B u s s c ca l e a s es sol uc io n s
ur r i i o s o ia del s C u s o os ! s !
a G u a l a
EL JOC DELS IBERS
e p Pr e a r a
’
t p
Abans de començar omple el teu carnet d’iber
Carnet Iber EL MEU ANIMAL MÀGIC:
EL MEU NOM
CAVALL: Era un símbol de poder poder.. Estava reservat als ibers més poderosos.
EL MEU NOM IBER
BOU: El feien servir per treballar el camp. També tenien carros tirats per bous.
Alguns noms ibers: Enasagim, Suisetarten, Nesille, Indibil, Mandoni, Amusic, Bilistages, Biurbor i Balartiger Balartiger..
LLOP: Era temut i adorat. Les monedes encunyades a Iltirta porten un llop.
SÓC DE LA TRIBU DELS
ÀGUILA: Segurament representava pels ibers el déu del cel.
Trobaràs la teva tribu al mapa de Catalunya que hi ha a la carpeta de “La increïble ruta dels ibers”.
Les teves primeres paraules N e i d d i i n n
i u
l s d i r
e i c c u u
l n i e
en iber:
a g i r a r a a i e g i e e o c n b a l b i ·
· · r · r l b i i a u s r i ·
·
r !
er e j j u g a r
r
Inscripció d’una ceràmica del poblat d’Ullastret. El seu significat és un misteri!
!
u
AMICS
J o
i
c e n t o n v n
O
p a d e
ENEMICS
Als ibers els agradava comerciar amb mercaders que arribaven des de molt lluny a la Península. D’aquests intercanvis va sorgir la cultura ibera. Però no tots van venir amb les mateixes intencions... Trobaràs els amics i els enemics dels ibers al final del laberint
fenicis
AMICS.
Coneguts com “Els senyors del mar”, van travessar tot el Mediterrani. Van fundar ciutats al sud d’Espanya i a Eivissa, des d’on comerciaven amb els ibers del nord.
romans
OLT T AMICS. MOL
Van fundar la ciutat d’Empúries, al nord de Catalunya. La seva influència fou molt positiva en les arts i en el comerç dels ibers. Van introduir l’ús de la moneda.
grecs
NO ET REFIÏS...
Es van establir a la península Ibèrica i, en poc temps, van controlar totes les tribus del sud. Després les van utilitzar per fer la guerra als romans.
cartaginesos
ELS CONQUERIDORS .
Van desembarcar a la Península per lluitar contra els cartaginesos, que eren els seus enemics. Però després es van quedar i van imposar la seva cultura. Va ser la fi dels ibers.
re m e m t t pensis que é r a n a n d
N o e
i f i e r re n n
ts t a t u s
!
Com EREN els IBERS La majoria dels ibers eren pagesos i ramaders. Hi havia una elit d’ibers més poderosos, que controlava el comerç i prenia les decisions de guerra. Els poderosos vivien en poblats fortificats. Marca el dibuix equivocat que s’ha colat en cada fila
QUÈ MENJAVEN?
patates
e g
e v t e f e s
et ar i à à ! !
-
vi
pa i galetes
carn de cérvol
llenties
túniques
cinturons
collars
pantalons
paper
eines del camp
ceràmica
armes
COM ES VESTIEN?
braçalets
QUÈ FEIEN?
teixits
COM COMERCIAVEN?
!
e e e
b e
amb monedes
bitllets
contractes de venda
sal
intercanvi de productes
EL JOC DE
L’ARQUEÒLEG
Els arqueòlegs són una mica com els detectius. Investiguen les pistes i descobreixen coses sorprenents allà on tothom només hi veu un grapat de pedres. Vols fer d’arqueòleg? Segueix aquestes pistes. Marca les pistes que trobis en la teva fitxa arqueològica
s ta 1 is P i oses io e r i te s t is Les m i res. e res de ped le i l f es le s d e l ts e t re a r pa es p le l
e n re e n o n e r ue u q iq i nd I nd a r t pa a p na e r u n fe ie n f s so l ie rs be r s i be ls cases. E l a a m b ta es t re a r la a i l ra r d e pe p b m a t e re r a pa p a la d e l ).. la ) a l la pa i p a i ra e r r te a d e t ja e j re ba r r b o ad ( ba
4
7
a2 ta s t is P i s rs be r . E l lss i be a ra r r e te t e d s e te t s e R s: ts o t vo o v to r t e n se r v i r ie e i Fe s. F
ns e n mao n ie e n i te no t no la. a l la pa ad a a m b p ta ac t pa a co m p ra e r r te ocs d e t lo b l s i ts e n t te s t is es i re e n r re l,, e r so l l a e s r r a c e s s a E n ò rò e r pe r,, p o r lo a ca l la i d e l i d e re r f l f l e d n e ve v a la l l l ï a ’ha n es s ha le s seg l ls as d e l pa l p a m b e l t.. os t po d esco m p
a3 ta s t is P i a d e ta o r t po a p la e u se r l De D . t. t i u b i a p s e xò n U e r a i xò pe c, p rc l’’a r e n l ie x i e i x ne o co n no s n rs be r s i be ls a ta us t la casa. E l la ind a d e f us l nd i a l l na m b u n a , s e te t i i t e pe p s e te t r o po e n p ie e i fe f e ue u r q i r o l d vo xò v s. A i xò e pe l p l e r a ta t r o po p u s a. e r ra pe p o m b r no e n pe a e n p va a v ta t s e s e s a c s e le l e o r d io e r i te in t ’ n l’ i l
a 4 ta s t is P i s rs be r cases: E l lss i be s e le l e d t n a ta t l o v l ie n A les i so l ie a l le ra s a m b m u r ts t
a la o b l po s p ls e n e l ie eg i te o t ro p r la. S i a l la ra a m u r la d es a l a g e pe p s e s a c s e le l r r u i r s t r res, t re ns co n es a l t le e l ue u d a q ud x u g r u i x s é m t m t e re r a pa p a na n u es be ro b t ro la. a l la ra a m u r la a r t d e l pa a p va v a m r o fo f , t, t n e m a ra r seg u
3
Fitxa ar q qu eològ ica Pis isttes identif icades: N om del p po oblat inv estig at
Pa r re ts d e ca ses
Restes d e Tor r re s d e mur a a l ll l es d ef en sa
Pous o cister n ne s
Esquel ets
V es a mb compte, n o sig ui que e t tr obis un n iiber r v v iu!
