Cada Mes Un Joc Oral

Ser joc

i paraula

Cada

MES joc un oral MES

The world’s largest digital library

Try Scribd FREE for 30 days to access over 125 million titles without ads or interruptions! Start Free Trial Cancel Anytime.













































Ser joc

i paraula

Cada

MES un joc oral MES MINISTERIO DE TRABAJO Y ASUNTOS SOCIALES













































Edició: desembre de 2007 Conselleria d’Educació i Cultura de l’edició: · Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears · Direcció General d’Innovació · Direcció General d’Ordenació, Administració i Inspecció Educativa Servei d’Enssenyament del Català Equip de suport a la Llengua del text: Felipa Flexas Vives, Catalina Quetglas Sureda i Magda Solanas i Mestre de les il·lustracions i del disseny: Pep Miquel Garau Salom del pròleg: Felip Munar i Munar













































Sumari Pròleg .......................................................................................5 Agraïments ...............................................................................9 Presentació.............................................................................11 Per què aquests jocs?............................................................12 El rol del professorat ..............................................................14 Materials didàctics que componen el llibre............................17 QUADRE RESUM DE TOTS ELS JOCS

Característiques generals dels jocs .......................................19 FITXES DE TOTS ELS JOCS Canvi de lloc

1.Jo estim en secret ..............................................................26 2.La casa es crema ................................................................28 3.L’hospital.............................................................................30 4.Mudança per a tothom........................................................32 5.Una mirada..........................................................................34 6.Va de redolins......................................................................36 Concentració, atenció i memòria

7.Carusses .............................................................................40 8.De l’Havana.........................................................................42 9.Què ha desaparegut?..........................................................44 Endevinar

10.Daixonar ............................................................................48 11.De què parlam?.................................................................50 12.Detectiu, detectiu..............................................................52 13.Endevina de què va...........................................................54 14.Passar la frontera ..............................................................56 15.Quin cartell duc?...............................................................58 Instruccions

16.El rei mana.........................................................................62 17.El robot..............................................................................64 Paraula i gest













































23.El regal màgic....................................................................80 24.Embarbussaments ............................................................82 25.L’anell ................................................................................84 26.Pilota encadenada ............................................................86 27.Un carro carregat .............................................................88 Preguntes i respostes

28.Això és un disbarat ...........................................................92 29.Ni sí ni no ..........................................................................94 30.Per aquí m’han demanat...................................................96 Rítmics

31.Aquest per a mi, aquest per a tu.....................................100 32.Carabassa .......................................................................102 33.El dit del cor ....................................................................104 34.La notícia.........................................................................106 35.Les espines del peix........................................................108 36.Pau Pere..........................................................................110 37.Pedra, paper paper,, estisores ...................................................112 38.Tam-tam 38.T am-tam ..........................................................................114 39.Timbo, timbo...................................................................116 40.Vols que et mostri una cançó?........................................118 ANNEXOS

(Targetes i documents complementaris) 1. Estrat Estratègies ègies lingüíst lingüístiques iques ...... ............. ............. ............ ............ ............ ............ ............ ......121 121 2. Normes de com jugar.. jugar........ ............. ............. ............ ............ ............ ............ ............ .........123 ...123 3. Expr Expressio essions ns de joc joc...... ............ ............. ............. ............ ............ ............ ............ ............ .........125 ...125 4. Maner Maneres es de triar i de fer grups grups...... ............ ............ ............ ............ ............ ..........12 ....1277 5. Cantar Cantarelles elles ...... ............ ............ ............ ............. ............. ............ ............ ............ ............ ............ .........129 ...129 6. Penyor Penyores es ...... ............ ............ ............ ............ ............. ............. ............ ............ ............ ............ ............ ......133 133 7. Endevi Endevinalles nalles ...... ............ ............ ............ ............. ............. ............ ............ ............ ............ ............ .......141 .141 8. Dites i redo redolins...... lins............ ............ ............. ............. ............ ............ ............ ............ ............ ..........14 ....1499 9. Embarbussaments ..........................................................155 10.Poemes i gloses ..............................................................161 11.Vocabulari 11.Vo cabulari de l’hospital ...................................................167 12.Accions............................................................................175 13.Poema: "T "Truita" ruita" ...............................................................187 14.Cartells amb estats d’ànim .............................................191













































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc ora rall MES Proleg El joc infantil és el mitjà d’expressió, instrument de coneixements, factor de socialització, regulador i compensador de l’afectivitat, un efectiu instrument de desenvolupament de les estructures del moviment; en una paraula, resulta un mitjà essencial d’organització, desenvolupament i afirmació de la personalitat.

(O. Zapata) Jugar, divertir-se, relacionar-se, significar, adaptar-se i també aprendre,

són formes verbals que caracteritzen la part més profunda de l’ésser humà. No obstant això, darrere l’aparent simplicitat de l’acció de jugar i del joc mateix s’amaguen la incertesa i la complexitat quan es tracta de concretarconcretarne el concepte, tan universal i elàstic, tan versàtil com de múltiples significats. Després de l’ homo homo faber , l’ l ’ homo homo ludens, com va definir-lo J. Huizinga, segons el qual la cultura humana sorgeix del joc. Després del joc, la festa. El joc ens transporta a un espai i un temps plens d’emocions que suren en l’inconscient personal i col·lectiu i que reviuen tot just són recordades. Qui resta lleial al seu temps de jocs és capaç de refer amistats llunyanes: aquells amb qui hem compartit jocs difícilment són exclosos de la pròpia intimitat. 1 I això és el que esdevé al grup d’infants quan a través del joc aprenen a compartir, a ponderar, a respectar, a dialogar, ja que saben que ningú no pot transgredir les normes establertes si vol continuar jugant. A través del joc, de la seva dimensió lúdica i didàctica, podem albirar expressions d’identitat i també multiculturals, ja que sempre es relaciona amb altres expressions expressions de la cultura: la vida de la gent, el treball, la festa, la música i els balls, les rondalles, els mites i les creences populars... Podem extreure, de cada un dels jocs, una lògica interna que es va mantenint uniforme: la relació amb els altres, és a dir, amb qui es juga i quin tipus de relació s’hi estableix; la relació amb l’espai, on es juga, en quin tipus de medi jugam; la relació amb els estris, amb què es juga, quins instruments es fan servir, i finalment la relació amb el temps, quan es juga, durant quant de temps. I tota aquesta relació, en un marc de diversitats múltiples, es concreta en una causa omnipresent a tot arreu: afavorir la socialització dels practicants, és a dir, la seva integració harmoniosa en el món particular de valors i de les normes de la societat en qüestió. La















































