CCNN 4. Plà de millora i ampliació. Santillana.pdf

BIBLIOTECA DEL Professorat Primària

Ensenyament individualitzat

Pla de millora Programa d’ampliació Ciències de la Naturalesa 4 El quadern Ensenyament individualitzat, Ciències de la Naturalesa, per a quart curs de primària, és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila. En la seua elaboració ha participat l’equip següent: TEXT I EDICIÓ María del Valle Alcover de la Hera Raquel de Andrés Conzález Pilar de Luis Villota Juan Ignacio Medina Crespo Daniel Masciarelli García Luis Requena Gijón IL·LUSTRACIÓ Jordi Baeza Albalate EDICIÓ EXECUTIVA Juan Ignacio Medina Crespo DIRECCIÓ DEL PROJECTE Antonio Brandi Fernández DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero

Presentació L’ensenyament individualitzat L’ensenyament individualitzat promou que cada alumne o alumna treballe en l’assoliment dels objectius educatius a un ritme d’acord amb les seues capacitats i destreses. Per a això és important establir un pla que els ajude a superar les seues dificultats, així com a desenvolupar i potenciar les seues habilitats. Aquest tipus d’ensenyament se centra, doncs, en l’ús d’una metodologia flexible i de les tècniques i recursos educatius que millor s’adapten a les necessitats particulars dels alumnes. Entre altres coses, requereix disposar de materials didàctics específics que poden ser utilitzats en funció de les condicions concretes d’aprenentatge de cada xiquet o xiqueta, així com dels objectius de millora que es plantegen en cada cas. Des d’aquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber Fer ofereix una sèrie de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre aquests hi ha: • La sèrie Aprenentatge eficaç, que en els primers cursos de primària està destinada a treballar les habilitats bàsiques –atenció, memòria i raonament– i les dificultats d’aprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda l’entrenament en les tècniques d’estudi. • El compendi de material denominat Recursos complementaris, que conté seccions variades per a cada una de les àrees del currículum, amb la finalitat que el professor seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients. • I, per acabar, aquest quadern, denominat Ensenyament individualitzat, que inclou, per a cada unitat didàctica del llibre de l’alumne, dos apartats: – Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades als alumnes que requereixen un reforç major per a afermar els continguts principals de la unitat i per a desenvolupar les competències. – Un Programa d’ampliació, compost també de fitxes, l’objectiu del qual és que els alumnes aprofundisquen en determinats continguts, amplien els seus coneixements i posen en joc les competències adquirides.

Ciències de la Naturalesa 4

3

Índex

PLA DE MILLORA Bloc 1. L’ésser humà Fitxa 1 ....................................................... Fitxa 2 ....................................................... Fitxa 3 ...................................................... Fitxa 4 ...................................................... Fitxa 5 ...................................................... Fitxa 6 ...................................................... Fitxa 7 ...................................................... Fitxa 8 ...................................................... Fitxa 9 ...................................................... Fitxa 10 .................................................... Fitxa 11 .................................................... Fitxa 12 .................................................... Fitxa 13 .................................................... Fitxa 14 .................................................... Fitxa 15 .................................................... Fitxa 16 ....................................................

8 9 10 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

Bloc 2. Els éssers vius Fitxa 1 ...................................................... Fitxa 2 ...................................................... Fitxa 3 ...................................................... Fitxa 4 ...................................................... Fitxa 5 ...................................................... Fitxa 6 ...................................................... Fitxa 7 ...................................................... Fitxa 8 ...................................................... Fitxa 9 ...................................................... Fitxa 10 .................................................... Fitxa 11 .................................................... Fitxa 12 .................................................... Fitxa 13 .................................................... Fitxa 14 .................................................... Fitxa 15 .................................................... Fitxa 16 ....................................................

26 28 29 30 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 44

Bloc 3. Matèria, energia i tecnologia Fitxa 1 ...................................................... Fitxa 2 ...................................................... Fitxa 3 ...................................................... Fitxa 4 ...................................................... Fitxa 5 ...................................................... Fitxa 6 ...................................................... Fitxa 7 ...................................................... Fitxa 8 ...................................................... Fitxa 9 ...................................................... Fitxa 10 .................................................... Fitxa 11 .................................................... Fitxa 12 .................................................... Fitxa 13 .................................................... Fitxa 14 .................................................... Fitxa 15 .................................................... Fitxa 16 .................................................... Fitxa 17 ....................................................

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 62 64

Bloc 1. L’ésser humà Fitxa 1 ...................................................... Fitxa 2 ...................................................... Fitxa 3 ...................................................... Fitxa 4 ...................................................... Fitxa 5 ...................................................... Fitxa 6 ...................................................... Fitxa 7 ...................................................... Fitxa 8 ...................................................... Fitxa 9 ......................................................

68 70 72 74 76 78 80 82 84

Bloc 2. Els éssers vius Fitxa 1 ...................................................... 86 Fitxa 2 ...................................................... 88 Fitxa 3 ...................................................... 90 Fitxa 4 ...................................................... 92 Fitxa 5 ...................................................... 94 Fitxa 6 ...................................................... 96 Fitxa 7 ...................................................... 98 Fitxa 8 .................................................... 100 Fitxa 9 .................................................... 102 Fitxa 10 .................................................. 104 Fitxa 11 .................................................. 106

Bloc 3. Matèria, energia i tecnologia Fitxa 1 .................................................... Fitxa 2 .................................................... Fitxa 3 .................................................... Fitxa 4 .................................................... Fitxa 5 .................................................... Fitxa 6 .................................................... Fitxa 7 .................................................... Fitxa 8 .................................................... Fitxa 9 ....................................................

108 110 112 114 116 118 120 122 124

Solucionari ........................................ 128


5

Pla de millora

BLOC

1

L’ésser humà PLA DE MILLORA. Fitxa 1

Les funcions vitals

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Les persones, com tots els éssers vius, realitzem tres funcions vitals: • Nutrició: per a aconseguir energia i materials a partir dels aliments. • Reproducció: per la qual tenim descendents. • Relació: per la qual captem informació del nostre entorn i hi creem respostes adequades.

1 Escriu a quina funció vital correspon cada una de les oracions següents.

Hem d’estar informats del que ocorre al nostre voltant per a actuar adequadament. Els descendents, normalment, s’assemblen als seus pares. Després de rebre informació, la interpretem i hi pensem la resposta adequada. Les substàncies que no aprofitem dels aliments són expulsades fora del cos. Sentim el que li passa al nostre cos: tenim fred o calor, fam, set, dolor o picor. 2 Escriu oracions que incloguen les paraules següents.

• energia – aliments – expulsem – substàncies – materials – nutrició • rebem – resposta – interpretem – informació – al voltant – relació 8


Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

BLOC

1


La funció de nutrició

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. La funció de nutrició és aquella mitjançant la qual obtenim, a partir dels aliments, l’energia necessària per a realitzar activitats i els materials de construcció bàsics. Els processos implicats en la nutrició són: la digestió, la respiració, la circulació i l’excreció.

1 Completa les frases següents sobre els processos de la nutrició.

• Mitjançant la obtenim els nutrients dels aliments. • La respiració serveix per a obtindre l’ de l’aire. • Les substàncies de rebuig que es generen durant la nutrició s’expulsen del cos mitjançant l’ . • Gràcies a la , es reparteixen per tot el cos l’oxigen i els nutrients i se’n retiren les substàncies de rebuig. 2 Uneix cada òrgan amb el seu aparell i el dibuix corresponent. •

•

renyons • cor • pulmons •

• aparell respiratori •

estómac •

• aparell excretor •

tràquea •

• aparell digestiu •

intestí •

• aparell circulatori •

•

•

vasos sanguinis •



9

BLOC

1

l’ésser humà Els nutrients

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Els nutrients es troben en els aliments que prenem i són imprescindibles per al nostre desenvolupament perquè ens aporten energia, materials de construcció i ens ajuden a estar sans.

1 Completa amb les paraules següents.

substàncies – hidrats de carboni – vitamines – minerals – útils – aliments • Els nutrients són les i que ens resulten

que hi ha en els .

• Els principals tipus de nutrients són els greixos, els les proteïnes, les

i les sals

, .

2 Observa la fotografia i respon a les preguntes següents.

• Quins aliments hi distingeixes? • Quin d’aquests conté hidrats de carboni? • I proteïnes? • Si després de menjar-nos aquest plat volguérem tindre una aportació de vitamines, quin tipus de postres triaries? • I si preferires unes postres riques en calci? 10



PLA DE MILLORA. Fitxa 3

3 Relaciona cada fotografia amb les seues principals característiques nutricionals.

A

B

• Ens proporcionen energia. •

C

D

• Ens ajuden a créixer i a reparar el cos.

E

•

F

G

• Ens aporten fibra i moltes vitamines. •

4 Subratlla la part de cada oració que consideres incorrecta i escriu-la de nou de manera correcta.

• Les vitamines són substàncies que hem de prendre per a estar sans. Una d’aquestes, el calci, és molt important per a la formació dels músculs. • Els greixos ens proporcionen energia, tot i que menys que els hidrats de carboni. N’hi ha que són d’origen animal, com ara l’oli d’oliva, i n’hi ha que són d’origen vegetal, com per exemple la mantega. • La fibra ens proporciona energia i materials de construcció. Es troba en les fruites i verdures i en els aliments integrals. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.


11

BLOC

1

l’ésser humà PLA DE MILLORA. Fitxa 4

L’aparell digestiu

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. L’aparell digestiu porta a cap la digestió dels aliments, que consisteix a obtindre els nutrients que contenen. El tub digestiu està format per una sèrie d’òrgans buits a través dels quals passen aquests aliments. És molt llarg perquè la digestió puga completar-se. El tub digestiu està format per la boca, l’esòfag, l’estómac, l’intestí gros, l’intestí prim i l’anus.

1 Escriu les parts de l’aparell digestiu.

2 Completa les oracions.

• Mitjançant la digestió s’obtenen els • El tub digestiu és molt

dels aliments. perquè els aliments tarden el temps

suficient a recórrer-lo. 12



BLOC

1


L’aparell circulatori

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. L’aparell circulatori serveix per a fer arribar els nutrients i l’oxigen a totes les parts del cos i retirar-ne els rebutjos. Està format per la sang, pel cor i pels vasos sanguinis. La sang és un líquid roig que conté nutrients, oxigen i productes de rebuig. Circula per uns conductes, els vasos sanguinis, que són les artèries, les venes i els capil·lars. Les artèries condueixen la sang del cor a la resta del cos i les venes tornen la sang al cor. Els capil·lars comuniquen les artèries i les venes.

1 Respon a les preguntes.

• Quins elements formen l’aparell circulatori? • Quina funció té l’aparell circulatori? 2 Completa les oracions.

• La sang transporta

i • El

, de

.

funciona com una bomba i impulsa la sang pels vasos

sanguinis. • La sang va del cor a les cames per les

.

• La sang torna de les cames al cor per les

.

• La sang passa de les artèries a les venes pels

.

3 Assenyala, entre aquestes dues opcions, quina és la funció del cor.

• Impulsar la sang perquè circule pels vasos sanguinis. • Netejar la sang amb oxigen. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.


13

BLOC

1


L’aparell respiratori

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. L’aparell respiratori serveix per a captar l’oxigen de l’aire. Està format pel nas, la tràquea, els bronquis i els pulmons. La tràquea és un tub que comunica el nas i la boca amb els pulmons. En arribar a aquests, es divideix en altres dos conductes més fins que penetren en els pulmons: els bronquis. Els pulmons són dos òrgans esponjosos en què s’absorbeix l’oxigen de l’aire.

1 Escriu els noms de les parts de l’aparell respiratori.

2 Les oracions següents són falses. Escriu-les correctament.

• El sistema respiratori capta el nitrogen de l’aire. • La tràquea connecta el nas amb la boca. • Els bronquis absorbeixen l’oxigen. • Els pulmons són òrgans durs formats per ossos. 14



BLOC

1


L’aparell excretor

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. L’aparell excretor serveix per a eliminar les substàncies de rebuig que es produeixen durant la nutrició i que s’aboquen a la sang. L’aparell excretor està format pels renyons, la bufeta i la uretra. Tota la sang del cos passa pels renyons, que filtren i netegen la sang i produeixen l’orina. La bufeta és una bossa en la qual s’acumula l’orina, que serà expulsada després. La uretra comunica la bufeta amb l’exterior.

1 Escriu els noms de les parts de l’aparell excretor.


• L’aparell excretor

les substàncies de rebuig.

• L’aparell excretor està format pels renyons, la

i la • Els

. filtren la sang i la netegen.

• Als renyons es forma l’

.

• L’orina s’emmagatzema a la • La

. comunica la bufeta amb l’exterior.



15

BLOC

1


La relació

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Els éssers humans captem informació sobre el que succeeix al nostre voltant mitjançant la funció de relació. Gràcies a aquesta també podem comunicar-nos amb altres persones. En la funció de relació intervenen els òrgans dels sentits, el sistema nerviós i l’aparell locomotor. El sistema nerviós està format per l’encèfal, els nervis i la medul·la espinal. L’aparell locomotor està compost pels ossos i els músculs.

1 Completa les oracions següents.

• La funció de

ens permet obtindre informació de l’exterior.

• En la funció de relació intervenen l’aparell i el sistema

.

• El sistema nerviós està format per l’ i la • El conjunt de tots els ossos del cos és l’

, els . .

2 Posa-hi els noms dels elements que intervenen en la funció de relació.

16



BLOC

l’ésser humà

1


Els òrgans dels sentits

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Les persones tenim cinc sentits: la vista, l’oïda, l’olfacte, el gust i el tacte. Gràcies a aquests podem captar informació de l’entorn i respondre a aquesta. Els ulls, les orelles, la pell, la boca i el nas són les parts del nostre cos responsables de captar tota aquesta informació. Tots aquests constitueixen els òrgans dels sentits.

1 Relaciona cada element amb l’òrgan al qual pertany.

retina •

• pell •

timpà •

• ull •

• caragol receptors del tacte

•

pupil·la •

• nas •

pituïtària • groga

• orella •

• cristal·lí

• boca •

• papil·les


• Els

capten la llum mitjançant la retina i envien la informació òptic.

al cervell a través del • El de la pell. • L’ gràcies a la

ens permet conéixer característiques dels objectes a través ens permet captar les olors mitjançant el

,

groga.

3 Escriu una oració amb les paraules següents.

interpreta – nervis – òrgans dels sentits – informació – cervell Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.


17

BLOC

1


La salut dels sentits

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Com qualsevol altra part del nostre cos, els òrgans dels sentits necessiten que els cuidem. Per a això hem d’acostumar-nos a tindre uns hàbits saludables que ens ajuden a conservar la seua salut.

1 Escriu tots els hàbits relacionats amb la cura dels òrgans dels sentits relacionats amb cada fotografia.

A.

B.

C.

2 Explica a què es dediquen un oftalmòleg i un otorinolaringòleg.

18



BLOC

1


Canvis al llarg de la vida

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Durant la infantesa i l’adolescència es produeixen grans canvis en el cos i la ment. En l’edat adulta, el nostre cos ja està desenvolupat i preparat per a tindre fills i per a assumir responsabilitats, com ara el treball i la cura d’una família. En l’ancianitat, el cos perd agilitat i resistència, la pell presenta arrugues i el cabell tendeix a fer-se blanc.

1 Quines diferències es poden apreciar entre els homes i les dones en l’adolescència?

2 Les dents canvien al llarg del temps. Explica aquest procés i escriu el nom de les dents definitives assenyalades en el dibuix.



19

BLOC

1


La infantesa

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. La infantesa és l’etapa de la vida que comprén des del naixement fins als dotze anys. En nàixer, els nadons necessiten atencions constants, no tenen els ossos totalment units i manquen de dents, raó per la qual s’alimenten de llet. A més de créixer, durant la infantesa s’aprenen moltes coses, com ara caminar, parlar i relacionar-se amb altres persones. 1 Observa les imatges i respon.

A

B

• Quines diferències hi ha entre els xiquets que ixen en les fotografies? • Quins saben parlar i caminar? Com ho han aprés? • Creus que els xiquets de les dues fotografies tenen amics? Explica per què. 20



BLOC

1


La funció de reproducció

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. La reproducció consisteix a tindre fills i filles, que són semblants als pares. Hi intervenen els aparells reproductors masculí i femení. El nou ésser es desenvolupa al ventre de la mare durant l’embaràs i, quan naix, el nadó s’alimenta de llet i és totalment dependent dels pares.

1 Respon a les qüestions següents.

• Quin tipus de reproducció tenen els éssers humans? • Què significa que les persones som vivípares? • El nou ésser es desenvolupa al ventre de la mare durant nou mesos. Com es denomina aquest procés? • De què s’alimenten els nadons? 2 Escriu les parts dels aparells reproductors en el lloc corresponent.

ovari – penis – vagina – testicle – vulva – úter – pròstata



21

BLOC

1


L’embaràs i el part

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. L’embaràs és el període que transcorre des que comença el desenvolupament del nou nadó fins al seu naixement i dura nou mesos aproximadament. Els fills es desenvolupen al ventre de la mare, en un òrgan anomenat úter. Hi reben oxigen i aliment a través del cordó umbilical. Quan el nadó ja està desenvolupat i llest per a nàixer, ix a l’exterior mitjançant el part.

1 Escriu davall de cada dibuix el temps de desenvolupament.

sis mesos – poques setmanes – nou mesos – tres mesos


• El nou ésser es desenvolupa al ventre de la mare, a l’

.

Hi rep oxigen i nutrients a través del

.

• El nadó ix a l’exterior al cap de 22


mesos durant el

.


BLOC

1


Els hàbits saludables

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Els hàbits que ens ajuden a cuidar la nostra salut són els següents: − Cuidar la nostra postura per a no danyar l’esquena. − Practicar exercici físic, per a millorar la salut del cos i la ment. − Cuidar la nostra higiene, ja que evita malalties. − Dedicar temps a l’oci, a soles, amb amics i en família. − Dormir prou, al voltant de deu hores.

1 Encercla les postures correctes i ratlla les incorrectes. Després, explica per què són correctes les postures que has triat.

2 Quan és convenient llavar-se les mans? Ratlla l’opció incorrecta i copia’n les correctes per completar l’oració.

Abans de menjar

Després d’anar al bany

Després de jugar amb una mascota

Abans de dormir

Cal llavar-se les mans Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.


23

BLOC

1

l’ésser humà Alimentació saludable

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. La dieta és el conjunt d’aliments que ingereix una persona. És recomanable prendre aliments variats i reduir el consum dels que contenen molt de sucre i greix. Una dieta saludable ha de ser suficient i equilibrada. La roda dels aliments ens permet organitzar els aliments i dissenyar una dieta adequada que ens proporcione tots els nutrients que necessitem.