E h
! S
2
1
5
i t r o b
e s un
o s , és m e u u !
6
P i is t a a 5 So t t a a t er r ra ! En a a
l g l gu n u e n s c a s’h a an t r as es n ro ba t t en t te r r r a a t t s e s q u d ’in f e l e t s fa n a t n t s mor t ts en n éix e r . El s g r t a am bé f eien re c s a qu est r it u u a a l l p er pr opic ia r l a a f ec u un d n i t a d r at t d e l es f a am í l l ies.
P i i st a a 6 A l cen t t r re de la ca sa h a av e v r -h i l a . Sol ia a l l la r a d e f o r
c per d on a l ’h a ab it a ar c a r at al t g e l or a g . A sobr e h i c o l · l o o t r c av a e v n g r ro ssos d e c ra v a e v s er à àm ic a a esc a al l f f a t a ts a l l f oc .
P i i st a a 7 A i i g gu a u . El s iber s s’a a ss
eg u pr ov eï men t ur a r v a e v n el t d ’a ig u ua a mb pou a c on st r s, c ist er n ru in t u ne s o t el s pobl a a t t s p r o p Bu sc a d e l l l a a a l a c c s o r iu s. a f on t t d ’a ig u ua d el t eu p a obl a at t .
Ll a a r rs d e f oc
m b
L‘AR ART T
S ó c
a l o p l
el s u l ll a
l
u n
DELS
l s b
e n n e
s m m o l la t t s s! !
Ibers
Als ibers els agradava decorar els vasos de ceràmica amb escenes de caça, lluites entre guerrers, rituals... També dibuixaven motius geomètrics i florals que potser feien servir en els seus vestits.
Completa aquestes escenes amb animals o amb altres guerrers ibers
l l v o a m m ? e n e t ? a n i g l e n n r i u c a ç a Q
ho! D ib u i xa-
Dibuixa el teu kalathos amb motius típics de la decoració ibera. El kalathos és una de les ceràmiques més populars dels ibers. La seva forma fa pensar en un barret de copa invertit. Es creu que feien el vorell tan gran per poder tapar el vas amb pells lligades amb cordills.
a r l l l a a b a r t a a v a u i t l u d l l a a r r a n a s a g n s d ’ a l s e s a b e r o t s i b g ue r ra e r a b e s d s s s l e s n P A iee n da fe i
Dib Di buixa ixa-l -l a!
l s i e n e l be b r e n r s
v
e
! !
u
q , s c
i
C or r e u
m a
Q u
è p e s
a
d e
t
s
,
N
d
i e x i d g i e a a m a l r n e i
d
f
n
o
Desc ob r re i ix x
e l l m i s st t e r e i r
ur i r dels C u i o s l a G u ia o s
L‘escriptura IBERA a
És una escriptura ben estranya, hi ha signes que representen lletres, vocals i consonants, i signes que representen síl·labes. La podem llegir, però no la podem entendre. Vols aprendre a parlar iber?
Pronunciació
dels signes més utilitzats pels ibers del nord
*
No hi ha signes dobles, el que passa és que alguns varien segons les inscripcions. Per exemple: i sonen “a”, i sonen “l”...
a
r´
ke
to
e
n
ki
tu
i
m
ko
ba
o
?
ku
be
u
s
ta
bi
l
s´
te
bo
r
ka
ti
bu
Utilitza l’alfabet iber per descobrir com pronunciar aquestes inscripcions.
P
d r
a
e
ió O b inscr i pc i ó L
a m
O L A
M
A
L
E
A U
T
È P
R
E
P
A
T
N A
S .
a
r
d e
p e d
a l e t
s E
È R
D
D G O
O
D
.
A