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES 1. Llibertat, alliberació, acció o moviment lliure i voluntari, apetència. El joc

apareix genuïnament en situacions en què els protagonistes decideixen voluntàriament jugar, jugar, sense que ningú ho imposi. 2. Alegria, divertiment, amenitat, plaer moral, satisfacció, gratificació,

experiència de felicitat; el joc és una activitat generadora de plaer. Espontaneïtat,, impulsivit impulsivitat, at, expressió instintiva, irracional, intuïtiva, 3. Espontaneïtat improvisació, desafiament a la racionalitat. Qui juga actua de manera espontània i impulsiva; per això, n’hi ha prou a observar amb deteniment les respostes més espontànies d’aquell que juga per descobrir com és. A diferència d’altres escenaris de la vida quotidiana, durant el joc apareixen expressions, comportaments i maneres de fer totalment imprevistos, fins i tot irracionals. 4. Intranscendència, superfluïtat, improductivitat, inutilitat, caràcter efímer,

futilitat, activitat desinteressada, gratuïtat, manca de seriositat i d’intencionalitat, sense metes ni finalitats exteriorsni materials, però finalitat finalit at en si mateix. mate ix. El joc es viu en present, amb molt moltaa inten intensita sitat, t, però sense necessitat de plantejar-se altres fites fora del gaudi del joc, pel joc mateix, relativitzant tot el que passi i més quan es tracta de guanyar o perdre. 5. Incertesa, aventura, tensió, mutabilitat de formes, mal·leabilitat, ma l·leabilitat, plasticitat,

fluctuació, metamorfosi. Aquest és un dels valors més valuosos del joc, ja que cada partida representa una aventura a la qual s'ha de fer front, una incògnita que cal desentrellar. Jugar és sobretot divertir-se resolent problemes, posant-se un mateix a prova. 6. Ambivalència, oscil·lació, contrast, vaivé, bipolaritat. Pel sol fet de jugar,

tot d’una es produeix una immersió en una atmosfera plena de contrastos, amb accions conegudes i a la vegada inesperades, amb respostes













































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES 9. Caràcter fictici, simulació, abstracció, fantasia, imaginació, orientació

pròpia, representació simbòlica. Quan algú es posa ajugar tot d’una s’adona que s’introdueix en unes coordenades separades de la resta d’escenaris de la vida quotidiana. 10.Seriositat,

solemnitat, necessitat interior, interior, transcendència. Si un grup de persones està jugant de debò, la pràctica del joc esdevé extraordinàriament important en la plenitud d’aquell ins tant, digui un grup d’infants, de joves o de persones adultes: quan es juga , sempre es viu en present i amb

total seriositat. N’hi ha prou de veure com, inevitablement, algú s’enfada, i com apareixen respostes contundents quan algú altre observa que el de més enllà fa trampa o es comporta d’una manera incorrecta. Darrere l’observació gratuïta que sovint es fa amb ulls d’espectador quan es qualifica una situació de " jocs d’infants ", hi ha tot un conjunt de processos

que són molt importants per als qui en són protagonistes, que viuen el joc com una activitat molt seriosa. 2 A través del joc s’aprèn, també, a conviure en un món farcit de referents culturals que, d’antuvi, semblen contradictoris i subjectes a la confrontació. El respecte, més enllà de qualsevol ideologia, raça, religió o formes culturals, s’imposa en qualsevol manifestació lúdica: cal cercar, a través del diàleg i del pacte, espais de col·laboració. S’evita l’agressió l’agressió i la discriminaci discriminació ó tot formant grups de joc a l’atzar. S’han de fer propostes amb prou variants per tal que es pugui atendre la diversitat de participants. Educant en el respecte i en la mediació com a via per al tractament dels conflictes. Essent sensibles davant el col·lectiu més desafavorit i vulnerable. Igarantint que tothom pugui assolir l’objectiu del joc. Quantes vegades no hem sentit: "avui no han fet res, han jugat"?, quan, precisament, darrere aquest joc hi endevinam tot un meravellós món que li dóna consistència. I el joc és una necessitat bàsica i innata en el nin.













































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES - ha d’aprendre a acceptar i compartir - ha d’aprendre a discutir i confrontar idees - ha d’aprendre a relacionar-se amb els altres.