1 Completa el text amb les paraules següents.

begudes – conjunt – aliments – equilibrada – saludable La dieta és el

de tots els

les menjades i les

, incloent-hi

, que pren una persona. Una dieta ha de ser suficient i

.

2 Quines característiques ha de tindre una dieta suficient i equilibrada?

3 Subratlla l’opció més saludable i explica breument el perquè de la teua elecció.

• Carn roja o carn blanca. • Oli d’oliva o cansalada. 24




2 4 Respon a les preguntes següents.

1 3

• Què es representa en la roda dels aliments?

4

• Quins aliments hem de prendre més?

5

6

• Per què hi ha uns aliments que es representen més xicotets que uns altres? • En quin lloc de la roda s’aconsella beure molta aigua i fer exercici? 5 Observa les fotografies i completa la taula.

Grup al qual pertany


Aliment ric en…

Consum ocasional o diari


25

BLOC

2

ELS ÉSSERS VIUS Els cinc regnes

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Els éssers vius es classifiquen en cinc grans grups, anomenats regnes: animals, plantes, fongs, bacteris i el de protozous i algues. Els animals s’alimenten d’altres éssers vius i poden desplaçar-se. Les plantes elaboren el seu propi aliment i no poden desplaçar-se. Els fongs s’alimenten d’altres éssers vius i tampoc poden desplaçar-se. Els bacteris són molt xicotets i només poden vore’s amb un microscopi; n’hi ha de beneficiosos i de perjudicials. Els protozous tampoc poden vore’s a simple vista, i s’alimenten d’altres éssers vius. Les algues són capaces de fabricar el seu propi aliment, com les plantes, i viuen en l’aigua.

1 Aquestes imatges estan relacionades amb els cinc regnes. Escriu el que corresponga davall de cada una.

A

B

D

26


C

E



2 Uneix les característiques amb els éssers vius que corresponga, tenint en compte que alguns regnes comparteixen alguns dels trets.

Fabriquen el seu propi aliment.

Animals Plantes

No poden desplaçar-se.

Fongs S’alimenten d’altres éssers vius. Bacteris Només poden vore’s amb microscopi.

Protozous Algues

N’hi ha de beneficiosos i de perjudicials.

3 Les oracions següents són errònies. Escriu-les de manera correcta.

Hi ha bacteris de totes les grandàries. Els fongs i els animals poden fabricar el seu propi aliment. Les plantes i els fongs poden desplaçar-se. Tots els bacteris poden vore’s a simple vista. Les algues solen trobar-se en medis secs. Les plantes i els protozous fabriquen el seu propi aliment. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.


27

BLOC

2

ELS ÉSSERS VIUS PLA DE MILLORA. Fitxa 2

Tipus d’animals

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Els animals vertebrats tenen ossos i columna vertebral. El seu cos es divideix en cap, tronc i cua. Del tronc ixen les extremitats en forma de potes, aletes o ales. Hi ha cinc grups de vertebrats: mamífers, ocells, rèptils, amfibis i peixos. Els animals invertebrats són els que no tenen ossos ni columna vertebral.

1 Escriu V si és verdader i F si és fals.

Els animals vertebrats posseeixen un esquelet intern format per ossos. La columna vertebral és la part central de l’esquelet. El cos dels vertebrats es divideix en cap i extremitats. Els mamífers no són animals vertebrats. La majoria dels invertebrats són vivípars. 2 Observa les fotografies.

• Classifica aquests animals en vertebrats o invertebrats.

• Digues a quin grup pertany cada un dels vertebrats. 28



BLOC

2


Els mamífers

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Els mamífers són animals vivípars, respiren per pulmons, tenen pèl i la majoria es desplaça de quatre grapes. Hi ha diferents grups de mamífers, com ara els carnívors, els ungulats, els primats i els cetacis.

1 Descriu les característiques d’aquests animals. A quin grup pertany cada un?

A.

B.

C.

2 Dibuixa una balena i assenyala en el dibuix les aletes, la cua i l’espiracle.

Indica tres característiques que la diferencien dels animals de la pregunta anterior. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.


29

BLOC

2

ELS ÉSSERS VIUS Els rèptils, els amfibis i els peixos

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Els rèptils, els amfibis i els peixos són vertebrats ovípars. Els rèptils respiren per pulmons; els amfibis, per pulmons i per la pell, i els peixos, per brànquies. Els rèptils i els peixos estan coberts d’escates. La majoria dels rèptils i els amfibis tenen potes, i els peixos, aletes.

1 Completa amb les paraules del requadre.

escates – quatre grapes – pulmons – ovípars – vertebrats – terra Els rèptils són un grup de en Respiren per Són

que, majoritàriament, viuen i es desplacen de . Tenen la pell coberta d’

. .

i no solen covar els ous ni cuidar les cries.

2 Dibuixa una serp i una tortuga. Descriu com tenen el cos i com es desplacen.

30




3 Com són els amfibis? Completa.

• Els amfibis tenen la pell

.

• Quan naixen respiren en l’ amb una

i es desplacen .

• Els adults respiren per • Tenen

o per la

.

per a desplaçar-se.

4 Anomena cada un d’aquests amfibis i descriu les seues diferències.

És un

És un

5 Encercla les paraules correctes.

• Els peixos respiren en l’aigua per brànquies / pulmons. • Els peixos estan coberts de plomes / d’escates. • Els peixos són ovípars / vivípars. • Els peixos es desplacen amb les potes / aletes. 6 Quina diferència hi ha entre els peixos ossis i els cartilaginosos? Posa un exemple de cada un.



31

BLOC

2


Els ocells

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Els ocells són ovípars, estan coberts de plomes i respiren per pulmons. Tenen bec i ales. Alguns grups importants d’ocells són: els corredors, els nadadors, els rapaços i els pardals.

1 Completa el text següent sobre els ocells.

Els ocells són animals de

. Tenen

que tenen el cos cobert i un

Tots els ocells respiren per

dur.

i ponen ous, per la qual cosa són

. Els adults donen calor als ous, és dir, els

.

2 Relaciona cada ocell amb el grup i la descripció que corresponguen.

Nadadors

Ales xicotetes i potes fortes

Corredors

Dits units per una membrana

Rapaços

Urpes i bec forts i esmolats

Pardals

32


Cos xicotet i bec curt


BLOC

2


Els grups d’invertebrats

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Les esponges tenen forma de sac i presenten porus. Les meduses són gelatinoses i tenen tentacles. Els cucs són allargats i el seu cos és tou i sense potes. Els mol·luscos són tous i solen estar protegits per una closca. Els equinoderms tenen un esquelet de plaques sota la pell i presenten espines. Els artròpodes tenen potes i una coberta dura.

1 Escriu el nom del grup al qual pertany cada silueta i com ho has esbrinat.

A. B. C. D. E. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.


33

BLOC

2


Els insectes

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Els insectes pertanyen al grup dels artròpodes. El seu cos està format pel cap, el tòrax i l’abdomen. Al cap tenen la boca, els ulls i les antenes. Del seu tòrax ixen sis potes i, normalment, les ales, que poden ser dues o quatre. Els insectes són ovípars. Quan ixen de l’ou, són larves i tenen forma de cuc.

1 Escriu el nom de cada part de l’insecte.

2 Escriu noms d’insectes que conegues.

3 Indica si les oracions següents són verdaderes (V) o falses (F).

Els insectes acabats de nàixer són cucs. Els insectes acabats de nàixer són semblants als adults. Els insectes acabats de nàixer s’anomenen larves. 34



BLOC

2


Els animals i les persones

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Els animals ens aporten diversos beneficis. Els principals són: • Aliment, com la carn, el peix, els ous, la llet i la mel. • Vestit, com la llana i el cuir. A més, ens proporcionen altres beneficis, com la companyia, la defensa o l’oci.

1 Pensa i respon a aquestes preguntes.

• De quins animals en mengem la carn principalment? I el peix? • De quins animals procedeixen els ous? I la llet? I la mel? 2 Els animals ens proporcionen vestit. Completa les oracions sobre aquest tema.

• La llana s’obté del d’alguns animals. La llana més emprada és la de l’

.

• El cuir s’obté a partir de la d’alguns animals. Moltes de les nostres peces d’ estan fetes de cuir.



35

BLOC

2


Parts de les plantes

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. La majoria de les plantes estan formades per tres parts: l’arrel, la tija i les fulles. L’arrel permet a la planta fixar-se al sòl i absorbir-ne substàncies. La tija la sosté i facilita el transport de substàncies d’una part a una altra de la planta. En les fulles les plantes fabriquen la major part del seu aliment.

1 Dibuixa les fulles següents.

Amb vora dentada i forma oval.

Amb vora llisa i forma lanceolada.

Amb vora lobulada i forma triangular.

2 Descriu els tipus de tiges que observes en la fotografia i explica’n la diferència.

3 L’encisam, la safanòria i la creïlla són tres aliments vegetals molt comuns. Quines parts de la planta són cada un?

• • • 36



BLOC

2


Tipus de plantes

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Les plantes es classifiquen en dos grans grups: les plantes amb flors i les plantes sense flors. Les plantes amb flors tenen llavors i es divideixen en angiospermes, que produeixen fruits, i gimnospermes, que no en produeixen. Les plantes sense flors no produeixen llavors i són principalment les molses i falgueres.

1 Escriu el tipus de planta al qual es refereix cada característica.

enen una tija subterrània T de la qual ixen les arrels i les fulles. Se subjecten al sòl per mitjà d’uns pèls o radicel·les. Les fulles solen tindre forma d’agulla. Poden ser arbres, arbustos o herbes. 2 Quines diferències hi ha entre les flors de les angiospermes i les de les gimnospermes?

3 L’oració següent és errònia. Escriu-la de nou correctament.

Les plantes tenen flors tot l’any, excepte en algunes èpoques, normalment a la primavera o a l’estiu. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.


37

BLOC

2


La nutrició de les plantes

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. A diferència dels animals, les plantes fabriquen el seu propi aliment; per a això, necessiten aigua, sals minerals, diòxid de carboni i llum. Les arrels absorbeixen l’aigua i les sals minerals del sòl i les fulles prenen el diòxid de carboni de l’aire. La fotosíntesi es produeix quan la saba bruta s’uneix al diòxid de carboni en presència de llum i es transforma en saba elaborada, que conté l’aliment de la planta. A més, les plantes expulsen oxigen durant aquest procés.

1 Completa el text que hi falta.

• La saba bruta està formada per i

.

• Les plantes prenen l’aigua i les sals minerals mitjançant l’

.

• Mitjançant la fotosíntesi, la s’uneix al diòxid de

en presència de la i es transforma en saba

.

• Els aliments es distribueixen per totes les parts de la planta en forma de saba

.

2 Escriu V o F en les oracions següents segons siguen verdaderes o falses.

• Les plantes obtenen l’aigua que necessiten per mitjà de les fulles. • Els sòls fèrtils són rics en sals minerals. • El diòxid de carboni és un gas que les plantes prenen del sòl. • Les plantes obtenen el seu propi aliment mitjançant la fotosíntesi. • La fotosíntesi únicament es produeix durant el dia. • Les plantes expulsen diòxid de carboni en realitzar la fotosíntesi. 38



BLOC

2


La reproducció de les plantes

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Les plantes tenen dos tipus de reproducció: sexual i asexual. En la reproducció sexual intervenen dues plantes, i les plantes filles són semblants a ambdues. Es du a terme mitjançant les flors. Aquestes tenen una part masculina, els estams, i una altra de femenina, el pistil. En la reproducció asexual intervé una sola planta, i la planta filla és igual que aquesta. Es du a terme mitjançant estolons, rizomes, tubercles i bulbs.

1 Completa.

. És la part

.

de la flor.

Són la part de la flor.


• Les plantes tenen dues formes de reproduir-se:

i

.

• En la reproducció sexual intervenen mitjançant les

plantes i es du a terme .

• La part masculina de la flor són els el

i la part femenina és

.

• En la reproducció

intervé una sola planta i es du

a terme mitjançant

,

i


, . Ciències de la Naturalesa 4

39

BLOC

ELS ÉSSERS VIUS

2


La vegetació

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. La vegetació és el conjunt de plantes que es poden trobar en un lloc. El tipus de vegetació depén de característiques com el clima, el tipus de sòl o la humitat. Segons això, podem distingir entre boscos, matollars, praderies o deserts.

1 Completa les oracions següents.

es componen de molts arbres que creixen molt junts.

• Els

• El matollar està format sobretot per • Les

són grans extensions cobertes d’herba i sense a penes ni

• Al

.

. , les plantes sobreviuen amb poca

.

2 Segons la vegetació, escriu a quin lloc correspon cada frase.

Perquè es forme cal que hi haja suficient humitat i un bon sòl. Ix quan el sòl és massa pobre perquè hi haja un bosc o no hi ha suficient humitat. És freqüent en llocs amb llargues temporades de sequera. És conseqüència d’un clima molt extrem on quasi no plou. 3 Observa la fotografia i descriu-ne les característiques.

Sòl: Humitat: Tipus de vegetació: 40



BLOC

2


L’agricultura

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. L’agricultura és el conreu de plantes fet per l’ésser humà per a obtindre’n productes. Les faenes agrícoles són totes les tasques relacionades amb la sembra, la cura i la collita de les plantes que es conreen. Fonamentalment, són llaurar, sembrar, adobar, regar, collir i combatre les plagues. Els conreus poden ser de secà, quan només s’empra l’aigua de pluja, o de regadiu, quan es rega; segons les plantes que s’hi conreen, poden ser d’herbàcies o d’arbres o arbustos.

1 Escriu cada faena agrícola davall del dibuix corresponent.

collir – regar – llaurar – podar

2 Indica de quin tipus de conreu es tracta, en funció del reg i del tipus de planta.



41

BLOC

2

ELS ÉSSERS VIUS Els ecosistemes

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Un ecosistema és un conjunt d’éssers vius, el lloc on viuen i les relacions que estableixen entre si. Les relacions entre els elements d’un ecosistema són moltes i molt diferents, però les més importants estan relacionades amb la nutrició. Les plantes fabriquen el seu propi aliment, per la qual cosa són productores. Per la seua banda, els organismes que s’alimenten d’altres éssers es denominen consumidors.

1 Uneix les dues columnes i escriu les oracions que es formen.

Els cérvols són éssers vius…

… un conjunt d’éssers vius, el lloc on habiten i les relacions que s’hi estableixen.

Un ecosistema està format per…

… productors, perquè poden elaborar el seu propi aliment.

Les plantes són éssers vius…

… consumidors, perquè necessiten alimentar-se de plantes.

42




2 Forma les oracions i escriu-les davall de la fotografia que corresponga.

… molt poques plantes, ja que hi ha molt poca humitat.

Els boscos estan formats per…

… els mars i els oceans.

Als deserts creixen…

… els rius, llacs, llacunes, estanys…

En els matollars hi ha… Les praderies estan formades per… Els ecosistemes d’aigua salada són… Els ecosistemes d’aigua dolça són…

A

… arbres que creixen prop els uns dels altres. … herbes amb molt pocs arbres o arbustos.

… arbustos, ja que el sòl és pobre o hi ha poca humitat.

B

C

D

E

F



43

BLOC

2

ELS ÉSSERS VIUS L’alimentació en els ecosistemes

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Les plantes produeixen el seu propi aliment, per la qual cosa s’anomenen productores. Els animals s’alimenten d’altres éssers vius, per la qual cosa s’anomenen consumidors. Els que s’alimenten de plantes són herbívors, els que s’alimenten d’altres animals són carnívors i els que s’alimenten tant de plantes com d’animals són omnívors. Una cadena alimentària és un esquema que representa les relacions d’alimentació d’un ecosistema. Dibuixa els éssers vius units amb fletxes que ixen del que serveix d’aliment al que s’alimenta d’aquest.

1 Completa la cadena alimentària dibuixant les fletxes i escriu davall de cada dibuix quin tipus d’ésser viu és (consumidor herbívor, consumidor carnívor o productor).

2 Escriu oracions que incloguen les paraules següents.

• Omnívores, persones, origen vegetal, aliments. • Carnívor, llop, animals. • Herbívors, productor, aliment, planta. 44




3 Observa el dibuix i escriu el nom de tots els éssers vius del següent ecosistema de la sabana.

4 Llig aquesta informació i completa la taula.

Els lleons i els lleopards mengen gaseles, zebres i girafes; les gaseles i les zebres mengen herba i les girafes mengen branques d’acàcia. Els elefants mengen tant herba com branques d’acàcia. Les hienes es mengen els altres animals morts. Productors

Consumidors primaris

Consumidors secundaris

Consumidors terciaris

herba

gasela

lleó i…

hiena

lleó i lleopard herba, acàcia

elefant

acàcia

girafa

hiena

– hiena

5 Completa la xarxa alimentària següent.

hiena lleó girafa

zebra elefant herba



45

BLOC

3

MATÈRIA, ENERGIA i TECNOLOGIA PLA DE MILLORA. Fitxa 1

La matèria

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Tots els objectes estan fets de matèria. Cada matèria diferent és una substància. Els objectes tenen dues propietats: la massa i el volum. La massa és la quantitat de matèria d’un objecte i es mesura en quilograms. El volum és l’espai que ocupa un objecte i es mesura en litres.

1 Completa amb les paraules del requadre.

matèria – substàncies – objectes • Un got i una forqueta són

i estan

formats per

. que formen el got i la forqueta són el vidre i l’acer.

• Les 2 Uneix les dues columnes.

or •

anell •

• objectes

boleta • vidre •

• substàncies

llima • 3 Respon a les preguntes següents.

• Què és la massa? En quines unitats es mesura? • Què és el volum? En quines unitats es mesura? 46



BLOC

3

MATÈRIA, ENERGIA I TECNOLOGIA PLA DE MILLORA. Fitxa 2

La densitat

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. La densitat és una propietat de la matèria, per la qual cosa tots els objectes construïts amb un mateix material tindran la mateixa densitat. La densitat d’un cos s’obté dividint la seua massa entre el seu volum. La unitat de mesura de la densitat és el gram per centímetre cúbic (g/cm3). Un cos flota en l’aigua si la seua densitat és menor que la d’aquesta (1 g/cm3).

1 Calcula la densitat d’un objecte que té una massa de 60 g i un volum de 30 cm3. Per a això, completa els buits.

Densitat = massa : volum =

cm3 =

g:

g/cm3

• Calcula ara la densitat d’un objecte amb 54 g de massa i 6 cm3 de volum. Densitat =

g:

cm3 =

g/cm3

• Creus que flotarà en l’aigua algun dels dos objectes? Explica per què. 2 Encercla en cada balança la bola que té major densitat i explica per què.



