PESCA RECREATIVA A LES ILLES BALEARS 2009 2ª Edició
Text:
Direcció General de Pesca, Conselleria d’Agricultura i Pesca. Govern de les Illes Balears. Fotografes:
Direcció General de Pesca Portada, contraportada pàgina 18 etes per Fernando Darder a la Reserva Marina del Toro. Toro. 1ª edició: 2ª edició: 3ª edició: 4ª edició: 5ª edició: 6ª edició: 7ª edició:
juny 2004. Tiratge: 44.000 exemplars. maig 2005. Tiratge: 25.000 exemplars. juliol 2006. Tiratge: 5.000 exemplars. març 2007. Tiratge: 30.000 exemplars. març 2008. Tiratge: 25.000 exemplars. abril 2009. Tiratge: 15.000 exemplars. juliol 2009. Tiratge: 15.000 exemplars.
D.L.: PM-1027-2009
El recull de la normativa de pesca recreativa que teniu a les mans arriba enguany a la sisena edició. L’èxit d’aquest recull ha sobrepassat amb escreix les perspectives inicials, quan la intenció era er-ne només una edició. La gran acceptació que ha tingut entre els pescadors recreatius, la orta demanda d’aquests llibrets i els canvis continus que experimenta la normativa de la pesca recreativa han et que aquesta iniciativa hagi continuat al llarg dels anys.
La recopilación de la normativa de pesca recreativa que tenéis entre manos llega este año a la sexta edición. El éxito de esta recopilación ha sobrepasado con creces las perspectivas iniciales, cuando la intención era hacer sólo una edición. La gran aceptación que ha tenido entre los pescadores recreativos, la uerte demanda de estos librillos y los cambios continuos que experimenta la normativa de la pesca recreativa han hecho que esta iniciativa haya continuado a lo largo de los años.
Des de la darrera edició s’han produït diversos div ersos canvis pel que a la normativa de pesca recreativa que recomanen er una revisió en prounditat del llibret i, per tant, una nova edició. Entre d’altres, els canvis en algunes reserves marines, el període de pesca del raor, raor, la pesca submarina a Formentera, etc.
Desde la última edición se han producido varios cambios en relación a la normativa de pesca recreativa que recomiendan hacer una revisión en proundidad del librillo y, por lo tanto, una nueva edición. Entre otros, los cambios en algunas reservas marinas, el período de pesca del raor, la pesca submarina en Formentera, etc.
L’elaboració de normativa de pesca recreativa és una petita aportació que l’Administració pot er per col·laborar a la sostenibilitat d’aquesta activitat, però sense la participació del pescador recreatiu - respectant el medi i aplicant el sentit comú, trobant la satisacció en sortir a la mar i dur a terme aquesta activitat sense traspassarne els límits- no s’aconseguirà l’objectiu nal de er compatible la pesca recreativa amb el manteniment dels recursos marins.
La elaboración de normativa de pesca recreativa es una pequeña aportación que la Administración puede hacer para colaborar en la sostenibilidad de esta actividad, pero sin la participación del pescador recreativo -respetando el medio y aplicando el sentido común, encontrando la satisacción en salir a la mar y llevando a cabo esta actividad sin traspasar los límites- no se conseguirá el objetivo nal de hacer compatible la pesca recreativa con el mantenimiento de los recursos marinos.
L’objectiu d’aquest llibret de la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears no és un altre que er arribar a l’usuari nal, amb un llenguatge senzill i planer, la regulació actualitzada que aecta la seva activitat, per tal que la pugui desenvolupar amb total coneixement.
El objetivo de este librillo de la Consejería de Agricultura y Pesca del Gobierno de las Illes Balears no es otro que hacer llegar al usuario nal, con un lenguaje sencillo y llano, la regulación actualizada que aecta su actividad, con la nalidad de que la pueda desarrollar con total conocimiento.
C. Mercè Amer Riera Consellera d’Agricultura i Pesca 3
És una delimitació espacial de les aigües marines per establir la competència de les dierents administracions públiques implicades. Les aigües interiors són competència de l’Administració autonòmica (Govern de les Illes Balears, en el nostre cas) i les aigües exteriors són competència de l’Administració de l’Estat.
Es una delimitación espacial de las aguas marinas para establecer la competencia de las distintas administraciones públicas implicadas. Las aguas interiores son competencia de la Administración autonómica (Govern de les Illes Balears, en nuestro caso), mientras que las aguas exteriores son competencia de la Administración del Estado.
La línia divisòria entre ambdós tipus d’aigua no està situada a una distància constant des de terra. És una línia que uneix dierents punts de costa segons uns criteris preestablerts. En essència, la normativa bàsica és igual en totes les aigües, però en aigües interiors hi ha autoritzades una sèrie de particularitats de les Illes Balears.
La línea divisoria entre los dos tipos de agua no está situada a una distancia constante desde tierra. Es una línea que une distintos puntos de costa según unos criterios preestablecidos. En esencia, la normativa básica es igual en todas las aguas, pero en aguas interiores están autorizadas una serie de particularidades de las Islas Baleares.
Les tes són uns pilons de ormigó a la costa o unes pintades als penya-segats que, correctament enlades de dues en dues, dibuixen una línia imaginaria a la mar. Aquestes línies marquen el límit de la reserva marina m arina o el de la zona de protecció especial. En qualsevol cas, són una ajuda perquè el pescador s’ubiqui correctament, però mai prevalen sobre la posició del GPS, en especial la dels serveis de vigilància.
Los hitos son unos pilones de hormigón en la costa o unas pintadas en los acantilados que, correctamente enlados de dos en dos, dibujan una línea imaginaría en la mar. Estas líneas marcan el límite de la reserva marina o el de la zona de protección especial. En cualquier caso, son una ayuda para que el pescador se ubique correctamente, pero nunca prevalecen sobre la posición del GPS, en particular la de las embarcaciones de vigilancia.
4
5
A més dels ormeigs propis per a la captura de les espècies, hem d’estar en possessió de la corresponent llicència. Hi ha cinc tipus de llicència de pesca marítima recreativa:
Además de los aparejos propios para la captura de las especies, tenemos que poseer la correspondiente licencia. Hay cinco tipos de licencia de pesca marítima recreativa:
· individual (des de terra o embarcació, per a majors de 14 anys)
· individual (desde tierra o embarcación, para mayores de 14 años)
· col·lectiva (des d’embarcació de llista 6a, per a un màxim de 12 persones)
· colectiva (desde embarcación de lista 6ª, para un máximo de 12 personas)
· de pesca submarina (per a majors de 16 anys en possessió de llicència ederativa)
· de pesca submarina (para mayores de 16 años en posesión de licencia ederativa)
· esportiva (per participar en competicions ocials i entrenaments)
· deportiva (para participar en competiciones ociales y entrenamientos)
· d’embarcació (per embarcacions de llista 7ª i un màxim de 5 persones)
· de embarcación (para embarcaciones de lista 7ª y un máximo de cinco personas)
La llicència individual es vàlida per dos anys, la d’embarcació per tres anys i les altres per un any. any. Els menors de 14 anys poden practicar la pesca des de terra o embarcació sense necessitat de la llicència individual.
La licencia individual es válida para dos años, la de embarcación para tres años y las otras para un año. Los menores de 14 años pueden practicar la pesca desde tierra o embarcación sin necesidad de licencia individual.
Les embarcacions que es dediquin a la pesca d’altura (tonyines, bacores, emperadors, agulles i marlins) han de disposar d’una autorització especial de la Secretaria General del Mar (Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí), que han de dur a bord. A més, han de dur un registre acurat de les captures, que han de comunicar regularment al Ministeri.
Las embarcaciones que se dedican a la pesca de altura (atunes, albacoras, peces espada, agujas y marlines) tienen que disponer de una autorización especial de la Secretaria General del Mar (Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino), que deben llevar a bordo. Además, tienen que llevar un registro detallado de las capturas, que hay que comunicar regularmente al Ministerio.
6
On puc obtenir aquesta llicència?
¿Dónde puedo obtener esta licencia?
A la Direcció General de Pesca del Govern de les Illes Balears, al carrer dels Foners, núm. 10 de Palma, a les delegacions de la Conselleria d’Agricultura i Pesca de Campos, Felanitx, Manacor, Inca, sa Pobla i Sóller, i als consells insulars de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i de Formentera. També es pot er el tràmit a través d’internet a http:\\dgpesca.caib.es. També són vàlides les llicències de les altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol per poder pescar a les Illes Balears.
En la Dirección General de Pesca del Govern de les Illes Balears, en la calle Foners, núm. 10 de Palma, en las delegaciones de la Conselleria de Agricultura y Pesca de Campos, Felanitx, Manacor, Inca, Sa Pobla y Sóller, y en los consells insulars de Mallorca, de Menorca, d’ Eivissa i de Formentera. También se puede hacer el trámite a través de internet en http:\\ dgpesca.caib.es. También son válidas las licencias de las otras comunidades autónomas del Estado español para poder pescar en las Islas Baleares.
Què he de presentar per obtenir la corresponent llicència?
¿Qué tengo que presentar para obtener la correspondie correspondiente nte licencia?
· Fotocòpia del DNI o passaport en el cas d’estrangers, o llicència caducada en cas de renovació.
· Fotocopia del DNI o pasaporte en el caso de extranjeros, o licencia caducada en caso de renovación.
· Resguard del pagament de la taxa corresponent (13,60 € per la llicència individual, 15,98 € per la de pesca submarina, 59,04 € per la llicència d’embarcació d’eslora superior a 6m, 32,10 € per embarcació d’eslora inerior a 6m i 400,08 € per la llicència colectiva). Els jubilats estan exempts d’aquest pagament, excepte per a la llicència d’embarcació. Els impresos es poden obtenir al mateix lloc on es pot obtenir la llicència.
· Resguardo del pago de la tasa correspondiente (13,60 € por la licencia individual, 15,98 € por la de pesca submarina, 59,04 € por la licencia de embarcación de eslora superior a 6 m, 32,10 € para embarcación de eslora inerior a 6 m y 400,08 € para la licencia colectiva). Los jubilados están exentos de este pago, excepto para la licencia de embarcación. Los impresos se pueden obtener en el mismo punto donde se puede obtener la licencia.
· Per a la llicència de pesca submarina i esportiva, s’ha de presentar a més la corresponent llicència ederativa en vigor. La llicència esportiva és gratuïta.
· Para la licencia de pesca submarina y deportiva, se tiene que presentar además la correspondiente licencia ederativa en vigor. La licencia deportiva es gratuita.
· Per a la llicència d’embarcació, s’ha de presentar otocòpia acarada del rol/llicència de navegació actualitzada i otocòpia del DNI o passaport de armador.