És per això, també, que el joc és, sens dubte, una activitat essencial per a utilitzar una llengua de manera dinàmica i funcional. El joc mereix ser considerat com un vehicle indispensable per a l’aprenentatge de la llengua, sobretot en el marc de l’ensenyament en educació infantil i primària. Bona part dels objectius lingüístics, culturals i actitudinals fixats en els programes poden ser assolits en un context lúdic: · · · · · · · · · · ·

interess inter essar ar-se -se per per l’expr l’express essió ió i la comuni comunicaci cació ó treba tr eballa llarr la discrim discrimina inació ció i la reprod reproducci ucció ó fonètic fonèticaa reprod rep roduir uir cantar cantarell elles, es, canço cançons, ns, fórmu fórmules les de joc, joc, etc. etc. identifica ident ificarr i comprend comprendre re difere diferents nts senyals senyals comunic comunicatius atius:: entonació, entonació, gest, gest, onomatopeies… comp co mpre rend ndre re i rea realilitz tzar ar ordr ordres es part pa rtic icip ipar ar en dià diàle legs gs esp espon onta tani niss memo me mori rittza zarr lèx èxic ic elabora elab orarr i utilit utilitzar zar frase frasess curtes curtes a l’or l’oral al i a l’esc l’escrit rit treba tr eballa llarr textos textos de de tipus tipus instru instructi ctiuu i explica explicatiu tiuss conèix con èixer er algun algunss elemen elements ts de de la cultu cultura ra popul popular ar conèix con èixer er i res respec pectar tar nor normes mes de conv convivè ivènci ncia. a.

Els jocs –com ja hem esmentat– ens conviden a la comunicació, a la convivència i a la tolerància. I això és precisament el que aquest treball vol aportar en les nostres aules. Ja he comentat en altres ocasions i situacions que la comunitat educativa de les Illes Balears té la immensa sort de gaudir d’un Equip de Suport a la Llengua admirable i únic, tant per la seva professionalitat, com per la seva dedicació, pel seu amor intens envers l’educació i tots els ingredients que s’hi agombolen. I aquest treball en













































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES

Aquest recull de jocs no hauria estat possible sense la participació de totes les escoles, professorat i infants, i l’experiència de l’Equip de Suport d’Ensenyament de la Llengua. Volem donar les gràcies especialment a les escoles que han practicat els jocs, han compartit la seva experiència amb nosaltres i ens han obert les portes per enregistrar el DVD que acompanya ac ompanya aquest material. I també agraïm la col·laboració a l'Escola Superior de Disseny de les Illes Balears i al professor, tutor del projecte, Florentino Flórez. Centres, tutors i tutores, i nins i nines dels cursos que han participat en l’enregistrament: CP Inspector Dr. Comas i Camps d’Alaior

Francesca Alzina Caimari Gabriel Garriga Pons Sofia Lucas Marco Albert Mayans García Miquel Munar Rodríguez Antònia Sastre Castell Cursos: 3r A, 3r C, 3r D, 5è C, 6è B i Atenció a la diversitat (2006/07) CP Jaume Fornaris i Taltavull de Son Servera

Cati Cirer Varquier Llúcia Ginard Adrover Carles Guerrero Carreño Cursos: 3r C i 6è A (2005/06) CP Joan Miró de Palma













































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES CP s’Algar de Llucmajor

Aina Villalonga Comas Cursos: 3r (2005/06) CP s’Auba de Cala Rajada

Xesco Casacuberta Valli Vallier er Maria Llaneras Alzina Cursos: 3r A, 5è i Aula oberta (2005/06) CP Son Canals de Palma

Maria Bonet Galmés Catalina Mas Vanr Vanrell ell Cursos: 4t i 6è (2005/06) CP Son Serra de Palma

Margalida Seguí Gelabert Cursos: Atenció a la diversitat (2005/06) La Immaculada de Palma

Aina Oliver Nadal Margalida Zuzama Juan Cursos: 6è (2005/06) Mestres de l’Equip de Suport que han experimentat els jocs que els hem proposat i han fet aportacions i valoracions: Catalina Castelló Massanet Anna Font Ortega Aina Llobera Miralles Neus Marí Marí Antònia Mascaró Horrach Carme Rodríguez Cladera















































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES Presentacio és un conjunt de materials didàctics que fomenten l’expressió i la comprensió orals de la llengua catalana en l’educació primària, especialment en el segon i tercer cicle, i recuperen la vivència del joc i el plaer de la paraula. Ser joc i paraula. Cada mes un joc oral més

Ser joc i ,

fa referència al valor del joc com a activitat essencial i natural de l’infant que li proporciona plaer i satisfacció, i en la qual s’implica físicament, emocionalment i mentalment. Paraula. El llenguatge

és una de les capacitats bàsiques de l’ésser humà que està estretament vinculada amb la formació del pensament. Experimentar amb la paraula com a objecte de joc afavoreix l’expressió i és una manera d’apropar els infants al món de la cultura. Cada mes indica que tracta

d’una activitat educativa constant, periòdica, sistemàtica i per tant programada, imprescindible per assolir els objectius lingüístics. Un joc oral reivindica el treball de l’expressió oral de forma

lúdica al llarg de tota l’educació primària. A l’escola sovint es prioritza l’expressió escrita per damunt de l’expressió oral.













































S e r j oc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES Per que aquests jocs? En el mercat podem trobar un estoc ampli i variat de llibres de jocs molt útils per als docents. La selecció de jocs que us proposam és fruit de la pràctica i l’intercanvi amb el professorat i segueix els criteris i les característiques que us indicam a continuació: El llenguatge és un component essencial de tots els jocs

Per jugar, els infants han de repetir, repetir, memoritzar, improvisar els textos orals. Es treballen els camps semàntics i les frases: enumeratives, interrogatives, imperatives, exclamatives…, i textos diversos: descripcions, narracions, poemes…, tant des del punt de vista de la comprensió com de l'expressió.