47

BLOC

3


Els canvis d’estat

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. La matèria es pot presentar en tres estats: sòlid, líquid i gasós. Quan una substància passa d’un estat a un altre, es produeix un canvi d’estat. Els canvis d’estat solen ocórrer quan varia la temperatura. Són la fusió, l’evaporació, la condensació i la solidificació.

1 Uneix correctament i escriu les oracions que es formen.

Els sòlids… … tenen forma fixa…

… i volum fix.

Els líquids… … tenen forma variable…

… i volum variable.

Els gasos…

• • • 2 Completa l’esquema sobre els canvis d’estat de la matèria.

SÒLID

48


LÍQUID

GAS


BLOC

3


Substàncies pures i mescles

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Les substàncies pures són les que estan formades per un sol tipus de matèria. L’oxigen, l’or, la sal i el sucre són substàncies pures. Les mescles estan formades per diferents substàncies pures. L’aire, l’aigua de mar, els batuts o el granit són mescles. Les mescles poden ser heterogènies o homogènies. En les heterogènies, els components poden distingir-se, però no ocorre així en les homogènies.

1 Completa les oracions amb les paraules del requadre.

substància – homogènia – matèria – mescla • Les substàncies pures estan formades per un sol tipus de • En una mescla

.

no es distingeixen els components.

• L’aire és una

de diversos gasos.

• El sucre és una

pura.

2 Uneix correctament.

substància pura

mescla homogènia mescla heterogènia



49

BLOC

3


Separació de mescles

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Els components d’una mescla heterogènia poden separar-se mitjançant filtració o decantació. La decantació s’empra per a separar líquids entre si i líquids de sòlids. Els components d’una mescla homogènia es poden separar mitjançant evaporació i destil·lació. L’evaporació serveix per a separar sòlids de líquids.

1 Escriu davall de cada il·lustració quin mètode de separació s’hi està emprant.


• Quin mètode usaries per a separar l’arròs d’una sopa? • Quin mètode s’empra a les salines per a obtindre la sal de l’aigua del mar? • Quin mètode caldria emprar per a obtindre’n també l’aigua? 50



BLOC

3


Les propietats dels materials

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Els materials tenen diferents propietats: • La resistència és la capacitat que posseeix un material de suportar molta força sense trencar-se. • La flexibilitat és la capacitat de doblegar-se sense trencar-se. • L’elasticitat és la capacitat de recuperar la forma inicial després d’una deformació. • La duresa és la resistència dels materials a ser ratllats. • La tenacitat és la capacitat de suportar colps sense trencar-se. • La fragilitat és la propietat que indica que un material es trenca amb facilitat.

1 Posa un exemple de cada tipus de material.

• Molt resistent: • Poc flexible: • Molt elàstic: • Molt fràgil: 2 Les oracions següents són errònies. Explica per què.

• La plastilina és un material dur. • El granit és un material elàstic. • L’acer és poc resistent. • La closca d’ou és tenaç. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.


51

BLOC

3


Les forces

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Una força pot fer que un cos que està parat es moga, que es detinga si està en moviment o canviar la forma que té. Les forces es poden exercir per contacte o a distància. Les forces per contacte s’apliquen quan dos cossos es toquen. Les forces exercides a distància no necessiten contacte físic.

1 Indica quin tipus de força actua en cada cas.

• Dos imants es repel·leixen en afrontar els seus pols iguals: • Es xuta un baló: • Un home espenta un bolquet: • Un llapis cau a terra: 2 Dibuixa una o diverses fletxes en cada escena per a indicar com actua la força.

A

D

52


B

E

C

F


BLOC

3


El moviment

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. La velocitat és la rapidesa amb què es mou un objecte. Es calcula dividint l’espai que recorre l’objecte entre el temps. Una força pot fer que un objecte es pose en moviment. Perquè es detinga, ha de actuar-hi una altra força. La força de fregament fa que es detinguen els cossos. És la resistència que presenten el sòl, l’aire o l’aigua.

1 Calcula la velocitat dels vehicles següents.

• Un cotxe que recorre 360 quilòmetres en 3 hores. Velocitat = espai : temps =

km :

h=

km/h

• Una bicicleta que recorre 20 quilòmetres en 2 hores. Velocitat = espai : temps =

km :

h=

km/h

2 Observa el dibuix i completa les oracions.

El baló està parat. El xut fa una es pose en

sobre aquest i fa que . El xiquet exerceix una

amb les mans per fer que el baló es pare. Si el xiquet no parara el baló, aquest acabaria parant-se a causa de la força de

.



53

BLOC

3


La producció d’energia

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. L’energia s’obté a partir de recursos naturals anomenats fonts d’energia, que poden ser renovables o no renovables. Entre aquestes últimes es troben els combustibles fòssils, que s’extrauen de jaciments. En funció de la font d’energia que utilitzen per a obtindre electricitat, les centrals elèctriques poden ser tèrmiques, hidroelèctriques, solars o eòliques.

1 Explica què és una font d’energia i escriu cada una en el lloc corresponent de la taula.

fusta – carbó – petroli – vent – aigua – gas natural

Font d’energia renovable

Font d’energia no renovable

2 Relaciona mitjançant fletxes cada tipus de central elèctrica amb la seua font d’energia.

central tèrmica •

central eòlica •

• energia del sol • vent

central hidroelèctrica •

• combustibles fòssils

• aigua

central solar •

3 Escriu una característica del petroli i una altra del carbó.

• • 54



BLOC

3


L’energia i les seues transformacions

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Diem que alguna cosa té energia quan pot causar algun canvi. Les formes d’energia més comunes són: lluminosa, química, calorífica o tèrmica, mecànica i elèctrica. Les distintes fonts d’energia poden transformar-se les unes en les altres.

1 Escriu una definició d’energia.

2 Indica davall de cada fotografia el tipus d’energia que s’hi representa.

3 En aquest fragment d’un diari es relaten distintes transformacions d’energia. Descriu-les i digues quina transformació s’ha produït en cada cas.

La primera cosa que he fet en arribar a casa ha sigut polsar l’interruptor per encendre el llum. Hi feia calor perquè aquest matí ma mare ha encés el foc i han cremat molts troncs a la llar; així és que m’he llevat l’abric, he posat les piles al meu cotxe teledirigit i hi he jugat per tota la casa. • • • Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.


55

BLOC

3


Energia i medi ambient

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. És important estalviar energia perquè el seu ús causa problemes al medi ambient. La regla de les tres erres indica que, com que els residus també perjudiquen el medi ambient, cal tractar de reduir-los, reutilitzar-los i facilitar-ne el reciclatge.

1 Assenyala les mesures que podem prendre per reduir el consum d’energia.

Usar bombetes de filament. Controlar la temperatura de la nevera. Desplaçar-se tan poc com es puga. Posar la llavadora només quan estiga plena. Utilitzar el transport públic sempre que puguem. Usar bombetes de baix consum o bombetes LED. Controlar la temperatura de la calefacció i l’aire condicionat. No deixar la nevera oberta innecessàriament. Desenvolupar aparells que gasten menys energia. Apagar els llums quan no necessitem tindre’ls encesos. 2 Explica què significa «promoure l’ús d’energies renovables».

3 Relaciona mitjançant fletxes cada «R» de la regla de les tres erres amb el seu significat.

reutilitzar •

reciclar •

reduir •

56


• produir menys residus. • emprar els residus per a fabricar materials nous. • tornar a donar ús als residus. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

BLOC

3


La calor i la temperatura

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. La calor és una forma d’energia que es transmet entre els cossos. Aquesta energia passa dels cossos que estan més calents als menys calents. La temperatura és una propietat física de la matèria, com el volum o la massa. L’instrument amb el qual es mesura la temperatura dels cossos és el termòmetre. Quan dos cossos es posen en contacte, la calor sempre passa del que posseeix major temperatura al que en té menys fins que tots dos tenen la mateixa temperatura. Els materials conductors transmeten molt bé la calor; els aïllants la transmeten malament. L’aigua i els metalls són bons conductors, mentre que el plàstic o la fusta són aïllants.

1 Pinta de roig la fletxa que indica com passa la calor d’un cos a l’altre.


• La calor passa dels cossos amb més

als que en tenen menys.

• Els materials

transmeten bé la calor.

• Els materials

transmeten malament la calor.



57

BLOC

3


La llum

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. La llum és una forma d’energia que permet vore tot el que ens envolta. Els cossos que emeten llum s’anomenen fonts lluminoses, i poden ser naturals (com el Sol) o artificials (com una bombeta). Els cossos no lluminosos són transparents, si deixen passar tota la llum a través seu; translúcids, si solament deixen passar-ne una poca, o opacs, si no deixen passar gens de llum.


• La llum és una forma d’ • Les fonts lluminoses són les que emeten • Les estrelles són una font lluminosa • Un televisor és una font lluminosa 2 Escriu davall de cada imatge si es tracta d’un objecte transparent, translúcid o opac.

A

A.

B

C

B.

C.

3 Completa el text per explicar el dibuix que mostra per què veiem els objectes.

La llum d’una font arriba a un objecte, s’hi i arriba als nostres 58


. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

BLOC

3


El color

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. La llum blanca està formada per llum de tots els colors de l’arc iris. Els objectes absorbeixen part de la llum que reben i en reflecteixen una altra part, que és la que arriba als nostres ulls. Veiem els objectes del color de la llum que reflecteixen. Per exemple, veiem objectes de color roig perquè absorbeixen tota la llum llevat de la roja, la qual reflecteixen i arriba als nostres ulls. Els objectes blancs reflecteixen tota la llum que reben, mentre que els negres absorbeixen tota la llum i no reflecteixen cap color.

1 Pinta els objectes del color que els corresponga.

• Absorbeix la llum de tots els colors, llevat de la llum roja, que la reflecteix.

• No absorbeix llum de cap color. Per tant, reflecteix tota la llum que rep.

• Absorbeix la llum de tots els colors, llevat de la llum de color groc.

• Absorbeix la llum de tots els colors.

2 Per què sabem que la llum blanca és la mescla de llums amb els colors de l’arc iris?



59

BLOC

3

MATÈRIA, ENERGIA i TECNOLOGIA Les màquines simples

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Les màquines simples estan formades per una única peça o per poques, i són la corriola, el pla inclinat i la palanca. Una corriola consisteix en una roda que té un solc pel qual passa una corda o cadena. Un pla inclinat és una superfície plana inclinada a una certa altura. Una palanca és una barra rígida que descansa sobre un punt de suport.

1 Escriu el nom de les màquines simples següents:

2 Aquestes oracions són falses. Escriu-les corregides perquè siguen correctes.

• Les màquines simples estan formades per moltes peces. • Una corriola consisteix en una roda amb un solc pel qual passa una barra. • El pla inclinat és una superfície plana i horitzontal. • Una palanca és una barra flexible que descansa sobre un punt de suport. 60




3 Observa el dibuix i explica què hi ocorre.

. Després, gràcies a

Els barrils es pugen espentant-los per un una d’una

, es pugen a un ascensor. L’ascensor s’eleva amb ajuda .

4 Indica amb fletxes cap a on es mouran els braços dels engrunsadors.

5 Completa les oracions escrivint més, menys, major o menor.

• Per a pujar un objecte per un pla inclinat cal fer

força

que per a alçar-lo sense aquest. • Elevar alguna cosa amb una corriola és

fàcil que alçar-la

sense aquesta, ja que ens podem ajudar del nostre pes. • En usar una palanca, apliquem una força en el braç llarg. En el braç curt, la força és

, però l’espai que recorre és


. Ciències de la Naturalesa 4

61

BLOC

3

MATÈRIA, ENERGIA i TECNOLOGIA Les parts de les màquines

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Les màquines compostes són les que estan formades per moltes peces o parts. Les parts més habituals d’una màquina són: coberta o carcassa, motor, estructura, operadors mecànics, indicadors i elements de control. Els operadors mecànics són les parts mòbils d’una màquina. Poden ser: eixos, rodes, corretges o cadenes i palanques, entre d’altres.

1 Encercla les màquines compostes.

2 Respon a les preguntes següents.

• Quin tipus de màquina és un eixugador de cabells? Per què? • Quines són les parts més habituals d’una màquina composta? • Creus que totes les màquines tenen motor? Posa exemples de màquines compostes que no en tinguen. 62




3 Escriu els noms al lloc corresponent.

roda – eix – engranatge – corretja

4 Dibuixa fletxes a les rodes que no en tenen per indicar en quina direcció giraran.

5 Les fotografies corresponen a diverses parts de les màquines i a operadors mecànics. Escriu els noms en els requadres.

interruptor – engranatge – indicador – element de control



63

BLOC

3

MATÈRIA, ENERGIA i TECNOLOGIA


Avanços científics i tecnològics

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. La tecnologia consisteix en l’aplicació pràctica dels descobriments fets per la ciència. Els avanços científics i tecnològics són el conjunt de millores que es van descobrint amb el pas del temps. Aquestes millores es poden aplicar a quasi qualsevol camp de l’activitat humana. D’aquests camps, destaquen el transport, la indústria, la medicina i les comunicacions.

1 Escriu quins avanços s’observen en la segona fotografia respecte de la primera i de quina manera ens faciliten la vida.

2 Digues un avanç important en cada camp indicat.

• Medicina: • Transport: • Indústria: • Comunicació: 64



Programa d’ampliació

BLOC

1

l’ésser humà Les funcions vitals

Nom

Data

La importància de donar sang La sang és un teixit líquid de consistència viscosa que flueix a través de l’organisme per un circuit tancat format pel cor i vasos anomenats artèries, venes i capil·lars. La sang és imprescindible per a la vida, raó per la qual si es perd molta sang o s’alteren els seus components o alguna de les seues funcions, la salut d’una persona pot perillar. En aquests casos, les transfusions sanguínies són indispensables. Com que no existeix un substitut artificial de la sang, ja que aquesta no es pot fabricar, l’única manera d’aconseguir-la és mitjançant la donació voluntària i altruista de persones solidàries.


• Què és la sang? • Podries donar sang amb la teua edat? Busca’n informació i contesta raonant la resposta. • Què significa l’expressió «donació voluntària i altruista» de sang? • Coneixes algun adult que haja donat sang? Explica per què creus que algunes persones són donants de sang. 68



PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 1

2 Pensa i respon. De totes les funcions vitals, en quina d’aquestes és la sang l’element amb major implicació en tots els seus processos?

3 Completa la taula. La sang transporta multitud de substàncies pel cos. Identifica els aparells implicats en la nutrició i escriu quins elements transporta la sang majoritàriament al seu pas per aquests aparells.

Aparell

La sang transporta

4 Elabora un cartell publicitari per conscienciar sobre la donació de sang.



69

BLOC

1

l’ésser humà L’aparell circulatori

Nom

Data

La composició de la sang La sang està formada per una part líquida anomenada plasma que és, sobretot, aigua. Aquesta aigua conté un gran nombre de substàncies dissoltes. A més d’aquesta part líquida, la sang té tres tipus de components sòlids: els glòbuls rojos, els glòbuls blancs i les plaquetes, i cada un d’aquests realitza una funció. Els glòbuls rojos i els blancs són cèl·lules vives, mentre que les plaquetes no ho són. Els glòbuls rojos s’encarreguen principalment de dur l’oxigen des dels pulmons a totes les parts del cos i donen a la sang el seu color roig característic. A més, aquest color roig és més viu quan els glòbuls rojos estan carregats d’oxigen. Els glòbuls blancs formen part del sistema de defensa del cos i la seua funció és combatre les infeccions. Les plaquetes són responsables de la coagulació de la sang. Si un vas sanguini es trenca, s’acumulen en el lloc de la ferida i la taponen.


• Com s’anomena la part líquida de la sang i de què està formada? • A què deu la sang el seu color roig? • Quina és la funció dels glòbuls blancs? • I la de les plaquetes? 70




2 Escriu què creus que succeiria si desaparegueren els elements de la sang.

• Glòbuls rojos. • Glòbuls blancs. • Plaquetes.

3 Busca en el diccionari i explica el significat de les paraules següents.

• Cèl·lula. • Infecció. • Coagulació.

4 Pinta el dibuix següent, que representa la sang circulant per un vas, i escriu-hi el nom dels elements.



71

BLOC

1

l’ésser humà L’aparell respiratori

Nom

Data

Els sins nasals El nas i la boca estan comunicats entre si, i aquests, al seu torn, amb la tràquea. Això permet que l’aire que respirem puga arribar als pulmons a través de la tràquea. L’interior del nostre nas són les fosses nasals, unes cavitats amb replecs per les quals passa l’aire i que es comuniquen, al seu torn, amb una complexa xarxa de cavitats: els sins nasals. Els sins nasals són uns espais buits que es troben als ossos del crani que envolten el nas i els ulls. Tenim quatre sins, dos a cada banda de la cara. La funció principal dels sins nasals és alleugerir el pes del cap: ens costaria més alçar-lo si aquests ossos foren massissos. A més, els sins estan coberts per xicotetes venes que transmeten la calor de la sang a l’aire que respirem. Aquest aire també s’humiteja a l’interior dels sins, i aquests, per si no fóra prou, actuen com una caixa de ressonància per a la veu. Finalment, els sins produeixen moc, que ajuda a eliminar partícules estranyes que entren pel nas.


• Com s’anomena l’interior del nas? • Amb quines cavitats comunica? • Quina és la funció principal dels sins nasals? 72




2 Explica.

• Quina funció té el moc? • En quins moments es produeix més moc del que és normal? 3 Completa les oracions següents.

• Les venes que recobreixen els sins nasals transmeten la de la sang a l’aire. • Els sins nasals serveixen per a el pes del crani. • L’ s’humiteja dins dels sins nasals. • Els sins nasals també actuen com a caixa de ressonància per a la . • El produït als sins nasals ajuda a expulsar les substàncies estranyes. 4 Les venes que recobreixen l’interior del nas són molt fines i delicades, per la qual cosa no és estrany que es trenquen i sagne el nas. Saps què fer en aquest cas?



73

BLOC

1

L’ÉSSER HUMÀ Els nostres sentits

Nom

Data

Els degustadors La indústria de l’alimentació necessita persones amb habilitat per a detectar els sabors. Aquests professionals s’anomenen degustadors i són els responsables que els aliments que arriben a les botigues tinguen el sabor desitjat. Per a ser degustador no sols s’ha de tindre un bon sentit del gust. El sabor és una sensació complexa que depén tant del gust com de l’olfacte. Els receptors de la llengua ens informen dels sabors bàsics i els del nas detecten les olors d’aquest producte. La suma de les dues informacions és el que sentim com a sabor. Però els degustadors professionals són més subtils i asseguren que el sabor final depén de més sensacions. Per exemple, de la temperatura que tinga el producte, de la seua textura, del color o, si és un líquid, de com sona quan s’aboca en un got o s’obri la botella.