· Para la licencia de embarcación, se debe presentar otocopia compulsada del rol/ licencia de navegación actualizada y otocopia del DNI o pasaporte del armador.
· Per a la llicència col·lectiva hi ha, a més, uns requisits especials, i s’ha de presentar: p resentar:
· Para la licencia colectiva existen, además, unos requisitos especiales, y hay que presentar:
- Sol·licitud en imprès ocial.
- Solicitud en impreso ocial.
- Fotocòpia acarada del rol/llicència de navegació, actualitzat, on constin les dades de l’embarcació, l’armador, el patró i el tècnic esportiu especialitzat en pesca o el proessional de pesca.
- Fotocopia compulsada de rol/licencia de navegación, actualizada, donde consten los datos de la embarcación, el armador, armador, el patrón y el técnico deportivo especializado en pesca o el proesional de pesca. 7
- Autorització de la Conselleria de Mobilitat i Ordenació del Territori per al lloguer d’embarcacions d’esplai de la UE.
- Autorización de la Conselleria de Mobilidad y Ordenación del Territorio para el alquiler de embarcaciones de recreo de la UE.
- Títol del curs de ormació de tècnic esportiu especialitzat en pesca expedit per l’Administració pública, o acreditació d’embarcament a un vaixell de llista 3a durant un mínim de 5 anys.
- Título del curso de ormación de técnico deportivo especializado en pesca expedido por la Administración pública, o acreditación de embarque en un buque de lista 3ª durante un mínimo de 5 años.
Recomanacions:
Recomendaciones:
· Tenir uns coneixements mínims de la mar i de les espècies d’interès pesquer.
· Tener unos conocimientos mínimos del mar y de las especies de interés pesquero.
· Dur un equip adequat per a la modalitat de pesca que es vol practicar.
· Llevar un equipo adecuado para la modalidad de pesca que se quiere practicar.
· Tenir la titulació nàutica corresponent si es va en vaixell.
· Tener la titulación náutica correspondiente si se va en barco.
· Dur algun sistema de comunicació (telèon mòbil, radiotelèon, etc.), especialment si es va amb embarcació.
· Llevar algún sistema de comunicación (teléono móvil, radioteléono, etc.), especialmente si se va en embarcación.
· Deixar dit on anem a pescar. pescar.
· Inormar sobre el lugar donde vamos a pescar.
· Consultar la inormació metereològica abans de partir.
· Consultar la inormación metereológica antes de salir.
· Ser titular d’una assegurança de responsabilitat civil.
· Ser titular de un seguro de responsabilidad civil.
8
· Podem pescar peixos, cealòpodes (pops, sípies i calamars), bogamarins i puu. No podem pescar coralls i similars, cucs, tites, caragols marins, pegellides, copinyes ni crustacis com les llagostes, crancs, cranques, cigales, gambes d’esca, gambes, etc.
· Podemos pescar peces, cealópodos (pulpos, sepias y calamares), erizos y “puu”. No podemos pescar corales ni similares, gusanos, titas, caracoles marinos, lapas, bivalvos ni crustáceos como las langostas, cangrejos, centollos, cigarras de mar, gambas de cebo, gambas, etc.
- Està prohibida la pesca del tauró pelegrí i el salroig.
- Se prohíbe la pesca del tiburón peregrino y del tiburón blanco.
· Com a regla general, podem pescar ns a 5 kg més una peça per llicència i dia.
· Como regla general, g eneral, podemos pescar hasta 5 Kg más una pieza por licencia y día.
· Si som més de 5 persones amb llicència col·lectiva o d’embarcació, no podem superar els 25 kg en total.
· Si somos más de 5 personas con licencia colectiva o de embarcación, no podemos superar los 25 Kg en total.
· Hi ha algunes espècies que tenen una talla mínima de captura atesa la seva situació poblacional.
· Hay algunas especies que tiene una talla mínima de captura, dada su situación poblacional.
Tallas mínimas:
Talles mínimes:
Boga ...................11 cm Capellà ...............11 cm Gerrets i Xucles ...11 ... 11 cm Molls ...................11 cm Esparrall ..............12 cm Pagell ..................15 cm Salpa ...................15 cm Sorells ................15 cm Llises ...................16 cm Besuc ..................17 cm Morruda ..............18 cm Pàguera ..............18 cm Variada ................18 cm
Boga ...................11 cm Capellán .............11 cm Carameles y chuclas...11 cm Salmonetes .........11 cm Raspallón.............12 Raspallón.............12 cm Gallo ...................15 cm Jureles ................15 cm Salema ................15 cm Lisas ....................16 cm Aligote ................17 ................17 cm Caballa y Estornino... ... 18 cm cm Mojarra ................18cm Pargo...................18 Pargo...................18 cm
Verat i Bis ...........18 ........... 18 cm Lluç .....................20 cm Mabre..................20 Mabre..................20 cm Orada .................20 cm Pelaia ..................20 cm Sard / Sarg .........23 cm Agulla .................25 cm Llop .....................25 cm Raps ....................30 cm Goràs ..................33 cm Anossos i Xerna 45 cm Pàmpol rascàs ....45 cm Tonyina . 115 cm ó 30 kg
· Si capturem algun exemplar que no compleixi la talla mínima establerta, o de captura prohibida, l’hem de d e retornar a la mar m ar,, i si és possible, viu.
Picuda .................18 cm Dorada ................20 cm Herrera ................20cm Lenguado ...........20 cm Merluza ...............20 cm Sargo ...................23cm Aguja ..................25 cm Lubina .................25 cm Rapes ..................30 cm Besugo ...............33 cm Cherna ................45 cm Meros .................45 cm Atún ..... 115cm ó 30 Kg
· Si capturamos cap turamos algún ejemplar que no cumpla la talla mínima establecida, o de captura prohibida, lo tenemos que retornar al mar, mar, y si es posible, vivo. 9
Raors i verderols De raors, podem capturar-ne un màxim de 50 peces per llicència i dia, sempre sense sobrepassar els 5 kg de captura màxima. Existeixen vedes temporals pel raor i el verderol: · període de veda del verderol (cirviola de menys de 30 cm); d’1 de juliol ns al 15 de setembre (a Eivissa i Formentera, a aigües interiors i fns a 6 milles nàutiques de les aigües exteriors, el període de veda s’estén fns el 30 de setembre).
· període de veda del raor; d’1 d’abril ns al 31 d’agost.
Pops, calamars i sípies De cealòpodes (pops, sípies i calamars), només podem capturar-ne 10 peces, sense sobrepasar els 5 kg + 1 peça de captura màxima total (cealòpodes + peixos) per llicència i dia.
Raors y juveniles de pez de limón En cuanto a los raors, podemos capturar hasta un máximo de 50 piezas por licencia y día, siempre sin sobrepasar los 5 kg de captura máxima.
No podem utilitzar la llum com a medi per atreure els cealòpodes.
Existen vedas temporales para el raor y el juvenil de pez de limón. · período de veda del juvenil de pez de limón (de menos de 30 cm); del 1 de julio al 15 de septiembre (en Eivissa y Formentera, en aguas interiores y hasta 6 millas náuticas de las aguas exteriores, el período de veda se extiende hasta el 30 de septiembre).
· período de veda del raor, del 1 de abril al 31 de agosto.
Pulpos, calamares y sepias En cuanto a los cealópodos (pulpos, sepias y calamares), sólo podemos capturar 10 piezas, sin sobrepasar los 5 kg + 1 pieza de captura máxima total (cealópodos + peces) por licencia y día. No podemos utilizar la luz como medio para atraer a los cealópodos. 10
Túnids i afns
Túnidos y afnes
Per emperadors, agulles, marlins i bacores hi ha unes quotes màximes de captura especíques. En el cas de les tonyines, la pesca amb mort no està permesa, s’hauran d’alliberar tot es les captures a excepció dels individus que morin en l’operació de pesca.
En lo reerente a peces espada, agujas, marlines y albacoras, hay unas cuotas máximas de captura especícas. En el caso del atún rojo, la pesca con muerte no está permitida, deberán devolverse al mar todas las capturas a excepción de los individuos que allezcan en la operación de pesca.
Tonyines: una talla mínima de 30 kg o 115 cm. Atunes: una talla mínima de 30 Kg. o 115 cm. · Emperadors, agulles i marlins; un màxim d’1 peça per llicència i dia, i un màxim de 4 peces per embarcació i dia.
· Peces espada, agujas agujas y marlines; un máximo de 1 pieza por licencia y día, y un máximo de 4 piezas por embarcación y día.
· Bacores; podem capturar un màxim de 5 peces per llicència i dia i un màxim de 20 peces per embarcació i dia.
· Albacoras; podemos capturar un máximo de 5 piezas por licencia y día, y un máximo de 20 piezas por embarcación y día.
Recomanació: Revisar la documentació necessària per a la pesca d’altura a la pàgina 6. En tractar-se d’espècies amb problemes de conservació, es recomanable practicar la pesca sense mort, obligatori en el cas de la tonyina.
Recomendación: Revisar la documentación necesaria para la pesca de altura en la página 6. Al tratarse de especies con problemas de conservación, es recomendable practicar la pesca sin muerte, obligatorio en el caso del atún.
Puu
Puu
Només es pot pescar el puu amb salabre, baveró, bou, corda i estaca.
Sólo se puede pescar el “puu” con salabre, “baveró”, “bou”, cuerda y estaca.
Limitacions: 2 cordes i 2 bous per recol·lector. Quan es clavin estaques no es podran utilitzar ni cordes ni bous, i amb un màxim de 30 baverons.
Limitaciones: 2 cuerdas y 2 “bous” “b ous” por recolector. Cuando se claven estacas no se podrán utilizar ni cuerdas ni “bous”, y con un máximo de 30 “baverons”.
Captura màxima diaria: 5 kg per recol·lector. Captura máxima diaria: 5 Kg. por recolector. Dates permeses: des de l’1 d’octubre ns al 31 de juliol.
Fechas permitidas: del 1 de octubre al 31 de julio. 11
A tot el litoral i aigües obertes, EXCEPTE: · A l’interior d’instal·lacions portuàries. · A menys de 100 m de llocs llocs reqüentats per banyistes. · A menys de 250 m de qualsevol ormeig proessional, incloent-hi els capcers per a la llampuga. · A les zones de protecció especial (reserva integral) i zones de veda de les reserves marines. · Al Parc Nacional Marítimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera.
En todo el litoral y en aguas abiertas, EXCEPTO:
· Al litoral des de terra del Parc Natural de Sa Dragonera.