EL JOC FA GRUP D’altra part, volem destacar la importància del llenguatge en les situacions comunicatives, no sols en el moment de jugar jugar,, sinó també abans i després, en la preparació i en la valoració. Pactar les normes del joc, decidir qui comença, resoldre conflictes…, són moments que propicien la utilització del llenguatge i que de forma natural fan que el català esdevingui la llengua comuna de relació. Cal posar esment en el vocabulari i les expressions específiques que sorgeixen en una situació de joc i que ens ajudaran a













































S e r j oc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES Janer Manila (1985), "la literatura oral introdueix el nin en la paraula, en el ritme i els símbols, li exercita la motricitat i la memòria, li desperta l’enginy". En alguns jocs, els poemes, els embarbussaments o els redolins són la mateixa essència del joc. (Vegeu els jocs: Tam-tam, Va de redolins, ) D’altra part, utilitzar una cantarella de triar per decidir Embarbussaments. ) qui comença o encertar una endevinalla per pagar penyora, són exemples que donen riquesa al llenguatge col·loquial dels infants. (Vegeu les targetes per fotocopiar dels annexos, al final del llibre.) Treballen la paraula coordinada amb el moviment i el ritme, amb la implicació de tot el cos

Els infants en aquest període evolutiu tenen necessitat de moure’s, de gastar energia, de realitzar activitats d’aprenentatge amb tot el cos, i, generalment, la dinàmica d’aula els fa estar molt de temps asseguts. Aixecar-se, canviar de posició, seguir un ritme amb les mans mentre parlam són activitats integrals amb tot el cos, ajuden a memoritzar i a incorporar el llenguatge més eficaçment. Perquè com tots sabem, allò que els alumnes fan és el que aprenen.

EL RITME I EL MOVIMENT AJUDEN A APRENDRE LA LLENGUA













































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES infants i que facilitin la comunicació. Es tracta de potenciar les interaccions infant-infant i infant-grup des d’un primer moment, independentment del nivell de comprensió i expressió dels infants, per damunt de la més comuna a l’aula, la de mestre-infant.

JUGANT APRENEM LA LLENGUA Hi hem inclòs diferents tipus d’agrupaments: gran grup, petit grup, parella i individual. El gran grup facilita un major control del llenguatge. El petit grup o la parella promouen la participació d’un major nombre d’infants. No hem volgut deixar de banda el joc individual, en el qual l’infant interactua i gaudeix amb si mateix. Fomenten les relacions socials i la cohesió del grup

És fonamental, en aquest sentit, la finalitat del joc. Per això, no hem proposat cap joc que creï rivalitats entre els infants, tot i que hem volgut tenir presents la motivació i el repte perquè els ajuda a superar-se a si mateixos, a estar actius, atents. Interessa atendre més la consciència del procés que els resultats. En aquest context, equivocar-se, caure en un parany s’ha d’entendre com a part del joc amb una actitud positiva i divertida. Substituïm l’eliminació d’un infant per pagar penyora, així













































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES àmbits de la seva docència: al passadís, a l’aula, al pati…, en les converses informals i en les converses més formals i estructurades. Per tant, conèixer i practicar els jocs, planificar, coordinar i decidir quins treballarà cada un, com també fer un seguiment i valoració és tasca de l’equip de mestres. Abans d’iniciar una sessió el professorat hauria de practicar els jocs. Aquesta és la millor manera de transmetre entusiasme, a la vegada que s’experimenten les dificultats dificultats i els reptes que han d’afrontar els infants. En una situació de joc dins la seva aula, el professor es responsabilitza de la conducció del grup alhora que assumeix diferents rols, com, per exemple, els de referent, observador, observador, dinamitzador, model, organitzador, organitzador, mediador me diador o moderador, moderador, dels quals destacam els següents:

ELS INFANTS DE SEGON I TERCER CICLE TAMBÉ NECESSITEN JUGAR Observador

Partir dels interessos dels infants, saber a què juguen ens dóna pautes a l’hora d’elegir quin tipus de joc convé en cada moment. També També és possible















































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES Mediador

Ha d’actuar de mediador per resoldre les situacions de conflicte derivades de la dinàmica dels jocs. Ha d’afavorir la participació de tots els alumnes i equilibrar les relacions perquè tots els infants se sentin acceptats.

ELS POEMES, LES ENDEVINALLES… SÓN MODELS LINGÜÍSTICS RICS I CREATIUS Organitzador i dinamitzador

El mestre ha de seleccionar els jocs en funció dels objectius que pretén treballar,, ha de planificar quan i com els treballar e ls ha de treballar treballar,, ha d’organitzar la sessió perquè s’adeqüi a les necessitats dels seus alumnes i ha de crear













































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES · Considerar el grau de confiança que senti l’infant davant el grup per a l’èxit de participació en els jocs Perquè l’infant vulgui participar i expressar expressar-se -se s’ha de sentir segur i

relaxat. Cal evitar la inseguretat que pot generar en alguns infants constatar que tothom està pendent de la seva in tervenció. Ser protagonista del joc en gran grup pot produir una tensió afegida per l’expectació que se centra en ell. En canvi, un treball en petit grup

disminueix la tensió. · Utilitzar les estratègies lingüístiques Finalment, per assegurar la comprensió i expressió de tots els alumnes, el mestre, com a especialist especialistaa en llengua i coneixedor de les estratègies lingüístiques, les ha d’utilitzar i saber quan convé intervenir sense interrompre la dinàmica del joc. (Vegeu l’annex 1, en el qual indicam una selecció d'estratègies per treballar la llengua oral en una situació

























































































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES Per facilitar la selecció dels jocs hem elaborat un quadre resum de tots els jocs que en sintetitza de forma gràfica les característiques. A l’eix vertical trobareu la tipologia amb tots els jocs enumerats seguint el mateix ordre de les fitxes i del DVD. Hem optat per agrupar els diferents jocs a partir de prioritzar una de les seves característiques, encara que aquest agrupament és arbitrari i en podríem haver decidit un altre. En tot cas hem intentat que sigui pràctic i funcional. A l’eix horitzontal hem ressaltat els aspectes que donen una informació ràpida i general: agrupament i espai, interacció, característiques generals del joc i aspectes lingüístics que es treballen.













































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES Jo c s

c o l l e d i v n a C

Agrupament i espai

Inter In terac acci cióó

Caracte Cara cteríríst stiq ique uess generals del joc

JO ESTIM EN SECRET

I-GG

Mogut D’atenció

LA CASA ES CREMA

I-GG

Mogut Gestos associats

L’HOSPITAL

I-I I-GG

Mogut D’atenció

MUDANÇA PER A TOTHOM

I-I I-GG

Mogut D’atenció

Aspectes Lingüístics

Pàg.

