Ser joc
i paraula
Cada
MES joc un oral MES
Ser joc
i paraula
Cada
MES un joc oral MES MINISTERIO DE TRABAJO Y ASUNTOS SOCIALES
FELIPA FLEXAS, CATALINA QUETGLAS I MAGDA SOLANAS Il . lustracions de Pep Miquel Garau
Edició: desembre de 2007 Conselleria d’Educació i Cultura de l’edició: · Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears · Direcció General d’Innovació · Direcció General d’Ordenació, Administració i Inspecció Educativa Servei d’Enssenyament del Català Equip de suport a la Llengua del text: Felipa Flexas Vives, Catalina Quetglas Sureda i Magda Solanas i Mestre de les il·lustracions i del disseny: Pep Miquel Garau Salom del pròleg: Felip Munar i Munar Assessorament lingüístic: M. Pilar López Sastre Imprès a: amadip.esment Dipòsit legal: PM-3074-2007 ISBN: 978-84-96816-45-9
Sumari Pròleg .......................................................................................5 Agraïments ...............................................................................9 Presentació.............................................................................11 Per què aquests jocs?............................................................12 El rol del professorat ..............................................................14 Materials didàctics que componen el llibre............................17 QUADRE RESUM DE TOTS ELS JOCS
Característiques generals dels jocs .......................................19 FITXES DE TOTS ELS JOCS Canvi de lloc
1.Jo estim en secret ..............................................................26 2.La casa es crema ................................................................28 3.L’hospital.............................................................................30 4.Mudança per a tothom........................................................32 5.Una mirada..........................................................................34 6.Va de redolins......................................................................36 Concentració, atenció i memòria
7.Carusses .............................................................................40 8.De l’Havana.........................................................................42 9.Què ha desaparegut?..........................................................44 Endevinar
10.Daixonar ............................................................................48 11.De què parlam?.................................................................50 12.Detectiu, detectiu..............................................................52 13.Endevina de què va...........................................................54 14.Passar la frontera ..............................................................56 15.Quin cartell duc?...............................................................58 Instruccions
16.El rei mana.........................................................................62 17.El robot..............................................................................64 Paraula i gest
18.Eco a les muntanyes.........................................................68 19.La vaca sense cap taca ....................................................70 20.Mon pare és ferrer.............................................................72 21.Nas peu.............................................................................74 Passar un objecte
22.Ball rodó de la bicicleta.....................................................78
23.El regal màgic....................................................................80 24.Embarbussaments ............................................................82 25.L’anell ................................................................................84 26.Pilota encadenada ............................................................86 27.Un carro carregat .............................................................88 Preguntes i respostes
28.Això és un disbarat ...........................................................92 29.Ni sí ni no ..........................................................................94 30.Per aquí m’han demanat...................................................96 Rítmics
31.Aquest per a mi, aquest per a tu.....................................100 32.Carabassa .......................................................................102 33.El dit del cor ....................................................................104 34.La notícia.........................................................................106 35.Les espines del peix........................................................108 36.Pau Pere..........................................................................110 37.Pedra, paper paper,, estisores ...................................................112 38.Tam-tam 38.T am-tam ..........................................................................114 39.Timbo, timbo...................................................................116 40.Vols que et mostri una cançó?........................................118 ANNEXOS
(Targetes i documents complementaris) 1. Estrat Estratègies ègies lingüíst lingüístiques iques ...... ............. ............. ............ ............ ............ ............ ............ ......121 121 2. Normes de com jugar.. jugar........ ............. ............. ............ ............ ............ ............ ............ .........123 ...123 3. Expr Expressio essions ns de joc joc...... ............ ............. ............. ............ ............ ............ ............ ............ .........125 ...125 4. Maner Maneres es de triar i de fer grups grups...... ............ ............ ............ ............ ............ ..........12 ....1277 5. Cantar Cantarelles elles ...... ............ ............ ............ ............. ............. ............ ............ ............ ............ ............ .........129 ...129 6. Penyor Penyores es ...... ............ ............ ............ ............ ............. ............. ............ ............ ............ ............ ............ ......133 133 7. Endevi Endevinalles nalles ...... ............ ............ ............ ............. ............. ............ ............ ............ ............ ............ .......141 .141 8. Dites i redo redolins...... lins............ ............ ............. ............. ............ ............ ............ ............ ............ ..........14 ....1499 9. Embarbussaments ..........................................................155 10.Poemes i gloses ..............................................................161 11.Vocabulari 11.Vo cabulari de l’hospital ...................................................167 12.Accions............................................................................175 13.Poema: "T "Truita" ruita" ...............................................................187 14.Cartells amb estats d’ànim .............................................191 15.Eco a les muntanyes muntanyes .......................................................193 Bibliografia ...........................................................................195 Altres recursos .....................................................................197 Fonts ....................................................................................198
Ser joc
MES Cada j
i paraula
un oc ora rall MES Proleg El joc infantil és el mitjà d’expressió, instrument de coneixements, factor de socialització, regulador i compensador de l’afectivitat, un efectiu instrument de desenvolupament de les estructures del moviment; en una paraula, resulta un mitjà essencial d’organització, desenvolupament i afirmació de la personalitat.
(O. Zapata) Jugar, divertir-se, relacionar-se, significar, adaptar-se i també aprendre,
són formes verbals que caracteritzen la part més profunda de l’ésser humà. No obstant això, darrere l’aparent simplicitat de l’acció de jugar i del joc mateix s’amaguen la incertesa i la complexitat quan es tracta de concretarconcretarne el concepte, tan universal i elàstic, tan versàtil com de múltiples significats. Després de l’ homo homo faber , l’ l ’ homo homo ludens, com va definir-lo J. Huizinga, segons el qual la cultura humana sorgeix del joc. Després del joc, la festa. El joc ens transporta a un espai i un temps plens d’emocions que suren en l’inconscient personal i col·lectiu i que reviuen tot just són recordades. Qui resta lleial al seu temps de jocs és capaç de refer amistats llunyanes: aquells amb qui hem compartit jocs difícilment són exclosos de la pròpia intimitat. 1 I això és el que esdevé al grup d’infants quan a través del joc aprenen a compartir, a ponderar, a respectar, a dialogar, ja que saben que ningú no pot transgredir les normes establertes si vol continuar jugant. A través del joc, de la seva dimensió lúdica i didàctica, podem albirar expressions d’identitat i també multiculturals, ja que sempre es relaciona amb altres expressions expressions de la cultura: la vida de la gent, el treball, la festa, la música i els balls, les rondalles, els mites i les creences populars... Podem extreure, de cada un dels jocs, una lògica interna que es va mantenint uniforme: la relació amb els altres, és a dir, amb qui es juga i quin tipus de relació s’hi estableix; la relació amb l’espai, on es juga, en quin tipus de medi jugam; la relació amb els estris, amb què es juga, quins instruments es fan servir, i finalment la relació amb el temps, quan es juga, durant quant de temps. I tota aquesta relació, en un marc de diversitats múltiples, es concreta en una causa omnipresent a tot arreu: afavorir la socialització dels practicants, és a dir, la seva integració harmoniosa en el món particular de valors i de les normes de la societat en qüestió. La pràctica lúdica allibera un codi comú de les normes socials del cos i realitza una eficaç enculturació dinàmica. Quan l’infant juga es lliura a l’aspecte menys tangible, més immaterial del joc, és a dir dir,, a la dimensió lúdica, allò que constitueix la seva ànima. I aquesta dimensió queda recollida en deu indicadors, descrits per diferents autors: Soler i Amigó, Joan (2005); Enciclopèdia de la cultura tradicional de Catalunya (vol. III). Barcelona. Enciclopèdia Catalana. 1
5
Ser joc
MES Cada j
i paraula
un oc oral MES 1. Llibertat, alliberació, acció o moviment lliure i voluntari, apetència. El joc
apareix genuïnament en situacions en què els protagonistes decideixen voluntàriament jugar, jugar, sense que ningú ho imposi. 2. Alegria, divertiment, amenitat, plaer moral, satisfacció, gratificació,
experiència de felicitat; el joc és una activitat generadora de plaer. Espontaneïtat,, impulsivit impulsivitat, at, expressió instintiva, irracional, intuïtiva, 3. Espontaneïtat improvisació, desafiament a la racionalitat. Qui juga actua de manera espontània i impulsiva; per això, n’hi ha prou a observar amb deteniment les respostes més espontànies d’aquell que juga per descobrir com és. A diferència d’altres escenaris de la vida quotidiana, durant el joc apareixen expressions, comportaments i maneres de fer totalment imprevistos, fins i tot irracionals. 4. Intranscendència, superfluïtat, improductivitat, inutilitat, caràcter efímer,
futilitat, activitat desinteressada, gratuïtat, manca de seriositat i d’intencionalitat, sense metes ni finalitats exteriorsni materials, però finalitat finalit at en si mateix. mate ix. El joc es viu en present, amb molt moltaa inten intensita sitat, t, però sense necessitat de plantejar-se altres fites fora del gaudi del joc, pel joc mateix, relativitzant tot el que passi i més quan es tracta de guanyar o perdre. 5. Incertesa, aventura, tensió, mutabilitat de formes, mal·leabilitat, ma l·leabilitat, plasticitat,
fluctuació, metamorfosi. Aquest és un dels valors més valuosos del joc, ja que cada partida representa una aventura a la qual s'ha de fer front, una incògnita que cal desentrellar. Jugar és sobretot divertir-se resolent problemes, posant-se un mateix a prova. 6. Ambivalència, oscil·lació, contrast, vaivé, bipolaritat. Pel sol fet de jugar,
tot d’una es produeix una immersió en una atmosfera plena de contrastos, amb accions conegudes i a la vegada inesperades, amb respostes encertades i tanmateix acompanyades d’una errada, alhora en la racionalitat i en la irracionalitat. 7. Consciència, decisió, compromís, subjectivitat impregnada de decisions
i de sentit, energia sorgida d’un mateix. Qui juga ha de llegir i interpretar la situació en què es troba per poder pren dre una decisió i intervenir conscientment. Això indica que el joc és un laboratori d’aprenentatges intel·ligents, de manera que la per sona que juga no s’atura de resoldre problemes pensant per a ella mateixa allò que ha de fer en cada moment. 8. Ritme, harmonia, estètica, ordre, proporció i equilibri, creativitat. El joc té un ordre intern que fa que, com en una orquestra, tots els protagonistes i totes les peces encaixin amb harmonia i equi libri.