· En el interior de instalaciones instalaciones portuarias. · A menos de 100 100 m de lugares lugares recuentados por bañistas.
· Al litoral de les reserves naturals dels illots illots des Vedrà i es Vedranell i dels illots de Ponent (Eivissa).
· A menos de 250 m de cualquier aparejo proesional, incluyendo los “capcers” para el dorado.
- A certes zones del litoral de Formentera (Pesca submarina).
· En las zonas de protección protección especial (reserva (reserva integral) y zonas de veda de las reservas marinas. · En el Parque Nacional Marítimo-terrestre del Archipiélago de Cabrera. · En el litoral desde tierra del Parque Natural de Sa Dragonera. · En el litoral de las reservas naturales de los islotes de Es Vedrà y Es Vedranell y de los islotes de Ponent (Ibiza). - En ciertas zonas del litoral de Formentera (Pesca submarina) 12
· Podem pescar amb canya amb i sense rodet, volantí (un màxim de 6 hams), fuixa, curricà, potera, tora, rall i salabre. Podem utilitzar un màxim de 2 canyes i 2 poteres. Per a la fuixa i el curricà d’altura, un màxim de 6 canyes per llicència, amb una única esca per canya.
· Podemos pescar con caña con y sin carrete, carrete, volantín (un máximo de 6 anzuelos), curricán de supercie, curricán, potera, sga, esparavel y salabre. Podemos utilizar un máximo de 2 cañas y 2 poteras. Para el curricán de supercie y el curricán de altura, un máximo de 6 cañas por licencia, con un sólo cebo por caña. · No podemos pescar con artes o aparejos de la pesca proesional, tales como palangres, nasas o redes. · No podemos utilizar sistemas de atracción de las especies a capturar, como la luz, a excepción del grumeo. · Podemos llevar a bordo un máximo de dos carretes eléctricos sin que superen los 300 W de potencia máxima conjunta, para utilizar exclusivamente en aguas exteriores.
· No podem pescar amb arts o estris de la pesca proessional com poden ser palangres, nanses o xarxes. · No podem utilitzar sistemes d’atracció de les espècies a capturar com és la llum, a excepció del grumeig.
· No podemos utilizar ni tener tener a bordo equipos de submarinismo o torpedos hidrodeslizantes juntamente con usiles o utensilios de pesca submarina.
· Podem dur a bord un màxim de dos rodets elèctrics sense que superin els 300 W de potencia màxima conjunta, per utilitzar exclusivament en aigües exteriors.
· En el caso de la pesca submarina, el usil tiene que ser de tracción mecánica. El uso de aparatos luminosos para poder ver en los agujeros –no para atraer a la captura- está permitido.
· No podem utilitzar ni tenir a bord equips de submarinisme o torpedes hidrolliscants juntament juntame nt amb usells o aparells de pesca submarina. · En el cas de la pesca submarina, el usell ha de ser de tracció mecànica. L’ús d’aparells lluminosos per poder veure en els orats, no per atreure la captura, estan permesos. · A la pesca submarina és obligatori l’ús d’una boia de senyalització.
· En la pesca submarina es obligatorio el uso de una boya de señalización.
· No podem vendre la captura obtinguda.
· No podemos vender la captura obtenida. 13
Es pot sol·licitar, una vegada és titular de la llicència de pesca individual, la utilització de 1 rall, 2 morenells i 3 llencetes per persona i llicència a la Direcció General de Pesca i als Consells Insulars de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i de Formentera. Els morenells, sempre de material vegetal, i les llencetes es podran utilitzar a les zones establertes com a aptes. El rall està permès a totes les aigües interiors on està permesa la pesca recreativa. recreativa. Les llencetes s’han d’utilitzar sempre des de la costa.
Se puede solicitar, una vez se es titular de la licencia de pesca individual, la utilización de 1 esparavel, 2 nasas y 3 “llencetes” por persona y licencia en la Dirección General de Pesca, en los Consells Insulars de Mallorca, de Menorca, de Eivissa y de Formentera. Las nasas, siempre de material vegetal, y las “llencetes” se podrán utilizar en las zonas establecidas como aptas. El esparavel está permitido en todas la aguas interiores donde está permitida la pesca recreativa. Las “llencetes” se tienen que utilizar siempre desde la costa.
La pesca submarina es realitzarà a pulmó lliure, senyalitzant la seva posició amb una boia de color toronja o vermell, des de la sortida ns a la posta del sol.
La pesca submarina se ejercitará a pulmón libre o nadando, señalizando su posición con una boya de color naranja o rojo, desde el alba hasta el ocaso del sol.
Sols es poden utilitzar aprons impulsats per medis mecànics (gomes, molles o aire comprimit) o per la mà. No es poden utilitzar equips de buceig autònom, torpedes ni altres mètodes hidrolliscants o verins.
Solo se puede utilizar arpones propulsados por medios mecánicos (gomas, muelles o aire comprimido) o por la mano. No se pueden utilizar equipos de buceo autónomo, torpedos ni otros métodos hidrodeslizantes o venenos.
No es pot pescar a l’interior d’instalacions portuàries ni a menys de 100m de llocs utilitzats per banyistes ni a 250 metres d’ormejos proessionals.
No se puede pesca en el interior de instalaciones portuarias ni a menos de 100 m de los lugares utilizados por bañistas ni a 250 metros de aparejos proesionales.
Pots pescar ns a 5 kg diaris més una peça. De cealòpodes (pops, sípies i calamars) només en pots capturar 10 peces sense sobrepassar els 5 kg.
Se pueden pescar hasta 5kg diarios de más de una pieza. De cealópodos (pulpos, sepias y calamares) solo puedes 10 piezas sin sobrepasar los 5kg.
No es pot vendre la captura obtinguda.
No se pueden vender las capturas obtenidas.
· Tots els dies de la setmana, excepte el que s’estableixi en cada reserva marina i el que estableixin les vedes per a cada espècie. A Formentera, la pesca submarina està prohibida els dilluns, els dimecres i els divendres.
· Cada día de la semana, excepto lo que se establezca en cada reserva marina y lo que establezcan las vedas para cada especie. En Formentera, la pesca submarina está prohibida los lunes, los miércoles y los viernes.
· A qualsevol hora del dia excepte la pesca submarina, que està prohibida entre la posta i la sortida del sol.
· A cualquier hora del día excepto la pesca submarina, que está prohibida entre el ocaso y el alba. 14
· Es requereix autorització expressa de la Conselleria d’Agricultura i Pesca, ent constar la modalitat de pesca, la zona on es arà, el tipus de campionat, l’horari d’aquest i si es pretenen o no ultrapassar les quotes de captures establertes. S’ha de pagar la taxa corresponent.
· Se requiere autorización expresa de la Conselleria d’Agricultura i Pesca, haciendo constar la modalidad de pesca, la zona donde se realizará, el tipo de campeonato, el horario del mismo y si se pretende o no sobrepasar las cuotas de capturas establecidas. Se debe pagar la tasa correspondiente.
· Si es vol realitzar realitzar en aigües exteriors i es vol ultrapassar les quotes establertes, es requereix l’autorització expressa de la Secretaria General del Mar (MARM).
· Si se quiere realizar en aguas exteriores y se quiere sobrepasar las cuotas establecidas, se requiere la autorización expresa de la Secretaria General del Mar (MARM).
· Els organitzadors de la competició i/o la ederació corresponent hauran de comunicar els resultats de la competició en el termini dels 15 dies següents a la data en que tingué lloc.
· Los organizadores de la competición y/o la ederación correspondiente tendrán que comunicar los resultados de la competición en el plazo de los 15 días siguientes a la echa en que tuvo lugar.
· Les captures aconseguides no pertanyen als participants, i l’entitat organitzadora està obligada a lliurar no menys del 50% del pes a una entitat benèca. La resta no pot ser venuda.
· Las capturas conseguidas no pertenecen a los participantes, y la entidad organizadora está obligada a entregar no menos del 50% del peso a una entidad benéca. El resto no puede ser vendido.
· Les limitacions anteriors no són aplicables si les captures no ultrapassen les quotes generals de captura.
· Las limitaciones anteriores no son aplicables si las capturas no sobrepasan las cuotas generales de captura.
· Per participar en competicions ocials i entrenaments s’ha d’estar en possessió de la llicència de pesca marítima esportiva.
· Para participar en competiciones ociales y entrenamientos se tiene que estar en posesión de la licencia de pesca marítima deportiva.
15
Les aranyes.
Las arañas.
Són peixos que viuen als ons arenosos i de captura reqüent pels practicants de la pesca recreativa. S’agaen en totes les modalitats de volantí i també, de vegades, a la fuixa. S’ha d’anar molt en compte amb elles, perquè les espines de l’opercle i les de la primera dorsal són verinoses, et que ja era conegut antigament. El verí de les aranyes és neuro i hemotòxic, molt semblant al de les serps. A més del ort dolor, pot causar ebre, vòmits, enlentiment cardíac, dicultats respiratòries i, ns i tot, la mort. Es recomana tallar-les les espines verinoses en el mateix moment de la captura o, en tot cas, ammollarles vives a la mar. mar.
Son peces que viven en ondos arenosos, y de captura recuente por los practicantes de la pesca recreativa. recreativa. Se capturan en todas las modalidades de volantín y también, a veces, al ccurricán. urricán. Se tiene que ir con sumo cuidado con ellas, porque las espinas del opérculo y las de la primera dorsal son venenosas, hecho ya conocido antiguamente. El veneno de las arañas es neurotóxico y hemotóxico, muy parecido al de las serpientes. Además de uerte dolor, puede causar febre, vómitos, ralentización cardíaca, difcultades respiratorias e incluso la muerte. Se recomienda cortar las espinas venenosas en mismo momento de la captura o, en todo caso, liberarlas vivas al mar.
Ferrasses, bonjesusos i afns.
Pastinacas, águilas marinas y afnes.
Les errases i els bonjesusos són peixos semblants a rajades i són comuns en aigües litorals, sobre tot en ons arenosos. Són espècies poc capturades pels pescadors recreatius, encara que en la modalitat de pesca submarina se’n solen agaar algunes, i també amb canya al vespre. Van proveïts d’una, dues o, ns i tot, tres pues verinoses a la cua, amb les quals poden produir doloroses picades, a més de erides considerables. El seu verí, termolàbil, es desactiva amb la calor. Es recomana amollar vives les errasses i els bojesusos atesos els problemes de conservació d’aquestes espècies.