Repetir el ritual inicial Construir frases descriptives Ampliar vocabulari Improvisar una història Ampliar vocabulari Improvisar una història Repetir un diàleg

27

29

31 33















































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES Jo c s

r a n i v e d n E

Agrupament Int Intera eracci ccióó i espai

PASSAR LA FRONTERA

I-I I-GG

QUIN CARTELL

I-I I-GG

Caracterí Caract erísti stique quess generals del joc

Tranquil D’atenció


Construir frases interrogatives adreçades a saber una clau Mogut Expressar D’atenció diferents Desplaçament estats

Pàg.

57

59















































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES Jocs e t c e j b o n u r a s s a P

Agrupament Intera Interacció cció Carac Característ terístiques iques i espai generals del joc


Pàg.

PILOTA ENCADENADA

I-I I-GG

Tranquil Encadenat Llançar una pilota

Discriminar fonèticament i treballar les síl . labes

87

UN CARRO CARREGAT

I-I I-GG

Tranquil Amb ritme Passar diver-

Memoritzar un embarbussament

89















































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES Jocs

TAM-TAM

s c i m t

TIMBO, TIMBO

Agrupament Int Intera eracci ccióó i espai

I-I

Caracterí Caract erísti stique quess generals del joc


Pàg.

Tranquil Moviment rítmic de mans

Memoritzar un poema

115

Tranquil Moviments rítmics de dits

Memoritzar una cantarella

117





























































































































































































I-GG

1

































































































I-GG

2























































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































Instruccions













































El rei mana













































I-GG

16

• Pronunciar Pronunciar correc correctament tament la frase frase del ritual. ritual. • Donar or ordres dres tant tant ràpid com com es pugui per fer fer caure en un parany parany els altres. • Posar atenció atenció en les instru instruccions ccions rebu rebudes. des. • Amp Amplia liarr vocabula vocabulari ri d’accio d’accions. ns.

Descripcio 1. Triam un infant que ha de fer de rei i s'ha de col .locar davant els

altres.

2. El rei dóna ordre rere ordre dient:

"El rei mana que… faceu un bot! El rei mana que… us faceu una besada!" 3. Quan

l’ordre ve precedida per la frase "el rei mana que…", tots els jugadors l’han d’obeir. Però si el rei dóna l’ordre sense fer servir l’entrada, per exemple dient: "tothom acotat!", Ningú no ha de fer- li cas. Els jugadors han d’estar molt atents per no equivocar-se. que mana o una altra cosa per fer que s’equivoquin els altres jugadors.

4. El rei, a més de donar les ordres cada cop més ràpid, pot fer allò

5. Podem acordar que l’infant que s’equivoqui, pagui una penyora.

Material Cap.

Suggeriments • Abans de jugar podem podem fer una llista de les accions que podem realitzar dins l’aula, com per exemple botar, estirar-se, caminar, tocar, fer una besada, riure, plorar, gemegar, acotar-se, tocar, pujar... O bé agafar les que apareixen a les targetes d’accions de l’annex 12.













































El robot













































I-I I-GG

17

• Saber donar instruccions seqüenciades per tal que un altre infant les faci.

Descripcio 1. Presentam el joc fent una conversa i demanam: "què és un robot?

Com funciona un robot? Com podríem dirigir un robot amb la veu?" 2.Triam l’infant que ha de fer de robot i el feim sortir de l’aula. 3. El grup es posa d’acord amb un objectiu, que és el que haurà de

realitzar el nostre robot. 4. Cada

infant ha de donar una sola ordre que només impliqui una acció, i així successivament.

5. El

joc acaba quan el robot executa l’ordre que ens havíem proposat.

Exemple

Objectiu: anar fins a la finestra i obrir-la o tancar-la. — Aixeca el peu dret. — Avança el peu dret. — Posa el peu dret en terra. — Aixeca el peu esquerre…

Material Cap.

Suggeriments • Aquest Aquest joc implica implica saber desglossar desglossar les les accions i no anticipar anticipar les unes unes a les altres, per la qual cosa convé practicar abans aquestes seqüències. • Podem fer activitats activitats relacion relacionades ades amb fotografies fotografies o dibuixos dibuixos de màquines màquines i/o robots, i dibuixar i dissenyar màquines i robots entre tot el grup. • Podem invertir invertir els rols rols i fer que un infant doni les instruccions instruccions a tot el grup de robots.



























































































Paraula i gest













































Eco a les

muntanyes













































I - PG PG-PG

18

• Repr Reproduir oduir les frases frases i els gestos que ens envia envia l’emissor l’emissor.. • Prod Produir uir un missat missatge ge impro improvisat visat..

Descripcio 1. Els infants es col.loquen en un semicercle ample que es subdivideix en

quatre grups de manera que es vegin tots. 2. El conductor del joc, se situa davant i emet una frase curta acompanyada

d’un gest que el grup de davant ha de repetir i llançar cap a un altre grup. Aquest segon grup envia la frase al tercer grup i aquest al quart, que l’ha de tornar tor nar al primer. 3. Aquest llança una nova frase i es repeteix la seqüència fins que s’acaba

el missatge. 4. Quan

dominem el joc podem augmentar la dificultat fent que el conductor emeti un altre eco abans que l’anterior li hagi retornat.

