Alligheri, Dante - La Divina Comedia, Ilustrada por Dalí

s è d e n e P r a e x u i g a l a C a B a r r u t l e u g r C e B e d m a u l r u ò A F

Í L A A I D D R È E M P O A C D A A N I R T V I S D U L A L L I

LA DIVINA COMÈDIA ILLUSTRADA PER DALÍ Aula de Cultura Caixa Penedès Fòrum Berger Balaguer

Aula de Cultura Caixa Penedès Fòrum Berger Balaguer Rbla Nostra Senyora, 6 08720 Vilafranca del Penedès Catalunya-España

Un deseo de formas y límites nos gana. Viene el hombre que mide con el metro amarillo. Venus es una blanca naturaleza muerta y los coleccionistas de mariposas huyen. Al coge r tu pale ta, con u n tiro en un ala, pi des la l uz que a nima la c opa del olvido. Ancha luz de Minerv a, construc tora de andamios, donde no cabe el sueño ni su flora inexacta. Haces bien en poner banderines de aviso, en el límite oscuro que relumbra de noche. Como pintor no quieres que te ablande la forma el algodón cambiante de una nube imprevista. Federico García Lorca

organiza: EVOLUCIONARTE C/ Caleras 1.40.370 Turegano Segovia agradecimientos: Paolo Dal Bosco ARTHEMISIA COLLEZIONI textos: Rosa Perales traduccion: Maria Paulina Rubio Escuder Diseño e maquetación: Stefano Bianchini - Andrea Figoni ANONIMA CREATIVI Roma ITALY impresion: Tipolitografia QUATTRINI Terminado de imprimir en el 2008 © todos los derechos reservados

Castellà

SALVADOR DALÍ La biografía de Dalí es una trayectoria llena de vaivenes, como el siglo que le tocó vivir. Llena de etapas que modifican su vida y su obra, con su búsqueda existencial, sus pasiones conectadas al subconsciente, sus relaciones con los movimientos artísticos y con los autores. A todo ello se une a s us logros art ísticos, las tristezas y alegrías de una vida intensamente explotada. Su experiencia vital le hace ser ambiguo en sus planteamientos y en su condición. Es nómada a la vez que sedentario, es revolucionario y a la vez se nutre del más profundo clasicismo. Es rompedor y tradicional. Su propia complejidad, nos incita a definir etapas de su vida en función de las propias secuencias vitales. Según palabras de la historiadora Estrella de Diego, su personaje es una “invención a dos manos. Gala, su musa, y Dalí se travestían continuamente para ser uno mismo” INICIOS

Su condición de ampurdanés le determinó, en numerosos aspectos, a la hora de conciliar su existencia con el resto del mundo. Nace en Figueres el 11 de Mayo de 1904,en un entorno familiar de burguesía catalana vinculada al arte. Estudia en la Escuela Municipal de Figueres y, en el Colegio La Salle de los Hermanos Maristas, quienes marcarán una profunda huella sobre el autor, cuyas enseñanzas serán motivo de reflexión artística en Dalí durante toda su trayectoria vital. Dalí, creció influido, al igual que el poeta italiano, Dante Aligheri, por esa dualidad del bien y del mal, el infierno y la divinidad, que transmitían las enseñanzas católicas a principios del siglo XX y que serán parte del reflejo caótico en su obra surrealista. Desde muy joven Dalí teoriza sobre la existencia, la

filosofía y el arte, desarrollando ensayos que irá publicando sucesivamente, primero en revistas locales, más tarde en ediciones de gran difusión. Su máxima aspiración será hacerse entender, no solo a través de su pintura, sino intentando explicar su condición vital y su obra. A través de estos ensayos podemos conocer cuales eran los maestros preferidos del autor y sus referentes pictóricos. Sus primeros artículos aparecen en 1919 en la revista local "Studium". Dalí redactaba la sección de "Los grandes maestros de la pintura" y allí reflejó sus modelos de referencia: Durero, Leonardo da Vinci, Miguel Ángel, Velázquez, El Greco y Goya. EL SURREALISMO

La segunda etapa vital del autor se inicia con su instalación en Madrid, y su posterior estancia en París, el encuentro con los jóvenes vanguardistas y los movimientos que, por entonces se daban en Europa. En Madrid, estos jóvenes se mueven en torno al desaparecido movimiento Ultraísta, surgido de la conjunción de artistas europeos procedentes de diversos países e instalados en España durante la Gran Guerra y, de los autóctonos con la necesidad de modificar el clasicista panorama nacional. El Ultraismo fue considerado el primer ismo literario y artístico español. Y era una gran iniciativa de apertura a libre pensadores y a artistas que experimentaban con nuevas formas de expresión plástica. A su llegada a Madrid, en 1922, Dalí encontrará una ciudad efervescente de ideas literarias y artísticas, tertulias, y acciones innovadoras del panorama plástico, enfrentados al sistema tradicional de la enseñanza estética. Ingresa en la Escuela de Bellas Artes de San Fernando y su relación con la Institución será hasta 1926, fecha en la que es expulsado de forma definitiva. Instalado, el mismo año, en la Residencia de Estudiantes, hace amistad con futuras personalidades, con Luis Buñuel, Federico García Lorca, Eugenio Montes y José Moreno Villa. Ese grupo era, en palabras de Dalí, "estridente y revolucionario", y había asumido algunas

LA DIVINA COMÈDIA ILLUSTRADA PER DALÍ

actitudes provocativas del Ultraísmo. época definirá la pintura del joven autor como “nuevorealismo” o "neo-verista". A lo largo de esos años, Dalí recibe influ encia s mezcladas de la Escuela Metafísica Italiana, En París conoce la vanguardia, a Pablo Picasso y se principalmente de Giorgio de Chirico y se forma en el reencuentra con Francisco Bores y Luis Buñuel. Conoce deseo de expresar más allá del consciente todo un también el surrealismo y expone en Cataluña sus mundo de creación simbólica.En 1925 participa en la primeras obras La miel es más dulce que la sangre y primera Exposición de la Sociedad de Artistas Ibéricos, Apara to y mano, que serán sus polém icas obras celebrada en Madrid. Allí muestra su asimilación de las enviadas al Saló de Tardor de Barcelona de 1927.En diversas corrientes que dominaban el arte europeo: el estas obras se aprecia el perfil del autor por mostrar el post-cubismo, el purismo y las nuevas figuraciones. Sin paisaje ensoñado de la costa catalana, las obsesiones y olvidar su faceta de ensayista, en esta época, Dalí los mitos surrealistas. escribe numerosos artículos en la "Gaceta de las Artes". Pese a su admiración profunda por la pintura clásica, en Tal vez lo más significante de esta etapa es su relación marzo de 1928 firma el "Manifest Groc" (Manifest con García Lorca, por ser controvertida, sentimental y Antiartístic Catalá), junto a Sebastià Gasch y a Lluís novelesca. Lo que si es cierto es que se estrecha y en Montanyá. En ese texto se enfrentan a la tradición más 1925 sucede la primera estancia de su amigo en reaccionaria e incluye una lista de sus artistas y escritores Cadaqués y Figueres. Hacia fin de año, Lorca escribe la más admirados, Picasso, Juan Gris, Miró, Le Corbusier, vida de Salvador Dalí. Su relaci ón culmina con la Ozenfant, De Chirico, Jean Cocteau, y André Breton. La realización de numerosas obras conjuntas de diversa influencia de estos autores es tan grande sobre su pintura índole. García Lorca publica la "Oda a Salvador Dalí", en que durante dos años su obra es de plena abril, en la prestigiosa "Revista de Occidente".Dalí le experimentación. Incluso se aproxima a la abstracción. corresponde con los textos del "Sant Sebastià", publicados en "L'Amic de les Arts" en Sitges, en julio de Su progresiva necesidad de encontrar un lenguaje 1927 y que hacía referencia a la ironía como medio para adecuado a sus propia idiosincrasia, tanto intelectual, definir un nuevo arte. Y Dalí en los decorados para la como artística le llevan en 1929 a instalarse en París. Allí obra teatral "Mariana Pineda". se vincula con Joan Miró que le introduce en el grupo Surrealista de André Bretón. En las mismas fechas Dos vertientes que defienden su pintura hasta el final de sus escribe en tres días el guión de "Un Chien Andalou" (Un días, y que se inicia en su juventud: clasicismo y vanguardia. Perro Andaluz) con Luis Buñuel. Film que es considerado por la crítica como la primera película surrealista .Aunque En su primera exposición individual, en las Galerías ya existían antecedentes con Claude Chabroll. Más Dalmau de Barcelona, se vislumbra lo que será una tarde, ya en 1930 volverán a colaborar por última vez en máxima en su obra: intercala citas del pensamiento del el guión de "La edad de oro". pintor francés del s. XIX Ingres sobre la importancia del dibujo en el arte con sus propias ideas. Son tiempos de gran intensidad creadora. Pinta El juego Su fascinación por el mundo clásico y sobre todo por la lúgubre, donde mezcla de forma novedosa automatismo y representación objetual de una realidad transmutada se narración de los sueños, y expone por primera vez en expresa al año siguiente, cuando se celebra en Madrid, París. Muestra individual que le organiza la Galería una gran muestra, en febrero de 1926, sobre "Arte Goemans, donde presenta entre otros lienzos, dos de Catalán Moderno". Dalí presenta dos obras capitales de sus obras más inquietantes, El enigma del deseo y El gran esos primeros años, Muchacha en la ventana y Venus y masturbador. Se decanta su obra por una percepción de marinero (Homenaje a Salvat-Papasseit). La crítica de la los sentidos a través de guiños a la realidad, subjetivada LA DIVINA COMÈDIA ILLUSTRADA PER DALÍ

Castellà

SALVADOR DALÍ

filosofía y el arte, desarrollando ensayos que irá publicando sucesivamente, primero en revistas locales, más tarde en ediciones de gran difusión. Su máxima aspiración será hacerse entender, no solo a través de su pintura, sino intentando explicar su condición vital y su obra. A través de estos ensayos podemos conocer cuales eran los maestros preferidos del autor y sus referentes pictóricos. Sus primeros artículos aparecen en 1919 en la revista local "Studium". Dalí redactaba la sección de "Los grandes maestros de la pintura" y allí reflejó sus modelos de referencia: Durero, Leonardo da Vinci, Miguel Ángel, Velázquez, El Greco y Goya.

La biografía de Dalí es una trayectoria llena de vaivenes, como el siglo que le tocó vivir. Llena de etapas que modifican su vida y su obra, con su búsqueda existencial, sus pasiones conectadas al subconsciente, sus relaciones con los movimientos artísticos y con los autores. A todo ello se une a s us logros art ísticos, las tristezas y alegrías de una vida intensamente explotada. Su experiencia vital le hace ser ambiguo en sus planteamientos y en su condición. Es nómada a la vez que sedentario, es revolucionario y a la vez se nutre del más profundo clasicismo.

EL SURREALISMO

La segunda etapa vital del autor se inicia con su instalación en Madrid, y su posterior estancia en París, el encuentro con los jóvenes vanguardistas y los movimientos que, por entonces se daban en Europa. En Madrid, estos jóvenes se mueven en torno al desaparecido movimiento Ultraísta, surgido de la conjunción de artistas europeos procedentes de diversos países e instalados en España durante la Gran Guerra y, de los autóctonos con la necesidad de modificar el clasicista panorama nacional. El Ultraismo fue considerado el primer ismo literario y artístico español. Y era una gran iniciativa de apertura a libre pensadores y a artistas que experimentaban con nuevas formas de expresión plástica.

Es rompedor y tradicional. Su propia complejidad, nos incita a definir etapas de su vida en función de las propias secuencias vitales. Según palabras de la historiadora Estrella de Diego, su personaje es una “invención a dos manos. Gala, su musa, y Dalí se travestían continuamente para ser uno mismo” INICIOS

Su condición de ampurdanés le determinó, en numerosos aspectos, a la hora de conciliar su existencia con el resto del mundo. Nace en Figueres el 11 de Mayo de 1904,en un entorno familiar de burguesía catalana vinculada al arte. Estudia en la Escuela Municipal de Figueres y, en el Colegio La Salle de los Hermanos Maristas, quienes marcarán una profunda huella sobre el autor, cuyas enseñanzas serán motivo de reflexión artística en Dalí durante toda su trayectoria vital. Dalí, creció influido, al igual que el poeta italiano, Dante Aligheri, por esa dualidad del bien y del mal, el infierno y la divinidad, que transmitían las enseñanzas católicas a principios del siglo XX y que serán parte del reflejo caótico en su obra surrealista.