Las pastinacas y las águilas marinas son peces parecidos a las rayas, y son comunes en aguas litorales, básicamente en ondos arenosos. Son especies poco capturadas por los pescadores recreativos, aunque en la modalidad de pesca submarina se suelen capturar algunos especímenes, y también con caña y de noche. Van Van provis provistos tos de una, una, dos dos y hasta hasta tres tres púas venenosa venenosass en la cola, con las que pueden producir dolorosas picaduras, amén de heridas considerables. Su veneno, termolábil, se desactiva con el calor. Se recomienda devolver vivas al mar las pastinacas y las águilas marinas dados los problemas de conservación que presentan estas especies.
Les escórpores i els caproigs
Las escórporas y los cabrachos. Las escórporas viven sobre todo en ondos de posidonia o piedra, mientras que los cabrachos viven también en estos puntos así como en los ondos coralígenos. Las escórporas son poco capturadas por los pescadores recreativos, pero no los cabrachos, que se capturan en la pesca de volantín, sobre todo al ir a los serranos de plataorma o al talud continental. También los pescadores submarinos los suelen pescar. Las espinas de la cabeza y las de la dorsal de estos peces están dotadas dotada s de veneno, y pueden provocar picaduras extremadamente dolorosas.
Les escórpores viuen sobre tot en ons de posidònia, vaires o pedra, mentre que els caproigs viuen en aquests mateixos ons, Aixa com en els ons coral·lígens. Les escórpores són poc capturades pels pescadors recreatius, però no els caproigs, que s’agaen en la pesca de volantí, sobre tot en anar als serrans grossos o a la onera. També els pescadors submarins els solen agaar. Les espines del cap així com les de la dorsal d’aquests peixos estan proveïdes de verí, i poden provocar picadures extremadament doloroses. 16
Quissones.
Mielgas y galludos.
Aquests petits taurons es troben a la plataorma continental però també al tal·lús o onera. Tenim dues espècies similars en les nostres aigües, que són capturades al volantí de serrans grossos o, més reqüentment, ent volantí a la onera. Presenten dos agullons verinosos, un davant de cada dorsal, que poden produir doloroses erides.
Estos pequeños tiburones se encuentran en la plataorma continental, pero también en el talud continental o “onera”. Tenemos dos especies similares en nuestras aguas, que son capturadas al volantín de serranos de plataorma o, con mayor recuencia, practicando volantín en el talud. Presentan dos aguijones venenosos, uno delante de cada dorsal, que pueden producir heridas dolorosas.
Recomanacions
Recomendaciones
· No agaeu ni toqueu mai els peixos que sospiteu que tenen perill. Convé dur armolles per poder-los desempescar de l’ham sense problemes, be tallar el bracel i amollar-lo, o bé deixar morir l’animal per manipular-lo després amb cura.
· No coger ni tocar nunca aquellos peces de los que sospechamos puedan tener peligro. Conviene llevar pinzas adecuadas para poderlos despescar del anzuelo sin problemas, cortar el hilo y soltarlo, o dejar morir al animal para manipularlo después con cuidado.
· A zones de bany arenoses arenoses s’ha d’anar amb compte, podeu trepitjar una aranya o una errassa i sorir una picada.
· En zonas de baño arenosas, conviene estar alerta: se puede pisar una araña o una pastinaca y surir una picadura.
· Quan, bussejant, observem una aranya ent moviments sinuosos amb els opercles estuats i la dorsal ben estirada, hem de ugir immediatament: estam rebent l’avís d’un posible i sobtat atac d’una aranya ragata.
· Cuando, buceando, observemos una araña haciendo movimientos sinuosos con los opérculos abiertos y la dorsal bien desplegada, debemos alejarnos inmediatamente: estamos recibiendo el aviso de un posible y repentino ataque de una araña ragata.
· Teniu en compte que el verí d’alguns peixos morts, i ns i tot congelats, encara pot ser actiu.
· Hay que tener en cuenta que el veneno de algunos peces muertos, incluso congelados, puede ser activo aún.
Tractament en cas d’una picada d’un peix verinós.
Tratamiento en caso de una picadura de un pez venenoso.
· Acudiu al més aviat possible a un centre centre de salut o al metge, mentrestant utilitzau pomades o escumes adients d’ús tòpic.
· Acudir con la mayor rapidez posible a un centro de salud o al médico; mientras tanto se utilizarán pomadas o espumas adecuadas de uso tópico.
· Atès el caràcter termolàbil d’alguns verins, també es pot aplicar calor (50º C) a la zona aectada.
· Dado el carácter termolábil de algunos venenos, también se puede aplicar calor (50º C) a la zona aectada. 17
Les reserves marines són gures de protecció pesquera amb les quals es regulen els usos i l’explotació del medi marí, amb l’objectiu d’incrementar la regeneració natural dels recursos i conservar els ecosistemes més representatius.
Las reservas marinas son guras de protección pesquera con las que se regulan los usos y la explotación del medio marino, al objeto de incrementar la regeneración natural de los recursos y conservar los ecosistemas más representativos.
Les reserves marines existents a les Illes Balears són la de la Badia de Palma, compresa entre el Club Nàutic de s’Arenal i el Cap de Regana, la del Nord de Menorca, la dels Freus d’Eivissa i Formentera, la del Migjorn de Mallorca, al sud de l’illa, la de l’illa del Toro, la de les illes Malgrats i la del Llevant de Mallorca, arribant a les 60.000 hectàrees d’espai marí protegit.
Las reservas marinas existentes en las Illes Balears son la de la Badia de Palma, comprendida entre el Club Náutico de s’Arenal y el Cap de Regana, la del Nord de Menorca, la dels Freus d’Eivissa i Formentera y la del Migjorn de Mallorca, en el sur de la isla, la de la Illa del Toro, la de Les illes Malgrats y la del Levante de Mallorca, llegando a las 60.000 hectáreas de espacio marino protegido.
Amb caràcter general es prohibeix el “jigging” a totes les reserves.
Con carácter general se prohíbe el “jigging” en todas las reservas.
r e d r a D o d n a n r e F : o t o F
18
Espècies protegides a les reserves
Especies protegidas en las reservas
Dins l’àmbit de les reserves marines hi ha una sèrie sèr ie d’espècies la captura de les quals és prohibida a causa de la seva situació delicada de conservació. conservac ió. Aquestes espècies són les següents:
En el ámbito de las reservas marinas hay una serie de especies cuya captura está prohibida a causa de su delicada situación de conservación. Estas especies son las siguientes:
X: Captura prohibida. Pm: reserva marina de la Badia de Palma. Me: reserva marina del Nord de Menorca. Ei: Ei: reserva marina dels Freus d’Eivissa i Formentera. Mig: reserva marina del Migjorn de Mallorca. To: reserva marina de l’illa del Toro. Toro. Ma: reserva marina de les illes Malgrats. Ll: reserva marina del Llevant de Mallorca. Cat: categoria d’amenaça segons la Llista
X: Captura prohibida. Pm: reserva marina de la Badia de Palma. Me: reserva marina del Nord de Menorca. Ei: Ei: reserva marina dels Freus d’Eivissa i Formentera. Mig: reserva marina del Migjorn de Mallorca. To: reserva marina de l’illa del Toro. Toro. Ma: reserva marina de les illes Malgrats. Ll: reserva marina del Llevant de Mallorca. Cat.: categoría de amenaza según la Lista roja
vermella dels peixos de les Balears (2000). CR: En perill crític. EN: En perill. VU: Vulnerable. CA: Quasi amenaçada.
de los peces de las Baleares (2000). CR: En peligro crítico. EN: En peligro. VU: Vulnerable. CA: Casi amenazada.
Espècie / Especie
Nom popular / Nombre popular
Pm Me Ei Mig
To Ma Ll. Cat.
Squatina Squatina spp. (totes (totes les spp.) spp.) Escats Escats / Angelotes
X
X
X
X
X
X
X
CR
Scyliorhinus stellaris
Gatvaire / Alitán
X
X
X
X
X
X
X
EN
Dasyatis pastinaca
Ferrassa / Pastinaca
X
X
X
-
X
X
X
CA
Dasyatis centroura
Romeguera, escorçana / Pastinaca espinosa
X
X
X
X
X
X
X
VU
Torpedo torpedo
Tremolor ocelat / Tembladera
X
X
X
X
X
X
X
CR
X
X
X
-
X
X
X
EN
Mustelu Musteluss spp. spp. (totes (totes les les spp.) spp.) Mussol Mussoles es / Musola Sphyrna spp.
Llunades / Peces martillo
X
X
X
X
-
-
-
EN
Prionace glauca
Tintorera / Tintorera
X
X
X
X
-
-
X
VU
Apterichtus an anguiormis
Moreneta, mu muré / Moreneta
-
-
-
X
-
-
-
Apterichtus caecus
-/-
-
-
-
X
-
-
-
Hipp Hippoc ocamp ampus us hipp hippoc ocamp ampus us
Caval Cavallet let de de la mar mar / Caballito de mar
X
X
X
X
X
X
X
VU
Hippo ppocamp ampus ram ramulosus
Cavalle allett de la mar / Caballito de mar
X
X
X
X
X
X
X
VU
Nerophis ophidion
Agulleta / Aguja
X
X
X
X
X
X
X
CA
Syngnathus abaster
Agulleta / Aguja de río
X
X
X
X
X
X
X
CR
Syngnathus acus
Agulleta / Aguja
X
X
X
X
X
X
X
Syngnathus typhle
Peix bada / Aguja mula
X
X
X
X
X
X
X
Umbrina cirrosa
Reig / Verrugato
-
X
X
-
X
X
X
EN
Argyrosomus regius
Corbina / Corvina
X
X
X
X
X
X
X
CR
Octopus macropus
Pop trobiguera / Pulpo moteado
X
-
-
-
X
X
X
19
Reserva marina de la Badia de Palma
Reserva marina de la Badia de Palma
- Pesca desde tierra y embarcación: se
- Pesca des de terra i embarcació: embarcació: s’hi pot
practicar els dimarts, divendres, dissabtes, diumenges i estius a tota la reserva amb l’excepció de la zona de protecció especial del cap Enderrocat. La potera i la fuixa es poden utilitzar tots els dies de la setmana.
puede practicar los martes, viernes, sábados, domingos y estivos en toda la reserva, con la excepción de la zona de protección especial del cabo Enderrocat. La potera y el curricán de supercie se pueden utilizar todos los días de la semana.