Exemple

— Hola! — Som aquí! — Com va? — Fa fred! Vegeu més exemples en l'annex 15.

Material Cap.













































La vaca

sense cap taca















































I-I I-GG

19

• Repetir el ritual ritual lingüístic lingüístic amb totes totes les paraules paraules i els gestos gestos i canviarcanviarlo segons els interlocutors. • Observ Observar ar atentament atentament els els canvis que es van prod produint. uint. • Pron Pronunciar unciar corre correctamen ctamentt la frase frase del ritual ritual..

Descripcio 1. Cada participant s’enumera. 2. El

primer infant comença el joc i es dirigeix a un infant dient: "la vaca sense cap taca número 1" (el seu número) "saluda" (gest de saludar) "la vaca sense cap taca número…" (el número de l’infant a qui es dirigeix).

3. A continuació, aquest ha de

repetir el ritual lingüístic i gestual, canviant la numeració per la seva i la d’un altre.

4. La

dificultat del joc consisteix a recordar la numeració dels altres, el ritual lingüístic que es repeteix, els canvis de numeració, els gestos i la incorporació de les errades en forma de taques que s’han d’anomenar quan es diu el ritual.

























































































I-I I-GG

20

• Improvisar Improvisar noms d’ofici d’oficiss acompanyats acompanyats de gestos gestos relaci relacionats onats amb les les accions que es realitzen. • Ampli Ampliar ar el vocabu vocabulari lari referit referit a oficis. oficis. • Pron Pronunciar unciar correc correctament tament les les frases del del ritual. ritual.

Descripcio 1. L’infant que comença el joc diu en veu alta: "mon pare és ferrer i fa així",

mentre fa un moviment relacionat amb l’ofici de ferrer. ferrer. 2. Tots

imiten el moviment i passa el torn al següent.

3. L’infant

següent continua: "son pare és ferrer i fa així", mentre tots repeteixen el gest, i afegeix un altre ofici que pot fer son pare o sa mare, com per exemple: "ma mare és fustera i fa així" (aquest altre gest també l’ha d’imitar tothom).

4. Per

torn, cada un repeteix l’ofici anterior i en diu un de nou fins acabar tota la rotlada.

Lletra













































NAS peu













































I-I I-GG

21

• Verbali erbalitzar tzar una part part del cos assenyalan assenyalant-ne t-ne una de diferent diferent.. • Centra Centrarr l’atenció l’atenció en els gestos gestos que que fa el veïnat veïnat i no en el que que diu. • Conso Consolidar lidar el vocabul vocabulari ari de les parts parts del cos cos i de la roba. roba.

Descripcio 1. Els infants es col .loquen en rotlo. 2. Qui comença el joc diu: "aquest és el meu nas", però assenyalant

qualsevol altra part del cos, per exemple el peu. 3. A

continuació, el seu company de la dreta ha d’assenyalar la part del cos que ha dit el de l’esquerra mentre diu un altra part del cos.

Exemple

Assenyala el nas mentre diu: "aquest és el meu braç".I així successivament fins que tots hagin participat. Qui s’equivoca tant en la paraula com en el gest paga penyora. (Vegeu les targetes de penyores de l’annex 6.)

Material



























































































Passar un

























































































22

I-I I-GG

• Pronunciar Pronunciar correc correctament tament i memorit memoritzar zar el poema. poema. • Segui Seguirr la pulsació pulsació de negra negra mentre mentre es recita recita el poema. poema.

Descripcio 1. Distribuïm els infants en rotlo i un es col .loca

enmig.

2. Els infants que són en el rotlo han de posar el palmell de la mà esquerra

fent forma de cocó per amunt. 3. Amb

els dits junts de la mà dreta han de fer el gest d’agafar damunt la seva mà esquerra i d’amollar damunt la mà esquerra del veí. Tots Tots alhora, amb pulsació de negra, feim els el s moviments indicats recitant el poema "Ball rodó de la bicicleta" (a cada vers hi ha d’haver dues pulsacions).



























































































I-I I-GG

23

• Est Estimu imular lar l’expr l’express essió ió oral. oral. • Const Construir ruir frases amb objectes objectes que tenguin tenguin característiqu característiques es similars. similars.

Descripcio 1. La mestra o el mestre estira els braços i fa com si agafàs alguna cosa















































Embarbussaments















































I-I I-GG

24

• Aprendre Aprendre els els embarbussame embarbussaments nts amb una dicció dicció acurada. acurada. • Anali Analitzar tzar el doble doble sentit sentit de les paraules paraules i gaudir gaudir amb la seva sonoritat sonoritat.. • Pro Produir duir altres altres expression expressionss i formes de dir els embarbussame embarbussaments. nts.

Descripcio















































L'anell















































I-I I-GG

25

• Pronunciar Pronunciar correct correctament ament i memoritza memoritzarr la cantarella. cantarella. • Seguir el ritme ritme marcat marcat mentre mentre es recita recita la cantarella cantarella..

