats i guiats o no per alguna de les monitores. Sovint es preparen jocs, no perquè els nens no tinguin iniciativa i imaginació suficient per crear els seus propis, que la tenen i en gran mesura, sinó per donar-li més recursos que ells podran emprar en altres situacions dins o fora de l’escola. En quant a les normes de funcionament que regeixen el temps del migdia podríem resaltar-ne les següents per la seva importància: comportar-se correctament a l’hora de dinar (no cridar, aixecar-se del lloc, jugar amb els coberts o els gots, molestar als companys, …) no cometre cap tipus d’agressió física ni verbal a cap dels seus companys. deixar jugar a tots els companys, sense fer cap tipus de distinció, participant tots de forma activa per igual. 3.
Objectius del temps del migdia
3.1 Finalitats i funcions del temps del migdia El temps dels migdia es presenta com una oportunitat per continuar treballant tots els aspectes de la personalitat dels infants en conjunt i aprofundir-ne. L’escola pretèn aprofitar l’ampli ventall de nens de diferents nacionalitats i races i amb limitacions físiques i/o intel•lectuals lleus per tal de treballar valors fonamentals que conformen les persones. Per això, s’educa a tots els infants, sense fomentar distincions i d’una manera propera i afectuosa, tenint en compte que tots compartim la mateixa naturalesa humana. D’aquesta manera es treballa un educació que: iguala a tots els nens com a persones amb característiques molt similars. Treballa la coeducació, sense distincions sexistes (ni per una banda ni per l’altra). Fomenta la interculturalitat i consolida les diferents identitats culturals que ens aporten un seguit de coneixements desconeguts, molt interessants i necessaris en una societat multicultural com la que nosaltres vivim. Integra a les persones amb limitacions físiques i/o intel•lectuals Defensa la pau i els drets humans, com a necessitats indispensables per a les persones.
Ensenya a cuidar de la natura, per tal de gaudir-ne en la seva totalitat. Tot això s’aconsegueix “sent al costat dels infants i estant a favor i al servei dels infants”. 3.2 Objectius educatius Els objectius que pretenem assolir amb els nens es poden dividir en dos grans blocs, segons el lloc on s’intenta posar en pràctica (el menjador o el pati). Existiria un tercer bloc que el constituirien els objectius específics de cada activitat o taller que s’ha posat en pràctica a l’escola, però que no exposaré perquè són diferents segons l’activitat plantejada en cada moment. Els objectius que treballem diàriament amb els infants són els següents: Abans, durant i després de l’hora de dinar: que els infants reforcin els hàbits d’higiene, com són rentar-se les mans i utilitzar correctament el lavabo. que els infants reforcin els hàbits d’ordre durant el trajecte cap al menjador i també al propi menjador. que els infants s’acostumin i compleixin les nomes bàsiques de comportament a l’hora de dinar (no jugar ni amb els coberts, ni amb el gots, ni amb les safates). que els infants comencin a utilitzar correctament els diferents estris necessaris per menjar (coberts, gots i tovallons). que els infants s’acostumin als rituals de tracte social i convivencial: dir si us plau, donar les gràcies, aixecar la mà per demanar alguna cosa, no cridar ni interrompre, escoltar i deixar parlar. que els infants s’acostumin a menjar tot tipus d’aliments necessaris per a la seva salut. que els infants respectin i tractin a altres treballadors escolars no docents: monitors, cuiners, persones de la neteja, … que els infants s’acostumin a no llençar res a terra i a endreçar i netejar allò que embruten. Durant el temps lliure: que els infants desenvolupin la imaginació a través dels jocs simbólics que realitzen de manera col•lectiva. que els infants s’acostumin a les normes bàsiques de comportament dins del propi grup, respectant als diferents companys sense insultar-los ni agredir-los. que els infants s’acostumin a reconèixer quan han comès un error o una falta de respecte als seus com panys i els demanin perdó amb absoluta sinceritat. que els infants reconeguin en el seu entorn allò que està malament (els comportament agressius, egoc`netris i elitisten) enfront allò que està bé (els comportament respectuosos, solidaris i afectuosos) i comencin a reflexionar sobre aquestes qüestions. que els infants estableixin vincles d’amistat i de respecte entre el grup d’iguals i el de monitors. que els infants respectin els equipaments de l’escola, per tal de poder-ne gaudir d’ells durant molt de temps. que els infants desenvolupin l’atenció, la concentració i la capactiat d’expressar-se en el diàleg entre el propi grup d’iguals i el dels monitors adults. que els infants desenvolupin una actitud positiva envers la participació de tots en les activitats i jocs comuns. que els infants comencin a sentir gust per la conversa i la relació personal afectuosa amb els altres, sense cap tipus de manifestacions de rebuig o menyspreu. 4. Mitjans educatius 4.1 Aspectes generals d’organització 4.1.1 Ràtio