1 Escriu quatre productes que cregues que necessiten ser avaluats per un degustador abans de posar-se a la venda a les botigues.

2 Segons els degustadors professionals, quins sentits es requereixen per a poder tindre una sensació completa del sabor del producte? Explica amb exemples com hi intervé cada un.

74




3 De quina manera creus que influeixen els sentits en la sensació final del sabor en cada imatge?

Vista

Oïda

Gust

Tacte

Olfacte

A

B

4 Explica quins són els receptors implicats en el sabor i l’olor, i on es localitzen.



75

BLOC

1

L’ÉSSER HUMÀ Creixem i canviem

Nom

Data

Créixer no és sols fer-nos més grans En créixer no sols canviem d’alçada; si ens hi fixem bé, la proporció entre el cap, el tronc i les extremitats també varia. A més, es modifiquen la forma i el volum dels músculs i amb el temps guanyem pes. Però créixer també significa desenvolupar-nos com a persones. En nàixer no sabem fer res i depenem constantment dels adults. A poc a poc, comencem a parlar, a entendre coses, a llegir, a estudiar i a relacionar-nos amb els altres. Això es deu al fet que el nostre cervell es desenvolupa i ens permet realitzar tasques cada vegada més complexes. 1

3

5

El creixement del cos acaba any anys anys més o menys als 20 anys, però la capacitat d’aprendre es manté durant tota la vida.

10 anys

15 anys

Adult

1 Respon.

• Com canvien els nostres músculs quan creixem? • Què significa créixer, a més d’augmentar el nostre pes i alçada? • Quin òrgan del nostre cos es desenvolupa i ens permet fer tasques més complexes? • Un ancià pot aprendre a fer coses noves? Escriu-ne un exemple.

76




2 Pensa i respon.

Susanna té 21 anys i fa 1,85 metres d’alçada. Quina alçada tindrà quan tinga 31 anys? Per què ho saps?

3 Assenyala si les afirmacions següents són correctes o no i explica per què.

• En una carrera, un xiquet de 12 anys correrà més ràpidament que un ancià de 75 anys. • Un adolescent de 15 anys està preparat per a tindre fills i assumir responsabilitats en un treball igual que un adult de 35 anys. • Un nadó és capaç de parlar, caminar i fer amics. 4 Escriu almenys cinc coses que saps i pots fer ara i que no podies fer quan tenies un any.



77

BLOC

1

l’ésser humà La reproducció

Nom

Data

Vindre al món Hi ha un moment pel qual tots hem passat i que, no obstant això, no som capaços de recordar: el nostre propi naixement. Durant aproximadament nou mesos, el futur nadó es desenvolupa a l’interior d’un òrgan situat a l’abdomen de sa mare, l’úter. Rep nutrients i oxigen i elimina substàncies de rebuig pel cordó umbilical. Durant el part, l’úter comença a patir contraccions i l’obertura que comunica aquest òrgan amb la vagina s’eixampla. Les contraccions són més freqüents a mesura que el temps passa i l’obertura continua eixamplant-se fins a arribar a tindre uns deu centímetres de diàmetre. Aleshores, la mare sent la necessitat d’espentar i el nadó, finalment, ix del seu cos. Normalment, n’ix primer el cap. Una vegada que el nadó ha eixit de sa mare, els seus pulmons comencen a funcionar, cosa que es manifesta amb un plor. A continuació, les persones que atenen el part tallen el cordó umbilical, netegen el nadó i comproven que està sa. Després d’això, ja el poden entregar a sa mare.

1 És impossible que recordes el moment del teu naixement, però possiblement has sentit alguna història sobre això. Escriu una història sobre el teu naixement o el d’algun germà o germana.

78





• Com s’anomena l’òrgan en el qual es desenvolupa el futur nadó? • Què rep el fetus a través del cordó umbilical? • I què elimina? • Què té a vore el cordó umbilical amb el melic? 3 Ordena els següents successos relacionats amb el part.

es talla el cordó umbilical – la mare comença a espentar – el nadó ix per la vagina – l’úter comença a contraure’s 1. 2. 3. 4. 4 Les oracions següents són errònies. Escriu-les correctament.

• L’embaràs dura uns dotze mesos. • L’úter és un òrgan que està present en els homes i en les dones. • Els pulmons del nadó comencen a funcionar quan es talla el cordó umbilical. • En nàixer, el nadó plora perquè té fam. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.


79

BLOC

1

L’ÉSSER HUMÀ Els nostres aliments

Nom

Data

Els microbis De segur que t’han dit moltes vegades que et llaves les mans abans de menjar, i que si no ho fas pots caure malalt. Doncs és cert, i els responsables d’aquestes possibles malalties són alguns dels microbis que pots tindre a la pell. Els microbis són organismes que no es poden vore a simple vista. Són tan xicotets que a la palma de la mà pots tindre’n milions i per a poder observar-los necessitem usar uns instruments anomenats microscopis que ens permeten augmentar-ne la imatge. Però no tots els microbis ens fan mal. N’hi ha que poden ser útils i beneficiosos, per exemple, per a fabricar iogurt, formatge o pa.


• Què són els microbis? • Què és un microscopi? • Els microbis són beneficiosos o perjudicials per a la nostra salut? 80




2 Pensa i respon. De quina manera poden fer-nos emmalaltir uns microbis que estan a les mans? Explica com podem evitar-ho.

3 Assenyala si es tracta d’una afirmació verdadera (V) o falsa (F). Si n’hi ha alguna de falsa, explica per què.

Podem vore els microbis a simple vista. En l’elaboració del formatge i el pa s’usen microbis. No tots els microbis generen danys i malalties. 4 Observa la imatge i contesta.

Com ha pogut transformar-se així el pa? Podem menjar-lo? Per què? 5 Ordena de l’1 al 4 les vinyetes següents i explica per què.



81

BLOC

1

L’ÉSSER HUMÀ L’alimentació saludable

Nom

Data

Fruites de temporada G F M A M J J A S O N D

Menjar fruita és un dels hàbits alimentaris més importants, però si a més és fruita de temporada, molt millor. No en totes les èpoques de l’any es poden conrear totes les fruites. Això es deu al fet que cada varietat depén d’unes condicions de temperatura i humitat diferents.

Cirera Magrana Poma Bresquilla

Elegir fruites de temporada té alguns avantatges: com que n’hi ha més producte, el seu preu és menor que la resta de l’any. A més, com que van directament des d’on es conrea al mercat, no cal emmagatzemar ni refrigerar i així el producte pateix menys, disminueix la despesa energètica i s’ajuda a la protecció del medi ambient.

Meló Taronja Nespra Plàtan Pomelo Raïm


• T’agrada alguna de les fruites del calendari? De quina temporada és? • Escriu tres fruites de l’estació en què et trobes ara mateix. • Quins avantatges té menjar fruita de temporada? • També hi ha verdures de temporada. Busca’n informació i escriu-ne tres exemples de cada època. 82




2 Utilitza el calendari i escriu.

• Una fruita que siga de totes les temporades. • Una fruita que només puguem trobar a l’estiu. • Una fruita que puguem trobar a la tardor. • Una fruita que no puguem trobar ni a l’estiu ni a la primavera. 3 Elabora un calendari personal de fruites. En cada mes, segons l’època de l’any, escriu dues fruites que consumiràs en la teua dieta.

Gener

Juliol

Febrer

Agost

Març

Setembre

Abril

Octubre

Maig

Novembre

Juny

Desembre

4 Dissenya un cartell publicitari per anunciar una de les teues fruites preferides i que indique la temporada en què es pot menjar.



83

BLOC

1

L’ÉSSER HUMÀ La nostra salut

Nom

Data

Esports per a tots Quan parlem d’esport, de seguida pensem en futbol, en bàsquet o a córrer. Però hi ha molts més esports, de manera que tots podem trobar el que més ens agrade. Aquests són alguns exemples: • Esports d’equip. Alguns esports d’equip poc coneguts són el voleibol, l’handbol, l’hoquei o el waterpolo, que es practica en una piscina. • Esports d’aigua. Per descomptat, hi ha la natació, però també n’hi ha d’altres, com el surf, el surf de vela o el surf d’estel, que es practiquen en el mar. • Esports de naturalesa. A la naturalesa es pot practicar el senderisme, la bicicleta de muntanya i nombrosos esports d’aventura, com ara l’escalada, l’esquí o el descens de barrancs; però sempre amb monitors i l’equip adequat. • Altres esports. Encara hi ha altres esports que et poden interessar, com el patinatge, el judo, el karate, el tenis, el pàdel... I no podem oblidar el ball i la dansa, que, tot i que no són esports, serveixen per a realitzar un magnífic exercici físic, alhora que són una forma d’expressió artística.

1 Amb quin esport es relaciona cada imatge? Escriu.

84




2 Quin dels esports que s’esmenten en la lectura practiques o t’agradaria practicar? Explica per què.

3 Per què s’inclouen el ball i la dansa entre els esports?

4 Resol aquests mots encreuats relacionats amb l’esport.

1. Espècie de calcer amb rodes o fulles que serveix per a lliscar pel terra o pel gel. 2. En alguns esports, protegeix el cap. 3. Els bussejadors les duen als peus per impulsar-se. 4. Part de la bicicleta a la qual s’agarra el ciclista i amb la qual la dirigeix. 5. L’usen els tenistes per a colpejar la pilota. 6. Material més important per a practicar el ciclisme. 7. En bàsquet, falta que comet un jugador quan avança sense botar la pilota. Plural de passa. 8. Cada quadrat del tauler d’escacs. Sinònim d’escac. 9. El seu color indica el nivell del judoka o el karateka.

7 5

6

1 9 8 2

3


4


85

BLOC

2

ELS ÉSSERS VIUS La classificació dels éssers vius

Nom

Data

Per a què serveixen les algues? Igual que els animals o les plantes, les algues també són importants per als éssers humans, tot i que no es note tant. Algunes algues marines s’empren directament com a aliment. Així ocorre als països de l’orient asiàtic –com el Japó, la Xina o Corea–, on les algues es mengen habitualment des de fa segles i es coneixen més de dos-cents tipus d’algues comestibles. Altres algues no es mengen directament, però intervenen com a ingredients de certs aliments, com ara gelats, confitures o llepolies. N’hi ha que s’utilitzen com a adob en conreus dels quals després aconseguim aliments. També s’empren en la indústria cosmètica, per a fabricar cremes, xampús, maquillatges… Algunes algues són font de medicaments i es continuen investigant les substàncies que contenen diverses algues, per a tractar de trobar-ne altres de nous. Fins i tot, s’està estudiant el conreu d’algues microscòpiques per a obtindre’n combustibles ecològics amb els quals reemplaçar els combustibles fòssils.

1 Escriu quins són els usos principals de les algues, segons la lectura.

86




2 Digues quin dels usos de les algues et sembla més interessant i explica per què.

3 Explica en què es diferencien les algues de les plantes i en què es diferencien dels fongs.

• Diferències entre algues i plantes: • Diferències entre algues i fongs: 4 Quins grans grups d’éssers vius coneixes? Escriu els seus noms on corresponga.



87

BLOC

2

ELS ÉSSERS VIUS Els animals

Nom

Data

Els animals més veloços del planeta El mamífer terrestre més veloç és el guepard. Pot arribar a recórrer 32 metres en un segon, però en un recorregut curt. A més, posseeix una vista privilegiada que, juntament amb la seua velocitat, el converteix en un caçador excel·lent. També la gasela, un altre mamífer terrestre, té un rècord de velocitat. En un segon pot recórrer fins a 22 metres, i és a més molt resistent i àgil. Això li permet fugir de l’atac dels seus depredadors, que són el lleó i el guepard. El falcó pelegrí és l’ocell més veloç. Pot recórrer 80 metres en un segon en un vol en picat. Normalment caça ocells més xicotets els quals atrapa en ple vol. El solraig és el peix més veloç de l’oceà. En un segon pot recórrer fins a 34 metres. L’insecte més veloç és el cicindèlid, que pot recórrer més de 2 metres en un segon, la mateixa distància que una persona caminant de pressa. Tenint en compte la seua mida, és un autèntic rècord.

1 Respon.

• Escriu el nom dels cinc animals ordenats segons la seua velocitat. • Si un guepard en plena cacera persegueix una gasela a la màxima velocitat que pot córrer i la gasela fuig també a la seua màxima velocitat, aconseguirà el guepard atrapar-la? Per què? • Per a què creus que li serveix al solraig ser tan veloç? • I al cicindèlid? 88




2 Observa la imatge i assenyala-hi quines parts del guepard creus que l’ajuden a ser l’animal terrestre més veloç. Explica per què.

3 Escriu el nom dels cinc animals que cregues que són els més lents del planeta.

4 Inventa un animal que siga el més ràpid corrent, volant i nadant. Descriu-lo i fes-ne un dibuix.



89

BLOC

2

ELS ÉSSERS VIUS Els mamífers

Nom

Data

Com es comuniquen els dofins? Els dofins poden emetre molts sons variats i interpretar l’eco que es produeix en xocar aquests sons amb els cossos que estan al seu voltant. Aquest procés es coneix amb el nom d’ecolocalització. El dofí pot esbrinar la distància a la qual es troba un objecte o un altre ésser viu segons el temps que tarda a tornar el so que ha produït. Com més lluny es troba, més tarda a sentir l’eco. A mesura que la distància disminueix, el temps que tarda a tornar també és menor. Així, el dofí obté informació sobre la ubicació dels cossos que té al voltant.

A més de poder determinar la distància, el rumb, la mida i fins i tot la textura de diferents objectes, l’ecolocalització també serveix per a comunicar-se. En un experiment es col·locà dos dofins en dos tancs d’aigua diferents que tenien un intercomunicador. Quan s’obria l’altaveu d’aquest «telèfon», els dofins intercanviaven colpets i xiulits respectant el torn de paraula. En definitiva, estaven conversant!

1 Quin tipus d’animal és un dofí? Descriu les seues característiques.

90




2 Respon.

• A què anomenem ecolocalització? • Per a què serveix als dofins l’ecolocalització? • Descriu amb les teues paraules l’experiment que es va dur a terme amb els dos dofins. 3 Observa la imatge i inventa un possible diàleg entre el dofí i el xiquet.

4 Hi ha altres animals que també usen l’ecolocalització: els ratpenats. Busca’n informació i descriu com són aquests animals.



91

BLOC

2

ELS ÉSSERS VIUS Els rèptils, els amfibis i els peixos

Nom

Data

Quin és el cocodril més gran? I el més xicotet? Els cocodrils viuen al nostre planeta des de fa 65 milions d’anys. Han canviat poc des d’aleshores, només en la grandària. Al començament hi havia espècies molt grans, com el Sarcosuchus imperator, que feia 12 metres de llarg. Hui en dia, el cocodril més gran, de les 23 espècies que sobreviuen, és el cocodril marí, que arriba als 7 metres de llarg. Viu a Austràlia i és un gran nadador. Arriba a recórrer fins a 12 metres en un segon. El cocodril més xicotet és el caiman de Cuvier, que habita a les conques dels rius Amazones i Orinoco. El mascle pot arribar a fer un metre i mig de llargada, i la femella, 30 centímetres menys. Es caracteritza per tindre la pell molt dura, la qual cosa el fa molt més resistent davant dels seus enemics principals: els jaguars i les persones.

Cocodril marí.

Caiman de Cuvier.

1 Respon.

• Quants anys fa que existeixen els cocodrils? • Quant podia fer de llarg l’avantpassat més gran dels cocodrils actuals? • De les espècies que encara existeixen, com s’anomena el cocodril més gran? I el més xicotet? 92




2 En el dibuix següent, pinta de distints colors les parts principals del cocodril i assenyala en els requadres els colors utilitzats.

mandíbula dibuix

cua potes ulls

3 De segur que has sentit alguna vegada l’expressió «són llàgrimes de cocodril». Informa’t sobre què vol dir aquesta frase feta i per què es diu.

4 Pinta de blau el lloc on viu el cocodril marí i de roig on viu el caiman de Cuvier.



93

BLOC

2

ELS ÉSSERS VIUS Els invertebrats

Nom

Data

Roques vives Dins del grup de les meduses s’inclouen altres animals molt peculiars: els corals. Els corals estan formats per un gran nombre d’elements anomenats pòlips. Cada un d’aquests pòlips és un xicotet animal semblant a una medusa però invertida, és a dir, amb la boca i els tentacles cap amunt, i enganxada a les roques. Els pòlips del coral s’envolten d’una espècie de funda feta d’un mineral, la calcita. Com que el nombre de pòlips és molt gran, es forma una espècie de roca amb totes les fundes i els pòlips es queden a la superfície. Aquestes «roques» creixen contínuament i poden ser bastant grans. A les zones més càlides, on millor creixen els corals, formen els esculls de coral, que són grans masses de corals de tot tipus; poden arribar a tindre centenars de quilòmetres de longitud i formar illes xicotetes.

1 Escriu aquests noms al lloc corresponent: coral, pòlip i medusa.

94




2 Observa els dibuixos de la pàgina anterior i digues en què s’assemblen i en què es diferencien els pòlips i les meduses.

S’assemblen en el fet que Es diferencien en el fet que 3 Per què creus que la lectura es titula Roques vives?

4 Els corals són molt importants perquè construeixen els esculls on troben refugi molts éssers vius. Per això és essencial protegir-los. Dissenya un adhesiu per demanar que es protegisquen els corals.



95

BLOC

2

ELS ÉSSERS VIUS La ramaderia

Nom

Data

Els pastors viatgers Antigament, es podia vore a Espanya un espectacle sorprenent: ramats de milers d’ovelles recorrent els camins, conduïdes pels pastors i el seus gossos, a la recerca de pastius. Les ovelles pasturaven a l’estiu en llocs frescos, en muntanyes altes, buscant el nord. Per a passar l’hivern, quan la vida a les muntanyes era més difícil, els pastors es desplaçaven amb els ramats a zones de plana més càlides i buscant el sud. Aquest moviment del bestiar s’anomena transhumància i encara es fa, tot i que és molt menys important que abans. I no sols s’empra per al bestiar oví; també s’aplica aquest tipus de pastura a altres tipus de bestiar, com ara el boví. Per a facilitar la transhumància es creà una xarxa de camins, anomenats canyades. Hui dia moltes d’aquestes canyades continuen obertes i constitueixen una bona manera de recórrer i gaudir de belles zones naturals.