A su llegada a Madrid, en 1922, Dalí encontrará una ciudad efervescente de ideas literarias y artísticas, tertulias, y acciones innovadoras del panorama plástico, enfrentados al sistema tradicional de la enseñanza estética. Ingresa en la Escuela de Bellas Artes de San Fernando y su relación con la Institución será hasta 1926, fecha en la que es expulsado de forma definitiva. Instalado, el mismo año, en la Residencia de Estudiantes, hace amistad con futuras personalidades, con Luis Buñuel, Federico García Lorca, Eugenio Montes y José Moreno Villa. Ese grupo era, en palabras de Dalí, "estridente y revolucionario", y había asumido algunas

Desde muy joven Dalí teoriza sobre la existencia, la

actitudes provocativas del Ultraísmo. época definirá la pintura del joven autor como “nuevorealismo” o "neo-verista". A lo largo de esos años, Dalí recibe influ encia s mezcladas de la Escuela Metafísica Italiana, En París conoce la vanguardia, a Pablo Picasso y se principalmente de Giorgio de Chirico y se forma en el reencuentra con Francisco Bores y Luis Buñuel. Conoce deseo de expresar más allá del consciente todo un también el surrealismo y expone en Cataluña sus mundo de creación simbólica.En 1925 participa en la primeras obras La miel es más dulce que la sangre y primera Exposición de la Sociedad de Artistas Ibéricos, Apara to y mano, que serán sus polém icas obras celebrada en Madrid. Allí muestra su asimilación de las enviadas al Saló de Tardor de Barcelona de 1927.En diversas corrientes que dominaban el arte europeo: el estas obras se aprecia el perfil del autor por mostrar el post-cubismo, el purismo y las nuevas figuraciones. Sin paisaje ensoñado de la costa catalana, las obsesiones y olvidar su faceta de ensayista, en esta época, Dalí los mitos surrealistas. escribe numerosos artículos en la "Gaceta de las Artes". Pese a su admiración profunda por la pintura clásica, en Tal vez lo más significante de esta etapa es su relación marzo de 1928 firma el "Manifest Groc" (Manifest con García Lorca, por ser controvertida, sentimental y Antiartístic Catalá), junto a Sebastià Gasch y a Lluís novelesca. Lo que si es cierto es que se estrecha y en Montanyá. En ese texto se enfrentan a la tradición más 1925 sucede la primera estancia de su amigo en reaccionaria e incluye una lista de sus artistas y escritores Cadaqués y Figueres. Hacia fin de año, Lorca escribe la más admirados, Picasso, Juan Gris, Miró, Le Corbusier, vida de Salvador Dalí. Su relaci ón culmina con la Ozenfant, De Chirico, Jean Cocteau, y André Breton. La realización de numerosas obras conjuntas de diversa influencia de estos autores es tan grande sobre su pintura índole. García Lorca publica la "Oda a Salvador Dalí", en que durante dos años su obra es de plena abril, en la prestigiosa "Revista de Occidente".Dalí le experimentación. Incluso se aproxima a la abstracción. corresponde con los textos del "Sant Sebastià", publicados en "L'Amic de les Arts" en Sitges, en julio de Su progresiva necesidad de encontrar un lenguaje 1927 y que hacía referencia a la ironía como medio para adecuado a sus propia idiosincrasia, tanto intelectual, definir un nuevo arte. Y Dalí en los decorados para la como artística le llevan en 1929 a instalarse en París. Allí obra teatral "Mariana Pineda". se vincula con Joan Miró que le introduce en el grupo Surrealista de André Bretón. En las mismas fechas Dos vertientes que defienden su pintura hasta el final de sus escribe en tres días el guión de "Un Chien Andalou" (Un días, y que se inicia en su juventud: clasicismo y vanguardia. Perro Andaluz) con Luis Buñuel. Film que es considerado por la crítica como la primera película surrealista .Aunque En su primera exposición individual, en las Galerías ya existían antecedentes con Claude Chabroll. Más Dalmau de Barcelona, se vislumbra lo que será una tarde, ya en 1930 volverán a colaborar por última vez en máxima en su obra: intercala citas del pensamiento del el guión de "La edad de oro". pintor francés del s. XIX Ingres sobre la importancia del dibujo en el arte con sus propias ideas. Son tiempos de gran intensidad creadora. Pinta El juego Su fascinación por el mundo clásico y sobre todo por la lúgubre, donde mezcla de forma novedosa automatismo y representación objetual de una realidad transmutada se narración de los sueños, y expone por primera vez en expresa al año siguiente, cuando se celebra en Madrid, París. Muestra individual que le organiza la Galería una gran muestra, en febrero de 1926, sobre "Arte Goemans, donde presenta entre otros lienzos, dos de Catalán Moderno". Dalí presenta dos obras capitales de sus obras más inquietantes, El enigma del deseo y El gran esos primeros años, Muchacha en la ventana y Venus y masturbador. Se decanta su obra por una percepción de marinero (Homenaje a Salvat-Papasseit). La crítica de la los sentidos a través de guiños a la realidad, subjetivada



4

5

por una fuerte carga de análisis inconsciente.

evolutivo artístico y mental es la que vivirá en Estados Unidos. Le fascina un país progresista, abierto a nuevas Su experimentación le lleva a la creación del “método experiencias y sobre todo ajeno a las trabas milenarias paranoico –crítico”, y no es una casualidad. A Dalí, influido de una Europa destruida en el horror de las guerras. como el resto de los surrealista s por las teorías El precedente lo encontramos en 1931-1933, cuando la psicoanalíticas del doctor vienés Sigmund Freud, le parisina Galería Pierre Colle celebra exposiciones interesaba no tanto el proceso científico, sino las individuales de Dalí, donde expone su obra La posibilidades artísticas que podía tener, así como la persistencia de la memoria. Obsesión del artista por el importancia del inconsciente como fuente inagotable de paso del tiempo y que más tarde algunos autores imágenes poéticas. Por eso encontraba que el surrealismo contemporáneos explotarán como tema que abarque la que realizaban sus compañeros de grupo estaba demasiado desaparición del hombre y el holocausto. anclado en la escritura y en la pintura automática. Es a partir de aquí cuando el autor desarrolla su propia También publica dos libros que definen sus ideas interpretación del surrealismo a través de este método, vinculadas a nuevos procesos artísticos , “L’Amour et la que define como "método espontáneo de conocimiento mémoire”. Y”Babaouo” en el que expone su concepción irracional basado en la asociación interpretativa crítica de del cine, interesante revisión y método estético que fenómenos delirantes". posteriormente pondrá en marcha.

declara profundamente católico y partidario del régimen del general Francisco Franco. Su transformación no es gratuita, aunque se le haya tildado de snob, el autor está profundamente afectado por los graves acontecimientos de la II Guerra Mundial, el holocausto y la bomba atómica.

En verano de 1929 conoce a Gala (Helena Diakonoff), que A partir de 1934, colabora en distintas exposiciones había sido invitada a Cadaqués junto a su marido, el poeta surrealistas celebradas a lo largo de la década. Aunque Paul Eluard, el matrimonio Magritte y el galerista Camille colabora con ellos, su obra evoluciona hacia formas más Goemans. A partir de ese momento, la relación entre Dalí clásicas de representación, pero modificada a medida y Gala se hace única y definitiva hasta el final de sus días. que recibe influencias de diversa índole. Le influye la El impulso vital y artístico en la conjunción de estos dos arquitectura de Gaudí para su concepción arquitectónica personajes supone la renovación y planteamiento de una de las formas, también Bocklin o la luz de Vermeer. A ello cosmogonía única en la vida de Dalí. se une la preocupación creciente por el tema del Angelus de Millet y su obsesión por estudiar, en Italia, el Durante los años treinta, entre Francia y España, Dalí Renacimiento y el Barroco. será un gran difusor del surrealismo en Cataluña, sobre todo a través de charlas y numerosas publicaciones. El El final de su vinculación con el surrealismo coincide con autor era consciente del valor de la palabra escrita, como la evolución interior del autor. Ya en 1934, hubo un método no solo de difusión sino de transmisión futura. primer intento de apartarle del grupo, cuando se mostró Realizará numerosas colaboraciones con revistas y indiferente a los deseos de integrar al surrealismo en el periódicos de la época. E Ilustrará textos de escritores Partido Comunista, pero su expulsión definitiva se surrealistas, como André Breton, René Char, Paul Eluard, produce en 1939, cuando André Breton descalifica su Georges Huguet, Tristán Tzara. También colaborará en vuelta al cl asicismo t ildándolo de ret órico y ac adémico. los periódicos "Le Minotauro" y "Cahiers D'Art", e i lustra el libro "Chants de Maldora". Éditions Surréalistes publica su libro “La Femme visible” (La mujer visible). REGRESO A ESPAÑA

Lo plasma en obras como Leda atómica o la primera versión de la Madonna de Po rt Lligat, ambas f irmadas en 1949. También continuó con una de sus obsesiones más constantes de esos años, el cuadro de Millet, El Angelus, que provocó en Dalí una doble conmoción, pictórica y psicológica. El autor no sólo estudió las formas o la composición también intuyó la mística que encerraba la obra, y su vinculación con el mundo natural. Su obsesión por esta obra le lleva a redactar en 1963 un libro titulado "El mito trágico del Angelus de Millet", en el que explica el proceso a partir del cual surgió toda esa serie de imágenes y asociaciones delirantes, que conformarían su obra del momento.

NUEVA YORK

La etapa egocéntrica de la que se separa de un proceso

A finales de los años cuarenta, Dalí regresa definitivamente a España, se instala en Port Lligat, aunque habitualmente viaja a París y Nueva York. Lo más significativo de este periodo es su transformación personal y estética; se


Tres años después, en 1951, publica el llamado "Manifiesto místico", ensayo donde explica su nueva actitud artística, de clara imitación hacia algunos de los grandes maestros de la pintura, así como el nuevo fervor religioso que estaba experimentando. Ese periodo fue denominado por el artista como "místico-nuclear"; se extiende desde 1949 hasta los años 70. Como el propio artista reconoció, "la explosión atómica del 6 de agosto de 1945, en Hiroshima, me conmocionó sismicamente. A partir de entonces el átomo se convirtió en el alimento favorito de mis pensamientos".

temáticas y modos clásicos, vistos en la perspectiva de un autor que se crea a sí mismo y constantemente, Dalí no deja de relacionarse con los acontecimientos que pasan a su alrededor. Sobre todo con la gran eclosi ón de la pintura americana tras la II Guerra Mundial. Así a finales de los años 50 experimenta de forma muy personal el movimiento expresionista abstracto norteamericano, sintiendo especial admiración hacia Willem de Kooning. Posteriormente, trabajara en movimientos como el popart, cuyos seguidores, entre ellos Andy Warholl deben a Dalí, el concepto de artista-espectáculo, o la fascinación que siente por la ciencia y todo lo que tenga de particular el arte óptico. En su relación con las nuevas tecnologías, Dalí se interesa en esta última etapa, por aumentar sus conocimientos en la ciencia y la holografía, sobre todo en la búsqueda del dominio de las imágenes tridimensionales. Estudiará las posibilidades de los descubrimientos científicos relacionados con la tercera dimensión. Los últimos quince años de su vida se desarrollan entre Cadaqués, Figueres y el castillo de Púbol. En 1974 se inaugura el Teatro-Museo Dalí en Figueres. En 1979, es nombrado miembro asociado extranjero de la Académie des Beaux-Arts del Instituto de Francia En 1982 -año de la muerte de Gala- se inaugura el Museo Salvador Dalí en St. Petersburg, Florida, Estados Unidos. En 1983 se crea la Fundación Gala-Salvador Dalí en Figueres. Muere en la Torre Galatea, Figueres en 1989. LA DIVINA COMÈDIA

Durante estos años continúa su labor literario- artística, iniciada en los años treinta con obras como "La conquête de l'irrationel" (1935) y su tratado sobre arte moderno “Les Cocus du vieil art moderne” (1956), que derivan a confesiones íntimas del autor, dónde cabría mencionar "Diario de un genio" (1964), "Dalí" por Dalí (1970) y Comment on devient Dalí (publicado en castellano como “Confesiones inconfesables”), con prólogo y notas de André P arinaud, y “Les dîners de Gala” (Las cenas de Gala), publicado por Drae. A pesar de seguir una línea personalizada en contacto con

Dalí, en el campo de la ilustración había realizado en 1934, treinta aguafuertes de "Los cantos de Maldoror", del Conde de Lautrémont, considerado una de las cumbres de su carrera. A finales de los años cincuenta, retomando la obra gráfica, realiza doce litografías para "Don Quijote de la Mancha", de Miguel de Cervantes (1957), e inicia “La Divina Comedia”. Esta pieza magistral estaba formada por cien xilografías en color para la "Divina Comedia", de Dante, realizadas por el autor en 1960. Las conversaciones sobre esta


por una fuerte carga de análisis inconsciente.

evolutivo artístico y mental es la que vivirá en Estados Unidos. Le fascina un país progresista, abierto a nuevas Su experimentación le lleva a la creación del “método experiencias y sobre todo ajeno a las trabas milenarias paranoico –crítico”, y no es una casualidad. A Dalí, influido de una Europa destruida en el horror de las guerras. como el resto de los surrealista s por las teorías El precedente lo encontramos en 1931-1933, cuando la psicoanalíticas del doctor vienés Sigmund Freud, le parisina Galería Pierre Colle celebra exposiciones interesaba no tanto el proceso científico, sino las individuales de Dalí, donde expone su obra La posibilidades artísticas que podía tener, así como la persistencia de la memoria. Obsesión del artista por el importancia del inconsciente como fuente inagotable de paso del tiempo y que más tarde algunos autores imágenes poéticas. Por eso encontraba que el surrealismo contemporáneos explotarán como tema que abarque la que realizaban sus compañeros de grupo estaba demasiado desaparición del hombre y el holocausto. anclado en la escritura y en la pintura automática. Es a partir de aquí cuando el autor desarrolla su propia También publica dos libros que definen sus ideas interpretación del surrealismo a través de este método, vinculadas a nuevos procesos artísticos , “L’Amour et la que define como "método espontáneo de conocimiento mémoire”. Y”Babaouo” en el que expone su concepción irracional basado en la asociación interpretativa crítica de del cine, interesante revisión y método estético que fenómenos delirantes". posteriormente pondrá en marcha.

declara profundamente católico y partidario del régimen del general Francisco Franco. Su transformación no es gratuita, aunque se le haya tildado de snob, el autor está profundamente afectado por los graves acontecimientos de la II Guerra Mundial, el holocausto y la bomba atómica.