- Regulació d’ormeigs: · Volantí i canya: màxim d’1 linia per
- Regulación de aparejos: · Volantín y caña: máximo de 1 línea por
pescador i mida mínima dels hams de 7mm d’amplària interior, excepte per a la pesca del raor. · Pesca del raor: mida mínima dels hams de 5,7 mm d’amplària interior, que durant l’època hàbil per a la pesca del raor podran també utilitzarse per capturar altres espècies, típiques de ons arenosos, associades a aquest. · Fitora: només pesca diürna. · Rall: amb autorització especial de la DGPesca.
pescador y medida mínima de los anzuelos de 7 mm de anchura interior, excepto para la pesca del d el raor. · Pesca del raor: medida mínima de los anzuelos de 5,7 mm de ancho interior, que durante la época hábil para la pesca del raor podrán también utilizarse para capturar otras especies, típicas de ondos arenosos, asociadas a éste. · Fisga: sólo pesca diurna. · Esparavel: con autorización especial de la DGPesca.
- Pesca submarina: s’hi pot practicar ora
- Pesca Submarina: se puede practicar uera
de la zona de protecció especial, els dilluns, dimarts, dissabtes, diumenges i estius.
dela zona de protección especial, los lunes, martes, sábados, domingos y estivos.
- Competicions: no s’hi permeten.
- Competiciones: no están permitidas.
Pesca des de terra o embarcació Pesca desde tierra o embarcación
Pesca submarina Pesca submarina
1: i estius
DLL
DM
DX
DJ
DV
DS
DM1
DLL
DM
DX
DJ
DV DS
DM1
dies permesos.
1: y estivos 20
días permitidos
Hi ha limitació de talla per a la captura amb pesca submarina de les espècies següents:
Existe limitación de talla para la captura con pesca submarina de las siguientes especies: RM Palma Talla mínima (cm) 34.5 50.0 53.0 53.0 37.5 42.5 31.5 35.0 35.0
Espècie Escorball / Corvallo (Sciaena umbra) 1 Anós / Mero (Epinephelus marginatus) m arginatus) 1 Anós llis / Falso abadejo (Epinephelus alexandrinus) 1 Anós bord / Gitano ( Mycteroperca rubra) 1 Orada / Dorada (Sparus aurata) Llop / Lubina (Dicentrarchus labrax) Tord massot / Merlo (Labrus merula) Tord grívia / Tordo (Labrus viridis) Reig / Verrugato (Umbrina cirrosa) 1 Càntera / Chopa (Spondyliosoma cantharus) Déntol/ Dentón (Dentx dentex) Escórpora / Rascacio (Scorpaena porcus) Cap Roig / Cabracho (Scorpaena scroa) Vaca / Vaca Vaca (Serranus scriba) Morena (Muraena helena) Congre / Congrio (Conger conger) Sard reial / Sargo breado (Diplodus cervinus) Rajades / Rayas (Raja spp.) Ferrasa /Pastinaca (Dasyatis pastinaca)
95.0 Prohibit / Prohibido Prohibit / Prohibido Prohibit / Prohibido Prohibit / Prohibido
1: màxim d’1 exemplar/dia // 1: máximo de 1 ejemplar/día
21
RM Migjorn Talla mínima (cm) 30.0 50.0 53.0 53.0 35.0 42.5 30.0 30.0 35.0 20.0 35.0 17.0 25.0 14.0 95.0 95.0 Prohibit / Prohibido Prohibit / Prohibido Prohibit / Prohibido
Reserva marina del Nord de Menorca
Reserva marina del Nord de Menorca
- Pesca des de terra i embarcació: es pot
- Pesca desde tierra y embarcación: se puede
practicar dins la reserva, amb l’excepció de les zones de protecció especial i de veda per a aquestes modalitats de pesca. A més, hi ha un període de veda per a la Fluixa i curricà de ons de l’1 d’abril al 30 de setembre.
practicar dentro de la reserva, con excepción de las zonas de protección especial y de veda para estas modalidades de pesca. Además, existe un período de veda para el Curricán de supercie y curricán de ondo del 1 de abril al 30 de septiembre.
- Regulació d’ormeigs: · Volantí i canya: 1 canya amb un màxim de
- Regulación de aparejos: · Volantín y caña: 1 caña con un máximo de
6 hams per pescador. pescador. · Fitora: només pesca diürna. · Rall: amb autorització especial del Consell Insular de Menorca. · Pesca de puu: 1 corda i 2 bous per recol·lector.
6 anzuelos por pescador. pescador. · Fisga: sólo pesca diurna. · Esparavel: con autorización especial del Consell Insular de Menorca. · Pesca de “puu”: 1 “corda” y 2 “bous” por recolector.
- Pesca submarina: no està permesa.
- Pesca submarina: no está permitida.
- Competicions: no s’hi permeten.
- Competiciones: no están permitidas. 22
23
Reserva marina dels Freus d’Eivissa i Formentera
Reserva marina dels Freus d’Eivissa i Formentera
- Pesca des de terra i embarcació: embarcació: es pot
- Pesca desde tierra y embarcación: se puede
practicar dins la reserva, amb l’excepció de les zones de protecció especial i de veda per a aquestes modalitats de pesca. A més, hi ha establert un període de veda per a la pesca amb fuixa i curricà de ons i de superície que va des del 30 d’octubre al 31 de març.
practicarr en la reserva con la excepción de las zonas de protección especial y de veda para estas modalidades de pesca. Además, está establecido un período de veda para la pesca con curricán de supercie y curricán de ondo, que va desde el 30 de octubre al 31 de marzo.
- Regulació d’ormeigs: · Volantí i canya: 1 canya amb un màxim de
- Regulación de aparejos: · Volantín y caña: 1 caña con un máximo de
6 hams per p er pescador. · Fitora: només pesca diürna. · Rall: amb autorització especial dels Consells Insulars d’Eivissa i de Formentera.
6 anzuelos por pescador. pescador. · Fisga: sólo pesca diurna. · Esparavel: con autorización especial de los Consells Insulars de Eivissa i de Formentera.
- Pesca submarina: no està permesa.
- Pesca submarina: no está permitida.
- Competicions: no s’hi permeten.
- Competiciones: no están permitidas. 24
25
Reserva marina del Migjorn de Mallorca
Reserva marina del Migjorn de Mallorca
- Pesca des de terra i embarcació: embarcació: es pot
- Pesca desde tierra y embarcación: se
practicar tots els dies a la reserva, excepte a la zona de protecció especial de Cala Higuereta i la zona de veda.
puede practicar todos los días en la reserva, excepto en la zona de protección especial de Cala Higuereta y la zona de veda.
- Regulació d’ormeigs: · Volantí i canya: màxim d’1 linia per
- Regulación de aparejos: · Volantín y caña: máximo de 1 línea por
pescador i mida mínima dels hams de 7mm d’amplària interior, excepte per a la pesca del raor. · Pesca del raor: mida mínima dels hams de 5,7 mm d’amplària interior, que durant l’època hàbil per a la pesca del raor podran p odran també utilitzarse per capturar altres espècies, típiques de ons arenosos, associades a aquest.
pescador y medida mínima de los anzuelos de 7 mm de anchura interior, excepto para la pesca del d el raor. · Pesca del raor: medida mínima de los anzuelos de 5,7 mm de ancho interior, que durante la época hábil para la pesca del raor podrán también utilizarse para capturar otras especies, típicas de ondos arenosos, asociadas a éste.
s’ha de sol·licitar autorització especial a la DGPesca.
- Pesca recreativa colectiva: se tiene que
- Pesca submarina: es prohibeix el seu exercici
- Pesca submarina: se prohíbe su ejercicio los
els dimarts i els divendres no estius. S’ha de demanar anualment una llicència especíca individual a la DGPesca.
martes y viernes no estivos. Debe solicitarse anualmente una licencia especíca individual en la DGPesca.
- Pesca
recreativa recreativa
col·lectiva:
solicitar autorización especial a la DGPesca.
26
· S’estableix una limitació de talla per a la captura de les espècies següents:
· Se establece una limitación de talla talla para la captura de las siguientes especies:
Espècie
Talla mínima (cm)
Vaca/Vaca Vaca/Vaca serrana (Serranus scriba) Escórpora/Rascacio (Scorpaena porcus) Tord fassader/Pinto (Symphodus tinca) Càntera/Chopa (Spondyliosoma cantharus) Cap-roig/Cabracho (Scorpanea scroa) Escorball/Corvallo (Sciaena umbra) 1 Grívia/Tordo (Labrus viridis) Tord massot/Merlo (Labrus merula) Déntol/Dento (Dentex dentex) Orada/Dorada (Sparus aurata) Reig /Verrugato(Umbrina cirrosa) 1 Llop/Lubina (Dicentrarchus labrax) Anós/Mero (Epinephelus marginatus) 1 Anós bord/Gitano (Mycteroperca rubra) 1 Anós llis/Falso abadejo (Epinephelus alexandrinus) Congre/Congrio (Conger conger) Morena (Muraena helena) Sard reial/Sargo breado (Diplodus cervinus) Rajades/Rayas (Raja spp.) Ferrasa/Pastinaca (Dasyatis pastinaca)
14.0 1 7 .0 1 8 .0 2 0 .0 2 5 .0 30.0 3 0 .0 30.0 3 5 .0 3 5 .0 35.0 4 2 .5 50.0 53.0 53.0 9 5 .0 9 5 .0 Prohibit/Prohibido Prohibit/Prohibido Prohibit/Prohibido
1: màxim d’1 exemplar/dia
27
1
Reserva marina de l’illa del Toro i Reserva marina de les illes Malgrats
Reserva marina de la isla del Toro y Reserva marina de las islas Malgrats
Ormeigs permesos: Potera per a cealòpodes,
Aparejos permitidos: Potera para cealópodos,
curricà de ons i de superície, volantí des d’embarcació. Com a totes les reserves el “jigging” no està permès.
curricán de ondo y de supercie, volantín desde embarcación. Como en todas las reservas, el uso del “jigging” no está permitido.
Busseig: El busseig amb escaandra autònoma
Buceo: El buceo con escaandra autónoma
dins la reserva marina requerirà d’un permís que es sol·licitarà a la Direcció General de Pesca.
dentro de la reserva marina requerirá de un permiso que se solicitará a la Dirección General de Pesca.
- Pesca des d’embarcació: està permesa
- Pesca desde embarcación: embarcación: está permitida
només entre l’1 d’octubre i el 30 d’abril.
sólo entre el 1 de octubre y el 30 de abril.
- Pesca des de terra amb canya: està
- Pesca desde tierra con caña: está permitida
permesa amb un màxim de 3 hams i una canya per pescador, excepte als illots, on no està permesa.
con un máximo de 3 anzuelos y una caña por pescador, excepto en los islotes, donde no está permitida.
- Pesca submarina: no està permesa.
- Pesca submarina: no está permitida.