Mapa de les principals canyades d’Espanya.

1 Explica amb les teues paraules què és la transhumància i per què es realitzava.

534184 p58 h02 Cañadas

96




2 Observa el mapa de les canyades i respon a les preguntes.

• Quina direcció porten en general les canyades, nord-sud o est-oest? • Per què abandonaven els pastors les zones del nord? • Per què no passaven tot l’any a les zones del sud? 3 Llig la lletra de la cançó popular següent.

«Que si l’hivern ens trau d’alta muntanya i hem de penjar el sarró, encara ens queda el flabiol de canya per filar-li de nits una cançó» Busca en el diccionari les paraules que no comprengues i explica què relata la cançó. 4 La transhumància era una manera de vida dura per als pastors i les seues famílies. Quins problemes creus que tenia la transhumància per a aquestes persones?



97

BLOC

2

ELS ÉSSERS VIUS Les plantes

Nom

Data

El nèctar La flor és l’òrgan especialitzat per a la reproducció de moltes plantes. Entre les seues parts destaquen els estams, que produeixen el pol·len, i el pistil, que rep el pol·len d’altres flors. El pol·len pot ser transportat d’una flor a una altra pel vent, tot i que en molts casos són els mateixos animals, sobretot insectes i alguns ocells, com el colibrí, els que s’encarreguen d’aquesta tasca. Però aquest important servei no és gratuït. Per a atraure aquests animals pol·linitzadors, les flors elaboren un líquid dolç molt nutritiu anomenat nèctar. En acostar-s’hi per prendre nèctar, els animals freguen els estams i el pol·len s’hi queda enganxat. Així, quan es posen en una altra flor, hi porten el pol·len.

1 El procés pel qual el pol·len passa d’una flor a una altra es coneix com a pol·linització. Explica els dos tipus de pol·linització de què es parla en el text.

2 Explica què és el nèctar i per què creus que els animals s’hi senten atrets.

98




3 Ordena els dibuixos numerant-los de l’1 al 4 i explica què succeeix en cada cas.

4 Explica què succeeix quan el pol·len arriba al pistil.



99

BLOC

2

ELS ÉSSERS VIUS La reproducció de les plantes

Nom

Data

Quina flor! De segur que saps el que és una flor solament de vore-la, i és possible que fins i tot sigues capaç de diferenciar entre algunes flors, com ara roses, clavells, roselles, margarides… Algunes flors són fàcils d’identificar, ja que solen tindre colors vius i una forma més o menys similar, amb pètals i sèpals. No obstant això, hi ha algunes flors l’aspecte de les quals és molt distint del d’altres flors que estem acostumats a vore. Una d’aquestes és la flor de la raflèsia. Aquesta és una planta que no té arrels ni fulles, solament flor i una tija xicoteta. Com que no té fulles, no pot fer la fotosíntesi. Aconsegueix el seu aliment d’altres plantes de les quals absorbeix la saba elaborada. Aquesta flor és una de les més grans del món. Arriba a fer fins a un metre de diàmetre i pot arribar a pesar onze quilos. A més, fa pudor: emet una forta olor de carn podrida que atrau les mosques, que porten a terme la pol·linització.


• Què són les flors? • Quines parts tenen? • Escriu noms de plantes amb flors. 100




2 La raflèsia és una planta paràsita. Respon ajudant-te d’un diccionari imprés o en línia.

• Què és un paràsit? • Per què diem que la raflèsia és paràsita? • Posa exemples d’altres éssers vius paràsits. 3 Explica el que ocorre en cada dibuix. 1

2

3

1. 2. 3. 4 Respon a les preguntes.

• Per què moltes flors són tan vistoses? • Quina és la funció de l’olor de carn podrida que té la raflèsia? Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.


101

BLOC

2

ELS ÉSSERS VIUS Com viuen les plantes

Nom

Data

Les plantes aquàtiques La majoria de les plantes que coneixem són terrestres, és a dir, viuen sobre terra ferma. Però també hi ha plantes que passen la vida en l’aigua. Una de les plantes aquàtiques més conegudes són els nenúfars, que es poden vore en molts estanys i llacs. En el cas dels nenúfars, una part de la planta sempre està fora de l’aigua, però també hi ha plantes que viuen totalment submergides. L’exemple més conegut és el de les posidònies, que creixen formant grans extensions en els fons marins, de les quals depenen molts animals.


• Quina és la diferència principal entre els nenúfars i les posidònies? • Per què als nenúfars se’ls considera plantes aquàtiques? • Existeixen plantes aquàtiques marines i d’aigua dolça. De quin tipus són les plantes que s’esmenten en el text? • El nenúfar és una angiosperma o una gimnosperma? Per què ho saps? 102




2 Segons la vegetació, els fons amb posidònies reben un nom relacionat amb la seua semblança amb altres paisatges de terra ferma que has estudiat. Quin creus que és? Explica per què.

3 Quin tipus d’animals creus que es poden beneficiar de les posidònies? Explica per què.

4 D’on creus que obtenen el diòxid de carboni els nenúfars? I les posidònies?

5 Igual que els nenúfars, les posidònies es reprodueixen per llavors i produeixen flors i fruits. De quina manera creus que es deu transportar el pol·len d’una flor a una altra?



103

BLOC

2

ELS ÉSSERS VIUS Els ecosistemes

Nom

Data

Nous veïns a la ciutat Certs animals que normalment viuen a la naturalesa han sigut capaços d’adaptar-se a la vida a les ciutats. Molts d’aquests animals ho han fet perquè en aquestes hi ha pocs depredadors que els cacen o cap, com és el cas dels teuladins. A més, a la ciutat troben l’aliment amb molta facilitat aprofitant les deixalles que produeixen els éssers humans. Als nostres abocadors és possible observar cigonyes i gavines, fins i tot en ciutats molt allunyades del mar. Els parcs i jardins, per altra banda, ofereixen un bon refugi a eriçons i xots. Tampoc és estrany trobar a la ciutat falcons, que fan els nius en buits dels edificis i poden obtindre abundants preses per a alimentar-se, per exemple, coloms. Altres habitants comuns són les oronetes, que solen fabricar els nius, fets de fang, a les volades de les cases.


• Alguns animals s’adapten a viure a la ciutat perquè… • Els falcons s’instal·len a la ciutat perquè… • Les oronetes fabriquen els nius… 104





• Per què s’adapten alguns animals salvatges a viure a les ciutats? • Com aconsegueixen l’aliment aquests animals? • Quins ocells hi ha als abocadors de les ciutats? • Quins animals es poden trobar als parcs? 3 Uneix cada animal amb la part de la ciutat amb la qual es relaciona.



105

BLOC

2

ELS ÉSSERS VIUS Les relacions entre éssers vius

Nom

Data

Formigues escorta Les relacions que s’estableixen entre els éssers vius que formen un ecosistema poden ser sorprenents. Un exemple és la relació entre un tipus de formiga i l’acàcia, un arbre que es troba en moltes parts del món. Concretament, existeixen algunes acàcies que creixen en certes regions d’Àfrica i d’Amèrica del Sud, i que desenvolupen unes estructures esfèriques, buides i dotades amb espines com a sistema de defensa; tot i així, l’acàcia és atacada per animals herbívors que se n’alimenten. En algun moment, les formigues descobriren que aquestes estructures globoses eren un bon refugi i, per això, hi viuen a l’interior. A canvi, defensen l’acàcia d’altres animals que pretenen alimentar-se de l’arbre: si algun herbívor tracta d’alimentar-se de l’acàcia, les formigues se’n pugen a aquest en massa i li fan doloroses mossegades. L’acàcia «cuida» les inquilines i produeix diverses substàncies nutritives de les quals s’alimenten aquestes formigues.


• On viuen les acàcies que s’associen amb les formigues? • Com s’anomena l’associació entre ambdues? • Posa un exemple d’una altra relació d’aquest mateix tipus. 106




2 Uneix els éssers vius amb la relació que s’estableix entre si.

àguila

COMENSALISME

persones

poll

PARASITISME

tauró

rèmora

COMPETÈNCIA

formiga

acàcia

MUTUALISME

falcó


• El és una relació entre éssers vius en la qual tots dos resulten beneficiats. • Dues espècies diferents d’un ecosistema que tenen el mateix aliment estableixen una relació de . • El parasitisme és una relació en la qual un dels organismes es veu beneficiat i l’altre . • L’organisme que allotja un paràsit s’anomena . • Els líquens estan formats per un i una . 4 Indica i descriu alguna relació que s’establisca entre animals i plantes.



107

BLOC

3

MATÈRIA, ENERGIA i TECNOLOGIA La matèria

Nom

Data

Els canvis d’estat Tots sabem que si calfem alguna cosa, n’augmenta la temperatura, veritat? Doncs no sempre és així. Es pot comprovar fàcilment amb un experiment. Ompli un perol amb aigua de l’aixeta, posa’l al foc i comprova la temperatura de l’aigua amb un termòmetre. Com voràs, a mesura que passa el temps la temperatura de l’aigua va augmentant fins que comença a bullir. En aquest moment, el termòmetre marcarà exactament 100 ºC. A partir d’aquest moment, i mentre hi haja aigua al perol, la temperatura no passarà de 100 ºC. Diem que la temperatura d’ebullició de l’aigua és 100 ºC. A aquesta temperatura, l’aigua líquida ja no es calfa més, sinó que es converteix en vapor d’aigua. També existeix una temperatura de fusió: la temperatura a la qual el gel es transforma en aigua líquida. Si calfem gel, la temperatura va augmentant fins a arribar als 0 ºC. En aquest moment, el gel comença a fondre’s i a transformar-se en aigua líquida. Tot i que continuem calfant, no augmenta la temperatura del gel ni la de l’aigua. Continuen a 0 ºC fins que tot el gel es fon. A partir d’aquest moment, si continuem calfant, és quan augmentarà la temperatura de l’aigua.

1 Respon.

• Quina és la temperatura d’ebullició de l’aigua? • Què ocorre a aquesta temperatura? • Quina és la temperatura de fusió de l’aigua? • Què ocorre a aquesta temperatura? 108




2 Observa les fotografies que acompanyen la lectura i respon.

• Quina temperatura marcarà el termòmetre en la primera imatge? • Què representa aquesta fotografia? • Quina temperatura marcarà el termòmetre en la segona imatge? • Què ocorre en aquesta fotografia? 3 Pots tindre un got d’aigua líquida a 110 ºC? Explica per què.

4 Alguns objectes de metall es fabriquen amb motles. Per a això, es calfa el metall fins que es fa líquid. El líquid s’aboca en un motle amb la forma que volem i es refreda fins que es fa sòlid. Quins canvis d’estat s’han produït en aquest procés?

5 Imagina que et donen dos líquids amb el mateix aspecte, un dels quals és aigua i l’altre és alcohol. Com podries esbrinar quin és l’aigua a partir del que has aprés en la lectura?

6 El plom és un metall tou i pesant. La seua temperatura de fusió és 327 ºC i la seua temperatura d’ebullició és 1.749 ºC. Indica en quin estat es troba el plom a les temperatures següents.

• 100 ºC: • 600 ºC: • 2.000 ºC: Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.


109

BLOC

3

Matèria, energia i tecnologia Separació de mescles

Nom

Data

La refinació del petroli El petroli és una substància negra i viscosa a partir de la qual s’obtenen combustibles i altres substàncies, com ara lubricants, asfalt, etc. També proporciona matèries primeres per a fabricar plàstics i altres productes. El petroli s’acumula davall terra, per la qual cosa cal perforar pous de centenars de metres per a extraure’l. Una vegada fora, el petroli es tracta per separar els seus diferents components mitjançant destil·lació. Aquest procés es coneix com a refinació i es realitza en plantes denominades refineries. En la refinació, el petroli es calfa dins de grans torres i, amb el temps, aquests components se separen en funció del seu pes i de la temperatura a la qual s’evaporen. Així, els components més lleugers queden a la part superior de la torre; són els gasos, com el butà o el propà. La gasolina se situa davall dels gasos. S’usa com a combustible per a vehicles. Davall de la gasolina queda el querosé. El seu ús principal és com a combustible per a avions. El gasoil es deposita al fons de la torre. També s’empra com a combustible, tant en vehicles com en calefaccions i en centrals elèctriques tèrmiques.


• Què és el petroli? • On es troba i com s’extrau? • Com se separen els seus components? 110




2 Aquest és l’esquema d’una torre de destil·lació. Indica quins productes queden en cada compartiment.

3 Dibuixa tots els elements que falten en el dibuix perquè el petroli que es troba davall terra arribe a la gasolinera i es puga emprar com a combustible.



111

BLOC

3

MATÈRIA, ENERGIA i TECNOLOGIA Els materials

Nom

Data

L’aerogel L’any 2013, un grup de científics xinesos va aconseguir crear artificialment el material més lleuger del món fins al moment: l’aerogel. Aquest material resulta tan lleuger que un bloc d’aerogel pot col·locar-se sobre una flor sense que ni tan sols aconseguisca doblegar-ne els pètals. Imagina un tros del suro blanc que s’usa en els embalatges. Doncs un tros d’aerogel de la mateixa grandària pesa cinc vegades menys. De fet, i tot i que siga sòlid, s’assembla més a un gas. A més, pot xafar-se i comprimir-se tant com es vulga i sempre recupera la forma inicial. Una altra característica curiosa de l’aerogel és que es comporta com una superesponja amb l’oli, i és capaç d’absorbir fins a nou-centes vegades el seu pes. La raó perquè l’aerogel es comporte així és que, tot i que sembla un material dens a primera vista, en realitat està format per una xarxa de milions d’espais minúsculs que l’aire, o un líquid, pot ocupar.


• L’aerogel va ser creat per un grup de científics l’any

.

• El suro blanc dels embalatges pesa

vegades més que l’aerogel.

• L’aerogel es comporta com una fins a

i pot absorbir

vegades el seu pes.

• L’estructura de l’aerogel està formada per milions d’ 112


minúsculs.



2 Fes un dibuix de l’estructura de l’aerogel tal com la imagines a partir del que has llegit en el text.

3 Tenint en compte el que explica el text, inventa alguna aplicació per a aquest material.

4 En el text s’afirma que l’aerogel es comporta, en alguns aspectes, com un gas. També s’hi diu que pot actuar com una superesponja. Explica aquestes afirmacions.



113

BLOC

3

MATÈRIA, ENERGIA i TECNOLOGIA Els materials que emprem

Nom

Data

El quiviut, la millor llana del món A les regions més fredes del nostre planeta, habita un animal d’aspecte prehistòric: el bou mesquer. A pesar del seu nom, està emparentat amb les cabres i les ovelles. Viu en bandades salvatges o en ramats explotats per esquimals i suporta baixíssimes temperatures gràcies al seu particular pelatge. Aquest animal té una capa de pèl gros i llarg, que quasi frega terra; aquesta capa n’amaga una altra de llana fina, suau i clara, de color marró grisenc, anomenada quiviut. Cada primavera, el bou mesquer canvia la capa de quiviut per una altra de nova; així, n’hi ha prou d’esperar a aquesta època de muda i no cal esquilar‑los com a les ovelles. En algunes regions, els esquimals cacen bous mesquers a l’hivern per obtindre’n carn i aprofiten per a extraure’n el quiviut. La fibra de quiviut és molt preuada perquè és suau, lleugera, proporciona molta calor i no s’encongeix en llavar-la amb aigua calenta.

1 Llig de nou el text i respon.

• Per què el bou mesquer pot viure en regions on altres animals moririen de fred? • Què és el quiviut? Quines característiques té? • Quina creus que és l’època de muda? Amb quina estació de l’any coincideix?

114




2 Observa la fotografia anterior. Si el quiviut és de color clar, per què el bou mesquer de la fotografia té aquest aspecte?

3 Recorda i respon. Amb el que saps fins ara i la informació del text, elabora una fitxa en la qual indiques la classificació del bou mesquer, la seua alimentació, localització i beneficis per a l’home.

4 Observa les fotografies. Seria igual la seqüència si el protagonista fóra un bou mesquer en lloc d’una ovella? Explica la resposta.



115

BLOC

3

Matèria, energia i tecnologia Forces i moviment

Nom

Data

El tren volador A l’abril del 2015, un tren Maglev japonés va batre el seu propi rècord de velocitat en arribar a la impressionant marca de 590 quilòmetres per hora. El terme Maglev està format per la combinació de dues paraules, magnetisme i levitació, que es corresponen amb les característiques d’aquest tren que li permeten arribar a aquesta velocitat. Levitar significa ‘flotar en l’aire’, i el magnetisme és una propietat de certs materials, com ara els imants, gràcies a la qual atrauen altres objectes metàl·lics. Els pols diferents de dos imants exerceixen forces d’atracció entre si, mentre que aquestes forces són de repulsió en el cas dels pols iguals. El Maglev disposa d’uns imants en lloc de rodes. Aquests imants se situen amb un dels seus pols cap a la via per la qual es desplaça. A la via es col·loquen imants amb els mateixos pols que en el tren dirigits cap a aquest. Com que són pols iguals, es repel·leixen i aconsegueixen que el tren levite sobre el sòl a uns deu centímetres d’altura. Així s’elimina el fregament amb les vies i, per això, el tren pot arribar a aquesta velocitat.

1 Pensa i respon.

• Quina força s’oposa a la marxa d’un tren? • Desapareix totalment aquesta força en el Maglev? • Explica la resposta. 116




2 Quin dels vehicles creus que pot anar més ràpidament? Explica per què. 1

2

3 Dibuixa fletxes per indicar quines forces experimenta cada imant.

• Encercla el dibuix que reflecteix com es disposen els imants en el Maglev. • Què ocorreria en el Maglev si s’enfrontaren els pols oposats? 4 Imagina com pot ser un mitjà de transport del futur i dibuixa’l.



117

BLOC

3

MATÈRIA, ENERGIA i TECNOLOGIA L’energia

Nom

Data

Més fusta Abans que arribe l’estiu, cal netejar els boscos: retirar les branques caigudes i els troncs tombats durant l’hivern. Si no es fera, s’incendiarien amb la mínima distracció. Tots aquests residus forestals s’utilitzen cada vegada més com a combustible, per a calfar l’aigua i en la calefacció de molts edificis i cases. Però, a més de proporcionar energia tèrmica, és possible obtindre’n energia elèctrica. A Espanya, on es produeix tant d’oli, també els pinyols d’oliva s’aprofiten en centenars de cases per a obtindre’n energia tèrmica.

1 Llig de nou el text i respon a les preguntes.

• Per què cal netejar els boscos? En quina època de l’any s’ha de fer? Explica la resposta. • Què són els residus forestals? Quin tipus de font d’energia són? • A més dels residus forestals, de quins altres residus es parla en el text? De quina activitat provenen? • Quins dos tipus d’energia s’esmenten en el text?