En verano de 1929 conoce a Gala (Helena Diakonoff), que A partir de 1934, colabora en distintas exposiciones había sido invitada a Cadaqués junto a su marido, el poeta surrealistas celebradas a lo largo de la década. Aunque Paul Eluard, el matrimonio Magritte y el galerista Camille colabora con ellos, su obra evoluciona hacia formas más Goemans. A partir de ese momento, la relación entre Dalí clásicas de representación, pero modificada a medida y Gala se hace única y definitiva hasta el final de sus días. que recibe influencias de diversa índole. Le influye la El impulso vital y artístico en la conjunción de estos dos arquitectura de Gaudí para su concepción arquitectónica personajes supone la renovación y planteamiento de una de las formas, también Bocklin o la luz de Vermeer. A ello cosmogonía única en la vida de Dalí. se une la preocupación creciente por el tema del Angelus de Millet y su obsesión por estudiar, en Italia, el Durante los años treinta, entre Francia y España, Dalí Renacimiento y el Barroco. será un gran difusor del surrealismo en Cataluña, sobre todo a través de charlas y numerosas publicaciones. El El final de su vinculación con el surrealismo coincide con autor era consciente del valor de la palabra escrita, como la evolución interior del autor. Ya en 1934, hubo un método no solo de difusión sino de transmisión futura. primer intento de apartarle del grupo, cuando se mostró Realizará numerosas colaboraciones con revistas y indiferente a los deseos de integrar al surrealismo en el periódicos de la época. E Ilustrará textos de escritores Partido Comunista, pero su expulsión definitiva se surrealistas, como André Breton, René Char, Paul Eluard, produce en 1939, cuando André Breton descalifica su Georges Huguet, Tristán Tzara. También colaborará en vuelta al cl asicismo t ildándolo de ret órico y ac adémico. los periódicos "Le Minotauro" y "Cahiers D'Art", e i lustra el libro "Chants de Maldora". Éditions Surréalistes publica su libro “La Femme visible” (La mujer visible). REGRESO A ESPAÑA

Lo plasma en obras como Leda atómica o la primera versión de la Madonna de Po rt Lligat, ambas f irmadas en 1949. También continuó con una de sus obsesiones más constantes de esos años, el cuadro de Millet, El Angelus, que provocó en Dalí una doble conmoción, pictórica y psicológica. El autor no sólo estudió las formas o la composición también intuyó la mística que encerraba la obra, y su vinculación con el mundo natural. Su obsesión por esta obra le lleva a redactar en 1963 un libro titulado "El mito trágico del Angelus de Millet", en el que explica el proceso a partir del cual surgió toda esa serie de imágenes y asociaciones delirantes, que conformarían su obra del momento.

A finales de los años cuarenta, Dalí regresa definitivamente a España, se instala en Port Lligat, aunque habitualmente viaja a París y Nueva York. Lo más significativo de este periodo es su transformación personal y estética; se

NUEVA YORK

La etapa egocéntrica de la que se separa de un proceso

temáticas y modos clásicos, vistos en la perspectiva de un autor que se crea a sí mismo y constantemente, Dalí no deja de relacionarse con los acontecimientos que pasan a su alrededor. Sobre todo con la gran eclosi ón de la pintura americana tras la II Guerra Mundial. Así a finales de los años 50 experimenta de forma muy personal el movimiento expresionista abstracto norteamericano, sintiendo especial admiración hacia Willem de Kooning. Posteriormente, trabajara en movimientos como el popart, cuyos seguidores, entre ellos Andy Warholl deben a Dalí, el concepto de artista-espectáculo, o la fascinación que siente por la ciencia y todo lo que tenga de particular el arte óptico. En su relación con las nuevas tecnologías, Dalí se interesa en esta última etapa, por aumentar sus conocimientos en la ciencia y la holografía, sobre todo en la búsqueda del dominio de las imágenes tridimensionales. Estudiará las posibilidades de los descubrimientos científicos relacionados con la tercera dimensión.

Tres años después, en 1951, publica el llamado "Manifiesto místico", ensayo donde explica su nueva actitud artística, de clara imitación hacia algunos de los grandes maestros de la pintura, así como el nuevo fervor religioso que estaba experimentando. Ese periodo fue denominado por el artista como "místico-nuclear"; se extiende desde 1949 hasta los años 70. Como el propio artista reconoció, "la explosión atómica del 6 de agosto de 1945, en Hiroshima, me conmocionó sismicamente. A partir de entonces el átomo se convirtió en el alimento favorito de mis pensamientos".

Los últimos quince años de su vida se desarrollan entre Cadaqués, Figueres y el castillo de Púbol. En 1974 se inaugura el Teatro-Museo Dalí en Figueres. En 1979, es nombrado miembro asociado extranjero de la Académie des Beaux-Arts del Instituto de Francia En 1982 -año de la muerte de Gala- se inaugura el Museo Salvador Dalí en St. Petersburg, Florida, Estados Unidos. En 1983 se crea la Fundación Gala-Salvador Dalí en Figueres. Muere en la Torre Galatea, Figueres en 1989. LA DIVINA COMÈDIA

Durante estos años continúa su labor literario- artística, iniciada en los años treinta con obras como "La conquête de l'irrationel" (1935) y su tratado sobre arte moderno “Les Cocus du vieil art moderne” (1956), que derivan a confesiones íntimas del autor, dónde cabría mencionar "Diario de un genio" (1964), "Dalí" por Dalí (1970) y Comment on devient Dalí (publicado en castellano como “Confesiones inconfesables”), con prólogo y notas de André P arinaud, y “Les dîners de Gala” (Las cenas de Gala), publicado por Drae.

Dalí, en el campo de la ilustración había realizado en 1934, treinta aguafuertes de "Los cantos de Maldoror", del Conde de Lautrémont, considerado una de las cumbres de su carrera. A finales de los años cincuenta, retomando la obra gráfica, realiza doce litografías para "Don Quijote de la Mancha", de Miguel de Cervantes (1957), e inicia “La Divina Comedia”. Esta pieza magistral estaba formada por cien xilografías en color para la "Divina Comedia", de Dante, realizadas por el autor en 1960. Las conversaciones sobre esta

A pesar de seguir una línea personalizada en contacto con



6

7

serie se habían iniciado en el año 1951, con motivo del primer encuentro entre Dalí y el Capitán Moore, etapa mística del artista, quien le proporciona una visita al Vaticano y la posibilidad de hablar del tema con el Papa, quien le anima a su proyecto .Durante 1955-1956, trabajara de manera desinteresada en el proyecto que será realizado por Joseph Foret. En esta obra Dalí toma como referentes a las obras precedentes y recrea a grandes maestros del Renacimiento y del Barroco como Rafael, Piero Della Francesca, Vermeer, Velázquez Zurbarán o Miguel Angel. De cada uno de ellos mostrará las distintas facetas por las que Dante-Dalí se verá inmerso en El Infierno, Purgatorio y Paraíso, redimido por su propia Beatriz-Gala.

Comedia, muestra la diferencia del modelo medieval estándar con la visión de un científico que ha aprendido de sus contemporáneos elementos nuevos, (En un grabado de 1465 aproximadam ente aparece Dante con un libro, pronunciando la primera frase de la Comedia “ Nel mezzo del cammin di nostra vita mi ritrovai”). Dante accede por una selva oscura a los infiernos, y a las diferentes esferas hasta llegar a la cumbre o paraíso terrenal, por el que acceder a los cielos. La representación de estas distintas fases están realizadas en un grabado de Franceso Giambulari , en 15 44, titulado “Lugar, forma y tamaño del Infierno de Dante”, como dos conos unidos en inversión y que hablan del concepto de la esfera dividida en hemisferio norte y hemisferio austral. Es un embudo, nadie sube ni nadie baja

La obra de Dante está escrita en romance italiano, el dialecto toscano entre los años 1307 y 1321. Formada por tres partes: Infierno, Purgatorio y Paraíso. Cada una de ellas está dividida en 33 cantos, excepto el Infierno que tiene 34. En la obra Dante conducido por el poeta latino Virgilio, es guiado a los nueve círculos del infierno, a las cumbre del purgatorio y siendo Virgilio un pagano, es Beatriz quien le conduce al Paraíso.

Dante se vincula a la Astronomía, no de su tiempo, sino mucho más avanzada en cuanto a elementos geográficos que más tarde se concretarán. Las ilustraciones más destacadas, desde el punto de la cosmogonía, son realizadas por mujeres en el siglo XIX. Concretamente por dos autoras, Mary Acworth Orr c on el titulo “Dante and the Early Astronomers” destacando por sus observaciones el disco solar. Y la ilustradora Phoebe Anna Traquair, de Edimburgo que publicó 21 ilustraciones de la Divina Comedia con una precisión extraordinaria, y que en cierto modo en algún momento Dalí debió conocer.

La concepción dantiana del universo viene influenciada por las filosofía de Guillermo de Ockhan y Marsilio de Papua. Dentro del humanismo religioso Dante rechaza el poder Papal, e instiga a la división de los poderes terrenales y espirituales.Por ello puede decirse que es un poema teológico evolutivo, escrito en varias etapas de la vida del autor.

Mientras los autores antiguos desarrollan una visión general de la cosmogonía dantesca dónde incorporan los lugares físicos de Infierno (es un zigurat invertido), Purgatorio y Cielo, en el caso de Dalí, se reduce a los elementos humanos y míticos en una proceso de introspección desgarrada del individuo a enfrentarse consigo mismo.

El ensayista rumano Horia-Roman Patapievici , afirma que Dante era un conocedor de la ciencia de su tiempo. Era experto en la cultura científica, teológica y filosófica. A finales de la Edad Media disponían de una representación familiar de nuestro cosmos en el que se reconocían de inmediato. El universo Dantesco tiene algo que nosotros no tenemos, es un imago mundi científico y religioso. El imaginario de Dante en los tres libros de la Divina

Hasta tal punto que en las andanzas de Dante por el Infierno, uno de los pasajes más chirriantes es el de la contemplación de los tres rostros de Lucifer, en primer plano, en el fondo del noveno pozo del Infierno. Y más sorprendente aún es la dimensión de Lucifer; Dante y Virgilio resbalan del cuerpo del monstruo y cuando llegan a la cintura encuentran que es el centro de la tierra, el centro del mundo material.

LA OBRA DE DANTE


Dalí realiza cien xilografías a color, editadas por Joseph Forét. En ellas Plantea un dibujo preciso de personajes, basados en la estética clásica y describe los motivos narrativos del poema creando un efecto corporal en los elementos espirituales. Todo ello está cargado de un preciso efecto dramático, propio del autor, con una conjunción perfecta de la metáfora del sufrimiento y de la redención. Siempre se ha reconocido el carácter visual cinematográfico, de las descripciones de la Divina Comedia por Dante. De hecho uno de los primeros directores de cine italiano Ligouro realizó la primera versión de la Divina Comedia con Adaptacio nes fantásticas de Dante (L'lnferno, 1909), sobre ilustraciones de Doré sobre Divina Comedia. Dalí utiliza este recurso como un efecto dramático entre lo personal y la exaltación espiritual. Según Georges Steiner, el libro de Dalí es “el alfabeto compartido de la razón y del reconocimiento”. EL INFIERNO

Dalí, realiza las ilustraciones en su recorrido por el infierno, dónde Dante es detenido por la Lujuria, La Soberbia y La Avaricia. Es Beatriz quien envía a Virgilio en su socorro, para que le guíe por las moradas de los seres atormentados, embarcando después hacia el purgatorio, para llegar a la Contemplación de la Morada celestial. En el Infierno aparece la Representación de los mitos clásicos, del sufrimiento de los hombres y semidioses que se han enfrentado a los dioses, Caronte, Minos, Cerbero, el Minotauro, Gerión, el Centauro, los Gigantes. Por otra parte se encuentran las pasiones humanas: la ira, la furia, los usureros y los fraudulentos, los hipócritas ladrones, o los habitantes de Prato ( que vincula a Da nte con la fobia hacia sus vecinos) . La relación con su pintura se aprecia en algunas imágenes: en Los hombres que se devoran unos a otros, la imagen está tomada del Gran Masturbador o Los traidores de su propia familia, dónde toma como referencia al egocéntrico Narciso. También establece la leyes de prioridades en los defectos humanos: el bosque de los suicidas, los herejes o los adivinos. De este apartado es magnifica la

representación de Los blasfemos, con una lengua carnosa y blanda, semejante a sus obras de putrefacción que representa el chismorreo o, El temor a Satanás, que complementa la vinculación de Dante con el Diablo, al que representa en varias ocasiones, casi camuflado a la manera griega de un Fauno. Dalí deja su sello surrealista, en dónde abundan los rostros descarnados, y cuerpos convertidos en agua, fuego y aire, con figuras femeninas de rostros similares a Gala. EL PURGATORIO

En el Purgatorio podemos observar imágenes tomadas de su método paranoico crítico, con El àngel caido o La barca de almas, donde se muestra la imagen de la laguna Estigia en el concepto clásico de Patinir. Aparecen Los negligentes, o Saliendo de la terraza de la rabia, como arañas surgidas de las mentes confusas. En Los sueños, se suceden los procesos mentales del autor, sexo y religión. Significativa es la representación fantasmagórica de las distintas terrazas que pueblan el denominado paraíso terreste, que no es otro que el Purgatorio, dónde las formas blandas, simbolizan su eterna lucha con el paso del tiempo. En Los avaros y los pródigos, vuelve a recurrir al mundo de los Sueños, sobre todo a imágenes contenidas en su obra anterior. Algunas de estas imágenes pasan a formar parte de un escenario dónde las figuras se reducen para captar el movimiento y acción, frente al significado o el protagonismo de Dante, es el caso del tema de La lujuria.Tal vez una de las mas emotivas sean El ultimo mundo de Virgilio y la Aparición del bosque divino, para finalizar con el Encuentro de Dante y Beatriz. EL PARAÍSO

En el paraíso, Dalí establece las distintas esferas de la purificación con la representación de las figuras que aparecen en èl como el Ángel o Bea triz/ Gala. Con grandes escenografías muestra la nueva dimensión de la Pureza, a través de la figura de su amada. Después establece las diferentes esferas del cielo,


serie se habían iniciado en el año 1951, con motivo del primer encuentro entre Dalí y el Capitán Moore, etapa mística del artista, quien le proporciona una visita al Vaticano y la posibilidad de hablar del tema con el Papa, quien le anima a su proyecto .Durante 1955-1956, trabajara de manera desinteresada en el proyecto que será realizado por Joseph Foret.