- Límits oriental oriental i occidental de les reserves: reserves:
- Límites oriental y occidental de las reservas: reservas:
es poden delimitar per enlacions a terra.
se pueden delimitar por enlaciones en tierra. 28
29
Reserva marina del Llevant de Mallorca
Reserva marina del Llevant de Mallorca
Pesca des de terra i embarcació: es pot practicar, només de dia, els dimarts, dijous, dissabtes, i diumenges, amb l’excepció de la zona de protecció especial (ZPE).
Pesca desde tierra y embarcación: se puede practicar, solo de dia, los martes, jueves, sábados, y domingos, con la excepción de la zona de protección especial (ZPE).
Regulació d’ormeigs:
Regulación de aparejos: - Volantín, caña y potera: máximo 1 línea por pescador y 3 anzuelos o 2 poteras por línea. El tamaño mínimo del anzuelo debe ser de 7 mm de anchura interior (seno), excepto para la pesca del raor y especies asociadas, que será de 5,7 mm. Para la pesca de volantín con la embarcación ondeada o a proundidades superiores a 35 m se deben de utilizar anzuelos con una amplitud interior mínima de 8,5 mm. Como en el resto de reservas, el “jigging” no está permitido.
- Volantí, canya i potera: màxim d’1 línia per pescador i 3 hams o 2 poteres per línia. La mida mid a mínima de l’ham ha de ser de 7 mm d’amplària interior (sinus), excepte per a la pesca del raor i espècies associades, que serà de 5,7 mm. Per a la pesca de volantí amb l’embarcació ancorada o a prounditats superiors a 35 m s’han d’utilitzar hams amb una amplitud interior interio r mínima de 8,5 mm. Com a la resta de les reserves, el “jigging” no està permès. - Fluixa i curricà: un màxim de dues línies per embarcació. Zona d’àmbit estatal (zona ratllada): Es pot pescar des de terra amb puu i volantí. Un aparell per persona i llicència. Díes permesos: dimarts, dijous, dissabte i diumenge. No es pot pescar per la nit ni ondejat, i per a pescar des d’embarcació s’haurà de sol·licitar autorització expresa a la Dirección General de Recuros Marinos y Acuicultura i comunicar les entrades i sortides de la reserva. No es pot pescar amb curricà de ons i a la zona d’ús restringit (ZUR) no es pot pescar amb volantí. Per a la resta d’aparells la regulació és la mateixa que a la zona d’àmbit autonòmic.
- Currican de supercie: un máximo de dos líneas por embarcación. Zona de ámbito estatal (zona rayada): Se puede pescar desde tierra con puu y volantín. Un aparejo por persona y licencia. Días permitidos: martes, jueves, sábado y domingo. No se puede pescar por la noche ni ondeado, y para pescar des de embarcación se debe solicitar autorización expresa a la Dirección General de Recursos Marinos y Acuicultura y comunicar las entradas y salidas a la reserva. No se puede pescar con curricán de ondo y en la zona de uso restringido (ZUR) no se puede pescar con volantín. Para el resto de aparejos la regulación es la mismaque en la zona de ámbito autonómico.
Pesca recreativa col·lectiva: s´ha de sol·licitar autorització especial a la DGPesca.
Pesca recreativa colectiva:se debe solicitar autorización especial a la DGPesca.
Pesca submarina: es pot practicar els dimarts, dijous, dissabtes i diumenges, només a la reserva d’àmbit autonòmic i ora de la zona de protecció especial (ZPE). S’ha de demanar anualment una llicència especíca individual a la DGPesca. Els pescadors han de comunicar les seves captures amb el ormulari que se’ls hi lliurarà amb la llicència especíca individual.
Pesca submarina:se puede practicar los martes, jueves, jueves, sábados y domingos, solo en la reserva reserva de ámbito autonómico y uera de la zona de protección especial (ZPE). Se debe pedir anualmente una licencia especíca individual a la DGPesca. Los pescadores deben comunicar sus capturas con el ormulario que se les entregará con la licencia especíca individual. 30
31
Hi ha limitació de talla per a la captura amb pesca submarina de les espècies següents:
Hay limitación de talla para la captura con pesca submarina de la especies siguientes:
Espècie
Talla mínima (cm)
Variada/Mojarra Variada/Mojarra (Diplodus vulgaris)
20
Sard/Sargo (Diplodus sargus)
25
Tord Massot/Merlo (Labrus merula)
28
Grívia/Bodión (Labrus viridis)
30
Sard reial/Sargo breado (Diplodus cervinus)
30
Escorball/Corvallo (Sciaena umbra)
35
Orada/Dorada (Sparus aurata)
37
Llobarro/Lubina (Dicentrarchus labrax)
43
Anós/Mero (Epinephelus marginatus)
53
Anós blanc/Mero blanco (Epinephelus aeneus)
53
Anós bord/Gitano (Mycteroperca rubra)
53
Anós llis/Falso abadejo (Epinephelus costae)
53
Xerna/Mero dentón (Epinephelus caninus)
53
Morena (Muraena helena)
95
Totes les espècies de la llista tenen un límit de captura d’un individu per pescador i dia, excepte l’escorball, que es de dos individus, i la morena, variada i sard, que no en tenen.
Todas las especies de la lista tienen un límite de captura de un individuo por pescador y día, excepto el corvallo, que es de dos individuos, y la morena, variada y sargo, sargo, que no tienen. tienen.
32
Què són?
¿Qué son?
Son projectes en que es marquen peixos que posteriorment s’alliberen a la mar. La recuperació d’un individu marcat ens pot donar inormació sobre els seus rangs de moviment, creixement, mida de la població i altres paràmetres biològics.
Son proyectos en los que se marcan peces que posteriormente se liberan a la mar. La recuperación de un individuo marcado nos puede dar inormación sobre sus rangos de movimiento, crecimiento, de la población y otros parámetros biológicos.
Com ens aecta?
¿Como nos aecta?
La participación del pescador recreativo es undamental, puesto que será el que posiblemente capture el pez marcado. Su actuación a partir de la captura es de vital importancia para el éxito del proyecto.
La participació del pescador recreatiu es onamental, ja que és el que possiblemen possiblementt capturi capturi el peix marcat. marcat. La seva actuació a partir de la captura es de vital importància per a l’èxit del projecte.
¿Qué se debe hacer si se pesca algún individuo marcado?
Què s’ha de er si es pesca qualque individu marcat?
S’ha de guardar l’exemplar i noticar la captura a la Direcció General de Pesca. Els responsables de l’estudi passaran a recollir-lo. A més, és onamental anotar ano tar la posició i l’ormeig de captura, la prounditat, la data, l’hora i, si és possible, el tipus de ons. Els pescadors que aportin aquesta inormació rebran un petit obsequi. També es pot amollar viu, una vegada anotada la inormació.
Se debe guardar el ejemplar y noticar la captura a la Dirección General de Pesca. Responsables del estudio pasarán a recogerlo. Además, es undamental anotar la posición y arte de pesca utilizado, la proundidad, la echa la hora y, si es posible, el tipo de ondo. Los pescadores que aporten esta inormación recibirán un pequeño obsequio. También se puede liberar vivo, una vez anotada la inormación.
Projectes actualment en marxa
Proyectos actualmente en marcha
Avaluació de la dinàmica de poblacions de la errassa, Dasyatis pastinaca.
Evaluación de la dinámica de poblaciones la pastinaca, Dasyatis pastinaca.
Tot i que la principal espècie objectiu de l’estudi és la errassa, els investigadors també marquen altres espècies com el bon jesús (Myliobatis aquila), el tremolor (Torpedo marmorata), la mantellina (Gymnura altavela) i la rajada peluda (Raja radula). Cada individu porta dues marques a la part superior del cos, que inclouen un número de reerència per identicar-lo i un número de teléon al qual contactar en cas de recaptura. Zona d’estudi: entre cala Millor i cap Ferrutx (Mallorca).
A pesar de que la principal especie objetivo del estudio es la pastinaca, los investigadores también marcan otras especies como el àguila marina (Myliobatis aquila), la tembladera (Torpedo marmorata), la mantelina (Gymnura altavela) y la raya áspera (Raja radula). Cada individuo lleva dos marcas en la parte superior del cuerpo, que incluyen un número de reerencia reerencia para identicarlo y un número de teléono dónde contactar en caso de recaptura. Zona de estudio: entre cala Millor y cabo Ferrutx (Mallorca).
Roquer
De roca.
En col.laboració amb l’IMEDEA, s’han marcat espècies diana de la pesca recreativa, com són la doncella (Coris julis julis ), ), la vaca (Serranus scriba) i l’esparrall (Diplodus annularis ), ), a de conèixer el rang de desplaçament d’aquestes espècies i l’estat poblacional. Zona d’estudi: badia de Palma (Mallorca).
En colaboración con el IMEDEA, se han marcado especies diana de la pesca recreativa, como son la doncella (Coris julis ),), el serrano ( Serranus scriba) y el raspallón (Diplodus annularis ),), con la nalidad de conocer el rango de desplazamiento de estas especies y su estado poblacional. Zona de estudio: bahía de Palma (Mallorca)
Corbina
Corvina
Dins del projecte de reintroducció de la corvina, els juvenils juvenils són allibera alliberats ts a la mar amb una marca externa externa que duu un número de telèon. En cas de recaptura, s’ha de cridar en aquest número que gura a la marca externa. La noticació de la captura és recompensada amb una camiseta i/o bé una gorra de mariner, amb el logo del projecte. La recuperació de la corvina capturada dóna dret a participar en un sorteig de 300 euros en material de pesca, que es durà a terme a nals del mes de maig. Es marquen individus de 2 talles dierents que tenen, respectivament, 1 i 2 anys d’edat. Zona d’estudi: Badia de Palma, Badia d’Alcúdia, costa d’Andratx (Mallorca)
Dentro del proyecto de reintroducción de la corvina, los juvenile juveniless son liberados liberados al mar con una marca externa externa que lleva un número de teléono. En caso de recaptura, debe llamar a éste número que gura en la marca externa. La noticación de la captura se recompensa con una camiseta y/o una gorra de marinero con el logo del proyecto. La recuperación de la corvina capturada da derecho a la participación en un sorteo de 300 euros en material de pesca, que se llevará a cabo a nales del mes de mayo. Se marcan individuos de 2 tallas distintas que tienen, respectivamente, 1 y 2 años de edad. Zona de estudio: Bahía de Palma, Bahía de Alcúdia, costa de Andratx (Mallorca) 33
Durant els darrers 25 anys s’han observat canvis en les poblacions de peixos de d e les Illes Balears. Algunes espècies han tornat rares i d’altres han aparegut de nou. Aquests canvis poden ser un indicador de l’escalament global i, en particular, particular, de les aigues de la Mediterrània.