118




2 Analitza l’aprofitament dels residus forestals. Per què es denominen combustibles quan s’utilitzen en una estufa i, per tant, es transformen?

3 Imagina i completa. Una casa es troba en un poble en el qual tota l’energia s’obté de residus forestals. Quines transformacions d’energia s’hi donen?

• L’energia

dels residus forestals es transforma en energia a la central del poble. Aquesta energia s’usa, per exemple,

perquè funcionen les bombetes de la casa; en aquestes, l’energia es transforma en energia • L’energia

. dels residus forestals també s’utilitza

per a calfar la casa: a l’estufa, l’energia en energia

es transforma

.

• Un altre ús dels residus forestals és fer funcionar un xicotet tren que hi ha al poble perquè l’usen els turistes; aquest tren es mou gràcies al fet que l’energia

es transforma en energia

.

4 Observa el procés que se segueix per a fabricar la farina de blat. Explica quina relació pot tindre aquest procés amb la lectura.

La segadora talla el blat.

El blat s’espellofa per obtindre’n el gra.

El gra es mol per fabricar farina blanca.



119

BLOC

3

MATÈRIA, ENERGIA i TECNOLOGIA L’energia i el medi ambient

Nom

Data

Què fer amb el diòxid de carboni Des de fa algunes dècades, s’està intentant solucionar un problema: la gran quantitat de diòxid de carboni que hi ha en l’aire. Per a això, el més important és reduir-ne la producció. Però els investigadors han estudiat altres possibilitats: reutilitzar-lo o reciclar-lo. El diòxid de carboni té moltes utilitats; si es captura de l’aire és possible emprar-lo, per exemple, com a bambolles en algunes begudes. D’altra banda, s’està investigant la manera de convertir aquest gas en una font d’energia. Així, tot i que el diòxid de carboni no es pot utilitzar directament com a combustible, podria esdevindre’n un. Però hauria de ser un combustible la combustió del qual no fóra contaminant!

1 Respon a les preguntes següents. Si cal, llig de nou el text per a respondre.

• Què és el més important que s’ha de fer per a reduir la quantitat de diòxid de carboni en l’aire? • En què consisteix la reutilització del diòxid de carboni? Explica-ho amb un exemple. • En què consisteix el reciclatge del diòxid de carboni? • Si el diòxid de carboni es transformara en un combustible, quin problema podria tindre aquest nou combustible per al medi ambient?

120




2 Analitza els problemes que ocasiona el diòxid de carboni.

• D’on procedeix aquest gas? En quines activitats es produeix? • Quina relació té amb el calfament global? 3 Observa el dibuix i respon. Si els vehicles funcionaren amb un combustible nou, no contaminant, fabricat amb diòxid de carboni, quins dos problemes del medi ambient ho serien un poc menys? Explica la resposta.

4 Pensa i respon. Com relacionaries la regla de les tres erres amb el text?



121

BLOC

3

MATÈRIA, ENERGIA i TECNOLOGIA Els colors de la llum

Nom

Data

Les bombetes LED Les bombetes tradicionals tenen un filament a l’interior que es calfa molt quan l’electricitat en passa a través. Tant que es posa incandescent, és a dir, roent, per la qual cosa emet llum. Les bombetes LED es diferencien de les anteriors principalment en el fet que no tenen aquest filament. Realment, els LED estan fabricats amb diferents materials que tenen la propietat d’emetre llum, quan l’electricitat passa a través, sense necessitat que es calfen. Cada tipus de LED emet llum d’un sol color i aquest color depén del material amb el qual estan fets. No existeixen materials que emeten llum blanca, ja que aquesta llum és la mescla de llum de diversos colors. Els LED que produeixen llum blanca es fabriquen mesclant LED que emeten llum blava i LED que emeten llum groga. Les bombetes LED tenen nombrosos avantatges sobre les tradicionals: es calfen menys, tenen un baix consum d’energia, poden ser molt xicotetes i duren més. En canvi, són més cares que les bombetes de filament.

1 Observa la fotografia. Digues si correspon a una bombeta tradicional o una bombeta LED i explica per què ho saps.

122




2 Les oracions següents són incorrectes. Escriu-les correctament.

• Les bombetes LED tenen un filament a l’interior. • Totes les bombetes LED es fabriquen amb el mateix material. • La llum blanca de les bombetes LED s’aconsegueix mesclant LED de color roig i groc. 3 Indica els avantatges principals de les bombetes LED respecte a les bombetes tradicionals.

4 Els pilots de colors que indiquen si un aparell està encés o apagat són LED xicotets. Busca aquests LED per casa i fes una llista dels aparells que els tenen.



123

BLOC

3

Matèria, energia i tecnologia Les màquines

Nom

Data

Que vénen els cíborgs! La paraula cíborg està formada per la combinació de dues paraules: cibernètic (relacionat amb la informàtica i els aparells electrònics) i organisme. Així, un cíborg seria una cosa que és meitat ésser viu i meitat màquina o, dit d’una altra manera, un ésser viu que inclou dispositius mecànics o electrònics al seu organisme. Aquests dispositius formen part del cos, a diferència, per exemple, d’unes ulleres o unes sabatilles esportives. Pot semblar un poc de ciència-ficció i, de fet, existeixen diverses pel·lícules i dibuixos animats que tracten el tema. El cas, no obstant això, és que cada vegada s’avança més en la creació d’éssers cibernètics. Per exemple, fa ja bastant de temps que s’inventaren uns dispositius anomenats marcapassos. Aquests es col·loquen a l’interior del cos i ajuden les persones malaltes del cor perquè aquest continue bategant amb regularitat. Uns altres aparells també electrònics s’insereixen al cap i permeten que les persones sordes puguen sentir-hi. Fins i tot s’han inventat cames i braços artificials per a persones que han perdut algun membre, que poden moure’ls amb el seu propi cervell com si foren de veritat.


• Quines dues paraules formen el terme cíborg? • Què significa cada una d’aquestes paraules? • Què és un cíborg? 124




2 Moltes persones porten audiòfons per sentir-hi millor. Creus que aquestes persones es poden considerar cíborgs? Explica la resposta.

3 Explica què és un robot i digues si és el mateix que un cíborg.

4 De segur que ser un cíborg té els seus avantatges. Pensa en quins dispositius t’agradaria dur al teu cos i per a què servirien.



125

Solucionari

Solucions. Pla de millora Bloc 1. L’ésser humà

• Fruita. • Un producte lacti, com el iogurt.

Fitxa 1

3. • Ens proporcionen energia: C, E i G.

1. Relació; reproducció; relació; nutrició; relació.

• Ens ajuden a créixer i a reparar el cos: D i F.

2. • Resposta model (R. M.) En la nutrició, aconseguim energia i materials a partir dels aliments, repartim les substàncies que necessitem per tot el cos i després expulsem el que no usem.

• Ens aporten fibra i moltes vitamines: A i B.

• R. M. En la relació, rebem informació del que ocorre al nostre voltant, la interpretem i portem a terme una resposta adequada.

Fitxa 2 1. • Mitjançant la digestió obtenim els nutrients dels aliments. • La respiració serveix per a obtindre l’oxigen de l’aire. • Les substàncies de rebuig que es generen durant la nutrició s’expulsen del cos mitjançant l’excreció. • Gràcies a la circulació, es reparteixen per tot el cos l’oxigen i els nutrients i se’n retiren les substàncies de rebuig. 2.

renyons •

cor •

• aparell respiratori

pulmons •

• aparell excretor

estómac •

• aparell digestiu

tràquea •

• aparell circulatori

intestí •

4. • Les vitamines són substàncies que hem de prendre per a estar sans. Una d’aquestes, el calci, és molt important per a la formació dels músculs. Les sals minerals són substàncies que hem de prendre per a estar sans. Una d’aquestes, el calci, és molt important per a la formació dels ossos. • Els greixos ens proporcionen energia, tot i que menys que els hidrats de carboni. N’hi ha que són d’origen animal, com ara l’oli d’oliva, i n’hi ha que són d’origen vegetal, com per exemple la mantega. Els greixos ens proporcionen energia, tot i que més que els hidrats de carboni. N’hi ha que són d’origen vegetal, com ara l’oli d’oliva, i n’hi ha que són d’origen animal, com per exemple la mantega. • La fibra ens proporciona energia i materials de construcció. Es troba en les fruites, verdures i en els aliments integrals. La fibra no ens proporciona energia ni materials de construcció. Es troba en les fruites, verdures i en els aliments integrals.

Fitxa 4

vasos • sanguinis

1. Resposta gràfica (R. G.). De dalt a baix i d’esquerra a dreta: boca, esòfag, intestí gros, estómac, intestí prim i anus.

Han d’unir cada aparell amb el seu dibuix corresponent.

2. • Mitjançant la digestió s’obtenen els nutrients dels aliments.

Fitxa 3 1. • Els nutrients són les substàncies que es troben en els aliments i que ens resulten útils. • Els principals tipus de nutrients són els greixos, els hidrats de carboni, les proteïnes, les vitamines i les sals minerals. 2. • És una paella que conté: arròs, gambes, clòtxines, bajoques, trossos de peix i llima. • Sobretot l’arròs. • Les gambes, les clòtxines i el peix.

128


• El tub digestiu és molt llarg perquè els aliments tarden el temps suficient a recórrer-lo.

Fitxa 5 1. • L’aparell circulatori està format per la sang, els vasos sanguinis i el cor. • La funció de l’aparell circulatori és repartir pel cos els nutrients i l’oxigen, i retirar les substàncies de rebuig. 2. • La sang transporta nutrients, oxigen i substàncies de rebuig.


• El cor funciona com una bomba i impulsa la sang pels vasos sanguinis.

Nas: pituïtària groga. Orella: timpà i caragol.

• La sang va del cor a les cames per les artèries.

• La sang torna de les cames al cor per les venes.

2. • Els ulls capten la llum mitjançant la retina i envien la informació al cervell a través del nervi òptic.

• La sang passa de les artèries a les venes pels capil·lars. 3. Impulsar la sang perquè circule pels vasos sanguinis.

Fitxa 6 1. R. G. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: nas, tràquea, bronquis, pulmons. 2. • El sistema respiratori capta l’oxigen de l’aire. • La tràquea connecta el nas amb els bronquis. • Els bronquis són dos tubs que penetren als pulmons. • Els pulmons són òrgans esponjosos i elàstics.

Fitxa 7 1. R. G. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: uretra, renyons, bufeta. 2. • L’aparell excretor elimina les substàncies de rebuig. • L’aparell excretor està format pels renyons, la bufeta i la uretra. • Els renyons filtren la sang i la netegen. • Als renyons es forma l’orina. • L’orina s’emmagatzema a la bufeta. • La uretra comunica la bufeta amb l’exterior.

Fitxa 8 1. • La funció de relació ens permet obtindre informació de l’exterior. • En la funció de relació intervenen l’aparell locomotor i el sistema nerviós. • El sistema nerviós està format per l’encèfal, els nervis i la medul·la espinal. • El conjunt de tots els ossos del cos és l’esquelet. 2. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: os, múscul, cervell, medul·la espinal i nervi.

Fitxa 9 1. Pell: receptors del tacte. Ull: retina, pupil·la i cristal·lí.


Boca: papil·les.

• El tacte ens permet conéixer característiques dels objectes a través de la pell.

• L’olfacte ens permet captar les olors mitjançant el nas, gràcies a la pituïtària groga.

3. Els òrgans dels sentits capten la informació de l’entorn, que es transporta a través dels nervis fins al cervell, on s’interpreta.

Fitxa 10 1. A. S’han de posar ulleres per a protegir-se els ulls del clor de l’aigua de la piscina.

B. Cal llegir amb llum suficient per a evitar que els ulls es forcen massa.

C. No és convenient escoltar música amb auriculars a un volum alt.

2. L’oftalmòleg és un metge especialitzat en els ulls, mentre que l’otorinolaringòleg està especialitzat en les orelles, el nas i la laringe.

Fitxa 11 1. R. M. A les xiques els canvia la forma del cos i els creixen els pits, mentre que als xics els canvia la veu i els ix borrissol al cos i a la cara. 2. R. M. En nàixer, els nadons no tenen dents. Durant la infantesa ix la primera dentadura, formada per dents de llet. A partir dels sis anys aquestes dents van sent substituïdes per altres de noves que donaran lloc a la dentadura definitiva. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: canines, incisives, premolars i molars.

Fitxa 12 1. • R. M. En la fotografia A es veu un nadó que depén totalment d’altres persones per poder viure, mentre que en la B es veu un grup de xiquets més grans i capaços de fer més coses per ells mateixos. • R. M. Els de la fotografia B ja saben caminar i parlar. A partir de l’any, els nadons comencen a gatejar i després a posar-se drets i repeteixen els sons dels adults. Amb dos anys ja són capaços de comunicar-se parlant. Ciències de la Naturalesa 4

129

SOLUCIONS. PLA DE MILLORA

• R. M. Els nadons passen la major part del temps davall la cura dels adults. Més endavant, comencen a relacionar-se amb altres xiquets, juguen i fan amistats.

Fitxa 13 1. • Sexual i vivípara. • Que els descendents es desenvolupen al ventre de sa mare. • Embaràs. • De llet materna (o llet preparada especialment per a ells). 2. De dalt a baix i d’esquerra a dreta, testicle, pròstata, penis, ovari, úter, vagina, vulva.

Fitxa 14 1. D’esquerra a dreta: poques setmanes, tres mesos, sis mesos, nou mesos. 2. • El nou ésser es desenvolupa al ventre de la mare, a l’úter. Hi rep oxigen i nutrients a través del cordó umbilical. • El nadó ix a l’exterior als nou mesos durant el part.

Fitxa 15 1. Cal encerclar: llavar-se les dents amb l’esquena recta, seure amb l’esquena recta i recolzada en el respatler de la cadira i doblegar les cames i no l’esquena per alçar un objecte pesant. Aquestes són les postures correctes perquè mantenen l’esquena recta i prevenen lesions en la columna vertebral. 2. Cal ratllar: «Abans de dormir». Cal llavar-se les mans abans de menjar, després d’anar al bany i després de jugar amb una mascota.

Fitxa 16 1. La dieta és el conjunt de tots els aliments, incloent-hi les menjades i les begudes, que pren una persona. Una dieta saludable ha de ser suficient i equilibrada. 2. Una dieta suficient és la que aporta l’energia i els materials que necessitem; perquè siga equilibrada ha d’aportar la quantitat suficient de cada nutrient.

3. • Carn roja o carn blanca: perquè aporta moltes proteïnes i té menys greix que la roja. • Oli d’oliva o cansalada: aporta greix d’origen vegetal i és un dels elements fonamentals de la dieta mediterrània. 4. • S’hi representen els aliments ordenats en sis grups, cada un ric en un nutrient: grup 1, hidrats de carboni; grup 2, greixos; grup 3, proteïnes; grup 4, proteïnes i calci; i grups 5 i 6, vitamines, sals minerals i fibra. • Hem de consumir més els aliments que ocupen més espai en la roda. • Els més xicotets són els que s’han de consumir amb moderació o de manera ocasional. • Al centre de la roda. 5. • Carn: grup 3; proteïnes; diari. • Formatge: grup 4; proteïnes, calci; ocasional. • Fruites: grup 6; vitamines, sals minerals i fibra; diari.

Bloc 2. Els éssers vius Fitxa 1 1. A. bacteris, B. animals, C. plantes, D. protozous i algues, E. fongs. 2. Animals: S’alimenten d’altres éssers vius. Plantes: Fabriquen el seu propi aliment. No poden desplaçar-se. Fongs: No poden desplaçar-se. S’alimenten d’altres éssers vius. Bacteris: Només poden vore’s amb microscopi. N’hi ha de beneficiosos i de perjudicials. Protozous: S’alimenten d’altres éssers vius. Només poden vore’s amb microscopi. Algues: Fabriquen el seu propi aliment. 3. Els bacteris són molt xicotets. Els fongs i els animals s’alimenten d’altres éssers vius. Les plantes i els fongs no poden desplaçar-se. Els bacteris només es veuen amb el microscopi. Les algues viuen en l’aigua. Les plantes fabriquen el seu propi aliment i els protozous han de prendre aliments.

Fitxa 2 1. V – V – F – F – F

130



2. • Lleó: vertebrat. Medusa: invertebrat. Àguila: vertebrat. Estrella de mar: invertebrat. • Lleó: mamífer. Àguila: ocell.

Fitxa 3 1. A. L’ós blanc és un animal mamífer, vivípar, que respira per pulmons. Té la pell coberta de pèl, és terrestre i es desplaça de quatre grapes. Pertany al grup dels carnívors.

B. El cavall és un animal mamífer, vivípar, que respira per pulmons, herbívor. Té la pell coberta de pèl, és terrestre i es desplaça de quatre grapes. Pertany al grup dels ungulats. C. El ximpanzé és un animal mamífer, vivípar, que respira per pulmons, omnívor. Té la pell coberta de pèl, és terrestre i es desplaça de quatre grapes. Pertany al grup dels primats.

Fitxa 5 1. Els ocells són animals vertebrats que tenen el cos cobert de plomes. Tenen ales i un bec dur. Tots els ocells respiren per pulmons i ponen ous, per la qual cosa són ovípars. Els adults donen calor als ous, és a dir, els coven. 2. • Teuladí. Pardals. Cos xicotet i bec curt.

• Mussol. Rapaços. Urpes i bec forts i esmolats.

• Ànec. Nadadors. Dits units per una membrana.

• Estruç. Corredors. Ales xicotetes i potes fortes.

Fitxa 6 1. A. És una esponja. Pel seu cos en forma de sac i amb porus.

2. R. G. La balena que dibuixen ha de tindre aletes, cua i un espiracle. No té la pell coberta de pèl, és nua, viu en l’aigua i es desplaça nadant amb les aletes i la cua, que és horitzontal.

B. És un cuc. Pel seu cos allargat i sense potes. És un cuc de terra.

Fitxa 4

D. És un mol·lusc del grup dels bivalves. Per la forma de la petxina, que és similar a una vieira.

1. Els rèptils són un grup de vertebrats que, majoritàriament, viuen en terra i es desplacen de quatre grapes. Respiren per pulmons. Tenen la pell coberta d’escates. Són ovípars i no solen covar els ous ni cuidar les cries. 2. R. M. El cos de la serp és allargat i no té potes. Es desplaça reptant. El cos de la tortuga està protegit per una closca i es desplaça amb les quatre potes. 3. Els amfibis tenen la pell nua. Quan naixen respiren en l’aigua i es desplacen amb una cua. Els adults respiren per pulmons o per la pell. Tenen potes per a desplaçar-se. 4. • És un gripau. No té cua. Les potes del darrere són més llargues que les del davant.