6
Ser joc
MES Cada j
i paraula
un oc oral MES 9. Caràcter fictici, simulació, abstracció, fantasia, imaginació, orientació
pròpia, representació simbòlica. Quan algú es posa ajugar tot d’una s’adona que s’introdueix en unes coordenades separades de la resta d’escenaris de la vida quotidiana. 10.Seriositat,
solemnitat, necessitat interior, interior, transcendència. Si un grup de persones està jugant de debò, la pràctica del joc esdevé extraordinàriament important en la plenitud d’aquell ins tant, digui un grup d’infants, de joves o de persones adultes: quan es juga , sempre es viu en present i amb
total seriositat. N’hi ha prou de veure com, inevitablement, algú s’enfada, i com apareixen respostes contundents quan algú altre observa que el de més enllà fa trampa o es comporta d’una manera incorrecta. Darrere l’observació gratuïta que sovint es fa amb ulls d’espectador quan es qualifica una situació de " jocs d’infants ", hi ha tot un conjunt de processos
que són molt importants per als qui en són protagonistes, que viuen el joc com una activitat molt seriosa. 2 A través del joc s’aprèn, també, a conviure en un món farcit de referents culturals que, d’antuvi, semblen contradictoris i subjectes a la confrontació. El respecte, més enllà de qualsevol ideologia, raça, religió o formes culturals, s’imposa en qualsevol manifestació lúdica: cal cercar, a través del diàleg i del pacte, espais de col·laboració. S’evita l’agressió l’agressió i la discriminaci discriminació ó tot formant grups de joc a l’atzar. S’han de fer propostes amb prou variants per tal que es pugui atendre la diversitat de participants. Educant en el respecte i en la mediació com a via per al tractament dels conflictes. Essent sensibles davant el col·lectiu més desafavorit i vulnerable. Igarantint que tothom pugui assolir l’objectiu del joc. Quantes vegades no hem sentit: "avui no han fet res, han jugat"?, quan, precisament, darrere aquest joc hi endevinam tot un meravellós món que li dóna consistència. I el joc és una necessitat bàsica i innata en el nin. Quan juga, l’infant desenvolupa d’una manera global aspectes motrius, psicològics i sociològics: · Motr Motrius, ius, per la necess necessitat itat de movimen movimentt que té i per l’esfo l’esforç rç corporal corporal que, de vegades, li representa. · Psicol Psicològics, ògics, perq perquè uè el joc lili dóna dóna seguretat seguretat i estimula estimula les seves seves funcions funcions psíquiques, ja que: - ha d’estar atent per tal de comprendre i participar - ha de recordar i memoritzar - ha de crear i imaginar - ha d’utilitzar un llenguatge que forma part integrant del joc. · Socio Sociològic lògics, s, perquè perquè l’ajuda l’ajuda a fer-se fer-se gran gran i a prep preparar arar-se -se per per a la integració en el món dels adults, ja que: 2
Lavega i Burgués, Pere; ib.
7
Ser joc
MES Cada j
i paraula
un oc oral MES - ha d’aprendre a acceptar i compartir - ha d’aprendre a discutir i confrontar idees - ha d’aprendre a relacionar-se amb els altres.
És per això, també, que el joc és, sens dubte, una activitat essencial per a utilitzar una llengua de manera dinàmica i funcional. El joc mereix ser considerat com un vehicle indispensable per a l’aprenentatge de la llengua, sobretot en el marc de l’ensenyament en educació infantil i primària. Bona part dels objectius lingüístics, culturals i actitudinals fixats en els programes poden ser assolits en un context lúdic: · · · · · · · · · · ·
interess inter essar ar-se -se per per l’expr l’express essió ió i la comuni comunicaci cació ó treba tr eballa llarr la discrim discrimina inació ció i la reprod reproducci ucció ó fonètic fonèticaa reprod rep roduir uir cantar cantarell elles, es, canço cançons, ns, fórmu fórmules les de joc, joc, etc. etc. identifica ident ificarr i comprend comprendre re difere diferents nts senyals senyals comunic comunicatius atius:: entonació, entonació, gest, gest, onomatopeies… comp co mpre rend ndre re i rea realilitz tzar ar ordr ordres es part pa rtic icip ipar ar en dià diàle legs gs esp espon onta tani niss memo me mori rittza zarr lèx èxic ic elabora elab orarr i utilit utilitzar zar frase frasess curtes curtes a l’or l’oral al i a l’esc l’escrit rit treba tr eballa llarr textos textos de de tipus tipus instru instructi ctiuu i explica explicatiu tiuss conèix con èixer er algun algunss elemen elements ts de de la cultu cultura ra popul popular ar conèix con èixer er i res respec pectar tar nor normes mes de conv convivè ivènci ncia. a.
Els jocs –com ja hem esmentat– ens conviden a la comunicació, a la convivència i a la tolerància. I això és precisament el que aquest treball vol aportar en les nostres aules. Ja he comentat en altres ocasions i situacions que la comunitat educativa de les Illes Balears té la immensa sort de gaudir d’un Equip de Suport a la Llengua admirable i únic, tant per la seva professionalitat, com per la seva dedicació, pel seu amor intens envers l’educació i tots els ingredients que s’hi agombolen. I aquest treball en torna a ser una prova ben fefaent. A més a més, el projecte esmentat s’ha dut a terme en col·laboració amb el Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears, fet que ha comportat un enriquiment en tots els aspectes. Un grup de mestres mestres generador de propostes, que no es conforma a romandre passiu davant els nous reptes i les transformacions que es viuen dia a dia en les nostres aules, sinó que hi posa aquelles iniciatives que poden esdevenir un bàlsam no només per a la coexistència harmoniosa, sinó també per seguir innovant i avançant en el procés educatiu, en el seu dinamisme esfereïdor i que moltes vegades, des de fora, no aconseguim copsar.