Nom del grup Edats Ràtio (nombre d’infants per educador) Alumnes d’Educació Infantil 3 – 5 anys 12 – 15 infants / educador Alumnes d’Educació Primària 6 – 12 anys 15 infants / educador 4.1.2 Horari base Grup 12:45 / 13:00 13:00 / 13:45 13:45 / 14:00 14:00 / 14:30 14:30 / 14:45 14:45 / 15:00 3 anys Els nens es renten les mans, fan un pipi i entren al menjador Hora de dinar Preparació dels llitets per fer la migdiada Migdiada Estada al pati infantil Els nens es preparen per tornar a classe (es renten les mans i fan un pipi) 4 – 5 anys Estada al pati infantil 6 – 12 anys Estada al pati gran Aquest horari es realitza tots els dies, excepte quan es planifica alguna activitat o taller (que es realitza al acabar de dinar) i els dimecres que les classes acaben una hora abans. En el cas dels dimecres l’horari és el següent: Grup 12:00 / 12:45 12:45 / 13:00 13:00 / 13:45 13:45 / 14:00 14:00 / 14:30 14:30 / 14:45 14:45 / 15:00 3 anys Estada al pati infantil Els nens es renten les mans, fan un pipi i entren al menja-dor Hora de dinar Prepara-ció dels llitets per fer la migdiada Migdiada Estada al pati infantilEls nens es preparen per tornar a classe (es renten les mans i fan un pipi) 4 – 5 anys Estada al pati infantil 6 – 12 anys Estada al pati gran Estada al pati gran 4.1.3 Infraestructura
El menjador es troba ubicat a un edifici construit aquest mateix any. Anteriorment, es trobava ubicat a la segona planta de l’edifici principal de l’escola, la qual cosa resulta poc adequada pels nens d’Infantil que havien de pujar i baixar les escales cada cop que anaven a dinar. També es important el fet que ara hi ha instal•lats dos lavabos al mateix menjador, per utilitzar en cas de necessitat immediata. Les taules i les cadires estan adaptades a les diferents edats dels alumnes que utilitzen el menjador. El menjador disposa de servei de catering i, per això, tot i estar sseguts els nens a uns quants metres de la cuina, no hi ha cap tipus d’olors que resultin molestes pels nens, ja que el dinar ja ve preparat. El menjar es serveix en safates d’acer inoxidable, amb diferents espais buits per posar-ne els diferents menjars. A part del menjador, un altre espai utilitzat és el pati infantil. Aquest disposa d’un gran sorral amb pales i galledes, on els nens poden jugar tot el temps que vulguin.
Sorral Al pati també podem trobar-ne uns gronxadors de plàstic, amb tot un seguit de tobogants i túnels que els nen utilitzen per muntar-se les seves grans aventures a enormes castells amb altes torres. Són de molts colors, cosa que motiva molt als infants. El terra està recobert d’una superfície tova, per tal de alleugerar els cops que de vegades pateixen els infants. Gronxadors Per acabar, també podem trobar-ne unes casetes a petita escala, on els nens juguen a jocs simbólics, barrejant-se entre ells sense distinció d’edat ni sexe. També tenen a la seva disposició una cotxes i uns tricicles per realitzar curses pel pati i pilotes per jugar a diferents jocs, plantejats o no per les monitores. 4.2 Organització dels espais educatius en el menjador 4.2.1. Els espais educatius en el menjador Cada dia es disposa d’una hora per tal que els infants dinin i una altra hora per realitzar diferents activitats (o tallers) o per deixar-los jugar al pati (o que facin la migdiada els més petits). Un o dos cops a la setmana es realitzen activitats amb els infants on realitzin exercicis plàstics, musicals, creatius, lingüístics, …, segons la planificació que realitzem el grup de monitors. A través de reunions decidim quines són les activitats més indicades cada setmana i la posem a la pràctica, mirant d’utilitzar únicament aquell material que ja tenim a la nostra disposició. Si es necessari també l’anem a comprar amb anterioritat, però preferim no sortir-ne del amterial del quan ja disposem. Acostumen a ser activitats on també poden emprerar-se diferents recursos tècnics que tenim a l’escola: cadena de música, televisors i vídeos, … Els dies que no realitzem activitats fora del pati, mirem de deixar-los jugar sense donar-lis cap tipus de pauta, sinó perquè ells mateixos desenvolupin la seva imaginació i inventiva. De vegades, però realitzem jocs que els involucri a tots de forma conjunta. 4.2.2. Importància dels espais educatius en el menjador L’hora de dinar resulta molt important per tal de crear hàbits d’higiene, ordre i comportament dels infants. Per altra banda, les activitats realitzades durant el lleure, consoliden les relacions que s’estableixin tant entre el grup d’iguals com amb els monitors, intenta inculcar valors fonamentals com el companyerisme, la integració o l’ajuda mútua, mitjançant jocs i altres tipus d’activitats. Per tot això i per la motivació que suposa en els infants resulten de gran importància els