• És un tritó. Té cua. Les quatre potes són iguals.

5. Brànquies. Escates. Ovípars. Aletes. 6. Els peixos ossis tenen un esquelet fet d’ossos i els peixos cartilaginosos tenen un esquelet fet de cartílag, que és més flexible que l’os. Exemples de peixos ossis: peix pallasso, sardina, lluç… Exemples de peixos cartilaginosos: tauró, rajada, manta…


C. És un eriçó de mar. Per la seua forma arredonida i amb nombroses espines.

E. És una medusa. Pel seu cos en forma de paraigua amb tentacles.

Fitxa 7 1. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: cap, tòrax, abdomen, antenes, ales i potes. 2. R. M. Mosquit, mosca, vespa, papallona, formiga, abella, escarabat, llagosta, puça, libèl·lula, etc. 3. F – F – V.

Fitxa 8 1. • R. M. Principalment mengem carn de la vaca, el porc i el pollastre. I el peix, del lluç, el llucet i l’abadejo. • Els ous procedeixen dels ocells, sobretot, de la gallina. La llet, principalment de les vaques, de les ovelles o de les cabres. I la mel, de les abelles. 2. • La llana s’obté del pèl d’alguns animals. La llana més emprada és la de l’ovella. • El cuir s’obté a partir de la pell d’alguns animals. Ciències de la Naturalesa 4

131


Moltes de les nostres peces d’abric estan fetes amb cuir.

Fitxa 9

Pistil. És la part femenina de la flor. 2. • Les plantes tenen dues formes de reproduir-se: sexual i asexual.

1. R. G.

• En la reproducció sexual intervenen dues plantes i es du a terme mitjançant les flors.

2. Els arbres i arbustos tenen tiges de tipus llenyós, mentre que les herbes les tenen de tipus herbaci.

• La part masculina de la flor són els estams i la part femenina, el pistil.

3. Encisam: fulles. Safanòria: arrel. Creïlla: tija.

• En la reproducció asexual intervé una sola planta i es du a terme mitjançant estolons, rizomes, bulbs i tubercles.

Fitxa 10

Fitxa 13

1. Falgueres; molses; gimnospermes; angiospermes.

1. • Els boscos es componen de molts arbres que creixen molt junts.

2. Les angiospermes tenen flors grans i vistoses, amb calze i corol·la. Les de les gimnospermes són poc vistoses, i no tenen calze ni corol·la. 3. Les plantes no tenen flors tot l’any, només en algunes èpoques, normalment a la primavera o a l’estiu.

Fitxa 11 1. • La saba bruta està formada per aigua i sals minerals. • Les plantes prenen l’aigua i les sals minerals mitjançant l’arrel. • Mitjançant la fotosíntesi, la saba bruta s’uneix al diòxid de carboni en presència de la llum i es transforma en saba elaborada. • Els aliments es distribueixen per totes les parts de la planta en forma de saba elaborada. 2. • Les plantes obtenen l’aigua que necessiten emprant les fulles. F • Els sòls fèrtils són rics en sals minerals. V • El diòxid de carboni és un gas que les plantes prenen del sòl. F • Les plantes obtenen el seu propi aliment mitjançant la fotosíntesi. V

• El matollar està format sobretot per arbustos. • Les praderies són grans extensions cobertes d’herba i sense a penes arbres ni arbustos.

• Al desert, les plantes sobreviuen amb poca aigua. 2. Bosc; matollar; praderia; desert. 3. R. M. Sòl: sembla que es tracta d’un sòl pobre. Humitat: poc humit per a ser un bosc. Tipus de vegetació: hi predominen els arbustos. Es tracta d’un matollar.

Fitxa 14 1. D’esquerra a dreta: llaurar, podar, collir, regar. 2. D’esquerra a dreta: conreu de regadiu i d’una herbàcia; conreu de secà i d’una llenyosa.

Fitxa 15 1. Els cérvols són éssers vius consumidors, perquè necessiten alimentar-se de plantes.

• La fotosíntesi únicament es produeix durant el dia. V

Un ecosistema està format per un conjunt d’éssers vius, el lloc on habiten i les relacions que s’hi estableixen.

• Les plantes expulsen diòxid de carboni en realitzar la fotosíntesi. F

Les plantes són éssers vius productors, perquè poden elaborar el seu propi aliment.

Fitxa 12 1. R. G. D’esquerra a dreta: Estams. Són la part masculina de la flor.

132


2. A. Als deserts creixen molt poques plantes, ja que hi ha molt poca humitat. B. Els ecosistemes d’aigua dolça són els rius, llacs, llacunes, estanys…


C. Els boscos estan formats per arbres que creixen prop els uns dels altres. D. Les praderies estan formades per herbes amb molt pocs arbres o arbustos. E. Els ecosistemes d’aigua salada són els mars i els oceans. F. En els matollars hi ha arbustos, ja que el sòl és pobre o hi ha poca humitat.

Fitxa 16 1. Les fletxes han d’apuntar cap a la dreta. D’esquerra a dreta: productor; consumidor herbívor, consumidor carnívor. 2. R. M. • Les persones som omnívores, perquè prenem aliments d’origen vegetal i d’origen animal.

Bloc 3. Matèria, energia i tecnologia Fitxa 1 1. • Un got i una forqueta són objectes i estan formats per matèria. • Les substàncies que formen el got i la forqueta són el vidre i l’acer. 2. Objectes: anell, boleta i llima. Substàncies: or i vidre. 3. • La massa és la quantitat de matèria que té un objecte. Es pot mesurar en quilograms (kg). • El volum és l’espai que ocupa un objecte. Es pot mesurar en litres (L).

• El llop és un consumidor carnívor perquè s’alimenta d’altres animals.

Fitxa 2

• Una planta és un productor i serveix d’aliment als consumidors herbívors.

1. Densitat = massa : volum = = 60 g : 30 cm3 = 2 g/cm3

3. R. G. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: elefant, acàcia, zebra, herba, girafa, gasela, lleopard, lleó, hiena. 4. D’esquerra a dreta i de dalt a baix, hi falten herba, zebra, lleó i hiena. 5. R. G. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: acàcia; lleopard; gasela.

• Densitat = 54 g : 6 cm3 = 9 g/cm3 • No, no n’hi flotarà cap perquè la densitat que tenen és més gran que la de l’aigua (1 g/cm3). 2. De dalt a baix: Han d’encerclar la bola de l’esquerra, perquè té el mateix volum que la de la dreta i la seua massa és major. Han d’encerclar la bola de l’esquerra, perquè té la mateixa massa que la de la dreta, però el seu volum és menor.

Fitxa 3 1. • Els sòlids tenen forma fixa i volum fix. • Els líquids tenen forma variable i volum fix. • Els gasos tenen forma variable i volum variable. 2. Dalt, d’esquerra a dreta: fusió i evaporació. Baix, d’esquerra a dreta: solidificació i condensació.

Fitxa 4 1. • Les substàncies pures estan formades per un sol tipus de matèria. • En una mescla homogènia no es distingeixen els components. • L’aire és una mescla de diversos gasos.



133


• El sucre és una substància pura. 2. Quètxup " mescla homogènia. Refresc " mescla homogènia.

Fitxa 8 1. • Velocitat = espai : temps = = 360 km : 3 h = 120 km/h • Velocitat = espai : temps = = 20 km : 2 h = 10 km/h

Sopa " mescla heterogènia. Bloc de formigó " mescla heterogènia. Polsera " substància pura. Diamant " substància pura.

Fitxa 5

2. El baló està parat. El xut fa una força sobre aquest i fa que es pose en moviment. El xiquet exerceix una força amb les mans per fer que el baló es pare. Si el xiquet no parara el baló, aquest acabaria parant-se a causa de la força de fregament.

1. Filtració, decantació i evaporació. 2. • Usaria la filtració. • S’hi empra l’evaporació. • Per a obtindre’n també l’aigua, caldria emprar la destil·lació.

Fitxa 6 1. • Molt resistent: acer, formigó, granit. • Poc flexible: granit, vidre, ceràmica.

Fitxa 9 1. Les fonts d’energia són recursos d’origen natural dels quals s’obté energia.

No renovable: carbó, petroli i gas natural. 2. central tèrmica " combustibles fòssils central eòlica " vent

• Molt elàstic: cautxú, goma, acer en forma de ressort.

central hidroelèctrica " aigua central solar " energia del sol

• Molt fràgil: vidre, ceràmica, porcellana. 2. • La plastilina no és dura, ja que es ratlla molt fàcilment. • El granit no és elàstic, ja que no es pot deformar. • L’acer és resistent, ja que no es trenca fàcilment. • La closca d’ou no és tenaç, ja que es trenca amb qualsevol colp.

Renovable: fusta, vent i aigua.

3. R. M.

• El petroli és el combustible fòssil més utilitzat. • El carbó és una roca que s’extrau a les mines.

Fitxa 10

Fitxa 7

1. L’energia és la causa que ocórreguen canvis en la matèria. Quan alguna cosa té energia, és capaç de produir canvis en el seu entorn.

1. • Força a distància.

2. Lluminosa; química; elèctrica.

• Força per contacte. • Força per contacte. • Força a distància. 2. A. La força parteix de la unió del carro al cavall en la direcció en què tira el carro. B. La fletxa parteix del punt en què el senyor agafa el carro en la direcció en què espenta. C. La fletxa ix del punt en què la mà toca la pilota, en la direcció en què es llança. D. La fletxa ix del punt en què el baló contacta amb la xarxa i en direcció cap al baló.

3. • Polsar l’interruptor per encendre el llum: d’elèctrica a lluminosa. • Cremar troncs a la llar: de química a tèrmica. • Posar les piles al cotxe teledirigit i jugar-hi: de química a elèctrica i d’aquesta a mecànica.

Fitxa 11 1. Posar la llavadora només quan estiga plena. Utilitzar el transport públic sempre que puguem. Usar bombetes de baix consum o bombetes LED.

E. La fletxa es dirigeix des de la cabota del martell cap al clau.

Controlar la temperatura de la calefacció i l’aire condicionat.

F. Les fletxes es dibuixen en cada clip apuntant cap a l’imant.

No deixar la nevera oberta innecessàriament.

134


Apagar els llums quan no necessitem tindre’ls encesos. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

2. Les fonts d’energies renovables no s’esgoten i generen menys contaminants. Per això cal animar les persones a utilitzar-les. 3. Reutilitzar " tornar a donar ús als residus. Reciclar " emprar els residus per a fabricar materials nous. Reduir " produir menys residus.

Fitxa 12 1. Han de pintar les tres fletxes inferiors. 2. • La calor passa dels cossos amb més temperatura als que en tenen menys. • Els materials conductors transmeten bé la calor. • Els materials aïllants transmeten malament la calor.

• Una palanca és una barra rígida que descansa sobre un punt de suport. 3. Els barrils es pugen espentant-los per un pla inclinat. Després, gràcies a una palanca, es pugen a un ascensor. L’ascensor s’eleva amb ajuda d’una corriola. 4. R. G. En la primera palanca, baixarà el braç esquerre i pujarà el dret. En la segona, baixarà el dret i pujarà l’esquerre. 5. • Per a pujar un objecte per un pla inclinat cal fer menys força que per a alçar-lo sense aquest. • Elevar alguna cosa amb una corriola és més fàcil que alçar-la sense aquesta, ja que ens podem ajudar del nostre pes. • En usar una palanca, apliquem una força en el braç llarg. En el braç curt, la força és major, però l’espai que recorre és menor.

Fitxa 13

Fitxa 16

1. • La llum és una forma d’energia.

1. Han d’encerclar l’ordinador, l’aparell de música i la bicicleta.

• Les fonts lluminoses són les que emeten llum. • Les estrelles són una font lluminosa natural. • Un televisor és una font lluminosa artificial. 2. A. Transparent. B. Translúcid. C. Opac.

2. • Un eixugador de cabells és una màquina composta perquè està format per moltes peces diferents.

3. La llum d’una font lluminosa arriba a un objecte, s’hi reflecteix i arriba als nostres ulls.

• Coberta o carcassa, motor, estructura, operadors mecànics, pantalles i indicadors i elements de control.

Fitxa 14

• No totes tenen motor. Una bicicleta, per exemple, no en té, ni un televisor. Exemples model: bicicleta, llum flexo, llanterna.

1. R. G. • Absorbeix la llum de tots els colors, llevat de la llum roja, que la reflecteix: color roig. • No absorbeix llum de cap color. Per tant, reflecteix tota la llum que rep: color blanc. • Absorbeix la llum de tots els colors, llevat de la llum de color groc: color groc. • Absorbeix la llum de tots els colors: color negre. 2. Perquè la llum blanca es descompon en llums amb els colors de l’arc iris.

Fitxa 15 1. D’esquerra a dreta: palanca; pla inclinat; corriola. 2. • Les màquines simples estan formades per una o poques peces. • Una corriola consisteix en una roda amb un solc pel qual passa una corda.

3. R. G. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: eix, engranatge, corretja, roda. 4. En el primer dibuix, la fletxa va en la mateixa direcció. En el segon, va en direcció oposada. En el tercer, van les dues en la mateixa direcció, però oposada a la que està dibuixada. 5. R. G. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: element de control, engranatge, indicador, interruptor.

Fitxa 17 1. S’ha substituït el carro tirat per bous per un camió amb remolc que pot transportar molta més càrrega. Ens facilita la vida perquè estalvia molt de temps. 2. R . M. Medicina: Les radiografies. Transport: L’avió. Indústria: Els robots industrials. Comunicació: La telefonia mòbil.

• El pla inclinat és una superfície plana i inclinada.



135

Solucions. Programa d’ampliació Bloc 1. L’ésser humà

• Infecció. Procés pel qual gèrmens envaeixen una part del cos i es multipliquen, fet que provoca una malaltia.

Fitxa 1

• Coagulació. Procés en el qual cèl·lules sanguínies, les plaquetes, i distintes proteïnes de la sang s’aglutinen per a cicatritzar vasos sanguinis danyats i controlar-ne la sagnia.

1. • La sang és un teixit líquid de consistència viscosa que flueix per l’organisme.

• No, per a donar sang cal tindre almenys 18 anys, és a dir, ser major d’edat.

4. R. G.

• R. M. Donació voluntària significa que ningú obliga una altra persona a donar sang i es fa només si un vol; donació altruista significa que es fa pel bé d’altri i sense esperar res a canvi.

Fitxa 3

• Resposta lliure (R. L.).

1. • L’interior del nas són les fosses nasals.

2. En la funció de nutrició. R. M. Perquè la sang circula per tot el cos (procés de circulació) i transporta els nutrients que obté en el procés de nutrició, l’oxigen que intervé en el procés de respiració i les substàncies de rebuig que s’eliminen en el procés d’excreció. 3. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: circulatori; nutrients, oxigen, substàncies de rebuig; digestiu; nutrients; respiratori; oxigen; excretor; substàncies de rebuig. 4. R. L.

Fitxa 2

D’esquerra a dreta: vas sanguini, glòbul blanc, glòbul roig, plaqueta.

• Les fosses nasals comuniquen amb els sins nasals. • La funció principal dels sins nasals és alleugerir el pes del cap. 2. • El moc que produeixen els sins nasals té la funció d’ajudar a eliminar les partícules estranyes que entren al nas. • R. M. Es produeix més moc del que és normal quan tenim alguna malaltia que afecta l’aparell respiratori, com una grip o un catarro. 3. • Les venes que recobreixen els sins nasals transmeten la calor de la sang a l’aire. • Els sins nasals serveixen per a alleugerir el pes del crani.

1. • La part líquida de la sang s’anomena plasma. Està formada sobretot per aigua.

• L’aire s’humiteja dins dels sins nasals.

• La sang deu el seu color roig als glòbuls rojos.

• Els sins nasals també actuen com a caixa de ressonància per a la veu.

• La funció dels glòbuls blancs és combatre les infeccions. • La funció de les plaquetes és taponar les ferides mitjançant la coagulació. 2. • Glòbuls rojos. R. M. La sang no portaria oxigen a les cèl·lules de l’organisme i moririen. • Glòbuls blancs. R. M. L’organisme no podria defensar-se de les infeccions i podríem patir greus conseqüències i fins i tot morir. • Plaquetes. R. M. La sang no coagularia i ens dessagnaríem en fer-nos una ferida. 3. • Cèl·lula. Unitat fonamental dels organismes vius, generalment de mida microscòpica, capaç de reproducció independent i formada per un citoplasma i un nucli envoltats per una membrana.

136


• El moc produït als sins nasals ajuda a expulsar les substàncies estranyes. 4. R. M. Si sagna el nas, cal seure i inclinar-se un poc cap avant i pressionar sobre les aletes del nas amb els dits polze i índex. També s’hi poden aplicar compreses fredes. I si la sagnia no cedeix, cal anar a la consulta del metge.

Fitxa 4 1. R. M.

Per exemple, unes creïlles fregides, la llet, el formatge i la mel. Tots aquests productes, abans d’eixir a la venda, han de ser tastats per a assegurar que tenen el sabor correcte.

2. R. M.


• És falsa, perquè un adolescent de 15 anys no està preparat per a assumir algunes responsabilitats dels adults.

Es necessiten els cinc sentits, ja que cada un ens aporta una informació distinta sobre el producte.

L’olfacte, l’olor.

El gust, els sabors bàsics.

El tacte, la temperatura i la textura.

La vista, el color i l’aspecte.

4. R. M. Escriure, usar l’ordinador, cantar, lligar-me les sabatilles o llegir.

L’oïda, altres característiques com el destapament d’una botella o l’obertura d’un pot.

Fitxa 6

• És falsa. En nàixer, no sabem fer res i depenem totalment d’altres persones.

3. R. M.

1. R. L.

A.

Vista: l’aspecte que té i el color dels ingredients.

2. • L’òrgan en el qual es desenvolupa el futur nadó s’anomena úter.

Oïda: el cruixit de la massa.

Gust: els sabors bàsics, especialment el salat.

Tacte: la textura i la temperatura.

Olfacte: el conjunt d’olors de la mescla d’ingredients.

B.

Vista: en vore el cuc, és molt probable que sentim rebuig i això en condicione el sabor.

Oïda: res.

Gust: el sabor queda condicionat per la presència del cuc.

Tacte: textura de la poma. Olfacte: olor de poma. 4. R. M.

Els sabors bàsics són detectats per les papil·les gustatives, localitzades principalment a la boca.

Els receptors de l’olor es troben a la pituïtària groga, que està a l’interior del nas.