Durante los últimos 25 años se han observado cambios en las poblaciones de peces de las Islas Baleares. Algunas especies se han vuelto raras y otras han aparecido de nuevo. Estos cambios cambio s podrían ser un indicador del calentamiento global, y en particular de las aguas del Mediterráneo.
Les espècies que apareixen de nou a les Illes Balears acostumen a tenir un àrea de distribució més meridional, tropical o subtropical, i dos orígens: la zona meridional de la Mediterrània i l’Atlàntic sud-oriental, encara que també hi ha un cas conegut d’espècie lessepsiana. Podem arribar a parlar d’un enomen de tropicalització a la Mediterrania produït per l’entrada d’espècies atlàntiques per Gibraltar i d’espècies índiques pel canal de Suez (espècies lessepsianes).
Las especies que aparecen de nuevo en las Islas Baleares suelen tener un área de distribución más meridional, tropical o subtropical, y normalmente tiene dos orígenes: la zona meridonal del Mediterráneo y el Atlántico SurOriental, aunque también hay un caso conocido de especie lessepsiana. Podemos llegar a hablar de un enómeno de tropicalización, producido por la entrada de especies atlánticas por Gibraltar y de especies índicas por el canal de Suez (especies lessepsianas).
La Direcció General de Pesca duu a terme un registre continu d’espècies rares capturades tant per pescadors proessionals com recreatius, per posar en evidència aquest enomen i poder optimitzar la gestió dels recursos marins.
La Dirección General de Pesca lleva a cabo un registro continuo de capturas de especies raras, tanto de pescadores proesionales como de recreativos, para poner en evidencia este enómeno y poder optimizar así la gestión de los recursos marinos.
A d’aproundir en el coneixement d’aquest enomen, la Conselleria d’Agricultura i Pesca sol·licita la col·laboració de tots els pescadors recreatius de les Illes Balears perqué comuniquen a la Direcció General de Pesca qualsevol captura d’espècie rara, amb documentació gràca o, encara millor, amb el peix congelat.
Con tal de proundizar en el conocimiento de este enómeno, se solicita la colaboración de todos los pescadores recreativos de las Islas Baleares para que si capturan alguna especie rara, lo comuniquen a la Dirección General de Pesca con documentación gráca y, todavía mejor, mejor, con el pescado p escado congelado.
34
Pesca recreativa
Pesca recreativa
· Decret 95/2006, de 17 de novembre, pel qual s’estableix la llicència de pesca marítima recreativa per a l’embarcació. · Decret 68/2006, de 21 de juliol, pel qual es regula la recollida de puu a les aigües interiors de les illes Balears. · Decret 69/1999, de 4 de juny, pel qual es regula la pesca esportiva i recreativa a les aigües interiors de l’arxipèlag balear (BOCAIB núm.80), modicat pel Decret 61/2002, de 19 d’abril. · Ordre del conseller d’Agricultura, Comerç i Indústria de dia 15 de juny de 1999, per la qual es desenvolupa el Decret 69/1999 del 4 de juny, sobre l’ús d’aparells tradicionals per a la pesca recreativa a les aigües interiors de les Illes Balears, modicada per l’Ordre del conseller d’Agricultura i Pesca de 14 de juny de 2001. · Ordre del conseller d’Agricultura i Pesca, d’11 d’abril de 2000, per la qual es declaren períodes de veda per a la pesca del raor i del verderol en aigües interiors de les Illes Balears (BOCAIB núm. 52), modicat per l’Ordre del conseller d’Agricultura i Pesca de 4 de juny de 2001 (BOIB núm. 75, de 23 de juny) juny) i per Ordre Ordre de la consell consellera era d’Agric d’Agricultu ultura ra i Pesca de 19 d’abril de 2005 (BOIB núm. 64, de 26 d’abril) i Ordre de la consellera d’Agricultura i Pesca de 8 de setembre de 2008 per la qual es declara un període de veda mínim per la pesca del raor a les aigües interiors de les Illes Balears. · Ordre de 12 d’abril de 2000, per la que s’estableixen vedes temporals per a la pesca del raor i el verderol en aigües exteriors de les Illes Balears (BOE núm. 99, de 25 d’abril) i Ordre de 18 d’octubre de 2001, que la modica (BOE núm. 265, de 5 de novembre). · Resolució de la consellera d’Agricultura i Pesca de 12 de març de 2009 per la qual s’estableixen mesures complementàries de regulació de la pesca submarina a les aigües interiors de Formentera. · Resolució del director general de Pesca de 16 de setembre de 2004, per la qual s’estableix la relació de zones aptes per a l’ús d’ormeigs tradicionals de pesca recreativa a les aigües interiors de les Illes Balears (BOIB núm. 148, de 23 d’octubre) i correcció d’errades (BOIB núm. 158, de 9 de novembre). · Reial Decret 1615/2005, de 30 de desembre, pel qual es modica el Reial Decret 560/1995,
· Decret 95/2006, de 17 de novembre, pel qual s’estableix la llicència de pesca marítima recreativa per a l’embarcació. · Decreto 68/2006, de 21 de julio, por el cual se regula la recogida de puu en las aguas interiores de las Islas Baleares. · Decreto 69/1999, de 4 de junio, por el que se regula la pesca deportiva y recreativa en las aguas interiores del archipiélago balear (BOCAIB núm. 80), modicado por el Decreto 61/2002, de 19 de abril. · Orden del conseller de Agricultura y Pesca, de 11 d’abril de 2000, por la que se declaran periodos de veda para la pesca del raro i del juvenil de serviola en aguas interiores de las Illes Balears (BOCAIB núm. 52), modicado por la Orden del conseller de Agricultura y Pesca de 4 de junio de 2001 (BOIB núm. 75, de 23 de juny) y por Orden de la Consellera d’Agricultura i Pesca de 19 de abril de 2005 (BOIB núm. 64, de d e 26 de abril) y Ordren de la consellera de Agricultura y Pesca de 8 de septiembre de 2008 por la que se declara un período de veda mínimo para la pesca del raor en las aguas interiores de las Illes Balears . · Orden de 12 de abril de 2000, por la que se establecen vedas temporales para la pesca del raor y el juvenil de pez de limón en aguas exteriores de las Islas Baleares (BOE núm. 99, de 25 de abril) y Orden de 18 de octubre de 2001, que la modica (BOE núm. 265, de 5 de noviembre). · Orden del conseller de Agricultura, Comercio e Industria, de día 15 de junio de 1999, por el cual se desarrolla el Decreto 69/1999, de 4 de junio, sobre el uso de aparejos tradicionales para la pesca recreativa en las aguas interiores inter iores de les Islas Baleares, modicada por la Orden del conseller de Agricultura y Pesca, de 14 de junio de 2001. · Resolución de la consellera de Agricultura y Pesca de 12 de marzo de 2009 por la que se establecen medidas complementarias de regulación de la pesca submarina en las aguas interiores de Formentera. · Resolución del director general de Pesca de 16 de septiembre de 2004, por la cual se establece la relación de zonas aptas para el uso de aparejos tradicionales de pesca recreativa en las aguas interiores de las Illes Balears (BOIB núm. 148, de 23 de octubre) y corrección de errores (BOIB núm. 158, de 9 de noviembre). · Real Decreto 1615/2005, de 30 de diciembre, por el que se modica el Real Decreto 560/1995, de 7 de abril, por el que se establecen las tallas 35
de 7 d’abril, pel qual s’estableixen les talles mínimes de determinades espècies pesqueres. (BOE núm. 16). · Pesca recreativa en aigües exteriors: Ordre de 26 de Febrer de 1999, per la que s’estableixen s’estab leixen les normes que regulen la pesca marítima recreativa (BOE núm. 53, de 3 de març) i Ordre de 24 de juliol juliol de 2000, 2000, que la modica modica (BOE núm 180, de 28 de juliol). · Ordre APA/831/2005, de 30 de març, per la qual s’estableix una veda temporal per a la pesca pesc a del raor i del verderol en les aigües exteriors de les Illes Balears (BOE núm. 79, de 2 d’abril). · Reglament (CE) núm. 643/2007, del Consell, d’11 de juny de 2007, en què es regula la talla mínima de la tonyina. · Reglament (CE) núm. 1967/2006 del Consell, de 21 de desembre de 2006, 2006 , relatiu a les mesures de gestió per a l’explotació sostenible dels recursos pesquers a la Mar Mediterrània i pel qual es modica el Reglament (CEE) núm. 284/93 284/ 93 i es deroga el Reglament (CE) núm. 1626/94.
mínimas de determinadas especies pesqueras. (BOE núm. 16) · Pesca recreativa en aguas exteriores: Orden de 26 de ebrero de 1999, por la que se establecen las normas que regulan la pesca marítima recreativa (BOE núm. 53, de 3 de marzo) y Orden de 24 de julio de 2000, que la modica (BOE núm. 180, de 28 de julio). · Ordre APA/831/2005, de 30 de març, per la qual s’estableix una veda temporal per a la pesca del raor i del verderol en les aigües exteriors de les Illes Balears (BOE núm. 79, de 2 d’abril). · Reglamento (CE) núm. 643/2007, del Conse jo, de 11 de juni junio o de 2007, 2007, en en el el que que se regula regula la talla mínima del atún. · Reglamento (CE) nº 1967/2006 del Consejo, de 21 de diciembre de 2006, relativo a las medidas de gestión para la explotación sostenible de los recursos pesqueros en el Mar Mediterráneo y por el que se modica el Reglamento (CEE) nº 284/93 y se deroga el Reglamento (CE) nº 1626/94.
Reserva marina de la Badia de Palma
· Orden de d e la Conselleria d’Agricultura i Pesca de 1 de septiembre de 2006, para la cual se regulan las actividades a desarrolar dentro de la reserva marina de la Bahía de Palma, comprendida entre el Club Náutico del Arenal y el cabo de Regana. (BOIB núm. 128, de 12 de septiembre de 2006).
Reserva marina de la Badia de Palma
· Ordre de la Conselleria d’Agricultura i Pesca d’1 de setembre de 2006, per la qual es regulen les activitats a desenvolupar dins la reserva marina de la Badia de Palma, compresa entre el Club Nàutic de s’Arenal i el cap de Regana. (BOIB núm. 128, de 12 de setembre de 2006).