Felip Munar i Munar Cap del Servei d’Ensenyament del Català
8
Ser joc
MES Cada j
i paraula
un oc oral MES
Aquest recull de jocs no hauria estat possible sense la participació de totes les escoles, professorat i infants, i l’experiència de l’Equip de Suport d’Ensenyament de la Llengua. Volem donar les gràcies especialment a les escoles que han practicat els jocs, han compartit la seva experiència amb nosaltres i ens han obert les portes per enregistrar el DVD que acompanya ac ompanya aquest material. I també agraïm la col·laboració a l'Escola Superior de Disseny de les Illes Balears i al professor, tutor del projecte, Florentino Flórez. Centres, tutors i tutores, i nins i nines dels cursos que han participat en l’enregistrament: CP Inspector Dr. Comas i Camps d’Alaior
Francesca Alzina Caimari Gabriel Garriga Pons Sofia Lucas Marco Albert Mayans García Miquel Munar Rodríguez Antònia Sastre Castell Cursos: 3r A, 3r C, 3r D, 5è C, 6è B i Atenció a la diversitat (2006/07) CP Jaume Fornaris i Taltavull de Son Servera
Cati Cirer Varquier Llúcia Ginard Adrover Carles Guerrero Carreño Cursos: 3r C i 6è A (2005/06) CP Joan Miró de Palma
Margalida Serra Cantallops Cursos: 4t A (2005/06) CP Labritja d’Eivissa
Maria Marí Marí Cursos: 4t i 6è (2006/07) CP Ponent d’Inca
Maria Jacoba Ximelis Bennàssar Francesca Pol Hernández Vicenç Rodríguez Jiménez-Bravo Cursos: 4t (2005/06)
9
Ser joc
MES Cada j
i paraula
un oc oral MES CP s’Algar de Llucmajor
Aina Villalonga Comas Cursos: 3r (2005/06) CP s’Auba de Cala Rajada
Xesco Casacuberta Valli Vallier er Maria Llaneras Alzina Cursos: 3r A, 5è i Aula oberta (2005/06) CP Son Canals de Palma
Maria Bonet Galmés Catalina Mas Vanr Vanrell ell Cursos: 4t i 6è (2005/06) CP Son Serra de Palma
Margalida Seguí Gelabert Cursos: Atenció a la diversitat (2005/06) La Immaculada de Palma
Aina Oliver Nadal Margalida Zuzama Juan Cursos: 6è (2005/06) Mestres de l’Equip de Suport que han experimentat els jocs que els hem proposat i han fet aportacions i valoracions: Catalina Castelló Massanet Anna Font Ortega Aina Llobera Miralles Neus Marí Marí Antònia Mascaró Horrach Carme Rodríguez Cladera Antònia Santandreu Simonet Montserrat Sobrevias Servet
10
Ser joc
MES Cada j
i paraula
un oc oral MES Presentacio és un conjunt de materials didàctics que fomenten l’expressió i la comprensió orals de la llengua catalana en l’educació primària, especialment en el segon i tercer cicle, i recuperen la vivència del joc i el plaer de la paraula. Ser joc i paraula. Cada mes un joc oral més
Ser joc i ,
fa referència al valor del joc com a activitat essencial i natural de l’infant que li proporciona plaer i satisfacció, i en la qual s’implica físicament, emocionalment i mentalment. Paraula. El llenguatge
és una de les capacitats bàsiques de l’ésser humà que està estretament vinculada amb la formació del pensament. Experimentar amb la paraula com a objecte de joc afavoreix l’expressió i és una manera d’apropar els infants al món de la cultura. Cada mes indica que tracta
d’una activitat educativa constant, periòdica, sistemàtica i per tant programada, imprescindible per assolir els objectius lingüístics. Un joc oral reivindica el treball de l’expressió oral de forma
lúdica al llarg de tota l’educació primària. A l’escola sovint es prioritza l’expressió escrita per damunt de l’expressió oral. Més. Suggereix l’esperit de recerca del professorat per
incorporar recursos nous a la tasca docent, que siguin eficaços envers els objectius proposats.
PARLAR ÉS DIVERTIT Actualment, a les Illes Balears, vivim un increment quantitatiu de flux migratori procedent de diverses col·lectivitats que ha introduït canvis socials i culturals. Als centres educatius aquesta situació es tradueix en la incorporació d’un percentatge alt d’alumnes que desconeixen la llengua i la cultura de la nostra comunitat. Ensenyar llengua dins aquest context plurilingüe, amb el català com a llengua de cohesió, és un repte que sols es pot afrontar amb la implicació de tots els docents del centre. Resumint, l’objectiu d’aquest projecte és oferir a tot el professorat del centre un recurs més per treballar oralment la llengua catalana d'una manera lúdica i, alhora, atendre la diversitat lingüística i cultural de les aules. 11
S e r j oc
MES Cada j
i paraula
un oc oral MES Per que aquests jocs? En el mercat podem trobar un estoc ampli i variat de llibres de jocs molt útils per als docents. La selecció de jocs que us proposam és fruit de la pràctica i l’intercanvi amb el professorat i segueix els criteris i les característiques que us indicam a continuació: El llenguatge és un component essencial de tots els jocs
Per jugar, els infants han de repetir, repetir, memoritzar, improvisar els textos orals. Es treballen els camps semàntics i les frases: enumeratives, interrogatives, imperatives, exclamatives…, i textos diversos: descripcions, narracions, poemes…, tant des del punt de vista de la comprensió com de l'expressió.
EL JOC FA GRUP D’altra part, volem destacar la importància del llenguatge en les situacions comunicatives, no sols en el moment de jugar jugar,, sinó també abans i després, en la preparació i en la valoració. Pactar les normes del joc, decidir qui comença, resoldre conflictes…, són moments que propicien la utilització del llenguatge i que de forma natural fan que el català esdevingui la llengua comuna de relació. Cal posar esment en el vocabulari i les expressions específiques que sorgeixen en una situació de joc i que ens ajudaran a precisar i ampliar el llenguatge dels infants. (Vegeu en l’annex 3, "Expressions de joc", una llista d’estructures lingüístiques que es poden treballar en una situació de joc.) Pel que fa als infants que desconeixen l’idioma, en aquestes situacions contextualitzades entenen les estructures de la llengua sense adonar-se’n amb l’ajuda del llenguatge no verbal, com són: els silencis, la cadència, el ritme, el tarannà del parlant, els gestos… Aquests aspectes, sumats al fet que els jocs proposats tenen una estructura senzilla i universal, fan que l’infant pugui imitar i participar des d’un primer moment. La situació de joc els dóna seguretat i pistes suficients per continuar jugant encara que no entenguin tot el vocabulari. Incorporen recursos poètics de tradició oral i produccions d’autors contemporanis
Els jocs inclouen cantarelles de triar, dites i redolins, embarbussaments, refranys i frases fetes, endevinalles, poemes i gloses. Amb aquests recursos els infants entren en contacte amb models lingüístics elaborats i acurats amb el pas del temps, que els obren la porta a les possibilitats expressives del llenguatge i al gaudi de la paraula i la creació poètica. Segons Gabriel
12
S e r j oc
MES Cada j
i paraula
un oc oral MES Janer Manila (1985), "la literatura oral introdueix el nin en la paraula, en el ritme i els símbols, li exercita la motricitat i la memòria, li desperta l’enginy". En alguns jocs, els poemes, els embarbussaments o els redolins són la mateixa essència del joc. (Vegeu els jocs: Tam-tam, Va de redolins, ) D’altra part, utilitzar una cantarella de triar per decidir Embarbussaments. ) qui comença o encertar una endevinalla per pagar penyora, són exemples que donen riquesa al llenguatge col·loquial dels infants. (Vegeu les targetes per fotocopiar dels annexos, al final del llibre.) Treballen la paraula coordinada amb el moviment i el ritme, amb la implicació de tot el cos
Els infants en aquest període evolutiu tenen necessitat de moure’s, de gastar energia, de realitzar activitats d’aprenentatge amb tot el cos, i, generalment, la dinàmica d’aula els fa estar molt de temps asseguts. Aixecar-se, canviar de posició, seguir un ritme amb les mans mentre parlam són activitats integrals amb tot el cos, ajuden a memoritzar i a incorporar el llenguatge més eficaçment. Perquè com tots sabem, allò que els alumnes fan és el que aprenen.
EL RITME I EL MOVIMENT AJUDEN A APRENDRE LA LLENGUA Són curts, senzills, variats, per aplicar dins l’aula i no és imprescindible un material específic
Aquestes característiques faciliten la seva aplicació en qualsevol moment del dia i situació d’aula. Són jocs de canvi de lloc, de passar un objecte, de memòria, de fer gestos, de ritme, de preguntes i respostes…, que gairebé no requereixen explicació per poder jugar. Són fàcils d’adaptar i de modificar en funció del grup i dels objectius i continguts que s’hagin de treballar
La pràctica dels jocs i la resposta dels infants amplien les possibilitats didàctiques i poden suggerir canvis que s’adaptin millor a cada situació educativa. El material complementari presentat als annexos és una ajuda per ampliar els jocs. Que els jocs en generin de nous a partir de variacions lingüístiques o en la forma de jugar, farà que la pràctica sigui més viva i dinàmica. Potencien les interaccions entre els infants i els diferents tipus d’agrupaments per crear situacions comunicatives plurigestionades
Si la llengua s’aprèn parlant hem de donar espai a la parla. A l’escola, és necessari establir dinàmiques diferents i àgils que donin protagonisme als 13
Ser joc
MES Cada j
i paraula
un oc oral MES infants i que facilitin la comunicació. Es tracta de potenciar les interaccions infant-infant i infant-grup des d’un primer moment, independentment del nivell de comprensió i expressió dels infants, per damunt de la més comuna a l’aula, la de mestre-infant.