Comedia, muestra la diferencia del modelo medieval estándar con la visión de un científico que ha aprendido de sus contemporáneos elementos nuevos, (En un grabado de 1465 aproximadam ente aparece Dante con un libro, pronunciando la primera frase de la Comedia “ Nel mezzo del cammin di nostra vita mi ritrovai”). Dante accede por una selva oscura a los infiernos, y a las diferentes esferas hasta llegar a la cumbre o paraíso terrenal, por el que acceder a los cielos. La representación de estas distintas fases están realizadas en un grabado de Franceso Giambulari , en 15 44, titulado “Lugar, forma y tamaño del Infierno de Dante”, como dos conos unidos en inversión y que hablan del concepto de la esfera dividida en hemisferio norte y hemisferio austral. Es un embudo, nadie sube ni nadie baja

En esta obra Dalí toma como referentes a las obras precedentes y recrea a grandes maestros del Renacimiento y del Barroco como Rafael, Piero Della Francesca, Vermeer, Velázquez Zurbarán o Miguel Angel. De cada uno de ellos mostrará las distintas facetas por las que Dante-Dalí se verá inmerso en El Infierno, Purgatorio y Paraíso, redimido por su propia Beatriz-Gala.

La obra de Dante está escrita en romance italiano, el dialecto toscano entre los años 1307 y 1321. Formada por tres partes: Infierno, Purgatorio y Paraíso. Cada una de ellas está dividida en 33 cantos, excepto el Infierno que tiene 34. En la obra Dante conducido por el poeta latino Virgilio, es guiado a los nueve círculos del infierno, a las cumbre del purgatorio y siendo Virgilio un pagano, es Beatriz quien le conduce al Paraíso.

Dante se vincula a la Astronomía, no de su tiempo, sino mucho más avanzada en cuanto a elementos geográficos que más tarde se concretarán. Las ilustraciones más destacadas, desde el punto de la cosmogonía, son realizadas por mujeres en el siglo XIX. Concretamente por dos autoras, Mary Acworth Orr c on el titulo “Dante and the Early Astronomers” destacando por sus observaciones el disco solar. Y la ilustradora Phoebe Anna Traquair, de Edimburgo que publicó 21 ilustraciones de la Divina Comedia con una precisión extraordinaria, y que en cierto modo en algún momento Dalí debió conocer.

La concepción dantiana del universo viene influenciada por las filosofía de Guillermo de Ockhan y Marsilio de Papua. Dentro del humanismo religioso Dante rechaza el poder Papal, e instiga a la división de los poderes terrenales y espirituales.Por ello puede decirse que es un poema teológico evolutivo, escrito en varias etapas de la vida del autor.

Mientras los autores antiguos desarrollan una visión general de la cosmogonía dantesca dónde incorporan los lugares físicos de Infierno (es un zigurat invertido), Purgatorio y Cielo, en el caso de Dalí, se reduce a los elementos humanos y míticos en una proceso de introspección desgarrada del individuo a enfrentarse consigo mismo.

El ensayista rumano Horia-Roman Patapievici , afirma que Dante era un conocedor de la ciencia de su tiempo. Era experto en la cultura científica, teológica y filosófica. A finales de la Edad Media disponían de una representación familiar de nuestro cosmos en el que se reconocían de inmediato. El universo Dantesco tiene algo que nosotros no tenemos, es un imago mundi científico y religioso. El imaginario de Dante en los tres libros de la Divina

Hasta tal punto que en las andanzas de Dante por el Infierno, uno de los pasajes más chirriantes es el de la contemplación de los tres rostros de Lucifer, en primer plano, en el fondo del noveno pozo del Infierno. Y más sorprendente aún es la dimensión de Lucifer; Dante y Virgilio resbalan del cuerpo del monstruo y cuando llegan a la cintura encuentran que es el centro de la tierra, el centro del mundo material.

LA OBRA DE DANTE

Dalí realiza cien xilografías a color, editadas por Joseph Forét. En ellas Plantea un dibujo preciso de personajes, basados en la estética clásica y describe los motivos narrativos del poema creando un efecto corporal en los elementos espirituales. Todo ello está cargado de un preciso efecto dramático, propio del autor, con una conjunción perfecta de la metáfora del sufrimiento y de la redención. Siempre se ha reconocido el carácter visual cinematográfico, de las descripciones de la Divina Comedia por Dante. De hecho uno de los primeros directores de cine italiano Ligouro realizó la primera versión de la Divina Comedia con Adaptacio nes fantásticas de Dante (L'lnferno, 1909), sobre ilustraciones de Doré sobre Divina Comedia. Dalí utiliza este recurso como un efecto dramático entre lo personal y la exaltación espiritual. Según Georges Steiner, el libro de Dalí es “el alfabeto compartido de la razón y del reconocimiento”.

representación de Los blasfemos, con una lengua carnosa y blanda, semejante a sus obras de putrefacción que representa el chismorreo o, El temor a Satanás, que complementa la vinculación de Dante con el Diablo, al que representa en varias ocasiones, casi camuflado a la manera griega de un Fauno. Dalí deja su sello surrealista, en dónde abundan los rostros descarnados, y cuerpos convertidos en agua, fuego y aire, con figuras femeninas de rostros similares a Gala. EL PURGATORIO

En el Purgatorio podemos observar imágenes tomadas de su método paranoico crítico, con El àngel caido o La barca de almas, donde se muestra la imagen de la laguna Estigia en el concepto clásico de Patinir. Aparecen Los negligentes, o Saliendo de la terraza de la rabia, como arañas surgidas de las mentes confusas. En Los sueños, se suceden los procesos mentales del autor, sexo y religión. Significativa es la representación fantasmagórica de las distintas terrazas que pueblan el denominado paraíso terreste, que no es otro que el Purgatorio, dónde las formas blandas, simbolizan su eterna lucha con el paso del tiempo. En Los avaros y los pródigos, vuelve a recurrir al mundo de los Sueños, sobre todo a imágenes contenidas en su obra anterior. Algunas de estas imágenes pasan a formar parte de un escenario dónde las figuras se reducen para captar el movimiento y acción, frente al significado o el protagonismo de Dante, es el caso del tema de La lujuria.Tal vez una de las mas emotivas sean El ultimo mundo de Virgilio y la Aparición del bosque divino, para finalizar con el Encuentro de Dante y Beatriz.

EL INFIERNO

Dalí, realiza las ilustraciones en su recorrido por el infierno, dónde Dante es detenido por la Lujuria, La Soberbia y La Avaricia. Es Beatriz quien envía a Virgilio en su socorro, para que le guíe por las moradas de los seres atormentados, embarcando después hacia el purgatorio, para llegar a la Contemplación de la Morada celestial. En el Infierno aparece la Representación de los mitos clásicos, del sufrimiento de los hombres y semidioses que se han enfrentado a los dioses, Caronte, Minos, Cerbero, el Minotauro, Gerión, el Centauro, los Gigantes. Por otra parte se encuentran las pasiones humanas: la ira, la furia, los usureros y los fraudulentos, los hipócritas ladrones, o los habitantes de Prato ( que vincula a Da nte con la fobia hacia sus vecinos) . La relación con su pintura se aprecia en algunas imágenes: en Los hombres que se devoran unos a otros, la imagen está tomada del Gran Masturbador o Los traidores de su propia familia, dónde toma como referencia al egocéntrico Narciso. También establece la leyes de prioridades en los defectos humanos: el bosque de los suicidas, los herejes o los adivinos. De este apartado es magnifica la

EL PARAÍSO

En el paraíso, Dalí establece las distintas esferas de la purificación con la representación de las figuras que aparecen en èl como el Ángel o Bea triz/ Gala. Con grandes escenografías muestra la nueva dimensión de la Pureza, a través de la figura de su amada. Después establece las diferentes esferas del cielo,



8

9

Català

SALVADOR DALÍ

relacionadas con los planetas Venus, Mercurio, la Esfera de Júpiter, o las Escaleras Divinas. Y con los seres celestiales, Cristo, los Ángeles, los Cuerpos gloriosos, el éxtasis de Dante, el triunfo de Cristo y la Virgen, El camino de Dios o Dante Recupera la Visión. En la aparición de Cristo, toma como modelo el formato del Cristo sobre el mundo.

La biografia de Dalí és una trajectòria plena de vaivens, com el segle que li va tocar de viure. Plena d’etapes que li modifiquen vida i obra, amb la seva recerca existencial, les EL SURREALISME seves relacions amb els moviments artístics i amb el autors. A tot això, s’afe geixen les seves conse cucio ns La segona etapa vital de l’autor s’inicia amb la instal·lació artístiques, les tristeses i alegries d’una vida intensament a Madrid i la posterior estada a París, la trobada amb els explotada. La seva experiència vital el fa ser ambigu en joves avantguardistes i els moviments que, aleshores, els plantejaments i en la condició. És nòmada i sedentari circulaven per Europa. alhora, és revolucionari i, al mateix temps, es nodreix del A Madrid, aquests joves es mouen a l’entorn del classicisme més profund. desaparegut moviment Ultraista, sorgit de la conjunció És innovador i tradicional. La mateixa complexitat ens d’artistes europeus, procedents de diversos països i porta a definir etapes de la seva vida en funció de les instal·lats a Espanya durant la Gran Guerra, i d’autòctons seqüències vitals pròpies. Segons la historiadora Estrella amb la necessitat de modificar el panorama nacional de Diego, el seu personatge és una “invenció a dues classicista. L’Ultraisme fou considerat el primer isme literari mans. Gala, la musa, i Dalí es transvestien contínuament i artístic espanyol. I va ser una gran iniciativa d’obertura a per ser un mateix”. lliurepensadors i a artistes que experimentaven amb noves formes d’expressió plàstica.

El Paraíso termina significativamente con la representación del Empíreo, paisaje lunar, casi inexistente físicamente y diluido que debe conformarse de manera mental. Al igual que al principio de este largo recorrido. La Divina Comedia de Dalí, une a dos grandes autores universales que, aunque separados por varios siglos, por su condición, no resultan personajes ajenos sino estrechamente vinculados por sus concepciones artísticas. Una semejanza que puede apreciarse claramente en algunos pasajes de sus vidas, así como en su obra colmada de arquetipos místicos y religiosos. Los dos crecieron influidos por esa dualidad del bien y del mal, el infierno y la divinidad. Ambos personajes fueron grandes pensadores de sus siglos. Dalí destacó desde muy joven en el pensamiento artístico de su tiempo, mientras Dante, nacido en 1265, en Florencia, fue gran conocedor de la gramática y de algunas enseñanzas filosóficas que, más tarde, lo llevarían al descubrimiento de la poesía y el soneto. Según Ricard Mas, Dalí se sumergía en todas las influencias posibles y el autor decía “todo me influye, nadie me cambia”. Dalí hace un recorrido personalizado de la lectura de Dante, y realiza su propia imagen de la obra, es una visión interior. Es un Dalí apartado prácticamente del Surrealismo, pero que reinterpreta sus propias formas surrealista s para conjugar el sueño con la místic a. Según Luis García Lasso, la obra es el resultado de una pasión por la literatura que se transforma en una oportunidad ególatra de poder manifestarla. Por lo que hay que situarla en el contexto de la evolución del pintor con una carga emocional profunda. Una vida influida por las teorías freudianas, la aplicación del método criticoparanoico y el estudio del subsconsciente. Es un viaje del alma humana de la oscuridad a la luz. LA DIVINA COMÈDIA ILLUSTRADA PER DALÍ

Els primers articles apareixen el 1919 a la revista local Studium. Dalí redactava la secció “Els grans mestres de la pintura” i aquí va reflectir els seus models de referència: Durero, Leonardo da Vinci, Miquel Àngel, Velázquez, El Greco i Goya.