Descripcio conductorr 1. Els infants se situen en rotlo drets molt a prop un de l’altre. El conducto

































































































I-I I-GG

26

































































































I-I I-GG

27























































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc ora rall MES ,

:

Hi ha tot un ventall d’estratègies lingüístiques dins qualsevol procés d’ensenyament - aprenentatge que cal recordar recordar.. Per això, hem seleccionat les que hem considerat més adients per treballar la llengua en una situació de joc del llibre Una llengua llengua ens uneix... i com l’aprenem. Aquestes estratègies lingüístiques les hi podeu trobar en el llibre més desenvolupades. També en podeu trobar exemples amb imatges en el vídeo del mateix nom. (Vegeu bibiografia i altres recursos.) Durant el joc podeu utilitzar algunes de les estratègies lingüístiques següents: • Fer un gest gest per per indicar indicar a l’alumne l’alumne la seva seva entrada. entrada. • Usar els referents d’aula per tal de donar pistes, recor recordar dar els jocs i les seves normes. Donen seguretat i autonomia. • Animar a fer llistes de paraules per ampliar el vocabulari d’un mateix camp semàntic. • Fomentar la conversa conversa i el diàleg diàleg entre els infants en la preparació preparació i valoració dels jocs. • Corregir subtilmen subtilmentt l’infant l’ajuda a millorar millorar la seva producci producció. ó. • Fer preguntes preguntes tancades tancades i obertes obertes per ajudar els infants infants a expressar expressar-se -se oralment. • Crear context context i expectativ expectatives es per introduir introduir el joc i motivar motivar la participació participació de l’alumne. Per exemple amb una sorpresa, amb una endevinalla, un ritual. • Gesticula Gesticularr i fer que el llenguatg llenguatgee sigui més expres expressiu siu per afavorir afavorir la













































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES

• Fer repetir els rituals del joc i d’atenció per ajudar a la memorització, la dicció i la fonètica. • Promoure Promoure l’ajuda l’ajuda dels altres altres per per aprendre aprendre llengua llengua i crear un clima clima de col·laboració i cooperació. • Donar pistes pistes perquè perquè els infants infants puguin continuar continuar jugant. jugant. • Interpretar Interpretar i ampliar ampliar la idea dels dels alumnes perquè aquesta aquesta sigui sigui més entenedora. • Proposar Proposar una frase frase o paraula sense sense acabar i donar donar l’oportunit l’oportunitat at a l’infant l’infant perquè la completi.













































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES ANNEX 2 - Normes de com jugar Us presentam una petita mostra de normes de com jugar, només a tall d’exemple. És convenient que pacteu les vostres amb els infants. La finalitat d’aquestes és donar més fluïdesa al joc i crear un ambient segur i solidari.

TOTHOM HI PARTICIP ARTICIPA, A, CADASCÚ EN EL SEU NIVELL SI ENS EQUIVOCAM EQUIVOC AM NO PASSA RES EQUIVOCAR-SE FORMA PART DEL JOC NO ENS REIM DE LES ERRADES DELS ALTRES ALTRES RESPECTAM LES APORTACIONS DELS ALTRES COL·LABORAM PERQUÈ LA DINÀMICA DEL JOC SIGUI ÀGIL I DIVERTIDA ESCOLTAM I ENS CONCENTRAM SEGUIM LES NORMES I INSTRUCCIONS INICIALS DEL JOC COL·LABORAM AMB ELS ALTRES

























































































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc ora rall MES ANNEX 3 - Expressions de joc Hi ha tot un seguit de frases i locucions referides al joc, a la manera de jugar, a l’espai que s’ocupa, als agrupaments i a la manera de triar.

Agrupaments Tots junts Tots alhora a lhora Fer parelles D’un en un Amb el de devora Formes selectives Fer-ho a sorts Cara o creu Tu ets mà, ets mà, som mà (tu comences) Vols Vo ls parells, senars El qui primer tocarà… (fusta) serà el capità Qui treu busca? Hem de voleiar! Assenyala territori Cau Casa Mare! Salvat! De començament o durant el joc No badis! Endevina! Vius!















































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc ora rall MES Qui para? Qui perd para! Tocar mare! Fer figa! De cop (per ara, ja!) Fer embulls Fer trampa, trampós Quina xurra Quina sort

Amb el cos Fer cadena Fer renglera Fer una teringa Anar de bracet Acabament Hem guanyat Eliminat Pagues penyora Encantar penyores De mel i sucre Temporal













































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc ora rall MES ANNEX 4 - Maneres de triar i de fer grups Aquí teniu alguns exemples per veure a qui li toca començar a jugar o per fer agrupaments.

AMB ALGUN OBJECTE Un pal Dos infants col·loquen successivament les mans a un pal, un i després l’altre. Guanya el primer que arriba a dalt de tot. Una pedra Un infant amb les mans darrera es col·loca una pedra a una de les dues mans. Després les mostra amb els punys tancats. L’altre infant ha d’endevinar on ha amagat la pedra o l’objecte petit. Treure busca b usca Necessitam tantes busques com jugadors, una ha de ser més gran que les altres. El jugador a qui li toca la busca gran guanya. Cara o creu Un jugador tria cara i l’altre creu, tiram una moneda en l’aire i guanya el que endevina qui ha sortit.

AMB JOCS Or i plata Es col·loquen dos infants un davant l’altre, per torns van fent passes, posant el taló just davant la punta. Guanya qui col·loca la punta de la seva sabata damunt la de l’altre jugador.













































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc ora rall MES Trenta i alou, sa banya i es bou És igual que el joc anterior, només varia la cançoneta. Vint-i-set i l’ou És igual que el joc anterior, però només comptam fins a vint-i-set.

AMB CANTARELLES Un infant fa la cantarella mentre assenyala els jugadors amb el dit, el darrer que assenyala és el que surt defora. Vegeu la lletra adaptada a les targetes per fotocopiar que trobereu en l’annex 5, extretes dels reculls següents: “Taronja, “T aronja, esponja” d’Estrades i Serrano Serrano (2001). Jocs i moixonies. “Xibricú” d’Allué (2000). Un, dos, tres, pica paret..................... paret. .................... “Me n’anava vora, vora”, “Moix, coix”, “Pim, pam”, “Mariner” i “Segons s’espiga” del Cançoner popular de Mallorca (1981). “Trenta i alou”, “Una puça va botar”, “Un, dos, tres, quatre” i “En es mercat” de Barceló i Forteza (1993) Cançons i jocs populars de les Illes Balears. “Uni, dori”, popular.