Fitxa 5 1. • Es modifiquen la forma i el volum dels músculs. • Créixer també significa desenvolupar-se com a persona. • El cervell. • La capacitat d’aprendre es manté durant tota la vida.

• El fetus rep oxigen i nutrients a través del cordó umbilical. • El fetus elimina substàncies de rebuig a través del cordó umbilical. • R. M. El melic és la marca que queda en l’abdomen del nadó quan es talla el cordó umbilical després del part. 3. 1. L’úter comença a contraure’s. 2. La mare comença a espentar. 3. El nadó ix per la vagina. 4. Es talla el cordó umbilical. 4. • L’embaràs dura uns nou mesos. • L’úter és un òrgan present només en les dones. • Els pulmons del nadó comencen a funcionar quan ix de sa mare. • En nàixer el nadó plora perquè els seus pulmons comencen a funcionar.

Fitxa 7 1. • Els microbis són organismes que no es poden vore a simple vista. • Un microscopi és un instrument que ens permet augmentar la imatge per a poder observar organismes que no es poden vore a simple vista. • Alguns microbis poden ser útils i beneficiosos, mentre que d’altres poden produir malalties.

2. Quan tinga 31 anys farà d’alçada més o menys igual, perquè el que és normal és que el creixement del cos acabe als 20 anys.

2. En menjar o tocar-nos els ulls, els microbis que estan a la pell poden entrar al nostre cos i provocar malalties. Per a evitar-ho hem de llavar‑nos les mans amb sabó abans de menjar i després d’anar al bany.

3. • És correcta, perquè a una persona de 75 anys li costa més moure’s.

3. F – V – V. No podem vore microbis a simple vista. Per a observar-los necessitem un microscopi.



137

SOLUCIONS. PROGRAMA D’AMPLIACIÓ

4. • En deixar el pa a l’aire i en un lloc humit, la floridura creix. • No convé menjar-lo perquè pot fer mal. 5. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: 2, 1, 3 i 4. L’ordre és aquest perquè hem de llavar-nos les mans després de tocar les mascotes i abans de manipular aliments i menjar.

Fitxa 8 1. • R. L. • R. L. Depén del moment de realització de la fitxa. Seguint la temporització de l’editorial, la resposta podria ser: poma, pomelo i raïm. • Té millor preu, perquè n’hi ha més, i no s’ha emmagatzemat ni refrigerat perquè arriba al mercat directament.

Bloc 2. Els éssers vius Fitxa 1 1. R. M. Els principals usos de les algues són: com a aliment, directament o com a ingredients, com a adob de conreus, en la indústria cosmètica (per a fabricar cremes, maquillatges…), com a font de medicaments i com a combustibles ecològics (en estudi). 2. R. L. 3. • Diferències entre algues i plantes: les algues no tenen arrel, tija ni fulles com les plantes. Viuen en l’aigua o en llocs amb molta humitat. Poden ser microscòpiques, mentre que les plantes són totes visibles a simple vista. • Diferències entre algues i fongs: les algues fabriquen el seu propi aliment i els fongs s’alimenten d’altres éssers vius.

• R. L. 2. • R. M. Plàtan. • R. M. Meló. • R. M. Raïm. • R. M. Pomelo. 3. R. L. 4. R. L.

Fitxa 9

4. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: bacteris; fongs; algues; plantes; animals.

Fitxa 2

1. Hoquei – ciclisme – escalada – pàdel.

1. • Falcó pelegrí, solraig, guepard, gasela i cicindèlid.

2. R. L.

3. Perquè per a realitzar-los es requereix fer exercici físic.

• Sí, si és en un recorregut curt, ja que el guepard té menys resistència que la gasela.

4. 1. Patins. 2. Casc. 3. Aletes. 4. Manillar. 5. Raqueta. 6. Bicicleta. 7. Passes. 8. Casella. 9. Cinturó.

• Per a caçar les seues preses i per a fugir dels seus depredadors.

• Per a atrapar les seues preses.

2. Les potes, perquè amb aquestes són capaços d’impulsar-se i accelerar en poc de temps. A més, les seues grapes els permeten agarrar-se al sòl amb força i canviar ràpidament de direcció. 3. R. M. Tortuga, caragol, estrella de mar, llimac i cavall marí. 4. R. L.

Fitxa 3 1. Un dofí és un cetaci. És mamífer, vivípar, respira per pulmons i necessita eixir a la superfície de l’aigua per a respirar. Prenen l’aire per un orifici anomenat espiracle. El seu cos és allargat i es desplaça movent la cua i les aletes. 2. • Al procés pel qual els dofins poden produir molts sons variats i interpretar l’eco que es produeix en xocar aquests sons amb els cossos que estan al seu voltant.

138



• Per a comunicar-se i per a poder determinar la distància, el rumb, la mida i fins i tot la textura de diferents objectes.

• R. L.

• Per a dur el bestiar a zones més càlides del sud per a passar l’hivern. • Perquè a l’estiu la pastura s’asseca i fa massa calor.

3. R. L.

3. R. L.

4. R. M. Els ratpenats són els únics mamífers capaços de volar, perquè les seues extremitats superiors són ales. Viuen de nit i dormen de dia. S’orienten i cacen mitjançant l’ecolocalització.

4. R. L.

Fitxa 4 1. • 65 milions d’anys.

Fitxa 7 1. R. M.

El primer és el realitzat pel vent, que transporta els grans de pol·len per l’aire fins que arriben a una altra flor.

• 12 metres de llarg.

L’altre procés és el realitzat per animals: insectes,

• El més gran és el cocodril marí i el més xicotet és el caiman de Cuvier.

En els dos casos, els animals s’alimenten

2. R. G. Han d’assenyalar-hi la mandíbula, la cua, les potes i els ulls. 3. R. M. Els cocodrils, per a mantindre humits i hidratats els ulls quan estan fora de l’aigua, segreguen un líquid aquós i sembla que estan plorant. Per això, quan algú «plora de mentida», sense sentiment real de tristesa o dolor, es diu que les seues llàgrimes són «llàgrimes de cocodril». 4. El cocodril marí viu a Austràlia, i el caiman de Cuvier, a les conques dels rius Amazones i Orinoco.

Fitxa 5

com les abelles, o ocells, com el cas del colibrí. del nèctar de les flors i el pol·len se’ls enganxa al cos. D’aquesta manera arriba a altres flors. 2. R. M.

El nèctar és una substància líquida molt ensucrada i amb un alt contingut nutricional, que serveix d’aliment a molts animals.

La planta l’usa com a reclam perquè els animals s’hi acosten i actuen com a transportadors del pol·len d’una flor a una altra. 3. D’esquerra a dreta i de dalt a baix:

3, 2, 4 i 1. R. L.

4. R. M.

1. D’esquerra a dreta: pòlip, medusa i coral.

2. • S’assemblen en el fet que tots dos són animals aquàtics del mateix grup i posseeixen tentacles.

L’ovari madura i es transforma en un fruit, a l’interior del qual es troben les llavors.

Quan una d’aquestes llavors cau a terra, pot germinar i donar origen a una planta nova.

• Es diferencien en el fet que la medusa té vida lliure, mentre que els pòlips viuen fixos a les roques i enganxats els uns als altres, i així formen un coral. 3. Perquè les roques creixen contínuament en augmentar el nombre de pòlips que es van envoltant de calcita. 4. R. L.

Fitxa 6 1. R. M. La transhumància és el desplaçament de bestiar, principalment oví i boví, de zones altes i fresques a l’estiu a zones càlides a l’hivern. Es feia a través d’una xarxa de camins especials anomenats canyades. 2. • Nord-sud.


Fitxa 8 1. • Les flors són els òrgans encarregats de la reproducció sexual de les plantes. • Les flors tenen una corol·la formada per pètals, un calze format per sèpals, uns estams i un pistil. • R. L. Exemples model: roser, rosella, margarida, ametler… 2. • És un ésser viu que viu a costa d’un altre de distinta espècie, del qual s’alimenta i al qual perjudica. • Perquè, com que no té fulles, no pot realitzar fotosíntesi i aconsegueix l’aliment d’altres Ciències de la Naturalesa 4

139


plantes, de les quals absorbeix la saba elaborada. • R. M. Polls, caparres, puces, vesc... 3. 1. L’abella va a una flor a pel nèctar i s’hi carrega de pol·len. 2. Se’n va de la flor en cerca d’una altra transportant el pol·len. 3. Va a una altra flor, on deposita el pol·len de l’anterior. 4. • Moltes flors són molt vistoses per a atraure els insectes que necessiten per a la pol·linització. • Atraure les mosques que així duen a terme la pol·linització.

Fitxa 10 1. • Alguns animals s’adapten a viure a la ciutat perquè hi ha pocs depredadors i perquè s’hi troben aliments amb facilitat. • Els falcons s’instal·len a la ciutat perquè nidifiquen als buits dels edificis i poden obtindre abundants preses. • Les oronetes fabriquen el nius amb fang a les volades de les cases. 2. • Perquè hi ha pocs depredadors i hi troben aliment. • Solen aprofitar les deixalles que produeixen les persones.

Fitxa 9

• Als abocadors de les ciutats es poden vore cigonyes i gavines, tot i que estiguen lluny del mar.

1. • R. M.

• S’hi poden trobar xots i eriçons, per exemple.

Tot i que ambdues són plantes aquàtiques, les posidònies viuen completament submergides, mentre que en el cas dels nenúfars una part de la planta sempre està fora de l’aigua.

• R. M. Perquè viuen sempre en l’aigua. • R. M. Els nenúfars són d’aigua dolça, especialment en estanys i llacs, mentre que les posidònies es localitzen en els fons marins.

• R. M. És una angiosperma, perquè té una flor gran i vistosa amb pètals i corol·la. 2. R. M.

S’assemblen a praderies d’herba. De fet, se’ls anomenen praderies marines. 3. R. M.

Sobretot peixos, perquè hi poden trobar aliment i amagar-se dels depredadors. 4. R. M.

Els nenúfars l’obtenen de l’aire, ja que les seues fulles sempre estan fora de l’aigua. Les posidònies el prenen de l’aigua. 5. R. M.

Principalment, a través de l’aigua, pels corrents marins.

140


3. L’oroneta s’uneix amb la volada de la teulada; la cigonya, amb l’abocador, i l’eriçó, amb el parc.

Fitxa 11 1. • Les acàcies viuen en certes regions d’Àfrica i d’Amèrica del Sud. • L’associació entre l’acàcia i les formigues s’anomena mutualisme. • R. M. Les abelles i les plantes amb flors. 2. àguila " competència " falcó poll " parasitisme " persones rèmora " comensalisme " tauró acàcia " mutualisme " formiga 3. • El mutualisme és una relació entre éssers vius en la qual tots dos resulten beneficiats. • Dues espècies diferents d’un ecosistema que tenen el mateix aliment estableixen una relació de competència. • El parasitisme és una relació en la qual un dels organismes es veu beneficiat i l’altre perjudicat. • L’organisme que allotja un paràsit s’anomena hoste. • Els líquens estan formats per un fong i una alga. 4. R. M. Per exemple, el mutualisme entre abelles i plantes amb flor.


Bloc 3. Matèria, energia i tecnologia

• L’aerogel es comporta com una superesponja i pot absorbir fins a nou-centes vegades el seu pes.

Fitxa 1

• L’estructura de l’aerogel està formada per milions d’espais minúsculs.

1. • 100 ºC. • L’aigua líquida ja no augmenta de temperatura, sinó que es converteix en vapor d’aigua. • 0 ºC. • El gel comença a fondre’s i a transformar-se en aigua líquida. 2. • 100 ºC.

2. R. G. El dibuix ha de representar un material ple de buits, com una esponja. 3. R. L. 4. Es comporta com un gas per la seua capacitat de comprimir-se, i com una superesponja per la seua gran capacitat d’absorció, fins a nou-centes vegades el seu pes.

• L’aigua està bullint i evaporant-se però es manté a 100 ºC.

Fitxa 4

• 0 ºC.

1. • Gràcies al seu pelatge, format per dues capes de llana de diferents característiques.

• El gel s’està fonent, però encara es manté a 0 ºC. 3. No, perquè a partir de 100 ºC, que és la temperatura d’ebullició, l’aigua líquida és vapor d’aigua. No obstant això, a pressions superiors a l’atmosfèrica, la temperatura de fusió supera els 100 ºC.

• És una capa de llana fina i suau, de color marró clar, que es localitza davall d’una altra capa de pèl més gros i llarg. • A la primavera els bous mesquers perden el pèl amb el qual han passat l’hivern. Aquest període es coneix amb el nom de muda.

4. El primer canvi d’estat és la fusió i el segon és la solidificació.

2. Perquè la capa de llana que cobreix el quiviut és més fosca i amb unes característiques diferents.

5. Calfant-los o refredant-los. L’alcohol i l’aigua tenen distintes temperatures d’ebullició i fusió.

3. R. L. Hi ha de dir que es tracta d’un tipus d’ovella, que es localitza en zones fredes del planeta i els beneficis que aporta la seua llana per a les persones.

6. • Sòlid • Líquid • Gas.

Fitxa 2 1. • El petroli és una substància negra i viscosa a partir de la qual s’obtenen combustibles i altres substàncies. • El petroli es troba davall terra i s’extrau perforant pous de centenars de metres. • Els seus components se separen mitjançant destil·lació. 2. De dalt a baix: gasos, gasolina, querosé, gasoil. 3. R. G. Haurien de dibuixar-hi la torre d’extracció, la refineria i el camió de transport, potser amb oleoductes entremig.

Fitxa 3 1. • L’aerogel va ser creat per un grup de científics xinesos l’any 2013. • El suro blanc dels embalatges pesa cinc vegades més que l’aerogel.


4. No, perquè no cal esquilar-lo, ja que la llana es desprén en el període de muda. Les peces de roba no s’encongeixen quan es llaven amb aigua calenta.

Fitxa 5 1. • La força que s’oposa a la marxa d’un tren és la de fregament. • No, la força de fregament no desapareix per complet. • R. M. Desapareix el fregament amb les vies del tren però no amb l’aire. 2. Anirà més ràpidament el cotxe de fórmula 1. Independentment de la potència, té l’avantatge de ser més aerodinàmic, per la qual cosa el fregament amb l’aire és menor. 3. R. G. Han de dibuixar-hi fletxes que indiquen repulsió en el primer cas, i que indiquen atracció, en el segon. Ciències de la Naturalesa 4

141


• R. G. Han d’encerclar el dibuix de l’esquerra. • Que s’atraurien i el tren no podria «flotar». 4. R. L.

Fitxa 6 1. • Per a reduir la possibilitat d’incendis. Es du a terme abans que arribe l’estiu. • Es refereix a les restes de branques, fulles, pinyes... És un tipus d’energia renovable, ja que es reposa a la temporada següent sempre que es conserve la vegetació. • Els pinyols d’oliva, que provenen dels conreus d’olivera per a la producció d’oli principalment. • L’elèctrica i la tèrmica. 2. Perquè contenen energia química que es transforma en tèrmica. 3. • L’energia química dels residus forestals es transforma en energia elèctrica a la central del poble. Aquesta energia s’usa, per exemple, perquè funcionen les bombetes de la casa; en aquestes, l’energia elèctrica es transforma en energia lluminosa. • L’energia química dels residus forestals també s’utilitza per a calfar la casa: a l’estufa, l’energia química es transforma en energia tèrmica. • Un altre ús dels residus forestals és fer funcionar un xicotet tren que hi ha al poble perquè l’usen els turistes; aquest tren es mou gràcies al fet que l’energia química es transforma en energia mecànica. 4. R. M. En els conreus hi ha un període de collita. En el cas del blat es generen molts residus, ja que només s’aprofiten les seues llavors per a l’elaboració de farina. La resta de la planta es pot usar per a produir energia o com a aliment per a bestiar.

Fitxa 7 1. • Reduir-ne la producció. • En el seu ús per a la fabricació de refrescos amb bambolles, capturant el diòxid de carboni de l’aire. • Consisteix a convertir-lo en una font d’energia, és a dir, transformar-lo en combustible. • Que al seu torn generaria contaminació. 2. • En l’actualitat, part d’aquest gas procedeix de l’ús de combustibles fòssils. En els cotxes, en les calefaccions, etc.

142


• De manera natural el diòxid de carboni intervé per a mantindre la temperatura del planeta. En excés, pot provocar un sobrecalfament. 3. Es reduirien els residus gasosos, com el mateix diòxid de carboni, que produeix calfament global, i no tindríem el problema de l’esgotament, com ocorre actualment amb les fonts d’energia no renovables. 4. Reutilitzar: elaborant begudes amb bambolles a partir del diòxid de carboni de l’aire. Reciclar: fabricant combustibles amb el diòxid de carboni. Reduir: deixant d’usar combustibles fòssils.

Fitxa 8 1. Correspon a una bombeta tradicional, ja que té filament. 2. • Les bombetes LED no tenen un filament a l’interior. • Les bombetes LED es fabriquen amb distints materials perquè produïsquen distints colors. • La llum blanca de les bombetes LED s’aconsegueix mesclant LED de color blau i groc. 3. Els avantatges principals són que es calfen menys, tenen menor consum, són més xicotetes i duren més. 4. R. L. Pot assenyalar que les pantalles d’alguns televisors plans formen les imatges mitjançant nombrosos LED diminuts.

Fitxa 9 1. • El terme cíborg està format per les paraules cibernètic i organisme. • Cibernètic significa «relacionat amb la informàtica i els aparells electrònics»; organisme significa «ésser viu». • Un cíborg és alguna cosa meitat ésser viu i meitat màquina. 2. R. M. No, perquè l’audiòfon no forma part del cos, ja que es pot posar i llevar com unes ulleres. 3. R. M. Un robot és una màquina, mentre que un cíborg és un ésser viu amb elements mecànics o electrònics implantats. 4. R. L.


Direcció d’art: José Crespo. Projecte gràfic: Estudio Pep Carrió. Fotografia de portada: Leila Méndez. Cap de projecte: Rosa Marín. Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera. Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda. Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés, Rosa Barriga, Olga de Dios, Jorge Gómez i Julia Ortega. Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández. Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco Romero. Coordinació tècnica: Jesús Muela i Laura Gil de Tejada. Confecció i muntatge: Fernando Calonge i Marisa Valbuena. Correcció: Isidre Muñoz i Gemma Avellan. Documentació i selecció fotogràfica: Marilé Rodrigálvarez. Fotografia: ARXIU SANTILLANA

© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. C/ València, 44 46210 Picanya, València Printed in Spain CP: 671465

Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra només estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a material d’aula. Queda prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.

CCNN 4. Plà de millora i ampliació. Santillana.pdf

Recommend Documents