JUGANT APRENEM LA LLENGUA Hi hem inclòs diferents tipus d’agrupaments: gran grup, petit grup, parella i individual. El gran grup facilita un major control del llenguatge. El petit grup o la parella promouen la participació d’un major nombre d’infants. No hem volgut deixar de banda el joc individual, en el qual l’infant interactua i gaudeix amb si mateix. Fomenten les relacions socials i la cohesió del grup
És fonamental, en aquest sentit, la finalitat del joc. Per això, no hem proposat cap joc que creï rivalitats entre els infants, tot i que hem volgut tenir presents la motivació i el repte perquè els ajuda a superar-se a si mateixos, a estar actius, atents. Interessa atendre més la consciència del procés que els resultats. En aquest context, equivocar-se, caure en un parany s’ha d’entendre com a part del joc amb una actitud positiva i divertida. Substituïm l’eliminació d’un infant per pagar penyora, així mantenim la participació de tots sense exclusió i afegim un repte lingüístic i lúdic que ho solucioni. (Vegeu en l’annex 6 les targetes per fotocopiar de les penyores proposades i el diàleg introductori per realitzar realitzar-les.) -les.) Junts amb un objectiu comú de diversió, els infants aprenen a conèixerse millor, a relacionar-se amb els altres i es fomenta la cohesió del grup. Jugant es creen vincles afectius entre tots els infants i un sentiment de pertinença al grup la qual cosa propicia actituds d’acceptació, respecte, inclusió, participació, participació, ajuda i cooperació. Segons Sebastià Serrano i Farrera (1984), pel fet de seguir tots els mateixos ritmes corporals, s’aconsegueix una sincronia interaccional que fa que tots els components del grup se sentin molt més els uns al costat dels altres.
El rol del professorat La llengua és l’eix vertebrador de tot l’ensenyament i de tot l’aprenentatge dels alumnes. L’expressió oral és una part fonamental de l’ensenyament de la llengua i té un sentit transversal. L’ensenyament de la llengua ha de ser un objectiu compartit per tot el professorat del centre. Cada membre del claustre de professors és un professor de llengua en els diferents 14
Ser joc
MES Cada j
i paraula
un oc oral MES àmbits de la seva docència: al passadís, a l’aula, al pati…, en les converses informals i en les converses més formals i estructurades. Per tant, conèixer i practicar els jocs, planificar, coordinar i decidir quins treballarà cada un, com també fer un seguiment i valoració és tasca de l’equip de mestres. Abans d’iniciar una sessió el professorat hauria de practicar els jocs. Aquesta és la millor manera de transmetre entusiasme, a la vegada que s’experimenten les dificultats dificultats i els reptes que han d’afrontar els infants. En una situació de joc dins la seva aula, el professor es responsabilitza de la conducció del grup alhora que assumeix diferents rols, com, per exemple, els de referent, observador, observador, dinamitzador, model, organitzador, organitzador, mediador me diador o moderador, moderador, dels quals destacam els següents:
ELS INFANTS DE SEGON I TERCER CICLE TAMBÉ NECESSITEN JUGAR Observador
Partir dels interessos dels infants, saber a què juguen ens dóna pautes a l’hora d’elegir quin tipus de joc convé en cada moment. També També és possible aprofitar les situacions de joc per observar els alumnes des d’una altra perspectiva: la seva habilitat en les activitats comunitàries, la seva manera d’aprendre, de parlar… Amb aquesta informació podem ajudar-los a conèixer-se millor i valorar-se més. Model i referent
Qualsevol professor que jugui amb els infants, sigui el tutor o un especialista, esdevé model lingüístic. Cal que s’expressi amb claredat i dicció correcta i que exemplifiqui produccions verbals pròpies del joc.
APRENEM LA LLENGUA AMB TOT EL COS Paral·lelament, el professor és un referent, un model de comportament que els infants observen per aprendre a relacionar-se amb els altres amb actituds de respecte, acceptació i ajuda. La seva actitud és la clau per crear un clima de confiança.
15
Ser joc
MES Cada j
i paraula
un oc oral MES Mediador
Ha d’actuar de mediador per resoldre les situacions de conflicte derivades de la dinàmica dels jocs. Ha d’afavorir la participació de tots els alumnes i equilibrar les relacions perquè tots els infants se sentin acceptats.
ELS POEMES, LES ENDEVINALLES… SÓN MODELS LINGÜÍSTICS RICS I CREATIUS Organitzador i dinamitzador
El mestre ha de seleccionar els jocs en funció dels objectius que pretén treballar,, ha de planificar quan i com els treballar e ls ha de treballar treballar,, ha d’organitzar la sessió perquè s’adeqüi a les necessitats dels seus alumnes i ha de crear alhora un ambient estable, segur i formatiu. Per fer això ha de tenir en compte diversos aspectes: · Consensuar i valorar les normes del joc amb els infants Sempre que ho consideri oportú ha de promoure una conversa sobre la manera de jugar jugar.. (Vegeu l’annex 2, en el qual podeu trobar una llista oberta de normes de com jugar que s’han de pactar amb els infants.) També ha de facilitar la reflexió sobre la dinàmica del joc, les actituds adoptades, la consecució dels objectius lingüístics…, lingüístics…, a partir de preguntes com ara: "Quin t’ha agradat més?" "Què has après?" "Què milloraries?"
JUGAM AMB ELS INFANTS NOUVINGUTS I JA ENS ENTENEM · Tenir en compte les característiques del joc com a reguladores de la dinàmica de l’aula
Hi ha jocs que pel grau d’atenció i concentració desperten l’activitat intel·lectual dels alumnes, altres, els de moviment, activen i exciten, mentre que n’hi ha d’altres que relaxen. Tot i que en general tots els jocs necessiten l’activació de l’infant, n’hi ha uns que fomenten més que els altres la participació i la incorporació dels que juguen, com és ara Una mirada. D’altres, com, per exemple, els rítmics, tendeixen a deixar més relaxats i concentrats els alumnes. D’aquests alguns són adients per començar una tasca nova. Segons com es trobin els infants, la feina que s’ha de fer i el ritme de l’aula, el professor ha de triar uns jocs o uns altres.
16
Ser joc
MES Cada j
i paraula
un oc oral MES · Considerar el grau de confiança que senti l’infant davant el grup per a l’èxit de participació en els jocs Perquè l’infant vulgui participar i expressar expressar-se -se s’ha de sentir segur i
relaxat. Cal evitar la inseguretat que pot generar en alguns infants constatar que tothom està pendent de la seva in tervenció. Ser protagonista del joc en gran grup pot produir una tensió afegida per l’expectació que se centra en ell. En canvi, un treball en petit grup
disminueix la tensió. · Utilitzar les estratègies lingüístiques Finalment, per assegurar la comprensió i expressió de tots els alumnes, el mestre, com a especialist especialistaa en llengua i coneixedor de les estratègies lingüístiques, les ha d’utilitzar i saber quan convé intervenir sense interrompre la dinàmica del joc. (Vegeu l’annex 1, en el qual indicam una selecció d'estratègies per treballar la llengua oral en una situació de joc.)
ENSENYAR LA LLENGUA ÉS TASCA DE TOTHOM Materials didactics que componen el llibre · Fitxes dels jocs jocs · Targetes. S’ofereixen S’oferei xen en aquest format perquè es puguin fotocopiar fotocopi ar,, retallar i/o arxivar dins capses o bosses i així facilitar-ne l'ús com a material que complementa els jocs. (Vegeu els annexos.) · Cartells. Són específics dels jocs: Quin cartell duc i Va de redolins. S'han de fotocopiar, ampliar i retallar. · DVD. Conté l’enregistrament l’enregistrament dels jocs que s'ha fet a diferents escoles de les Illes. No hi apareixen Aquest per a mi, aquest per a tu i Pau Pere per problemes tècnics.