INICIS

Fdp: Dra. Rosa Perales Piqueres Universidad de Extremadura

La condició d’empordanès el determinà, en nombrosos aspectes, a l’hora de conciliar la seva existència amb la resta del món. Neix a Figueres i l’ensenyament rebut al col·legi La Salle dels germans Maristes li deixarà una profunda empremta i serà, per a Dalí, motiu de reflexió artística durant tota la seva trajectòria vital. Creix influït, com el poeta italià Dante Aligheri, per aquesta dualitat del bé i el mal, l’infern i la divinitat, que transmetien les ensenyances catòliques a principis del segle XX i que seran part del reflex caòtic en la seva obra surrealista. Des de molt jove Dalí teoritza sobre l’existència, la filosofia i l’art en diversos assaigs que va publicant successivament, primer en revistes locals i, més tard, en edicions de gran difusió. La seva màxima aspiració serà fer-se entendre, no només a través de la pintura, sinó també intentant explicar la seva condició vital i la seva obra. A través d’aquests assaigs podem conèixer quins eren els mestres preferits de l’autor i els seus referents pictòrics.

A Madri d, on arri ba el 1922, troba rà una ciuta t efervescent d’idees literàries i artístiques, tertúlies i accions innovadores del panorama artístic, enfrontats al sistema tradicional de l’ensenyament estètic. Ingressa a l’Escola de Belles Arts de San Fernando i tindrà relació amb aquesta institució fins el 1926, any en què n’és expulsat de forma definitiva. Instal·lat aquest mateix any a la Residencia de Estudiantes farà amistat amb futures personalitats com Luis Buñuel, Federico García Lorca, Eugenio Montes i José Moreno Villa. Aquest grup era, en paraules de Dalí, “estrident i revolucionari”, i havia assumit algunes actituds provocatives de l’Ultraisme. Al llarg d’aquests anys, Dalí rep infl uències barrejades de l’Escola Metafísica Italiana, principalment de Giorgio de Chirico, i es forma en el desig d’expressar, més enllà del conscient, tot un món de creació simbòlica. El 1925 participa en la primera Exposició de la Societat d’Artistes Ibèrics, celebrada a Madrid, on mostra l’assimilació que ha fet dels diversos corrents que dominaven l’art


Català

SALVADOR DALÍ

relacionadas con los planetas Venus, Mercurio, la Esfera de Júpiter, o las Escaleras Divinas. Y con los seres celestiales, Cristo, los Ángeles, los Cuerpos gloriosos, el éxtasis de Dante, el triunfo de Cristo y la Virgen, El camino de Dios o Dante Recupera la Visión. En la aparición de Cristo, toma como modelo el formato del Cristo sobre el mundo.

Els primers articles apareixen el 1919 a la revista local Studium. Dalí redactava la secció “Els grans mestres de la pintura” i aquí va reflectir els seus models de referència: Durero, Leonardo da Vinci, Miquel Àngel, Velázquez, El Greco i Goya.

La biografia de Dalí és una trajectòria plena de vaivens, com el segle que li va tocar de viure. Plena d’etapes que li modifiquen vida i obra, amb la seva recerca existencial, les EL SURREALISME seves relacions amb els moviments artístics i amb el autors. A tot això, s’afe geixen les seves conse cucio ns La segona etapa vital de l’autor s’inicia amb la instal·lació artístiques, les tristeses i alegries d’una vida intensament a Madrid i la posterior estada a París, la trobada amb els explotada. La seva experiència vital el fa ser ambigu en joves avantguardistes i els moviments que, aleshores, els plantejaments i en la condició. És nòmada i sedentari circulaven per Europa. alhora, és revolucionari i, al mateix temps, es nodreix del A Madrid, aquests joves es mouen a l’entorn del classicisme més profund. desaparegut moviment Ultraista, sorgit de la conjunció És innovador i tradicional. La mateixa complexitat ens d’artistes europeus, procedents de diversos països i porta a definir etapes de la seva vida en funció de les instal·lats a Espanya durant la Gran Guerra, i d’autòctons seqüències vitals pròpies. Segons la historiadora Estrella amb la necessitat de modificar el panorama nacional de Diego, el seu personatge és una “invenció a dues classicista. L’Ultraisme fou considerat el primer isme literari mans. Gala, la musa, i Dalí es transvestien contínuament i artístic espanyol. I va ser una gran iniciativa d’obertura a per ser un mateix”. lliurepensadors i a artistes que experimentaven amb noves formes d’expressió plàstica.

El Paraíso termina significativamente con la representación del Empíreo, paisaje lunar, casi inexistente físicamente y diluido que debe conformarse de manera mental. Al igual que al principio de este largo recorrido. La Divina Comedia de Dalí, une a dos grandes autores universales que, aunque separados por varios siglos, por su condición, no resultan personajes ajenos sino estrechamente vinculados por sus concepciones artísticas. Una semejanza que puede apreciarse claramente en algunos pasajes de sus vidas, así como en su obra colmada de arquetipos místicos y religiosos. Los dos crecieron influidos por esa dualidad del bien y del mal, el infierno y la divinidad. Ambos personajes fueron grandes pensadores de sus siglos. Dalí destacó desde muy joven en el pensamiento artístico de su tiempo, mientras Dante, nacido en 1265, en Florencia, fue gran conocedor de la gramática y de algunas enseñanzas filosóficas que, más tarde, lo llevarían al descubrimiento de la poesía y el soneto. Según Ricard Mas, Dalí se sumergía en todas las influencias posibles y el autor decía “todo me influye, nadie me cambia”. Dalí hace un recorrido personalizado de la lectura de Dante, y realiza su propia imagen de la obra, es una visión interior. Es un Dalí apartado prácticamente del Surrealismo, pero que reinterpreta sus propias formas surrealista s para conjugar el sueño con la místic a. Según Luis García Lasso, la obra es el resultado de una pasión por la literatura que se transforma en una oportunidad ególatra de poder manifestarla. Por lo que hay que situarla en el contexto de la evolución del pintor con una carga emocional profunda. Una vida influida por las teorías freudianas, la aplicación del método criticoparanoico y el estudio del subsconsciente. Es un viaje del alma humana de la oscuridad a la luz.

INICIS

Fdp: Dra. Rosa Perales Piqueres Universidad de Extremadura

La condició d’empordanès el determinà, en nombrosos aspectes, a l’hora de conciliar la seva existència amb la resta del món. Neix a Figueres i l’ensenyament rebut al col·legi La Salle dels germans Maristes li deixarà una profunda empremta i serà, per a Dalí, motiu de reflexió artística durant tota la seva trajectòria vital. Creix influït, com el poeta italià Dante Aligheri, per aquesta dualitat del bé i el mal, l’infern i la divinitat, que transmetien les ensenyances catòliques a principis del segle XX i que seran part del reflex caòtic en la seva obra surrealista. Des de molt jove Dalí teoritza sobre l’existència, la filosofia i l’art en diversos assaigs que va publicant successivament, primer en revistes locals i, més tard, en edicions de gran difusió. La seva màxima aspiració serà fer-se entendre, no només a través de la pintura, sinó també intentant explicar la seva condició vital i la seva obra. A través d’aquests assaigs podem conèixer quins eren els mestres preferits de l’autor i els seus referents pictòrics.

A Madri d, on arri ba el 1922, troba rà una ciuta t efervescent d’idees literàries i artístiques, tertúlies i accions innovadores del panorama artístic, enfrontats al sistema tradicional de l’ensenyament estètic. Ingressa a l’Escola de Belles Arts de San Fernando i tindrà relació amb aquesta institució fins el 1926, any en què n’és expulsat de forma definitiva. Instal·lat aquest mateix any a la Residencia de Estudiantes farà amistat amb futures personalitats com Luis Buñuel, Federico García Lorca, Eugenio Montes i José Moreno Villa. Aquest grup era, en paraules de Dalí, “estrident i revolucionari”, i havia assumit algunes actituds provocatives de l’Ultraisme. Al llarg d’aquests anys, Dalí rep infl uències barrejades de l’Escola Metafísica Italiana, principalment de Giorgio de Chirico, i es forma en el desig d’expressar, més enllà del conscient, tot un món de creació simbòlica. El 1925 participa en la primera Exposició de la Societat d’Artistes Ibèrics, celebrada a Madrid, on mostra l’assimilació que ha fet dels diversos corrents que dominaven l’art



10

11

europeu: el postcubisme, el purisme i les noves figuracions. Sense deixar de banda la seva faceta d’assagista, en aquesta època Dalí escriu nombrosos articles a La Gaceta de las Artes. Potser el més significatiu d’aquesta etapa és la relació amb García Lorca, per controvertida, sentimental i novel·lesca. El que és cert és que es fa més estreta i el 1925 es produeix la primera estada de l’amic a Cadaqués i a Figueres. Cap a finals d’any, Lorca escriu la vida de Dalí. La seva relació culmina amb la realització de nombroses obres conjuntes de tota mena. García Lorca publica la seva Oda a Salvador Dalí, l’abril, a la prestigiosa Revista de Occidente. Dalí correspon amb els textos del Sant Sebastià, publicats a L’Amic de les Arts a Si tges, el juliol de 1927 i que feien referènci a a la ironia com a mitjà per definir un nou art, i també amb els decorats per a l’obra teatral Mariana Pineda. En la primera exposició individual, a les Galeries Dalmau de Barcelona, s’albira el que serà una màxima en la seva obra: intercala cites del pensament del pintor francès del segle XIX Ingres sobre la importància del dibuix en l’art amb les seves pròpies idees. La fascinació pel món clàssic i, sobretot, per la representació objectual d’una realitat transmutada s’expressa l’any següent, quan se celebra a Madrid una gran mostra, el febrer de 1926, sobre Art Català Modern. Dalí presenta dues obres capitals d’aquests primers anys, Noia a la finestra i Venus i el mariner (Homenatge a Salvat-Papasseit). La crítica de l’època definirà la pintura del jove autor com a “nou realisme” o “neoverista”. A París coneix l’avan tguarda, Pabl o Picasso i es r etroba amb Francisco Bores i Luis Buñuel. Coneix també el Surrealisme i exposa a Catalunya les primeres obres La mel és més dolça que la sang i Aparell i mà, que seran les seves obres polèmiques enviades al Saló de Tardor de Barcelona de 1927. En aquestes obres s’aprecia el perfil de l’autor per mostrar el paisatge somiejat de la costa catalana, les obsessions i els mites surrealistes. Malgrat l’admiració profunda per la pintura clàssica, el març de 1928 firma el Manifest Groc (Manifest

Antiartístic Cata là), juntament amb Sebastià Gasch i Lluís Montanyà. En aquest text s’enfronten a la tradició més reaccionària i s’hi inclou una llista dels seus artistes i escriptors més admirats, Picasso, Juan Gris, Miró, Le Corbusier, Ozenfant, De Chirico, Jean Cocteau i André Breton. La influència d’aquests autors sobre la seva pintura és tan gran que durant dos anys tota l’obra és de plena experimentació. Fins i tot s’aproxima a l’abstracció.

L’estiu de 1929 coneix Gala (Helena Diakonoff), que havia estat convidada a Cadaqués amb el seu marit, el poeta Paul Eluard, el matrimoni Magritte i el galerista Camille Goemans. A partir d’aquest moment, la relació entre Dalí i Gala es fa única i definitiva fins al final dels seus dies. L’impuls vital i artístic en la conjunció d’aquests dos personatges suposa la renovació i el plantejament d’una cosmogonia única en la vida de Dalí.

La progressiva necessitat de trobar un llenguatge adequat a la seva pròpia idiosincràsia, tant intel·lectual com artística, el porten a instal·lar-se a París el 1929. Allà es vincula amb Joan Miró que l’introdueix en el grup surrealista d’André Breton. Per aquestes mateixes dates escriu en tres dies el guió de Un chien andalou (Un gos andalús) amb Luis Buñuel, film considerat per la crítica com la primera pel·lícula surrealista, tot i que ja n’hi havia antecedents amb Claude Chabroll. Més tard, ja el 1930, tornaran a col·laborar per última vegada en el guió de L’edat d’or.

Durant els anys trenta, entre França i Espanya, Dalí serà un gran difusor del Surrealisme a Catalunya, sobretot a través de xerrades i nombroses publicacions. L’autor era conscient del valor de la paraula escrita com a mètode no sols de difusió sinó de transmissió futura. Realitzarà moltes col·laboracions amb revistes i diaris de l’època. I il·lustrarà textos d’escriptors surrealistes com André Breton, René Char, Paul Eluard, Georges Huguet, Tristan Tzara. També col·laborarà en els diaris Le Minotauro i Cahiers D’Art, farà les il·lustracions del llibre Chants de Maldora i Éditions Surréalistes publicarà el seu llibre La femme visible (La dona visible).