espais educatius en el menjador. 4.3 Relació educativa del monitors amb els infants Les funcions que desenvolupem com a monitors són les de: donar exemple com a persona adulta, ajudar a crear un grup sòlid amb estrets vincles d’amistat, vigilar l’evolució de cada nen en quant a l’assoliment dels objectius plantejats originàriament i oferir-los un seguit d’activitats que omplin el seu temps de lleure de manera motivadora i entretinguda. Tot això es pot aconseguir mantenint una actitud positiva i activa, demostrant l’afecte als infants però mantenint l’ordre (no cal ser ni massa estrictes ni massa dòcils). Vaig poder establir uns vincles molt forts amb els infants amb els que estic al menjador. 4.4 Relació amb l’escola i amb les famílies De manera mensual es realitza un informe individual de cada nen del menjador, on consta si està assolint els hàbits que s’inculquen al temps del migdia, si es relaciona correctament amb la resta de companys, si descansa i juga sense problemes i si menja adequadament i de tot. Aquests informes s’entreguen als pares i si ho creiem convenient també podem realitzar entrevistes amb ells. De totes aquestes informacions es manté al corrent a les diferentes tutores dels alumnes d’Infantil, per tal d’anar remarcant als pares allò que els nens han de treballar també a casa en quant a hàbits i alimentació es refereix. 5. Activitat realitzada 1. Títol de l’activitat L’ou màgic dels contes Els alumnes havien d’escenificar un conte tradicional narrat per la monitora, on aparegués durant la història un objecte extret anteriorment de l’ou màgic. 2. Objectius educatius específics de l’activitat triada Els objectius que preteníem assolir amb aquesta activitat eren: que els infants desenvolupessin la capacitat d’atenció i concentració. que els infants recordessin la trama d’alguns contes tradicionals molt coneguts per ells. que els infants desenvolupessin la capacitat creativa i imaginativa per tal de que fossin capaços d’escenificar els diferents contes de manera conjunta. 3. Descripció i programació de l’activitat L’activitat consisteix en la narració per part de la monitora d’un conte tradicional conegut pels nens. Els triats van ser els següents: Les set cabretes, Els tres porquets, Blancaneus, La Caputxeta Vermella, L’Aneguet lleig i En Patufet. Per triar quin d’aquests serà el conte narrat, la monitora porta un ou enorme de plàstic amb l’interior buit. Aprofitant això, el vaig omplir de paperets petitons de diferents colors i textures i hi vaig afegir un element o objecte que aparegués a cadascun del sis contes triats i que en fos representatiu. Serà un nen qui, traient un element de l’ou màgic, decidirà sense voler quin serà el conte escollit. Un cop triat el conte, la història, coneguda ja pels nens, es narra de forma amena mentre un petit grup d’infants l’anirà escenificant segons les indicacions que es van fent i els diàlegs que es van incorporant cada cop que resulten necessaris. L’activitat es realitzà en un aula d’Infantil, amb espai suficient un cop enretirades una mica les taules i les cadires per poder realitzar la petita escenificació per part dels nens. Aquesta activitat es realitzà durant tres sessions, els dimecres de tres setmanes consecutives després de dinar. A cada sessió s’explicaren dos contes i cada cop fou un grup de nens diferents els que realitzaren la dramatització. Cada vegada una monitora diferent explicava un dels contes, per tal d’anar variant de narrador.
No va ser necessari realitzar cap tipus de pressupost perquè tots els materials necessaris per a la realització de l’activitat ja estaven a la nostra disposició. L’únic recurs que vam emprar van ser els sis contes narrats i els elements que es trobaven a dins de l’ou màgic. Els infants van respondre de forma molt satisfactòria a aquesta activitat ja que podien participar de forma activa i es trobaven molt motivats. 4. Avaluació de l’activitat L’avaluació de l’activitat va ser molt positiva, ja que es van assolir plenament els objectius proposats. El paper dels monitors fou bastant correcte en tot moment, ja que tot i haver-hi petits oblits en la narració, es va poder tirar endavant molt fàcilment. L’actitud dels infants va resultar espectacular: van demostrar una atenció absoluta a l’hora d’escoltar i seguir la narració i l’escenificació i també una inventiva increible a l’hora de representar els diferents personatges. Es va aconseguir un gran motivació en els infants. 6. Reflexió i valoració de l’experiència La relació amb els infants ha resultat molt bona, formen un grup molt afectuós. De vegades costava una mica aturar-los perquè són molt moguts i xerraires, però amb el temps es van anar acostumant. El major problema va resultar el del cansament quan vaig haver d’estar realizant alhora les pràctiques de la carrera universitària i del curset de monitors, la qual cosa em deixava escassament quinze minuts per dinar. A part d’això, he trobat situacions de baralles entre nens que eren incapaços d’enraonar sobre el que havia passat i perquè. En ocasions resulta difícil aconseguir arribar a un pacte entre les parts afectades, però quan ho fan de seguida tornen a jugar plegats. On menys problemes he tingut ha sigut en la motivació, perquè el treball amb infants em resulta molt enriquidor, i en l’autoritat, des de bon començament he aconseguit un nivell de respecte i afecte molt bo. On més noto l’evolució que he patit ha sigut a l’hora de programar diferents activitats o tallers dirigits als infants. Abans tenia més problemes per fer-ho, però actualment ho realitzo amb molta més facilitat. Els meus objectius més propers són treballar, primerament, en un casal d’estiu i ja de cara al curs vinent, començar a donar activitats extraescolars a nens que estudiin Educació Infantil.