DIFERENTS MANERES DE FER GRUPS Paquets El mestre o un infant diu: “paquets de…” Els infants que juguen han de fer grups del nombre que diguin. Per criteris El mestre o un infant diu un criteri i la resta del grup s’ha d’agrupar d’acord amb aquest. Per exemple: “infants que duen roba de color vermell”. Targetes













































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc ora rall MES ANNEX 5 - Cantarelles

CANTARELLES

CANTARELLES

TARONJA, ESPONJA, CABDELL DE FIL CENT I MIL.

ME N’ANAV N’A NAVA A VORA VORA, PER DAMUNT UN CAMÍ NOU. ENVIT I TRUC I VAL NOU! LA RESTA FLORS I JOC FORA!

CANTARELLES

CANTARELLES

(EN SILENCI, UN, DOS, TRES…) —PROU! QUINZE, SETZE… VINT-I-VUIT, VINT-I-NOU. TRENTA I ALOU, SA BANYA I ES BOU.

UNA PUÇA VA BOTAR I VA ROMPRE UN MITJÀ. QUANTES MONEDES LI VAREN FER PAGAR? —CINC UNA, DUES, TRES, QUATRE, CINC.

A T A EL L E

A T A EL L E













































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES















































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES

CANTARELLES

CANTARELLES

MOIX, COIX, POTA RODONA PASSA PER L’ONA. REI PASSAVA, PEDRA PEDR A BADAV BA DAVA, A, MOIX, COIX, UN RAIG DE MEL VÉS AL CEL.

PLOM! XIBRICÚ, XIBRICÀ. XIBRICURI CURI FA. XIBRICURI CURI FETA. XIBRICURI CURI FA.

CANTARELLES

CANTARELLES

UN, DOS, TRES, QUATRE, DE SEGAR EN VE EL BATRE. SEGAREM, BA BATREM, TREM,

UNI, DORI, TERI, CUTERI,













































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES













































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES ANNEX 6

- Penyores

En alguns dels jocs quan un infant s’equivoca ha de deixar alguna pertinença enmig, anomenada penyora. Quan el joc ha acabat, per rescatar la penyora ha de realitzar alguna prova. Les penyores són una solució per evitar que quedin eliminats els infants que s’equivoquen en el joc. D’aquesta manera poden continuar jugant i quan acaba la partida han de fer les proves que el grup els imposa. Els errors no s’han de percebre com una qüestió de la persona. Es tracta de superar la por de fallar i el sentiment de fracàs, els errors s’han de viure amb una actitud positiva i divertida i com a part del joc. És útil acordar prèviament les penyores i pactar pactar-les. -les. .............. En el material complementari us oferim targetes amb penyores, la majoria de les quals incorporen producció lingüística............................ lingüística. ...........................













































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES –– De qui és aquesta penyora? –– Meva i de vostè. –– Què faríem per cobrar-la? –– El que vostè voldrà.

–– De qui és aquesta penyora? –– Meva i de vostè –– I què farà vostè per ella? –– El que vostè manarà –– I quina feina farà?

L’infant que vulgui rescatar la penyora ha d’agafar una targeta del munt de penyores, l’ha de llegir i executar.













































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES

PENYORES ENCERTA UNA ENDEVINALLA.

PENYORES IMITA ALGUN OFICI:

PENYORES DIGUES UN EMBARBUSSAMENT.

PENYORES FES UN REDOLÍ















































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES













































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES

PENYORES RECITA AMB UNA ENTONACIÓ CORRECTA UN POEMA CURT.

PENYORES DESPLAÇA’T COM UN ANIMAL: GRANOTA, GRANOT A, CANGUR, GAVINA, ELEF E LEFANT… ANT…













































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES













































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES

PEXECUTA E N QUATRE Y O RACCIONS ES

PENYORES

DESPRÉS D’ESCOL D’ESCOLTTAR-LES ORALMENT SEGUINT L’ORDRE ESTABLERT. EXEMPLE: FES DEU PASSES DE GEGANT, TRES BOTS DE CANGUR, UNA VOLTA I CAMINA QUATRE PASSES CAP ENRERE.

LLANÇA UNA PILOTA EN L’AIRE I ABANS D’AGAFAR-LA FES UNA MAMBALLETA (AL DARRERE, AL DAVANT, PER DAVALL UNA CAMA…)













































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES















































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES ANNEX 7 - Eendevinalles Les endevinalles, per l’enigma que plantegen, esdevenen un joc en si mateixes i un recurs lingüístic extraordinari. En aquest programa proposam utilitzar-les utilitzar-les per pagar penyora tot i que es poden aprofitar per crear situacions de joc noves.















































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc ora rall MES

9. Sol anar amb els que van lluny, i els obliga a tancar el puny.................................La maleta 10. Una punta, dues puntes















































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES

ENDEVINALLES ENDEVINALLES















































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES















































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES

ENDEVINALLES ENDEVINALLES

















































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES

















































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES

















































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES

















































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES

















































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES







































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES

Guaitar

Llenegar

Estirar

Menjar

Fermar

Llegir













































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES













































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES

Plorar

Pentinar-se

Pescar

Riure

Pujar

Regar













































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES













































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES

Asseure's

Suar

Saludar

Xutar

Xiular

Tremolar















































Ser joc

MES Cada j

i paraula

un oc oral MES





Cada Mes Un Joc Oral

Recommend Documents