Són temps de gran intensitat creadora. Pinta El joc lúgubre, on combina de forma nova automatisme i narració dels somnis, i exposa per primera vegada a París. És una mostra individual que li organitza la Galeria Goemans, on presenta entre d’altres, dues de les seves obres més inquietants, L’enigma del desig i El gran masturbador. L’obra es decanta per una percepció dels sentits a través de mirades a la realitat, subjectivada per una forta càrrega d’anàlisi inconscient. L’experimentació el porta a la creació del “mètode paranoicocr ític”, i no és una casualitat. A Dalí, influït com la resta dels surrealistes per les teories psicoanalítiques del doctor vienès Sigmund Freud, no li interessava tant el procés científic com les possibilitats artístiques que podia tenir, així com la importància de l’inconscient com a font inexhaurible d’imatges poètiques. Per això trobava que el Surrealisme que conreaven els seus companys de grup estava massa ancorat en l’escriptura i en la pintura automàtica. És a partir d’aquí quan l’autor desenvolupa la seva pròpia interpretació del Surrealisme a través d’aquest mètode, que defineix com a “mètode espontani de coneixement irracional basat en l’associació interpretativa crítica de fenòmens delirants”.


NOVA YORK

L’etapa egocèntrica de la qual se separa per un procés evolutiu artístic i mental és la que viurà als Estats Units. El fascina un país progressista, obert a noves experiències i sobretot aliè a les traves mil·lenàries d’una Europa destruïda per l’horror de les guerres El precedent el trobem entre 1931 i 1933, quan la parisenca galeria Pierre Colle organitza exposicions individuals de Dalí, on exposa l’obra La persistència de la memòria, obsessió de l’artista pel pas del temps que, més tard, alguns autors contemporanis explotaran com a tema que abasti la desaparició de l’home i l’holocaust. També publica dos llibres que defineixen les seves idees vinculades a nous processos artístics, L’Amour et la mémoire i Babaouo on exposa la seva concepció del cine i és una interessant revisió i mètode estètic que posteriorment posarà en marxa. A partir de 1934 col·labora en diferents exposicions

surrealistes celebrades durant tota la dècada. Tot i col·laborar amb ells, la seva obra evoluciona cap a formes més clàssiques de representació, però modificada a mesura que rep influències de diversa índole: l’arquitectura de Gaudí en la seva concepció arquitectònica de les formes, Bocklin o la llum de Vermeer. Cal sumar-hi la preocupació creixent pel tema de l’Angelus de Millet i la seva obsessió per estudiar, a Itàlia, el Renaixement i el Barroc. El final de la vinculació amb el Surrealisme coincideix amb l’evolució interior de l’autor. Ja el 1934, va haver-hi un primer intent d’apartar-lo del grup quan es va mostrar indiferent als desigs d’integrar el Surrealisme en el Partit Comunista, però l’expulsió definitiva es produeix el 1939, quan André Breton desqualifica el seu retorn al classicisme i el titlla de retòric i acadèmic. RETORN A ESPANYA

A finals dels anys quaranta Dalí torna definitivament a Espanya i s’instal·la a Port Lligat, tot i que viatja habitualment a París i a Nova York. El més significatiu d’aquest període és la transformació personal i estètica, es declara profundament catòlic i partidari del règim del general Francisco Franco. Aquesta transformació no és gratuïta malgrat que se l’hagi acusat d’esnob; l’autor està intensament afectat pels greus esdeveniments de la II Guerra Mundial, l’holocaust i la bomba atòmica. Tres anys després, el 1951, publica l’anomenat Manifest místic, assaig on explica la seva nova actitud artística de clara imitació d’alguns dels grans mestres de la pintura i el nou fervor religiós que estava experimentant. Aquest període és denominat per l’artista com a “místiconuclear” i va des del 1949 fins als anys 70. Tal i com l’artista mateix reconeix “l’explosió atòmica del 6 d’agost de 1945 a Hiroshima em va commoure sísmicament. A partir de llavors l’àtom es convertí en l’aliment favorit dels meus pensaments”. Així ho plasma en obres co m Leda a tòmica o la primera versió de l a Madonna de Port Lli gat , ambdues firmades


europeu: el postcubisme, el purisme i les noves figuracions. Sense deixar de banda la seva faceta d’assagista, en aquesta època Dalí escriu nombrosos articles a La Gaceta de las Artes. Potser el més significatiu d’aquesta etapa és la relació amb García Lorca, per controvertida, sentimental i novel·lesca. El que és cert és que es fa més estreta i el 1925 es produeix la primera estada de l’amic a Cadaqués i a Figueres. Cap a finals d’any, Lorca escriu la vida de Dalí. La seva relació culmina amb la realització de nombroses obres conjuntes de tota mena. García Lorca publica la seva Oda a Salvador Dalí, l’abril, a la prestigiosa Revista de Occidente. Dalí correspon amb els textos del Sant Sebastià, publicats a L’Amic de les Arts a Si tges, el juliol de 1927 i que feien referènci a a la ironia com a mitjà per definir un nou art, i també amb els decorats per a l’obra teatral Mariana Pineda.

Antiartístic Cata là), juntament amb Sebastià Gasch i Lluís Montanyà. En aquest text s’enfronten a la tradició més reaccionària i s’hi inclou una llista dels seus artistes i escriptors més admirats, Picasso, Juan Gris, Miró, Le Corbusier, Ozenfant, De Chirico, Jean Cocteau i André Breton. La influència d’aquests autors sobre la seva pintura és tan gran que durant dos anys tota l’obra és de plena experimentació. Fins i tot s’aproxima a l’abstracció.

L’estiu de 1929 coneix Gala (Helena Diakonoff), que havia estat convidada a Cadaqués amb el seu marit, el poeta Paul Eluard, el matrimoni Magritte i el galerista Camille Goemans. A partir d’aquest moment, la relació entre Dalí i Gala es fa única i definitiva fins al final dels seus dies. L’impuls vital i artístic en la conjunció d’aquests dos personatges suposa la renovació i el plantejament d’una cosmogonia única en la vida de Dalí.

La progressiva necessitat de trobar un llenguatge adequat a la seva pròpia idiosincràsia, tant intel·lectual com artística, el porten a instal·lar-se a París el 1929. Allà es vincula amb Joan Miró que l’introdueix en el grup surrealista d’André Breton. Per aquestes mateixes dates escriu en tres dies el guió de Un chien andalou (Un gos andalús) amb Luis Buñuel, film considerat per la crítica com la primera pel·lícula surrealista, tot i que ja n’hi havia antecedents amb Claude Chabroll. Més tard, ja el 1930, tornaran a col·laborar per última vegada en el guió de L’edat d’or.

Durant els anys trenta, entre França i Espanya, Dalí serà un gran difusor del Surrealisme a Catalunya, sobretot a través de xerrades i nombroses publicacions. L’autor era conscient del valor de la paraula escrita com a mètode no sols de difusió sinó de transmissió futura. Realitzarà moltes col·laboracions amb revistes i diaris de l’època. I il·lustrarà textos d’escriptors surrealistes com André Breton, René Char, Paul Eluard, Georges Huguet, Tristan Tzara. També col·laborarà en els diaris Le Minotauro i Cahiers D’Art, farà les il·lustracions del llibre Chants de Maldora i Éditions Surréalistes publicarà el seu llibre La femme visible (La dona visible).

En la primera exposició individual, a les Galeries Dalmau de Barcelona, s’albira el que serà una màxima en la seva obra: intercala cites del pensament del pintor francès del segle XIX Ingres sobre la importància del dibuix en l’art amb les seves pròpies idees. La fascinació pel món clàssic i, sobretot, per la representació objectual d’una realitat transmutada s’expressa l’any següent, quan se celebra a Madrid una gran mostra, el febrer de 1926, sobre Art Català Modern. Dalí presenta dues obres capitals d’aquests primers anys, Noia a la finestra i Venus i el mariner (Homenatge a Salvat-Papasseit). La crítica de l’època definirà la pintura del jove autor com a “nou realisme” o “neoverista”.

Són temps de gran intensitat creadora. Pinta El joc lúgubre, on combina de forma nova automatisme i narració dels somnis, i exposa per primera vegada a París. És una mostra individual que li organitza la Galeria Goemans, on presenta entre d’altres, dues de les seves obres més inquietants, L’enigma del desig i El gran masturbador. L’obra es decanta per una percepció dels sentits a través de mirades a la realitat, subjectivada per una forta càrrega d’anàlisi inconscient. L’experimentació el porta a la creació del “mètode paranoicocr ític”, i no és una casualitat. A Dalí, influït com la resta dels surrealistes per les teories psicoanalítiques del doctor vienès Sigmund Freud, no li interessava tant el procés científic com les possibilitats artístiques que podia tenir, així com la importància de l’inconscient com a font inexhaurible d’imatges poètiques. Per això trobava que el Surrealisme que conreaven els seus companys de grup estava massa ancorat en l’escriptura i en la pintura automàtica. És a partir d’aquí quan l’autor desenvolupa la seva pròpia interpretació del Surrealisme a través d’aquest mètode, que defineix com a “mètode espontani de coneixement irracional basat en l’associació interpretativa crítica de fenòmens delirants”.

A París coneix l’avan tguarda, Pabl o Picasso i es r etroba amb Francisco Bores i Luis Buñuel. Coneix també el Surrealisme i exposa a Catalunya les primeres obres La mel és més dolça que la sang i Aparell i mà, que seran les seves obres polèmiques enviades al Saló de Tardor de Barcelona de 1927. En aquestes obres s’aprecia el perfil de l’autor per mostrar el paisatge somiejat de la costa catalana, les obsessions i els mites surrealistes. Malgrat l’admiració profunda per la pintura clàssica, el març de 1928 firma el Manifest Groc (Manifest

NOVA YORK

L’etapa egocèntrica de la qual se separa per un procés evolutiu artístic i mental és la que viurà als Estats Units. El fascina un país progressista, obert a noves experiències i sobretot aliè a les traves mil·lenàries d’una Europa destruïda per l’horror de les guerres El precedent el trobem entre 1931 i 1933, quan la parisenca galeria Pierre Colle organitza exposicions individuals de Dalí, on exposa l’obra La persistència de la memòria, obsessió de l’artista pel pas del temps que, més tard, alguns autors contemporanis explotaran com a tema que abasti la desaparició de l’home i l’holocaust. També publica dos llibres que defineixen les seves idees vinculades a nous processos artístics, L’Amour et la mémoire i Babaouo on exposa la seva concepció del cine i és una interessant revisió i mètode estètic que posteriorment posarà en marxa. A partir de 1934 col·labora en diferents exposicions

surrealistes celebrades durant tota la dècada. Tot i col·laborar amb ells, la seva obra evoluciona cap a formes més clàssiques de representació, però modificada a mesura que rep influències de diversa índole: l’arquitectura de Gaudí en la seva concepció arquitectònica de les formes, Bocklin o la llum de Vermeer. Cal sumar-hi la preocupació creixent pel tema de l’Angelus de Millet i la seva obsessió per estudiar, a Itàlia, el Renaixement i el Barroc. El final de la vinculació amb el Surrealisme coincideix amb l’evolució interior de l’autor. Ja el 1934, va haver-hi un primer intent d’apartar-lo del grup quan es va mostrar indiferent als desigs d’integrar el Surrealisme en el Partit Comunista, però l’expulsió definitiva es produeix el 1939, quan André Breton desqualifica el seu retorn al classicisme i el titlla de retòric i acadèmic. RETORN A ESPANYA

A finals dels anys quaranta Dalí torna definitivament a Espanya i s’instal·la a Port Lligat, tot i que viatja habitualment a París i a Nova York. El més significatiu d’aquest període és la transformació personal i estètica, es declara profundament catòlic i partidari del règim del general Francisco Franco. Aquesta transformació no és gratuïta malgrat que se l’hagi acusat d’esnob; l’autor està intensament afectat pels greus esdeveniments de la II Guerra Mundial, l’holocaust i la bomba atòmica. Tres anys després, el 1951, publica l’anomenat Manifest místic, assaig on explica la seva nova actitud artística de clara imitació d’alguns dels grans mestres de la pintura i el nou fervor religiós que estava experimentant. Aquest període és denominat per l’artista com a “místiconuclear” i va des del 1949 fins als anys 70. Tal i com l’artista mateix reconeix “l’explosió atòmica del 6 d’agost de 1945 a Hiroshima em va commoure sísmicament. A partir de llavors l’àtom es convertí en l’aliment favorit dels meus pensaments”. Així ho plasma en obres co m Leda a tòmica o la primera versió de l a Madonna de Port Lli gat , ambdues firmades



12

13

el 1949. També continua amb una de les seves obsessions més constants d’aquests anys, el quadre de Millet, L’Angelus, que provocà en Dalí una doble commoció, pictòrica i psicològica. L’autor no n’estudia només les formes i la composició, també intueix la mística que tenia l’obra i la seva vinculació amb el món natural. L’obsessió per aquesta obra el porta a redactar el 1963 un llibre titulat El mite tràgic de l’Angelus de Millet en què explica el procés a partir del qual sorgeix tota aquesta sèrie d’imatges i associacions delirants que conformaran la seva obra en tot moment.

entre Cadaqués, Figueres i el castell de Púbol. El 1974 s’inaugura el Teatre-Museu Dalí a Figueres. El 1979 és nomenat membre associat estranger de l’ Académie des Beaux-Arts de l’Institut de França. El 1982, any de la mort de Gala, s’inaugura el Museu Salvador Dalí a Sant Petersburg (Florida, EUA). El 1983 es crea la Fundació Gala-Salvador Dalí a Figueres. El 1989 Dalí mor a Torre Galatea, Figueres.