Reserva marina del Nord de Menorca
Reserva marina del Nord de Menorca
· Creación, zonicación y regulación de actividades: Orden del conseller de Agricultura, Comercio e Industria, de 15 de junio de 1999, por la que se establece la reserva marina del Nord de Menorca, y se regulan las actividades a llevar a cabo en la misma (BOCAIB núm. 81, de 24 de junio), modicada por la Orden de18 de diciembre de 2002 (BOIB núm. 156, de 28 de diciembre). · Veda para la pesca recreativa: Resolución del director general de Pesca, de 12 de diciembre de 2002 (BOIB núm. 156, de 28 de diciembre). · Aparejos de pesca proesional y recreativa permitidos: Resolución del director general de Pesca, de 16 de marzo de 2005 (BOIB núm. 49, de 29 de marzo de 2005).
· Creació, zonicació i regulació d’activitats: Ordre del conseller d’Agricultura, Comerç i Indústria de 15 de juny de 1999, per la qual s’estableix la reserva marina del Nord de d e Menorca, i es regulen les activitats a desenvolupar-hi (BOCAIB núm. 81, de 24 de juny), modicada per l’Ordre de 18 de desembre de 2002 (BOIB núm. 156, de 28 de desembre). · Veda per a la pesca recreativa: Resolució del director general de Pesca de 12 de desembre de 2002 (BOIB núm. 156, de 28 de desembre). · Ormeigs de pesca proessional i recreativa permesos: Resolució del director general de Pesca de 16 de març de 2005 (BOIB núm. 49, de 29 de març de 2005).
Reserva marina dels Freus d’Eivissa i Formentera · Creación y zonicación de la reserva: Decreto 63/1999, de 28 de mayo (BOCAIB núm. 74, de 8 de junio), y corrección de errores (BOCAIB núm. 87, de 8 de julio de 1999). · Declaración de una zona de veda para la pesca recreativa: Resolución del director general de Pesca, de 6 de mayo de 2003 (BOIB núm. 75, de 27 de mayo).
Reserva marina dels Freus d’Eivissa i Formentera · Creació i zonicació de la reserva: Decret 63/1999, de 28 de maig (BOCAIB núm. 74, de 8 de juny), i correcció d’errades (BOCAIB núm. 87, de 8 de juliol de 1999). 36
· Aparejos de pesca proesional y recreativa permitidos: Resolución del director general de Pesca, de 9 de mayo de 2003 (BOIB núm. 86, de 19 de junio).
· Declaració d’una zona de veda per a la pesca recreativa: Resolució del director general de Pesca de 6 de maig de 2003 (BOIB núm. 75, de 27 de maig) · Ormeigs de pesca proessional i recreativa permesos: Resolució del director general de Pesca de 9 de maig de 2003 (BOIB núm. 86, de 19 de juny).
Reserva marina del Migjorn de Mallorca · Creación de la reserva: Orden del conseller de Agricultura y Pesca, de 3 de mayo de 2002 (BOIB núm. 56, de 9 de mayo), modicada por la Orden de 21 de mayo de 2003 (BOIB núm. 80, de 7 de junio). · Orden de la Conselleria d’Agricultura i Pesca por la que se regulan las actividades a desarrollar dentro de la reserva marina del de l Migjorn de Mallorca. (BOIB núm. 155, de 15 de agosto de 2006). · Orden de la Consellera Consellera d’Agricultura i Pesca, de 29 de abril de 2005, por la cual se establece una área de protección especial en la reserva marina de Migjorn de Mallorca. - Resolución de la Consejera de Agricultura y Pesca de 19 de ebrero de 2009, por la que se establecen medidas complementarias de regulación regulación en la reserva marina del Migjorn de Mallorca.
Reserva marina del Migjorn de Mallorca · Creació de la reserva: Ordre del conseller d’Agricultura i Pesca de 3 de maig de 2002 (BOIB núm. 56, de 9 de maig), modicada per l’Ordre de 21 de maig de 2003 (BOIB núm. 80, de 7 de juny) juny) · Ordre de la Conselleria d’Agricultura i Pesca per la qual es regulen les activitats a desenvolupar dins la reserva marina del Migjorn de Mallorca. (BOIB núm. 155, de 15 de agost de 2006). · Ordre de la Consellera d’Agricultura i Pesca, de 29 d’abril de 2005, per la qual s’estableix una àrea de protecció especial a la reserva marina de Migjorn de Mallorca. - Resolució de la consellera d’Agricultura i Pesca de 19 de Febrer de 2009 per la qual s’estableixen s’estableix en mesures complementàries de regulació a la reserva marina del Migjorn de Mallorca.
Reserva marina de les illes Malgrats · Orden de la consellera d’Agricultura i Pesca, de 15 de junio de 2004, por la cual se establece la reserva marina de les illes Malgrats, y se regulan las actividades a llevar a cabo en la misma. (BOIB núm. 89, de 24 de junio)
Reserva marina de les illes Malgrats · Ordre de la consellera d’Agricultura i Pesca, de 15 de juny de 2004, per la qual s’estableix la reserva marina de les illes Malgrats, i es regulen les activitats a desenvolupar-hi. (BOIB núm. 89, de 24 de juny)
Reserva marina de l’illa del Toro · Orden de la consellera d’Agricultura i Pesca, de 10 de mayo de 2004, por la cual se establece estab lece la reserva marina de l’illa del Toro, comprendida entre el Clot des Moro, l’illa delToro y cala Reeubetx, y se regulan las actividades a llevar a cabo en la misma. (BOIB núm. 78, de 3 de junio).
Reserva marina de l’illa del Toro · Ordre de la consellera d’Agricultura i Pesca, de 10 de maig de 2004, per la qual s’estableix la reserva marina de l’illa del Toro, compresa entre el Clot des Moro, l’illa del Toro i cala Reeubetx, i es regulen les activitats a desenvolupar-hi. (BOIB núm. 78, de 3 de juny).
Reserva marina del Llevant de Mallorca · Creación de la reserva: Decreto 21/2007, de 23 de marzo, por el cual se establece la reserva marina del Llevant de Mallorca (BOIB núm. 48,de 48,d e 31 de marzo de 2007) y Orden ARM/3535/2008, de 24 de noviembre, por la que se regula la reserva marina de interés pesquero del Levante de Mallorca-Cala Rajada, y se denen su delimitación, zonas y usos permitidos (BOE núm. 293, de 5 de diciembre de 2008). · Creación de la Comisión de Seguimiento: Orden de consejera de Agricultura y Pesca de 27 de noviembre de 2007, por la cual se crea la Comisión de Seguimiento de la Reserva Marina del Llevant de Mallorca (BOIB núm. 185, de 13 de diciembre de 2007). · Días hábiles de pesca: Resolución de la directora general de Pesca de 8 de ebrero de 2008 (BOIB núm. 28, de 26 de ebrero de 2008).
Reserva marina del Llevant de Mallorca · Creació de la reserva: Decret 21/2007, de 23 de març, pel qual s’estableix la Reserva Marina del Llevant de Mallorca (BOIB núm. 48, de 31 de març de 2007) i Ordre ARM/3535/2008, de 24 de novembre, per la que es regula la reserva marina d’interès pesquer del Llevant de Mallorca-Cala Rajada, i es deneixen la seva delimitació, zones i usos permesos (BOE núm. 293, de 5 de desemdre de 2008). · Dies hàbils de pesca: Resolució de la directora general de Pesca de 8 de ebrer de 2008 (BOIB. núm. 28, de 26 de ebrer de 2008). 37
Adreces i telèons d’interès
Direcciones y teléonos de interés
Direcció General de Pesca
Dirección General de Pesca
Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears C/ Foners, 10 07006 Palma Tel: 971 17 61 04 Fax: 971 17 61 57 web: http://dgpesca.caib.es
Conselleria de Agricultura y Pesca del Govern de les Illes Balears C/ Foners, 10 07006-Palma Tel: 971 17 61 04 Fax: 971 17 61 57 web: http://dgpesca.caib.es
Consell Insular de Mallorca
Consell Insular de Mallorca
Departament de Medi Ambient General Riera, 111 07010 Palma de Mallorca Illes Baleares http://www.conselldemallorca.net
Departament de Medi Ambient General Riera, 111 07010 Palma de Mallorca Illes Baleares http://www.conselldemallorca.net
Consell Insular de Menorca
Consell Insular de Menorca
Plaça de la Biosera, 5 07703 Maó Tel: 902 35 60 50
Plaça de la Biosera, 5 07703 Maó Tel: 902 35 60 50
Consell Insular d’Eivissa
Consell Insular d’Eivissa
Avinguda Espanya, 49 07800 Eivissa. Tel: 971 19 59 00 Fax: 971 19 59 13
Avinguda Espanya, 49 07800 Eivissa. Tel: 971 19 59 00 Fax: 971 19 59 13
Consell Insular de Formentera
Consell Insular de Formentera
Plaça de la Constitució, 1 07860 Sant Francesc Tel: 971 32 10 87 Fax: 971 32 25 56
Plaça de la Constitució, 1 07860 Sant Francesc Tel: 971 32 10 87 Fax: 971 971 32 25 56
Parcs naturals de Ses Salines d’Eivissa i Formentera i Cala d’Hort
Parques naturale de Ses Salines d’Eivissa i Formentera y Cala d’Hort
C/ de Murcia, 6 07800 Eivissa. Tel: 971 30 14 60
C/ de Murcia, 6 07800 Eivissa. Tel: 971 30 14 60
Parc nacional maritimoterrestre de l’arxipèlag de Cabrera
Parque nacional marítimo-terrestre del archipiélago de Cabrera
Pça. d’ Espanya, 8 1r. 07012 Palma Tel: 971 72 50 10 Fax: 971 40 46 26
Pça. d’ Espanya, 8 1r. 07012 Palma Tel: 971 72 50 10 Fax: 971 40 46 26
Servei de Pesca de l’Administració perièrica de l’Estat a Balears
Servicio de Pesca de la Administración periérica del Estado en Balears
C/ Ciutat de Querétaro, s/n 07006 Palma. Tel: 971 98 94 25/971 98 94 9 4 20 Fax: 971 98 94 14
C/ Ciutat de Querétaro, s/n 07006 Palma. Tel: 971 98 94 25/971 98 94 20 Fax: 971 98 94 14
Secretaria General del Mar
Secretaría General del Mar
C/Velázquez, C/Velázquez, 144 28006 MADRID Tel. 91 3476010
C/Velázquez, C/Velázquez, 144 28006 MADRID Tel. 91 3476010
Reserva Marina del Llevant de Mallorca (àmbit estatal)
Reserva Marina del Llevant de Mallorca (ámbito estatal)
Tel: 606 22 66 01
Tel: 606 22 66 01
Guàrdia Civil
Guardia Civil
Tel: 062 0 62
Tel: 062
Emergències
Emergencias
Tel: 112
Tel: 112 1 12
38
39
r e d r a D o d n a n r e F : o t o F
r e d r a D o d n a n r e F : o t o F