17
Ser joc
MES Cada j
i paraula
un oc oral MES Per facilitar la selecció dels jocs hem elaborat un quadre resum de tots els jocs que en sintetitza de forma gràfica les característiques. A l’eix vertical trobareu la tipologia amb tots els jocs enumerats seguint el mateix ordre de les fitxes i del DVD. Hem optat per agrupar els diferents jocs a partir de prioritzar una de les seves característiques, encara que aquest agrupament és arbitrari i en podríem haver decidit un altre. En tot cas hem intentat que sigui pràctic i funcional. A l’eix horitzontal hem ressaltat els aspectes que donen una informació ràpida i general: agrupament i espai, interacció, característiques generals del joc i aspectes lingüístics que es treballen. Perquè es pugui veure de forma ràpida i gràfica l’agrupament i l’espai, hem utilitzat els pictogrames següents:
Rotlo
Individual
Rotlo i un infant enmig
Parella
Semicercle i un infant davant
Asseguts (aquest joc no requereix cap canvi espaial d’aula)
Desplaçaments lliures per l’aula
Hem simplificat amb les inicials les interaccions que s’hi estableixen: I-I
Infant - Infant
I-GG
Infant - Gran grup
I-PG
Infant - Petit grup
PG-PG
Petit grup - Petit grup
19
Ser joc
MES Cada j
i paraula
un oc oral MES Jo c s
c o l l e d i v n a C
a i r ò m e m i ó i c n e t a , ó i c a r t n e c n o C
r a n i v e d n E
20
Inter In terac acci cióó
Caracte Cara cteríríst stiq ique uess generals del joc
JO ESTIM EN SECRET
I-GG
Mogut D’atenció
LA CASA ES CREMA
I-GG
Mogut Gestos associats
L’HOSPITAL
I-I I-GG
Mogut D’atenció
MUDANÇA PER A TOTHOM
I-I I-GG
Mogut D’atenció
UNA MIRADA
I-I I-GG
Tranquil Moviment
VA DE REDOLINS
I-I I-GG
CARUSSES
I-PG
DE L’HAVANA
I-I I-GG
QUÈ HA
I-I I-GG
Tranquil D’atenció i memòria
DAIXONAR
I-I I-GG
Tranquil D’atenció
Fer preguntes 49 per endevinar una acció
DE QUÈ PARLAM?
I-I I-GG
Tranquil D'atenció
Construir frases descriptives
DETECTIU, DETECTIU
I-I I-GG
Tran Tr anqu quiil
Rep epet etir ir el ri ritu tuaal 53 inicial Construir frases descriptives
ENDEVINA DE QUÈ VA
I-I I-GG
Tranquil Gestos associats
DESAPAREGUT?
Agrupament i espai
Aspectes Lingüístics
Pàg.
Repetir el ritual inicial Construir frases descriptives Ampliar vocabulari Improvisar una història Ampliar vocabulari Improvisar una història Repetir un diàleg
27
Memoritzar una rítmic de mans cantarella Encadenat Memoritzar Mogut un redolí D’atenció Desplaçament Escoltar atentament per l’aula les rimes Tranquil Concentracióó i Concentraci atenció Tranquil D’atenció i memòria Acumulatiu
29
31 33 35
37
Memoritzar i 41 recitar textos Repetir el 43 ritual inicial Acumular i repetir paraules Memoritzar una cantarella 45 i vocabulari
51
Fer preguntes 55 per endevinar un títol
Ser joc
MES Cada j
i paraula
un oc oral MES Jo c s
r a n i v e d n E
s n o i c c u r t s n I
PASSAR LA FRONTERA
I-I I-GG
QUIN CARTELL DUC?
I-I I-GG
EL REI MANA
I-GG
EL ROBOT ECO A LES MUNTANYES t s e g i a l u a r a P
e t c e j b o n u r a s s a P
Agrupament Int Intera eracci ccióó i espai
Caracterí Caract erísti stique quess generals del joc
Aspectes Lingüístics
Tranquil D’atenció
Construir frases interrogatives adreçades a saber una clau Mogut Expressar D’atenció diferents Desplaçament estats per l’aula d’ànim Tranquil D'atenció
Tranquil Encadenat Paraula i gest I-PG Tranquil Gestos PG-PG associats I-I I-GG
Pàg.
57
59
Repetir el ritual 63 inicial. Fer frases imperatives correctes Ampliar el vocabulari d’accions Donar 65 instruccions Repetir i construir frases
69
LA VACA SENSE CAP TACA
I-I I-GG
Tranquil Encadenat Gestos associats
Repetir el ritual inicial amb canvis segons l’interlocutor
MON PARE ÉS FERRER
I-I I-GG
Tranquil Encadenat Gestos associats
73
NAS PEU
I-I I-GG
BALL RODÓ DE LA BICICLETA EL REGAL MÀGIC
I-I I-GG
Tranquil Encadenat D’atenció Gestos dissociats Tranquil Amb ritme Passar un objecte Tranquil Amb gestos Passar un
Repetir el ritual inicial Ampliar el vocabulari dels oficis Ampliar el vocabulari de les parts del cos i de la roba Memoritzar un poema
79
Construir frases amb un denominador comú Memoritzar embarbussaments
81
I-I I-GG
objecte imaginari
EMBARBUSSAMENTS
I-I I-GG
Tranquil Llançar una pilota
L’ANELL
I-I I-GG
Tranquil Moviment rítmic de mans Passar un anell dins una corda
Memoritzar una cantarella
71
75
83 85 21
Ser joc
MES Cada j
i paraula
un oc oral MES Jocs e t c e j b o n u r a s s a P
s e t o p s e r i s e t n u g e r P
Agrupament Intera Interacció cció Carac Característ terístiques iques i espai generals del joc
I-I I-GG
Tranquil Encadenat Llançar una pilota
Discriminar fonèticament i treballar les síl . labes
87
UN CARRO CARREGAT
I-I I-GG
Tranquil Amb ritme Passar diversos objectes
Memoritzar un embarbussament
89
AIXÒ ÉS UN DISBARAT
I-GG
Tranquil Amb ritme
Repetir frases i diàlegs Construir frases rítmiques
93
Tranquil D’atenció
Construir frases interrogatives Utilitzar sinònims
95
Tranquil Encadenat
Construir preguntes i respostes divertides
97
Tranquil Moviments rítmics de braços Tranquil Moviment rítmic de mans Tranquil Moviment de mans
Memoritzar una cantarella
101
Tranquil Moviment rítmic de mans
Improvisar una noticia Exercitar la narració
107
Tranquil Moviments rítmics de dits
Memoritzar una cantarella
109
Tranquil Encadenat Moviment
Memoritzar noms d’infants
111
Tranquil Gestos associats
Memoritzar el ritual inicial
113
NI SÍ, NI NO
PER AQUÍ M’HAN DEMANAT
I-I I-GG I-I I-GG
AQUEST PER A MI, AQUEST PER A TU
I-I
CARABASSA
I-I
LA NOTÍCIA
I-I I-GG
LES ESPINES DEL PEIX PAU PERE
I-I I-GG
rítmic de mans
PEDRA, PAPER, ESTISORES 22
Pàg.
PILOTA ENCADENADA
EL DIT DEL COR s c i m t í R
Aspectes Lingüístics
I-I
Repetir una paraula i treballar les síl . labes Memoritzar una cantarella
103 105
Ser joc
MES Cada j
i paraula
un oc oral MES Jocs
Caracterí Caract erísti stique quess generals del joc
Aspectes Lingüístics
Pàg.
Tranquil Moviment rítmic de mans
Memoritzar un poema
115
TIMBO, TIMBO
Tranquil Moviments rítmics de dits
Memoritzar una cantarella
117
VOLS QUE ET MOSTRI UNA CANÇÓ?
Moviments rítmics del cos
Memoritzar i crear gloses
TAM-TAM
s c i m t í R
Agrupament Int Intera eracci ccióó i espai
I-I
119
23
Canvi de lloc
25
Jo estim en secret
JOC DE CANVI DE LLOC ENTRE ELS INFANTS QUE REUNEIXEN LA MATEIXA CARACTERÍSTICA 26
I-GG
1
• Construir Construir frases frases descriptiv descriptives es a partir d’un d’un encapçalament. encapçalament. • Dir característiques dels companys: físiques, de vestimenta, aficions aficions o altres.
Descripcio infants s’asseuen fent una rotlada i un dels infants es col.loca enmig, fa un parell de voltes amb els ulls clucs i assenyala un infant amb el dit.
1. Els
2. L’infant
a qui ha assenyalat s’aixeca i amb una frase dels exemples
comença a dir només la primera paraula: "jo". Es torna a asseure. 3. L’infant del costat s’aixeca i diu la paraula següent: "estim". Es torna torn a a asseure. 4. Així continua el joc, dient les altres paraules de la frase, fins que arribam a "que". 5. L’infant següent ha de decidir el verb de la frase. I el següent les característiques elegides. Exemple: "jo estim en secret els nins i nines que duen sabates esportives". 6. Tots els infants que compleixen aquesta característica s’han de canviar de lloc. Mentre es canvien de lloc, el que està enmig ha d’aprofitar per ocupar una cadira i ha de passar enmig el que ha quedat sense cadira. 7. Tornam a començar el joc construint entre tots una frase descriptiva nova. Exemples: • Jo estim en secret secret els nins i nines que (no) (no) duen…..(Saba duen…..(Sabates tes esportives esportives…). …). • Jo estim en secret els els nins i nines que (no) tenen….. (Els ulls negres…). • Jo estim en secret secret els nins nins i nines que que (no) mengen….. mengen….. (Xocolata (Xocolata…). …).