Durant aquests anys continua la tasca literarioartística iniciada els anys trenta amb obres com La conquête de l’irrationel (1935) i el tractat sobre art modern Les Cocus du vieil art moderne (1956) que deriven cap a confessions íntimes de l’autor entre les quals cal esmentar Diari d’un geni (1964), Dalí, per Dalí (1970) i Comment on devient Dalí (publicat en castellà amb el títol Confesiones inconfesables), amb pròleg i notes d’André Parinaud, i Les dîners de Gala, publicat per Drae.

En el camp de la il·lustració, el 1934 Dalí havia realitzat trenta aiguaforts d’Els cants de Maldoror del Comte de Lautrémont. A finals dels anys cinquanta (1957), retornant a l’obra gràfica, realitza dotze litografies per a una edició del Quixot, de Miguel de Cervantes i inicia l’obra gràfica per a La Divina Comèdia.

LA DIVINA COMÈDIA

Aquesta peça magistral, realitzada el 1960, estava formada per cent xilografies en color per a La Divina Comèdia, de Dant. Les converses sobre aquesta sèrie s’havien iniciat el 1951 arran de la primera trobada entre Dalí i el Capità Moore, el qual li proporciona una visita al Vaticà i la possibilitat de parlar del tema amb el Papa, que l’animarà en aquest projecte. Entre 1955 i 1956 treballarà de manera desinteressada en el projecte que serà realitzat per Joseph Foret.

Malgrat haver seguit una línia personalitzada en contacte amb temàtiques i formes clàssiques, vistes des de la perspectiva d’un autor que es crea a si mateix i constantment, Dalí no deixa de relacionar-se amb els esdeveniments que passen al seu voltant, sobretot amb la gran eclosió de la pintura americana després de la II Guerra Mundial. Així a finals dels anys 50 experimenta de manera molt personal el moviment expressionista En aquesta obra, Dalí agafa com a referents les obres abstracte nord-americà i sent una especial admiració per precedents i recrea grans mestres del Renaixement i del Willem de Kooning. Posteriorment treballarà en Barroc com Rafael, Piero Della Francesca, Vermeer, moviments com el pop-art, els seguidors del qual (entre Velázquez, Zurbarán o Miquel Àngel. De cada un d’ells ells Andy Warholl) deuen a Dalí el concepte d’artistamostrarà les diferents facetes per les quals Dant-Dalí es espectacle o la fascinació que sent per la ciència i tot el veurà im mers en l’Infern, el Purga tori i el Par adís i serà que tingui de particular l’art òptic. redimit per la seva pròpia Beatriu-Gala. En relació amb les noves tecnologies, Dalí té interès en aquesta última etapa a augmentar els seus coneixements sobre ciència i sobre holografia, sobretot la recerca del L’OBRA DE DANT domini de les imatges tridimensionals. Estudiarà les possibilitats dels descobriments científics relacionats L’obra de Dant està escrita en romanç italià entre els amb la tercera dimensió. anys 1307 i 1321. Està formada per tres parts -Infern, Purgatori i Paradís- dividides, cada una d’elles, en 33 Els últims quinze anys de la seva vida es desenvolupen cants, excepte l’Infern que en té 34. A l’obra, Dant, LA DIVINA COMÈDIA ILLUSTRADA PER DALÍ

conduït pel poeta llatí Virgili, és guiat als nous cercles de l’Infern, al cim del Purgatori i, com que Virgili és un pagà, és Beatriu qui el condueix al Paradís. La concepció dantesca de l’univers està influenciada per la filosofia de Guillem d’Ockhan i Marsili de Papua. Dins de l’humanisme religiós Dant rebutja el poder papal i incita a la divisió dels poders terrenals i espirituals. Per això es pot dir que és un poema teològic evolutiu, escrit en diverses etapes de la vida de l’autor. L’assagista romanès Horia-Roman Patapievici afirma que Dant era un coneixedor de la ciència del seu temps. Era expert en cultura científica, teològica i filosòfica. A finals de l’Edat Mitjana disposaven d’una representació familiar del nostre cosmos en el qual es reconeixien de manera immediata. L’univers dantesc té alguna cosa que nosaltres no tenim, és un imago mundi científic i religiós. L’imaginari de Dant en els tres llibres de la Divina Comèdia mostra la diferència del model medieval estàndard amb la visió d’un científic que ha après elements nous dels seus contemporanis (en un gravat de 1465 aproximadament apareix Dant amb un llibre pronunciant la primera frase de la Comèdia “Nel mezzo del cammin di nostra vita mi ritrovai”). Dant accedeix als inferns per una selva fosca i a les diferents esferes fins arribar al cim o paradís terrenal, a través del qual es pot accedir al cel. La representació d’aquestes diverses fases està realitzada el 1544 en un gravat de Pierfrancesco Giambullari titulat De’l sito, forma et misure dello Inferno de Dante (Lloc, forma i mesura de l’Infern de Dant), com dos cons units en inversió i que parlen del concepte de l’esfera dividida en hemisferi nord i hemisferi austral. És un embut, no puja ni baixa ningú. Dant no es vincula a l’Astronomia del seu temps sinó a una molt més avançada quant a elements geogràfics que més tard es concretaran. Les il·lustracions més destacades, des del punt de vista de la cosmogonia, són realitzades per dones durant el segle XIX, concretament les fetes per dues autores: la de Mary Acworth Orr que porta per títol Dante and the Early Astronomers, destacable per les seves observacions del disc solar, i la de la il·lustradora Phoebe Anna Traquair, d’Edimburg, que va public ar 21 il ·lustracions de la Divina Comèdia amb

una precisió extraordinària (i que d’alguna manera devia conèixer Dalí). Mentre que els autors antics desenvolupen una visió general de la cosmogonia dantesca on incorporen els llocs físics d’Infern (és un ziggurat invertit), Purgatori i Cel, en el cas de Dalí es redueix als elements humans i mítics en un procés d’introspecció punyent de l’individu per enfrontar-se amb ell mateix. Fins al punt que en el recorregut de Dant per l’Infern, un dels passatges més grinyolant és el de la contemplació dels tres rostres de Llucifer, en primer pla en els fons del novè pou d’aquest Infern. I més sorprenent encara és la dimensió de Llucifer; Dant i Virgili rellisquen pel cos del monstre i quan arriben a la cintura troben que és el centre de la Terra, el centre del món material. Dalí realitza cent xilografies en color, editades per Joseph Forét. Hi planteja un dibuix precís de personatges basats en l’estètica clàssica i descriu els motius narratius del poema tot creant un efecte corporal en els elements espirituals. Tot això està carregat d’un precís efecte dramàtic, propi de l’autor, amb una conjunció perfecta de la metàfora del sofriment i de la redempció. Sempre s’ha reconegut el caràcter visual i cinematogràfic de les descripcions de la Divina Comèdia fetes per Dant. De fet un dels primers directors de cine italià, Ligouro, en realitzà la primera versió amb adaptacions fantàstiques de Dant (L’Inferno, 1909) sobre il·lustracions de Doré fetes per a aquesta obra poètica. Dalí utilitza aquest recurs com un efecte dramàtic entre el que és personal i l’exaltació espiritual. Segons Georges Steiner, el llibre de Dalí és “l’alfabet compartit de la raó i del reconeixement”. L’INFERN

Dalí fa les il·lustracions en el seu recorregut per l’Infern, on Dant és detingut per la Luxúria, la Supèrbia i l’Avarícia. És Beatriu qui envia Virgili a socórrer-lo perquè el guiï per les estances dels éssers turmentats i embarqui


el 1949. També continua amb una de les seves obsessions més constants d’aquests anys, el quadre de Millet, L’Angelus, que provocà en Dalí una doble commoció, pictòrica i psicològica. L’autor no n’estudia només les formes i la composició, també intueix la mística que tenia l’obra i la seva vinculació amb el món natural. L’obsessió per aquesta obra el porta a redactar el 1963 un llibre titulat El mite tràgic de l’Angelus de Millet en què explica el procés a partir del qual sorgeix tota aquesta sèrie d’imatges i associacions delirants que conformaran la seva obra en tot moment.

entre Cadaqués, Figueres i el castell de Púbol. El 1974 s’inaugura el Teatre-Museu Dalí a Figueres. El 1979 és nomenat membre associat estranger de l’ Académie des Beaux-Arts de l’Institut de França. El 1982, any de la mort de Gala, s’inaugura el Museu Salvador Dalí a Sant Petersburg (Florida, EUA). El 1983 es crea la Fundació Gala-Salvador Dalí a Figueres. El 1989 Dalí mor a Torre Galatea, Figueres.

Durant aquests anys continua la tasca literarioartística iniciada els anys trenta amb obres com La conquête de l’irrationel (1935) i el tractat sobre art modern Les Cocus du vieil art moderne (1956) que deriven cap a confessions íntimes de l’autor entre les quals cal esmentar Diari d’un geni (1964), Dalí, per Dalí (1970) i Comment on devient Dalí (publicat en castellà amb el títol Confesiones inconfesables), amb pròleg i notes d’André Parinaud, i Les dîners de Gala, publicat per Drae.

En el camp de la il·lustració, el 1934 Dalí havia realitzat trenta aiguaforts d’Els cants de Maldoror del Comte de Lautrémont. A finals dels anys cinquanta (1957), retornant a l’obra gràfica, realitza dotze litografies per a una edició del Quixot, de Miguel de Cervantes i inicia l’obra gràfica per a La Divina Comèdia.

LA DIVINA COMÈDIA

Aquesta peça magistral, realitzada el 1960, estava formada per cent xilografies en color per a La Divina Comèdia, de Dant. Les converses sobre aquesta sèrie s’havien iniciat el 1951 arran de la primera trobada entre Dalí i el Capità Moore, el qual li proporciona una visita al Vaticà i la possibilitat de parlar del tema amb el Papa, que l’animarà en aquest projecte. Entre 1955 i 1956 treballarà de manera desinteressada en el projecte que serà realitzat per Joseph Foret.

Malgrat haver seguit una línia personalitzada en contacte amb temàtiques i formes clàssiques, vistes des de la perspectiva d’un autor que es crea a si mateix i constantment, Dalí no deixa de relacionar-se amb els esdeveniments que passen al seu voltant, sobretot amb la gran eclosió de la pintura americana després de la II Guerra Mundial. Així a finals dels anys 50 experimenta de manera molt personal el moviment expressionista En aquesta obra, Dalí agafa com a referents les obres abstracte nord-americà i sent una especial admiració per precedents i recrea grans mestres del Renaixement i del Willem de Kooning. Posteriorment treballarà en Barroc com Rafael, Piero Della Francesca, Vermeer, moviments com el pop-art, els seguidors del qual (entre Velázquez, Zurbarán o Miquel Àngel. De cada un d’ells ells Andy Warholl) deuen a Dalí el concepte d’artistamostrarà les diferents facetes per les quals Dant-Dalí es espectacle o la fascinació que sent per la ciència i tot el veurà im mers en l’Infern, el Purga tori i el Par adís i serà que tingui de particular l’art òptic. redimit per la seva pròpia Beatriu-Gala. En relació amb les noves tecnologies, Dalí té interès en aquesta última etapa a augmentar els seus coneixements sobre ciència i sobre holografia, sobretot la recerca del L’OBRA DE DANT domini de les imatges tridimensionals. Estudiarà les possibilitats dels descobriments científics relacionats L’obra de Dant està escrita en romanç italià entre els amb la tercera dimensió. anys 1307 i 1321. Està formada per tres parts -Infern, Purgatori i Paradís- dividides, cada una d’elles, en 33 Els últims quinze anys de la seva vida es desenvolupen cants, excepte l’Infern que en té 34. A l’obra, Dant,

conduït pel poeta llatí Virgili, és guiat als nous cercles de l’Infern, al cim del Purgatori i, com que Virgili és un pagà, és Beatriu qui el condueix al Paradís.

una precisió extraordinària (i que d’alguna manera devia conèixer Dalí). Mentre que els autors antics desenvolupen una visió general de la cosmogonia dantesca on incorporen els llocs físics d’Infern (és un ziggurat invertit), Purgatori i Cel, en el cas de Dalí es redueix als elements humans i mítics en un procés d’introspecció punyent de l’individu per enfrontar-se amb ell mateix.

La concepció dantesca de l’univers està influenciada per la filosofia de Guillem d’Ockhan i Marsili de Papua. Dins de l’humanisme religiós Dant rebutja el poder papal i incita a la divisió dels poders terrenals i espirituals. Per això es pot dir que és un poema teològic evolutiu, escrit en diverses etapes de la vida de l’autor. L’assagista romanès Horia-Roman Patapievici afirma que Dant era un coneixedor de la ciència del seu temps. Era expert en cultura científica, teològica i filosòfica. A finals de l’Edat Mitjana disposaven d’una representació familiar del nostre cosmos en el qual es reconeixien de manera immediata. L’univers dantesc té alguna cosa que nosaltres no tenim, és un imago mundi científic i religiós. L’imaginari de Dant en els tres llibres de la Divina Comèdia mostra la diferència del model medieval estàndard amb la visió d’un científic que ha après elements nous dels seus contemporanis (en un gravat de 1465 aproximadament apareix Dant amb un llibre pronunciant la primera frase de la Comèdia “Nel mezzo del cammin di nostra vita mi ritrovai”). Dant accedeix als inferns per una selva fosca i a les diferents esferes fins arribar al cim o paradís terrenal, a través del qual es pot accedir al cel. La representació d’aquestes diverses fases està realitzada el 1544 en un gravat de Pierfrancesco Giambullari titulat De’l sito, forma et misure dello Inferno de Dante (Lloc, forma i mesura de l’Infern de Dant), com dos cons units en inversió i que parlen del concepte de l’esfera dividida en hemisferi nord i hemisferi austral. És un embut, no puja ni baixa ningú.