Material Cap.
Suggeriments • Quan hi jugueu per primera vegada vegada és convenient convenient fer un treball treball previ previ de les possibles frases que s’han d’utilitzar i posar-ne exemples. • En altres sessions sessions podeu podeu proposar proposar als infants infants que improvisin improvisin altres començaments de frases. Exemple: "m’agrada anar al cinema amb nins i nines que…". • Pod Podem em fer varian variants ts d’aque d’aquest st joc: joc: - L’infant que està enmig és el que construeix la frase completa. - Els infants no s’aixequen quan diuen una paraula i no hi ha ningú enmig. 27
La casa es crema
JOC DE CANVI DE LLOC MENTRE S’IMPROVISA UNA HISTÒRIA 28
I-GG
2
• Ampliar Ampliar el vocabulari vocabulari de noms i accions accions que es desenvol desenvolupen upen en relació relació amb la casa i la vida diària. • Saber construir construir una història història coherent coherent,, que relati les les accions de la vida diària. • Escolt Escoltar ar amb atenció atenció per tal de canviar canviar de lloc en el moment moment adequat. adequat. • Rep Repro rodui duirr frases frases i gest gestos. os.
Descripcio 1. Tots
els infants estan asseguts en rotlo a les cadires de l’aula, hi ha d’haver tantes cadires com jugadors manco una.
2. Tots
els infants s’asseuen a la seva cadira, llevat de l’infant que és al mig que resta dret i comença construint una història curta de coses que passen dins una casa, com per exemple: "dormim, ens aixecam, deim bon dia, ens llevam el pijama, ens vestim, anam a…". Mentrestant, els altres infants l’han d’imitar i han de repetir el que diu i fa l’infant que és al mig.
3. Quan
l’infant del mig, d’una manera improvisada, diu: diu: "la casa es crema!", tothom s’ha d’aixecar i canviar de cadira i, en definitiva, de casa. L’infant del mig aprofita aquest desconcert per asseure’s i quedar-se una casa. L’infant que es queda sense cadira, ha de passar enmig del rotlo i tornar a reproduir la història.
Material Cap.
Suggeriments • Abans convé convé que treballe treballeuu el vocabulari vocabulari de les coses que que es poden dir quan construïm la història, per tal de donar pistes, aprendre vocabulari, frases i poder reproduir els models que oferim. • Així mateix podeu utilitzar utilitzar les targetes targetes d’accions per fotocopiar fotocopiar de l’annex 12.
29
L'hospital
JOC DE CANVI DE LLOC MENTRE S’IMPROVISA UNA HISTÒRIA 30
I-I I-GG
3
• Ampliar Ampliar el vocabul vocabulari ari referit referit a un hospital. hospital. • Impr Improvisa ovisarr una historieta historieta coherent coherent amb el vocabulari vocabulari treballat. treballat. • Escolt Escoltar ar atentament atentament per tal de de canviar de lloc lloc quan es diu la paraula paraula que té adjudicada cadascú.
Descripcio 1. Entre
tots feim una llista de paraules relacionades amb el tema de l’hospital, l’hosp ital, com a mínim tantes tantes com la meitat del nombre nombre d’alumnes. d’alumnes. El mestre les ha d’escriure a la pissarra: malalt, infermer, infermer, recepcionista, metge, bisturí, llit, llitera, portalliteres, tireta…
2. Repartim
les paraules procurant que sempre hi hagi dos alumnes que
tenguin adjudicada la mateixa. 3. Feim
un rotlo ample de cadires i s’hi han d’asseure tots els infants excepte un que es posa en el centre.
4. Aquest
fa de narrador/a i comença la història relacionada amb el tema. Cada vegada que diu una paraula, els dos infants que la representen han de canviar ràpidament de lloc.
5. Quan
el narrador diu la paraula "hospital" tots els jugadors canvien de lloc i aprofita el moment per ocupar una cadira. Qui quedi sense cadira continuarà la història o la començarà de nou.
Material Cap.
Suggeriments • Veure les paraules escrites facilita la improvisació de la història. • La conversa prèvia sobre situacions viscudes personalment dóna referents per inventar històries. • Podeu jugar també utilitzant les targetes de vocabulari per fotocopiar de l’annex 11 per facilitar als infants el recordatori de les paraules. • Podeu fer la mateixa activitat amb qualsevol altre tema: la selva, l’escola…
31
JOC DE CANVI DE LLOC A PARTIR D’UN DIÀLEG 32
I-I I-GG
4
• Rep Reprod roduir uir els els diàlegs diàlegs del del joc. joc. • Mantenir l’atenció l’atenció per per tal de canviar canviar de lloc en el moment adequat. adequat.
Descripcio 1. Es
col.loquen les cadires en rotlo tantes com participants, manco una.
2. Triam
l’infant que ha de començar el joc i quedar dret enmig mentre els altres s’asseuen cada un a una cadira.
3. Aquest
es dirigeix a un dels companys i li demana: “t’agraden els teus veïnats?”
4. Si
respon “sí a la dreta”, tothom ha de córrer un lloc a la dreta i si diu
“sí a l’esquerra”, tothom ha de córrer un lloc a l’esquerra. 5. Si
respon que “no”, el jugador del mig li fa una altra pregunta: “per qui els canviaries?”
6. Llavors
diu el nom de dos jugadors que no seguin al seu costat.
7. Ràpidament
aquests s’han de canviar de lloc amb els dos infants que seuen a la dreta i l’esquerra de qui els ha anomenat.
8. En
cas que respongui aquesta pregunta dient: “mudança per a tothom”, tots han d’anar al centre del rotlo i canviar de lloc. En totes les situacions de canvi de cadira, l’infant del mig intentarà ocupar-ne una. Qui es queda sense lloc torna a iniciar el joc.
Material Cap.
Suggeriments • És un joc joc d’atenció i moviments moviments ràpids, cosa que crea crea un clima clima d’excitació. d’excitació. És útil per motivar i desinhibir els infants. Seguidament convé fer un joc més tranquil, si després voleu continuar amb una activitat de concentració.
33
Unamirada Una mirada
JOC DE CANVI DE LLOC I DE RITME AMB UNA CANTARELLA 34
I-I I-GG
5
• Apr Aprendr endree la cantarella cantarella seguint seguint el ritme ritme que l’acompany l’acompanya. a. • Mante Mantenir nir la comunicació comunicació no verbal verbal en el moment moment del canvi canvi de lloc.
Descripcio infants col.loquen les mans amb el palmell per amunt de tal manera que la seva mà esquerra quedi davall de la mà dreta del seu veïnat.
1. Els
2. Qui
condueix el joc comença i fa el moviment de dos temps seguint
el ritme de la cantarella: • Mà dreta pica la mà esquerra del veïnat • Mà dreta torna a la posició inicial 3. Sense
perdre el ritme, qui rep el cop, reprodueix el mateix moviment i així successivament.
4. En
acabar qui rep el cop en el moment de dir "ja!", ha de cercar la
mirada de qualcú. 5. Les
dues persones implicades han de canviar de lloc sense deixar
de mirar-se. Lletra
Sona, sona mamballeta, passa, passa, rodarà, a qui vulguis miraràs i de lloc et canviaràs. Ja!
Material Cap.
Suggeriments • Podem substit substituir uir el tercer vers per altres accions que modifiqu modifiquin in el joc. Exemples: - "A qui vulguis saludaràs". A més de mirar-se, quan es troben enmig de la rotlada se saluden. - "Amb qui vulguis parlaràs". Quan es troben enmig del rotlo inicien una conversa. - "A qui vulguis besaràs, amb qui vulguis ballaràs…"
35
JOC DE DESPLAÇAMENT PER L’AULA EN QUÈ SE CERCA L’ALTRA MEITAT DEL REDOLÍ 36
6
I-I I-GG
• Escoltar atentament els versos que diuen els altres i recitar un vers. • Pro Pronunciar nunciar corre correctamen ctamentt un redo redolí. lí. • Ident Identificar ificar versos amb la la mateixa mateixa rima. rima.
Descripcio 1. Repartim les targetes amb els redolins. Hem de fer fixar als infants que només hem repartit un bocí del redolí i que hem de trobar la nostra
parella. 2. Cadascú ha de memoritzar el seu vers. 3. Els infants s’han de desplaçar lliurement per l’aula mentre reciten el seu missatge i escolten els altres per trobar la meitat que els falta. trobam la nostra parella parella picam amb les mans i anam anam a seure seure junts. 4. Quan trobam 5. Comprovam entre tots si realment cada parella ha encertat el redolí. Lletra: Truita
La truita és una bona menja des del dilluns fins al diumenge.
Truita amb verdures, amb pernil, té cadascuna el seu estil
Sola, resulta molt plaent, i encara més amb farciment.
i el seu gustet determinat, perquè la truita és un gran plat
Truita amb patates, amb mongetes, amb espinacs, també amb gambetes,
que fet així o fet aixà sempre ens encanta el paladar.
amb botifarra, amb ceba, amb alls, ben pocs hi fan escarafalls.
(Miquel Martí Pol)
Material Targetes del poema "Truita" per fotocopiar de l’annex 13.
Suggeriments • Podeu inventar inventar redolins redolins seguint seguint les pautes següents: següents: mirau alguns dels poemes de les targetes, observau juntament amb els infants quines unitats de llenguatge es repeteixen i subratllau la rima. Comprovau que els redolins són dos versos apariats. A continuació feis redolins. Un infant diu una paraula, un altre en diu una altra que rimi, i un tercer intenta fer el redolí. Amb els redolins que han creat els infants heu de fer les vostres targetes. • També podeu utilitzar utilitzar les dites, dites, redolins, redolins, endevinalles endevinalles i embarbussaments embarbussaments que hi ha a les targetes per fotocopiar dels annexos 7, 8 i 9. • Podeu fer el mateix joc amb els poemes per fotocop fotocopiar iar de l’anne l’annexx 10: "Bunyols" i "Croquetes" de M. Martí i Pol. 37
39
Carusses
JOC DE PRODUCCIÓ D'UN TEXT EN QUÈ SE SUPEREN I ES TRAMPEGEN LES INTERFERÈNCIES DELS ALTRES INFANTS 40
7
I-PG
• Aprendre Aprendre els textos textos prop proposats osats.. • Exer Exercitar citar la capacitat capacitat de concentra concentració. ció. • Prov Provocar ocar l’er l’errada rada del que que està produint produint un text. text.
Descripcio 1. Un infant recita en veu alta el poema elegit. Ha de mirar sempre cap a
davant i amb els ulls oberts. Vegeu targetes de l’annex 10. 2. La resta del grup, sense
tocar-lo, ha d’aconseguir que s’equivoqui: fent gestos, carusses o ganyotes, dient-li coses en veu baixa…
3. Si
el que recita s’equivoca, paga penyora i ho intenta un altre.
Exemple: Un albó
Un albó vaig veure més alt que es puig Major i tenia una rabassa com es castell d’Alaró. Un dia que feia vent, una branca es va esqueixar i d’ella varen obrar cent barques per navegar. Cent homes es resolgueren un dia per tallar-lo, picaren un any rodó i encara no pogueren. (Popular)
Material Cap.
Suggeriments • Equivocar Equivocar-se -se no és només canviar canviar alguna paraula paraula del text, text, també és torbar-se torbar -se massa, dubtar… • Es pot fer un treba treballll previ previ d’exercit d’exercitar ar les carusses carusses:: agrupat agrupatss en cercle cercle els infants, per torns, se situen enmig i segons la seva imaginació han de fer gestos i carusses amb l’objectiu de fer riure la resta del grup. • Per parelles, parelles, un fa gestos gestos i l’altre l’altre l’imita l’imita fent fent de mirall. mirall. • Presen Presentam tam i aprenem aprenem alguns alguns dels embarbuss embarbussaments aments que que hi ha a les targetes per fotocopiar de l’annex 9 i els utilitzam per jugar. 41
De
l'Havana
JOC ACUMULATIU DE MEMORITZACIÓ DE PARAULES 42
I-I I-GG
8
• Ampli Ampliar ar el vocabulari vocabulari del camp semàntic semàntic que volem practicar practicar.. • Pron Pronunciar unciar correctamen correctamentt l’estructura l’estructura repetitiva repetitiva proposada. proposada.
Descripcio 1. La mestra o un infant comença el joc dient: "de l’Havana ha vengut
una barca carregada de......Fruites" 2. L’infant de devora repeteix l’enunciat i ha de canviar el nom genèric per
una paraula específica que s’hi correspongui, per exemple: "de l’Havana ha vengut una barca carregada de melons". 3. L’infant següent repeteix la frase anterior i afegeix una paraula nova, per
exemple: "de l’Havana ha vengut una barca carregada de melons i peres." 4. Cada
infant, al seu torn, torn, ha de recordar totes totes les paraules i afegir-ne afegir-ne una de nova, fins acabar la rodada. Si considerau que la cadena de paraules és massa llarga, podeu aturar el joc i tornar a començar.
Lletra
De l’Havana ha vengut una barca carregada de…
Material Cap.
Suggeriments • Podeu canviar canviar la intenció intenció en el treball del vocabular vocabulari:i: mobles, mobles, vestuari, vestuari, animals, accions, paraules que comencin per… (segons la necessitat). • En l’annex 12 trobareu trobareu targetes targetes d’accions d’accions amb dibuixos dibuixos i lletra lletra que poden ser útils per a aquest joc. Si els infants tenen molta dificultat per expressar-se, però saben llegir, poden tenir la possibilitat de triar una imatge amb el nom abans de dir la frase. • També podeu usar fotografies, fotografies, dibu dibuixos, ixos, objectes, objectes, fruit fruites… es… • Per facilitar facilitar la memoritzac memorització ió de les paraules paraules podeu acompanyar acompanyar la pronunciació amb el gest, tant de forma individual com col .lectiva. • Podeu canviar canviar l’encapçalament del joc joc segons els objectius objectius lingüístics. lingüístics. Per exemple: - Quan na Maria es vesteix es posa… - Anava pel carrer i vaig veure una persona que… • Podeu jugar sense que sigui acumulatiu. acumulatiu.
43
JOC DE MEMÒRIA VISUAL
44
9
I-I I-GG
• Aprendre Aprendre vocabul vocabulari ari i aguditzar aguditzar la la memòria memòria visual. visual. • Pron Pronunciar unciar correctame correctament nt les cantarelles cantarelles que acompanyen acompanyen el joc.
Descripcio 1. Posam
damunt una taula una sèrie d’objectes i els anomenam un per un. En podem fer la descripció de cada un.
2. Els infants els han d’observar i memoritzar durant un minut. 3. Passat
aquest temps el conductor del joc els tapa amb un mocador mentre tots reciten les paraules màgiques.
4. Quan
el conductor retira el mocador lleva dissimuladament un dels objectes.
5. Els infants han d’endevinar quin objecte manca després de dir la
cantarella del joc. 6. Qui endevina l’objecte que ha desaparegut comença de bell nou el
joc. Paraules màgiques
Cantarella
Per la fatifat que la mia mare sap, el mocador estendràs, i un objecte amagaràs.
El meu ull l’ha mirat, el cervell l’ha enregistrat i et puc dir amb claredat quin objecte has llevat:
Què ha desaparegut?
El llapis!
Material Objectes fàcils fàc ils d’obtenir.
Suggeriments • Podeu variar el nivell de dificultat dificultat lingüísti lingüística ca en funció del nombre i el tipus d’objectes que seleccioneu. També podeu utilitzar fotografies o dibuixos. Vegeu les targetes d’accions per fotocopiar de l’annex 12.
45
Endevinar
47
Daixonar
JOC D’ENDEVINAR UNA ACCIÓ
48
I-I I-GG
10
• Construir Construir frases frases interrogat interrogatives ives correctamen correctament. t. • Endevi Endevinar nar l’acció que que substitueix substitueix pel verb daixonar daixonar..
Descripcio 1. Un infant pensa una acció. 2. Els
altres companys han d’endevinar l’acció fent preguntes i utilitzant com a comodí el verb daixonar amb la forma i el temps adequat.
3. L’infant que ha triat l’acció respon afirmativament o negativament
amb
adverbis com per exemple a vegades, normalment, sempre… 4. Convé analitzar prèviament amb els infants, els diferents tipus de
preguntes significatives per aconseguir l’objectiu del joc: — Daixones amb…? (Parts del cos) — Daixones amb …? (Objecte) — Daixones a …? (Lloc) — Quan daixones …? (Conseqüència de l’ acció) — Daixones per …? (Motiu) Exemple
— És necessari daixonar per viure? — No. — Daixones amb les mans? — Sí. — Daixones al carrer? — Sí, però no és freqüent. — Daixones a l’escola? — Sí, sempre. — Daixones amb un llapis? — Sí. — Quan daixones et surten lletres? — Sí. — Ja ho sé. Escriure! é s l’acció, ho ha de dir. Si s’equivoca, 5. Quan un infant creu que sap quina és paga penyora.