Fins al punt que en el recorregut de Dant per l’Infern, un dels passatges més grinyolant és el de la contemplació dels tres rostres de Llucifer, en primer pla en els fons del novè pou d’aquest Infern. I més sorprenent encara és la dimensió de Llucifer; Dant i Virgili rellisquen pel cos del monstre i quan arriben a la cintura troben que és el centre de la Terra, el centre del món material. Dalí realitza cent xilografies en color, editades per Joseph Forét. Hi planteja un dibuix precís de personatges basats en l’estètica clàssica i descriu els motius narratius del poema tot creant un efecte corporal en els elements espirituals. Tot això està carregat d’un precís efecte dramàtic, propi de l’autor, amb una conjunció perfecta de la metàfora del sofriment i de la redempció. Sempre s’ha reconegut el caràcter visual i cinematogràfic de les descripcions de la Divina Comèdia fetes per Dant. De fet un dels primers directors de cine italià, Ligouro, en realitzà la primera versió amb adaptacions fantàstiques de Dant (L’Inferno, 1909) sobre il·lustracions de Doré fetes per a aquesta obra poètica. Dalí utilitza aquest recurs com un efecte dramàtic entre el que és personal i l’exaltació espiritual. Segons Georges Steiner, el llibre de Dalí és “l’alfabet compartit de la raó i del reconeixement”.

Dant no es vincula a l’Astronomia del seu temps sinó a una molt més avançada quant a elements geogràfics que més tard es concretaran. Les il·lustracions més destacades, des del punt de vista de la cosmogonia, són realitzades per dones durant el segle XIX, concretament les fetes per dues autores: la de Mary Acworth Orr que porta per títol Dante and the Early Astronomers, destacable per les seves observacions del disc solar, i la de la il·lustradora Phoebe Anna Traquair, d’Edimburg, que va public ar 21 il ·lustracions de la Divina Comèdia amb

L’INFERN

Dalí fa les il·lustracions en el seu recorregut per l’Infern, on Dant és detingut per la Luxúria, la Supèrbia i l’Avarícia. És Beatriu qui envia Virgili a socórrer-lo perquè el guiï per les estances dels éssers turmentats i embarqui



14

15

després cap al Purgatori per arribar a la Contemplació de l’Estança celestial. A l’Infern apareix la represent ació dels mites clàssic s, del patiment dels homes i dels semidéus que s’han enfrontat als déus, Caront, Minos, Cerber, el Minotaure, Gerió, el Centaure, els Gegants. D’altra banda trobem les passions humanes: la ira, la fúria, els usurers i els fraudulents, els hipòcrites lladres o els habitants de Prato (que vincula Dant amb la fòbia envers els veïns). La relació amb la seva pintura s’aprecia en algunes imatges: en Els homes que es devoren els uns als altres, la imatge està agafada d’ El Gran Masturbador o Els traïdors de la seva pròpia família, on pren com a referència l’egocèntric Narcís. També estableix les lleis de prioritats en els defectes humans: El bosc dels suïcides, Els heretges o Els endevins. D’aquest apartat és magnífica la representació d’Els Blasfems, amb una llengua carnosa i tova, similar a les seves obres de putrefacció que representa el xafardeig, o El temor a Satanàs, que complementa la vinculació Dant amb el Diable, al qual representa en diverses ocasions gairebé camuflat com un faune grec. Dalí deixa el seu segell surrealista, on abunden els rostres descarnats i cossos convertits en aigua, foc i aire, amb figures femenines de rostres semblants a Gala. EL PURGATORI

formes toves simbolitzen l’eterna lluita amb el pas del temps. A Els avars i els pròdigs torna a recórrer al món dels somnis, sobretot a imatges contingudes en l’obra anterior. Algunes d’aquestes imatges passen a formar part d’un escenari on les figures es redueixen per captar el moviment i l’acció enfront del significat o el protagonisme de Dant, com en el cas del tema de La luxúria. Potser unes de les més emotives són L’últim món de Virgili i L’Aparició del bosc diví, per acabar amb la Trobada de Dant i Beatriu. EL PARADÍS

Al Paradís, Dalí estableix les diferents esferes de la purificació amb la representació de les figures que hi apareixen com l’Àngel o Beatriu/Gala. Amb grans escenografies mostra l a nova di mensió de l a Puresa a través de la figura de l’estimada. Després estableix les diferents esferes del cel relacionades amb els planetes Venus, Mercuri, l’esfera de Júpiter o les Escales Divines. I amb els éssers celestials, Crist, els Àngels, els Cossos gloriosos, L’èxtasi de Dant, El triomf de Crist i la Verge, El camí de Déu o Dant recupera la Visió. A L’aparició de Crist agafa com a model el format de Crist sobre el món.

molt jove en el pensament artístic del seu temps, mentre que Dant, nascut el 1265 a Florència, fou gran coneixedor de la gramàtica i d’alguns ensenyaments filosòfics que, més tard, el portarien al descobriment de la poesia i el sonet. Segons Ricard Mas, Dalí se submergia en totes les influències possibles i l’autor deia “tot m’influeix, ningú no em canvia”. Dalí fa un recorregut personalitzat de la lectura de Dant i realitza la seva pròpia imatge de l’obra, és una visió interior. És un Dalí apartat pràcticament del Surrealisme, però que reinterpreta les pròpies formes surrealistes per conjugar el somni amb la mística. Luis Garcia Lasso diu que l’obra és el resultat d’una passió per la literatura que es transforma en una oportunitat egòlatra de poder-la manifestar. Per la qual cosa cal situar-la en el context de l’evolució del pintor amb una càrrega emocional profunda. Una vida influïda per les teories freudianes, l’aplicació del mètode paranoicocrític i l’estudi del subconscient. És un viatge de l’ànima humana de la foscor a la llum.

El Paradís acaba significativament amb la representació de l’Empiri, paisatge lunar gairebé inexistent físicament i diluït que ha de conformar-se mentalment. Igual que al principi d’aquest recorregut.

Al P urgatori podem o bservar imatges agafades del seu mètode paranoicocrític amb L’Àngel caigut o La barca d’ànimes, on es mostra la imatge de la llacuna Estígia en el concepte clàssic de Patinir. Apareixen Els negligents o Sortint de la terrassa de la ràbia com aranyes sorgides de les ments confuses. A Els somnis se succeeixen els processos mentals de l’autor, sexe i religió.

La Divina Comèdia de Dalí uneix dos grans autors universals que, tot i separats per diversos segles, per llur condició no resulten personatges aliens sinó estretament lligats per les seves concepcions artístiques. Una similitud que pot apreciar-se clarament en alguns passatges de llurs vides i en la seva obra plena d’arquetipus místics i religiosos.

Significativa és la representació fantasmagòrica de les diferents terrasses que poblen el denominat paradís terrestre, que no és altra cosa que el Purgatori, on les

Tots dos van créixer influïts per aquesta dualitat del bé i del mal, l’infern i la divinitat. Ambdós personatges foren grans pensadors en els seus segles. Dalí destacà des de


Dra. Rosa Perales Piqueres Universitat d’Extremadura LA DIVINA COMÈDIA ILLUSTRADA PER DALÍ

després cap al Purgatori per arribar a la Contemplació de l’Estança celestial. A l’Infern apareix la represent ació dels mites clàssic s, del patiment dels homes i dels semidéus que s’han enfrontat als déus, Caront, Minos, Cerber, el Minotaure, Gerió, el Centaure, els Gegants. D’altra banda trobem les passions humanes: la ira, la fúria, els usurers i els fraudulents, els hipòcrites lladres o els habitants de Prato (que vincula Dant amb la fòbia envers els veïns). La relació amb la seva pintura s’aprecia en algunes imatges: en Els homes que es devoren els uns als altres, la imatge està agafada d’ El Gran Masturbador o Els traïdors de la seva pròpia família, on pren com a referència l’egocèntric Narcís. També estableix les lleis de prioritats en els defectes humans: El bosc dels suïcides, Els heretges o Els endevins. D’aquest apartat és magnífica la representació d’Els Blasfems, amb una llengua carnosa i tova, similar a les seves obres de putrefacció que representa el xafardeig, o El temor a Satanàs, que complementa la vinculació Dant amb el Diable, al qual representa en diverses ocasions gairebé camuflat com un faune grec. Dalí deixa el seu segell surrealista, on abunden els rostres descarnats i cossos convertits en aigua, foc i aire, amb figures femenines de rostres semblants a Gala.

formes toves simbolitzen l’eterna lluita amb el pas del temps. A Els avars i els pròdigs torna a recórrer al món dels somnis, sobretot a imatges contingudes en l’obra anterior. Algunes d’aquestes imatges passen a formar part d’un escenari on les figures es redueixen per captar el moviment i l’acció enfront del significat o el protagonisme de Dant, com en el cas del tema de La luxúria. Potser unes de les més emotives són L’últim món de Virgili i L’Aparició del bosc diví, per acabar amb la Trobada de Dant i Beatriu. EL PARADÍS

Al Paradís, Dalí estableix les diferents esferes de la purificació amb la representació de les figures que hi apareixen com l’Àngel o Beatriu/Gala. Amb grans escenografies mostra l a nova di mensió de l a Puresa a través de la figura de l’estimada. Després estableix les diferents esferes del cel relacionades amb els planetes Venus, Mercuri, l’esfera de Júpiter o les Escales Divines. I amb els éssers celestials, Crist, els Àngels, els Cossos gloriosos, L’èxtasi de Dant, El triomf de Crist i la Verge, El camí de Déu o Dant recupera la Visió. A L’aparició de Crist agafa com a model el format de Crist sobre el món.

Segons Ricard Mas, Dalí se submergia en totes les influències possibles i l’autor deia “tot m’influeix, ningú no em canvia”. Dalí fa un recorregut personalitzat de la lectura de Dant i realitza la seva pròpia imatge de l’obra, és una visió interior. És un Dalí apartat pràcticament del Surrealisme, però que reinterpreta les pròpies formes surrealistes per conjugar el somni amb la mística. Luis Garcia Lasso diu que l’obra és el resultat d’una passió per la literatura que es transforma en una oportunitat egòlatra de poder-la manifestar. Per la qual cosa cal situar-la en el context de l’evolució del pintor amb una càrrega emocional profunda. Una vida influïda per les teories freudianes, l’aplicació del mètode paranoicocrític i l’estudi del subconscient. És un viatge de l’ànima humana de la foscor a la llum.

El Paradís acaba significativament amb la representació de l’Empiri, paisatge lunar gairebé inexistent físicament i diluït que ha de conformar-se mentalment. Igual que al principi d’aquest recorregut.

EL PURGATORI

Al P urgatori podem o bservar imatges agafades del seu mètode paranoicocrític amb L’Àngel caigut o La barca d’ànimes, on es mostra la imatge de la llacuna Estígia en el concepte clàssic de Patinir. Apareixen Els negligents o Sortint de la terrassa de la ràbia com aranyes sorgides de les ments confuses. A Els somnis se succeeixen els processos mentals de l’autor, sexe i religió.

La Divina Comèdia de Dalí uneix dos grans autors universals que, tot i separats per diversos segles, per llur condició no resulten personatges aliens sinó estretament lligats per les seves concepcions artístiques. Una similitud que pot apreciar-se clarament en alguns passatges de llurs vides i en la seva obra plena d’arquetipus místics i religiosos.

Significativa és la representació fantasmagòrica de les diferents terrasses que poblen el denominat paradís terrestre, que no és altra cosa que el Purgatori, on les

Tots dos van créixer influïts per aquesta dualitat del bé i del mal, l’infern i la divinitat. Ambdós personatges foren grans pensadors en els seus segles. Dalí destacà des de

Dra. Rosa Perales Piqueres Universitat d’Extremadura



16

17

LA DIVINA COMÈDIA ILLUSTRADA PER DALÍ LES OBRES

molt jove en el pensament artístic del seu temps, mentre que Dant, nascut el 1265 a Florència, fou gran coneixedor de la gramàtica i d’alguns ensenyaments filosòfics que, més tard, el portarien al descobriment de la poesia i el sonet.

LÌNFERN EL INFIERNO


LÌNFERN EL INFIERNO

LES OBRES

LÌNFERN - EL INFIERNO








20

21









22

23









24

25









26

27


EL PURGATORI EL PURGATORIO



EL PURGATORI EL PURGATORIO


28

EL PURGATORI - EL PURGATORIO








30

31









32

33









34

35









36

37


EL PARADÍS EL PARAÌSO



EL PARADÍS EL PARAÌSO


38

EL PARADÍS - EL PARAÌSO








40

41









42

43









44

45









46

47




48


Alligheri, Dante - La Divina Comedia, Ilustrada por Dalí

Recommend Documents