Material Cap.
49
JOC D’ENDEVINAR UNA PARAULA A PARTIR DE LA SEVA DESCRIPCIÓ 50
11
I-I I-GG
• Estimular Estimular la precis precisió ió lingüí lingüística stica.. • Const Construir ruir frases en forma forma descrip descriptiva. tiva.
Descripcio 1. La mestra diu a l’orella d’un infant una paraula que descrigui una acció,
sense que la resta del grup ho senti. 2. L’infant elegit ha de construir frases que descriguin la situació i
expressin
el significat del verb sense anomenar-lo. 3. La resta de la classe ha d’endevinar de quina acció
es tracta.
4. Al final es comenten els resultats i s’analitzen els verbs que han
estat
més difícils d’endevinar i per què.
Material Cap.
Suggeriments • Abans de jugar jugar podem podem fer una llista llista de verbs o bé utilitzar utilitzar les targetes targetes d’accions per fotocopiar de l’annex 12.
51
Detectiu, detectiu
JOC D’ENDEVINAR DE QUI PARLAM A PARTIR DE FRASES DESCRIPTIVES 52
12
I-I I-GG
• Memor Memoritzar itzar i pronunci pronunciar ar correctament correctament les les frases del del ritual. ritual. • Comp Completar letar el el ritual ritual amb frases frases descrip descriptives tives..
Descripcio 1. L’infant que fa de
detectiu ha de sortir de l’aula.
2. A
continuació, s’ha de triar un altre infant de la classe que serà el personatge que s’ha de descobrir descobrir.. És molt important important observar entre tots els trets físics més característics i, en segon terme, altres aspectes formals (vestuari, accessoris…). A partir d’aquesta observació, posteriorment han de fer les seves produccions.
3. El
detectiu entra a la classe i cada infant li dóna una pista que descriu el personatge, dient cada vegada unes paraules rituals que han d’aprendr d’aprendree de memòria: Detectiu, detectiu, he perdut el meu fill, no et puc dir si és nin o nina, però et donaré una pista: és.../té…
4. L’infant que fa de detectiu espera que tota la l a classe digui alguna qualitat
i finalment diu el nom de l’infant que s’ha triat entre tots.
Material Cap.
Suggeriments • Convé treballar treballar i usar termes positius tant tant pel que fa als aspectes físics físics com pel que fa a la manera de ser de l’infant triat. • És un joc joc molt interessant interessant per avaluar la capacitat imaginativa i de raonament dels infants en el moment que han de donar les pistes (no repetides, no gaire evidents…).
53
JOC D’ENDEVINAR AMB PREGUNTES EL TÍTOL D’UNA HISTÒRIA FETA AMB MÍMICA 54
13
I-I I-GG
• Comuni Comunicar car una una idea amb amb mímic mímica. a. • Interpretar els els gestos i traduir-los traduir-los al llenguatge verbal per endevinar un títol. • Fer pregunte preguntess coherents coherents i cada cada vegada més més afinades. afinades.
Descripcio infant surt enmig i pensa el títol d’una pel .lícula, un conte o una novel.la.
1. Un
2. Realitza amb mímica els gestos necessaris per tal de donar pistes del
que ha pensat i relata en tres seqüències (plantejament, nus i desenllaç)
l’argument. 3. Mentre
fa mímica, els altres infants formulen preguntes per entendre
què fa. Ell amb el cap mostra assentiment o diu que no. Convé que
no es repeteixin les preguntes i s’escoltin entre ells. Exemple
• Camines? • Agafes una senalla? • Et trobes amb algú? • Toques la porta? • Entres?… 4. En acabar la
seqüència d’accions de mímica, el que està enmig s’atura i dóna la paraula als altres, perquè li diguin la solució.
5. L’infant que l’encerta
passa enmig i el joc torna a començar començar..
Material Cap.
Suggeriments • Podeu realitzar realitzar un treball treball previ previ sobre sobre títols títols de pel.lícules, contes, novel.les i, a part de fer un recull, és una manera de seleccionar els que considereu vàlids i els que no. • El joc serà més diverti divertitt si també és àgil àgil i es desenvolup desenvolupaa amb ritme escènic.
55
Passar la frontera
JOC D’ENDEVINAR UNA CLAU A PARTIR DE PREGUNTES 56
14
I-I I-GG
• Construir Construir correcta correctament ment frases frases interrog interrogatives atives.. • End Endevi evinar nar la la clau clau del del joc. joc.
Descripcio 1. Un infant o dos surten de
la sala mentre la resta tria una clau que permeti creuar una frontera imaginària.
2. Els infants que havien sortit tornen a entrar a la
sala.
3. La resta del grup classe ha de
contestar sí o no a les preguntes que els han de fer els companys: "jo passaria la frontera amb…?".
4. La clau ha de
fer referència a alguna de les característiques de la paraula amb la qual s’intentarà passar la frontera. Tant en relació amb el seu significat com amb el significant, l’ortografia, la semàntica. Podem acotar les variables en: • Masculí i femení • Començament o acabament en vocal, etc. • Accentuació • Plural i singular • Nombre de síl .labes
Exemples de claus
• • • • • • •
Jo passari passariaa la fron frontera tera amb animal animalss Jo passari passariaa la fron frontera tera amb colors colors Jo passari passariaa la fron frontera tera amb vehicles vehicles Jo passaria passaria la fron frontera tera amb amb objectes objectes masculi masculins ns Jo passaria passaria la frontera amb objectes objectes que acabin en consonant Jo passaria passaria la frontera frontera amb amb paraules paraules esdrúixo esdrúixoles les Etc.
Material Cap.
Suggeriments • Si surt de la la sala un grup petit petit d’infants d’infants facilita facilita el joc perquè perquè s’ajuden. s’ajuden. • És convenient convenient que al començament les claus siguin siguin senzilles. senzilles. A mesura que hi jugueu, podeu anar complicant el joc. També hi podeu jugar acotant camps semàntics. • Una altra altra manera de jugar jugar és que sigui el profess professor or qui sap la clau i els infants li han de fer les preguntes. 57
Quin cartell duc?
JOC D'ENDEVINAR UN CARTELL A PARTIR DEL QUE ELS ALTRES DIUEN 58
I-I I-GG
15
• Expr Expressar essar difer diferents ents estat estatss d’ànim. d’ànim. • Reconè Reconèixer ixer els nostres nostres i com com repercuteix repercuteixen en en la comunicació. comunicació.
Descripcio 1. Presentam
d’un en un tots els cartells. Els llegim i en podem fer algun
comentari. 2. Posam un cartell a l’esquena dels que juguen, de manera que no puguin
veure el que duen escrit. 3. Quan
es dóna el senyal comencen a passejar per l’aula.
4. De dos en dos s’han de saludar. Cada un ha de reaccionar d’acord amb
el cartell que el company du a l’esquena, ha de fer el gest, dir alguna paraula o frase sense revelar el que diu el cartell. Hem de procurar que l’activitat sigui fluida i àgil i que tothom rebi el màxim de respostes dels altres. 5. A un altre senyal, tothom s’ha d’asseure i d’un en un diuen el que pensen
que hi ha escrit al seu cartell, segons les reaccions que han pogut percebre dels altres i les sensacions que els ha provocat. 6. Podem reflexionar i analitzar quins comportaments dels altres ens afecten
més o manco positivament o negativament. Lletra
Cartells amb les instruccions següents: felicita’m, ajuda’m a decidir, dóna’m la raó, tranquil.litza’m, admira’m, fes-me riure, dóna’m ànims, passa de mi, demostra’m afecte, enfada’t amb mi, organitza’m la vida, cartell en blanc. (Vegeu l’annex 14.)
Material Cartells de l’annex 14.
Suggeriments • Aquest Aquest és un bon exercici exercici per considerar considerar les relacions relacions emocionals emocionals que s’estableixen en la comunicació. • Una altra manera manera de jugar seria seria explicar explicar a un infant que mostrar mostrarem em als companys un cartell on hi ha escrita una paraula que expressa un estat d’ànim. Aquest s’ha de girar de cara a la pissarra i mostram el cartell a la resta dels infants. Cada un dels companys, per ordre, ha de reaccionar d’acord amb la paraula del cartell, sense revelar el que diu. L’infant que està enmig, ha d’esbrinar l’estat d’ànim. 59
